ELS SOLS DE SANT FELIU

Albert Palahi

Albert Palahi i Cervera va néixer a Sant Feliu de Guíxois I'any 1961. ks llicenciat en cien- cies biol6giques per la Universitat Autbnoma. Es tamb6 opositor re- incident, ex-saitimban- qui, il.lustrador ocasio- nal i carter d'ofici. Hem d'afegir també que 6s esque&.

AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE GU~XOLS Servei de Publicacions i d'Amiu

-- La profundo tmn&ormacid del medi naturalportada a termeper I'ho-

me en aquest segle, com a conseqPPncia del desenvolupament industrial i del creixement urbd, ha palesat la necessitat de con2ker millor les ca- mcterttiques del medi ambient i. entre elles, la qualitat dels &IS. Ma- Iaumdament. lainventari dels recursos ediGfis al nostre pais & molt in- complert i poc detallut. Diverses institucions, com la Genemlitat de Ca- talunya i la Diputacid de Barcelona, han endegat pmjectes-pilot de car- togrcrfia de sbls, tant a nivell de terme municipal com supmcomar~(~l, amb criteris no sempe coincidents i a un ritme molt lent que fan2 que encam es triguin molts anys per disposar d'una syficient cobertura car- togt@ca de sbls, a un nivell de detall que sigui dtil als plans de gestid agmnbmica i d'ordenacid del territori. Exemples que mereixen &ser des- tacats d n els catilegs de sbls dels municipis de Fogars de lbrdera i del Prat de Llobregat, putminats per la Diputacid de Barcelona.

En aquest sentit, cal felicitar la iniciativa de IWuntament de Sant Feliu de Guixois que ha estimulat i facilitat la publicacid del mapa de sbls del seu terme municipai i rodalfes, realitzat pel eonciutadd Albert EblnhC m m a treball & Llicencia~twur a la.~nivets~#~utdnoma &Bar- celona, amb gmn entusiasme i dedi~cidpersonalqrre, sdci.on&ent. re- auereix aauest tipus de treball. El bon c&ment del terri to^ ha mr- i& 6 &tor dieopsar r&idament els @rfncipls factots condici&ats del desenvolupament detsdls i de seleccionar amb rlgor els llom idonis per al mostmtge.

Aquests tipus d'efiudis tenen un especial interPs per aqueils munici- pis en que, com a Sant Feliu de G&o$ el desenvolupamenl turistic ha portat a una urbanitzacid extern dels espais nalumIrr. 12 eoneiwwa dels s& pot orientar les decisions urbanttiques en el sentit de respectar els s& de millor qualitt per a usos agrfcola iper avaluar el risc d'emi4 que 4s considemble en bona part d'aquest territori. Aquest treball posa tambd de manifest I'estat de degmdacid d'apuerts sb& ipermet d'esbri- nar quin tipus d'actuacid forestab agrícola, etq és la mds adient per a la conservacid iper a la millor utilitzacid d'aquest recurs natuml, no re- novable, que ds el sbl.

Rofesr Universitat

or Tir Autb

d a r nom

NOTA DE CAUTOR

A mitjans del mes de maig de I'any mil nou-cents vuitanta sis, a la Universitat Autdnoma de Barcelona, es va acabar una tesina de Ilicen- ciatura que portava el titol de ~2artografia Edafolbgica del massís de IXrdenyan. En aquesta tesina, s'hi presentava un mapa dels s6ls d'oquest massis, juntament amb una descripció bastant exhaustiva de trenta-nou perfils de la zona i una ancilisi de la influPncia de diferents factors sobre una d r ie de caracter~stiques del dl.

Com que una tesina no ha de tenir gaire difusid, i no és probable que la llegeixi gent que no sigui més o menys entesa en edafologia, resul- ta que el conjunt és francament indigerible si el lector és simplement una persona lleugerament interessada en el tema.

El contingut, de tota manera, va resultar prou interessant al senyor Josep Vicente i Rom& i va proposar de fer una versió de divulgació de cara al públic guixolenc. Com que en aquella &poca el senyor Vicenle ja era alcalde, la proposta no es va perdre, i n 'es el resultat aquest llibre aue es titula aEls sdls de Sant Feliun.

Es molt corrent parlar del sbl com si fos una superfície neutra, iner- ta, sobre la que hom pot fer-hi cases, fibriques, cultius o boscos. I es parla de sbl urbi, industrial, agrícola i forestal, com si I'única possibili- tat del sbl fos suportar allb que se li posi al damunt.

Algunes vegades, s'ha parlat del sbl com si d'un organisme viu, fins i tot de caricter semidivi; un element que és capa$ de fer crkixer plantes i que permet d'alimentar persones i animals no podia ser un objecte qualsevol.

Els científics del s61 han acabat per adoptar un punt de vista més o menys equidistant dels dos anteriors. El sbl, actualment, es veu com el resultat de les influtncies recíproques de la litosfera, ['atmosfera i la biosfera.

La superficie sblida de la terra, (la litosfera), que estA en contacte amb I'aire i tots els fenomens meteorolbgics (I'atmosfera) i amb les plantes i animals que viuen sobre ella (la biosfera), no roman estable i inaltera- da, sin6 que va essent modificada per aquests factors, els quals tambC adopten formes particulars quan estan en contacte amb el sbl.

I per donar un s éssers vius es- ficada, i un cli-

mb I'acci6 dels seus ersos animals, plan-

ctors que hagin roques graniti-

'alta muntanya. :gut des del mo- ; lent (hi ha s d s n habitualment a mig definir.

Particularment a la Mediterrania, on !'acci6 humana i climitica ha estat intensa i irregular al llarg de la histbria, el SM ésun mosaic; i es poden trobar peces molt antigues i evolucionades al costat de sbls joves que no 5611 gaire més que un xic de matkia orgenica i roca fragmentada. L'erosi6, que destrueix el sbl, és també responsable de la falta de profun- ditat i de I'elevada presencia de fragments de roca en els sols de Sant Feliu.

Aquest es I'aspecte que prenen els sbls a la nostra ciutat: alguns punts de sol antic, profund, i molt evolucionat; i per altra part, una gran ex- tensió de sols joves, prims, i afectats per I'erosió.

LES NECESSITATS DELS VEGETALS

Probablement, la qualitat més interesant dels sbls és la capacitat que tenen de fer possible la vida dels vegetals. Sense sol, és molt difícil el desenvolupament de qualsevol vegetal, excepte alguns líquens i molses. (I les plantes aqiihtiques, que s6n tot un altre assumpte).

A través del sol, les plantes poden proveir-se dels elements que els s6n necessaris. Per exemple, del magnesi i del ferro que necessiten per a fabricar la clorofil.la, del sofre i del nitrogen que han de fer servir les diferents protei'nes.

Hi ha molts altres elements que han d'absorbir-se des del sbl, com ara el fbsfor, el potassi, el calci, el manganks; tots s6n indispensables per a la vida vegetal, encara que només siguin necessaris en quantitats molt petites. I la substancia més important que han d'extreure les plantes és I'aigua, que constitueix la major part de la massa del vegetals.

En realitat, I'unica cosa que no ha de passar pel sol abans de poder ser aprofitada pels vegetals, és el dioxid de carboni, que és absorbit di- rectament de I'aire i que ts usat en la fabricaci6 d'aliment per a la prbpia planta. mmbe hi ha el cas de les plantes carnívores, que absorbeixen ni- trogen i altres elements a partir de les seves captures, per6 s6n casos par- ticulars que actuen com a complement del que la planta pugui obtenir del sol (Fig. 2).

EL FUNCIONAMENT DEL SOL

Un cop vistes les necessitats que tenen les plantes, podrem qualificar de bo un sbl que les pugui satisfer. En el cas contrari, un sol sera més

Fig. 2.- P u m d'entrada a Ics plantes de diverses substhncies. Oxigen (O,) i diodd de car- boni (CO?) ho h n per les fulles, directament des de I'aire; I'aigua (HP), potassi (K), manga- nts (Mn), ferro (Fe), magnesi (Mg). calci (Ca), fosfats (PO,), sulfats (SO,) i nitrats (NO,) ho fan per les arrels, a traves del sbl.

o menys dolent segons tingui més o menys limitacions per a satisfer-les. Pel que fa a l'aigua, un sbl profund podra retenir-ne mes que un de

prim; un sbl sorrenc la perdra amb facilitat, mentre que un d'argilós la pot arribar a retenir tan fortament que no podd cedir-la a les plantes.

Un sbl que tingui pendent perdri I'aigua ficilment, mentre que el SM del fons d'una vall tindra un bon subministrament.

A Sant Feliu els sbls no s6n gaire bons en aquest aspecte: en general són prims, bastant sorrencs, i molt sovint estan situats en pendent. No- mes els sbls plans de Sant Pol o de les valls de les rieres estan mes ben capacitats per a proporcionar I'aigua a les plantes.

Respecte als elements nutritius (Potassi, nitrogen, ferro, etc), no n'hi

ha prou amb que estiguin presents, cal que puguin ser absorbits facil- ment per les arrels. . .

En el sbl, aquests elements no estan dispersos, sinó que estan lligats amb la materia organica i les argiles, tot formant el complex d'adsorci6. Les argiles i la materia organica, en el d l , estan lligades, formant un complex; a causa de la naturalesa quimica d'aquestes substancies, la su- perfície del complex presenta una carrega electrica negativa.

Áquestes carregues serveixen de punt d'adsorcio dels diversos elements nutritius; I'enllac entre aquests elements i el complex no és irreversible, i les arrels de les plantes poden extreure les substancies nutritives del com- plex, tot substituint els elements que absorbeix per Atoms d'hidrogen.

