agraÏments - premisrecerca.uvic.catpremisrecerca.uvic.cat/sites/default/files/webform/...2n de...
Post on 09-Oct-2020
5 Views
Preview:
TRANSCRIPT
AGRAÏMENTS:
Gràcies a la meva família, per la seva paciència amb mi durant la realització d’aquest treball. Sé que
no ha estat fàcil!
Gràcies a la meva tutora de treball de recerca, que m’ha orientat, m’ha aconsellat i m’ha ajudat
molt.
Gràcies a l’Anna Torné, ja l’hi vaig dir que la seva ajuda m’ha servit de molt. Gràcies un altre cop
Anna!
Gràcies a la Lurdes Segalés i també a en Roger Iborra, per explicar-me tantes coses d’aquest món
tant extens de la leucèmia.
Gràcies a la Fundació Carreras Contra la Leucèmia, la informació que em van proporcionar m’ha
estat de gran utilitat durant el treball.
Moltes gràcies.
"És molt gratificant treballar per a un objectiu tan important com el de salvar vides. Encara que no sempre s'arriba a bon fi, en molts casos, sí, i en qualsevol d'aquests has contribuït amb el teu granet
de sorra a allò més important i valuós: la vida."
Cristina Bueno, Responsable de Donants de la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia.
ÍNDEX
0. INTRODUCCIÓ............................................................................................................................ - 7 -
1. OBJECTIUS ................................................................................................................................. - 8 -
2. REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA ............................................................................................................ - 9 -
2.1. LA SANG ............................................................................................................................. - 9 -
2.1.1. DEFINICIÓ .................................................................................................................. - 9 -
2.1.2. COMPOSICIÓ DE LA SANG ......................................................................................... - 9 -
2.1.3. ERITRÒCITS .............................................................................................................. - 10 -
2.1.4. HEMOGLOBINA ....................................................................................................... - 11 -
2.1.5. LEUCÒCITS ............................................................................................................... - 11 -
2.1.5.1. GRANULÍTICS O CÈL·LULES POLIMORFONUCLEARS ........................................ - 12 -
2.1.5.2. AGRANULÍTICS O CÈL·LULES MONOMORFONUCLEARS .................................. - 13 -
2.1.6. PLAQUETES .............................................................................................................. - 14 -
2.1.7. EL PLASMA SANGUINI ............................................................................................. - 15 -
2.1.8. TIPUS DE SANG ........................................................................................................ - 15 -
2.1.9. CIRCULACIÓ DE LA SANG ......................................................................................... - 16 -
2.1.10. FISIOLOGIA DE LA SANG .......................................................................................... - 17 -
2.2. EL SISTEMA IMMUNITARI ................................................................................................ - 18 -
2.2.1. IMMUNOLOGIA ....................................................................................................... - 18 -
2.2.2. QUÈ ÉS EL SISTEMA IMMUNITARI? ......................................................................... - 18 -
2.2.3. LES LÍNIES DE DEFENSA IMMUNOLÒGICA ............................................................... - 20 -
2.2.4. BARRERES DE SUPERFÍCIE ....................................................................................... - 21 -
2.2.5. SISTEMA IMMUNUITARI INNAT .............................................................................. - 22 -
2.2.5.1. FUNCIONS ........................................................................................................ - 22 -
2.2.5.2. QUÈ ÉS LA INFLAMACIÓ? ................................................................................ - 23 -
2.2.6. CÈL·LULES DE LA RESPOSTA IMMUNITÀRIA ............................................................ - 23 -
2.2.6.1. LEUCÒCITS ....................................................................................................... - 23 -
2.2.6.2. FAGOCITOSI ..................................................................................................... - 24 -
2.2.7. SISTEMA IMMUNITARI ADAPTATIU ........................................................................ - 25 -
2.2.7.1. LIMFÒCITS ....................................................................................................... - 25 -
2.2.7.2. MEMÒRIA IMMUNITÀRIA ............................................................................... - 27 -
2.2.8. TRANSTORNS DE LA IMMUNITAT HUMANA ........................................................... - 28 -
2.2.8.1. IMMUNODEFICIÈNCIA ..................................................................................... - 28 -
2.2.8.2. AUTOIMMUNITAT ........................................................................................... - 29 -
2.2.8.3. HIPERSENSIBILITAT .......................................................................................... - 29 -
2.3. SISTEMA LIMFÀTIC .......................................................................................................... - 30 -
2.3.1. DEFINICIÓ ................................................................................................................ - 30 -
2.3.2. FUNCIONS DEL SISTEMA LIMFÀTIC ......................................................................... - 31 -
2.3.3. PATOLOGIES DEL SISTEMA LIMFÀTIC ...................................................................... - 33 -
2.3.4. INFLAMACIÓ DELS GANGLIS LIMFÀTICS .................................................................. - 33 -
2.4. LEUCEMIA ........................................................................................................................ - 34 -
2.4.1. DEFINICIÓ ................................................................................................................ - 34 -
2.4.2. TIPUS ....................................................................................................................... - 34 -
2.4.3. CAUSES .................................................................................................................... - 37 -
2.4.4. SÍMPTOMES O MANIFESTACIONS ........................................................................... - 40 -
2.4.5. DIAGNOSI ................................................................................................................ - 43 -
2.4.6. TRACTAMENT .......................................................................................................... - 44 -
2.4.7. PRONÒSTIC .............................................................................................................. - 47 -
2.5. TRASPLANTAMENT DE MEDUL·LA ÒSSIA ........................................................................ - 49 -
2.5.1. QUÈ ÉS EL TRASPLANTAMENT? ............................................................................... - 49 -
2.5.2. FUNDACIÓ JOSEP CARRERAS CONTRA LA LEUCÈMIA ............................................. - 50 -
2.5.3. DONACIÓ DE MEDUL·LA ÒSSIA ............................................................................... - 52 -
2.5.3.1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................. - 52 -
2.5.3.2. ANESTÈSIES ...................................................................................................... - 52 -
2.5.3.3. ASPIRACIÓ DE LA MEDUL·LA ÒSSIA ................................................................. - 53 -
2.5.3.4. AUTOTRANSFUSIÓ ........................................................................................... - 54 -
2.5.3.5. EFECTES SECUNDARIS DE LA DONACIÓ DE MEDUL·LA ÒSSIA ......................... - 55 -
2.5.3.6. SEGONA DONACIÓ .......................................................................................... - 56 -
2.5.4. DONANTS COMPATIBLES ........................................................................................ - 57 -
2.5.5. DONANTS VOLUNTARIS ........................................................................................... - 58 -
2.5.5.1. CARACTERÍSTIQUES ......................................................................................... - 58 -
2.5.5.2. CONTRAINDICACIONS PER LA DONACIÓ ......................................................... - 58 -
2.5.5.3. COM FER-SE DONANT? .................................................................................... - 59 -
2.5.5.4. ACTIVACIÓ DE LA DONACIÓ ............................................................................ - 60 -
2.5.5.5. CARACTERÍSTIQUES DE LA DONACIÓ .............................................................. - 61 -
2.5.5.6. REGISTRE DE VOLUNTARIS .............................................................................. - 61 -
2.6. CÈL·LULES MARE .............................................................................................................. - 62 -
2.6.1. ENTRE L’ESPERANÇA I LA CONTROVÈRSIA .............................................................. - 63 -
2.6.2. QUAN LA VIDA CURA, la meva petita salva a la seva germana ............................... - 64 -
3. METODOLOGIA ........................................................................................................................ - 70 -
3.1. ENQUESTES SOBRE LA LEUCÈMIA ................................................................................... - 70 -
3.2. ENTREVISTES ................................................................................................................... - 73 -
3.2.1. ENTREVISTA A ANNA TORNÉ COROMINA ............................................................... - 73 -
3.2.2. ENTREVISTA A LURDES SEGALÉS ............................................................................. - 73 -
3.2.3. ENTREVISTA A ROGER IBORRA SERRAT ................................................................... - 73 -
4. RESULTATS............................................................................................................................... - 74 -
4.1. ENQUESTES SOBRE LA LEUCÈMIA ................................................................................... - 74 -
4.2. ENTREVISTES ................................................................................................................... - 90 -
4.2.1. ENTREVISTA A ANNA TORNÉ COROMINES .............................................................. - 90 -
4.2.2. ENTREVISTA A LURDES SEGALÉS ............................................................................. - 94 -
4.2.3. ENTREVISTA A ROGER IBORRA SERRAT ................................................................... - 99 -
5. CONCLUSIONS. ...................................................................................................................... - 101 -
6. FONTS UTILITZADES .............................................................................................................. - 105 -
- 7 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
0. INTRODUCCIÓ.
La leucèmia és un càncer de la sang o medul·la òssia i és caracteritzat per una proliferació anormal
de cèl·lules sanguínies, normalment leucòcits. Les cèl·lules leucèmiques s’acumulen a la medul·la
òssia, n’ocupen l’espai sencer i substitueixen els elements normals. També poden envair òrgans
hematològics com la melsa, el fetge i els ganglis limfàtics i teixits i òrgans no hematològics com per
exemple el tub digestiu, el ronyó, les meninges i la pell.
Moltes persones es pregunten si aquesta malaltia té cura o no. La leucèmia, principalment té cura si
es diagnostica a temps i es segueix un tractament estricte que en molts casos sol ser la
quimioteràpia, radioteràpia i possiblement també el transplantament de medul·la òssia. Si bé pel
contrari, aquesta malaltia no és diagnosticada a temps i les cèl·lules leucèmiques ja han envaït per
exemple el sistema nerviós central, molts d’aquests cops ja no té cura.
Al sentir el terme leucèmia, sempre m’ha fet cert respecte, però al mateix temps m’ha atret molt.
La veritat és que fa molt de temps que tenia al cap aquest tema ja que tinc molt interès per a
conèixer-la i entrar en contacte amb metges i persones relacionades amb aquesta malaltia. Vull
saber-ne les causes, els símptomes i els possibles tractaments. Així com també els tipus de
leucèmies que existeixen i com s’origina aquesta malaltia.
A part de fer una recerca d’informació sobre la malaltia, aquest treball inclourà informació sobre la
sang ja que la leucèmia és un càncer a la sang i per tant, és important saber com funciona i de què
està format aquest teixit líquid que circula a través dels capil·lars, venes i artèries del nostre cos. En
el treball també s’explicarà en què consisteixen el sistema immunitari i el sistema limfàtic, que
estan molt relacionats amb aquesta malaltia.
També es realitzarà unes enquestes a la societat per a saber el grau de coneixement sobre la
malaltia , així com també algunes entrevistes a persones que estan relacionades amb la malaltia
com per exemple un metge, algú que l’hagi patit i alguna persona que tingui un conegut pròxim que
l’hagi patit per així analitzar les diverses opinions que té cadascú sobre la malaltia.
Tinc realment molta curiositat i ganes de realitzar una recerca per aquesta lluita constant.
- 8 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
1. OBJECTIUS
Saber què és la malaltia i en què consisteix.
Com s’origina la leucèmia.
Quins tipus de leucèmies existeixen.
Saber les causes i manifestacions o símptomes.
Conèixer i estudiar els possibles tractaments com per exemple quimioteràpia, radioteràpia i
sobretot el trasplantament.
Saber què són les cèl·lules mare i perquè esdevenen tant importants.
Realitzar una recerca d’informació sobre la sang i els seus components principals, circulació
i fisiologia, ja que la leucèmia és una malaltia lligada a la sang.
Saber què és el sistema immunitari i el sistema limfàtic i perquè estan relacionats amb la
leucèmia.
Passar unes enquestes sobre la leucèmia a diverses persones per així poder determinar el
grau de coneixement que té la societat actual sobre aquesta malaltia utilitzant taules de
dades i gràfics.
Realitzar una entrevista a una persona que hagi conegut o conegui un pacient amb
leucèmia, una entrevista a alguna persona que hagi patit la malaltia i també una entrevista
a un metge professional.
Analitzar els diversos punts de vista que tenen aquestes diferents persones sobre la
malaltia.
- 9 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2. REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA
2.1. LA SANG
2.1.1. DEFINICIÓ
La sang és un teixit líquid que circula pels capil·lars, venes i
artèries de tots els éssers vertebrats. El seu color és un
vermell característic degut a la presencia de pigment
hemoglobínic contingut pels eritròcits.
És un tipus de teixit conjuntiu amb una matriu col·loïdal
líquida i una constitució molt complexa. Té una fase sòlida
(glòbuls blancs, glòbuls vermells i plaquetes) i una fase líquida
representada pel plasma sanguini.
2.1.2. COMPOSICIÓ DE LA SANG
La sang, com tots els altres teixits, està composta de cèl·lules i components extracel·lulars.
Aquestes dues fraccions tissulars vénen representades per:
- Elements formes: són elements semi sòlids (és a dir, meitat líquids i meitat sòlids) i
particulats, representats per cèl·lules i altres components derivats de les cèl·lules.
- Plasma líquid: un líquid translúcid i groguenc que representa la matriu extracel·lular líquida
on hi ha els elements formes.
Els elements formes constitueixen un 45% de la sang i l’altre
55% està representat pel plasma sanguini. Els elements formes
de la sang són molt variats en la mida, l’estructura i la funció.
S’agrupen en:
- Cèl·lules sanguínies: que són els glòbuls blancs o
leucòcits. Són unes cèl·lules que passen per la sang per
complir la seva funció en altres teixits.
Imatge 1. En aquesta il·lustració podem apreciar eritròcits, que són els components majoritaris de la sang.
Imatge 2. Podem observar en aquesta fotografia, alguns dels diferents components que hi ha a la sang. Plasma, leucòcits, plaquetes i eritròcits o glòbuls vermells.
- 10 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
- Derivats cel·lulars: que no són estrictament cèl·lules, sinó fragments cel·lulars que estan
representats per eritròcits i plaquetes, i són els únics components sanguinis que
compleixen estrictament les seves funcions dins l’espai vascular.
2.1.3. ERITRÒCITS
Els eritròcits (també anomenats hematies o glòbuls
vermells) estan presents en la sang i transporten oxigen fins
a la resta de cèl·lules del nostre cos. Constitueixen el 96%
dels elements formes. El seu valor normal és
d’aproximadament 4.800.000 a les dones i 5.400.000
eritròcits en els homes per cada cm3.
Aquestes partícules no tenen ni nucli ni orgànuls (només en els mamífers) per la qual cosa no poden
ser considerats estrictament cèl·lules. Contenen algunes vies enzimàtiques i el seu citoplasma està
ocupat casi bé per la hemoglobina, una proteïna encarregada de transportar oxigen. En canvi el
diòxid de carboni és transportat en la sang (lliure i dissolt en el 8%, amb compostos carbodinàmics
el 27% i en bicarbonat, que regula el pH de la sang).
A la membrana plasmàtica dels eritròcits hi ha les glucoproteïnes que defineixen els diferents grups
sanguinis i altres identificadors cel·lulars. Els eritròcits tenen forma de disc una mica enfonsat en el
centre. Aquesta forma augmenta la superfície efectiva de la membrana. Els glòbuls vermells madurs
no tenen nucli perquè els expulsen a la medul·la òssia abans d’entrar en el torrent sanguini (això no
passa en aus, amfibis i certs animals). Els eritròcits dels humans adults es formen a la medul·la
òssia.
Imatge 3. En aquesta il·lustració podem observar els eritròcits o glòbuls vermells, presents dins el plasma sanguini.
Imatge 4. En aquesta imatge hi apareix un eritròcit mostrant la seva fora rodona i de disc una mica enfonsat pel centre.
- 11 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.1.4. HEMOGLOBINA
La hemoglobina (que està continguda exclusivament als glòbuls vermells o eritròcits) és una
proteïna que transporta el diòxid de carboni, la major part de qual es troba dissolt dins el plasma
sanguini.
Els nivells normals d’hemoglobina estan entre 12 i 18 g/dl sang i
aquesta quantitat es proporcional a la quantitat i a la qualitat dels
glòbuls vermells o eritròcits. Constitueix el 90% dels glòbuls
vermells i, com a pigment, atorga el seu color vermell
característic, tot i que això només passa quan l’eritròcit està
carregat d’oxigen.
Després d’una mitjana de 120 dies, els eritròcits són destruïts i
extrets de la sang pel braç, fetge i la medul·la òssia, on
l’hemoglobina es degrada en bilirrubina1 i el ferro és reciclat per formar una nova hemoglobina.
2.1.5. LEUCÒCITS
Els glòbuls blancs o leucòcits formen part dels
efectors cel·lulars del sistema immunitari i són
cèl·lules amb una capacitat migratòria que utilitzen
la sang com a vehicle per tenir accés a diferents
parts del cos. Els leucòcits són els encarregats de
destruir els agents infecciosos i les cèl·lules
infectades i també segreguen substàncies
protectores com els anticossos, que combaten les
infeccions.
La quantitat de leucòcits està dins un rang de 4500 i 11500 cèl·lules per mm3 de sang. Que pot
variar segons les condicions fisiològiques, per exemple embaràs, estrés, esport, edat,etc. O bé
1 Bilirrubina: producte de degradació, principalment, de l’hemoglobina (trobada a eritròcits, glòbuls vermells envellits),
però també de mioglobina i altres enzims. La bilirubina s’utilitza en el diagnòstic de moltes malalties, en especial, de les
malalties hepàtiques.
Imatge 5. Estructura de la proteïna hemoglobina.
Imatge 6. En aquesta imatge podem apreciar un leucòcit o glòbul blanc envoltat de molts eritròcits dins al plasma sanguini.
- 12 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
també pot variar segons les condicions patològiques com ara infeccions, càncer,
immunosupressió... 2
Segons les característiques microscòpiques del seu citoplasma i el seu nucli es divideixen en
leucòcits granulítics o cèl·lules polimorfonuclears i agranulítics o cèl·lules monomorfonuclears.
2.1.5.1. GRANULÍTICS O CÈL·LULES POLIMORFONUCLEARS
Els Leucòcits granulítics tenen un nucli polimòrfic i molts grànuls en el seu citoplasma. Estan
formats per neutròfils, basòfils i eosinòfils.
Els neutròfils estan presents en la sang entre 2.500 i 7.500 cèl·lules per mm3. Són els més
nombrosos. Es tenyeixen pàl·lidament, d’aquí prové el seu nom i la seva funció és de fagocitar
substàncies estranyes, com per exemple bacteris, agents externs, etc, que entren a l’organisme. En
situacions d’infecció o inflamació el nombre de neutròfils augmenta a la sang.
Els basòfils, en canvi, són presents entre 0’1 i 1’5 cèl·lules per mm3 en sang. La seva funció és la de
segregar substàncies com la heparina, de propietats anticoagulants i la histamina, que
contribueixen en el procés d’inflamació. Tenen un nucli que normalment està cobert per grànuls de
secreció.
Per últim, els eosinòfils són presents en la nostra sang de 50 a 500 cèl·lules per mm3. Augmenten
en malalties produïdes per paràsits, en les al·lèrgies i a l’asma.
2 Immunosupressió: l'ús de medicaments en teràpia immunosupressora per a inhibir l'activitat del sistema immune.
Imatge 7. En aquesta il·lustració podem apreciar de un color lila més fosc un neutròfil.
Imatge 9. Podem observar com també, en el centre d'aquesta imatge es pot apreciar d'un color lila fosc un basòfil.
Imatge 8. En el centre de la fotografia apareix un eosinòfil, també de un color lila fosc amb una forma particular.
- 13 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.1.5.2. AGRANULÍTICS O CÈL·LULES MONOMORFONUCLEARS
Els leucòcits agranulítics no tenen grànuls en el seu citoplasma i tenen un nucli arrodonit. Estan
formats pels monòcits i els limfòcits.
Els monòcits normalment apareixen a la sang amb una quantitat d’entre 150 i 900 per m3. Aquesta
xifra augmenta normalment per infeccions originades per virus o paràsits. També en alguns tumors
o leucèmies. Són unes cèl·lules amb un nucli definit i amb una forma de ronyó.
Els limfòcits són unes cèl·lules les quals el seu valor normal és
d’entre 1.300 i 4.000. El seu nombre augmenta sobretot en
infeccions virals, tot i que també en càncers i poden disminuir en
immunodeficiències. Els limfòcits són molt importants perquè són
els efectors específics del sistema immunitari i existeix dos tipus de
limfòcits: els limfòcits B i els limfòcits T. Els limfòcits B són els
encarregats de la immunitat humoral, és a dir, la secreció
d’anticossos3.
També són les cèl·lules responsables de la producció de components del sèrum de la sang,
anomenats immunoglobulines. Els limfòcits T, en canvi, reconeixen cèl·lules infectades pels virus i
les destrueixen amb l’ajuda de macròfags. Aquests limfòcits amplifiquen o suprimeixen la resposta
immunològica global, també regulen a altres components del sistema immunitari i segreguen una
gran varietat de citoquines. Constitueixen el 70% de tots els limfòcits.
Tant els limfòcits B com els limfòcits T tenen una capacitat de “recordar” una exposició prèvia a un
antigen específic, així, quan hi hagi una nova exposició a ell, l’acció del sistema immunitari serà més
eficaç.*
3 Anticossos: substàncies que reconeixen als bacteris i s’uneixen a elles i els destrueixen.
*Més informació sobre els limfòcits a l’apartat 2.2.7.1 dins el Sistema Immunitari a la pàgina 25.
Imatge 7. En aquesta il·lustració hi apareixen els dos tipus de limfòcits, els limfòcits B i els limfòcits T.
- 14 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.1.6. PLAQUETES
Les plaquetes són petits fragments cel·lulars ovalats i
sense nucli. Es produeixen a la medul·la òssia a partir de
la fragmentació del citoplasma dels megacariòcits,
quedant lliures dins la circulació sanguínia. El seu valor
quantitatiu normal es troba entre 150.000 i 450.000
plaquetes per mm3.
Les plaquetes serveixen per tapar o guarir les lesions
que poden afectar als vasos sanguinis. En el procés de
coagulació (hemostàsia), les plaquetes contribueixen a la
formació dels coàguls, així són responsables de que es
tanquin les ferides vasculars. Una gota de sang conté aproximadament 250.000 plaquetes.
La seva funció és la de coagular la sang i són les cèl·lules més petites de la sang. Quan es trenca un
vas circulatori elles venen i rodegen la ferida per disminuir la mida per evitar el sagrament.
El fibrinogen es transforma en uns fils enganxosos i amb les plaquetes formen una xarxa per atrapar
els glòbuls vermells per evitar una hemorràgia.
Imatge 8. Diverses plaquetes exercint la seva funció de tapar o guarir les lesions que es poden produir en el nostre cos.
Imatge 9. En la il·lustració podem apreciar plaquetes, d'un color fúcsia i també neutròfils d'un color lila més fosc.
- 15 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.1.7. EL PLASMA SANGUINI
El plasma sanguini és la porció líquida de la
sang on estan situats els elements formes. És
salat i de color groc translúcid i és més dens
que l’aigua. El plasma sanguini és
essencialment una solució aquosa composta
d’aigua (91%), de proteïnes (8%) i de restes
d’altres materials com ara hormones,
electròlits... Aquestes proteïnes són el
fibrògen, les globulines, les albúmines i les
lipoproteïnes. Altres proteïnes plasmàtiques
importants actuen com a transportadors fins
als teixits de nutrients essencials com el coure,
el ferro, altres metalls i diverses hormones. Els components del plasma es formen al fetge (les
albúmines i el fibrògen), a les glàndules endocrines (les hormones), i altres a l’intestí.
A més de fer de vehicle de les cèl·lules per la sang, també porta aliments i les substàncies de rebuig
recollides de les cèl·lules. El sèrum sanguini, és la fracció fluida que queda quan es coagula la sang i
es consumeixen els factors de coagulació.
El plasma doncs, és una mescla de proteïnes, aminoàcids, glúcids, lípids, sals, hormones, enzims,
anticossos, urea, gasos en dissolució i substàncies inorgàniques com el sodi, el potassi, el clorur de
calci, carbonat i bicarbonat.
2.1.8. TIPUS DE SANG
Existeixen quatre tipus de sang: A, B, AB i 0. Si una persona amb un tipus de sang se li fa una
transfusió de un altre tipus de sang pot emmalaltir greument o fins i tot morir ja que els grups
sanguinis es classifiquen segons una franja anomenada aglutinogen que està situada al voltant dels
eritròcits a la seva capa citoplasmàtica, i si capta un grup estrany de sang es pot destruir, i també
destruirà l’eritròcit generant una reacció en cadena. Per això, als hospitals intenten trobar la sang
compatible en els bancs de sang, és a dir, sang del mateix tipus que la del pacient.
Imatge 10. Podem observar una artèria on a dins, hi ha glòbuls blancs, plaquetes i glòbuls vermells transportats pel plasma sanguini.
- 16 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
Cal destacar que entre els grups sanguinis de més compatibilitat es troba el grup “AB”que té
compatibilitat en tots els tipus de sang (positius i negatius) pel contrari que el grup “0-“ que no.
Per tant, doncs, hi ha 4 grups sanguinis bàsics:
1. Grup A amb antígens A en les glòbuls vermells i anticossos anti-B en el plasma.
2. Grup B amb antígens B a les glòbuls vermells i anticossos anti-A al plasma.
3. Grup AB amb antígens A i B en les glòbuls vermells i sense els anticossos anti-A ni anti-B en el
plasma. Aquest grup es coneix com “receptor universal de sang”, ja que pot rebre de qualsevol grup
però no pot donar més que als del seu propi tipus.
4. Grup 0 sense antígens A ni B a les glòbuls vermells i amb els anticossos anti-A i anti-B en el
plasma. Aquest grup es coneix com "donador universal de sang", ja que pot donar sang a qualsevol
grup però no pot rebre més que del seu propi tipus.
2.1.9. CIRCULACIÓ DE LA SANG
El cor, es un múscul de la mida del puny, situat entre els pulmons. Gràcies al seu moviment de
contracció i dilatació, fa circular la sang pels vasos sanguinis.
Té quatre cavitats: les dues superiors s’anomenen aurícules i les dues inferiors, ventricles. La sang
entra per les aurícules, passa als ventricles i aquests, l’expulsen amb força cap a l’exterior.
Imatge 11. A la il·lustració podem observar el cor, un òrgan del cos imprescindible on s'hi poden apreciar les quatre cavitats: les dues aurícules i els dos ventricles.
- 17 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
En el cor, hi ha dos circuits diferents, el pulmonar i el
general. En el circuit pulmonar, la sang va des del cor als
pulmons, i dels pulmons al cor. En el circuit general, la sang
va des del cor cap a les diferents parts del cor com per
exemple el cap, les extremitats, els intestins, els ronyons... I
torna de nou al cor. La sang, proporciona substàncies
nutritives i oxigen a les cèl·lules. Les cèl·lules transformen
aquestes substàncies en energia, i generen substàncies residuals i diòxid de carboni que aboquen a
la sang, la quan s’encarregarà d’expulsar-les del cor.
2.1.10. FISIOLOGIA DE LA SANG
La sang del nostre organisme té moltes funcions:
Una de les funcions de la sang és proveir nutrients (oxigen, glucosa), elements constituents
del teixit i conduir productes de l'activitat metabòlica (com diòxid de carboni).
La sang també permet que cèl·lules i diferents substàncies (aminoàcids, lípids, hormones)
siguin transportats entre teixits i òrgans.
La fisiologia de la sang està relacionada amb els elements que la componen i pels vasos que
la transporten, de tal manera que també transporta l'oxigen des dels pulmons a la resta de
l'organisme, vehiculitzat per l'hemoglobina continguda en els glòbuls vermells.
Transporta l'anhídrid carbònic4 des de totes les cèl·lules del cos fins als pulmons.
Transporta els nutrients continguts en el plasma sanguini, com glucosa, aminoàcids, lípids i
sals minerals des del fetge, procedents de l'aparell digestiu a totes les cèl·lules del cos.
Transporta missatgers químics, com les hormones.
Defensa el cos de les infeccions, gràcies a les cèl·lules de defensa o glòbul blanc.
Respon a les lesions que produeixen inflamació, per mitjà de tipus especials de leucòcits i
altres cèl·lules.
També té la funció de coagular gràcies a les plaquetes i als factors de coagulació.
Rebutja el trasplantament d'òrgans aliens, com a resposta del sistema immunitari.
4 Anhídrid carbònic: diòxid de carboni, la seva fòrmula mol·lecular és CO2
Imatge 12. En aquesta il·lustració podem observar la circulació de la sang que pasa per l'artèria i després per la vena.
- 18 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.2. EL SISTEMA IMMUNITARI
2.2.1. IMMUNOLOGIA
La immunologia és la ciència que estudia el funcionament i
l’estructura dels mecanismes de defensa del cos contra
patògens com per exemple bacteris, virus, fongs o altres
substàncies alienes. L’objecte d’estudi de la immunologia és el
sistema immunitari, un sistema de processos cel·lulars i
moleculars que s’encarreguen de reconèixer i eliminar els
patògens i substàncies alienes; aquests processos formen la
resposta immunitària. A causa del paper central que juga el
sistema immunitari humà en una gran varietat de malalties, la
immunologia té una gran importància en medicina a l’hora de
comprendre, prevenir, diagnosticar i tractar malalties.
2.2.2. QUÈ ÉS EL SISTEMA IMMUNITARI?
El sistema immunitari és el conjunt de mecanismes del nostre organisme que el protegeixen contra
les malalties per mitjà de la identificació i l'eliminació de patògens i cèl·lules tumorals. Detecta una
gran varietat d'agents, des de virus a cucs parasitaris, i cal que els distingeixi de les cèl·lules i els
teixits saludables propis de l'organisme per tal de funcionar correctament.
La detecció és complicada, ja els patògens evolucionen molt ràpidament, i creen adaptacions que
els oculten del sistema immunitari i els permeten infectar amb èxit els seus hostes.
Per sobreviure a aquest repte, han evolucionat nombrosos mecanismes dedicats a reconèixer i
neutralitzar els patògens. Fins i tot organismes unicel·lulars senzills com ara els eubacteris5 tenen
sistemes enzimàtics que els protegeixen contra infeccions víriques.
