al andalus musulmans i cristians · els territoris de l'imperi romà d'occident, que...

Al Andalus

Musulmans i cristians

El 395 d.C., l'emperador Teodosi dividia el gran Imperi Romà en dues parts per als

seus fills Honori i Arcadi: l'Imperi Romà d'Occident (amb capital a Roma) i l'Imperi

Romà d'Orient (amb capital a Constantinoble).

Durant tot el segle V, diversos pobles bàrbars (estrangers) van anar entrant dins

els territoris de l'Imperi Romà d'Occident, que estava immers en una profunda crisi ja

que no es conquerien noves terres, faltava mà d'obra esclava i els recursos eren cada

cop més escassos.

D'aquesta manera, l'Imperi Romà d'Occident es va enfonsar el 476 d.C. degut a la

pressió dels pobles germànics (bàrbars).

Cadascun dels pobles bàrbars va instal·lar-se en una regió de l'Imperi, o van anar

creant regnes independents:

- Els ostrogots: a Itàlia.

- Els visigots: al sud de la Gàl·lia (actual França) i a la Península Ibèrica.

- Els francs: a gran part de l'actual França.

- Els angles i els saxons: a Anglaterra.

- Els sueus: a la Península Ibèrica (a Galícia).

- Els burgundis: a l'oest de França i actual Suïssa.

- Els vàndals: al nord d'Àfrica.

Els regnes germànics a Europa Occidental (segle VI)

Diversos pobles bàrbars van entrar a la

Península a partir del 409 d.C., però van

ser finalment els visigots els que s'hi

van quedar gairebé tres segles. Van

crear un regne amb capital a Toledo.

Els visigots eren poc nombrosos en

comparació amb la població que ja

vivia a la Península abans, però es van

quedar les millors terres. Tot i això, van adoptar l'idioma (llatí) i la religió (cristianisme)

de la població hispana.

L'arribada dels bàrbars va suposar un empobriment general de la població: els

germànics utilitzaven la guerra com una activitat de la qual treure riqueses i es va perdre

la importància del comerç. La majoria de la població va abandonar les ciutats i va anar a

viure al camp, ja que l'agricultura es va convertir en la principal activitat econòmica

Finalment van ser conquerits pels musulmans el 711 d.C.

Per la seva banda, l'Imperi Romà

d'Orient (també anomenat Imperi

Bizantí) va ser capaç de rebutjar les

invasions bàrbares gràcies a que era

més fort econòmicament (gràcies al

comerç amb Àsia). La capital era

Constantinoble (Actualment és Istanbul,

la ciutat més gran de Turquia)

L’imperi Bizantí va

sobreviure gairebé 1000 anys a l’Imperi

Romà d’Occident. Va acabar el 1453

quan fou conquerit pels turcs.

L'any 711 d. C. un petit exèrcit de musulmans travessen

L'estret de Gibraltar i derroten el rei visígot Roderic en

la batalla de Guadalete (Càdis)

En poc temps conqueriren la major part de la Península

i illes Balears.

Al territori conquerit l'anomenaren “AL ANDALUS” i

fitxaren la capital a CÒRDOVA. Als inicis Al ANDALUS

va esdevenir una província (emirat) que depenia de

Damasc.

Al -Andalus es convertí en una província de l’imperi musulmà que estaba

governat pel califa de Damasc

ABDERRAMÁN I

Emirat i

Califat de

Córdova

Més endavant, l'any 756,

Abderramán I trenca les seves relacions

amb l'imperi Islàmic i s'independiza

del califat de Damasc transformant així

AL ANDALUS en un emirat independient.

ABDERRAMÁN III

Emirat i

Califat de

Cordova

L'any 929, Abderramán III converteix l

L'emirat en un califat i adopta el càrrec

de CALIFA, convirtint-se en la màxima

Autoritatpolítica i religiosa de

AL ANDALUS

Mezquita de Códoba

Durant el califat, Al Andalus va conquerir

nombrosos teritoris i va tenir un gran

desenvolupament

científic, econòmic i cultural

Però la seva esplendor va durar fins l'any 1.031.

Moment en què va començar fragmentar-se

en petits territoris independents

anomenats REGNES DE TAIFAS

La societat estava composta per:

- Musulmans: descenents dels conqueridors

i visigots convertits.

- Mossàrabs: visigots que conservàren la religió cristiana

- Jueus: seguidor del judaisme i es dedicaven sobretot

al comerç

Els visigots que estaven establerts a

la Península Ibèrica, es van resguardar al

nord, com a conseqüència de l'ocupació

musulmana des del 711 d.c.

Els musulmans no pogueren

continuar el seu avanç per la dificultat

d'atravessar els Pics d'Europa i la

coordillera cantàbrica, i van ser derrotats

al 722 d.c a la batalla de Covadonga per

Don Pelagi.

Així Doncs, el nord va quedar sota

domini cristià, i d'aquests nuclis es van

formar regnes cristians que començarien

una expansió cap els territoris del sud

dominats pels musulmans.

“RECONQUESTA”

Els regnes de Taifes tenem lluites entre sí.

Aquestes lluites afavoriren l’avanç dels regnes cristians

des del nord de la Península

Per frenar l'avanç dels regnes cristians,

nous grups de musulmans van venir d'Àfrica

En 1.212 els regnes musulmans van sofrir una gran derrota enfront dels

regnes cristians en la batalla de les NAVAS DE TOLOSA (Jaén)

que va provocar la fi del domini musulmà

Batalla de

las Navas de

Tolosa

(1212)

S. XII i XIII

4

Permet als cristians

conquerir pràcticament

tota la mitad sud de la

Península (Andalusia,

Múrcia, Extremadura,

Balears… VALÈNCIA)

Només es va mantenir el regne de GRANADA que seria conquistat

en 1.492 pels Reis Catòlics

• Eren els que governaven i tenien les majors

riqueses.

