art gòtic

ART GÒTIC

CONTEXT HISTÒRIC

ÀMBIT ECONÒMIC: augment producció agrícolaaugment demogràficeconomia de mercat urbanarevitalització de les ciutatsnova classe social: burgesiagremiscomerç internacional (M. Mediterrani i M. Nord i Bàltic)

ÀMBIT SOCIAL: majoria població pagesaestament privilegiat: noblesa i clergatburgesiaEsglèsia: noves ordes (dominics i franciscans)

ÀMBIT POLÍTIC: fase construcció d'Europa Corts, Estats Generals, Parlaments, Ajuntaments, consells municipals

ÀMBIT CULTURAL: universitats

LÍMITS GEOGRÀFICS I CRONOLOGIA

- APAREIX A L'ILE DE FRANCE

- DIFUSIÓ PER TOTA EUROPA OCCIDENTAL

CRONOLOGIA:

-PROTOGÒTIC: 2ª MEITAT S.XII

- GÒTIC CLÀSSIC: S. XIII-XIV

-GÒTIC TARDÀ: S. XV

ARQUITECTURA

RELIGIOSA: LA CATEDRAL

-IMATGE DEL REGNE DE DÉU SOBRE LA TERRA, UNA IMATGE DEL CEL

-CHARTRES, PARÍS, AMIENS, REMS, LLEÓ, STA. Mª DEL MAR

CARACTERÍSTIQUES

- PLANTA BASILICAL

torre

Nau lateralNau lateral

Nau central

transeptecreuer

Girola o deambulatori

Absidioles o capelles radials

absis

-UTILITZACIÓ ARC APUNTAT (OGIVAL) I VOLTA DE CREUERIA

La volta de creueria : conformada per l'encreuament, o intersecció, en diagonal de dos arcs ogivals.

clau

plementeria

Arc formerArc faixó

nervis

ARCBOTANTS: és un element estructural exterior amb forma de mig arc que transmet part de l'empenta de les voltes sobre un contrafort adossat al mur d'una nau.

CONTRAFORT: és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi a l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.

PINACLE: és un element arquitectònic en forma de con, punxegut fet de pedra que se situa al capdamunt, com a coronament, dels contraforts.

VITRALL: vidriera de colors. Combina vidres policromats units mitjançant tires de metall, plom.

ROSASSA

ARQUITECTURA CIVIL

CASTELLS, PALAUS URBANS, LLOTGES COMERCIALS

BELLVER

PALAU DE LA GENERALITAT

LLOTJA DE PALMA

ESCULTURA GÒTICA

- Escultura integrada en el marc arquitectònic i exempta

- Materials: pedra, fusta, ivori

- Tendència al naturalisme

- Exterior: PORTALADES ( tres obertures; les figures de les arquivoltes es disposen en la direcció de l'arc; timpà organitzat en registres horitzontals; columnes substituides per estàtues).

Catedral d'Amiens Catedral de Chartres

ICONOGRAFIA

- JUDICI FINAL

- ESCENES DE LA VIDA DE CRIST I SANTS

- IMATGES DE LA VERGE

- ESCENES FANTÀSTIQUES EN LLOCS SECUNDARIS

Àngel somrient, catedral de Reims, s. XIII Verges. Catedral de

Magdeburgo

Catedral de Burgos, s. XIII Catedral de Bamberg

Verge blanca, Toledo

Quimera, Notre Dame

MONUMENTS FUNERARIS

- TENDÈNCIA A LA INDIVIDUALITAT

-DESENVOLUPAMENT DEL RITUALS FUNERARIS: SOLEMNES I SOCIALS

- TIPOLOGIES: AÏLLATS (REIS O SANTS) O ADOSSATS A MURS

- NATURALISME ( RETRAT DEL DIFUNT)

Sepulcre de Sancho Sánchez, Catedral de Tudela

Catedral Vella, Salamanca

PINTURA GÒTICA

PERIODITZACIÓ

- GÒTIC LINEAL O FRANCOGÒTIC. 2ª meitat s. XII- XIII. No es conserva gaire pintura. Vitralls

- ITALOGÒTIC. S. XIII .TRECENTO. S. XIV. Influència bizantina. Evolució: models de natura

- GÒTIC INTERNACIONAL. 2ª meitat S. XIV-XV. Barreja entre francogòtic i italogòtic.

