LES CÀMERES FOTOGRÀFIQUES

LA CAMBRA FOSCA

LA CÀMERA FOTOGRÀFICA

DE LA CAPTURA D’IMATGES

TIPOLOGIA DE CÀMERES FOTOGRÀFIQUES

FORMATS DE LES CÀMERES CONVENCIONALS

CÀMERES DIGITALS

ELS MATERIALS SENSIBLES

EL DIAFRAGMA

ELS ELEMENTS ÒPTICS. ELS OBJECTIUS

ENFOCAR LES IMATGES

ELS FILTRES

LA LLUM

CAPTURAR LES IMATGES

LA CAMBRA FOSCA

El fenòmen de la cambra fosca (o cambra obscura) està molt relacionat amb les investigacions relatives al comportament de la llum i al funcionament de la nostra visió. S'inventaren molts tipus de càmeres de diversos tamanys i formats. Inicialment la llum entrava a les cambres a través d'un petit forat o estenop, més endavant s'hi col·locaran lent que permetràn que entri una major quantitat de llum i que el feix sigui enfocat òpticament a través de la lent. La cambra fosca captada tot allò que tenia al davant: les formes dels objectes, els seus colors, el moviment, els canvis de llum.

CAPTURAR LES IMATGES

Les càmeres fosques eren un instrument que permetia captar i projectar imatges però fins al moment el registre d'aquestes imatges s'havia de fer manualment copiant en un paper allò que la cambra projectava. Feia falta buscar algun element que registrés la llum projectada i que fes perdurable la imatge, o sigui, que permetés obtenir fotografies. La llum com a forma d'energia, pot alterar la naturalesa d'alguns materials.  Més endavant s'augmenta la sensibilitat dels materials i la definició de les imatges finals i les cambres fosques, ara ja convertides en càmeres fotogràfiques milloraren les seves formes, les lents i tot el seu mecanisme.

LA CÀMERA FOTOGRÀFICA I L’ULL HUMÀ

La càmera fotogràfica i l'ull humà tenen nombroses similituds. Podem dir que la càmera bàsicament utilitza el mateix mecanisme que els nostres òrgans de visió i fins i tot podem relacionar algunes parts d'aquesta amb les de l'ull.

La llum arriba a l'ull a través de la còrnia i la pupil·la. L'iris varia la seva obertura, es contrau o s'arronsa, i així controla la intensitat de llum que entra. El cristal·lí és la lent que serveix per a formar una imatge nítida, enfoca els raig que entren a través de la pupil·la. Els raig arribaran a la retina que reaccionarà i convertirà aquesta reacció en impulsos nerviosos que el nervi òptic portarà fins al cervell. Llavors percebrem la imatge. A la cambra, la llum arriba a través de l'objectiu. Per a graduar la quantitat de llum que entra dins d'aquest hi ha el diafragma (iris de l'ull). A dins l'objectiu hi ha una lent o un conjunt de lents (cristal·lí de l'ull) que enfocaran els raigs. Aquests finalment arribaran a la superfície de la pel·lícula on el material sensible reaccionarà transformant la superfície de la mateixa (la retina de l'ull). Tant la lent de l'ull com la de la cambra (l'objectiu) poden graduar-se i enfocar-se a diferents distàncies, i ambdues formen una petita imatge invertida, una a sobre la retina l'altre a sobre la pel·lícula o, en el cas de les càmeres digitals sobre la pantalla sensible. En ambdós casos la imatge entra i, com que ha de passar per un forat més petit (pupil·la o diafragma) i convergir en un punt (per l'acció de les lents o el cristal·lí) la imatge arriba invertida a la retina o a la pel·lícula.

Visió selectiva: la visió humana està controlada en part per l'ull i en part pel cervell, cosa que permet veure el que interessa prescindint de la resta d'informació, la càmera no pot i ho capta tot.

L'enfocament: l'ull quasi mai produeix una imatge desenfocada, si estem llegint i a continuació alcem la vista en direcció a una finestra, per exemple, no es produeix cap alteració d'imatge, pel contrari si no es tracta d'una càmera d'enfoc automàtic aquesta s'ha d'enfocar cada vegada que enquadrem quelcom diferent.

