acta comissió agissa 25 de febrer
Post on 21-Jul-2016
218 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
COMISSIÓ DE SEGUIMENT DE L’AUDITORIA OPERATIVA D’AGISSA
Lloc: Sala de Junta de Govern Local. Dia: 25 de febrer de 2015 Hora: 16.30h Assisteixen: Sr. Jordi Fàbrega, Sra Mª Àngela Planas, Sr Toni Martos, Sr Ramón Cuadrado, Sr Narcís Piferrer, Sr Josep Maria Rigat, Sr Jordi Navarro, Sr Joan B. Olòriz, Sr Silvia Paneque, Sr Carles Bonaventura, Sr Quim Bonaventura, Sra Amelia Barbero, Sra Pia Bosch, Sra Glòria Plana, Sr Carlos Merino, Sra Glòria Rigau, Sra Mª Rosa Diví, Sra Empar Vila, Sra Laura Mascort
S’excusen: Sra Concepció Veray.
Presideix la sessió el Sr Fàbrega.
No hem fet arribar l’acta perquè no la tenim... [#, 00.00.06]
El Sr. Jordi Navarro Morera
Les actes.
La Sra. Maria Àngels Planas i Crous
Avui no crec que hàgim d’aprovar actes, ja les aprovarem el pròxim dia, avui
tenim una altra qüestió, no?
El Sr. Jordi Navarro Morera
Bé, en tot cas, quedi clar que per part de la CUP sí que demanem que voldríem
rebre les actes en un termini més breu de temps.
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
Se us faran arribar les actes, Jordi, per descomptat, el que passa és que se us
faran arribar [#, 00.00.28] un cop estiguin, per una part, primer acabades i
després aprovades. I també que el conseller delegat va demanar la còpia de [#,
00.00.39] i també li farem arribar, eh?
La Sra. Maria Àngels Planas i Crous
Te la farem arribar.
Comissió 25-02-2015
1
El Sr. Jordi Navarro Morera
De fet, els grups municipals també la vam demanar.
La Sra. Maria Àngels Planas i Crous
Ja ho sé, però és que no la acabàvem de tenir...
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
I dir-los que si ningú té cap inconvenient, la comissió d’avui, la comissió de
seguiment la gravarem, perquè així es pugui contrastar el que ha dit un o el que
ha dit l’altre o...
O sigui, que dit això, excusar la Concepció Veray i la Sílvia Paneque, i, bé, si
algú arriba més tard s’incorporarà. I el que faria és passar la paraula a la
tinenta d’alcalde d’Hisenda, la Maria Àngels Planas perquè ella és la que porta
la gestió econòmica de l’empresa, nosaltres portem la vessant tècnica des de
l’àrea, però la qüestió econòmica es porta des de l’Àrea d’Hisenda.
O sigui, jo li passo la paraula a la tinenta d’alcalde.
La Sra. Maria Àngels Planas i Crous
Bé, només dir que si us sembla bé que siguem diligents i que pugui durar fins a
les sis la comissió perquè tothom… [00.01.42, #] Hi haurà ordres de paraula
per poder preguntar tant a l’empresa Efial com al conseller delegat, el senyor
Piferrer.
I, llavors…, bé, avui aquesta comissió pràcticament la dedicarem només a això,
a resoldre tots aquells dubtes que s’han anat generant al llarg de... Aquesta és
la cinquena comissió, si no vaig errada, crec…
El Sr. Jordi Navarro Morera
La cinquena comptant la constitució.
La Sra. Maria Àngels Planas i Crous
Comissió 25-02-2015
2
Comptant la primera. Però, bé, la de constitució també compta, per tant...
El Sr. Jordi Navarro Morera
La cinquena o la quarta?
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
N’hi haurien dues, diríem, de rebost, és a dir, per als temes interns i tres de
compareixences.
La Sra. Maria Àngels Planas i Crous
Tres de compareixences, però en total són cinc les vegades que nosaltres...
El Sr. Jordi Navarro Morera
És la cinquena comptant el que dius ara, la constitució...
La Sra. Maria Àngels Planas i Crous
...més les... Sí, sí, és cert que va així. I, llavors, bé, si voleu començar, no sé
qui té preguntes i dubtes.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Jo en tindré.
La Sra. Maria Àngels Planas i Crous
Com de moment s’ha aixecat [#, 00.02.44] Joan, pots començar a fer les
preguntes amb el permís del senyor tinent d’alcalde.
Jordi, amb el teu permís, en Joan començarà ja una mica la intervenció.
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
[#, 00.02.59]
La Sra. Maria Àngels Planas i Crous
Sí. Vinga, Joan, quan tu creguis.
Comissió 25-02-2015
3
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Si el tinent d’alcalde m’ho permet.
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
Endavant, endavant, Joan.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
No, bé, hi han hagut dues intervencions, primer, la d’Efial i després la d’Aigües
de Girona, amb representació del senyor delegat. En aquestes dues hem tingut
interrogants, hi han hagut contradiccions i potser el temps que ha passat ens
permet també anar reflexionant sobre aquestes coses. Per això, l’altre dia vam
veure indicat fer una reunió amb jo no diria les dues parts, sinó amb les
persones que us hem convocat abans.
Jo havia dividit les meves preguntes en tres apartats: un primer sobre Efial, que
aniré directament a Efial; un segon, al senyor Piferrer, quant a la gestió i
sobretot el document que va passar sobre la gestió, etcètera, i alguna pregunta
interrogant que encara tinc present, i un tercer apartat una mica més llarg sobre
l’auditoria operativa. Faria preguntes a l’un o a l’altre perquè quedés clar quins
són els aspectes que jo tinc més foscos.
Començant per Efial. Des de quan col·labora Efial amb l’Ajuntament de Girona?
Vostè, Toni Martos, ha tingut anteriorment algun contracte amb l’Ajuntament de
Girona?
El Sr. Toni Martos
Sí, la veritat és que [#, 00.04.31] col·laboració aquí a l’Ajuntament de Girona és
des de fa temps. I jo recordo, per exemple, ara com a aspecte significatiu com
a mínim podria dir fa deu anys o dotze anys...
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Deu-dotze anys.
Comissió 25-02-2015
4
El Sr. Toni Martos
Parlo de..., parlo de memòria, eh? Fa molt de temps. Jo recordo que aquella
intervenció va ser una feina també laboriosa en què vaig fer, per exemple, un
estudi econòmic... –per tant, ara igual tu em podries dir fins i tot la data, eh?–,
era un estudi econòmic d’un contenciós que va tenir el Govern presentat per un
altre grup de l’oposició amb la piscina.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Wellness, Wellness.
El Sr. Toni Martos
Jo vaig fer un tècnic econòmic d’aquella operació. Catorze, quinze, dotze...
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Sí, devia ser 2005 poder? 2005?
El Sr. Toni Martos
Des de fa temps que fem aquesta col·laboració. De fet, la nostra empresa
únicament i exclusivament se dedica [#, 00.5.39], des que vaig sortir de la
carrera...
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
No ho recordava, és veritat.
El Sr. Toni Martos
...he assessorat l’Administració pública local. En aquest cas, la relació amb
l’Ajuntament, doncs, bé, fa temps que la tenim i des de la vessant sempre
d’estudis de control financer, auditories operatives...
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Si ho recordo, vam rebaixar de 12 a 9 milions, ara em ve al cap.
Comissió 25-02-2015
5
El Sr. Toni Martos
Efectivament.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
De 12 a 9 milions el que ens demanava l’empresa a partir d’aquest estudi.
El Sr. Toni Martos
Efectivament. Nosaltres érem…, casualment, aquest informe és meu.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Ara em ve al cap. Ha tingut algun contracte més?
El Sr. Toni Martos
Vejam, jo diria que periòdicament quan l’Ajuntament ha tingut necessitat de fer
un… Principalment, els contractes han sigut d’auditoria de regularitat o de
control financer emanats per la legislació vigent en determinats serveis. Per
tant, jo diria que si em remunto, que és la memòria, tres-quatre anys, hem fet
l’auditoria del servei de patrimoni, després vam fer l’auditoria dels contractes
del Fons estatal d’inversió local, i seguidament ja ens hem concentrat en el
tema de l’aigua. Vam fer un estudi econòmic…, l’estudi econòmic aquest de
valoració de la pròrroga de vuit anys i encara hi ha els controls financers que
estem realitzant ara, 2012 i 2013.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
A veure, en alguns plens municipals algun regidor va qüestionar l’empresa
vostra –ho recordo en algun ple– per notícies que han aparegut en algun mitjà
de comunicació. Podríeu aclarir…, jo penso que és bo que s’aclareixi aquest
extrem. En concret, me sona algun municipi de Tarragona, ara no sabria quin,
però…
El Sr. Toni Martos
Comissió 25-02-2015
6
A veure, això és d’aquestes notícies…, és això de la premsa que… El juny, per
sorpresa nostra, el juny del 2014, jo diria que era al voltant de Sant Joan. A
més, ho recordo perquè és d’aquelles coses que et foten una garrotada a la
vida, no?, aquell que ha cregut en el sector públic i que creu i que continua
creient en la defensa de l’interès públic i del servei públic, doncs... 25, 26 de
juny, després de Sant Joan, la premsa durant dos dies marca com una
intervenció del jutjat i de la Guàrdia Civil a Torredembarra com el caso Efial.
Avui han passat vuit mesos –avui han passat vuit mesos–, i et puc dir que a
nosaltres ningú ens ha dit res encara. És a dir, van ser dos o tres dies en els
quals la premsa quasi es carrega aquesta empresa.
Poso a sobre la taula que igual el que estem vivint aquests dies aquí, doncs,
estem explicant coses, estem..., perquè amb les auditories de control financer
ens està passant a molts llocs de serveis públics.
Jo parlava amb determinats òrgans de control extern, per tant, no de control
intern, per tant, amb el Tribunal de Comptes, aquests fets perquè uns dels
nostres clients són els òrgans de control extern, per tant, la Sindicatura de
Comptes i el Tribunal de Cuentas, i em deien: «No, no, ànims perquè…»
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Treballen per al Tribunal de Comptes i per a la Sindicatura de Comptes?
El Sr. Toni Martos
Habitualment.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
D’acord, sí, sí.
El Sr. Toni Martos
I el 100 per cent dels nostres clients són el sector públic, el 100 per cent. I hi
continuem treballant. Ara en aquests moments la Sindicatura de Comptes ens
ha demanat pressupost per fiscalitzar un ajuntament on hi ha determinades
Comissió 25-02-2015
7
coses que ens ha demanat. Sempre l’òrgan de control intern o extern ens
demana que mirem unes coses, i aquestes coses són de responsabilitat
comptable. Per tant, evidentment, no diré el municipi.
I la sol·licitud d’oferta és d’avui. Per tant, continuem treballant perquè és
evident que…, el que et deia abans, va ser una setmana, dos-tres dies de juny
que només van ser notícies de premsa, i el febrer, el 25 de febrer que estem
avui encara ningú ens ha dit res.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Cap situació més que Torredembarra, és a dir, no han tingut cap altre cas
mediàtic ni de cap més…?
El Sr. Toni Martos
No, a més, aquest és el que va sortir a la premsa, el cas Efial. A veure, el cas
sabeu tots que està sota secret de sumari, per tant, jo sé el mateix que surt a la
premsa, perquè a nosaltres fins avui –han passat vuit mesos, no estem al juliol
ni a l’agost, han passat vuit mesos– ningú ens ha dit res. Per tant, la gent ja
com surt a la premsa, que «están imputados»... Ni estem imputats, ni ho hem
estat, ni ens han dit, ni ens han fet cap comentari, ni la Guàrdia Civil va venir a
Efial a mirar res. I als diaris, fa un mes sortien coses al diari de Torredembarra,
per tant, és públic.
Jo us parlo del que deia el diari, eh?, per tant, la relació era que un contractista
va fer obres públiques del servei de l’aigua i que li va pagar, en aquest cas, qui
representava l’Ajuntament. Això és el que diuen els diaris.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
És el que diu el diari, l’Alcaldia.
En cap moment han perdut la qualificació per contractar amb l’Administració?
El Sr. Toni Martos
Comissió 25-02-2015
8
No, però és que la qualificació és que és impossible…, perquè perdre-la…, ni
imputant-te, t’han de jutjar. És que si no tenim ni la imputació, no la tenim ni
l’esperem.
Perquè, a més, ho dic amb contundència: la nostra empresa, el 100 per cent
dels nostres serveis han estat al sector públic.
Perdona que t’ho digui, perdona que t’ho digui [#, 00.11.52]
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Jo he començat fent aquestes preguntes perquè era important, en discussions
que hem tingut a la comissió, era la seguretat quant a l’acció de l’empresa Efial.
Hi havien dubtes: «Bé, aquesta empresa…» Jo volia que quedés clar quina és
la situació que hi ha.
El Sr. Toni Martos
Ho he dit ara, és la pregunta, però perdona que te la…Jo normalment sóc una
persona… –a més, porto un refredat important, eh?, perdoneu–, sóc una
persona bastant… , com aquest tema, doncs, és un projecte que nosaltres ens
hem cregut, és de tota la vida, que és un grup de gent que ens hem cregut el
sector públic, doncs, home… És que no vull fer judicis de valor, per tant, només
els dic fefaentment no tenim cap situació perquè ningú ens ha comunicat res,
només van ser aquests reiterats durant una setmana en premsa.
Nosaltres des d’aquell moment, a part de la nostra feina habitual, que són plans
econòmics i financers, plans de sanejament, l’habitual, i auditories de control de
serveis públics, n’hem fet com aquesta, per exemple, de Rubí, de l’Ajuntament
de Rubí, igual que aquí –igual–, idèntica, amb el mateix problema…, no és el
mateix, però del servei de l’aigua. Poso un exemple, eh? Com aquest se’n
podrien dir en els darrers sis mesos més de vint-i-cinc. I d’aquests vint-i-cinc, jo
diria que de tots els partits polítics, és a dir, som una empresa que treballa per
a tots els partits polítics, per a tots.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Comissió 25-02-2015
9
Per acabar amb aquest apartat, quines titulacions tenen per exercir aquesta
professió?
El Sr. Toni Martos
Mira, nosaltres som en aquests moments uns vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-vuit
treballadors, i diria que dels vint-i-vuit, vint-i-set som economistes. Em sembla
que…, si som vint-i-set –parlo aproximadament perquè la memòria…, i exacte
no ho sé–, jo et diria que el 90 per cent som economistes, el 10 per cent restant
és enginyers industrials, advocats i una noia que és la secretària, que ens
porta…
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
Perdona, Toni. Joan, jo penso que hauries de fer preguntes més concretes,
si…
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Més concret que demanar la titulació…, no sabria quina, eh?
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
Exactament.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
I, en tot cas, això que vol dir?
