Amb la doctora Emma Hernández, de Clínica Dental Bonaplata. ”Com a metgessa, odontòloga i visitant habitual de la Cerdanya desitjo el millor pel nou hospital transfronterer”. pàg 3

www.elfolletdelpirineu.com · elfollet@live.com

GRATUÏT Núm. 51 / Abril 2014 TOT PUIGCERDÀpàgines de la 5 a la 9

• Tapes variades

• Menú diari

• Carta

Carrer Pla del Fort, 15 - Tlf. 677 655 534

• Carns a la brasa

• Grans pantalles per poder gaudir d’un bon partit de futbol

Av. Catalunya, 49 - 17520 Puigcerdà

Tel. 972 14 00 05

n Disseny i construcció de tot tipus de jardinsn Assessorament integral en gespes i plantesn Projectes i instal·lacions de tot tipus de reg i bombesn Servei de màquina retroexcavadora i miniexcavadora

Contacte: Isidre, 616 72 39 53 Xavier, 626 61 27 75 - jardineriagermanschia@hotmail.comAv. Pirineus, 28 Puigcerdà (Girona) - Horari d’oficina: 972 88 19 74GreenKeepers núm. 1478

Plaça Major, 2 - 17539 GerTel. 972 147 055

www.elrebostdeger.com

Entrevistem Jean Yves Jail i Isabelle Jail, propietaris dels Banys de Llo. pàg 24

També entrevistem a:• Jaume Puigdirector generalde GVC Gaesco. p. 4

• Jesús Mestre i Godes, historiador i escriptor. p.10

• Tortell Poltrona p.14

Aperitius, Tapes, Plats i Copes

Avda. Catalunya, 54 - 17527 Llívia - Tel. 638 339 794

A CASA NOSTRA TOT ES CUITAMB FORN DE LLENYA

A casa nostra trobareuels típics tortells de Pasqua

sistema neuromuscular, els nervis que controlen els muscles. I totes les estructures de la cavitat oral com els llavis, la llengua, el paladar, la mucosa oral, les glàndules salivals.Si les dents i la boca està saludable i estèticament la disposició és ordenada, millora l’autoestima i es transmet, a més, una més gran seguretat personal. L’estètica és una eina de treball, t’agradi o no. La fisonomia de les persones es valora molt. També cal actuar preventivament per evitar tenir problemes més endavant, és a dir anticipar-se. Tot el que té a veure amb la salut de la boca és el centre del nostre treball. El camp sembla molt petit però no és així. Les glàndules salivals poden tenir problemes de càlculs, anomenades litiasis. La glàndula paròtida, que també forma part de la boca, pot tenir tumoracions, les persones fumadores poden tenir càncer bucal. És a dir, cal una mirada mèdica global mitjançant l’exploració. Les dents per exemple, no són únicament dents… són dents dins d’un cos. Has de tenir presents les malalties de la persona, si té problemes de coagulació en el cas d’haver de fer alguna extracció, has de tenir present les patologies de cadascú, si porta marcapassos, doncs aleshores no pots utilitzar els ultrasons. Has de tenir uns coneixements molt amplis.

Això és una visió integral de la salut bucal?Quan atenc un pacient el primer que faig és una historia clínica com cal.

En realitat, la seva activitat sembla més un treball d’enginyeria que de cirurgia.Si ho vols fer-ho bé, l’extracció d’una dent no sempre és senzilla. Teixits, nervis i alteracions dentals fan que moltes tècniques siguin de cirurgia,és clar. L’anestèsia i les noves tècniques han fet que la gent perdi la por a anar al dentista. El pacient ha d’agafar confiança. Si no existeix, més val no començar. Si el pacient està neguitós, no podràs fer res. És molt important que el pacient estigui tranquil i això s’aconsegueix transmetent confiança.

Una clínica familiar ajuda a aconseguir-ho?Aquí tractem tot tipus de pacients, des dels més petits als avis. És odontologia per nens, adults, adolescents i gent gran. Donem un servei a

3 L’ENTREVISTA: GENT DEL BARRI ENTREVISTA 3

Amb la doctora Emma Hernández Vallvé, directora de la Clínica Dental Bonaplata. “Em consta que a la Cerdanya hi habons dentistes”II Jordi Bigues

Abans de tot, t’estimes la Cerdanya?La Cerdanya m’agrada molt. Tant la meva parella com jo hi tenim bons amics i familiars, repartits a Ger, Llívia i Alp. Venim sempre que ens ho permet la nostra feina.

Com veus la situació sanitària a la Cerdanya? No la conec en profunditat, però si puc dir i em consta que hi ha un bon quadre mèdic i, també, bons dentistes. Desitjo que el nou hospital transfronterer, que crec que està a punt de ser operatiu, sigui un èxit per habitants i visitants.

Doctora, una dentista neix o es fa?La vocació neix amb tu. Vaig nàixer amb vocació mèdica, però el camp específic de treball i dedicació el defineix la especialització.El que fas t’ha d’agradar i amb la formació, arribes on has d’arribar: a ser un professional integral. Em vaig llicenciar en Medicina per la Universitat de Barcelona l’any 1982. Sempre m’havia agradat l’estomatologia, la branca de la medicina que s’encarrega del diagnòstic, tractament i prevenció de les malalties de l’aparell estomatològic.

El seu interès en la salut ve d’una tradició familiar?Ben bé no. La família paterna, la Hernández, té una altre trajectòria. El meu pare és enginyer industrial, però la família materna, els Vallvé Llauradó, tenen una llarga tradició mèdica. A l’arbre genealògic hi ha avantpassats metges fins i tot de l’edat mitja. Hi deu haver algun gen per explicar perquè ens agraden les ciències mèdiques. Des de petita volia ser metge i dentista. Tinc dos germans que també són dentistes i un altre que és protèsic dental.

Es fàcil suposar de què parlen quan es reuneixen.Vulguis o no parlem de temes professionals. A més, la dona del meugermà també és metge i dentista. Sempre ens proposem no parlar de dents però, com ens agrada la salut, acaba sortint.

Aquest ambient familiar acull una vocació, però com es forma una dentista?Acabar la carrera de medicina no és un destí, és un començament. No en tens prou. A més de l’ajut del treball d’altres dentistes professionals reconeguts, poses fil a l’agulla per aconseguir la seguretat que et dóna el coneixement i l’estímul per continuar. Després de llicenciar-me també en odontologia per la Universitat de Barcelona, continues fen postgraus i cursos específics. A més són especialitats mèdiques en transformació contínua, no et pots quedar enrere, sempre surt quelcom de nou. Tota aquesta formació al meu càrrec és vocacional.

Tornem a la definició d’odontologia. Ho dic perquè sovint aquests termes no s’entenen.L’odontologia és la ciència que busca la salut de les dents, el periodonto, la part vital de la dent, l’articulació temporomandibular, l’articulació que hi ha entre l’ós temporal i la mandíbula, i el

Un bon

tractament

dental

requereix un

equip tècnic

i humà

multidisciplinar

tothom des d’arreglar les dents, alinear-les si cal, tractament de càries, malalties periodontals, resoldre els processos inflamatoris de les genives que ocasionen danys als teixits que envolten les dents, si han perdut les dents col·locar-les amb implants, pròtesis fixes o removibles…

I en una clínica moderna…Acabem d’obrir la clínica Bonaplata amb l’última tecnologia, no únicament buscant la comoditat del dentista sinó fent possible que els tractaments es puguin dur a terme amb la màxima eficiència, en molt menys de temps. Familiar no vol dir treballar sola, vol dir treballar acompanyat d’un equip de professionals de la família. Tots els germans que treballem en aquesta clínica, aportem una llarga trajectòria en odontologia. Sumem les especialitats que cadascú domina.Com metge i odontòleg m’agrada vetllar per la salut dels pacients que venen a la meva clínica i donar-los la millor atenció professional sanitària, personal i econòmica. Un tracte familiar per part d’una família de dentistes.

TAVERNAFRANKFURT MEDIEVAL

Polígon San Marc. c/ Girona, 2 PUIGCERDÀ. T. 972 140 258

Horari:de Diumengea Dijousde 7:00 ama 00:00 amDivendresi Dissabtede 7:00 ama 3:00 am

PARLEM DE PUIGCERDÀ 5

ASSISTÈNCIA GRUES I PLATAFORMESSERVEI DE TAXI 8 PLACES

GRUES PUIGCERDÀ - JORDI*MORER

Av. Catalunya, 42 (Cant. Pirineus, 3) 17520 - PUIGCERDÀTels. 972 880 260 / 659 637 723 / 659 369 090

45 anys al seu serveia La Cerdanya

No et quedisal darrera.

Garatge Cadí SL - 972 88 19 16Crta. Barcelona - Puigcerdà Km. 168,500

PUIGCERDÀ

Puja al nou

SEAT ALHAMBRA

II Marta RufiandisCom bé alguns de vosaltres sabeu, el passat diumenge 2 de març vam reinaugurar l’ascensor vertical que connecta la placeta de les Monges amb la plaça de l’Ajuntament. L’orografia de la nostra vila, bonica i particular, al mateix temps ens requereix disposar de diferents solucions per connectar tots els barris del municipi. Una d’aquestes solucions és l’ascensor. Però aquest cop, les ratlles que us brindo pretenen fer ressò de l’impacte mediambiental del nou ascensor.L’antic ascensor funcionava amb un sistema hidràulic, un motor elèctric impulsava una bomba, que al seu torn, impulsava oli a pressió per uns tubs i a través d’un mecanisme a base de vàlvules i un braç hidràulic, la cabina pujava i baixava. Aquest sistema hidràulic funcionava amb 125 litres d’oli i, molts d’aquests litres, acabaven vessats pel terra. Cada dos per tres s’havia de tornar a omplir d’oli, amb la conseqüent despesa econòmica i mediambiental que això suposava. El nou ascensor, en canvi, funciona amb un sistema molt més net per al medi ambient, és un ascensor elèctric. Aquests tipus d’ascensors són els més comuns. Funciona amb un motor elèctric i està dotat d’un contrapès i evidentment, la cabina. Aquest dos elements es mouen a través d’un sistema de guies verticals i politges. A banda de la vessant més tècnica, també hem millorat en la vessant de potència i consum. L’antic ascensor consumia 40kW

mentre que el nou ascensor tant sols necessita 10kW; així doncs, l’estalvi és significatiu.Des de l’Ajuntament considerem que és molt important facilitar la mobilitat dels nostres veïns i veïnes i al mateix temps, apostem per fer canvis positius que tenen la seva repercussió al medi ambient.