El sistema immunitari, el trobem disseminat per tot el cos i està format per diferents tipus de
cèl·lules i per una gran varietat de molècules (els anticossos). A més a mes, ens defineix, ja que
permet diferenciar el que és propi del cos del que és aliè. I també ens protegeix, ja que intenta
destruir tot el que reconeix com a estrany: els antígens, agents patògens, substàncies químiques...
5 Eubacteris: també denominats bacteris, són un grup de microorganismes cel·lulars.
Imatge 13. Fotografia a un microscopi electrònic de sang humana a la qual s'hi poden distingir glòbuls vermells i glòbuls blancs incloent-hi limfòcits, monòcits, neutròfils i moltes plaquetes.
- 19 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
Algunes característiques que cal conèixer del sistema immunològic són per exemple que les
cèl·lules essencials del sistema immunitari són els limfòcits, que el sistema immunològic constitueix
la tercera barrera de l’organisme i que es caracteritza per la seva especificitat (les altres dues són la
pell i la resposta cel·lular inespecífica). Diem que el sistema, també té memòria, que li permet
reaccionar ràpidament i de forma eficaç davant un antigen amb el qual ja ha estat en contacte.
Altres sistemes immunitaris bàsics evolucionaren en els eucariotes ancestrals i encara existeixen en
els seus descendents moderns, com ara les plantes, els peixos, els rèptils i els insectes. Aquests
mecanismes inclouen pèptids antimicrobians6 anomenats defensines, la fagocitosi i el sistema del
complement.
El sistema immunitari dels vertebrats (com ara els humans) consisteix en molts tipus de proteïnes,
cèl·lules, òrgans i teixits, que interactuen en una xarxa elaborada i dinàmica. Com a part d'aquesta
resposta immunitària més complexa, el sistema immunitari humà s'adapta al llarg del temps per
reconèixer patògens específics de manera més eficient. Aquest procés rep el nom d'"immunitat
adaptativa" o "immunitat adquirida" i crea una memòria immunitària. La resposta immunitària
creada a partir d'una resposta primària a un patogen determinat ofereix una resposta millorada a
enfrontaments secundaris amb aquest mateix patogen determinat. Aquest procés d'immunitat
adquirida és la base de la vacunació.
Els trastorns del sistema immunitari poden provocar malalties. Les malalties d'immunodeficiència
es produeixen quan el sistema immunitari és menys actiu del normal, resultant en infeccions
recurrents i potencialment letals.
La immunologia cobreix l'estudi de tots els aspectes del sistema immunitari que tenen una
rellevància especial per la salut i les malalties humanes, és a dir, estudia la naturalesa de les
malalties infeccioses, així com també el càncer i dóna bases científiques pet comprendre
l’organització química dels éssers vius. S'espera que la investigació en aquest camp jugui un paper
important en la promoció de la salut i el tractament de malalties.
6 Pèptids antimicrobians: proteïnes d'origen natural que tenen propietats antibiòtiques, generalment constituïts per
entre 12 i 50 aminoàcids. Aquests pèptids són fabricats com a mitjà de defensa contra les malalties produïdes per diversos microorganismes.
- 20 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.2.3. LES LÍNIES DE DEFENSA IMMUNOLÒGICA
El sistema immunitari protegeix els organismes de les infeccions amb
diverses línies de defensa d'especificitat creixent. Les més simples són
les barreres físiques, que eviten que patògens com ara eubacteris i virus
entrin en l'organisme. Si un patogen penetra aquestes barreres, el
sistema immunitari innat ofereix una resposta immediata, però no
específica. El sistema immunitari innat existeix en totes les plantes i
animals.
Tanmateix, si els patògens eviten amb èxit la resposta innata, els vertebrats tenen una tercera capa
de protecció, el sistema immunitari adaptatiu, que és activat per la resposta innata. En aquest cas,
el sistema immunitari adapta la seva resposta durant una infecció per millorar el seu
reconeixement del patogen. Aquesta resposta millorada és posteriorment retinguda després de
l'eliminació del patogen, en forma de memòria immunitària, i permet al sistema immunitari
adaptatiu llançar atacs més ràpids i potents cada cop que aquest patogen és retrobat.
COMPONENTS DEL SISTEMA IMMUNITARI
Sistema immunutari innat Sistema immuntari adaptatiu
La resposta no és específica Resposta específica als patògens i antígens
L’exposició comporta una resposta màxima Interval entre exposició i resposta.
Components cel·lular i hormonal Components cel·lular i hormonal
Cap memòria immunitària L’exposició forma una memòria immunitària
Existeix en gairebé tots els organismes Existeix només en els vertebrats mandibulats
Tant la immunitat innata com l'adaptativa depenen de la capacitat del sistema immunitari per
distingir entre les molècules pròpies i les alienes. En immunologia, les cèl·lules pròpies són els
components del cos d'un organisme que poden ser distingits de les substàncies externes pel
sistema immunitari. En canvi, les molècules alienes són les que són reconegudes com a molècules
externes. Un tipus de molècules alienes reben el nom d'antígens (de "generadors d'anticossos"), i
se les defineix com a les molècules que s'uneixen a receptors immunitaris específics i provoquen
una resposta immunitària. El cos, doncs, anomenarà antigen a tot allò que se li fa estrany, com per
exemple: virus, bacteris, altres paràsits, cèl·lules i teixits d’altres individus, grans de pol·len, pols i
substàncies químiques molt diverses.
Imatge 14. En aquesta il·lustració podem observar organismes patògens.
- 21 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.2.4. BARRERES DE SUPERFÍCIE
Diverses barreres protegeixen els organismes de les infeccions, incloent-hi barreres mecàniques,
químiques i biològiques. La cutícula ceruminosa7 de moltes fulles, l'exosquelet dels insectes, les
closques i membranes dels ous postos a l'exterior, i la pell són exemples de les barreres
mecàniques que formen la primera línia defensiva contra les infeccions. Tanmateix, com que els
organismes no poden aïllar-se completament del seu medi, altres sistemes participen en la
protecció de les obertures corporals, com ara els pulmons, intestins i l'aparell genitourinari. Els
pulmons, la tos i els esternuts expulsen mecànicament els patògens i altres irritants de les vies
respiratòries. L'acció netejadora de les llàgrimes i l'orina també expulsa patògens mecànicament,
mentre que les mucositats secretades pels aparells respiratori i gastrointestinal serveixen per
atrapar i enganxar els microorganismes.
Les barreres químiques també protegeixen de les infeccions. La pell i l'aparell digestiu secreten
pèptids antimicrobians, com ara les β-defensines. Enzims com ara els lisozims i les fosfolipases A2
en la saliva, llàgrimes i la llet materna també són antibacterians. Les secrecions vaginals serveixen
de barrera química després de la menarquia, quan esdevenen lleugerament àcides, mentre que el
semen conté defensines i zinc per matar patògens. A l'estómac, els àcids gàstrics i les proteases
actuen com a potents defenses químiques davant dels patògens ingerits.
Dins els aparells genitourinari8 i gastrointestinal9, la flora comensal serveix de barrera biològica,
competint amb bacteris patògens per l'aliment i per l'espai i, en alguns casos, canviant les
condicions del seu medi, com ara el pH o la quantitat de ferro disponible. Això redueix la
probabilitat que els patògens seran capaços d'assolir un nombre suficient per causar malalties.
Tanmateix, com que la majoria d'antibiòtics ataquen els bacteris de manera no específica i no
afecten els fongs, l'ús d'antibiòtics per via oral pot provocar un creixement excessiu de fongs i
causar malalties com ara la candidosi vulvovaginal (una infecció per llevats). Hi ha proves sòlides
que la reintroducció de flora probiòtica, com ara cultius purs dels lactobacils presents normalment
als iogurts, contribueix a restaurar un equilibri saludable de les poblacions microbianes en les
infeccions intestinals en els nens, i també hi ha dades preliminars encoratjadores en estudis sobre
gastroenteritis bacteriana, malalties inflamatòries intestinals, infeccions urinàries i infeccions post
cirúrgiques.
7 Cutícula ceruminosa: barrera situada en les fulles que les protegeix d’altres microorganismes.
8 Aparell genitourinari: aparell format pel sistema urinari (comú en els dos sexes) i l’aparell genital masculí o femení.
9 Aparell gastrointestinal: sistema del nostre cos que té la funció de digerir els aliments i absorbir-los.
- 22 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.2.5. SISTEMA IMMUNUITARI INNAT
El sistema immunitari innat és el conjunt de cèl·lules
i mecanismes que defensen un hoste de les
infeccions per part d'altres organismes, de manera
no específica. Això significa que les cèl·lules del
sistema innat reconeixen i responen a patògens
d'una manera genèrica, però a diferència del sistema
immunitari adaptatiu, no confereix una immunitat
permanent o protectora a l'hoste. El sistema
immunitari innat ofereix una defensa immediata
contra les infeccions, i es troba en totes les classes de
vida vegetal i animal.
2.2.5.1. FUNCIONS
Es creu que el sistema immunitari innat és una estratègia de defensa evolutivament antiga, i és el
sistema immunitari dominant en les plantes, fongs, insectes i organismes pluricel·lulars primitius.
El sistema immunitari innat dels organismes vertebrats,presenta algunes funcions importants. Les
principals són:
Reclutar cèl·lules immunitàries als llocs d'infecció i inflamació, per mitjà de la producció de
factors químics, incloent-hi mediadors químics especialitzats, denominats citosines.
Activació de la cascada del complement per a identificar bacteris, activar cèl·lules i
promoure la neteja de cèl·lules mortes o complexos d'anticossos.
La identificació i eliminació de substàncies alienes presents als òrgans, teixits, la sang i la
limfa, per mitjà de glòbuls blancs especialitzats.
L'activació del sistema immunitari adaptatiu per mitjà d'un procés conegut com a
presentació d'antigen.
Imatge 15. A la fotografia podem observar la resposta innata i la resposta adaptativa del sistema immunitari.
- 23 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.2.5.2. QUÈ ÉS LA INFLAMACIÓ?
La inflamació és una de les primeres respostes del sistema immunitari a una infecció o irritació. La
inflamació és estimulada per factors químics alliberats per cèl·lules lesionades i serveix per a
establir una barrera física contra l'escampament de la infecció, així com per a afavorir la curació
dels teixits lesionats un cop s'han eliminat els patògens. Els factors químics produïts durant el
procés d’inflamació sensibilitzen els receptors de dolor, provoquen una dilatació dels vasos
sanguinis i atrauen els neutròfils, que aquets engegaran altres components del sistema immunitari
alliberant factors que criden altres leucòcits i limfòcits.
Els símptomes que caracteritzen la resposta inflamatòria són l’envermelliment de la pell, la calor, la
tumefacció, el dolor i una possible disfunció dels òrgans o teixits implicats.
2.2.6. CÈL·LULES DE LA RESPOSTA IMMUNITÀRIA
2.2.6.1. LEUCÒCITS
Tots els glòbuls blancs són coneguts com a leucòcits. Els
leucòcits es diferencien de la resta de cèl·lules del cos què no
estan estretament relacionats amb un determinat òrgan o
teixit; així doncs, funcionen de manera similar a organismes
unicel·lulars independents. Els leucòcits són capaços de
moure's lliurament i interactuar i capturar residus cel·lulars,
partícules alienes o microorganismes invasors. A diferència de
gran part de la resta de cèl·lules del cos, la majoria de leucòcits
de la immunitat innata no poden dividir-se o reproduir-se per si
sols, sinó que són el producte de cèl·lules mare
hematopoètiques presents a la medul·la òssia.
Alguns exemples de leucòcits innats són les cèl·lules NK, els mastòcits, els eosinòfils, els basòfils i els
fagòcits (que inclouen els macròfags, els neutròfils i les cèl·lules dendrítiques). Funcionen dins el
sistema immunitari identificant i eliminant patògens que podrien causar infeccions i són mediadors
importants en l’activació del sistema immunitari adaptatiu. 10
10
Leucòcits explicats a l’apartat 2.1.5 Leucòcits d ela pàgina 11 I netròfils explicats a l’apartat 2.1.5.1 Leucòcits granulítics a la pàgina 12.
Imatge 16. Leucòcit o glòbul blanc al costat de diversos eritròcits presents en el plasma sanguini.
- 24 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.2.6.2. FAGOCITOSI
És una part important de la immunitat innata
cel·lular duta a terme per cèl·lules anomenades
fagòcits que tenen la funció d’absorbir patògens i
partícules. Normalment patrullen el cos a la recerca
de patògens, però poden ser cridats a diferents
punts específics per les citosines.
Un cop un fagòcit ha absorbit un patogen, aquest queda atrapat en una vesícula anomenada
fagosoma que després de fusionar-se amb una altra vesícula anomenada lisosoma es formarà un
fagolisosoma. La fagocitosi representa probablement la forma més antiga de defensa, i a més, i
d’aquesta manera s’anul·la l’acció del patogen. S'han identificat fagòcits tant en animals vertebrats
com en invertebrats.
Els neutròfils i els macròfags són fagòcits que viatgen pel
cos a la recerca de patògens invasors. Els neutròfils es
troben normalment dins la sang i són el tipus més
abundant de fagòcit, representant normalment entre el
50% i el 60% del total de leucòcits circulants. Durant la fase
aguda de la inflamació, els neutròfils migren cap al punt
d'inflamació en un procés anomenat quimiotaxi, i
generalment són les primeres cèl·lules en arribar al punt
d'infecció.
Els macròfags, en canvi, són cèl·lules versàtils que resideixen dins de teixits i produeixen una gran
varietat de substàncies incloent-hi enzims, proteïnes del complement i factor reguladors. Els
macròfags també eliminen les cèl·lules desgastades i altres residus del cos, i actuen com a cèl·lules
presentadores d'antígens que activen el sistema immunitari adaptatiu.
Les cèl·lules dendrítiques són també fagòcits que estan situats en teixits que estan en contacte amb
el medi extern; per tant, es troben principalment a la pell, el nas, els pulmons, l'estómac i els
intestins. Es diuen així per la seva semblança amb les dendrites neuronals, ja que ambdues tenen
Imatge 17. En aquesta fotografia podem apreciar les diferents fases de fagocitosi que du a terme un fagòcit per eliminar organismes patògens.
Imatge 18. En aquesta il·lustració s'hi aprecien neutròfils i macròfags.
- 25 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
projeccions semblants a espines però les cèl·lules dendrítiques no tenen cap mena de relació amb
el sistema nerviós. Les cèl·lules dendrítiques fan la funció d'enllaç entre els teixits corporals i els
sistemes immunitaris innat i adaptatiu, ja que presenten antígens als limfòcits T, un dels tipus de
cèl·lula clau del sistema immunitari adaptatiu.
2.2.7. SISTEMA IMMUNITARI ADAPTATIU
El sistema immunitari adaptatiu es compon de cèl·lules i processos sistèmics altament especialitzats
que eliminen o eviten les amenaces de patògens. Es creu que aparegué amb els primers vertebrats
mandibulats. El sistema immunitari adaptatiu (específic) és activat pel sistema immunitari innat (no
específic i evolutivament més antic). El sistema immunitari innat, en canvi, és el principal sistema
de defensa contra els patògens en gairebé tota la resta d'éssers vius.
La resposta immunitària adaptativa dóna al sistema immunitari vertebrat la capacitat de reconèixer
i de recordar patògens específics (generant immunitat, i d'oferir respostes més potents cada cop
que el patogen és retrobat). És una immunitat adaptativa perquè el sistema immunitari del cos es
prepara per amenaces futures.
El sistema és altament adaptable gràcies a la hipermutació somàtica11 i la recombinació V(D)J12.
Aquest mecanisme permet que un nombre reduït de gens produeixi una immensa quantitat de
receptors d'antigen diferents, que aleshores són expressats de manera única a cada limfòcit
individual. Com que la recombinació genètica comporta un canvi irreversible en l'ADN de cada
cèl·lula, tota la descendència d'aquesta cèl·lula heretarà els gens que codifiquen la mateixa
especificitat de receptors, incloent-hi els limfòcits B de memòria i els limfòcits T de memòria, que
són la clau de la immunitat específica permanent.
2.2.7.1. LIMFÒCITS
Els limfòcits són una varietat de leucòcits granulars i són les cèl·lules sanguínies encarregades de la
immunitat adquirida que circulen a través de la limfa. Es caracteritzen morfològicament per tenir
un nucli arrodonit al voltant del qual tot just pot veure’s el citoplasma. Conté pocs orgànuls però sí,
molts ribosomes.
Els limfòcits no són distingibles, uns d'uns altres, a través de la seva forma, sinó que solen distingir-
se gràcies a uns marcadors superficials presents en el seu citoplasma. Així, podem distingir entre:
11
Hipermotació somática: és un procés de mutacions somàtiques accelerades. 12
Recombinació V(D)J: és una recombinació genética irreversible de segments de gens dels receptors d’antigen.
- 26 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
Limfòcits B: són el 15% del total i adquireixen la seva immunocompetència en la medul·la
òssia (excepte en alguns casos com les aus). La seva funció és de formar part de la
immunitat humoral, és a dir, aquella que està
ocasionada per anticossos. Al contacte amb
l'antigen, pot convertir-se bé en cèl·lula efectora
(plasmòcits), o bé en cèl·lules de memòria, les
quals estaran disposades davant una segona
exposició de l'organisme a aquest antigen.
Limfòcits T: Aquests, el 85% del total i adquireixen la seva immunocompetència en el tim.
La seva finalitat és la immunitat cel·lular, és a dir, aquella que està ocasionada per cèl·lules.
Al seu contacte amb l'antigen poden ser cèl·lules de memòria o bé cèl·lules efectores. Les
cèl·lules efectores responen a tres tipus.
o Limfòcits Tc. Citotòxics. Tenen la funció de matar a les cèl·lules estranyes o
infectades per virus.
o Limfòcits Th. Colaboradors i són aquells que serveixen d'ajuda per a produir una
resposta immunitària.
o Limfòcits Ts. que són aquells que reprimeixen aquesta resposta immunitària davant
antígens propis.
Cèl·lules nul·les. Només suposen el 5% i no contenen marcadors. Maten cèl·lules alterades
pels virus i, a més originen elements formis de la sang. En realitat no se'ls sol considerar
limfòcits, malgrat que tenen una forma semblant.
Imatge 19. És una imatge d'un Limfòcit B.
- 27 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.2.7.2. MEMÒRIA IMMUNITÀRIA
Quan els limfòcits B i els limfòcits T són activats i comencen a proliferar, algunes de les seves
descendents esdevindran cèl·lules de memòria molt vella. Durant la vida de l'animal, aquestes
cèl·lules de memòria recordaran cada patogen que s'hagi trobat l'organisme i poden llançar una
resposta contundent si el patogen és detectat de nou. És una memòria "adaptativa" ja que té lloc al
llarg de la vida d'un individu com una adaptació a la infecció per aquest patogen i prepara el
sistema immunitari per amenaces futures. La memòria immunològica pot existir o bé en forma de
memòria passiva o bé de memòria activa.
En la memòria passiva, els infants que han nascut no han tingut cap exposició anterior als microbis i
són especialment vulnerables a les infeccions. La mare els ofereix diverses capes de protecció
passiva. Durant la gestació, un tipus especial d'anticòs anomenat IgG és transportat de la mare al fill
directament a través de la placenta, de manera que els bebès tenen nivells alts d'anticossos fins i
tot en néixer. A més a més, la llet materna també conté anticossos que són transferits a l’intestí de
l’infant i el protegeixen d’infeccions bacterianes fins que sigui capaç de sintetitzar els seus propis
anticossos. Per això diem que és immunitat passiva ja que el fetus no fabrica cèl·lules de memòria
ni anticossos. Aquesta immunitat passiva sol ser de curt termini, aproximadament té una durada
d’entre dies o mesos.
La memòria activa s’adquereix després d’una infecció per l’activació de limfòcits B i T, tot i que
també pot ser produïda artificialment per mitjà de la vacunació (anomenada també immunització).
La vacunació consisteix introduir un antigen d'un patogen per tal d'estimular el sistema immunitari i
desenvolupar una immunitat específica contra aquest patogen en concret, sense causar la malaltia
corresponent. Sent les malalties infecciones una de les primeres causes de mort entre els humans,
la vacunació representa la manipulació més eficient del sistema immunitari que ha desenvolupat la
humanitat.
La majoria de vacunes víriques estan basades en virus vius atenuats, mentre que moltes vacunes
bacterianes estan basades en components no cel·lulars dels microorganismes, incloent-hi toxines
inofensives.
- 28 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.2.8. TRANSTORNS DE LA IMMUNITAT HUMANA
El sistema immunitari és una estructura eficient que conjuga especificitat, induïbilitat i adaptació.
De totes maneres, a vegades falla la defensa, i aleshores es poden donar tres casos: la
immunodeficiència, la autoimmunitat i la hipersensibilitat.
2.2.8.1. IMMUNODEFICIÈNCIA
La immunodeficiència es dóna quan un o més dels components del sistema immunitari queden
inactius. Una immunodeficiència, és a dir, la reducció de la capacitat de respondre a patògens pot
afectar als infants però també als vells, sovint a partir dels cinquanta anys. De totes maneres també
pot provocar una funció immunitària pobra: l’obesitat, l’alcoholisme i l’ús de les drogues
generalment en els països desenvolupats i en canvi en els països en desenvolupament la causa més
habitual d’immunodeficiència és la mala nutrició.
La manca de nutrients com per exemple el ferro, el coure, el zinc, el seleni o de vitamines A, C, E, B6
i B9 també pot reduir la resposta immunitària. A més, la pèrdua del tim a causa d’una mutació
genètica o l’extirpació cirúrgica pot provocar una greu immunodeficiència u una gran vulnerabilitat
a les infeccions.
De totes maneres, la immunodeficiència també pot
ser heretada o adquirida. La malaltia granulomatosa
crònica (els fagòcits tenen poca capacitat de destruir
patògens) és un exemple de malaltia
d’immunodeficiència heretada i en canvi alguns tipus
de càncers o la sida, causen una immunodeficiència
adquirida.
Imatge 20. En aquesta fotografia apareix el virus causant de la sida, la síndrome d'immunodeficiència adquirida.
- 29 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.2.8.2. AUTOIMMUNITAT
Una resposta immunitària excessiva representa l'altre extrem de l'espectre de les disfuncions
immunitàries. El sistema immunitari no és capaç
de distingir correctament entre allò que és propi
i el que és aliè, i ataca parts del cos. Una de les
funcions de les cèl·lules especialitzades (situades
al tim i la medul·la òssia) és presentar antígens
propis, produïts arreu del cos, als limfòcits joves
i eliminar els limfòcits que reconeixen antígens
propis, i així, evitant l'autoimmunitat.
2.2.8.3. HIPERSENSIBILITAT
La hipersensibilitat és una resposta immunitària la qual
danya els teixits propis del cos. Hi ha quatre tipus de
hipersensibilitats segons els mecanismes implicats i el
curs temporal de la reacció hipersensible.
La hipersensibilitat de tipus I: és una reacció immediata
que és sovint associada amb les al·lèrgies. Els seus
símptomes poden anar de lleus molèsties fins a la
mort.
La hipersensibilitat de tipus II es produeix quan els anticossos s’uneixen a antígens de les cèl·lules
pròpies del pacient, marcant-les per destrucció. També és anomenada hipersensibilitat anticòs –
dependent.
Els immunocomplexos13 estan dipositats en diversos teixits i desperten reaccions d’hipersensibilitat
de tipus III.
La hipersensibilitat de tipus IV, la qual també és coneguda com hipersensibilitat cel·lular o
retardada, sovint sol tardar entre dos i tres dies en desenvolupar-se. Les seves reaccions estan
implicades en moltes malalties autoimmunitàries i infeccioses.
13
Immunocomplex: també anomenat complex immunitari compost molecular resultants de la unió d'anticossos i antígens en resposta al reconeixement antigènic durant una infecció o qualsevol molècula que pugui ser reconeguda com a no pròpia pels receptors antigènics hipervariables dels anticossos.
Imatge 21. Símptomes que ha causat el trastorn d'autoimmunitat en un nadó.
Imatge 22. Símptoma que ha aparegut a causa del trastorn d'hipersensibilitat.
- 30 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.3. SISTEMA LIMFÀTIC
2.3.1. DEFINICIÓ
El sistema limfàtic és un dels sistemes més importants
del cos, per totes les funcions que realitza a favor de la
neteja i defensa del cos. Està considerat com a part del
sistema circulatori perquè està format per conductes
semblants als vasos capil·lars, que transporten un
líquid anomenat limfa, que prové de la sang i torna a
ella. Aquest sistema constitueix, per tant, la segona
xarxa de transport de líquids corporals.
Tots els teixits tous del cos estan banyats per un líquid
aquós, que és la limfa que circula pels capil·lars
limfàtics, prové del plasma sanguini i és de color groc.
És precisament el sistema limfàtic l’encarregat de
transportar el limfa, que passa als vasos sanguinis a
través dels vasos capil·lars i omple els espais que hi ha
entre cèl·lules. A diferència de la sang, que circula
gràcies a l’impuls que rep el cor, la limfa no necessita
cap sistema de bombament, pot circular, encara que ho fa lentament, perquè és empesa per la
pressió del propi sistema circulatori i per l’efecte del moviment natural dels músculs.
El fet de circular lentament li permet filtrar i eliminar millor els microbis, les partícules estranyes i
les deixalles mòbils mentre es distribueixen els nodriments en l’organisme i el líquid sobrant
conegut com el líquid tissular o intersticial, que ocupa els espais que queden entre cada cèl·lula.
El limfa, també transporta certs nodriments com els lípids o greixos i distribueix els glòbuls blancs
que actuen com a defensa, a més de transportar deixalles mòbils, els glòbuls de greix i petites
proteïnes.
Imatge 23. En la il·lustració podem apreciar el sistema limfàtic on apareixen els seus principals òrgans, molt diferents entre ells però igual d'importants.
- 31 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.3.2. FUNCIONS DEL SISTEMA LIMFÀTIC
Les principals funcions d’aquest sistema són:
Filtrar els microbis que causen malalties (patògens).
Produir glòbuls blancs i anticossos.
Participar en la distribució dels líquids i els nodriments perquè arribin a tot el cos.
Recollir l’excés de líquid i de proteïnes dels diferents teixits per evitar que es congestionin.
Retornar a la sang una gran part del plasma que, a causa de la pressió, ha sortit dels
capil·lars sanguinis.
El sistema limfàtic està format per diversos òrgans com per exemple els capil·lars limfàtics, els
ganglis, la melsa, les amígdales, l’estafa, entre d’altres.
- Els capil·lars limfàtics tenen la funció de conduir la limfa a les venes
- Els ganglis limfàtics són components del sistema limfàtic també, que actuen com a filtres
per a partícules estranyes i contenen leucòcits que recullen i destrueixen bacteris i virus.
Quan el cos es troba lluitant contra una infecció, els limfòcits es multipliquen ràpidament i
produeixen una tumefacció14 característica. Es troben a moltes parts del cos. Estan ubicats
en el coll, les aixelles, l’ingla, al pit, a l’abdomen...
- La melsa té la funció de filtrar la sang i netejar-la de formes mòbils alterades i, juntament
amb l'estafa i la medul·la òssia, compleixen la funció de madurar als limfòcits, que són un
tipus de leucòcit.
- Les amígdales són acumulacions de teixit limfoide que es troben a l’entrada de les vies
respiratòries i del tub digestiu. Hi ha diverses amígdales com per exemple la lingual, la
palatina, les amígdales tubàriques i també la faríngica.
- L’estafa és un òrgan del sistema limfàtic (i endocrí també) que constitueix un dels controls
centrals del sistema immunitari de l’organisme. Exerceix una clara influència sobre el
desenvolupament i maduració d’aquest sistema i en la resposta defenso-immunitària del
nostre organisme. També pot influir en el desenvolupament de les glàndules sexuals i en el
creixement de l’individu.
14
Tumefació: una inflación en alguna part del cos.
- 32 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
Cal destacar, també un òrgan molt important del nostre cos
anomenat medul·la òssia. La medul·la òssia és un tipus de teixit que
es troba a l’interior dels grans ossos com el crani, les vèrtebres, les
costelles, l’estèrnum, la cintura escapular i la cintura pelviana. Se’n
diferencien dos tipus per la seva coloració i funció:
El primer tipus és anomenada Medul·la òssia vermella, i
ocupa el teixit esponjós dels ossos plans com l’estèrnum, les
vèrtebres, la pelvis i les costelles. Té una funció hematopoètica.15
L’altre tipus és la Medul·la òssia groga, que és un tipus de
teixit adipós que es troba en els canals medul·lars dels ossos llargs.
Quan les persones naixem, tenim tota la medul·la òssia vermella, però, amb l’edat, es va tornant
cada cop més del tipus groc. De fet, els adults tenen una mitjana de 2’6kg de medul·la, la qual la
meitat, és de tipus vermell.
A la medul·la òssia és on es produeix la sang (hematopoesi). Gràcies a les cèl·lules mare
hematopoètiques que conté aquesta medul·la, s’originen els tres tipus de cèl·lules sanguínies: els
leucòcits (Glòbuls blancs), els eritròcits (glòbuls vermells) i els trombòcits (que originaran les
plaquetes).
Aquest teixit té la capacitat de poder-se trasplantar, ja que es pot extreure d’un os de donant viu,
generalment de l’estèrnum o del maluc, mitjançant una punció i una aspiració seguida de transfusió
al sistema circulatori del receptor, sempre que hi hagi compatibilitat dels sistemes HLA (
Compatibilitat d’òrgans entre donant i receptor). Llavors, les cèl·lules mare injectades
s’incorporaran en la medul·la òssia dels ossos del receptor. Aquest procés rep el nom de
transplantament de medul·la òssia.