El proces acaba, doncs, amb la substitució dels elements nutritius del complex per atoms d'hidrogen. El complex queda ccbuitn, i pot proveir- se d'elements nous, si la degradació dels minerals i de les restes organi- ques ho'permet (fig. 3 i 4).

Fig. 3.- A I'esquerra, un complcx argilo-húmic saturar; A la dreta, el mateix, pcr6 dessaru- rat, amb $toms d'hidrogen substituint la major part dels cations.

Fig. 4.- Uabsorcio de cations per les arrels es fa per substin~cio amb I'hidrogen que elles mateixes segreguen.

Els d l s de Sant Feliu, en general, són icids; aixb vol dir que de per si tenen gran quantitat d'atoms d'hidrogen, que tenen tendbncia a ocu- par llocs en el complex d'adsorció. En els sols acids, per tant, el complex no esta ocupat per elements nutritius, sinb que en bona part ja esta ple d'htoms d'hidrogen; les plantes tenen més dificultats per absorbir aquests elements, en trobar-se els reservoris sempre parcialment buits.

No tots els sbls tenen la mateixa capacitat de formar complexos d'in- tercanvi, hi ha argiles de molts tipus i el.nombre de carregues superfi- cials de cadascun és molt diferent. n m b é la materia organica, segons el seu grau de descomposici6, té diferent carrega superficial. En els sbls guixolencs, les argiles i la materia organica del complex no tenen un gran nombre de carregues i, per tant, la quantitat d'elements nutritius que poden emmagatzemar no és gaire elevada; tenint en compte el fet que una bona part del complex és ocupat per itoms d'hidrogen a causa de l'acidesa del sbl, hem de reconbixer que no som en un lloc molt propici per a la vegetacid. I realment, les especies vegetals dels nostres boscos (el suro i els diferents pins) estan adaptades a aquestes condicions; en sbls més rics no resultarien tan competitives.

EESTRUCTURA DELS SOLS

Dintre d'un sbl, hi ha un factor bisic que explica la major part de les variacions: és la profunditat.

A conseqübncia d'aixh un sol experimenta fortes variacions en di- recció vertical (variacions d'humitat, color, estructura, etc.) mentre que en les direccions horitzontals, la variabilitat és molt menys acusada i mes gradual.

L'aspecte que pren un sol, doncs, és la d'una strie de capes horitzon- tals, superposades; cadascuna té una strie de característiques més o menys constants dintre seu i diferents de les altres capes.

Aquestes capes reben el nom d7.horitzons. Cada tipus de sbl tC una disposició, nombre i classes d'horitzons diferents. Quan el sbl va madu- rant, apareixen més horitzons i s'engruixeixen els que tenia. Els sbls jo- ves, en canvi tenen molt pocs horitzons, i molt prims.

Hi ha un sistema de nomenclatura per els diferents tipus d'horitzons, a base de lletres majúscules, sufixos i subindexs. Les lletres indiquen els tipus bbics d'horitzó i els subíndexs i sufixos, algunes variacions dels tipus basics.

Els horitzons O s6n els més superficials, i estan formats principal- ment de materia organica; es distingeix entre horitzó 0, i O2 segons el tipus de mattria organica, sencera en 01 i poc alterada en 02.

No solen ser horitzons gaire gruixuts, pero poden ser importants en algunes pinedes, on s'acumula gran quantitat d'agulles.

Després trobem els horitzons A, de mattria organica descomposta i amb una gran part de matkria mineral. Hi ha diversos tipus d'horit- zons A:

-Els A" estan formats de materia organica poc descomposta, i poc lligada a la mattria mineral; s6n horitzons prims.

-Els AI s6n els més importants: estan formats de materia orginica descomposta ben lligada a la materia mineral. Solen tenir gran quantitat d'arrels, i es en aquest horitzó on es fa la major part dels intercanvis en- tre el sol i les plantes.

Els horitzons Ap són bisicament idhtics als A l , perb en aquest cas corresponen a sol cultivat.

Els A2 son horitzons rentats, dels quals I'aigua de pluja ha eliminat la materia orginica, I'argila i diversos compostos minerals. Aquests ho- ritzons són gairebé estkrils, i de colors clars.

Els horitzons A/B son minerals, i tenen menys importincia de cara a la vegetaci6; en canvi, hi succeeixen fenomens edifics importants, que provoquen I'aparicio d'horitzons B especials:

-E, es un horitzó d'acumulaci6 d'argila, sovint acompanyada d'oxids de ferro, que li donen un aspecte envermellit molt aparent.

-BC, és un horitzó on s'acumula carbonat de calci. Pot arribar a for- mar crostes de calc molt espesses, pero no és un horitzó que es pugui esperar de trobar40 a Sant Feliu.

Els horitzons C estan formats de roca mare alterada, de manera que els fenbmens edafics ja hi queden molt menys clars que als horitzons superiors.

Els R s6n horitzons de roca mare inaLterada. Estrictament parlant, ja no formen part del sol.

Hi ha una strie d'horitzons de transició, com ara els A/B i E/C, que indiquen horitzons mixts, amb una part d'un tipus i I'altra de I'altre; també són de transició els horitzons A@), A(C), etc., que representen horitzons d'un tipus pero que tenen determinades característiques d'un altre.

Tots aquests tipus d'horitzons són prou diferents entre si, pero algu- nes vegades el transit de I'un a I'allre és molt gradual; correspon a I'ob- servador decidir els límits entre ells (fig. 5) .

Fig. 5.- Rrfil d'un hipotitic dl. A I'aquerra s'in-

dica la profunditat i a la dreta, la situaci6 de cada horitsd

LA FORMACIÓ, EL CREIXEMENT I LA DESTRUCCIO DELS SOLS

Els sbls s'originen quan un material original queda exposat a I'acci6 de I'atmosfera i dels éssers vius. El material original pot ser qualsevol tipus de roca o sediment, o acumulaci6 de mattria mineral; tant si és aquest natural com si es tracta d'una acumulaci6 d'origen hum&.

Aquest material original sofreix un procés de disgregaci6 i alteracib; quan la roca es disgrega, és mCs ficil la swa alteració, i una roca altera-

da es disgrega més rhpidament. El procis i s mis o menys lent, segons quin sigui el material original, perb es va accelerant a mida que avanca.

El nom que donem a aquest procés és el de meteorització. Els agents que produeixen la meteorització són variables, i no s6n

igualment intensos a totes les parts del món. Segons quins siguin els que actuen, la meteorització es presenta& amb formes diferents.

A Sant Feliu, la meteorització consisteix fonamentalment en proces- sos químics, tal com toca a les regions temperades del planeta. I són els dos següents:

-La hidratació-deshidrataci6: Actua sobre les argiles, i les fa expandir. Les argiles tenen una estruc-

tura a base de limines de silicats, i entre dues IAmines hi ha una separa- ci6 d'un nanbmetre, aproximadament (una milionbsima de mil.limetre); quan s'hidrata, I'aigua es fica entre les limines i les separa fins al doble de la seva separació habitual.

En expandir-se, fan pressió sobre la roca que les conté, i les fragmen- ta cada vegada més, a mida que més argila pot introdu~r-se per les es- querdes de la roca (fig. 6).

lnm. 1

o d entrada d'aigua

Fig. 6.- Les lamines d'argila, que estan separades un nanbmetre quan $6" eixutes, poden expandir-se fins a una separació de dos nanbmelres quan s'hidralen.

-La hidrblisi dels silicats: Hi ha una gran varietat de minerals de silici, amb estructures molt

diferents; en el nostre clima no tots s6n estables, i per hidrblisi, es des- composen en altres minerals d'estructura més senzilla.

Principalment ens trobem amb la descomposició dels feldspats, que es van transformant en argila. Les roques que contenen feldspats (gra- nits i granodiorites, sobretot) es van desorganitzant fins a convertir-se en una acumulació d'argila i sorra.

13

El silicat mes resistent Cs el quars, i Cs el component principal d'aques- tes sorres residuals.

Hi ha alguns exemples de meteorització física, com la que provoquen les arrels dels arbres en introduir-se entre les esquerdes de la roca. En créixer les arrels, es provoca la ruptura de la roca.

La meteorització, doncs, s6n els processos que permeten la formació del sol, tot alterant el material original; a partir d'aquí ja poden interve- nir els fenbmens edafics, propis del sbl ja constitu'it. Aquests, els podem dividir en organics i inorganics.

La matkria orginica que s'incorpora al sol, ja sigui en forma de fu- llaraca, animals morts, fems, etc., no roman sempre en el mateix estat, sinó que va essent consumida pels bacteris, fongs, i pels petits animals del sbl. Quan 6s consumida, s'oxida, i es va transformant en dioxid de carboni per un costat; per I'altre, en substancies inorganiques senzilles, com ara nitrats, fosfats, etc.

Aquest procés és molt variat, segons quin sigui el tipus de matkria organica que s'incorpora al sol; i tambC segons el tipus de clima. Hi ha sols on la matkria orghnica es mineralitza completament, especialment en regions calides; en clima fred o en sols inundats, la mattria organica s'acumula i es formen torberes (fig.7).

dibxid de carboni

glbQp humus

ions inorganics

Fig. 7.- Els diversos organismes del sbl transformen els residus organica en dihxid de carhd i en ions inorganics. Queda una fraccio indigerible de rnaleria organica, que constilueix I'humus.

No tota la materia organica acaba mineralitzant-se. Hi ha un residu poc alterable, que resta en els horitzons superiors del sol. Aquest residu s'anomena humus, i és de color fosc (per aixó la capa superior dels sbls sol ser fosca).

Hi ha tipus diferents d'humus, segons el seu grau d'elaboració. Els humus aen brut)) són hcids, de mol6cules grans, i tenen una proporció elevada de carboni; estan constitu'its per residus vegetals poc modificats.