Marta RufiandisRegidora de Comerç i Medi Ambient

Durant la segona quinzena de març han començat els treballs de remodelació del carrer Font d’en Lleres i accés al cementiri municipal, en el tram comprès entre el carrer Higini de Rivera i la porta d’entrada al cementiri. Aquesta acció, que s’emmarca dins el Pla de Millora de la Qualitat Urbana de Puigcerdà per a aquest any 2014, suposarà una inversió d’uns 90.000€, finançats per l’Ajuntament de Puigcerdà i el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya. L’actuació permetrà canviar un tram important de la xarxa d’aigua i refer el

paviment de tot el vial. Així mateix, es renovarà l’entorn de la font d’en Lleres i es farà una escala a la part final del carrer per facilitar l’accés dels vianants al cementiri. Les obres estaran enllestides per Setmana Santa. Per altra banda, aquest mes d’abril també es remodelarà la pujada del Passeig del Torreó i s’adequarà un espai d’aparcament per uns 10 vehicles a la zona que hi ha tocant a la massa boscosa sota l’antiga muralla. Aquesta acció suposarà una inversió de 22.000€ que finança íntegrament l’Ajuntament de Puigcerdà.

El passat dijous 10 d’abril, a l’Arxiu Històric Comarcal, va tenir lloc la presentació del llibre “L’Efecte Cabrinetty”, de Josep Viladesau i Domènech, Joan Manuel Casanovas i Garcia, Joan Manuel Casanovas i Mateo i Martí Solé Irla, quatre puigcerdanesos grans coneixedors de la història local i de les lluites entre carlins i liberals. El llibre, amb pròleg d’Enric Calpena i presentació de l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, ha estat editat per Edicions Salòria i l’Ajuntament de Puigcerdà, amb el suport de la Diputació de Girona.Aquesta publicació narra els fets històrics ocorreguts a Puigcerdà el 10 d’abril de 1873, fent un repàs dels antecedents, el ressò que varen tenir i llurs conseqüències. Concretament, el 10 d’abril de 1873 la Vila és atacada per les tropes carlines del general Savalls. La població resisteix amb totes les seves forces, però després de moltes hores de lluita la resistència flaqueja. És llavors quan apareix la columna del liberal brigadier Cabrinetty. Els carlins s’espanten i fugen. De fet, si hi ha un dia en la història moderna de la insigne, fidelíssima, heroica i sempre invicta Vila de Puigcerdà que mereix ser recordat, descrit, interpretat i difós, és aquest Dijous Sant, 10 d’abril de 1873. I si hi ha un personatge que simbòlicament resumeix aquest fet és el brigadier Cabrinetty. Bona part del que és ara Puigcerdà es deu a aquest setge, i bona part de les raons que van provocar l’atac i la defensa de la Vila es deuen a un caràcter i a una manera de ser que es remunta al segle XII. El llibre parla de l’abans, amb la descripció d’una comunitat d’homes lliures i d’un

Puigcerdà emmurallat; el durant, amb la narració –gairebé periodística– de l’atac, el setge i l’aferrissada defensa dels puigcerdanesos; i el després, “l’efecte Cabrinetty”, que dóna nom al llibre, i amb quin entusiasme es va homenatjar la figura del brigadier, com Puigcerdà va ser conegut i reconegut arreu i com va entrar a la modernitat per la porta gran. Aquest entusiasme perviu encara avui dia. Per això, el 15 d’agost de 2012, 132 anys després de la primera estàtua (que fou destruïda durant la Guerra Civil) es va inaugurar la nova estàtua dedicada a Cabrinetty a la plaça homònima. Aquesta iniciativa va sorgir de la mateixa societat civil i fou finançada a parts iguals per subscripció popular i per l’Ajuntament de Puigcerdà.

L’estalvi energètic del renovat ascensor vertical de Puigcerdà

Puigcerdà remodela el carrer Font d’en Lleres i la Pujada del Passeig del Torreó

Presentació del llibre L’EFECTE CABRINETTY a Puigcerdà

JOSEP VILADESAU I DOMÈNECH, JOAN MANUEL CASANOVAS I GARCÍA,JOAN MANUEL CASANOVAS I MATEO, MARTÍ SOLÉ I IRLA

PRÒLEG D’ENRIC CALPENA

Puigcerdà, 10 d'abril de 1873: la vila és ataca-da per les tropes carlines del general Savalls, lapoblació resisteix amb totes les seves forcesperò després de moltes hores de lluita laresistència flaqueja, és llavors que apareix lacolumna del lliberal brigadier Cabrinetty. Elscarlins s’espanten i fugen.

Puigcerdà s’ha salvat.

Si hi ha un dia en la història moderna de lainsigne, fidelíssima, heroica i sempre invictavila de Puigcerdà que mereix ser recordat,descrit, interpretat i difós és aquest Dijous Sant,10 d’abril de 1873. I si hi ha un personatge que,simbòlicament, resumeix aquest fet és elbrigadier Cabrinetty.

Bona part del que és ara Puigcerdà es deu aaquest setge, i bona part de les raons que vanprovocar l’atac i la defensa de la vila es deuena un caràcter i a una manera de ser que esremunta al s.XII.

En aquestes pàgines hi és tot. L’abans: amb ladescripció d’una comunitat d’homes lliures id’un Puigcerdà emmurallat. El durant: amb lanarració, gairebé periodística, de l’atac, elsetge i l’aferrissada resistència dels puigcer-danesos. I el després, “l’efecte Cabrinetty” quedóna nom al llibre: amb quin entusiasme es vahomenatjar la figura del brigadier, comPuigcerdà va ser conegut i reconegut arreu icom va entrar a la modernitat per la porta gran.

EDICIONS SALÒRIA/S\

Josep Viladesau i Domènech(Hostalric, 1927) Llibreter jubilat. És unapassionat de la història de Puigcerdà,alhora que un referent per els estudiososque busquen informació per fer treballssobre la Vila. L’any 2011 l’Ajuntament liatorgà el “Roser de Puigcerdà”. El 2013el Centre d’Estudis Calongins li va retreun homenatge com a soci d’honor de“Colònico”.

Joan Manuel Casanovas Garcia(Puigcerdà 1940). Llicenciat en CiènciesEconòmiques per la Universitat deBarcelona. Des de fa temps porta a termeuna acurada investigació sobre els fets iles conseqüències del 10 d’abril de 1873a Puigcerdà. Entusiasta de la música,actualment és el tresorer de les JoventutsMusicals de la Cerdanya.

Joan Manuel Casanovas Mateo(Barcelona 1971). Assessor Financerindependent de Argenta Patrimonios(EAFI). D’arrels profundament cerdanes,és des dels seus inicis, el coordinadordels cursos de historia de la Universitatd’estiu Ramon Llull a Puigcerdà. Ha estatun dels impulsors de la recuperació de lanova estàtua del Brigadier Cabrinetty.

Martí Solé i Irla(Puigcerdà, 1954) Antic empleat de caixad’estalvis. És un estudiós de temes cer-dans i, sobretot puigcerdanesos. Entreels seus treballs publicats cal destacar:Carrers i places de Puigcerdà (coautor)1998, La guia de tota la Cerdanya i elCapcir (coautor) 2004. L’any 2009l’Ajuntament li atorgà el guardo “Roser dePuigcerdà”.

1.- L’Efecte CabrinettyJOSEP VILADESAU I DOMÈNECHJ. MANUEL CASANOVAS I GARCÍAJ. MANUEL CASANOVAS I MATEOMARTÍ SOLÉ I IRLA

EDIC

IONS

SAL

ÒRI

A

/S\

Col·lecció d’estudis locals

4 L’ENTREVISTA: GENT DEL BARRI 4 ENTREVISTA

Jaume Puig, director general de GVC Gaesco, presenta un nou fons d’inversió.Aquest fons inverteix a les empreses que el turista global utilitzaII Jordi Bigues

Per GVC Gaesco, què són els clients?Són el més important que tenim. La nostra intenció és estar junts molts anys. No busquem clients oportunistes ni del moment. La nostra activitat és comprendre bé el què vol el client. Això no és tan senzill com sembla no es tracta de preguntar “què vol” o “quin risc vol assumir”. S’ha de fer un bon treball abans que el client comenci a invertir, un treball de seguiment, en definitiva s’ha d’alimentar una bona comunió entre els clients i nosaltres. Si la comunió funciona, les coses funcionen. En resum, torno a insistir, els clients són el millor que tenim.

Podríem dir que l’important no és tenir-ne de nous sinó conservar-los.L’important és conservar-los i, evidentment, créixer amb clients nous sense perdre el perfil. Al final les cases i els clients s’acaben trobant. Els clients que tenim són de molts anys, de llarg termini però de veritat. Però estem creixent, creixent força, però amb aquest perfil de continuïtat. Estem parlant de més de vint mil inversors.

La grandària mitjana de GVC Gaesco li permet ser més flexible, adaptar-se millor al nostre temps?Flexibilitat segur, però el que oferim és molt més que flexibilitat. Vetllem per què les persones que ens confiïn els seus estalvis en treguin un rendiment escaient a la seva situació personal a com ells veuen les coses. Aquest tipus de relació vol moltes coses. El que vol és que sapiguem invertir els diners i que ho sapiguem fer per diferents riscos. Hi ha inversors que volen poc risc, pocs guanys garantits, i persones que en volen molt. Hem de saber fer això. Invertim molt en fer bé aquesta gestió. Podem cometre errors però el que és evident és que el nostre esforç per a que aquella decisió d’inversió acabi sortint bé és enorme. Invertim molt en gestió i això és molt específic. Això és més propi de grans gestores independents. Però no és el focus de tothom. Hi ha qui el té centrat en vendre el màxim possible. El nostre és la bona gestió de les inversions. En el

Invertir en immobles és

rendible, si. Però invertir en

empreses ho és més

tracte amb el client busquem la confiança en l’agilitat, la proximitat i la comunicació directa de l’inversor amb el qui està portant les seves coses. La nostra xarxa de persones que tracten amb el client, en el dia a dia, són persones que no canvien en el temps. En definitiva, flexibilitat si, però molt més.Molta gent inverteix mitjançant el seu banc.Hem de diferenciar entre el què és un estalviador i un inversor. Molta gent té els seus estalvis en dipòsits bancaris i això no és pròpiament una inversió, és l’opció menys rendible. En general, l’estalvi de les famílies està massa centrat en els dipòsits i els hi falta més inversió pròpiament dita. El que nosaltres oferim és aquesta inversió. Convé tenir diners en dipòsits bancaris, però hi ha inversions realment rendibles. I consistents. Per què la renda variable és més rendible? Doncs per què les empreses són una autèntica font de riquesa, el que crea més riquesa. Nosaltres el que oferim és diversificar les inversions, que estigui a gust i tingui una rendibilitat adequada.En general, com menys patrimoni tenen les famílies ho tendeixen a concentrar més en dipòsits. Com més patrimoni tenen tendeixen invertir més, en tenir inversió en renda variable. En el temps la diferència patrimonial augmenta.

