85. ville savoie. le corbusier
Post on 19-Jun-2015
4.282 Views
Preview:
TRANSCRIPT
LE CORBUSIER 1887-1965
Charles Édouard Jeanneret
V I L L A
S A V O Y E
VILLA SAVOYE
LE CORBUSIER 1887-1965
Charles Édouard Jeanneret
VILLA SAVOYE
VILLASAVOYELe Corbusier
Biografia
Una tasca innovadora
Característiques de la seva obra
Obres i projectes
Contribució a l’arquitectura
Conclusió
Bibliografia
Biografia
“ Le Corbusier” (1887 - 1965)
Charles-Edouard Jeanneret més conegut com “Le Corbusier”
Va néixer el 6 d’octubre de 1887, a La Chaux-de-Fonds, Suïssa.
Va viure tota la seva infància
a Suïssa.
Aquí va iniciar els seus estudis en una escola d'arts gràfiques del lloc, tal vegada empès pel seu pare, un artesà que fabricava rellotges.
Però, amb 27 anys es mudà a París, i va viure la major part de la seva vida a França.
Adopta el seu pseudònim a partir del nom del seu padrí patern. Biografia
Als 18 anys dissenya la seva primera obra arquitectònica.
Una de les seves darreres grans obres, datada en 1961, fou el Carpenter Center for the Visual Arts ( Universitat Harvard, Cambridge).
Mor el 27 d’agost de 1965 (ofegat en el Mediterrani a causa d’un atac cardíac).
Biografia
“ Le Corbusier”
(1887 - 1965)
Una tasca innovadora
Va dedicar tot el seu talent i la seva energia a la creació d’una radical i nova forma d’expressió arquitectònica.
La seva figura ve marcada per les seves ulleres rodones obscures.
Cada part de l‘edifici ha de respondre, estrictament, a la funció que ha d’acomplir; a més, i ja que el preu de la construcció és elevat, els espais habitables han de ser reduïts, però amb unes bones condicions de llum, ventilació, etc.
Considerat com una o la figura més important de l’arquitectura moderna, va donar el gran pas i va introduir l’estil internacional.
Una de les principals aportacions, a part del rebuig als estils historicistes, és la seva concepció de la casa com lloc d’”habitar”.
Parteix del Cubisme i tracta de reduir l’arquitectura a formes geomètriques simples: quadrat, cub, cilindre.
Le Corbusier (Charles Éduard Jeanneret, 1887-1965)
Fill d’un rellotger, heretà del pare el gust per la precisió i la matemàtica.
El centre de la seva preocupació fou l’home i buscà, com els clàssics, les proporcions, el cànon, per projectar tot, inclosos els edificis, a la mesura de l’ésser humà.
Aquestes normes les recollí en el Modulor, on fixa les proporcions per construir harmònicament qualsevol cosa.
La seva formació
La importància de Le Corbusier roman, en gran part, en el seu enorme poder de síntesi.
Amb els seus viatges per distintes parts del món, va entrar en contacte amb estils diversos, d’èpoques diferents.
Influències que rep
De totes aquestes influències, va agafar aquelles que considerava essencials i intemporals, reconeixent, en especial, els valors de l’arquitectura clàssica grega, per exemple, de l’Acròpoli d’Atenes.
Le Corbusier, agafava l'excusa de representar el que veia o recordava d'un lloc conegut o somiat, per manifestar, de manera categòrica, les concepcions, els postulats i els principis que sobre l'arquitectura defensava, en els diferents moments que realitzava els dibuixos.
Utilitzava aquella realitat com un excusa per expressar un ideal, un model del que ell pensava que hauria de ser, un haver de ser i no ho era.
Es veia a si mateix, i en això van tenir molta influencia les seves lectures primerenques de Nietzsche, com un superhome solitari amb la missió de destruir el coneixement convencional per a implantar les seves idees revolucionàries.
Característiques de la seva obra
Encara que la seva principal carrera i professió va ser la d’arquitecte, també va practicar la pintura i va exposar la seva teoria artística.
Entre 1942 i 1948, va elaborar un sistema de medició, conegut com "Modulor“ (publicat en 1942).
L’any 1955 publica el "Modulor 2”.
Altra de les seves preocupacions fou la necessitat d’una nova planificació urbana, adequada a les necessitats de la vida moderna.