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
Exactament, si demanes la qualificació per fer les feines que fan és una
qüestió, ara, si comencem a preguntar si ha treballat per Torredembarra o no
ha treballat per Torredembarra…
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Perdona, hi han dos temes claus, que tu no has estat a totes les comissions,
però jo sí, que eren la qualificació d’aquesta empresa, u…
Comissió 25-02-2015
10
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
Ja ha dit que sí.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Perdona, i ho he preguntat, per això ho sé, perquè ho he preguntat.
I, dos, si havia estat en assumptes tèrbols. I tu ho vas sentir en el Ple, a més.
Per tant, a mi m’interessava quedar clar quina era aquesta qüestió, perquè si
fos així, una cosa o l’altra, la desqualificaria per poder fer la feina que ha fet. I
per tant, me semblaven rellevants les dues preguntes.
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
D’acord, Joan, que a mi em sembla correcte que ho hagis preguntat [#,
00.15.07], ara, el que dic és de no esplaiar-nos en preguntes que no s’atenen
pròpiament al que és la comissió aquesta que estem avui aquí.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Pot ser que en la resposta s’hagi esplaiat, només faltaria, les preguntes han
estat curtes.
El Sr. Toni Martos
Li demano disculpes, eh! Jo sí que ampliaria, si em permet, tinent d’alcalde, jo
ampliaria en el sentit que dels vint-i-set, són dotze membres del registre oficial
d’auditors de comptes de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, que
això és important també.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Molt bé, moltes gràcies.
El Sr. Toni Martos
Amb oposició, és a dir, és un registre que és d’accés..., perdoneu, només hi
pots accedir per oposició.
Comissió 25-02-2015
11
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Molt bé. Al senyor Piferrer, si li sembla…, sobre preguntes que li vaig fer a
l’anterior compareixença o a l’anterior reunió de la comissió, vostè em va dir
que treballava per a Agissa, per a Aigües de Blanes, i quan jo li vaig preguntar
el temps que dedicava a Agissa, em va dir quaranta - quaranta-cinc hores, el
mateix que el director tècnic.
El Sr. Narcís Piferrer
Més o menys, sí.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Per a Aigües de Blanes quant temps hi dedica?
El Sr. Narcís Piferrer
Menys.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Menys, què seria, la meitat…?
El Sr. Narcís Piferrer
No ho sé, no ho sé, no ho he calculat mai.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Bé, quan acaba la setmana…
El Sr. Narcís Piferrer
Pensi una cosa, el contracte que tenim amb els ajuntaments de Girona, Salt,
Sarrià diu que dediquem el temps necessari per gestionar el servei –el temps
necessari. O sigui, no tenim obligació de fer quaranta, ni quaranta-cinc, ni
trenta, ni vint-i-cinc, ni vint; el temps necessari.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Comissió 25-02-2015
12
Per tant, no cal que hi hagi tampoc temps presencial a cap lloc?
El Sr. Narcís Piferrer
Temps necessari, això ho diu el contracte.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Però vostè va dir quaranta - quaranta-cinc hores.
El Sr. Narcís Piferrer
Sí, sí, més o menys.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Ho va dir vostè. Per tant, quaranta - quaranta-cinc hores a Agissa.
El Sr. Narcís Piferrer
Exactament.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Menys, i no me pot precisar a Blanes.
El Sr. Narcís Piferrer
Escolti, a part d’això, permeti’m que li ho digui, aquí no parlem de Blanes,
parlem d’Aigües de Girona; per tant, Blanes el deixi a part, si us plau.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
No, a veure…
El Sr. Narcís Piferrer
No, no, disculpi, Blanes a part, si us plau. Aigües de Girona és el que estem
parlant aquí, no Blanes.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Comissió 25-02-2015
13
Bé, jo faré la pregunta, vostè farà la contesta que vulgui, les preguntes faré les
que em semblin convenients.
El Sr. Narcís Piferrer
Jo l’estic contestant.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Vostè contestarà el que vulgui.
El Sr. Narcís Piferrer
Molt bé, d’acord.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Segons tinc entès també vostè està o treballa a Prodaisa.
El Sr. Narcís Piferrer
No.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
No. És membre del consell de direcció...?
El Sr. Narcís Piferrer
No hi ha consell d’administració.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
O sigui que no té cap relació amb Prodaisa?
El Sr. Narcís Piferrer
Sóc apoderat de Prodaisa.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Comissió 25-02-2015
14
Ho dic perquè són 180.000 euros el que se dóna a Girona SA perquè porti
l’administració d’Agissa, clar, voldria saber…
El Sr. Narcís Piferrer
187.000.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
187.000. Per tant, és important saber el rendiment que té i, per tant, el que
aquest ajuntament pot preguntar sobre aquest tema. Vostè pot respondre o no,
però em sembla pertinent aquests 180.000 euros per a gestió en què es gasten
i com s’aprofiten.
Per tant, jo el que sé en aquests moments és que vostè ho aprofita bé,
quaranta - quaranta-cinc hores a la setmana per a Agissa, que a més en fa
menys, que en fa, a una altra empresa i que a mi no em consta –no em consta–
que hi hagi…, o que hagi demanat la compatibilitat. Li ho vaig dir l’altre dia i
vostè em va dir que no.
El Sr. Narcís Piferrer
Disculpi’m, primer de tot, la compatibilitat me la de donar la privada, la privada
és Girona SA.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
La privada.
El Sr. Narcís Piferrer
La privada és Girona SA, per tant, Girona SA m’ha donat la compatibilitat
perquè pugui treballar allà on estic treballant en aquest moment.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Jo tinc entès que seria, en tot cas, Agissa qui li hauria de donar aquesta
compatibilitat, ja que treballa quaranta o quaranta-cinc hores, és lògic que li
donin la compatibilitat.
Comissió 25-02-2015
15
El Sr. Narcís Piferrer
Però jo treballo a Agissa perquè Girona SA me diu que treballi a Agissa, perquè
Girona SA me diu que treballi a Aigües de Blanes, per això treballo a Agissa i a
Aigües de Blanes, perquè Girona SA me diu que treballi a aquests llocs, no
perquè jo treballi a Agissa; treballo a Agissa perquè Girona SA me diu que
treballi a Agissa.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
A veure, l’auditoria, que tenim tots, manifesta que no ha aportat la
documentació justificativa en relació amb la facturació de Girona SA que
correspon a la seva retribució.
El Sr. Narcís Piferrer
Tornem en el mateix, escolti’m, vejam…
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Bé, si tinc dubtes és lògic que ho pregunti.
El Sr. Narcís Piferrer
Deixi’m explicar, si us plau.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
I tant.
El Sr. Narcís Piferrer
El contracte diu exactament que pel fet de tenir un conseller delegat i tenir un
director tècnic, eh?, Girona SA percebrà 187.000 euros l’any; per tant, la
justificació està molt clara. És a dir, el temps…, o sigui, la gestió del conseller
delegat i del director tècnic puja 187.000 euros l’any. Aquesta és la justificació.
No hem de justificar res més perquè el contracte nou també diu exactament el
mateix, no diu exactament res de diferent del que deia fins ara.
Comissió 25-02-2015
16
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
De tota manera, vostè va dir que cobrava d’Agissa perquè un assessor laboral
li va recomanar que per no tenir problemes amb la seguretat social, doncs, era
convenient que això figurés a Agissa.
El Sr. Narcís Piferrer
Exactament. 2.600 euros l’any.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Bé, però ens pot aclarir quins eren aquests problemes?
El Sr. Narcís Piferrer
Senzillament, perquè no hi ha ningú més que tingui poders a dintre Agissa com
tinc jo; per tant, una persona…, com ha d’haver-hi sempre en una societat,
sigui la que sigui, sempre hi ha d’haver una persona que tingui poders que
pugui…, que estigui donat d’alta a la seguretat social. I per això es van fer
aquests 2.600 euros any amb dedicació molt poca segons la quota, diguem-ho
així, doncs, per estar present a Agissa.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
A veure, vostè va dir que això ho havia aprovat el consell d’administració el 98,
el 1998.
El Sr. Narcís Piferrer
No, jo ho vaig dir, em sembla que no.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
I que ho podien comentar.
El Sr. Narcís Piferrer
Comissió 25-02-2015
17
No, no, no, jo no vaig dir això, em sembla, me sembla que no, vaja. Que el 98
això ho havia aprovat el consell d’administració, jo ho dubto, no crec que digués
això.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
No?
El Sr. Narcís Piferrer
No ho crec.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Bé, mirarem les actes.
El Sr. Narcís Piferrer
Pot mirar-ho, sí, sí.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Ho mirarem. I que podia documentar aquesta decisió, aquesta decisió que a
vostè li pagués la seguretat social Agissa.
El Sr. Narcís Piferrer
No crec que digués això –no crec que digués això. A mi em sembla molt que no
vaig dir-ho en cap moment això.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Però algú ho devia documentar? En aquest cas o no, va ser una decisió de qui
la va prendre, perquè algú la devia prendre, dic jo.
El Sr. Narcís Piferrer
En principi, si tinc prou poders per prendre aquesta decisió, la vaig prendre jo
potser –potser–, no ho sé. No ho recordo. Escolti, el 98, no ho recordo,
francament no ho recordo. Estem parlant de fa molts anys, eh?
Comissió 25-02-2015
18
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
L’assessor laboral li ha comentat si suposaria un risc a Agissa, és a dir,
aquesta situació que vostè cobra de Girona SA, però, en canvi, està a la
seguretat social per Agissa? Això no pot generar un problema?
El Sr. Narcís Piferrer
Vejam, aquí que quedi constància d’una cosa: jo estic a Girona SA i el 90 per
cent de la meva seguretat social al mes la paga Girona SA; Agissa paga només
la part proporcional que correspon als 2.600 euros que cobro a l’any.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Serien les quaranta hores que treballa, no?
El Sr. Narcís Piferrer
No, no.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Bé, a partir del que vostè fa allà.
El Sr. Narcís Piferrer
No, no és així, que no és així. Girona SA me paga pràcticament…, no el 100
per cent perquè no seria veritat, de la seguretat social, la cotització; Agissa me
paga per la part proporcional dels 2.600 euros que cobro a l’any d’Agissa, no
pas per mes.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
I no hi ha una decisió d’Agissa amb la compatibilitat que vostè cobri de Girona
SA i que a més li pagui uns diner Agissa?
El Sr. Narcís Piferrer
Escolti, si fa vint-i-dos anys que ho estic cobrant, doncs, deu haver-hi alguna
compatibilitat o hi deu haver algun raonament del perquè sí s’està cobrant això.
Comissió 25-02-2015
19
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Bé, jo el que demano és una documentació. Té lògica, no?
El Sr. Narcís Piferrer
Escolti, no la tinc jo, la té vostè del 98 de coses que ha fet el 98? Jo crec que
no.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Home, jo estic segur que si ho demano a secretaria a l’Ajuntament, ho trobaria.
El Sr. Narcís Piferrer
Ah, doncs, estupend, ho busqui i potser hi hauran actes que ho diguin, clar. Jo
no les tinc, del 98 no les tinc.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Però les actes d’Agissa no estan a l’Ajuntament.
El Sr. Narcís Piferrer
Com que no? I tant que sí, hi han de ser-hi, jo suposo que sí, clar. Hi havia el
secretari, que era el senyor Ramon Felip, que tenia totes les actes, i suposo
que ara la senyora Diví, que és la secretària, deu tenir totes les actes d’Aigües
de Girona, només faltaria.
La Sra. Rosa Diví
Sí, hi han llibres d’actes, no sé de quina data, però sí.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Doncs, ho buscarem.
A les normes internes de contractació, per què abans no s’hi aplicava la
normativa?
El Sr. Narcís Piferrer
Comissió 25-02-2015
20
Miri, no crec que hi hagi ningú que pugui dir que no s’hagi aplicat la normativa,
no ho crec; s’ha aplicat sempre la normativa.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
No hi havia una relació oberta en la qual les empreses poguessin concursar…
El Sr. Narcís Piferrer
I tant que sí, sempre demanàvem empreses…
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Vostès demanaven empreses, però no es feia un concurs públic, no?
El Sr. Narcís Piferrer
Escolti, el 80 per cent d’aquesta societat és privada, per tant, les normes de
funcionament nostres no són com a l’Administració, són diferents, són d’una SA
mercantil. Són diferents de les de l’Administració, no som els mateix que
l’Administració.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
I per què ara sí es fa?
El Sr. Narcís Piferrer
No, no, no, tampoc es fa. No, no, en absolut. Això no és veritat.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Ara no? Ara continuen vostès dient a tres-quatre empreses…
El Sr. Narcís Piferrer
Nosaltres estem fent sempre com sempre hem fet, igual. I quan hi ha una obra
d’uns imports determinats –i a més aquí hi ha testimonis, suposo, no?– s’han
aprovat… De moment s’ha reunit una comissió, s’han aprovat unes normes,
Comissió 25-02-2015
21
que ara s’ha d’aprovar en el Consell d’Administració d’Aigües de Girona, eh?, i
aquestes normes es posaran en funcionament.
Però hi han una sèrie d’imports, eh?, que estan en mans del conseller delegat i
demanant pressupostos [només #, 00.24.21]. I això és el que s’ha fet sempre.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
I es continua fent ara igual.
El Sr. Narcís Piferrer
Igual, igual.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
No hi ha cap diferència del que es fa ara amb el que es feia l’any passat o
l’altre.
El Sr. Narcís Piferrer
Hi haurà diferència quan hi hagin obres de grans imports, eh?, que després és
quan es farà un concurs. De grans imports. Però obres de grans imports no n’hi
han hagut mai a Aigües de Girona, sempre han sigut obres normaletes,
d’imports normals.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Pot definir què entén per normaleta?
El Sr. Narcís Piferrer
100.000 euros, 70.000 euros, 60.000 euros, 80.000 euros.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Mai més de 100.000 euros?
El Sr. Narcís Piferrer
Comissió 25-02-2015
22
Home, hi ha hagut algunes coses que sí, però, bé, no necessàriament s’ha
hagut de fer concurs per més de 100.000 euros.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Abans he preguntat a l’empresa Efial la titulació que es necessitava per a
l’empresa; per conseller delegat quina titulació es necessita?
El Sr. Narcís Piferrer
Ser conseller delegat nomenat per algú.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Bé, una titulació…, un títol, un títol universitari…
El Sr. Narcís Piferrer
Nomenat per algú, conseller delegat nomenat per algú, ja està.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Això sempre ha estat així?
El Sr. Narcís Piferrer
Que jo sàpiga sí.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Sempre? No hi ha hagut cap moment en què hi hagués un altre conseller
delegat que no se li demanés res més?
El Sr. Narcís Piferrer
Qualsevol…, no, no, es nomena una persona conseller delegat i aquella
persona és conseller delegat perquè se l’ha nomenat conseller delegat.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Sí, sempre?
Comissió 25-02-2015
23
El Sr. Narcís Piferrer
Sí, sempre.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
O sigui, l’any 92 –l’any 92–, quan es comença, vostès són sempre dues
persones i…
El Sr. Narcís Piferrer
No, el 92 érem tres.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Tres.