Els lectors que hagin arribar aquí segurament pensen que tot això que vostè explica és lògic, però no donen el primer pas.Si venen a veure’ns, donaran el primer pas. Estem en un país que hi ha una gran ignorància financera des de la

base. S’hauria de començar a explicar a l’ensenyament, a secundària. Parlo d’un coneixement bàsic, el més elemental. Si la gent ho entén, dóna el pas.

Però a la gent li varen dir que fes inversió immobiliària...Invertir en immobles és rendible, si. Però invertir en empreses ho és més. Imaginis que la creació d’empreses, que és el que crea autènticament riquesa, no fos més rendible que les activitats rendistes. No tindria cap sentit econòmic i de fet no el té. Ara bé, qualsevol d’aquests actius tenen una cosa essencial: que el preu i el valor poden divergir d’una manera substancial. Què vol dir? Que els preus no sempre són correctes. Hi pot haver bombolles, preus massa cars i preus massa barats. Què passa? Els immobles estaven massa cars uan la gent els comprava. Una part fonamental de la nostra feina és saber, de qualsevol actiu que vulguem comprar, quan val realment: una empresa, un bo, una divisa... El 2006, malgrat que no invertíem en immobles,varem dir als nostres clients que hi havia una bombolla immobiliària.El preu d’un pis és “quan ens demanen per ell”, el seu valor és saber “quan val realment”. Oblidem-nos del que ens diuen. El valor que té és el que ens donarà en el futur.

El que vostès volen és animar als lectors a invertir, explicar que se’n pot treure un guany, molt més que tenir-los quiets a casa o al banc.La autèntica seguretat dels diners és invertir en allò que és bo i rendible.

El grup GVC Gaesco

El Grup GVC Gaesco està format per una Societat de Valors, una Gestora d’Institucions d’Inversió Col·lectiva, una Gestora de Fons de Pensions i una Corredoria d’Assegurances. La Societat de Valors ofereix serveis d’intermedi-ació en tots els mercats d’actius financers. La Gestora d’IICs ges-tiona fons d’inversió i SICAVs. La segona Gestora fa el mateix en fons de pensions i la Corredoria d’Assegurances busca les millors alternatives que existeixen al mer-cat en quant a assegurances de vida, no vida, jubilació, etc.

www.gvcgaesco.es www.invirtiendobajolalluvia.com www.fondos.gvcgaesco.es www.estubroker.eswww.pensiones.gvcgaesco.es

A GVC Gaesco et donem totes les eines per a que puguis protegir i rendibilitzar les teves inversions.

Apunta’t a les nostres conferències i cursos gratuits entrant a www.gvcgaesco.es / aula de formació, o truca’ns al 93 366 27 27.

Potser hauríem de veure què entenem per seguretat. Si ordenéssim les nostres seguretats i inseguretats faríem un pla d’acció. Em refereixo a les diferents seguretats: l’econòmica, l’alimentària, l’afectiva, la residencial, la personal...Si el conjunt de les famílies sabessin finances, ben enteses, el patrimoni financer, tal i com està avui, canviaria ràpidament. En general massa estalvi familiars de llarg termini està invertit en instruments que són vàlids pel curt termini.

Vostès ara obren un nou fons en aquesta direcció.Aquest fons d’inversió es diu GVC Gaesco 300 Places Worldwide. Está dissenyat per GVC Gaesco per aprofitar el potencial del turisme global. El món creix i en especial creixen les classes mitjanes a les societats emergents, la que més consumeix. Aquestes classes fan del viatge una activitat cada vegada més creixent. El turisme global creix per sobre del Producte Interior Brut dels països.Què pretenem? Invertir en el turisme global que, a diferència del local, és el que creua les fronteres. El turisme ja és la primera indústria del món. Hem estudiat les guies de viatges globals i es confirma que hi ha ben estudiades les tres-cents destinacions més usuals. Les dues primeres són New York i Paris. Catalunya surt en quatre destinacions.. Al lloc 27 surt la Sagrada Família, al 68 la Ciutat Vella de Barcelona, al 183 el Parc de Montjuïc pels seus museus, i al 282 del rànquing, la Costa Brava.Aquest fons inverteix a les empreses que el turista global utilitza. Reserves d’hotel, línies aèries, hotels, lloguer de vehicles,

empreses de creuers, aeroports que cotitzen a borsa, autopistes, ports, luxe, serveis financers... El fons s’adreça a un sector molt rendible, més que les borses. S’han identificat 1.400 empreses del turisme global que cotitzen en borsa. Se’n col·leccionaran quaranta en funció d’algunes tendències de futur. Tenim l’esperança (a la casa tenim una sèrie de fons d’inversió que són bucs insígnies) que aquest sigui un buc insígnia ben aviat. Aquest fons gestionat des de Barcelona es pot entendre arreu del món ja que la potencialitat turística de la nostra ciutat és molt coneguda.

6 PARLEM DE PUIGCERDÀ

Resum en imatges d’algunes de les activitats de Puigcerdà durant el mes de març de 2014

Resum en imatges d’algunes de les activitats de Puigcerdà durant el mes de març de 2014

Del dissabte 8 de març fins al diumenge 6 d’abril, el Museu Cerdà va acollir l’exposició lacats en fusta “Novena Lunar” abstraccions i simbologies femenines, de l’artista Roxana Garea.

El passat divendres 14 de març, Sara Grissom va presentar el seu llibre “El hombre que nunca lo fue” a la Biblioteca Comtat de Cerdanya.

El dissabte 8 de març era el dia dels bombers, arreu del territori es van dur a terme celebracions en honor al patró dels bombers, Sant Joan de Déu. A Puigcerdà, la festa dels bombers va tenir lloc el diumenge 9 de març.

Dissabte 15 de març Puigcerdà va acollir el dia del voluntariat de protecció civil. Al llarg del dia, es va poder visitar la carpa instal·lada a la plaça Santa Maria i passar una estona amb el personal de protecció civil de Puigcerdà.

El Museu Cerdà de Puigcerdà va albergar durant gairebé tot el mes de març i fins al dia 6 d’abril, l’exposició de Freddy Contreras “En estos tiempos”.

Durant el cap de setmana del 15 i 16 de març es van disputar al Poliesportiu de Puigcerdà els plays off del final de la lliga nacional d’hoquei gel.

El segon dissabte de cada trimestre, se celebra a el mercat trimestral de productes comarcals i artesans a Puigcerdà. Seguint amb aquesta tradició, el passat dissabte dia 8 de març, la plaça dels Herois va acollir aquest mercat.

El dissabte 15 de març Puigcerdà va realitzar una marató de donació de sang. 187 persones van donar sang i gràcies a elles, s’ha pogut augmentar el baix índex de sang existents al Banc de Sang i Teixits. Moltes gràcies a tots els participants i col·laboradors.

El passat dissabte 8 de març es va celebrar a Puigcerdà el dia de la dona treballadora. Al llarg de la jornada i durant uns dies previs i posteriors es van realitzar diferents activitats, dinar de dones, taller de bellesa, conferències...

FruitesELENAAvinguda Higini de Ribera, 21, cantó amb Coronel Molera, 9 (front al supermercat Bon Preu) Puigcerdà - Tel.: 642 904 514

La millor taronja a Puigcerdà.Els millors preus de Puigcerdà.crta. Vilallovent, 13 - 17520 Puigcerdà

Tel.: 972 14 11 28

Fem 47 anys.Gràcies a tots

PARLEM DE PUIGCERDÀ 7

II Salvador Espinosa. Després del reini-ci de la saga amb “The amazing Spi-der-Man”, l’Home Aranya torna als cinemes per en-frontar-se a Elec-tro i a altres “su-

pervillanos”.A “The amazing Spider-Man 2: El poder de Electro”, Peter Parker(Andrew Garfi-eld)s’adona que haurà d’enfrontar-se a un conflicte encara major. És genial ser Spi-der-Man, per a Parker no hi ha una sensa-ció més increïble que la de lliscar-se entre els gratacels, acceptar el fet que s’ha con-vertit en un heroi i passar temps amb la Gwen (Emma Stone). Però ser Spider-Man

té un preu: és l’únic capaç de protegir als seus conciutadans novaiorquesos dels te-mibles que aguaiten la ciutat. Amb l’apa-rició de l’Electro, en Peter haurà d’enfron-tar-se a un enemic més poderós que ell. I quan el seu vell amic Harry Osborn(Dane DeeHan)torna, Peter s’adona que tots els seus enemics tenen una cosa en comú: OsCorp.

Salvador Espinosa. T. 619 792 066

Cinema.The amazing Spider-Man 2: El poder de Electro

8 PARLEM DE PUIGCERDÀ PARLEM DE PUIGCERDÀ 9

Del divendres 11 al dilluns 21

Parc d’atraccions infantil i juvenil. Plaça del Call.

Dissabte 12

Skimarathon La Molina – Vallter. Informació: www.puigcerda.cat/esports

18.00 h XVIII Cicle de Conferències d’Interès Pirinenc: “Social Media Marketing. Com guanyar diners metre utilitzo les xarxes socials”, amb Arnau Bartra. Museu Cerdà. Organitza: Grup de Recerca de Cerdanya.

20.00 h Primavera musical. ADIS: un espai per compartir música. Nuria i Tere Contreras & Mandala Quartet. Local Fundació ADIS.

Dimecres 16

20.00 h XVIII Cicle de Conferències d’Interès Pirinenc: conferència i presentació del llibre “Cerdanya, cap on vas?”, d’Alfred Pérez-Bastardas, a càrrec de Joaquim Nadal i Farreras, exconseller del Tripartit i exalcalde de Girona, actual director de l’Institut Català de la Recerca en Patrimoni cultural, Universitat de Girona. Museu Cerdà. Organitza: Grup de Recerca de Cerdanya.

