annexos - francescribalta.cat...(icgc) així com de la visita a la estació sísmica d’organyà,...
Post on 22-Jul-2020
6 Views
Preview:
TRANSCRIPT
ANNEXOS
ANNEX 1
Estudi sismològic Solsonès Annex 1
1
1. CONCEPTES BÀSICS DE
SISMOLOGIA
1.1 TIPUS DE FALLES Les falles són fractures de l’escorça terrestre al llarg de les quals hi ha hagut un
desplaçament apreciable.
Segons la geometria del desplaçament existeixen diferents tipus de falles:
Falles normals: són falles amb desplaçament vertical, es produeixen
quan el bloc del sostre(1) es desplaça cap avall en relació al bloc de
mur(2).
Figura 1. Falla normal. Font: google, www.artinaid.com
Falles inverses: són falles amb desplaçament vertical en les quals el
bloc de sostre es mou cap amunt respecte al bloc de mur.
Figura 2. Falla inversa. Font: google, www.artinaid.com
(1)
(2)
(1)
(2)
Estudi sismològic Solsonès Annex 1
2
Falles transformants: són falles de desplaçament horitzontal d’un bloc
respecte l’altre.
Figura 3. Falla horitzontal. Font: google, www.artinaid.com
A la natura ens trobem amb falles que generalment són combinació d’aquestes,
així, les falles normals o inverses poden tenir un component de falla horitzontal.
1.2 ONES SÍSMIQUES L’energia alliberada es propaga en forma d’ones sísmiques, perquè els
materials de l’escorça tenen propietats elàstiques que fan que es deformin
quan es troben sotmeses a una pressió. Un cop iniciada la ruptura, les ones
sísmiques es propaguen capa totes direccions a partir del focus sísmic.
Hi ha les ones que viatgen per l’interior de la Terra i n’hi ha d’altres que viatgen
properes a la superfície.
Si viatgen per l’interior de la Terra se’n poden distingir dos tipus:
Les ones P: també anomenades ones primàries. Són ones longitudinals,
això significa que les partícules del sòl es comprimeixen i dilaten
alternativament en la direcció de propagació.
Estudi sismològic Solsonès Annex 1
3
Són les més ràpides i poden viatjar a través d’un sòlid, un líquid o un
gas. Per l’aire viatgen a 330m/s, 1450m/s a l’aigua i 5000m/s per les
roques, aproximadament.
Figura 4. Ones P (Primàries). Font: google, w3.ualg.pt
Les ones S: també anomenades ones secundàries. Són ones
tranversals, això significa que el sòl és desplaçat perpendicularment a la
direcció de propagació. Aquest tipus d’ones només poden viatjar a
través de sòlids. La seva velocitat de propagació està al voltant d’un
58% de la d’una ona P en un material sòlid.
Figura 5. Ones S (Secundàries). Font: google, w3.ualg.pt
Entre les ones que viatgen per la superfície terrestre se’n distingeixen dos
tipus:
Ones Rayleigh: una ona Rayleigh es propaga segons un moviment
el·líptic i retrògrad amunt i avall de manera similar a les onades del mar.
Normalment solen ser molt més energètiques que les altres, i en la
majoria dels casos, són les responsables dels danys als edificis.
Ones Love: són les ones superficials més ràpides. El terreny es mou
horitzontalment de manera perpendicular a la direcció de propagació. El
seu moviment recorda al pas d’una serp. Aquestes ones no es poden
propagar per superfícies fluides.
Estudi sismològic Solsonès Annex 1
4
Figura 6. Ones Love (L). Figura 7. Ones Rayleigh (R). Font: google, fisica-alperit.blogspot.com
Font: google, fisica-alperit.blogspot.com
1.3 SISMÒGRAF
Instrument destinat a enregistrar les ones sísmiques que es manifesten en
forma de vibracions del sòl. També s’empren per a fer prospeccions en el
terreny, generant la vibració de forma artificial, d’aquesta manera es pot establir
la naturalesa de les estructures de les roques subterrànies.
El funcionament d’un sismògraf es basa en un dels principis més elementals de
la mecànica clàssica: la primera llei de Newton (el principi d’inèrcia).
Tipus de sismògrafs:
- Sismògraf Chan-Heng (130 d.C)
És el primer sismògraf conegut. Es tractava d’un gerro de bronze que contenia
sis boles que es mantenien en equilibri a les
boques de sis dracs situats al voltant del
recipient.
Quan una d’aquestes boles queia a la boca
d’una de les granotes, indicava que hi havia
hagut una sacsejada sísmica. La posició de les
granotes que tenien una bola a la boca
assenyalava la direcció del moviment.
Figura 8. Sismògraf Chan-Heng.
Font: google, http://notaculturaldeldia.blogspot.com.es/
Estudi sismològic Solsonès Annex 1
5
S’anomena sismògraf al conjunt format per un sismòmetre o sensor i un
digitalitzador.
Tipus de sismòmetres:
- Sismòmetre de Bosch-Omori
Consisteix en un pèndol horitzontal que conté una ploma que marca la
oscil·lació del pèndul en una bobina de paper.
Figura 9.Sismòmetre Bosch-Omori.
Font: google, http://es.slideshare.net/ernanacurio9/sismica-2
- Sismòmetre portàtil (1950)
El mòdul digitalitzador traduïa els moviments del
pèndul a impulsos elèctrics, de manera que la
senya podia ser transmesa a certa distancia via
radio.
Figura 10.Sismòmetre portàtil.
Font: google, http://es.slideshare.net/ernanacurio9/sismica-2
Estudi sismològic Solsonès Annex 1
6
- Sismòmetre portàtil de Wilmore (1980)
Dins d’aquest dispositiu tubular, una massa vibra i es
desplaça al compàs de l’energia sísmica. Un
electroimant tradueix aquestes vibracions en senyals
elèctriques. Aquestes senyals seran transmeses a
un ordinador que en durà a terme el registre.
Figura 11.Sismòmetre portàtil de Wilmore.
Font: google, http://es.slideshare.net/ernanacurio9/sismica-2
El registre del moviment del terra durant un terratrèmol s’anomena sismograma
i es una representació gràfica de la velocitat de vibració del terreny en funció
del temps. En un sismograma hi podem observar les ones P, S i superficials i
mesurar el temps d’arribada i la seva amplitud. Aquesta informació és la que
s’utilitza per a localitzar l’epicentre d’un sisme quan es disposa del seu registre
en diversos sismòmetres.
Figura 12. Propagació de les ones sísmiques. Font: google, imatges – propagació
ones sísmiques.
Estudi sismològic Solsonès Annex 1
7
Actualment, per a obtenir els paràmetres d’un terratrèmol amb precisió
s’utilitzen xarxes sísmiques, aquestes poden ser d’abast mundial, nacional o
regional. A Catalunya hi ha una xarxa sísmica regional per al monitoreig i
control de la sismicitat del territori. A l’Annex x es presenta la xarxa sísmica de
Catalunya i es fa un breu resum de la visita al centre de recepció de dades
sísmiques de Catalunya ubicat a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
(ICGC) així com de la visita a la estació sísmica d’Organyà, que és la mès
propera al Solsonès.
1.4 MAGNITUD
La magnitud és una dada instrumental que ens indica la grandària del
terratrèmol, és a dir, indica l’energia que s’allibera a la falla quan es produeix el
terratrèmol.
Es calcula a partir del registre del terratrèmol i depenent de la part del
sismograma que s’utilitza per a calcular-la existeixen diferents tipus de
magnitud (veure annex). En aquest treball utilitzarem la magnitud local o de
Richter, es calcula a partir de l’amplitud màxima del desplaçament del terreny
obtingut a partir del registre del terratrèmol. L’escala de Richter és logarítmica i
no té límit superior. Es basa en el sisme de magnitud més gran conegut fins ara
que és el de Xile de l’any 1964, va tenir una magnitud de 9.5 graus.
1.5 INTENSITAT
La intensitat és una mesura de com s’ha percebut un terratrèmol en un lloc
determinat. Es basa en la observació dels efectes que produeix el sisme sobre
les persones, objectes, construccions i el terreny. Es demana als habitants que
responguin unes preguntes establertes prèviament en una enquesta
macrosísmica i a partir del tractament estadístic de les esquestes
macrosísmiques s’assignen els diferents graus d’intensitat.
L’escala més utilitzada és la MSK (veure annex xx). Aquesta escala s’escriu
amb nombres romans i comprèn dotze graus d’intensitat.
Estudi sismològic Solsonès Annex 1
8
La intensitat, doncs, no és un factor intrínsec de cada terratrèmol. Un mateix
sisme té moltes intensitats diferents en funció de factors com la proximitat al
focus sísmic, la densitat de població, la quantitat de béns que poden resultar-ne
afectats, la geologia dels materials pels quals es propaguen les ones sísmiques
i el tipus de construccions afectades pel terratrèmol.
