art bizantí i preromànic

ART MEDIEVAL

ART BIZANTÍ

ART PREROMÀNIC

- Art visigòtic

- Art carolingi

- Art mossàrab

- Art asturià

Maria Assumpció Granero CuevesIES RAMON LLULL

Art bizantí• Capital de l’Imperi

romà d’Orient: Constantinoble(324)

• Centre de poder influït per la cultura grega

• Es crea la litúrgia• Grandiositat d’allò diví

i separació amb allò humà

• 313,324,391,395,476,1453

Art bizantí Interior Santa Sofia

Teodosi (395):

-Flavi Honori (395-423) Occident (fins 476 dC, bàrbars)

-Flavi Arcadi (primogènit, 395-408) Orient (10 segles):

•Situació privilegiada: orient i occident.•Política Cesaropapista, teocràtica.•Luxe i ostentació cort.•Al servei església.•Influirà en Espanya, Itàlia i Rússia.

ETAPES1) Segle d’or. EsplendorJustinià (527-565, segles VI i VII) i Teodora

- Intent de reconstrucció de l’Imperi Romà- Important obra jurídica - art

* Arquitectura:

Santa Sofia, Constantinoble Sant Vital, Ravenna, ItàliaSant Apol·linar in Classe, a Ravenna, Itàlia

* Arts plàstiques: nou concepte (no realitat, sinó idees, espiritualitat i simbolisme místic i diví)Mosaic de Justinià a Sant Vital, Ravenna Pantocràtor de la catedral de Cefalú, Sicília

2) Període de lluita iconoclasta (726-843): prohibició de reproduir imatges religioses i destrucció s existents3) Període posticonoclasta (843-1453):Cisma d’Orient (1054), separació de l’església romana i ortodoxa. Aquesta

època, que caracteritza en essència, forma i esperit l’art bizantí, té dues fases:

• 3. a) La dinastia macedònica o segona edat d’or (867-1056), amb gran presència de les arts pictòriques, tant el mosaic com les icones.

• 3. b) La dinastia del Paleòlegs (1259-1453), marca el renaixement cultural de Bizanci i l’expansió del seu art als pobles eslaus.

• En els segles posteriors les novetats artístiques son d’escàs interès, encara, que en el sud d’ Itàlia es formà un estil en què es mescla amb l’art àrab i el gòtic, produint obres de gran riquesa. Al mateix temps, en aquesta època, l’estil bizantí s’introduirà a Rússia, on continuarà durant uns quants segles després de la desaparició de Bizanci.

Imperi bizantí• Abraça Orient Mitjà, Itàlia i nord

d’Àfrica• Justinià cerca recuperar l’Imperi • Ràvena, capital política d’Itàlia

• Originàriament, l’Imperi Bizantí comprenia els territoris orientals dels antics dominis de Roma: Grècia, Macedònia, Àsia Menor, Armènia, Síria, Palestina, Egipte, la costa nord de Líbia i les illes del mar Egeu i del Mediterrani oriental, i sobre aquest espai geogràfic es desenvoluparà l’art bizantí, a més de en la ciutat italiana de Ravenna i, a partir del segle X, en Rússia (bàsicament el principat de Kiev) i en altres països eslaus.

Expansió de l’imperiBizantí amb Justinià

Arquitectura

Disseny de temples:• Creu grega – sants

Apòstols• Cúpula i planta

Central – San Vital• Cúpules

superposades – Santa Sofia

Característiquesarquitecturabizantina

materials

Carreu ben escairats sobretot en Síria i Palestina

mòdul d’amplària de murs ( entre 75 i 80 cm)Maons especialment empleats en cobertes

exteriors: nus o amb qualque ornament

columnes, muntants (jambas), llindes, frisosMarbre

zones interiors: decoració policroma (luxe)

elements

fust cilíndric amb lleuger èntasi central i prefereixen sense aristes

Columnes

capitell

CorintisSimples: fulles d’acant

Composts (acant i volutes)

TeodosiFulles més planes

Acabat amb Trepanat (foradat)

