alella Núm. 361Maig-juliol2019any 593,50 €Músics

en Residència: deu anys

Entrevistem Marc Almendro, que encara el seu primer mandat com alcalde

Conversem amb Vadim Sukharev, propietari de la Torre del Governador

Un grup de joves ocupen La Gaietana i volen obrir-la al poble

22

ALELLA DENOMINACIÓ D’ORIGEN

CLARET El nou vi de Papers de vi-

-

Pots trobar-lo a:

Alella

Arenys de Munt

Argentona

Barcelona

El Masnou

Mataró

Olot

Santa Coloma de Gramenet

Vilassar de Dalt

www.papersdevi.cat

10 €

3

01 Coberta La imatge de la coberta co-rrespon a un moment del darrer dels concerts de l’edició d’enguany dels Músics en Resi-dència. Una instantània presa per Jordi Farrús al nou Espai d’Arts Escèniques Casal d’Alella mentre els músics interpreten Gustav Mahler.

05 Cartes al director

07 Del poble

10 Actualitat• Entrevista amb Marc

Almendro, alcalde d’Alella

• Entrevista amb Vadim Sukharev, propietari de

la Torre del Governador.• La Gaietana ocupada.

18 La crònica• Actualitat política municipal,

per Àlex Asensio.

23 Qué fa...?• Francesc Martínez, sergent

del Grup d’Actuacions Especials (GRAE).

24 L’Associacióde Veïns• Ignacio Mur, president de

l’Associació de Propietaris de Can Teixidó.

27 Dossier• Músics en Residència: deu anys.• Entrevista a José Vicente

Castelló, director artístic de Músics en Residència.• L’Associació d’Amics de

Músics en Residència d’Alella.

• Sala de mostres.• Les nou edicions prèvies.

39 Cultura• La Tribu Feminista d’Alella: revolta i cures.• Entrevista amb Toni Mayol,

president del Casal d’Alella.• Maresme, comarca literària

amb epicentre a Alella.• Exposició antològica de Maria Gelabert.• Quim Saiz recrea la torre de

guaita del seu poble natal.

48 Personatge• Ramon Ruiz Bruy. Director de

la revista ‘Alella’ des de fa 25 anys.

50 Solidaris• Parlem amb Milthon Robles, periodista perseguit.

52 Vitivinícoles• Joan Gispert.

54 Magazín

58 Esports• Entrevista amb Laia Conesa, jugadora de bàsquet.• Breus.

Efemèrides

Al cos de redacció de la revista Alella ens complau fer d’altaveu de tot allò que protagonitzen els nombrosos col·lectius que formen part de la societat alellenca. I encara més quan alguna d’aquestes agrupacions celebra un aniversari significatiu.

Músics en Residència. Deu anysEl que dèiem en la introducció serveix per a l’extraordinària iniciativa Músics en Residència. Cada any, durant el mes de juliol, una nom-brosa colla de voluntaris acull als seus domicilis particulars tota una sèrie de músics que venen de tot el país i més enllà. Aquests músics protagonitzen uns assajos oberts al públic que culminen amb una sè-rie de concerts de música de cambra. Primer als jardins de les Quatre Torres, després a l’església parroquial i, a partir d’aquest any, al nou Espai d’Arts Escèniques Casal d’Alella, els alellencs tenim el privilegi de poder gaudir d’aquests concerts a casa nostra. Per molts anys!

El Casal d’AlellaFinalment, d’una manera una mica accidentada a causa de les elec-cions, Alella torna a disposar d’un equipament que permetrà recupe-rar una seu on es puguin celebrar tots els esdeveniments que abans es feien a l’antic Casal. Ara sí, d’una manera més digna i apropiada als temps actuals. Llàstima que les presses de darrera hora per posar en marxa l’Espai d’Arts Escèniques hagin anat en detriment de fer els darrers ajustos perquè l’associació Casal d’Alella pugui començar a ple rendiment l’usdefruit del seu nou local. De tot això i més, en parlem en aquest número en una entrevista amb Toni Mayol, pre-sident de l’associació. A més, ens complau anunciar-vos que en el proper número dedicarem el dossier al Casal d’Alella. L’ocasió de la reobertura s’ho mereix.

Marc Almendro, nou alcalde d’AlellaÉs tradició que en el primer número que surt després de les elec-cions la revista ofereixi una entrevista amb el nou alcalde d’Alella. Després de les quatre edicions anteriors que va protagonitzar el seu antecessor, en aquesta podreu llegir l’entrevista que Carla Riverola fa al jove alcalde Almendro. Des d’aquestes ratlles volem desitjar-li tot l’encert del món i que pugui assolir totes les perspectives que la seva joventut, vocació i il·lusió li auguren. De moment, sembla que la comunicació amb els grups de l’oposició és més fluida que en etapes anteriors. Tant de bo continuï en aquesta línia, perquè el poble en sortirà beneficiat.

Ramon Ruiz Bruy, vint-i-cinc anys de directorD’entrada us demanem disculpes per l’exercici d’endogàmia, però ens ha semblat adequat deixar constància d’aquest aniversari de-dicant la secció del personatge a la meva persona. Des d’aquí vull agrair a Laia Bobes i Jordi Farrús la professionalitat i delicadesa amb què m’han tractat. I, posats a esmentar noms i a fer agraïments, voldria recordar que tots els possibles encerts d’aquests anys segur que no haurien estat possibles sense tots els companys del cos de redacció, els col·laboradors i la resta de voluntaris i membres de la junta directiva de l’Associació Cultural Revista Alella. No voldria oblidar-me de cap i, per tant, m’abstindré de fer una llarga llista: que serveixi com a reconeixement a tots ells tan sols mencionar-ne dos més, l’infatigable redactor en cap Òscar Pallarès i el president de l’associació, Pere Homs. A tots ells i als qui ens van precedir i que malauradament ja no hi són, el meu agraïment més sincer.

Ramon Ruiz BruyDirector

PRIMERA PLANA

EDITORIAL

4

festaverema.alella.cat

5

CARTES

FOTODENÚNCIAL’EIXAMPLE ESTÀ DEIXAT

Crec que les fotos parlen per si mateixes. L’Eixample està deixat. Brutícia, rajoles aixecades, plantes que surten dels escocells dels arbres i de qualsevol racó. Si ho sumem a les tanques de xiprers amb què molts veïns desconsiderats ocupen més de mitja vorera per assegurar que el perímetre de casa seva llueixi ben verd, passejar pel barri es converteix en una petita gimcana. Per no parlar de l’obra del carrer Farigola, on fer deu metres de vorera està costant ja més de tres mesos...

Elisabet Blasco

CARTES

alellaRevista independent d’informació local

EditaASSOCIACIÓ CULTURAL REVISTA ALELLAEduard Serra i Güell, 2 08328 Alellarevista.alella@gmail.comwww.revistaalella.cat

Director Ramon Ruiz Bruy

Sots-director Eudald Serra

Redactor en cap Òscar Pallarès

Redactors Albert Alabau, Anna Alfaro, Ramon Anglada, Àlex Asensio, Anna Berengué, Laia de Bobes, Queralt Morros, Carla Riverola, Eva Vicens i Pep Vidal

Col·laboradorsAgnès Céspedes, Comissió de Cooperació d’Alella, Montse Donada, Jordi Farrús, Quico Lluch, Daniel Montes, Jordi Prat, Laura Ruiz i Keco Santos

Publicitat: Òscar Pallarès (Tel. 654 40 40 43)

Subscripcions: www.revistaalella.cat/subscripcio

Correcció: Aïda Estrada

Disseny gràfic i maquetació: Josep Puig

Producció: RRB

Impressió: Comgràfic

Dipòsit legal: B-24.950-62

Col·laboració: 3,50 euros

Amb el suport de:

Premi Tasis-Torrent 1989 de premsa comarcal. Fundada l’any 1960 per Eduard Serra i Güell. Dirigida per Esteve Riambau i Saurí de 1989 a 1994.

La revista Alella no es responsabilitza necessàriament de les opinions que continguin els articles signats.

TIRA CÒSMICA Keco Santos

Cartes al director

Departament de la Presidència

ELS RODATGES QUE DISFRUTEN UNS I PAGUEM TOTS

És ben sabut que llogar espais privats per a rodat-ges –siguin espots televisius o filmacions llargues per a pel·lícules– és fantàstic, una ganga. Vaja, que en certes èpoques de l’any és millor que una paga extra per a les vacances d’estiu o unes estrenes per als regals nadalencs i qui sap –si ets més agosarat– per pagar la hipoteca o els estudis dels fills a la universitat.El tema és que hi ha veïns que hi tenen dret, però no compleixen cívicament i legalment amb l’entorn, els veïns o l’ajuntament. I per què aquest últim no posa regles i destina un petit esforç en la vigilància?Cert és que rodar als Estats Units és gratuït, però regulat: les ciutats hi posen mitjans, però també límits, i un d’ells és el civisme respecte als altres. No s’hi val tot, no.Els veïns d’un carrer del poble estan cansats dels incompliments continus dels seus pròxims. Aquests

últims, roda que roda, incomoden els primers i no exigeixen a la productora tenir els permisos ben sol·licitats, com ara tallar el carrer, la correcta col·locació dels grups electrògens, mitigar els so-rolls propis del personal de la filmació, els camionets de càtering, la descàrrega de figurinisme, attrezzo, focus...I mentre la Policia Local i l’ajuntament es posen d’acord –qui dia passa, any empeny– per donar la mateixa versió a les dues-centes trucades i cent ins-tàncies que reben cada dia de rodatge, els veïns amb el consentiment de l’ajuntament (“ells no medien”) ens posem les mans al cap, ens muntem un xat i ens recordem de les famílies de molts i patim per les nostres, perquè de moment poc més hi podem fer.Però amb temps d’estiu i calma, ja se sap, surten idees bones i menys afortunades. Veurem qui troba una solució abans, si els veïns o l’ajuntament. Això sí, una de cívica per a tots, o no?Al proper rodatge us ho explico :)

STA ALEL

Ramona Puig

6

Subscriu-te!Per només 17€ a l’any rebràs la revista Alella a casa tevaEntra a www.revistaalella.cat/subscripcio o truca’ns al 654 40 40 43

Vols estar assabentat de tot el que passa a Alella?

Revista independent d’informació localrevistaalella

7

DEL POBLE

El cartell de les Festes de Gràcia, obra d’una alellencaLes Festa Major de Gràcia ja és a prop. I, com cada any, s’ha organitzat un concurs per decidir quin seria el cartell per anunciar l’arribada de la celebració. En aquesta edició, la guanyadora ha estat una alellenca, la il·lustradora Marina Sáez. En la seva obra, aquesta jove veïna del poble ha dibuixat els materials amb què els festers i les festeres guarneixen els carrers de la Vila de Gràcia i les eines que fan servir: tisores, ampolles, malles de refrescos, plàstics i papers de diari són els protagonistes de la imatge oficial de les Festes de Gràcia que, aquest any, porten segell alellenc.