L’ Esperit Nuveau, 1920
1912, Apres le cubisme
1923, Vers une arquitecture
1922, La pinture moderne
1935, La ville radieuse
OBRA TEÒRICA
Le Corbusier també va crear peces per a equipar els seus edificis.
DISSENYS DE MOBLES
També experimentà amb les arts plàstiques.
OBRA PLÀSTICA
ANTROPOMETRIA
OBRA TEÒRICA
"Modulor" (modelador)
Sistema de medició.
Utilitza com a cànon les mides humanes.
183 cm com a mida promig o “standard”.
Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de l’antiguitat, tant arquitectònics com matemàtics, i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectònics.
El modulor es pot definir com una mena de mòdul constructiu, una mida universal i harmònica, que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus i amb el braç aixecat) i de la seva relació amb l’espai de l’ambient domèstic i urbà.
El modulor és una eina per als arquitectes i dissenyadors, unes mides o cànon que ells utilitzen per poder aplicar l’escala humana a l’espai o objecte dissenyat.
LE MODULOR
En la seva concepció de la casa com a fàbrica d’habitació...
Defensa el racionalisme i el funcionalisme.
Defensa una arquitectura pràctica i lliure d’individualismes i sentimentalismes fantasiosos.
Es preocupa de l’economia.
Solucions pràctiques i econòmiques (accessibles).
El confort o la comoditat, higiene, salubritat i funcionalitat són la cúspide de l’estètica.
En definitiva, planteja una arquitectura popular.
Le Corbusier (Charles Éduard Jeanneret, 1887-1965)
LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BÀSICS I INNOVADORS:
1.- Pilotis per separar del terreny.
2.- La planta lliure.
3.- La façana lliure.
4.- La Fênetre en Longueur.
5.- Les terrasses – jardí.
Els "cinc punts“:Aquests plantejaven que les construccions devien tenir:
Pilotis ( pilars )CINC PRINCIPIS
INNOVADORS:
1) Descansar sobre els pilotis (puntals o pilars), gràcies als quals la casa queda aïllada del terra (elegància).
Menys humitats i infiltracions.
Permet l’alliberament de més espai de la planta baixa, per a crear noves zones estructurades.
Pilotis ( pilars )CINC PRINCIPIS
INNOVADORS:
109.- Pilotis. Pilars de formigó armat que Le Corbusier va usar per aguantar els edificis. La seva utilització deixa molt d’espai lliure utilitzable.
1923, Villa la Roche, Paris
Planta lliure
2) Planta lliure o oberta, pel sistema de pilars i l’absència de murs de càrrega.
L’estructura independent posibilita la lliure colocació de les parets.
La construcció s’ha de sustentar per una estructura de formigó armat, així si les parets no han d’actuar com a element de suport, permet més espai intern lliure i qualsevol tipus de distribució.
CINC PRINCIPIS INNOVADORS:
Façana lliure
3) Posseir un alçat pla i façana lliure d’elements estructurals, en funció de les necessitats de cada pis, i sense ornamentació.
Permet una major llibertat de projecció, de manera que pot dissenyar-se sense condicions.
CINC PRINCIPIS INNOVADORS:
La Fênetre en Longueur. Finestres corregudes
4) Incorporar grans finestres disposades horitzontalment (longitudinals i contínues, allargades) en les façanes.
Llargues faixes per a aconseguir una profusa il·luminació, a la vegada que, Le Corbusier, elimina l’interior.
CINC PRINCIPIS INNOVADORS:
Obertura de l’edifici cap a l’exterior (Naturalesa).
Major aprofitament de l’energia solar. Villa Le Lac
“Terrasses” amb jardí
5) Les terrasses – jardí. Tenir la coberta plana, on s'havia de situar un jardí, una nova zona, un espai
destinat al gaudiment.
CINC PRINCIPIS INNOVADORS:
Obres i projectes
CRONOLOGIA DE LES APORTACIONS ARQUITECTÒNIQUES DE LE CORBUSIER
Cronologia
Villa Fallet (1905), Suïssa, projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons, concebuda per a la producció de rellotges.
Primera obra: Projectada als 18 anys.
Carpenter Center for the Visual Arts (1961), Cambridge (Anglaterra).
Darrera obra. Als 74 anys.
Charles-Edouard Jeanneret més conegut com “Le Corbusier”
Villa fallet (1905), Suïssa.