• Eren els propietaris de les millors terres.

• Van rebre el nom de MOSSÀRABS .

• Alguns es van convertir a l'Islam per tenir els

mateixos drets que els musulmans i eren

coneguts com *MULADÍES

Musulmans

Cristians

Jueus • Eren una minoria dins de la societat d'Al *Andalus

Residien en barris separats de la resta dels

habitants

• costums, Lleis, Religió “L'islam”, noms aràbics i el paper, que es va

inventar a Xina.

• Incorporació de moltes paraules àrabs: alcalde, arracades, safareig, aljub,

sèquia, coixí..

• Elements arquitectònics en l'art i la decoració.

• Nous cultius com: l'arròs, magranes, melons, albercocs, albergínies,

carxofes, espàrrecs, taronges, llimones, arròs, cotó i safrà

• Noves tècniques com el regadiu; aljubs, pous, síquies i sínies.

Avicena (escriptor, filósof i

metge)

Averroes (filòsof, metge i

matemàtic)

També hi va haver grans científics: metges, matemàtics, geògrafs,

filòsofos, escriptors …)

També ens van deixar belles construccions com EL PALAU DE La ALJAFERÍA

Arcs pol.lilobulats a

LA ALJAFERÍA

Mihrab (oratoro de la

mesquita en

LA ALJAFERÍA

Mesquita de Còrdova

La Ciutat musulmana

Església de San Tirso de Sahagún (Lleó)

Romànic mudèjar

Església de Santa Maria de Tobed (Saragossa)

Gòtic mudèjar

Art mudéjar

• Materials i elements característics islàmics: rajola i algelps, arcs de ferradura

i lobulats, arcuacions cegues (a l’exterior) i sostres teginats.

Després de la conquesta molts de musulmants es varen

poder quedar conservant la seva religió i propietats. Són

els anomenats mudèjars

La SOCIETAT s’organitza seguint el model feudal que es

basa en el vassallatge del serf al senyor feudal

.

SOCIETAT CRISTIANA

Privilegiats (posseïen la major part de la

terra i no pagaven imposts)

nobles: vivíen a un castell. El rei els

donava un territori (o feu) i el noble li

jurava fidelitat i n’esdevenia vassall

ajudant-lo en homes i armes en cas de

guerra. Construiren els castells fortificats

a llocs enlairats per garantir la defensa

del territori.

clero: vivien en monestirs i es dedicaven

a la pregària, conreu i escriptura de

manuscrits.

No Privilegiats:

Pagesos: vivien en petits llogarets. La

majoria eren serfs d’un senyor feudal (no

eren propietaris ni eren lliures). Havien de pagar

a canvi de protecció

NOBLESA

VASALLS

Els serfs

Eren els pagesos del feu, treballaven les terres del senyor i li donaven

una part de la collita a canvi que el seu exèrcit els protegís.

LA VIDA A LES CIUTATS MEDIEVALS

DELS S.XI I XII

Les ciutats es dividien en barris o burgs

i setmanalmant s’hi celebraven fires i

mercats. Es dedicaven a l’artesania i al

comerç.

Els jueus vivien als calls. Els barris

fora de la muralla eren ravals.

Constitució d’un nou grup social, la

burgesia (persones lliures que no

depenien de cap senyor feudal)

Les ciutats tenien murades, portes,

catedral, esglésies, ajuntament, palau,

plaça del mercat

Els artesans treballaven a feina i

s’agrupaven en gremis: mestres,

oficials i els aprenent.

LA VIDA A LES CIUTATS

MEDIEVALS S.XI i XII

LES CIUTATS ES DIVIDIEN EN BARRIS O BURGS.

TENIEN MURADES, PORTES, CATEDRAL, ESGLÉSIES,

AJUNTAMENT, PALAU, PLAÇA DEL MERCAT

ELS ARTESANS FEIEN FEINA EN TALLERS I S’AGRUPAVEN EN

GREMIS QUE S’ENCARREGAVEN DE CONTROLAR LA

QUALITAT I PREU DEL PRODUCTE.

HI HAVIA ELS MESTRES, OFICIALS I ELS APRENENTS

S’HI CELEBRAVEN FIRES I MERCATS SETMANALS.

ART ROMÀNIC S.XI i XII

SOBRETOT EN ESGLÉSIES PETITES DE LLOGARETS I

MONESTIRS.

TENEN PLANTA DE CREU LLATINA , ARC DE MIG PUNT I VOLTA

DE CANÓ (AMBDÓS DE FORMA ARRODONIDA)

PARETS GRUIXADES, POQUES FINESTRES I INTERIOR MOLT

FOSC.

ADORNADES AMB PINTURES JA QUE POCA GENT SABIA

LLEGIR

ART GÒTIC S.XII i XIV

CATEDRALS

FORMA DE CREU LLATINA I ARC APUNTAT (VOLTA DE

CREUERIA)

MÉS ALTES, GRANS FINESTRALS I A LA FAÇANA UNA

GRAN ROSASSA.

PINTURES I ESCULTURES MÉS REALISTES

ART GÒTIC

ART GÒTIC

ART GÒTIC

ART GÒTIC

Fi