algunes estratÈgies per a treballar amb …malsius2/nvadaptacionsexemp.pdf · com si no pass és...

ALGUNES ESTRATGIES PER A TREBALLAR AMB LALUMNAT NOUVINGUT A LAULA ORDINRIA

Montserrat Alsius de l ELIC del Valls Oc. II

PROPOSTA PER ADAPTAR LES CINCIES SOCIALS A 1ria i a lESO

Lansietat, la por al fracs o al ridcul han de ser desterrats de les aules, perqu tothomsha de sentir capa dassolir all que se li demana, ja que mai no se li demanar resque estigui per sobre de les seves possibilitats.

ADAPTACIONS CURRICULARS

Igualtat doportunitats/Dret a la diferncia

Adaptar perqu tots tinguin loportunitat daprendre

Actituds davant la diversitat

Hi ha escoles o professionals que observen el fenomen des de fora, com si no passs res i el discurs que fan s: no hi ha cap problema, sadapten b a la dinmica de lescola(o de la classe).

El paper del professor/a

Altres aborden lacollida daquests alumnes i de les seves famlies des de una perspectiva paternalista i sobreprotectora que comporta una visidinferioritat dels nouvinguts i a la llarga crea desigualtats que fan augmentar els conflictes .

Adaptacions curriculars

Hi ha un tercer cas que acostuma a ser el de les escoles on hi ha una dinmica interna de reflexi, que adonant-se de la nova realitat, busquen solucions que donin respostes a les necessitats i als canvis detectats.



Les adaptacions curriculars sn aquells ajustaments o actuacions dirigides a adequar el currculum a les necessitats dun/a alumne/a o a un grup determinat.

En funci de les necessitats detectades, les adaptacions podensuposar mesures de carcter molt diferent.

Sn aquelles modificacions que permetran a l'alumne desenvoluparles competncies bsiques de l'Etapa. Solen ser adaptacionstransitries o temporals que cada professor realitzar sense que calgui trmit ms enll del centre. Cada professor/a en l'mbit de la seva competncia realitzar una programaci adaptada a aquestgrup d'alumnes. Aquesta programaci, respectar els contingutsbsics del curs corresponent, flexibilitzar la seva matria quant als:

a.Objectiusb.Contingutsc.Metodologiad.Avaluaci

Adaptacions poc significatives

per inclusi (cas dels alumnes superdotats), per temporalitzaci fora de cicle.Per eliminaci ( en casos extrems ).

Adaptacions significatives

Suposen una adequaci en elements curriculars que esconsideren mnims o nuclears (continguts i objectius ).Els canvis poden ser:

QESTIONS PRVIES

Sentir que formen part del grup classe, que fan el mateix que els altres i que el professor/a els t en compte afavorir el seu rendiment.

s important collocar el llist ni molt baix ni molt alt, ha destar en concordana amb el punt de partida de lalumne/a i les seves capacitats.

Les grans llacunes en uns camps concrets de coneixement condueixen molts nens/es a langoixa i al desencs.

Cal que el treball que lalumne/a realitzi a les classes de laula ordinria estigui connectat amb el treball que realitzen la resta de companys, per tant ens allunyarem daquelles prctiques que laparten dels aprenentatges que es realitzen en aquell moment.

Criteri general:

Qualsevol adaptaci sha de fer en funci del currculum de referncia i de les necessitats de lalumne/a.

Sempre que sigui possible, lalumne/a utilitzar el mateix material que la resta, seleccionant-ne continguts i activitats i elaborant una fitxa complementria si cal.

Fitxa complementria

OBJECTIUS: Qu aprendrs.

LXIC BSIC DE LA UNITAT ( amb suports visuals, si cal ).

EXPLICACI DE CONCEPTES DE MANERA MS

ENTENEDORA ( amb suports visuals, si cal )REFERNCIA DE LES ACTIVITATS DEL LLIBRE QUE HA DE FER.ACTIVITATS PER CONSOLIDAR ELS OBJECTIUS SELECCIONATS.

Criteris en relaci a les capacitats lingstiques *:

Abans de comenar el tema, introduir, anticipar el significat del lxic o destacar el lxic ms significatiu de la unitat.