Villa fallet (1905), Suïssa.
Li va impressionar com la forma de l’organització de l’espai expressava les seves preocupacions sociopolítiques (socialisme utòpic): un local on el silenci i la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus.
En 1907 Le Corbusier va fer un viatge a Itàlia.
Carpenter Center for the Visual Arts (1961), Cambridge (Anglaterra).
PRIMERES CONSTRUCCIONS
1912, Maison Blanche 1917, Dipòsit d'aigua 1917, Villa Schwob, Suïssa
1920, Cartier, Cite Fruges Pessac
1926, Maison Guiette
PROJECTES I INVESTIGACIONS
1914, Maison Dom-Ino 1917, Maison Ouvrieres
1917, Maison Ouvrieres
Villa Schwob (1917) 1929 -Armés du salut, cité de
Refuge, Paris, França
1928, Moscou,Centrosoyus
1923, Villa la Roche, Paris
1927, Villa Weissenhof, Stuttgart
VILLA SAVOYE1929
1929, Ville Savoye, Poissy, France
Ville Savoie (Poissy,França), 1929-31. Predominen línies rectes i volums elementals. Destaquen els pilotis que aixequen l’edifici per sobre del terra.
Le Corbusier. Villa Saboya. 1929-1931. Poissy. París
NOM: Villa Savoye
ARQUITECTE: Le Corbusie (Charles-Édouard, Jeanneret).
Cronologia: 1929-1931. Localització: Poissy (Fran
ça).
Estil: racionalisme funcional.
Dimensions: 19 m x 21,5 m .
Materials: Blocs en murs i ampits, i tancaments amb vidres i marcs d’acer.
Actualment: és una "casa-museu", dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i mantinguda per la societat pública Monuments de França, i rep milers de visites a l'any, principalment d'arquitectes i estudiants.
VILLE SAVOIE (1929-1931). LE CORBUSIER
La Vila Savoye es troba avui restaurada com casa-museu, i està protegida com monument nacional francès.
Està situada en el número 82 de Rue de Villiers (78300), de Poissy.
Villa Saboya, Poissy (França). 1929-1931. Le Corbusier.
La Villa Savoye és reflex dels “CINC PUNTS” de la nova arquitectura de Le Corbusier
1
1. Pilars (pilotis): separaven l'habitatge del terreny. 2. Façana lliure: el pis s'avança en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa.
La Villa Savoye és reflex dels “CINC PUNTS” de la nova arquitectura de Le Corbusier
3
3. Finestres contínues: l'absència de murs de càrrega fa que les finestres puguin recórrer tot el perímetre de l'edifici.
La Villa Savoye és reflex dels “CINC PUNTS” de la nova arquitectura de Le Corbusier
5
4. Planta lliure: les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressió dels murs de càrrega . Espai interior clar i de lliure distribució. 5. Jardí en la coberta: el jardí del terrat feia de filtre natural de l'aigua de pluja i era una continuació del jardí de la primera planta.
Estructura i circulació
La planta baixa està determinada, en gran mesura, pel moviment d'un automòbil que entri a l'edifici. Aquest moviment també determina l'estructura, basada en una malla octogonal de pilars de formigó distants entre si 4,75 metres uns d'uns altres. Aquesta malla conforma una planta quadrada de 21,5 m de costat per 19 m, sobre la qual s'assenta la Vil·la.
Dos elements principals: una rampa que recorre de baix a dalt tot l'edifici i que constituïx la seva espina dorsal, perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre, i una escala de caragol.
Volum
Cub blanc amb línies corbes en el sostre.
Fa l'efecte que la galleda aquesta està surant en l'aire.
Planta Baixa
Està ocupada pel hall i les dependències per al servei, i compta amb un garatge capaç de donar cabuda a 3 automòbils de l'època, cosa que va suposar una fita per a la història de l'arquitectura i un gran avenç per al seu temps.
En la part frontal, i pròxima a l’entrada rodada, es troba l’entrada del carrer, enfront de la qual s’obre el hall que compta amb els dos elements principals esmentats: la rampa i l’escala de caragol.
Projectes
PLANTA de CIRCULACIÓ
Interior
Tot l'interior del hall es troba pintat de blanc, el que representa l‘ interès de Le Corbusier per l'arquitectura sanitària i la higiene, en una època que les ciutats patien les conseqüències de la superpoblació en forma d'epidèmies; cosa que plasma l'important descobriment de la vida microbiana a tot arreu, incloent l'interior dels habitatges.
