aspectes ambientals de la modificació de la llei de costes

Modificació de la Ley de costas:què passa amb els aspectes ambientals?

El relat oficial és força dramàtic

Cal llegir la Llei per tal de poder ratificar o refutar aquesta monumental alarma: • Un DPMT de tan sols 20 metres?• La desamortización del siglo XXI?

Pel que fa a la platja i les dunes, la nova definició de DPMT és clarament millorable. Tanmateix les dunes que resten a més de 100m de la costa ja són majoritàriament protegides per la legislació ambiental.

Quin és l’impacte ambiental que resulta de reduir la servitud de 100 a 20 metres en un medi urbà?

Per primera vegada es permet que altres agents diferents del Ministeri, puguin fer obres de defensa de les platges (que poden ser ambientalment positives).

Un pas endavant vers el concepte d’una gestió més participada.

La clàusula Anti-Algarrobico.El que es necessita és que la Llei articuli un bon sistema de control.

Molt més important és allò que es deixa per especificar al “posterior desarrollo reglamentario” . Com definir una platja “natural” en termes de procés ecològic?

Algunes apreciacions globals

Ens preocupem per allò que és veritablement important en termes ambientals?

Quina és la diferència de ser o no ser DPMT?Podem pagar una demolició global?

Una primera lectura de les converses originades entorn aquest procés legislatiu sembla indicar que és més important aconseguir la demolició d’aquest edifici

. . .que intentar controlar l’afluència massiva i constant de visitants per tot l’àmbit de penya-segats, fet que impedeix la reproducció d’aus marines de gran interès ecològic.

Un entorn legislatiu ideal hauria de:1.Potenciar la gestió del litoral sota una

perspectiva multifuncional (la gestió dels serveis ecosistèmics de la costa).

2.Protegir processos i no dicotomies urbà/natural.

Qué és una platja urbana en termes de processos ecològics?

Cal protegir els processos.

Per exemple, cal preservar els processos que garanteixen el transport eòlic de la sorra. En cas contrari, les dunes o es degraden o desapareixen.

I, quan ens quedem sense aquests processos de construcció natural de les dunes, perquè no utilitzar la tecnologia? Significaria això una pèrdua legal del nivell de naturalitat?

Una platja urbana molt natural a Coma-ruga

Evitar la dicotomia urbà/natural i parlar de protegir processos i serveis ecosistèmics

Una banalització del concepte “natural” pot comportar impactes ambientals de gran abast.

Pot una llei promoure les funcions ambientals de les dunes, com és el cas de la protecció contra les pujades extraordinàries del nivell del mar?

Pot una llei (o el reglament que la desenvolupa) promoure la valoració objectiva d’estratègies alternatives de defensa de la costa?

Pot una llei afavorir tractaments específics per als diferents nivells de vulnerabilitat de les platges?

En termes ambientals, el més rellevant d’aquesta modificació de Llei és el que encara no està escrit!

Estem a temps de crear un reglament que parli d’estructura i processos ambientals?

Es pot treballar des de la perspectiva dels serveis ecosistèmics?