Bidimensionalitat: La cambra redueix una escena tridimensional a una imatge de dues dimensions. La imatge que es crea al fons de l'ull és també bidimensional, però el cervell, gràcies a la informació que aporten els dos ulls des de dos punts de vista diferents, la sintetitza.

Angle de visió: l'ull té un sol angle de visió, només podem veure un espai determinat. Segons el tipus d'objectiu la càmera pot tenir angles de visió més amples o més estrets. aconseguir determinats efectes, com corregir determinades perspectives, augmentar el tamany d'objectes propers, etc.

Efectes òptics: a través de jocs entre lents les càmeres poden aconseguir determinats efectes, com corregir determinades perspectives, augmentar el tamany d'objectes propers, etc.

DE LA CAPTURA D’IMATGES A LA SEVA REPRODUCCIÓ

Les imatges que s'obtenen amb una càmera a través dels materials sensibles són imatges negatives. Les parts més lluminoses d'una escena són en les que el material sensible quedarà més afectat i per tant, més negre. Talbot aconsegueix banyar paper amb substància sensible, que col·locarà a dins la cambra fosca per a obtenir una imatge latent. Aquesta imatge era revelada per fer-la visible i després fixada. Com ja hem dit aquesta imatge era un negatiu que Talbot després positivada posant-lo sobre un altre paper amb emulsió sensible i projectant-hi llum. Les parts fosques del negatiu impedien el pas de llum i quedaven blanques al positiu i les parts blanques del negatiu deixaven passar la llum i ennegrien el positiu. Aquest procés serà el que seguirà per a obtenir còpies de les seves fotografies i fer-ne llibres que posteriorment comercialitzava. Més endavant aquest procés es començà a realitzar amb plaques de vidre, a la superfície de les quals s'aplicava una emulsió sensible. Les plaques es col·locaven al fons de càmera per a fer la fotografia. Un cop realitzada es revelaven la imatge i es fixava. La placa amb la imatges en negatiu servia de matriu per a impressionar papers emulsionats i obtenir còpies. Més endavant les plaques foren substituïdes per un rull de cel·lulosa emulsionat i finalment per la pel·lícula de 35 mm o d'altres formats. L'ús de negatius i de materials fotosensibles seran de qui a pocs anys totalment substituïts per de la fotografia digital.

TIPOLOGIES DE LES CÀMERES FOTOGRÀFIQUES

Hi ha moltes tipologies de càmeres segons l'ús que se'n vulgui fer i el tipus d'imatges que es vulgui obtenir.

Hi ha moltes tipologies de càmeres segons l'ús que se'n vulgui fer i el tipus d'imatges que es vulgui obtenir.

CÀMERES CONVENCIONALS

Les càmeres es classifiquen segons formats. Fins al moment el format venia determinat per la mida del negatiu, per la mesura de l'espai de recepció de les imatges projectades dins la càmera. Com més gran sigui l'espai de recepció amb més precisió es capturaran els detalls de la imatge. Amb la fotografia digital ja no tenim pel·lícula

Les càmeres es classifiquen segons formats. Fins al moment el format venia determinat per la mida del negatiu, per la mesura de l'espai de recepció de les imatges projectades dins la càmera. Com més gran sigui l'espai de recepció amb més precisió es capturaran els detalls de la imatge. Amb la fotografia digital ja no tenim pel·lícula

PETIT FORMAT

Càmeres compactes: Són les càmeres que normalment tot aficionat té. Funcionen amb rodets de 35 mm i moltes de les funcions solen ser automàtiques. Són reduïdes de mida i de pes. Funcionen amb visor òptic (allò que apareix a la fotografia no és exactament allò que veiem pel visor. Hi ha error de paral.laxi). Tots els components són fixes, van incorporats al cos de la càmera. Moltes porten un flash i zoom.

