Alimentació sostenible (IV). Ous, lactis i mel. Quan parlem dels “animals convertits en aliments”, l’escorxador és l’objectiu.  Els “animals que han de produir aliments”,  quasi sempre femelles, també tenen aquest destí final, però com a deriva dels processos d’ús i explotació als que queden sotmeses durant la seua vida.  Per tant, viuen un infern més llarg.  Tan llarg com el de les truges, condemnades a parir, una i altra vegada, els garrins que es maten per a omplir els aparadors de les carnisseries.  Condemnades a restar a aquelles corts fosques i insalubres fins que deixen de ser màquines de parir, amb una “producció” d’uns 25 garrins per any.  És la vida miserable de les gallines en bateria, de les vaques, ovelles i cabres lleteres, o de les abelles de la mel. Les “regles” de la producció ecològica estableixen la fi d’aquest infern, ja que situen el “benestar animal” com a referent principal.  Pere Maspons, responsable de la granja d’ous ecològics Mas Pons, explica que les gallines han d’estar “en llibertat”, el que vol dir que no poden romandre tancades dins de gàbies, i que han de disposar d’espais coberts suficients i de patis oberts amples per a rascar el terra, arreplegar cucs, estirar les ales, etc.  També han de tindre una alimentació ecològica sense colorants ni conservants artificials, produïda sense adobs químics, ni pesticides ni llavors modificades genèticament.  Les gallines que viuen en aquestes condicions produeixen els ous tipus “0” .1

Les vaques de llet han de disposar de condicions d’allotjament i d’alimentació pròximes a la vida natural, com més siga possible.  Les màquines de munyir imiten la boca i la llengua del vedell, en una seqüència

de succió i massatge.  Les zones de repòs han de ser confortables, amb menjadores individuals on les vaques mengen només quan volen.  I, sobre tot, espais de pastura per a remugar “en llibertat” .2

Les abelles han de viure a zones naturals, sense contaminació ambiental i properes a un punt d’aigua sense contaminació química, allunyades un mínim de 3 km de qualsevol focus de contaminació agrícola o de qualsevol mena, com un abocador, una carretera, etc.  Encara que no està prohibida, s’ha de limitar la transhumància per a evitar estrès i malalties.  S’ha de permetre que el rusc dispose dels recursos propis suficients per a alimentar-se i, quan les reserves de les abelles

Jornal, economia domèstica i sostenible, 24/10/2010.  El Rull – Can Mas Pons, ous ecològics a redós dels Cingles de 1

Bertí.  Text i vídeo. http://www.jornal.cat/entrevista/5819/ous-ecologics-granja-maspons

Generalitat de Catalunya, Departament de Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.  Fitxes tècniques de Producció 2

agroalimentària ecològica (PAE).  Fitxa tècnica 5 : Boví de llet ecològic I.http://www20.gencat.cat/docs/DAR/AL_Alimentacio/AL01_PAE/06_Publicacions_material_referencia/Fitxers_estatics/PAE5.pdf

Explotació ecològica.  Vaques lleteres pasturant.

Abelles al rusc.

no siguen suficients, se les pot alimentar amb mel, sucre o xarop de sucre de cultiu ecològic . 3

Anem a imaginar que es compleixen amb totes aquestes condicions de producció.  És molt imaginar, com han demostrat algunes investigacions .  Però es de suposar que 4

moltes produccions voldran garantir la qualitat i no fer malbé el “prestigi” que la marca ecològica té als mercats, i que sosté els preus de venda.  Quina és la realitat  d’aquests temples del “benestar”, de les granges ecològiques?Xavier Julian, Director comercial de la Granja Mas Pons, ens diu que “el benestar animal compta”, que les gallines viuen tranquil·les i que, una mica, treballen “com les persones”: fet el seu treball, poden voltar.  “No tot és treballar, tenen un descans, un oci…  Tenim un compromís amb aquests an imals , en l’alimentació, amb el maneig”.

Però aquest compromís només és temporal.  Els galliners ecològics han de ser econòmicament rendibles: han d’explotar un nombre suficient de gallines amb una productivitat acceptable. L’estratègia que s’aplica és coneguda amb el nom de “tot dintre, tot fora”: es treballa amb un lot de gallines de la mateixa edat durant un temps determinat i, després, arriba el buidat sanitari.  Es netegen a consciència les instal·lacions i es deixen buides durant 40 dies com a mínim, per a garantir un ambient sa a les gallines joves que vindran, sensibles a infeccions com el coccidi.  La reposició es realitza amb un lot homogeni de gallines, d’entre 15 i 16 setmanes d’edat.  Poc després, quan ja s’han adaptat als nous espais, arriben a l’edat òptima per a començar a posar ous.El cicle productiu és manté, habitualment, en un any de posta.  Les gallines arriben a les 72 setmanes de vida i inicien la muda de les plomes, que consumeix les seues energies i els fa deixar de pondre ous.  En ocasions, s’opta per obtindre un segon any de posta (fins a les 120 setmanes de vida) mitjançant la muda induïda , que 5

acurta el període durant el qual les gallines canvien les plomes.  S’ha de “donar eixida” al lot de gallines que han completat el cicle productiu i, tranctant-se d’animals que no produeixen, només tenen una: l’escorxador .6

PAE.  Fitxa tècnica 8: Apicultura ecològica.3

http://www20.gencat.cat/docs/DAR/DE_Departament/DE10_Publicacions_DAR/DE10_A05_Fulls_informatius/Documents/Fitxers_estatics/FitxaPAE_008.pdf

L’organització internacional de drets animals Igualdad Animal ha fet públics els resultats de més de 2 anys d’investigació 4

a 172 granges de porcs de l’estat espanyol, posant de manifest la situació.  També, a les explotacions i escorxadors ecològics: http://www.granjasdecerdos.org/informe/explotacion/ecologica. Un exemple concret: http://www.naciodigital.cat/blocdefotos/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=47649

Consisteix en suprimir la llum artificial, si s’utilitza, i tallar l’alimentació de les gallines o substituir-la per altra pobre en 5

proteïnes.  Forçar el procés natural de muda genera un alt nivell d’estrès que acaba amb la mort de moltes gallines.

