bones pràctiques per a la transformació de societats en transició: alimentació i salut
Post on 18-Jan-2017
17 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Bones pràctiques per a la transformació de societats en transició: alimentació i salut
Lucía ArtazcozA: Més enllà d’Habitat III. Propostes per a la transformació urbana de societats en transició
Barcelona, 23 de novembre de 2016
Barcelona Salut als Barris: Objectiu
¢ Reduir les desigualtats en la salut entre elsbarris en situació més desfavorida i la resta de la ciutat a través d’una estratègia de salutcomunitària
¢ La salut comunitària és un projecte col·laboratiu, intersectorial i multidisciplinari que usa abordatges de salut pública, de desenvolupament comunitari i intervencions basades en l’evidència per implicar i treballar amb les comunitats de manera adequada als seus valors culturals per optimitzar la salut i la qualitat de vida de les persones” (Goodman et al., 2014)
Un abordatge basat en els determinants i les desigualtats en la salut
¢ Per què és important parlar dels determinants socials de la salut i com podem millorar aquests factors ?l La salut s’inicia molt abans de la malaltia a les nostres llars,
barris, escoles i llocs de treball?¢ Per què és important tenir en compte les desigualtats en la
salut?l Totes les persones haurien de tenir l'oportunitat de prendre les
decisions que els permetin viure una vida llarga i saludable, independentment dels seus ingressos, del seu sexe, l'educació o l'origen ètnic
¢ Els determinants de la salut i de les desigualtats en la salut s’associen a diverses conductes i problemes de salut
Determinants de les desigualtats en salut a nivellurbà: importància dels marcs conceptuals
Font: Borrell C, Pons-Vigués M, Morrison J, Díez E. Factors and processes influencing health inequalities in urban areas. J Epidemiol Community Health. 2013;67(5):389-91
Fases de Salut als barris
Fase1.Cercad’aliancesCercad’aliancesanivellpolíticiambelsagentsquepodentenirunainfluènciasobrelasalutielsseusdeterminantsiestablimentd’ungrupmotoralterritori.
Fase2.ConeixementdelasituacióAnàlisiquantitativaiqualitativadelesnecessitatsenlasalutielsseusdeterminantsaixícomdelsactiusensalutdelterritoriFase3.Plad’acció:Priorització,dissenyiimplantaciódelesintervencions
Prioritzacióparticipativadelesnecessitatsensalut,cercabibliogràficadelesintervencionsefectivesiimplantaciódelesintervencions
Fase4.SeguimentiavaluacióAvaluaciódeprocésideresultatsdetoteslesintervencions
Fase5.MantenimentSostenibilitatdelesactuacionsidinàmiquesendegadesambelsrecursospropisdelterritori
Exemple de priorització a Trinitat Nova (abril de 2016, 75 persones)
1. Abandonament estudis, fracàs escolar, poc interès i atenció per aprendre, dificultats per expressar-se (manca de constància, d’esforç, de valors, actituds i competències) (ADOLESCENTS I JOVES)
50
2. Manca d’equipaments, d’espais per a totes les edats (espais verds mal aprofitats, manca d’ombra, espais entre edificis i edificis sense llum), manca d’entitats i d’activitats (falta d’oportunitats culturals i lúdiques)
49
3. Manca d’estudis, de preparació i dificultats per trobar feina, manca de constància, d’esforç, de valors, actituds i competències (ADULTS)
47
4. Pensions baixes i han d’ajudar fills i néts tant econòmicament com tenint cura de l’educació 465. Problemes econòmics (atur, pèrdua d’habitatge) 456. Brutícia, incivisme i poca cura de l’entorn i del barri (caques de gos, mal ús de contenidors i papereres)
42
7. Centres educatius poc valorats per la gent del barri (les famílies que poden envien els nens a escoles fora del barri i ve la població d’altres barris)
42
8. Serveis socials desbordats i dificultats en la distribució de recursos 399. Hàbits infància poc saludables: malnutrició, sobrepès, sedentarisme, salut buco-dental (INFÀNCIA) 3810. Falta d’urgències 24h i afectació de les retallades per proves diagnòstiques de l’especialista 3711. Problemes de salut mental, estrès i ansietat, trastorns afectius, baixa autoestima relacionada amb atur, frustració, sentiment d’inutilitat (tornar a viure amb pares), manca de cura de la pròpia imatge (ADULTS)
36
12. Masclisme i violència de gènere (ADULTS I JOVES) 3513. Consum de substàncies: alcohol, tabac i cànnabis (ADOLESCENTS I JOVES) 3514.Problemes de conducta i violència (conflictivitat i baralles) (NOIS) 3415. Barreres arquitectòniques: voreres, carrers amb pendent, escales, etc. 3416. Absentisme escolar (INFÀNCIA) 3317. Consum de substàncies (alcohol, cocaïna, cànnabis i altres) (ADULTS) 3318. Problemes de convivència: al parc, en alguns edificis, manca de mediadors culturals, inseguretat al carrer (JOVES)
32
19. Problemes de salut emocional, problemes afectius, baixa autoestima, trastorns alimentaris i de la imatge (NOIES)
32
20. Falten alternatives comercials: menjar car i de poca qualitat, la gent s’ha de desplaçar a altres barris, el barri no té estructura comercial, els nous edificis no contemplen espai per comerços
31
Programes de promoció de la salut a l’escola: alimentació i activitat física
Recerca sobre l’efectivitatMonitorització del procés
OBESITAT – HÀBITS ALIMENTARIS(3er problema prioritzat a Bon Pastor-Baró
de Viver)
Menys comerç local i de proximitat
Més locals de “menjar ràpid” (barats)
Més accessibilitat a productes no saludables
Menys accessibilitat a productes saludables
Més consum d’aliments rics en greixos saturats, sal, sucreMenys consum de fruites, verdures, cereals….
