3. diagnosi de la situació actual de gestió de residus a ...fitxers.sabadell.cat/residus/pla/03...
Post on 05-Aug-2020
7 Views
Preview:
TRANSCRIPT
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 1
3. Diagnosi de la situació actual de gestió de residus a Sabadell
Per realitzar una correcta planificació pels propers anys sobre la prevenció i la gestió
de residus al municipi cal conèixer quins són els punts forts i els punts febles actuals.
En aquest sentit, es fa una anàlisi de l’evolució dels principals indicadors associats a
aquest àmbit els últims anys, concretament dels valors registrats des del 2007 fins al
2014.
3.1. Evolució de la generació de residus, la recollida selectiva i el cost de la gestió
A continuació es fa un repàs de quina ha estat l’evolució en dades de generació total i
de recollida selectiva per cadascuna de les fraccions i es comparen aquestes dades
amb la composició de la bossa tipus de residus per tal de veure el potencial de millora.
En paral·lel, s’analitzen quins són els costos i ingressos associats a aquesta gestió de
residus.
3.1.1. Evolució de la generació i la recollida selectiva de residus municipals
L’any 2014 es van generar 84.565,30 Tn de residus municipals a Sabadell. Respecte
l’any 2007 la generació de residus municipals ha disminuït en un 22,9 % en valor
absolut, tot i que la població ha crescut un 2,8%.
El ràtio de generació de residus ha anat disminuint al llarg dels anys, a l’any 2014 va
ser de 1,12 kg/hab/dia, molt inferior als 1,49 kg/hab/dia de l’any 2007, tot i que a l’últim
any es detecta un lleuger augment.
El principal factor que ha influenciat en aquesta davallada és la crisi econòmica, que
ha fet disminuir el consum i, per tant, la generació de residus. També, com es veurà
més endavant, influeix la disminució de tones de paper i cartró recollides, ja que al
llarg d’aquests últims anys han augmentat les sostraccions dels contenidors.
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 2
Font: Dades pròpies i de l’ARC
Imatge x.- Evolució de la generació de residus per càpita
A continuació es fa una descripció de l’evolució de cadascuna de les fraccions de
residus i al final es presenta un gràfic on s’agreguen totes les dades.
Matèria Orgànica (FORM)
El percentatge de matèria orgànica recollida s’ha anat incrementant fins superar el 8%
de recollida respecte el total de residus generats, tot i que al 2014 hi ha hagut un
descens molt lleuger.
La mitjana d’impropis (aquells residus que es dipositen en aquest contenidors però que
no són matèria orgànica) ha anat augmentant durant els últims anys fins arribar al
23,8% al 2014 segons les caracteritzacions realitzades per l’Agència de Residus de
Catalunya tot i que aquest últim any ha disminuït lleugerament respecte 2013.
Al 2010 es registra un punt d’inflexió en el comportament dels impropis, que en principi
no està correlacionat amb cap canvi en el servei municipal. S’ha observat que en
altres municipis de la comarca aquesta tendència també es dóna.
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 3
Cal tenir en compte la incidència que tenen els impropis tant el la qualitat final del
compost obtingut com en el retorn del cànon sobre la disposició, ja que en funció el
seu % el retorn és menor o inclús zero en algun dels seus conceptes. Aquest retorn es
descriu amb més detall en el capítol econòmic.
Font: Dades pròpies i del Consorci per a la gestió de residus del Vallès Occidental
Imatge x.- Evolució d’impropis a la fracció FORM
Vidre
El percentatge de recollida de vidre també s’ha anat incrementant al llarg dels anys
arribant a un 3,7% al 2013 respecte el total de recollida de residus, al 2014 hi ha hagut
una petita davallada fins el 3,5%.
Paper i cartró
La recollida selectiva de cartró va arribar al 9,7% respecte al total al 2007, a partir de
llavors es registra un decrement de la quantitat total recollida, en especial als anys
2010 i 2011. Aquestes dades responen a l’augment de sostraccions dels contenidors
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 4
per part de diversos col·lectius. Les últimes dades mostren que la davallada es va
suavitzant i la recollida es comença a mantenir més o menys estable.
Per posar en valor la sostracció s’ha de valorar el descens de la producció de paper,
en dades d’ASPAPEL, el 2013 ja va ser d’un 9,2 %.
Envasos
El percentatge de recollida d’envasos s’ha anat incrementant fins a arribar al 4,7% del
total de la recollida selectiva, que es manté des del 2013.
La mitjana d’impropis en el residus d’envasos al 2014 va ser de 32,8% segons les
inspeccions realitzades per Ecoembes i segueix una tendència a la baixa en els últims
anys. El % d’impropis influeix en la compensació rebuda per Ecoembes, així si
s’aconsegueix estar per sota el 30%, suposarà una disminució de la penalització en els
ingressos provinents del sistema integrat de gestió.