Murs

Dinàmics Relació equilibrada massa-obertures (preferència pels arcs de mig punt)Tipus: paredat carreus (mamposteria) en orient i paredat maons i pedra irregularMurs austers,amb poca ornamentacióReflecteixen estructura interna

cobertes

Substitució de espais longitudinals voltes de canócobertes de fusta percobertes de espais quadrangulars paredat, maçaneria (mampostería)

Voltes d’aresta

Voltes de mitja taronja Abans: octògon i trompes

Ara: cúpula sobrePetxines*

*Petxinas

Origen a Gerasa (Jordània) s. II

Triangles curvilinis

que uneixen arcs torals amb

anell cupular

Arcs

Arqueria (mig punt) sustentada sobre columnes aïllades

Capitell presenta majorsuperfície de contacte

Intercalant bocins d’ arquitrau

Colocant un cimaci(troncocònic invertit)

Columnes bizantines

Lleuger èntasicentral Fust

llis

Capitells bizantins, cúbics amb decoració vegetal, acaben en forma plana

Corinti i compost Teodosicimaci

Capitell Teodosi

Arquitectura adovellada. Principal aportacióCúpula sobre petxines

Plànol de San Sergi i BacusPlanta centralitzada

Planta de Sant Sergi i Bacus

Constantinoble. 1ª meitat segle VI

Sergi i BacusMaterials

carreus

marbre

maons

Murs del monestir d’Òsios Luca

Relaciómassa-

obertures

Austeritatdecorativa

Exterior reflecteixestructura interna

Santa Sofia de BulgàriaPobresa murs exteriors

Basílica de Santa Sofia

Antemi de Tral·les i Isidor de MiletSanta Sofia

Exterior i planta

Fusió de planta longitudinal amb planta

centralitzada

atrinàrtexDivisió en tres nau, central

més ampla i elevada. Es sacrifquen naus laterales per a ensalçar nau central: Els quatre gruixats pilars,

que sostenen la immensa cúpula, s’endindenen les naus laterals, sobresurten

igual que els contraforts i interrompen el desenvolupament longitudinal

de les naus. A canvi la nau central és totalment diàfana

Coberta dinàmica:A) Gran cúpula central (31 m. diàmetre)

B) Empemtes recollides per dues cúpules de quart d’esfera en l’eix longitudinal

C) Descarrega en nínxils situats en la diagonal de les semicúpules

D) Descarrega en murs exteriors

A BB

c c

c c

D

El joc dinàmic de la cúpula central, translladant les

empentes i contrarrestos avoltes secundàrias i

terciàrias, crea un diàlog tectònico de tendència centrífuga (Bruno Zevi)

En època musulmana s’afegeixen

els minarets i s’adjunten altres

dependències

Santa SofiaExterior

Santa SofiaMaqueta

Perspectiva axonomètrica

de Santa Sofia

(532 – 537) Istanbul

Planta de conjunt de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul

Santa SofiaPlànol

Santa SofiaAlçat

El sistema estructural de Santa Sofia és audaç, però senzill. Es va aixecar sobre un enorme rectangle, de 71 por 77 m, aproximàdament, 225 per 240 peus bizantins. Dins ell, quatre enormes pilars, disposats de nord a sud, es van aixecar en els angles d’un quadrat de 100 peus bizantins de costat. A 70 peus d’ample (31 cm) s’aixecaren quatre arcs. Al dos costats nord i sud estan embeguts en els murs laterals de la nau, i no són molt perceptibles des de l‘interior, però fortament remarcats a l’exterior per damunt del sostre. Quatre petxines lliguen els arcs. Sobre els vèrtex dels arcs, i de les quatre petxines que els unieixen, s’erigeix la cúpula principal, una immensa conxa gallonada por 40 nervis i 40 plements corbats. Està reforçada a l’exterior mitjançant 40 nervadures corbes col·locades en estrets intervals, que emmarquen les finestres. El pilars nord i sud sobresurten per damunt de les naus laterals i serveixen de contrafort a les empemptes laterals dels arcs oriental i occidental i, indirectament, de la cúpula major. (...)

