11 4 els problemes de la coalició republicanosocialista

11.4.Els problemes de la coalició

republicanosocialista

1. Una conjuntura econòmica desfavorable

República coincideix amb l'etapa greu de la crisi mundial del 1929

No afectà massa a l'economia espanyola.

Poca relació amb el mercat internacional

Impossibilità el creixement econòmic.

Paralitzà l'emigració a Amèrica.

S'agreujà la crisi mundial

Problemes interns de l'economia espanyola

- Atur agrícola- Repartiment desigual de la terra- Poca competitivitat internacionals- Dèficit balança comercial- ...

Creixement salaris industrials i agrícoles (decretat pel govern del primer bienni)

Efectes positius en l'economia

- Augment renda treballadors.- Augment demanda béns de consum.

Creixen els salaris però no creix la productivitat

Disminució beneficis empresarials.

Augment desconetent i desconfiança d'empresaris industrials i de grans propietaris agrícoles.

Esfondrament de la inversió privada. Sobretot fins 1933 (derrota electoral de la coalició republicana i socialista).

Dictadura Primo de Rivera

Augment dèficit/despesa públic

Govern republicà pren mesures per a reduir-lo.

Reducció inversió pública.

Repercussions negatives en el sector dels béns d'inversió i en la creaió de nous llocs de treball.

2. La conflictivitat social

La conjuntura econòmica desfavorable

Impaciència dels treballadors

- Alt atur.- Actitud patronal i propietaris agrícoles contrària a la negociació

Radicalització part dels partits i siicats d'esquerra.

Aguditzà confrontació social.

CNT aprofitaren per a dur a terme el seu projecte revolucionari (fomentà la conflictivitat laboral i insurrecció pagesa).

Destruir ordre burgès.

Sectors radicals socialistes (UGT. Largo Caballero) i la Federació Nacional de Treballadors de la Terra. PCE augmenta el nombre d'afiliats.

Vagues, insurreccions i ocupacions de terres en augment.

1932. Anarquistes aprofiten la sublevació de minaires de l'Alt Llobregat. 1933. Aprofiten una de jornalers a Andalusia (Casas Viejas).

Assalts als ajuntaments, crema de cortijos, proclamació en alguns llocs del comunisme llibertari,...

Intervenció forces de l'ordre. Enfrontaments violents amb morts i ferits en els dos bàndols (Casas Viejas. Cadis, Arnedo. La Rioja, i Castilblanco. Badajoz).

Conflictivitat social Desgast govern Azaña

- Dures mesures polítiques per a restablir l'ordre públic.- Desconfiança empresarial arran els conflictes.- Desmotivació de les inversions.- Empitjorament situació econòmica.- Crisi aprofitada pels conservadors per acabar amb la coalició republicanosocialista.

3. La reorganització de les dretes

Reformes socials + Conflictivitat social

Descontent elits

Descontent sectors de classes mitjanes

Consideren els canvis radicals

Organització en partits conservadors tradicionals o noves organitzacions feixistes autoritàries

Centredreta: Reestructuració en torn al Partit Radical de Lerroux.1932: Catòlics i conservadors en contra la política social, autonòmica i econòmica de les esquerres.

Formació CEDA (1933. Molts afiliats i José María Gil Robles com a líder).

Renovación Española, Comunió Tradicionalista, JONS i Falange

Agitació contra l'amenaça d'Espanya (progrés marxista i revolució bolxevic).

Clima de crispació i temor.

Aprofitat per les dretes per actuar contra el govern.

General Sanjurjo

Cop d'Estat (aconseguir una República de dretes) fracassat

1933

Creació UME (Unión Militar Española). Clandestina de militars de dretes i antireformistes.

Havia de participar activament en el cop d'Estat de juliol del 1936.