Els humus mes elaborats son molt diferents dels residus organics d'on provenen, i estan formats per molecules mes curtes i amb proporció no tan alta de carboni.

Els del primer tipus no estan tan ben lligats amb la matkria mineral, i són menys favorables de cara a la nutrició de les plantes.

A les regions fredes, predomina I'humus poc elaborat, que rep el nom de mor; quan anem a llocs més cilids, trobem humus molt modificat, que anomenem mul/. Hi ha tipus intermedis i especials, que reben altres noms.

A Sant Feliu, amb clima calid, trobem humus molt descompost i ben integrat amb la materia mineral. e s del tipus mull, per6 un mul1 relati- vament acid i de no gaire qualitat de cara a la nutrició dels vegetals, que rep el nom de mul1 acid foresral.

Aquest no 6s un procCs habitual als sbls de Sant Feliu. La roca graní- tica no proporciona gaire carbonats al sol, i amb prou feines si aquest anió intervk en el funcionament del s d (foto'l).

En llocs molt localitzats, es poden trobar acumulacions de carbonat de calc degudes al transport per aigua subterrinia, que de tota manera no són gaire importants.

Quan I'aigua, tot circulant pel subsbl, troba carbonats, se n'endú part en dissolució. Quant el corrent surt a la superfície, s'evapora I'aigua i s'acumula el carbonat. El fenomen es dóna a les zones silíciques dc cli- ma calid, per6 no sol ser molt important.

Consisteix en una acumulació de sals en el sol, sobretot de clorurs. Resulta molt perjudicial per a la vegetació, i en les zones on es produeix

Foto 1 -Sol amb un horilzo d'acumulacio de calc, a Llagoslera. Deslaca pel seu intens color blanc.

hi viuen plantes especialment adaptades a la salinitat que poden tolerar aquestes condicions.

Hi ha alguns indicis de salinitzaci6 en les parts més baixes i més pro- ximes al mar, a la badia de Sant Pol. La sal es d'origen marí, pero no pren valors gaire alts en el sol.

Tot i aixb ens trobem plantes com ara els joncs i els tamarius, que viuen en aquests llocs; senyal que la sal ha tingut algun efecte sobre la vegetació.

Probablement hi hauria més sols d'aquest tipus en I'antiguitat, perd I'edificació ha anat ocupant I'Area que abans acupaven.

Es tracta de la reducció de tot un sbl, o d'una part. És a dir, de la perdua d'oxigen que sofreixen els minerals d'un determinat horitzó.

Normalment, els sols s6n oxidats. Ja em dit que, en formar-se un so1 I'atmosfera hi té molt a veure, i I'atmosfera t t oxigen.

16

Alguns sols molt massius tenen un intercanvi amb I'atmosfera molt escas, i les parts mes profundes poden estar completament aYllades de I'aire. Quan les plantes i els animals consumeixen I'oxigen que hi ha en aquest nivell, no hi ha una reposici6 d'oxigen per part de I'atmosfera, i diem que I'horitz6 s'ha reduit.

Pot passar tambC que la falta d'aireig es degui a un sbl que estigui permanentment inundat, encara que aquest cas no es d6na en els sbls guixolencs.

Caspecte que prenen els horitzons reduits 6s característic, amb taques, bandes de colors blaus o grisos mes aviat phl.lids.

A Sant Feliu, el fenomen es troba en alguns sols argilosos profunds, ue s6n bastant escassos. k s arrels consumeixen I'oxigen, i es veu la ta- I de reducció al voltant del camí que segueixen (fig. 8).

Aquest fenomen també té relacio amb I'alternan~a d'kpoques seques humides.

Quan al sol hi ha bxids de ferro, hi trobem coloracions grogues, ocres, vermelles. Si el sol és humit durant molt de temps, els oxids de ferro hidraten i agafen colors ocres tirant a grocs; en canvi, quan al sol I'afecten mporades humides i seques alternes, els bxids de ferro es deshidraten agafen colors vermells, que poden ser molt intensos.

Aquest procés requereix un clima contrastat, i no és segur que el cli- la actual ho sigui prou. Podria ser que els sdls vermells, rubefactes, ho ~ssin des de temps mes antics.

A Sant Feliu, el fenomenés freqüent, per6 no gaire espectacular. Els bxids de ferro no s'alliberen fins que la roca mare (el granit) no

2 estat molt alterada, i aixb és la causa que no se'n trobin grans acumu- cions. Alll on n'hi ha, perb, és molt corrent que s'hagin rubefactat.

En alguns sols, es troben bxids de ferro hidratats i deshidratats, si- lats en horitzons diferents. S6n sbls bastant evolucionats, que han pas- a per períodes climatics diversos (fig. 8).

La brunificaci6 Cs un procés que consisteix en la formaci6 de com- exos a base de mattria organica, oxids de ferro i argiles; el color que .en aquest complex és bru, marró, i d'aqui vi el nom del fenomen.

En els sbls de Sant Feliu, és una situaci6 corrent; només en el cas le es donessin acumulacions de mattria orginica poc degradada, o mi- :ralitzacions de ferro, no es formaria el complex.

Es tracta del transport de I'argila del sol. L'aigua de pluja, en infiltrar- ; arrosseea les partícules d'argila i les acumula en horitzons més rofunds (foto 2 i. 3).

Foto 2 - Un horitzb d'acumulacib d'argila, amb el seu tfpic aspecte massiu i colorejat.

Foto 3 - Vist de prop, aquest mateix horitzo ens mostra les esquerdes dc dessecaci6.

19

!uan I'argila s'acumula en quantitat en un horitzó, ens trobem amb ~ri tzó d'il.luviació d'argila. A Sant Feliu no PS molt freqüent la for- b d'horitzons d'aquests tipus, perque els sbls solen ser molt prims. s més corrent que I'argila s'acumuli en les esquerdes de la roca ma- ~rmant el que s'anomena revestiments argilo-ferruginosos. .. . . . . ~, ~.~ C~ -

Q I

un hc mac¡(

E re, fc

Com que les argues acostumen a conrenlr oxlas ae [erro, aquestes acumulacions solen presentar coloracions vermelloses, tant si es tracta

ja, o el rec. I'acumulen en tln horlllo H, I en rwesllmenls que rccollrclxcn la roca mare I els elements gnlixuts.

Aquests són els principals fenbmens que tenen lloc en els sbls de Sant Feliu. Queda per veure de quina manera aquests sbls poden ser destru'its.

L'erosió del sbl es deu a I'acció de I'aigua. Quan plou, es provoca un arrossegament del material del d l , que serl més o menys intens segons es tracti d'una pluja més o menys intensa, del pendent del sol, de I'exis- t hc i a de vegetació, etc. (foto 5).

A Sant Feliu, gran part del territori es en pendent. Tarnbe s6n fre- qüents les pluges intenses, com ara els ruixats del mes d'agost; en conse- qükncia, el risc d'erosió del sbl 6s considerable.

El factor vegetació resulta de gran importlncia. Les plantes dismi- nueixen la velocitat de la pluja, i en retenen una certa quantitat; la capa de fullaraca que formen recobreix el sbl, i el protegeix; les arrels el rete- nen com si fossin una xarxa.

És per aixb que I'erosió del sbl és poc important alll on esta recobert de vegetació. En canvi, en llocs oberts és rapida i molt intensa, i general-

Foto 5 - L'erosiO superlicial ha arribat a deixar al descoben les arrels d'un pi, prop de Sant Arnans.

ment irreversible; tal com es pot observar en camins de muntanya sense asfaltar, o en llocs on la vegetació és més escassa.

Cerosió es produeix segons dos sistemes, principalment, que s6n I'ero- si6 superficial difusa i I'erosió superficial concentrada.

Quan la pluja és més intensa que la velocitat d'infiltració de I'aigua en el sol, es forma una capa d'aigua que circula per la superfície, tot arros- segant els materials fins del sol. Aquest succés és el que s'anomena ero- sió superficial difusa. És més intens quan el s¿d no esta recobert per la vegetacid.

Les conseqiiencies d'aquest tipus d'erosi6 són uns sols poc profunds, i enriquits en materials grollers, que I'aigua no pot arrosegar.

Si I'aigua es concentra en canals, I'erosió esdevé concentrada. Aquest tipus d'erosió és més intens, i pot arribar a eliminar completament el sol; en canvi, Cs molt localitzada, i només té lloc alli on el pendent és suficient i s'ha produit una desforestació. n m b é és molt més notable quan la roca subjacent és molt alterada i quan el terreny ha estat remo- gut -quan s'han construi't pistes o feixes, per exemple-.

Aquests s6n els fenomens principals que intervenen en la destrucció

lel sol per causes naturals. Pero la ptrdua majoritaris de SM, a Sant Fe- IU, es deu a la urbanitzacid.

Aproximadament una tercera part del terme municipal és urbanitza- la, i el sol corresponent a aquesta superfície ha resultat eliminat; actual- nent, la quantitat de sol que es perd per aquest procés no 6s tan elevada om ho va ser durant els anys seixanta i setanta, pero encara és prou mportant.

QUI? l?S UN MAPA DE SOLS?

Un mapa de sols és la representaci6 de les diferents varietats de sol lue hi ha en un territori; s'ha de delimitar sobre un mapa I'espai que cupen els diferents tipus de sol.

Si el territori a investigar és una petita finca, es pot fer una strie de nostratges regularment distribufts i, a partir dels resultats, es pot conei- er com és el sol en tota I'extensib

Aquest sistema es podria anomenar ~observaci6 directas, 6s molt exac- :, i té I'inconvenient de ser impossible d'aplicar quan el territori és gaire ran; per a una extensi6 com la del terme de Sant Feliu, farien falta cen- mars de punts de prospeccid, i el treball s'allargaria anys i panys.

