1

AJUNTAMENT PLE A Sabadell el 09/04/2013, al Saló d'Actes de l'Ajuntament, sota la presidència de l’alcalde, es reuneix, en sessió ordinària, el Ple de l’Ajuntament de Sabadell, amb l’assistència dels següents membres:

President : Sr. Juan Carlos Sánchez Salinas

Assistents: Sra. Montserrat Capdevila Tatché Sra. Maria Cristina Moreno Ramos Sr. Lluís Monge Presència Sra. Marta Farrés Falgueras Sr. Joaquim Carné Jordana Sr. Josep Ayuso Raya Sr. Ramon Burgués Salse Sr. Carles Bosch Masó Sr. Cristian Sánchez García Sr.Manuel Bustos Garrido (s’absenta a partir de les proposicions dels grups municipals) Sr. Joan Manau Valor Sr. Francisco Bustos Garrido Sr. Carles Rossinyol i Vidal Sr. Antoni Font i Renom Sr. Josep Beltran i Taixà Sra. Rosa Roig i Vidal Sr. Jordi Font Renom Sr. Antonio Vega Reina Sr. Esteban Gesa Para Sra. Maria Consuelo Santos Neyra Sra. Virginia Domínguez Álvarez Sr. Julià Moltó Sierra Sra. Maria Carmen Garcia Suárez Sr. Carles Marlés Tortosa Sra. Maria Sol Martinez Torres Sr. Juan Miguel Mena Arca

Secretari general Sr. Emili Tapias Sola Vicesecretari Sr. Josep M. Colell Voltas Interventor Sr. Joan Romagosa Rebulà

A les 6 de la tarda, i atès que hi ha el quòrum de constitució que estableix Article 98,c) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, la Presidència declara oberta la sessió i es passen a tractar els diferents punts de l’ordre del dia:

2

ORDRE DEL DIA PER A LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’AJUNTA MENT PLE DEL DIA 09/04/2013 , A LES 18:00 HORES. A) Memòria d'activitats del Síndic Municipal de Gre uges de l'any 2012 B) PART RESOLUTIVA 1.-ALCALDIA 1.- Aprovar l'esborrany de l'acta de la sessió ordinària del dia 12 de març de 2013. 2.- Presa de possessió del càrrec de regidora de la Sra. Maria Consuelo Santos

Neyra. 2.-PROPOSICIONS DE LA JUNTA DE PORTAVEUS 3.- Concedir les medalles d'Honor de Sabadell corresponents a l'any 2013. 3.-COMISSIÓ INFORMATIVA DE PRESIDÈNCIA I SERVEIS A LES PERSONES Cultura 4.- Aprovar les tarifes del servei de promoció de la música moderna. 5.- Aprovar l'atorgament d'una subvenció nominativa a l'Associació Rialles,

espectacles infantils i juvenils, per a la coorganització en les activitats del centre de creació, producció i exhibició la Sala Miguel Hernández, i la formalització del conveni.

6.- Aprovar l'atorgament d'una subvenció nominativa a l'Associació per a la formació

de joves cantants de l'Òpera per al XVII curs de professionalització de joves cantants d'òpera i la formalització del conveni.

Educació 7.- Aprovar l'expedient de contractació i la licitació per procediment obert del

contracte de gestió de serveis públics, mitjançant concessió, del servei escolar de menjador als centres docents adherits a la gestió unificada de Sabadell.

Serveis Socials 8.- Aprovar les tarifes que ha de percebre Habitatges Municipals de Sabadell per a

la gestió del servei de suport personal i social del Complex Alexandra, Complex Sant Oleguer i Complex Parc Central per a l'exercici 2013.

Esports 9.- Aprovar un conveni amb el Club esportiu Sant Nicolau per al projecte : A

Sabadell bàsquet per a tothom així com l'atorgament d'una subvenció directa.

3

Drets Civils i Ciutadania 10.- Aprovar definitivament la modificació del Reglament de funcionament del Consell

Municipal de Solidaritat i Cooperació, amb la resolució de les esmenes presentades.

4.-COMISSIÓ INFORMATIVA D'ECONOMIA I SERVEIS CENTRA LS Serveis Econòmics 11.- Aprovar el primer expedient de modificació de pressupost de suplements, crèdits

extraordinaris i transferències de crèdit al Pressupost Prorrogat 2012 per a l'exercici 2013 de l’Ajuntament de Sabadell; ratificar la creació de les partides pressupostàries aprovades per decret número 708 de data 24 de gener de 2013; i ratificar les modificacions pressupostaries aprovades pel Consell Rector dels organismes Autònoms Agència Tributària de Sabadell, Informàtica Ajuntament de Sabadell i Museus i Arxiu Històric de Sabadell.

Recursos Humans 12.- Aprovar la modificació de la relació de llocs de treball de l'Ajuntament de

Sabadell per a l'exercici 2013. 5.-COMISSIÓ INFORMATIVA D'HABITATGE, URBANISME I ES PAI PÚBLIC Planificació Urbanística 13.- Aprovar inicialment la Modificació puntual del Pla general municipal d'ordenació

de Sabadell a l'àmbit del Despatx Coromines, exp.: MPG-95. 14.- Verificar el Text refós del Pla especial urbanístic per a l'assignació d'usos a l'illa

Casanovas, exp.: PE-113TR. Obres d'Equipaments 15.- Aprovar la resolució del contracte d'obres del Projecte bàsic i d'execució del

Pavelló Poliesportiu PAV-3 a la zona Nord de Sabadell, d'acord amb el dictamen favorable emès per la Junta Consultiva de la Generalitat de Catalunya i confiscar la fiança definitiva dipositada per l'empresa Tiferca S.A. Constructora, segons l'expedient instruït al respecte.

Sostenibilitat i Gestió d'Ecosistemes 16.- Aprovar definitivament del Reglament del servei públic de subministrament

d'aigua al municipi de Sabadell. 17.- Aprovar la revisió de les tarifes de l'aigua i d'altres serveis i prestacions

complementàries per a l'exercici 2013, d'acord amb la proposta presentada per la Companyia d'Aigües de Sabadell, SA, mitjançant el sistema simplificat d'actualització dels preus previst al Decret 339/2001, de 18 de desembre.

4

18.- Aprovar l'adhesió a lAcord de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per un aire més Net, adoptat el passat 7 de març en el marc de l'Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

19.- Aprovar inicialment el document relatiu a l'actualització del Mapa estratègic de

soroll del municipi de Sabadell. Relacions Ciutadanes 20.- Aprovar la modificació de les bases específiques aplicables a les subvencions

destinades a activitats i projectes d’entitats veïnals que atorga el Servei de Relacions Ciutadanes, així com el text resultant de la modificació.