Aquest aspecte també es veu reflectit en la profusió de lavabos i excusats en l'interior de la Vil·la. Aparentment, molt superior a les necessitats i, també, amb l’aprofitament l'aigua corrent amb la qual es contava.
Més allunyats de l'entrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei.
Planta 1
La part principal de l'habitatge (saló, menjador, cuina, dormitoris i banys) es troba situada en la planta primera.
Espai lliure i fluid.
Il·luminació natural. Organització de l’espai entorn dels
espais de circulació.
Detalls de la Villa Saboya
Detalls de la Villa Saboya
Interiors
Planta 1
Planta 1
Planta 1
Terrassa
Terrassa
Exteriors
Terrassa
Renovada en 1964 y muy bien mantenida
Façanes
GARAJE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
PLANTA PRINCIPAL
ZONA D’ESTAR
PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
BANY
TERRASSA
PARCIALMENT COBERTA
SOLARIUM
PLANTES I PLANOLS EN 3D
PLANTES I PLANOLS EN 3D
Le CorbusierVilla Saboya 1929
Características generales
Empleo de pilotes que aíslan edificio
del suelo
Techos planos que permiten terraza jardín
Planta libre(pilares separados
de muros) de estructura
racional
Multiplicación de ventanales (en este
caso ventanales corridos horizontales)
Fachada libre para abrir los huecos que se deseen
Estructuras de hormigón y hierro
Edificio sostenido por pilares de hierro
cilíndricos
Situada en centro de jardín, permite a través de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro ángulos Contraste entre formas cúbicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados similares (se rompe
organización jerárquica en torno a una fachada
principal
Historia del ArteRosa Mª Vilá Blasco
ESQUEMA GRÀFIC
Le CorbusierVilla Saboya 1929
plano
Planta baja retranqueada,en forma de U con cocheras
Edificio organizado en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta y azotea como jardín
y solarium
Salón principal y habitaciones conectan
con patio con puertas correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del ArteRosa Mª Vilá Blasco
ESQUEMA GRÀFIC
Altres obres
1928, Armee du salut, Paris1930, Immeuble Clarte, Geneve
1930, Pavillon Suisse, Paris
Casa de Suïssa a la
Ciutat Universitàri
a, França (1932).
Le Corbusier.
(1933) Berlim
Unité d’habitation, Marseille, 1945-1952
Unitat d’Habitació de Marsella (1945-1952). Le Corbusier.
Le CorbusierUnité d´habitation 1947-1953
Marsella
Utilización de formas básicas: cuadrados para
plantas y cubos y cilindros en el alzado
Alzado sobre pilotes que permiten circular por debajo
y también sirven de aparcamientos
Empleo de colores primarios para dotarlo
de mayor valorestético
Concebido como una ciudad en pequeño (337 viviendas de
tipologías diferentes con pasillos-calles interiores)
Construcción adaptada a la escala humana. Crea, partiendo
de la proporción áurea, el “Modulor”: un canon en torno al
metro ochenta, adaptando toda la obra a ese tamaño para que fuese cómodo vivir en ella
Deja a la vista el hormigónconcebido como elemento bello (nuevo brutalismo)
Viviendas ensambladas de dos en dos a lo largo
de un pasillo que hace de calle interior
A media altura dos plantas dedicadas a
funciones comerciales y de servicio
Último piso y terrazadedicado a zona infantil
y de deportes y ocio
Aplicación de su ideal de emplear la arquitectura para beneficio social de la comunidad
(reconstrucción tras 2ª Guerra Mundial)
Ventanales retranqueados
Historia del ArteRosa Mª Vilá Blasco
ESQUEMA GRÀFIC
Le Corbusier. Unitat d’Habitació. 1945-1952. Marsella
Secció Unité d’Habitation
Secció Unité d’Habitation
Le Corbusier. Unitat d’Habitació. 1945-1952. Marsella
1958, Unite d'habitation, Firminy
1955, Unite D'habitation, Foret
1953, Unite d'habitation, Reze
(1949) Usine Claude et Duval, França (1950-55)
Chapelle Notre-Dame-du-Haut (França)
Després de la Segona Guerra Mundial moltes ciutats hagueren de ser reconstruïdes a baixos preus
Proposta de plànol per a una ciutat on podem observar les diferències en el traçat.
