bases teÒriques de la silvopastura

BASES TEÒRIQUES DE LA SILVOPASTURA

MONTESQUIU, 10 d’octubre de 2013

MULTIFUNCIONALITAT PASTURATGE DE BOSCOS, PASTURES I PASTURES ARBRADES

BENEFICIS DIRECTES:

• ESTALVI DE COSTOS RESPECTE MANEIG MÉS INTENSIU

• DIVERSIFICACIÓ DE RENDES PER A LA PROPIETAT FORESTAL I L’EXPLOTACIÓ AGRO-RAMADERA

EXTERNALITATS:

• PREVENCIÓ INCENDIS

• CONSERVACIÓ HÀBITATS I ESPÈCIES

Ovella:

manté molt bé zones estassades

Vaca:

obre espais en zones de bosc dens

consumeix bé estrat herbaci en zones de bosc dens

Cabra:

gran capacitat per brostejar

Models silvopastorals en finques privades

Càrrega ramadera ajustada al bosc: < 0,2 UBM ha-1 any-1

Ramat petit de bovíBase territorial: bosc i una petita part de conreus

Principal: relacionat amb el bosc; pascícolasecundari

Model ajustat

Rati UBM ha-1 de conreu >>>> 2

Ramat de boví o ovíBase Territorial: Molta superfície són pastures, pastures arbrades o deveses

Pascícola

Model pascícola

Rati UBM ha-1 de conreu: 1,5 – 2,0

Ramat d’ovíBase territorial: conreus i bosc

Objectiu principal: agrícola; pascícolasecundari

Model agrícola

OBJECTIU

TIPUS RAMAT I BASE TERRITORIAL

RATIS / CÀRREGUES

conreusboscdeveses / pasture

Model pascícola

Punts forts: 1) Possibilitat d’obtenir rendiment econòmic en finques mitjanes o grans

Punts dèbils: 2) Alta inversió en gestió del bosc; necessitat de màd’obra

Model ajustat

Punts forts: baixa inversió inicial; poca necessitat de mà d’obra; alta autosuficiència alimentària del ramat

Punts dèbils: rendiment econòmic baix en finques petites o mitjanes

Model agrícola

Fortaleses: adequat per a combinar la producció agrícola i ramadera

Debilitats: estacionalitat de la produccióagrícola

Principals aspectes a valorar per a pasturar boscos, pastures o pastures

arbrades

2. Tipus de pasturatge: complet/ ocasional; rotacional/ no rotacional

3. Càrrega instantània i càrrega anual

1. Presència de conreus

PRESÈNCIA DE CONREUS

PASTURATGE COMPLET/ PASTURATGE OCASIONAL

PASTURATGE ROTACIONAL / NO ROTACIONAL

Aprofitament de pastures i zones adevesades:

NovembreAbril

Pasturatge complet

Pasturatge ocasional

Últim aprofitament

4t aprofitament

3er aprofitament

2on aprofitament

1er aprofitament

Aprofitament de zones de bosc Un únic pasturatge: complet

Dos pasturatges: el primer ocasional i el segon complet (quan elfactor any ho permeti)

Càrrega anual:sempre moderada,< 0,1-0,2 UBM ha-1 i any-1 en bosc

> 0,5 UBM ha-1 en pastures,pastures arbrades i adevesaments

CÀRREGA INSTANTÀNIA I CÀRREGA ANUAL

Càrrega instantània:cal que sigui alta per assegurar pasturatge completde l’estrat herbaciExemples càrrega instantània:1) En pastures, pastures arbrades i adevesaments: 10 – 20 UBM ha-1

2) En boscos densos: difícil de precisar; superior a 0,5 UBM ha-1

1) PASTURATGE DE ZONES DE BOSC DENS

CASOS PRÀCTICS

3. Distribució de les infraestructures

2. Actuacions silvícoles sobre l’estrat arbustiu

1. Oferta farratgera del sotabosc

ASPECTES A VALORAR PER A PASTURAR ZONES DE BOSC

QUALITAT FARRATGERA DEL BOSC

Aspectes per a valorar la qualitat farratgera del bosc:

• RECOBRIMENT HERBACI

• MATOLL PALATABLE/ NO PALATABLE

• TRANSITABILITAT DEL BOSC

Recobriment herbaci Recobriment arbustiu Oferta farratgera

No present o sense grans taques de matoll no palatable

BONA

Superior al 50 % Domini no palatables, formant taques de gran continuïtat

MITJA

Domini palatables BONA Entre 30 % i 50 %

Domini no palatables MITJA

Domini palatables MITJA-BAIXA Entre 10 % i 30 %

Domini no palatables / no present BAIXA

Domini palatables BAIXA Inferior al 10 %

Domini no palatables/ no present BAIXA

QUALITAT FARRATGERA DEL BOSC

Oferta farratgera mitja, amb recobriment herbaci < 20 %, i recobriment d’arbustos palatables > 50 %

QUALITAT FARRATGERA DEL BOSC: EVOLUCIÓ AMB EL PAS DELS ANYS

Manteniment o millora de l’oferta farratgera

Oferta farratgera bona, amb recobriment herbaci > 50 %Cas 1

Dubtes sobre el manteniment de l’oferta farratgera

EVOLUCIÓ AMB EL TEMPS

EVOLUCIÓ AMB EL TEMPS

Cas 2

PD FB HEMICEL. CEL. LAD D.Enz

ALZINA 4,7 31,6 19,0 27,0 11,6 48,4

GARRIC 4,5 30,7 17,2 22,6 14,2 50,7

ROMANÍ 4,2 27,3 9,6 17,2 20,4 54,4

GENISTA 5,4 39,5 22,9 30,6 11,9 41,7

PALLA 3,3 34,7 29,2 35,3 4,8 41,2

FARRATGE 8,9 11,6 20,7 12,3 1,9 74,7

QUALITAT BROMATOLÒGICA DELS PRINCIPALS MATOLLS DEL SOTABOSC

El contingut en alguns minerals, com Ca o Mg, sol ser superior als matolls que al farratge

ACTUACIONS SILVÍCOLES SOBRE L’ESTRAT ARBUSTIU

PASTURA PASTURA

BOIX

BOIX

BOIXPASTURAPASTURA

Actuació silvícola en una zona de vessant colonitzada per matoll impalatable (ex. Buxus sempervirens)

• Garantir la connectivitat entre les dos zones de pastura

FUNCIONS ESTASSADA:

Actuació silvícola en una zona de bosc amb domini del matoll palatable (ex. roure, sanguinyol, roldor i tortellatge) amb alçada inferior a 1,30 metres

• Garantir transitabilitat bestiar

• Intentar potenciar recobriment herbaci

• Respectar peus de matoll, perquè el bestiar el pot controlar

FUNCIONS ESTASSADA:

Actuació silvícola en una zona de bosc amb domini del matoll palatable amb alçada superior a 2,00 m (ex. Crataegus monogyna)

• Aliment a una alçada on no pot arribar els animals

• El bestiar pot controlar el rebrot

FUNCIONS ESTASSADA:

Situació inicial

A: zona amb força estrat herbaci i poc sotabosc

B: zona amb molta densitat de matoll, difícil transitar

C: punt d’aigua

El bestiar fa un camí per anar des de la zona A al punt d’aigua

Que podem fer:

Incentivar als animals a transitar pel sotabosc amb l’apertura de nous camins i col·locació de blocs de complement mineral

Com condiciona al bestiar un punt d’aigua en una zona de sotabosc molt dens

2) APROFITAMENT RAMADER D’UNA FINCA DE PASTURES I

ADEVESAMENTS

Es pot restringir a zones de clima humit

Segons el tipus de sòl i el microclima, les pastures són de tipus mèsic o de tipus xèric

Gestió ramadera: molt important el pasturatge de tipus rotacional, que maximitza la qualitat de l’herba que consumeix el bestiar