El Sr. Narcís Piferrer
El conseller delegat, el director tècnic i el director administratiu.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
I en aquell moment se necessitava una titulació per ser conseller delegat?
El Sr. Narcís Piferrer
No, un nomenament, conseller delegat, un nomenament.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Molt bé. I de passar de tres a dos, l’import ha estat sempre el mateix?
El Sr. Narcís Piferrer
Es va reduir.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Es va reduir proporcionalment, una tercera part?
El Sr. Narcís Piferrer
Comissió 25-02-2015
24
No me’n recordo, va ser el 97 o així.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
1997?
El Sr. Narcís Piferrer
No ho sé, més o menys.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Per tant, es redueix però no sap quant, no?
El Sr. Narcís Piferrer
No, francament, no
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Passaríem a l’auditoria operativa. Quina diferència hi hauria entre una auditoria
operativa i una auditoria financera? M’ho podria comentar?
El Sr. Narcís Piferrer
Home, vejam, la financera es basa en això, simplement és una auditoria
financera; l’operativa, teòricament, hauria de mirar els processos de
funcionament, els processos de com es gestiona, els processos…, i després
discutir aquests processos. Això teòricament és una auditoria financera, per un
cantó, i operativa, per un altre.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Vostès havien tingut, a part de financera, alguna vegada alguna auditoria
operativa?
El Sr. Narcís Piferrer
No, n’hem tingut sempre de financeres.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Comissió 25-02-2015
25
No, des del 92 fins ara cap, sols financeres.
El Sr. Narcís Piferrer
Sí, sí.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Senyor Martos, em podria definir les diferències entre auditoria operativa i
financera?
El Sr. Toni Martos
Sí, l’auditoria economicofinancera és en funció d’uns paràmetres que marca la
legislació vigent, és obligatòria. És una auditoria que el que fa és revisar els
comptes anuals de l’empresa tal com els presenta l’administrador.
L’administrador presenta uns comptes i l’auditor economicofinancer els revisa i
–a veure, de forma així senzilleta– intenta pronunciar és si el resultat, els fons
de maniobra amb els fons propis reflecteixen la imatge fidel.
Sempre en funció d’uns comptes que has d’auditar. L’auditor
economicofinancer no es pronuncia sobre la imputació de costos, les manques
d’activitat, l’oportunitat d’una despesa o no, la gestió, etcètera.
En canvi, l’auditoria operativa, si és d’un servei públic, com és el cas, és ja des
d’una vessant de control intern de la intervenció, és optativa per ell i pot optar a
fer la intervenció aquesta auditoria. I en aquesta auditoria operativa, què revisa
una auditoria operativa? Bé, doncs, aquells paràmetres que l’òrgan de control
intern cregui que són necessaris. I es va fent un pla d’auditoria operativa, per
tant, un any revisa una cosa, un any en revisa una altra.
Quins conceptes? Per exemple, el cost del servei. Com és un servei, la tarifa –
aquesta tarifa és suficient, no és suficient per cobrir els costos–, la imputació
dels costos a activitats, la necessitat d’una despesa o no… Vaig posant
exemples, eh?
Comissió 25-02-2015
26
Està molt clar que una es basa sobre uns comptes anuals obligatoris que es
formulen, que els formula un consell, que els formula l’administrador i que
després els aprova el consell d’administració. El consell d’administració abans
del 30 de març ha d’aprovar els comptes, que els aprovarà la junta. Doncs, en
aquest període l’auditor economicofinancer revisa si reflecteix una imatge fidel.
En canvi, l’auditoria operativa és de control intern de la intervenció i es fixa en
determinats aspectes que ella creu rellevants. Normalment i habitualment
sempre hi ha, si és un servei públic, la tarifa, els costos, si és suficient o no és
suficient, etcètera.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Doncs, senyor Piferrer, segons l’auditoria del 12, el 17 per cent de la despesa
de personal –en vam parlar–, representa una mica més de 300.000 euros,
correspon a una millora voluntària no prevista en el conveni col·lectiu. A
vostè…, vostè em va dir, cito textualment, que aquest concepte s’utilitzava
«quan el conveni del sector on està ubicada aquesta empresa marca uns
salaris mínims…
El Sr. Narcís Piferrer
Exacte.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
…i el sou pactat entre les parts resulta superior a l’estipulat [al contracte #,
00.30.23]», eh? Que aquesta era una pràctica d’obligat compliment, habitual en
èpoques de creixement econòmic –va matisar– i que resultava molt difícil
contractar personal qualificat en aquella època. Llavors, jo insisteixo en quan
això s’acorda…, és a dir, ha d’haver-hi un consell d’administració que acordi on
van a parar aquests 300.000 euros.
El Sr. Narcís Piferrer
No.
Comissió 25-02-2015
27
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
No. O sigui, ho pactava vostè.
El Sr. Narcís Piferrer
Escolti, tinc poders per poder-ho fer, per tant, sí, ho feia jo, és clar, lògicament.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
I aquesta taula salarial d’aquests 300.000 euros no hi havia ningú que hi
pogués donar el vistiplau perquè són diners de l’empresa, suposo?
El Sr. Narcís Piferrer
Escolti, vostè sap com funciona una empresa? Disculpi que li ho pregunti, però
sap com funciona una empresa?
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Jo sé que hi ha moltes empreses que funcionen molt diferent, és cert, eh?,
unes millor i les altres pitjors.
El Sr. Narcís Piferrer
Cada empresa deu funcionar com funciona. Però vostè sap realment com
funciona una empresa?
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Vostè sap com funciona un ajuntament?
El Sr. Narcís Piferrer
Sí, em sembla que bastant més bé.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Doncs, jo potser també una empresa. Miri, estem empatats.
El Sr. Narcís Piferrer
Comissió 25-02-2015
28
Miri, jo li diré una cosa: quan es contracta una persona es contracta amb un
sou determinat, sigui el que sigui, un sou determinat. Si el conveni diu que el
sou que [#, 00.31.35] és fins aquí, després se li paga el complement fins a un
altre punt, que és el sou determinat allà on es decideix contractar aquella
persona, perquè, si no, aquella persona no vindrà a treballar. Per tant, es tracta
d’un sou, un sou anual. I aquest sou anual ve, per una part, del conveni i per
una part que no és conveni, però que és fixa, que és fixa igual, igualment fixa,
eh? I la millora salarial voluntària és fixa. Per tant, sempre la millora salarial
voluntària ha sigut fixa, mai és una cosa que l’empresa diu: «Avui t’ho dono,
demà no t’ho dono.» No, sempre és fixa, eh?
És més, a causa del comentari aquest i tal, ara ja s’ha canviat com a
complement personal, s’ha canviat el nom, en comptes de millora salarial
voluntària se’n diu complement personal. I és exactament el mateix, les
mateixes quantitats. Ara se’n diu complement personal quan es deia millora
salarial voluntària.
Res més que això.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Per tant, era vostè el que pactava aquest conveni… [#, 00.32.27]?, aquesta és
pregunta que li feia.
El Sr. Narcís Piferrer
Vejam, jo directament no, directament no.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Vostè no.
El Sr. Narcís Piferrer
No. Per exemple, el director tècnic, doncs, agafava i pactava coses amb el
personal tècnic; el director administratiu, doncs, pactava amb el personal
administratiu. Jo supervisava tot això, però realment el pacte no el feia jo
Comissió 25-02-2015
29
directament, i escollir el personal no ho feia jo directament; tinc personal a sota
prou qualificat per poder fer aquestes funcions.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Una empresa pacta un conveni col·lectiu…
El Sr. Narcís Piferrer
No, no, l’empresa no pacta un conveni col·lectiu; el sector –el sector– pacta el
conveni col·lectiu, no una empresa sola, el sector. I tenim un conveni col·lectiu
provincial. Per tant, el sector provincial pactava un conveni col·lectiu.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Bé, vostès pactaven les millores voluntàries, en aquest cas.
El Sr. Narcís Piferrer
No.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Tampoc.
El Sr. Narcís Piferrer
La millora voluntària es pactava en el moment en què una persona entrava a
l’empresa –entrava a l’empresa. Per què? Perquè per venir a l’empresa et
demanava un sou determinat. I si se li podia pagar aquell sou i era adequat
dintre de l’escala salarial de tota l’empresa, doncs, se li pagava.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
D’acord. Un dels temes que també va sortir va ser el preu de venda en alta a la
Costa Brava, i vostè va dir que no cobreix el cost assumit per Agissa.
El Sr. Narcís Piferrer
Jo no he pas dit això.
Comissió 25-02-2015
30
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Que vostè era coneixedor d’un desequilibri que portava diversos anys…
El Sr. Narcís Piferrer
No, no, no…, no crec que digués això.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Que fins i tot havia fet un estudi el 2005. Tampoc?
El Sr. Narcís Piferrer
Jo havia fet un estudi el 2005, l’havia presentat a l’Ajuntament…
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
On es veia aquest desequilibri.
El Sr. Narcís Piferrer
No, no, no, jo no vaig dir això. Que l’Ajuntament en aquell moment va
considerar que no era oportú aplicar-lo; en cap moment vaig parlar de
desequilibri, crec –crec. És clar, no me’n recordo perfectament del que vaig dir
fa no sé quantes setmanes.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
I recorda qui li va dir que no calia tornar a revisar aquest tema? No ho recorda
ara tampoc?
El Sr. Narcís Piferrer
No, no…
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
El 2005?
El Sr. Narcís Piferrer
Comissió 25-02-2015
31
No me’n recordo.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Veig que el 2014 hi ha hagut també algun material, algun informe, no?, me
sembla, on es parlava també d’aquest décalage que continua havent-hi, un
décalage important. Ho dic perquè aquest informe vostès suposo el van rebre i
a partir d’aquí, doncs, hi ha hagut una certa informació i alguns interrogants.
El Sr. Narcís Piferrer
Vejam, me permet un cosa?
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Oh, i tant!
El Sr. Narcís Piferrer
Només és una puntualització. Nosaltres…, les condicions han canviat: avui el
Consorci Costa Brava és el 50 per cent, pràcticament el 50 per cent propietari
de la planta de Montfullà –50 per cent propietari de la planta de Montfullà–,
cosa que fins ara no ho era.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Avui, què vol dir, ahir, abans-d’ahir, fa un…?
El Sr. Narcís Piferrer
L’any passat o fa dos anys, no ho sé, no me’n recordo exactament. Però quan
va haver-hi…
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
De fet, perdona, encara no ho és, perquè…
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Me n’alegro perquè… Una notícia que a qualsevol diari sortiria a primera plana.
Comissió 25-02-2015
32
O sigui que no ho és.
(Veus de fons.)
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
Perquè l’ACA no ha recepcionat l’obra.
El Sr. Narcís Piferrer
Però no pas per res més.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Doncs, no ho és.
El Sr. Narcís Piferrer
No, no, escolti, siguem francs i les coses són com són: el Consorci Costa Brava
ha pràcticament el 50 per cent del valor de totes les instal·lacions que hi han a
Montfullà avui, d’acord? 50 per cent. I els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià
han pagat l’altre 50 per cent. Potser estem en un 49 i 51, és el que s’ha de
decidir vejam com està això. Però que una part i l’altra han pagat el 100 per
cent d’aquesta obra…, bé, el 100 per cent de l’obra no, el 100 per cent de la
part que toca pagar als ajuntaments de l’obra, perquè l’altre 80 per cent ve
subvencionada per la Comissió Europea.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Això vol dir que tenia liquiditat, el consell de Costa Brava.
El Sr. Narcís Piferrer
No ho sé, escolti…
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Ho dic perquè, clar, si hi ha un décalage…
El Sr. Narcís Piferrer
Comissió 25-02-2015
33
Disculpi…
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
…no m’estranya que sigui solvent.
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
Un décalage de què? Què vol dir décalage?
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Décalage significa que se li ven l’aigua més barata que a Girona mateix sense
que se li vengui més barata a Palamós o a Platja d’Aro i companyia, i que això
ha comportat uns beneficis, dic jo, que me sembla que són…, poder ser de 20
milions, que té ara acumulats de superàvit?
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
Això no és exactament així.
El Sr. Narcís Piferrer
Me permet un moment, me permet aclarir una cosa? Vejam, l’aigua que compra
el Consorci Costa Brava la compra a la planta de Montfullà –a la planta de
Montfullà–, per tant, la Costa Brava compra l’aigua allà a un preu determinat i
se l’endú cap a casa seva. A partir d’aquí nosaltres no en sabem res de tot
això.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Bé, té un preu determinat perquè se li dóna a un preu determinat.
El Sr. Narcís Piferrer
Escolti’m, disculpi’m, deixi’m acabar d’explicar.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Oh, i tant!
Comissió 25-02-2015
34
El Sr. Narcís Piferrer
Ells compren l’aigua a un preu determinat, pel que sigui, en el preu que se li va
donar en el seu moment, i després es queden l’aigua i en fan el que han de fer-
ne. A partir d’aquí, Aigües de Girona i els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià
no n’han de fer res, del que passa a partir d’aquí, res absolutament. És una
cosa d’ells, no nostra.
L’única cosa que ells han de fer és pagar l’aigua d’acord amb el preu que hi ha
fixat, que se’ls han anat apujant els IPC com a tothom, se’ls han anat apujant
els IPC i els preus han anat augmentant…
El Sr. Jordi Navarro Morera?
[La paga més cara l’usuari #, 00.37.18], perdó…
El Sr. Narcís Piferrer
No ho sé, però jo això no ho sé pas.
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
Perdó, eh? De fet, el Consorci no compra l’aigua, perquè el Consorci té
concessió pròpia, el que fa el Consorci és pagar el cost del tractament.
El Sr. Narcís Piferrer
Exactament.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
El cost del tractament.
El Sr. Narcís Piferrer
O sigui, el cànon de desembassament, per exemple, el paga el Consorci, no el
paguem nosaltres.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Comissió 25-02-2015
35
És a dir, té un acord amb Agissa, suposo…
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
Amb Agissa no.
El Sr. Narcís Piferrer
Amb Agissa no, amb els ajuntaments.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Amb els ajuntaments. I aquest acord li permet tenir un preu molt més baix que
el que tindria un altre, dic jo, no?
El Sr. Narcís Piferrer
El que tenen els abonats de Girona, lògicament.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Bé, és a dir, els que la seva empresa es preocupa perquè tinguin el millor preu.
Fa un moment vostè em deia si jo sabia què era una empresa o no? Jo penso
que l’empresa busca el major benefici per a la seva empresa. En aquest cas, jo
no dubto que Costa Brava hagi buscat el seu millor benefici; del que tinc dubtes
és que Agissa sí, del que tinc dubtes és d’això.
El Sr. Narcís Piferrer
Disculpi’m, però és que està barrejant conceptes, des del meu punt de vista
està barrejant conceptes.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Pot ser, pot ser…
El Sr. Narcís Piferrer
Agissa –Agissa– per mandat dels ajuntaments ven aigua en alta a la Costa
Brava, que compra a un preu determinat, que es va fixar en el seu moment i
Comissió 25-02-2015
36
que conforme anaven pujant les tarifes a ells se’ls incrementava el preu igual
que a qualsevol abonat de Girona.