Divendres 18

20.00 h a 21.00 h Catalunya Ràdio. Emissió del programa “En guàrdia”, dirigit i presentat per Enric Calpena. Titulat: “Puigcerdà i Cabrinetty”. Amb la intervenció de Joan Manel Casanovas Mateo, coautor del llibre “L’efecte Cabrinetty”.

22.00 h Divendres Sant. Processó del silenci. Sortida de l’església parroquial de Sant Domènec.

Del divendres 18 al diumenge 20

11.00 h a 20.00 h XXII Fira d’antiquaris i brocanters. Poliesportiu de Puigcerdà.

Dimecres 23

Durant tot el dia. Sant Jordi. venda de llibres a metres i exposició de les darreres adquisicions de la Biblioteca Comtat de Cerdanya i parades de llibres i roses. Passeig 10 d’abril.

15.30 h GARGOT DE JOC, amb jocs reciclats. Passeig 10 d’abril.

17.30 h Xocolatada. Passeig 10 d’abril.

18.00 h Actuació del grup Dansart Cerdanya. Claustres de Sant Domènech (davant la Biblioteca Comtat de Cerdanya).

20.00 h Lliurament dels records als participants de la XV Mostra Fotogràfica d’Autors de Cerdanya i presentació del llibre del XVIII Premi Literari Vila de Puigcerdà. Museu Cerdà.

Divendres 25

13.00 h Sant Marc. Missa cantada per la coral Cerdanya Canta. Ermita de Sant Marc.

Dissabte 26

17.00 h a 19.00 h Taller de punt de creu. Local de la Fundació ADIS. Organitza: Fundació ADIS.

20.30 h Cerdà de l’any. Park Hotel de Puigcerdà. Àpat ofert per Cuina Pirinenca de Cerdanya.

Diumenge 27

18.00 h L’Inestable Ceretana de Teatre presenta: “10 anys de teatre”. Vine a riure amb nosaltres per celebrar el nostre 10è aniversari! Venda d’entrades a

l’Oficina de Turisme de Puigcerdà i una hora abans a taquilla.

Dimarts 29

20.30 h Club de lectura. Es comentarà el llibre: “A sang freda”, de Truman Capote. Coordina i modera: Marc Gómez. Biblioteca Comtat de Cerdanya.

Àrea de Joventut

Tots els dijous i divendres

l’Àrea de Joventut ofereix diferents tallers, vine amb els teus amics i companys!Informació i inscripcions:Àrea de JoventutPl. Regne de Mallorca, s/n (baixos)972 88 21 21

Exposicions Museu CerdàDel dissabte 12 d’abril al diumenge 11 de maig

Exposició de Gabriele Nuzzarello “Lo esencial es invisible a los ojos”. Organitzen: Gabriele

Nuzzarello i Museu Cerdà.

Del dimarts 15 d’abril al dimecres 30 d’abril

XV mostra fotogràfica de Cerdanya. Organitzen: Àrea de Cultura i Museu

Cerdà.

Arxiu Comarcal de la CerdanyaDel divendres 11 d’abril al divendres 30 de maigExposició de la

col·lecció de postals d’Emili Senpau “Cerdanya 100 anys enrere”.

CASAL SANT DOMÈNECHTots els dilluns, dimarts, dimecres i divendres

tallers de punt de creu i manualitats.Podeu consultar les activitats al telèfon:

972 14 11 79.

Centre d’Acollida TurísticaACTIVITATS FAMILIARS

Espai temàtic: El tractat dels Pirineus Descobriu a través de la tecnologia digital com va es va produir el fet històric del Tractat dels Pirineus i quines conseqüències va tenir. Preu 1’5€ (gratuït per menors de 12 anys). Centre d’Acollida Turística de Puigcerdà (CAT).Dies: de dilluns a dissabte. Obert cada dia del 12 al 21 d’abril.

Petjades Culturals de Puigcerdà a peuVisita guiada a peu per Puigcerdà. Coneix la vila amb la família o amb els amics a través de les Petjades Culturals de Puigcerdà. No us perdeu la visita comentada pels indrets turístics i culturals de la vila. Informeu-vos dels preus al Centre d’Acollida Turística de Puigcerdà (CAT). Cal fer reserva prèvia trucant al 972880816 abans de 48 h de la data de l’activitat.Dies: dissabte 12 i dissabte 19

Puigcerdà amb Segway

Visita recomanada! Visita guiada pels indrets turístics culturals i naturals

del municipi. Veniu amb la família o amb els amics i descobriu Puigcerdà d’una manera diferent i divertida! Informeu-vos al Centre d’Acollida Turística de Puigcerdà (CAT) i a l’Oficina de Turisme de Puigcerdà trucant al 972880816. Cal fer reserva prèvia trucant al 972880816 abans de 48 h de la data de l’activitatDies: diumenge 13, dimecres 16, divendres 18 i diumenge 20

Tasts d’embotits de la CerdanyaGaudeix d’un assortiment d’embotits de productors i elaboradors de la Cerdanya. Informeu-vos dels al Centre d’Acollida Turística de Puigcerdà (CAT). Cal fer reserva prèvia trucant al 972880816 abans de 48 h de la data de l’activitat Dies: dissabte 12 i dissabte 19

Tastet de formatges de la Vall de Meranges Vine a tastar els increïbles Formatges de la Vall de Meranges. Tots ells elaborats amb llet crua de les seves pròpies ovelles, que pasturen pels prats i la muntanya de Meranges i Girul. Informeu-vos dels preus al Centre d’Acollida Turística de Puigcerdà (CAT). Cal fer reserva prèvia trucant al 972880816 abans de 48 h de la data de l’activitat Dies: dimecres 17

ACTIVITATS FAMILIARS MINI-AVENTURA

CATAVENTURA’T

Gaudeix amb la família d’arbre en arbre sense tocar de peus a terra. Tenim ponts tibetans, escales, tirolines i moltes més aventures. T’ho perdràs!!?Informeu-vos dels preus al Centre d’Acollida Turística de Puigcerdà (CAT) 972 88 08 16. Dia: dissabte 5

Passejada en poni i/o

cavalls Vine a passejar-te amb uns bonics i simpàtics ponis que faran gaudir tant a nens i com a pares. Després d’una breu explicació, adult, petit i poni fareu un passeig pel prat del centre. Dies: Dissabtes: 5,12,19 i 26

ACTIVITATS D’AVENTURA

Barranc TermalNo pots perdre’t aquesta oportunitat. Vine amb la família i gaudeix d’ aquestes “piscines naturals d’aigua càlida”, amb tobogans, petites cascades i formacions càrstiques de gran bellesa. Sempre acompanyats per tècnics professionals.Cal fer reserva prèvia trucant al 972880816 abans de 48 h de la data de l’activitat. Dies: dimarts 15

Espeleologia: La Cova

Fou de BorUs agrada l’aventura? Doncs us animem descobrir la cova de la Fou de Bor. Us atreviu? Reserva la teva plaça i viu un dia inoblidable.Dies: dilluns 14

ACTIVITATS GASTRONÒMIQUES

Tast de productes locals i comarcals.Al nostre espai de degustació podràs tastar diferents productes locals i comarcals i gaudir d’un experiència gastronòmica inigualable. -Melmelades “Ple de bo”.-Mels-Tast de vi català-Tast de vi francès-Taller d’elaboració de dolços-Tallers variats familiars gastronòmics. - Maridatges amb productes de KM-0Dies: a diari amb reserva prèvia

Agenda Abril 2014

C. Espanya, 42 - 17520 PuigcerdàTel. 628 19 91 31

Tot per decorar les Palmes i Palmons, Rosaris, Ous, Ullets...

Tenim mones de gominoles

· Venda i Instal·lació d’Ordinadors· Instal·lacions de TPV’s Tàctils· Servei en general per a

empreses· Instal·lació i Configuració de

Xarxes· Sistemes de CCTV· Pàgines Web· Implementació o Documentació

de la “Llei Orgànica de Protecció de Dades”

· etc.

10 ENTREVISTA

Entrevistem Jesús Mestre i Godes, historiador, expert en el món càtar i autor del llibre “La fi del somni català a Occitània”II Jaume Gras

L’historiador i escriptor, Jesús Mestres i Godes, acaba de publi-car el seu darrer treball. Es tracta del llibre que commemora el 800 aniversari de la desfeta catalana a la Batalla de Muret en la que la Corona d’Aragó es va veure obligada a renunciar a les seves aspiracions sobre terres d’Oc-citània. El llibre “La fi del somni català a Occitània” ha esta editat per Edicions El Mirador. Durant la tardor es van celebrar tres confe-rències a Barcelona, a càrrec del mateix autor del treball.

En quin context té lloc la batalla de Muret?En un moment molt especial de la Edat Mitjana, quan els nobles estan lluitant per establir noves fronteres, que donarà pas als regnes, mirant d’assimilar, per guerres o casaments, més gran territori. Alhora, recordar les tres grans batalles clau d’aquest moment: Navas de Tolosa (1212) Muret (1213) i Beauvines (1214), que varen canviar el mapa d’Occident.

La Croada solament anava dirigida contra els càtars?Hi havia a Occitània una religió

cristiana-maniquea, els càtars,que havia anat ocupant el lloc de la catòlica entre la pagesia i el poble petit. Roma va intentar molts camins per fer-los fora, sense èxit. I s’inventen una croada: cristians contra cristians, en territori cristià! La Croada,

però, queda en mans franceses, incorporant bona part del territori occità al Regne de França.

Quin paper van jugar els nobles occitans?La noblesa occitana, la majoria de la qual respectava als càtars,

eren, però, fidels al catolicisme, es van trobar lluitant contra les tropes de la Croada, les quals any darrera any, ocupaven el seu territori. Es van defensar com van poder, però els croats francesos era eficients i sense escrúpols. El comte de Tolosa, acorralat, es fa vassall de Pere I de la Corona.

Perquè es va perdre la batalla de Muret?El rei Jaume I, en la seva Crònica, ho explica prou bé: “Eixiren a combatre tots d’un cop. I aquells de la part del rei no van saber formar els rengs de batalla, ni anar junts: cada ric-home escometia pel seu cantó i escometien contra la regla de les armes.” A Muret hi havia el triple de combatents aliats contra els croats però la desunió portà a la mort del rei català i a la pèrdua d’una batalla que sempre, sempre, s’havia de guanyar. Quines van ser les conseqüèn-cies de la derrota per la Coro-na Catalano-Aragonesa? La immediata: la Corona es troba sense rei i amb un infant de sis anys, Jaume, captiu de Simó de Montfort, el vencedor. Per la història: Muret és la fi del somni català a Occitània. Nascut

en els arrels de Septimània, vigoritzat amb la compra de Rasés i Carcassona per Ramon Berenguer I. Un altre Ramon Berenguer, el III, es casa amb Dolça de Provença, i Alfons el Cast, ho consolida tot amb el seu amor per Occitània. Finalment el seu fill Pere I, es casa amb Maria de Montpeller... El somni ja era una realitat, però...Jaume I, reconegut com a rei de la Corona a Lleida, al pla queaixecaven la Seu, va ser un dels millors reis de la nostra història. Però mai va estimar Occitània...