6.-ASSUMPTES URGENTS C) PART DELIBERATIVA I DE CONTROL 7.-GRUPS MUNICIPALS 21.- Proposició del grup municipal d'ICV per donar solució a la situació dels

habitatges de l'Illa 9 del sector de Sant Julià. 22.- Proposició del grup municipal de CiU per tal de racionalitzar les estructures de

participació de la ciutat de Sabadell. 23.- Proposició del grup municipal d'ICV per prevenir els desnonaments de la

residència habitual. 24.- Proposició del grup municipal d'EpS a favor de desafectar les reserves de sòl de

l'Autovia Orbital de Barcelona (Quart Cinturó) del planejament general. 25.- Proposició del grup municipal d'EUiA a favor de la creació d'una Comissió

Informativa de transparència sobre la gestió de la Policia Municipal. 26.- Proposició del grup municipal de CiU per la Transparència Municipal. 27.- Proposició del grup municipal del PSC, CiU, ICV, EUiA i EpS sobre

l'avantprojecte de Llei per a la racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local.

8.-DISPOSICIONS OFICIALS, COMUNICACIONS DIVERSES, P RECS I PREGUNTES

5

Hi intervé l’Alcalde, que diu, bona tarda, benvinguts al Saló de Plens de l’Ajuntament de Sabadell. Abans de donar pas a l’ordre del dia, i com acostumem a fer normalment, el Sr. Josep Escartín, Síndic Municipal de Greuges, farà la presentació de la memòria de l’any 2012; vull agrair la presència i la companyia de la Síndica de Terrassa i del Síndic de Lleida, que ens acompanyen en aquest acte; sigueu benvinguts a l’Ajuntament de Sabadell, i, sense més, li passaria la paraula al Sr. Escartín, per tal que fes aquesta presentació. A) Memòria d'activitats del Síndic Municipal de Greuge s de l'any 2012 Hi intervé el Sr. Josep Escartín, Síndic Municipal de Greuges, que diu, ciutadans i ciutadanes de Sabadell, Alcalde, regidores, regidors, Síndics i Síndiques, President del Fòrum de Síndics Locals de Catalunya, ciutadana de Terrassa, avui comparec davant d’aquest Ple per donar compliment al que disposa l’article 20 del Reglament de la Sindicatura, i presentar la Memòria d’Activitats de la meva actuació durant l’any 2012. Però també, per honrar el principi de transparència que ha de presidir qualsevol institució pública i donar comptes de la meva tasca, que no és altre que la defensa inequívoca dels drets fonamentals i les llibertats. El 18 de maig de l’any 2000, Sabadell va signar la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat, com a instrument per expandir, garantir i potenciar el compliment dels drets fonamentals, i penso, que avui, més que mai, cal que prenguem els drets que en ella s’hi recullen com a drets d’especial referència, i que a mi, m’ han servit, per fonamentar moltes de les decisions que he pres. En l’informe i memòria anual que els he fet arribar, i que a partir d’ara ja podreu trobar a la web del Síndic, hi ha el balanç de les queixes tramitades de ciutadans i ciutadanes disconformes amb l’actuació municipal, i les 9 actuacions d’ofici. S’han presentat 196 queixes a la nostra Oficina; s’han resolt 247 expedients, i s’han fet 1.098 assessoraments; he fet 42 recomanacions a l’Ajuntament, de les quals un 31% han estat acceptades, un 24% no i, la resta, el 45%, encara estant pendents de rebre l’informe de l’Ajuntament. El 2012 ha estat un any molt dur per tothom, i vull expressar des d’aquí el què considero que són sentiments generals, però que a mi m’han preocupat especialment. Una primera qüestió és l’ètica política, que considero que com a societat hem d’assolir; la transparència, l’accés a la informació i la participació activa, són principis que han de regir en l’actuació dels nostres polítics, que no són sinó servidors públics, i que es deuen a tots nosaltres: a la ciutadania, i que no ho haurien de perdre de vista ni els que estan al govern, ni els que estan a l’oposició. Una transparència que ha de ser real, i no el resultat d’estadístiques i dades abstractes, per això, els nostres polítics haurien de defensar per damunt de tot, Sabadell, en un moment en que l’atur a la ciutat supera les 21.000 persones, on es

6

desnona a qui no pot pagar la hipoteca o el lloguer, i on els serveis socials no donen l’abast. Per tot, cal donar un missatge d’unitat d’acció, bandejant interessos partidistes i personals en l’exercici de les seves funcions, per aconseguir un únic objectiu, fer de Sabadell una ciutat més justa i igual. Cal que els representats polítics, aconsegueixin exercir realment la gestió de la ciutat, amb l’única fita, el benestar de la ciutadania, sense sotmetre’s al mercat ni al poder econòmic: cal ètica en la política. Una segona qüestió és el dret a una bona administració, una de les raons per les quals la institució del Síndic va néixer. Els polítics i el personal al servei de l’Administració, han de vetllar per garantir el dret a una bona administració, la ciutadania ha de ser el centre de les preocupacions de l’activitat administrativa. De forma que una bona administració sigui quelcom més que respectar el principi de legalitat, cal ser valents i veure més enllà de la norma, i si aquesta ha quedat obsoleta o vulnera algun dret, cal modificar-la. L’Ajuntament ha d’escoltar, ha de fonamentar les decisions que pren, i donar resposta a totes les peticions fonamentades de la ciutadania, sense utilitzar el comodí del silenci administratiu, resolent en temps i forma les al·legacions i recursos que es presentin, rectificant quant calgui, tot de forma fonamentada i raonada, per evitar caure en les decisions no motivades. Una bona administració va més enllà de la simple aplicació de la norma; no pot ser que es donin casos com el d’una senyora gran que viu sola, i que ha presentat queixa a l’Oficina del Síndic perquè està patint molèsties per sorolls, crits, baralles, a altes hores de la nit, humitats, a causa de que un bloc de pisos l’han ocupat persones incíviques, al costat del seu habitatge, i que la resposta sigui que ningú pot intervenir; podem deixar així a aquesta senyora?; l’únic que es pot fer és dir-li que interposi una demanda per la via civil?; penso, que, en base a les ordenances, és obvi que es pot intervenir, i que es pot fer alguna cosa més. He parlat del polítics i el personal al servei de l’Administració de forma conjunta, ho faig perquè són les cares visibles de la nostra administració, però cadascú te la responsabilitat que té; des d’aquí vull fer un reconeixement exprés al personal municipal, ja que malgrat les retallades, que considero injustes, i que pateixen, exerceixen les seves tasques amb professionalitat. I una tercera qüestió, i no per això menys important, són els drets socials, que hem vist, i estem veient, com desapareixen, davant la perplexitat i impotència de totes i tots. A ningú se li escapa que els drets socials són drets en crisi, i que cal protegir de forma molt especial, perquè estem assistint a retallades salvatges de drets tant importants com la salut i l’educació, que queden a la deriva, pendents de la situació econòmica que estem vivint i no de les necessitats concretes de persones concretes, i molt menys de les més necessitades. No és cert que la protecció dels drets socials tingui un cost impossible de suportar, sinó que cal canviar les prioritats dels qui governen, perquè, quan costa una campanya electoral?; subvencionar partits i sindicats?; i, permetin-me fer, i no és propaganda