Simplificar els ttols, sovint sn complicats.

Simplificar els textos: en frases simples, sintaxi directa.

Facilitar la comprensi mitjanant fotos, dibuixos, esquemes, mapes conceptuals...

Proposar activitats domplir buits, seleccionar, relacionar... si les del llibre sn massa complexes.

Proposar exercicis de resum i de sntesi.* Font consultada: Llicncia destudis :Materials daprenentatge per a lalumnat nouvingut en la fase de transici

a laula ordinria de Carme Andrade Platero i Antnia Farr.

Criteris en relaci a la selecci de continguts *:

Seleccionar els continguts que reforcin els aprenentatges previs de lalumne/a.

Prioritzar aquells continguts que afavoreixin laprenentatge autnom de lalumnat.Seleccionar els que siguin significatius de cara a aprenentatgesposteriors.Diversificar els exercicis, en la mesura que es pugui, tant pel que fa a tipologiescom a la dificultat.

Prioritzar els que li permetin anar assolint les competncies bsiques.

Potenciar o seleccionar els exercicis amb: esquemes, smbols i grfics.

Potenciar les activitats interdisciplinries.

Proposar activitats que sintetitzin els coneixements apresos.

Potenciar els exercicis dautocomprovaci.

Seleccionar aquells amb qu poden tenir ms xit.

*Font consultada: Llicncia destudis :Materials daprenentatge per a lalumnat nouvingut en la fase de transicia laula ordinria de Carme Andrade Platero i Antnia Farr.

EXEMPLES DADAPTACIONS CURRICULARS

Exemple 3. Elaboraci de material alternatiu prenent com a referent el mateix material que fan servir la resta de la classe( prvia selecci dobjectius ).

Exemple 1. Selecci de continguts i activitats del llibre de text ( prvia selecci dobjectius ).

Exemple 2. Selecci de continguts i activitats del llibre de text( prvia selecci dobjectius ) i activitats complementries i/o compensatries .

Exemple 1. Selecci de continguts i activitats del llibre de text ( prvia selecci dobjectius).

PROPOSTA DADAPTACI CURRICULARMatria: Cincies SocialsUnitat: MIGRACIONS I ESTRUCTURA DE LA POBLACINivell: 2n dESO

Adaptaci del tema 11 del llibre de C. Socials: MARCA DE 2n dESO

11. MIGRACIONS I ESTRUCTURA DE LA POBLACI

Introducci(Pg. 172)Respon per escrit les tres preguntes daquesta pgina(nouvinguts, i si es creu convenient tamb els altres ).(Prviament es treballaran oralment amb tota la classe).

1. Els moviments migratorisPg.174Fes el dibuix emigrants-immigrantsRespon la pregunta nm.1 ( fa referncia a un esquema)

Pg. 175Respon la pregunta nm 3 Ten recordes ?Dibuixa el grfic ( sels ha dexplicar) i respon les preguntes 2 i 4( si en saps alguna altra respon-la ).

Adaptaci del tema 11 del llibre de C. Socials: MARCA DE 2n dESO

2. Moviments migratoris avuiFes el grfic de la pg. 176 i respon la pregunta nm. 1Fes el mapa dels corrents migratoris

3. Conseqncies i control de les migracionsCopia el mapa conceptual Ara escriu-lo en forma de text (posant els verbs)

........./ ( continua amb els apartats 4 i 5 )

Exemple 2. Selecci de continguts i activitats del llibre de text ( prvia selecci dobjectius )

i activitats complementries i/o compensatries.

PROPOSTA DADAPTACI CURRICULARMatria: Cincies SocialsUnitat: LEDAT MITJANANivell: 2n dESO

QU EN S DEL TEMA ?

TREBALL DIMATGES I SUPORTS VISUALS I DE LXIC

PROCEDIMENTS

Estructura de al unitat treballada*

Preparar una preavaluaci amb continguts molt bsics.