Si s'aconsegueix delimitar I'extensi6 que ocupa cada tipus de sol abans e fer les prospeccions, s'estalviara gran part de treball; totes les pros- ~eccions serviran per a contixer el tipus de sol d'una zona i no per a ~oder delimitar-les.

Aquest segon procediment rep el nom dkanalisi dels factors forma- ors*, i és el que s'ha utilitzat. Primerament s'ha mirat on s6n els limits els diferents sbls, i després s'ha vist quin tipus de sol hi ha dins de cada ona delimitada.

A part del mapa de sbls, s'han fet unes investigacions complementh- ies; el mapa de fertilitat dels sols, les relacions entre els factors forma- ors de sol i les seves característiques físico-químiques, i les relacions 'aquestes característiques entre sí.

COM S'HA FET EL MAPA DE S ~ L S

Per a fer aquest mapa s'ha seguit un procés per etapes, cada una de :s quals d6na la informaci6 necesslria per a iniciar la següent.

pend L

les ca tants

L pres6

L rior, pam

L sific~

E I

pa ql a la

Fig. dc cad,

a feina s'ha anat fent entre despatx, camp i laboratori, segons qui- )s I'etapa en curs. a primera fase ha consistit a reunir tota la informació possible del ori a estudiar; s'ha mirat quins són la topografia, la vegetació, el ent, la litologia i el clima del territori. a segona va consistir en la divisió del territori en parcel.les, segons aracteristiques esmentades. Cada parcel.la havia de tenir-les cons- : la mateixa vegetació, el mateix pendent, etc. a tercera ha estat de mostratge: cadascuna de les parcel.les mes re- mtatives ha estat prospestada, i s'ha descrit el seu sol. a quarta ha estat d'analisi de les mostres preses en I'apartat ante- i de relació dels resultats de I'analisi amb les caracteristiques de la :I.la d'on es va prendre la mostra. a cinquena etapa fou de classificació: cada sbl mostratjat va ser clas- 11 i se li va donar un nom. n la sisena, es va dibuixar el mapa. en la setena, es va fer el mapa de valor agrolbgic. Aquest 6s un ma- le indica -aproximadament- quin Cs el valor de cada sol de cara vegetaci6; podriem d

Classificaci6 mapificaci6 calcul del valor agrolbgic

10- Lrs set etapes per a I'elaboraci6 del mapa, amb els objectes mes caractcristicr ucuna.

23

PRIMERA FASE: DESCRIPCI~ DE LA ZONA

En aquesta fase s'ha procurat reunir tota la informaci6 possible refe- rent als diferents factors formadors de sbl.

S'ha considerat que el sbl depen de determinats factors, de determi- nades caracterlstiques del territori, que s6n les següents: litologia, vege- tació, clima, pendent i forma del terreny. Potser se n'han passat altres per alt, perb a Sant Feliu, aquests s6n els factors que més influhcia te- nen a l'hora de determinar quin sbl es formarh en determinat indret.

LA LITOiDGIA

Cap a la fi de I'era primiria, ara fa uns tres-cents milions d'anys, en un determinat indret de I'escorqa terrestre, va apareixer un batblit; una

1 Santa Cristina d'Aro 2 Riu Ridaura

Dipbsits al.luvials 3 Fractura 4 Bujonis 5 Carretera de Pedralta Dipbsits col.luvials

6 Riera de Sant Afnan~ 7 Carretera de la Casa Nova

Roques filonianes

8 Riera de les Comes

9 Fractura [** Granit de gra fi

10 Carretera de Tossa 11 Mar Mediterrbnia

Granit de gra gruixut

Fig. 11.- 1 1 1 geolbgic del terme de San1 Feliu: granits, amb algunes roques filoniaoes, i dipbsiis col.luvials i al.luuials a les valls de Ics rieres.

[ dunes i platges

dipbsits de maresma

al.luvions roques filonianes

granit de gra fi

granit de gra gruixut

IX* granodiorita

Situaciódel tall de la fig. 11

Fig. 12.- Mapa geolbgie dc Sant Rliu.

25

massa de roques de tipus granític va pujar de les profunditats de la terra fins a la superfície, o molt a prop d'ella. Les roques de les capes supe- riors, a causa de l'alta temperatura del granit i de la pressió que exercia, es van modificar i van formar una orla al voltant del batblit emergit.

Molt més recentment, ara fa uns vint milions d'anys, hi va haver una strie de moviments tectonics que van formar tota l'estructura de les se- rralades litorals, tot enfonsant diferents sectors de I'antic batblit. En molts llocs han aparegut fissures i irrupcions d e roques filonianes.

La part on s'ha instal.lat el terme municipal de Sant Feliu es un dels sectors que s'ha mantingut enlairat, pero ja no es troben les antigues ro- ques que recobrien el batolit quan va aparkixer; els cursos d'aigua i la intemp$rie l'han erosionat profundament, i s'han format valls, badies, i turons més o menys arrodonits. Hi ha nombrosos afloraments de ro- ques filonianes, i dipbsits fluvials.

En alguns llocs, el granit s'ha fragmentat en blocs, que han acabat per constituir estructures com la de Pedralta.

Els petits cursos d'aigua han format dipbsits al.luvials i, a les badies, dipbsits de maresma. El vent ha format petits cordons de dunes, i als marges de les valls es. formen acumulacions de materials despresos dels vessants; els dipbsits col.luvials.

El conjunt, doncs, és un massís muntanyós de turons arrodonits, for- mat de granits i granodiorites i dics de roques filonianes. Al fons de les valls hi ha dipbsits al.luvials, i als marges, dipbsits col.luvials. Hi ha pe- tits cordons de dunes a les badies, i dipbsits de maresma rera les dunes. (fig. 11 i 12).

LA CLIMATOLOGIA

Les dades climatolbgiques es basen en les observacions preses al Club Nautic i a I'observatori Vila entre els anys 1966 i 1985. Els registres són de temperatura i de precipitacions (Fig. 13).

La temperatura mitjana anual és de 14.8'; en comparació amb altres observatoris dels voltants, és elevada. La situació de Sant Feliu, molt abo- cada al mar i bastant enclotada, afavoreix aquest petit efecte d'hivernacle.

mm. C O

80

60 30

40 20

20 10

Pluja mitjana anual: 577 rnm.

Temp. mitjana anual: 14.8 C D G F M A M J J A S O N D

Fig. 13.- Diagrama ombrotkrmic de Sant Feliu. La linea fina representa la precipitació, i la gruixuda, les temperatures.

Encara que són molt irregulars, les precipitacions mostren un eixul eslival i un altre, menys marcat, a I'hiuern. Les temperalures s611 relativament altes, i en cap mes eaan per sota dels 5 Cu de mitjana.

Al llarg de I'any, trobem que de desembre a febrer hi ha temperatures mitjanes per sota dels 10". Del marc al juny van pujant, i la temperatura mitjana al juliol i a I'agost ja és superior als 20°. Setembre, octubre i novembre veuen una ripida devallada de temperatura fins arribar a les normals de l'hivern.

La pluja és molt irregular, tant les precipitacions anuals com les men- suals oscil.len molt fortament al voltant dels valors mitjans.

i e s precipitacions mitjanes anuals són de 577 litres per metre qua- drat, encara que és molt corrent que en anys secs no s'arribi ni a 400 litres; en anys humits es pot superar el miler de litres per metre quadrat.

Al llarg de I'any, trobem que en els mesos de marc i novembre hi ha els maxims de pluja; i els mínims, al juliol i al gener.

Dintre d'un mateix mes, podem trobar precipitacions regularment dis- tribui'des (cas del mes de maig cccada dia un raig),), o bé concentrades en determinats dies (cas dels mesos d'estiu, que plou a ruixats sobtats).

Aquest rigim de pluja 6s clarament mediterrani, amb la seva caracte- rística distribució per mesos i la seva irregularitat, i contrasta amb les precipitacions més regulars de la comarca de la Selva, de tipus submedi- terrani.

27

G F M A M J J A S O N D

Periode de recerrega

Periode d'excés

Periode d'ús de reserva

u l r i ode eixut

P: 577 mm.

ETP: 773 mm. RESERVA ESTIMADA: 50 mm.

Recordar que 1 mm. de pluja

6s igual a 1 litre per m?

Fig. 14- Diagrama edafoclimAric de San1 Feliu de Guixols. La linea fina representa la quan- titat de pluja rebuda cada mes: i la gruixuda, la quantilal d'aigua que es perd per evaporacio i transpiracio de les plantes.

Vaclubre a desembre, la pluja quecau Cs superior a la quees pol arribar a perdre per evapo- transpiració, i I'excts s'acumula en el shl: de gener a abril el sbl esta carregat, i I'exccs ~'crcola pcr les rieres; pel maig I'evaporaci6 6s m& gran quc la prccipiraci6, i el sbl garla les seves rcser- ver d'aigua: de juny a setembre, el s61 es mant" sec.

A causa de la llarga durada de Is sc~ada eslival, aquel dgim d'humilat s'anomena nxcricn.

A partir de les dades climatiques, es va construir el diagrama edafo- climatic (fig. 14).

Aquest diagrama ens representa la quantitat d'aigua que rep el sbl cada mes; la que perd per waporació i per la transpiracio de les plantes; els mesos en que el sbl té aigua i els mesos en que esta sec. Segons quins siguin els valors d'aquests conceptes, es diu que el sbl té un o altre dgim d'humitat.

lhmbé, segons la temperatura mitjana anual, el sbl té un o altre rt- gim termic.

LA VEGETACIO

Actualment, la vegetació de Sant Feliu esta molt influ'ida per I'activi- tat humana. Una bona part del terme esta ocupat per edificacions i, als llocs de menys pendent, hi ha cultius diversos.