Inaugurada la nova seu social del Casal d’AlellaFeia temps que ho esperaven. Els socis del Casal d’Alella ja tenen llest el seu local a l’Espai d’Arts Escèniques del mateix nom. A falta d’algun petit detall i de culminar la concessió del bar, la seu social d’aquesta entitat històrica ja és una realitat. A l’acte d’inauguració, hi van partici-par, entre més, alguns expresidents del Casal, desenes de socis, l’actual president, Toni Mayol, l’alcalde sortint d’Alella, Andreu Francisco, i l’actual, Marc Almendro. Durant diversos dies hi va haver activitats per celebrar la reobertura de l’espai. Per exemple, el 15 de juny es va estrenar l’audiovisual Petita història del Casal d’Alella i hi va haver una jornada de portes obertes. I el colofó va tenir lloc el 5 de juliol, amb un concert inaugural amb grups de música alellencs com Gatmon’s, Trap-ped, Kirias, Ërase, Luysete Carol, Nativos en Alaska i Captain Trash.

Alella torna a gaudir del Festival d’EstiuEl Festival d’Estiu d’Alella ja és un clàssic entre l’oferta musical del Maresme al mes de juliol. El primer grup que hi va actuar va ser Mishima, que va congregar centenars de persones als Jardins de Cal Marquès. En aquest mateix espai va cantar la Polifònica Joia, acom-panyada de la Vicenç Martín Dream Big Band, malgrat la pluja que va amenaçar al principi del concert. Unes altres propostes han estat Eduard Costa, amb el seu nou projecte L’Últim Indi, Halldor Mar i la Sant Andreu Jazz Band amb Joan Chamorro. El vi DO Alella, com sempre, va acompanyar totes les nits, ara encara amb més força perquè Can Roda es va sumar a Alta Alella i Bouquet d’Alella i va ser a l’escenari del festival.

L’Escola Fabra, amb els #Fridaysforfuture contra el canvi climàticEls alumnes de 4t de primària de l’Escola Fabra es van afegir al movi-ment internacional Fridays for Future, impulsat per l’estudiant sueca Greta Thunberg. Els alumnes alellencs es van manifestar el 7 de juny pels carrers del poble amb pancartes i consignes a favor de la protec-ció del medi. A la porta de l’ajuntament van llegir un manifest amb unes quantes peticions, que van lliurar a l’alcalde. Segons que van explicar a la revista Alella alguns estudiants, a classe de coneixement del medi estudien les propostes de Thunberg i treballen la lluita contra el canvi climàtic.

CEDI

DA

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

CEDI

DA

CEDI

DA

Marina Sáez.

Mishima, als jardins de Cal Marquès.

Un moment de l’actuació de Kirias. Alumnes de 4t de primària, a la porta de l’ajuntament.

8

DEL POBLE

Constituït el nou cartipàs municipalL’alcalde d’Alella, Marc Almendro, ja té constituït el seu equip de govern. A més de l’alcaldia, ell mateix assumirà les àrees de Serveis Territorials, Comunicació i Participació i Transparència. Teresa Vilaró, primera tinent d’alcalde, portarà Educació, Infància i Cooperació al Desenvolupament, mentre que Israel Payà, segon tinent, s’encarre-garà de Serveis Interns, Seguretat Ciutadana i Esports i Promoció de la Salut. Elisabet Vilaró, per la seva banda, pilotarà Cultura, Turisme i Identitat i Equitat, i Mercè Vizern dirigirà Promoció Econòmica, Festes, Gent Gran i Adolescència i Joventut. La tercera tinent d’alcalde serà Xènia Matas, que també assumirà Medi Ambient i Sostenibilitat, i Lau-ra Ribalaiga, a més de quarta tinent, mantindrà la regidoria de Serveis a les Persones, que ja ocupava el mandat passat.

Trobada de vehicles antics i clàssicsBen a prop de la diada de Sant Cristòfol, patró dels conductors, el 6 de juliol Alella va acollir la VIII Trobada de Vehicles Antics i Clàssics. Una jornada que, malgrat tot, va tenir poca participació perquè va coincidir amb unes altres cites del calendari de vehicles clàssics. Si normalment s’hi concentraven un centenar d’automòbils i de motocicletes, aquest any només se’n van aplegar una trentena. Entre les activitats, un esmorzar, l’exposició de vehicles, una cercavila i un dinar. Els organitza-dors ja treballen en l’edició del 2020, que se celebrarà el 26 d’abril.

La Generalitat presenta a l’Escola la Serreta el projecte de transició energèticaEl vicepresident del govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, va escollir l’Escola la Serreta per presentar l’estratègia de la Generalitat per a la transició energètica, perquè és “un exemple” d’es-cola verda, és a dir, que part de l’energia que consumeix prové de les plaques solars que hi ha instal·lades a la coberta de l’edifici. El govern vol estendre aquest model i per això instal·larà plaques fotovoltaiques per a autoconsum compartit en un centenar d’equipaments de tot Catalunya abans del 2021. A l’acte de presentació, hi van participar també l’alcalde d’Alella, Marc Almendro, la regidora d’Educació, Teresa Vilaró, i l’equip directiu del centre.

Diversos pobles del Maresme afectats per una plaga de papallonesLa proliferació de la papallona Lymantri dispar, també coneguda com a eruga peluda del suro o lagarta peluda, ha fet saltar les alarmes en molts municipis del Maresme, entre els quals Alella. Al poble se n’han trobat uns quants exemplars, sovint ofegats a les piscines. La transfor-mació d’eruga a fase adulta se sol pro-duir al final del mes de juliol, però aquest any les condicions climatològiques han fet avançar el procés i augmentar-ne la població fins al punt de ser de-clarada plaga. Tot i l’espectacularitat i la molèstia que poden ocasionar, són inofensives per a les persones i els experts asseguren que en pocs dies se’n reduirà la presència de manera natural.

Final del campionat de dòmino de Barcelona a Alella VinícolaEl dissabte 8 de juny, des de les nou del matí fins a les nou del vespre, es va celebrar la final del 25è campionat de dòmino de l’Associació de Barcelona. L’acte va tenir lloc al celler Alella Vinícola. El vencedor de la jornada va ser el Club Marulo, de Badalona. Era l’última jornada de la temporada oficial de dòmino i es va proclamar campió de lliga el Club Hispano Francès.

AJU

NTA

MEN

T D’

ALEL

LA

AJU

NTA

MEN

T D’

ALEL

LA

PAU

BAU

TIST

A

Els set regidors de l’equip de govern, després del ple de costitució.

Un moment de la presentació, al terrat de l’escola.

Celebren una nova trobada de vehicles antics i clàssics a Alella.

9

La rectoria acull una exposició de retrats fets amb bolígraf dels presos i exiliatsOrganitzada per la secció local de l’ANC, el 5 de juliol es va inaugurar a la rectoria de l’església d’Alella l’exposició El procés a punta de Bic. Es tracta d’un recull d’imatges fetes amb bolígraf dels líders indepen-dentistes empresonats i exiliats que, segons els organitzadors, vol denunciar “la repressió” de l’Estat. La mostra va estar oberta fins al 10 de juliol.

L’ajuntament demana la Creu de Sant Jordi per a l’Associació Cultural Revista AlellaTots els grups municipals van aprovar una moció, a l’abril, que demana a la Generalitat concedir la Creu de Sant Jordi a l’As-sociació Cultural Revista Alella, que edita la segona publicació que va obtenir el permís per editar-se íntegrament en català en època de la dictadura franquista. Va ser l’any 1960, la qual cosa significa que el proper 2020 celebrarem el 60è aniversari. Al llarg de més de cinquanta anys de seguiment de l’actualitat alellenca, la col·lecció dels números de la revista s’ha convertit en una font fonamental per al coneixement i la història del poble i, també, de Catalunya. A través del text aprovat per tots els grups, el consis-tori vol que la Generalitat reconegui la tasca que ha desenvolu-pat la revista al llarg de totes aquestes dècades.

Almendro crea una plaça de cap d’alcaldiaEl ple de l’ajuntament, a proposta de l’alcalde Marc Almendro, va donar el vistiplau a la creació d’un nou lloc de treball: el cap d’alcaldia. Serà una persona que ocuparà una plaça de perso-nal eventual per donar suport a les tasques de l’alcalde. Amb una dedicació de 37,30 hores setmanals, rebrà unes retribucions brutes anuals de 30.000 euros. JxCAT, Gent d’Alella i Ciutadans van criticar la figura i hi van votar en contra, al·legant que no era necessària, mentre que la CUP i el PSC es van abstenir.

L’oposició carrega contra el govern per l’assignació econòmica als grups municipalsCada partit polític municipal rep una retribució anual, que es calcula després de sumar un component fix, igual per a tots els grups, i un de variable, depenent del nombre de regidors. La manca d’acord entre les formacions representades a l’Ajunta-ment d’Alella va fer que aquestes quantitats es mantinguessin com al darrer mandat. Cada grup representat cobrarà 200 euros anuals, una xifra a la qual s’han de sumar 305 euros per cada regidor. D’aquesta manera, ERC obtindrà 2.335 euros anuals (té set regidors), JxCat 810 euros (dos regidors) i els partits amb un sol regidor (CUP, Gent d’Alella, Ciutadans i el PSC), 505 euros. La majoria de grups de l’oposició demanaven que augmentés el component fix perquè aquells que tenien pocs regidors no es veiessin tan perjudicats.

Alguns sous del govern, a l’alçaAquest mandat, l’alcalde Marc Almendro tindrà un sou brut anual de 45.000 euros, la mateixa quantitat que rebia Andreu Francisco. Al govern, format per sis membres més, hi haurà tres persones amb dedicació parcial del 98% (Israel Payà, Elisabet Vilaró i Mercè Vizern) i tres que cobraran per assistència (Teresa Vilaró, Xènia Matas i Laura Ribalaiga). Les primeres tindran una retribució bruta anual de 33.000 euros, un augment respecte als sous de l’anterior mandat, que se situaven com a màxim en els 30.000. Els regidors que cobrin per assistència rebran 300 euros per sessió plenària, 150 per junta de govern, 100 per les comis-sions informatives i especials i 40 per meses de contractació. Els membres de l’oposició podran optar per aquesta fórmula o bé per la dedicació parcial, retribuïda amb 10.200 euros anuals.

DEL PLE

RAFA

EL B

OSC

H - F

UNDA

CIÓ

FITA

Mor un pilot alellenc en un accident a les 24 Hores de CatalunyaEl pilot Aurelio Martínez, de 56 anys i veí d’Alella, va morir el divendres 5 de juliol arran d’un accident durant els entrenaments previs a les 24 Hores de Catalunya de Motociclisme, al Circuit de Barcelona-Catalu-nya. Segons fonts del circuit, una moto va tenir una errada mecànica i va impactar sense pilot contra la moto de l’equip Motocrom#51, que conduïa Martínez. Tot i que va ser atès immediatament pels serveis mèdics del circuit i després pels metges de l’Hospital de Granollers, no va poder superar les lesions i va morir.