Aquest mucli de precària estabilitat, format per pilars, arcs, cúpules, semicúpules, voltes de forn i petxines, constitueix el cor intern de la composició de doble casquet. La cúpula és un baldaquí, que s’aixeca lliure en l’espai, independent de les unitats espacials secundàries que l’envolten. Així les naus laterals, o el nàrtex o les tribunes internvenen poc, en conjunt, en el joc de forces del nucli intern. (...)

Santa Sofia de Constantinoble

(532-537)

Antemi deTral·les

Isidor de Milet

Exterior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul

Murs cortines

Cúpula sobrepetxines

Antemi de Tral·les i Isidor de MiletSanta Sofia.

Interior

Llum com element integrador:Obertures dels murs, tribunes, nínxols, anell d’obertures de la cúpula central, i

obertures en el mur d’arcs torals: donen sensació d’ingravidesa, com si l’enorme massa

no pesès

Naus laterals dividides en dos pisos. Segon cos

tribuna per a la cort

Ritmes dinàmics i curvilinis d’ arcs, voltes, cúpula, columnates

Arcs torals desvien la càrrega cap els quatre

gruixatscontraforts

Columnes bizantines amb cimaci Espai diàfan

Contrasta pobresa decorativa exterior amb

luxe interior (encara que molt transformat pels musulmans)

Interior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul

Santa SofiaIncidència de la llum

Santa SofiaCúpula

Interior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul

Santa SofiaMurs pantalla

Santa SofiaAbsidiols laterals

Interior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul

Santa SofiaNau lateral

Grossos pilars

Capitell de Sant Vital de Ravenna (segle VI)

Capitell de Sant Sofia de Constantinoble (segle VI)

Sant Vital de RavennaVista aèria

Planta i perspectiva axonomètrica

de Sant Vital (522 – 532) Ravenna

Sant Vital de RavennaExterior

Exterior de Sant Vital (522 – 532), Ravenna

Sant Vital de RavennaInterior

Interior de Sant Vital (522 – 532) Ravenna

Sant Vital de RavennaRiquesa decorativa interior

Sant Vital de RavennaPlànol

San Vital de RavennaDetall d’incurvació (conjunt d’arcs decoratius)

Exterior Basíliques Sant Apol·linar el Nou (esquerra) i Sant Apol·linar in Classe, en el port, Ravenna (baix)

Tres naus, columnes corínties amb cimaci, no matroneu, torre campanari circular exempta, exterior de maó. Musivària interior (Nou: nau central; In Classe: absis)

Basílica Sant Apol·linar el Nou, Ravenna. Contruïda en temps de Teodoric (505), dedicada al culte religió arriana, consagrada al culte catòlic el segle VI

Crist separa les ovelles de les cabres Palau de Teodoric

Sant Apol·linar el NouDesfilada de sants

Mosaic de Sant Apol·linar el Nou: sols conservat a la nau central. Es pot dividir en tres zonas. En la zona inferior dues processons, a un costat de sants i a l’altre de santes. Gran riquesa cromàtica. Varietat de figuras. Tots amb la mateixa actitud. Com si volguessin desixar constància dels rituals eclesiàstics i els cerimonials de palau. En el registre d’enmig, entre finestres, figures aïllades de sants i de profetes.

En el superior històries religioses de tamny més petit. La comitiva de santes segueix a Teodora, que avança cap a la Virgen, entronitzada, precedida per els tres Mags (encara no n’hi havia el negre) la de sants segueix a Justinià i avança cap al Salvador.

Santes Teodora Verge Reis Mags. Sants Justinià Salvador.

Basílica italiana de Sant Apol·linar in Classe, situada en Classe, port històric de Ravenna, a 5 quilòmetres del centre.

Construïda principi segle VI, consagrada en 547 per l’arquebisbe Maximià i dedicada a Sant Apol·linar, primer bisbe de Ravenna.

Absis de Sant Apol·linar

Sant Apol·linar del portPlanta longitudinal

Interior de Sant Apol·linar in Classe (549), Itàlia

Mosaics de Sant Apol·linar en el Port: únics conservats a l’absis. A la volta, sobre un fons de natura, es representa a Sant Apol·linar, guiant el ramat d’ovelles (símbol de la cristiandat) cap a la Creu (símbol de Jesús), situada més a dalt.