7

barata, el manteniment del Palau de Marivent; sé que no és cosa d’aquest Ple, això, però, els recursos és evident que existeixen, però cal canviar les prioritats, i caminar cap a la protecció dels drets socials, perquè, no ho obliden, que els drets socials, també són drets humans. Considero que cal establir programes per detectar, prevenir i atendre situacions de pobresa i d’exclusió social; millorar els serveis d’assistència a les persones que tenen limitada la seva autonomia personal; i una millora i augment dels serveis relacionats amb el dret a l’educació, i a la salut. No podem oblidar els drets de les persones que han d’utilitzar els menjadors socials, o les dutxes d’entitats socials, o el rebost solidari, en el sentit que l’Administració ha de garantir els seus drets, com el dret a la dignitat, o a la llibertat de culte, no podem condicionar els serveis que s’ofereixen, a fer cues indignes per poder dinar, o a considerar que només fa fred a partir dels zero graus. Cal un pacte social, que només serà possible si els esforços de tots i totes es concentren en la mateixa direcció, si els polítics sou capaços de no fer estratègia política en això, i si tots treballem sense esquerdes, colze a colze. Alhora que caldria revisar els barems generals per accedir a determinades prestacions, considero que aquests s’haurien de fixar en termes de justícia social. Resulta sorprenent, per exemple, que per tenir dret a una targeta de bus gratuïta es tingui en compte si la persona rep ingressos inferiors al salari mínim interprofessional, però, en canvi, no es tenen en compte altres ingressos que pot tenir la persona, com per exemple, en concepte de lloguers, o altres, la qual cosa ens porta a situacions surrealistes, on, una persona que cobra una pensió de 700 euros no hi té dret, i en canvi, una persona que no rep cap tipus de prestació de la seguretat social, però que rep 2.000 euros en concepte de lloguers, sí. En quan a la relació amb l’Ajuntament, treballem perquè l’essència de la Sindicatura sigui ben entesa, perquè ningú ens vegi com una institució que critica per sistema, sense més, quan en realitat, la meva preocupació, és la de vetllar perquè els drets dels ciutadans i de les ciutadanes, es respectin. Considero que les recomanacions que emeto, i que en tot cas són fonamentades jurídicament, proporcionen mesures correctores amb efectes pel cas concret, i la detecció del greuge hauria de servir a l’Ajuntament per implantar-les, a fi que reverteixin en última instància a la ciutadania. Durant el 2012, la tendència per part de l’Ajuntament ha estat de no acceptar les recomanacions que he fet, penso que moguts per la por en alguns casos, però els recordo que acceptar una recomanació no és res més que esmenar una manera administrativa de procedir, per evitar un greuge, o per millorar l’eficàcia i qualitat dels serveis, missió, que cal no oblidar, em fou atribuïda pel propi Ple. Aquesta dinàmica, espero, confio, Sr. Alcalde, que durant aquest 2013, canviï. I, examinant les temàtiques sobre les reclamacions, que la ciutadania ha presentat a l’Oficina durant el 2012, en vull destacar les següents: He constatat que les queixes en l’àmbit de l’educació i la sanitat provenen de les repercussions de les retallades, ja sigui a través de la supressió de línies escolars, l’augment de taxes, l’euro per recepta ..., i, arrel d’alguna queixa en matèria

8

d’educació, vull destacar la importància que té aquesta, per poder seguir els canvis continuats de la societat, ja que l’absència de l’educació és un dels eixos al voltant del qual s’estan conformant les noves desigualtats socials. En relació amb l’habitatge, els reclamo la seva atenció, i que facin front a la greu situació que estant vivint moltes famílies per no poder pagar la hipoteca o el lloguer, i recordo que caldria donar una solució definitiva, i establir la corresponent exempció o bonificació de la plusvàlua de les persones desnonades. Continuen sent moltes les queixes presentades per les molèsties, el perill i la inseguretat que comporten els habitatges desocupats i solars en estat d’abandó; vull insistir en què cal una actuació coordinada per part de diferents departaments de l’Ajuntament, com ara Disciplina i Llicències; l’Administració ha de fer complir els deures d’ús, conservació i rehabilitació. La falta de resposta expressa a les reclamacions de responsabilitat patrimonial, i la dilació en el procediment han estat també motiu de vàries queixes durant el 2012. És improcedent entendre que aquests expedients puguin considerar-se resolts en base a la ficció jurídica del silenci administratiu negatiu; per tant, insisteixo en la mala praxis del silenci administratiu, i l’excessiva dilació en la tramitació del procediment de les reclamacions de responsabilitat patrimonial. L’àmbit de la gestió tributària continua aglutinant moltes queixes; cal destacar les queixes relatives a les famílies monoparentals, on vaig estimar la necessitat d’establir ajuts en determinats impostos i taxes locals. També vull posar èmfasi en queixes on l’Administració ha negat el dret a pagar, o a imputar un pagament de forma autònoma, per a cada deute; recordo des d’aquí a l’Ajuntament, que els deutes tributaris són autònoms, i serà l’obligat, qui podrà imputar a cada pagament al deute que lliurement determini, llevat dels casos d’execució forçosa. I, en relació amb el tema de la contaminació acústica, les queixes de les ciutadanes i ciutadans, es concentren en la manca d’actuació per part de l’Ajuntament davant un problema de soroll. Les queixes evidencien que la intervenció municipal és lenta i poc contundent mentre els perjudicats continuen patint les molèsties per sorolls, tant provinents d’activitats com de particulars. Moltes queixes també, penso, que arriben al Síndic, perquè l’Ajuntament no executa les seves pròpies resolucions. També he recomanat a l’Ajuntament que vetllés pels actes de la Policia Municipal, i destacar que en el procediment sancionador en matèria de transit les queixes continuen una mica amb la tònica dels altres anys, que és la manca de notificació en el propi acte de la presumpta infracció, i la disconformitat dels interessats en la desestimació de les proves aportades. Recordo doncs, que no hem d’oblidar mai, la presumpció d’innocència dels ciutadans i ciutadanes. No vull acabar sense agrair al meu equip la seva tenacitat i el seu compromís amb els drets de les persones; agrair també les facilitats que sempre m’han posat,

