1. context on s’ha d’aplicar la reforma?

Post on 23-Feb-2016

37 Views

Category:

Documents

0 Downloads

Preview:

Click to see full reader

DESCRIPTION

1. CONTEXT On s’ha d’aplicar la reforma?. En un context de RETALLADES a:. Despesa farmacèutica. 1. SANITAT. Personal ( laborals , interins , etc ). Inversions i manteniment. 2. EDUCACIÓ. Beques ( transport , menjador , etc ) i augment de taxes universitàries. 3. CULTURA. - PowerPoint PPT Presentation

TRANSCRIPT

1. CONTEXT

On s’ha d’aplicar la reforma?

En un context de RETALLADES a:

1. SANITAT

2. EDUCACIÓ

5. PENSIONS

6. PRESTACIONS

Despesa farmacèuticaPersonal (laborals, interins, etc)

Inversions i mantenimentBeques (transport, menjador, etc) i augment de taxes universitàries

Jubilacions

Baixes mèdiquesAtur

3. CULTURAAjudes i increment de l’IVA

Dependència

CONTEXT ACTUAL A L’ENSENYAMENT:• Manca d’inversió en els centres: retard en els

pagaments.• Augment d’alumnat per aula i pèrdua de programes

d’atenció a la diversitat.• Pèrdua de beques de menjador i de transport escolar.• Impagament d’ajudes de material escolar.

• Augment de la càrrega docent al professorat.

• Professorat que no se substitueix durant setmanes o mesos, mentre milers es troben a l’atur.

4.200 docents des delcurs 2010-2011!!!

Nou “acord” de professorat interí

- Han catalogat les interines i els interins per classe A – B – C

- Rebaremacions > exclusions- Ha creat divisió entre el professorat - De sobte l’experiència ja no és grau- Val més un examen que l’experiència- Centenars de famílies es queden en l’atur- etc.

CONTEXT ACTUAL A L’ENSENYAMENT:• Manca d’inversió en els centres: retard en els

pagaments.• Augment d’alumnat per aula i pèrdua de programes

d’atenció a la diversitat.• Pèrdua de beques de menjador i de transport escolar.• Impagament d’ajudes de material escolar.• Augment de la càrrega docent al professorat.• Professorat que no se substitueix durant setmanes o

mesos, mentre milers es troben a l’atur.• Reduccions salarials i pèrdua de drets laborals.

• Centres amb pèssimes condicions: barracons, perills d’enfonsaments, goteres, etc.

I SE SENTEN ORGULLOSOS

LOGSE - LOE MODEL ALEMANY

LOMQE

UN MODEL EDUCATIU NO SE SAP SI ÉS BO O DOLENT SI NO S’ANALITZEN ELS RESULTATS D’UNA GENERACIÓ

PLANTEGEN QUE EL MODEL EDUCATIU ÉS DOLENT (basant-se en els informes PISA o PIRLS)

PERÒ, CONEIXEM ALTRES MODELS?

Una educació pública per a tothom igual, no hi ha concertats i sols un 10% és privada

TRONC COMÚ D’ASSIGNATURES

MODEL FINÉS

ITINERARISI ja hi van 7 reformes educatives en 30 anys!!!

El sistema educatiu espanyol

planteja problemes i avantatges

Problemes• Fracàs escolar• Abandonament

(influència externa) • Deficiències amb les

TICs

Avantatges• Integrador i inclusiu• Compensador de les

desigualtats a nivell social• Valors per la convivència i la

cooperació• Alta formació acadèmica

d’estudis superiors i dels CF

però, forma professionals que han de fugir

Sembla que els moleste formar

persones, sembla que culturitzar

siga un problema!!!

LA UNIVERSITATTAMBÉ PATEIX

Com reduïm el nombre

d’universitaris?

els que ja estan

FILTRES ECONÒMICS

els que vindran La LOMQE

POLÍTICA BASADA ENPRIVATITZACIÓ

privatitzar

Actualment els governs supeditats a la TROICAes fa el que diu el mercat

transport banca siderurgia mineria

EDUCACIÓ SANITAT

etc.