A Girona, Salt i Sarrià, els clients de Girona, Salt i Sarrià paguen l’aigua no del
valor de la planta, l’aigua del valor de la planta més tota la conducció que hi ha
per arribar a cada un de les «vivendes» de cada persona. Això, aquest
manteniment és el que costa el preu de l’aigua.
L’aigua no val, no té preu; el que té preu és el servei, i el servei com a tal és el
que es cobra, senzillament. No es cobra res més que això. El cost del
tractament és una cosa i el cost del servei n’és una altra, són dues coses
diferents. I no podem barrejar-ho això, són dues coses…
El Sr. Jordi Navarro Morera
Perdoni, i això és el que paga el consorci a la planta?
El Sr. Narcís Piferrer
El preu de l’aigua en alta.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Sí, sí, en alta.
El Sr. Narcís Piferrer
I en canvi, el client de Girona, Salt i Sarrià paga en baixa. En baixa vol dir que
hi ha d’haver tot un manteniment de tota una sèrie de quilòmetres de
canonada, eh?, de reparacions, de vàlvules…, de tot el que calgui per poder
arribar a casa de cadascú.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Però jo veig això com una vasos comunicants, és a dir, a millor resultat per al
Consorci Costa Brava, Girona paga més, és a dir…, és evident.
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
Comissió 25-02-2015
37
Joan, perdona, perdona, és que…
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
A veure, jo puc no entendre ni ser tècnic sobre el tema i probablement no em
contractaran mai en una empresa d’aigua, però, en canvi, sí que entenc el
mínim sobre el que significa els costos i com això repercuteix a un on
repercuteix a l’altre. (Veus de fons.) I durant bastants anys sembla que
nosaltres hem tingut respecte al Consorci Costa Brava, home, el que jo
anomenava un décalage.
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
Joan, és que hi ha un matís important: és que el tractament que es fa a l’aigua
no és el mateix en l’aigua que se subministra a Girona, Salt i Sarrià que l’aigua
que se subministra al Consorci de la Costa Brava.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Tu ara parles com a tinent d’alcalde o en quin paper…? No, no, és per saber-
ho.
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
Jo parlo com a responsable de l’Àrea de Sostenibilitat i aquí en funció de primer
tinent d’alcalde i d’alcalde en funcions.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
I, per tant, el que dius és com a alcalde en funcions.
(Veus de fons.)
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
El que dic és el coneixement que tinc del [tema aigua #, 00.40.37]
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
No, no, és que jo ho apunto i, a més, hi ha una acta, és bo saber-ho.
Comissió 25-02-2015
38
El Sr. Jordi Navarro Morera
Com alcalde en funcions em sembla que no…
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
El que et dic és que l’aigua que compra o que utilitza Girona, Salt i Sarrià és
diferent de l’aigua que compra el Consorci de la Costa Brava, perquè el
tractament de l’aigua és diferent.
El Sr.?
Per cert, on és l’alcalde?
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
A veure, és diferent –és diferent–, també perquè vol, és a dir…
El Sr. Narcís Piferrer
No, no, no…
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
En qualsevol moment, el Consorci Costa Brava pot decidir que [que em sembla
que és el carboni #, 00.41.07], no? (veus de fons), el carbó actiu es pugui usar,
tranquil·lament. Ho té obert.
El Sr. Narcís Piferrer
Sí, és clar, però després pagarà més.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Pagarà més.
El Sr. Narcís Piferrer
És clar, lògicament pagarà més.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Comissió 25-02-2015
39
Igual que el que pagaria Girona, per exemple.
El Sr. Narcís Piferrer
Més o menys, sí, és clar.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Més o menys no, igual.
El Sr. Narcís Piferrer
Suposo que sí, escolti, aquest número… [#, 00.41.22]
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Com a tinent d’alcalde i alcalde en funcions seria bo que també ho sabessis,
no?, és a dir, què és el que…
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
Jo no sé el que passaria en una situació pressuposada; el dia que ens hi
trobem t’ho sabré dir, el que passaria.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
O sigui, últimament no ha usat, el Consorci Costa Brava, el carboni aquest?
El Sr. Narcís Piferrer
No.
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
No l’ha fet servir mai que jo sàpiga.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Mai, segur?
El Sr. Narcís Piferrer
Comissió 25-02-2015
40
Mai, mai, mai.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
O sigui, mai ha usat això.
El Sr. Narcís Piferrer
No li ha interessat mai.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Per tant, ven l’aigua amb més baixa qualitat que la que ens arriba aquí.
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
Bé, aigua diferent, diferent.
La Sra. M. Àngels Planas i Crous
Sí que l’ha utilitzat.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Sí que l’ha utilitzat?
(Veus de veus.)
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Doncs bé, això està bé –això està bé.
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
A veure, Joan –Joan–, en algun moment donat s’han fet proves…
El Sr. Narcís Piferrer
Una cosa són les proves i l’altra…
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
Comissió 25-02-2015
41
…per veure si es podia subministrar aigua tractada amb carbó actiu al Consorci
de la Costa Brava, però això no vol dir subministrar l’aigua tractada amb carbó
actiu al Consorci de la Costa Brava.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Tres mesos, per exemple, podria ser?
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
Això sí que no t’ho sé dir, Joan.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
I se’ls va cobrar?
El Sr. Narcís Piferrer
És clar. Sempre que han tingut un litre d’aigua tractada se’ls ha cobrat. Hi han
dos conceptes…
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Sempre?
El Sr. Narcís Piferrer
…que aquests senyors han dit que no estaven…, que són a part del preu
normal que els estem cobrant i són aquests conceptes, precisament, per coses
específiques.
Digues, perdona.
La Sra. M. Àngels Planas i Crous
Una cosa, és que jo crec a l’auditoria no…, no deia que se li havia cobrat tres
mesos a l’any? Potser era per les proves?
El Sr. Narcís Piferrer
Comissió 25-02-2015
42
Clar, és que es van fer proves, però realment no és norma que nosaltres
donem aigua tractada amb carbó actiu a la Costa Brava, perquè a ells no els
interessa, perquè tenen un problema que és important, que és que quan arriba
als municipis de la costa, a la costa barregen els pous que tenen ells amb
aquella aigua que nosaltres enviem. Per tant, el fet que sigui tractada amb
carbó actiu no els millora absolutament en res. I aquest és el tema principal i el
problema principal és aquest.
La Sra. M. Àngels Planas i Crous
Quan parlava d’aquests tres mesos, me sembla que deia que s’havia fet, què
era, perquè es feien les proves?
El Sr. Narcís Piferrer
Sí, vam estar un temps que estàvem fent proves. Pensem que les proves
aquestes són llargues, no són una cosa de dir…
La Sra. M. Àngels Planas i Crous
No, parlava de dos o tres mesos.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Demanaria a l’empresa Efial si pogués aclarir aquest concepte, si us plau.
El Sr. Toni Martos
Sí, sí, com s’han fet comentaris, i sempre amb ànim constructiu, eh?, s’han fet
comentaris sobre els costos diferents del tractament, ell ha dit del tractament de
l’aigua, és a dir, com s’ha dit aquí, queda clar que tant Girona com el Consorci
tenen drets d’aigua, per tant, no compren l’aigua. I això jo crec que tothom ja ho
té interioritzat.
I després els costos són els de tractament. I posem, per fer-ho senzill i oblidar-
nos del transport de l’aigua, és a dir, en situacions comparatives tant en el
consorci com en el ciutadà de Girona, tenim un informe que no és nostre –que
no és nostre–, que és Anàlisi de costos d’explotació de l’etapa ampliada a
Comissió 25-02-2015
43
1.400 litres per segon, del setembre del 2014, i és d’Agissa, on es posa de
manifest que hi ha un dèficit en aigua tractada amb terra, és a dir, no amb
carbó.
El Sr. Narcís Piferrer
Amb sorra, amb terra no.
El Sr. Toni Martos
Amb sorra, perdona. És a dir, de 225.000 euros, és a dir, la mateixa Agissa ja
reconeix que se li està venent…, no nosaltres, per tant, nosaltres verifiquem…
Torno a dir que ho dic en tot el to constructiu, és un document que no és
nostre, que a nosaltres ens demana l’òrgan de control intern que analitzem
dintre del control financer que fem del 2013; entre altres coses, ens demana
específicament aquest. I nosaltres analitzem un document on ja es reconeix
que se li ha d’apujar amb valor absolut 225.000 euros per arribar a preus
comparatius al Consorci de la Costa Brava.
Nosaltres analitzem aquest document i creiem, la nostra millor estimació i
verificació, que com s’ha dit aquí..., amb un tractament, clar, hi ha un cost
d’oportunitat, però, l’ETAP es va preveure, per tant –és una interpretació, eh?–,
amb unes inversions amb un tractament global de tot, amb carbó actiu també.
Si se li apliqués tots els costos que avui té l’ETAP, per tant, avui no hi
haguessin subcostos, subactivitats, aquest dèficit no seria de 225 i seria 430.
I no obstant això, si diguessin: «No, no, creiem que la subactivitat se la menja
Girona, Agissa», nosaltres creiem que no és 225, que és 330.
Per tant, el que està clar és el dèficit mínim avui, les tarifes haurien
d’incrementar al Consorci en 225, perquè ja la mateixa empresa ho reconeix –
jo crec que ho reconeix tothom–, 225. Torno a dir-ho, aquest treball és de
setembre de 2014 i no és un document nostre, és d’un tècnic d’Agissa.
La revisió nostra ens porta a comparativament igual, amb el mateix tractament,
com ha dit el conseller delegat, de sorra, la nostra estimació i verificació del [#,
Comissió 25-02-2015
44
00.46.45] és de 330. I si tothom ha de pagar igual perquè la planta es va
dimensionar per a tothom, hauria de ser 430.
He intentat fer-ho molt senzillet.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Sí, sí…
El Sr. Toni Martos
Per tant, l’interventor, la intervenció municipal ens demana una de les formes
de verificació... I estic avançant conclusions de l’informe de control financer de
2013, que està en tràmit [#, 00.47.16] definitiu. Crec que era interessant que
aportéssim aquesta informació.
Era una de les proves que en concret…, com he dit abans, a l’auditoria
operativa l’òrgan de control intern ens pot demanar quines àrees específiques
havíem de revisar, i una va ser aquesta.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Per això la pregunta i per això ho trobava rellevant, és a dir, que aquest
décalage, al meu parer, de 225.000 euros anuals, que a l’Ajuntament ningú
revisés aquesta situació, políticament parlant, tècnicament parlant –no fa pas
massa dies hi havia un escàndol mediàtic, que jo no vaig trobar oportú, però
que va succeir parlant de milions i milions, eh?, mai va sortir d’aquesta mesa un
número similar–, però, en canvi, sí que hi ha 225.000 euros i tu has de comptar
tots els anys que aquest décalage s’ha anat produint. I això sí que…
El Sr. Narcís Piferrer
Me permet una observació a això…
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
No sé què diu el 2005.
El Sr. Narcís Piferrer
Comissió 25-02-2015
45
Me permet una observació? No, no, no, me permet una observació?
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Sí, i tant.
El Sr. Narcís Piferrer
Aquest estudi està fet en base a tenir ara el 50 per cent de planta l’un i l’altre.
Quan la planta abans estava en un 75-25 en mans d’Aigües de Girona, els
costos…, o sigui, el tema ve sobretot pels costos fixos. Els costos fixos vol dir
el personal de planta. Al pla de personal de planta en aquell moment quan
Aigües de Girona havia de pagar el 75 per cent aquest decalatge no existia.
Això existeix a partir del 2011, que és quan ja la planta està compartida al 50 i
al 50 per cent. Després és quan els costos de personal han de repartir-se d’una
altra manera.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Però vostè va dir que el 2005 hi havia un informe que parlava d’aquest tema.
El Sr. Narcís Piferrer
No, no, no, no, no vaig dir això.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Ho vaig entendre malament.
El Sr. Narcís Piferrer
Jo vaig dir que hi havia un informe estudi de la nova tarifa que s’havia d’aplicar
o que des del punt de vista nostre s’hagués hagut d’aplicar. I això es va
desestimar en el seu moment.
Qui ho va desestimar, no ho sé, però es va desestimar.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Vostè ho sap segur.
Comissió 25-02-2015
46
El Sr. Narcís Piferrer
No, no, que no ho sé.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Ha de tenir prou memòria, per portar una empresa s’ha de tenir memòria.
El Sr. Narcís Piferrer
Sí, en tinc molta, de memòria.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Per això. No ho dubto.
El Sr. Narcís Piferrer
Però, escolti, el que no sé és qui va dir que no. No ho sé això, escolti, no ho sé.
Per tant, jo vaig presentar un estudi en el seu moment aquí, no hi va haver
resposta, a partir d’aquí, vol dir que es va desestimar si no va haver-hi
resposta. És veritat? Ara, qui ho va desestimar, no ho sé. La intervenció?
Políticament? No ho sé, qui ho va desestimar, no ho sé.
Els Sr. Carlos Merino
¿Se refiere... –perdón–, se refiere a intervención?
El Sr. Narcís Piferrer
No sé, yo digo que no lo sé. Yo digo que presenté un estudio en su momento,
en el 2005, y no hubo respuesta.
Els Sr. Carlos Merino
Perdón, señor Piferrer, la intervención fiscaliza, no aprueba.
El Sr. Narcís Piferrer
Bueno, oiga, yo qué sé.
Comissió 25-02-2015
47
Els Sr. Carlos Merino
Se lo dejo claro.
El Sr. Narcís Piferrer
Bueno, pues, aclare lo que usted crea oportuno, pero…
Els Sr. Carlos Merino
Es lo que dice la ley, no lo que…
El Sr. Narcís Piferrer
…lo que estoy diciendo es que nosotros presentamos un estudio…
Els Sr. Carlos Merino
Puede [#, 00.49.53] palabras de intervención.
El Sr. Narcís Piferrer
…en el 2005 presentamos un estudio y a nosotros nadie nos dio respuesta. A
partir de aquí, no se aprobó.
Per tant, el 2012…, o el 2011 –perdó–, que és quan tenim tota la planta en
funcionament és quan realment canvien els costos fixos. Per què? Perquè
després el cost de personal s’ha de repartir d’una altra manera.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
A veure, no me vull encallar en aquesta qüestió. N’hi ha una altra que també
em preocupa, i que va lligada a les despeses d’estructura també que dèiem de
188.000 euros.
Vostè va manifestar que tenien tres comptes d’explotació: aigua i clavegueram i
obres.
El Sr. Narcís Piferrer
Aigües, clavegueram, obres i…, i d’allò…, no, no, i laboratori.
Comissió 25-02-2015
48
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Bé, vostè va dir això. Després, segons l’auditoria també tenen comptes
d’explotació de laboratori, d’explotació de plaques i comissions.