10

ACTUALITAT

Marc Almendro, alcalde d’Alella “Jo em plantejaria dos o tres mandats”

Amb aquesta entrevista amb Marc Almendro iniciem una sèrie on els nostres polítics seran retratats per il·lustrar les seves entrevistes als bars i restaurants del poble. Almendro va triar, sense dubtar, La Companyia d’Alella. “És un clàssic, un lloc que m’encanta! Fins i tot vaig fer-me les fotos del meu casament allà”, va explicar.

11

CARLA RIVEROLA / FOTOS: ÒSCAR PALLARÈS

Satisfet amb els resultats?Sí. Estem molt contents perquè, bàsicament, significa una confiança de la gent amb la nos-tra candidatura i, per tant, amb l’obra feta fins ara, amb el projecte i les persones de la candidatura. No ens sorprèn el resultat, perquè crèiem que era possible. Però hem hagut de fer molta feina.

Era un resultat que esperàveu, doncs?Era el nostre objectiu. Hauríem pogut per-dre la majoria absoluta. El repte de canviar candidats és molt gran, sobretot en un poble, on el que més compta són les persones. Però vam treballar molt per fer arribar a tothom el nostre projecte.

És mèrit vostre o demèrit de la resta de partits? La diferència de regidors entre el primer grup i el segon és molt gran [ERC té set regidors i JxCat, dos].Si per nosaltres és un repte mantenir el re-sultat, intentar canviar la situació prèvia encara és un objectiu més difícil. No crec que sigui un demèrit per part seva. Quan vens d’un resultat previ favorable, sempre és més fàcil mantenir la posició. Partim d’una situació que ens permet demostrar bona fei-na i tenir més coneixement i experiència del poble. Però això no és res si no s’acompanya d’una bona proposta i una bona candidatura. Per desgràcia de la resta de grups, tenen un contrincant polític que és més fort.

En campanya has repetit que la vos-tra candidatura és de “continuïtat” dels mandats d’Andreu Francisco. Aquesta continuïtat implica anar més enllà o sim-plement conservar? Sempre hem parlat de continuïtat i renova-ció. El nostre primer objectiu, sense haver de fer res, és mantenir el model de poble que te-nim. I això no tothom ho pot dir. Aquesta és

la continuïtat d’un projecte que encapçalava l’Andreu, però que tenia moltes persones al darrere. Però la renovació era necessària, el mateix Andreu ho volia. L’idoni és estar-se dos o tres mandats i donar pas a altres per-sones.

Faltaven candidats?Faltava trobar la persona idònia, sí. No és senzill trobar algú que vulgui deixar el seu projecte vital o laboral i dedicar-se a la polí-tica. Després d’aquests setze anys, hem estat capaços de transformar el poble i ara el que calia era renovar el projecte. Plantegem un projecte de futur, l’Alella del 2035 cap a la qual ens hem de dirigir com a poble. Per tant, continuïtat i renovació, totes dues juntes.

Quin és el principal problema que té Ale-lla? Què preocupa més al nou govern mu-nicipal?De problemes, n’hi ha molts. El que més ens preocupa són les persones. L’objectiu de les nostres polítiques són sempre les persones i la millora de les seves condicions de vida. Alella és un poble privilegiat, però tenim si-tuacions que necessiten el suport de l’ajun-tament. La qualitat de vida no és només tenir

uns mínims garantits, sinó també continuar apostant per tenir serveis, activitats i espais de desenvolupament personal.

Però no hi ha un àmbit específic que pre-ocupi especialment? Per exemple, l’ha-bitatge: la majoria de joves d’Alella se n’han d’anar del poble per trobar un pis assequible.Si anem al detall podríem entrar en moltes casuístiques diferents. La de l’habitatge no és petita, perquè és un dels grans reptes. És molt complicat, perquè les eines municipals que tenim són molt limitades.

Què farà l’ajuntament per resoldre aquest problema?Si fem bé les coses, podem tenir una gran oportunitat aquest mandat, que és la Ser-reta. Hi haurà 198 habitatges, 90 dels quals seran de protecció oficial, alguns de muni-cipals i uns altres de privats, però amb un preu taxat. Ara mateix lluitem perquè els 198 siguin de lloguer. Seria una aportació molt important a la borsa d’habitatge, perquè se-rien pisos de menys de 100 metres quadrats i que podrien obrir moltes oportunitats. Però siguem sincers: això no resol tota la problemàtica i hem de continuar fent feina per avançar.

És el preu de viure en un poble privilegiat? Viure en un poble tan privilegiat com el nos-tre té conseqüències. La principal és que l’ac-cés a l’habitatge és molt complicat, sobretot per a la gent jove que s’hi vol quedar. Però no exclusivament. També la gent gran que té ca-ses en urbanitzacions i que vol baixar a viure al centre té problemes d’oferta d’habitatge.

Quins objectius té Marc Almendro com a nou alcalde d’Alella?Estem decidits perquè el repte principal d’inversió econòmica sigui la nova biblio-teca i arxiu municipals. És la nostra aposta

Cares noves, però el mateix resultat. A les eleccions municipals del maig, ERC va acon-seguir mantenir la majoria absoluta del 2015. Des de fa menys d’un mes, al despatx que durant setze anys ha ocupat Andreu Francisco, ara s’hi asseu Marc Almendro, un alcalde que malgrat els seus trenta anys ja coneix com funciona la política local. Amb ell repassem els projectes que planteja per a Alella, la possibilitat que algun partit entri al govern i la seva vocació. Se li veu l’admiració pel seu predecessor, i conscient que la seva ombra és molt present diu que l’única cosa que vol és que, quan se’n vagi, el poble el recordi “amb el mateix bon gust que ha deixat” Francisco.

L’IDONI ÉS ESTAR-SE DOS O TRES MANDATS I DONAR PAS A ALTRES PERSONES

SI FEM BÉ LES COSES, PODEM TENIR UNA GRAN OPORTUNITAT AQUEST MANDAT, QUE ÉS LA SERRETA

ACTUALITAT

12

i així ho va referendar la ciutadania a les eleccions. Ja ens hi hem posat a treballar. Però no és l’única proposta. El que estem fent és transformar el programa electoral en un Pla d’Actuació Municipal (PAM), que s’haurà d’aprovar al ple.

El projecte de la nova biblioteca i arxiu municipals s’acabarà aquest mandat?Ja hem fet l’aprovació inicial del projecte. L’aprovació definitiva s’hauria de produir abans que s’acabi l’any. En tot cas, la intenció és que abans d’un any estigui tot encarrilat i es comenci a construir al llarg del 2020. L’objectiu és que abans que s’acabi el mandat estigui no només construïda, sinó també en funcionament. Ara aprofitarem aquests me-sos per fer una ronda d’explicació als grups de l’oposició. Volem mantenir un diàleg i debat constructius amb l’oposició.

Aquesta va ser, precisament, una de les crítiques que va compartir tota l’oposició al darrer mandat: la manca de diàleg i ne-

gociació amb el govern per la seva majo-ria absoluta. Alguns grups de l’oposició pretenien tras-lladar aquesta imatge, que no vol dir que fos certa. Hi havia una qüestió que s’inten-tava tapar parlant de la majoria absoluta. L’alcalde exigia a l’oposició una implicació més gran, que no sempre hi era. Però cal recordar que aquests últims anys sempre

s’ha governat amb majoria absoluta. Els governs formaven una majoria absoluta. És més, al final del mandat 2011-2015, deu dels tretze regidors eren al govern. Quina majoria absoluta més àmplia que aquesta hi hauria?

Preveieu que entri algun grup municipal al govern o serà monocolor durant tot el mandat?El que vam traslladar a algun dels grups de l’oposició amb els quals hi havia bona relació va ser que estàvem oberts a treballar aques-ta confiança, imprescindible per formar go-vern, i que si amb el temps ens sentíem cò-modes podia comportar l’entrada al govern.

Amb quins grups n’heu parlat? La CUP?N’hi pot haver més d’un. Segur que la CUP en serà un.

N’hi ha més?No ens tanquem a parlar-ne. N’hi ha alguns amb qui clarament no parlaríem d’entrar al govern i uns altres amb qui sí. Però no puc parlar per boca dels altres. Per part nostra, amb la CUP ens hi sentiríem còmodes.

Quines altres inversions, més enllà de la nova biblioteca, farà el govern? Hem de diferenciar les grans inversions de

ACTUALITAT

EL REPTE PRINCIPAL D’INVERSIÓ ECONÒMICA SERAN LA NOVA BIBLIOTECA I ARXIU MUNICIPALS

Almendro serveix al propietari de La Companyia, Ubaldo Puche, unes patates Corominas amb Salsalella.

13

ACTUALITAT

mandat, que són les de més de tres milions d’euros i que, per tant, només se’n pot fer una per mandat. Sí que farem més inversions, com l’arranjament de voreres i convertir Can Gaza en un viver d’entitats.

Marc Almendro s’estarà també setze anys al govern?A priori, crec que un mandat és poc temps i no és bo per al poble, perquè crea inestabili-tats. El mínim serien vuit anys, però també pot quedar coix. Segurament, l’òptim serien tres mandats, és a dir, dotze anys, que són, per mi, el màxim. Jo em plantejaria dos o tres mandats. Però no vol dir que passi. S’ha de veure el desgast personal que suposa as-sumir aquesta responsabilitat.

Com respondries als qui critiquen que comparteixis govern, que tu encapçales, amb la teva dona?Em mereix poques energies respondre a això. Qui ho critica, o bé té una maldat dar-rere o bé parteix d’unes idees que no com-parteixo sobre quin és el paper de la dona. Però, de totes maneres, el que la gent ha de tenir en compte és que la Laura [Ribalaiga,

regidora de Serveis a les Persones] és mili-tant d’ERC des de fa vint anys, era regidora abans que jo em presentés d’alcalde, no té dedicació exclusiva a l’ajuntament perquè treballa com a coordinadora de polítiques de joventut a la Generalitat i, a més, té molts coneixements professionals. La Laura era necessària i, si no hi fos, seria perjudicial

per a l’equip i per al poble. Les persones que utilitzen aquesta crítica creuen que la dona no hauria de tenir cap paper.

Alella tindrà mai alguna alcaldessa?Espero que sí. Els dilemes que he tingut jo a l’hora de presentar-me han estat bàsica-ment per això. L’altre dia era en una reunió d’alcaldes del Baix Maresme i érem dos ho-mes i tres dones. Em va agradar molt veure que, per sort, la societat comença a avançar. Espero que la propera persona que ocupi l’alcaldia sigui una dona.

Quin paper tindrà el procés en el man-dat? En el darrer va causar una crisi que va acabar amb el trencament del pacte de govern entre ERC i el PSC. L’ajuntament tindrà una actitud de com-promís i lleialtat amb la ciutadania, amb la voluntat majoritària de la gent, amb la de-mocràcia, amb la capacitat de poder-se ex-pressar i amb la Generalitat i el Parlament. Si la gent continua mantenint que la seva voluntat és la independència de Catalunya, l’ajuntament farà el que sigui a les seves mans perquè això passi.