En el sistema limfàtic es poden donar casos d’inflamacions. Quan es produeix una infecció, apareix
la inflamació, com per exemple la limfangitis que és una inflamació (generalment aguda) d’un o
diverses conductes limfàtics. Cal destacar, també, que una limfangiectomia és una extirpació
quirúrgica d’un grup de ganglis limfàtics.
15
Hematopoètica: prové d’hematopoesi, que és el procés de formació, maduració i pas a la sang dels diferents tipus de cèl·lules sanguínies. Es regula a partir de les necessitats de l'organisme.
Imatge 24. Estructura i parts de la medul·la òssia, un òrgan molt important en el nostre cos.
- 33 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.3.3. PATOLOGIES DEL SISTEMA LIMFÀTIC
Les manifestacions més comunes de malaltia del sistema limfàtic són:
Presència d’adenopaties (inflamació dels ganglis).
Aparició d’una forma d’edema16 conegut com limfedema, que és un edema provocat per
obstrucció limfàtica o per penúria o absència de gots limfàtics
Edema limfodinàmic: és un augment de càrrega limfàtica per trastorns circulatoris
(cardíacs, pre menstrual, traumatisme, cremades, renal...)
Edema limfostàtic o limfedema: és l’augment de proteïna i líquid intersticial.
Lipidema: síndrome de cames greixoses (turmell, cames i maluc).
Mixedema: és l’acumulació de mucopolisacàrids17 i proteïnes especio intersticial,
alteracions glandulars tiroide (cara, clatell, dors de les mans i dels peus).
La limfangitis per una ferida punxant en el sistema limfàtic.
També pot originar un càncer del sistema limfàtic.
2.3.4. INFLAMACIÓ DELS GANGLIS LIMFÀTICS
Quan un gangli limfàtic detecta algun tipus d’intrús a l’organisme, ja sigui virus o bacteri,
immediatament comença la seva tasca de produir grans quantitats de limfòcits capaços d’eliminar
l’intrús. Aquesta sobreproducció és la que produeix la inflamació. Moltes vegades es poden
observar bultets sota la pell, algunes vegades al tocar-los es mouen i produeixen dolor,
especialment en el coll, les aixelles, l’engonal i la base del clatell.
16 Edema: inflamació. 17Mucopolisacàrid: també anomenats glicosaminoglicàns (GAGs) són polímers lineals de polisacàrids d'una formats per subunitats de disacàrids constants.
Imatge 25. En aquesta il·lustració podem apreciar l'estructura d'un gangli limfàtic amb les seves parts més importants.
- 34 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.4. LEUCÈMIA
2.4.1. DEFINICIÓ
El terme leucèmia inclou una sèrie de trastorns que, si
bé presenten una evolució i un pronòstic diferents, es
caracteritzen per la proliferació exagerada de
leucòcits, sovint atípics i anomenats en general; les
cèl·lules leucèmiques s’acumulen a la medul·la òssia,
n’ocupen l’espai sencer i substitueixen els elements
normals, de manera que l’hematopoesi s’altera
globalment; igualment, envaeixen altres òrgans
hematològics18 com la melsa, el fetge i els ganglis
limfàtics, i també teixits i òrgans no hematològics
19com el tub digestiu, el ronyó, les meninges i la pell.
Les manifestacions leucèmiques són molt variades segons el cas, perquè depenen de l’alteració
funcional dels òrgans que són envaïts. En general, provoquen trastorns en la immunitat deguts a un
defecte de leucòcits normals, anèmia per impediment del desenvolupament dels glòbuls vermells i
trastorns hemorràgics derivats de la manca de plaquetes.
2.4.2. TIPUS
Podem classificar la leucèmia segons l’evolució que presenta i el tipus de leucòcit que és
responsable de la proliferació20 exagerada.
SEGONS L’EVOLUCIÓ:
Pel que fa a l’evolució, es poden diferenciar la LEUCÈMIA AGUDA i la LEUCÈMIA CRÒNICA.
18
Hematològic: lligats a la sang. 19
No hematològics: no lligats a la sang. 20
Proliferació: multiplicació abundant.
Imatge 26. Podem apreciar uns leucòcits o glòbuls blancs d'una persona amb leucèmia.
- 35 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
- La Leucèmia aguda es caracteritza per una proliferació sobtada i intensa de cèl·lules
corresponents a leucòcits poc madurs o indiferenciats. Sense tractament, sol ocasionar
alteracions i complicacions tan greus que provoquen la mort de la persona afectada a curt
termini, en general al cap d’uns mesos.
- La Leucèmia crònica es caracteritza per una proliferació lenta de leucòcits més diferenciats
o madurs. Sol evolucionar durant alguns anys fins ocasionar la mort i segueix un procés en
què, de vegades, l’alteració experimenta remissions21 que originen etapes de normalitat
durant uns quans mesos.
De totes maneres, per bé que aquesta diferenciació és útil per a classificar els diversos tipus
d’evolució, actualment no és del tot encertada, ja que els tractaments actuals sovint en un cas
concret de leucèmia aguda s’aconsegueix una supervivència de molts anys, fins i tot superior a la
d’un altre cas de leucèmia crònica.
SEGONS EL TIPUS DE LEUCÒCIT:
Segons el tipus de leucòcit que es desenvolupi exageradament, podem diferenciar diverses menes
de leucèmia, ja que pot proliferar de manera atípica qualsevol dels glòbuls blancs sanguinis o bé
qualsevol dels precursors. Tanmateix, però, és possible d’establir-ne bàsicament dos tipus, la
LEUCÈMIA D’ORIGEN MEDUL·LAR, és a dir, la que correspon a la proliferació d’elements cel·lulars
procedents de la medul·la òssia, i la LEUCÈMIA D’ORIGEN LIMFOIDE, és a dir, la que correspon a
elements de cel·lulars procedents del teixit limfoide i dels ganglis limfàtics.
Pel que fa a la Leucèmia d’origen medul·lar, podem distingir entre:
- la leucèmia mieloblàstica, en què proliferen les cèl·lules immadures i precuroses dels
granulòcits.
- la leucèmia mielocítica o granulocítica, en què es desenvolupen exageradament
formes més madures de granulòcits.
- La leucèmia monoblàstica, en què es proliferen les cèl·lules immadures precursores de
monòcits.
21
Remissions: pèrdua d’intensitat.
- 36 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
Pel que fa a la Leucèmia d’origen limfoide és possible diferenciar:
- La leucèmia limfoblàstica, en què hi ha un desenvolupament exagerat de les cèl·lules
immadures precursores de limfòcits.
- La leucèmia limfocítica, en què proliferen atípicament formes més madures de
limfòcits.
- Leucèmia indiferenciada, de vegades els elements cel·lulars leucèmics són tan atípics
que no poden ser catalogats.
Imatge 27. Persona amb leucèmia mieloblàstica ORIGEN MEDUL·LAR.
Imatge 28. Persona que pateix leucèmia mielocítica o granulocítica ORIGEN MEDUL·LAR.
Imatge 29. Persona amb leucèmia monoblàstica d'ORIGEN MEDUL·LAR. Imatge 30. Persona que pateix leucèmia
limfoblàstica ORIGEN LIMFOIDE.
Imatge 31. Podem apreciar les cèl·lules d'una persona amb leucèmia limfocítica ORIGEN LIMFOIDE.
- 37 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
En definitiva, si bé es podria establir una classificació molt més complexa segons les diferències que
presenten les característiques dels diversos tipus de leucèmies, tendim a classificar-les bàsicament
en quatre tipus: leucèmia mieloblàstica aguda, leucèmia limfoblàstica aguda, leucèmia mielocítca
crònica o leucèmia granulocítica crònica, i en darrer lloc, la leucèmia limfocítica crònica.
La leucèmia mieloblàstica aguda es pot presentar a qualsevol edat, però afecta especialment
adults i a persones grans. No s’observen diferències pel que fa al sexe.
L’anomenada leucèmia limfoblàstica aguda és una malaltia especialment de la infantesa i
adolescència; la majoria dels afectats tenen menys de deu anys. Tampoc no s’observen diferències
pel que fa el sexe.
La leucèmia granulocítica crònica sol manifestar-se a les persones d’entre 35 i 50 anys. Sol afectar
més els homes que les dones, en una proporció de 3 a 2.
En darrer lloc, és molt estrany que la leucèmia limfocítica crònica es manifesti abans de quaranta
anys d’edat; l’edat mitjana en el moment d’ésser diagnosticada és de seixanta anys. Afecta més els
homes que no pas a les dones, en una proporció de 2 a 1.
2.4.3. CAUSES
La leucèmia és deguda a la transformació anormal d’algunes cèl·lules de la sèrie leucocitària,
generalment immadures, que perden la seva capacitat de regulació per a reproduir-se, de manera
que comencen a proliferar d’una manera inusual i incontrolada; d’altra banda, s’esdevé en
l’organisme una gran acumulació de cèl·lules leucèmiques, en part perquè el seu cicle de
reproducció s’escurça i en part perquè viuen més temps que les cèl·lules normals. De vegades, quan
es tracta de leucèmies agudes, es produeix la proliferació e cèl·lules immadures exclusivament, ja
sigui de cèl·lules mare, mieloblasts, monoblasts, limfoblasts o qualsevol altra de les sèries
leucocitàries.
En altres casos, quan es tracta de leucèmies cròniques, és possible que en siguin afectades cèl·lules
immadures, que a més de reproduir-se exageradament són capaces de diferenciar-se, de manera
que generen la proliferació de cèl·lules amb diferent grau de maduració, fins i tot les més
diferenciades; també és possible que es multipliquin irregularment i sobretot les cèl·lules més
madures, com per exemple limfòcits d’aspecte gairebé normal.
- 38 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
L’origen íntim d’aquestes irregularitats encara no s’ha establert clarament. Tanmateix, però, hi ha
diversos factors que per una causa o per una altra s’han relacionat amb l’aparició de les leucèmies.
Es suposa que la coincidència d’uns factors determinats deu originar el desenvolupament dels
diversos tipus d’aquesta malaltia.
Cal destacar, per diferents raons, els factors genètics i cromosòmics. Així, s’ha relacionat l’activitat
d’un grup de cromosomes, els cromosomes 21 i 22, amb la granulopoesi22 i, per tant, se’n vinculen
les alteracions amb l’aparició de leucèmies. Per exemple, ens els infants que són afectats per la
síndrome de Down o trisomia del cromosoma 21 s’ha constatat una incidència elevada de leucèmia
mieloblàstica aguda, que no és habitual en la resta de la població infantil.
D’altra banda, s’ha comprovat
també l’existència d’anomalies
en el cromosoma 22 en
persones afectades per
leucèmia granulocítica crònica;
així en el 85% dels malalts,
l’estudi del mapa cromosòmic
demostra l’existència d’un
cromosoma 22 diminut, que és
anomenat Cromosoma de
Filadèlfia.
A més, hem comprovat una incidència familiar elevada d’alguns tipus de leucèmia. Així, en els casos
dels bessons univitel·lins, amb una dotació genètica similar, quan un d’ells pateix una leucèmia
aguda, les possibilitats que l’altre en sigui igualment afectat són superiors al 25%; fins i tot en
alguns casos, la malaltia es presenta en tots dos amb una diferència de poques setmanes o mesos.
D’altra banda, la leucèmia limfòtica crònica té una incidència més elevada en membres d’algunes
famílies que en la població en general. Per tant, considerem que hi pot haver un condicionant
genètic de vegades presumiblement hereditari, a partir d’aquesta malaltia. Igualment, suposem
que, a més d’aquest condicionant, hi deu actuar algun altre factor, de tipus ambiental, per tal que
s’arribi a desenvolupar la leucèmia.
22
Granulopoesi: formació de granulòcits.
Imatge 32. En aquesta fotografia podem observar diversos cromosomes, i el de la dreta de tot és el cromosoma de Filadèlfia.
- 39 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
Un altre factor relacionar amb l’origen de la leucèmia és una possible infecció viral, per bé que fins
ara no s’ha pogut detectar mai cap virus responsable d’aquesta malaltia. De totes maneres, la
sospita s’ha establert a partir d’uns quants indicis. Per exemple, s’ha demostrat que els virus
desencadenen leucèmies en molts animals com pollastres, ratolins, cobais, porcs, gats i bestiar
boví. D’altra banda, també s’ha observat, a través de l’estudi amb microscopi electrònic, la
presència d’unes partícules aparentment víriques amb preparacions de ganglis limfàtics procedents
de persones afectades per una leucèmia limfoblàstica aguda. I encara, a més, hem pogut establir la
presència de virus, semblant al causal de l’herpes, en cultius cel·lulars procedents de malats
leucèmics. Així, doncs, per bé que la teoria no ha pogut ésser contrarestada amb els resultats de les
investigacions, en l’actualitat hi ha la impressió generalitzada d’un possible origen víric de la
leucèmia, probablement degut a una infecció causada per un virus del tipus ARN, que se suposa
que es manté en estat latent fins que algun factor ambiental activa el desenvolupament de la
malaltia.
Entre els factors ambientals involucrats destaquen les radiacions ionitzants que, en intensitats
altes, podrien afectar el funcionament de la medul·la òssia i induir a una leucèmia. Així, per
exemple, s’ha comprovat una freqüència elevada de leucèmies agudes i leucèmia granulocítica
crònica entre els supervivents de les explosions atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki. També s’ha
observat un increment d ela incidència d’aquesta malaltia, bé que inferior, en persones que havien
rebut radiacions en la medul·la òssia, per exemple en el curs d’un tractament de tumors malignes.
Igualment, en els inicis de la utilització dels rajos X, quan encara no se’n coneixien els riscs i no
s’adoptaven mesures preventives suficients, el personal sanitari que treballava durant un temps
prolongat en serveis de radiologia patia leucèmia amb una incidència notable.
Altres factors ambientals relacionats amb l’aparició de leucèmies són diverses substàncies
químiques, l’actuació persistent de les quals origina alteracions en la medul·la òssia. Entre
aquestes, el cas més notable és el de treballadors exposats prolongadament al benzè, que
posteriorment han patit d’una leucèmia mieloblàstica aguda.
- 40 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.4.4. SÍMPTOMES O MANIFESTACIONS
Les manifestacions de les leucèmies depenen
de l’acumulació de les cèl·lules leucèmiques en
els diversos òrgans, la qual cosa genera
alteracions morfològiques i funcionals.
La invasió de la medul·la òssia provoca, més
ràpidament o menys, un obstacle al
desenvolupament de les cèl·lules sanguínies
normals, ja que les cèl·lules leucèmiques
ocupen finalment tot l’interior de la cavitat
medul·lar. Així, s’esdevé una anèmia, deguda al
defecte en la formació de glòbuls vermells, que origina manifestacions com pal·lidesa o debilitat.
També es presenta una trombocitopènia, és a dir, una
mancança en la formació de les plaquetes, que provoca
l’aparició d’hemorràgies més intenses o menys segons el cas.
Igualment, es genera una minva en la producció de glòbuls
blancs normals, a qual cosa provoca trastorns immunitaris
com l’aparició d’infeccions causades per gèrmens que en
condicions normals són controlats i que en cas de leucèmia
són capaços de provocar alteracions greus. D’altra banda, la
proliferació expansiva de les cèl·lules leucèmiques en la cavitat medul·lar pot originar l’aparició de
dolor ossi.
La invasió d’altres òrgans hematològics pot originar-ne l’engrossiment, de vegades fins a grandàries
considerables. Així, es poden presentar adenopaties, l’engrossiment dels ganglis limfàtics;
esplenomegàlia, l’engrossiment de la melsa, o hepatomegàlia, engrossiment del fetge.
Imatge 33. En aquesta il·lustració podem apreciar la diferencia entre la sang d'una persona normal i la d'una persona amb anèmia. En l'anèmia hi ha una gran disminució de glòbuls vermells.
Imatge 34. Fotografia on apareixen els símptomes de la trombocitopènia, quan no hi ha plaquetes.
Imatge 35. Fotografia on podem observar a l'esquerra una melsa normal i a la dreta l'esplenomegàlia, engrossiment de la melsa.
Imatge 36. Fotografia on podem observar a l'esquerra un fetge normal i a la dreta l’hepatomegàlia, l’engrossiment del fetge.
- 41 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
D’altra banda, és possible que la invasió d’altes òrgans origini manifestacions molt diverses. Així,
per exemple, la invasió dels sistema nerviós central pot provocar una hipertensió intracranial, que
es manifesta inicialment amb cefalea i vòmits, o bé una paràlisi d’alguns nervis cranials.
Aquestes manifestacions, entre d’altres, es poden donar en tot s els tipus de leucèmia; tanmateix,
però, se solen manifestar amb una intensitat superior o inferior segons el tipus de què es tracti,
com també en fases diferents d’aquesta alteració.
En aquesta leucèmia mieloblàstica aguda el
començament de la malaltia sol ésser
relativament sobtat, i en general només es veu
obligat a consultar el metge per les molèsties que
experimenta. Els primers símptomes solen
correspondre als d’una anèmia, és a dir,
pal·lidesa, cansament i debilitat. També es poden
relacionar, a causa de la trombocitopènia, amb
alteracions de l’hemostàsia com ara el
manteniment de les hemorràgies de qualsevol mena, per exemple epistaxi o hemorràgia nasal
espontània, o que les genives sagnin de manera persistent després de respallar-se les dents; o bé
també l’aparició d’hematomes, és a dir, hemorràgies cutànies, de vegades en forma de petèquies
(hemorràgies cutànies minúscules) o en altres casos en forma d’equimosi (hemorràgies cutànies
extenses). De vegades es produeix un començament sobtat que té com a base l’aparició
d’infeccions, i el símptoma més notable és alguna de les seves manifestacions, com la febre. És
habitual també la presentació d’úlceres als llavis i a la boca. Igualment, hi poden haver adenopaties
i esplenomegàlia, però en molts casos aquestes alteracions no es manifesten.
En l’anomenada leucèmia limfoblàstica aguda, que afecta especialment els infants, l’inici també sol
ser relativament sobtat. En general, les primeres manifestacions corresponen a les de l’anèmia, o
bé d’hemorràgies consegüents a una trombocitopènia. De vegades, però, la malaltia es descobreix
per una exploració que s’efectua per tal de descobrir l’origen d’una infecció que es manifesta en
realitat com a complicació inicial d ela leucèmia. No és estrany que entre els símptomes inicials
destaquin la febre i els dolors ossis,que en primer lloc fan pensar en una malaltia dels sistema
osteoarticular. En aquest tipus de leucèmia també és habitual que es produeixin adenopaties i
esplenomegàlia, bé que en general no ho fan al començament, sinó en el curs de la malaltia. De
vegades les infeccions són tant intenses i tan greus que provoquen la mort al cap de poc temps
Imatge 37. En aquesta fotografia podem observar una úlcera al llavi, un símptoma de la leucèmia.
- 42 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
d’haver-se manifestat l’alteració. En la tercera part dels infants que sobreviuen, en general gràcies
al tractament, a aquestes primeres èpoques solen manifestar-se complicacions neurològiques,
perquè els fàrmacs antileucèmics que s’utilitzen no atenyen el sistema nerviós central; en aquests
casos, l’augment de la pressió intracranial provoca cefalees, vòmits, irritabilitat i letargia,23 i també
es poden presentar paràlisis dels nervis cranials, per exemple dels nervis oculars, que originen
estrabisme24 i visió doble, o bé es poden produir pertorbacions psíquiques o auditives.
La leucèmia granulocítica crònica sol començar de manera insidiosa, sense que es presentin
símptomes durant períodes de temps prolongats, al llarg dels quals es pot descobrir casualment
quan la persona se sotmet a una revisió mèdica rutinària o a causa d’una altra alteració. Entre els
primers símptomes destaquen les molèsties degudes a l’engrossiment de la melsa, que de vegades
ateny dimensions exagerades; així, hi pot haver dolor i una sensació de pes a la regió abdominal
superior esquerra, que s’accentuen després de menjar; fins i tot es pot arribar a percebre un bony
abdominal. Més endavant són possibles les manifestacions hemorràgiques o anèmiques. Si bé en
les primeres fases de l’alteració el malalt té un aspecte físic normal i saludable, en les fases més
avançades pot desmillorar-se, a causa del metabolisme accentuat que implica la elaboració de
granulòcits; així, no és estrany que perdi pes i que pateixi febre de fins a 39,5º, especialment al
vespre.
D’altra banda, la leucèmia limfocítica crònica sol ser presentar un inici lent i progressiu en què
destaquen la debilitat i la manca de gana; tanmateix, en general no es dóna importància a aquests
símptomes durant molts mesos, ja que, com que la major part des afectats són persones d’edat, es
pensa que són símptomes propis de les persones grans. Així, en molts casos, la malaltia és
detectada a través de revisions mèdiques degudes a d’altres trastorns abans que destaquin els
símptomes propis d ela leucèmia. Una de les manifestacions típiques d’aquesta malaltia és
l’adenopatia, ja sigui l’engrossiment d’alguns ganglis limfàtics localitzats o bé l’engrossiment
ganglionar generalitzat en tot l’organisme. Sovint, per bé que no sempre, hi ha un increment de la
grandària de la melsa i el fetge, però l’engrossiment no és mai gegantí. De vegades destaquen
infeccions rebels al tractament, sobretot bronco – pulmonars. En el curs de la malaltia es presenten
igualment manifestacions anèmiques i hemorràgiques.
23
Letargia: fenomen biològic consistent en la disminució de l'activitat fisiològica en un animal, caracteritzat per la reducció de la temperatura corporal i del gast metabòlic. 24
Estrabisme: desviació de l'alineament d'un ull en relació a l'altre. Implica la falta de coordinació entre els músculs
oculars.
- 43 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.4.5. DIAGNOSI
La diagnosi de la leucèmia es basa en l’anàlisi dels símptomes i les dades obtingudes en l’exploració
física i es confirma amb anàlisis de sang i exploracions de la medul·la òssia i d’altres òrgans
hematològics.
L’anàlisi de sang pot oferir dades molt variades segons el cas. En les leucèmies cròniques, en què hi
ha una proliferació exagerada de cèl·lules leucèmiques en les seves formes madures, hi podem
observar un increment notable de leucòcits. Així, en la leucèmia granulocítica crònica la xifra total
de leucòcits és en general superior a 500 000/mm3, sovint supera els 100 000 i de vegades els 200
000/mm3; aproximadament del 70% al 90% són leucòcits petits i mitjans. En les leucèmies agudes hi
pot haver una xifra de leucòcits incrementada, però també és habitual que llur concentració sigui
normal o fins i tot baixa. Aquesta concentració, a causa de la qual l’alteració sol ésser anomenada
leucèmia aleucèmica, és deguda al fet que la proliferació cel·lular s’efectua a base de leucòcits
immadurs, amb unes característiques que no els permeten de desplaçar-se des de la medul·la òssia
o els ganglis limfàtics fins a la sang; de totes maneres, sempre es troben leucòcits immadurs que
suggereixen una possible leucèmia encara que el comptatge de leucòcits sigui baix. D’altra banda,
l’anàlisi de sang revela una disminució d’hemoglobina, glòbuls vermells i plaquetes, amb
característiques diferents segons el cas i el moment evolutiu de la malaltia, de manera que aquesta
prova se sol realitzar periòdicament, perquè constitueix un indicador de l’evolució del trastorn.
La punció i la biòpsia de medul·la òssia són proves especialment útils, perquè posen de manifest la
infiltració cel·lular exagerada, les característiques concretes de les cèl·lules leucèmiques en cada cas
i la disminució d’altres cèl·lules hematològiques que les altres cèl·lules desplacen.
En alguns casos es practiquen també biòpsies de ganglis limfàtics en què determinen infiltracions
de cèl·lules leucèmiques quan corresponen a la sèrie limfocítica.
- 44 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.4.6. TRACTAMENT
El tractament de la leucèmia, bàsicament inclou una sèrie de procediments destinats a destruir les
cèl·lules leucèmiques com la quimioteràpia i la radioteràpia, i també d’altres encaminats a
solucionar-ne les complicacions com ara transfusions de sang en cas d’anèmia o trombocitopènia, o
administració d’antibiòtics per tal de combatre les infeccions. Les diverses modalitats terapèutiques
varien segons el tipus de leucèmia que es presenta i fins i tot segons els diferents casos del mateix
tipus, i llurs característiques particulars. Així i tot, es pretén no ja guarir la malaltia (cosa que
s’aconsegueix només en un nombre reduït de casos), sinó assolir-ne una remissió, és a dir, la
disminució de la intensitat dels símptomes, la durada dels quals En en certa manera imprevisible i
de vegades ocupa períodes molt prolongats durant els quals la persona que n’és afectada pot
gaudir d’una vida gairebé normal.
La quimioteràpia consisteix en
l’administració de medicaments que a
través de diversos mecanismes tendeixen
a impedir el desenvolupament de les
cèl·lules leucèmiques o bé a llur
destrucció. Així, podem emprar fàrmacs
alquilants com la ciclofosfamida;
antimetabòlits com el metotrexat;
derivats d’alcaloides vegetals com la
vincristina; hormones com els esteroides, i
antibiòtics com ara la daunomicina.
De fet, la llista de medicaments emprats és molt àmplia i es modifica constantment, segons el
resultat de les noves investigacions.
Molts dels medicaments emprats tenen l’objectiu bàsic d’impedir la reproducció cel·lular; si bé
aquest efecte és beneficiós, perquè impedeix el desenvolupament de cèl·lules leucèmiques, també
és cert que es dificulta el desenvolupament de les cèl·lules normals, de manera que solen tenir
efectes secundaris més importants o menys. Així, per exemple, un efecte secundari molt notable,
però de fet no gaire important, és que alguns d’aquets fàrmacs provoquen la caiguda dels cabells, si
bé de manera temporal. Tanmateix, però, hi ha d’altres efectes més importants; per exemple,
després de rebre la medicació quimioteràpica, es pot interrompre l’activitat hematopoètica de la
medul·la òssia. Una de les conseqüències d’aquest efecte és que després del tractament inicial es
Imatge 38. En aquesta il·lustració podem observar en què consisteix la quimioteràpia, un dels tractaments més eficaços i usats per la leucèmia.
- 45 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
presenta aparentment un desmillorament perquè s’accentuen els trastorns fins que, després,
s’experimenta una recuperació quan la medul·la òssia reprèn l’activitat normal que li correspon.
Així, d’entrada disminuiran al màxim les defenses orgàniques, de manera que la persona que rep la
medicació serà molt susceptible a partir de qualsevol infecció. Per això, habitualment indiquem
l’ingrés hospitalari del malalt en un centre especialitzat on es poden mantenir un aïllament i unes
condicions d’asèpsia25 total que evitaran la possibilitat d’infeccions mentres es mantingui la
depressió del sistema immunològic. Un altre efecte de la desintegració de gran nombre de cèl·lules
és una acumulació exagerada d’àcid úric, que és el producte final de ma metabolització de les
proteïnes dels nuclis cel·lulars; com que l’excreció de tanta quantitat d’àcid úric, efectuada al
ronyó, pot provocar una alteració en aquest òrgan, s’adopten mesures preventives com
l’administració d’al·lopurinol, un medicament que actua impedint la formació d’àcid úric i afavorint
la formació d’altres productes metabòlics més fàcilment eliminables.
Les pautes de tractament quimioteràpic són variades, tant en els fàrmacs que s’utilitzen com en la
combinació i la dosificació que se’n prescriu. En general, s’empren inicialment alguns fàrmacs a
dosis elevades per destruir una gran quantitat de cèl·lules leucèmiques i aconseguir-ne una
remissió. Per tal de procedir a aquest tipus de teràpia, de vegades cal mantenir al malalt ingressat,
de manera que se li pot aplicar un gota a gota perquè els medicaments entrin per la via
intravenosa. Posteriorment s’administren dosis menys intenses de manteniment que poden ésser
aplicades per la via intramuscular o bé oral, de manera que, un cop s’ha recuperat el sistema
immunitari, el mallat pot tornar a casa i dur a terme les activitats habituals. Tanmateix, però, al cap
d’un temps més prolongat o menys segons el cas, els fàrmacs emprats ja no són eficaços, i les
cèl·lules leucèmiques es reprodueixen novament, com ho
posaran de manifest les anàlisis periòdiques. Aleshores es
procedeix a la utilització d’uns altres fàrmacs en un intent
d’aconseguir una altre remissió de la malaltia. Malauradament,
arribarà un moment que la malaltia ja no serà susceptible a la
medicació, i aleshores sobrevindrà un empitjorament definitiu.
La radioteràpia, és a dir, l’aplicació de radiacions, té una
finalitat semblant a la de la quimioteràpia, ja que altera la
reproducció cel·lular; aquesta teràpia de vegades és emprada
en casos de leucèmies cròniques. Les tècniques de radioteràpia
són diverses. Es pot tractar d’una irradiació local amb raigs X,
bé en la zona de la melsa o dels ganglis limfàtics engrossits. Igualment, de vegades, s’empra un
25
Asèpsia: consisteix en l'esterilització completa i l'absència total de bacteris en una área.
Imatge 39. A la fotografia podem apreciar com es duu a terme un tractament mitjançant la radioteràpia.
- 46 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
radioisòtop, el P32, administrat per via oral; en aquest cas els seus efectes s’estenen a tot
l’organisme. Els efectes secundaris de les radiacions poden ésser semblants as descrits en el cas de
la quimioteràpia, de manera que cal adoptar les mateixes mesures preventives. De vegades els
infants que són els afectats per una leucèmia limfoblàstica aguda, al cap d’un temps variable de
remissió presenten una complicació neurològica a causa de l’afecció del sistema nerviós central, ja
que els fàrmacs quimioteràpics no atenyen aquestes localitzacions i permeten l’acumulació de
cèl·lules leucèmiques; així, de vegades cal realitzar irradiacions al cap.