APS. Funcionen amb cartutx i no cal remenar la pel·lícula, només cal obrir la tapa, introduir el rodet i tancar-la. Utilitzen pel·lícula de 35 mm tot i que es poden obtenir tres formats diferents. Entre ells el format panoràmic (tot i que la presa que fa la càmera no és panoràmica ni tampoc tenen res a veure amb les càmeres panoràmiques).Càmeres réflex de 35 mm: La particularitat de la càmera réflex és que hom veu, a través del visor, allò que quedarà impressionat al negatiu. La llum entra a través de l'objectiu i, un mirall inclinat a 45º situat entre l'objectiu i la pel·lícula reflecteix la cap amunt on es torna a reflectir en un pentaprisme fins a fer-la visible pel visor. Quan premem el disparador el mirall s'aixeca i, momentàniament, impossibilita la nostra visió però permet que la imatge arribi a la pel·lícula.

FORMAT MIG

Com més gran sigui el format del negatiu més gran serà la qualitat del positiu i més grans es podran ampliar les imatges sense perdre qualitat. Les càmeres de format mig treballen amb negatius més grans. El seus estàndards de negatius són de 6x4,5 cm, 6x6 cm, 6x7 cm. No empren carrets sinó rulls de pel·lícula sensible. Les càmeres de mig format normalment són càmeres réflex. Són utilitzades per professionals. El cos de la càmera és més gran que les de format petit.Càmeres instantànies: Aquest procediment fou inventat al 1947. Proporciona una còpia acabada i permanent en pocs minuts. Funcionen sense negatiu i no cal laboratori per a revelar-les. La pel·lícula ja produeix directament el positiu i es rebel·la instantàniament. El suport sensible va enganxat sobre una cartolina plàstica blanca. Un cop tirada la fotografia la imatge apareix gradualment sobre el suport.

GRAN FORMAT

A partir de negatius de 9x12 les càmeres es consideren de gran format. El major format de negatiu permet l'obtenció de còpies més grans sense pèrdua de qualitat. Aquestes càmeres funcionen amb plaques. El cos de la càmera és flexible i té un panell per a l'objectiu i un de posterior per a la placa. Tots tres elements van subjectats per rails. Aquestes càmeres s'utilitzen amb trípode. Són càmeres professionals que, a part de la qualitat permeten eliminar o crear efectes, ja que podem modificar les posicions relatives del panell de l'objectiu i de la placa.

CÀMERES DIGITALS

Les càmeres digitals capten les imatges a través dels censors. Els fotodetectors d'aquests censors llegeixen la llum i converteixen els fotons en electrons. Aquesta càrrega elèctrica serà després transformada en

TIPUS DE CÀMERES

Les càmeres digitals capten les imatges a través dels censors. Els fotodetectors d'aquests censors llegeixen la llum i converteixen els fotons en electrons. Aquesta càrrega elèctrica serà després transformada en

Càmeres compactesLes càmeres compactes, moltes d'elles funcionem automàticament amb paràmetres prefixats. Normalment utilitzen format jpeg. La seva qualitat d'imatge és la més baixa del mercat (menys rang dinàmic, més soroll), suficient però per a obtenir imatges que seran impreses a mida petita, utilitzades en webs o visualitzades en pantalla.

Càmeres de gamma mitjaLes càmeres de gamma mitja, són més ergonòmiques i els censors solen superar els 3 megapíxels. Es pot veure la imatge instantàniament a la pantalla per enquadrar, com en les compactes. Algunes són réflex.

Càmeres d'objectiu intercanviableLes càmeres d'objectiu intercanviable, són càmeres més cares i de molta qualitat, tant en la part òptica com en el censor. Són les càmeres que utilitzen els professionals (fotoperiodisme, publicitat...),.Són molt ergonòmiques i la resolució és alta. No tenen pantalla (LCD) per a visualitzar directament l'enquadrament, continuen utilitzant visor. Poden disparar seguidament bastant ràpid (fotogrames per segon). El búffer és més potent. Es pot escollir l'obturació i d'altres paràmetres com en les réflex convencionals

Càmeres amb suports digitalsSuport digital o càmeres de captura lineal. En algunes càmeres convencionals, sobretot en les de mig i gran format (per a professionals), la pel·lícula es pot substituir per un suport digital, un censor que fa una lectura lineal de la imatge. Aquest censors són més grans dels que utilitzen les càmeres digitals i per tant la qualitat i la resolució és molt alta. La fotografia presa pot guardar-se en una targeta o ser transmesa directament a un ordinador. Cada vegada més els suports van incorporant pantalles per a no haver de dependre de l'ordinador.