L’OBJECTIU ÉS QUE ABANS QUE S’ACABI EL MANDAT LA BIBLIOTECA ESTIGUI NO NOMÉS CONSTRUÏDA, SINÓ TAMBÉ EN FUNCIONAMENT

AMB LA CUP ENS HI SENTIRÍEM CÒMODES

ESPERO QUE LA PROPERA PERSONA QUE OCUPI L’ALCALDIA SIGUI UNA DONA

14

ACTUALITAT

“Quan posem en marxa el projecte, calculo poder inaugurar l’hotel passats quatre o cinc anys”Entrevista amb Vadim Sukharev, propietari de la Torre del Governador

CEDIDAVadim Sukharev dins la finca dels Escolapis.

ANNA ALFARO / ÒSCAR PALLARÈS Vadim Sukharev va arribar a Alella buscant un terreny per fer-s’hi una casa i convertir-la en la seva llar. Pel camí va passar per davant dels Escolapis i se’n va enamorar. Com hem explicat en diversos articles publicats ante-riorment a la revista, el camí per adquirir la finca va esdevenir un autèntic viacrucis, però ara ja és seva i fa mesos que treballa

per definir el projecte que l’ha de convertir en un hotel. Hem tingut l’ocasió que conver-sar-hi.

Qui és Vadim Sukharev?Soc un empresari rus i visc a Alella amb la meva esposa i la meva filla des de fa un any, tot i que encara hem d’estar entre Rússia i Catalunya perquè estem acabant de fer ges-

tions. Tenim molta feina aquí, cosa per la qual no hem acabat d’aterrar al poble del tot. La nostra filla ja ha començat l’escola a Alella i l’any que ve farà P5. Hi està molt ben adaptada, però encara no ens hem po-gut involucrar de ple en la vida escolar. A partir de l’any que ve ja podrem fer més vida de poble i dedicar-nos-hi més, tant a Alella com a Barcelona.

15

ACTUALITAT

Com un empresari rus acaba mudant-se a Barcelona?Fa cinc anys que ho vam decidir. Feia temps que ho sospesava i vaig valorar que era un bon moment per mudar-nos i sortir de Rússia. Quan vaig compartir la idea amb la meva dona hi va estar d’acord, així que ho vam començar a planificar i vaig venir a Barcelona a conèixer una mica l’entorn. Just en aquell moment la ciutat passava una crisi econòmica forta, semblant a la que ha experimentat Rússia recentment, però aquí ha durat més temps. Com que tenia capaci-tat d’inversió vam aprofitar aquell moment per comprar casa nostra i, més tard, la Torre del Governador.

Per què aquesta ciutat?Vaig néixer en una illa russa anomenada Sakhalín, que queda molt a prop del Japó, i quan tenia catorze anys em vaig mudar a Novossibirsk per estudiar. Allà em pre-guntava: on és el mar? A l’hivern és un lloc ple de neu, de vegades estàvem a 40 graus sota zero. A l’hora de pensar a mudar-nos teníem clar que havíem de ser prop del mar i ens vam plantejar d’anar a Austrà-lia o als Estats Units, però al final volíem continuar connectats amb les nostres fa-mílies i amics, els nostres negocis i el mar Mediterrani és el més proper (sense tenir en compte els mars russos) al nostre país d’origen. Ja sabíem una mica de castellà i teníem una segona residència a Mallorca, així que mirant el mapa vam triar Barce-lona per la proximitat al mar i el caràcter cosmopolita, amb gent de tot el món. Són característiques que no tenen la resta de ciutats d’aquesta part d’Europa.

Com vau acabar vivint a Alella?El nostre somni era viure prop d’una gran ciutat i estàvem cansats de la vida al centre urbà, així que pensàvem en un poble petit, verd, prop de la ciutat i on poguéssim viure tranquil·lament, però arribar en trenta mi-nuts a Barcelona. Alella és un poble ideal amb totes aquestes característiques. Els preus són més cars que en unes altres zones, però paga la pena.

Com descobreixes la Torre del Governador?Vam construir casa nostra a Mas Coll i, cada dia, pujant-hi i baixant-ne vèiem l’edi-fici abandonat. Un dia vam decidir amb la meva dona d’anar a preguntar a l’ajuntament de quin edifici es tractava i quina era la seva situació i, amb aquesta pregunta tan simple ens vam reunir amb l’alcalde i l’arquitecte municipal per tal que ens ho expliquessin. A partir d’allà vaig pensar: per què no crear un projecte per tal de per fer alguna cosa en aquesta finca? La veritat és que mai havia pensat viure una vida tranquil·la i relaxa-

da, el meu objectiu era tenir una casa i un projecte, i la cosa ideal era que el projecte fos prop de casa per no perdre temps en el trajecte.

Encara mantens negocis a Rússia?Sí, no tan sols els mantenim, sinó que pen-sem una estratègia bastant àmplia per ex-pandir el negoci mèdic a uns altres llocs, no tan sols a la nostra ciutat.

Creus que és un bon negoci obrir un ho-tel als Escolapis?Segur que no. Els consultors em van adver-tir que obrir un hotel dedicat exclusivament a l’enoturisme o a temes molt específics com els esports de muntanya era una idea absolu-tament inviable. En aquell moment ja teníem algunes idees, però també hi havia molt de risc de no poder adquirir les dues parts de la finca. Adquirint una sola part de la finca no podíem construir res. Per això, després de comprar les dues parts, vam començar a

pensar en la manera de convertir-ho en un projecte rendible. I a partir d’aquell moment, al novembre del 2016, vam començar a tre-ballar amb diferents consultores i a invertir força diners per tal de construir una bona estratègia de negoci. Ara ho tenim a punt per poder presentar al mercat, però encara ens falten unes peces del trencaclosques i continuem treballant-hi amb els consultors.

Ens en pots fer cinc cèntims?El que puc dir és que la idea és fer un hotel especialitzat, un hotel on la gent s’allotgi com a mínim una setmana o deu dies i es quedi al mateix edifici, no ens interessa que sigui un turisme que després vagi a visitar la Sagrada Família de Barcelona, ens interessa que es puguin quedar a l’hotel, que hi tinguin

coses a fer. Com que la nostra família ja té una certa experiència en el negoci mèdic, amb setze anys d’especialització en l’àmbit, vam pensar en un producte connectat. Així doncs, la idea general és que esdevingui un hotel relacionat amb la salut, de wellness i de wellbeing, però afegint-hi un punt qua-litatiu que ens diferenciarà de la resta del mercat. Ja tenim això més o menys clar, però tal com he dit encara ens falten alguns detalls per tancar. A la següent entrevista podré compartir més informació.

Sobre quina data podríem parlar per a la inauguració?El nostre pla temporal depèn ara de dues coses: la primera és el nostre treball amb l’ajuntament i la Generalitat que estem re-alitzant amb el Pla de Millora Urbana. Tot i que ens trobem a la recta final, encara tenim algunes coses a tancar. De fet, demà tinc una reunió força complexa amb l’ajun-tament en aquest sentit, però estic segur que ens entendrem. La segona és que em falten inversors. Vaig fer la inversió inicial, però ara busquem inversors en el mercat i parlo amb uns quants grups, tant de Rússia com de països europeus. Justament avui he tingut una reunió que m’ha de facilitar el contacte amb possibles inversors de la Xina i dels països aràbics. Al final haurem de veure qui ofereix millors condicions, però la idea és que un cop tancat aquest assumpte triguem uns quatre o cinc anys fins a la inauguració. Espero poder comen-çar amb el procés aquesta tardor. De fet, si hi ha algun lector o lectora d’aquesta revista que hi vulgui invertir o sap d’algú, estem totalment oberts a rebre ofertes. Ara ja hem fet molta feina, hi ha molta in-versió en concepte i en línia de projecte i tinc moltes ganes que es converteixi en un projecte viu.

Finalment, com et sents a Alella i amb la seva gent? No puc dir gaire encara perquè sí que hem conegut famílies de la comunitat russa, però encara no gaires d’Alella. Encara no hem tingut gaire temps, però sí que en tenim moltes ganes. Respecte a Catalunya, a mi m’encanta viure i treballar aquí. La veritat és que tothom diu que els espanyols són lents i no m’esperava que, tot i ser veritat que els temps acostumen a ser llargs, aquí tot el que es promet es fa. Sé que si demano una cosa m’ho fan per a la data que em diuen, i això és un valor que em dona confiança a l’hora de treballar amb la gent d’aquí. Tot i no tenir cap acord firmat, els catalans compleixen la paraula. Això a Rússia no sol passar en una relació on client i proveïdor encara no han establert confiança, necessites tenir-ho tot firmat per poder confiar en l’altre.

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

16

ACTUALITAT

La Gaietana ocupada

RAMON ANGLADA Pels volts del 10 de juny es feia públic el que els veïns de la zona ja sabien. La Gaietana, una de les grans cases d’Alella inhabitada la darrera dècada, havia esta ocupada per un grup de joves. Ells mateixos, després de viure-hi tota una setmana per tal d’acreditar que era el seu domicili, ho van difondre a les xarxes socials amb una carta de presentació –que recollia també una bona part dels seus objectius– i amb la convocatòria d’una jorna-da de treball “per tal de rehabilitar i fer de Ca la Gaietana un espai digne per fer-hi vida”. Una carta que els veïns van rebre a les bústi-es i en què es destacava: “Tot i ser joves que estudiem i treballem, ens veiem obligades a marxar del poble on hem crescut per tal d’emancipar-nos. Nosaltres seguim creient que l’habitatge no és un luxe, és un dret, i per això hem entrat a la Gaietana.” I al costat de la defensa del dret a un habitatge digne davant l’especulació immobiliària apareixia l’altre element que defineix el seu projecte, la defensa i preservació del patrimoni històric comú amb l’objectiu que tothom en pugui gaudir en un futur. Una presentació que era també una declaració d’intencions: establir una relació d’absolut respecte amb els veïns.

Sembla clar, doncs, que som davant un nou tipus d’ocupació al nostre poble. La casa té un gran valor patrimonial i gaudeix de

protecció, no és propietat d’entitats bancàri-es, i els seus protagonistes tenen la intenció, tan aviat com els sigui possible, d’obrir-la a la població.

Quan l’ocupació és molt més que tenir un lloc per viureRes ha estat més fàcil que poder parlar amb els nous habitants de la Gaietana, que ens han explicat les primeres intervencions re-alitzades mentre ens ensenyaven tots els racons de la casa. Van entrar a la propietat obrint la porta lateral tapiada, la més prope-ra al parc, després de passar sota els esbar-zers tot tallant un veritable mur vegetal que ocupava el camí d’accés. Les primeres inter-vencions, amb ajuda d’altres joves que no hi viuen, s’han centrat en la retirada de runa de l’interior i de davant de la porta principal. El Xavi, el nostre interlocutor, destaca: “Quan hi vam entrar i vam començar a fer-hi vida, els veïns més propers no ens veien per culpa de la muntanya de runa, sorra i plantes altís-simes que hem anat retirant.” Una runa que la propietat actual va deixar al jardí quan va construir les dues darreres cases aixecades dins el terreny de l’antiga finca. Després de moure pedres, sorra i fer feines intenses de poda, els seus esforços s’han centrat als ter-rats i terrasses. Només el fet de netejar-los ha fet disminuir considerablement les humi-

tats i les filtracions dins la casa. El procés de rehabilitació que es vol engegar és seriós i compta amb l’assessorament d’arquitectes i arquitectes tècnics, que els han mostrat el seu suport i ja han visitat la casa. Un exem-ple de respecte al patrimoni és l’assessora-ment demanat sobre els frescos del primer pis de la casa com a pas previ a una possible intervenció: “Alguns estan malmesos per grafitis pintats abans de la nostra arribada, fruit d’anys d’abandonament.” Sense fer cap feina estructural seriosa, és innegable que la seva entrada ha comportat millores a la propietat i no pas el contrari.