SERVEIS SOCIALS

• Ens venen que els serveis públics no funcionen

• per això no els donen recursos DEGRADACIÓ

MENTIDA

però són DRETS HUMANS,

són DRETS FONAMENTALS

que busquen

IGUALTAT

POLÍTICA DE CONCERTACIÓ I PRIVATITZACIÓ

CENTRES PÚBLICS

CENTRES CONCERTATS

CENTRE CONCERTAT

EMPRESA PRIVADA

FONS PÚBLICS

TOTS ELS SERVEIS NO SÓN

GRATUÏTS

CENTRES PÚBLICS

CENTRES CONCERTATS

• FAMÍLIES AMB RECURSOS

• CENTRES AMB CREENÇA I IDEOLOGIA

• FAMÍLIES SENSE RECURSOS

• CENTRES PER A TOTHOM

COM FOMENTEN EL CONCERTAT I AFONEN EL PÚBLIC?

SISTEMA ACTUAL:Les famílies tenen assignades un centre

CENTRE

CENTRE

DISTRICTE ÚNIC:Les famílies podran elegir qualsevol centre del seu districte.

CENTRE

SERVEIS PÚBLICS

TRANSFERÈNCIAGESTIÓ O

TITULARITATPRIVADA

VISCA LA PRIVATITZACIÓ!!!

CONCESSIÓ O VENDA

CLIENTELA SEGURA

L’ESTAT “SUBVENCIONA”

MENYS CONTRACTACIÓ

SALARIS MÉS BAIXOS

COM AFECTARÀ?- Rànquing de centres > COMPETITIVITAT- + rànquing + ajudes > DESIGUALTAT

centres de primera i segona categoria CENTRES GUETO

2. INTRODUCCIÓ A LA LLEI

CANVI DEL MODEL EDUCATIU

MODEL EDUCATIU

LOMQE

VALORS: INDIVIDUALISME

ANTIDEMOCRÀTICINESTABILITAT IDESREGULACIÓ

LABORAL

EXCLUSSIU

2.1. Canvi dels valors de l’ensenyament

COOPERACIÓ I SOLIDARITAT COMPETITIVITAT I

“EMPLEABILIDAD”

2.2. És una llei antidemocràtica

Antidemocràtica

Procés de tramitació

Buida de continguts el

Consell Escolar

Control de l’administració

.

“esta ley orgánica es el fruto de un diálogo abierto y sincero con toda la comunidad educativa”.

Preàmbul I de la LOMQE

- Procés de tramitació

- Buida de continguts al Consell Escolar

“a) Evaluar (LOE: APROBAR Y EVALUAR) los proyectos y las normas a los que se refiere el capítulo II del título V de la presente ley orgánica.”

“b) Evaluar (LOE: APROBAR Y EVALUAR) la programación general anual del centro sin perjuicio de las competencias del Claustro de profesores, en relación con la planificación y organización docente.”

“e) Informar (LOE: DECIDIR) sobre la admisión de alumnos con sujeción a lo establecido en esta ley orgánica y disposiciones que la desarrollen.”

“h) Promover la conservación y renovación de las instalaciones y equipo escolar e informar (LOE: APROBAR) la obtención de recursos complementarios de acuerdo con lo establecido en el artículo 122.3.”

Article 46

Article 133Selecció del director

“un proceso en el que participen la comunidad educativa y la Administración educativa.”

Article 135 Procediment de selecció

“La selección será realizada por una comisión constituida por un lado por representantes de las administraciones educativas, y por otro, en una proporción mayor de treinta y menor del cincuenta por ciento, por representantes del centro correspondientes.”

Qui pot ser el “director”?

“concurso de meritos entre profesores funcionarios de carrera que impartan alguna de las ensenanzas encomendadas al centro.”

Artícle 133

DIRECCIÓCLAUSTRE

CONSELL ESCOLAR

ALUMNAT

ADMINISTRACIÓ

2. 3. Segrega a l’alumnat

DIVERSITAT A

L’AULA

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

DESDOBLAMENTS

REFORÇOS

DIFERENTS CAPACITATS DE L’ALUMNAT

DIVERSITAT A

L’AULA

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

DESDOBLAMENTS

REFORÇOS

DIFERENTS CAPACITATS DE

L’ALUMNAT

2.4. Augmenta la possibilitat de concertar i privatitzar

Dos. Se anade un nuevo artículo 2.bis con la siguiente redacción:

“Artículo 2.bis. Sistema Educativo Espanol.“. A efectos de esta ley orgánica, se entiende por

Sistema Educativo Español las Administraciones educativas, los profesionales de la educación, y en general el conjunto de agentes, públicos y privados, que desarrollan funciones de regulación, de financiación o de prestación del servicio de la educación en Espana y sus beneficiarios...”

2. 5. És una llei discriminatòria

DISCRIMINA

L’ALUMNAT CENTRES

a. Discrimina a l’alumnat per gènere

“3. En ningún caso habrá discriminación por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social.”