Imatge x.- Evolució del % d’impropis dels Envasos
Altres recollides selectives
La resta de fraccions que es recullen selectivament (voluminosos, olis, tèxtil, piles i la
resta de residus recollits a les deixalleries, conegudes a Sabadell com Punts Blaus)
han anat en augment fins al 2011, a partir d’aquest any el percentatge de residus
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 5
recollits selectivament respecte el total ha anat disminuint, amb un repunt al 2014 que
va tornar a augmentar fins situar-se al 11,4%.
- Voluminosos
La tendència general de la resta de recollides selectives respon bàsicament a la
recollida de voluminosos, que durant els anys 2012 i 2013 va patir un descens
important que es va recuperar al 2014.
Imatge x.- Evolució de la quantitat recollida de voluminosos
- Oli de cuina contenidors
Al 2006 es van instal·lar dins dels centres cívics i mercats contenidors d’oli domèstic
usat, de manera que el ciutadà ja no havia de desplaçar-se a les deixalleries per fer la
correcta segregació del residu. Al 2014 aquests contenidors es van instal·lar al carrer,
en total setze, de manera que el ciutadà ja no havia d’entrar dins de les instal·lacions
per dipositar els residus, això ha fet que la quantitat recollida gairebé es multipliqui per
tres respecte el 2013 arribant al 2014 a 20,34 tn.
- Roba usada contenidors
La recollida de roba usada a la via pública es realitza mitjançant contenidors que estan
distribuïts per tots els barris de la ciutat així com als punts blaus i Mobilblau (deixalleria
mòbil). De la mateixa manera que l’oli de cuina, en el moment que es van instal·lar
contenidors a la via pública facilitant l’accés a la ciutadania, l’aportació va augmentar.
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 6
La recollida s’ha anat mantenint al llarg dels anys i al 2014 es van recollir 186,64 tn.
Deixalleries
A les deixalleries es recullen diferents fraccions de residus tan especials com no
especials, valoritzables o no. Entre els valoritzables trobem: vidre, paper i cartró,
envasos, voluminosos, fracció vegetal, tèxtil, vidre pla, ferralla, fusta, runes i d’altres
residus valoritzables. Entre els perillosos trobem: piles, medicaments, fluorescents,
pneumàtics, bateries, dissolvents, electrodomèstics amb CFC, ferralla electrònica, olis
vegetals, olis minerals i d’altres residus especials.
L’evolució de les quantitats totals gestionades (Tn) pels tres punts blaus del municipi i
el Mobiblau, és:
Imatge x.- Evolució de les Tn gestionades pels punts blaus
L’evolució mostra una tendència a la baixa a partir de l’any 2011.
Aquesta és fonamentalment per la baixada de tones en fusta i runes, que en pes
suposen més del 80% de les tones gestionades pels punts blaus.
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 7
Evolució Recollida Selectiva municipal
A continuació es mostra un gràfic amb l’evolució des del 2007 de totes les fraccions
selectives.
Imatge x.- Evolució de la recollida selectiva municipal
La recollida selectiva va representar el 32,6% del total de residus recollits al 2014, un
4,5% més que l’any 2007, però en valor absolut ha disminuït un 19,4% pel fet que
durant aquests anys la sensibilització de la ciutadania vers la recollida de residus ha
millorat i també el conjunt de residus generats també ha disminuït.
Cal seguir treballant en la millora de la recollida selectiva ja que en els últims anys el
percentatge no ha millorat i es mostra cert estancament.
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 8
Imatge x.- Evolució de la recollida de Resta vs selectiva municipal
Fracció resta
L’any 2014 la fracció resta representava el 67,4%, és a dir, 57.008 Tn. De la mateixa
manera que la resta de residus, la seva producció ha disminuït notablement, respecte
el 2007, arribant a un 24,5% en termes absoluts. Al 2014 es registra un petit augment,
de la mateixa manera que altres municipis de la comarca, presumiblement fruit de
l’augment del consum per la millora econòmica.
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 9
3.2. Evolució de la composició dels residus municipals
L’any 2013 l’Agència de Residus de Catalunya ha presentat una bossa tipus dins el
PRECAT20. La bossa tipus determina la composició de residus municipals:
COMPOSICIÓ RESIDUS PRECAT20
% RECOLLIT SELECTIVAMENT 2014
Matèria Orgànica1 37% 8,1%
Vidre 8% 3,5%
Paper/cartró 11% 5,1%
Envasos lleugers 9% 4,7%
Tèxtil 4% 0,3%
Altres 31% 78,2%
Taula x.- Bossa tipus residus municipals PRECAT20 en pes
Si es compara la recollida real amb la composició de la bossa tipus del PRECAT20
veiem que:
% RECOLLIT RESPECTE EL
GENERAT
Matèria Orgànica 22%
Vidre 44%
Paper/cartró 47%
Envasos lleugers 53%
Tèxtil 8%
Taula x.- Percentatge de recollida de cada fracció respecte el generat 2014
1 Inclou FORM i restes de jardinería i poda
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 10
El percentatge representa el volum recollit selectivament respecte el potencialment
present a la bossa generada pel ciutadà. En la comparació amb els residus recollits al
2014 es pot observar que la recollida selectiva pot millorar considerablement,
especialment en el cas de la matèria orgànica i el tèxtil. Les dades mostren que a la
fracció resta (amb un percentatge molt superior al 100%) es recullen residus que
pertanyen a altres fraccions valoritzables.