La relació amb els veïns, tant els que te-nen casa seva a l’interior de la finca com els dels carrers propers, és molt bona a excep-ció potser d’un dels propietaris d’una de les cases construïdes al l’antic jardí de la Gaie-tana i que actualment té casa seva en venda, tot i que la situació s’ha reconduït. I quan han sorgit problemes, com per exemple l’ús de la porta principal de la finca, s’han par-lat i s’han resolt. La relació cordial els ha permès anar coneixent la història popular de la casa i els ha animat a fer una crida per recuperar fotografies antigues i recopilar la memòria popular com la que recorda les reunions clandestines de l’esfera indepen-dentista a la casa a finals de la dècada dels 70 i inicis dels 80.

Després d’anys tancada, la finca torna a estar habitada per un grup de joves que pretenen obrir-la a la població

ÒSCAR PALLARÈSRamon Anglada conversa amb Xavi, el nostre interlocutor, de cara a La Gaietana.

17

ACTUALITAT

La relació no ha estat tan bona amb la Poli-cia Local d’Alella i els Mossos d’Esquadra, que no han pogut accedir ni al perímetre ni a l’interior de la casa. Els joves confirmen que alguns han estat identificats, i segons el seu parer els agents han utilitzat un to xulesc, carregat de condescendència i amb amena-ça d’atestat per desobediència civil inclosa.

Sense voler revelar el nombre de perso-nes que habitualment hi viuen –nosaltres tampoc ho farem, tot i que només cal comp-tar sacs de dormir i matalassos–, els nois i noies que han tornat a donar vida a la Ga-ietana són de diferents pobles del Maresme com el Masnou, Llavaneres, algunes cares conegudes d’Alella i d’altres que, sense ser-ho, hi tenen una relació estreta pel fet d’ha-ver estat alumnes de l’institut. Una cosa tan alellenca com els rumors sense fonament no podia faltar tampoc en aquest cas. No tots els joves són membres d’Arran Masnou, sinó que només un d’ells hi té més o menys rela-ció. Sí que és cert que participen activament en la Xarxa d’Habitatge del Baix Maresme i en la xarxa del Masnou, un espai d’assesso-rament de lloguers, hipoteques i tota mena de situacions relacionades amb l’habitatge. És aquest activisme el que els ha impulsat a “fer un pas que no és gens fàcil i que impli-ca no parar de treballar en tot l’estiu”. I ho han fet per dos motius ben clars: solucionar l’emergència habitacional que pateixen els joves a la comarca i, al mateix temps, aturar la degradació i recuperar el patrimoni per a nous usos.

Ara vindran setmanes intenses amb l’ob-jectiu de fer una primera obertura a finals d’estiu. Un acte públic perquè tothom pugui visitar-la, veure’n les millores i compartir els records que molta gent té de la casa. Tot i que encara no han pensat amb detall com fer-ho, els de Ca la Gaietana, tal com ells l’anomenen, volen ”que tot tingui certa part de retorn al poble”: “No té cap mena de sen-tit que hi visquem i prou, és una casa amb molt d’espai i moltes potencialitats que po-dria acollir tots els col·lectius que necessi-tessin un espai per portar a terme les seves activitats.”

Creperia, SA, els propietarisLa relació amb la propietat és sempre un tema delicat en aquests casos, però la res-posta és ben clara dels responsables de l’ocupació. Estarien més que disposats a signar un contracte de masoveria urbana a deu anys vista amb tot un seguit de com-promisos per part seva, com per exemple la reparació i estandardització de tota la instal·lació elèctrica i d’aigua o recuperar elements patrimonials com les espectacu-lars premses del celler sense cap cost per als propietaris. Malgrat això, són ben cons-cients que és difícil que aquesta opció tiri endavant. Al seu entendre, el fet que la casa no tingui un propietari individual, amb vin-cles al poble, sinó que sigui d’una societat anònima –segons les seves fonts, el 50% és de José Elías i com a administradors solida-ris els seus dos fills, amb el 25% cadascú– ho dificulta tot. En aquest punt de la xerrada el Xavi, la veu dels de la Gaietana, canvia de to i es fa –ens fa– una pregunta: “Quin interès pot tenir la propietat que nosaltres millo-rem la casa quan el que busca és treure’n el màxim rendiment econòmic fent pisos de luxe?”

Però José Elías, la cara més visible de Creperia, SA, situa el focus sobre l’Ajunta-ment d’Alella com a principal responsable de la situació. En conversa telefònica, el primer que ens diu és que els ocupes no el molesten i que pel que ell ha vist no han fet cap destrossa, però al mateix temps expli-ca que des del mateix dia de l’ocupació es va presentar la corresponent denúncia als Mossos d’Esquadra i que caldrà esperar la resolució judicial. Amb cruesa destaca que tot i parlar-hi diverses vegades no hi ha ha-

gut mai un diàleg real ni amb l’arquitecte municipal ni amb l’anterior alcalde d’Alella, Andreu Francisco, cosa que ha impossibi-litat portar a terme el seu projecte inicial: rehabilitar la casa, tot mantenint-ne la faça-na, per fer-ne apartaments. Destaca també que sempre han estat disposats a vendre la propietat per un preu just, fins i tot per sota del preu de mercat, però no “regalada” com sempre ha volgut l’ajuntament. En opinió seva la proposta actual per a la Gaietana, la planta baixa de la casa per a ús municipal i la part superior dedicada a habitatge privat, només arriba després que el consistori per-dés un contenciós, sense presentar recurs posterior, en què es destacava que “el bien es obligatorio pagarlo”. Segons Elías, des-prés de tants anys d’espera Creperia, SA ja no té capacitat de construir res i només vol vendre. La societat s’ha anat descapitalit-zant, un dels seus membres ja és mort i els altres ja no tenen força a causa de la seva avançada edat. El mateix Elías ja té vuitan-ta anys. Després d’uns cinc mesos de nego-ciació esperen que l’ajuntament accedeixi a la permuta: la totalitat de la finca de la Gaietana a canvi d’una quantitat de diners –no especificada– i el 40% dels terrenys del carrer Lleida propietat de l’ajuntament i re-qualificats de zona verda a urbana.

Així doncs, cal tenir en compte el paper de tres actors, i no pas només el darrer que ha aparegut, per entendre la situació de la Gaietana actualment. A escala comarcal no hi ha cap ocupació comparable ni per la im-portància de la casa ni per la reivindicació del patrimoni històric que porta implícita. O, com diuen ells: patrimoni arrencat de les urpes del capital. Raval vs Blackstone.

Fresc a una paret interior de la casa que mostra La Gaietana de cara al mar. S’hi poden observar la via del tren, el túnel de Montgat i, fins i tot, Montjuïc.

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

18

ÀLEX ASENSIOHi estava predestinat. De fet, podríem dir que porta mitja vida preparant-s’hi. Des dels setze anys, Marc Almendro volia ser alcalde d’Alella. I des de 2007, si no abans, Andreu Francisco ha estat el seu valedor. Amb només divuit anys, Almendro va ocupar el núme-ro set d’una candidatura que va obtenir sis regidors. Després ha estat titular de Medi Ambient, Joventut i Esports de 2011 a 2017, i d’Administració, Hisenda, Transparència i Participació Ciutadana d’ençà de 2017. Ningú, per tant, és més conscient que ell del pa que s’hi dona i de la responsabilitat que contrau: “M’hi deixaré la pell, la suor i la sang per fer tot el possible per a Alella i la seva gent”, va anunciar el dia de la investidura.

Almendro va arribar a l’alcaldia per la via directa després d’obtenir la majoria absoluta

en les eleccions municipals del 26 de maig. La llista d’ERC-Sumem per Alella va rebre el 41 % dels vots. “Tot i conservar els set regi-dors, hem patit un retrocés del 8%”, apunta Almendro. Potser per això, però també per la seva empremta personal, el nou alcalde anuncia canvis significatius en algunes de les dinàmiques del govern, “tant políticament com organitzativa”.

Sobre aquest segon aspecte, Almendro està duent a terme una reorganització de l’or-ganigrama municipal que implicarà algunes obres i canvis d’ubicació. Les divuit regidori-es s’han agrupat en quatre grans àrees, amb la idea que l’acció de govern sigui transversal i compartida entre els diversos responsables polítics i tècnics. Per aquest motiu, s’ha fixat la necessitat de realitzar reunions mensuals de coordinació en cadascuna de les àrees:

Serveis Territorials (Habitatge, Medi Ambi-ent, Mobilitat, Serveis Municipals i Urbanis-me), Identitat (Cultura, Festes i Turisme), Civisme (Educació, Equitat, Esports, Joven-tut, Seguretat i Serveis a les Persones) i Par-ticipació i Transparència.

Els objectius són clars: l’àrea d’Identitat “treballarà valors com la cohesió social i el compromís cívic”, i l’àrea de Civisme “hau-rà de reflexionar seriosament sobre la con-vivència i l’ús de l’espai públic”. A l’àrea de Territori, l’alcalde admet que en el passat hi havia disfuncions entre algunes regidories, per la qual cosa “a partir d’ara s’aixecarà acta de les reunions i es treballarà per projectes concrets, amb la involucració de tothom”. A aquest efecte, “el gerent de l’Ajuntament exer-cirà el paper de coordinador i en farà la gestió directa, tot i que l’alcalde hi tindrà l’última

Majoria absoluta amb tarannà dialogantMarc Almendro pren possessió de l’alcaldia amb l’ànim d’incrementar la participació ciutadana i d’obrir la governança a la resta de grups municipals

LA CRÒNICA

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

El 15 de juny es va constituir el nou consistori, amb vuit cares noves de les tretze que componen el ple de la corporació.

paraula”. Per la seva banda, a Participació i Transparència hi ha pendent la redacció d’un pla estratègic el desplegament del qual no serà efectiu fins al setembre, quan és previst que s’incorpori un càrrec de confiança que ocuparà la plaça eventual de cap d’alcaldia.

Triomf inapel·lableL’escrutini del 26 de maig va deixar fora del consistori el PP i Avancem Alella, i va avalar l’hegemonia d’ERC-Sumem per Alella. JxCat i Gd’A aspiraven a guanyar almenys un regi-dor més dels que van obtenir, i Alternativa per Alella-CUP esperava que a ERC li’n faltés un per poder condicionar l’acció de govern. Per la seva part, Cs i PSC se sabien del cert a l’oposició.