En l’actualitat, per intentar un tractament definitiu de la
leucèmia, es pot recórrer a el trasplantament de
medul·la òssia. En aquest cas, després de destruir els
elements cel·lulars del malalt amb els procediments ja
descrits, s’efectua un trasplantament d’elements
medul·lars sans que produiran cèl·lules sanguínies
normals. Les indicacions del trasplantament de medul·la
òssia són específiques en cada tipus de leucèmia; així,
per exemple, s’efectua en la leucèmia mieloblàstica
aguda després d’aconseguir una primera remissió, en la
leucèmia limfoblàstica aguda quan s’hi ha aconseguit una
segona remissió, o en la leucèmia granuloítica en la frase
crònica de la malaltia. La medul·la òssia que es trasplanta pot provenir d’una persona sana
compatible amb el malalt, o bé es pot tractar la medul·la òssia procedent de la mateixa persona
afectada, sotmesa a un procediment especial mitjançant el qual s’eliminen les cèl·lules
leucèmiques. Per a realitzar aquesta mena de teràpia, després d’haver obtingut la medul·la òssia hi
comencen a elaborar cèl·lules normals. Quan el trasplantament medul·lar té èxit, es sol aconseguir
el guariment definitiu de la malaltia. 26
26
Més información sobre el trasplantament a l’apartat 2.6 Trasplantament de Medul·la Òssia 49.
Imatge 40. En aquesta il·lustració podem observar com es duu a terme un trasplantament de medul·la òssia, un tractament contra la leucèmia molt eficaç si el donant és compatible.
- 47 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.4.7. PRONÒSTIC
Cal tenir en compte que actualment s’instaura un tractament immediat després d’haver-ne
establert la diagnosi, i per això el pronòstic pot variar considerablement amb relació al que tindria
de manera espontània. Així, en molts casos, el curs de la malaltia (que sense tractament podria
ésser fatal al cap de poc temps) és compatible amb una supervivència prolongada, o fins i tot, en
alguns casos, n’és possible el guariment. De totes maneres, es continua considerant la leucèmia
com una malaltia greu, de perillositat diferent segons el tipus de què es tracti.
La leucèmia mieloblàstica aguda té un pronòstic molt greu, malgrat la instauració d’un tractament
adequat. De vegades el curs de la malaltia comporta una deteriorament progressiu tan ràpid que
sobrevé la mort a causa d’hemorràgies molt intenses o bé infeccions secundàries molt greus a les
poques setmanes de l’inici del trastorn, fins i tot als pocs dies, abans que es pugui aplicar-hi un
tractament. En una mica més del 50% dels casos el tractament aconsegueix una remissió de la
malaltia. En les persones que responen al tractament, la supervivència és superior a un any; en les
que no hi responen, la mitjana de supervivència és de tres mesos o quatre. Quan s’assoleix una
primera remissió és possible d’efectuar una transplantació de medul·la òssia, procediment que
aconsegueix de guarir del tot la malaltia en un 30% o 40% dels casos.
La leucèmia limfoblàstica aguda presenta un pronòstic molt diferent segons si segueix l’evolució
espontània o bé si s’aplica un tractament. Si segueix el seu curs espontàniament, l’alteració és molt
greu, i sobrevé la mort deguda a hemorràgies o infeccions al cap de pocs dies o alguns mesos.
Tanmateix, però, el tractament aconsegueix remissions gairebé en més de 90% dels casos. Així , la
mitjana de supervivència sobrepassa actualment els trenta mesos a partir del moment que se n’ha
efectuat la diagnosi. Fins i tot es plantegen casos de supervivència molt més prolongada, d’entre
deu i quinze anys. En alguns casos aquest índex superior de supervivència té l’inconvenient de
l’aparició de complicacions, per exemple alteracions del sistema nerviós central. De tota manera,
però, l’obtenció constant de nous medicaments, la determinació diagnòstica precisa del tipus de
leucèmia i l’aplicació de combinacions variades de diverses teràpies auguren un pronòstic més bo
en el futur. Igualment, per bé que de manera aïllada, s’han constatat alguns casos en què es
procedeix la remissió total i definitiva d’aquesta malaltia. A més, després d’una segona remissió es
pot efectuar una transplantació de medul·la òssia, que aconsegueix el guariment definitiu de la
malaltia en un 30% dels casos.
La leucèmia granulocítica crònica presenta un pronòstic variat que no depèn únicament del
tractament que s’hi aplica, sinó mes aviat de l’agressivitat intrínseca de la malaltia, que no és la
mateixa en tots els casos. Així, per exemple, quan no s’hi detecta el cromosoma Filadèlfia (casos
- 48 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
que constitueixen un 15% del total) el pronòstic és més desfavorable. La supervivència real de
l’alteració és difícil de precisar tenint en compte que pot passar molt de temps d’ençà que comença
fins que no s’estableix la diagnosi, de vegades fins a cinc anys. De totes maneres, la malaltia
provoca, si no és tractada, una determinació progressiva de l’estat físic, que comporta la mort, en
general a causa d’hemorràgies o bé per una complicació infecciosa, al cap de dos anys o tres a
partir de l’inici de les manifestacions. En un 20% dels casos de supervivència supera els cinc anys, i
gairebé en el 5% dels casos és superior als deu anys. El tractament permet d’atenuar-ne les
molèsties, de manera que el malalt pot fer una vida gairebé normal. Amb el temps, però, els
medicaments deixen de ser efectius, perquè es produeix una resistència a llur acció, de manera
que, en definitiva, el malalt mor a causa de les complicacions de l’anèmia persistent, hemorràgies o
bé infeccions secundàries. Així, dons, en general, la millora que comporta el tractament no es
correspon amb una prolongació notable de la supervivència. Quan s’efectua una transplantació de
medul·la òssia s’aconsegueix el guariment definitiu de la malaltia en el 60% dels casos.
La leucèmia limfocítica crònica sense tractar provoca una deterioració progressiva, i presenta un
termini mitjà de supervivència de tres o quatre anys , per bé que alguns casos és de deu o més. El
tractament en millora la simptomatologia i n’atenua les molèsties, de manera que permet de gaudir
d’una vida gairebé del tot normal. De totes maneres, la mort s’esdevé en general a causa d’una
complicació infecciosa, quan el tractament ja no és eficaç, sense que hi hagi cap prolongació de la
supervivència. Si s’efectua una transplantació de medul·la òssia, és possible d’aconseguir el
guariment en un 40% dels casos.
- 49 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.5. TRASPLANTAMENT DE MEDUL·LA ÒSSIA
2.5.1. QUÈ ÉS EL TRASPLANTAMENT?
El trasplantament de medul·la òssia és un
procediment mitjançant el qual s'intercanvia o
trasplanta la medul·la de l'os d'un pacient per una
medul·la òssia nova, ja sigui del mateix pacient
(autòleg) o d'una altra persona (al·logènic).
El trasplantament de medul·la òssia és l’única
esperança de curació per a moltes persones que
tenen leucèmia o malalties similars. Cada any es
diagnostiquen 4.000 casos de leucèmia a l’Estat
espanyol. Molts d’aquests pacients, en especial els
més joves, tenen la possibilitat de salvar la seva vida
mitjançant un trasplantament de medul·la òssia.
Aquest procediment consisteix en la substitució de totes les cèl·lules de la sang del pacient per
cèl·lules normals d’un donant sa. Després de dues o tres setmanes, les cèl·lules mare comencen a
produir cèl·lules normals que repoblen per complet l’organisme del pacient.
El trasplantament al·logènic té al seu torn diferents varietats segons el donant i la similitud del
sistema HLA (de l'anglès Human Leukocyte Antigens: Antígens Leucocitaris Humans). Quan el
donant és un germà bessó univitel·lí es denomina trasplantament singènic; No obstant això, quan el
donant és un familiar HLA idèntic es denomina trasplantament al·logènic de germà HLA idèntic; En
el cas que el donant sigui un familiar que comparteix un sol haplotip del sistema HLA es denomina
trasplantament haploidèntic, i el donant pot ser un familiar qualsevol (pare, mare, germans,
cosins...) que comparteix solament la meitat dels gens implicats en el sistema HLA; Si el donant és
un donant no emparentat es denomina trasplantament de donant no emparentat. És important
reconèixer que tipus de trasplantament es parla, ja que tant la utilitat com els resultats varien d'un
a uns altres.
Un germà salvador també pot ser seleccionat de forma intencional per diagnòstic genètic
preimplantacional a fi que el nen coincideixi amb el tipus d'HLA i estigui lliure de qualsevol malaltia
hereditària. Els trasplantaments al·logènics també es realitzen utilitzant sang del cordó umbilical
Imatge 41. Fotografia on es fa un trasplantament de medul·la òssia.
- 50 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
com a font de cèl·lules mare. En general, mitjançant el trasplantament de cèl·lules mare sanes del
sistema immunitari del receptor, els trasplantaments al·logènics de cèl·lules mare hematopoètiques
semblen incrementar les possibilitats de curació o remissió a llarg termini una vegada que les
complicacions immediates relacionades amb el trasplantament s'hagin resolt.
2.5.2. FUNDACIÓ JOSEP CARRERAS CONTRA LA LEUCÈMIA
Una associació o fundació és una entitat sense ànim de lucre que la seva funció és la de donar
ajuda econòmica i sobretot suport moral a familiars del pacient durant el tractament.
Existeixen moltes associacions, a Catalunya, però, la més coneguda és la Fundació Josep Carreras
contra la Leucèmia.
La Fundació Josep Carreras contra la
Leucèmia és una entitat privada,
benèfica i sense ànim de lucre la qual
va ser fundada l’any 1988 per Josep
Carreras després de recuperar-se d’una
leucèmia. Més tard, es van crear
fundacions també a altres països com
Suïssa, Alemanya i els Estats Units.
Els objectius principals d’aquesta entitat són:
Informar i conscienciar la societat de què és la leucèmia i el grau en què afecta a la
població.
Millorar la qualitat de vida dels malalts i els seus familiars.
Augmentar el nombre de donants de medul·la òssia i sang de cordó umbilical voluntaris i el
nombre de persones associades a la Fundació.
Potenciar els projectes de recerca científica.
Una de les activitats que es realitzen en aquesta entitat és la promoció i recerca de donants de
medul·la òssia i sang de cordó umbilical voluntaris per a pacients que requereixen un
transplantament i no disposen d’un donant familiar compatible. El Registre de Donants de
Medul·la Òssia (REDMO), gestionat per la Fundació Josep Carreras, és, des de 1991, el programa
responsable de coordinar la promoció i recerca de donants de medul·la òssia i sang de cordó
Imatge 42. Fotografia de un nen amb leucèmia el qual per culpa dels efectes secundaris de la quimioteràpia, l'hi ha caigut el cabell.
- 51 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
umbilical voluntaris per realitzar trasplantaments a pacients espanyols que no disposen de familiar
compatible.
Una altre activitat és el finançament de projectes nacionals i internacionals de recerca científica.
Les fundacions Josep Carreras contra la Leucèmia han invertit més de 100 milions d’euros per donar
suport a la recerca científica i han finançat més de 400 projectes de recerca.
Suport a les infraestructures hospitalàries. Des de 1988, les fundacions Josep Carreras han
contribuït al desenvolupament del Banc de Cordó Umbilical de Barcelona, els bancs de Cordó
Umbilical de Düsseldorf i Ginebra i unitats de trasplantament a Espanya i Alemanya.
Els serveis socials a pacients i els seus familiars. Les
fundacions Josep Carreras disposen de 7 pisos d’acollida
adequats a les necessitats de pacients i les seves famílies
que s’han de desplaçar lluny del seu domicili per rebre
tractament i no disposen de recursos econòmics
suficients. La Fundació també posa a disposició dels
pacients de leucèmia de tot el món i dels seus familiars
un telèfon, fax i e-mail d’informació sobre la malaltia que
ofereix el consell gratuït d’especialistes de notable
reputació en l’àmbit de les malalties hematològiques.
Imatge 43. Josep Carreras, fundador de la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia.
- 52 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.5.3. DONACIÓ DE MEDUL·LA ÒSSIA
2.5.3.1. INTRODUCCIÓ
Si un pacient necessita que es dugui a terme un
trasplantament de medul·la òssia per a salvar-se, i
ha trobat un donant compatible, aquest donant
haurà de dur a terme diverses tasques:
- Una o dues extraccions de sang per a
posterior autotransfusió. (Explicat a
l’apartat 2.5.3.4)
- Diverses proves (radiografia de tòrax,
electrocardiograma, proves funcionals
respiratòries)i una revisió mèdica completa per saber si pot ser anestesiat sense risc.
Totes aquestes exploracions es realitzen al centre hospitalari on s’hagi d’efectuar
l’extracció. S’intenta sempre que aquest centre sigui tan proper al domicili del donant
com sigui possible i que compti amb una àmplia experiència en aquest tipus de
procediments. Després que el metge responsable de l’extracció doni nova informació
sobre el procés, s’haurà d’acordar si l’extracció es realitzarà amb anestèsia general o
epidural(consultar més endavant).
- Firmar el corresponent consentiment informat per poder ser anestesiat i efectuar
l’extracció medul·lar (consultar annex ).
2.5.3.2. ANESTÈSIES
La medul·la òssia es pot extreure tant amb anestèsia general com epidural. Tanmateix, malgrat que
comporta més riscos que l’epidural, la més utilitzada és l’anestèsia general, ja que resulta més
còmode per al donant.
L’anestèsia general, s’efectua administrant un anestèsic a través d’una vena del braç, que deixa
adormit i relaxat al donant. Durant l’anestèsia és necessari mantenir la respiració artificialment
mitjançant un tub col·locat a la boca que va introduint oxigen als pulmons. Normalment l’anestèsia
Imatge 44. Fotografia on podem observar com es du a terme el trasplantament de medul·la òssia. S'extreu un tros de medul·la del donant compatible.
- 53 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
transcorre sense incidències destacables però se n’han de conèixer alguns possibles efectes
secundaris com per exemple:
-Molèsties a la boca o coll en les hores posteriors a l’anestèsia com a conseqüència de la col·locació
del tub per a la respiració(complicació habitual però lleu i transitòria).
-Sensació de nàusea i inestabilitat en les hores posteriors a l’anestèsia. Per aquest motiu se sol
mantenir ingressat al donant durant les 24 hores següents a la donació.
-Reacció al·lèrgica a algun dels medicaments empleats (complicació excepcional, amb una
incidència inferior a 1 per 50.000 anestèsies).
L’anestèsia epidural, en canvi, consisteix en anestesiar el cos de cintura cap a baix. S’efectua
injectant l’anestèsic a l’espai que queda entre dues vèrtebres de la zona lumbar. Tot i que és
excepcional que aquest tipus d’anestèsia tingui efectes secundaris pot donar-se que:
-L’anestèsic tingui efectes sobre el sistema nerviós central i calgui efectuar finalment una anestèsia
general.
-No s’aconsegueixi una correcta anestèsia de la zona de punció i calgui efectuar una anestèsia
general.
-Es produeixi mal de cap o d’esquena (fàcilment controlable amb analgèsics suaus) en els dies
posteriors a la donació.
2.5.3.3. ASPIRACIÓ DE LA MEDUL·LA ÒSSIA
En un quiròfan i sota les mesures d’asèpsia que
requereix tota intervenció quirúrgica, es procedeix a
anestesiar al donant, col·locant-lo a continuació en
posició de decúbit pron(cap per avall) sobre la taula
d’operacions. Després de desinfectar la pell que
cobreix les crestes ilíaques posteriors(prominències
òssies localitzades a la part postero-superior de la
pelvis), dos membres de l’equip extractor, situats a
ambdós costats de la taula d’operacions, puncionen
aquestes crestes ilíaques amb unes agulles
especialment dissenyades per a aquest efecte. En
Imatge 45. En aqnuesta fotografia podem apreciar la medul·la òssia del donant, molt important perquè és l'òrgan trasplantat que produeix els glòbuls blancs, vermells i les plaquetes.
- 54 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
cada punció s’obtenen uns 5 mL de sang medul·lar que conté els progenitors hematopoètics. Una
cop obtinguda es diposita en una bossa amb heparina (substància que evita la coagulació de la
sang) i mitjans nutrients (per evitar el deteriorament de les cèl·lules mare).
Malgrat que s’efectuen múltiples puncions, al finalitzar l’aspiració només s’observaran 1 o 2 orificis
a la pell que cobreix cada cresta ilíaca. Aquest procediment acostuma a durar entre una i dues
hores. Durant l’aspiració, o immediatament després, s’administra l’autotransfusió. Després de
l’extracció, el donant és traslladat a l’àrea de post-anestèsia en la qual serà controlat durant les 2 -3
hores següents; posteriorment serà traslladat novament a la seva habitació. La duració de l’ingrés
hospitalari sol ser de 24 -36 hores, i el més habitual és ingressar la nit anterior a l’aspiració i ser
donat d’alta el matí següent.
2.5.3.4. AUTOTRANSFUSIÓ
Quan es realitzen extraccions de la
medul·la òssia s’obtenen cèl·lules mare
barrejades amb sang medul·lar (sang que
nodreix la medul·la). Normalment
s’obtenen 15 –20 mL de sang medul·lar per
quilo de pes del donant, fet que significa
que en un donant de 70 quilos s’obtenen
uns 1000 -1400 mL de sang medul·lar.
Aquesta pèrdua de volum de sang, en el
poc temps que dura l’extracció(1 -2 hores)
pot produir efectes secundaris en el donant
(caiguda de la tensió, sensació de mareig i
cansament, entre d’altres). Això obligaria a efectuar una transfusió, amb el risc de transmissió de
malalties infeccioses que implica qualsevol transfusió. L’autotransfusió resol aquest problema.
En les 2 -3 setmanes prèvies a la donació s’extreuen al donant 1 o 2 unitats de 300 -450 mL de sang.
Aquesta sang, degudament etiquetada per a la seva identificació, es manté refrigerada en nevera
fins al moment de l’extracció de medul·la òssia i llavors és transfosa. Amb aquesta maniobra
s’aconsegueix que no es produeixi en cap moment la pèrdua de volum de sang que pugui produir
símptomes. L’administració de ferro per via oral,des de l’extracció per a l’autotransfusió i fins a un
Imatge 46. En aquesta il·lustració podem observar un trasplantament de medul·la òssia complet on s'extreu un tros de medul·la del donant per a trasplantar-ho al receptor.
- 55 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
parell de mesos després de la donació de medul·la, afavoreix que l’organisme reposi ràpidament el
volum de sang donat.
2.5.3.5. EFECTES SECUNDARIS DE LA DONACIÓ DE MEDUL·LA ÒSSIA
L’únic efecte secundari destacable és l’adoloriment en
les zones de punció. Aquest dolor es controla
ràpidament amb analgèsics comuns, tipus paracetamol, i
desapareix normalment en menys de 48 hores. Per
afavorir la seva resolució es recomana realitzar uns dies
de repòs relatiu. Per aquest motiu es proporciona la
documentació necessària perquè el metge de capçalera
emeti una baixa laboral per 4 -5 dies. Amb tot, no
existeix cap inconvenient mèdic perquè un donant que
es trobi bé es reincorpori immediatament a la seva
activitat laboral normal.
Altres efectes secundaris observats excepcionalment són:
- Febre,a vegades unes dècimes en les primeres hores post-donació.
- Mínim sagnat per un punt de punció; complicació sense importància, únicament requereix
realitzar un embenat compressiu.
- Sensació de mareig,en especial en incorporar-se; com a conseqüència de la moderada anèmia
residual derivada de qualsevol donació; l’única precaució que cal adoptar és incorporar-se
lentament
- Infecció en el lloc de punció(excepcional).
Des del punt de vista analític, la donació de medul·la se sol traduir en una moderada disminució de
la xifra de glòbuls vermells i d’hemoglobina(anèmia) que es corregeix en poques setmanes.
Imatge 47. Extracció d'un tros de medul·la del donant.
- 56 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.5.3.6. SEGONA DONACIÓ
Transcorregudes unes setmanes des de la donació, la recuperació de la funció medul·lar finalitza i
les anàlisis s’han normalitzat, i per tant, es podria realitzar sense problemes, una segona donació.
a) Donació per a un nou pacient: s’exigeix que hagin transcorregut un mínim d’1 any des de
l’anterior donació. En realitat, un cop efectuada la primera donació es pregunta al donant si
desitja seguir apareixent al llistat de possibles donants voluntaris. Si respon afirmativament,
en cap cas se li sol·licitaria una nova donació abans que hagi transcorregut aquest període o
si existís un donant alternatiu per al pacient en qüestió.
b) Nova donació per al mateix pacient. Aquesta sol·licitud es pot presentar:
- Transcorregudes poques setmanes de la donació per haver-se produït un refús de
l’empelt. En aquesta situació se solen sol·licitar progenitors de sang perifèrica que, al
obtenir-se en majors quantitats que els de medul·la, poden resoldre el problema.
- Transcorreguts mesos o anys per haver-se produït una recaiguda de la leucèmia. Avui
en dia se sap que, en determinades situacions, és possible controlar la reaparició de la
leucèmia amb l’administració de limfòcits del donant. Aquestes cèl·lules de la sang, a
vegades, són capaces d’acabar amb les cèl·lules leucèmiques del pacient. La forma de
donar limfòcits és variable en funció de la quantitat que es requereixi. Si són pocs, es
poden obtenir mitjançant una simple donació de 300 -500 mL de sang; si se’n necessita
una quantitat més gran, caldrà realitzar una cito afèresi sense la necessitat
d’administrar factors de creixement.
Imatge 48. Extracció de medul·la òssia per a poder realitzar el trasplantament.
- 57 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.5.4. DONANTS COMPATIBLES
Per realitzar un trasplantament hematopoètic amb èxit és
necessari comptar amb un donant compatible amb el
pacient. Ser compatible significa que les cèl·lules del donant i
del pacient són tan semblants que poden conviure de forma
indefinida en el receptor. Aquest fet es produeix perquè
totes les cèl·lules tenen en la seva superfície un seguit de
proteïnes, denominades antígens leucocitaris humans que les
diferencien de les cèl·lules d’un altre organisme. Els limfòcits
de la sang tenen la capacitat de detectar la presència de
cèl·lules amb antígens HLA diferents als seus i destruir-les.
Aquest mecanisme de defensa és responsable del refús d’òrgans i d’empelts quan s’efectuen
trasplantaments entre persones no compatibles.
En els trasplantaments de progenitors hematopoètics, pel fet de que existeixen gran quantitat de
limfòcits en la medul·la òssia o en la sang perifèrica que es trasplanta, es pot produir el refús en
dues direccions: hi pot haver refús de les cèl·lules trasplantades per part del receptor i també refús
del receptor per part de les cèl·lules trasplantades. Aquesta última reacció rep el nom de malaltia
de l’empelt contra hoste i és una de les complicacions més greus del trasplantament hematopoètic.
Donat que els antígens HLA d’un individu són sempre diferents als d’un altre (menys en el cas de
germans bessons univitel·lins), i donat que tot individu hereta la meitat dels seus antígens del seu
pare i l’altra meitat de la seva mare, la màxima probabilitat de trobar un donant compatible es
produeix entre els germans del pacient o entre familiars de primer grau (pares i fills).
Lamentablement, com a conseqüència de les lleis de l’herència, la probabilitat que un germà sigui
compatible amb un altre és només del 25%i la de trobar un familiar que ho sigui de menys del
5%.Quan un malalt que requereix un trasplantament no té un donant compatible entre els seus
familiars, la seva única possibilitat de curació és localitzar un donant voluntari no emparentat que
sigui compatible.
Imatge 49. En aquesta il·lustració podem observar metges hematòlegs duent a terme un trasplantament de medul·la òssia.
- 58 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.5.5. DONANTS VOLUNTARIS
2.5.5.1. CARACTERÍSTIQUES
Pot ser donant de progenitors hematopoètics qualsevol persona amb bona salut, una edat
compresa entre els 18 i els 55 anys i que accepti:
- Facilitar les seves dades bàsiques (edat, direcció, telèfon, breu historial clínic).
- Que se li extregui una mostra de sang per estudiar les seves característiques
d’histocompatibilitat i que se’n guardi una petita quantitat al laboratori per poder
ampliar l’estudi en el futur sense necessitat de realitzar una nova extracció en cas
d’aparèixer un pacient compatible.
- Que les dades bàsiques i de compatibilitat siguin introduïdes a la base de dades de
REDMO i que, un cop codificades per tal que la seva identitat quedi sempre protegida
(Llei Orgànica 13/1999), la informació sobre la seva compatibilitat sigui incorporada a la
Xarxa Mundial de Donants Voluntaris de progenitors hematopoètics.
2.5.5.2. CONTRAINDICACIONS PER LA DONACIÓ
La donació de progenitors hematopoètics està formalment contraindicada en persones amb
determinades malalties. Per això, abans d’inscriure’s, qualsevol possible donant s’ha d’assegurar
que no en pateix cap de les següents:
- Hipertensió arterial no controlada.
- Diabetis mellitus insulinodependent.
- Malaltia cardiovascular, pulmonar, hepàtica, hematològica o una altra patologia que suposi un risc
afegit de complicacions durant la donació.
- Malaltia tumoral maligna, hematològica o autoimmune que suposi un risc de transmissió per al
receptor.
- Infecció per virus de l’hepatitis B o C, virus de la immunodeficiència adquirida (SIDA) o per altres
agents potencialment contagiosos.
- 59 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
-Algun factor de risc de SIDA (anticossos anti-VIH positius, drogoaddicció per via intravenosa,
relacions sexuals múltiples, ser parella d’algun dels anteriors, ser hemofílic o parella sexual
d’hemofílic, lesions amb material contaminat en l’últim any).
-Haver sigut donat de baixa definitiva com a donant de sang.
Existeixen contraindicacions que són temporals com per exemple:
- L’embaràs; després de donar a llum i un cop finalitzada la lactància es pot ser donant.
- Els tractaments anticoagulants o antiagregants (amb aspirina, dipiridamol o similars),
en funció de la seva duració.
Existeixen molts altres processos no inclosos en els anteriors llistats que poden dificultar la
donació(obesitat mòrbida, malformacions del coll o la columna vertebral, possibles al·lèrgies als
anestèsics i dèficits enzimàtics familiars, entre d’altres), és per això que es recomana que tots els
candidats consultin el seu cas particular abans d’inscriure’s com a donants ja que algunes
patologies contraindiquen la donació de medul·la òssia i n’hi ha d’altres que no.
2.5.5.3. COM FER-SE DONANT?
Si una persona compleix els requisits anteriorment esmentats i desitja inscriure’s com a donant
voluntari només ha de seguir les instruccions següents:
1) Trucar per telèfon al Centre de Referència de Donants de la seva Comunitat Autònoma per
acordar el dia i l’hora en què podrà ser rebut per completar la informació sobre la donació i per
realitzar les proves de compatibilitat
2) Si abans del dia acordat desitja disposar de més informació sobre la donació la pot sol·licitar al
seu Centre de Referència, o bé obtenir-la a través de la Fundació Josep Carreras, trucant al telèfon
93 414 55 66, escrivint al correu electrònic donants@fcarreras.es, o a la pàgina web de la
Fundació www.fcarreras.org. És molt important llegir detingudament el document de
Consentiment Informat així com el revers del document d’inscripció al Registre.
- 60 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
3)El dia que vagi al seu Centre de Referència haurà de:
- Ampliar la informació sobre la donació i aclarir tots els dubtes que pugui tenir.
- Omplir amb lletra clara i majúscules tots els apartats del document d’inscripció al Registre.
- Firmar el document d’inscripció al Registre.
Fer firmar aquest mateix document a un testimoni (familiar, amic o una altra persona present en el
moment de la seva firma)Permetre que li extreguin una petita mostra de sang(no cal que estigui en
dejú) per realitzar les proves de compatibilitat.
2.5.5.4. ACTIVACIÓ DE LA DONACIÓ
a) Una nova extracció de sang per ampliar l’estudi del sistema HLA, només en el cas de que no
s’hagués guardat la mostra anteriorment esmentada al laboratori.
b) O bé també una nova extracció de sang per realitzar l’estudi de compatibilitat al centre on es
durà a terme el trasplantament. Mitjançant aquesta extracció s’analitzen a més un seguit de
paràmetres que permeten saber si el donant té o ha tingut alguna malaltia infecto-contagiosa i com
funcionen els seus principals òrgans (fetge, pulmó, ronyons). Abans de realitzar aquesta extracció
es tornarà a preguntar al donant si desitja seguir endavant amb la donació.
Un cop confirmat que és el millor donant, se
l’informa sobre el tipus de progenitors que precisa
el pacient (medul·la òssia o sang perifèrica)
(consultar més endavant) i se li pregunta per
última vegada si està d’acord en seguir endavant
amb la donació. Qualsevol donant es pot negar a
ser-ho en qualsevol moment, però ha de recordar
que quan el pacient ha iniciat el tractament de
preparació per al trasplantament la no donació
significaria la seva mort.
Imatge 50. Fotografia on podem observar la realització del trasplantament de medul·la òssia.
- 61 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.5.5.5. CARACTERÍSTIQUES DE LA DONACIÓ
És important assenyalar que tota donació de progenitors hematopoètics ha de complir la
normativa establerta pel Reial Decret 1301/1996 que regula la utilització de teixits humans.
Els aspectes més destacables de qualsevol donació són:
1) Confidencialitat: En cap cas es podran facili€tar ni divulgar informacions que permetin la
identificació del donant i/o del receptor.
2) Gratuïtat: En cap cas es podrà percebre cap compensació per la donació ni s’exigirà cap
pagament al receptor.
3) Finalitat terapèutica: L’obtenció de progenitors hematopoètics només podrà tenir una
finalitat terapèutica.
4)L’obtenció de progenitors i el trasplantament només es podran realitzar en centres
degudament autoritzats.
Evidentment, el fet de no percebre cap compensació econòmica no exclou que al donant se li
compensin totes les despeses derivades de la donació(desplaçaments, el seu allotjament i el d’un
acompanyant i dietes, si l’extracció es realitza en una ciutat diferent a la de residència habitual) i, si
fos necessari, el valor de les jornades laborals perdudes.