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 11
3.3. Evolució dels costos econòmics de la gestió de residus i la valoració de la fiscalitat ambiental
La gestió dels residus comporta una sèrie de costos econòmics associats a la recollida
i transport de residus, costos indirectes de gestió i tractament en els gestors finals.
La composició d’aquests costos al 2014 ha estat:
Gràfic x.- Percentatge de costos per partides en la gestió de residus al 2014
Aquests costos es cobreixen parcialment amb ingressos provinents de:
- La taxa sobre la gestió de residus municipals.
- Valorització de residus
- Les compensacions dels Sistemes Integrats de Gestió (SIG) en l’àmbit de la
responsabilitat ampliada del productor.
- El retorn del cànon d’abocador per part de l’Agència de Residus de Catalunya.
- Prestació de serveis a empreses privades (recollida al Parc Taulí de les fraccions
FORM i resta).
La composició d’aquests ingressos al 2014 ha estat:
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 12
Gràfic x.- Percentatge d’ingressos per partides en la gestió de residus al 2014
L’increment de la recollida selectiva i de la seva qualitat, a banda de suposar una
millora ambiental, també suposa un estalvi pel que fa a la despesa del tractament i
disposició de la fracció resta i més ingressos en concepte de retorn del cànon,
aportacions dels SIGs i venda de material.
La cobertura d’ingressos sobre els costos de la gestió de residus s’ha situat al 62%
l’any 2014.
Cal tenir en compte que es preveu un augment en els costos de gestió del residu,
sobretot referent al cànon de deposició de rebuig, que al 2020 es preveu sigui de 47,1
€/tn mentre que al 2014 va ser de 15,8 €/tn. Si es segueix amb aquesta tendència la
cobertura disminuirà encara més.
La taxa sobre la gestió de residus municipals té tres fonts d’ingrés: La taxa pel servei
de gestió de residus als domicilis particulars, la taxa pel servei de gestió dels residus
comercials i la taxa per la utilització dels serveis de les deixalleries municipals.
Aquestes taxes estan regulades per l’ordenança fiscal 3.6 tal i com es detalla al capítol
02 Marc Normatiu.
La taxa de residus incorpora també els mecanismes necessaris per ajustar el
pagament de la taxa en forma de bonificacions per particularitats en la prestació del
servei, per comportament ambiental respectuós i per qüestions de política econòmica i
foment de l’economia productiva.
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 13
Com es pot observar en el següent gràfic, l’evolució de les diferents bonificacions s’ha
mantingut en els últims anys.
Gràfic x.- Evolució de les bonificacions de la taxa de residus municipals
Les bonificacions per aportacions als punts blaus van experimentar un important
increment a l’any 2009 coincidint amb la modificació de la taxa per ampliar el tram a
bonificar: fins al 2008 es bonificaven més de 9 entrades amb un 20 % i al 2009
s’afegeix un tram de 4 a 8 entrades amb una bonificació del 10 %. Des de llavors es
manté en el mateix rang, aquestes bonificacions es van aplicar, al 2014, a un 5% del
padró domiciliari. Les bonificacions per ingressos de la unitat familiar han anat en
augment en concordança amb la situació de crisi econòmica, aquestes bonificacions
es van aplicar, al 2014, a un 8% del padró domiciliari. Pel que fa a l’evolució de la
bonificació per autocompostatge (Domicilis – gestió integral), al llarg dels anys ha anat
augmentant lleugerament, i es van aplicar, al 2014, a un 0,3% del padró domiciliari.
Hi ha també un 12% de bonificació a activitats econòmiques respecte el padró 2014,
fonamentalment per IAE (totes aquelles empreses que paguin IAE estan bonificades
en un 25 %).
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 14
3.4. Evolució dels sistemes de recollida de residus municipals
A continuació es fa una síntesi de les característiques del servei, els seus sistemes de
recollida i les fraccions a recollir per tal de poder fer una anàlisis de les necessitats
futures.
La recollida és comú pels residus d’origen domèstic i comercial, per tant la descripció
realitzada a continuació és conjunta per tots els residus municipals.
