- la lluna com a satèl·lit de la terra. les fases de la...
Post on 03-Feb-2018
224 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Continguts:- Definicions d'astres, planetes, estrelles, satèl·lits i galàxia.
- La Lluna com a satèl·lit de la Terra. Les fases de la Lluna.
- Els planetes del nostre Sistema Solar i les seves característiques.
- Conseqüències derivades del moviment de la Terra sobre ella mateixa: dia i nit.
- Conseqüències derivades del moviment de la Terra respecte al Sol: les estacions de l’any.
Títol:
El Sistema Solar
Autora: Montse Gómez Nicolaumgomez25@xtec.cat
Nivell: 2n de Cicle Inicial
Escola: Santa Caterina de Siena
C/ Campoamor, 49 Barcelona
- Reconèixer l'ordre en la col·locació dels diferents planetes envers el Sol.
- Observar les fases de la Lluna: lluna plena, quart minvant, lluna nova i quart creixent.
- Adoptar una actitud respectuosa i responsable envers la conservació del medi ambient a partir
de la identificació d’activitats contaminants.
- Fomentar l'interès i la curiositat per l'observació de l'espai.
- Comentar diferents imatges en grup i les respostes de diverses preguntes. Fomentar el respecte
per l'opinió dels companys.
Objectius:
- Reconèixer el Sol com una estrella.
- Reconèixer la Terra com el planeta on vivim.
- Conèixer les definicions d'astres, planetes, estrelles, satèl·lits i galàxia.
- Identificar els altres planetes del nostre Sistema Solar i les seves característiques.
- Característiques de la Lluna com a satèl·lit de la Terra.
Títol: inici (pàgina 1 de 39)
ACTIVITATS
INFORMACIÓ
WEBS INTERESSANTS
Títol: inf - act - web (pàgina 2 de 39)
DEFINICIONS
ASTRE PLANETA
SATÈL·LIT
ESTRELLA
GALÀXIA
PLANETES:
MART
TERRA
URÀVENUS
PLUTÓ
NEPTÚ
MERCURI
SATURN
JÚPITER
EL
SOLLA LLUNA
Títol: informació (pàgina 3 de 39)
DEFINICIONSASTRE:
S'anomena astre a qualsevol planeta, estel, satèl·lit o cometa que es mou a l'Univers.
GALÀXIA: Una galàxia és una agrupació de milions d'estrelles. El nostre Sol és una de les centenars de milers de
milions d'estrelles que pertanyen a la galàxia anomenada Via Làctia. La Via Làctia és la nostra galàxia. A
les nits fosques i sense núvols es veu, des de la Terra, com una banda blanquinosa que creua el cel.
ESTRELLA: Astre que brilla al firmament amb llum pròpia. Les estrelles, o estels, són grans masses de gas que cremen
contínuament arribant a temperatures molt altes, de milions de graus centígrads (ºC). El Sol és l'estrella més
pròxima a la Terra i no és ni molt gran ni molt petita. De dia, la seva llum no deixa veure les altres estrelles.
Tot i que moltes de les estrelles són molt més grans que el Sol, des de la Terra es veuen petites perquè són
molt lluny.
PLANETA: Els planetes són astres sense llum pròpia que giren al voltant d'una estrella. El nostre Sistema Solar té nou
planetes. El Sol no és l'única estrella que té planetes al seu voltant. Tot i que s'han detectat planetes al voltant
d'altres estrelles pròximes, no es poden veure, ni amb telescopi, perquè són massa petits i són molt lluny.
SATÈL·LIT: Els satèl·lits són astres que giren al voltant d'un planeta i que no tenen llum pròpia, es veuen quan els il·lumina el Sol.
Hi ha planetes que tenen satèl·lits i n'hi ha que no. Mercuri i Venus no tenen cap planeta, en canvi, Saturn en té una
vintena.
Títol: definicions (pàgina 4 de 39)
El Sol
Detalls d'una taca solar. Estructura del camp magnètic. Emissió de raigs X del Sol.
- És l'estrella més propera a la Terra i
l'element més gran del Sistema Solar.
- Les estrelles són els únics cossos de
l'Univers que emeten llum.
- El Sol és també la nostra principal font
d'energia, que es manifesta, sobretot, en
forma de llum i calor.
- Conté més del 99% de tota la matèria del
Sistema Solar.
- Exerceix una forta atracció gravitatòria
sobre els planetes i els fa girar al seu
entorn.