9

l’Ajuntament, els regidors i les regidores, l’exalcalde Manel Bustos, l’Alcalde Sánchez, les facilitats que he tingut per la meva feina; i aprofito per saludar a la Síndica de Rubí; i, si us plau, al regidor Monge, al regidor Bosch i al regidor Carné, els demano que trametin a la gent dels mercats, a la gent dels centres cívics, als coordinadors dels districtes, a l’equip de l’Oficina de Drets Civils, a la gent del Casal Pere Quart, la meva gratitud per la seva disposició a ajudar sempre a les activitats del Síndic. I també, regidor Monge, l’hi agrairé doni les gràcies en nom meu al Servei de Medi Ambient i al regidor Burgués; agraeixi si us plau, el suport de la gent d’Alcaldia i Presidència a la tasca del dia a dia de la meva Oficina. Al mateix temps, també demano de tot cor disculpes a aquelles persones a qui no he pogut o no he sabut donar resposta a les expectatives que havien dipositat en el Síndic. I agrair a l’Associació Salut Mental Sabadell la seva participació com a entitat convidada a la Memòria d’aquest 2012. La crisi social no és un fet, és una prioritat. En aquest Ple, molts cops, els regidors fan esment als clàssics, jo també vull fer-ne esment, el que passa és que és d’en Nelson Mandela, que encara no és clàssic, però que deia una cosa del tipus: ‘ Si no hi ha menjar quan es té gana, si no hi ha medicaments quan s’està malalt, i si hi ha ignorància i no es respecten els drets elementals de les persones, la democràcia és una closca buida, encara que els ciutadans votin i tinguin Parlament’. Moltes gràcies a tothom. Hi intervé l’Alcalde, que diu, gràcies, Sr. Escartín; jo li vull agrair la tasca, la dedicació, la defensa dels drets de la ciutadania, i també l’exigència als serveis municipals; sap vostè, que en altres ocasions hem incorporat les seves indicacions a la manera de fer dels diferents departaments de l’Ajuntament. Hem incorporat inclús, als serveis municipals, protocols de funcionament, per tal de donar resposta a les indicacions de les memòries que vostè ha presentat davant d’aquesta Sala en altres ocasions, i doncs, tinguin la resposta adequada, i per tant, vagi per endavant aquest compromís, per tal d’incorporar al llarg d’aquest any 2013 bona part de les indicacions de les que vostè ha fet esment avui, i que l’altre dia va poder concretar davant dels portaveus municipals, abans de la Junta de Portaveus. Entre d’altres coses, perquè, en aquests moments, treballar per a una administració més transparent, més eficaç i més eficient, és una obligació nostra, però és un dret dels ciutadans, i per tant, aquest és un compromís del govern, insisteixo, i al llarg d’aquests anys, en moltes ocasions, hem pogut donar resposta a bona part de les indicacions fetes, entre d’altres, per millorar els serveis, però també per tenir una autoexigència dintre de casa nostra, dintre del que és la manera de funcionar de l’Ajuntament de Sabadell, que estigui en relació amb el que espera la ciutadania d’un ajuntament, que està al seu servei. Per tant, abans de donar pas a l’ordre del dia del Ple, i mentre s’organitzen la Presidència, acompanyaré al Sr. Síndic i als Síndics que ens han pogut acompanyar en la tarda d’avui. Gràcies per la seva explicació.

10

B) PART RESOLUTIVA 1.-ALCALDIA 1.-Aprovar l'esborrany de l'acta de la sessió ordin ària del dia 12 de març de 2013.

Es sotmet a la consideració del Ple municipal l’apr ovació de l’esborrany de l’Acta de la Sessió Ordinària del dia 12 de març de 2013, i és aprovada per unanimitat. 2.-Presa de possessió del càrrec de regidora de la Sra. Maria Consuelo Santos Neyra.

Hi intervé l’Alcalde, que diu, si tingués l’amabilitat de posar-se de peu, Sra. Maria Consuelo Santos Neyra, li llegiré la fórmula, i vostè podrà jurar o prometre el seu càrrec. Sra. Maria Consuelo Santos, promet, o jura, per la seva consciència i el seu honor, complir fidelment les obligacions del càrrec de regidora de l’Ajuntament de Sabadell, amb lleialtat al Rei, i guardar i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l’Estat, i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya? Hi intervé la Sra. Maria Consuelo Santos Neyra, que diu: lo juro. Hi intervé l’Alcalde, que diu, moltes gràcies, i espero que tingui una bona tasca dintre d’aquesta institució.

11

2.-PROPOSICIONS DE LA JUNTA DE PORTAVEUS 3.- Concedir les medalles d'Honor de Sabadell corre sponents a l'any 2013.

Atès que, de conformitat amb l’article 140 de la Constitució espanyola, l’article 86.1 de l’Estatut de Catalunya de 2006, els articles 4.1 lletra a) i 49 de la Llei 7/1985 de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, en relació als articles 189 al 191 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre que estableix el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, aquest Ajuntament en sessió de 5 d’abril de 2011, va aprovar definitivament el Reglament de Protocol i Cerimonial de l’Ajuntament de Sabadell, que deroga l’anterior Reglament Municipal per a la Concessió de Distincions de 2001 Atès que l’article 11.3 del Reglament estableix que la iniciativa de la proposta de concessió de la Medalla d’Honor de Sabadell correspon a cada un dels consells de districte de la ciutat, que elevaran una proposta a la Junta de Portaveus. Ateses les certificacions emeses pels secretaris delegats dels set consells de districte, en les quals es proposa la concessió de les distincions a diferents persones i entitats. Atès que el mateix article 11.3 del reglament estableix que la Junta de Portaveus podrà proposar la concessió de tres distincions en l'àmbit de ciutat. Atès que s’han complimentat tots els tràmits que estableix el Reglament de Protocol i Cerimonial de l’Ajuntament de Sabadell, aprovat pel Ple de l’Ajuntament en sessió del 5 d’abril de 2011. La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Sabadell proposa al Ple Municipal l'adopció dels següents

A C O R D S : PRIMER.- Concedir la Medalla d'Honor de Sabadell a les persones i entitats que tot seguit s'indiquen, segons els acords adoptats pels corresponents consells de districte: Districte 1: Medalla d'Honor de Sabadell al Sr. Salvador Fité i Borguñó Pel seu compromís amb el món artístic i especialment amb el teatre juvenil durant més de 50 anys. Districte 2: Medalla d'Honor de Sabadell al Sr. Miguel Pérez Fuentes pel seu compromís a favor de la integració social a través de l'esport des del Club Deportivo Llano de Sabadell i pel recolzament al moviment reivindicatiu i associatiu del barri de Can Puiggener en les vessants educativa i veïnal. Districte 3: Medalla d'Honor de Sabadell al Sr. Manuel Lorenzo Santos per la seva trajectòria de 40 anys en el desenvolupament dels barris de Can Deu (10 anys) i la Planada del Pintor (30 anys), lluitant sempre per aconseguir millores estructurals i d'integració social. Districte 4: Medalla d'Honor de Sabadell al Grup d'Esplai la Masia de Sabadell per la seva tasca amb els nens i joves del barri de Can Rull contribuint a la integració de la vida social i cultural del barri.

12

Districte 5: Medalla d'Honor de Sabadell a l’Escola Arraona per la seva tasca de 50 anys en el món educatiu, contribuint al progrés i la igualtat d’oportunitats dels nens i nenes del barri d'Arraona-Merinals-Can Gambús. Districte 6: Medalla d'Honor de Sabadell a l’Associació Comerciants Comerç Creu per la seva tasca a favor del creixement econòmic i de la dinamització de la zona sud de la ciutat. Districte 7: Medalla d'Honor de Sabadell a Sr. José Medina Partido per la seva implicació en la vida social i reivindicativa del barri de Poblenou lluitant per aconseguir la millora estructural del barri i el benestar de tots els veïns.