Escola Joan Triadú I Torrent de les Flors, 68-70 I 08024 Barcelona I 93 200 11 33 I cf@iccic.edu

Cicles Esportius i d’Arts Plàstiques i Disseny

www.iccic.edu/cicles

La nostra oferta:Cicles Esportius• Activitats fisicoesportives en el medi natural

(senderisme - BTT - hípica)

• Animació d’activitats físiques i esportives (fitness - wellness - outdoor)

• Tècnic esportiu en futbol

• Tècnic esportiu en basquetbol

(Graus mitjà i superior)

Cicles d’Arts Plàstiques i Disseny• Assistència al producte gràfic interactiu

• Gràfica publicitària

• Gràfica interactiva

• Projecte i direcció d’obres de decoració

(Graus mitjà i superior)

Curs d’Accés a Grau Superior

Vine i informa’t.

Matrícula oberta.

DobLE tituLACió CiCLES + iDioMES

Fantàstica casa a Bor, de 3h, 2 banys complerts IMPECABLE, garatge, cuina americana. Preu: 249.000€

Xalet independent a Vilallobent de 200m² Garatge tancat, 600m² de parcel·la,4 h dobles, 2 banys + 1aseo. Preu: 260.000€

Àtic obra nova a Puigcerdà, 90m² 3h 2 banys, plaça de pàrking, vistes i orientació Sud. Preu: 220.000€

Dúplex a Puigcerdà, amb plaça de pàrking, 3 habitacions + altell polivalent, per entrar a viure i bona situació. Preu: 160.000€

Casa adossada a Saneja, 4 h, 3 banys, ascensor privat, Garatge tancat 2 cotxes, alt standing. Preu: 350.000€

Apartament cèntric a Puigcerdà, de 3 habitacions, 1 bany complert, 1 aseo, vistes immillorables, reformat. Preu: 145.000€

Casa a Puigcerdà de 4h 2 banys 140m² Llar de foc, garatge tancat, jardí privat amb vistes. Bona oportunitat. Preu: 210.000€

ALP Casa adossada cantonera preciosa. Jardí 150m², 3habitacions dobles, vistes, orientació sud. Gran garatge amb bodega Preu: 185.000€

Dúplex a Puigcerdà, 120m² de 3 habitacions + altell, 2 bany complert, 1 aseo, vistes, pàrking, reformat. Preu: 220.000€

Pis centre de Puigcerdà, de 4 habitacions, 2 bany complert, 2 garatges, vistes immillorables, entrar a viure. Preu: 250.000€

Molina Pista llarga, planta baixa de 2 habitacions, 1 bany complert, piscina, vistes, reformat. 2 pàrkings Preu: 170.000€

A Prats. Casa adossada de 3h, garatge tancat, zona enjardinada.Preu: 250.000€

IMMONEU CERDANYA S.L.NIF: B-17765934Alfons I 44, B 17520 (Puigcerdà)T: 972 884 363 - 630 254 240

www.immoneucerdanya.com Registre d’agents immobiliaris

de Catalunya aicat 4247

Administració de finques, tràmits de cèdules d’habitabilitat, certificats d’eficiència energètica. Assessorament immobiliari, lloguers i vendes, assegurances

a SAILLAGOUSE a SAILLAGOUSE

2, rue Isard - Parc d’Activité du Ségre - 66800 Saillagouse - Tèl. 0033 468 04 72 30

info@cerdagnemeubles.com - www.cerdagnemeubles.com

Espai moble Modern

Espai Decoració

Espai Llums

Espai Sofàs

Espai Cuina

Espai Matalasseria

Espai Bany

Espai Roba per la Llar

Espai moble Rústic

Espai Electrodomèstics

14 ENTREVISTA

Jaume Mateu i Bullich, més conegut com Tortell Poltrona,un dels catalans més coneguts arreu del mónII Jordi BiguesTortell Poltrona i Montse Trias tornen a convocar el Festival Circ Cric d’especta-cles de circ, teatre i música que conviuran a la carpa del Montseny, a Sant Esteve de Palau Tordera, del 4 d’abril al 13 de juliol. Es tracta de la Quarta convocatòria. Jau-me Mateu i Bullich, conegut com Tortell Poltrona, és un dels catalans més cone-guts d’arreu del món. Un pallasso singular, sempre a punt de donar la nota.

A viquipèdia hom pot llegir que vares nàixer l’abril de 1955. És cert?Si, és veritat. Vaig nàixer un Dijous Sant. Era a la panxa de la mare i ella va decidir que havia arribat l’hora d’anar a la clíni-ca. Com aquell dia no hi havia taxis, vaig començar malament. Es veu que no s’es-perava a ningú, que no havia d’arribar nin-gú... i vaig arribar jo. A més, hi havia Lluna plena. L’humorista Gila deia... cuando nací hacía mucho frío y volví para atrás. Cuan-do finalmente nací, no me esperaba nadie.La primera activitat seriosa de la meva vida acabà el mateix moment que neixo, aquell Dijous Sant. Crec que els pallassos ho portem dins. Els meus primers gags i els més rotunds varen ser al Reial Mones-tir de Santa Isabel on estudiava, parvulari, educació general bàsica i batxillerat. Ex-cepte la façana, aquella escola ha canviat tant que no té res a veure amb la que vaig estudiar.

Com va començar tot?La meva primera actuació sobre un esce-nari va ser a una festa major, la de Sarrià. Em deia Orlando i era el cantant de l’Or-questra Veracruz. Era l’any 1974. Varem actuar, com Orquestra Veracruz, a dife-rents llocs com els salesians. Varem poder comprar unes pilotes de color vermell que anomenàvem Tomates Orlando. Lliuràvem les pilotes al públic perquè ens les pogu-és tirar si considerava que ho fèiem molt malament. Nosaltres ens podíem defensar amb raquetes.Un dels gags més memorables de l’es-pectacle de l’Orquestra Veracruz era vestir-nos amb unes bosses de plàstic negres. Era una novetat absoluta. Fèiem un parell de forats per treure les cames i un llacet tancava la bossa. I sortíem can-tant Somos los conguitos, deliciosos de comer, deliciosas golosinas para el deleite de usted. Un altre contestava... Y además ¡venimos en bolsitas!

No tenies ni vint anys. Des d’aleshores fins ara has fet divuit espectacles, quatre sèries de televisió, voltes i voltes al món i pels pobles del país, el Circ Cric, els Pa-llassos Sense Fronteres... Ara estrenes

Bemoll sostingut. Vas molt embalat?Tinc una teoria al respecte. A mi això de la caixa no m’agrada. Com se que al final acabes a la caixa, tant si t’agrada com si no. Si no t’agrada, és qüestió d’aprofitar el temps, viure el present, l’ara mateix, el moment brutal que no és ni passat ni futur. Aquest instant. Amb això soc bastant foi-xià: «Viure l’Instant i captar les deixes del somni», escrivia en J.V. Foix

Tornant a la viquipèdia, es llegeix una fila de premis. El darrer, el premi estatal del circ.Nacional, el premio nacional de circo de la nación española. M’ha anat molt bé doncs estava dotat d’uns calerons que ja m’he gastat. Espero que ningú no me’ls reclami. Hi ha moltes coses per fer. Els diners no donen la felicitat, però ajuden a fer vius els somnis.

L’altre reconeixement és el de la gent.El premi més important és sentir-te esti-mat. La lluita diària dels éssers humans és sentir-se estimats. Hi ha gent que ho confon amb els diners i es pensa que l’es-timaran més si en té, però les coses de veritat no es compren amb diners. El meu gran premi es veure que la gent somriu al meu pas.

Has escampant per arreu el dret a riure com un dret humà.Si en comptes d’exèrcits i transnacionals tinguéssim exèrcits de pallassos arreglarí-em moltes coses. A les actuacions a Gaza, per exemple, hem aconseguit que els nens dels kibbutz de la frontera envien dibuixos als nens palestins i que aquests n’envien als de l’altre costat. Està claríssim que la tàctica, per que el món tingui harmonia, és repartir el bon humor, el somriure i la bon-homia, que és una paraula catalana que a

mi m’agrada molt.

També hi ha una acció constant per aconseguir que el circ tingui un lloc re-llevant dins les arts escèniques.El circ és, des d’antany, un art escènic brutal. En el circ romà varen morir dos sants Sant Geneci i Sant Filemó que eren pallassos professionals. El 1784 Philip Astley, considerat el pare del circ modern, el va desenvolupar la posta en escena del circ com espectacle al quedar-se sense feina a l’estament militar. Potser per això va incloure desfilades, uniformes i bande-res. Però en realitat, per mi, el circ és un art pacifista com els d’en Gandhi. El circ és el repte contra el sentit comú. Tot el que fem és desafiar l’equilibri, la gravetat, les forces... El circ ens fa més humans perquè ens arrela a la condició de viure en aques-ta terra amb totes les seves condicions i consideracions.

El suport a la consideració del circ com art escènic va anar acompanyat de la seva valoració per part de grans artis-tes com en Picasso. A la teva trajectò-ria has trobat a tres grans mestres que són una referència.Joan Brossa va escriure «tinc la riquesa de no voler ser ric i conec la utilitat de l’inú-til». En Joan Miró em va convidar a anar al seu estudi i no se per què no hi vaig poder anar. Per això, quan em pinto la cara amb el blanc, el negre i el vermell, soc consci-ent que són colors mironians i així jo soc la pintura d’en Miró. D’en Josep Vicenç Foix em queda un gran record. La meva tieta treballava a la pastisseria, a can Foix, és a dir, el vaig conèixer des de l’àmbit famili-ar. Després mitjançant la lectura dels seus poemes. Vaig descobrir que els poemes m’ajudaven com a pallasso a veure les co-ses del dret i de l’inrevés.

Premi nacional de circ

El jurat li ha concedit el premi «per la seva aportació al món circense mit-jançant una dilatada trajectòria», en la qual destaquen projectes desenvolu-pats conjuntament amb la sarrianen-ca Montserrat Trias com la cofundació de Pallassos Sense Fronteres, la cre-ació de Circ Cric i la intensa labor de captació de nous públics per mitjà del programa Un dia al Circ Cric.

