Al final de la tardaper Juan Manuel Valituttitraduci de menut

Es feia tard quan el chevy va aparcar a un costat del cam. L'home, cansat i de mal humor, en va baixar i mir al voltant; va descobrir, darrere d'un camp de collita molt alta, l'ala torta d'un graner. Desprs va veure la casa, una casa rstica i insignificant. Qu hi puc perdre? va etzibar; es va passar un mocador pel front, pel clatell i per sobre del tremolor dels llavis. Va anar cap a la part del darrere del cotxe. Va obrir el cap. Es va persignar, no una, sin set vegades. Saps que ho faria setanta vegades, Senyor, va pensar, mentre inspeccionava el contingut del maleter: un centenar d'edicions de les Sagrades Escriptures.S, ja s que no les he de vendre! remug per a ell mateix. Per, qu vols que et digui? He de menjar!Va agafar un parell d'exemplars: una edici en rstica, barata i sense cap atractiu, i una edici limitada, amb un laminat d'or i tapes de cuir repussat. Va fer petar la llengua i tanc maleter. Va creuar molt rpid la carretera pelada i va agafar un cam de grava que el va conduir fins a un lloc ple de tanques. Va obrir una portalada emblanquinada i travess el solar en direcci a una caseta molt escarransida. S'hi va trobar una anciana al porxo. Es gronxava en un balanc que xerricava molt.Hola! salud. Com us trobeu, senyora?L'anciana no li va respondre.L'home camin endavant, maldestre i desairs, vigilant de no entrebancar-se.S, quina calor que fa, eh? El venedor de Bblies va treure el seu mocador petit i se'l va passar pel clatell. Em dic Lzaro Rubbens, i sc venedor. L'anciana es gronxava, amb la mirada de pedra.Escolti... hi ha... hi ha alg amb qui pugui parlar? A casa, potser? En Rubbens va pujar un parell de graons fins acostar-se a la dona. Li va dedicar un somriure a aquell rostre gris. Es troba b? S'eixug la suor del front amb el mocador ja desllut. Aha! Qu li sembla si...? Puc passar? A casa, vull dir... li sembla b? Eh?Per en Rubbens ja havia travessat el llindar de la porta principal i l'anciana li quedava al darrere, en el porxo silencis, gronxant-se.Hola...? Hi ha alg? En Rubbens va avanar indecs pel rebedor. Es va guardar el mocador, gargamellej i, assenyalant per sobre de l'espatlla, va dir:La senyora m'ha deixat passar. Em dic Lzaro Rubbens, i venc bblies.El rebedor, en la foscor, s'obria a dues apertures que no eren menys fosques; en Rubbens es decid per un passads eixarret, a sota d'una escala, que li va semblar menys comprometedor. El travess. Aquell viaducte el va deixar a l'altra punta de la casa, a l'ombra d'una galeria sota teulada que es projectava a l'exterior. Va veure el graner que es podia atallar des de la carretera, i va veure l'alada morta d'una sitja negra. S'afluix el nus de la corbata.Fa una calor infernal! es va dir. Al la mirada.D'acord, Senyor, no he de maleir!Es va girar, disposat a emprendre la retirada, per va sentir que alguna cosa que li estreny el cor: hi havia un anci assegut en un tamboret, amb els ulls clavats en un calaix d'enllustrador de sabates.Oh, per Du, no l'he vist! En Rubbens mantenia els dits, crispats, al pit. Sisplau, disculpi'm, senyor!L'anci va desviar els ulls inermes del caix i els va clavar, llangorosos, a l'estrany.En Rubbens li ofer la m i va esgrimir un dels seus millors somriures.Rubbens, Lzaro deix anar. Venedor ambulant. Com el d'Arthur Miller, per sense fills, em segueix? Va riure la seva broma dolenta. S... s clar... quina calor, eh?El vell va fer un gest... les comissures de la boca se li van ampliar, la lnia dels llavis es separ i, sota uns ulls cada vegada ms oberts, una dentadura malalta s'apunt com un sol moribund.En Rubbens torn a hissar la m, per el vell el descolloc: es va posar dempeus tot d'una, mentre assenyalava amb un dit ndex cap a algun punt ms enll del venedor.En Rubbens es tomb i descobr la mola del graner.All...? Vol que hi vagi? I m'atendran?