SEGON.- D'acord amb el que s'estableix a l'article 11.3 del Reglament, concedir les següents distincions dins l'àmbit de ciutat: 1.- Medalla d'Honor de Sabadell a la Fundació Privada Atendis per la seva ajuda a les persones amb discapacitat intel·lectual i a les seves famílies al llarg de 50 anys. 2.- Medalla d'Honor de Sabadell a Grup de Teatre del Sol per la seva tasca en favor de la cultura i especialment del teatre en la ciutat de Sabadell en el seu 25è aniversari. 3.- Medalla d'Honor de Sabadell a l’Esplai la Branca per la seva tasca com a centre d’educació en el lleure al llarg de 25 anys. TERCER.- Facultar l’Il·lm. Sr. Alcalde, o persona en qui delegui, per a la realització de tots els actes o subscriure tots els documents necessaris per a l’efectivitat de les esmentades distincions. QUART.- Notificar aquests acords a les persones i entitats guardonades amb la Medalla d’Honor de la Ciutat i als consells de districte. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Monge, que diu, bona tarda a tothom; portem a la consideració d’aquest Ple, com s’acaba de dir, la concessió de les Medalles d’Honor de Sabadell d’aquest exercici del 2013. Com vostès coneixen se’n concedeixen deu; set que provenen dels processos participatius que es duen a terme en els districtes, en els Consells dels Districtes, i tres que enguany, a criteri de la Junta de Portaveus, se’n donat a diferents entitats. En tot cas, si em permetem, faria un breu repàs de les persones i entitats que han estat guardonades, o proposades pel guardó, i una mica els mèrits que concorren en elles. El Districte 1r proposa al Sr. Salvador Fité i Borguñó, pel seu compromís amb el món artístic, especialment el món del teatre infantil, des de fa més de cinquanta anys. El Districte 2n proposa al Sr. Miguel Pérez Fuentes, pel seu compromís a favor de la integració social a través de l’esport, des del Club Deportivo Llano de Sabadell, i pel recolzament al moviment reivindicatiu i associatiu del barri de Can Puiggener, tant en les vessants educativa com veïnal. El Districte 3r proposa al Sr. Manuel Lorenzo Santos, per la seva trajectòria de quaranta anys en el desenvolupament dels barris de Can Deu, deu anys, i en la

13

Planada del Pintor, trenta anys, lluitant sempre per aconseguir millores estructurals i d’integració social. El Districte 4t proposa al Grup d’Esplai La Masia, per la seva tasca amb els nens i joves del barri de Can Rull, contribuint a la integració de la vida social i cultural del barri. El Districte 5è proposa a l’Escola Arraona, per la seva tasca de cinquanta anys en el món educatiu, contribuint al progrés i a la igualtat d’oportunitats dels nens i nenes del barri d’Arraona-Merinals-Can Gambús. El Districte 6è, la proposta és per l’Associació de Comerciants Comerç Creu, també per la seva tasca a favor del creixement econòmic i de la dinamització de la zona sud de la ciutat. I, el Districte 7è, la Medalla d’Honor que es proposa és per al Sr. José Medina Partido, per la seva implicació en la vida social i reivindicativa del barri de Poblenou, lluitant per aconseguir la millora estructural del barri, i el benestar de tots els veïns. Aquestes set serien les corresponents als Districtes, i a partir d’ara, bé, passo a detallar les Medalles que es proposen des de la Junta de Portaveus, i que en tot cas, hi havia més propostes, però que es va acordar el criteri de que fossin aquelles entitats que fessin números rodons, és a dir, cinquanta, o vint-i-cinc anys. I, en aquest sentit, des de la Junta de Portaveus, es proposa la Medalla a la Fundació Privada Atendis, per la seva ajuda a les persones amb discapacitat intel·lectual i a les seves famílies, al llarg de cinquanta anys. Al Grup de Teatre del Sol, per la seva tasca a favor de la cultura, evidentment, especialment del teatre, en el seu vint-i-cinquè aniversari. I, finalment, a l’Esplai la Branca, també per la seva tasca com a centre d’educació en el lleure, al llarg dels darrers vint-i-cinc anys. Per tant, posem a la seva consideració aquestes deu medalles. Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, Sra. García, que diu, bé, bona tarda, molt, molt breu; tan sols per dir que el nostre grup votarà favorablement a la concessió d’aquestes medalles d’honor, però que, tal i com, no només nosaltres, sinó com altres grups, hem manifestat en les reunions de portaveus, doncs, i crec que tots hem coincidit, en considerar que cal fer una reflexió i una avaluació del funcionament actual, i veure quins són els canvis que es podrien introduir, en definitiva, per donar-li el sentit que segurament tots volem que tinguin, a aquest acte, i a aquestes medalles. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, bona tarda; doncs, com sempre fem, volem felicitar a les persones i entitats que rebran aquest reconeixement, un reconeixement que en definitiva és al teixit associatiu i a persones amb una trajectòria en l’àmbit de l’associacionisme, de la cultura, de l’educació formal, i en aquest cas també, de l’educació en el lleure, o el treball a favor de la cohesió social des dels barris i des del tercer sector. No podem deixar d’expressar, però, un any més, com sempre, des de que es van implantar aquestes medalles, la contradicció que suposa que esdevinguin un fet