1. Unir amb fletxes2. Subratllar paraules, omplir buits3. Seleccionar imatges, paraules, smbols...

Comentar les imatges, grfics del llibre o dossier i altres suports visuals

Buscar al diccionariOrdenar alfabticamentUtilitzaci de diversos tipus de diccionari

Treball dels continguts procedimentals seleccionats..Ampliaci dels continguts i del treball de llengua

ACTIVITATS DE REPS I DE SNTESI Esquemes

Resums

Mapes conceptuals

Treball en petit grup de resum del tema

PROPOSTA DE TREBALL COOPERATIU/GRUP AMB LA RESTA DALUMNES DE LAULA

AVALUACIFer una avaluaci contnua, sistemtica i global de la tasca diria, del treball a casa,

del treball en grup etc...

Facilitar instruments dautoavaluaci.

Diversificar els instruments davaluaci ( proves orals, proves amb material consulta,

valoraci tasca diria, proves amb preguntes tancades...)

Font consultada: Llicncia destudis :Materials daprenentatge per a lalumnat nouvingut en la fase de transicia laula ordinria de Carme Andrade Platero i Antnia Farr.

2. ESCRIU EL SIGNIFICAT DE LES PARAULES SEGENTS:( Cal treballar aquest lxic abans de lexplicaci del tema )

Cerimnies:

Pelegrinatge:

Expedici:

Conseqncia:

Monjos i monges:

Arquitectura:

Escultura:

Monestir:

Pintura:

Poder: Aconseguir que els altres facin el que tu vols.Cristiandat: Conjunt de persones cristianes que senten que sn de la mateixa comunitat.Esglsia:

1Edifici on es celebren cerimnies religioses.Tamb vol dir:

2Conjunt de tots els ministres duna esglsia: Papa, cardenals, arquebisbes bisbes, priors, sacerdots, frares, monjos , monges ( mira el dibuix de la pgina 43 ).

Croades: Expedici de cristians per reconquerir Terra Santa.Romnic: Estil arquitectnic propi de lEuropa occidental durant lEdat Mitjana.Estil arquitectnica: Manera caracterstica de fer edificis.

3. QU EN SAPS ?

Posa una creu X a lopci correcta. Si no ho saps deixa-ho en blanc.

11.A les esglsies romniques no hi havia imatges

10.La majoria dedificis romnics eren religiosos

9.El romnic era la manera de construir ms important de lEdat Mitjana

8. Als monestirs, els monjos i monges hi pregaven i els pagesos treballaven la terra

7. La gent vivia al camp. Les esglsies eren a la ciutat

6. Als europeus amb les Croades no aconsegueixen res

5. Les Croades eren persones que feien creus

4. LEsglsia era pobre

3. LEsglsia tenia molt poder

2. Els cristians havien de fer obligatriament algunes coses

1. La majoria de la poblaci era cristiana

NOSA LEUROPA OCCIDENTAL A LEDAT MITJANA...

4 . ESCRIU OCCIDENT I ORIENT A LES ETIQUETES BLANQUES :

Referent adaptaci : MARCA 2 VICENS VIVES

5 . OBSERVA AQUESTS MAPES DE TERRA SANTA


6 . FIXAT B ON S TERRA SANTA


7 . ON S ESPANYA? I TERRA SANTA ? FES-HI UN CERCLE


8. ESCOLTA LEXPLICACI I MARCA AMB UNA CREU x TOT EL QUE VAGIS ENTENENT DEL TEMA.

1. EL PAPER DE LESGLSIA

Lesglsia fixava les obligacions dels cristians

Cap a lany 1000 la majoria de poblaci era cristiana

1.1. UNA EUROPA CRISTIANA

LEsglsia tenia molt poder

A ledat mitjana totes les festes eren religioses.

1.2 LESGLSIA REGULAVA LA VIDA SOCIAL

A lpoca feudal, reis i nobles i Esglsia lluiten pel poder. Guanya lEsglsia.

LEsglsia era molt rica

1.3 LORGANITZACI DE LESGLSIA


Hi va haver tres Croades

Comencen expedicions de cristians cap a Terra Santa. Sn les Croades

Quan els turcs ocupen Jerusalem prohibeixen que els cristians hi vagin

Durant molts anys els musulmans permetien als cristians que visitessin Terra Santa

Terra Santa era dels musulmans

Terra Santa ( Jerusalem i zones on havia viscut Jess ) eren llocs de pelegrinatge pels cristians.