El 15 de juny va tenir lloc el ple de cons-titució del nou consistori. Durant la setmana prèvia, el candidat de JxCat va intentar aple-gar el suport dels grups de l’oposició. Esteve Garcia-Ossorio explica que “es tractava de fer visible que els set regidors del govern te-nen el 40% del vots i que els sis de l’oposició representem el 60%”. Però no se’n va sortir. Al final, JxCat, el PSC i Cs van votar els seus caps de llista, i Gd’A es va abstenir, de manera que l’alcaldable d’ERC va ser investit amb els vots del seu grup municipal i d’Alternativa per Alella-CUP. El portaveu d’aquest grup, Mark Ullod, va afirmar que “es tracta d’un reconeixement a l’aval popular i un vot de confiança en el nou govern fonamentat en la voluntat de diàleg i col·laboració en tots aquells temes que sigui possible, així com en el respecte a la dissidència des d’una oposició sempre constructiva i proactiva”.

Bona sintoniaAbans del ple, ERC-Sumem per Alella va obrir una roda de contactes amb tots els partits, “sense exclusions”. Almendro assegura que van ser reunions “molt sanes i transparents”. La resta de portaveus hi coincideixen. Ullod la va afrontar en solitari i n’està satisfet: “Ale-lla no es ressentirà del canvi d’alcalde. Hi veig un equip molt potent. Tenen un funcionament molt gregari, però en temes de gestió pot ser molt positiu per al poble. Si continuen així, serà ideal”. Josep Bardés hi va anar acompa-nyat de Míriam Gómez i Marisa Campos: “Hi veig tota la bona intenció del món. Agraïm el gest, perquè no havíem estat mai citats en els dotze anys anteriors”. Tots dos asseguren que a l’octubre en continuaran parlant, però es mostren cauts. “Entenc que les coses es com-plicaran i és lògic que hi hagi desacords so-bre determinades qüestions”, diu Ullod. Per a Bardés, “Almendro m’ofereix confiança, però tampoc n’hi ha per tirar-hi coets, perquè farà valer la majoria absoluta quan li convingui”.

El regidor del PSC, Cristóbal Zueras, va assistir a l’entrevista amb la seva predecesso-ra, Glòria Mans: “La trobada va ser agradable.

Ells ens van explicar que començaven sols i que no tancaven les portes a cap partit, sense especificar dates, i nosaltres els vam confir-mar que serem a l’oposició.”

El més reticent és Esteve Garcia-Ossorio: “L’alcalde ha ofert mà estesa a tothom, de ma-nera que no som prioritaris. Hem estat lleials a la causa nacional i el resultat és aquest: deixar-nos en un raconet.” Almendro admet que “no érem partidaris de fer una llista úni-

ca, perquè no perillava que l’alcaldia caigués en mans unionistes”, i atribueix l’oferiment de JxCat “al fet que saben que difícilment gover-naran mai amb nosaltres”.

Primera topadaEl 27 de juny es va celebrar el ple d’organitza-ció del nou ajuntament. El punt més contro-vertit va ser la proposta de retribucions dels càrrecs electes, així com les assignacions als grups municipals. Hi van votar en contra JxCat, Gd’A, Cs i el PSC.

Per Garcia-Ossorio, “el moviment es de-mostra caminant” i exigeix “coherència” al govern: “No es pot dir que vols que tot sigui molt participatiu i decidir tot sol que t’apuges el sou un 10% i un 20% les indemnitzacions per assistències.” Segons ell, “aquest mandat hi haurà una persona menys a sou i han de-cidit repartir-se el seu salari entre tot l’equip de govern”.

Pel que fa a l’assignació dels grups mu-nicipals, el regidor del PSC explica que “es

demanava augmentar la quota fixa de 200 a 600 euros anuals, ja que els partits amb un sol representant no tenim marge per fer acció política.” Davant d’aquesta pretensió, l’alcalde va proposar també un augment de la part variable per “evitar la perversió del sistema, perquè no és el mateix tenir un o dos regidors que tenir-ne set”. Zueras reco-neix que era preferible arribar a una solució intermèdia, però va decidir tornar al punt de partida “per dignitat”. Garcia-Ossorio opina que “era realment absurd discutir-se amb cinc grups per 400 euros a l’any”. I des de Gd’A consideren que “estàvem parlant d’al-moines.” Bardés centra els seus dubtes sobre la contractació d’un càrrec de confiança com a cap d’alcaldia “perquè segurament treba-llarà més per al partit [en al·lusió a ERC] que per a l’Ajuntament”.

Amb el PAM per davantEl govern ja ha posat fil a l’agulla al Pla d’Ac-tuació Municipal (PAM) per al mandat 2019-2023, amb la intenció de presentar-lo a la resta de grups després de l’estiu i sotmetre’l a l’aprovació del ple abans d’acabar l’any. A Alternativa per Alella-CUP també hi treballen de valent. El 5 de juliol van presentar noves al·legacions al projecte executiu de la bibli-oteca i arxiu municipals amb l’objectiu de salvaguardar el patrimoni arquitectònic, ga-rantir l’accessibilitat de l’equipament i intro-duir criteris de sostenibilitat en l’edificació. Pel que fa al PAM, el col·lectiu ha nomenat una comissió negociadora per “introduir-hi tots aquells punts del programa que sigui pos-sible, com l’elaboració d’un pla de protecció del paisatge, la constitució d’una comissió de seguiment del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, la creació d’un banc de terres per incentivar l’activitat agrícola i d’un Consell Social de l’Aigua que revisi les tarifes de So-rea i aplani el camí cap a la municipalització del servei”.

LA CRÒNICA

19

GARCIA-OSSORIO VOLDRIA COORDINAR ELS GRUPS DE L’OPOSICIÓ PERQUÈ REPRESENTEN EL 60% DELS ELECTORS

El 27 de juny es va celebrar el ple d’organització, que va assignar a cada grup municipal el lloc que ocuparà durant el mandat.

CEDI

DA

20

En nom de Gd’A, Bardés opina que “el PAM pràcticament està dat i beneït” i vaticina que “segurament l’aprovarem.” Zueras també hi mostra bona predisposició, bo i admetre que “ara mateix no sé en quins temes posarem l’accent.”

La posició de JxCat encara s’ha de definir. El 27 de juliol tindrà lloc una assemblea ober-ta del PDeCat, a la qual també assistiran sim-patitzants de JxCat i persones independents per valorar el resultat de les municipals, fixar l’estratègia i parlar de política nacional a es-cala local, ja que els pactes postelectorals subscrits amb el PSC i la confusió en què viu instal·lat l’independentisme han motivat que algunes persones de la candidatura expressin dubtes sobre la seva vinculació al projecte.

Desorientació sobiranistaA ERC hi ha hermetisme sobre la qüestió nacional, tot i que no amaguen que “és im-possible” que Pere Aragonès pugui dirigir el partit i ser vicepresident de la Generalitat al mateix temps. Dos anys després del referèn-dum, el partit continua escapçat. Per acabar amb aquesta situació d’interinatge, el 15 d’oc-tubre ERC celebrarà un congrés nacional per escollir una nova executiva i aprovar un nou full de ruta.

Almendro demana “almenys un any sense eleccions per reconstruir ponts amb JxCat”: “Donem-nos un any de tranquil·litat perquè es constitueixi un govern d’esquerres a Espanya i a Catalunya siguem capaços de negociar i aprovar uns pressupostos amb contingut social amb la CUP i els comuns després de tres anys de pròrrogues.”

Mentrestant, la CUP ha engegat un procés de refundació per acostar posicions entre di-versos sectors i refer-se dels mals resultats electorals. L’assemblea d’Alternativa per Ale-lla va respondre a un qüestionari intern per recollir idees i plantejaments sobre el futur de la formació i va seguir el debat a escala comarcal, però no va participar en l’assem-blea extraordinària de Celrà perquè no hi té vincles orgànics.

Marxa enrere al Consell ComarcalDesprés de les eleccions del 26 de maig, ERC i JxCat han pactat amb el PSC en uns quants ajuntaments, consells comarcals i diputaci-ons, generalment per fer-se la guitza. El cas més sonat és el de la Diputació de Barcelona, la qual cosa ha generat indignació i perple-xitat entre els sectors sobiranistes que advo-quen per la unitat d’acció.

Al Maresme, ERC és el partit amb més re-presentació, amb dotze dels trenta-tres conse-llers comarcals, però el PSC, amb vuit, i JxCat, amb sis, van provar fins a última hora de reedi-tar el pacte que mantenien des d’abril de 2017. Davant d’aquest escenari, l’ANC va articular un moviment de protesta anomenat #Stop155

per evitar el “pacte de la vergonya”. Finalment, el 17 de juliol es va concretar un acord entre ERC i JxCat per fer president l’alcalde republi-cà de Vilassar de Mar, Damià del Clot.

Esteve Garcia-Ossorio, que serà suplent al Consell Comarcal, explica que “l’ANC s’ha mogut i està molt bé, però la decisió que hem pres és nostra i és la millor per als nostres pobles i per garantir l’estabilitat.” Tot i estar dolgut pel tracte rebut per part dels republi-cans a Montgat, Sant Pol, Arenys de Mar i Teià, assegura que “no es pot fer res des del fetge”. Garcia-Ossorio defensa que “les condicions del pacte amb ERC són més adequades”, però no oculta un fet: “Si les més idònies haguessin estat les del PSC, no m’hauria tremolat el pols.”Cristóbal Zueras, que treballa al Consell com a tècnic de formació, veu “natural i encer-tada” l’entesa entre ERC i JxCat, en contra-posició al pacte amb el PSC: “L’altre era fer

malabarismes perquè no teníem majoria i depeníem per activa o per passiva d’altres forces com Cs, el PP o els comuns, amb les quals no vam aconseguir suports ferms.”

Almendro s’ho mira des de la distància. Des de la direcció comarcal es va sondejar si algú d’Alella volia ser conseller. “Ens ho han ofert, i també a la Diputació, però ens volem centrar només en el poble”, diu l’alcalde.

Pelegrinatge a Estrasburg“Problemes d’agenda” van impedir a Almen-dro viatjar el 2 de juliol a Estrasburg. Coinci-dint amb la sessió constitutiva del Parlament Europeu, el Consell per la República hi va convocar una manifestació a favor de la im-munitat de Carles Puigdemont, Oriol Junque-ras i Toni Comín com a eurodiputats.

Aquest cop es tractava de reivindicar els drets d’elecció i de representació política dels tres candidats i dels 2,3 milions de persones que els van votar. Amb aquest objectiu, s’hi van desplaçar una seixantena de veïns i ve-ïnes d’Alella. A la convocatòria no hi eren ni Junqueras –empresonat–, ni Puigdemont ni Comín –que van seguir-la des de l’altre costat del riu, en territori alemany–, ni els seus subs-tituts, el president Torra i el vicepresident Aragonès, que es van quedar a Catalunya amb l’excusa dels incendis.