Jaume Mateu i Bullich (Sarrià, 1955), ha estat guardonat amb el Premi Na-cional de circ 2013 per conjugar for-mes clàssiques i modernes en la seva aportació al món circense. El premi, concedit pel Ministeri de Cultura, Educació i Esport, destaca la «cons-tant i intel·ligent conjunció de formes clàssiques i modernes» de Tortell Pol-trona. Estudiant d’electrònica i mecà-nica industrial, sociologia i economia política en la ICESB, va debutar en els escenaris en 1974 com a cantant cò-mic de la Gran Orquestra Veracruz i va començar quatre anys després la seva carrera com a pallasso amb el sarrianenc Claret Papiol, formant la parella Germans Poltrona. Aquest re-novador del circ, que ho entén com una forma d’art «universalment ne-cessari», és, al costat de Montserrat Trias, fundador i director del Circ Cric (1980-1982), del Circ Crac, Centre de Recerca de les Arts del Circ (1995) i de Pallassos Sense Fronteres (1993).

A l’escena ha treballat amb il·lustres pallassos com Charlie Rivel, Oleg Popov, Jango Edwards, Leo Bas-si, Johnny Melville, Gustave Parking i molts d’altres i davant d’artistes i escriptors com Joan Miró, J.V. Foix i Joan Brossa.

per gentilesa de FONDA COBADANA i URVATI SIDRERIA

La Taverna dels Noguers

La Taverna dels Noguers

Obert tots els dies excepte el Dijous Vacances al gener Capacitat 40 persones Targetes de crèdit Visa. Pàrquing gratuït

Establiment rústic i elegant fundat al 1982 per Miquel Mas Miró, qui va construir en unes antigues quadres de cavalls d’un recinte militar, un restaurant amb petits tocs d’inspiració cen-treeuropea que li donen un ambient acollidor. Tota la fusteria es feta a casa. Des del 1994 el seu fill Miquel Mas Gutiérrez, porta el restaurant, el que assegura una continuïtat i tradició familiar.

És un lloc ideal situat al eix que va de Puigcerdà a la Seu d’Urgell, a pocs metres de la carretera nacional CN260 km. 210 a pont de Bar. Gent de la comarca, andorrans i barcelo-nins i fan parada obligatòria per gaudir de la seva gastronomia.

Cuina tradicional elaborada amb els millor productes de la comarca. És una cuina mimada feta amb cura . Al estiu totes les fruites i verdures són del hort de la casa. Podem dir més que mai, que les fruites i verdures van del hort a la taula. Al hivern podreu tastar un bon trinxat asseguts vora la llar de foc.

La cuina de la Taverna ens transportarà a la nostre infància, els sabors d’abans de la cuina feta per les nostres avies, tietes i pa-drines.

ESPECIALITATSPLATS DE TEMPOrADA

PiCA-PiCA DE LA CASA

CONiLL A LA MOSTASSA

PEUS DE POrC AMB NAPS DE TALLTENDrE

COrS DE CArxOfA NATUrALS fArCiTS DE PEix i MAriSC

ELS POSTRESPerquè conformar-nos només amb un postre, quan en podem degustar una varietat?.

Li proposem escollir els seus, dins el nostre carret de postres.

Carretera Nacional 260, km.210 25723 El Pont de Bar (Lleida)

Telèfon: 973 38 40 20

restaurant - ApartamentsUn retorn als sabors d’abans, als canelons de l’avia i al pollastre de la padrina.

16 ARTICLES

II JoanMuntanerDeia una cançó d’en Serrat que la primavera ar-ribava el vint de març. Oficialment enguany l’entrada oficial d’aques-ta estació, que a

Cerdanya generalment és una continuació del temps hivernal, ha arribat el dijous 20 de març a les disset hores, cinquanta set minuts i cinc segons que és quan, segons els entesos, es produeix l’equinocci (quan el Sol travessa l’equador celeste de sud a nord), moment en que la durada del dia i la nit són gairebé iguals. La primavera s’acabarà donant entrada a l’estiu el vint-i-u de juny. Aquest és el punt de vista astronòmic propi de savis cap-blancs i distrets que em fan pensar amb en Felipó de l’Estel misteriós de Tintin.Però tots tenim els propis punts de refe-rència. Per saber quan comença la prima-vera jo em fixi en els primers puputs florits a l’ombra dels avellaners amb les seves flors grogues precioses, en l’escampada de les primeres violes i...en les sarganta-nes.

Les sargantanes, hi ha gent que en diu singlantanes o xinxoletes, són uns rèptils que em fan pensar en els parents pigmeus dels dinosaures. Al cop de l’hivern al pla de Cerdanya no en veiem cap i no crec pas que marxin totes a les Canàries o a Benidorm. Deuen fer com una hivernació, ben amagades als forats de les parets de rocs solelles. Quan oloren el bon temps tornen a aixecar el cap.Enguany la primera sargantana que fugia en sentir-me a prop va ser a quarts de quatre del cinc de març. Aquest març que fidel a la dita de març, marçot, tan aviat semblava que ens volia ensenyar l’estiu com reculava a l’hivern.Per a mi, doncs, aquesta és l’entrada ofi-cial de la primavera. Totes les altres dades són aproximacions acadèmiques teòri-ques.I ja que parlàvem de dinosaures, penseu que aquelles bestiasses enormes van de-saparèixer en un tres i no res potser per l’impacte d’un meteòrit i en canvi les mi-núscules sargantanes encara van fent la viu-viu.Paral·lelament el savi empordanès Deu-lofeu va pronosticar amb la seva teoria de la matemàtica de la història la desaparició de grans imperis i el ressorgiment ple de la corona de sang i or.

Camps a travès.Primavera: entre astrònoms i sargantanes

NOTA: l’equip d’“El Follet del Pirineu” agraeix a tots els col·laboradors la seva participació en l’escrit dels articles. Agraïm també als establiments de la Cerdanya les facilitats que donen per poder col·locar el diari d’“El Follet del Pirineu” a les botigues. Marketing del Pirineu S.L. no es fa responsable dels continguts del seus col·laboradors, ni dels continguts dels anuncis dels clients atenent a la lliure expressió.

II Joan Giménez Amb aquestes lí-nies vull rendir un homenatge als jut-ges que, sense ser entrelles, instruiei-xen procediments als corruptes de bona part de l’Es-tat. Una jutgesa

de les que més lluita és Mercedes Alaya Rodríguez, que, per una vegada l’hem vist somrriure a la sortida de l’església on va celebrar els primers trenta anys de ca-sada, aquesta extraordinaria senyora està lluitant contra tots els elements haguts i per haver en els casos de corrupció dels ERE d’Andalusia, i té enfront polítics corruptes de la Junta. Un altre, és sens dubte, José Castro Aragón, jutge de Mallorca, per ha-ver fet seure a la banqueta dels imputats a l’Infanta. Per contra ens assabentem que un jutge corrupte de Catalunya es seurà a la banqueta de l’Audiència Nacional per l’escabrós cas de les ITV, que afecta, en-tre altres, al fill de l’expresident Pujol, Oriol Pujol Ferrusola, imputat per la seva vincu-lació al cas de les ITV i que, apartat dels tots els seus càrrecs representatius, enca-ra no ha dimitit com diputat al Parlament. El cas Millet clama al cel amb l’Hotel del Palau, en el que estan implicats polítics, arquitectes i els inefables Millet i Montull. Pel que fa al cas Palau de la Música, el jutge instructor va embargar la seu cen-tral de CIU al carrer València i, de mo-ment, res de res. Millet apareix als medis fumant-se un especatcular havà i Montull manifestà als medis que eren molts po-

lítics que anaven a pidular al Palau. Ahir vaig rebre un arxiu que, amb el títol “es-topa” res a veure amb el duet de Cornellà, en el que el catedràtic Josep Maria Gay de Liébana, denunciaba, sense pels a la llengua, en un forum d’Assessors Fiscals de la Comunitat Valenciana, els escanda-losos casos de corrupció política que hi ha tot l’estat i no entenia com no hi hagés una revolta (recordin com acabá el 15 M del 2011 en una manifestació a Barcelona que va arribar a congregar més de dues-centes mil persones i que, finalment, fou ofegada pels polítics governants. Mai més se’n va dir res de res ¿...?) i, sense deixar el camí de la corrupció aquest ens por-ta al mateix ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, quí manifestà no fa gaires dies “ ... no hi hauran indults pels cor-ruptes...” no més cal recordar-li al senyor Gallardón que a l’any 2012 va indultar a l’alcalde de Valle de Abdalajís ( PP) Tomás Gómez Arrazabal, per continuats delictes de prevaricació urbanística i dos mem-bres de CIU, concretament a Josep maria Servitje i a Victor Manuel Lorenzo Acuña, empresari d’U.D.C i excunyat del dirigent Josep Sánchez lliibre, actual portaveu de CIU al Congrés de Diputats. Tots dos ha-vien estat comdemnats en ferm a penes de presó pel “cas Treball”, de manera que l’indult va provocar severes crítiques de l’oposició catalana. La condició per eludir la presó fou “ ... que no tornin a cometre delicte dolós en el termini de tres anys...” veure per creure i riure per no plorar. Ara veurem què farà el senyor Gallardon amb els condemnats Jaume Matas i altres més dels casos “Güurtel” i “Nóos”.