2.1 LORIGEN DE LES CROADES

2. LEXPANSI DE LEUROPA CRISTIANA


A travs dels rabs els europeus aprenen moltes coses

El comer doccident sextn cap Orient

2.4 CONSEQNCIES DE LES CROADES

Pgina 43 ( ten recordes ?) nm: 1, 2

Pgina 45 ( ten recordes ?) nm: 1, 3

Pgina 47 ( ten recordes ?) nm: 1



10. FES LES SEGENTS ACTIVITATS DEL LLIBRE

i per aix hi havia imatges a les esglsies

i per tant els vassalls els pagaven diners

motiu pel qual gran part del dia pregaven

per aix sovint senfrontava amb els nobles

per tant els monestirs eren al camp.

La majoria eren pagesos,

L a major part de la gent eren analfabets,

LEsglsia tenia moltes terres,

Els monjos volien fugir del mn,

LEsglsia tenia molt poder

CONSEQNCIACAUSA

9. RELACIONA amb una fletxa :


a) Quina era la manera de construir ms important de lEdat Mitjana ?

b) Fes una creu x als edificis ms importants del romnic:

11. RESPON:

MONESTIRS

CIRCS

SUPERMERCATS

ESGLSIES

TEATRES

12. RESUMEIX LA SNTESI DEL FINAL DEL TEMA ( Per recordar ) ( PG. 55 )


13. CORREGEIX-TE LA PREGUNTA 3: QU EN SAPS ?

11.A les esglsies romniques no hi havia imatges

10.La majoria dedificis romnics eren religiosos

9.El romnic era la manera de construir ms important de lEdat Mitjana

8. Als monestirs, els monjos i monges hi pregaven i els pagesos treballaven la terra

7. La gent vivia al camp. Les esglsies eren a la ciutat

6. Als europeus amb les Croades no aconsegueixen res

5. Les Croades eren persones que feien creus

4. LEsglsia era pobre

3. LEsglsia tenia molt poder

2. Els cristians havien de fer obligatriament algunes coses

1. La majoria de la poblaci era cristiana

NOSA LEUROPA OCCIDENTAL A LEDAT MITJANA...

Castells, vassalls, senyors, monestirs, oraci, llibres, serfs, feudal, protecci.

14. ESCRIU AQUESTES PARAULES ALS ESPAIS QUE ESTAN EN BLANC

15. POSA ELS NOMS DE LES DIFERENTS PARTS DEL MONESTIR. POTS MIRAR EL DIBUIX DEL LLIBRE

16. EN GRUP FEU UN MURAL SOBRE ALGUN DAQUESTS ASPECTES DE LEDAT

MITJANA. DESPRS LEXPOSAREU AL GRUP

El paper de lesglsia cristianaa lEuropa occidental

Les Croades

El romnic


PROPOSTA DADAPTACI CURRICULARMatria: Cincies SocialsUnitat: LEDAT MITJANANivell: 5 de primria

Exemple 3. Elaboraci de material alternatiu prenent com a referent el mateix material que fan servir la resta de la classe( prvia selecci dobjectius ).

El treball previ

Selecci dobjectius i continguts a partir del currculum de 5 i del material utilitzat per al grup classe.

OBJECTIUS SELECCIONATS: - Qu aprendran.- Qu saben ?

1. Conixer lxic bsic relacionat amb lEdat Mitjana.*2. Iniciar-se en la comprensi del temps histric. *3. Iniciar-se en la comprensi de les relacions de causa-efecte.*4. Identificar les grans etapes de la histria dOccident. *5. Aprendre les dates dinici i dacabament de lEdat Mitjana. *6. Saber els perodes de lEdat Mitjana.7. Identificar els tres estaments medievals i els grups que els formaven.8. Aprendre caracterstiques bsiques de lAlta i la Baixa Edat Mitjana.9. Completar un esquema sobre la societat medieval.