PAE, fitxa tècnica 9: L’avicultura ecològica de posta. 6

http://www20.gencat.cat/docs/DAR/AL_Alimentacio/AL01_PAE/08_Publicacions_material_referencia/Fitxers_estatics/PAE9%20definitiu.pdf

Granja ecològica de gallines.

Gallina Isa Brown, raça híbrida ponedora.

En el cas de la producció lletera, les contradiccions ètiques són més evidents.  Els vedells continuen naixent i el seu destí és convertir-se en carn. 

Una de les opcions de la ramaderia ecològica és la d’allargar les lactacions, els periodes entre part i part durant els quals les vaques sóm munyides, i trencar amb l’obssessió “d’un part per any”.  La inseminació artificial està autoritzada.  L’encalostrat de les vedelles acabades de nàixer només ha de ser directe de la mare “si és possible”.  En la gran majoria dels casos, els nadons són separats de la mare immediatament; només unes poques produccions combinen la munyida i l’alletament de vedells i vedelles.  Totes les d e l e s p r o d u c c i o n s e c o l ò g i q u e s s’alimenten, això si, de llet de vaca, però no més enllà dels 3 mesos de vida s’inicia el deslletament.Les races de vaques representen altre problema.  La vaca Holstein és un producte d’encreuament perfeccionat al laboratori que fou “pensat” per a la producció intensiva.  Normalment, les granges ecològiques són antigues granges intensives que s’han reconvertit i compten amb un patrimoni de vaques Holstein que intenten adaptar als nous interessos econòmics.  Però molts individus “no saben frenar” i pateixen el procés de desgast físic al que estan condemnades per la seua genètica forçada.  L’alternativa està en la selecció dels animals més aptes i l’encreuament amb races més rústiques.  Ara, s’han d’aconseguir Holstein que no siguen Holstein.  Quan es parla de selecció, es parla de sacrifici i escorxador. Existeixen altres qüestions.  Per exemple, està permès l’ús del que es coneix com a pastor elèctric, que no és altra cosa que una tanca electrificada.  El document sobre

producció de llet de boví ecològica de la Producció Agroalimentària Ecològica, depenent del Departament de Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, ens diu que les vaques l’han de conèixer.  Hem d’entendre que el senyor pastor no és presentat a les vaques a un saló de té, que han de saber que la tanca està electrificada de l’única manera possible: havent estat en contacte amb ella .  El “benestar” animal és, per tant, més que qüestionable.7

El tercer exemple és el de les abelles.  Un rusc salvatge produeix mel en abundància i creix en grandària fins a arribar a l’eixamament, la creació d’un eixam d’abelles que, amb una reina, marxa i construeix un nou rusc.  És la forma natural de reproducció de les colònies, que es talla amb la recol·lecció humana.  Els humans s’apropien de la mel i eviten l’eixamament, per a garantir que el rusc compte amb la població suficient i oferisca una producció rendible.La vida de les obreres és variable: les nascudes a la primavera viuen unes poques setmanes, i les nascudes a la tardor, com que hivernen al rusc, viuen uns quants mesos.  El cas de la reina és molt distint: pot viure 5 anys, i es coneixen casos que han arribat als 8.  Però la seua productivitat decreix als 3 anys.  Deixa de posar el nombre d’ous necessaris per a mantindre la població del rusc

Nota 2.  Pàgina 2.7

Vaca de raça Holstein.

Bresca amb cries.

i, per això, s’aconsella substituir-la per altra més jove. Al menys, en el cas de la mel ecològica, està prohibit brescar quadres amb zones de cria.  Les bresques, amb els típics hexàgons on es deposita la mel, són els llocs on la reina deposita els ous i on les obreres mainaderes cuiden de les larves, nimfes i petites abelles fins que s’incorporen al

treball.  La producció ecològica separa la zona d’explotació amb un bloqueig que aprofita la mida de la reina i no li permet passar a posar ous, deixant una zona del rusc per a cria.  Però això no impedeix que moltes abelles moren durant la manipulació dels quadres, i a causa de l’estrès que els genera els treballs humans al rusc. Algunes persones pensaran que només són insectes, però aquest no és el problema.  No importa la mida i el tipus d’animal: es tracta d’una forma d’ús i explotació que, a diferència del que ens volen fer creure sovint, no és innòcua.  Genera patiment i condemna els individus a una vida i una mort que no és la que marca la seua natura.Com sempre, el benestar és una disfressa que no pot enganyar ningú.  Els vincles de les granges ecològiques amb l’escorxador són els mateixos que tenen les granges

de producció intensiva, ja que sempre arriba el moment que “els animals que donen menjar” deixen de fer-ho amb la intensitat adequada.  Milloren les condicions de l’explotació, que és l’autèntic problema.  Les vaques lleteres ecològiques acaben convertides en carn d’hamburguesa, com les de les granges intensives, i les gallines acaben convertides en brou de pollastre o en menjar per a gos.!!!!

Quadres d'un rusc.