S’estima que els residus comercials suposen un 21% dels residus urbans generats a
Catalunya. Es valora que un 41,3% del paper-cartró generat d’origen municipal prové
de l’àmbit comercial, un 50% en el cas dels envasos de vidre i un percentatge elevat
dels envasos lleugers generats, segons el PRECAT20.
L’actual servei és prestat per l’empresa Serveis de Medi Ambient SA (SMATSA) a
través de concessió administrativa que es va adjudicar al juny de 2012.
3.4.1. Recollida amb sistema de càrrega lateral
Aquest és el sistema de recollida més estès al municipi i consisteix en la recollida amb
bateries de contenidors de càrrega lateral (de gran capacitat) de les cinc fraccions.
L’operativa es basa en la recollida dels contenidors mitjançant vehicles recol·lectors de
càrrega lateral i el transport fins al centre de tractament que correspongui a cada tipus
de residu. En el cas dels envasos es traslladen a la planta de transferència del Punt
Blau 1 i d’allà es transporta a la planta de gestió final, per tal d’optimitzar el procés.
El servei es realitza amb vehicles recol·lectors equipats amb un sistema
elevacontenidors polivalent i es realitza amb un únic operador-conductor del vehicle
que efectua les tasques sense necessitat de baixar del vehicle. El recol·lector va
recorrent una ruta prefixada, detenint-se davant de cada contenidor, on l’eleva i el
bolca automàticament a la tremuja del recol·lector. Al finalitzar el cicle el contenidor és
retornat a la seva ubicació habitual.
Aquest tipus de servei requereix d'una gran col·laboració ciutadana, doncs no permet
recollir els residus dipositats a l’exterior. Com que no es poden evitar determinats
comportaments puntuals d'incompliment de les normes establertes, és necessari un
equip de repàs que reculli els desbordaments del voltant dels contenidors.
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 15
A dia d’avui els contenidors estan sent renovats progressivament, i es renova també el
model utilitzat, passant a ser de plàstic (menys sorollosos), més accessibles per
persones amb dificultats i amb tapa tancada per evitar impropis.
També s’han incorporat noves tecnologies per la millora en la gestió del servei incloent
la localització GPS dels equips mòbils, la comunicació GPRS en temps real amb els
operaris o la identificació automàtica dels contenidors a partir d’etiquetes transponder
RFID.
El número de contenidors de càrrega lateral un cop realitzats els canvis previstos són:
FRACCIÓ Núm. contenidors
Resta 1641
FORM 785
Paper 926
Envasos 858
Vidre 896
Taula x.- Número de contenidors de càrrega lateral 2015
La fracció Resta és la que registra més contenidors, aquesta és la que es recull amb
major quantitat i en moltes ubicacions ha calgut ubicar més d’un contenidor. En canvi
de les fraccions selectives, que es recull menys quantitat, normalment no són
necessaris més d’un contenidor en la mateixa ubicació.
És important disposar de totes les fraccions en totes les bateries de contenidors, doncs
el fet de no trobar els contenidors de recollida selectiva junt amb la Resta desincentiva
la separació en origen per part de la ciutadania.
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 16
Imatge x.- Bateria de contenidors de càrrega lateral
3.4.2. Recollida amb sistema de càrrega posterior
Per aquelles zones del centre que per les seves característiques urbanístiques
impedeixen la col·locació dels contenidors de càrrega lateral, s’utilitza la càrrega
posterior.
També es disposa d’aquest sistema a les zones industrials, on només es realitza
recollida de Resta ja que les activitats industrials han de fer-se càrrec de la gestió dels
seus propis residus i l’Ajuntament només dóna servei a la fracció generada
minoritàriament per la neteja quotidiana de les instal·lacions.
El servei es realitza amb vehicles recol·lectors equipats amb un sistema
d’elevacontenidors els quals van recorrent una ruta prefixada, detenint-se davant de
cada contenidor. Mitjançant uns braços hidràulics, eleva el contenidor un cop els
operaris l’han col·locat adequadament i el bolca automàticament a la tremuja del
recol·lector. Al finalitzar el procés el contenidor és retornat a la seva ubicació habitual.
El servei es presta amb un conductor i un o dos operaris depenent de la fracció a
recollir.
Aquests contenidors no disposen de reducció de boca, fet que afavoreix l’aparició
d’impropis a les diferents fraccions.
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 17
Imatge x.- Bateria de contenidors de càrrega posterior
El número de contenidors un cop realitzats els canvis previstos són:
Taula x.- Número de contenidors de càrrega posterior 2015
FRACCIÓ Núm. contenidors
Resta 430
FORM 57
Paper 48
Envasos 37
Vidre 37
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 18
La fracció Resta és la que registra més contenidors, aquesta és la que es recull amb
major quantitat i en moltes ubicacions ha calgut ubicar més d’un contenidor. En canvi
de les fraccions selectives, que es recull menys quantitat, normalment no són
necessaris més d’un contenidor en la mateixa ubicació. El fet que a les zones
industrials només es reculli la fracció Resta també fa augmentar les diferències de
número de contenidors entre fraccions.