10. Completar un text sobre lAlta Edat Mitjana.11. Completar un esquema sobre la Baixa Edat Mitjana.12. Reconixer mapes sobre la histria medieval de la Pennsula Ibrica,

Catalunya i la Corona Catalanoaragonesa. *13. Adquirir una actitud respectuosa amb totes les creences i cultures. *

* Objectius comuns treballats a totes les unitats dhistria.

Objectius: Iniciar-se en la comprensi del temps histric,identificar les grans etapes de la histria dOccident iaprendre les dates dinici i acabament de lEdat Mitjana.

Exemple de selecci de continguts a partir del material utilitzat pel grup classe

Objectius seleccionats

Material grup-classe

Material adaptat

Material grup-classe

Material grup-classe Material adaptat

Objectiu:Identificar els tres estaments medievals i els grups que els formaven.

Objectiu:Identificar els tres estaments medievals i els grups que els formaven.

Material adaptat

Material grup classe

Material adaptat

Material grup classe

Objectius:Iniciar-se en la comprensi de les relacions de causa-efecte.Aprendre caracterstiques bsiquesde la Baixa Edat Mitjana.

Objectius:Iniciar-se en la comprensi de les relacions de causa-efecte.Aprendre caracterstiques bsiquesde la Baixa Edat Mitjana.

Lxic amb imatges.Presentaci dels conceptes de forma visual.Activitats

Estructura de la unitat adaptada:

Presentaci del lxic del tema

CASTELL

SOCIETAT

DINERS

POBRES

RAB VISIGOT

CAMPEROLSERF

NOBLESENYORFEUDAL

SOLDAT REI CAVALLER MONJO BISBE

IMPOSTOS

FEU

Objectiu: 1

E. MITJANA

QUAN VA PASSAR ?

Any 476 d C Any 1492 d C

ARA

Prehistria EdatAntiga

EdatMitjana

EdatModerna

EdatContempornia

Objectius: Iniciar-se en la comprensi del temps histric,identificar les grans etapes de la histria dOccident iaprendre les dates dinici i acabament de lEdat Mitjana.

INFORMACI

QUINES ETAPES HI VA HAVER A LEDAT MITJANA ?

INFORMACIObjectius: Saber els perodes de lEdat Mitjana.Aprendre les dates dinici i dacabament de lEdat Mitjana.

QUINES ETAPES HI VA HAVER A LEDAT MITJANA ?

ALTA EDATMITJANA

BAIXA EDATMITJANA

Anys que van b

Anys que no van b

LEDAT MITJANAA LA

PENNSULAIBRICA

T 2 ETAPES

hi ha hi haHi trobem

INFORMACIObjectius: Saber els perodes de lEdat Mitjana.Aprendre caracterstiques bsiques de lAlta i la Baixa Edat Mitjana

LALTA EDAT MITJANA INFORMACIObjectiu: 8

LA BAIXA EDAT MITJANA INFORMACIObjectius: 3, 8

Jo et deixarterres perqu

les treballis i etprotegir, per

mhaurs de pagarimpostos.

Far el que emmanis, senyor

Necessitoles terres

INFORMACIObjectiu:

Identificar els tres estaments medievals i els grups que els formaven.

EL REGNE VISIGOT I LANDALUS

INFORMACIObjectiu: Reconixer mapes sobre la histria medieval de la Pennsula Ibrica

CATALUNYA A LEDAT MITJANAINFORMACIObjectiu: Reconixer mapes sobre la histria medieval de Catalunya.

LA CORONA CATALANOARAGONESA

INFORMACIObjectiu: Reconixer mapes sobre la histria medieval de la Corona Catalanoaragonesa.

QUAN VA PASSAR ? LES ETAPES DE LA HISTRIA

1. A quin any va comenar lEdat Mitjana ?2. A quin any es va acabar lEdat Mitjana ?3. Quina Edat hi va haver abans de lEdat Mitjana?4. Quina Edat hi va haver desprs de lEdat Mitjana?

1. Completa amb els noms de cada etapa

ACTIVITATSObjectius: Iniciar-se en la comprensi del temps histric, identificar les grans etapes de la histria dOccident i aprendre les dates dinici i acabament de lEdat Mitjana.