14

rutinari; pensem que s’ha d’evitar que siguin una obligació, i això, doncs, ens preocupa que les pugui acabar devaluant, per això, doncs, som defensors d’un canvi de model, del que hi ha el compromís que sembla que s’abordarà, per tant, doncs, hi participarem. I, de tota manera, dir que aquesta consideració no resta, en cap cas, mèrits a les persones i entitats que aquest any seran les que rebran aquestes medalles. Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Rossinyol, que diu, bona tarda a tothom, en primer lloc també felicitar a les persones i entitats a qui s’ha decidit atorgar-los aquestes medalles; sempre, crec, que reconèixer la feina, les actituds, l’esforç, és bo, i amb aquestes medalles això és el que s’intenta fer, i també a les trajectòries. Precisament, com ha comentat el regidor Sr. Monge, es va comentar que hi havia moltes entitats que feien anys, i es va acordar també que, bé, per establir algun criteri, que fossin anys que en diem ‘rodons’, i també, recordar, que per algun fet concret, aquest any fa, hi ha, moltes entitats, del món de l’ensenyament, que fan cinquanta anys, a part de la que se li atorga la medalla, i que vull recordar l’acord a què es va arribar en la Junta de Portaveus, en la línia de fer alguna actuació, algun reconeixement, per a totes aquelles entitats relacionades amb el món de l’ensenyament, que aquest any fan cinquanta anys, que també són igualment mereixedores d’aquest reconeixement, un reconeixement com el que se’ls hi fa a totes aquestes entitats avui, a les que acordem donar-los aquesta medalla. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Monge, que diu, sí, breument, per agrair els comentaris; certament, estem en una ciutat on, afortunadament, hi ha moltes entitats i moltes persones que porten molts anys treballant, i és bo que en algun moment se’ls hi pugui agrair, i se’ls hi pugui fer un reconeixement públic, però això sempre és injust, perquè per a mi és una persona, o una entitat, i sempre hi ha altres persones i altres entitats que segur que tenen els mateixos mèrits, i que de vegades, o no se’ls pot reconèixer, o s’ha d’esperar aquest reconeixement. I també, certament, els dos suggeriments que han sortit, són compromisos que es van adquirir; un, que és el de replantejar les formes, a veure si trobéssim unes formes més equànimes, més justes, potser més representatives; això serà abordat en la reunió arran de la moció de CiU, si ho recordeu, respecte del tema de la participació, i com que aquest, bàsicament, també és un procés participatiu, sobretot pel que respecta a les medalles que es donen des dels districtes, doncs, hi ha aquest compromís, en el sí d’aquesta comissió, que es començarà a reunir, si no recordo malament, dijous que ve, doncs també tractar aquest tema, i certament també, reafirmar el que deia el Sr. Rossinyol, tal com em va dir el Sr. Burgués com a regidor d’Educació, doncs que, efectivament, coincideixen moltes escoles que celebren això, anys ‘rodons’, a les que, doncs, des d’Educació, se’ls hi farà un homenatge. Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanim itat; aprovació obtinguda en votació ordinària.

15

3.-COMISSIÓ INFORMATIVA DE PRESIDÈNCIA I SERVEIS A LES PERSONES Cultura

4.-Aprovar les tarifes del servei de promoció de la música moderna.

Atès que per decret 11985/2012 de data 28 de desembre de 2012 es va adjudicar, per procediment negociat sense publicitat, el contracte administratiu especial “gestió i explotació del servei de promoció de música moderna”, a l’empresa Iniciatives i Programes, SL., amb NIF B-59545913 per un termini d’execució d’1 any, a comptar des de la formalització del contracte, amb la possibilitat de pròrroga per un termini d’1 any més per mutu acord de les parts. Atès que mitjançant aquest contracte l’Ajuntament de Sabadell vol impulsar el teixit associatiu musical i conèixer els agents que el dinamitzen. Vist que d'acord amb la clàusula 4 del plec de clàusules administratives particulars que regeix l’esmentat contracte administratiu especial, l'Ajuntament ha d’aprovar les tarifes que han d’abonar els usuaris del servei, tenint en compte la proposta de l’adjudicatari. Vist l’informe tècnic que s’adjunta de data 6 de març de 2013, pel qual es proposa l’aprovació de les tarifes per la utilització del servei de promoció de música moderna: Ús dels bucs de l’Estruch i tallers de formació. Vist el Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals; els plecs de clàusules reguladors de la contractació administrativa esmentada aprovats per decret del tinent d’alcalde de l’Àrea de Presidència i Serveis a les Persones de data 4 de desembre de 2012, així com la restant normativa d’aplicació. Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea de Presidència i Serveis a les Persones, a petició de la Regidoria de Cultura, proposa al Ple l’adopció dels següents A C O R D S PRIMER.- Aprovar les tarifes per la utilització dels diferents serveis de promoció de música moderna: Bucs de l’Estruch i tallers de formació, de conformitat amb l’informe tècnic de data 6 de març de 2013, segons el detall següent: TARIFES PER L’ÚS DELS BUCS

Buc equipat

2013 2013 OPCIONS

Tarifa A (IVA inclòs)

Tarifa B (IVA inclòs)

6,63 7,29 €/h Hora normal

77,9 82,38 Preu paquet

6,50 6,87 €/h Paquet de 12 h

124,21 129,91 Preu paquet

6,21 6,50 €/h Paquet de 20 h

16

175,9 184,4 Preu paquet

5,86 6,15 €/h

Paquet de 30 h o més

Tarifa A: de 17.00 h a 21.00 h i dissabtes de 10.00 h a 14.00 h Tarifa B: de 21.00 h a 24.00 h TARIFES DELS TALLERS DE FORMACIÓ Les tarifes de tallers seran de 5 € (Iva inclòs) l’hora. Essent el preu final el que determini el total d’hores de cada taller. SEGON.- Publicar el contingut d’aquests acords en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i disposar-ne l’exposició al tauler d’edictes de l’Ajuntament. TERCER.- Notificar el contingut dels precedents acords a l’adjudicatari de l’esmentat contracte i als departaments municipals interessats. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Carné, que diu, molt bona tarda a totes i tots; avui presentem l’aprovació de les tarifes del servei de promoció de la música moderna; com segurament sabran, els ‘bucs’ d’assaig musical de l’Estruch estan ubicats a l’equipament municipal de creació i producció artística l’Estruch. Es tracta de tres espais insonoritzats, d’aproximadament 19 m2, que estan dotats tècnicament per a l’assaig de música moderna; a més, disposen d’un espai d’oficina i d’altres aules d’ús puntual, dedicades als tallers de formació musical. El servei té com a principals finalitats facilitar espais d’assaigs, la promoció dels joves creadors de l’àmbit musical, la difusió de les diferents promocions musicals municipals, la coordinació amb les activitats de formació de les altres àrees del Centre Estruch, com són el servei de Mediaestruch, i els concerts del Bar Estruch, la relació amb la Coordinadora de Músics de Sabadell, i altres entitats representatives dels músics locals, així com també amb els responsables de la sales de la ciutat que programen música en viu. Per tant, no es tracta només de la utilització d’uns espais adaptats, sinó que es realitza tot un servei d’orientació i assessorament als músics, com ara legislació, drets d’autor, etcètera, etcètera, així com també la promoció, organitzant concerts en el propi Estruch, o derivant els grups a altres sales de la ciutat o de la comarca. Les tarifes proposades incrementen les vigents en l’anterior contracte, en una quantia que va dels 23 als 39 cèntims d’euro, i ofereixen descomptes en forma de ‘packs’ de 12, 20 i 30 hores, que signifiquen un estalvi d’entre un dos i un quinze per cent, del preu unitari. Considerem, per tant, que és un servei que ve a cobrir una necessitat dels joves creadors locals, que necessiten dels espais adients per desenvolupar la seves propostes musicals, i poden gaudir a l’hora del suport, l’assessorament i la formació necessaris per ajudar-los en la seva promoció.