A partir de les intensitats assignades a un terratrèmol es construeixen uns
mapes que permeten veure la incidència o afectació que ha tingut el sisme, les
línies que uneixen punts d’igual intensitat sísmica s’anomenen isosistes.
ANNEX 2
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
1
1. AVALUACIÓ DE LA
VULNERABILITAT SÍSMICA
1.1 CLASSIFICACIÓ I CENS D’EDIFICIS
Odèn
Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5 plantes
= 5
plantes
>5 plantes
1 46 0
3 1 68
0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0
La Coma i la Pedra
Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5 plantes
= 5
plantes
>5 plantes
66 155 7 15 59 137
0 0 0 0 0 1
0 0 0 0 1 3
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
2
Guixers Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5
plantes
= 5
plantes
>5
plantes
1 47 0
4 1 71
0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0
Sant
Llorenç de
Morunys
Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5
plantes
= 5
plantes
>5 plantes
99 5 64 3 321 17
1 0 0 0 4 0
0 0 0 0 2 0
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
3
Lladurs Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5 plantes
= 5
plantes
>5 plantes
9 85 1 10 3 29
0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0
Navès Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5 plantes
= 5
plantes
>5 plantes
31 123 0 1 12 48
0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
4
Castellar de la Ribera
Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5 plantes
= 5
plantes
>5 plantes
2 40 0 4 1 15
0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0
Solsona Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5 plantes
= 5
plantes
>5 plantes
356 19 225
12
975 51
16 1 13 1 30 2
0 0 3 0 23 1
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
5
Olius Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5 plantes
= 5
plantes
>5 plantes
111 28 8 2 214 53
0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0
Clariana de Cardener
Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Rural Urbana Rural Urbana Rural
< 5 plantes
= 5
plantes
>5 plantes
16 37 1
2
4 9
0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
6
Pinell de Solsonès
Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5 plantes
= 5 plantes
>5
plantes
3 143 0
3
0 4
0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0
Llobera Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5 plantes
= 5
plantes
>5 plantes
8 69 0
1
1 8
0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
7
Riner Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Rural Urbana Rural Urbana Rural
< 5 plantes
= 5
plantes
>5 plantes
5 95 1
13
2 32
0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0
Pinós Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5 plantes
= 5
plantes
>5 plantes
54 80 2
4
2 4
0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
8
La Molsosa Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5 plantes
= 5
plantes
>5 plantes
14 22 1
1
3 4
0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0
Alçada Fins 1950 1951-1970 > 1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Rural Urbana Rural Urbana Rural
< 5 plantes
= 5 plantes
>5 plantes
20% A
80% B
20% A
80% B
40% A
60% B
30% A
70% B
40% A
60% B
60% A
40% B
5% A
50% B
45% C
10% A
60% B
30% C
15%A
70%B
15% C
15%A
70%B
15% C
20%A
70%B
10% C
30%A
65%B
5% C
85% C
15% D
5% A
20% B
65%C
10%D
8% A
27% B
60% C
5% D
5% A
20% B
65% C
10% D
10% A
30% B
55% C
5% D
15% A
45% B
40% C
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
9
Odèn Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5 plantes
= 5
plantes
>5 plantes
0A 1B
14A 32B
0A 0B 0C
0A 2B 1C
1C 0D
3A 14B 44C 7D
0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0
La Coma i la Pedra
Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5 plantes
= 5
plantes
>5 plantes
13A 53B
47A 108B
0A 4B 3C
2A 11B 2C
50C 9D
7A 27B 89C 14D
0 0 0 0 0 0A 0B 1C 0D
0 0 0 0 0A 0B 1C 0D
1A 1B 1C
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
10
Sant
Llorenç de
Morunys
Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5
plantes
= 5
plantes
>5 plantes
20A
79B
1A
4B
3A
32B
29C
0A
2B
1C
273C
48D
1A
3B
11C
2D
0A
1B
0 0 0 0A
1B
3C
0D
0
0 0 0 0 0A
1B
1C
0D
0
Guixers Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5
plantes
= 5
plantes
>5
plantes
0A
1B
14A
33B
0
1A
3B
0C
1C
0D
4A
14B
46C
7D
0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
11
Navès Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5 plantes
= 5
plantes
>5 plantes
6A 25B
37A 86B
0 0A 1B 0C
10C 2D
2A 10B 31C 5D
0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0
Lladurs Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5 plantes
= 5
plantes
>5 plantes
2A 7B
26A 59B
0A 1B 0C
2A 7B 1C
3C 0D
1A 6B
19C 3D
0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
12
Castellar de la Ribera
Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5 plantes
= 5
plantes
>5 plantes
0A 2B
12A 28B
0 1A 3B 0C
1C 0D
1A 3B
10C 1D
0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0
Solsona Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5 plantes
= 5
plantes
>5 plantes
71A 285B
6A 13B
11A 113B 101C
2A 8B 2C
829C 146D
3A 10B 33C 5D
3A 13B
0A 1B
1A 8B 4C
0A 1B 0C
1A 6B
20C 3D
0A 1B 1C 0D
0 0 1A 2B 0C
0 2A 6B
14C 1D
0A 1B 0C
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
13
Olius Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5 plantes
= 5
plantes
>5 plantes
22A 89B
8A 20B
0A 4B 4C
0A 2B 0C
182C 32D
3A 11B 34C 5D
0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0
Clariana de Cardener
Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Rural Urbana Rural Urbana Rural
< 5 plantes
= 5
plantes
>5 plantes
3A 13B
11A 26B
0A 1B 0C
0A 2B 0C
3C 1D
0A 2B 6C 1D
0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
14
Pinell de Solsonès
Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5 plantes
= 5 plantes
>5
plantes
1A 2B
43A 100B
0
1A 2B 0C
0 0A 1B 3C 0D
0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0
Llobera Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5 plantes
= 5
plantes
>5 plantes
2A 6B
21A 48B
0
0A 1B 0C
1C 0D
0A 2B 5C 1D
0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
15
Riner Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Rural Urbana Rural Urbana Rural
< 5 plantes
= 5
plantes
>5 plantes
1A 4B
29A 66B
0A 1B 0C
2A 9B 2C
2C 0D
1A 7B
21C 3D
0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0
Pinós Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5 plantes
= 5
plantes
>5 plantes
11A 43B
24A 56B
0A 1B 1C
1A 3B 0C
2C 0D
0A 1B 3C 0D
0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
16
La Molsosa Any de construcció
Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970
Àrea Àrea Àrea
Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse
< 5 plantes
= 5
plantes
>5 plantes
3A 11B
7A 15B
0A 1B 0C
0A 1B 0C
3C 0D
0A 1B 3C 0D
0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