LA LLUM

COMPORTAMENT DE LA

CONTROLAR LA LLUM

La manera com es pot controlar la llum Els fotòmetres són els dispositius que mesuren la quantitat de llum d'una escena concreta. Els fotòmetres instal.lats a dins les càmeres mesuren la quantitat de llum que aquesta rep quan enquadrem alguna cosa en concret a partir d'aquí la càmera pot calcular automàticament com s'haurà de fer la fotografia o bé ens permetrà fer-ho manualment. Veurem com hi ha diferents dispositiu i qüestions pràctiques que permeten el control de la llum:-El diafragma i la velocitat d'obturació ens permeten controlar l'exposició-Es poden utilitzar també filtres que discriminin els raigs que entraran a la càmera-Moltes càmeres porten incorporats sistemes que permeten equilibrar les intensitats lumíniques d'una escena. Aquests càlculs

La llum és l'element que ens permet veure les coses i també captar les imatges a través d'una càmera. Tots els dispositiu de les càmeres estan pensats per a rebre i fer una lectura correcte de la llum. El mateix cos de la càmera, les lents, els dispositius d'entrada, els fotòmetres, els elements fotosensibles seran els que manipularan la llum per obtenir els resultats desitjats. El fotògraf ha de saber determinar les característiques de la llum d'una escena i utilitzar tots els mecanismes per a aprofitar-ne o paliar-ne els seus efectes. 

Característiques de la llum-Llum és una forma d'energia electromagnètica que es trasllada en línia recta en el buit a 300.000 Km/seg.

La llum són doncs partícules d'energia que es comporten com una ona

La llum quan topa amb alguna superfície o alguna substància pot reaccionar de diferents maneres:

1. Transmissió: directe difusa parcial

2. Reflexió: directe difusa parcial selectiva

3. Absorció

ELS COLORS

-Color llum, fruit de la descomposició de la llum blanca.La reflexió i absorció de part dels raig de l'espectre lumínic en la superfície dels cossos i en diferents substàncies és la que ens provoca la percepció dels colors. El color és el resultat de l'absorció, per part del objectes, de part de l'energia lumínica i el reflex de la restant que serà la que rebran els nostre ulls.

Recordem els colors llum-Primaris llum o additius: roig - verd - blau = llum blanca-Secundaris substractius: roig+verd= groc roig+blau= magenta blau+verd= cian-Suma de complementaris = llum blanca (roig+cian)

Temperatura de color: a part de la quantitat de llum i del color existeix la temperatura de colorAixò ens interessa perquè les pel·lícules fotogràfiques són sensibles a aquest paràmetre.-Diferents qualitats de llum o fonts lumíniques emeten més o menys calor-Calor depèn de la quantitat però també del color (diferents quantitats de roig, verd i blau)-Temperatura de calor que s'inicia en el zero absolut: -273Cº Kelvin.

LES PARTICULARITATS DE LA LLUM EN FOTOGRAFIA

En fotografia ens interessa veure com es comporta la llum per saber com arribarà a la càmera i com afectarà els materials sensibles o els receptors de les càmeres digitals.També interessa veure com la llum actua sobre els objectes i en varia la seva percepció: com en ressalta els colors, en defineix els volums, etc.La llum pot afectar a les emulsions fotosensibles o als fotosensors segons:

-El tipus de font lluminosa-El color de la llum-La quantitat de llum -La trajectòria i sentit de propagació-El comportament de la llum en les superfícies (si s'hi reflexa, si s'absorbeix, si es difon)-El temps d'exposició: el temps que aquesta afecta el material sensible-Els filtres i d'altres dispositius que interposem entre la llum i el receptor fotosensible

La manera com es pot controlar la llum Els fotòmetres són els dispositius que mesuren la quantitat de llum d'una escena concreta. Els fotòmetres instal.lats a dins les càmeres mesuren la quantitat de llum que aquesta rep quan enquadrem alguna cosa en concret a partir d'aquí la càmera pot calcular automàticament com s'haurà de fer la fotografia o bé ens permetrà fer-ho manualment. Veurem com hi ha diferents dispositiu i qüestions pràctiques que permeten el control de la llum:-El diafragma i la velocitat d'obturació ens permeten controlar l'exposició-Es poden utilitzar també filtres que discriminin els raigs que entraran a la càmera-Moltes càmeres porten incorporats sistemes que permeten equilibrar les intensitats lumíniques d'una escena. Aquests càlculs

ELS MATERIALS SENSIBLES

Als inicis de la fotografia, els fotògrafs o els seus ajudants preparaven manualment les seves emulsions. Al cap dels anys els materials sensibles es comercialitzaren. Les plaques seques sensibilitzades es venien a caixes.