Apartat 55.

“No constituye discriminación la admisión de alumnos o la organización de la enseñanza diferenciada por sexos, siempre que la ensenanza que impartan se desarrolle conforme a lo dispuesto en el artículo 2 de la Convención relativa a la lucha contra las discriminaciones..”

b. Discrimina a l’alumnat en funció de les seues capacitats

c. Obri la porta a la classificació dels centres

“Medidas honoríficas de reconocimiento de los centros”.

centres concertats

centres públics

centres públics

centres concertats

centres públics

Del criteri de qualitat universal dels centres

al de classificació de centres en funció de la seua qualitat.

Un sistema semblant anomenat “No child left behind”,es va implantar als EEUU.

2. 6. Els Cicles Formatius tornen a ser una via de segona

2. 7. Desregularitza les normatives laborals dels professionals docents

EL DIRECTOR

PROPOSAR DE FORMA

MOTIVADA EL NOMENAMENT

DE PROFESSORAT

ESTABLIR REQUISITS DELS

LLOCS OFERTATS

REBUTJAR NOMENAMENTS DE PERSONALS

INTERÍ

2. 8. Reducció de llocs de treball

REDUCCIÓ DELS LLOCS

DE TREBALL

Contractació de becaris

Reducció de l’oferta educativa

FP Dual

CENTRES D’INICIATIVA PRIVADA

3. LOMQE.ITINERARIS

1r PRIMÀRIA

2n PRIMÀRIA

3r PRIMÀRIA

PROVA D’AVALUACIÓ EXTERNADe caràcter orientatiu i d’on es podrà decidir

si un/a alumne/a promociona o repeteix

QUEDA REFLECTIT EN L’EXPEDIENT

4t PRIMÀRIA

5é PRIMÀRIA

6é PRIMÀRIA

PROVA D’AVALUACIÓ EXTERNA De caràcter orientatiu i d’on es podrà decidir si un/a alumne/a promociona repeteix.

Cataloga l’alumnat per qualificacions:

BAIX – INTERMEDI - ALT

CATALOGACIÓ QUE CONDICIONARA ELS GRUPS DE 1r D’ESO

Es perden els cicles

tutoria per cicle > tutoria per curs

Sols es pot repetir un curs en tota la Primària

I L’EDUCACIÓ INFANTIL?

1r ESO

BATXILLERAT CFGM

4t ESOacadèmiques

3r ESO

2n ESO

Té valor acadèmic; si no se supera = NO graduat

TOTHOM CERTIFICA =

0 fracàs escolar

rep a Primària + rep 1r ESO = FP Bàsica

PROVA D’AVALUACIÓ EXTERNA

4t ESOaplicades

3r ESOprograma millora

2n ESO programa millora

Orienta (condiciona) el que hauran de cursar després,

tancant una porta

prova d’accés a CFCM

FP Bàsica 2n

FP Bàsica 1r

Orienta (condiciona) el que hauran de cursar després, tancant una porta

PROVA D’AVALUACIÓ EXTERNA

Consell orientador que indicarà a les famílies quin itinerari és el més

adequat

4t ESOacadèmiques

4t ESOaplicades

PROVA D’AVALUACIÓ EXTERNA

BATXILLERAT CFGM

Dues proves a elegir lliurement una, però el tipus de 4t cursat condiciona l’elecció. Es tanca una porta.

Com s’opté el GRADUAT EN ESO?

Una vegada superada la prova, sols obtindrà el títol aquell alumnat que sumant el 30% de la prova al 70% de la mitjana d’ESO iguale o supere el 5.

Si no se supera, obtindrà un CERTIFICAT d’ESCOLARITAT.

I qui no supera la prova?

L’alumnat que no supere la prova i tinga tot 4t aprovat; pot repetir-la el següent curs, sense repetir 4t. I haurà de preparar-se-la per lliure: a casa, a acadèmies, etc..

Aquesta prova limita la tria entre Batxiller i CFGM.

CERTIFICACIÓ =

0 FRACÀS

ES PERD LA SELECTIVITAT = PROVA EXTERNA QUE IGUALAVA CENTRES PÚBLIC, CONCERTATS I PRIVATS

CADA UNIVERSITAT-FACULTAT FA LA SEUA PROVA (QUI PAGA MANA)

PROVA D’AVALUACIÓ EXTERNA prova d’accés a CFGS

Es podrà presentar tot l’alumnat que tinga un màxim de dues suspeses i que la mitjana de 4t siga igual o superior a 5.