És important disposar de totes les fraccions en totes les bateries de contenidors, doncs
el fet de no trobar els contenidors de recollida selectiva junt amb la Resta desincentiva
la separació en origen per part de la ciutadania.
3.4.3. Recollida amb sistema pneumàtic
El sistema de recollida pneumàtica de residus consisteix en disposar d'una sèrie de
bústies d'abocament connectades mitjançant canonades subterrànies a un punt
d'aspiració i recollida.
El cicle de recollida s'inicia quan es lliuren selectivament els residus a les bústies, que
es poden trobar en àrees comunitàries dins dels edificis o en àrees públiques exteriors.
Els residus per gravetat cauen fins a les vàlvules que estan instal·lades a nivells
inferiors i allí s'acumulen temporalment fins que s’aspiren des de la central.
A la central de recollida, els residus es compacten i queden dipositats en contenidors i
l'aire propulsor es filtra per ser emès net a l'atmosfera. Els residus emmagatzemats en
contenidors es retiren mitjançant camions amb la freqüència que sigui necessària, i es
transporten als punts de tractament corresponents.
A Sabadell es disposa de tres zones amb aquest sistema de recollida:
o Eix Macià, només es recollia la fracció Resta. Les boques d’aportació es
troben dintre dels edificis. En total es disposa de 69 boques distribuïdes
en 19 ubicacions. El sector es va posar en marxa al 1994. Amb la
posada en funcionament de la central del Centre, aquells edificis que
disposen de més d’un baixant, se’ls hi ha proposat recollir alguna
fracció més.
o Can Llong, es recullen les fraccions Envasos i FORM. La central de Can
Llong està ubicada a la deixalleria i les boques d’aportació es troben
dintre dels edificis. En total es disposa de 255 boques distribuïdes en 98
ubicacions. El sector es va posar en marxa al 2006.
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 19
o Centre, es recullen totes les fraccions excepte Vidre. Utilitza la mateixa
central que l’Eix Macià i les boques d’aportació es troben a la via
pública. En total es disposa de 140 boques distribuïdes en 35
ubicacions. El sector es va posar en marxa al 2013.
Imatge x.- Boques de recollida pneumàtica al centre
Les dades mostren que els índex de recollida selectiva milloren respecte a la recollida
convencional arribant a ser d’aproximadament del 40%.
3.4.4. Recollida amb càrrega superior
Fins a principis de 2015 la recollida de la fracció vidre a tot el municipi es realitzava
amb contenidors tipus iglús.
El servei es presta amb un vehicle de caixa oberta amb ganxo i un conductor.
Mitjançant una grua controlada a distància per l’operari, eleva el contenidor a recollir i
el bolca automàticament a la caixa del recol·lector. Al finalitzar el procés el contenidor
és retornat a la seva ubicació habitual.
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 20
Imatge x.- Contenidor iglú amb boques de recollida pneumàtica al centre
Actualment aquests contenidors es mantenen al centre tot i que es preveu la seva
substitució properament per contenidors de càrrega posterior.
3.4.5. Autocompostatge
L’autocompostatge consisteix en l’aprofitament a la pròpia llar de les restes de la cuina
i del jardí que es generen per fer un adob natural que es pot aplicar a les plantes, al
jardí o a l’hort.
El procés d’autocompostatge té lloc en un compostador, pot ser de jardí (diverses
formes, mides, materials...) o a l’interior (vermicompostador). El seu disseny ha
d’assegurar el pas de l’aire, però sense facilitar la pèrdua de material o temperatura o
l’entrada de petits animals.
Actualment a Sabadell hi ha 281 habitatges amb autocompostadors, i aquesta dada
s’ha mantingut estable al llarg dels anys.
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 21
3.4.6. Recollida de voluminosos La recollida de voluminosos és un servei que es presta per aquells residus que pel seu
volum no es poden introduir dins dels contenidors del carrer, i així facilitar la seva
gestió i evitar el seu abandonament a la via pública. Per utilitzar aquest servei cal
trucar prèviament al telèfon gratuït que l’empresa concessionària posa a disposició de
la ciutadania, on s’informa de quan pot treure els residus i on els pot deixar. El servei
es presta tots els dies de la setmana excepte els diumenges i festius i al 2014 es va
incrementar en un equip més.
Durant el 2014 es van registrar 8.046 trucades per la recollida de voluminosos, el que
suposa aproximadament el 25% del total de serveis que es realitzen. Això implica que
la major part dels ciutadans no utilitzen aquest servei i abandonen els residus sense
trucada prèvia.