17
2. ESCENARI SÍSMIC
2.1 MATRIUS DE PROBABILITAT DE DANY
Intensitat VI
Grau de dany
0 1 2 3 4 5
Tipus de
vulnerabilitat
A 21% 38% 28% 10% 2% 0%
B 44% 39% 14% 3% 0% 0
C 67% 28% 5% 0% 0% 0%
D 76% 22% 3% 0% 0% 0%
Intensitat V I1/2
Grau de dany
0 1 2 3 4 5
Tipus de
vulnerabilitat
A 15% 32% 31% 17% 5% 0%
B 33% 39% 21% 6% 1% 0%
C 56% 34% 9% 1% 0% 0%
D 71% 25% 4% 0% 0% 0%
Intensitat VII
Grau de dany
0 1 2 3 4 5
Tipus de
vulnerabilitat
A 8% 26% 35% 23% 7% 0%
B 21% 38% 28% 10% 2% 0%
C 44% 39% 14% 3% 0% 0%
D 67% 28% 5% 0% 0% 0%
Intensitat VII1/2
Grau de dany
0 1 2 3 4 5
Tipus de
vulnerabilitat
A 5% 17% 29% 29% 17% 5%
B 15% 32% 31% 17% 5% 1%
C 33% 39% 21% 7% 1% 0%
D 56% 34% 9% 1% 0% 0%
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
18
Intensitat VIII
Grau de dany
0 1 2 3 4 5
Tipus de
vulnerabilitat
A 1% 8% 23% 35% 26% 8%
B 8% 26% 35% 23% 7% 1%
C 21% 38% 28% 10% 2% 0%
D 44% 39% 14% 3% 0% 0%
2.2 ESTIMACIÓ DE DANYS ALS EDIFICIS
Odèn
Intensitat VII
Grau de dany
0 1 2 3 4 5
Tipus de
vulnerabilitat
A 1 1%
4 3%
6 5%
4 3%
1 1%
0 0%
B 10 8%
19 16%
14 12%
5 4%
1 1%
0 0%
C 20 17%
18 15%
6 5%
1 1%
0 0%
0 0%
D 5 4%
2 2%
1 1%
0 0%
0 0%
0 0%
La Coma i la Pedra
Intensitat VIII
Grau de dany
0 1 2 3 4 5
Tipus de
vulnerabilitat
A 1 0%
6 1%
16 4%
25 6%
18 4%
6 1%
B 10 2%
53 12%
71 16%
47 11%
14 3%
2 1%
C 31 7%
56 13%
41 9%
15 3%
3 1%
0 0%
D 10 2%
9 2%
3 1%
1 0%
0 0%
0 0%
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
19
Sant Llorenç de Morunys
Intensitat VII1/2
Grau de dany
0 1 2 3 4 5
Tipus de
vulnerabilitat
A 1 0%
4 1%
7 1%
7 1%
4 1%
1 0%
B 19 4%
39 8%
38 7%
21 4%
6 1%
1 0%
C 105 20%
124 24%
67 13%
22 4%
3 1%
0 0%
D 28 5%
17 3%
5 1%
1 0%
0 0%
0 0%
Guixers
Intensitat VII
Grau de dany
0 1 2 3 4 5
Tipus de
vulnerabilitat
A 2 2%
5 4%
7 6%
4 3%
1 1%
0 0%
B 11 9%
19 15%
14 11%
5 4%
1 1%
0 0%
C
21 17%
18 15%
7 6%
1 1%
0 0%
0 0%
D 5 4%
2 2%
1 1%
0 0%
0 0%
0 0%
Lladurs
Intensitat VI1/2
Grau de dany
0 1 2 3 4 5
Tipus de
vulnerabilitat
A 5 4%
10 7%
10 7%
5 4%
2 2%
0 0%
B 26 19%
31 23%
17 12%
5 4%
1 1%
0 0%
C 13 10%
8 6%
2 2%
1 1%
0 0%
0 0%
D 2 2%
1 1%
1 1%
0 0%
0 0%
0 0%
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
20
Navès
Intensitat VI1/2
Grau de dany
0 1 2 3 4 5
Tipus de
vulnerabilitat
A 7 3%
14 7%
14 7%
8 4%
2 1%
0 0%
B 40 19%
48 22%
26 12%
7 3%
1 1%
0 0%
C 23 11%
14 7%
4 2%
1 1%
0 0%
0 0%
D 5 2%
2 1%
1 1%
0 0%
0 0%
0 0%
Castellar de la Ribera
Intensitat VI1/2
Grau de dany
0 1 2 3 4 5
Tipus de
vulnerabilitat
A 2 3%
5 8%
4 7%
2 3%
1 2%
0 0%
B 12 19%
14 23%
8 13%
2 3%
1 2%
0 0%
C 6 10%
4 7%
1 2%
1 2%
0 0%
0 0%
D 1 2%
1 2%
0 0%
0 0%
0 0%
0 0%
Solsona
Intensitat VI
Grau de dany
0 1 2 3 4 5
Tipus de
vulnerabilitat
A 21 1%
38 2%
28 2%
10 1%
2 0%
0 0%
B 206 4%
183 12%
66 4%
14 1%
0 0%
0 0%
C 673 40%
281 16%
50 3%
0 0%
0 0%
0 0%
D 118 7%
34 2%
5 0%
0 0%
0 0%
0 0%
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
21
Olius
Intensitat VI1/2
Grau de dany
0 1 2 3 4 5
Tipus de
vulnerabilitat
A 5 1%
11 3%
10 2%
6 1%
2 1%
0 0%
B 41 10%
49 12%
27 7%
8 2%
1 0%
0 0%
C 123 30%
75 18%
20 5%
2 1%
0 0%
0 0%
D 26 6%
9 2%
2 1%
0 0%
0 0%
0 0%
Clariana de Cardener
Intensitat VI1/2
Grau de dany
0 1 2 3 4 5
Tipus de
vulnerabilitat
A 2 3%
5 7%
4 6%
2 3%
1 1%
0 0%
B 15 22%
17 25%
9 13%
3 4%
1 1%
0 0%
C
5 7%
3 4%
1 1%
0 0%
0 0%
0 0%
D 1 1%
1 1%
0 0%
0 0%
0 0%
0 0%
Pinell de Solsonès
Intensitat VI
Grau de dany
0 1 2 3 4 5
Tipus de
vulnerabilitat
A 10 7%
17 11%
13 9%
5 3%
1 1%
0 0%
B 46 30%
41 27%
15 10%
3 2%
0 0%
0 0%
C 2 1%
1 1%
1 1%
0 0%
0 0%
0 0%
D 0 0%
0 0%
0 0%
0 0%
0 0%
0 0%
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
22
Llobera
Intensitat VI
Grau de dany
0 1 2 3 4 5
Tipus de
vulnerabilitat
A 5 6%
9 10%
6 7%
2 2%
1 1%
0 0%
B 25 29%
22 25%
8 9%
2 2%
0 0%
0 0%
C 4 5%
2 2%
1 1%
0 0%
0 0%
0 0%
D 1 1%
1 1%
0 0%
0 0%
0 0%
0 0%
Riner
Intensitat VI1/2
Grau de dany
0 1 2 3 4 5
Tipus de
vulnerabilitat
A 5 3%
11 8%
11 8%
6 4%
2 1%
0 0%
B 29 20%
34 23%
18 12%
5 3%
1 1%
0 0%
C 14 10%
9 6%
2 1%
1 1%
0 0%
0 0%
D 2 1%
1 1%
1 1%
0 0%
0 0%
0 0%
Pinós
Intensitat VI
Grau de dany
0 1 2 3 4 5
Tipus de
vulnerabilitat
A 8 6%
14 10%
10 7%
4 3%
1 1%
0 0%
B 46 32%
41 25%
15 10%
3 2%
0 0%
0 0%
C 4 3%
2 1%
1 1%
0 0%
0 0%
0 0%
D 0 0%
0 0%
0 0%
0 0%
0 0%
0 0%
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
23
La Molsosa
Intensitat VI
Grau de dany
0 1 2 3 4 5
Tipus de
vulnerabilitat
A 2 4%
4 9%
3 7%
1 2%
1 2%
0 0%
B 13 28%
11 24%
4 9%
1 2%
0 0%
0 0%
C 4 9%
2 4%
1 2%
0 0%
0 0%
0 0%
D 0 0%
0 0%
0 0%
0 0%
0 0%
0 0%
2.3 DANYS A LES PERSONES
Odèn
Intensitat VII
Estat de les víctimes
Ferits Lleus
Ferits Greus
Víctimes mortals
Gra
u d
e d
an
y
1 (99 persones afectades)
0 0 0
2 (62 persones afectades)
1 0 0
3 (21 persones afectades)
1 0 0
4 (5 persones afectades)
2 1 0
5 (0 persones afectades)
0 0 0
Total Percentatge
4 1,5%
1 0,4%
0 0%
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
24
La Coma i la Pedra
Intensitat VIII
Estat de les víctimes
Ferits Lleus
Ferits Greus
Víctimes mortals
Gra
u d
e d
an
y
1 (77 persones afectades)
0 0 0
2 (81 persones afectades)
1 0 0
3 (55 persones afectades)
2 1 0
4 (22 persones afectades)
7 1 1
5 (5 persones afectades)
2 2 1
Sant Llorenç de Morunys
Intensitat VII1/2
Estat de les víctimes
Ferits Lleus
Ferits Greus
Víctimes mortals
Gra
u d
e d
an
y
1 (248 persones afectades)
0 0 0
2 (262 persones afectades)
1 0 0
3 (102 persones afectades)
3 1 0
4 (26 persones afectades)
8 1 1
5 (6 persones afectades)
2 2 1
Total Percentatge
12 4,4%
4 1,5%
2 1%
Total Percentatge
14 1,4%
4 0,4%
2 0,2%
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
25
Guixers
Intensitat VII
Estat de les víctimes
Ferits Lleus
Ferits Greus
Víctimes mortals
Gra
u d
e d
an
y
1 (48 persones afectades)
0 0 0
2 (31 persones afectades)
0 0 0
3 (11 persones afectades)
2 0 0
4 (2 persones afectades)
1 0 0
5 (0 persones afectades)
0 0 0
Lladurs
Intensitat VI1/2
Estat de les víctimes
Ferits Lleus
Ferits Greus
Víctimes mortals
Gra
u d
e d
an
y
1 (72 persones afectades)
0 0 0
2 (43 persones afectades)
0 0 0
3 (16 persones afectades)
1 0 0
4 (4 persones afectades)
1 1 0
5 (0 persones afectades)
0 0 0
Total Percentatge
3 2,2%
0 0%
0 0%
Total Percentatge
2 1%
1 0,5%
0 0%
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
26
Navès
Intensitat VI1/2
Estat de les víctimes
Ferits Lleus
Ferits Greus
Víctimes mortals
Gra
u d
e d
an
y
1 (108 persones afectades)
0 0 0
2 (63 persones afectades)
1 0 0
3 (22 persones afectades)
1 0 0
4 (4 persones afectades)
1 1 0
5 (0 persones afectades)
0 0 0
Castellar de la Ribera
Intensitat VI1/2
Estat de les víctimes
Ferits Lleus
Ferits Greus
Víctimes mortals
Gra
u d
e d
an
y
1 (61 persones afectades)
0 0 0
2 (33 persones afectades)
0 0 0
3 (13 persones afectades)
1 0 0
4 (5 persones afectades)
2 1 0
5 (0 persones afectades)
0 0 0
Total Percentatge
3 1,1%
1 0,4%
0 0%
Total Percentatge
3 2%
1 0,6%
0 0%
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
27
Solsona
Intensitat VI
Estat de les víctimes
Ferits Lleus
Ferits Greus