El Sr. Narcís Piferrer
Ah, de plaques solars.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Sí, no?, de plaques i comissions. Això és el que vaig veure. Per tant, tinc entès
que cada ingrés va a un compte concret. Deu ser així, no?
El Sr. Narcís Piferrer
Sí.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Llavors, el que no entenc és que les despeses d’estructura, totes, vagin al
compte d’explotació…, és a dir, vagin a la tarifa de l’aigua.
El Sr. Narcís Piferrer
Que jo sàpiga, el 2013 això està repartit, que jo sàpiga.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Bé, el 2012 anaven així.
El Sr. Narcís Piferrer
Anaven així, però el 2013 no.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
I suposo que anteriorment…
El Sr. Narcís Piferrer
També anaven així, sí, sí.
Comissió 25-02-2015
49
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
És a dir, malgrat que hi havien comptes per a cada cosa, eren els ciutadans de
Girona que suportaven els 180.000 euros sencers, és així, no?
El Sr. Narcís Piferrer
Sí.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Doncs, a mi em sobta això. La veritat és que penso que aquest és un element
que ens ha de fer pensar i que és bo saber-ho, i rellevant. No sé si els altres
membres d’aquesta comissió ho sabien, però que els 180.000 euros
d’estructura de les quaranta hores, més el que hi hagi fet vagi a tarifa d’aigua,
quan s’hauria de situar a tots els comptes, la part proporcional en cada un
d’aquests comptes, penso jo.
Bé, a veure, aquest compte d’explotació de l’aigua és en base al que vostè
considera que cada any s’ha d’incrementar les tarifes, tinc entès. Si vostè diu
que en funció del compte d’explotació, en funció de les despeses, vostè ha de
demanar ampliar o no les tarifes. No?
El Sr. Narcís Piferrer
No, depèn del resultat del compte d’explotació, és clar. Pensi que del 2009, em
sembla que és, al 2012 no es van incrementar les tarifes.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Que no s'incrementin les tarifes no vol dir que vostè no ho demani, me sembla,
eh que no?
El Sr. Narcís Piferrer
No vaig demanar-ho.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Comissió 25-02-2015
50
Però a vegades ho demana i no s’incrementen, per exemple.
El Sr. Narcís Piferrer
Que jo sàpiga, això no ha passat mai.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Mai.
El Sr. Narcís Piferrer
Em sembla que no.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Sempre vostè ho ha demanat i s’ha incrementat?
El Sr. Narcís Piferrer
No, pel s’ha comentat abans, no. En el consell, lògicament, si no s’ha hagut
d’incrementar, no s’incrementa.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Consta en acta i això és important, sobretot que es gravi, que vostè diu que no
ha passat mai.
El Sr. Narcís Piferrer
Em sembla que no. No vull assegurar-ho, perquè em puc equivocar.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Molt bé. A mi, mirant això i donant-hi una reflexió, home, no acabo d’entendre
que, si això és així, no es faci una acció ràpida i contundent amb el tema del
Consorci Costa Brava. És a dir, la lògica és que vostès, abans de demanar que
s’augmentin els preus, home, s’hauria d’equilibrar aquesta situació, perquè si
no ho acaben pagant els ciutadans...
Comissió 25-02-2015
51
El Sr. Narcís Piferrer
Em permet una cosa?
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Sí, i tant.
El Sr. Narcís Piferrer
No és la nostra equivocació, sinó és l’equivocació dels ajuntaments, no la
nostra. Aquest és un tema que s’escapa de les meves funcions, disculpi. Jo puc
informar, no puc negociar amb el Consorci Costa Brava, això és un tema que
s’escapa a les meves funcions. Jo gestiono Aigües de Girona i tinc d’informar
els propietaris d’Aigües de Girona o els propietaris del servei municipal
d’aigües, tinc d’informar-los dels problemes que jo estic veient. I els informo
dient-los el 2014, dient-los que les condicions han canviat i que seria el moment
de renegociar un preu amb el Consorci Costa Brava, això és el que estic fent.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
És a dir, com ve a dir, abans de demanar un augment de preus, abans, sempre
diu: «Recordin això del Consorci Costa Brava.» Seria això, no? És a dir, abans
de demanar...
El Sr. Narcís Piferrer
No m’ho puntualitzi així, perquè això que vostè m’està dient no té base,
diguem-ho així, perquè jo li tingui de dir que sí o que no.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
A veure, faig una simulació: jo ara porto una empresa, això que sembla que no
sé fer, llavors, porto una empresa i llavors tinc uns determinats clients que els
pago un preu, i uns altres clients que els en pago un altre. La lògica em porta
en un moment determinat, home, per no perdre determinats clients i per
Comissió 25-02-2015
52
assegurar també una certa regularitat amb el que jo faig com a empresa, de dir:
«Escolti, abans d’augmentar aquest client que paga més, té lògica que aquest
altre pagui un xic més.» Jo penso que això està en les normes de qualsevol
empresa. Estic segur que si preguntéssim a «la Caixa» diria més o menys el
que jo ara dic, perquè ho fa amb les seves accions bancàries. Això és el que jo
de nou...., la meva obligació com a regidor és defensar els interessos dels
ciutadans de Girona, com la de l’empresa serà una altra, i sobre els ciutadans
de Girona jo vinc a dir: home, ho està bé que es demanin o s’hagin demanat
augments dels preus de l’aigua quan el Consorci Costa Brava està pagant uns
preus per sota dels que hauria de pagar. Jo entenc que aquest és..., no sé de
qui és responsabilitat, però algú en té, això està clar, algú en té.
El Sr. Narcís Piferrer
No pot passar la responsabilitat a l’empresa perquè [#, 00.55.36] no és el
propietari del servei municipal d’abastament d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià de
Ter. Per tant, jo crec que aquest preu que es va pactar en el seu moment des
dels ajuntaments amb el consorci, crec que és els ajuntaments i no el consorci
els que han de pactar aquest nou preu. Jo l’única cosa que puc fer és informar i
crec que ja ho he fet.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Molt bé. La gestió de Montfullà, ara en parlàvem, ha estat dintre del contracte
d’Agissa? Gestionar Montfullà?
El Sr. Narcís Piferrer
El contracte d’Agissa, diu? El Servei d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, i
Montfullà està a dintre del servei, clar. Doncs sí, està a dintre del servei.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Per tant, vostès en aquests moments estan...
El Sr. Narcís Piferrer
Comissió 25-02-2015
53
Gestionant la planta de Montfullà, sí.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Sense contracte, és a dir, sense...
El Sr. Narcís Piferrer
Oh, sense contracte... Escolti, quan a nosaltres ens van donar el servei
d’aigües...
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Si pertany a l’ACA, és que no hi ha un contracte o no hi ha un acord.
El Sr. Narcís Piferrer
Per què ho està dient això? No, no està dient això, escolti. Vejam, com ho
explicaré? Vejam, quan nosaltres l’any 76 com a concessionaris..., que jo vinc
del Servei Municipal d’Aigües, sóc empleat del Servei Municipal d’Aigües,
després passo a la concessió del servei. El 76, quan fem el servei com a
concessió, Girona SA agafa el servei, se li dóna la planta de Montfullà, que en
aquell moment existia i que no es donava aigua al Consorci de la Costa Brava,
en aquell moment, i els Servei d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter. Val?
Després, al cap d’any, s’amplia la planta, perquè el Consorci de Costa Brava
demana –demana– una quota d’aigua del Ter, s’amplia la planta i es fa més
tractament d’aigua, o sigui, més quantitat de filtres i tal, i un bombeig per portar
l’aigua des de la planta fins al dipòsit que ells tenen allà dalt, a Montfullà. I, a
partir d’aquí, el consorci es fa càrrec de la resta. Per tant, nosaltres continuem
portant la planta de Montfullà. El contracte que tenim diu..., el Servei d’Aigües
de Girona, Salt i Sarrià és amb la planta de Montfullà.
Ara bé, es torna a ampliar després posteriorment la planta de carbó actiu,
continuem portant la planta de Montfullà i després s’amplia encara més la
planta amb una nova planta, diguem-ho així, paral·lela a aquesta segona,
Comissió 25-02-2015
54
s’amplia aquesta nova planta i en aquest moment és quan tenim 49-51, 50-50,
aproximadament d’aigua un i l’altre. A partir d’aquí, l’ACA no accepta..., la nova
planta no ha acceptat encara, però tota la resta, sí. I nosaltres contractualment,
lògicament, tenim gestionar la planta de Montfullà, i tant que sí.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Molt bé. Pel senyor Martos, també tema d’aigua en alta, vostès han fet algun
estudi o auditoria? Nosaltres en l’auditoria de 2012 no veiem referències, però
s’ha comentat a [#, 00.58.18] que existeixen informes tècnics sobre els preus
en alta i sobre aquest estudi seu. Ens ho podria explicar?
Ens consta que hi ha una auditoria de 2013, la desconeixem, però algun
comentari que se’ns ha fet és que pot haver-hi algun element d’aquest tipus i jo
el que voldria és que per una part ens diguessin fet aquests informes i ens
pogués avançar sobre aquesta qüestió.
El Sr. Toni Martos
El tema és que estem caminant en paral·lel en comissió amb l’auditoria de
control de [#, 00.58.50] de l’any 2013, nosaltres vam fer la del 2012 i ara hem
acabat el treball de camp i l’informe provisional, d’acord amb els requeriments
que ens ha fet l’òrgan de control intern, i [#, 00.59.04] entregat per quinze dies,
deu dies, poc temps. Per tant, hem fet reunions ja els auditors amb l’òrgan de
control intern i està en tràmit de..., perquè estem polint. Perquè, clar, nosaltres
com a auditors treballem sempre, que això és una de les estipulacions de la
norma, treballem i ho diu explícitament, treballem per als òrgans de control, tant
si és per la sindicatura, externs, o si és per la intervenció, interns, en funció del
pla de treball que nosaltres li elaborem i, per tant, les nostres conclusions les
posem a sobre la taula perquè ells les revisin. Estem en aquesta fase, en la
qual ells estan revisant aquesta auditoria de control intern, amb l’informe
acabat, eh? És veritat que s’han posat a sobre la taula temes que estan en
l’informe de control intern del 2013, per tant, jo demanaré el..., no sé si es diu la
Comissió 25-02-2015
55
venia o... (veus de fons), la paraula a l’interventor per veure si puc fer els
comentaris sobre la..., per aquest fet que estem treballant en paral·lel.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Jo ho agrairé, almenys per tenir més informació.
El Sr. Carlos Merino
Si todo el mundo está de acuerdo, sí, si no, no, porque puede haber
indefensión por la parte de la empresa, porque tiene..., el procedimiento es:
nosotros informamos, se lo pasaremos al consejo de administración y el
consejo de administración tendrá alegaciones y las alegaciones se pasarán al
Pleno. (Veus de fons.) Por un tema de honradez.
El senyor?
No voldríem que hi hagués males interpretacions perquè fas un comentari
positiu que igual no l’ha vist el consell d’Administració de l’empresa o...
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Jo entenc que el consell d’Administració de l’empresa l’hauria de tenir abans,
és veritat, sinó no seria regular, i no ser còmplice... (Veus de fons.)
El Sr. Carlos Merino
Recuerden ustedes que interventores son Sarrià, Salt y Girona. (Veus de fons.)
El Sr. Jordi Navarro Morera
Una cosa, acabem a les sis o no, perquè si acabem a les sis, queda mitja hora
escassa. (Veus de fons.)
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Sí, seria una pregunta i amb això acabaria. Seria als dos. Hi ha algun document
en virtut del qual s’acorda un preu diferent Girona, Salt, Sarrià que al Consorci
Comissió 25-02-2015
56
Costa Brava? Hi ha algun document? Si existeix aquest document, qui va
decidir aquest preu? Perquè entenc que el fet d’anar inclòs a la tarifa no suposa
cap legalització, sinó que hauria de prèviament haver-hi una autorització
concreta d’un estudi previ. És la pregunta a vostès dos. Saben si hi ha aquest
acord? Si hi ha aquell document? En podem tenir referència? (Veus de fons.)
Intentaré explicar-me. O sigui, pel tractament hi ha un preu diferent Girona,
Salt, Sarrià del consorci. Hem quedat que hi han, pel tractament, dos preus
diferents.
El Sr. Narcís Piferrer
Això no ho ha dit ningú.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Bé...
El Sr. Jordi Navarro Morera
Per la venda d’aigües sí, a un se li ven tractada i a l’altre se li ven sense haver
passat per la planta de carbó actiu.
El Sr. Narcís Piferrer
Això no té res a veure amb al preu. És diferent del tractament. Vejam, si a
Girona la passem per carbó actiu és «algo» més cara que no pas a aquell que
no li passes per carbó actiu, però...
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Per tant, deu haver-hi un document on posi els preus d’una cosa i de l’altra.
El Sr. Narcís Piferrer
En el moment que es va posar aquest preu, no existia ni el carbó actiu, per tant,
estem parlant de fa años ha, años ha, molts años ha.
Comissió 25-02-2015
57
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Però segur que quan apareix un nou tractament, se revisen els preus i
s’adeqüen. Qualsevol empresa ho fa. Si entra un nou procediment a l’empresa,
es revisen els preus, totes, diria jo.
El Sr. Narcís Piferrer
Al client de Girona, diguem-ho així, se li incrementa el que li pertoca i a la
Costa Brava, si ho fa servir, se li cobra, i si no ho fa servir, no se li cobra. Ja
està.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Jo, de moment, res més.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Volia anar ràpid, però és clar, tenia aquí tota una moguda de preguntes...,
farem el que podrem. A veure, primer voldria que constés en acta que nosaltres
continuem considerant que aquí hi hauria d’haver també representants de
l’Ajuntament de Salt i Sarrià, perquè són usuaris tan vàlids i tan dignes com
siguem els de Girona. Creiem que haurien d’estar ben informats...
La Sra. M. Àngels Planas i Crous
[#, 01.03.42] que aquesta comissió es va demanar pel Ple de l’Ajuntament i, per
tant, es va acordar aquí, per tant, és una cosa [#, 01.03.47] que ha demanat
que el Ple i que..., però sí que és cert..., l’Ajuntament de Girona qui ho ha
demanat i no...
El Sr. Jordi Navarro Morera
D’acord, però nosaltres, el grup municipal, només volem que consti, com a
Administració actuant, creiem que tenim el deure que aquests usuaris també
Comissió 25-02-2015
58
puguin participar d’aquestes sessions, perquè és informació que també els
interessa.
La Sra. M. Àngels Planas i Crous
Però quan vàrem crear la comissió, ells varen estar d’acord que hi seríem
nosaltres, quan es va crear la comissió. Una altra cosa és que ara es vulgui
ampliar i...
El Sr. Jordi Navarro Morera
Ho hem dit diverses vegades, que hi havia d’haver representants dels
ajuntaments, siguin els alcaldes o no.