A tots els tipus de vegetaci6 es troben alteracions d'origen huma. Les muntanyes estarien originalment ocupades per suredes. Actual-

ment s'hi troben,tambC pinedes de diversos tipus, i els pins són presents a tot arreu (foto 6).

Foto 6 - Vista dc la sureda amb pins, a la Casta d'en Cirern.

Els suros mateixos són explotats, i és poc corrent de trobar arbres de mida suficient que no hagin estat mai pelats. De tota manera, els in- cendis forestals impedeixen molt sovint aquest aprofitament.

A les raconades especialment humides, es troben algunes avellano- ses, amb falgueres; hi ha també roures esparsos, i clapes de mimoses, es- capades de jardins o plantades directament per I'home.

Els cursos d'aigua estan resseguits de vegetació de ribera, que neces- sita més humitat per a viure. EI gatell i el freixe serien els arbres originals d'aquests llocs, pero gairebé a tot arreu han estat substitui'ts per canyars, romagueres o cassies.

Just tocant al mar, hi podem trobar una franja de vegetació de du- nes, que actualment ha estat substituya gairebé a tot arreu per platges o edificis, desproveils de vegetació (foto 7).

F010 7 - Vegatacio de duna, a San1 Pol

30

Foto U . VcyataciO de marrsrna. lambc a San! Pol. Fr un tip119 de \cgrlarib en rctrocfs, a mida que les conslruccions ocuprn el seu espai.

Darrera la franja de dunes, hi ha restes de petits aiguamolls. També han estat substitults per edificacions, perb se'n conserven alguns vestigis on es fan joncs i tamarius (foto 8).

Alll on hi havia cultius i s'han abandonat, hi trobem diverses etapes d'una successió que acabaria per reconstruir una sureda. Podem trobar herbassars, matolls d'estepes, pins, i suros; aquesta PS la seqiikncia que porta d'un erm a un bosc.

Als llocs molt exposats al sol i al vent, ens trobem amb pinedes de pi blanc o amb ginebres (en realitat són cadecs, una espkie molt prbxima).

El conjunt, doncs, és una vegetació forestal, de tipus mediterrani, i alterada o substitui'da per I'home. A pesar d'aixb, hi ha prou varietat de paisatges (fig. 15-16).

LA FORMA DEL TERRENY Y EL PENDENT. La major part del terme és muntanyosa, i el sbl esta en pendents su-

periors al 20%. Com que les muntanyes són arrodonides, a les parts mes altes el so1

no és tant inclinat; no hi ha carenes abruptes. Les valls, en la seva major part, prenen una secció en V. Nomes a les parts finals de les rieres hi ha dipbsits al.luvials, i aquí les valls presenten un fons pla.

Fig. 15.- La vegetaei6 de Sant Fcliu. Trobem la sureda a les parts més elevades, una mescla de vins i suros a la Dart més baixa de les muntanyes, i cultius al rons de Ics vallr. As dcstacable la quanlitat de superficie urbanitzada.

Cultius abandonats lm Cultius

Vegetacib de maresma

Vegetaci6 de duna E I Urbanitzat

Sureda

Mixt de suros i pins

Pineda

Brolla amb pins

Brolla amb suros

O 500 1000 1500 E= 1:50.000

m.

Fi$ 16.- La vegetacid potencial a Sant Feliu estaria formada per una massa principal de sureda, amb clapes d'avellaners, rourcs i pins en llocs especialment humits (avellaners i roures) o assolellats (els pins). A tot el llarg dels cursos d'aigua hi hauria vegefaci6 de ribera, amb verns,

freixn, i gatells. A les parls mes baixes, vora mar, es trobaria vegetacio d'aiguamoll (tamarius, joncs, etc.). A les platges, vegetacid de duna. I als roquissars de la costa, hi hauria una vegeta- cio de matolls (llentiscle. cade$ aladern. i altres plantes rcsistcntr a la secada).

BOSC de suros

[ Vegetac16 de duna

Bosc de ribera - IQ Matollars

Vegetació d'aiguamoll

Els dipbsits de maresma i de sorra que hi ha al davant de les badies tambés són molt plans, amb pendents de menys del 5%.

Hi ha llocs amb pendents intermedis que fan de zona de transici6 entre els vessants de les muntanyes i les valls o les badies; aqui el terreny és format de dipbsits col.luvials.

El pendent i la forma del terreny tenen importancia de cara al sol: de pendents forts comporten sols prims, els fons de les valls tenen sols més profunds i mCs humits, etc. (fig. 17-18-19).

Fig. 17.- Mapa de pendents. Com correspon a un territori accidentat, la major part del terme presenta uns pendents d'entre el deu i el quaranta per cent.

Superior al 40%

nm] D ~ I 4% ai 10% [IIIIIIIIII] Del 20% al 40% - u Inferior al 4% [m Del 10% al 20%

Si acceptem que el sol 6s el resultat de I'acció conjunta de diferents factors formadors , hem de deduir que dues parcel.les que tinguin idin- tics tots els factors formadors desenvoluparan el mateix tipus de sol. Si el sol Cs el resultat de la interacció de la roca mare, del clima, de la vege- tació, etc.; llavors, dues parcel.les que tinguin les mateixes condicions hau- ran de tenir igual el sol.

Podem portar el raonament al cas que ens ocupa, i dividir la superfí- cie del terme municipal en parcel.les homoghies per a cadascun dels di-

m.

Fig. 18.- mapa altimetric. Cada corba de nivell representa vint metres d'altitud L'almra mPxima, quatrecentsdirret metres, 6s al Puig de les Cols, a I'exlrem oest del terme.

ferents factors formadors de sol. Els factors que s'ha considerat són: la litologia, la vegetació i el pendent.

Si superposem els mapes corresponents a aquests tres factors, ens tro- barem amb un mosaic; cada pe$a representara un sector de terreny amb un únic tipus de roca, un sol tipus de vegetació i un pendent uniforme i, en conseqühcia, un tipus de sbl homogeni.

Nomes fent una prospecció en una parcel.la, ja podrem saber quin tipus de sbl hi ha en aquesta i totes les altres del mateix tipus.

Un cop feta la superposició, s'ha vist que moltes parcel.les de tipus diferent no presentaven diferincies reals en el sbl; per exemple, una par- cella sobre granit i una altra sobre pbrfir granític no presenten diferen- cia en el sbl, si els altres factors s'han mantingut constants.

En total, es van fer setze prospeccions en setze tipus diferents de par- cel.la (setze combinacions diferents de factors formadors), que cobrei- xen la posible variabilitat del sbl a Sant Feliu.

Algunes d'aquestes prospeccions van ser fetes en municipis vei'ns, ja que el treball que ha servit de base a aquest llibre estudiava tot el massís

Fig. 19.- Mapa de la forma del ferreny. Cal deslacar la diferbncia entre la part occidental, de vessants convexos i valls en forma de ccVn; i la part oricnlal, amb planes, vessants cbncaus, i fons de vall plans.

vessant convex fons de vall en av.

vessant.cbncau fons de vall pla

vessant en glacis penya-segat

reph en alcada 0 plana

de I'Ardenya. En realitat, es van fer més prospeccions, perb en tipus de parcel.les que no es donen al terme municipal de Sant Feliu de Guíxols.

EL MOSTRATGE i DESCRIPCIO DELS PERFILS

Un cop es van establir quines eren les parceLles que calia fer-ne un mostreig, va comenGar el treball al camp.

Es visitava cada parcel.la seleccionada, i es buscava el punt més ido- ni per a prendre les mostres. Un punt adequat no ha de tenir irregulari- tats, sinó que ha de ser representatiu de la totalitat de la parcel.la.

Convk també que sigui el més faci1 possible, aprofitant per exemple marges de camins o carreteres que no siguin massa envellits; en aquests casos no fa falta excavar per a obtenir les mostres.

S'ha d'evitar la proximitat de pedres, arbres, i d'altres elements que dificultin I'excavació, i s'ha de vigilar que la terra que es treu en fer la perforació no es confongui amb la que es fara servir com a mostra.

Un cop triat el lloc, s'ha d'excavar fins que apareix el material origi- nal. Tot el que queda entre aquest i la superfície és sbl, i se n'ha de pren- dre mostres i descriure'l.

Quan tenim tot el perfil a la vista, cal diferenciar les diferents capes que té. Cada capa és anomenada horitzó, i ha sofert diferents processos edafics que els donen un aspecte diferent.

Cadascun dels horitzons que s'hagin distingit haura de ser descrit, i se n'haura de prendre una o varies mostres, segons el gruix que tingui.

En cas de no poder distingir bé els horitzons, es dividira el sbl en capes arbitraries i es descriuran i es far& un mostreig de totes elles com si fossin auttntics horitzons, ja que és preferible tenir dades repetides que no pas inexistents.

Per a fer la descripció de cada horitzó, anotarem el color que té, la quantitat, mida i forma de les pedretes; les arrels que hi ha; els revesti- ments i les acumulacions; les esquerdes que hi pugui haver; I'estructura; el tipus de materia orgitnica; i qualsevol cosa que es vegi en el sol, encara que sembli no tenir-hi cap relació.

Les mostres que es treguin seran diferents segons quines siguin les experi6ncies que s'hagi de fer amb elles. En aquest treball, es tractava d'unes mostres de cent grams de sol, agafades de diferents llocs de l'ho- ritzó; un cop agafada, s'ha d'estendre a I'aire, perque perdi humitat.

A part de descriure cada horitzó, s'ha de descriure també el lloc on s'ha fet l'observació: quina vegetació té, quina roca mare, pendent, orien- tació de la vessant, etc. Es molt convenient, també, fer un esquema o pren- dre una fotografia del perfil (fig. 20-21).