17

Hi intervé la regidora del grup municipal d’EUiA, Sra. Martínez, que diu, sí, nosotros, manifestar el sentido del voto de abstención de nuestro grupo, y también una reflexión. Creemos que este espacio no solamente en estos momentos tiene que dar cabida y salida a jóvenes que quieren tener y enfocar su futuro en torno a la música, sino que debemos de ir pensándolo, en la línea de ver como todos esos jóvenes que hoy en día no tienen trabajo y están en la calle, se vinculen a la música, y puedan acceder también a este tipo de servicios que tenemos desde el Ayuntamiento de Sabadell. Creemos que estamos ante unas tarifas elevadas, creemos que son inasumibles por parte de alguna parte de la población, pero esperamos que en el transcurso del tiempo, y en el transcurso también de esta legislatura, seamos capaces de buscar fórmulas que puedan hacer más asequible, accesible, este entorno a otro tipo de juventud. Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, Sra. García, que diu, bé, el nostre grup s’abstindrà també en aquest punt, però, ho farem per raons que, ara, en tot cas, el regidor, potser, si em dona alguna explicació més concreta del que ara preguntaré, canviaríem el vot, però sinó, probablement, ens abstindríem. Tot i que, justament, per les converses que vàrem tenir, d’una manera una mica ràpida, ho reconec, ha estat en una setmana, però hem fet una miqueta de recerca, amb sis ajuntaments de Catalunya que tenen espais similars, per saber, en aquests moments, en quina situació estaven en quan a les quotes, als preus públics, perquè tenia també, com s’acaba de dir, tenia també la sensació, i li vaig manifestar també al regidor, que probablement estàvem ja en uns preus elevats, en uns preus que podien estar per sobre de la mitja. Rectificar és de savis, i en aquest cas he de dir que almenys en els ajuntaments que són bastant equiparables al nostre, podem dir que estem en una mitja baixa, diguéssim, i que dins del que és l’oferta privada, estem, evidentment, molt per sota de l’oferta privada. Ara bé, el preu no ho és tot; per tant, a l’hora d’analitzar, diguéssim, els temes, el preu és un element, i un indicador, que sens dubte és important, però també és important saber cóm i de quina forma estem arribant a cobrir, i en quina mesura, a cobrir totes les demandes, o necessitats, en aquests moments, i si, que és el dubte més important que tinc, si dels 200, em sembla, aproximadament, grups que l’utilitzen, si realment estem parlant de 200 grups, diferents; per a mi, per nosaltres, ICV, això és important, o si estem parlant de 200 ocupacions, per entendre’ns, en un any, i que en total, al final siguin deu grups, o quinze grups; m’explico?; és completament diferent. Per tant, en quan al preu, i per ser el màxim d’objectius possible, hem fet aquesta petita recerca en sis ajuntaments, però, en principi, a no ser que vostè em garanteixi que estem parlant realment d’un volum de grups, no d’usos, doncs, dels ‘bucs’, doncs, ens abstindríem; i si no, doncs potser, si vostè realment ho pot confirmar, votaríem a favor. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Carné, que diu, bé, en tot cas, per contestar una miqueta; en principi, sí, estaríem parlant de més de 200 grups, entre grups i músics, perquè hi ha vegades que, depèn la quantitat, si només és un sol músic, doncs en tot cas en parlaríem d’un, però no és només de les vegades que es demanen les sales.

18

Estaríem ara, fins i tot, si volem parlant d’un tant per cent, estaríem en l’ordre, més o menys, del 70 al 80 per cent de l’ocupació. Nosaltres vam estar mirant també una miqueta el mercat que hi havia actualment; és veritat que en alguns casos es poden trobar alguns ‘bucs’ d’assaig que, el que hem trobat nosaltres, des de la nostra perspectiva, eren d’un preu una mica superior, voltava entre els 9 i els 11 euros; aquí estem parlant sempre, sempre, d’uns preus inferiors a 7’30 €. Però, la diferència dels ‘bucs’ d’assaigs que s’acostumen a trobar, amb la diferència de l’oferta que es dóna des de l’Estruch, en aquest cas, rau en que estem parlant ben bé d’un espai físic en el qual assagen i prou, i aquí hi ha tot un treball de a més a més, que és un treball doncs, d’assessorament, que és un treball d’acompanyament, que és un treball de formació, i que, a més a més, és un treball que els hi dóna, un dels objectius claus, és que se’ls hi dona una miqueta la via d’accés per poder integrar-los a dins dels circuits musicals que s’estan ofertant actualment. Ens sembla que això, més enllà d’una eina cultural, també es podria equivaldre a una forma també d’ajudar als nostres joves a tenir una sortida a la seva crisi, i una sortida doncs, laboral; en aquest sentit ens sembla que és una bona iniciativa, i en comparativa amb els altres, doncs, diríem que estem en un preu raonable pel que s’està fent i donant en aquest cas. De fet, ho avala una miqueta el fet que la gent que utilitza aquests ‘bucs’ n’està contenta en aquest sentit. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EUiA, Sra. Martínez, que diu, muy breve, un apunte: lo caro y lo barato es en función de quien puede pagarlo y quien no; y estamos en una situación donde, desde hace unos años para acá, lo barato se ha convertido en muy caro e inaccesible para muchísima gente, muchísima población, sobretodo para muchos colectivos jóvenes; nada más. Sotmès el dictamen a votació ordinària, és aprovat, amb 13 vots a favor, del grup municipal del PSC i 14 abstencions dels grups muni cipals de CiU, PP, EpS, ICV i EUiA.

19

5.-Aprovar l'atorgament d'una subvenció nominativa a l'Associació Rialles, espectacles infantils i juvenils, per a la coorgani tzació en les activitats del centre de creació, producció i exhibició la Sala Mi guel Hernández, i la formalització del conveni.

ATÈS que L’Ajuntament de Sabadell i l’entitat Rialles, espectacles infantils i juvenils venen col·laborant des de fa molts anys per tal de dur a terme una programació infantil en temps de lleure i l’esmentada programació des de l’any 1994 es realitza a la Sala Miguel Hernández. ATÈS que ambdues entitats, per tal de consolidar la Sala Miguel Hernández com un teatre destinat a la creació, producció i difusió d’espectacles per a infants van signar un conveni, de data 10 de febrer de 2006, mitjançant el qual l’Ajuntament de Sabadell cedia, gratuïtament i a precari, a l’entitat Rialles l’ús privatiu de la Sala municipal Miguel Hernández, per tal que l’esmentada entitat l’utilitzi com a centre de creació, producció i difusió del teatre infantil i juvenil ATÈS que ambdues parts segueixen compartint el mateix objectiu: que els infants i les seves famílies puguin gaudir d’una oferta d’espectacles estable i d’excel·lència. ATÈS que en el pressupost municipal vigent es preveu la consignació nominativa de diferents subvencions, entre les que hi ha la subvenció a l’entitat Rialles, espectacles infantils i juvenils per un import de 21.000,00 euros “per a la coorganització en les activitats del centre de creació, producció i exhibició la Sala Miguel Hernández” per a l’any 2013. VIST l’art. 28 de la Llei 38/2003 general de Subvencions. VIST l’art.11.1 a) de l’Ordenança General de subvencions de l’Ajuntament de Sabadell que disposa que les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptiva la concurrència competitiva ni la publicitat prèvia quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost General de l’Ajuntament o en algun dels seus Annexos. VIST l’art. 11.2 de l’Ordenança General de Subvencions de l’Ajuntament que determina que la concessió directa es formalitzarà en un conveni que tindrà com a mínim el contingut que es determini en la resolució de la concessió. VIST l’informe favorable de la Intervenció municipal en el sentit d’existir consignació pressupostària suficient a l’aplicació 253/3340A/48200 del Pressupost Municipal vigent, per un import de 21.000,00€, apunt previ AD-920130002430 i referència 22013003480. Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea de Presidència i Serveis a les Persones, a petició del Servei de Cultura, proposa a l’Ajuntament Ple l’adopció dels següents