La segona és que també considerem que això ha de ser públic i que volem que
consti en acta. Com vam dir l’última vegada, creiem que les actes s’han de fer
públiques i que la ciutadania ha de tenir accés a tota aquesta informació.
Tercera. Jo no sóc un expert en aigües, sóc un simple electe al servei dels
ciutadans de Girona i penso que l’aigua no hi entén de fronteres
administratives. El Ter neix a un lloc i es mor a un altre i l’aigua és propietat de
tothom, no és propietat ni de Girona SA, ni d’Agissa i molt menys dels
accionistes i de «la Caixa». Ho dic perquè quedi clar, per mi és molt important
això. És per contextualitzar una mica. No estem parlant des del meu punt de
vista només d’una empresa i d’un sol municipi...
El Sr. Narcís Piferrer
Me permet un petit comentari?
El Sr. Jordi Navarro Morera
Sí.
El Sr. Narcís Piferrer
Comissió 25-02-2015
59
L’aigua no té preu, l’aigua és de tothom. El que val el que estem fent i estem
cobrant a Agissa és el servei, no és l’aigua, és el servei. L’aigua no té preu.
El Sr. Jordi Navarro Morera
L’aigua no té preu i el servei que li podem donar, que és un valor afegit, tampoc
ha de tenir cap preu des del nostre punt de vista. S’ha d’analitzar des d’altres
perspectives.
El Sr. Narcís Piferrer
Escolti, un servei, perdoni, on hi ha persones que hi treballen, han de cobrar
aquestes persones, [#, 01.05.19] els diners.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Bé, però això es pot gestionar de moltes maneres. Jo l’únic que vull és que
entengui el concepte que l’aigua, doncs, no té un propietari, l’aigua és de
tothom.
El Sr. Narcís Piferrer
Està claríssim, des de primer moment ha estat clar per tothom.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Doncs va, continuem. A Efial, un parell de preguntes. Vostès han fet auditories
per Agbar, Aqualia o Sorea?
El Sr. Toni Martos
Sí. Bé, concretant la pregunta, hem fet auditories d’ajuntaments, del servei
d’aigua d’ajuntaments, dels municipis en els quals el concessionari...
El Sr. Jordi Navarro Morera
És Sorea, Aqualia... D’acord. Vostès han...
Comissió 25-02-2015
60
El Sr. Toni Martos
Mai hem fet auditories per a ells, contactats per ells.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Val, per als ajuntaments en els quals el servei s’ha externalitzat [#, 01.06.00].
Vostès també comentaven a la primera sessió, ho recordo, deien que...,
afirmaven que l’empresa, segons la seva opinió, en tindria prou amb una taxa
de benefici d’un 12 per cent, d’una forquilla entre el 10 i el 12 per cent, com per
[#, 01.06.14] com que havien detectat que hi havia uns beneficis d’un 17 per
cent. Llavors jo pregunto: això ho consideren normal? És mala gestió o és una
irregularitat?
El Sr. Toni Martos
Me deixes que m’esplaï una miqueta i expliqui... perquè si no... És a dir,
nosaltres ens..., (veus de fons) la primera feina que fem és el 31 de desembre
de 2012 venç la concessió i hi ha la possibilitat de pròrroga i ens demanen la
intervenció, el que marca la llei, és a dir, que es faci l’anàlisi de la tarifa i si
aquesta tarifa és [#, 01.07.04] suficient per cobrir els costos esforços i en quant.
I ens diuen més explícitament: escolta, vull que la vostra anàlisi es faci amb la
hipòtesi que ja no hi ha concessionari, perquè anem a veure si [#, 01.07.17] vuit
anys més o no i que traieu tots els costos que s’estan produint ara, que vénen
emanats del concessionari actual per raó del seus contractes, de la seva carta
de naturalesa que té. Llavors nosaltres analitzem i mirem ingrés i la despesa a
31 desembre i verifiquem que els conceptes..., vull posar la foto d’on estàvem i
el model que s’ha fet dels vuit anys per veure aquesta taxa de rendibilitat per
anar a contestar la teva pregunta, eh?
Fins a l’any 2012 nosaltres..., i per contextualitzar, en l’exercici 2012, el
superàvit, perquè, clar, el superàvit vol dir ingrés menys despeses, que va tenir
el servei de l’aigua a Girona és d’1.700.000. Aquest milió..., bé, el Ramon ens
puntualitza perquè..., després també farem un comentari. Hem dit abans que la
Comissió 25-02-2015
61
societat té diferents activitats, per tant, no el servei de l’aigua, sinó totes les
activitats que té la societat, és important això. Per tant..., perquè no només està
el servei de l’aigua. Com ha dit abans el regidor, hi han altres consideracions
que es valoren, 1.700.000.
I us preguntareu: i per què el resultat era prop a zero en l’any 2012? Perquè
nosaltres en l’informe que fem per la intervenció diem: és que hi han diferents
conceptes que tant el soci privat com el soci públic drenen aquest resultat per
diferents conceptes. I per exemple, el primer és el marge de les obres, la
societat fa obres, grans obres..., per no dir la petita obra, abans s’ha
puntualitzat, la petita obra de dos-centes euros o de mil euros, eh? Aquell
marge, d’acord amb el marc legal que tenia la societat fins a aquell moment, es
distribuïa 80 per cent el soci privat, 20 per cent per al soci públic. I estava
estipulat així. Nosaltres ho verificat bé això? Però sí que hem vist el document
que hi havia aquesta distribució, el 80 per cent, soci privat, 20 per cent, soci
públic. El soci públic no obraria en diners, sinó en obres, en obres que li feia la
societat d’acord amb el mandat que demanava l’Ajuntament. D’aquest
concepte, la societat..., aniré sumant perquè veieu una mica com els costos
que no eren inherents al servei, eren marges, conceptes de prestació de servei
o conceptes de gestió del servei. La societat..., el soci públic només tenia
100.000 euros i el soci privat, 400.000 euros per aquesta activitat. Al final
arribarem a 1.700.000 euros. Un altre concepte de servei, que eren els
financers, que s’anomenava, i principalment és el premi de cobrança del servei
d’escombraries, la distribució era 25 per cent pel soci privat, 75 per cent pel
soci públic. I això eren 100.000 euros pel soci públic i 35.000 pel soci privat.
Després hi havia la distribució de dividends, si la societat tenia un resultat, al
final, després de treure-li tots aquells costos, el 80 per cent, com era el 80 per
cent privada, doncs era per al soci privat, i 20 per cent per al públic, eren
60.000 euros per al soci privat i [11.000 #, 01.10.56] per al públic. I després el
soci privat cobrava un 3 per cent de gestió sobre la facturació, això eren
210.000 euros. És el premi de portar la gestió, 210.000. El soci privat també
tenia estructura de personal, com he dit abans, els 187.000 euros, i també tenia
Comissió 25-02-2015
62
altres serveis addicionals com són els lloguers i el que fem és treure-li tots els
conceptes que tenen una certa relació amb el concessionari en aquell moment,
perquè si desapareix, també desapareixerien els conceptes. Lloguers, 168.000.
I després els ajuntaments tenien un cànon anual variable, això només els
ajuntaments, de 400.000, que venia en funció d’uns euros / metre cúbic; en
funció dels metres cúbics facturats, els ajuntaments rebien una quantitat anual,
que eren 400.000 euros.
Si sumem totes aquestes quantitats, la diferència entre l’ingrés i la despesa és
aquest 1.700.000. Si li traiem tots aquests conceptes, la tarifa és superior en
1.700.000 als costos del servei. Si això és així, dius, i per què determinem tot
això? No perquè nosaltres en tinguem ganes, perquè és l’encàrrec que tenim,
ens diuen explícitament que fem això. Si traiem això, llavors la societat està
sent..., se li estan sent imputats diferents costos per diferents conceptes, que
és una mica complicat. El que ens demana és: escolta, per què no anem a un
model universal de retribució que marqui la llei, que és el que marca la llei, que
és el descompte de fluxos de caixa. Escolta, una retribució única al
concessionari, perquè aporta el seu valor, és evident, aporta el seu valor de
gestió, i que en una sèrie de [#, 01.13.02] se li retribueixi per un concepte, no
per tots aquests, perquè si no és una mica [#, 01.13.08]. Llavors si la prova es
fa per vuit anys, anem al model universal econòmic, el que hem estudiat tots a
la universitat, que és el descompte de fluxos de caixa. El que diu és: fem
estimacions d’ingressos i de despeses per als vuit anys, l’any de partida és
aquest que us he comentat, i extrapolem els altres set. Per tant, arribarem fins
al 2008. La hipòtesi inicial que treballem és: anem a incrementar els metres
cúbics consumits, el percentatge. Com al model de crisi, doncs els metres
cúbics van baixant, consensuadament amb tothom la societat, el soci privat,
ens dóna els metres cúbics que hem de posar a l’estimació. Per tant, no és que
nosaltres posem..., és important els metres cúbics, perquè tarifa per metres
cúbics ens dóna els ingrés total. Els metres cúbics que estimem durant els vuit
anys ens ho dóna el soci privat. Escolta, la millor estimació podria ser aquesta,
Comissió 25-02-2015
63
que és estable, no es fa créixer més. Per tant, és una bona estimació perquè
darrerament està baixant el consum.
Per tant, si nosaltres i apliquem el descompte de fluxos de caixa i li diem quin
superàvit hi ha cada any amb aquest compte d’explotació dels vuit anys i el
descomptem a euros d’avui, de l’any 2012, trobarem el valor actualment, que
és el valor del servei públic aquest. Com ho hem de fer? Amb una taxa de
descompte, i aquí és on vaig. La taxa de descompte en un servei públic..., la
taxa de descompte sempre es fa en funció del risc que té el servei o el negoci,
com és un negoci que és un servei públic, el risc no és excessiu. En aquell
moment estàvem en una situació de col·lapse, per tant, tots tenim a sobre la
taula, per exemple, la privatització d’Aigües Ter Llobregat, ho dic per un model
tècnic, no d’una altra cosa, en la qual la taxa de descompte amb una prima de
risc a Espanya disparada està al voltant del 13, em sembla que a l’estudi
econòmic és del 14 per cent. Per tant, aquí amb una situació amb una
solvència tècnica de l’Ajuntament..., econòmica de l’Ajuntament molt forta, us
ho dic com a economista i, per tant, molt diferent al que té la Generalitat, la taxa
de descompte que fem servir és del 10 per cent.
Per tant, descomptem aquests fluxos de caixa de vuit anys a euros d’avui amb
una TIR del 10 per cent i ens dóna un VAN, per tant, un valor de l’empresa de
12 milions d’euros. I el model que ens diu l’Ajuntament és el model de risc
d’explotació, és a dir, les concessions..., el que diu la llei és que el
concessionari haurà de..., per ser concessió, haurà d’assumir un risc
d’explotació. Què vol dir? Que si amb metres cúbics consumits en aquesta
estimació que s’ha fet, prudent, baixen, [#, 01.16.05] costos..., jo diria que més
del 35 per cent són variables, també baixen, és a dir, si els metres cúbics
facturats baixen, com l’aigua tractada és menys, també baixa, doncs per tant, hi
ha una certa elasticitat de la despesa amb l’ingrés. Per tant, si els metres
cúbics facturats, l’ingrés, baixés, és [#, 01.16.28]. És el que diu la llei del risc
d’explotació. Però és evident que si fas gestió de la despesa, com la mateixa
activitat de [baixa #, 01.16.37] ja fa, però si fa gestió, també és [#, 01.16.40],
Comissió 25-02-2015
64
per tant, si millora aquesta activitat, la rendibilitat també està [#, 01.16.45]. Per
tant, si fa gestió millor, millorar la despesa també [#, 01.16.51].
Per tant, nosaltres verifiquem l’any 2012, estimem també el 2013, ara ja podem
estimar el 2014, eh? Per tant, la millor estimació que fem, perquè ja han passat
dos anys, 2013 i 14, d’aquests vuit, la millor estimació que hem fet és que és
veritat que hem baixat un 10 per cent els metres cúbics facturats i és veritat,
però com també ha baixat la despesa variable, perquè és elàstica, és baixa
igual, i això és pràcticament un 35 per cent de la despesa total, la societat ha
fet gestió de despesa fixa i, per tant, si ja fem allò que fèiem a la universitat de
comparar estimacions amb realitat, la TIR amb el VAN que es va determinar ja
no és del 10, sinó que és del 20.
Per tant, estem parlant sobretot de, com ha dit el Ramon, de l’empresa, del
conjunt, no del servei de l’aigua, té diferents branques d’activitat, és de
l’empresa, és del 18 per cent. I és evident..., això portaria a dues conclusions.
Home, no toca pujar tarifes perquè hi ha suficient superàvit, però aquest
superàvit ve motivat per la bona gestió del concessionari, perquè s’ha sabut...,
per això el model és molt interessant i és el que s’està aplicant ara perquè el
concessionari no té una..., diríem, un taló faci el que faci. Escolti, i quan dic
«taló», ho dic en sentit tècnic, no un altre, és a dir, té riscos, té riscos
d’explotació, no té garanties; prefereixo fer servir la paraula «garantia». En els
altres models, que tots els ajuntaments estan canviant, no hi ha risc, és un
servei públic pràcticament, és una prestació de servei, aquí hi ha risc, si hi ha
millora, és per ell, perquè ha fet una bona gestió. Si hi hagués minusvalideses
també serien assumides per ell.
Per tant, aquestes dues conclusions són importants, tant en sentit que no s’han
de pujar tarifes, és a dir, la nostra opinió és avui no s’han de pujar tarifes, això
independentment del que hem parlat abans del Consorci de la Costa Brava, és
independent. Si poses un ingrés, únicament, directe al compte d’explotació de
225, ja he dit el més prudent, de 225, s’hauria de posar al model a veure quina
TIR dóna això. Però, clar, però tampoc seria [#, 01.19.32] retreure la retribució
Comissió 25-02-2015
65
tal com li tornaven el model, perquè ha sigut gestió seva, perquè si no aniríem
al model contrari del que marca la llei, el risc d’explotació és [íntegre #,
01.19.43].
No sé si m’he allargat, però t’he volgut contestar...
El Sr. Jordi Navarro Morera
Bé, és una qüestió complexa i es mereix una explicació. D’acord.
El Sr. Toni Martos
Per tant, sí que es va preveure un 10 per cent, que és com he explicat la TIR
[#, ]01.19.58]. Avui estem a un 18.
El Sr. Carlos Merino
Una pregunta: a fecha de hoy, ¿cuál hubiera sido? La prima de riesgo hace tres
años estaba muy alta.
El Sr. Toni Martos
A ver, mira, es evidente que estaría por debajo del 10 por ciento, porque
haríamos el modelo por debajo del 10, más cerca del 7 que... Yo si [#,
01.20.33] un porcentaje diría el 7. Porque hoy los fondos de inversión en
operaciones como esta está entrando, y podría poner encima de la mesa...,
operacions concretes que s’han tancat..., operacions públiques, amb el 7 per
cent.