3.4.7. Recollida de tèxtil i calçat
Fins ara es disposa de 33 contenidors ubicats en major part als centres cívics, escoles,
mercats, etc., a més dels punts blaus. Al gener de 2015 es aprovar la instal·lació de 30
contenidors més a la via pública. La recollida d’aquest residu es realitza amb l’entitat
Drapaires d’Emaús.
Amb aquest augment de número de contenidors s’espera incrementar la quantia de
roba recollida, ja que està comprovat que apropar el contenidor al ciutadà reverteix en
augment de la recollida.
3.4.8. Recollida d’oli domèstic usat
Al primer trimestre de 2014 es van instal·lar al carrer 15 contenidors de recollida d’oli a
través del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental, que substitueixen
als existents dins de les instal·lacions municipals. A finals d’any es va instal·lar un
contenidor complementari al C.C. Can Llong.
S’ha comprovat que el fet de treure els contenidors al carrer i així facilitar l’aportació ha
millorat substancialment l’aportació ciutadana, ja que en un any s’ha multiplicat per tres
les tones recollides.
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 22
3.4.9. Recollida d’oli mineral
Des de 2008, en algunes benzineres del municipi situades a zones de pas, es disposa
de cubitainers per recollir oli mineral, actualment existeixen quatre punts de recollida a
més dels Punts Blaus i Mobilblau.
La quantitat recollida municipalment ha anat disminuint ja que, fins setembre de 2013
la gestió d’aquest residu era un servei públic. Al liberalitzar la gestió, hi ha empreses
que ofereixen aquest servei pagant pel residu, per tant els tallers, petits industrials, etc.
han començat a fer una gestió privada.
3.4.10. Recollida de piles
Els iglús de vidre estaven dotats de petits contenidors específics on els ciutadans
podien dipositar les piles gastades. Amb el canvi de contenidors ja no es disposa
d’aquesta recollida de piles i la recollida es fa a través dels Punts Blaus i Mobilblau o a
través de tota la xarxa de punts de venda de piles noves, d’aquesta manera el servei
continua sent proper al ciutadà.
3.4.11. Els Punts Blaus i el Mobiblau
La Deixalleria Municipal és una instal·lació de servei públic que actua com a centre de
recepció i selecció de residus municipals per a la seva valorització o disposició
adequada ambientalment. De forma preferent, la deixalleria es dedica a aquells
residus municipals dels quals no s’efectua recollida selectiva a la via pública i a aquells
que, atès que són matèries o substàncies perilloses o que n’incorporin, s’han de
gestionar de forma específica.
És un servei orientat als habitants i als comerços de Sabadell amb les limitacions que
indica la ordenança.
Sabadell disposa de tres punts blaus:
- Punt Blau 1 Carretera Castellar, obert des de febrer de 1994 i situat al sector nord
del municipi.
- Punt Blau 2 Parc Central del Vallès (zona sud), obert des de febrer de 2006.
- Punt Blau 3, obert des del març de 2003 i situat al barri de Can Llong.
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 23
També es disposa de deixalleria mòbil (Mobiblau) que surt de dilluns a dissabte donant
servei als set districtes del municipi i amb un total de 74 parades. Aquest servei es va
iniciar al març de 1995.
Gràfic x.- Evolució del nombre d’usuaris dels Punts Blaus
El nombre d’usuaris de les deixalleries va registrar el seu màxim al 2010, des de
llavors la tendència és a disminuir, al 2014 es van haver un 4% menys d’usuaris que al
2013.
El Punt Blau 1 de manera provisional va tancar les seves portes a l’estiu del 2014, des
de 2012 només obria mitja jornada, coincidint amb la davallada del número d’usuaris
del gràfic.
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 24
Gràfic x.- % d’usuaris en cadascuna de les deixalleries, 2014
El Punt Blau 3 és el que es troba més integrat en la trama urbana, més a prop de la
ciutadania i per tant el que la població té més facilitat d’arribar el que es reflexa en el
número d’usuaris que l’utilitzen.
3.4.12. Reclamacions, queixes, suggeriments i sol·licituds de servei de recollida
L’Ajuntament ha atès un total de 3.593 peticions ciutadanes al 2014, el que suposa un
35,7% més que al 2013.
La major part d’aquestes peticions van relacionades amb la recollida selectiva
(desbordaments a les ubicacions, estat de neteja,...)
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 25
Gràfic x.- % de peticions per tipus de servei, 2014
D’aquestes peticions, el 84,5% van esdevenir ordres de treball per l’empresa SMATSA.
3.4.13. Campanyes de sensibilització
Al llarg dels últims anys les accions que s’han vingut realitzant fent en aquest àmbit
s’han centrat en:
- Visites escolars al Punt Blau
- Tallers didàctics sobre reciclatge
- Jocs mediambientals
- Campanyes informatives sobre el compostatge
- Difusió d’informació impresa i audiovisual sobre la recollida selectiva
També s’han portat a terme activitats organitzades pel Consorci per a la Gestió de
residus del Vallès Occidental, com per exemple cursos de cuina d’aprofitament,
reutilització de residus per guarniments de Nadal, activitats per les escoles, etc.