Víctimes mortals
Gra
u d
e d
an
y
1 (2884 persones afectades)
1 0 0
2 (802 persones afectades)
2 1 0
3 (129 persones afectades)
4 1 0
4 (11 persones afectades)
3 1 0
5 (0 persones afectades)
0 0 0
Olius
Intensitat VI1/2
Estat de les víctimes
Ferits Lleus
Ferits Greus
Víctimes mortals
Gra
u d
e d
an
y
1 (286 persones afectades)
0 0 0
2 (123 persones afectades)
1 0 0
3 (33 persones afectades)
1 0 0
4 (6 persones afectades)
2 1 0
5 (0 persones afectades)
0 0 0
Total Percentatge
10 0,1%
3 0%
0 0%
Total Percentatge
4 0,5%
1 0,1%
0 0%
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
28
Clariana de Cardener
Intensitat VI1/2
Estat de les víctimes
Ferits Lleus
Ferits Greus
Víctimes mortals
Gra
u d
e d
an
y
1 (59 persones afectades)
0 0 0
2 (32 persones afectades)
0 0 0
3 (11 persones afectades)
1 0 0
4 (5 persones afectades)
2 1 0
5 (0 persones afectades)
0 0 0
Pinell de Solsonès
Intensitat VI
Estat de les víctimes
Ferits Lleus
Ferits Greus
Víctimes mortals
Gra
u d
e d
an
y
1 (84 persones afectades)
0 0 0
2 (41 persones afectades)
0 0 0
3 (11 persones afectades)
1 0 0
4 (1 persones afectades)
1 0 0
5 (0 persones afectades)
0 0 0
Total Percentatge
3 2%
1 0,6%
0 0%
Total Percentatge
2 1%
0 0%
0 0%
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
29
Llobera
Intensitat VI
Estat de les víctimes
Ferits Lleus
Ferits Greus
Víctimes mortals
Gra
u d
e d
an
y
1 (82 persones afectades)
0 0 0
2 (36 persones afectades)
0 0 0
3 (10 persones afectades)
1 0 0
4 (2 persones afectades)
1 0 0
5 (0 persones afectades)
0 0 0
Riner
Intensitat VI1/2
Estat de les víctimes
Ferits Lleus
Ferits Greus
Víctimes mortals
Gra
u d
e d
an
y
1 (105 persones afectades)
0 0 0
2 (61 persones afectades)
1 0 0
3 (23 persones afectades)
1 0 0
4 (6 persones afectades)
2 1 0
5 (0 persones afectades)
0 0 0
Total Percentatge
2 1%
0 0%
0 0%
Total Percentatge
4 1,4%
1 0,4%
0 0%
Estudi sismològic Solsonès Annex 2
30
Pinós
Intensitat VI
Estat de les víctimes
Ferits Lleus
Ferits Greus
Víctimes mortals
Gra
u d
e d
an
y
1 (120 persones afectades)
0 0 0
2 (55 persones afectades)
1 0 0
3 (15 persones afectades)
1 0 0
4 (2 persones afectades)
1 0 0
5 (0 persones afectades)
0 0 0
La Molsosa
Intensitat VI
Estat de les víctimes
Ferits Lleus
Ferits Greus
Víctimes mortals
Gra
u d
e d
an
y
1 (43 persones afectades)
0 0 0
2 (20 persones afectades)
0 0 0
3 (5 persones afectades)
1 0 0
4 (3 persones afectades)
1 0 0
5 (0 persones afectades)
0 0 0
Total Percentatge
3 1%
0 0%
0 0%
Total Percentatge
2 1,7%
0 0%
0 0%
ANNEX 3
Estudi sismològic Solsonès Annex 3
1
1. ESCALA RICHTER – MAGNITUD
Charles Francis Richter va néixer l’any 1900 a la comunitat de Hamilton, Ohio.
L’any 1935 el sismòleg americà va desenvolupar un mètode per determinar la
grandària d’un terratrèmol, utilitzant les traces dels sismogrames del tipus
Wood-Anderson que tenia a Califòrnia.
És una escala logarítmica, de manera que si l’amplitud del sisme augmenta deu
vegades, la grandària només augmenta una unitat a l’escala de magnitud.
Magnitud Efectes del terratrèmol Freqüència
< 2,5 Difícilment percebut. Sovint només es enregistrat instrumentalment.
900.000/any
2,5 – 5,5 Sovint percebut. No solen causar danys significatius.
30.000/any
5,5 – 6,0 Danys lleugers als edificis. 500/any
6,0 – 7,0 Poden causar danys importants.
100/any
7,0 – 8,0 Terratrèmol fort. Danys molt importants.
20/any
>8,0 Terratrèmols majors. Destrucció total de les ciutats.
1 cada 5 o 10 anys
Fórmula: M = log A/B + C
A: màxima amplitud d’enregistrament sísmica.
B: període d’aquesta ona.
C: factor determinat a partir de la distància i de la profunditat del focus del
terratrèmol amb relació a l’estació d’enregistrament.
Estudi sismològic Solsonès Annex 3
2
2. ESCALA D’INTENSITATS MSK
A finals del segle XIX, l’italià Giuseppi Mercalli va dissenyar una escala
d’intensitat de dotze graus, indicats amb números romans, per tal de catalogar
els danys provocats pels terratrèmols.
Per tal d’assignar els diferents valors d’intensitat, hem de considerar les
conseqüències que ha tingut el terratrèmol sobre la gent, les construccions i els
paisatges.
La intensitat d’un terratrèmol no només depèn de la distancia a l’epicentre i la
profunditat on s’ha produït, depèn, també, de l’estructura del subsòl.
Els efectes que defineixen els graus d’intensitat MSK són els efectes percebuts
per les persones, els efectes sobre els objectes i l’entorn i els danys a les
construccions.
Per a l’estimació dels danys es consideren les construccions no projectades per
resistir accions sísmiques i es classifiquen en tres tipus:
Tipus A, parets de pedra o maçoneria en sec, o parets de fang, de toves o de
tàpia. Tipus B, parets de fàbrica de maó, de blocs de morter, de maçoneria
amb morter, de maçoneria amb morter i carreus, entramats de fusta.
Tipus C, estructura metàl·lica o de formigó armat.
Els danys a les construccions es classifiquen de la següent manera:
Classe 1. Danys lleugers. Fissures en els revestiments, caiguda de petits trossos de revestiment. Classe 2. Danys moderats. Fissures en parets, caiguda de grans trossos de revestiment, caiguda de teules, caiguda de baranes d'obra, esquerdes i enderrocaments parcials de xemeneies. Classe 3. Danys greus. Esquerdes a les parets, caiguda de xemeneies de fàbrica. Classe 4. Destrucció. Esvorancs (bretxes) a murs resistents, enderrocament parcial, pèrdua d'enllaç en diferents parts de la construcció. Destrucció d'envans i parets de tancament. Classe 5. Col·lapse. Esfondrament complet de la construcció.
Estudi sismològic Solsonès Annex 3
3
Els termes de quantitat utilitzats en la definició dels graus d'intensitat corresponen aproximadament als següents percentatges:
Alguns, algunes: 5%
Molts, moltes: 50%
La majoria: 75%
Aquesta és la taula que mostra per cada tipus d’intensitat els danys que es
produeixen.
Intensitat: Danys produïts:
I: No percebut
La sacsejada no és percebuda pels sentits humans, només detectada i enregistrada pels sismògrafs.
II: A penes percebut
La sacsejada és percebuda solament per algunes persones en repòs, en particular en pisos alts dels edificis.
III: Dèbil, percebut parcialment
a) La sacsejada és percebuda per algunes persones a l’interior dels edificis i solament en circumstàncies favorables a l’exterior dels mateixos. La vibració percebuda és semblant a la causada pel pas d’un camió lleuger.
b) Observadors molt atents poden notar lleugers balanceigs d’objectes penjats, més accentuats en pisos alts.
IV: Àmpliament percebut
a) El sisme es percebut per moltes persones a l'interior dels edificis i per algunes a l'exterior. Algunes persones es desperten, però no arriben a espantar-se. La vibració es comparable a la produïda pel pas d'un camió pesat amb càrrega.
b) Les finestres, portes i vaixella vibren. Els pisos i murs cruixen. El mobiliari es comença a moure. Els líquids continguts en recipients oberts es mouen lleugerament. Els objectes penjats es balancegen lleugerament.