SESIBILITAT

Les emulsions poden tenir diferents graus de sensibilitat. La llum pot ser que les afecti més o menys ràpidament, que s'ennegreixin de seguida o que els costi més de fer-ho. La sensibilitat de l'emulsió depèn de la qualitat del material sensible però també de la mida de les seves partícules. Això condicionarà la manera com la llum les afecta. Com més gran sigui la seva superfície més ràpidament el material quedarà afectat i una zona més àmplia s'ennegrirà. Si són més petits aquest procés es produirà més lentament. El fet que una pel·lícula sigui

Als inicis de la fotografia, els fotògrafs o els seus ajudants preparaven manualment les seves emulsions. Al cap dels anys els materials sensibles es comercialitzaren. Les plaques seques sensibilitzades es venien a caixes.

Les emulsions poden tenir diferents graus de sensibilitat. La llum pot ser que les afecti més o menys ràpidament, que s'ennegreixin de seguida o que els costi més de fer-ho. La sensibilitat de l'emulsió depèn de la qualitat del material sensible però també de la mida de les seves partícules. Això condicionarà la manera com la llum les afecta. Com més gran sigui la seva superfície més ràpidament el material quedarà afectat i una zona més àmplia s'ennegrirà. Si són més petits aquest procés es produirà més lentament. El fet que una pel·lícula sigui

PEL·LICULES

PEL.LÍCULES BLANC I NEGRELes pel.lícules per a negatius en blanc i negre tenen els components que anteriorment hem esmentat: una capa d'emulsió fotosensible que quedarà més o menys afectada per la llum.PEL.LÍCULES EN COLORLes pel.lícules en color són una mica diferents. Tenen tres capes d'emulsió: una sensible al blau, l'altra al verd i una tercera al roig (a vegades també una altra capa és sensible al groc). Cada una queda afectada per una longitud d'ona diferent. Cada capa conté uns productes químics que produeixen un pigment (copulants cromògens) quan queden afectades per la llum i se les revela. Aquest pigment serà sempre del color complementari de la longitud d'ona que afecti l'emulsió de la capa. La capa sensible al blau produiràgroc, la del verd magenta i la del roig cià. Si mirem el negatiu veiem que els colors no coincideixen amb la realitat, són els seus complementaris. Al fer les còpies del negatiu, aquest deixarà passar la llum que tornarà als color complementaris originals.

EL DIAFRAGMA

VELOCITAT D’OBTURACIÓ

e

El diafragma és el dispositiu que regula la quantitat de llum que entra a la càmera. El diafragma pot tenir diferents obertures per a deixar passar més o menys llum. Actualment s'empra el diafragma d'iris format per fines làmines d'acer muntades en un anell metàl·lic.Al girar l'anell, les plaques es desplacen simultàniament, tancant-se o obrint-se, determinant l'obertura del forat que ha de deixar passar la llum. Aquest de diafragma està ubicat dins l'objectiu i es regula manualment fent girar una anella del propi objectiu o electrònicament.L'obertura del diafragma té una numeració pròpia, expressada en números f utilitzada per a totes les càmeres.Els números "f" són l'expressió matemàtica de la relació entre l'obertura real i la longitud focal de l'objectiu.El número f representa la lluminositat màxima d'un objectiu.

L'obturadorL'obturador és un mecanisme situat davant la pel·lícula o el censor fotosensible que impedeix que la llum, que entra per l'objectiu a través del diafragma, arribi a aquest dos elements. L'obturador només s'obre per deixar passar la llum en el moment que es prem el disparador i la velocitat amb què s'obre i es tanca vindrà determinada pel temps que sigui necessari que la llum afecti o bé a la pel·lícula o bé al censor.