Títol: Sol (pàgina 5 de 39)
Mercuri- És el 1r planeta, el més proper al Sol i el
segon més petit del Sistema Solar. És més
petit que la Terra, però més gran que la
Lluna.
- Si ens situéssim sobre Mercuri, el Sol ens
semblaria dues vegades i mitja més gran.
- El cel, però, el veuríem sempre negre,
perquè no hi ha una atmòsfera que pugui
dispersar la llum.
- Dóna la volta al Sol en meys de tres
mesos. En canvi, gira lentament sobre el
seu eix, un cop cada 58 dies i mig.
- Els pols es mantenen sempre molt freds. Això fa pensar que hi pot haver
aigua congelada.
- La superfície de Mercuri és semblant a la de la Lluna. El paisatge és ple
de cràters i d'esquerdes, en mig de marques ocasionades pels impactes
dels meteorits.
Títol: Mercuri (pàgina 6 de 39)
Venus - És el segon planeta del Sistema Solar i el més
semblant a la Terra pel seu tamany, massa,
densitat i volum. Tots dos es van formar a la
mateixa època, a partir de la mateixa nebulosa.
- Venus és, però, ben diferent de la Terra. No
té oceans i la seva pesada atmosfera provoca
un efecte hivernacle que eleva la temperatura
fins als 480 ºC. És abrasador.
- Venus gira sobre el seu eix molt lentament i
en sentit contrari al dels altres planetes. El dia
venussià dura més que l'any.
- La superfície de Venus té amplíssimes planures, travessades per enormes rius
de lava, i algunes muntanyes. Hi ha molts volcans. El 85% del planeta està cobert
per roca volcànica. La lava ha creat solcs, alguns ben llargs.
- També hi ha cràters dels impactes dels meteorits grans, perquè els petits es
desfan en l'espessa atmosfera.
- Les fotos mostren el terreny brillant, com si fos moll. Però Venus no pot tenir
aigua líquida, a causa de l'elevada temperatura.
- La lluentor la provoquen compostos metàl.lics.
Títol: Venus (pàgina 7 de 39)
La Terra- És el nostre planeta i l'únic habitat.
- Ocupa el tercer lloc en el nostre Sistema
Solar.
- Es troba a l' ecosfera , un espai que envolta el
Sol i que té les condicions necessàries perquè
existeixi vida.
- És el més gran dels planetes rocosos. Això fa
que pugui retenir sobre la superfície una capa
de gasos, l' atmosfera , que dispersa la llum i
absorbeix calor. De dia evita que la Terra
s'escalfi massa i, de nit, que es refredi.
- Set de cada deu parts de la superfície terrestre són cobertes d'aigua. Els mars i
oceans també ajuden a regular la temperatura. A més, l'aigua que s'evapora forma
núvols i cau en forma de pluja o neu, formant rius i llacs.
- Als pols, que reben poca energia solar, l'aigua es gela i forma els casquets polars .
El del sud és més gran i concentra la major reserva d'aigua dolça del planeta.
Títol: Terra 1 (pàgina 8 de 39)
La Terra- L' escorça de la Terra està formada per
plaques que suren sobre el mantell , una capa
de materials calents i pastosos que, de
vegades, surten per una esquerda formant
volcans.
- La densitat i la pressió augmenten cap al
centre de la Terra. Al nucli hi ha els
materials més pesats, els metalls. Les
elevades temperatures els mantenen en
estat líquid, amb forts moviments. El nucli
intern és sòlid.
- Les forces internes tenen efectes a l'exterior. Quan els moviments són ràpids,
originen terratrèmols . Si són lents, originen plegaments , com els que han creat les
muntanyes.
- El ràpid moviment rotatori i el nucli metàl·lic generen un camp magnètic que, amb
l'atmosfera, ens protegeix de les radiacions nocives del Sol i les altres estrelles.
Títol: Terra 2 (pàgina 9 de 39)
La Lluna- És l'únic satèl·lit natural de la Terra i l'únic
cos del Sistema Solar que podem observar en
detall a ull nu o amb instruments senzills.
- La Lluna reflecteix la llum solar, de manera
diferent segons el lloc on es trobi.
- Gira al voltant de la Terra i sobre el seu eix
en el mateix temps: 27 dies, 7 hores i 43
minuts. Això fa que ens presenti sempre la
mateixa cara.
- No té atmosfera ni aigua, per això la seva
superfície no es deteriora amb el temps, si no
és per l'impacte ocasional d'algun meteorit .