Els assistents recorden especialment “una calor insuportable” que va arribar als 40 graus i les mostres de suport d’alguns eu-roparlamentaris, “sobretot de l’irlandès Matt Carthy, del Sinn Féin, pel seu compromís amb Catalunya”.

Suport al procésDurant aquests mesos, el nucli local de l’ANC ha cotinuat programant actes relacionats amb el procés d’independència. El 21 de juny va organitzar una xerrada sobre el Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent, a càr-rec de l’exdiputada de la CUP Gabriela Serra, i el 28 de juny va projectar un documental titulat El cel a tocar sobre la primera colla castellera d’Alemanya i les complicitats de la causa catalana a Europa. D’altra banda, del 5 al 10 de juliol, la Rectoria d’Alella va acollir l’exposició El procés a punta de BIC, del pre-mianenc Jordi Magrià, amb els retrats, fets amb bolígraf, dels dirigents polítics i socials represaliats per l’Estat espanyol.

Un any després de la visita al poble d’Al-bert Rivera i Inés Arrimades per arrencar llaços grocs, els simpatitzats de l’ANC i d’al-tres organitzacions sobiranistes en continuen posant. “Molts cops, els pengem al matí i a la tarda ja no hi són. Això vol dir que els treuen altres veïns”, expliquen. En altres ocasions, aquesta “neteja” la fan els escamots nocturns de l’organització unionista Segadors del Ma-resme, que té una predilecció especial per Alella. Segons les seves publicacions a les xarxes socials, hi van actuar el 14 i el 24 de maig en el marc de les operacions Hispania i Lirio: “Els Segadors del Maresme limpi-amos Alella, Vallromanes y Cardedeu. De

LA CRÒNICA

El 2 de juliol, 10.000 catalans van protestar davant del Parlament Europeu contra el veto imposat als candidats independentistes.

CEDI

DA

ALMENDRO: “NI JO NI CAP REGIDOR DEL GOVERN SEREM CONSELLERS COMARCALS PERQUÈ ENS VOLEM CENTRAR NOMÉS EN ALELLA”

21

regreso hubo que volver a limpiar Alella. Habían vuelto a enguarrar la población. Deben hacer turnos de ponilazos.” El 18, el 21 i el 25 de juny hi van tornar, dins les anomenades operacions Baixada i No se en-sucia: “Es increíble que el municipio que ocupa el puesto 14 en el índice de rentas per cápita de toda España tolere vecinos que demuestran no tener la formación básica que se enseña en las escuelas.” Ja aleshores advertien que “si los del club del allioli son cansinos, nosotros más”, de manera que “en la madrugada del martes 2 de julio, sabi-endo que una ‘enorme cantidad’ de lazis estarían de camino a Estrasburgo para dar apoyo a su valiente líder, en Segadors del Maresme aprovechamos para dar un repa-sito a Alella”.

Fins a la data, les últimes accions de “des-contaminació” es van produir el 9 i el 19 de juliol i van ser batejades amb els noms de Resistimos i Alella Forever. En aquesta dar-rera, “coincidimos con compañeros de otras brigadas que también descontaminaban la población. Todos luchamos por la misma causa; la liberación de los espacios públicos en Cataluña de propaganda separatista”.

Quan el feixisme truca a la portaA Alternativa per Alella-CUP estan “preocu-pades” per l’auge del feixisme i “indignades” per la “impunitat amb què actua” davant la indolència dels cossos de seguretat. El regi-dor Mark Ullod troba “inconcebible” que “gent encaputxada i armada amb cúters es pugui passejar de nit pels pobles sense ser identifi-cada”. Ullod esmenta també com a exemples de “passivitat” l’assalt al centre de menors no acompanyats del Masnou que va tenir lloc el 4 de juliol per part de coneguts activistes d’ultradreta, així com la concentració d’una vintena de simpatitzants del Moviment Iden-titari Català (MIC) a Alella, el 26 de maig. El MIC és una organització nacionalista d’ex-trema dreta que “lluita” per una “Catalunya catalana”, “lliure” i sense immigració.

Sense venir a tomb de res, aquest col-lectiu pretenia retre homenatge a l’espia ca-talana Marianna de Copons al pati de Can Lleonart per uns fets esdevinguts el 1713. Dos dies abans de les eleccions, Alternati-va per Alella-CUP en va tenir coneixement a través de les xarxes socials i ràpidament ho va denunciar davant la Junta Electoral de Mataró (JEZ) i ho va comunicar a l’alcalde, Andreu Francisco, perquè prengués les me-sures oportunes. Al seu compte de Twitter, els cupaires van fer una crida a manifestar “el rebuig a tota forma de supremacisme i a aïllar i denunciar sempre l’extrema dreta”.

La mateixa tarda, la JEZ va contestar que no era competència seva “autorizar o dene-gar el derecho a manifestación” i hi afegia: “En cualquier caso, si se vulnerara este

derecho el próximo domingo, los órganos competentes para las responsabilidades pe-nales que concurran son otros”. Per la seva banda, ERC va publicar una piulada procla-mant que “al feixisme se’l combat”, sense cap contextualització. Arribats el dia i hora de la convocatòria, els

apoderats d’Alternativa per Alella-CUP van sortir dels col·legis electorals i es van trobar a Can Lleonart amb altres veïns i militants antifeixistes. De seguida hi van comparèixer l’alcalde i mitja desena de mossos d’esquadra. El cap de l’operatiu va recomanar a la gent que es dissolgués. Finalment, el “gran acte patriòtic” es va celebrar a la plaça d’Antoni Pujadas, protegit per la policia. Els crits de “Catalunya, catalana” van ser contrarestats pels de “Fora feixistes dels nostres pobles” i “Visca Catalunya xarnega”. Adreçant-se als contramanifestants, el portaveu del MIC va etzibar-los: “Esteu anant contra una minoria, que és la catalana. Catalunya som molt po-quets. I vosaltres preteneu aigualir la nostra identitat i la nostra essència. Per vosaltres, Guimerà, Gaudí o Rubió i Ors també seri-en feixistes.” L’orador va acusar Junqueras d’“arrossegar-se al Congrés de diputats” i de “trepitjar l’honor i la dignitat de l’1-O” i va apel·lar a la unió dels “nacionalistes” per “defensar l’idioma, la cultura i la història”: “Entre Netflix i els atacs d’Espanya, d’aquí a cinquanta anys no parlarà ningú català.”

En els dies posteriors, els simpatitzants del MIC van identificar a les xarxes socials algu-nes persones de la candidatura d’Alternativa per Alella-CUP, al costat d’aquests comenta-ris: “Fora la xusma anarcocomunista”, “Els antifes són el càncer de Catalunya”, “Tenim les vostres cares” o “No ens dureu ni cinc minuts”.

L’alcalde exposa que “la meva actitud ha de ser permetre la lliure expressió, però evi-tant sempre les provocacions i l’alteració de l’ordre públic.” Almendro reconeix que “no em trobo gens còmode amb actituds de per-missivitat”, si bé entén que “és difícil preveure actuacions per sorpresa que no han estat con-vocades oficialment”, com fan els Segadors del Maresme. Almendro desconeix els detalls de l’episodi amb el MIC. “Parlaré amb el cap de la policia i convocaré juntes de seguretat en què abordarem aquestes qüestions”, però ja avança que “atendré sempre les indicaci-ons dels comandaments policials.”

LA CRÒNICA

Fotografia de la concentració del MIC, custodiada per la policia.

Imatge de la brigada de ‘neteja’ dels Segadors del Maresme que va actuar a Alella el 19 de juliol.

Alternativa per Alella va denunciar amb ironia l’acte convocat pel MIC el dia de les eleccions.

ÀLEX

ASE

NSI

O

SEG

ADO

RS D

EL M

ARES

ME

CED

IDA

22

23

ALBERT ALABAU Parlem amb Francesc Martínez enmig de notícies difícils de pair que arriben des de la Ribera d’Ebre, on un foc crema descon-troladament, i no puc evitar preguntar-li què en pensa. I és que, aquest alellenc és una veu molt destacada en la qüestió, atesa la seva trajectòria al cos dels Bombers de la Generalitat, on actualment ocupa el càrrec de sergent del Grup d’Actuacions Especials (GRAE).

Quan la passió esdevé professióVinculat als Bombers des de fa prop de trenta anys, primer com a voluntari i des de fa més de vint anys com a professional del cos, en Francesc sempre ha estat lligat a la muntanya i als esports que aquest en-torn permet practicar. Si de ben petit l’afi-ció era el que l’atreia, “el salt professional com a instructor i monitor, tant d’esquí com d’altres disciplines d’alta muntanya, va ser una evolució natural per poder convertir en professió aquesta afició”, explica el nostre protagonista: “I d’aquí a ser voluntari dels Bombers, a poder contribuir amb el meu granet de sorra a cuidar un medi que tant et dona. Després d’anys combinant feina i vo-luntariat, i després d’estudiar geografia a la UAB i de no exercir mai, va ser un pas natu-ral acabar formant-me com a tècnic en alta muntanya i barranquisme i incorporant-me al cos dels Bombers ja com a professional dedicat a temps complet.”

Però, a què es dedica en Francesc?Doncs el seu rol és molt variat i ha evoluci-onat molt, tant en especialització com en responsabilitat. Si bé als inicis del GRAE es dedicava a fer rescats i a l’extinció d’incen-dis, des de fa deu anys aquest grup es va es-pecialitzar en salvaments, tant de muntanya com subaquàtics. Ell forma part del primer grup, del qual és sergent. Són un equip de cinquanta bombers de muntanya, set dels quals treballen en sistemes de guàrdia de vint-i-quatre hores ininterrompudes cada dia per donar servei a qualsevol necessitat de rescat a la muntanya a tot el país, tant per aire com per terra.

“Estem fent uns mil serveis anuals, amb una mitjana de més de sis-centes persones rescatades cada any: un 50% són excursi-onistes amb lesions lleus en extremitats inferiors, i la resta corresponen a rescats més tècnics, incloent-hi accidents fent alpi-nisme, barranquisme, espeleologia o altres

esports de risc, o fins i tot casos d’atrapa-ments en inundacions. Un cas de cobertura mediàtica per la seva especial complexitat en què vaig participar va ser el d’una perso-na atrapada a 1.500 metres de profunditat en una cova a la zona de Lleida. El rescat va donar lloc a un documental emès per TV3. Però el dia a dia no és tan espectacular, tot i que fem una labor molt important i molt maca”, confesa amb gran habilitat pedagò-gica en Francesc, que a més de tasques ope-ratives en fa de gestió i coordinació d’acord

amb el seu rang de responsabilitat com a sergent. I també de formació, un aspecte que l’apassiona alhora que l’obliga a man-

tenir-se permanentment actualitzat tecno-lògicament i en temes d’eines i de millores pràctiques.