La velocitat d'obturacióParlem de velocitat d'obturació per referir-nos a la velocitat amb què l'obturador s'obre i es tanca. La velocitat permet dues coses: controlar el temps d'exposició.

Hi ha dues classes d'obturadors:-L'obturador central situat dins de l'objectiu, semblant al diafragma, anomenat també entre lents. Solen disposar d'obturadors d'aquest tipus les càmeres de format mig i gran format.-L'obturador de pla focal està compost per unes làmines o cortines situades davant de la pel·lícula o del censor.És el tipus d'obturador més usual en càmeres de petit format.

EXEMPLES

-Si volem fer una fotografia d'un espai molt il.luminat podem triar a tancar molt el diafragma o emprar una velocitat ràpida.

-Si volem fer una fotografia d'un element poc il.luminat i que està en moviment necessitarem una velocitat ràpida per a congelar el moviment. Això farà que el temps d'exposició sigui curt i per tant que ens falti llum per a l'exposició. Per a fer que entri més llum obrirem el diafragma.

-Si contràriament, volem fer una fotografia amb un diafragma obert perquè ens interessa que hi hagi poca profunditat de camp, però resulta que l'escena és molt lluminosa, entrarà massa llum i per tant haurem d'equilibrar-la utilitzant una velocitat ràpida per a fer que el temps d'exposició sigui curt.

ELS OBJECTIUS

Perquè els raig de llum que entren a dins la càmera es projectin damunt del suport fotosensible i produeixin una imatge nítida és necessari que tots els raigs que passen pel forat de la càmera conflueixin en un punt, o el que és el mateix: s'enfoquin. En les càmeres fosques amb estenop (sense lent) el forat ha de ser molt petit per a procurar que el punt d'unió del feix de llum, anomenat focus, es produeixi en el mateix forat. Aquest fet impedia que es pogués regular la quantitat de llum que entrava a la càmera, fent que els temps d'exposició fossin molt petits. Amb la incorporació de lents aquest problema quedava solucionat. Les lent permeten una major obertura ja que aquestes el que fan es desviar els raigs perquè convergeixin en un punt i tornin a projectar-se damunt del suport fotosensible produint una imatge enfocada.

Les lents són els elements refringents limitats per dues cares més o menys corbes (divergents o convergents) que desvien la trajectòria dels raigs de llum. Una càmera pot tenir una lent simple o composta. Anomenem objectiu al sistema òptic d'una càmera format per una o un conjunt de lents simples situades al llarg d'un eix. Moltes càmeres porten objectius mòbils. Es poden canviar segons el que es vulgui fotografiar.

Els objectius es classifiquen segons la seva distància focal. La distància focal ens indicarà l'angle de visió que avarca un objectiu i la seva distància i capacitat d'enfocament. Això ens fa dividir els objectius en tres grans grups: angulars, normals, teleobjectius.

Funció dels objectius:

-Obtenir una imatge enfocada-Que amb la càmera abastem un angle de visió determinat (més obert o més tancat)-Produir aberracions òptiques però corregir-ne d'altres.-Modificar la sensació de les distàncies en profunditat-Acostar-nos a element llunyans o a elements molt petits i propers-Tenir més o menys capacitat de profunditat de camp

ENFOCAR LES IMATGES

Ja hem explicat que les lents són les encarregades de rebre els raig de llum que entren a la càmera. Elles determinen la capacitat de visió que tindrà la càmera i també determinen la seva capacitat d'enfocament. Les lents fan que els raigs que entren a la càmera tornin a convergir en un punt, el focus, i i després es projectin a sobre la pel.lícula tornant a formar la imatge. Segons com es produeixi aquesta convergència, la imatge serà més o menys enfocada. L'enfocament depèn de la distància a la que estan els elements respecte a la càmera. El cristal·lí dels nostres ulls varia la seva curvatura cada vegada que dirigim els ulls a un lloc diferents perquè puguem veure les coses enfocades. Amb algunes càmeres es pot controlar l'enfocament: fer que una part dels elements que apareixen a la fotografia estiguin enfocats i que la resta es vegin borrosos o al revés. Aquest control de la profunditat de camp dependrà de diferents condicionants i ens permetrà definir la profunditat de cam.