La Lluna es considera fosilitzada .
- El 20 de juliol de 1969, Neil Armstrong es va convertir en el primer home que
trepitjava la Lluna, formant part de la missió Apollo XI . Els projectes lunars han
recollit prop de 400 kg. de mostres que els científics analitzen.
Títol: Lluna (pàgina 10 de 39)
Les fases de la Lluna
Quart creixent Quart minvantLluna plena Lluna nova
Títol: Lluna 2 (pàgina 11 de 39)
- És el quart planeta del Sistema Solar. Conegut com el planeta roig pels seus tons rosats, els romans li van posar
el nom del deu de la guerra.
- Té una atmosfera molt fina, formada principalment per
diòxid de carboni, que es congela alternativament en
cadascun dels pols. Conté només un 0,03% d'aigua, mil
vegades menys que la Terra.
- Els estudis demostren que Mart va tenir una atmosfera
més compacta, amb núvols i precipitacions que formaven
rius. Sobre la superfície s'endevinen solcs, illes i costes.
- Les grans diferències de temperatura provoquen vents
forts. L'erosió del sòl ajuda a formar tempestes de pols i
sorra que degraden encara més la superfície.
- Abans de l'exploració espacial, es pensava que Mart podia tenir vida. Les observacions han
demostrat que no en té, encara que en podria haver tingut en un passat llunyà.
- En les condicions actuals, Mart es esterilitzant , és a dir, no pot tenir vida. El seu sòl és sec i
oxidant. A més, rep del Sol massa rajos ultraviolats.
- Té dos satèl·lits, Fobos i Deimos. Són petits i giren ràpid prop del planeta. Això va dificultar el
seu descobriment a través dels telescopis. Deimos és la meitat de Fobos.
Mart
Títol: Mart (pàgina 12 de 39)
Júpiter- És el planeta més gran del Sistema Solar.El
seu volum és mil vegades el de la Terra.Ocupa
el cinquè lloc en el nostre Sistema Solar.
- Té un tènue sistema d’anells, invisible des de
la Terra.
- Té 62 satèl·lits. 4 d’ells van ser descoberts
per Galileu al 1610. Era la primera vegada que
algú observava el cel amb un telescopi .
- Júpiter té una composició semblant a la del
Sol, formada per hidrogen i heli, amb petites
quantitats d’amoníac, metà, vapor d’aigua i
altres compostos.
- Fa la rotació més ràpida entre tots els planetes i té una atmosfera
complicada, amb núvols i tempestes. Per això mostra franges de diversos colors i
algunes taques.
- La Gran Taca Roja es una tempesta fortíssima, més gran que el diàmetre de
la Terra, que dura des de fa 300 anys i provoca vents de 400 Km/h.
- Els anells de Júpiter són molt més senzills que els de Saturn. Estan formats
per partícules de pols llançades a l’espai quan els meteorits xoquen amb les
llunes interiors.
- Tant els anells com les llunes de Júpiter es mouen dins d’un enorme globus de
radiació atrapat en la magnetosfera , el camp magnètic del planeta.
Títol: Júpiter (pàgina 13 de 39)
Saturn - Saturn ocupa el sisè lloc en el nostre Sistema
Solar.
- És el segon planeta més gran del Sistema
Solar i l’únic que té anells visibles des de la
Terra. Es veu clarament aplanat pels pols a
causa de la ràpida rotació.
- L’atmosfera és d’hidrogen, amb una mica d’heli
i metà. És l’únic planeta que té una densitat
menor que l’aigua. Si trobéssim un oceà prou
gran, Saturn suraria.
- El color groguenc dels núvols té bandes
d’altres colors, com Júpiter, però no tant
marcades. Prop de l’equador el vent bufa a 500
Km/h.
- El sistema d’anells li dóna un aspecte molt bonic. En té dos de brillants i un més suau. Entre ells
hi ha obertures. La més gran és la Divisió de Cassini . Cada anell principal està format per molts
anells estrets. La seva composició és dubtosa, però sabem que contenen aigua. Podrien ser
icebergs o boles de neu, barrejades amb pols.
- Saturn té, oficialment, 18 satèl·lits. Alguns diuen que en té 48. Les recents observacions han
mostrat quatre o cinc cossos prop del planeta que podrien ser noves llunes, però encara no s’ha
confirmat. La densitat dels satèl·lits de Saturn és molt baixa i, a més, reflecteixen molta llum.