Y sobre todo..., la prima de risc, ho diu el nom, «risc», és que el privat en el
negoci vegi un risc. El servei de l’aigua ja de per si té poc risc, pel que has dit
abans. I, següent, Girona, l’Ajuntament de Girona, [#, 01.21.18] poc té, com a
concepte econòmic, avui i històricament ha tingut una solvència de triple A, això
es feia servir molt, una solvència molt bona. Por lo tanto esto minimiza la prima
de riesgo, tanto el servicio como el municipio, no es lo mismo..., el servei de
l’aigua a un altre municipi. Hoy estaría entre el 6 y el 7 en Gerona.
Comissió 25-02-2015
66
El Sr. Jordi Navarro Morera
Doncs continuo. Tenia unes quantes preguntes per al senyor Piferrer. Ja a
l’altra sessió n’hi vaig fer algunes, miraré de no repetir-les. Una era sobre el
tema del preu de l’aigua, que vostè va portar l’altre dia un dossier, va portar
unes dades i ens deia que Girona era de les ciutats més barates de tot l’Estat,
que només hi havia dues ciutats on l’aigua era més barata, que era Lugo...
(Veus de fons.) Aquella revista, aquelles dades, era la revista de la Asociación
Española de Abastecimiento de Agua y Saneamiento i era de l’any 2009. (Veus
de fons.)
El Sr. Narcís Piferrer
No n’ha sortit cap més.
El Sr. Jordi Navarro Morera
N’hi ha una penjada a la pàgina web de l’any 2013.
El Sr. Narcís Piferrer
Ah, sí? «Estupendo».
El Sr. Jordi Navarro Morera
És a dir que allà posa que Girona no és ni de bon tros la ciutat que té l’aigua de
les més barates; no és de les més cares, això és veritat, però no és pas la més
barata.
El Sr. Narcís Piferrer
Però aquí després hi entra el tema de l’ACA, el cànon de l’ACA i el cànon de
l’ACA és el que ens ha fet encarir a tots l’aigua.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Comissió 25-02-2015
67
Ho tenen tot en compte. Parlen de metres cúbics consumits per una família
mitjana de tres persones i... Per tant, això que és la més barata..., bé, és
matisable.
Llavors, vostès també van afirmar..., vostè en nom de l’empresa, que l’empresa
tenia un percentatge de pèrdues en xarxa molt baix, que vorejava el 16 per cent
i que estava per sota de la mitjana catalana. Jo preguntaria, doncs, quines
proves poden aportar per demostrar aquesta ràtio i quines previsions hi ha de
cares als següents cinc anys, quan la concessió expiri.
El Sr. Narcís Piferrer
Les proves de les ràtios s’estan entregant contínuament a Medi Ambient, o a
Sostenibilitat, perquè ens veiem cada trimestre, doncs els metres cúbics que
facturem, els metres cúbics que posem en xarxa, els [#, 01.23.20], aquesta
informació des de fa anys, però anys, s’està entregant. I, bé, precisament la de
2013 hem baixat del 16 per cent..., hem baixat al 13 «i pico» per cent. Per tant,
aquesta informació la té l’Ajuntament a mà.
El Sr. Jordi Navarro Morera
I aquesta, diguéssim, això, diguéssim, només inclou el que és Girona, no inclou
les altes...
El Sr. Narcís Piferrer
Salt i Sarrià, sempre quan parlem de servei, parlem del servei en conjunt, no
puc parlar de Girona sola.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Val.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Una cosa, alta i baixa, hi ha la mateixa pèrdua?
Comissió 25-02-2015
68
El Sr. Narcís Piferrer
Alta i baixa? No té res a veure una cosa amb l’altra.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Bé, però suposo que vostès quan diuen la pèrdua és el conjunt del que
vostès... No?
El Sr. Narcís Piferrer
Si estem parlant del Consorci Costa Brava...
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
No, alta i...
El Sr. Narcís Piferrer
No hi ha pèrdua.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
La xifra...
El Sr. Narcís Piferrer
No –no–, espiri’s, estem parlant de l’aigua en baixa. Vejam, estem parlant de
l’aigua en baixa, però l’aigua en alta, quan parlem de l’aigua en alta [#,
01.24.08] el consorci, no hi ha pèrdua, perquè nosaltres agafem..., la portem
d’aquí al seu dipòsit i partir d’aquí és [#, 01.24.13], és a dir, no tenim en compte
cap pèrdua, es compta aigua servida, per tant, fora. I queda fora d’aquesta
control que estem parlant...
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Aquest 13 per cent queda fora.
El Sr. Narcís Piferrer
Comissió 25-02-2015
69
Exactament.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Bé, en tot cas, a nosaltres sí que ens agradaria veure les proves, que diu que
les passen, però ens agradaria anar més enllà i poder-ho comprovar. Si hi ha
elements per poder-ho comprovar.
El Sr. Narcís Piferrer
I tant que sí, tota la informació la tenen aquí a l’Ajuntament.
El Sr. Jordi Navarro Morera
D’acord. Llavors, en referència al Pla d’inversions de millora de la qualitat de
l’aigua, estalvi, eficiència i millora del cicle integral, qui el decideix i qui el
supervisa? Els tres ajuntaments tenen capacitat per supervisar-ho, capacitat
tècnica?
El Sr. Narcís Piferrer
No, els tres ajuntaments no, és l’Administració actuant la que...
El Sr. Jordi Navarro Morera
D’acord, l’Ajuntament de Girona en nom dels tres.
El Sr. Narcís Piferrer
Exactament. Sí, controla i si preveu les obres que es fan i si supervisa les obres
que es fan.
El Sr. Jordi Navarro Morera
D’acord. Una altra pregunta. Com ho podem fer..., bé, vostès n’han estat
parlant molt, el famós tema de l’aigua al Consorci Costa Brava. És clar, quines
maneres tenim de comprovar això?
Comissió 25-02-2015
70
El Sr. Narcís Piferrer
De comprovar què?
El Sr. Jordi Navarro Morera
Sí, l’aigua que es ven, la quantitat que es ven, el preu que es ven... Podem
mirar factures? Podem comprovar..., podem fer comprovacions? Podem anar in
situ, mirar-ho, parlar amb tècnics? Podem...
El Sr. Narcís Piferrer
Està tot informatitzat i es pot mirar el que vulguin.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Llavors, vostè sap quines empreses conformen el Consorci Costa Brava, a part
de l’Administració catalana?
El Sr. Narcís Piferrer
Empreses?
El Sr. Jordi Navarro Morera
Sí, és un consorci públic, però té un percentatge mixt.
El Sr. Narcís Piferrer
Consorci Costa Brava [#, 01.25.35], no. El consorci com a tal és públic
absolutament, [#, 01.25.40] informació amb els ajuntaments de la [#, 01.25.42].
Ara bé, després [#, 01.25.46] fins a Costa Brava que estigui donat a una
empresa...
El Sr. Jordi Navarro Morera
Està externalitzat.
El Sr. Narcís Piferrer
Comissió 25-02-2015
71
Això és una altra cosa.
El Sr. Jordi Navarro Morera
I sap quines empreses són?
El Sr. Narcís Piferrer
Me sembla molt que Sorea i Aqualia.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Sorea i Aqualia.
El Sr. Narcís Piferrer
Em sembla, no n’estic segur.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Ja sé que em dirà que això, diguéssim, no depèn de nosaltres i és cosa d’ells,
però jo insisteixo amb el cicle de l’aigua, l’aigua no és propietat d’una
Administració en concret, no és propietat d’uns accionistes, l’aigua és una cosa
que ens ateny a tots, és propietat de tothom. Però, diguéssim, vostè sap quines
empreses són les que subministren l’aigua a la Costa Brava en la baixa? És
també Sorea i Aqualia?
El Sr. Narcís Piferrer
I altres.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Però Sorea i Aqualia també [#, 01.26.30] Llagostera, Platja d’Aro, que hi ha
Sorea i Aqualia.
El Sr. Narcís Piferrer
Sí.
Comissió 25-02-2015
72
El Sr. Jordi Navarro Morera
Val. Ho dic perquè hem estat investigant una mica a veure... No vinc a aquesta
comissió amb la sensació que jo sigui cap detectiu, sinó que [#, 01.26.40]
investigació, simplement entres a internet, fas quatre comptes i veus que
l’aigua a Llagostera és molt més cara que a Girona, que a Platja d’Aro és molt
més cara que a Girona i que a Palafrugell, també. Bé...
El Sr. Narcís Piferrer
No depèn de nosaltres això.
El Sr. Jordi Navarro Morera
No, ja, ja.
El Sr. Narcís Piferrer
No està a les nostres mans.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Val. Bé, ja sé que és un tema que també s’ha parlat, però penso que és bo
insistir-hi, el tema del preu de l’aigua. Nosaltres pensem que ha de ser més
barata, vostès..., jo li vaig fer la pregunta l’altra vegada i vostè va dir que
tècnicament no podia ser més barata l’aigua.
El Sr. Narcís Piferrer
Des del meu punt de vista, no. De la manera que s’estan portant les coses, de
la manera que s’estan fent les coses, no. (Veus de fons.)
El Sr. Jordi Navarro Morera
No, es pot gestionar millor, estalviar-ne més, i que no en traiem tanta del Ter,
però hi ha persones que tenen dificultats per pagar-la....
El Sr. Narcís Piferrer
Comissió 25-02-2015
73
Disculpi’m una cosa, vejam, vam passar de cent trenta litres per habitant/dia fa
anys enrere, estem a cent cinc - cent...
El Sr. Jordi Navarro Morera
Això em sembla bé.
El Sr. Narcís Piferrer
[Estem vorejant els cent #, 01.27.35] Menys que això és una miqueta difícil, eh?
El Sr. Jordi Navarro Morera
Tot és possible.
El Sr. Narcís Piferrer
Pensi quan portem cent libres habitant/dia hi han les pèrdues incorporades aquí
dintre, no és només el que es consumeix, sinó que hi ha les pèrdues
incorporades. Per tant, el consum és bastant baix, és bastant baix. No dic que
sigui el millor, és bastant baix.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Bé, en tot cas, hi ha models de gestió, se’n pot parlar...
El Sr. Narcís Piferrer
Sí, i tant.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Bé, i enllaçant amb això, sap que els últims deu anys, quantes vegades s’ha
pujat la tarifa?
El Sr. Narcís Piferrer
No, no me’n recordo pas, no ho puc pas dir. Recordo que va haver-hi tres anys
que no la vam pujar, però no me’n recordo...
Comissió 25-02-2015
74
El Sr. Jordi Navarro Morera
Del 2009 al 2012 no es va pujar, però del 2002 al 2009, crec que es va pujar
dues vegades.
El Sr. Narcís Piferrer
Pot ser.
El Sr. Jordi Navarro Morera
I del 2012 fins ara...
El Sr. Narcís Piferrer
Del 2012 fins ara s’ha pujat una vegada, em sembla.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Val. A veure, també volia preguntar..., Girona SA està a Agissa i està a Aigües
de Blanes. Aigües de Blanes per internet hem vist que hi ha una persona que
és el senyor Sobrequés que forma part del consell d’administració, és així això?
El Sr. Narcís Piferrer
Sí.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Val. Vostè coneix el que és el Pacte social per l’aigua? L’empresa en té
coneixement?
El Sr. Narcís Piferrer
Sí, suposo que sí. És clar, sí, sí, i tant.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Comissió 25-02-2015
75
I té previst, per exemple, desplegar alguna mesura en aquest sentit de les
coses que es recomanen?
El Sr. Narcís Piferrer
Bé, en principi es va prometre...
El Sr. Jordi Navarro Morera
No dic a Girona, dic en els tres...
El Sr. Narcís Piferrer
Sempre que parlo del servei, parlo dels tres, no parlo d’un. Al consell d’ahir
precisament es va aprovar la tarifa social que s’aplicarà en aquest [#, 01.29.12],
les coses que es faran. I el Pacte social de l’aigua, doncs lògicament dependrà
del que ens digui sempre –sempre– els ajuntaments corresponents. La gent
que té necessitat de no pagar l’aigua o la gent que té necessitat de pagar-la
passada, la gent que té la necessitat de l’ajuda que calgui.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Val. Una altra pregunta: al mateix plec, al contracte, al conveni hi ha uns
articles que preveuen sancions al soci privat. Se’ls ha sancionat alguna vegada
des de l’Administració actuant?
El Sr. Narcís Piferrer
Mai.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Bé, els articles parlen d’una sèrie de supòsits de sanció i, bé, tenia interès a
saber si mai se’ls ha sancionat.
El Sr. Narcís Piferrer
No, gràcies a Déu no. No hem fet tan mal fetes les coses com per...
Comissió 25-02-2015
76
El Sr. Jordi Navarro Morera
No, no es tracta d’això, es tracta simplement que quan l’Administració necessita
fer elements correctors, doncs la sanció és un recurs. Vull dir, això a molts
països es fa i no passa res.
El Sr. Narcís Piferrer
Sí, és clar.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Val. Un parell més de preguntes. Sobre l’estat de les infraestructures, han
preguntat diverses vegades sobre aquest tema, voldríem saber si tenim
garanties que el seu funcionament és òptim al cent per cent i que com estaran
aquestes infraestructures quan expiri la concessió d’aquí cinc anys i escaig.
El Sr. Narcís Piferrer
Espero que més bé que ara, espero que més bé que ara. Però, de totes
maneres, sí, tenim... Les infraestructures..., una de les coses que s’han fet molt
ben fetes fins ara és de fer les inversions adequades per tindre les
infraestructures al màxim nivell possible, al màxim nivell possible que no vol dir
l’excel·lència, que l’excel·lència és molt difícil.
El Sr. Jordi Navarro Morera
I això...
El Sr. Narcís Piferrer
[#, 01.30.36] «tuberies» a sota terra.
El Sr. Jordi Navarro Morera
...el ciutadà de Girona, Salt i Sarrià, els mateixos electes, quines maneres
tenim de saber-ho, de comprovar-ho? Podem mirar informes...
Comissió 25-02-2015
77
El Sr. Narcís Piferrer
Escolti, visitar...
El Sr. Jordi Navarro Morera
Podem concertar una visita a les instal·lacions no només de la planta
potabilitzadora, eh?
El Sr. Narcís Piferrer
Sempre que vulgui.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Em refereixo en general, les canonades, dipòsits...
El Sr. Narcís Piferrer
Allà on vulguin i quan vulguin.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Val.
El Sr. Narcís Piferrer
Les canonades, escolti, disculpi, les canonades ja serà més difícil, són sota
terra.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Bé, però segur que hi ha mitjans per poder comprovar canonades, hi ha
municipis que ho tenen molt avançat això.
El Sr. Narcís Piferrer
Bé, sí, la [#, 01.31.09] sí, és clar, tenim televisió precisament per...
Comissió 25-02-2015
78
El Sr. Jordi Navarro Morera
No tinc pas ganes de fer de talp a sota terra, eh? Simplement ens agradaria
poder...