A proposta de Le Corbusier, el traçat és regular i quadrat respecte a l’anterior, que datava de l’edat Mitjana.
Plantes
Notre Dame de Haut, Ronchamp, França, 1950-1955
Església de Ronchamp, França, 1950-55. Aquí ja s’ha perdut l'interès pels volums cubistes: En aquesta etapa, Le Corbusier crea edificis més expressius i de línies corbes.
Chapelle Notre-Dame (1950-55)
És una edificació revolucionària.
S’aixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourlémont (en un pujol, turó, “colina”), sobre les runes d’un santuari medieval, destruït a causa dels bombardejos de la Segona Guerra Mundial.
El seu disseny no respon a cap esquema geomètric. Uns enormes murs llisos i inclinats, amb arestes tallants suporten una coberta de formigó, sostre que recorda la proa d’una nau, d’una força plàstica impressionant, perquè es corba i s’aixeca pels extrems.
Notre Dame de Haut, Ronchamp, França, 1950-1955
"Chapelle Notre-Dame " (1950-55)
"Chapelle Notre-Dame " (1950-55)
"Chapelle Notre-Dame " (1950-55)
El temple té parets gruixades i curvilínies.
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres.
La coberta assenta sobre el grossos murs.
Chapelle Notre-Dame (1950-55)
Notre Dame de Haut, Ronchamp, França, 1950-1955
"Chapelle Notre-Dame " (1950-55)
Notre Dame de Haut, Ronchamp, França, 1950-1955
Le CorbusierCapilla Notre Dame Du Haut 1950-1955
De Rochamp
Abandona buena parte de sus
preceptos racionalistas
Bóveda invertida(parte central más
baja)
Concepción escultórica
Enorme tejado curvo que avanza en saledizo e incorpora
espacio exterior (permite celebrar misa en el exterior)
Contraste cromático paramentos blanco y bóveda de hormigón
visto
Sensación de dinamismo
Historia del ArteRosa Mª Vilá Blasco
ESQUEMA GRÀFIC
Le CorbusierCapilla Notre Dame Du Haut 1950- 1955
Interior
Planta irregular y ondulante
Multitud de ventanas distribuidas libremente, con
vidrios de colores, concentran luz en zonas concretas del
suelo
Ausencia de organización jerarquizada
Historia del ArteRosa Mª Vilá Blasco
ESQUEMA GRÀFIC
1951, Musée Ahmedabad, Índia 1952, Musée, Chandigarhg
1953, Maison Bresil, Paris
CHANDIGARH (1951-1965)
Le CorbusierCiudad de Chandigarth 1951-1964 (Punjab, India)
Plano de la ciudadPórtico del parlamento de Chandigarth
Hormigón vistoBóveda invertida
Historia del ArteRosa Mª Vilá Blasco
Diseño de una ciudad modular dividida en 60 sectores de 1,5 km x 1,5 km, con dotaciones independientes
cada uno de ellos, poseen mercado, escuela y templo , de manera que nadie debe caminar mas de 10 minutos para acudir a alguno de estos servicios
dentro de la ciudad. El sector 17 está considerado el centro administrativo de la ciudad
ESQUEMA GRÀFIC
1951-65, Assemblée, Chandigarh
1951-65, Haute Cour, Chandigarh
Secretariat (1951-1965)
1956, Maison de la Culture, Firminy
1958, Pavillon Philips, Bruxelles
1960, Carpenter Visual Center, Boston
Carpenter Center for the Visual Arts (1961), Cambridge (Anglaterra).
Carpenter Center for the Visual Arts (1961), Cambridge (Anglaterra).
1963, Pavillon de l'Homme, Zurich
OBRES MÉS SIGNIFICATIVES
Notre Dame du Haut, Ronchamp
Villa Stein
Unité d`Habitation, Marsella
La Roche-Jeanneret
La Villa Savoye és una de las residències més famoses del món.Projectada a França, en la dècada dels 20, és considerada un dels majors icones de l’arquitectura moderna del segle XX.
La residència va ser, relativament, poc usada pels propietaris originals, donat que va ser abandonada durant l’ocupació alemanya de França, de la II Guerra Mundial. Al final de la guerra, la casa estava en un estat ruïnós, fins que en 1963, fou considerada Patrimoni arquitectònic per part del govern francès.