Jutges i corrupció

AutolideratgeII Ivo Güell

En una edició passada on vam parlar de lideratge vaig comentar, al final, que un dia podríem parlar d’autolideratgeLa veritat és que sinó hagués estat pel molt

que m’apassiona hauria d’haver parlat primer d’autolideratge, per una raó ben senzilla, el lideratge només serà possible si la persona destinada a liderar alguna cosa té una dosi alta d’autolideratge, exercitarà de líder aquell que és capaç de dirigir-se ell primer, de tenir disciplina... etc...L’autolideratge ens porta en primer lloc a acceptar les regnes de la nostra vida, i a portar-ho fins a les darreres conseqüències, som el que ens enfoquem a ser, i només ens desviem perquè pel camí ens posem incompetències psicològiques al servei de desfer els nostres propòsits.Liderar-nos a nosaltres mateixos ens permet prendre decisions sense por, perquè el temor a equivocar-nos hi es, òbviament, però la seguretat interior ens ajuda amb força.Liderar-nos ens fa veritables constructors d’objectius, i com que ho practiquem, els dissenyem d’una manera molt acurada, plausible però engrescadora. I aquests objectius ens acosten, amb força, cap a on volem anar. Es tractarà, doncs, de persones altament enfocades a l’èxit, i per tant a ser vistos com a referents dins del nostre entorn.I entre tant ser capaços de resoldre problemes que se’ns plantegen, o capaços de triar entre

opcions diferents o capaços de resoldre un contratemps amb creativitat i enginy.Evidentment serà també una persona amb facilitat per motivar-se i incentivar-se per caminar sense defallir, sense enquistar-se en els problemes del dia a dia per aconseguir el que busca.Us adonareu que en caminar cap a l’autolideratge la persona agafa un gran poder d’acció, no pensa en fer i torna a pensar en fer i roman en la no acció, sinó que fa, prova, es dona oportunitats constantment i això ens produeix un moviment molt útil cap a l’èxit. Tot això aporta sens dubte un elevat aprenentatge que lligat amb la dosi d’humilitat que te l’autolíder li dona renovada confiança amb sí mateix. També ens fa ser capaços de no aferrar-nos a processos que no ens aporten res de bo, a aquelles companyies o feines o situacions que donem per bones, més per no sortir de la zona de confort que perquè realment ens agradin o ens semblin veritables generadors de valor.Evidentment és una persona amb capacitat de motivar-se sense esperar que li vingui de fora. Autogenera l’esperit perquè creu en el que fa i en ell mateix, sense que això l’encegui en absolut davant de les realitats de l’entorn.Segueixo dient, amb tot, que al líder, el fan els que l’envolten, i no en tinc cap dubte. Però podem trobar-nos amb un gran autolíder ja fet o amb un fracàs que no faci les delícies esperades i aleshores ens trobem en l’actitud del que vol fer amb els altres, el que no és capaç de fer per ell mateix, passa algunes vegades, oi?...

Ivo Güell i Torné. Consultor Directiu

ivo.guell@alumni.esade.edu

II Gemma Rufiandis El meu padrí de batejar, el Joanet, germà del meu pare, va dedicar molt de temps al món de les abelles. Va comprar llibres, va estudiar el seu

comportament i s’hi va apassionar tant que va acabar apicultor, tenia els bucs a Bolvir, deia que el clima i la diversitat de les flors van ser la clau de la gran producció de mel que va aconseguir i que venia a l’engrós. Per la seva puresa tenia clients tant de d’aquí com de fora. Diuen, segons alguns historiadors que un rei fabulós espanyol anomenat Gorgoris, va inventar l’art de la criança de les abelles. La mel era utilitzada com aliment o medicament. Van venir temps de canvis, i el Joanet s’en va anar de Bolvir. Moltes abelles es van morir. Els bucs van anar a menys. Ell també es va posar malalt i no es va curar.

El meu pare va recollir el que quedava de les abelles i les va portar als solells de Cereja. Les vam tenir uns anys. Veniem la mel a particulars, però com que encara en quedava molta, el meu pare va anar a trobar un majorista, el primer que li va dir va ser: ¿ aquesta mel es pren o es queda líquida? el meu pare va contestar: als quinze dies ja és presa, la resposta del majorista va ser: ja pots portar tota la que vulguis. S’hi s’escau, us faré part d’una petita anècdota: una senyora ens va comprar un pot de mel, tot seguit el va posar a la nevera. Quan va trobar la meva mare l’hi va engegar: ¡aquella mel s’ha tornat un tros de gel, mai havia vist aixó! a la qual cosa la meva mare l’hi va contestar: doncs mai havieu vist mel tal com surt de la bresca. I perqué no es perdi, i no es faci malbé res, portaré tota la col·leció al museu, ,es a dir les eines d’apicultor que son moltes, per descomptat tot és de Cerdanya.

Gemma Rufiandis. Museu de la Pagesia . Llívia.

L’apicultura

ESTEM OBERTS A PARTIR DEL 19 D’ABRIL AMB RESERVA

Raval, 27 - Llívia 17527 - www.restaurantrumfes.com

ens agrada cuinar per tu

barlecanigou@sfr.frwww.bistrot-villefranche.com

18 CARTA AL DIRECTOR

II J.M.Després de llegir l’article del senyor Joan Giménez intitulat “Als desmemoriats” voldria fer les següents reflexions:No tinc cap mena de dubte que si no hagués estat per la gestió-influència del marquès de Samaranch, Barcelona no hagués tingut mai els Jocs Olímpics del 1992.Però certament si no es vol dedicar un carrer de Barcelona per a Juan Antonio Samaranch no és pas per mala memoria. Tot el contrari.Tothom sap de la seva la filiació franquista i tothom sap que el règim del general Franco va gastar tots els esforços per intentar eliminar la nació catalana.Gràcies a la memòria històrica recordem els nostres enemics, alguns dels quals encara remenen la cua i s’esmercen, per exemple, a boicotejar la llengua catalana (al Principat, a les Illes, al País Valencià o a la Franja de ponent), a espoliar la nostra economia o fer l’imposible perquè el poble català pugui decidir lliurement el seu futur.

Desmemoriats?

El Follet del Pirineu farà vacances durant el mes de maig. Tornarem amb forces renovades.

En veiem al mes de juny. Bona Pasqua!

20 ENTREVISTA

El guanyador s’emportarà l’obsequi d’una mona de xocolata. Obsequi a tots els participants.

3r Concurs de dibuixPastisseria La Rosella

per a nens i nenes fins a 12 anysPortan’s el teu dibuix i rebràs un obsequi

Plaça de Sant Roc, 11 - Bellver de CerdanyaTel. 973 51 12 19

Miquel Àngel Martín dirigeix la pastisseria La Rosella a Bellver de Cerdanya. Té dues filles, la Neus i la Clara i compte, també, amb l’inestimbles ajut de la seva dona.Ha participat amb altres pastissers al mes de la xocolata que s’ha celebrat recentment a Puigcerdà.

Que et va portar a ser pastisser?Vaig començar com si fos un joc a la pastisseria Peitx, i el que va començar sent un joc va acabar amb el que és la meva dedicació i passió.

Ens pots fer un resum de la teva carrera

profesional,llocs i tasques que has fet?Porto 34 anys de pastisser repartits entre Puigcerdà, la Seu d’Urgell i Bellver de Cerdanya.Ha canviat molt el teu món en els últims 10 anys? En que?Si, està canviant tecnologicament.

I el consum de productes de pastisseria? Cap a on anem?Estem passant una època en la que sembla que estem americanitzats on volem pastissos plens de greixos i sucres, però a la llarga tornen al que són les coses tradicionals i més sanes.

Com valores el mes de la Xocolata organitzat per Puigcerda?El valoro molt positivament, considero que és un incentiu per a la nostra comarca que ha guanyat prestigi i participantnts, ja que s’han afegit els ajuntaments de Bellver de Cerdanya i Llívia. Hem de contemplar, també, que aquest èxit és gràcies a la col·laboració desinteresada d’alguns pastissers de la Cerdanya.

Quins secrets s’han de saber per treballar be la Xocolata?El secret principal de la xocolata és la temperatura.

Sabem que la teva dona es una peça clau a La Rosella. Quina es la seva aportacio?És la persona que està de cara al públic, la que dóna la cara pels que estem al darrera i intenta sempre contentar als clients per tornar-los a rebre novament amb els braços ben oberts.

Esperem que venguis moltes mones.Vols afegir alguna cosa per els nostres lectors?La Rosella està oberta per tothom i esperem a tots els qui vulguin venir.

Entrevistem Miquel Àngel Martín de la pastisseria La Rosella de Bellver de Cerdanya, un gran pastisser i xocolater

Gaudiu de la cara oculta de la natura

Tel : +33 4 68 26 14 20 Adreça postal i GPS : 66210 Fontrabiouse

www.grottes-de-france.com

OBERTURA*

FONTRABIOSACova de

Des del 5 de desembre fins a l’últim dia de les vacances de Tots Sants

Començament de les visites: 10h30/11h30 - 14h30/15h30/16h30

Començament de les visites: 10h30/11h30 - 14h30/15h30/16h30/17h30

Començament de les visites: 10h15/11h00/11h45/12h30/13h15/14h00 ** A la tarda, sortides regulars cada 30 minuts aproximadament fins a les 18h (última sortida)

Començament de les visites: 14h30/15h30/16h30 (última sortida)

Tancament (tancat els dies 24, 25 i 31 de desembre i l’1 de gener)

DNG F M A M J J A S O

*Per als grups, possibilitat de concertar l’horari **En la mesura dels llocs disponibles

a 30 min de FONT ROMEU, a 20 min de MONT LOUIS i a 10 min des Angles

Carrer de la Costa,42 - 08023 Barcelona Telf. 932 845 552 - www.fincaspadua.com

• Administració Comunitats de propietaris

• Compra - Venda d’immobles

• Lloguers• Certificacions energètiques• Cèdules d’habitabilitat• Gestió de patrimonis

La millor administracióal millor preuPressupostos sense compromís

Estem situats al centre de la Cer-danya francesa i del Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans. A prop de Puigcerdà, Llívia, FontRo-meu, Puigmal, Eyna, Les Angles, Porte, La Molina i Masella. Un re-fugi privilegiat per passar-hi les va-cances de tot l’any. La tranquil·litat i un paisatge autèntic encomanen el respecte per l’entorn. A l’estiu es poden fer magnífiques passejades per la Vall del Segre i del Puigmal, aprop dels Valls d’aigua calenta de Llo i molt a prop del Parc Aquàtic d’Err, també Centre de nombroses activitats esportives i culturals per als més actius. S’hi poden llogar xa-lets confortables i equipats per a 4, 6 i 8 persones ja sigui per una estada de cap de setmana o per a setmanes senceres. Hi ha parcel·les indivi-duals de 250m2 en uns 300m2 amb pàrquing individual per a 2 cotxes, sala de jocs i jocs per a nens. La qualitat en el servei, la seguretat, la responsabilitat i el respecte per l’entorn són els nostres principis bàsics. El Sr. i la Sra. Pouget jun-tament amb tot el seu personal us hi garanteixen una estada excel·lent.