A la paret superior, apareix el Tetramorf (lleó de Sant Marc, home de Sant Mateu, toro de Sant Lluc i àguila de Sant Joan), tema que es repetirà contínuament en el romànic. A sota, igual que en Sant Apol·linar el Nou, hi ha figures aïllades de sants totalment frontals i rígides, entre les finestres.

Basílica de Sant Marc

Sant Marcde Venècia

Sant Marc de Venècia (consagrada en 1073)

Sant Marc de VenèciaInterior

Santa Sofiade Kiev

Santa Sofiade Novgorod

Catedral de Sant Basili o Catedral de la Intercessió de la Verge al Monticle (1555-1561), extrem sud-est de Plaça Roja just davant de la Torre Spasskaya del Kremlin, Moscou

És mundialment famosa per les seves característiques cúpules en forma de bulb.Ordenada construir pel tsar Ivan el Terrible. El 1588 el tsar Fiodor Ivanovich va ordenar que s’agregués una nova capella al costat est de la construcció, sobre la tomba de Sant Basili el Beneït, sant pel qual es va començar a anomenar popularment la catedral..

Sant Vital de RavennaJustinià i el seu seguici

Art bizantí: Mosaic i pintura

CaracterístiquesMOSAICS• Utilizats com a decoració de les esglésies fins segle XI, substituïts

per pintures. • Influència paleocristiana en temes i funció. • Colors brillants.• Figures humanes, rigidesa, espiritualitat, àmplies vestimentes, a la

vista sols rostres, mans i peus. Rostres de desconeguts, tots igual i sense variació, o bé, molt coneguts. Ulls enormes, indiquen espiritualitat.

• Disposició frontal figures, s’ompli tota la superfície. No interessa la composició, ni la profunditat, els personatges es juxtaposen. De vegades l’ús d’elements arquitectònics o de la natura, intent de crear sensació d’espai

• No interesa la realitat, es dóna un valor simbòlic.• Fons daurats, mitjançant aplicacions en làmines molt fines d’or.• La tècnica del tesselatum. • Sants i àngels formen processons ordenades, mateixa distància

entre ells.• Mosaics més importants: època Justiniana, a Ravenna, moment de

màxima esplendor d’aquesta tècnica decorativa (s. VI).

Sant Apol·linar el NouDesfilada de màrtirs

Colorsirreales

(brillants)

Cànonestiltizat(9 caps,3 torsos)

Perspectivainvertida

(cap a fora)

Contornsmarcats

Fonsdaurats

(infinit, cel)

Isocèfalia

Concepte de paisatges(element repetit)

Luxe isumptuositat

Escassetat d’ombres i clarobscurs

Ritme, harmonia

Sant Vital de RavennaAbsis. Disposició en alt

Zona baixsòcal marbres(món terrenal)

Zona enmig(zona de trànsit)

Zona superior(zona celestial)

El Salvador a l’estil occidental, jove i imberbe, volta de l’absis. Sobre el globus, Jesús entre àngels i als dos extrems Sant Vital a qui Jesús lliura la corona de màrtir i, a

l’altre, el bisbe Maximià a qui havia enviat a construir Sant Vital, que sosté la maqueta. Fons daurat i elements paisatgístics

Sant Vital de Ravenna Icona Crist Cosmocràtor

Sant Vital de RavennaInterior

Divisió en panells

Sant Vital de RavennaJustinià i el seu seguici

Característiques generals(en diapositives anteriors)

Escut amb el crismó(símbol del Senyor,

emprat per Constantí per véncer en Pont Milvi, 312, i adoptat com símbol

cristià imperial)

Monarquia bizantina suport en exèrcit (generalBelisari) i l’església (bisbe

Maximià). Retrats de Justinià i del bisbe,es reconeix a Belisari per barba,

la resta de rostres tots iguals

Figures tapades,grans ulls,

sense espai entre ells,es trepitgen amb els

peus oberts en forma V, amb sensació d’ingravidesa

Situat en una paretlateral del presbiteri, en front del mosaic

que representa a la seva dona(a continuació)