Això fa pensar que la matèria més abundant és l’aigua congelada, gairebé un 70%, i la resta són
roques.
Títol: Saturn (pàgina 14 de 39)
Urà- És el setè planeta des del Sol
i el tercer més gran del
Sistema Solar. És també el
primer que es va descobrir
gràcies al telescopi.
- L’atmosfera d’Urà està
formada per hidrogen, metà i
altres hidrocarburs . El metà
absorbeix la llum roja, per això
reflexa els tons blaus i verds.
- Al 1977 es van descobrir els 9 primers anells d'Urà. Al 1986, la visita de la nau
Voyager va permetre mesurar i fotografiar els anells, i descobrir-ne dos de nous.
- Els anells d'Urà són diferents dels de Júpiter i Saturn. El més exterior, Epsilon
està format per roques de gel grans i té color gris.
- Té cinc llunes grans. A més, n’hi ha 10 més que giren molt a prop del planeta.
- La seva distància al Sol és el doble que la de Saturn. És tan lluny que, des d'Urà,
el Sol sembla una estrella més. Això sí, molt més brillant que les altres.
Títol: Urà (pàgina 15 de 39)
Neptú - És el planeta més exterior dels gegants
gasosos i el primer que fou descobert
gràcies a prediccions matemàtiques. Ocupa
el vuitè lloc en el nostre Sistema Solar.
- L’interior és roca fosa amb aigua, metà i
amoníac líquids. L’exterior és hidrogen, heli,
vapor d’aigua i metà, que li dóna el color
blau.
- És un planeta dinàmic, amb taques que
recorden les tempestes de Júpiter. La més
gran, anomenada Gran Taca Fosca , tenia una
mida similar a la de la Terra, però al 1994 va
desaparèixer i, després, se n’ha format una
altra.
- Els vents més forts de qualsevol planeta del Sistema Solar són els de Neptú.
Molts d’ells bufen en sentit contrari al de rotació. Prop de la Gran Taca Fosca
s’han mesurat vents de 2.000 Km/h.
- La nau Voyager II es va apropar a Neptú l’any 1989 i el va fotografiar. Va
descobrir sis de les vuit llunes que té i va confirmar l’existència d’anells.
- Neptú té un sistema de quatre anells estrets, primets i molt tènues, difícils
de distingir amb els telescopis terrestres. S’han format a partir de partícules
de pols, arrencades de les llunes interiors pels impactes de meteorits petits.
Títol: Neptú (pàgina 16 de 39)
Plutó- És el planeta més petit i el que
s’allunya més del Sol, per tant, ocupa la
novena posició.
- Es va descobrir al 1930, però és tant
lluny que fins ara hem tingut poca
informació. És l’únic que encara no ha
estat visitat per cap nau terrestre.
- Triga 249 anys a fer la volta sencera
al Sol.
- Plutó té un satèl·lit molt especial:
Caront.
- Per la seva densitat, Plutó sembla fet de roques i gel. En canvi, el seu
satèl·lit és molt més lleuger. Aquesta diferència fa pensar que es van
formar separadament i, després, es van ajuntar.
- Plutó té una fina atmosfera, formada per nitrogen, metà i monòxid de
carboni, que es congela i cau sobre la superfície a mesura que s’allunya del
Sol.
Títol: Plutó (pàgina 17 de 39)
Què és?
Sopa de lletres
Les fases de la Lluna
Ordenant els planetes
Cadascú al seu lloc !
Com es diuen ?
Títol: menú activitats (pàgina 18 de 39)
Encercla la resposta correcta.
PLANETA ESTRELLA
SATÈL·LITGALÀXIA
ASTRE
QUÈ ÉS ?
S'anomena així a qualsevol planeta, estel,
satèl·lit o cometa que es mou a l'Univers.
COMPROVA
Títol: activitat definició 1 (pàgina 19 de 39)
S'anomena així a qualsevol planeta, estel,
satèl·lit o cometa que es mou a l'Univers.
ASTRE
Títol: solució activitat definició 1 (pàgina 20 de 39)
PLANETA ESTRELLA
Encercla la resposta correcta.
SATÈL·LIT
GALÀXIA
ASTRE
QUÈ ÉS ?
Una agrupació de milions d'estrelles.
COMPROVA
Títol: activitat definició 2 (pàgina 21 de 39)
GALÀXIA
Una agrupació de milions d'estrelles.
