calendari

Remei Baldó

El primitiu calendari

romà tenia 10 mesos i

l’any començava al

mes de març, amb la

primavera.

MARTIUS era el primer

mes i estava consagrat

al déu Mart, perquè amb

la primavera

començaven les campanyes militars.

APRILIS estava

consagrat a la deessa

Venus.

MAIUS estava dedicat a

la deessa Maia, mare de

Mercuri, considerada una divinitat agrària.

IUNIUS, una bona

època de l’any per a

celebrar matrimonis,

era el mes dedicat a

Juno.

QUINTILIS era el

cinqué mes de l’any

(quintus). Després

s’anomenà IULIUS en honor de Juli Cèsar.

SEXTILIS era el sisé

mes de l’any (sextus).

Després s’anomenà

AUGUSTUS en honor de l’emperador August.

SEPTEMBER era el

seté mes de l’any

(septem).

OCTOBER era el

huité més de l’any(octo).

NOVEMBER era el

nové mes de l’any

(novem).

DECEMBER era el

desé més de l’any

(decem).

Posteriorment per a

adequar el calendari

lunar al calendari solar

s’afegiren dos mesos

més, que es posaren al

final.

IANUARIUS estava

dedicat al déu Ianus, el

de les dos cares,

també de les portes.

FEBRUARIUS

estava dedicat

Februo, déu de les purificacions.

L’any nou en el

calendari romà

començava l’1 de març.

En temps de la

República eixe dia es

feien les eleccions a

cònsol, càrrec que durava 1 any.

L’any 153 aC es va traslladar el

començament de l’any al dia 1

de gener, per avançar l’elecció

dels cònsols, a causa d’unes

revoltes a Hispània. Des

d’aleshores l’any comença l’1

de gener. Els mesos

denominats amb un ordinal

han perdut el sentit

etimològic.

Els romans no dividien

el mes en setmanes.

Encara que els nostres

dies de la setmana són

d’origen llatí, la divisió

per setmanes s’introduí

en l’imperi romà

tardíament, en el s. IV d.C.

En el calendari romà

dins de cada mes hi

havia tres dies amb un

nom particular. La resta

de dies s’anomenaven

en relació a aquestostres.

El primer dia de cada mes

eren les Kalendes.

El cinqué dia de cada mes

eren les Nones.

El tretzé dia de cada mes

eren els Idus.

Els mesos de març, maig,

juliol i octubre les Nones

eren el 7é dia, els Idus el

15é.

Si volem referir-nos al dia

mateix de les Kalendes, de

les Nones o dels Idus,

direm:

Kalendis

Nonis

Idibus

+ l’adjectiu relatiu al mes.

Ex. Kalendis Ianuariis (1

gener)

Si volem expressar el dia

anterior a cadascuna

d’aquestes dates, direm:

Pridie Kalendas

Pridie Nonas

Pridie Idus

+ l’adjectiu relatiu al mes.

Ex. Pridie KalendasIanuarias (31 de desembre)

Si volem expressar el

dia següent a cadascuna

d’aquestes dates, direm

Postridie Kalendas

Postridie Nonas

Postridie Idus

+l’adjectiu relatiu al mes.

Ex. Postridie Kalendas

Ianuarias (2 de gener)

Qualsevol altra data s’expressa

amb la preposició ante + el

número ordinal resultant de

comptar fins a una de les tres

dates fixes al·ludides (la

següent més pròxima).

Ex. Ante diem octavum

Kalendas Ianuarias (25 de

desembre)

*Atenció: els romans incloïen en el

còmput el dia 25 i el dia 1.

Exemples:

Ante diem quartum Nonas

Martias (4 de març)

Ante diem sextum Idus

Novembres (8 de

novembre)

Idibus Martiis (15 de març)

Pridie Kalendas Maias (30

d’abril)

Saps d’on ve l’expressió “any

bixest” aplicada als anys que

tenen 366 dies?

Quan l’any tenia 366 dies (cada 4

anys), els romans celebraven

dues vegades el dia 24 de febrer

(ante diem sextum Kalendas

Martias). El dia repetit era “ante

diem bis sextum Kalendas

Martias)