Materia orgBnica poc descomposta

Humus

Argila

Roca mare molt alterada

Roca mare Fig. 20.- Simbologia dels perfils de sbl

bxids de ferro deshidratats

bxids de ferro hidratats

recobriments argilo-ferruginosos

roca mare no consolidada

. . I I

Fig. 21.- Simacib.dels perfils mostrejats. ". Nlim. de mostrcs

ELS S6LS FERSIAL~TICS LESSIVATS *O (O PALEOXERALFS ULTICS) Al

Aquest tipus de sbls és poc corrent a Sant A/B Feliu; requereixen molt de temps d'elaboració,

i només es poden trobar en racons protegits de I'erosió.

Com que són molt antics, presenten feno- mens edafics variats, que han anat succei'nt al

Bt llarg de la seva existhncia. Els mks freqüents són els següents: - 1l.luviació d'argila, que forma un horitzó B,; I'argila ha estat transportada per I'aigua infil- trada fins a un horitzó, on s'ha acumulat.

c - Rubefacció, o envermelliment dels oxids de ferro, a causa d'un clima alternant que els des- hidrata. Aquest fenomen es veu a I'horitzó B,. Quan les arrels consumeixen I'oxigen, es reduei- xen els oxids de ferro i agafen un color blau-gris

La seva estructura és complexa, amb horitzons de fullaraca, horitzó Al organic, horitzó B, d'acumulació i horitzó C de roca mare molt alterada.

ELS SOLS BRUNS LESSIVATS (O HAPLOXERALFS ÚLTICS)

Aquesta classe de sbls són semblants a l'anterior, perb no han arribat a desenvolu- par un envermelliment, perque encara són forca joves. El que si tenen, és un horitzd B, d'acumulació d'argila.

estructura també és semblant a la dels sbls fersialitics lessivats; a part de I'horitzó argilós tenen també un A, organic, i un ho- ritzó de roca mare més o menys alterada, amb recobriments d'argila i oxida de ferro a les esquerdes.

Es troben en llocs poc sotmesos a ero- sio, ja que si no, no arribarien a formar tant d'horitzons.

ELS SOLS BRUNS ACIDS (O XEROCREPTS T~PICS)'

Aquests sbls són poc desenvolupats, pe- ro tenen un cert gruix perque es troben no- més en llocs de poc pendent, on I'erosió és poc forta. Acostumen a estar situats sobre acumuls de col.luvions, que no s6n tan di- fícils de degradar com una roca compacta.

Estan formats d'un horitzó Al organic, que sol estar recobert d'horitzons de fulla- raca; un horitz6 B poc desenvolupat, que no manifesta cap procés edafic important; i ho- ritzons C i R, moltes vegades formats per materials col.luvials. Es corrent la presen- cia de revestiments argilo-ferruginosos.

Són sbls encara més joves que els sbls bruns lessivats, i és per aixb que els seus horitxons B no presenten carhc- ters gaire marcats.

-. - - .- - - - -. -. . . - . . - .-, . . . -. . . - -- - - -. . . -. - - -. -. - -..u - - . - valls de les rieres, a la part més plana.

No s6n sbls que ocupin gaire extensi6 de terreny, perd s6n impor- tants, perqui. són moderns; els rius aporten materials nous peribdicament, i rejoveneixen1 contínuament el sol. Es dificil que en sols aixi es desen- volupi algun procés edlfic gaire intens.

En aquests sols, pero, el mateix cultiu impulsa la formació d'acumu- lacions d'argila a I'horitz6 C, que és la característica distintiva d'aquest grup.

Prirncr pla dels al.luvions. Hi ha una allcrnanp dc materials gruiruls i fins, quc es corres- ponen a epoques de mes o menys cabal del Ridaura.

ELS REGOS6LS DE MARESMA (O XEROPSAMMENTS DÍSTRICS)

Són també sbls al.luvials, i es troben, com els anteriors, als terrenys plans de la part baixa de les valls de les rieres.

Aquesta categoria de sbls és residual a Sant Feliu; es tracta de sbls d'al.luvió que no han estat cultivats, i que no presenten acumulació d'argila com els anteriors.

Se'n troben a Sant Pol, en llocs no cultivats prbims al mar. Són els sbls que ocuparien les maresmes costaneres, si no haguessin estat eliminades.

Es molt faci1 que aquests sbls siguin lleugerament salats, per infiltra- ció marina.

o1

ELS REGOSOLS AL.LUVIALS (O XEROPSAMMENTS TIPICS)

Es el darrer tipus de sbl al.luvial que tenim a Sant Feliu. Aquests sbls tampoc han estat cultivats, i no presenten gaire diferenciació en horitzons.

Es troben a tot arreu on hi ha dipbsits al.luvials que no són cultivats, excepte a les parts més prbximes al mar, on els substitueixen els regosols de maresma, més rics en cations.

En fer la descripci6 d'un sbl se'n poden coneixer una serie de carac- terístiques, pero n'hi ha moltes més que queden amagades; per contixer- les, fa falta sotmetre les mostres del sbl a una strie d'analisis físiques i químiques. Les dades que en resultin es podran fer servir, conjunta- ment amb la descripcib, per clasificar el sbl i per avaluar la seva fertilitat.

Aquestes s6n les diferents proves que es van fer a tots els sbls. Totes elles van tenir lloc al laboratori de fisiologia vegetal de la Universitat Auto- noma de Barcelona, a Bellaterra.

TEXTURA

El material que forma el sbl es de mides molt diferents, des de pedre- tes de mig pam fins a argiles de menys de dues mil.lisimes de milimetre. Determinar la textura d'un sol vol dir esbrinar la quantitat de partícules que hi ha de cada mida, en percentatge.

El material, segons la grandaria, es divideix en fracció grossa (més de 2 mm.); sorra grossa (entre 2 i 0,2 mm.); sorra fina (de 0.2 a 0,02 mm.); llims (de 0,02 a 0,002 mm.); i argiles (menys de 0,002 mm.).

Tots els materials de menys de 2 mm. de diametre constitueixen la ctfracci6 fina)), i es la que més interessa de cara al funcionament del sbl.

El procés consisteix a separar el material. Primerament es separa la fracci6 grossa, amb sedh, i es pesen les dues fraccions, la grossa i la fina.

La sorra gruixuda també es separa amb sedas, perb a partir d'una mostra més redu'ida.

ies fraccions llim i argila es separen deixant-les decantar, després d'ha- ver fet una suspensió en aigua.

I la sorra fina és el que queda després d'haver separat totes les altres. En tots els casos és molt important la fracció grossa i la sorra, espe-

cialment en els sbls situats sobre granit; moltes vegades, la fracció argila també es fa notablement present.

Per mesurar-la, s'ha fet servir un aparell especial, el pHmetre. L'única cosa que cal fer és barrejar terra i aigua (en proporció 1:2)

i aplicar I'electrode de mesura a la suspensió, i I'aparell indica el pH corresponent.

El pH és un index que indica la concentració d'ions hidrogen (H+) que hi ha en una dissolució. Com mPs hidrbgens lliures hi hagi, més aci- da serh.

L'escala de pH va de zero a catorze. Els valors més baixos correspo- nen a medis molt icids i els més alts, a medis molt bisics. El valor set correspon a un medi neutre; es el pH de I'aigua pura, que serveix de pa- tró de molts fenbmens químics.

EL PH EN CLORUR POTASSIC Aquesta analisi es fa de la mateixa manera que el de l'acidesa, pero

fent una suspensió de sbl en clorur potassic en comptes d'aigua. Si es comparen els resultats d'aquesta prova amb els de I'anterior, es

pot veure, aproximadament, quina és la saturació del sol; es pot tenir una idea de la quantitat de nutrients que hi ha en el sbl, en comparació amb la que podria haver-n'hi com a maxim.

En fer la suspensio de sbl amb clorur potassic, alguns Atoms de po- tassi passen a ocupar un lloc en el complex d'absorció del sbl, tot desallotjant-ne un atom d'hidrogen; aquest atom queda lliure en la sus- pensió i és detectat en mesurar el PH, fent-lo baixar.

Una diferhcia molt gran entre el pH en clorur potassic respecte el pH en aigua, indica una desaturació del sol.

CONTINGUT DE CARBONATS

Aquesta prova es basa en la reacció del carbonat del sol amb acid clorhídric, que dóna una gran quantitat de dibxid de carboni. Mesurant la quantitat de gas despres, es pot saber al quantitat de carbonat que hi havia a la mostra.

Es una prova que dóna resultats negatius en gairebé tots els casos, excepte en un sbl de Sagaró, on s'hi detecta una debil preshcia de car- bonat. Es possible que dins del terme de Sant Feliu hi hagi casos sem- blants, de sbls amb carbonat portat per aigües subterninies, pero no se n'ha trobat cap cas.

CAPACITAT D'INTERCANVI CATI~NIC (CIC)

Aquesta prova serveix per mesurar la quantitat de punts d'adsorcid que té el complex d'intercanvi del sol; a cada punt s'hi pot adsorbir un ió monovalent (sodi, potassi, etc.), a cada dos punts, un ió bivalent (Cal- ci, magnesi, etc.).

El procés d'aquesta analisi és bastant llarg, i pot fer-se de diverses formes. Totes, perb, segueixen el mateix esquema basic.

Es tracta d'eliminar tots els cations que hi hagi en el complex d'in- tercanvi, i omplir-lo després amb un catió conegut; despds s'extreu aquest catió i es mesura la quantitat que se n'obté.

En aquest cas concret, es buidava el complex a base de rentat i cen- trifugat. Es tornava a omplir amb cations amoni, i es mesurava per reac- ci6 amb acid sulfúric.