CASOS PRÀCTICS

TIPUS DE CLIMA

SEGUIMENT DE L’APROFITAMENT RAMADER DE ZONES ADEVESADES

Variables estudiades:

producció herbàcia

valor nutritiu de les pastures

composició florística de les pastures

càrrega ramadera

El potencial pastoral del rodal es defineix segons la seva càrrega ramadera

Tipus clima Tipus pastura Factors

fisiogràfics Espècie dominant

Càrrega ramadera (UBM ha-1 any-1)

Potencial pastoral

Pla / Abancalat Quercínies 0,74 – 0,90 A 1

Pla / Abancalat No quercínies 0,74 – 0,80 A 2

Vessant Quercínies 0,60 – 0,82 B 1 Mèsica

Vessant No quercínies 0,60 – 0,72 B 2

Pla / Abancalat Quercínies 0,60 – 0,73 C 1

Pla / Abancalat No quercínies 0,60 – 0,63 C 2

Vessant Quercínies 0,42 – 0,63 D 1

Humit

Xeromèsica

Vessant No quercínies 0,42 – 0,53 D 2

Pla / Abancalat Quercínies 0,00 - 0,30 E 1 Subhumit Pastura seca

Pla / Abancalat No quercínies 0,00 – 0,20 E 2

PRODUCCIÓ HERBÀCIA EN RODALS ADEVESATS

Pastures mèsiques ofereixen valors superiors a les pastures xeromèsiques (p < 0,001)

No hi ha diferències entre tipus de relleu (p <0,965)

Potencial pastoralProducció

herbàcia global (kg ha-1 any-1)

Producció herbàcia sota

arbrat (kg ha-1 any-1)

Producció herbàcia entre

arbrat (kg ha-1 any-1)

A1, A2; solana 4.367 ± 405 a 3.571 ± 364 a 5.560 ± 440 a

A1, A2; obaga 3.522 ± 173 b 2.510 ± 315 b 4.533 ± 32 b

B1, B2 4.530 ± 317 a 3.420 ± 244 a 5.437 ± 377 a

C1, C2 2.200 ± 338 c 1.970 ± 309 b 2.545 ± 381 c

D1, D2 2.412 ± 658 c 1.822 ± 911 b 2.895 ± 450 c

E1, E2 < 2.500 d

PRODUCCIÓ DE LES PASTURES

ANY 2009: Sequera estival moderada

Abancalat obaga

Abancalat solana

Vessant solana

ANY 2010: sense sequera

Abancalat obaga

Abancalat solana

Vessant solana

PRODUCCIÓ DE LES PASTURES

• Més producció a la zona oberta que sota capçada.

• Davallada de la producció estival en anys secs a la solana. L’obaga aguanta sequeres moderades.

• Fenologia més avançada a les feixes respecte als vessants. Més producció a la orientació solana que a l’obaga en els aprofitaments realitzats a la primavera.

• Bona producció d’aglà en zones de roure i alzina.

CONCLUSIONS RELACIONADES AMB LA PRODUCCIÓ DE LES PASTURES

Sequera estival en finques de pastures: possibles solucions

• A escala d’explotacióTenir recursos farratgers diferents a les pastures per

superar l’estiu: - Conreus- Bosc

• A escala de rodalAplicar mesures per allargar el període de pas en un rodal:- Sembrar mates d’alfals- Complementar el ramat amb palla - Plantació d’arbres farratgers

QUALITAT NUTRITIVA DE LES PASTURES

Potencial pastoral PB (%sms) PD (%sms) FND (%sms) FAD (%sms)

A1, A2 17,95 ± 0,55 a 12,05 ± 0,40 a 29,30 ± 0,80 a 49,53 ± 1,50 a

B1, B2 15,58 ± 0,64 b 10,08 ± 0,52 b 34,88 ± 1,52 b 55,08 ± 1,49 b

C1, C2 11,59 ± 0,85 c 7,21 ± 0,64 c 37,73 ± 1,55 c 59,10 ± 3,22 c

D1, D2 10,92 ± 0,58 c 6,68 ± 0,48 c 38,61 ± 2,21 c 62,94 ± 3,52 c

Per a les pastures mèsiques, el relleu és un factor clau per a explicar la diferència de qualitat nutritiva (p< 0,001)