QUAN VA PASSAR ? LES ETAPES DE LA HISTRIA

2. Completa amb els noms que falten i amb lany que va acabar lEdat Mitjana

ACTIVITATSObjectius: Iniciar-se en la comprensi del temps histric, identificar les grans etapes de la histria dOccident i saber les dates dinici i acabament de lEdat Mitjana.

3. Relaciona:

Edat Contempornia

Edat Mitjana

Edat Moderna

Edat Antiga

Prehistria

ACTIVITATSObjectius: 2, 4

QUAN VA PASSAR ? ELS PERODES DE LEDAT MITJANA

EDAT MITJANA

visigots

....................

anys que van b

anys que ...............

5. En quins perodes es divideix lEdat Mitjana ?

............................................................................................................

4. Completa


6. CompletaACTIVITATSObjectius: 6, 8

LALTA EDAT MITJANA

7 . Escriu les paraules que hi falten:

Lany 476 sacaba l................... ..................... i comena lAlta Edat ...................Arriben

els.................., sorgeixen els primers................i es fan.........................on hi viuen

els.................. La religi dels monjos s el ........................i la dels rabs ...................

Els musulmans preguen a les......................., i els cristians a les .....................


8. Completa:

LA BAIXA EDAT MITJANA

Revoltes

Les collites no van bLes collites van b

Anys que no van bAnys que van b


9. Escriu cada nom dofici al seu lloc:Boter Fuster Pelleter

LA BAIXA EDAT MITJANA. ELS OFICIS

ACTIVITATSObjectiu: 1

10. Qu passa primer i qu passa desprs ?. Posa-hi els nmeros que hi falten seguint lordre de la histria.

LA BAIXA EDAT MITJANA. MALES COLLITES I PESTA

ACTIVITATSObjectius: Temps/ Causalitat/ Caracterstiques ( 2, 3, 8 )

L EDAT MITJANA. LES ACTIVITATS DE CADASC

11. Escriu a sota de cada dibuix la frase que hi va:

Els serfs treballaven al camp / Els cavallers lluitaven / Els monjos pregaven


LEDAT MITJANA. ELS IMPOSTOS

12. Fes una creu X al costat del dibuix que representa els impostos.


LEDAT MITJANA. LA SOCIETAT

13. Posa-hi els nmeros que hi falten:


LEDAT MITJANA ELS REGNES HISPNICS

16. Pinta Al Andalus dun color i els regnes cristians dun altre. Escriu el noma letiqueta.

AL ANDALUS

Regnescristians

Pinta lallegenda del

mapa

Objectiu: Reconixer mapes sobre la histria medieval de la Pennsula Ibrica. ACTIVITATS

14. Relaciona:ACTIVITATSObjectiu:7

15. Escriu a sota de cada dibuix els noms que hi corresponen.

ACTIVITATSObjectiu: Completar un esquema de la societat medieval

17. Escriu a letiqueta que correspongui:Catalunya Vella/ Catalunya Nova/ Al Andalus

LEDAT MITJANA A CATALUNYA

ACTIVITATSObjectiu: Reconixer mapes sobre la histria medieval de Catalunya

18. Relaciona :

Territoris catalans a la Mediterrnia

Catalunya Nova i Catalunya Vella

Catalunya Vella

LEDAT MITJANA A CATALUNYA

ACTIVITATSObjectiu: Reconixer mapes sobre la histria medieval de Catalunyai la Corona Catalanoaragonesa.

Activitat de sntesi

19. Feu en grup un mural. Escolliu un daquests temes. Lexplicareu als companys

Les paraules del tema El temps. Quan va passar ? Les etapes de la histria i de lEdat

Mitjana LAlta Edat Mitjana La Baixa Edat Mitjana Els oficis La societat El cristianisme i lIslam LEdat Mitjana en mapes

ACTIVITATSObjectius: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10,11, 12

algunes estratÈgies per a treballar amb …malsius2/nvadaptacionsexemp.pdf · com si no pass és...

Documents