A l’octubre de 2014 i fins març de 2015 es porta a terme la campanya de sensibilització
Els teus residus compten per fomentar la recollida selectiva i sota la qual s’efectuen
diverses actuacions: visites informatives a comerços i també a domicilis particulars,
tallers educatius, carpes itinerants, fullets, cartes i material divulgatiu divers.
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 26
3.4.14. Comparació del servei amb altres territoris
Comparant la dada de generació per càpita, es mostra que Sabadell està lleugerament
per sobre de la mitjana de la comarca i per sota del de Catalunya.
Sabadell V. Occidental Catalunya
Kg/hab/dia 2013 1,10 1,06 1,30
Font: Dades pròpies, Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental i ARC
Taula x.- Comparació de la generació per càpita i recollida selectiva de residus a Sabadell vs altres
territoris any 2013
Comparant la dada de recollida selectiva amb el de la mitjana de la comarca i
Catalunya es mostra que Sabadell està lleugerament per sota de la mitjana i per tant
indica que és un amb potencial de millora.
Sabadell V. Occidental Catalunya
% recollida selectiva 33,0% 35,2% 37,9%
Font: Dades pròpies, Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental i ARC
Taula x.- Comparació de la generació per càpita i recollida selectiva de residus a Sabadell vs altres
territoris any 2013
Anualment Sabadell participa en el Cercle de Comparació Intermunicipal de gestió de
residus organitzat per la Diputació de Barcelona on participen voluntàriament uns 40
municipis de la província per tal de contribuir en la millora del servei.
A continuació es mostren alguns dels resultats d’aquesta darrera edició.
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 27
Sabadell Mitjana Cercle
Habitants per punt de recollida 28 44
Habitants per deixalleria 69.216 25.674
% d’utilització de la deixalleria 21,6% 32,2%
% Impropis FORM 16,4% 10,2%
% Impropis Envasos 34,6% 26,1%
Despesa corrent en recollida
de residus per habitant
39,2 38,1
Tones d'emissions de CO2 per cada 1000 habitants 5,3 5,7
Taula x.- Comparació de la gestió de residus a Sabadell amb el Cercle de Comparació
Intermunicipal, 2013. Font: Cercle de Comparació Intermunicipal de gestió de residus organitzat
per la Diputació de Barcelona 2013.
Els habitants per punt de recollida indica que la possibilitat que té la ciutadania de
dipositar els residus en contenidors i participar en la recollida selectiva és alta, els
contenidors estan pròxims, per sobre de la mitjana del Cercle.
En referència a la deixalleria, s’observa que hi ha oportunitat de millora tant pel que fa
al seu ús, com al nombre d’habitants per deixalleria (indicador que mostra
l’accessibilitat al servei) ambdós indicadors allunyats de la mitjana. Cal recordar però
que els municipis de més de 5.000 habitants han de disposar de deixalleria, i això fa
que el rati per habitant disminueixi considerablement en municipis petits i s’esbiaixi la
mitjana.
El percentatge d’impropis, tant de FORM com d’envasos, presenten un rati superior a
la mitjana. Cal tenir en compte, a més, que el retorn del cànon va lligat a aquest valor i
per tant te un efecte econòmic negatiu.
La despesa corrent està lleugerament per sobre de la mitjana de l’estudi.
Pel que fa a les emissions de CO2 del servei, les dades mostren que els vehicles de
recollida de residus de Sabadell emeten anualment menys CO2 que la mitjana del
Cercle.
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 28
3.5. Avaluació ambiental de la gestió de residus municipals
La gestió de residus comporta una sèrie d’impactes ambientals associats a la pròpia
activitat que afecten a diversos vectors ambientals. En destaquen:
3.5.1. Contaminació atmosfèrica
El consum de gasoil porta associada la emissions de contaminats a l’atmosfera,
principalment CO2 i NOx.
Les emissions van lligades a l’antiguitat del vehicle, ja que al llarg dels anys s’han
aprovat normatives que obliguen a disminuir les emissions dels vehicles i els fabricants
han anat adaptant els motors per complir-les. Actualment és vigent la norma EURO VI
per vehicles pesants.
Simultàniament s’ha produït una millora tecnològica en l’eficiència dels motors que
ajuda a disminuir les emissions i el consum de combustible.
La la renovació de la flota de vehicles previstes en el nou contracte, per tant,
comportarà que les emissions vinculades disminueixin.
S’ha realitzat un exercici comparatiu de l’antiga flota i l’actual i el resultat mostra una
disminució significativa dels contaminants. Les emissions de CO2 disminueixen un
5.35% i les de NOx un 88.91%.