PROFUNDITAT DECAMP

Entenem per profunditat de camp l'espai en profunditat que apareix enfocat en la imatge. Quan volem tirar una fotografia i enfoquen en un determinat punt, pot ser que per davant i per darrera d'aquest punt tinguem poca o molta capacitat d'enfocament, o el que és el mateix, tindrem poca o molta profunditat de camp.

Hi ha diferents paràmetres que condicionen la profunditat de camp:

L'obertura del diafragma determina la profunditat de campCom més obert estigui el diafragma menys profunditat de campCom més tancat el diafragma més profunditat de campPer exemple en les mateixes condicions tindrem més profunditat de camp si tirem una fotografia amb un diafragma de 22 que amb un de 4. Si volem triar el diafragma per a aconseguir la profunditat de camp desitjada haurem d'ajustar la velocitat per a controlar la llum.

La longitud focal de l'objectiu determina la profunditat de campCom més curt sigui l'objectiu més capacitat d'enfocament tindrà, podem dir que a menys longitud focal / més profunditat de camp.

La distància respecte a l'objecte enfocat determina la profunditat de campUtilitzant un mateix objectiu si enfoquem objectes llunyans tindrem més capacitat d'enfocament que no pas si enfoquem objectes molt propers.

ELS FILTRES

Les fotografies digitals poden ser tractades amb programes de tractament d'imatges per a variar les seves característiques: la lluminositat, el contrast, la saturació i fins i tot les seves tonalitats. El resultat final de la fotografia no dependrà només de la presa sinó també del retoc posterior que se li apliqui.

En la presa però, també es pot controlar, no només la quantitat de llum sinó també el tipus de llum. Per corregir reflexos, la incidència directe de llum, mitigar o ressaltar determinats colors es poden utilitzar filtres incorporats a l'objectiu.

Els filtres són d'un suport transparent, de vidre o de plàstic, tenyit parcialment o total per tal d'absorbir part de les radiacions que incideixen sobre ell. Els filtres poden col·locar-se a la part del davant de l'objectiu per a impedir o suavitzar l'entrada d'un determinat tipus de llum. Generalment són de forma rodona i s'enrosquen a l'objectiu. D'altres són quadrats i es posen a i es treuen a dins d'un porta filtres.

Hi ha diferents tipus de filtres. Alguns determinen la incidència de determinades longituds d'ones, d'altres canvien la direcció dels raigs i d'altres creen efectes. Cada filtres té el seu nom o nomenclatura que indica el seu color (normalment segon la marca que els comercialitza).

TIPUS DE FILTRES

Distingirem els filtres que són per pel.lícula en colors, els que són per pel.lícula en blanc i negre i els que serveixen indistintament per tots dos.Per a pel.lícula en color Quan s'utilitzen filtres de colors cal tenir clar quins són els colors complementaris d'un altre color. La llum blanca es compon de tres colors primaris: el vermell, el verd i el blau. Els seus complementaris són: el cyan, el magenta i el groc.Un filtre acolorit d'un determinat color el que farà serà aclarir els colors propers al seu i enfosquir els colors propera al seu complementari.

Per exemple: -Si volem destacar els núvols del cel podem utilitzar un filtre groc que ressaltarà el blau del cel. -Si fotografiem un bosc i el verd dels arbres queda molt fosc podem aclarir-lo utilitzant un filtre verd-groc per aclarir-lo.

Per a pel·lícula en blanc i negre Els filtres per a pel.lícula en blanc i negre el que fan és deixar passar les ones del seu color però retindran les del complementari corresponent. Un filtre blau deixarà passar la llum blava però retindrà els tons verds i vermells.

Intentem que s'entengui fàcilment. Qualsevol filtre, taronja, groc, vermell -els més utilitzats- deixaran passar el seu color i retindran els primaris o complementaris corresponents. Un vermell deixarà passar els vermells però retindrà els blaus i verds. El cel, per tant, ens quedarà ben enfosquit. Així que, si volem aclarir el to d'un color utilitzarem el filtre de la mateixa tonalitat i si el que volem és enfosquir-lo utilitzarem un filtre del seu complementari