Més temps fora de casa (treball i escola)
Manca d’activitat física Més sedentarisme
POLÍ
TIQ
UES
I C
ON
TEXT
E SO
CIO
ECO
NÒ
MIC
VALO
RS
CU
LTU
RA
LS I
NO
RM
ES S
OC
IALS
INFL
UÈN
CIA
DE
LA P
UB
LIC
ITA
T I I
ND
UST
RIA
ALI
MEN
TÀR
IA
CR
EEN
CES
, EXP
ECTA
TIVE
S, M
OTI
VAC
ION
S PE
RSO
NA
LS
Per què un programa per prevenir el sobrepès i l’obesitat?
Elements clau
¢ Lligat a Salut als Barris¢ Basat en les necessitats i els recursos del barri¢ Inclou la promoció de l’activitat física¢ Integral, multicomponent¢ Intersectorial¢ Amb participació comunitària (veïnatge, establiments d’alimentació,
serveis, entitats…)¢ Informat per l’ evidència i generador d’evidència (avaluació continuada)¢ Amb perspectiva d’equitat (inclou gènere, classe social, edat i estat
migratori)¢ Abordatge que té en compte el cicle vital¢ Tenint en compte col·lectius específics¢ Respectuosa amb el medi ambient (productes de proximitat)
Escola Bressol iEducacióInfantil
Escoles dePrimària iSecundària
Instituts
Llocs deTreball
Restauració ComerçServeis de
Salut
ServeisSocials
EspaisComunitaris
Altres Entitats
Intervencions Integrals-Incorporant la promoció de l’activitat física
Algunsexemples:
Regularlapublicitatdelsrefrescs(ciutatdeSanFranciscohaobligataposarenelsrefrescsanuncisexplicantelsefectesdelsucreenlasalut)
Acreditacionsarestaurantsquepromocionenladietamediterrània(AMED)
Intervencionsambelpetitcomerçperpromourelavendadeproductesdeproximitati/osaludables
Creaciód’hortsurbansonhihaparticipacióintergeneracional (nensinenesambpersonesgrans)
Esmorzarsgratuïtsalesescoles
Implementaciódemàquinesdispensadoresde“snacks”saludables(fruita,cereals,…)allocsdefeinai/ocentresformatius
Tallersambfamíliesadiferentsentitatsdelbarri(escola,CAP,mercat…)
Programesdepromociód’hàbitssaludablesaescoles(incloentprogramesdepromociódel’activitatfísica)
Millorarlail·luminacióiseguretatenparcsiàreesonesfaactivitatfísica
Menjadorssocials(noestigmatitzants-tiquets)
(…)
Abordatge multicomponent
Anàlisis de les necesitats i
actius del barri
Prioritzaciódels
problemesDisseny del Pla d’Acció
Implementacióde les
estratègies
Avaluació Continuada (del procés i del resultat)Sostenible (es manté en el temps)
Vinculació a la taula de salut comunitària Proposa, dinamitza i fa seguiment de les
intervencions
Quines necessitats relacionades amb l’alimentació té el barri?
Què hi ha? Què s’està fent ja?
Què és el que més preocupa al barri? Què, com, on, quan ho fem?
Actuem!
Fases del procés comunitari
Reptes
1. Compartir entre tots els actors el significat i l’abast de la salut comunitària.
2. Desenvolupar intervencions basades en les necessitats, els recursosde la comunitat i en l’evidència de la seva efectivitat.
3. Millorar la coordinació amb les diverses intervencions d’acció comunitària: plans de barris, plans de desenvolupament comunitari, COMSalut, treball als barris, acció educativa territorial...
4. Fomentar la participació directa de la comunitat a través de veïns i veïnes, grups i entitats del barri generant dinàmiques sostenibles en el temps.
5. Considerar de manera sistemàtica l’avaluació de les intervencions
top related