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 29
3.5.2. Canvi climàtic
La gestió de residus contribueix a la generació d’emissions a l’atmosfera de gasos
amb efecte d’hivernacle (GEH) degut a l’ús de combustibles fòssils, la combustió dels
residus o a la formació de metà per la fermentació de la matèria orgànica.
Les emissions de GEH derivades de la gestió de residus, representen
aproximadament entre el 5% i 6% de les emissions totals a Catalunya. Aquestes
emissions inclouen, principalment, les derivades de la deposició de residus als
abocadors (responsable del 86% de les emissions en aquest sector), de la incineració
de residus i del tractament d’aigües residuals (14% de les emissions). A banda
d’aquestes emissions, pròpies dels processos de tractament dels residus i de la seva
posterior eliminació, cal tenir en compte les emissions procedents de la recollida i el
transport d’aquests residus dins de la seva gestió, i el consum de combustibles fòssils i
electricitat en cadascuna de les plantes on cada fracció de residu és tractada.
L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) juntament amb l’Agència de Residus de
Catalunya (ARC) han elaborat una metodologia per tal d’establir uns factors d’emissió
per al càlcul de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) per cada
fracció de residus municipals. S’estimen les emissions de CO2, CH4 i N2O, expressats
en tones de CO2 equivalent corresponent a totes les etapes contemplades en la gestió
d’aquestes fraccions.
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 30
Fracció Recollida i transport
Plantes de recuperació
Plantes de tractament
TOTAL
Vidre 23,02 7,48 - 30,50
Envasos 103,85 16,23 - 120,09
Paper 52,13 4,29 - 56,41
FORM 40,66 - 305,68 346,33
Resta 12,44 - 577,21 589,65
Taula x.- Factors d’emissió de GEH segons el tipus de fracció de residus en global per a tota la
gestió dels residus. Dades en gCO2eq/kg residu. Font: Guia de càlcul d’emissions de gasos amb
efecte hivernacle GEH. Oficina Catalana de Canvi climàtic, Març2014
Fracció Tn CO2eq Sabadell
Vidre 90
Envasos 480
Paper 245
FORM 2.285
Resta 33.662
TOTAL 36.762
Taula x.- Tones de CO2 equivalent en gestió de residus, 2014
Tal i com mostra la taula hi ha una diferència molt significativa entre les emissions del
residu no recollit selectivament (Resta) i de les fraccions selectives, tant per kg recollit
com en valor absolut.
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 31
3.6. Conclusions
Un cop analitzades les dades anteriorment exposades, les principals conclusions que
s’extreuen són:
La generació per càpita de residus ha anat disminuint al llarg dels anys, fet
favorable, tot i que comparant amb altres territoris aquesta dada pot ser
millorada i cal treballar per frenar la tendència a l’augment registrada.
La recollida selectiva s’ha estancat als últims anys i pot millorar
considerablement, especialment en el cas de la matèria orgànica i el tèxtil.
Els impropis en FORM i Envasos disminueixen la qualitat del residu, fet que
dificulta el seu reciclatge i empitjoren els ingressos associats a aquestes
fraccions.
El usuaris i les tones recollides als Punts Blaus han disminuït progressivament,
i per tant es perd un % de recollida selectiva associat a aquestes instal·lacions,
particularment important per a les tipologies de residus perilloses.
La cobertura d’ingressos sobre els costos de la gestió de residus és del 62%.
La tendència actual és a l’augment dels costos de gestió dels residus i per tant,
si els % de selectiva i la seva qualitat es mantenen com ara, la cobertura
disminuirà si no s’incrementa la taxa.
L’ús de bonificacions de la taxa de residus s’ha estancat en els darrers anys i el
padró d’habitants i activitats que les gaudeixen és baix.
A Sabadell no es realitza recollida comercial diferenciada. Els residus
comercials suposen un 21% dels residus urbans generats, a més, la qualitat
d’aquests sol ser major que la dels residus produïts a l’àmbit domèstic.
Els sistemes de recollida s’adapten a les característiques del municipi. La
recollida pneumàtica té un bon resultat de recollida selectiva i es valora
positivament la seva implantació.
ESBORRANY
Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 32
La ciutadania disposa d’un servei proper, té la possibilitat de participar en la
recollida selectiva ja que els contenidors estan pròxims.
L’ús del telèfon gratuït per la recollida de voluminosos suposa un 25% del total
de recollides, el que indica que l’abandonament d’aquests residus a la via
pública és majoritari.
Les campanyes de sensibilització realitzades al municipi en els últims anys es
poden millorar tant en el públic objectiu com en la temàtica, ja que la prevenció
és una matèria que cal introduir més.
Ambientalment el servei ha fet una millora significativa i les emissions dels
vehicles han disminuït substancialment.
top related