Característiques del parc

Àrees planes dins la zona de vessant

Tancat entre 2 i 3 ha 200 – 250 peus ha-1

40 % FCC desprès de la 1a intervenció

Maneig agronòmicPasturatge rotacional: 4-5 aprofitaments anuals

Lot de vaques petit o mitjà

Intensitat de pasturatge: alçada final 2 -3 cm arreu del parc

Aprofitament pastoral5 – 7 dies ha-1 i any-1 per un lot de 40 vaques

Valoració econòmicaActuació d’adevesament : balanç negatiu de 1.500 € ha-1 (1.000 -2.000 € ha-1)

Valoració econòmica anual, ingressos per venda de vedells: al voltant de 160 € ha-1

ADEVESAMENT EN CLIMA HUMIT, PASTURA MÈSICA, VESSANT, QUERCÍNIES, SOLANA

CASOS PRÀCTICS: EXTERNALITATS

3.1 PASTURATGE DE FRANGES DE BAIXA DENSITAT ARBÒRIA AMB

BESTIAR OVÍ

Idea base: compatibilitzar la producció

animal i la contribució del ramat a la prevenció d’incendis

PREVENCIÓ D’INCENDIS

GRAF, Bombers Catalunya Elaboració pròpia

• La incorporació de l’activitat silvopastoral a les actuacions de control de combustible realitzades als PPP en pot disminuir els costos de manteniment

1. Inventari i caracterització de franges

2. Conèixer l’explotació

Conreus, guarets i rostolls

Cultius abandonats

Serra, vessant solell Serra, vessant obaga

Situació freqüent: mosaic de diversos recursos farratgers

3. Calendari pastoral

Període de cria (150 ovelles i 10 cabres) 500 ovelles i 50 cabres a Època de pastura favorable pel pastor (opció a) b Època de pastura favorable pel pastor (opció b) x Època favorable per la pastura segons itineraris realitzats pel pastor

ZONA PASTURA G F M A M J J A S O N D

ZONA Ulldemolins (vora corral) ZONA Ulldemolins-Prades ZONA DE LES ESPADELLES ZONA DE MONT-RAL ROSTOLLS CORRAL Ulldemolins FRANJA de les Obagues x x x FRANJA de les Ermites x x x FRANJA del pantà de Margalef a a b b b FRANJA de Sant Salvador a a a b b b

Pasturatge de franges: desprès del període de cria, amb un lot d’ovelles buides o en els primers mesos de gestació

4. Seguiment i avaluació dels resultats

27,02937891.083

Reducció biomassa (%)Reducció biomassa (kg ha-1)Biomassa desprès(kg ha-1)

Biomassa abans (kg ha-1)

Ulldemolins Font del Teix, novembre 2010

34,23827331.116

Reducció biomassa (%)Reducció biomassa (kg ha-1)Biomassa desprès(kg ha-1)

Biomassa abans (kg ha-1)

Ulldemolins Font del Teix, juliol 2009

Principals espècies herbàcies:

Jonça: reducció alta a la primavera, reducció mitja baixa a la tardor

Fenaç: reducció baixa a la primavera, reducció baixa a la tardor

Llistó: rebuig a la primavera, rebuig a la tardor

CASOS PRÀCTICS: EXTERNALITATS

3.2 PASTURATGE PER A LA CONSERVACIÓ D’HÀBITATS:

EL CAS DE LA FAUNA ESTÈPICA

3.2 CONSERVACIÓ D’HÀBITATS

Recobriment Arbustiu 30- 40 % Herbaci <25%Alçada planta < 20-40 cm

Zones estèpiques

Pasturatge d’ovelles per conservar l’hàbitat de la fauna estèpica

Gràcies per la vostra atenció!!