Actualment, és manté com una “casa - museu”.
S’ha dir que “La Ville Savoie és una expressió del racionalisme pur, un edifici precís, geomètric, amb una relació amb la natura acuradament controlada”. És un dels millors exemples del racionalisme arquitectònic.
Malgrat això, les obres de Le Corbusier han estat modificades, desvirtuades i/o degradades, amb molt mal gust, per part de les actuacions estètiques del últims propietaris, que hi afegeixen clàssiques solucions de teulada a quatre vessants, suprimeixen voladissos, i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb ànsia d’aprofitament de superfícies.
VILLASAVOYELe Corbusier
Contribució a l’arquitectura
EL FUNCIONALISME: LE CORBUSIER
Església de Notre Dame du Haut (Ronc hamp), 1954. Fr anç a.
Le Cor busier.
Villa de Monzie (1927).Le Cor busier.
Le Corbusier marcà totalment a diverses generacions d'arquitectes.
Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions.
Aquesta situació va ser general en el món sencer, i tant a Europa com Amèrica i Japó.
Les obres dels arquitectes que van sorgir a partir dels anys 50 cap endavant, van ser concebudes gairebé alliberades de la directa influència d´ell.
No obstant això, no els va impedir, posteriorment, avançar en aspectes com:
1. L'ús del formigó armat .
2. En concebre millor les relacions entre els espais construïts.
3. En pensar noves formes d'organització social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides.
Ni els grans mestres, ni els arquitectes actuals, poden oblidar mai que la seva lúcida visió d'avui la deuen a Le Corbusier.
Gràcies a ell, estem vivint temps fascinants, en la història de l'arquitectura.
Conclusió
És una persona admirable, entre altres coses, per les nombroses coses que va arribar a fer: va escriure, va fer pintura, un poc d'escultura, tapisseria i tots els projectes d'arquitectura. A més, de per la seva personalitat autodidàctica, mai li varen agradar les escoles d'arquitectura,tot això realça encara més la seva personalitat feinera.
“ Le Corbusier”
(1887 - 1965)
És, probablement, el gran mestre de l’arquitectura moderna i es manté com un dels referents més significatius d’aquesta disciplina a nivell mundial. No només per la força, la seva originalitat, la innovació en els materials, les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals, sinó també per la gran difusió que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees.
Aquests principis van ser fruit de suports, però també de fortes crítiques en el seu temps, encara que, indubtablement, va servir perquè els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el món. Tot això canvià la forma d’entendre l'arquitectura moderna.
Bibli0grafia
Llibre de 2n curs “ DE INTERIORES DE HISTORIA”. Editorial Edib. http://es.wikipedia.org/wiki/Villa_Saboya_(arquitectura) http://www.culturageneral.net/arquitectura/htm/villa_saboya.htm http://quhist.com/villa-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista/ http://analizarte.es/2007/10/04/viaje-a-paris-2%C2%AA-parte-villa-saboya/ http://www.google.es/images http://aprendersociales.blogspot.com/2008/07/villa-saboye.html http://www.bc.edu/bc_org/avp/cas/fnart/Corbu.html http://elarq.com/galeria/thumbnails.php?album=62
Bibli0grafia
www.authorstream.com/.../Aricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-education-ppt-powerpoint/
http://www.slideshare.net/proyectoa3">proyectoa3</a centros.edu.aytolacoruna.es/maristas/RACIONALISMO
%202.ppthttp://www.infopedia.pt/$villa-savoye http://pt.wikipedia.org/wiki/Le_Corbusier http://www.educ.fc.ul.pt/icm/icm2000/icm33/Corbusier.htm http://proyecto.localizarq.es/etiquetas/corbusier-le/ www.essential-architecture.com/STYLE/STY-M10.htm http://www.vivercidades.org.br/publique222/media/arqModReli
g_6.jpg
Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)
Alumne: Tomeu Salvà Bover (2n batx B)
Professora: M Assumpció Granero Cueves
“ Le Corbusier”
(1887 - 1965)
I gràcies a tot el seu esforç, i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant, ha rebut grans premis.
En 1963 obté la distinció més alta concedida pel govern francès: l'ordre de gran oficial de la Legió d'Honor.
VILLA
SAVOYE
Le Corbusier
top related