2.5.5.6. REGISTRE DE VOLUNTARIS
Els milions de possibles combinacions dels diferents antígens HLA fan difícil localitzar un donant no
familiar compatible amb un pacient determinat. Afortunadament, per realitzar un trasplantament
amb èxit, no és necessari que el sistema HLA del donant i del receptor siguin totalment idèntics.
Malgrat això, l’única manera de localitzar donants suficientment compatibles per a un pacient és
disposar d’informació sobre els antígens HLA d’una gran quantitat de possibles donants. Per a
possibilitar la localització d’aquests donants s’han creat registres de donants voluntaris en tots els
països desenvolupats. A Espanya s’ha encomanat aquesta tasca al Registre de Donants de Medul·la
òssia (REDMO), creat l’any 1991, per la Fundació Internacional Josep Carreras, per realitzar la
recerca de donants no familiars per a pacients espanyols. L’any 1994, el REDMO fou nomenat pel
Ministeri de Sanitat i Consum, Registre Nacional per a la recerca de donants de medul·la òssia per a
pacients espanyols i estrangers i per a la captació i registre de donants voluntaris de progenitors
hematopoètics entre la població espanyola.
- 62 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.6. CÈL·LULES MARE
Les cèl·lules mare són les cèl·lules primordials no diferenciades
que retenen l’habilitat de diferenciar-se en altres tipus cel·lulars.
Aquesta habilitat els permet d’actuar com a un sistema
reparador per al cos, substituint altres cèl·lules mentre
l’organisme encara és viu.
Es creu que en un futur les cèl·lules mare tindran el potencial de
enfrontar-se a multitud de malalties humanes essent emprades
per reparar teixits específics o substituir òrgans sencers. Encara es
creu, però, que caldrà molts anys més d'intensa investigació per
aconseguir aquestes fites.
L'estudi de les cèl·lules mare s'atribueix a l'inici de la dècada de 1960 després dels treballs dels
científics canadencs Ernest A. McCulloch i James E. Till.
Les cèl·lules mare podrien ser categoritzades per la seva potencialitat, és a dir, la seva capacitat de
diferenciació. Existeixen cèl·lules totipotens, aquestes cèl·lules poden esdevenir qualsevol tipus
cel·lular sense excepció perquè són produïdes per la fusió d’un òvul i un espermatozoide, com les
produïdes en les primeres divisions del zigot. També hi ha cèl·lules pluripotents, aquestes cèl·lules
mare descendents de les totipotents poden esdevenir qualsevol tipus cel·lular excepte les
totipotents, presenten algunes propietats de les cèl·lules
mare embrionàries. Les cèl·lules mare multipotents
només poden produir una família emparentada de
cèl·lules diferenciades, per exemple les multipotencials
hematopoètiques poden crear limfòcits i plaquetes. Per
últim les cèl·lules unipotents són les cèl·lules mare que
només poden produir un tipus concret de cèl·lula, però
amb capacitat d’autorenovar-se, cosa que les diferencia
de les cèl·lules no mare.
Les cèl·lules mare també són categoritzades segons la
seva font, podent ésser cèl·lules mare adultes,
embrionàries o del cordó umbilical.
Imatge 51. En aquesta il·lustració podem apreciar cèl·lules mare.
Imatge 52. En aquesta fotografia podem apreciar una altre cèl·lula mare, del tipus embrionària.
- 63 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2.6.1. ENTRE L’ESPERANÇA I LA CONTROVÈRSIA
Gràcies al progrés de la medicina regenerativa, les cèl·lules mare adultes procedents del cordó
umbilical es congelen i es guarden per poder utilitzar-les per al tractament de possibles malalties
del nadó com leucèmia, anèmia, limfoma, trastorns hematològics heretats o certs tumors infantils,
entre altres, sense risc de rebuig immunològic.
A més, tenen la capacitat de diferenciar-se per donar origen a cèl·lules especialitzades com els
glòbuls vermells, els glòbuls blancs, les plaquetes, les neurones ja cèl·lules del sistema immunitari,
entre d'altres.
De totes maneres, quines implicacions té la investigació amb cèl·lules mare?
Metges, biòlegs, religiosos, polítics, juristes, filòsofs i moltes persones més han començat a debatre
la investigació amb cèl·lules mare a causa de la utilització d’embrions. Alguns interrogants de
caràcter ètic són per exemple:
- És un embrió l'etapa de mòrula o blastocist un ésser humà o tot just un cúmul de
cèl·lules?
- Quan es converteix en ésser humà un embrió o fetus? (Heus aquí la mateixa pregunta
que ronda el tema de la legalització de l'avortament)
- Hauria de permetre la utilització de cèl·lules mare embrionàries si es poguessin produir
cèl·lules mare igualment bones a partir de la medul·la òssia o de qualsevol altre òrgan?
La controvèrsia sobre les cèl·lules mare és el debat ètic sobre les investigacions de la creació, ús i
destrucció de les cèl·lules mares embrionàries. L'oposició a les investigacions diu que aquesta
pràctica pot portar a la clonació i fonamentalment a la desvalorització de la vida humana.
Contràriament, les investigacions mèdiques opinen que és necessari procedir amb les
investigacions de les cèl·lules mare embrionàries perquè les tecnologies resultants podrien tenir un
gran potencial mèdic, i que l'excés embrionari creat per la fertilització in vitro pot ser donat per les
investigacions. Això en canvi, va produir conflictes amb el moviment Pro-Life (Pro-Vida), que
s'adjudiquen la protecció d'embrions humans. El constant debat ha fet que autoritats de tot el món
busquin regularitat en els treballs i marquin el fet que les investigacions de les cèl·lules mare
embrionàries representen un desafiament ètic i social.
D'acord amb moltes religions i sistemes ètics, la vida comença a la fecundació. Segons els seus
arguments, qualsevol mesura intencional per aturar el desenvolupament després de la concepció
es considera que és la destrucció d'una vida humana. Altres crítics no tenen un problema moral
- 64 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
amb la investigació amb cèl·lules mare, però tenen por d'un precedent per a l'experimentació
humana. Alguns crítics donen suport a la idea de la investigació, però volen que s'imposin estrictes
normes legals que impedeixin l'experimentació genètica, com la clonació i que garanteixin que els
embrions només es recullen a partir de fonts apropiades. Prevenir que la investigació amb cèl·lules
mare es converteixi en un pendent relliscós cap a experiments genètics humans és considerat per la
majoria de la societat un punt important en la controvèrsia de les cèl·lules mare.
2.6.2. QUAN LA VIDA CURA, la meva petita salva a la seva germana
Quan la vida cura, la meva petita salva a la seva
germana és un llibre escrit per una mare
anomenada Esther González que té una filla,
Erine, que a l’any i mig li van diagnosticar una
leucèmia mielomonocítica crónica juvenil.
L’Esther ha estat una de les primeres mares
espanyoles que ha donat llum a un fill a través
d’un diagnòstic preimplantacional. Gràcies a la
sang del cordó umbilical del nou nadó, la seva
filla gran, Erine, va poder sotmetre’s a un trasplantament i va poder seguir vivint. A l’actualitat,
l’Erine està superant la leucèmia que pateix. El trasplantament ha fet possible que la nena pugui
portar una vida normal, pugui assistir a l’escola, jugar amb els seus nous amics i conviure amb
aquesta malaltia que de d’una altra manera no hauria pogut combatre.
Esther no ho va tenir fàcil. El procés físic, emocional i legal que va haver de superar per arribar al
seu fi s’ha plasmat en aquest llibre.
Imatge 53. A la fotografia hi apareixen d'esquerra a dreta: l'Erine, l'Esther i l'Izel.
- 65 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
ARTICLE PUBLICAT AL DIARI REGIÓ7 - 16 DE NOVEMBRE DE L’ANY 2010:
Erine, una nena de pel·lícula.
L'Erine menja pa amb Nocilla i juga amb una
amigueta del seu carrer, al barri de Miralpeix de
Manresa. Li han canviat les dents del davant i s'ha
estirat. En què ha canviat la vida de la petita
manresana d'ençà que va rebre el trasplantament de
la seva germana Izel, nascuda mitjançant selecció
genètica per salvar-la? "En tot", respon la seva mare,
Esther.
Erine Cabrera González té sis anys. Quan en tenia un i mig li van diagnosticar una leucèmia molt poc
comuna que li oferia poques garanties de supervivència. "Em van donar un temps de vida", admet
la seva mare, la lluita de la qual per capgirar el destí de què parlaven els metges i les estadístiques
protagonitzarà una telemovie que ara s'ha començat a gestar .
El 2006, no ser un dels casos admesos a l'estat espanyol per rebre un tractament de reproducció
assistida per engendrar un fill compatible amb l'Erine que li fes de donant, lluny de desanimar la
seva mare, la va empènyer a fer-hi front amb totes les seves forces. El març vinent farà tres anys
que l'Erine va rebre el regal de la petita Izel, nascuda tres mesos abans i triada genèticament en una
clínica de Brussel·les.
A casa de l'Erine aquests dies hi ha obres i, consegüentment, hi ha pols. Abans del trasplantament
hauria estat impossible la convivència
entre la menuda i la pols. Ara no ho és. Va
a l'escola, pot jugar al parc, pot disfressar-
se pel Carnestoltes i anar a veure la
cavalcada dels Reis... "A banda de la pols,
el principal problema eren les vies
respiratòries. Aquesta època ja la temia,
perquè era d'ingrés segur. Potser cinc
vegades en un mes. Ara, des que va sortir
de l'hospital, no l'he hagut d'ingressar
Imatge 54. l'Erine amb els seus pares Christian i Esther.
Imatge 55. A la fotografia hi apareix l'Izel, l'Esther i l'Erine als braços de la seva mare.
- 66 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
més. És un canvi de vida radical", explica la seva mare.
Quan feia un any del trasplantament li van treure la medicació, la van començar a vacunar i van
comprovar que tots els òrgans estiguessin bé, i "ho estan, exceptuant el tema hormonal. M'han dit
que quan sigui adolescent tindrà alguns problemes i que l'hauran d'ajudar amb medicació, però que
això passa al 99,9% dels nens que han passat per la quimioteràpia". Cada quatre mesos li fan una
revisió, que inclou una analítica general. És l'únic lligam amb una vida d'hospital en hospital.
L'Esther reconeix que actualment el principal escull no és tant el físic com el psicològic. Per
exemple, el de pujar una criatura marcada per una vivència tan dura. A part d'això, la vida de l'Erine
s'ha arrapat a la normalitat tant com ha pogut.
La petita va començar a anar a escola el març
del 2009. Feia just un any que havia rebut el
trasplantament de cèl·lules mare de sang del
cordó umbilical de la seva germaneta, Izel.
Abans, va fer falta eliminar la leucèmia del tot
amb unes doloroses sessions de
quimioteràpia. El dia que va tornar a escola -
era el 30 de març del 2009-, tot el patiment
havia quedat enrere i el que hi havia era una
nena carregada amb una carpeta i una motxilla. Un any i mig després, la seva mare celebra que
l'adaptació ha estat "perfecta. És molt bona nena i molt obedient, però és una mica despistada".
ENTREVISTA A ESTHER GONZÁLEZ EL DIA 5 DE JUNY DE L’ANY 2009 A LA CONTRA DE LA
VANGUARDIA:
Com està l’Erine?
Viva i perfecta, de moment! Mireu-la: des de fa un any i dos mesos ja pot anar a l’escola, jugar al
parc, menjar caramels..., tot per primera vegada a la vida! I té una germaneta.
Què li passava a la seva filla Erine?
A l’any i mig de vida, després de moltes infeccions a les quals els metges treien importància, em
vaig plantar i vaig exigir una analítica completa. Estava tot descompensat! La van ingressar corrents
i li van fer proves i van diagnosticar-li una leucèmia mielomonocítica crònica juvenil. Una leucèmia
Imatge 56. Erine fent un petó a la seva germana petita Izel.
- 67 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
raríssima, un cas entre un milió. Encara estic dolguda per com m’ho van explicar els metges de Sant
Joan de Déu.
Com li ho van explicar?
Em van deixar anar totes les dades tècniques: que patiria febres, fatiga, pèrdua de pes, patologies
de pell, pulmó, aparell digestiu i que no viuria més dels quatre anys. També em van dir que
realitzant el transplantament de medul·la tindria només un 25% de possibilitats de sobreviure. La
meva filla era un percentatge! Vaig trobar a faltar una abraçada, un consol, una mostra d’afecte. El
treball dels metges és molt dur, ho entenc, però em va faltar una mica d’humanitat: la meva filla
estimada se’m moriria!
Però la seva filla té cinc anys i viu.
Perquè he lluitat contra tots, amb dos collons. Jo li he passat la mà per la cara a Déu, jo li he
guanyat aquesta mà a Déu!
Per què diu això?
Perquè els metges i polítics catòlics d’aquest país volien veure morir la meva filla Erine. Sí: ells
preferien que morís una nena meravellosa que morís un grupet de cèl·lules sense cara ni ulls en una
proveta.
Sent ràbia?
Sí, i per això soc aquí explicant això, perquè ningú enganyi a uns pares dient-los que no hi ha
solució, perquè sí que n’hi ha!
Què li van dir a vostè?
Que demanés a la Fundació Carreras un donant de medul·la compatible. Això vaig fer, i així vaig
perdre vuit valuosos mesos.
Va perdre, diu?
No va aparèixer ningú compatible, i vaig desaprofitar mesos en què podria haver fet el que vaig fer,
amb la meva filla al límit de la seva vida.
- 68 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
Què va fer?
Una amiga em va dir que havia sentit que era tècnicament possible que jo engendrés un nadó 100%
compatible genèticament amb l’Erine, el que garantía un transplantament sanador amb sang del
cordó umbilical.
Els metges no li ho van explicar?
No, potser eren catòlics. Però pots ser catòlic i persona! Podrien haver-m’ho dit sota mà... No ho
van fer. Quan li ho vaig preguntar al metge, la seva resposta va ser: “Això és molt complex”. I què!
Tinc dret!
I a qui va acudir?
A la Comissió de Reproducció Humana Assistida d’Espanya. Els vaig enviar tots els papers. Ja és dur
demana permís a uns senyors per salvar la teva filla, però el pitjor va ser que l’Erine no va ser
aprovada! Potser els papers no havien arribat bé. Vaig esclatar. Em vaig tornar boja. Vaig demanar
la baixa en el treball, on s’han portat molt bé amb mi, i vaig optar per salvar l’Erine fora d’Espanya.
A Brussel·les vaig ser acceptada, però no tenia diners! Em vaig empassar la vergonya i vaig sortir a
la televisió. Gràcies a donacions vaig poder pagar el tractament.
En què consisteix aquest tractament?
Aquest tractament consisteix en hormones per ovular. Em van extreure 39 òvuls, els van fecundar
amb l’esperma del meu marit. Nou d’ells van resultar ser 100% compatibles amb l’Erine i me’n van
implantar dos. Un se’m va morir, però després de nou mesos d’embaràs, va néixer l’Izel.
I els altres òvuls fecundats, què?
Els no desenvolupats els vaig donar a la ciència i els altres han quedat allà congelats.
Com va ser l’embaràs de l’Izel?
Amb panxa i tot, ingressava a l’Erine contínuament a l’hospital per les infeccions.
Com es va fer el transplantament?
Aïllada en una càmera de la Vall d’Hebron, a l’Erine li van disminuir les defenses amb la
quimioteràpia i li van transfondre sang del codó umbilical de la seva germana: això va activar la
producció correcta d’hemoglobina, plaquetes i leucòcits. Estava a punt de morir: era el 18 de març
del 2008 i va tornar a néixer!
- 69 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
Què li explicarà a l’Izel quan sigui gran?
Que és la meva petita, que l’adoro, i que ella va salvar la vida de la seva germana. Se sentirà bé,
segur. I que no llegeixi a Internet sobre mi.
Què podria llegir a Internet?
Alguns capellans em diuen “egoista” per “fer servir l’Izel sense demanar-li permís”. Però jo li diré a
ella: “Si un dia tens una filla així malalta, què faràs?” I sé que ho entendrà.
Com se sent vostè, ara?
Després de tres anys de dolor i tristesa, gairebé sense dormir i sense gana, començo a somriure.
M’he fet molt forta, i ara parlaré perquè altres pares no passin el que jo he passat. Amb les meves
dues nenes, jo soc invencible!
Parli, digui’m el que vostè vulgui.
L’Estat ha de sufragar a pares pobres com jo en casos així: si l’Estat paga operacions de canvi de
sexe, no pagarà la selecció genètica d’embrions compatibles per salvar vides de nens?
Uns li diran que això és pecat, altres, que no és ètic...
I és ètic deixar morir el teu fill podent salvar unes cèl·lules? I és menys ètic engendrar un nadó per
salvar la vida del seu germà que engendrar que engendrar-lo per donar-li un company de jocs... o
com una reconciliació després d’una baralla de parella?
Com definiries la teva felicitat amb paraules, Esther?
Molt i molt gran. No hi ha notes que puguin acompanyar aquesta melodia.
Imatge 57. Esther i les seves dues filles Erine i Izel.
- 70 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
3. METODOLOGIA
3.1. ENQUESTES SOBRE LA LEUCÈMIA
Hem realitzat unes enquestes a la societat actual per a saber el grau de coneixement que es té
sobre la malaltia. S’han repartit exactament 120 enquestes, 60 a homes i a 60 dones.
Dels 60 homes enquestats, s’han enquestat 15 de cada franja d’edat; de 15 a 29 anys, de 30 a 44
anys, de 45 a 60 anys i més de 60 anys.
Per les dones s’ha fet exactament el mateix que pels homes. 60 enquestes han estat respostes per
dones de 4 franges d’edat diferents; de 15 a 29 anys, de 30 a 44 anys, de 45 a 60 anys i més de 60
anys.
Per tant, com hem dit, en total s’han enquestat 120 persones.
FRANGES HOMES DONES
15 a 29 anys 15 15 30 a 44 anys 15 15 45 a 60 anys 15 15
Més de 60 anys 15 15
Les enquestes han estat a l’atzar perquè s’han passat a diversos llocs com per exemple a la Plaça
Fra- Bernadí o bé en altres carrers pròxims de Manlleu. També s’han passat a la Clínica Sant Josep
de Vic, a l’escola, a familiars i a amics. A tots els enquestats se’ls va passar el formulari, que és
l’enquesta on van anar responent les preguntes en el mateix ordre.
- 71 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
ENQUESTA SOBRE LA LEUCÈMIA:
EDAT: SEXE:
15 – 29 anys. Home
30 – 44 anys. Dona
45 – 60 anys.
Més de 60 anys.
1. Saps què és la leucèmia?
Si, és ________________________________
No exactament. No en tinc ni idea.
2. Coneixes algun tipus de leucèmies?
Si, conec ___________________________________________
N’he sentit a parlar. No.
3. Saps si té cura la leucèmia?
No té cura. Si que té cura.
4. Quins tipus de cura coneixes per aquesta malaltia?
Quimioteràpia. Homeopatia. Cirurgia.
Transplantament. Medicació. Rehabilitació.
5. Coneixes alguna persona que hagi patit aquesta malaltia?
No. Si.
6. L’ha superat?
No. Si. Està en procés.
- 72 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
7. Creus que és una malaltia molt freqüent?
Si. No. No ho sé.
8. Creus que és una malaltia hereditària?
Si. No. No ho sé.
9. Creus que és una malaltia contagiosa?
Si. No. No ho sé.
10. Creus que pot aparèixer aquesta malaltia segons la dieta o vida sedentària que duem a
terme?
Si. No. No ho sé.
11. El tractament sol ser...
Qüestió de dies. Qüestió de mesos.
Qüestió de setmanes. Qüestió d’anys.
- 73 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
3.2. ENTREVISTES
3.2.1. ENTREVISTA A ANNA TORNÉ COROMINA
Anna Torné i Coromina, natural de Sant Hipòlit de Voltregà i nascuda l’any 1981 és llicenciada en
Medicina i Cirurgia per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. També és especialista
en Medicina Familiar i Comunitària. Ha estat Metge Resident en l’especialitat de Medicina Familiar i
Comunitària al C.A.P Gòtic (Barcelona) i a l’Hospital de Mar (Barcelona), metge d’empresa a la
Mútua Muntañesa i socorrista aquàtica.
Al realitzar l’entrevista a l’Anna, s’ha pogut observar la malaltia des d’un punt de vista mèdic el qual
podrà ser comparable amb els punts de vista d’altres persones sobre el coneixement de la malaltia,
és per això que l’hem entrevistada. Durant l’entrevista realitzada el dijous 17 de novembre del
2010, es va demanar informació sobre què era la leucèmia, les causes, el trasplantament, si
afectava a un percentatge molt alt a la població entre d’altres coses.
3.2.2. ENTREVISTA A LURDES SEGALÉS
El passat dimecres 14 de desembre es va realitzar una entrevista a la Lurdes Segalés, mare d’un nen
amb leucèmia, que després d’una lluita constant contra la malaltia durant gairebé un any, no va ser
capaç de superar-la. Durant l’entrevista se li va demanar informació sobre la malaltia ja que el fet
que la Lurdes fos un testimoni tan pròxim fa que tingui un bon coneixement sobre la leucèmia i per
això ha estat entrevistada. S’ha volgut saber el seu punt de vista sobre la malaltia per així comparar-
lo amb el de altres persones.
3.2.3. ENTREVISTA A ROGER IBORRA SERRAT
Roger Iborra és un estudiant de segon de batxillerat de la Salle Manlleu, natural de Sant Martí
Sescorts que l’any passat va superar una leucèmia limfoblàstica aguda amb èxit. Se li va fer
l’entrevista el dia 21 de desembre del 2010 perquè el fet d’haver conviscut durant un període de
temps amb aquesta malaltia li ha permès aprendre molt sobre ella. Se li va demanar quin tipus de
leucèmia havia tingut i a on el van tractar així com també quin tractament va seguir i si va
necessitar un trasplantament de medul·la òssia.
- 74 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
0
2
4
6
8
10
12
14
1 2 3 4
GRÀFIC 1 - FRANGES HOMES
Si
No
Ni idea
0
2
4
6
8
10
12
14
16
1 2 3 4
GRÀFIC 1 - FRANGES DONES
Si
No
Ni idea
4. RESULTATS
4.1. ENQUESTES SOBRE LA LEUCÈMIA
PREGUNTA 1. Saps què és la leucèmia?
HOMES DONES
15- 29 anys
30 - 44 anys
45 - 60 anys
Més de 60 anys
TOTAL 15 - 29 anys
30 - 44 anys
45 - 60 anys
Més de 60 anys
TOTAL
Si 12 9 11 8 40 15 15 10 10 50
No Exactament
3 4 4 6 17 0 0 5 5 10
Ni idea 0 2 0 1 3 0 0 0 0 0
- 75 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
17%
45%
38%
GRÀFIC 2 - HOMES
Si
N'he sentit aparlar
No
15%
55%
30%
GRÀFIC 2 - DONES
Si
N'he sentit aparlar
No
PREGUNTA 2. Coneixes algun tipus de leucèmies?
HOMES DONES
15- 29 anys
30 - 44 anys
45 - 60 anys
Més de 60 anys
TOTAL 15 - 29 anys
30 - 44 anys
45 - 60 anys
Més de 60 anys
TOTAL
Si 4 1 4 1 10 1 3 2 3 9
N’he sentit a parlar
5 5 9 8 27 6 8 10 9 33
No 6 9 2 6 23 8 4 3 3 18
S’observa que les dones tenen un grau més alt de coneixement de la malaltia que els homes.
La franja d’edat dels homes entre 15 i 29 anys és la que té més coneixement sobre la malaltia i la franja de
més de 60 anys la que menys. De totes maneres els resultats són bastant iguals. En quant a les dones, les
dues primeres franges d’edat, és a dir, entre 15 i 44 anys tenen un grau de coneixement de la malaltia molt
alt envers les dues altres franges restants.
Aquesta pregunta, és també una pregunta oberta, la qual si es marcava l’opció “Sí que sé que és la
leucèmia”, s’havia d’escriure una petita definició, per a comprovar que les persones ho sabien.
La població va escriure que era “Un càncer a la sang”, “Una infecció a la sang”, “Un càncer que té les cèl·lules
malignes a la sang”, “Una malaltia cancerosa hematològica”, “Una disminució greu de cèl·lules sanguínies”,
“Una proliferació de cèl·lules dolentes a la sang”, “Una pèrdua de glòbuls blancs de la sang”, “una alteració
de glòbuls rojos a la sang”, etc. És a dir, que la gran majoria de la població sap que és de veritat.
De totes maneres, curiosament s’han trobat respostes de persones que afirmaven que la leucèmia era “Quan
la sang s’aigualeix” o bé deien que era “Una malaltia del cervell”. No m’ha sorprès ja que aquestes respostes
han estat fetes per persones de més de 60 anys i possiblement creuen que saben què és la malaltia però en
realitat van errats.
- 76 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
0
2
4
6
8
10
1 2 3 4
GRÀFIC 2 - FRANJA HOMES
Si
N'he sentit aparlar
No
0
2
4
6
8
10
12
1 2 3 4
GRÀFIC 2 - FRANJA DONES
Si
N'he sentit aparlar
No
Si analitzem detingudament les franges d’edat dels homes podem apreciar com predominen en les franges de
45 a més de 60 anys el fet de que tan sols n’han sentit a parlar, mentre que el coneixement dels tipus de
leucèmia queda molt baix. Cal observar que els homes d’entre 30 i 44 anys molts no coneixen cap tipus de
leucèmia i per últim, la primera franja dels homes més joves els resultats són més equivalents, això podria ser
donat perquè el fet de conèixer i emprar tant bé l’eina d’Internet permet tenir un coneixement més elevat de
determinades coses.
D’altra banda, en quan als resultats obtinguts en les enquestes realitzades a les dones, són molt semblants als
dels homes. Cal esmentar que excepte la primera franja de 15 a 29 anys, les altres predomina la resposta “N’he
sentit a parlar”. Es pot observar com de més jove a més gran va augmentant el coneixement del tipus de
leucèmies.
Aquesta pregunta, com en el mateix cas que la pregunta anterior també si es marcava l’opció “Sí que conec
algun tipus de leucèmia” s’havia de concretar quin o quins tipus.
Malgrat poca gent en coneixia, les persones que en sabien algun tipus, són correctes. Com per exemple: “Conec
diversos tipus com per exemple limfoblàstiques, cròniques, mieloides..”, “Leucèmia limfoblàstica aguda,
crònica”, “limfocítica crònica, aguda”, “Leucèmia mieloblàstica, limfoblàstica”, “Limfoma de Hodgkin”,
“Leucèmia galopan”.
També es pot fer l’observació de que a la pregunta anterior un total del 75% dels enquestats han respost que
saben què és la leucèmia, però pel que s’ha vist en aquesta pregunta és que només un 16% dels enquestats
coneixen algun tipus de leucèmia.
- 77 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
88%
12%
GRÀFIC 3 - HOMES
Si
No90%
10%
GRÀFIC 3 - DONES
Si
No
89%
11%
GRÀFIC 3 - TOTAL
Si
No
PREGUNTA 3. Saps si té cura la leucèmia?
HOMES DONES
15- 29 anys
30 - 44 anys
45 - 60 anys
Més de 60 anys
TOTAL 15 - 29 anys
30 - 44 anys
45 - 60 anys
Més de 60 anys
TOTAL
Si 14 13 14 12 53 15 12 14 13 54
No 1 2 1 3 7 0 3 1 2 6
Observant els resultats obtinguts en la tercera pregunta de l’enquesta és evident que
tan els homes com les dones saben que la leucèmia és una malaltia que si es segueix un
tractament estricte però constant, és curable. S’ha pogut arribar a aquesta conclusió
perquè els resultats coincideixen molt ja que el percentatge d’homes que creu que és
curable és d’un 88% i el de dones és d’un 90 %. Val a dir, que possiblement el fet que
creguin que no és curable podria ser perquè coneixen alguna persona que no se’n hagi
sortit.
Per tant, el total d’home i dones que creuen que la malaltia és curable és del 89% i l’11%
restant creuen que no és curable.
- 78 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
02468
101214
GRÀFIC 4 - FRANGES HOMES
15 - 29 anys
30 - 44 anys
45 - 60 anys
Més de 60 anys
02468
10121416
GRÀFIC 4 - FRANGES DONES
15 - 29 anys
30 - 44 anys
45 - 60 anys
Més de 60 anys
PREGUNTA 4. Quins tipus de cura coneixes per aquesta malaltia?
HOMES DONES
15- 29 anys
30 - 44 anys
45 - 60 anys
Més de 60 anys
TOTAL 15 - 29 anys
30 - 44 anys
45 - 60 anys
Més de 60 anys
TOTAL
Quimioteràpia 12 10 11 12 45 15 10 12 10 47
Trasplantament 7 11 12 10 40 5 12 13 9 39
Homeopatia 2 1 0 0 3 0 0 0 0 0
Medicació 1 3 1 4 9 4 6 4 5 19
Cirurgia 1 2 0 1 4 1 0 1 1 3
Rehabilitació 1 0 0 1 2 3 0 0 1 4
- 79 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
05
101520253035404550
GRÀFIC 4 - HOMES
05
101520253035404550
GRÀFIC 4 - DONES
Analitzant els resultats de la pregunta quatre sobre els tipus de cura que coneix la societat per la
malaltia s’ha pogut veure que els dos tractaments més triats per els homes i dones són la
quimioteràpia i el trasplantament.
Cal esmentar que pel que fa els homes de la franja d’edat entre 15 i 29 anys hi ha un percentatge baix
que creu la homeopatia és un tractament eficaç.
Així doncs, els mètodes més eficaços per a curar la malaltia segons la societat actual i per ordre són la
quimioteràpia, el trasplantament, medicació, cirurgia i rehabilitació molt equivalents i per últim la
homeopatia.
En aquesta pregunta, els resultats no donen exactes ja que hi ha persones que han triat més d’una
opció perquè ho creien convenient o creien que hi havia més d’una opció correcte.
De totes maneres els dos tractaments més triats pels enquestats coincideixen amb la realitat ja que la
quimioteràpia i el trasplantament són els tractaments més eficaços.