V: Es desperten els que dormen
a) El sisme és percebut a l'interior dels edificis per la majoria de les persones i per moltes a l'exterior. Moltes persones que dormen es desperten i algunes fugen. Els animals es posen nerviosos.
b) Les construccions es mouen amb una vibració general. Els objectes penjats es balancegen àmpliament. Els quadres colpegen sobre els murs i són llançats fora del seu emplaçament. Els objectes lleugers es desplacen o es tomben. Les portes o finestres obertes baten amb violència. Els líquids continguts en recipients oberts i plens
Estudi sismològic Solsonès Annex 3
4
vessen lleugerament. La vibració es percep en la construcció com la produïda per un objecte pesat que s'arrossega. En alguns casos es modifica el cabal de les deus.
c) En les construccions del tipus A són possibles danys lleugers (classe 1).
VI: Por a) El sisme el perceben la majoria de les persones, tant dintre com fora dels edificis. Moltes persones surten al carrer esporuguides. Algunes persones arriben a perdre l'equilibri. Els animals domèstics fugen dels estables.
b) En alguna ocasió, la vaixella i la cristalleria es trenquen, els llibres cauen dels prestatges, els quadres es mouen i els objectes inestables es tomben. Els mobles pesats poden arribar a moure's. Les campanes petites de torres i campanars poden sonar. En certs casos poden obrir-se bretxes de fins un centímetre d'amplada en sòls humits. Poden produir-se esllavissaments en muntanyes. S'observen canvis de cabal de les deus i en el nivell d'aigua de pous.
c) Es produeixen danys moderats (classe 2) en algunes construccions del tipus A. Es produeixen danys lleugers (classe 1) en algunes construccions del tipus B i en moltes del tipus A.
VII: Danys a les construccions
a) La majoria de les persones s'esporugueixen i corren cap al carrer. Moltes tenen dificultat per mantenir-se dempeus. Les vibracions són percebudes per persones que condueixen automòbils.
b) Sonen les campanes grans. En alguns casos, es produeixen esllavissades en carreteres que passen per vessants amb pendents acusats; es produeixen danys en juntes de canalitzacions i apareixen fissures en murs de pedra. S'aprecia onatge a les llacunes i l'aigua s'enterboleix per remoguda del fang. Canvia el nivell de l'aigua dels pous i el cabal de les deus. En alguns casos, tornen a rajar deus que estaven seques i s'assequen d'altres que rajaven. En certs casos es produeixen esllavissades en talussos de sorra o de grava.
c) Moltes construccions del tipus A sofreixen danys greus (classe 3) i algunes inclús destrucció (classe 4). Moltes construccions del tipus B sofreixen danys moderats (classe 2).
Estudi sismològic Solsonès Annex 3
5
Moltes* construccions del tipus C experimenten danys lleugers (classe 1).
VIII: Destrucció d’edificis
a) Por i pànic general, també en persones que condueixen automòbils.
b) En alguns casos es trenquen branques dels arbres. Els mobles, fins i tot els pesats, es desplacen o tomben. Els llums penjats sofreixen danys parcials. Petites esllavissades als vessants de barrancs i en les trinxeres i terraplens amb pendents pronunciats. Esquerdes a terra d'uns quants centímetres d'amplada. S'enterboleix l'aigua dels pous. Apareixen noves deus. Tornen a tenir aigua els pous secs i s'assequen els existents. En molts casos canvia el cabal i el nivell d'aigua de les deus i pous.
c) Moltes construccions del tipus A sofreixen destrucció (classe 4) i algunes col·lapse (classe 5)**. Moltes construccions del tipus B sofreixen danys greus (classe 3) i algunes destrucció (classe 4)***. Moltes construccions del tipus C sofreixen danys moderats (classe 2) i algunes greus (classe 3). De vegades, es produeix el trencament d'algunes juntes de canalitzacions. Les estàtues i monuments es mouen i giren. S'ensorren murs de pedra.
IX: Danys generalitzats a les construccions
a) Pànic general. Danys considerables en el mobiliari. Els animals corren desordenadament i emeten sons particulars.
b) S'observa amb freqüència que es produeixen extrusions d'aigua, arena i fang en terrenys saturats. S'obren esquerdes en el terreny de fins 10 centímetres d'amplada i de més de 10 centímetres als vessants i en els marges dels rius. Apareixen, a més a més, nombroses esquerdes petites en el sòl. Despreniments de roques i esllavissades. Molts lliscaments de terres. Grans ones en llacs i embassaments. Es renoven pous secs i se n'assequen d'altres.
c) Moltes construccions del tipus A sofreixen col·lapse (classe 5). Moltes construccions del tipus B sofreixen destrucció (classe 4) i algunes col·lapse (classe 5). Moltes construccions del tipus C sofreixen danys greus (classe 3) i algunes destrucció (classe 4). Cauen monuments i columnes. Danys considerables
Estudi sismològic Solsonès Annex 3
6
en dipòsits de líquids. Es trenquen parcialment les canalitzacions subterrànies. En alguns casos, les vies del tren es corben i les carreteres queden fora de servei
X: Destrucció general de les construccions
b) Esquerdes en el sòl d'alguns decímetres d'amplada que poden arribar a un metre. Es produeixen amples esquerdes paral·lelament als cursos d'aigua. Lliscaments de terres soltes en les vessants amb forts pendents. En els marges dels rius i en vessants escarpats es produeixen considerables esllavissades. Desplaçaments d'arenes i fangs en zones litorals. Canvi de nivell d'aigua en els pous. L'aigua de canals i rius es llançada fora del curs normal. Es formen nous llacs. c) La majoria de les construccions de tipus A sofreixen col·lapse (classe 5). Moltes construccions del tipus B sofreixen col·lapse (classe 5). Moltes de tipus C sofreixen destrucció (classe 4) i algunes col·lapse (classe 5). Danys perillosos en embassaments; danys seriosos a ponts. Els carrils de les vies fèrries es desvien i a vegades s'ondulen. Les canalitzacions subterrànies són torçades o trencades. El paviment dels carrers i l'asfalt formen grans ondulacions.
XI: Catàstrofe a) El terreny queda considerablement deformat tant per desplaçaments horitzontals com verticals i amb amples esquerdes. Molts desplaçaments de terrenys i caiguda de roques. Per determinar la intensitat de les sacsejades sísmiques es necessiten investigacions especials.
b) Danys importants en construccions, fins i tot en les de bona construcció, en ponts, embassaments i vies de tren. Les carreteres importants queden fora de servei. Les canalitzacions subterrànies queden destruïdes.
XII: Canvi del paisatge
b) La topografia canvia. Grans esquerdes en el terreny amb importants desplaçaments horitzontals i verticals. Caiguda de roques i enfonsaments en els escarments de les valls, que tenen lloc en extenses regions. Es tanquen valls i es transformen en llacs. Apareixen cascades i es
Estudi sismològic Solsonès Annex 3
7
desvien els rius.
c) Pràcticament es destrueixen o queden greument afectades totes les estructures, àdhuc les subterrànies.
2.1 ESCALA EUROPEA D’ INTENSITAT
MACROSÍSMICA – 92 (EMS-92)
2.1.1 Classificacions usades per la EMS
2.1.1.1 Classificació de les edificacions segons la clase
de vulnerabilitat Taula extreta de l’ICGC
A B C D E F
Mampostería en seco o con barro
Tapial
Adobe
Bloques de piedra común
Sillería
Ladrillo no reforzado/
Bloques de hormigón
Ladrillo no reforzado
con piso de H. A.
Estudi sismològic Solsonès Annex 3
8
Ladrillo reforzado
(mampostería confinada)
Sin diseño antisísmico (DAS)
Con nivel mínimo de DAS
Con nivel moderado de DAS
Con alto nivel de DAS
Estructuras de madera
Clase de vulnerabilidad más probable Rango probable Rango menos probable, casos excepcionales
Estudi sismològic Solsonès Annex 3
9
2.1.2 Classificació del dany
TABLA 1: CLASIFICACIÓN DEL DAÑO A EDIFICIOS DE MAMPOSTERÍA
Grado 1: Daño de insignificante a ligero (ningún
daño estructural)
Grietas capilares en muy pocos muros; caída
de pequeñas piezas de yeso. Caída de
piedras sueltas desde las partes superiores
de los edificios, sólo en muy pocos casos.
Grado 2: Daño moderado (daño estructural
ligero, daño no estructural moderado)
Grieta en muchos muros; caída de bastantes
grandes piezas de yeso; también caen partes
de chimeneas.
Grado 3: Daño de considerable a severo (daño
estructural moderado, fuerte daño no
estructural)
Grandes y amplias grietas en la mayoría de
los muros; deslizamiento de tejas o placas de
pizarra (esquisto). Rotura de chimeneas a la
altura del techo; caídas de elementos no
estructurales individuales.
Grado 4: Daño muy severo (daño estructural
serio, daño no estructural muy serio)
Serias caídas de paredes; parciales caídas
estructurales.
Grado 5: Destrucción (daño estructural muy
serio)
Colapso total o muy próximo a él.