CONTINGUT DE SODI, POTASSI, CALCI I MAGNESI.

Aquests són els cations que ocupen el complex d'intercanvi. Se'n me- sura la quantitat a partir del rentat que s'ha indicat en I'anterior analisi.

El líquid procedent del rentat es sotmetia a un espectrometre, aparell que avalua la concentracib que hi ha d'un determinat element a partir de la llum que emet quan se'l vaporitza sobre una flama.

Es un procés senzill perb que pot provocar errors, a causa de la quan- titat de mostres a analitzar i de I'escassa quantitat de l'element buscat que contenen.

'hmbé hi ha diversos ml.todes per avaluar la quantitat de materia or-

glnica que hi ha en una mostra de sbl. Es aquest cas, es va oxidar com- pletament la matbria organica amb un oxidant potent; i es va mirar la quantitat d'oxidant amb un indicador.

EL NITROGEN El nitrogen es troba en formes molt diferents, en el sbl. Pot estar for-

mant part de la mattria organica, en forma de nitrats, de nitrits, etc. El procks passa, doncs, per la reducció de totes les formes de nitro-

gen a amoni; després s'avalua la quantitat de d'amoni total per reacció amb lcid sulfúric.

No es pot saber, perb, la quantitat de nitrogen que hi havia de cada forma; nomes la quantitat total.

PARAMETRES ANALÍTICS DEDUITS

Alguns parlmetres importants no s'obtenen directament per anllisi de les mostres de sbl, sinó conjuntant-ne diversos resultats.

En aquest cas, els parametres dedu~ts són: la diferencia de pH, el per- centatge de saturació de bases, i la relació carboni-nitrogen.

La difekncia de pH s'obtk restant el valor del pH en Clorur potassic del valor del pH s'obté restant el valor del pH en aigua; el resultat és indicatiu de la saturació d'aauesta mostra.

El percentatge de saturació de bases s'obtC sumant les quantitats que hi ha dels diferents cations, i dividint-ho pel valor de la capacitat d'inte- canvi; s'expresa el resultat en tant per cent.

La relació carboni-nitrogen es troba dividint la quantitat de carboni per la de nitrogen. Pero la quantitat de carboni no és una dada que acos- tumi a apareixer en les analisis de sbls, i cal fer-ne una estimació a partir de la quantitat de matbria orglnica.

Aquest pardmetre ens indica la qualitat de la matbria orghnica. Com més baix és el seu valor, més capacitat d'adsorció té aquest sbl, mks fer- til és.

RELACIONS ENTRE ELS RESULTATS ANAL~TICS I ELS FACTORS FORMADORS

La geologia i la vegetació són els factors mes importants que condi- cionen els sbls.

A escala local o comarcal, les variacions climatiques no són gaire acu- sades, i es pot considerar que els sols no presentaran difertncies degudes a aquest factor.

El pendent i la forma del terreny també tenen molta importancia, pe- rb tenen influencia molt localitzada i difícilment representable en una cartografia; són factors a tenir en compte, perb que poques vegades són decisius de cara a la classificació.

Ens trobem, doncs, que els factors més importants que provoquen I'existtncia de sols diferents a Sant Feliu són la vegetació i el tipus de roca mare.

Cada parametre analitzat del sbl tindra un o altre valor segons quins siguin els factors formadors a qut hagi estat sotmes.

LA TEXTURA

Tots els sbls tenen materials originats en roques plutoniques, ja sigui per estar situats sobre roques d'aquests tipus o sobre al.luvions que hi tenen I'origen. Per aixh la textura de tots els s61s és semblant: molt sorrenca.

ies principals diferkncies es donen en la quantitat d'argila. Els sbls mes profunds en presenten horitzons molt enriquits (fig. 22-23-24-25-26).

N? de mostres

Fig. 22

%

NP de mostres

Fig. 23

2 1

Fig. 22,- Contingut en elements gruixuts de I'horitro A, dels sol analitzats. La major part en tenen del 40 al 50% excepte el sols al.luvials, de maresma i granodioritics; aquests no pas- sen del 30%.

Ag. 23.- Contingut en sorra grossa. El contingut tipic es d'entre el 35 i el 40%. pero s'ha de destacar el valor molt alt dels sols de maresma (mes del 50%).

NP de mostres

6 l Fig. 24

N? de mostres

NP de mostres

5

4

3 2

1

1 3 4 5 6 r e % 6 4 0 4% 4 t 46 %

Fig. 24.- Contingut en sorra fina. Els sbls al.luvials presenten valors de mCs dcl 26%, molt superiors a la rcsta.

Fig. 25, Contingut en llims.

Fig. 26.- Contingut d'argila. Uacumulaci6 de mostres amb valors baixos es deu a la il.la- viacia dc I'argila, que s'acurnula en altres horitzons.

El contingut de matkria organica d'un sbl deptn molt del tipus de vegetació que sostingui, encara que en tots els casos trobem valors rela- tivament baixos.

Sota cultius, trobem sbls que contenen un 2,5% de Matkria orghnica (en pes), i amb poques variacions entorn d'aquest valor. Les prhctiques agrícoles tendeixen a uniformitzar els sbls.

En el cas de les suredes, el contingut és d'un 3,7% com a mitjana; és un valor forca més alt que en el cas de les pinedes, on la mitjana és del 2.5%. La diferencia es pot explicar com una millor degradació de les fulles de suro en comparació amb les agulles de pi.

En descompondre's més ripidament, tota la mattria orginica de la fullaca passa al sbl; en canvi, les agulles es degraden més lentament i formen acumulacions bastant importants a sobre dels horitzons supe- riors, sense incorporar-se al sol.

També s'ha detectat una tendencia a trobar més materia organica en els sols de més alcada. Aixb passa perque en altitud, les temperatures s6n més baixes que a nivell del mar, i els microorganismes que hi viuen no tenen un metabolisme tan ripid; no poden, doncs, mineralitzar tanta mattria organica, i es produeixen acumulacions (fig. 27).

NP de mostres

Fig. 27.- Conlingul de malcria organica. Tots els sols tendeixen a presentar valors bastanc baixos.

Fig. 28.- Contingut de nitrogen. Es pot descacar els baixos valors que tenen els shls culli- vats, per sota del 0.07%: on cl cosurn dc nitrogen és molt fort.

EL NITROGEN

EI contingut de nitrogen és baix a tots els sbls, sense diferencies no- tables. N'hi ha 0,9 gr. per Kg. als sbls de sureda, i 0,7 als sols dels cultius (com a valor mitja).

EI que si convC destacar, encara que sigui un cas que no es doni a Sant Feliu, és que a les plantacions d'eucaliptus i de pinastre dels muni- cipis vei'ns es troben continguts de nitrogen molt més baixos, d'entre 0,4 i 0,s gr./Kg.

El contingut de nitrogen és important per a la fertilitat del sbl, i uns valors tan baixos poden comprometre I'ús d'aquests s d s a mitji termini (fig 28).

Una de les formes que hom té per a estimar la qualitat de la materia orginica, és mirar quina relació carbodnitrogen porta. En general, si la relació és baixa (hi ha molt nitrogen en comparació al carboni), la ma- teria organica és millor, té més capacitat d'intercanvi i forma part de sols fertils. En el cas contrari, la materia orginica té poc nitrogen comparat amb el carboni, té poca capacitat d'intercanvi, i el sol on es troba és poc favorable per a les plantes.

En els sbls cultivats, la relació C/N és prou baixa, com a conseqükn- cia de la fertilitzacid: té valor 14. En els sols de la sureda és molt alta. arriba a 24 (fig. 29).

NP de mostres

Fig. 29

Fig. 29.- Relacib carboni/nitrogen.

C/ N

Aquest parimetre té relació tant amb el tipus de vegetació com amb el tipus de roca mare.

Tot i que sempre es mou en valors bastant baixos, s'observen valors més alts en sbls al.luvials i col.luvials, i en tot els casos on hi ha una textura menys sorrenca.

Pel que fa a la vegetació, només presenten diferencies significatives els sbls de plantacions d'arbres. No n'hi ha dins del terme de Sant Feliu, perd és interessant anotar que Cs molt més baixa, a causa de la mala qua- litat de la swa materia orghnica (fig. 30).

LA SATURACI~, EN BASES

La saturació és baixa a tot arreu (del 45 al 65 %). La roca mare, que no contC carbonats, no és favorable per a un gran subministrament de cations al sbl (fig. 31).

52

NP de mostres

NP de mostres Fig. 30

5 Fig. 31

Fig. 30 Capacitat d'intercanvi caribnic. Valors baixos en conjunt. especialment en els sols granitics, que no pugen de 5. Els sbls en granodiorita i marmma, arriben a I l .

Fig. 31.- percentatge de saturaci6 en bases.

El pH (acidesa-basicitat) dels sols de Sant Feliu és en general baix, cap al cantó acid.

Els sols forestals, tant de suro com de pi, tenen valors entre 6 i 6,8; en canvi, els sols cultivats tenen un valor poc variable, de 6,7.

Els sols cultivats són més constants i molt poc acids, degut a les prlc- riques de cultiu.

Els sols forestals són més dcids, i menys favorables per a la vegetaci6; les plantes que hi viuen estan adaptades per a acceptar aquestes condi- cions un xic adverses.

Respecte a la roca mare, trobem que els sbls més Acids es troben so- bre granits (5,5-6,5), mentre que els sols al.luvials i els que estan sobre granodiorita són més neutres (6-6,7). (fig. 36 i 37).

CONTINGUT DE SODI

El sodi és un micronutrient, que les plantes utilitzen pero en molt poca quantitat. Normalment és abundant en el sol, i no sol ser un factor limitant.

La mAxima quantitat de sodi es troba en sols de maresmes; molt a prop del mar, que és d'on prové aquesta abundancia. N'hi ha 0,9 meq/100 g.