Justinià ofereix un recipient d’ oro per la recuperació

de Ravenna

Aureola o “nimbo” destinat a sants

porquè es considerava el tretzè apòstol

Vestimentes àmpliesque disimulen anatomies

(allò important és l’ esència, l’espirit)

Es realça Justinià amb la capa obscura

Sant Vital de RavennaJustinià

Opus tessellatum

Tessel·les inclinadesen direcció a la

font de llum

Colors brillantsArmònics o

contraposats

Antinaturalisme(hieratisme, simetria,etc.)

Cànon cap3 mòduls nas

(Santíssima Trinitat)

1

2

3

Mosaic Sant Vital: Justinià i el seu seguici (532), Ravenna

Sant Vital de RavennaTeodora i la seva cort

CaracterístiquesGenerals: Importen els personatges, frontals,

indiques respecte i obligació

Elements alegòrics(font de la

vida = baptisme)

Emperadriu Teodorasobresurt de la resta del grup i està emmarcada por l’absis

de darrere, elements arquitectònicsDesproporcionats, interès

profunditat. Porta del fons esel punt de fuga.

Emmarcada per columnes corínties i frisos

de marcat caràcter decoratiu

Colors més vius que mosaic de Justinià Reflecteix joies, moda, luxe.

Sant Vital de RavennaTeodora i la seva cort

Mosaic Sant Vital: Teodora i la seva cort (532), Ravenna

Sant Vital de RavennaCorder, be o anell místic

Cúpula

Sant Apol·linar el NouAdoració dels Reis Mags

Icona Pantocràtor

Santa Sofia de KievPantocràtor

Monestir Òsios LucasIcona Verge Theotokos

(mare de front i asseguda, entronitzada amb el nen als genolls, romànic)

Icona Hodigetria

(conductora, de peu sosté el nen amb un braç, gòtic)

Verge Hodigetria (gòtic)Emperador Juan II Comneno i Irene

Icona Galaktrophousa(Verge alletant a Jesús)

Verge Nikopeia(victoriosa)

Icona Verge Orant(Braços en pregària)

Verge orant

Mausoleu o Martyria Gal·la PlacídiaCreu còsmica

Sant Joan de la Font. NàpolsCreu de la victòria

Icona Hetimasia, representa el tron de Crist buit, en la seva espera davant el Judici Final

Lleó IV davant DéuDeisis (Jesús entre la Verge i Sant Joan)

Icona d’Anàstasis(Devallada de Jesús als inferns

Verge amb sacerdots

Icona Pentecostès

Dormició de la Verge

Exaltació de la Creu

Pàgina d’un antic Salteri (Salm 1).

Títol original ים Yיל Yה (hebreu) ת\

Sèrie Llibres sapiencials

Precedit per Lilbre de Job

Seguit per Proverbis

Aquest no és Bizantí, però seguiren aquesta tècnica de Miniatures

ART MEDIEVAL

ART PREROMÀNIC: Terme genèric utilitzat per designar les manifestacions artístiques de bona part d’Europa

entre els segles V i XI. Reflecteix el llegat cultural romà i el cristià, a més de les aportacions estètiques dels pobles bàrbars i les influències bizantines. Es poden distingir diversos estils:

- Art visigòtic

- Art carolingi

- Art asturià

- Art mossàrab

ART MEDIEVALART PREROMÀNIC

- Art visigòtic

- Conjunt de manifestacions artístiques del regne visigòtic (principis s. VI fins invasió musulmana s. VIII). Visigots s’instal·len a península Ibèrica i funden en el segle VI un regne, capital a Toledo.