- 80 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
0
2
4
6
8
10
12
14
16
1 2 3 4
GRÀFICA 5 - FRANGES HOMES
Si
No.
0
2
4
6
8
10
12
14
16
1 2 3 4
GRÀFICA 5 - FRANGES DONES
Si
No.
PREGUNTA 5. Coneixes alguna persona que hagi patit aquesta malaltia?
HOMES DONES
15- 29 anys
30 - 44 anys
45 - 60 anys
Més de 60 anys
TOTAL 15 - 29 anys
30 - 44 anys
45 - 60 anys
Més de 60 anys
TOTAL
Si 12 8 14 12 46 15 10 11 13 49
No 3 5 2 4 14 0 5 4 2 11
- 81 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
65%
26%
9%
GRÀFIC 6 - HOMES
Si
No
Està en Procès
PREGUNTA 6. L’ha superat? (Relacionada amb la pregunta anterior).
HOMES DONES
15- 29 anys
30 - 44 anys
45 - 60 anys
Més de 60 anys
TOTAL 15 - 29 anys
30 - 44 anys
45 - 60 anys
Més de 60 anys
TOTAL
Si 8 8 8 6 30 10 2 6 10 28
No 2 3 4 3 12 4 5 4 4 17
Està en procés
2 0 2 0 4 1 1 3 0 4
Analitzant els resultats de la cinquena pregunta de l’enquesta passada als homes i
dones de la societat actual, s’ha pogut arribar a la conclusió que la majoria d’homes i
dones coneixen algú que hagi patit leucèmia.
És evident que tant en les franges d’edat dels homes com en les de les dones predomina
el sí malgrat en alguns llocs sigui més alt que en altres. Per exemple en les dones, la
franja d’edat entre 15 i 29 anys és alta tot i que en la següent franja disminueix, i
després torna a augmentar.
Cal dir que si la resposta “sí” ha estat tan alta per a tanta gent podríem arribar a la
conclusió que és una malaltia prou freqüent dins la nostra societat.
- 82 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
57% 35%
8%
GRÀFIC 6 - DONES
Si
No
Està en Procès
Amb els resultats obtinguts de la pregunta 6 de l’enquesta relacionada amb la 5, podem
arribar a la conclusió que més de la meitat de les persones que han patit leucèmia s’han
curat, això és degut perquè s’ha diagnosticat a temps, i s’ha seguit un tractament
estricte que ha donat resultat. Possiblement, el percentatge de persones que no s’han
curat doncs, podria ser o bé perquè no ha estat diagnosticada a temps i ja pot haver
arribat al sistema nerviós central, o bé perquè en sotmetre’s en un trasplantament,
l’operació no va anar bé.
És important dir, que la suma del total de respostes d’aquesta pregunta és equivalent a
la suma del total de persones que han dit que sí que coneixien a algú amb leucèmia, és a
dir, 95 persones.
- 83 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
1 2 3 4
GRÀFIC 7 - FRANJA HOMES
Si
No
No ho sé
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
1 2 3 4
GRÀFIC 7 - FRANJA DONES
Si
No
No ho sé
PREGUNTA 7. Creus que és una malaltia molt freqüent?
HOMES DONES
15- 29 anys
30 - 44 anys
45 - 60 anys
Més de 60 anys
TOTAL 15 - 29 anys
30 - 44 anys
45 - 60 anys
Més de 60 anys
TOTAL
Si 3 9 7 6 25 2 4 5 8 19
No 9 1 6 6 22 7 8 8 6 29
No ho sé 3 5 2 3 13 6 3 2 1 12
- 84 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
37%
42%
21%
GRÀFIC 7 - TOTAL
Si
No
No ho sé
Es pot arribar a la conclusió mitjançant els resultats de les enquestes que la leucèmia
podria ser una malaltia freqüent ja que gairebé la meitat dels enquestats (un 42%) han
respòs que sí.
Podem afirmar observant els gràfics de franges d’edat dels homes que, els homes
d’entre 30 i 44 anys estan molt segurs que és freqüent, mentre que la franja d’edat de
15 a 29 anys, just al contrari, creuen que no és molt freqüent. Les franges restants els
resultats són bastant equivalents, hi ha qui creu que és freqüent mentre hi ha qui creu
que no ho és.
D’altra banda, els resultats del gràfic de franges d’edat de les dones predomina la
resposta “no” a la pregunta si es creu que la leucèmia és o no freqüent. De totes
maneres, ens podem fixar com a mesura que augmenten les franges d’edat, la resposta
“sí” també incrementa mentre que la resposta “no ho sé” disminueix.
La resposta a aquesta pregunta podria ser molt diversa perquè també depèn molt de si
es té algun familiar o conegut pròxim amb leucèmia; en aquest cas, la malaltia la vius
tan a prop que sí que consideres que és freqüent en canvi una persona que no conegui
ningú amb aquesta malaltia (que són pocs casos) podrien arribar a la conclusió que no
és gaire freqüent, perquè tampoc l’han viscuda d’aprop o bé tampoc en tenen la
suficient informació.
- 85 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
13%
60%
27%
GRÀFIC 8 - HOMES
Si
No
No ho sé
8%
55%
37%
GRÀFIC 8 - DONES
Si
No
No ho sé
11%
57%
32%
GRÀFIC 8 - TOTAL
Si
No
No ho sé
PREGUNTA 8. Creus que és una malaltia hereditària?
HOMES DONES
15- 29 anys
30 - 44 anys
45 - 60 anys
Més de 60 anys
TOTAL 15 - 29 anys
30 - 44 anys
45 - 60 anys
Més de 60 anys
TOTAL
Si 5 0 0 3 8 3 1 1 0 5
No 6 10 11 9 36 3 8 9 13 33
No ho sé 4 5 4 3 16 9 6 5 2 22
Observant els resultats obtinguts de la pregunta 8 més de la meitat de les persones
enquestades han respost que la leucèmia no és una malaltia hereditària. Així doncs, la
majoria de la població enquestada no va errada ja que la leucèmia no és una malaltia
hereditària.
- 86 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
2%
95%
3%
GRÀFIC 9 - HOMES
Si
No
No ho sé
0%
98%
2%
GRÀFIC 9 - DONES
Si
No
No ho sé
PREGUNTA 9. Creus que és una malaltia contagiosa?
HOMES DONES
15- 29 anys
30 - 44 anys
45 - 60 anys
Més de 60 anys
TOTAL 15 - 29 anys
30 - 44 anys
45 - 60 anys
Més de 60 anys
TOTAL
Si 0 0 0 1 1 0 0 0 0 0
No 15 13 15 14 57 14 15 15 15 59
No ho sé 0 2 0 0 2 1 0 0 0 1
Analitzant els resultats que s’han obtingut de la novena pregunta sobre si la leucèmia és
una malaltia contagiosa, gairebé totes els homes i totes les dones creuen que la
leucèmia no és contagiosa. Així doncs, gairebé tota la població no va errada ja que la
leucèmia no és una malaltia contagiosa.
- 87 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
10%
53%
37%
GRÀFIC 10 - HOMES
Si
No
No ho sé
17%
58%
25%
GRÀFIC 10 - DONES
Si
No
No ho sé
13%
56%
31%
GRÀFIC 10 - TOTAL
Si
No
No ho sé
PREGUNTA 10. Creus que pot aparèixer aquesta malaltia segons la dieta o vida
sedentària que duem a terme?
HOMES DONES
15- 29 anys
30 - 44 anys
45 - 60 anys
Més de 60 anys
TOTAL 15 - 29 anys
30 - 44 anys
45 - 60 anys
Més de 60 anys
TOTAL
Si 0 3 1 2 6 3 4 3 0 10
No 8 5 12 7 32 5 8 9 13 35
No ho sé 7 7 2 6 22 7 3 3 2 15
Un cop obtinguts els resultats de la desena pregunta de l’enquesta sobre la leucèmia s’ha pogut apreciar que
els resultats entre homes i dones són bastant iguals. Per tant, observant els resultats podríem arribar a la
conclusió que els enquestats no van errats sobre si la leucèmia apareix o no segons la dieta o vida sedentària
que es du a terme, perquè no té res a veure.
- 88 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
0
2
4
6
8
10
12
14
16
1 2 3 4
GRÀFIC 11 - FRANJA HOMES
Qüestió de dies
Qüestió de setmanes
Qüestió de mesos
Qüestió d'anys
0
2
4
6
8
10
12
14
16
1 2 3 4
GRÀFIC 11 - FRANJA DONES
Qüestió de dies
Qüestió de setmanes
Qüestió de mesos
Qüestió d'anys
PREGUNTA 11. El tractament sol ser...
HOMES DONES
15- 29 anys
30 - 44 anys
45 - 60 anys
Més de 60 anys
TOTAL 15 - 29 anys
30 - 44 anys
45 - 60 anys
Més de 60 anys
TOTAL
Qüestió de dies 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Qüestió de setmanes
0 0 0 1 1 0 0 1 0 1
Qüestió de mesos
8 5 11 4 28 6 5 4 4 19
Qüestió d’anys 9 14 11 11 45 9 11 13 14 47
- 89 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Qüestió de dies Qüestió desetmanes
Qüestió de mesos Qüestió d'anys
GRÀFIC 11 - TOTAL
Mitjançant els resultats obtinguts de l’última pregunta sobre quan es creia que durava el tractament, podem
apreciar com en les franges d’edat de 15 a 29 anys i de 45 a 60 anys dels homes, hi ha bastant igualtat entre
que el tractament dura mesos o anys. Mentre que en les franges d’edat restants, és a dir, de 30 a 44 anys i de
més de 60 anys, podem apreciar una diferència entre els mesos i anys, deixant clar que el tractament pot
durar anys. De totes maneres, hi ha homes de més de 60 anys que han respost que el tractament pot durar
setmanes.
D’altra banda, en les respostes de les dones es veu clarament que totes es decanten cap a la resposta que el
tractament dura anys. Podem observar com en les primeres franges d’edat hi ha més o menys la mateixa
equivalència entre mesos i anys, però a mesura que les franges d’edat augmenten, la diferència entre les dues
respostes també es diferencia, fent que la resposta de qüestió d’anys incrementi mentre que la resposta de
qüestió de mesos tendeix a disminuir.
Val a dir, doncs, que la gran majoria dels enquestats creu que el tractament sol ser en qüestió d’anys, perquè
la leucèmia és una malaltia que necessita un tractament d’un termini llarg per arribar a ser curada. De totes
maneres, també té sentit la resposta que podria ser qüestió de mesos, perquè també és veritat que podria
durar bastants mesos, sense arribar a l’any. El tractament en qüestió de setmanes és gairebé impossible i en
qüestió de dies tampoc.
- 90 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
4.2. ENTREVISTES
4.2.1. ENTREVISTA A ANNA TORNÉ COROMINES
1. Com explicaries la leucèmia?
Podríem dir que és el creixement de cèl·lules dolentes a sang perifèrica i a medul·la òssia.
2. Quines creus que són les causes?
La leucèmia es desenvolupa perquè una de les cèl·lules germinals muta, és a dir, es fa malt bé. La
cèl·lula mutada es multiplica de forma descontrolada i dóna lloc a la leucèmia.
La majoria de les vegades, se’n desconeix la causa. En ocasions, hi poden haver factors associats
com ara: haver rebut radiacions ionitzants, factors genètics, químics (incloent alguns fàrmacs) i/o
algunes infeccions ( VIH, HTLV-I, ...).
3. I els símptomes?
Bé, els símptomes depèn. Depèn del tipus de leucèmia, de l’edat o factors de comorbiditat del
malalt, segons si és una fase més precoç o més avançada de la malaltia... A trets generals, doncs,
podria ser asimptomàtica ( i ser una troballa casual en una analítica), poden aparèixer múltiples
adenopaties, infeccions de repetició, aparició de molts hematomes i gingivorràgies abundants, per
exemple.
4. Com es detecta?
La leucèmia es sol detectar a nivell d’atenció primària per la clínica o un anàlisis de sang.
5. Quins tipus de leucèmia existeixen?
Hi han leucèmies agudes que són les que quan les cèl·lules que s’estan multiplicant de forma
descontrolada són molt indiferenciades, es a dir, joves, o cròniques quan són cèl·lules madures. Si
el tipus de cèl·lula que es multiplica és de la sèrie limfocítica parlarem de Leucèmia limfoblàstica o
limfàtica. En canvi si la cèl·lula que es multiplica és de la sèrie mielocítica parlarem de Leucèmia
Mieloblàstica o Mieloide.
- 91 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
6. Quins són els possibles tractaments?
Principalment la quimioteràpia, i el trasplantament de progenitors hematopoètics per a aquells
casos en que està indicat.
7. Afecta a un % molt alt de la població?
Bé, la OMS calcula a Espanya una incidència, és a dir, casos nous/100 000 habitants i any de 7,8
homes i de 4,7 dones per cada 100.000 habitants i any. Una xifra que podríem discutir comparant
estudis i si tinguéssim en compte els grups d’edat. Però per fer-nos una idea del què això suposa, si
a Manlleu hi ha 20647 habitants, vol dir que cada any hi haurien 2 casos nous de leucèmia. A nivell
d’Espanya, es parla de gairebé 5000 casos nous per any aproximadament.
8. Afecta a més nens, joves, adults o gent gran?
Jo diria que més del 50% són diagnosticades en adults i gent gran. Però depèn del tipus de
leucèmia: les formes agudes, en general, són més freqüents entre els nens i joves i les formes
cròniques en adults i gent gran.
9. Afecta més a homes o a dones?
Si ens basem en les estadístiques, en homes.
10. Quin % de cura té?
Probablement poc més del 50%, però no m’atreviria a donar-te un % concret. Ara bé, sí que aquest
està augmentant cada vegada més amb les noves línies de quimioteràpia i els avanços en quan al
traspalant.
11. En el cas d’un transplantament...
11.1. Algú de la família sol ser compatible amb el malalt?
Sí, pot ser-ho. Sobretot els germans.
- 92 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
11.2 Si no és això, el banc de donants funciona bé?
Quan no hi ha histocompatibilitat entre familiars, s’ha de recórrer a la Xarxa Mundial de
Donants de Medul·la Òssia, entre els quals hi ha el banc de sang i teixits de Catalunya.
11.3 Hi ha prous donants?
Bé, consultant a la pàgina www.bancsang.net hi ha la memòria del 2008 que ajuda a fer-nos
una idea de l’augment de donants. Ara bé, prous? Diria que no. Per això s’està treballant també
en aprofitar la sang dels cordons umbilicals, ja que és una sang molt rica en cèl·lules
pluripotencials.
11.4 Què suposa ser donant? En què consisteix?
Ser donant suposa acceptar el compromís de donar progenitors hematopoètics de medul·la
òssia o de sang perifèrica. Si s’obtenen de medul·la òssia es fa una punció al moll de l’os, que es
faria a quiròfan i sota anestèsia epidural o general. Si s’obtenen de sang perifèrica, doncs
s’administren 4-5 injeccions subcutànies de factors de creixement hematopoètics que fan que
les cèl·lules mare de la medul·la òssia passin a la sang. Llavors només caldria una punció a sang
perifèrica per a obtenir-los.
11.5 Quin és el percentatge de cura de la gent que rep transplantament?
No et ser dir el % de curacions per traspalant, però veient les taxes de curació per trets generals, el
balanç ha de ser positiu.
11.6 Hi ha més rebuigs que efectivitat?
Està clar que el rebuig és una de les principals complicacions del trasplantament, però diria que
guanya l’efectivitat. Per a afirmar-ho, ens hauríem de documentar.
11.7 Perquè prefereixen abans quimioteràpia que transplantament? (avantatges i
inconvenients).
No és que prefereixin l’un o l’altre. És que per a fer-los el traspalant, abans se’ls fa quimioteràpia
per a destruir les cèl·lules sanguínies anormals i per disminuir el rebuig. Per altra banda, no tots els
pacients són candidats a trasplantament; en aquests casos s’utilitza quimioteràpia.
- 93 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
12. Quins són els efectes secundaris de qualsevol tractament?
Si ho preguntéssim a un hematòleg, probablement ens en diria molts.
Jo com a metge d’urgències i d’atenció primària, l’efecte secundari que tinc més present és la
neutropènia i les complicacions que se’n deriven.
13. Quin és el promig de temps que es necessita per a fer tot el tractament i curar-se?
En aquest cas, jo no sabria generalitzar perquè que he vist pacients amb leucèmia, però no a tots
els he pogut fer el seguiment. Dependrà un cop més del tipus de leucèmia, del tipus de pacient
(edat, malalties prèvies i actuals) i d’alguna cosa molt important i que sovint no podem predir que
és la resposta al tractament i l’evolució de la malaltia.
14. El caràcter o la manera de ser del pacient pot afectar en la cura? És a dir, el fet de ser positiu
o negatiu.
Basant-me amb l’experiència tant professional com personal, m’atreviria a dir-te que sí. No tant en
la cura o no de la malaltia, però sí en l’evolució i sobretot en com viure-la el propi malalt i la família.
15. Es necessita acompanyament psicològic?
Jo et puc parlar d’atenció primària, on sovint el pacient i la família si han tingut un bon vincle amb el
seu metge de família, sí que vénen a buscar aquest acompanyament.
La tasca d’acompanyar en aquestes situacions, és alguna cosa que no s’ensenya a la facultat, però
que sí t’ensenya la consulta dia a dia.
16. És més probable que una persona que hagi patit la malaltia la repeteixi que no una persona
que no l’ha passat?
Crec que haver patit una leucèmia prèviament, sí que es podria incloure entre els factors
predisponents.
- 94 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
4.2.2. ENTREVISTA A LURDES SEGALÉS
1. Quan i com va ser que se li va diagnosticar?
Se li va diagnosticar el 12 d’Abril del 2009. Portava uns dies en què es trobava molt esgotat i tenia
dècimes de febre. Tot plegat tenia febre tot plegat no. Però, bé, a la canalla tampoc hi dones gaire
importància a dècimes de febre. I bé, un dia l’hi vaig veure tres marquetes molt petites al tòrax i no
responien a res que jo conegués perquè no era cap tipus de granet ni de varicel·la, res conegut i per
això vam anar al metge. I és clar, ara ja entenc què són, això són petèquies que és quan moren
moltes plaquetes sobtadament i directament ens van enviar a Vic, a Urgències. Per tant, les senyals
d’alarma van ser les petèquies. Llavors allà ja li van realitzar una analítica i van tardar molta estona
perquè van parlar amb els hematòlegs abans de diagnosticar, però res, va ser en qüestió d’un parell
d’hores.
2. On el van tractar?
A Sant Joan de Déu.
3. Abans d’això, ja sabíeu en què consistia la malaltia?
Bé, el mateix que coneix tothom, però tècnicament no.
4. Després d’aquesta experiència: com explicaríeu què és la leucèmia?
Bé, amb poques paraules doncs que és un descontrol del cos, les cèl·lules productores de la sang,
en aquest cas la medul·la doncs fa que es desencadenin malament, facin malament el seu procés i
es tornin dolentes.
5. Van rebre assessorament o ajut d’alguna fundació o associació?
Sí, però quan ja estava en tractament. És a dir, quan ja portes uns quants dies a l’hospital. Primer
deixen que ho vagis paint i llavors sí, de la FANOC, sobretot de la FANOC. En el suport psicològic, hi
ha allà dues psicòlogues d’aquesta associació. Són els que fan més feina.
6. Els va ser fàcil aconseguir informació?
No, no és fàcil perquè els metges t’expliquen el que tu estàs preparat per assimilar. Per altra
banda, no t’expliquen el que ells no volen, t’expliquen la part que els interessa. A més a més, sabem
que Internet hi ha molta informació, algunes coses antigues i també hi ha coses noves que estan en
- 95 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
fase d’investigació encara, i per tant si els hi vas a demanar als metges no et servirà de res perquè
no s’aplica. No és fàcil obtenir informació.
7. Quin tipus de leucèmia va tenir?
Leucèmia limfoblàstica aguda tipus Burkitt.
8. Quins tractaments li van fer?
Bàsicament va fer quimoteràpia. Dins la quimioteràpia es va realitzar molta teràpia intratecal. La
teràpia intratecal consisteix en un tipus de teràpia en que punxen la medul·la perquè aquest tipus
de leucemia Burkitt té molta tendència a infiltrar-se en el sistema nerviós central que és allò que li
va passar en en Nil. Les teràpies intratecals les realitzen dues vegades cada setmana al
començament, llavors una cada setmana. També es va realitzar molta teràpia amb metrotexate
(també dins la quimioteràpia). Es va fer radioteràpia per preparar pel trasplantament quan els va
semblar i el primer que van fer doncs, és començar per la radioteràpia a sistema nerviós central i a
medul·la òssia.
9. Els van obrir la possibilitat d’escollir entre diferents tractaments?
No, no vam escollir.
10. Quins efectes secundaris van aparèixer?
El primer de tot és la mort de totes les cèl·lules de regeneració ràpida. És a dir, la caiguda del cabell
perquè són les cèl·lules de creixement ràpid, també la mort de glòbuls blancs que són les defenses,
la mort de glòbuls vermells, de plaquetes... La primera sessió de quimioteràpia com que s’ajunta la
malaltia i el tractament, llavors provoca febres entre d’altres coses. De totes maneres, ell mai va
agafar cap virus, cap pulmonia, ni cap infecció per estar baix de defenses. El que sí que va tenir van
ser nàusees i vòmits als primers dies que estava en tractament, mals de panxa, diarrees, etc. Les
primeres quimioteràpies, que eren molt fortes, també mucositis, que són dagues a la boca i a tot el
tub digestiu. Bé, tot això en la quimioteràpia de xoc, aquesta quimioteràpia es realitza abans de la
quimioteràpia de curar i és com si diguéssim que consisteix “A anar a per totes, a carregar-s’ho tot”.
Va estar uns quants dies a la UCI, va tenir algun problema amb el fetge i el ronyó, això va ser el més
dur, a part de les recaigudes posteriors.
- 96 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
11. Què va anar malament en el tractament?
No és que anés malament el tractament, és a dir, el tractament va anar bé però el problema és que
els metges només veuen una quantitat de cèl·lules dolentes, és a dir, si hi ha 100.000 cèl·lules
dolentes, només són capaços de veure 10.000. Per tant, és clar, sempre sortia net però encara hi
havia cèl·lules que no s’havien vist. Llavors va arribar un moment en que la quimioteràpia va baixar
d’intensitat, tot i així el seu tractament era molt més intens que els altres, però quant ja era una
mica menys intens van tornar a aparèixer aquestes cèl·lules dolentes. Més tard li va sortir una
herpes entre d’altres coses i això ens va semblar que era part de la baixada de defenses però també
tenia molts mals de cap i això va ser el que ens va indicar que havia fet recaiguda en el sistema
nerviós central i a medul·la. A partir d’aquí vam fer un tractament rescat amb retoximap.
Retoximap és com un medicament, no és quimioteràpia, en algunes persones els hi ha anat bé per
matar les cèl·lules que expressen la molècula CD20. És a dir, cada molècula expressen un
component i els que expressen el CD20 són sensibles amb el retoximap. I aquest retoximap junt
també amb altres quimioteràpies per anar eliminant doncs va ser la teràpia que van fer servir de
rescat. Però bé, semblava que estava tot bé ja hi havia el transplantament plantejat, vam arribar a
ingressar a càmeres i va començar a convulsionar i llavors van veure que potser s’havia fet algun
cop al cap i li van fer un TAC. Un cop fet el TAC van veure que hi havia una massa important en una
banda del cap i vàries taques. Van veure que igual que l’altra vegada , havien quedat cèl·lules que
no les havien detectat. En el moment de la recaiguda del sistema nerviós central les cèl·lules devien
quedar-se allà i com que el cervell és un muscle que no percep el dolor ni tocava a cap part vital, i a
més a més, ell no havia tingut mai res, cap símptoma de dir “Aquí hi ha alguna cosa que no funciona
bé”, doncs les cèl·lules es devien anar multiplicant. En el moment en que es plantejava el
transplantament, es va fer un moll d’os (analítica a la medul·la), i la doctora que portava el
transplantament va dir que hi havia indicis de hi havia moviment però ja no hi van ser a temps,
perquè hi havia masses cèl·lules dolentes.
12. Se li va fer transplantament de medul·la òssia? Perquè?
No, perquè no va arribar a temps. De totes maneres penses que millor perquè un transplantament
de medul·la és molt agressiu.
13. De totes maneres, havíeu trobat un donant compatible?
El germà. En principi no volíem que fos ell perquè donar un nen sa per un de malalt és una qüestió
moral bastant delicada. Però bé, és tot una política, és tot un enrenou i et diuen: “Si tu no vols
donar el teu fill menor, ells no et buscaran un donant”. Ells diuen que és un acte altruista que un
donant doni una cèl·lula a una persona que no coneix si tu tens un fill que és compatible. Però, de
- 97 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
veritat es un fet altruista que no donis un nen de 5 anys que està sa, que no té res, perquè li treguin
moll d’os? Perquè és clar, quan hi ha una recaiguda del sistema nerviós central, s’ha d’anar a per
totes, però dintre d’uns límits. Si ets un adult pots decidir, però un nen així petit? No saps mai què
pot passar. On veus l’altruisme de posar un fill en el lloc d’un altre?
14. M’he llegit un llibre escrit per una mare de Manresa que va tenir una filla amb leucèmia i la
única solució va ser fer un fill a la carta per així, ser compatible amb la seva germana. El
cordó umbilical del nadó el van fer servir en el transplantament.
És clar, el cordó umbilical a ningú li perjudica. Però també cal tenir en compte que molt poques
leucèmies permeten tant temps. Perquè nou mesos, és molt.
15. Tenim uns coneguts en què el seu fill tenia leucèmia i tot i que els seus germans eren
compatibles amb ell, la mare també ho era, i és clar, la mare va voler ser la donant, no va
voler que ho fossin els altres seus dos fills.
Això és molt estrany que la mare sigui compatible amb el fill, verdaderament és una sort.
16. De totes maneres, diria que aquest tipus de leucèmia no va ser tan forta com la d’en Nil.
Hi ha molts tipus de leucèmies, i llavors les graduen encara que cada una tingui el seu nom, amb
leucèmia 1, 2, 3 i 4. La 1 i la 2 són les més corrents, les més bàsiques, que això no vol dir que no
tinguin risc i que no siguin mortals, però bé, són les que tenen més per mà. I en Nil, no recordo si
era una 3 o una 4, vull dir que no era pas de les normals. Té molt percentatge de curació, però, si
fan recaiguda a sistema nerviós central és quant és més difícil. Però bé, hi ha leucèmies molt
rabiüdes que se’n surten i n’hi ha de molt bàsiques que no. Això depèn de molts factors.
17. En quines fases s’organitza el tractament?
Ells marquen un període perquè més o menys no se’ls escapi de les mans. Per exemple, entre el dia
1 del tractament i el dia 1 del següent tractament han de passar 40 dies com a màxim. Les primeres
teràpies crec que eren 21 dies. Nosaltres sempre havíem anat al dia, perquè de seguida li pujaven
les defenses un altre cop i podíem iniciar de nou el tractament. Hi ha nens que els hi tarda molt a
pujar les defenses, i és clar, si han de posar el següent tractament el dia 22 i fins al 40 no els hi ha
pujat les defenses ja va malament perquè va més ràpid la malaltia que ells. I en canvi en nosaltres,
sempre havíem anat molt al temps, no ens vam saltar ni quatre dies. Tampoc va agafar cap
pulmonia, ni cap bacteri, ni cap virus, ni cap infecció. Havíem de rentar mans constantment,
tovallola individual, les mil i unes. De totes maneres, sempre hi ha aquell punt en que la medecina
no pot controlar. Hi ha moltes coses que fins que no hi ha hagut fracassos, no troben noves
- 98 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
solucions. La ciència aprèn amb els errors. Jo penso que per exemple si potser haguessin fet mes
TACS, s’haurien adonat abans que hi havia recaiguda del sistema nerviós central. Ni els mateixos
metges, que són en el centre número 1 d’Europa en transplantaments tampoc se’ls hi hauria
ocorregut, al contrari, perquè l’ingrés va ser el 8 o el 9 de gener i la doctora estava de pont, i va
arribar esparverada perquè deia: “No, no! Quin Nil? No pot ser en Nil, si en Nil estava bé!”. És a dir,
els mateixos veient les proves, veient-t’ho tot, no s’ho creien. Fins que no els hi explota a les mans,
no ho veuen. La malaltia sempre va per davant d’ells. Sempre. De totes maneres, encara sort que la
ciència va avançant, poc a poc, però va avançant. Perquè la veritat és que ell mateix, en un altre
país, amb una setmana hagués estat llest i bé, aquí la medicina dóna més temps. Dóna més temps
en anar-ho assumint, per anar-ho encaixant, i per anar veient per on poden anar les coses i el cap
més o menys et va ordenant una mica les coses. En un altre país, amb una setmana o quinze dies,
no hagués durat pas més. Gràcies a Déu, vivim en un país privilegiat amb això.
18. Com esdevé el caràcter dels pacients el fet d’haver de seguir aquest tractament tan dur?
Hi ha alguns nens, que quan porten cortisona i sobretot tenen caràcter, tela!. Però bé, llavors hi ha
aquells nens que en faries el que voldries, que s’obren molt perquè és clar, es troben en una
situació nova amb gent nova, i es fan com una mica el seu món allà.
El que sí que es veritat és que s’ha de valer per a fer aquest tipus de feina. Ser metge o infermera
dins aquest camp no és fàcil, no poden ser sensibles. A les mares no et diuen pel teu nom, sinó que
et criden per “La Mare d’en Nil”, perquè no es lliguin tant amb la família. (Excepte si fa molt que ets
allà a l’hospital, llavors potser sí).