Estudi sismològic Solsonès Annex 3
10
TABLA 2: CLASIFICACIÓN DEL DAÑO A EDIFICIOS DE HORMIGÓN ARMADO
Grado 1: Daño insignificante a ligero (ningún
daño estructural)
Grietas finas en yeso sobre los miembros
del marco estructural y en las divisiones
Grado 2: Daño moderado (daño estructural
ligero, daño no estructural moderado)
Grietas capilares en vigas y columnas; caída
de mortero de las juntas de muros
suspendidos; grietas en los muros
divisorios; caída de piezas de
recubrimiento quebradizo y yeso.
Grado 3: Daño de considerable a severo
(daño estructural moderado, fuerte
daño no estructural)
Grietas en columnas con separación de
piezas de hormigón, grietas en vigas.
Grado 4: Daño muy severo (daño estructural
serio, daño no estructural muy serio)
Daño severo a las juntas del marco del
edificio con destrucción del hormigón y
afloramiento del refuerzo; colapso parcial;
inclinación de columnas.
Grado 5: Destrucción (daño estructural
muy serio)
Colapso total o muy próximo a él.
ANNEX 4
Estudi sismològic del Solsonès Annex 4
1
1. ZONA SISMOTECTÒNICA
Imatge 1. Zones sísmiques de Catalunya Font: ICG
La informació dels municipis s’ha extret del mateix lloc del mapa. (Institut
Cartogràfic de Catalunya)
Estudi sismològic del Solsonès Annex 4
2
2. MATRIUS DE PROBABILITAT DE
DANYS
Matrius de probabilitat de danys utilitzades en els escenaris de danys a
Catalunya dins el pla SISMICAT
0 1 2 3 4 5 graus de dany
Classe de vulnerabilitat A
0.441 0.392 0.140 0.025 0.002 0.000
0.325 0.388 0.2115 0.0645 0.0105 0.0005
0.209 0.384 0.283 0.104 0.019 0.001
0.145 0.324 0.314 0.165 0.047 0.005
0.08 0.263 0.346 0.227 0.074 0.01
0.045 0.169 0.287 0.286 0.168 0.045
0.01 0.075 0.227 0.346 0.262 0.08
0.005 0.04 0.136 0.268 0.336 0.215
0 0.005 0.044 0.191 0.409 0.351
0 0.003 0.023 0.103 0.296 0.575
0 0 0.001 0.017 0.184 0.798
Classe de vulnerabilitat B
0.670 0.279 0.047 0.004 0.000 0.000
0.5555 0.3355 0.0935 0.0145 0.001 0.000
0.441 0.392 0.14 0.025 0.002 0
0.325 0.388 0.211 0.064 0.011 0.001
0.209 0.384 0.283 0.104 0.019 0.001
0.145 0.323 0.314 0.165 0.047 0.006
Estudi sismològic del Solsonès Annex 4
3
0.08 0.263 0.346 0.227 0.074 0.01
0.045 0.169 0.287 0.286 0.168 0.045
0.01 0.075 0.227 0.346 0.262 0.08
0.005 0.04 0.136 0.268 0.336 0.215
0 0.005 0.044 0.191 0.409 0.351
Classe de vulnerabilitat C
0.755 0.218 0.025 0.001 0.000 0.000
0.7125 0.2485 0.036 0.0025 0.000 0.000
0.67 0.279 0.047 0.004 0 0
0.556 0.336 0.093 0.014 0.001 0
0.441 0.392 0.14 0.025 0.002 0
0.325 0.388 0.211 0.064 0.011 0.001
0.209 0.384 0.283 0.104 0.019 0.001
0.144 0.324 0.314 0.165 0.047 0.006
0.08 0.263 0.346 0.227 0.074 0.01
0.045 0.169 0.287 0.286 0.168 0.045
0.1 0.075 0.227 0.346 0.262 0.08
Classe de vulnerabilitat D
0.859 0.133 0.008 0.000 0.000 0.000
0.807 0.1755 0.0165 0.001 0 0
0.755 0.218 0.025 0.002 0 0
0.712 0.249 0.036 0.003 0 0
0.67 0.279 0.047 0.004 0 0
0.556 0.336 0.093 0.014 0.001 0
0.441 0.392 0.14 0.025 0.002 0
0.325 0.388 0.211 0.064 0.011 0.001
Estudi sismològic del Solsonès Annex 4
4
0.209 0.384 0.283 0.104 0.019 0.001
0.144 0.324 0.314 0.165 0.047 0.006
0.08 0.263 0.346 0.227 0.074 0.01
Nota: cada fila correspon a intensitats: V, V1/2, VI, VI1/2, VII, VII1/2, VIII, VII1/2, IX, IX1/2, X.
Estudi sismològic del Solsonès Annex 4
5
3. CARTA ALS AJUNTAMENTS
Exel·lentíssim Senyor/a,
Jo, Maria Cardona amb DNI 39409682 i veïna del municipi de Llobera,
Exposo:
Estic cursant primer de batxillerat a l’Institut Francesc Ribalta i estic
portant a terme un treball de recerca sobre la sismologia i el risc sísmic
al Solsonès. Per tal d’avaluar la vulnerabilitat sísmica dels edificis del
Solsonès, necessitaria un cens d’habitatges per poder dur a terme la
seva classificació en funció de la classe de vulnerabilitat. També
necessitaria el cens de població, per a poder fer una estimació de danys
a la població.
Sol·licito:
Disposar d’un cens d’habitatges de les poblacions/municipis del
Solsonés, en el qual hi consti el nombre de vivendes, any de
construcció, número de plantes i tipología constructiva (materials
utilitzats, estructura, etc).
Disposar d’informació similar per a elements que impliquin un ris
secundari: preses, rius, industries químiques. I de mitjans i recursos
necessaris per gestionar la emergencia: Parcs de bombers, Hospitals,
aeròdroms o Heliports, vies de comunicació.
Disposar del cens de població dels municipis del Solsonès.
Saber si disposeu d’un pla d’actuació municipal (PAM) davant d’una
emergència sísmica tal com es recomana en el pla d’emergència
sísmica de Catalunya (SISMICAT) i si podría tenir accès a la informació
referent a les actuacions prèvies.
Facilitar la información per correu electrònic. (el meu és:
mariacardonasole-18@hotmail.com)
Estudi sismològic del Solsonès Annex 4
6
4. VISITA A L’INSTITUT
CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE
CATALUNYA
El dia 26 d’agost de 2014 vaig anar a fer una visita juntament amb la Maria
Josep Figueras i els meus pares a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
L’Institut es troba ciutat a Barcelona.
La Sara Figueres treballa allà i és per això que em va convidar-hi.
Vàrem anar a una sala on estava plena
d’ordinadors i ens va explicar que
sempre estaven actius i que les dades
projectades eren de petits moviments
que es podien produir al sòl i que
aquestes petites vibracions eren
enregistrades i enviades a l’Institut, és
per això, que les dades s’anaven
actualitzant periòdicament.
Estudi sismològic del Solsonès Annex 4
7
També ens va ensenyar una gran quantitat de mapes que elaboren allà per tal
que hi hagi la cartografia de tot Catalunya feta.
Ens va mostrar totes les instal·lacions i ens va guiar cap on tenen tot el material
i ens va exhibir uns sensors de camp per quan treballen fora.
ANNEX 5
Estudi sismològic Solsonès Annex 5
1
1. PLA D’EMERGÈNCIA SÍSMICA Extret del pla d’emergència sísmica SISMICAT.
PLANS D'ACTUACIÓ MUNICIPAL (PAM)
Les actuacions d'un municipi davant d'una emergència sísmica queden reflectides en el Pla d'Actuació Municipal. També hi consten, a més, les actuacions encaminades a garantir l'operativitat dels mitjans humans i materials de què disposa. Els PAM formen part d'aquest pla i es desenvoluparan en el procés d'implantació d'aquest.
Han d’elaborar el corresponent Pla d’Actuació Municipal:
- Els municipis que tinguin una intensitat sísmica prevista igual o superior a VII en un període de retorn associat de 500 anys segons el mapa de Perillositat Sísmica presentat al punt 2.1. La llista completa d’aquests municipis apareix a l’annex 8.
- Els municipis pels que s’ha calculat que es superaria el llindar de dany de referència en el parc d’edificis d’habitatge en cas que es produeixi el màxim sisme esperat en l’esmentat període de 500 anys, segons els estudis de risc elaborats per a la redacció d’aquest pla.