Títol: solució activitat definició 2 (pàgina 22 de 39)
Encercla la resposta correcta.
PLANETAESTRELLA SATÈL·LIT
GALÀXIA
ASTRE
QUÈ ÉS ?
Astre que brilla al firmament amb llum pròpia.
El Sol és la més pròxima a la Terra.
COMPROVA
Títol: activitat definició 3 (pàgina 23 de 39)
ESTRELLA
Astre que brilla al firmament amb llum pròpia.
El Sol és la més pròxima a la Terra.
Títol: solució activitat definició 3 (pàgina 24 de 39)
Encercla la resposta correcta.
PLANETA
ESTRELLA
SATÈL·LIT
GALÀXIA
ASTRE
QUÈ ÉS ?
No té llum pròpia i gira al voltant d'una estrella.
El nostre Sistema Solar en té nou.
COMPROVA
Títol: activitat definició 4 (pàgina 25 de 39)
PLANETA
No té llum pròpia i gira al voltant d'una estrella.
El nostre Sistema Solar en té nou.
Títol: solució activitat definició 4 (pàgina 26 de 39)
Encercla la resposta correcta.
PLANETA
ESTRELLASATÈL·LIT
GALÀXIA
ASTRE
QUÈ ÉS ?
Giren al voltant d'un planeta i no tenen llum pròpia.
Es veuen quan els il·lumina el Sol.
Hi ha planetes que en tenen i n'hi ha que no.
COMPROVA
Títol: activitat definició 5 (pàgina 27 de 39)
SATÈL·LIT
Giren al voltant d'un planeta i no tenen llum pròpia.
Es veuen quan els il·lumina el Sol.
Hi ha planetes que en tenen i n'hi ha que no.
Títol: solució activitat definició 5 (pàgina 28 de 39)
Troba els nou planetes.
?
A V I J V E N U S J
N R T A D B M R I Ú
D V M O M S I À U P
B T E R R A Z C E I
F O R J I T R U O T
E A C A F U M T M E
P L U T Ó R B É À R
À L R L L N E P T Ú
Ú N I D R T E X A E
F R T I O K J M N A
Títol: sopa de lletres (pàgina 29 de 39)
A V I J V E N U S J
N R T A D B M R I Ú
D V M O M S I À U P
B T E R R A Z C E I
F O R J I T R U O T
E A C A F U M T M E
P L U T Ó R B É À R
À L R L L N E P T Ú
Ú N I D R T E X A E
F R T I O K J M N A
Els nou planetes.
Títol: solució sopa de lletres (pàgina 30 de 39)
Relaciona cada nom amb la foto corresponent.
Quart creixent
Quart minvant
Lluna plena
Lluna nova
?
Títol: fases lluna (pàgina 31 de 39)
Relaciona cada nom amb la foto corresponent.
Quart creixent
Quart minvant
Lluna plena
Lluna nova
Títol: solució fases lluna (pàgina 32 de 39)
Ordena els planetes del més proper al més
llunyà respecte del Sol.
Mercuri
Venus
Terra
Mart
Júpiter
Saturn
Urà
Neptú
Plutó
primer
segon
tercer
quart
cinquè
sisè
setè
vuitè
novè?
Títol: ordenar planetes 1 (pàgina 33 de 39)
Ordena els planetes del més proper al més
llunyà respecte del Sol.
Mercuri
Venus
Terra
Mart
Júpiter
Saturn
Urà
Neptú
Plutó
primer
segon
tercer
quart
cinquè
sisè
setè
vuitè
novè
Títol: solució ordenar planetes 1 (pàgina 34 de 39)
?
Com van col·locats ?
Títol: col·locar planetes (pàgina 35 de 39)
Títol: planetes col·locats (pàgina 36 de 39)
MERCURI
VENUSTERRA
MART
JÚPITER
SATURN
URÀ
NEPTÚ PLUTÓ
?
Títol: noms dels planetes (pàgina 37 de 39)
MERCURI VENUS TERRA MART
JÚPITER
SATURN
URÀ NEPTÚPLUTÓ
Títol: planetes amb nom (pàgina 38 de 39)
Què hi ha a l'Univers?
Vídeos del Sol i la Terra en moviment.
Les estacions de l'any.
Per què canvia la Lluna ?
El Sol (vídeo)
JClic de l'espai i els planetes.
JClic de l'espai pel Cicle Inicial.
Més informació del Sistema Solar.
Títol: webs interessants (pàgina 39 de 39)
top related