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Si no és obligat no cal...
(Veus de fons.)
El Sr. Narcís Piferrer
Es pot tornar a repetir.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Sí, anar una mica més enllà. Ens interessa saber si totes les infraestructures
estiguin en un estat òptim... (Veus de fons.)
La Sra. M. Àngels Planas i Crous
Una de les preguntes que jo vaig fer precisament a la consultora, si podien
garantir que amb totes les modificacions que s’han fet amb la prorroga, totes,
quan acabessin els vuit anys, tota la xarxa i tot, o sigui... (Veus de fons.)
El Sr. Jordi Navarro Morera
Ells van dir que sí, però nosaltres insistim que ens agradaria, doncs, tenir
elements per poder-ho comprovar més enllà que...
El Sr. Narcís Piferrer
El servei està obert perquè es faci la visita que calgui, quan es vulgui i en el
moment que es vulgui.
El Sr. Jordi Navarro Morera
D’acord. Una cosa, l’empresa sempre ha tingut representació sindical?
Comissió 25-02-2015
79
El Sr. Narcís Piferrer
Sempre, sí, des del començament.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Val. Si a Girona hi hagués una consulta ciutadana sobre la gestió de l’aigua i es
decidís que el servei s’ha de remunicipalitzar, vostès què farien? Ho
acceptarien?
El Sr. Narcís Piferrer
Quin remei ens quedaria? Si el municipi decideix això, lògicament nosaltres
tindríem d’acceptar el que el municipi digués, clar, lògicament. No som pas els
amos del servei.
El Sr. Jordi Navarro Morera
En d’altres municipis ha passat que han deixat una sèrie d’infraestructures i una
sèrie de problemes que després el municipi, a l’hora de poder portar el servei,
ha tingut molts problemes. Vull dir que...
El Sr. Narcís Piferrer
Disculpi, la diferència de la concessió a l’empresa mixta precisament és
aquesta, que l’empresa mixta està controlada pels ajuntaments, cosa que la
concessió és molt més...
El Sr. Jordi Navarro Morera
Sí, el que passa que el fet que un 80 per cent de la societat sigui privada,
doncs dificulta que l’Administració actuant pugui fer més bé una feina de
control, és la meva opinió, eh?
El Sr. Narcís Piferrer
Comissió 25-02-2015
80
Aquí tenim una administració actuant i jo crec que poden dir que poden
controlar absolutament tot el que han volgut. A més, tenim una reunió mensual
per parlar de tot el que calgui...
El Sr. Jordi Navarro Morera
No s’ha controlat tot el que s’ha volgut, perquè si s’haguessin volgut abaixar
tarifes hagués estat impossible, i això, doncs, demostra que no hi ha un control
cent per cent. Qui ha tallat una mica el bacallà i ha posat les normes i les
condicions ha sigut la part privada, des del meu punt de vista.
El Sr. Narcís Piferrer
No ho crec, nosaltres tenim un contracte i hem complert fidelment el contracte
des del primer punt fins l’últim punt, no hem fallat mai al contracte que tenim.
Per tant, no em pot dir això perquè no és veritat, nosaltres hem complert
sempre el contracte al peu de la lletra.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Bé, jo penso que aquest contracte no ha estat fet de forma...
El Sr. Narcís Piferrer
Això és una altra cosa.
El Sr. Jordi Navarro Morera
...totalment lliure per la part pública. És la meva opinió, eh?
A veure, una última pregunta. Els cànons de retorn que s’han pactat, en què
Girona SA haurà de satisfer a l’Administració actuant, hi ha alguna llei que digui
que només es poden dedicar a temes d’aigua o no? Simplement Girona SA, en
virtut d’aquest acord, passa la quantitat de cànon pactada i a partir d’aquí...
El Sr. Narcís Piferrer
Comissió 25-02-2015
81
Girona SA, no, Aigües de Girona.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Agissa, perdó.
El Sr. Narcís Piferrer
[#, 01.34.04] perquè no és el mateix. Aigües de Girona té un pacte..., tenia un
pacte contractual que deia que aquells diners es dedicarien a temes de medi
ambient, no d’aigua només, de medi ambient. Això és el que deia...
El Sr. Jordi Navarro Morera
A temes de medi ambient, i aquest contracte de quan és?
El Sr. Narcís Piferrer
De l’any 92.
El Sr. Jordi Navarro Morera
El contracte del 92 i el conveni...
El Sr. Narcís Piferrer
Però això ha canviat ara, això ha canviat, ara no és així.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Amb la pròrroga actual, això ja no és així.
El Sr. Narcís Piferrer
Ha canviat, ja no és així. Ara el que diu és que hi han uns diners a disposició de
l’Ajuntament per fer el que cregui, com és el control d’auditoria i totes aquestes
coses.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Comissió 25-02-2015
82
Val. Doncs res. (Veus de fons.) Simplement que jo vull venir aquí també amb el
convenciment que avui també entre altres coses votàvem les compareixences
de futures comissions. (Veus de fons.) O sigui que votàvem les
compareixences, a l’última reunió es va dir que vinguessin els accionistes, que
vinguessin membres de l’anterior Govern. va haver-hi discussió i es va dir que
això es votaria en la següent sessió. No sé si només ho vaig entendre jo,
perquè sembla que ha fet cara de circumstàncies, però... És així això o no es
així?
La Sra. M. Àngels Planas i Crous
Es va parlar, és cert. Es va parlar... [#, 01.35.17] Ara a banda...
El Sr. Jordi Navarro Morera
No, ara no podem fer-ho.
La Sra. M. Àngels Planas i Crous
Crec que no és el moment. Si voleu, us podem tornar a reunir demà mateix per
parlar de les compareixences. [#, 01.35.29]
El Sr. Jordi Navarro Morera
Us sembla bé votar les compareixences?
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Jo penso que sí, que avui és necessari.
El Sr. Jordi Navarro Morera
O fem la reunió just ara quan acabem o la fem demà, quan ells no hi siguin.
La Sra. M. Àngels Planas i Crous
Mirem si hi ha alguna pregunta...
Comissió 25-02-2015
83
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Dues preguntes molt curtes i ja està. Sobre el tema de les obres a partir del
cànon...
El Sr. Narcís Piferrer
Les obres a partir del cànon...
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Si a partir del cànon l’empresa Girona SA feia obres determinades a medi
ambient. És que ho he entès malament.
El Sr. Narcís Piferrer
Girona SA, res. Agissa...
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Agissa. Feia obres...
El Sr. Narcís Piferrer
Tenia una cosa que en deien «fons municipals» i l’Ajuntament encarregava fer
feines a través d’aquests fons municipals que hi havien.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Es pagava IVA o no?
El Sr. Narcís Piferrer
Sí, es pagava IVA, sí.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Es pagava IVA com si fos una empresa...
Comissió 25-02-2015
84
El Sr. Narcís Piferrer
No, nosaltres Aigües de Girona pagava IVA als nostres proveïdors i aquests
feien feina de fora. I les feines que fèiem nosaltres lògicament no pagaven IVA,
sinó que anaven amb càrrec allà.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Les feines que fèieu vosaltres no pagaven IVA. Això es fa habitualment que per
a un ajuntament una empresa faci feines sense IVA? Com a part d’un cànon,
eh? És que això voldria saber-ho, perquè m’ha estranyat al llegir-ho.
El Sr. Narcís Piferrer
Són diners de dintre la mateixa empresa, no és diner..., són diners a disposició
únicament, però de dintre la mateixa empresa. Per tant, si es gasta...,
l’empresa gasta aquells diners, el que ha de fer és un càrrec en aquell compte.
(Veus de fons.)
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Un càrrec al compte.
El senyor?
Abans havia comentat una mica els pactes que hi havien fins al 2012 quant a
distribució dels diferents activitat, compres i demés. El tema que és que la
quantitat aquella que cobrava el soci privat, diguéssim, en efectiu, els
ajuntaments no cobraven en efectiu, sinó que aquests diners quedaven en la
tresoreria, diguéssim, de la societat i llavors s’anava compensant aquest saldo
amb diferents actuacions que li encarregaven els ajuntaments a la societat.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Això és habitual a les...
El Sr. Narcís Piferrer
Comissió 25-02-2015
85
Això és un pacte, és un pacte que hi havia...
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Però vull saber si aquest pacte és un pacte inèdit, inaudit o habitual.
El senyor?
El que és habitual..., cada vegada més els ajuntaments han tendit..., el cànon,
a fer-lo efectiu amb diners. No obstant, sí que hi és i no puntualment un cànon
en obres. Per tant, aquest cànon en obres normalment ha afectat obres de la
xarxa, obres relacionades amb el servei, cicle integral de l’aigua.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Havien de ser de cicle integral de l’aigua. O sigui, obres que no fossin del
cicle...
El senyor?
Jo no dic el que havien de ser perquè no... (veus de fons) El que és habitual,
però també és veritat que algun ajuntament ha posat com a cànon alguna
infraestructura. El tema està..., per tant, les tres coses poden ser habituals,
però el concepte tècnic de l’IVA..., l’IVA és un impost complex, en cascada, i el
que diria és com la tarifa de l’aigua o d’IVA et permet deduir-te l’IVA suportat de
la despesa. El dubte és en aquesta obra d’infraestructura que no està
relacionada amb el servei de l’aigua feta en el pressupost municipal, l’IVA
suportat hagués sigut [còsmic #, 01.39.07]. Per tant, aquest dubte hi és, dubte.
(Veus de fons.)
El senyor?
Llavors, aquí s’ha de fer una distinció entre les obres que ha fet la societat,
diguéssim, amb recursos propis, que aquestes no ha d’haver-hi cap risc quant
a [#, 01.39.25] factures a nom de la societat dels corresponents ajuntaments
per poder-se fer el treball. I on hi hauria un risc és en aquelles actuacions que
Comissió 25-02-2015
86
la societat ha contractat o ha subcontractat les actuacions i en aquells casos
que no ha emès la corresponent factura. Clar, això evidentment ha estalviat
l’IVA als ajuntaments, però per contra la societat no ha ingressat aquest IVA
[repercutit #, 01.39.53] i aquí hi ha un [#, 01.39.55].
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Una segona pregunta. És habitual aprovisionar el pendent de cobrament? És
habitual?
El senyor?
I obligatori.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Això s’ha fet? Aprovisionar. El 2012 es va fer això? És que a l’auditoria no m’ha
quedat clar que s’aprovisionés el [#, 01.40.21] de cobrament.
El senyor?
Sí, es fa sempre.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
I el 2011 també?
El senyor?
Cada any.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Per tant, queda en acta que cada any s’aprovisiona.
El Sr. Carlos Merino
Los criterios de imputación y los criterios de pendiente de cobro...
Comissió 25-02-2015
87
La senyora?
Poder el que has vist a l’auditoria és que s’han incrementat els criteris?
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Sí, a veure, jo he notat...
El Sr. Carlos Merino
Se ha incrementado la masa que no se sabía cuál era. (Veus de fons.)
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Jo he notat que s’incrementa substancialment.
El senyor?
Les provisions per insolvències, diguéssim, el 2013 concretament, doncs sí que
és veritat que han tingut un increment significatiu. (Veus de fons.)
La senyora?
Del 13 respecte al 12.
El senyor?
Fins al 2012 hi havia provisions amb unes quantitats més o menys estables
cada i l’any 2013 [#, 01.41.09] l’increment...
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
O sigui, això volia dir, una de dos, o que hi han molts més impagaments o que
abans no s’aprovisionaven tots els impagaments. Seria això?
El senyor?
L’interventor ho ha dit molt bé.
Comissió 25-02-2015
88
El Sr. Narcís Piferrer
Em permet que ho expliqui? Miri, una de les coses que no s’imputava mai, que
no es feia mai, eren els oficials, o sigui tots els pagaments dels oficials de
l’aigua que havíem de cobrar a ens oficials no s’aprovisionaven mai.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Això vol dir Generalitat, Hisenda, Estat...
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Qualsevol institució.
El Sr. Narcís Piferrer
Menys ajuntaments, perquè els ajuntaments en principi no paguen l’aigua. No
s’aprovisionaven. Per què? Perquè normalment a primers..., els mesos
següents de l’any següent ho anaven pagant. Aquest any se n’han fet
aprovisionar moltes d’aquestes coses.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Perquè no es paguen...
El Sr. Narcís Piferrer
No, no, s’han pagat igual. Per tant, si veiem això del 2014 veurem que resulta
que en comptes de ser negatiu serà positiu, perquè ens han tornat molts diners
de les provisions que ens van fer fer.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Això seria un èxit. (Veus de fons.)
El Sr. Narcís Piferrer
No, un èxit no.
Comissió 25-02-2015
89
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Oi tant, seria un èxit.
El Sr. Narcís Piferrer
[#, 01.42.11] Per què? Perquè s’ha aprovisionat molt més del que normalment
s’aprovisionava. Què ha passat? Doncs que ara s’han cobrat totes aquelles
provisions de molt més i ara serà negatiu en comptes de positiu.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
Això es veurà.
El Sr. Carlos Merino
Yo espero que acierte, discrepo de alguna cosa, creo que..., señor Piferrer,
discrepo de alguna cosa.
El Sr. Narcís Piferrer
Me parece perfecto, cada uno puede discrepar de lo que quiera.
El Sr. Carlos Merino
Sí, y no voy a dar más datos.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
I ja l’última pregunta. Efial ha dit: «No s’han de pujar tarifes.» Vostè què en
pensa?
El Sr. Narcís Piferrer
No penso re, de moment. (Veus de fons.) De totes maneres, li diré una cosa: el
contracte diu que s’ha de pujar la tarifa l’IPC català cada any, això és el que diu
el contracte signat el 2013, perquè ho sàpiga.
El Sr. Carlos Merino
Comissió 25-02-2015
90
Comissió 25-02-2015
91
Discrepo también. Siempre y cuando esté motivado.
El Sr. Jordi Navarro Morera
Jo no ho tinc tan clar això... (Veus de fons.)
El Sr. Jordi Navarro Morera
No sé si el contracte és interpretable... (Veus de fons.) En tot cas ha de passar
pel Ple la decisió.
El Sr. Narcís Piferrer
Nosaltres hem de presentar un estudi i vostès ho aprovaran o no ho aprovaran.
(Veus de fons.) Ni més ni menys.
El Sr. Joan Baptista Olòriz Serra
No és tan senzill, eh? Ja m’agradaria que fos així. (Veus de fons.)
El senyor?
Aquí hi ha més factors.
El Sr. Jordi Navarro Morera
La comissió de preus...
El Sr. Jordi Fàbrega i Vilà
I també si es fan propostes d’inversió noves o si es proposa modificar els
comptadors. A veure, l’empresa és viva i les circumstàncies canvien i les
perspectives són diferents a cada moment. Hi ha alguna altra pregunta?
Podem aixecar la sessió? (Veus de fons.)
Es dona les gràcies als assistents i sense res més a afegir, s’aixeca la sessió a les 18.18h.
top related