Aquests municipis són:
Municipis amb intensitat sísmica igual o superior a VII (500 anys): Abella
de la Conca, Ager, Agullana, Aiguafreda, Aiguaviva, Albanya, Alella, Alins, Alos
i Cerc, Alp, Alpens, Alt Aneu, Amer, l’Ametlla del Valles, Angles, Arbucies,
Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argelaguer, l’Armentera, Arres, Arseguel, Avia,
Avinyonet de Puigventos, Badalona, Baga, Baix Pallars (Gerri de la Sal),
Banyoles, Barbera del Valles, Barcelona, Barruera, Bascara, Bausen, Bellver
de Cerdanya, Berga, Besalu, Bescano, Beuda, Bigues i Riells, Biure, Blanes,
Boadella d'Emporda, Bolvir, es Bordes, Bordils, Borrassa, Borreda, Bossost,
Breda, el Brull, Brunyola, Cabanelles, Cabanes, Cabo, Caldes de Malavella,
Caldes de Montbui, Caldes d'Estrac, Calella, Calldetenes, Callus, Camos,
Campdevanol, Campelles, Campins, Campllong, Camprodon, Canejan, Canet
de Mar, Canet d'Adri, Canovelles, Canoves i Samalus, Cantallops, Capmany,
Capolat, Cardedeu, Castell d'Empuries, Castell de Mur, Castell de l'Areny,
Castellar de n'Hug, Castellar del Riu, Castellar del Valles, Castellcir, Castellfollit
de la Roca, Castelltercol, Cava, Celra, la Cellera de Ter, Centelles, Cercs,
Cerdanyola del Valles, Cervia de Ter, Cistella, Colera, Coll de Nargo,
Collsuspina, la Coma i la Pedra, Cornella del Terri, Crespia, Darnius, Das,
Dosrius, l’ Escala, Espinelves, Espolla, Esponella, Espot, Estamariu, l’ Estany,
Esterri de Cardos, Esterri d'Aneu, el Far d'Emporda, Farrera, Figols, Figols i
Alinya, Figueres, Flaca, Fogars de Montclus, Fogars de Tordera, Folgueroles,
Fontanals de Cerdanya, Fontcoberta, Foradada, Fornells de la Selva, Fortia, les
Estudi sismològic Solsonès Annex 5
2
Franqueses del Valles, Gallifa, Garrigas, la Garriga, Gavet de la Conca, Ger,
Girona, Gironella, Gisclareny, Gombren, Gosol, Granera, Granollers, Gualba,
Guardiola de Bergueda, Guils de Cerdanya, la Guingueta d'Aneu, Guixers,
Gurb, l’ Hospitalet de Llobregat, els Hostalets de Balenyà , Isona i Conca Della,
Isovol, Ivars de Noguera, la Jonquera, Josa i Tuixen, Juia, Les, Llado, Lladorre,
Lladurs, la Llagosta, Llanars, Llavorsi, Llers, Lles, Llica de Vall, Llica d'Amunt,
Llimiana, Llinars del Valles, Llivia, les Llosses, Lluca, Macanet de Cabrenys,
Maia de Montcal, Malgrat de Mar, Malla, Manlleu, Martorelles, Masarac, les
Masies de Roda, les Masies de Voltrega, el Masnou, Matadepera, Mataro,
Meranges, Mieres, Mollet de Peralada, Mollet del Valles, Mollo, Montagut,
Montcada i Reixac, Montella i Martinet, Montesquiu, Montferrer i Castellbo,
Montmany - Figaro, Montmelo, Montornes del Valles, Montseny, Muntanyola,
Naut Aran, Navata, Naves, la Nou de Bergueda, Oden, Ogassa, Oliana, Olost,
Olot, Olvan, Ordis, Organya, Oris, Orista, Osor, Palau de Plegamans, Palau de
Santa Eulalia, Palmerola, Palol de Revardit, Pallars Jussa, Pardines, Parets del
Valles, Perafita, Peralada, Peramola, Pineda de Mar, les Planes d'Hostoles,
Planoles, la Pobla de Lillet, la Pobla de Segur, Polinya, el Pont de Bar, Pont de
Molins, el Pont de Suert, Pontos, Porqueres, Portbou, Prats de Llucanes, Prats
i Sansor, Premia de Mar, les Preses, Prullans, Puigcerda, la Quar, Queralbs,
Rabos, Rialp, Ribera d'Urgellet, Ribes de Freser, Riells i Viabrea, Ripoll,
Ripollet, Riudarenes, Riudaura, Riudellots de la Selva, Riumors, la Roca del
Valles, Roda de Ter, Roses, Rubi, Rupit i Pruit, Sabadell, Sagas, Salas de
Pallars, Saldes, Sales de Llierca, Salt, Sant Adria de Besos, Sant Agusti de
Llucanes, Sant Andreu Salou, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Aniol de
Finestres, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de
Llucanes, Sant Celoni, Sant Climent Sescebes, Sant Cugat del Valles, Sant
Esteve de Palautordera, Sant Esteve de la Sarga, Sant Feliu Sasserra, Sant
Feliu de Buixalleu, Sant Feliu de Codines, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol,
Sant Fost de Campsentelles, Sant Gregori, Sant Hilari Sacalm, Sant Hipolit de
Voltrega, Sant Jaume de Frontanya, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan de
Mollet, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Joan de les Abadesses, Sant Joan les
Fonts, Sant Jordi Desvalls, Sant Julia de Ramis, Sant Julia de Vilatorta, Sant
Julia del Llor i Bonmati, Sant Llorenç Savall, Sant Llorenç de Morunys, Sant
Llorenç de la Muga, Sant Marti Vell, Sant Marti de Centelles, Sant Marti de
Llemena, Sant Marti d'Albars, Sant Miquel de Campmajor, Sant Miquel de
Fluvia, Sant Mori, Sant Pau de Seguries, Sant Pere Pescador, Sant Pere de
Torello, Sant Pere de Vilamajor, Sant Quirze Safaja, Sant Quirze de Besora,
Sant Quirze del Valles, Sant Sadurni d'Osormort, Sant Vicenc de Torello, Santa
Cecilia de Voltrega, Santa Coloma de Farners, Santa Cristina d'Aro, Santa
Eugenia de Berga, Santa Eulalia de Riuprimer, Santa Eulalia de Roncana,
Santa Llogaia d' lguema, Santa Maria de Besora, Santa Maria de Corco, Santa
Maria de Martorelles, Santa Maria de Merles, Santa Maria de Palautordera,
Santa Maria d'Olo, Santa Pau, Santa Perpetua de Mogoda, Santa Susanna,
Sarria de Ter, Sarroca de Bellera, Saus, la Selva de Mar, Senterada,
Estudi sismològic Solsonès Annex 5
3
Sentmenat, Serinya, Setcases, la Seu d'Urgell, Seva, Sils, Siurana, Sobremunt,
Sora, Soriguera, Sort, Susqueda, Tagamanent, Talarn, Taradell, Tavernoles,
Tavertet, Terrades, Tirvia, Tona, Torello, la Torre de Cabdella, Torroella de
Fluvia, Torroella de Montgri, Tortell, Toses, Tremp, Ulla, Urus, la Vajol, la Vall
de Bianya, Vall de Cardos, la Vall d'en Bas, Vallcebre, Vallfogona de Ripolles,
Vallgorguina, Vallromanes, les Valls de Valira, les Valls d'Aguilar, la Vansa i
Fornols, Vic, Vidra, Vielha e Mijaran, Vilabertran, Vilablareix, Vilada,
Viladasens, Vilademuls, Viladrau, Vilafant, Vilalba Sasserra, Vilaller, Vilallonga
de Ter, Vilamacolum, Vilamalla, Vilamos, Vilanant, Vilanova de Meia, Vilanova
de Sau, Vilanova del Valles, Vilassar de Mar, Vilaur, Vila-sacra, Vilobi d'Onyar.
Municipis que superen el llindar de dany de referència:
Alcanar, Amposta, Argentona, Artesa de Segre, Balaguer, la Bisbal d'Empordà,
Calonge, Cardona, Cassà de la Selva, Castell - Platja d'Aro, Cornellà de
Llobregat, Cubelles, Igualada, Llagostera, Llançà, Lleida, Lloret de Mar,
Maçanet de la Selva, Manresa, Mont-roig del Camp, Palafrugell, Palamós, el
Prat de Llobregat, Reus, Sallent, Salou, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de
Guíxols, Sant Joan Despí, Sant Pere de Ribes, Santa Coloma de Gramenet,
Sitges, Tarragona, Terrassa, Tordera, Torredembarra, Tortosa, Tossa de Mar,
Valls, Vidreres, Vilanova i la Geltrú, Vila-seca i Salou, Vilassar de Dalt
La llista d'aquests municipis serà actualitzada periòdicament.
Es recomana també l’elaboració del Pla d’Actuació Municipal:
- Els municipis que tinguin una intensitat sísmica prevista igual o superior a VI en un període de retorn de 500 anys segons el mapa de Perillositat Sísmica presentat al punt 2.1.