- Visigòtic, poble germànic molt romanitzat. - L’art visigòtic destaca en l’orfebreria, joies fastuoses, d’or amb incrustacions de

perles i pedres precioses o cristalls de colors (corones votives).- Arquitectura: Ús planta basilical o cruciforme, voltes de canó i d’aresta i arc de

ferradura, de creació visigòtica, més tard adoptat pels àrabs. - Columnes amb capitells corintis i bizantins de forma troncocònica sobre els

quals es col·locava el cimaci. - Principal material de construcció era la pedra tallada en carreus regulars. - L’arquitectura visigòtica també es caracteritza per l’escassetat d’obertures. - Destaca l’església de San Juan de Baños, a Palència, amb planta de creu

llatina, tres naus i tres absis rectangulars. I San Pedro de la Nave.

- Construccions de petita mida.- De pedra ben escairada.- Funció religiosa, temples (destaquen absis rectangulares i que sobresurten).- Ús arc de ferradura i després heretaran les voltes de canó amb tendència a la ferradura i, de vegades, ús de la volta d’aresta.- Element de suport: la columna amb capitell corínti o bizantí.

Característiques

San Juan de Baños del Cerrato: exterior. Recesvint. (661), Palència.

Façana amb petit pòrtic d’entrada, arc de ferradura, espadanya (campanar dins el mur, campanar de paret)

P lanta de San J uan de Baños del Cerrato. Palenc ia

Planta basilical, creu llatina, que ha estat modificada; l’original tenia 3 naus, separades per arcs de ferradura sobre columnes. Capçalera original amb tres absis rectangular aïllatdes. Avui units i contínuus, perquè han desaparegut dos antics, i els actuals ocupen l’espai que abans estava buit.

Exterior de San Juan de Baños (661),

Palencia

San Juan de Baños:exterior i interior

(661), Palencia

San Pedro de la Nave:

Planta i exterior

(segle VII), Zamora

Planta de creu llatina inscrita en un quadrat, tres naus, separades per arcs de ferradura.

Interior de San Pedro de la Nave (segle VII), Zamora

Destaca l’escultura dels capitells i de la sanefa a la paret

Capitells de San Pedro de la Nave (segle VII), Zamora

Primera vegada que es representen escenes biblíques en capitells. De relleu pla I tipus caligràfic, possiblement, els copiaren de le miniatures

Relleu de Quintanilla de las Viñas (segle VII), Burgos

Els visigots destacaren més per l’orfebreria

Corona votiva de Recesvint

El tresor de Guarrazar: onze corones votives d’or i plata, esmaragdes, perles i pedres precioses. Es penjaven sobre els altars. Regalades pels monarques visigots el dia de la seva

coronació. Cos ciclíndric, i les pedres que penjaven formaven el nom del monarca que les regalava. La de Suintila fou robada.

ART MEDIEVALART PREROMÀNIC

- Art carolingi- Francs únic regne bàrbar es mantenia s. VIII, situat actual França. MA (VIII i IX).- Carlemany (786-814) intenta construir un gran imperi carolingi, model antic Imperi Romà.- Comptava amb administració sòlida, exèrcit poderós i aliança amb l’Església. - Expansió frenada a la seva mort, lluites internes entre comtes carolingis- Regnat Carlemany gran desenvolupament de l’art. - Influències clàssiques i bizantines, conquesta de Llombardia (zona d’influència bizantina).- Arquitectura: ús planta basilical, tres naus i tres absis, també planta central, sobretot octogonal.- Materials: Primer fusta, substituïda més tard pel maó i la pedra. - Temples: arc de mig punt, columna de suport, i s’hi afegeix el westwerk o massís occidental, cos afegit

als peus del temple amb dues torres laterals, per les quals s’accedeix a la tribuna situada sobre el pòrtic, oberta a l’exterior i a l’interior del temple.

- Elements carolingis preludien romànic: creuer sobresortint, absis continus, arc faixó sosté i individualitza en trams la volta de canó, deambulatori (format per la prolongació de les naus laterals que envolten per darrera la capella major), pilar compost, i torres cilíndriques flanquejant la façana.

- Més important: la capella palatina de Carlemany, Aquisgrà, acabada l’any 805, capella funerària per Carlemany. Planta octogonal i coberta per una cúpula que recolza en vuit grans arcs.

- Destaca en les miniatures, manuscrits, monjos escriptorium, distribuir les seves escenes en faixes.