En granodiorita tambe 6s prou abundant; i és més escas en els sols desenvolupats en granits, a causa de la més lenta descomposici6 d'aquesta roca. (0,7 i 0,3 meqA00 g., respectivament).

NP de mostres

I ? de mostres

Fig. 34

3

h " 2 '

1 '

Fig.

1 ,

Es troba amb mes abundancia en els sols rics en materia orginica, que es la principal font d'ingrés de potassi al sol (fig 33).

CONTINGUT DE MAGNESI

Igual que en el cas del sodi, aquest element es troba amb mes abun- dancia sobre granodiorita (2.5 meq/lC€J g.) que sobre granit (1 meq/100 g.); I'explicació és també la poca velocitat de descomposició del granit.

En els cultius tambe es especialment abundant, a causa de la fertilit- zació (fig. 35).

CONTINGUT DE CALCI

Aquest element es troba amb més abundincia als sols sobre grano- diorita (2.2 meq/100 g.) que no pas sobre granit (0,8 meq/100 g.).

Pel que fa a la vegetació, es especialment abundant als sols conreats (3,4 meq/100 g.). En sols forestals se'n troba 2,6 meq/100 g. de mitjana.

Eint el magnesi com el calci són cations bivalents, amb dues carre- gues elktriques positives; per aixo un miliequivalent nomes correspon a 3.01 x 1021 Atoms (fig. 34)

NP de rnostn ?S hi NP' ;lfli7 de mostres

6 6 5 7 75 8 p~ 4 65 5 55 6 66 7 p~

t","- 4- "U r " "... k. ""., A-," "Al" "A" a,.Lic ..v",.*,.. ,.Is A.. ",27ec",> ; 210,t" Fig. 36.- Va,v, lY,. ...-.,,.- -...I- ......-......- . -..--.. de cultivat.

Fig. 37.- Valor del PH en clorur potassic. Els resultats s6n semblants als ohtinguts al mc- surar el PH en aicua, pcrb un punt mes acids.

EL MAPA DE S ~ L S

Un cop s'ha classificat les mostres, es pot comenpr a dibuixar el mapa. Es pren el mapa de parceLles homogenies, i s'agrupen totes les que

han resultat amb sbl idbntic. D'aquesta manera, tot fusionat, obtenim un mapa de tipus de sols.

Podem distingir els sbls en dos grups, segons els resultats: els sbls de muntanya i els sbls de pla.

Amb les dades edafoclimatiques, la descripció i els resultats de les analisis, es va classificar cada sol i se li va donar un nom.

Per a donar noms als sbls, es poden fer servir diferents sistemes, que es basen en principis molt diferents i que indiquen coses molt diverses.

Els més usats a Catalunya són dos: un d'origen america, anomenat Soil Taxonomy; I'altre és frances i es coneix com a CPCS.

La classificació Soil Taxonomy es basa en una serie de dades, com ara el regim climatic del sol, el grau de desenvolupament, el percentatge de saturació, i moltes altres. Un cop sabudes totes les característiques necessiries, es pot atorgar el nom corresponent.

D'aquesta manera, hi ha una correspondencia biunívoca entre el nom que donem a un sbl i les característiques que aquest presenta; és un siste- ma que evita confusions, ja que el mateix nom indica com Cs el sol.

Té inconvenients, i pot passar que una petita variació en un parame- tre ens porti a classificar com a molt diferents dos sols que en realitat són molt semblants; és un sistema que pot portar a fer distincions sense gaire fonament.

El sistema frances vi a ser el cas contrari. Es basa principalment en els processos que ha sofert un sol, més que

en diverses característiques puntuals. En general, és bastant imprecís, i és facil que dos observadors donin

noms diferents a sbls identics (si és que es vol afinar molt); pero es té una idea mes clara de quin aspecte té el sbl en qüestió.

Hi ha molts mes sistemes i, de fet, cada organisme fa la seva classifi- cació segons les seves prbpies conveni6ncies.

En aquest llibre es fa servir el sistema frances, que és de més bona comprensió; es donen també les equivalencies aproximades en el sistema a m e r i c a .

Fig. 38.- Mapa dels sals dc Sant Fcliu dc Guixols

Sbls bruns lessivats, amb inclusions ... de sbls fersialitics lessivats.

~ e ~ o s b l s al.luvials lessivats

lYyYyl Regosblsde maresma

Sensesbl

Sbls bruns Bcids

Regosbls al.luvials

A la part muntanyosa, hi trobem molt freqüentment xerortinquers; si la roca mare és granit de gra fi, perb és molt freqüent també trobar sbls 6runs lessivats, amb un horitzó argilós.

En alguns replans, antigues feixes, o acumulacions de coI.luvions, tro- bem sbls bruns Acids, no tan esqueletics com els xerorhnquers.

Entre els d l s de pla, podem distingir els regosbls al.luvials a les parts no cultivades; en aquestes, s6n substitu'its pels regosbls al.luvials lessivats.

I a les parts més prbximes a la mar, sobre terrenys de maresma, hi trobaríem els regosbls de maresma (no és un nom esthndard, per6 ser- veix si ens limitem als sbls guixolencs). (fig. 38)

EL MAPA DE VALOR AGROL~CIC

Hi ha un sistema per a avaluar el valor d'un sbl de cara a la vegeta- ci6, a base de mirar diverses característiques importants, i puntuar-les.

Fig. 39.- Mapa de valor agrolbgic els sbls de classe I sbn els mCs Rrtils. Despds venen els de les classes 11, 111. IV, i V.

Sense sbl 1 Classe V 0 Classe IV Classe I I I

Un sbl ideal tindria un valor agrolbgic de 100. Seria un sbl profund, amb textura equilibrada, ben drenat i sense periodessecs, amb bones re- serves de minerals, alta capacitat d'intercanvi, alt percentatge de satura- ci6 i amb f o r v mattria orgrinica.

Els sbls reals no tenen valors tant alts, i un valor de trenta-cinc es considera b6.

Els sbls guixolencs són, en general, molt prims, de textura molt so- rrenca i amb abundants pedres. Aixb els fa treure molt mala nota en aques-. tes proves de capacitat agrologica.

De tota manera, els valors que s'obtenen amb aquest sistema s6n orien- tatius i no es pot dir de cap manera que un sbl que tregui una nota baixa sigui un sbl inútil (fig. 39).

FINAL

Aquests s6n els sbls de Sant Feliu, no gaire favorables per a les plan- tes, ni gaire resistents a I'erosió. No són tampoc gaire originals, i se'n poden trobar de semblants a tota la mediterrhnia de subsbl granitic.

A pesar de totes aquestes limitacions, tenen punts especialment inte- ressants per als naturalistes.

I sobretot, aquests sbls han fet possible una formaci6 vegetal -la sureda- que té un paper principal en el funcionament economic i social de la nostra ciutat.

Fa de mal dir com hauria estat Sant Feliu si hagués tingut uns sols profunds i fhrtils, perb 6s segur que no seriem com som.

P R ~ L E G NOiA DE L'AUTOR QUE É s EL SOL LES NECESSITATS DELS VEGETALS EL FUNCIONAMENT DEL SOL L'ESTRUCTURA DELS SOLS LA FORMACIO, CREIXEMENT I LA DESTRUCCIO DELS SOLS

LA M I N E R A L I T Z A C I ~ LA H U M I F I C A C I ~ LA CARBONA TAC^^-DESCARBONATACI~ LA S A L I N I T Z A C ~ ~ LA REDUCC16

DEL EL h

LA RUBEFACC16 LA BRUNIFICACI6 LA I L . L U V I A C I ~ D'ARGILA L'EROS16 DELS SOLS

: É s UN MAPA DE SOLS I S'HA FET EL MAPA DE SOLS dERA FASE: DESCRlPCld DE LA ZONA

LA CITOLOGIA LA CLIMATOLOCXA LA VEGETACI~ LA FORMA DEL TERRENY I EL PENDENT

.LIMITAC~O DE PARCEL.LE.3 HOMOGBNIES AOSTRATGE I DESCRIPCIO DE PERFILS

ELS SOLS FERSIALITICS. LESSIVATS ELS SOLS BRUNS LESSIVATS ELS SOLS BRUNS ACIDS ELS XERORANKERS ELS REGOSdLS AL.UIVIALS LESSIVATS ELS REGOS6LS DE MARESMA ELS REGOSOLS AL.LUV1ALS

L'ANALISI TEXTURA LPAClDESA EL pH EN CLORUR POTASSIC CONTINGUT DE CARRONATS CAPACITAT D'INTERCANVI C A T I ~ N I C (CIC) CONTINGUT DE SODI, POTASSI. CALCI. MAGNESI LA MATERIA ORGANICA EL NITROGEN PARAMETRES ANAL~TICS DEDU~TS

RELACIONS ENTRE ELS RESULTATS ANALI'TICS I ELS FACTORS FORMADORS

LA TEXTURA LA MATERIA ORCANICA EL NITROGEN LA RELACIO CARRONI/NITROGEN LA CAPACITAT D'INTERCANVI C A T I ~ N I C LA SATURAC16 EN BASES EL pH CONTINGUT DE SODI CONTINGUT DE POTASSI CONTINGUT DE MAGNESI CONTINGUT DE CALCI

CLASSIFICACIO EL MAPA DE SOLS EL MAPA DE VALOR AGROWGIC FINAL

AQUEST LLIBRE DE LA COL.LECCI~

ESTUDIS GUIXOLENCS HA QUEDAT ENLLESTIT,

EN ELS TALLERS DE GRAFIQUES BIGAS

DE SANT FELIU DE CUIXOLS, AL MES DE MARC DE

MCMLXXXIX