Però, per norma, mantenen la distància perquè quan veus casos així, vulguis o no, t’ha d’afectar
molt. De totes maneres, un any, amb un nen, te l’acabes estimant ja que a més, a l’hospital de dia,
hi volten molt. Amb en Nil cada dos dies estàvem a l’hospital fent analítiques, tractaments des de
les 8 del matí fins a les 6 de la tarda i estàs allà amb l’infermera. Alguns cops, anava a ajudar a les
infermeres amb el carro, o els hi demanava un caramel o una piruleta, vull dir que ja van agafant
com un tracte especial. Però agraeixes molt aquests caràcters alegres que t’animen.
- 99 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
4.2.3. ENTREVISTA A ROGER IBORRA SERRAT
1. Quan i com se’t va diagnosticar la leucèmia?
Bé, després de dues setmanes a l’hospital de Vic me la van diagnosticar. Però els hi va costar molt
detectar-la perquè primer vaig tenir una pericarditis. El pericardi és una membrana que hi ha al
voltant del cor, i aquesta es va omplir d’aigua. I aquest va ser el primer símptoma. Però van anar
molt perduts perquè primer van atacar la pericarditis però va tornar a aparèixer i després de
moltes proves com per exemple la del tètanus, van descobrir que tenia leucèmia.
2. A on et van tractar?
Primer a Vic i després a l’Hospital Clínic Germans Trias i Pujol.
3. Abans d’això, ja sabies en què consistia la malaltia?
No, molt poc. Sabia que era un tipus de càncer i que era a la sang i res més.
4. Després d’aquesta experiència, com explicaries què és la leucèmia?
Una putada!! No no, però bé, va ser un any de la meva vida que vaig haver de fer un tractament.
5. Vau rebre assessorament o ajut d’alguna fundació o associació?
Sí, als meus pares els hi van oferir fins i tot a veure si volien un pis allà a Barcelona per dormir, els
viatges els hi van pagar tots, tot molt bé. També van rebre assessorament psicològic. Allà hi havia
de tot, dietista, psicòloga... L’equip era impressionant. Amb l’equip mèdic d’allà a Can Ruti no tinc
res que dir, va ser impressionant.
6. Quin tipus de leucèmia vas tenir?
Vaig tenir leucèmia limfoblàstica aguda tipus T, grau 3.
7. Quin tractament et van fer?
Em van fer quimioteràpia i prou. El primer mes era de prova i si sortia bé, tan sols m’havien de fer
quimioteràpia i no fer trasplantament.
8. Et van obrir a la possibilitat d’escollir entre diferents tractaments?
No, no vaig poder escollir.
- 100 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
9. Quins efectes secundaris vas tenir?
Els típics. Durant el primer mes va ser el pitjor, perquè hi va haver la caiguda del cabell, la pell se’m
va tornar blanca, taques, al primer mes se’m van parar els budells i vaig haver d’estar a la UCI i tot
perquè em costava la respiració, però res, va ser una setmana i després ja va estar. I els altres
mesos em feia mal a l’esquena també perquè em feien la punció lumbar. La punció lumbar t’ho fan
perquè les cèl·lules limfoides tipus T són molt petites i es fiquen a la medul·la espinal i per això
m’injectaven també una mica de quimioteràpia aquí a la medul·la.
10. Et van fer trasplantament de medul·la òssia?
No em van haver de fer trasplantament perquè com que la quimioteràpia ja va ser efectiva no va
caldre fer-lo. Però per si de cas, en el meu germà li van fer unes proves i el resultat que es va
obtindre era que si que podia ser un possible donant perquè era 100% compatible amb mi.
- 101 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
5. CONCLUSIONS.
Podem dir, que la leucèmia consisteix en una proliferació anormal i exagerada de leucòcits que
envaeixen la medul·la òssia, els òrgans hematològics i finalment tot l’organisme, i s’hi acumulen i
provoquen alteracions funcionals molt diverses que causen la mort al cap d’un període de temps
més llarg o menys. Si bé la leucèmia és una afecció molt greu, n’hi ha de diversos tipus, segons els
quals el pronòstic es modifica notablement. Així, per exemple, mentre que l’anomenada leucèmia
mieloblàstica aguda sol comportar la mort al cap de poc temps, la leucèmia granulocítica crònica
evoluciona durant molt de temps i de vegades a supervivència arriba als quinze anys.
Un dels tipus de leucèmia que es presenta sobretot en la infantesa, l’anomenada leucemia
limfoblàstica aguda, respon molt bé al tractament en gairebé tots els casos. Així, aquesta malaltia,
que normalment comportaria la mort al cap de pocs mesos, amb el tractament permet una
supervivència fins i tot més enllà dels quinze anys. Quan es tracta de leucèmies cròniques, que
evolucionen al llarg del temps, el tractament permet d’evitar-ne els símptomes, de manera que la
persona afectada pot desenvolupar amb normalitat les activitats quotidianes durant molt de temps,
gairebé sense cap inconvenient.
En el tractament d’aquesta malaltia sovint cal ingressar el malalt en un centre hospitalari. Això
forma part del tractament normal, per exemple per mantenir-lo en un ambient aïllat i del tot
asèptic mentre les defenses orgàniques es troben deprimides pels medicaments, o bé per tal de
procedir a transfusions de sang quan calgui. De totes maneres, aquest ingrés sol ésser temporal,
perquè quan s’aconsegueix una remissió de la malaltia el pacient pot tornar a casa i reprendre
l’activitat quotidiana.
Durant el transcurs de l’alteració és imprescindible la cooperació activa tant del mateix afectat com
de les persones que hi conviuen perquè cal seguir un control periòdic amb anàlisis i teràpies que
permetin de controlar-ne l’evolució i perquè cal afrontar el trastorn amb optimisme i confiança en
el possible èxit del tractament. De vegades convé seguir una psicoteràpia de suport efectuada amb
personal especialitzat.
Els medicaments emprats en el tractament de la leucèmia són potencialment tòxics i, a més dels
efectes beneficiosos, solen comportar efectes secundaris transitoris indesitjables, com és ara la
caiguda del cabell. Cal tenir en compte, però, que aquestes alteracions són una conseqüència
normal del tractament efectiu, de manera que convé demanar una informació adequada als metges
per tal de no espantar-se injustificadament.
- 102 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
Actualment, el pronòstic de la leucèmia ha millorat de manera notable gràcies aL transplantament
de medul·la òssia. Aquest procediment aconsegueix de guarir del tot la malaltia en un percentatge
de casos que augmenta gràcies al perfeccionament constant de la tècnica.
La sang és un teixit vermell líquid molt important que circula pels capil·lars, venes i artèries de tots
els éssers vertebrats. Té una fase sòlida representada per glòbuls blancs, glòbuls vermells i
plaquetes i una fase líquida representada pel plasma sanguini. Els eritròcits o glòbuls vermells estan
presents en la sang i transporten oxigen fins a la resta de cèl·lules del nostre cos, els glòbuls blancs
o leucòcits formen part dels efectors cel·lulars del sistema immunitari ja que són els encarregats de
destruir els agents infecciosos i les cèl·lules infectades i també segreguen substàncies protectores
com els anticossos que combaten les infeccions. Per últim, les plaquetes són petits fragments
cel·lulars ovalats i sense nucli que contribueixen a la formació de coàguls per a tancar les ferides
vasculars.
El sistema immunitari és el conjunt de mecanismes del nostre organisme que el protegeixen contra
malalties mitjançant la identificació i eliminació de patògens i cèl·lules tumorals. Aquest sistema
ens defineix i ens protegeix perquè permet diferenciar el que és propi del cos del que és aliè i
intenta destruir tot el que reconeix com a estrany. Cal tenir en compte, que el sistema immunitari
constitueix la tercera barrera de l’organisme, les seves cèl·lules essencials són els limfòcits i té
memòria que li permet reaccionar ràpidament i de forma eficaç davant un antigen amb el qual ja ha
estat en contacte. Unes cèl·lules sanguínies molt importants dins el sistema immunitari, com ja s’ha
dit abans són els leucòcits o glòbuls blancs que tenen la funció de defensa contra organismes
patògens externs. Aquests glòbuls blancs o leucòcits (igual que els eritròcits i les plaquetes)
s’originen dins el sistema limfàtic, a la medul·la òssia. És per això que aquests dos sistemes estan
estretament relacionats. El sistema limfàtic té les funcions de neteja i defensa del cos. I està format
per conductes semblants als vasos capil·lars que transporten la limfa.
Les cèl·lules mare són cèl·lules primordials no diferenciades que tenen l’habilitat de poder actuar
com a un sistema reparador per el cos, substituint altres cèl·lules mentre l’organisme encara és viu.
Hi ha molts tipus de cèl·lules mare i també són categoritzades segons la seva font, podent ser
cèl·lules mare adultes, embrionàries o del cordó umbilical. De totes maneres hi ha molta
controvèrsia per l’extracció de cèl·lules mare ja que algunes persones creuen que després de la
fecundació ja hi ha vida, i que per tant, s’està matant a un ésser humà. No obstant, quan es tracta
de salvar una persona d’una malaltia com per exemple la leucèmia, són unes cèl·lules molt
necessàries. Aquest és el cas de l’Erine, com s’ha esmentat al treball, una nena de Manresa que a
l’any i mig li van diagnosticar leucèmia. La lluita desesperada de la seva mare Esther per a salvar-la
va acabar portant-les davant una unica solució, fer un fill a la carta. Tot i que a Espanya, no li van
- 103 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
aprovar, va haver d’anar a Brussel·les i fer un germà per a ella 100% compatible. Un cop nascuda la
germana, van utilitzar el cordó umbilical per a poder fer el trasplantament a l’Erine i així poder-se
salvar.
Val a dir que un percentatge molt alt de la població ha contestat amb èxit què era la leucèmia i
molts han coincidit en que els tractaments més importants i eficaços per aquesta malaltia són la
quimioteràpia i el trasplantament de medul·la òssia. També hi havia algunes preguntes molt
interessants en que es demanava si es coneixia algun pacient amb aquesta malaltia, la gran majoria
de la població van respondre que sí, això ens ve a dir que la leucèmia és una malaltia bastant
freqüent en aquesta societat. Si es coneixia algun pacient amb leucèmia, es demanava si aquest
l’havia superat, la majoria dels enquestats deia que sí. Amb aquestes últimes dades esmentades
podem concloure doncs, que la leucèmia té un percentatge bastant alt de cura.
Segons la mare d’un pacient amb leucèmia l’organització de l’hospital és realment bona, igual que
el tracte de les infermeres ja que quan estàs en aquesta situació es necessita acompanyament
psicològic.
Per sort vivim en un país on la medicina verdaderament està molt avançada però de totes maneres
la ciència aprèn dels errors.
Hem pogut comprovar que l’assessorament psicològic és molt important així com també el caràcter
o la manera de ser del pacient ja que el fet de ser positiu o negatiu podria tenir certa influència en
la cura de la malaltia.
- 104 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
Trobo apropiat afegir a les conclusions d’aquest treball una frase del llibre Quan la vida cura. La
meva petita salva a la seva germana i una fotografia que m’ha semblat molt profunda.
“Gràcies per salvar-me la vida ". Dures paraules pronunciades pels llavis d'una nena de quatre anys.
"Gràcies mare, i gràcies germaneta". I la mare ... "Gràcies de res, amor. Les vegades que calgui ".
Per cada lluita guanyada,
Per cada batalla perduda,
Per aquells que segueixen lluitant,
Amb orgull vesteixo de taronja.
- 105 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
6. FONTS UTILITZADES
BIBLIOGRAFIA:
ENCICLOPÈDIA CATALANA, Enciclopèdia Medicina i Salut Volum III Aparell cardiovascular i sang.
Barcelona 1990.
ENCICLOPÈDIA CATALANA, Enciclopèdia Medicina i Salut Volum VII Malalties infeccioses, Sistema
Immunitari i Genètica. Barcelona 1991.
HERNÁNDEZ, Jorge. Enciclopedia del Cuerpo Humano. Madrid, Editorial Espasa Calpe S.A, 2003.
NAVARRO, Belindo i FRANCISCO, Antonio. Leucemia: Manual informativo. Editorial Mairena del
Aljarafe, 1998.
PAPORT, Samuel. Introducción a la hematologia. Barcelona, Editorial Salvat S.A., 1974.
ROZMAN, C. I FARRERAS, P. Medicina Interna Volum II. Editorial Harcourt, S.A., 2000.
WEBGRAFIA:
Sang – Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sang
La Sangre: http://kidshealth.org/teen/en_espanol/cuerpo/blood_esp.html
Sangre – Enciclopédia Médica: http://www.ferato.com/wiki/index.php/Sangre
Qué es la sangre: http://www.bsburgos.org/la_sangre.htm
Tuotromedico: Eritrocitos. Globulos rojos. Hematíes:
http://www.tuotromedico.com/temas/eritrocitos.htm
Medicina Molecular – Eritrocito: http://www.medmol.es/glosario/90/
Leucòcit – Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Leuc%C3%B2cit
Tuotromedico: Formula leucocitaria. Reencuentro de leucocitos:
http://www.tuotromedico.com/temas/leucocitos_formula.htm
Plaqueta: http://ca.encydia.com/es/Plaqueta
Sistema immunitàri – Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_immunitari
Sistema Inmunológico: http://www.arthritis.org/espanol/sistema-inmunologico.php
Sistema Inmune o inmunológico: http://www.profesorenlinea.cl/Ciencias/Sistema_inmune.htm
Fagocitosis: http://www.elergonomista.com/biologia/fago.htm
Fagocitosi – Viquipèpdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fagocitosi
- 106 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
La Sang: http://www.infermeravirtual.com/ca-es/activitats-de-la-vida-diaria/la-persona/dimensio-
biologica/sang-sistema-immune/la-sang.html
Definición de linfocito – diccionario de cáncer: http://www.cancer.gov/diccionario/?CdrID=45765
Sistema linfático MedlinePlus enciclopedia médica:
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/002247.htm
Sistema linfático: http://www.esmas.com/salud/home/conocetucuerpo/564026.html
Sistema limfàtic – Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_limf%C3%A0tic
Leucèmia – Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Leuc%C3%A8mia
La leucèmia – Fundació Josep Carreras contra la leucèmia: http://www.fcarreras.org/ca/la-
leuc%C3%A8mia_1585
Leucemia tratamientos, síntomas e información en Dmedicina:
http://www.youtube.com/watch?v=-jCDnwldrt8&feature=fvw
Net.Doctor: http://www.netdoctor.es/XML/verArticuloMenu.jsp?XML=000077
Todo sobre el cáncer: http://www.elmundo.es/elmundosalud/especiales/cancer/basicos2.html
Trasplante de medula ósea: MedlinePlus enciclopedia medica:
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/003009.htm
Cèl·lules mare – Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A8l%C2%B7lula_mare
Células madre: entre la esperanza y la controversia:
http://www.sindioses.org/sociedad/stemcell.html
ALTRES FONTS:
Fonts orals procedents d’entrevistes realitzades en el treball. Les entrevistes han estat realitzades a
Anna Torné Coromina, Lurdes Segalés i Roger Iborra.
FONTS DE LES IMATGES DEL TREBALL:
Imatge 1:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.ihh.unc.edu.ar/ciencia/galeria-de-
fotos/globulos%2520rojos.jpg/image_preview&imgrefurl=http://www.ihh.unc.edu.ar/ciencia/galer
ia-de-
fotos/globulos%2520rojos.jpg/view&usg=__NR0qO_yGt8kARTzN6SIeXxCO8UY=&h=280&w=400&sz
=28&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=K9DTw9dhUmF8EM:&tbnh=125&tbnw=170&prev=/images%3
Fq%3Dglobulos%2Brojos%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DX%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395
%26biw%3D1345%26bih%3D555%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=184&ei=FWYnTYvF
- 107 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
K8yaOv7Z1ekI&oei=FWYnTYvFK8yaOv7Z1ekI&esq=1&page=1&ndsp=21&ved=1t:429,r:4,s:0&tx=75
&ty=75
Imatge 2:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://html.rincondelvago.com/000482710.jpg&imgrefurl=h
ttp://html.rincondelvago.com/drepanocitosis.html&usg=__oY3Mxtt9gDhVsqEoLClTFriXHSU=&h=28
8&w=373&sz=12&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=oZDr3aHPIn3I_M:&tbnh=102&tbnw=131&prev=
/images%3Fq%3Dcomposicion%2Bde%2Bla%2Bsangre%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz
%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&ia
ct=rc&dur=158&ei=RGYnTfLbLMmBOu_tjOAI&oei=RGYnTfLbLMmBOu_tjOAI&esq=1&page=1&ndsp
=25&ved=1t:429,r:0,s:0&tx=90&ty=58
Imatge 3: http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.las7enpunto.com/wp-
content/uploads/2009/04/1239122952_895563_fotonoticia_normal_0.jpg&imgrefurl=http://www.
las7enpunto.com/porque-se-ven-las-venas-azules-si-la-sangre-es-de-color-
rojo/&usg=__o0hNcBs2KE-
NLOYWUWsuqQrybug=&h=225&w=300&sz=29&hl=es&start=72&zoom=1&tbnid=rgbgyXA87szRPM
:&tbnh=107&tbnw=143&prev=/images%3Fq%3Dglobulos%2Brojos%26um%3D1%26hl%3Des%26rlz
%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:10%2C1332&um=1
&itbs=1&ei=OGcnTfXFCM6YhQfPhoGRAg&biw=1345&bih=516&iact=rc&dur=601&oei=KGcnTeTUAs
OVOr7s2fII&esq=4&page=4&ndsp=24&ved=1t:429,r:19,s:72&tx=63&ty=65
Imatge 4:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.araucaria2000.cl/scirculatorio/eritrocitos.jpg&i
mgrefurl=http://www.araucaria2000.cl/scirculatorio/sistemacirculatorio.htm&usg=__Z9LTkRT4-
C2LbiB4w2vjDS5hUMk=&h=192&w=319&sz=4&hl=es&start=18&zoom=1&tbnid=Zeku7GSDAkAsxM
:&tbnh=89&tbnw=148&prev=/images%3Fq%3Dglobulos%2Brojos%2Bsangre%26um%3D1%26hl%3
Des%26sa%3DX%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D555%26tbs%3Dis
ch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=219&ei=pGYnTYfALNG28QP9wZmRAw&oei=n2YnTY3-
F8qdOqearOUI&esq=2&page=2&ndsp=21&ved=1t:429,r:7,s:18&tx=107&ty=62
Imatge 5:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/
19/Hemoglobin.jpg/220px-
Hemoglobin.jpg&imgrefurl=http://es.wikipedia.org/wiki/Hemoglobina&usg=__UZ9WHQxJZP5az79v
ydXM_snNZi8=&h=203&w=220&sz=19&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=TqXDPkEIudJ0QM:&tbnh=1
20&tbnw=130&prev=/images%3Fq%3Dhemoglobina%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%
3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact
=rc&dur=214&ei=iWcnTevnOYKSOpmXyeAI&oei=iWcnTevnOYKSOpmXyeAI&esq=1&page=1&ndsp=
24&ved=1t:429,r:13,s:0&tx=38&ty=52
- 108 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
Imatge 6:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.monografias.com/trabajos14/labclinico/Image3
426.gif&imgrefurl=http://www.monografias.com/trabajos14/labclinico/labclinico.shtml&usg=__FF
hAKaeaQm6PYFkIOKctz_7FnGs=&h=383&w=556&sz=50&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=t26blQIjh
hipwM:&tbnh=123&tbnw=159&prev=/images%3Fq%3Dleucocitos%26um%3D1%26hl%3Des%26sa
%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=
1&itbs=1&iact=rc&dur=166&ei=B2gnTY2jKMmCOqTItPQI&oei=B2gnTY2jKMmCOqTItPQI&esq=1&p
age=1&ndsp=23&ved=1t:429,r:0,s:0&tx=71&ty=67
Imatge 7:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.medicinapreventiva.com.ve/laboratorio/imagen
es/neutrofilo.jpg&imgrefurl=http://www.medicinapreventiva.com.ve/laboratorio/globulos_blancos
.htm&usg=__ciZodQJG1Lo6LeSdif5XbzNuhGM=&h=193&w=258&sz=13&hl=es&start=0&zoom=1&t
bnid=qYoZamSn_EspDM:&tbnh=125&tbnw=167&prev=/images%3Fq%3Dneutrofilos%26um%3D1%
26hl%3Des%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1
&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=516&ei=b2gnTeOgFYmgOqTxjeYK&oei=b2gnTeOgFYmgOqTxjeYK&esq
=1&page=1&ndsp=22&ved=1t:429,r:12,s:0&tx=102&ty=43
Imatge 8:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://html.rincondelvago.com/0006893121.jpg&imgrefurl=
http://html.rincondelvago.com/sangre_10.html&usg=__x-IE-
L7wmHoGShjkHlrmaVCcyUU=&h=301&w=436&sz=11&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=NLELQ85nP
mzO-
M:&tbnh=101&tbnw=147&prev=/images%3Fq%3Deosinofilos%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3D
N%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&it
bs=1&iact=rc&dur=236&ei=vWgnTb31CIWXOrv0zeMI&oei=vWgnTb31CIWXOrv0zeMI&esq=1&page
=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:2,s:0&tx=40&ty=31
Imatge 9:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.vivianlunt.4t.com/Pages/basofilo.jpg&imgrefurl
=http://www.vivianlunt.4t.com/GRANULOPOYESIS.htm&usg=__V2DS5W70z9AEfn-
wC_x31QZAQ4I=&h=228&w=350&sz=15&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=0r2cgB54uIPpxM:&tbnh=
107&tbnw=142&prev=/images%3Fq%3Dbasofilos%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D
1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc
&dur=216&ei=32gnTcXiHoGXOpfekeoI&oei=32gnTcXiHoGXOpfekeoI&esq=1&page=1&ndsp=24&ve
d=1t:429,r:14,s:0&tx=105&ty=61
Imatge 10:
- 109 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://bp3.blogger.com/_J1sUaKVz98Q/R9EOto5KLZI/AAAA
AAAAAAw/Wdk2n1uv1Bw/s320/sangcelules.doc&imgrefurl=http://sangtransparent.blogspot.com/
2008/02/la-
sang_29.html&usg=__9h1YTWq6FNXCxSU_1NxLtNKuuJA=&h=256&w=320&sz=20&hl=es&start=0&
zoom=1&tbnid=qB9drG0cfgDnrM:&tbnh=122&tbnw=152&prev=/images%3Fq%3Dplasma%2Bsang
uini%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%2
6bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=153&ei=OmknTeevBs7oOZajxOII&oei=
OmknTeevBs7oOZajxOII&esq=1&page=1&ndsp=26&ved=1t:429,r:3,s:0&tx=93&ty=55
Imatge 11:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.elitearteydanza.com.ar/apuntes/conceptos-
basicos-del-cuerpo-humano/fisiologia/27-
corazon.jpg&imgrefurl=http://www.elitearteydanza.com.ar/enciclopedia-fisiologia-apartado-04-
sistema-
circulatorio.htm&usg=__TQ0n_5Qot0HPXg4VQtCfVu4EABg=&h=355&w=450&sz=126&hl=es&start=
0&zoom=1&tbnid=r0z7DJmZrFlggM:&tbnh=109&tbnw=136&prev=/images%3Fq%3Dcirculacion%2
Bsanguinea%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D
1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=496&ei=XGknTezpAcyUOqPazd
8I&oei=XGknTezpAcyUOqPazd8I&esq=1&page=1&ndsp=28&ved=1t:429,r:4,s:0&tx=98&ty=60
Imatge 12:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.kalipedia.com/kalipediamedia/cienciasnaturales
/media/200704/17/delavida/20070417klpcnavid_95.Ees.SCO.png&imgrefurl=http://www.kalipedia
.com/ecologia/tema/graficos-circulacion-
sanguinea.html%3Fx1%3D20070417klpcnavid_95.Ees%26x%3D20070417klpcnavid_125.Kes&usg=_
_XonrJp4n11Oq0OE-
nU8VK_pa7CM=&h=318&w=555&sz=161&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=ZrBZYi788FXgeM:&tbnh
=111&tbnw=194&prev=/images%3Fq%3Dcirculacion%2Bsanguinea%2Bcorazon%26um%3D1%26hl
%3Des%26sa%3DX%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D555%26tbs%3
Disch:1&um=1&itbs=1&iact=hc&vpx=754&vpy=89&dur=1449&hovh=170&hovw=297&tx=133&ty=
75&ei=kmknTcuoF4O3hQfzyomjAg&oei=h2knTc2PA4-
aOv2qgfAI&esq=3&page=1&ndsp=21&ved=1t:429,r:4,s:0
Imatge 13:
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/82/SEM_blood_cells.jpg
Imatge 14:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.irta.cat/ca-
ES/RIT/I/I3/PublishingImages/Seguretat_Biotica.jpg&imgrefurl=http://www.irta.cat/ca-
ES/RIT/I/I3/Pagines/I33.aspx&usg=__JXZfaqwut18rM5RJJFZPeLKWoaM=&h=336&w=353&sz=29&hl
=es&start=0&zoom=1&tbnid=CyMEoUoPi9fPWM:&tbnh=126&tbnw=132&prev=/images%3Fq%3Dp
at%25C3%25B2gens%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%2
6biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=504&ei=72knTYy9Ncu
- 110 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
UOvrU_O0I&oei=72knTYy9NcuUOvrU_O0I&esq=1&page=1&ndsp=22&ved=1t:429,r:8,s:0&tx=86&t
y=67
Imatge 15:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.medwave.cl/medios/atencionprimaria/atencion
primariainfantil/CursoExtPedHSBAediciones2006/VacunasIDFig1.jpg&imgrefurl=http://www.medw
ave.cl/atencion/infantil/SBAextension2006/2/1.act&usg=__W9azRxHL5a-T8gxcUiuXSPd0-
hk=&h=304&w=437&sz=35&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=VHBHzw2BYU9-
cM:&tbnh=101&tbnw=145&prev=/images%3Fq%3Dsistema%2Binmunitario%2Binnato%26um%3D
1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%2
6tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=460&ei=FWonTcPKJ46bOuyG_OMI&oei=FWonTcPKJ46
bOuyG_OMI&esq=1&page=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:8,s:0&tx=99&ty=52
Imatge 16:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.guiamedica.com.do/doctor_blog_images/leucoc
itos_1227620390.jpg&imgrefurl=http://www.guiamedica.com.do/Blog-
Detail/205&usg=__iQ6n3rUzu_Q6no8LdD_bmCFHiDA=&h=189&w=347&sz=6&hl=es&start=0&zoo
m=1&tbnid=QAEyvO_oxkpaHM:&tbnh=82&tbnw=151&prev=/images%3Fq%3Dleucocitos%26um%
3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516
%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=250&ei=pending&oei=uGonTa_xMsGgOrfi8PII&esq
=3&page=1&ndsp=23&ved=1t:429,r:16,s:0&tx=107&ty=35
Imatge 17:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://html.rincondelvago.com/files/0/0/3/000300031.jpg&i
mgrefurl=http://quimicaclinicauv.blogspot.com/2006_11_01_archive.html&usg=__KLP5ACA35vBW
k9PpA2WqrBBFpSE=&h=200&w=308&sz=26&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=DAyoyv5MJ5Z8HM:&
tbnh=101&tbnw=155&prev=/images%3Fq%3Dfagocitosis%26um%3D1%26hl%3Des%26rlz%3D1T4A
CAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur
=203&ei=8WonTe3sF8GbOvDu9eEI&oei=8WonTe3sF8GbOvDu9eEI&esq=1&page=1&ndsp=24&ved
=1t:429,r:6,s:0&tx=13&ty=22
Imatge 18:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://jcastella.uab.cat/practiques/Practica%25201/leishma
nia%2520(amastigote)%25203.jpg&imgrefurl=http://jcastella.uab.cat/practiques/Practica%25201/L
eishmania.html&usg=__OLPJLvrXNDxrIlvaCzPy0XIDOXQ=&h=287&w=453&sz=84&hl=es&start=0&z
oom=1&tbnid=BLJIJ_J4Xm7hgM:&tbnh=99&tbnw=156&prev=/images%3Fq%3Dneutrofils%2Bi%2B
macrofags%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1
345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=120&ei=FWsnTY_TKcqdOu2b9O