COMPLEXE NOU A ERR

a 2km de Saillagouse al peu del Puigmal

“EL PASTURAL”· Parcel·les individuals

de 270 a 300m2· Venda de xalets de fusta (3/4 habitacions, 2 banys, terrassa,

2 places de pàrquing)· Preus dels xalets

totalment equipats claus en mà: 95.000€ - 110.000€-

150.000€ - 175.000€ (IVA inclòs sense despeses de notari)

EQUIPAMENTS: Cuina equipada. 1 ó 2 banys amb dutxa. Mantes. T.V. Terrassa. Jardí. Wifi gratuïtAPARCAMENT: al xalet per 2 cotxesPAGAMENT: Targeta de crèdit o efectiu.SUPLEMENTS: Electricitat 0,28 Euros el kw.ANIMALS: 5 Euros/nit vacunats.Acceptats: 1 gos gros ó 2 de petits. Taxa turística: + de 13 anys : 0,25 € / dia

SERVEIS: Neteja 35 Euros/46 Euros.Genêt, Lupin, Jasmin: 35 €

Gentiane, Edelweiss, Angélique: 46 €Fitxa rentadora : 5,00 Euros.Fitxa secadora : 5,00 Euros.

Lloguer llençols/setmana: 10,00 Euros.2 restaurants a 250 m i a 500 m.

TARIFES 2013/2014. PREUS DE LLOGUER XALET (sense consum elèctric)Tarifes vàlides del 01/12/13 al 30 /11 /14. Setmanes i caps de setmana

Alta BaixaVacances escolars: 02-12-13/ 21-12-13 setmanes senceres 21-12-13/ 10-01-14 10-01-14/ 01-03-14 01-03-14/ 15-03-14 15-03-14/ 19-07-14 19-07-14/ 23-08-14 23-08-13/ 30-11-142 ad. + 2 enf. 7 nits “Genet” Saillagouse 510 € 330 €2 ad. + 2 enf. 2 nits “Genet” Saillagouse 237 € (+ 1 nuit 90 €) 200 € (+ 1 nuit 43 €)4 ad. + 2 enf. 7 nits “Lupin”Saillagouse 595 € 380 €4 ad. + 2 enf. 2 nits “Lupin”Saillagouse 284 € ( + 1 nuit 105 €) 245 € (+ 1 nuit 48 €)6 ad. + 2 enf. 7 nits “ Gentiane”Saillagouse/ Err 876 € 570 €6 ad. + 2 enf. 2 nits “Gentiane” Saillagouse/ Err 413 € ( + 1 nuit 151 €) 345 € (+ 1 nuit 75 €)8 adultes 7 nits “Edelweiss”Saillagouse/ Err 948 € 630 €8 adultes 2 nits “Edelweiss” Saillagouse/ Err 459 € (+ 1 nuit 158 €) 375 € (+ 1 nuit 85 €)2 ad. + 3 enf. 7 nits “Jasmin” Err 575 € 390 €2 ad. + 3 enf. 2 nits “Jasmin” Err 289 € (+ 1 nuit 90 €) 240 € (+ 1 nuit 48 €)4 ad. + 3 enf. 7 nits “Angélique” Err 773 € 450 €4 ad. + 3 enf. 2 nits “Angélique” Err 335 € ( + 1 nuit 105 €) 285 € (+ 1 nuit 60 €)

PARC RESIDENTIEL “ LE VEDRIGNANS” - Route de Védrignans - 66800 SAILLAGOUSEPARC RESIDENTIEL “ EL PASTURAL” - Route du Puigmal - 66800 ERRTél: 00.33(0)4.68.04.04.79 - Fax: 00.33(0)4.68.04.06.89Email: levedrignans66@orange.fr - www.levedrignans.com

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

C. de l’Escultor Canet 11, Local - 08028 Barcelona - Telèfon: 932 980 587 franet@franet.es - www.franet.es

F FRANETFacility Services22 anys d’experiència en serveis de manteniments

Què fem?· Neteges

· Jardineria

· Consergeria

· Abrillantats

· Poliments

Qui són els nostres clients?

· Comunitats de propietaris

· Despatxos

· Oficines

· Col·legis

· Naus industrials

· Clíniques i hospitals

· Centres Comercials

· Grans superfícies

· Pàrquings

· Gimnasos

· Obra nova

Emporteu-vos la nostra pastisseria!

HOTEL - RESTAURANT PLANESLa Vieille Maison Cerdane - 1895

Place de Cerdagne 66800 · Saillagouse · Tel. 00 334 68 04 72 08 · www.planotel.fr

Amb l’etiqueta Planes compartiu un moment únic de plaerDisfruteu tot l’any la nostra gamma d’elaboracions “Maison” I també els nostres plats cuinats:

Foie gras, Ànec amb raïm, filet de bou...Els nostres plats estan elaborats amb

productes frescos de la temporada i un toc especial per al plaer dels ulls.

• Mil fulls• Flor de Cerdanya• Pastissos de fruites• Selva negra

• Anthurium• Cardenal• Dolços de fruites• Macarons al gust

Especialitats per a bateigs, comunions, casaments, aniversaris...Comandes amb 48 hores d’antelació al telf. 00 334 68 04 72 08La direcció es reserva el dret de no agafar comandes durant els períodes de vacances o d’indisponibilitat.

Eric Planes participa al Mes de la Xocolata a Puigcerdàoferint una master-class de pastisseria amb xocolata

22 REPORTATGE

24 ENTREVISTA 24 ENTREVISTA

II Edu PalomaresEntrevistem Jean Yves Jail i Isabelle Jail, propietaris dels Banys de Llo (Cerdanya Nord). Des de fa sis anys que van prendre la direcció del centre i des de llavors han fet importants reformes i han ampliat els serveis. Els Banys segueixen, però mantenint els mateixos preus populars de sempre, si bé les prestacions sí que han augmentat. Aquesta parella de executius farmacèutics han aplicat tot el seu coneixement en el sector per millorar totes les prestacions en el sector de cures de benestar i bellesa, amb tractaments especialitzats i també millorant el control de les aigües calentes de Llo. Un espai privilegiat on l’estrès i les tensions desapareixen per donar pas a les sensacions de relaxació i pau. A més, l’efecte terapèutic de les aigües naturals mil·lenàries que surten des de 4.000 metres de profunditat impregnades de minerals i substàncies curatives fan encara més llargs els seus poders curatius. Tot seguit ens ho expliquen en primera persona.

Quin és l’esperit de la vostra gestió dels Banys de Llo?Jean Yves: Doncs en general hem guardat el mateix esperit de sempre. Sobretot volem que els Banys de Llo siguin un espai accessible per a tothom com sempre ha

estat. Per això hem respectat els preus (12 euros entrada general per adults, i 9 euros els nens) i la filosofia que hi havia en aquest sentit des de que es va obrir el centre l’any 1996.

Però hi ha hagut alguns canvis notables des de què veu agafar vosaltres la gestió....Isabelle: Sí, netament hi ha hagut moltes inversions en remodelar totes les piscines, i les instal·lacions en general, com els vestidors. Així mateix també hem incorporat serveis complementaris i totalment opcionals de cara als clients més exigents i que volen tractaments de bellesa i benestar. En aquest sentit cal destacar l’obertura de l’espai annex als Banys anomenat Spa Natural i en el qual ens dediquem a oferir tractaments més exclusius tant de bellesa com de benestar: fem massatges i tenim un equip professional dedicat a aquest camp en un espai totalment equipat amb les últimes màquines del mercat en matèria de massatges i benestar. Així mateix, també realitzem totes les cures amb productes totalment 100% naturals i molts d’ells elaborats amb les mateixes aigües de Llo.

Per tant hem creat una línia de productes propis com xampús, gels i cremes...

I Quines han estat les millores en el que són pròpiament els banys?J.Y: Doncs hem refet totes les piscines de manera que hem millorat en seguretat i també renovat totes les instal·lacions. Mica en mica, hem anat fent obres en totes les instal·lacions dels Banys, doncs: l’Spa Relaxant està equipat amb ‘aquamusique’ i gandules aquàtiques amb bombolles; l’Spa Tonificant està dotat de guèisers, banys amb remolins i sortidors submarins; la piscina gran exterior descoberta que funciona durant tot l’any i que està equipada amb sortides de canons d’aigua, banquetes amb bombolles, i massatge de peus; el Jacuzzi Interior, amb bombolles i sortidors; el Bany Cobert on l’aigua surt a una temperatura de 37ºC de manera natural, aquesta piscina també està equipada amb cascades, corrents d’aigua, banquetes de massatge, i música subaquàtica. Després tenim el Hammam de Muntanya amb banquetes calentes i pantalla audiovisual per gaudir dels banys de vapor en plena muntanya; i també la Sauna Lluminosa equipada amb corrents

d’aigua fresca en aspersió, pluja torrencial i cascada.

El gran secret però és aquesta aigua natural que surt calenta des de les profunditats de la terra i que s’obre pas a través de les falles naturals de la muntanya:I: Efectivament, l’aigua està ubicada a 4.000 metres sota el mantell terrestre a tocar del magma i està allà per un període d’uns 10.000 anys abans no surt a la superfície. És per aquest motiu que surt tant calenta de la muntanya i en els nostres banys la tenim a uns 37 graus. En tot aquest recorregut l’aigua agafa un munt de propietats mineralògiques i també fa que es cultivin unes petites microalgues anomenades del cicle dels sofre i que tenen excel·lents propietats per la pell, les ungles, les articulacions, així com per la cicatrització de ferides o cremades. En general és una aigua que conté molts oligoelements i molts antioxidants que són magnífics contra l’embelliment de la pell. En aquest aspecte, els banys ofereixen totes aquestes propietats. I les nostres cures que oferim a part dels banys també estan basades en aquestes propietats de l’aigua de manera que utilitzem concentracions més elevades d’aquestes microalgues.

I també compteu amb un petit edifici que veu restaurar i que ara l’heu convertit en petits apartaments per llogar en un ‘pack’ amb les cures i els Banys...J.Y: Sí, és una mica la cirereta del pastís. Es tracta de tres petits apartaments que tenim en lloguer per a les persones que vulguin fer un cap de setmana de tractaments o alguns dies també entre setmana. Es tracta d’apartaments totalment renovats i equipats amb tots els conforts, i que estan just en l’edifici del costat dels Banys. Per això oferim la possibilitat de fer la reserva a qui ho desitgi bé per la nostra web, el nostre mail o en els telèfons dels Banys. El mail és bains-llo@hotmail.fr.

Entrevistem Jean Yves Jail i Isabelle Jail, propietaris dels Banys de Llo. “Sobretot volem que els Banys de Llo siguin un espai accessible

per a tothom, com sempre ha estat”

L’aigua agafa un munt de

propietats mineralògiques

i també fa que es cultivin

unes petites microalgues

anomenades del cicle

dels sofre i que tenen

excel·lents propietats’