CURRÍCULUM = CENTRALITZAR

ASSIGNATURES TRONCALS:

ASSIGNATURES ESPECÍFIQUES:

PRIMÀRIA

o Ciències de la Naturalesa i Ciències Socialso Llengua Castellanao Matemàtiqueso Llengua Estrangera

o Educació Físicao Religió o Valors Culturals i Socialso Educació Artística o Segona Llengua Estrangerao Llengua cooficial (Valencià)

CURRÍCULUM = CENTRALITZAR

ASSIGNATURES TRONCALS:

ASSIGNATURES ESPECÍFIQUES OBLIGATÒRIES:

SECUNDÀRIA (1r a 3r ESO)

o Ciències: Bio i Geo / F i Q, Geografia i Històriao Llengua Castellanao Matemàtiqueso Llengua Estrangera

o Educació Físicao Religió o Valors Ètics i Socialso Llengua cooficial (Valencià)

Per a què conéixer la nostra realitat, el nostre entorn, la

nostra cultura i història?

Si això no entra en la REVÀLIDA!!!

ASSIGNATURES ESPECÍFIQUES OPTATIVES:

o Cultura Clàssica, Educació Plàstica i Visualo Iniciació a l’Activitat Emprenedora i Empresarial,  Música,

Segona Llengua Estrangera, Tecnologia

4t ESODivisió segons on es vol anar:• Pre-Batxillerat• Pre-Formació Professional

Formació Professional• Tres tipus: Bàsica, Grau Mitjà i Grau Superior• Entra la FP Dual (ja signada al País Valencià)

o mà d’obra gratuïtao al servei de l’empresa no de l’alumnato etc.

• Segueix el model alemany• Oberta a gestors privats• Menyspreu de la FP com abans

Batxillerat• Desapareix la modalitat de Tecnologia

Accés a la universitat• Desapareix la prova d’accés• Cada Universitat tindrà els seus criteris d’admissió

“Cuando la universidad establezca procedimientos de admisión en alguna titulación oficial, el acceso a aquella vendrá determinado por la valoración conjunta resultante de ponderar la calificación final del Bachillerato y la calificación obtenida en el procedimiento de admisión establecido. La ponderación de la calificación final del Bachillerato tendrá que tener un valor, como mínimo, del 60 % del resultado final del procedimiento de admisión “.

Els centres públics podran oferir diversos Batxillerats si l’administació vol, mentre que els concertats i privats seran lliures de fer-ho

NOTES DE BATXILLERAT: 60%NOTA DE L’AVALUACIÓ INDIVIDUALITZADA: 40%

“La asignatura de Religión, así como las asignaturas de Valores Culturales y Sociales en Educación Primaria y de Valores Éticos en Educación Secundaria Obligatoria, tendrá en Educación Primaria y Educación Secundaria Obligatoria una carga horaria equivalente a la carga horaria media del resto de asignaturas ofrecidas en el bloque de asignaturas específicas “

I LA RELIGIÓ (CATÒLICA)?Passa a ser OBLIGATÒRIA (o la seua alternativa) i avaluable. A més, d’un augment horari:

“Las Administraciones educativas podrán otorgar, en función del estado de normalización lingüística en sus territorios, un trato diferenciado a la lengua cooficial respecto del castellano en una proporción razonable, sin que en ningún caso pueda suponer de hecho la exclusión del castellano “

I EL VALENCIÀ? Passa a ser una assignatura específica de lliure configuració autonòmica, que encara que obligatòria, no té el mateix nivell que el castellà. La comunitat triarà les hores lectives (3 h com a molt o 1 h).

Desapareix la immersió lingüística:

4. I ARA QUÈ FEM?

a. Jo crec en la pública

b. Unificar col·lectius

c. Denunciar

ON ENS VOLEN

PORTAR?

HI HA ALTERNATI

VA?

MOBILITZACIONS

CEIP Sant Joan de Ribera

Inauguració de la Universitat de València

La vaga indefinida de les Illes Balears

"Mentre més obeíem, pitjor ens tractaven” Rosa Parks

Quin sistema educatiu volem?

ENSENYAMENT

PÚBLIC

QUALITAT

UNIVERSAL

GRATUÏT

FOMENTE

RECURSOS

PLANTILLES

TICS

VALORS

LLENGÜES

COOPERACIÓ, SOLIDARITAT…

Qué no volem?

ALS MÉS DE 4200 PROFESSORES I PROFESSORS

ALS MÉS DE 4200 PROFESSORES I PROFESSORS

ALS MÉS DE 1200 REBAREMATS A PRIMÀRIA

top related