8I&oei=FWsnTY_TKcqdOu2b9O8I&esq=1&page=1&ndsp=21&ved=1t:429,r:0,s:0&tx=50&ty=50
Imatge 19:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.ca.globaltalentnews.com/media/10/11/5149/I
MIM.jpg&imgrefurl=http://www.ca.globaltalentnews.com/actualitat/noticies/5149/Avenc-en-la-
lluita-contra-el-lupus-i-lartritis-
- 111 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
reumatoide.html&usg=__ahMGNTTL9OuFrbRc46R3LWOQds4=&h=300&w=400&sz=31&hl=es&star
t=0&zoom=1&tbnid=28UHZ4GTH9ND4M:&tbnh=105&tbnw=140&prev=/images%3Fq%3Dlimfocit%
2BB%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%2
6bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=210&ei=LWsnTd67LMygOrHsoOEI&oei
=LWsnTd67LMygOrHsoOEI&esq=1&page=1&ndsp=27&ved=1t:429,r:7,s:0&tx=92&ty=55
Imatge 20:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://es.globedia.com/imagenes/usuarios/noticias/8241/12
49548189.jpg&imgrefurl=http://es.globedia.com/secuenciada-estructura-genoma-variante-comun-
virus-
sida&usg=__SmqLbGVzmwsj34VjXTcDvjQhBtQ=&h=308&w=395&sz=24&hl=es&start=0&zoom=1&t
bnid=FI9DcwYnkiLC-
M:&tbnh=106&tbnw=145&prev=/images%3Fq%3Dvirus%2Bsida%26um%3D1%26hl%3Des%26rlz%
3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact
=rc&dur=165&ei=ZWsnTeL_BoGXOpfekeoI&oei=ZWsnTeL_BoGXOpfekeoI&esq=1&page=1&ndsp=2
4&ved=1t:429,r:6,s:0&tx=36&ty=50
Imatge 21:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/alum
no/2bachillerato/inmune/imagenes/psoriasis.jpg&imgrefurl=http://recursostic.educacion.es/cienci
as/biosfera/web/alumno/2bachillerato/inmune/contenidos12.htm&usg=__C_ezA82hBmbQSe__aIg
9Xbhd44Y=&h=334&w=500&sz=41&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=nQ98CnZJACWWaM:&tbnh=11
0&tbnw=152&prev=/images%3Fq%3Dautoinmunidad%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz
%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&ia
ct=rc&dur=169&ei=hmsnTaLDK4mBOvLe2PII&oei=hmsnTaLDK4mBOvLe2PII&esq=1&page=1&ndsp
=28&ved=1t:429,r:1,s:0&tx=120&ty=42
Imatge 22:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/images/
ency/fullsize/19831.jpg&imgrefurl=http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/esp_image
pages/19831.htm&usg=__tDASDppQmrLwslEaEOkNeYo4_W4=&h=320&w=400&sz=32&hl=es&star
t=0&zoom=1&tbnid=EU_BabkEyeahxM:&tbnh=110&tbnw=138&prev=/images%3Fq%3Dhipersensi
bilidad%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345
%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=191&ei=pWsnTezRIoLsObHA0OsI&o
ei=pWsnTezRIoLsObHA0OsI&esq=1&page=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:0,s:0&tx=94&ty=91
Imatge 23:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://2.bp.blogspot.com/_iFKgIw7aNNc/TE76t7fCepI/AAAA
AAAAFDY/2fUGrB958Vw/s1600/sistema_linfatico.jpg&imgrefurl=http://fundaciojosepcarreras.blog
spot.com/2010_08_01_archive.html&usg=__TdnUHuiQaE05DgdT76qJpsEcmUA=&h=733&w=516&
sz=41&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=igjONAuaS14F-
M:&tbnh=128&tbnw=86&prev=/images%3Fq%3Dsistema%2Blimf%25C3%25A0tic%26um%3D1%26
hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs
- 112 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=173&ei=xGsnTfHcKoOCOo3JxOkI&oei=xGsnTfHcKoOCOo3J
xOkI&esq=1&page=1&ndsp=27&ved=1t:429,r:6,s:0&tx=46&ty=56
Imatge 24:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://html.rincondelvago.com/000754731.jpg&imgrefurl=h
ttp://html.rincondelvago.com/aparell-locomotor_1.html&usg=__k3vH2jtvjp4vX8u6-
GIQV_wsOW0=&h=465&w=300&sz=27&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=wjBLRF0tLZ34xM:&tbnh=1
21&tbnw=78&prev=/images%3Fq%3Dmedul%25C2%25B7la%2Bossia%26um%3D1%26hl%3Des%26
rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1
&iact=rc&dur=162&ei=BmwnTfLlFM6cOuO5rPMI&oei=BmwnTfLlFM6cOuO5rPMI&esq=1&page=1&
ndsp=22&ved=1t:429,r:2,s:0&tx=58&ty=61
Imatge 25:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/78/Estr
uctura_d%27un_gangli_limf%C3%A0tic.png&imgrefurl=http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Estruc
tura_d%27un_gangli_limf%25C3%25A0tic.png&usg=__3lWPJ9TXJ2f3NXUxKnTSI4F7-
ag=&h=300&w=520&sz=102&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=y89qLMpLuDjSkM:&tbnh=83&tbnw=
144&prev=/images%3Fq%3Dgangli%2Blimfatic%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T
4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&
dur=404&ei=JGwnTcLoAYLsObHA0OsI&oei=JGwnTcLoAYLsObHA0OsI&esq=1&page=1&ndsp=26&ve
d=1t:429,r:0,s:0&tx=110&ty=43
Imatge 26:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.noticiassin.com/wp-
content/uploads/2010/11/leucemia.jpg&imgrefurl=http://www.noticiassin.com/2010/11/medicos-
alemanes-dicen-haber-encontrado-cura-a-la-
leucemia/&usg=__hl7dscpFV6GQNKozMBos1wcOqP0=&h=428&w=357&sz=26&hl=es&start=0&zoo
m=1&tbnid=6Kr6n2GEJG9W3M:&tbnh=105&tbnw=98&prev=/images%3Fq%3Dleucemia%26um%3
D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%
26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=214&ei=QGwnTZ7jB8bpObqHufMI&oei=QGwnTZ7jB8
bpObqHufMI&esq=1&page=1&ndsp=25&ved=1t:429,r:2,s:0&tx=39&ty=58
Imatge 27:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.down21.org/salud/salud/imagenes/leucemia_fi
g_2.jpg&imgrefurl=http://www.down21.org/salud/salud/leucemia.htm&usg=__wZX233vA3fKUQH
7E6iiC2ttOnTQ=&h=188&w=250&sz=8&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=XozbZ_SoG5Fr0M:&tbnh=1
22&tbnw=163&prev=/images%3Fq%3Dleuc%25C3%25A8mia%2Bmielobl%25C3%25A0stica%26um
%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D51
6%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=292&ei=c2wnTeOnGsWBOqK3iOwI&oei=c2wnTeO
nGsWBOqK3iOwI&esq=1&page=1&ndsp=21&ved=1t:429,r:1,s:0&tx=82&ty=46
Imatge 28:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.umm.edu/graphics/images/es/1445.jpg&imgref
url=http://www.umm.edu/esp_imagepages/1445.htm&usg=__1WKvC9eslO2VHLJb8-mEVB-
- 113 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
lECU=&h=226&w=306&sz=18&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=2s_LknPqM1ZQ4M:&tbnh=111&tbn
w=150&prev=/images%3Fq%3Dleuc%25C3%25A8mia%2Bmieloc%25C3%25ADtica%26um%3D1%26
hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs
%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=154&ei=mmwnTdrSD47sOZ306fII&oei=mmwnTdrSD47sOZ
306fII&esq=1&page=1&ndsp=23&ved=1t:429,r:0,s:0&tx=62&ty=69
Imatge 29:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.boloncol.com/images/stories/boletin11/hem14
g.jpg&imgrefurl=http://quimicosclinicosxalapa04.spaces.live.com/%3F_c11_BlogPart_pagedir%3DN
ext%26_c11_BlogPart_handle%3Dcns!204AC1C68E772D5!1212%26_c11_BlogPart_BlogPart%3Dblo
gview%26_c%3DBlogPart&usg=__ZA3h3YzIGHjZLx7iiYlb_k2iuBI=&h=172&w=263&sz=23&hl=es&sta
rt=0&zoom=1&tbnid=ySw6CbWb48WkeM:&tbnh=103&tbnw=157&prev=/images%3Fq%3Dleuc%2
5C3%25A8mia%2Bmonobl%25C3%25A0stica%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4A
CAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur
=251&ei=wWwnTeCuJsuUOvrU_O0I&oei=wWwnTeCuJsuUOvrU_O0I&esq=1&page=1&ndsp=21&ve
d=1t:429,r:8,s:0&tx=68&ty=32
Imatge 30:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.losarchivosdelatierra.com/storage/fotos/Acute_
leukemia-
ALL.jpg%3F__SQUARESPACE_CACHEVERSION%3D1245568799109&imgrefurl=http://www.losarchiv
osdelatierra.com/salud/tag/infecciones&usg=__11vltrLm4T5gZrHtgrceBpCJQ2M=&h=395&w=347&
sz=17&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=TT5DTx5a4OLxyM:&tbnh=122&tbnw=109&prev=/images%3
Fq%3Dleuc%25C3%25A8mia%2Blimfobl%25C3%25A0stica%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%2
6rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1
&iact=rc&dur=200&ei=DW0nTfntOorQhAfgrIHrAQ&oei=7WwnTY3-
GYSVOuyNoegI&esq=4&page=1&ndsp=21&ved=1t:429,r:3,s:0&tx=42&ty=72
Imatge 31:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.jornallivre.com.br/images_enviadas/o-que-e-
leucemia-linfoide-
agud.jpg&imgrefurl=http://www.lookfordiagnosis.com/mesh_info.php%3Fterm%3DLeucemia%2BLi
nfoc%25C3%25ADtica%2BAguda%2BL1%26lang%3D2&usg=__XVBZaUCu1bMarTQCgVHhw6nxRwE
=&h=324&w=285&sz=27&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=Y_UHjXxl0KjJtM:&tbnh=127&tbnw=112&
prev=/images%3Fq%3Dleuc%25C3%25A8mia%2Blinfoc%25C3%25ADtica%26um%3D1%26hl%3Des
%26sa%3DX%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D555%26tbs%3Disch:1
&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=767&ei=O20nTcDaC4LsObHA0OsI&oei=O20nTcDaC4LsObHA0OsI&es
q=1&page=1&ndsp=20&ved=1t:429,r:9,s:0&tx=25&ty=75
Imatge 32:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.meb.uni-
bonn.de/Cancernet/Media/CDR0000558048.jpg&imgrefurl=http://www.meb.uni-
bonn.de/Cancernet/CDR0000256789.html&usg=__WLjb42VXHZplGWFSde3TZgEiPkU=&h=2190&w
=3138&sz=1027&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=yxkeuMelQ19QWM:&tbnh=110&tbnw=158&prev
- 114 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
=/images%3Fq%3Dcromosoma%2Bde%2Bfiladelfia%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3
D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=
rc&dur=169&ei=ZG0nTcr0NIzpOfms5PEI&oei=ZG0nTcr0NIzpOfms5PEI&esq=1&page=1&ndsp=25&v
ed=1t:429,r:1,s:0&tx=80&ty=82
Imatge 33:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://seiyelimuoz.files.wordpress.com/2010/03/anemia.jpg
&imgrefurl=http://seiyelimuoz.wordpress.com/category/problemas-en-la-
nutricion/enfermedades/&usg=__qdWIkqQkaDxBgsurrAaMu92KqxM=&h=320&w=400&sz=21&hl=
es&start=0&zoom=1&tbnid=chEqpoWjHtzCyM:&tbnh=109&tbnw=136&prev=/images%3Fq%3Dane
mia%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%2
6bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=155&ei=g20nTZWTKtHoOevUxPEI&oei
=g20nTZWTKtHoOevUxPEI&esq=1&page=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:0,s:0&tx=86&ty=87
Imatge 34:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.portalesmedicos.com/imagenes/publicaciones_
2/0902_plaquetas_purpura_trombocitopenica/PTI_PTT_trombocitopenia.jpg&imgrefurl=http://ww
w.portalesmedicos.com/publicaciones/articles/1424/2/Plaquetas.-Enfermedades.-Purpura-
trombocitopenica&usg=__J0A7fA5IrlyeZSVdd0qocPPwo3k=&h=244&w=333&sz=23&hl=es&start=0
&zoom=1&tbnid=nIK6Ea1vD9GFLM:&tbnh=114&tbnw=153&prev=/images%3Fq%3Dtrombocitopen
ia%26um%3D1%26hl%3Des%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%
26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=155&ei=rm0nTdDnNcyfOvzuufEI&oei=rm0nTdDnNcyf
OvzuufEI&esq=1&page=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:0,s:0&tx=89&ty=43
Imatge 35:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://vocabularisanitari.wikispaces.com/file/view/Esplenom
eg%C3%A0lia.JPG/34519297/Esplenomeg%C3%A0lia.JPG&imgrefurl=http://vocabularisanitari.wikis
paces.com/Esplenomeg%25C3%25A0lia&usg=__MxafdZmLsR6oK41YKG8dtG9bVAc=&h=244&w=37
3&sz=14&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=WbikaOR9VWNNzM:&tbnh=122&tbnw=162&prev=/imag
es%3Fq%3Desplenomeg%25C3%25A0lia%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACA
W_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=3
47&ei=0W0nTY_iC4GXOpfekeoI&oei=0W0nTY_iC4GXOpfekeoI&esq=1&page=1&ndsp=23&ved=1t:
429,r:0,s:0&tx=104&ty=53
Imatge 36:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.umm.edu/graphics/images/es/9396.jpg&imgref
url=http://www.umm.edu/esp_imagepages/9396.htm&usg=__tA49TnlTYxZLdygOLdE4bVaKq_k=&h
=320&w=400&sz=16&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=7Rdncn9BIKjUjM:&tbnh=122&tbnw=153&pr
ev=/images%3Fq%3Dhepatomegalia%26um%3D1%26hl%3Des%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395
%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=hc&vpx=118&vpy=66&dur
=197&hovh=201&hovw=251&tx=130&ty=98&ei=9m0nTYi8LMHqOear2d8I&oei=9m0nTYi8LMHqOe
ar2d8I&esq=1&page=1&ndsp=21&ved=1t:429,r:0,s:0
Imatge 37:
- 115 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://biologia.uab.es/biocomputacio/treballs02-
03/j_gorriz/Staphylococcus%2520aureus/IMPETIGO1.jpg&imgrefurl=http://biologia.uab.es/biocom
putacio/treballs02-
03/j_gorriz/Staphylococcus%2520aureus/PAGINA%2520MALALTIES%2520IMPETIGEN.htm&usg=__
sMOdur5TLaCWmM-
AWJ7Ojo7GJTo=&h=377&w=580&sz=38&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=gpmXZsc9EvzBPM:&tbnh
=125&tbnw=167&prev=/images%3Fq%3Dulceres%2Bals%2Bllavis%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%
3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1
&itbs=1&iact=rc&dur=442&ei=Fm4nTZj5FIHoOZGz8eMI&oei=Fm4nTZj5FIHoOZGz8eMI&esq=1&pag
e=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:1,s:0&tx=126&ty=48
Imatge 38:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.umm.edu/graphics/images/es/18013.jpg&imgre
furl=http://www.umm.edu/esp_imagepages/18013.htm&usg=__2v30_GNFK2e1aF7fiJ7S4Ek-
K9o=&h=320&w=400&sz=20&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=4vy-
s_rHp8oAQM:&tbnh=111&tbnw=139&prev=/images%3Fq%3Dquimioterapia%26um%3D1%26hl%3
Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Dis
ch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=187&ei=ZW4nTbTLL8OEOtDzkOEI&oei=ZW4nTbTLL8OEOtDzkOEI
&esq=1&page=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:4,s:0&tx=68&ty=43
Imatge 39:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.nanduti.com.py/noticias/images/c2a7d1_radiot
erapia.jpg&imgrefurl=http://www.nanduti.com.py/v1/noticias-
mas.php%3Fid%3D12325&usg=__xOYURwW7HMwWTzwGpUSz-
1ZfcT8=&h=280&w=277&sz=17&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=o0pPDCBabwqiFM:&tbnh=108&tb
nw=131&prev=/images%3Fq%3Dradioterapia%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4
ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&d
ur=258&ei=jm4nTdyaHYOUOs_Hzf4J&oei=jm4nTdyaHYOUOs_Hzf4J&esq=1&page=1&ndsp=24&ved
=1t:429,r:3,s:0&tx=79&ty=62
Imatge 40:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://globedia.com/imagenes/usuarios/noticias/32713/128
5623413.jpg&imgrefurl=http://globedia.com/trasplante-medula-osea_1&usg=__1YyHPVwBkR9fGn-
voHXa0_KCEJQ=&h=320&w=400&sz=18&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=mEsx3qqsGfgbwM:&tbnh
=105&tbnw=131&prev=/images%3Fq%3Dtrasplante%2Bde%2Bmedula%2Bosea%26um%3D1%26hl
%3Des%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um
=1&itbs=1&iact=rc&dur=134&ei=x24nTc_gFZGYOpqbyOsI&oei=x24nTc_gFZGYOpqbyOsI&esq=1&p
age=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:0,s:0&tx=88&ty=30
Imatge 41:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.allina.com/mdex_sp/es2360039.jpg&imgrefurl=
http://www.allina.com/mdex_sp/SD7421G.HTM&usg=__z76Bx9QxXP2C5CPsSRiZfhTds3E=&h=300
&w=300&sz=39&hl=es&start=24&zoom=1&tbnid=KWJTLhD1kOn7UM:&tbnh=111&tbnw=111&pre
- 116 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
v=/images%3Fq%3Dtrasplante%2Bde%2Bmedula%2Bosea%26um%3D1%26hl%3Des%26rlz%3D1T4
ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:10%2C167&um=1&itbs=1&
biw=1345&bih=516&iact=rc&dur=229&ei=pending&oei=x24nTc_gFZGYOpqbyOsI&esq=2&page=2&
ndsp=24&ved=1t:429,r:7,s:24&tx=23&ty=42
Imatge 42:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://2.bp.blogspot.com/_iFKgIw7aNNc/SaPQ-
bzbY6I/AAAAAAAAAKE/01InskwhlVE/s400/Fundaci%C3%B3n%2BJosep%2BCarreras%2Bpara%2BGr
upo%2BAbaco%2Bcopia.jpg&imgrefurl=http://fundacionjosepcarreras.blogspot.com/2009_02_01_
archive.html&usg=__Go05Vs-
i9IPXjVdpUfRViCXF8xs=&h=242&w=400&sz=22&hl=es&start=21&zoom=1&tbnid=Q-
WwlNrWdyRfgM:&tbnh=99&tbnw=164&prev=/images%3Fq%3Dfundaci%25C3%25B3n%2Bjosep%
2Bcarreras%2Bcontra%2Bla%2Bleuc%25C3%25A8mia%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DX%26rlz
%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D555%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&ia
ct=rc&dur=202&ei=Im8nTfHTN4q3hQerqJHmAQ&oei=G28nTYvyIIOEOseVmd8I&esq=3&page=2&n
dsp=21&ved=1t:429,r:16,s:21&tx=109&ty=48
Imatge 43:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://bp0.blogger.com/_QcSi7k_AvSc/RuIS-
MuQg5I/AAAAAAAACoQ/a-QBMjKPuso/s400/sshot-
1.jpg&imgrefurl=http://blogclasico.blogspot.com/2007/05/jos-carreras-los-
tenores.html&usg=__fjfncOLrJxcK1i3NMOn1CW4l02w=&h=351&w=220&sz=12&hl=es&start=27&z
oom=1&tbnid=oS1NbAe23kc0sM:&tbnh=112&tbnw=72&prev=/images%3Fq%3DJosep%2BCarreras
%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bi
h%3D516%26tbs%3Disch:10%2C167&um=1&itbs=1&ei=R28nTZOhJoebhQetgsnpAQ&biw=1345&bi
h=516&iact=rc&dur=299&oei=QG8nTYycK4SeOomvqeII&esq=2&page=2&ndsp=27&ved=1t:429,r:2,
s:27&tx=31&ty=65
Imatge 44:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.clinicadam.com/graphics/images/es/8636.jpg&i
mgrefurl=http://www.clinicadam.com/salud/6/8636.html&usg=__iR3vNtf6eEszPSvT1pOoMEcow3
A=&h=320&w=400&sz=23&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=Tdlw2gNoqROWeM:&tbnh=109&tbnw=
136&prev=/images%3Fq%3Dtrasplante%2Bde%2Bmedula%2Bosea%26um%3D1%26hl%3Des%26sa
%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=
1&itbs=1&iact=rc&dur=192&ei=a28nTYSrN8-bOsi79OUI&oei=a28nTYSrN8-
bOsi79OUI&esq=1&page=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:21,s:0&tx=83&ty=72
Imatge 45:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.barriodeflores.com.ar/notas/graf/medula%2520
osea.jpg&imgrefurl=http://www.barriodeflores.com.ar/notas/medula_osea.htm&usg=__7FM1ssw
08t_C_48oPfoADbO2sJ8=&h=320&w=400&sz=19&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=AAzv-
- 117 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
eHYSAFHLM:&tbnh=111&tbnw=139&prev=/images%3Fq%3Dtrasplante%2Bde%2Bmedula%2Bosea
%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bi
h%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=170&ei=a28nTYSrN8-
bOsi79OUI&oei=a28nTYSrN8-
bOsi79OUI&esq=1&page=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:8,s:0&tx=99&ty=35
Imatge 46:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.besthealth.com/besthealth/surgery/spanish/pa
ges/images/12667.jpg&imgrefurl=http://www.besthealth.com/besthealth/surgery/spanish/pages/
100112.html&usg=__5u3gGlj5FTsDv-
CKZrVF4ecWKVA=&h=320&w=400&sz=21&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=u3lzUAAucNO51M:&tbn
h=105&tbnw=131&prev=/images%3Fq%3Dtrasplante%2Bde%2Bmedula%2Bosea%26um%3D1%26
hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs
%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=267&ei=a28nTYSrN8-bOsi79OUI&oei=a28nTYSrN8-
bOsi79OUI&esq=1&page=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:2,s:0&tx=80&ty=65
Imatge 47:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.kinastchile.cl/ccc27_archivos/image015.jpg&im
grefurl=http://www.kinastchile.cl/ccc27.htm&usg=__7aRIJfSzYfm_bZWA5d9FqmAwBNA=&h=320&
w=400&sz=21&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=DTCoXAqw8BJezM:&tbnh=117&tbnw=146&prev=/i
mages%3Fq%3Ddonante%2Bmedula%2Bosea%26um%3D1%26hl%3Des%26rlz%3D1T4ACAW_esES
387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=hc&vpx=936&vpy
=63&dur=342&hovh=201&hovw=251&tx=71&ty=104&ei=528nTffzGYuxhQewwoCSAg&oei=128nTa
fZB8HqOd-frOsI&esq=4&page=1&ndsp=22&ved=1t:429,r:5,s:0
Imatge 48:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://4.bp.blogspot.com/_uQnsDI_cMAw/TKSlcOy5dII/AAA
AAAAAAAQ/k6tWEpjowUM/s1600/Extracci%C3%B3n%2Bde%2Bm%C3%A9dula%2B%C3%B3sea.jpg
&imgrefurl=http://henryysuaplasiamedular.blogspot.com/&usg=__-
3obG5_arHxrl9ZFiAT1zuCuTwo=&h=197&w=300&sz=20&hl=es&start=22&zoom=1&tbnid=WxWyFX
hVjJ4cyM:&tbnh=106&tbnw=138&prev=/images%3Fq%3Dtrasplante%2Bmedula%2Bosea%26um%
3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516
%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=333&ei=DXAnTfTYHpGYhQfno6SwAg&oei=B3AnTaD
CGNDrOZfCjN8I&esq=2&page=2&ndsp=24&ved=1t:429,r:17,s:22&tx=93&ty=45
Imatge 49:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.larepublica.com.uy/publicaciones/101/2009081
1/images/376021_0.gif&imgrefurl=http://www.larepublica.com.uy/comunidad/376021-planean-
un-registro-unico-de-medula-osea-para-el-
mercosur&usg=__52woD7JBdrsYhaWHaN7huwFVTHk=&h=248&w=276&sz=33&hl=es&start=46&zo
om=1&tbnid=IFeBCRhGC-
az_M:&tbnh=120&tbnw=132&prev=/images%3Fq%3Dtrasplante%2Bmedula%2Bosea%26um%3D1
%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26
- 118 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
tbs%3Disch:10%2C583&um=1&itbs=1&biw=1345&bih=516&iact=rc&dur=229&ei=pending&oei=N3
AnTd2_L4OEOseVmd8I&esq=3&page=3&ndsp=28&ved=1t:429,r:8,s:46&tx=47&ty=59
Imatge 50:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.aurorahealthcare.org/healthgate/images/si5555
1694.jpg&imgrefurl=http://www.aurorahealthcare.org/yourhealth/healthgate/getcontent.asp%3F
URLhealthgate%3D%2522104059.html%2522&usg=__W_1nR3U4pCRRBeD2oxeDGWbATPo=&h=25
6&w=390&sz=14&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=0cPm1eopojh-
BM:&tbnh=110&tbnw=168&prev=/images%3Fq%3Dtrasplante%2Bmedula%2Bosea%26um%3D1%
26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tb
s%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=178&ei=fnAnTcHJIIeAhAeQnaGSCw&oei=N3AnTd2_L4OE
OseVmd8I&esq=4&page=1&ndsp=22&ved=1t:429,r:6,s:0&tx=95&ty=64
Imatge 51:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://webquest.xtec.cat/ee2008/cel.lules_mare/introducci
o_archivos/image002.jpg&imgrefurl=http://webquest.xtec.cat/ee2008/cel.lules_mare/introduccio.
htm&usg=__rFuUhKs9YZzIxZrrkJgUcvTYSaY=&h=316&w=288&sz=20&hl=es&start=0&zoom=1&tbni
d=q9rTmKi5Lof_fM:&tbnh=125&tbnw=112&prev=/images%3Fq%3Dc%25C3%25A8l%25C2%25B7lu
les%2Bmare%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3
D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=146&ei=wnAnTdKXI9HqOZiBl
d8I&oei=wnAnTdKXI9HqOZiBld8I&esq=1&page=1&ndsp=22&ved=1t:429,r:0,s:0&tx=92&ty=55
Imatge 52:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.asovac.org/wp-
content/uploads/2009/03/celulas_madre.jpg&imgrefurl=http://www.asovac.org/2009/03/22/celul
as-madre-y-
politica/&usg=__avqyU2LYBrfKyMjClvc_P8EIhEg=&h=247&w=250&sz=28&hl=es&start=0&zoom=1
&tbnid=PFGKa7kufuVw8M:&tbnh=112&tbnw=113&prev=/images%3Fq%3Dcelulas%2Bmadre%26u
m%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D
516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=384&ei=pHAnTcmcNMOEOoGv9OwI&oei=pHAn
TcmcNMOEOoGv9OwI&esq=1&page=1&ndsp=26&ved=1t:429,r:2,s:0&tx=80&ty=53
Imatge 53:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://plataformaeditorial.com/blog/wp-
content/uploads/vidacura.jpg&imgrefurl=http://plataformaeditorial.com/blog/tag/gal-la-
garcia/&usg=__9_gQs0ggPG7WHX9tIkJuPeDjcbA=&h=311&w=450&sz=48&hl=es&start=0&zoom=1
&tbnid=3uJJYwEuNy-
ggM:&tbnh=104&tbnw=142&prev=/images%3Fq%3DEsther%2BGonz%25C3%25A0lez%2BErine%2B
y%2BIzel%26um%3D1%26hl%3Des%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3
D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=206&ei=EXEnTcXYJIWXOvDn9e4I&oei=EXEnTc
XYJIWXOvDn9e4I&esq=1&page=1&ndsp=26&ved=1t:429,r:9,s:0&tx=86&ty=38
Imatge 54:
- 119 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://media.epi.es/www.diariodeibiza.es/media/fotos/noti
cias/318x200/2008-11-03_IMG_2008-10-
27_09:17:10_vicentma20070303_125909.jpg&imgrefurl=http://www.diariodeibiza.es/secciones/no
ticia.jsp%3FpRef%3D2008102700_2_282034__Pitises-i-Balears-seleccion-genetica-permite-curar-
leucemia-Erine-Cabrera&usg=__aGJOUqoX_ckO-3pjiBAoGF-
09vc=&h=212&w=318&sz=20&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=EJoPdXR1LnFE6M:&tbnh=107&tbnw
=135&prev=/images%3Fq%3DEsther%2BGonz%25C3%25A0lez%2BErine%2By%2BIzel%26um%3D1
%26hl%3Des%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:
1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=150&ei=EXEnTcXYJIWXOvDn9e4I&oei=EXEnTcXYJIWXOvDn9e4I&esq
=1&page=1&ndsp=26&ved=1t:429,r:8,s:0&tx=47&ty=49
Imatge 55:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://fotos01.regio7.cat/fotos/noticias/318x200/2010-04-
06_IMG_2010-03-
29_21.40.09__F00201R.jpg.jpg&imgrefurl=http://www.regio7.cat/manresa/2010/03/30/hi-havia-
80-probabilitats-recaiguda-hem-passat-al-25/76531.html&usg=__z-
3hOnKpvcfUGGJTauk1gx5OC4k=&h=142&w=318&sz=10&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=qd6vPX0B
usPAIM:&tbnh=67&tbnw=151&prev=/images%3Fq%3DIzel%2BEsther%2By%2BErine%26um%3D1%
26hl%3Des%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D555%26tbs%3Disch:1
&um=1&itbs=1&iact=hc&vpx=534&vpy=280&dur=624&hovh=113&hovw=254&tx=140&ty=68&ei=l
nEnTe78FcHQhAehxJmgAg&oei=i3EnTc-
lEsvrOai6geoI&esq=4&page=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:11,s:0
Imatge 56:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://plataformaeditorial.com/blog/wp-
content/uploads/vidacurafoto.jpg&imgrefurl=http://plataformaeditorial.com/blog/tag/cuando-la-
vida-
cura/&usg=__dUWoK6mYJNwpgj3_rdeko_xrO8g=&h=272&w=400&sz=42&hl=es&start=0&zoom=1
&tbnid=Y96Jbfb8FicLaM:&tbnh=118&tbnw=154&prev=/images%3Fq%3DIzel%2BEsther%2By%2BEr
ine%26um%3D1%26hl%3Des%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D555
%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=178&ei=i3EnTc-lEsvrOai6geoI&oei=i3EnTc-
lEsvrOai6geoI&esq=1&page=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:13,s:0&tx=50&ty=14
Imatge 57:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.elpais.com/recorte/20081026elpdmgrep_1/XXL
CO/Ies/Esther_Gonzalez_sostiene_hija_pequena_Izel_mientras_Erine_besa.jpg&imgrefurl=http://
www.elpais.com/fotografia/reportajes/Esther/Gonzalez/sostiene/hija/pequena/Izel/mientras/Erine
/besa/elpdiasoc/20081026elpdmgrep_1/Ies/&usg=__zWyR-xpPcU-
kIBFDNz4ie1oN2Z0=&h=456&w=620&sz=32&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=FoIxuw9USvNjnM:&tb
nh=125&tbnw=167&prev=/images%3Fq%3DIzel%2BEsther%2By%2BErine%26um%3D1%26hl%3Des
%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D555%26tbs%3Disch:1&um=1&itb
s=1&iact=rc&dur=488&ei=i3EnTc-lEsvrOai6geoI&oei=i3EnTc-
lEsvrOai6geoI&esq=1&page=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:0,s:0&tx=112&ty=41
- 120 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011
top related