Eudes de Netz

Interior de la capella palatina d’Aquisgrà (792)

Aachen, Alemanya

La Catedral d'Aquisgrà, situada a la ciutat alemanya d'Aquisgrà, a

l'oest del país i a escassos quilòmetres de la frontera amb

Bèlgica i els Països Baixos.Catedral més antiga del nord d'

Europa. El seu origen es remunta a la Capella Palatina construïda per l'emperador franc Carlemany a la fi

del segle VIII. A partir d'aquest nucli original, el temple va anar

creixent i engrandint-se durant els segles posteriors, fins a formar el

conjunt actual, que és un conglomerat de molt diferents estils

arquitectònics.Va ser un dels primers 12 llocs

inclosos en la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Eudes de Netz, projecta plànols de la capella palatina, projecte encarregat per Carlemany, es va inspirar en Sant Vital de Ravenna

Cúpula de la capella palatina d’Aquisgrà (792)

Aachen, Alemanya

Eudes de Netz,

Interior de la capella palatina d’Aquisgrà (792)

Aachen, Alemanya

ART MEDIEVALART PREROMÀNIC

- Art asturià (segles VIII i X)

Característiques

- Focus més important resistència cristiana contra àrabs (711).- Arquitectura: ús volta de canó, dividida per arcs faixons (perpanys) o doblers recolzats en pilastres

adossades al mur que es corresponen a l’exterior amb els contraforts. S’usa l’arc de mig punt, sovint peraltat (s’abandona l’arc de ferradura). Planta creu llatina, amb capçalera rectangular.

- Materials pobres: carreus i el paredat (maçoneria). - Elements decoratius: arrabà, els medallons, la gelosia o les pintures murals (aquestes últimes gairebé totes

perdudes). - Elements de suport: pilars sense capitells, ja que les columnes gairebé no s’utilitzen. Nombrosos

contraforts a l’exterior que realcen la sensació de verticalitat.- Absis rectangulars i el que correspon a la capella principal té una cambra secreta amb un accés només des

de l’exterior, probablement per poder-hi guardar el tresor. - Coberta adovellada, peraltada.- Construccions de petita mida, estretes i elevades.- Finestres tripartites que s’obrin sobre dues columnes.- Al cos de l’església a vegades hi ha afegit un porxo o pòrtic lateral. Els temples asturians són molt

massissos, amb poques obertures. L’obra més coneguda és Santa María del Naranco.

Façana de San Julián de los Prados (812-842), Oviedo

Capçalera de San Julián de los Prados (812-842), Oviedo.

Interior de San Julián de los Prados (812-842), Oviedo

San Julián de los Prados (812-842), Oviedo. Decoració d’interior.

San Miguel de Lillo (segle IX) , Oviedo

Naus s’han tornat més estrestes,

pilars substituïts per columnes, I coberta

de fusta s’ha transformat en una

magnífica volta interior.

Planta de San Miguel de Lillo (segle IX), Oviedo

Exterior de San Miguel de Lillo (segle IX), Oviedo

Relleus de San Miguel de Lillo (segle IX), Oviedo

Exterior de Santa María del Naranco (842 – 850), Oviedo

Obra arquitectònica més important de l’estil asturià. Fou construïda com a Palau de Ramir I, després esdevé església.

Santa María del Naranco. Reconstrucció (842 – 850), Oviedo

Santa María del Naranco

Alçat des de l’oest i tall transversal (842 – 850), Oviedo

Té dues plantes, la superior rectangular, amb miradors en les façanes menors. Aques segona

altura era utilitzada com a saló del tron.

Exterior de Santa María del Naranco (842 – 850), Oviedo

Santa María del Naranco. Plantes (842 – 850), Oviedo

No n’hi ha comunicació

interior, les dues altures es

comuniquen per una escala

exterior.