- GÒTIC FLAMENC. S. XV. Pintura detallista

PINTURA ITALIANA DEL TRECENTO

- Preocupació efectes espacials

- Estudi anatòmic de les figures pres de l'observació del natural

- Representació d'estats d'ànim mitjançant gestos i actituds dels personatges

- Valoració de la llum

- Matisació tonal dels colors

- Pintura al fresc, tremp d'ou.

- Destaquen dues escoles: Florència i Siena

ESCOLA FLORENTINA

GIOTTO DI BONDONE (1267-1337)

- iniciador de la pintura moderna

- domini de la representació espacial i volum

- introducció de fons de paisatge

- pren models del natural

La resurrecció de Llàtzer, Giotto

Cronologia: 1304-1306

Tècnica: Fresc

Suport: Mur

Localització: capells dels Scrovegni o dell’ Arena, a Pàdua.

Tema: passatge de l’evangeli.

Colors: pastel; destaca el blau

Composició: diferents plànols. Jesús té la mateixa mida (naturalisme); fons de paisatge

LA PINTURA FLAMENCA

- Tècnica: pintura a l'oli- Gran varietat cromàtica, colors vius- Pintura sobre fusta; poca mural- Detallisme: objectes, paisatges, personatges- Preocupació per aconseguir il.lusió espacial- Naturalisme, interès per la realitat- Es conserva la tradició medieval del simbolisme en objectes, colors, disposició de les figures.- Artistes destacats: Jan Van Eyck (Matrimoni Arnolfini); Hieronymus Van Aeken: ElBosch (El Jardí de les Delícies)

Matrimoni Arnolfini, Jan Van Eyck (1390-1441)1434.Tècnica: pintura a l'oliSuport:fustaDimensions: 84 (alt)X57 (llarg) cmLocalització: National Gallery, LondresÉs una obra encarregada per un matrimoni italià, Giovanni Arnolfini i Giovanna Cenami, comerciants italians instal·lats a Flandes, per decorar casa seva, deixar constància del seu casament.L'escena es situa en la cambra matrimonial. Cromatisme: vermell, verd i marró.Composició: tridimensional: terra, paret del fons, finestra i llit. Línies de fuita: taulons del terra i sostre.

SIMBOLISME

fidelitat

maternitat

Contacte Déu

riquesa

Presència Déu

unióbenedicció

passió

fertilitat

Jan Van Eyck va estar aquí, 1434Escenes passió de Crist

testimonis

"Johannes de Eyck fuic hic 1434"

Mirall: influència Velàzquez Las Meninas

Jardí de les delícies, El Bosch (1450-1516). 1510-1515

- Oli sobre fusta; 220 cm (alt)x 1,95 cm (llarg; taula central) i 96,5 cm (taules laterals)

- Museu del Prado, Madrid

- Tema: representació del paradís, jardí de les delícies i infern.

Al.ludeix al tercer dia de lacreació del món. Es representa un globus terraqui, amb la terra dins una esfera transparent, símbol de la fragilitat de l'univers. Només hi ha formes vegetals i minerals. està pintat en tons grisos, blancs i negres, el que correspon a un món sense Sol encara que també és una forma d'aconseguir un contrast amb el color interior, entre un món abans de l'home i un altre poblat per infinitat d'èssers.

Plafó esquerre: imatge del paradís. Últim dia de la creació amb Adam i Eva

Font de la vida

Déu representat com JesuscristArbre del Bé i del

Mal

Animals exòtics

Roca antropomorfa

Taula central: Jardí de les Delícies: pecat,luxúria, dirigeix cap a la perdició, bogeria s'apodera de la humanitat. Món altament positiu; no pas del temps (ni nens ni ancians); felicitat.

Nus, grup, parella Fruita: plaer sexual

Eva

Panell dret: l'infern. Món oníric, demoníac, patiment, dolor

flames

Infern musical: música pecat

Retrat de l'artista??