Aquests municipis són:
Abrera, Agramunt, Aguilar de Segarra, Aiguamurcia, Aitona, Els Alamus, l’
Albages, Albatarrec, Albesa, Albinyana, l’Albiol, l’ Albi, Albons, Alcanar, Alcano,
Alcarras, Alcoletge, Alcover, Aldover, l’Aleixar, Alfarras, Alfes, Alforja, Algerri,
Alguaire, Alio, Almacelles, Almatret, Almenar, Almoster, Alos de Balaguer,
Alpicat, Altafulla, Anglesola, Arbeca, l’Arboc, Arboli, Argencola, l’Argentera,
Artes, Artesa de Lleida, Asco, Aspa, les Avellanes i Santa Linya, Avinyo,
Avinyonet del Penedes, Badia del Valles, Balsareny, Banyeres del Penedes,
Barbens, Barbera de la Conca, la Baronia de Rialb, Bassella, Begues, Begur,
Belianes, Bellaguarda, Bellcaire d'Emporda, Bellcaire d'Urgell, Bellmunt del
Priorat, Bellmunt d'Urgell, Bellprat, Bellpuig, Bellvei, Bellvis, Bell-lloc d'Urgell,
Benavent de Segria, Benifallet, Benissanet, Biosca, la Bisbal de Falset, la
Bisbal del Penedes, Blancafort, Bonastre, les Borges Blanques, les Borges del
Camp, Botarell, Bovera, Brafim, el Bruc, Cabaces, Cabanabona, les Cabanyes,
Cabra del Camp, Cabrera de Mar, Cabrera d'Igualada, Cabrils, Cadaques,
Calaf, Calafell, Calders, Calonge de Segarra, Camarasa, Cambrils, Canyelles,
Estudi sismològic Solsonès Annex 5
4
Capafonts, Capcanes, Capellades, Carme, Casserres, Castellar de la Ribera,
Castellbell i el Vilar, Castellbisbal, Castelldans, Castelldefels, Castellet i la
Gornal, Castellfollit de Riubregos, Castellfollit del Boix, Castellgali, Castellnou
de Bages, Castellnou de Seana, Castello de Farfanya, Castelloli, Castellsera,
Castellvell del Camp, Castellvi de Rosanes, Castellvi de la Marca, el Catllar,
Cervello, Cervera, Cervia de les Garrigues, Ciutadilla, Clariana de Cardener, el
Cogul, Colomers, Collbato, Colldejou, Conesa, Constanti, Copons, Corbera de
Llobregat, Corbera d'Ebre, Corbins, Corca, Cornudella de Montsant, Creixell,
Cruilles, Monells i Sant Sadurni de l'Heura, Cubells, Cunit, Deltebre,
Duesaigues, Esparreguera, l’ Espluga Calba, l’Espluga de Francoli, Esplugues
de Llobregat, l’Espunyola, Estaras, Falset, la Febro, la Figuera, Figuerola del
Camp, Flix, la Floresta, Foixa, Fondarella, Fonollosa, Fontanilles, Font-rubi,
Forallac, Fores, la Fuliola, Fulleda, Gaia, Garcia, Els Garidells, Garrigoles,
Garriguella, Gava, Gelida, Gimenells, Ginestar, Golmes, la Granada, la
Granadella, la Granja d'Escarp, Granyanella, Granyena de Segarra, Granyena
de les Garrigues, Gratallops, Gualta, els Guiamets, Guimera, Guissona, els
Hostalets de Pierola, Hostalric, Ivars d'Urgell, Ivorra, Jafre, Jorba, Juncosa,
Juneda, Linyola, la Llacuna, Llambilles, Llardecans, el Lloar, Llobera, Llorac,
Llorenc del Penedes, Madremanya, Maials, Malda, Marca, Margalef, Marganell,
Martorell, Masllorenc, la Maso, Maspujols, Masquefa, el Masroig, Massalcoreig,
Massanes, Massoteres, Mediona, Menarguens, el Mila, Miralcamp, Miravet,
Moia, el Molar, Molins de Rei, la Molsosa, Mollerussa, Monistrol de Calders,
Monistrol de Montserrat, Montblanc, Montbrio del Camp, Montclar, Montferri,
Montgai, Montgat, Montmajor, Montmaneu, el Montmell, Montoliu de Lleida,
Montoliu de Segarra, Montornes de Segarra, Mont-ral, Mont-ras, Mora d'Ebre,
Mora la Nova, el Morell, la Morera de Montsant, Mura, Nalec, Navarcles,
Navas, la Nou de Gaia, Nulles, Odena, Olerdola, Olesa de Bonesvalls, Olesa
de Montserrat, Oliola, Olius, Olivella, les Oluges, els Omellons, els Omells de
na Gaia, Orpi, Orrius, Os de Balaguer, Osso de Sio, Pacs del Penedes,
Palafolls, el Palau d'Anglesola, Palau-sator, Palau-saverdera, la Palma d'Ebre,
Pals, els Pallaresos, Palleja, el Papiol, Parlava, Passanant, Pau, Pedret i
Marza, Penelles, Perafort, la Pera, Piera, les Piles, Pinell de Solsones, Pinos,
Pira, el Pla de Santa Maria, el Pla del Penedes, els Plans de Sio, el Poal, la
Pobla de Cervoles, la Pobla de Claramunt, la Pobla de Mafumet, la Pobla de
Montornes, Poboleda, el Pont de Vilomara i Rocafort, el Pont d'Armentera,
Pontons, Ponts, Porrera, el Port de la Selva, la Portella, Pradell de la Teixeta,
Prades, Pratdip, els Prats de Rei, Preixana, Preixens, Premia de Dalt,
Puigdalber, Puiggros, Puigpelat, Puigverd de Lleida, Puigverd d'Agramunt,
Puig-reig, Pujalt, Quart, Querol, Rajadell, Rasquera, Regencos, Rellinars,
Renau, Riba-roja d'Ebre, la Riba, Ribera d'Ondara, la Riera de Gaia, Riner,
Riudecanyes, Riudecols, Riudoms, Rocafort de Queralt, Roda de Bara,
Rodonya, Rossello, el Rourell, Rubio, Rupia, Salomo, Sanauja, Sant Andreu de
la Barca, Sant Carles de la Rapita, Sant Cebria de Vallalta, Sant Climent de
Llobregat, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu de
Estudi sismològic Solsonès Annex 5
5
Llobregat, Sant Fruitos de Bages, Sant Guim de Freixenet, Sant Guim de la
Plana, Sant Iscle de Vallalta, Sant Jaume dels Domenys, Sant Jaume d'Enveja,
Sant Julia de Cerdanyola, Sant Just Desvern, Sant Llorenc d'Hortons, Sant
Marti Sarroca, Sant Marti Sesgueioles, Sant Marti de Riucorb, Sant Marti de
Tous, Sant Mateu de Bages, Sant Pere Sallavinera, Sant Pere de Riudebitlles,
Sant Pol de Mar, Sant Quinti de Mediona, Sant Ramon, Sant Sadurni d'Anoia,
Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenc de Castellet, Sant Vicenc de Montalt,
Sant Vicenc dels Horts, Santa Coloma de Cervello, Santa Coloma de Queralt,
Santa Fe del Penedes, Santa Margarida de Montbui, Santa Margarida i els
Monjos, Santa Maria de Miralles, Santa Oliva, Santa Perpetua de Gaia,
Santpedor, Sarral, Sarroca de Lleida, Savalla del Comtat, la Secuita, la Selva
del Camp, Senan, la Sentiu de Sio, Seros, Serra de Daro, Sidamon, el Soleras,
Solivella, Solsona, Soses, Subirats, Sudanell, Sunyer, Suria, Talamanca,
Talavera, la Tallada d'Emporda, Tarrega, Tarres, Tarroja de Segarra, Teia,
Termens, Tiana, Tiurana, Tivenys, Tivissa, Tora, els Torms, Tornabous, la
Torre de Claramunt, la Torre de Fontaubella, la Torre de l'Espanyol,
Torrebesses, Torrefarrera, Torreflor, Torregrossa, Torrelameu, Torrelavit,
Torrelles de Foix, Torrelles de Llobregat, Torrent, Torres de Segre, Torre-
serona, Torroja del Priorat, Ultramort, Ullastrell, Ullastret, Ulldemolins,
Vacarisses, Vallbona de les Monges, Vallbona d'Anoia, Vallclara, Vallfogona de
Balaguer, Vallfogona de Riucorb, Vallirana, Vallmoll, Vall-llobrega, Vandellos,
Veciana, el Vendrell, Ventallo, Verdu, Verges, Vespella, Vilabella, Viladamat,
Viladecans, Viladecavalls, Vilafranca del Penedes, Vilagrassa, Vilajuiga, Vilalba
dels Arcs, Vilallonga del Camp, Vilamaniscle, Vilanova de Bellpuig, Vilanova de
Prades, Vilanova de Segria, Vilanova de la Barca, Vilanova de l'Aguda,
Vilanova del Cami, Vilanova d'Escornalbou, Vilaplana, Vilaverd, Vila-rodona,
Vila-sana, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, Vilobi del Penedes, Vilopriu, el Vilosell,
Vimbodi, Vinaixa, Vinebre, Vinyols i els Arcs, Viver i Serrateix, Xerta.
Els consells comarcals podran elaborar plans d'assistència i suport (PAS) per
als municipis del seu àmbit territorial per ajudar-los a complir les seves
responsabilitats, d'acord amb el que per reglament es desenvolupi, segons
l'article 50 de la llei 4/97.
top related