Interior de Santa María del Naranco (842 – 850), Oviedo

Coberta de volta de canó amb arcs faixons o perpanys, o doblers (de reforç)

Santa María del Naranco. Elements de suport i arcs (842 – 850), Oviedo

Santa María del Naranco. Columnes i capitells de la planta superior

(842 – 850), Oviedo

Santa Cristina de Lena (segle IX), Oviedo

Mateix arquitecte que Santa María del Naranco

Santa Cristina de Lena (segle IX). Planta

Té una única nau i iconòstasi (estructura

de fusta o obra que separa el presbiteri de la nau, i servia o bé de suport de les imatges, o bé, era on s’ocultava

el sacerdot en el moment de la

consagració). Molt utilitzat en les

esglésies orientals ortodoxes.

Interior de Santa Cristina de Lena (segle IX), Oviedo

San Salvador de Valdediós (893), Astúries

Influència mossàrab en la forma de ferradura de certs arcs decoratius.

San Salvador de Valdediós (893), Astúries

Planta i alçat

Tres naus i pòrtic lateral.

San Salvador de Valdediós (893), Astúries

ART MEDIEVALART PREROMÀNIC

- Art mossàrab (segles IX i X) Características

- Cristians de la península Ibèrica en terres ocupades per musulmans (Al-Andalus). També trobam art mossàrab fora del territori islàmic, ja que els cristians expulsats dels dominis musulmans van continuar treballant amb aquest estil en terres cristianes.

- Esglésies de petites dimensions.- Gran varietat de plantes: planta basilical o de creu grega, amb capçaleres rectangular a l’exterior

i de ferradura a l’interior.- La coberta acostuma a ser de fusta. Elements de suport utilitzen la columna i el pilar compost. - Arc de ferradura, semblant a l’estil musulmà: més tancat que el visigòtic i emmarcat amb un

arrabà (alfiz).- Parets són gruixudes i de diversos materials com maons o carreus de pedra.- Obra més coneguda és San Miguel de Escalada, a Lleó del segle X. - Va destacar en les miniatures. Es feia servir principalment per a decorar bíblies i comentaris a

l’Apocalipsi de sant Joan, escrits pel monjo Beat de Liébana, del segle VIII. Les composicions són simples i mancades de perspectiva; les figures disposades en franges superposades, mostren uns rostres de grans ulls molt expressius, de dibuix marcat i de tons brillants i plans.

Art mossàrabArt mossàrab

Arrabà. Element decoratiu en forma de motllura rectangular

(requadre) que emmarca els arcs de

les portes i de les finestres en

construccions islàmiques.

Carcanyol. Espai entre l’enquadrament

d’un arc i la seva curvatura.

Sant Baudilio de Berlanga (començament segle XI)

Planta quadrada, amb un columna central,de la que surten arcs en forma de palmera.

Interior de San Baudilio de Berlanga

Columna central,de la que surten arcs en forma de

palmera. Ornamentació de fresc romànics.

San Miguel de la Escalada (913), León

San Miguel de la Escalada (913), León

Planta basilical I tres naus

separades per arcs de ferradura. Absis també tenen forma

de ferradura, no perceptible des de

l’exterior. Té iconòstasi.

San San Miguel de Miguel de

la la EscaladaEscalada

San Miguel de la Escalada (913), León

San Miguel de la Escalada (913), León

San Miguel de la Escalada. Interior i capitellSan Miguel de la Escalada. Interior i capitell

San Cebrián de MazoteSan Cebrián de Mazote

San Cebrián de Mazote:San Cebrián de Mazote:

nau lateral i volta nau lateral i volta

PlantaPlantaSanta María de MelqueSanta María de Melque

Beato de Liébana. L’arca de Noé. Gènesi VI, 14 ss.

Beato de Liébana. El Senyor i els 24 ancians. Apocalipsi, V, 8.

Miniatures: Il·lustracions dels llibres dels beatos (comentaris Apocalipsi), o

de la Bíblia i dels Codis.

Beato de Liébana. El Senyor, Alfa i Omega,... Apocalipsi,1-8.

Beato de Liébana. Joan no adora a l’àngel, sinó al seu Déu. Apocalipse, XXII, 8.

Personatges ocults baix àmplies vestimentes, s’allunyen del naturalisme clàssic. El fons es sol dividir en diverses

franges.

Miniatures del Beato de LiébanaMiniatures del Beato de Liébana