Privilegis i privilegiats“Sentir que fas un impacte, que aportes va-lor, que ajudes la gent, no té preu. L’única cosa que a vegades esgota és la manca de passió d’alguns funcionaris. Som uns pri-vilegiats, ens paguen per donar servei als nostres conciutadans. I això, o t’apassiona o es nota de seguida.” I és que en Francesc es considera un afortunat de treballar en allò que li agrada i també de viure a Alella, on resideix des de fa més de vint anys amb la parella i les filles. “Viure al poble em per-met estar en contacte amb la natura, ens proporciona a la vegada una gran qualitat de vida per la gent que hi viu i per com s’hi viu, i som al costat de Barcelona”, confesa en Francesc, a qui no soc capaç de treure la raó.

I és que és un plaer conviure amb gent tan interessant i ben preparada!

“SENTIR QUE FAS UN IMPACTE, QUE APORTES VALOR, QUE AJUDES LA GENT, NO TÉ PREU”

QUÉ FA...?

Què fa... Francesc Martínez?

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

24

ANNA BERENGUÉ Ignacio Mur va formar-se a ESADE i, des de l’any 1989, exerceix de professor al De-partament d’Estratègia i Direcció General d’aquesta universitat. Explica que sempre ha combinat la docència amb els consells d’administració d’empreses familiars i la pràctica diària en el sector de l’empresa. És veí de Can Teixidó des del 1997 i en pre-

sideix l’associació de propietaris des de fa cinc anys.

Quina és la història de l’Associació de Propietaris de Can Teixidó?L’associació ha existit sempre des que Can Teixidó va començar a ser considerada una urbanització cap als anys 1970, i és una as-sociació una mica curiosa perquè la quota

que es paga per formar-ne part depèn de les dimensions del terreny. Temps enrere, Can Teixidó va ser una urbanització que es va fer amb criteris de molta qualitat; tant per la seva situació com per les dimensions dels carrers i els serveis que es van incorporar ja des dels inicis. Un altre aspecte més d’aques-ta qualitat va ser el fet d’incorporar-hi una associació de propietaris.

L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

“Un dels objectius principals de l’associació és prestar serveis als associats, especialment en l’àmbit de la seguretat”Ignacio Mur, president de l’Associació de Propietaris de Can Teixidó

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

25

Crec que un dels objectius principals de l’associació és prestar serveis als associats, especialment en l’àmbit de la seguretat, que desgraciadament és un tema de màxima im-portància actualment.

Quan vaig comprar el meu terreny l’any 1997, els primers que em van venir a veure van ser els de l’associació, perquè com que tenia un terreny ja podia començar a cotit-zar per al sosteniment de l’entitat. En aquell moment ja m’hi vaig donar d’alta, i ara ja fa uns cinc o sis anys que en soc el president.

És l’associació, la que paga el cotxe de vigilants que es veu quan es passa pel barri?Sí. Com que l’associació és privada, ningú no està obligat legalment a formar-ne part. En el cas de la nostra Associació de Propietaris, com que hi va haver polèmica durant molts anys es va decidir que fos privada de lliure adscripció, i no fa falta que la gent s’hi apun-ti, si no vol. De fet, avui dels 115 potencials associats que hi hauria, en som només uns 75. La veritat és que la resta també es benefi-cia dels serveis contractats per l’associació, encara que, evidentment, si passa alguna cosa en una casa no associada els nostres vigilants no hi intervindran.

S’ha de pensar que els robatoris, en gene-ral, són molt ràpids, i nosaltres tenim l’avan-tatge que si donem com a primer número de telèfon el dels conserges de Can Teixi-dó, la central d’alarmes avisarà primer els conserges i en un minut o dos ja poden ser davant la porta de la casa on s’hagi produït la intromissió.

Quins serveis, a part dels de seguretat, ofereix l’associació?Doncs, per exemple, si algú no és a casa i rep un paquet, el podem recollir nosaltres i que ens el vingui a buscar més tard; o si un dia algú s’oblida la clau de casa, el conserge el pot ajudar amb una clau de recanvi.

Ara farem una campanya molt important d’identificació de les cases associades, i fa-rem un rètol gran perquè la gent el pugui po-sar a la façana perquè les cases associades es puguin reconèixer fàcilment.

Quina relació teniu amb l’ajuntament?He de dir que la relació amb l’Ajuntament d’Alella en l’època d’Andreu Francisco ha es-tat meravellosa, ens hem entès realment bé i ha estat al nostre servei sempre que l’hem necessitat. Aquest any, per exemple, després de molt de temps de demanar-ho, ens han arreglat les voreres i alguns bonys que hi havia als carrers. Respecte al nou alcalde, encara que no el conec tan bé, estic segur que la relació serà igual de bona que amb l’Andreu.

També teniu relació amb l’Ajuntament de Masnou?Sí, però molt menys. De les 115 parcel·les, només 15 o 16 són al Masnou i, per tant, la relació amb aquell ajuntament és molt més petita.

El primer que has dit sobre l’associació és que el seu objectiu és vetllar per la seguretat als terrenys associats, però va ser aquest l’objectiu principal de l’asso-ciació quan va aparèixer?Suposo que no, perquè als anys 1970 la se-guretat era diferent. Però crec que sempre ha estat un tema molt important, tant ara com aleshores.

Què n’opines, de la propera urbanització dels terrenys de la Serreta?No domino gaire com està el tema, però la cosa que més em preocupa és la mobilitat. Crec que si es fan habitatges de manera orde-nada pot ser beneficiós, i si aquests habitat-

ges tenen un preu assequible la cosa tindria encara més sentit, seria un incentiu perquè la gent jove es quedés al poble. Sí que espero que es realitzin projectes de qualitat i de bon gust, no com algunes construccions recents. Des de Can Teixidó, la inquietud més gran que tenim és saber si tot el trànsit que ge-nerin els nous veïns passarà pels nostres carrers. En el seu dia es va comentar des de l’ajuntament que es volien fer uns altres accessos, però no sé com quedarà el tema.

Can Teixidó és l’únic barri amb dues associacions de veïns. És una anomalia? Quina relació teniu amb l’altra entitat?L’Associació de Veïns de Can Teixidó són dues o tres persones, no arriben a cinc. Eren les persones que portaven l’Associ-ació de Propietaris de Can Teixidó abans que jo en fos el president. En un moment determinat van plantejar en una junta de propietaris que els serveis de la consergeria que teníem no eren legals, i van proposar l’acomiadament dels cinc conserges que hi havia en aquell moment i la substitució per una empresa de vigilància formalitzada. Jo m’hi vaig oposar dient que, evidentment, si un servei que teníem funcionant des de feia tants anys no era legal, ja no funcionaria. A més, en aquella mateixa reunió ja van venir acompanyades de persones de l’em-presa que ja havien decidit que s’havia de fer càrrec de la vigilància de la urbanitza-ció. Aquella junta va quedar a l’aire, i al cap d’un mes i mig se’n va fer una altra, en què la presidenta i la vicepresidenta van dimitir, i van deixar l’associació sense ningú que la dirigís. Així que al cap de poc ens vam presentar la senyora Natàlia Gubern i jo mateix i ens en vam fer càrrec. Vam haver de fer alguns reajustos interns, però al final ho vam posar tot a lloc.

“SI A LA SERRETA ES FAN HABITATGES DE MANERA ORDENADA, POT SER BENEFICIÓS, I ENCARA MÉS SI TENEN UN PREU ASSEQUIBLE. LA NOSTRA PRINCIPAL INQUIETUD ÉS SI TOT EL TRÀNSIT QUE GENERIN ELS NOUS VEÏNS PASSARÀ PELS NOSTRES CARRERS”

Ignacio Mur junt al cotxe de vigilància del barri.

ÒSCAR PALLARÈS

26

DOSSIER

Músics en Residència: deu anys

27

JORD

I FAR

RÚS

ÒSCAR PALLARÈSEl Festival de Música de Cambra d’Alella va néixer el 2010 com una de les propostes del Festival d’Estiu d’Alella. Enguany se n’acaba de celebrar la desena edició, la tercera des de la seva emancipació del Festival d’Estiu. Una proposta més que con-solidada i d’una qualitat extraordinària que prestigia la vida cultural del nostre poble.

Després de passar per les Quatre Torres i per l’església de Sant Feliu, els Músics en Residència s’han estrenat enguany al nou Espai d’Arts Escèniques Casal d’Alella amb la celebració de quatre concerts: Vuit cordes i dos arcs, Johann Sebastian Bach, Romanticismes i El cant de la terra.

Aquesta desena edició ha tingut una característica especial, una petita picada d’ullet a la primera edició i és que, en el concert

del dia 20, Romanticismes, es va programar de nou el Quintet per a piano en mi bemoll, op. 44 de Robert Schumann, que ja s’havia tocat al 2010. És el primer cop que es repeteix una peça tocada anteriorment al festival. A més, s’ha presentat un llibre commemoratiu, Músics en Residència 10 anys, editat per ViBop Edicions.

Com és tradició, s’ha mantingut intacta des del primer dia la possibilitat d’assistir de manera gratuïta als assaigs, una ca-racterística del festival i una oportunitat per entendre i copsar l’intens procés que demana una interpretació musical i com es preparen les obres que sonaran als concerts.

Una festa musical que fa deu anys que acosta la música de cambra als alellencs. Una festa en la qual ja han tocat 69 músics. I molts més que en vindran. Per molts anys, Músics en Residència!

El Festival de Música de Cambra d’Alella arriba a la seva desena edició. Gairebé una setante-na de músics han passat per Alella fent realitat una iniciativa cultural que ja està més que con-solidada. Us oferim un dossier amb tot allò que heu de saber sobre els Músics en Residència.

Els Músics en Residència interpreten Bach a l’Espai d’Arts Escèniques.

28

LAIA DE BOBESJosé Vicente Castelló és, juntament amb la violinista alellenca Helena Satué, el director artístic de Músics en Residència (MnR). L’entrevistem per saber d’on surt, què és i cap a on va el festival. Quan en parla ho fa una fermesa que es percep en les idees i les frases ben travades: té el discurs claríssim.

D’on va sorgir la idea de Músics en Residència? Com va co-mençar tot plegat?Els anys 2006, 2007 i 2009 vaig participar en el Marlboro Festival dels EUA, que s’organitza a l’estat de Vermont, en plena natu-

ra, des de fa setanta-tres edicions; és un festival històric, on participen grans artistes internacionals barrejats amb músics júniors, dels quals jo formava part. Durant sis setmanes tens l’oportunitat de compartir, aprens tocant amb ells, i els assajos són oberts al públic. Aquest model va ser una fita en la meva formació: vaig entendre la música de cambra d’una altra manera des del punt de vista artístic i social. L’últim any, el 2009, m’hi va acompanyar l’Helena, i després d’aquesta estada vam tenir la idea de fer alguna cosa semblant a casa nostra, perquè els músics d’aquí estem constantment tocant en orquestres, però sovint ens falta fer música de cambra amb amics i per als amics; i vam fer el projecte i el vam presentar a l’Ajuntament d’Alella, i sembla que els va agradar la idea.

No us vau plantejar fer-lo a Barcelona?No. Ens atreia la proximitat, fer una cosa amb nom i cogno