A C O R D S PRIMER.- Aprovar l’atorgament d’una subvenció nominativa a l’entitat Rialles, espectacles infantils i juvenils, per un total de 21.000,00 euros “per a la coorganització

20

en les activitats del centre de creació, producció i exhibició la Sala Miguel Hernández” per a l’any 2013. SEGON.-. Aprovar el text i la formalització del conveni entre l’Ajuntament de Sabadell i l’Associació Rialles espectacles infantils i juvenils, que s’adjunta, per a establir els termes de col·laboració en el centre de creació, producció i exhibició de teatre infantil la Sala Miguel Hernández en diferents línies d’acció per a l’any 2013. TERCER.- Aprovar l’autorització de despesa per un import de 21.000,00 euros amb càrrec a l’aplicació pressupostària vigent 253/3340A/48200, apunt previ AD-921030002430 i referència 22013003480. QUART.- Aprovar la forma de pagament i de justificació de l’esmentada quantitat que es durà a terme de la següent manera: Exercici 2013 (21.000 euros):

- Un 75% de l’import de 21.000 euros a partir de l’acceptació de la subvenció total objecte del present conveni.

- Un 25% restant a partir de la fiscalització positiva de la justificació de l’exercici 2013.

La justificació de l’aportació econòmica rebuda per l’Ajuntament de Sabadell es realitzarà, tal com s’estableix en el pacte quart del conveni que s’adjunta i aprova, en el termini màxim de dos mesos des de la data de finalització de la darrera activitat. CINQUÈ.- Facultar al tinent d’alcalde de l’Àrea de Presidència i Serveis a les Persones, per signar tots els documents necessaris per a l’efectivitat dels anteriors acords i rectificar els errors materials que es puguin produir. SISÈ.- Notificar formalment el contingut dels presents acords als interessats, amb indicació dels recursos que procedeixin contra els mateixos. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Carné, que diu, bé, com molts de vostès ja deuen saber i conèixer, perquè segurament hi han assistit amb els petits de la família, l’entitat Rialles és l’impulsora d’una excel·lent producció d’arts escèniques adreçada al públic infantil i familiar. Any rere any, la Sala s’ha anat consolidant, i s’ha convertit en un referent per a aquest sector artístic, tan poc desenvolupat al nostre país, sumant espectadors a cada nova temporada; dins del marc d’aquest projecte, l’Ajuntament de Sabadell i Rialles portem a terme activitats per a un públic infantil i familiar, tant en el camp de la producció com de la difusió i la formació. Així doncs, es realitza programació familiar que té lloc els caps de setmana, on s’exhibeixen espectacles de dansa, teatre, música i altres gèneres, però a més, ‘La Sala’, és un centre de producció i creació, on es realitzen també residències de companyies professionals que preparen nous espectacles. Per tant, el projecte impulsa, no només el consum per part dels espectadors, sinó que també treballa a nivell de producció amb una estreta aliança amb el Mercat de les Flors, amb qui compartim bona part de la programació d’estrena sabadellenca.

21

Un altre dels pilars fonamentals de la programació és el Festival Més Petit de Tots, adreçat a nens i nenes de 0 a 5 anys; una proposta única en el seu gènere, amb vocació internacional, que en la seva novena edició, el 2012, va aglutinar, amb Sabadell com a centre, altres teatres de municipis d’arreu del país, el Teatre de l’Aurora d’Igualada, l’Escorxador de Lleida, el Teatre Principal d’Olot, el Teatre Municipal de Benicàssim, també els de Barcelona, amb la participació del Mercat de les Flors; 2.500 nens i nenes van gaudir d’aquesta última edició del Festival Més Petit, el novembre passat; 4.500 espectadors van assistir a les sessions de cap de setmana amb la programació estable. I em de sumar els 12.000 alumnes que hi assisteixen dins la campanya ‘Anem al teatre’, adreçada als centres educatius; un total de 19.000 espectadors anuals, que avalen l’excel·lent moment del projecte de Rialles. A la llum d’aquests resultats, tot i la conjuntura que en aquests moments s’està produint, hem d’agrair l’esforç de molts professionals, actors, directors i tècnics, que, juntament amb l’empenta de les persones que estan al front d’entitats emprenedores com Rialles, es dediquen a mantenir la producció cultural a sobre dels escenaris del país. És per tot això que proposem mantenir la mateixa aportació econòmica de l’any passat, i proposem l’aprovació d’una subvenció nominativa de 28.000€, i aprofito també per convidar-los a gaudir sempre que vulguin de la programació, de la que molts de vostès ja hi participen, de La Sala. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EUiA, Sra. Martínez, que diu, también, manifestar nuestro voto, afirmativo en esta subvención; felicitar a la Asociación Rialles; es cierto que, especialmente por edad, y porque los niños ya los tengo un poquito más grandes no puedo aprovechar y disfrutar, pero sí reconocer la labor que durante tiempo esta entidad, esta asociación, hace en nuestra ciudad. Hi intervé la regidora del grup municipal de CiU, Sra. Roig, que diu, més que res, també per manifestar el nostre suport a l’atorgament d’aquesta subvenció a l’entitat Rialles, ja que compartim l’objectiu de que els infants i els joves de la ciutat puguin gaudir d’una oferta tant excel·lent com ho explicava el regidor, amb la programació de teatre. Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanim itat; aprovació obtinguda en votació ordinària.

22

6.-Aprovar l'atorgament d'una subvenció nominativa a l'Associació per a la formació de joves cantants de l'Òpera per al XVII c urs de professionalització de joves cantants d'òpera i la formalització del conve ni.

ATÈS que l’Ajuntament de Sabadell ha col·laborat, any rera any, amb l’Escola d’Òpera de Sabadell en la realització dels cursos de professionalització per a joves cantants amb l’objectiu de promoure l’aparició de nous valors en el cant líric. ATÈS que l’Ajuntament de Sabadell té com a objectiu fomentar la vitalitat cultural de Sabadell i una de les maneres de fomentar aquesta vitalitat és treballar per construir el nostre imaginari col·lectiu de futur, que el construiran els nostres artistes, cantants... ATÈS que el dia 3 de maig de 1995, l’Ajuntament de Sabadell i l’Associació Amics de l’Òpera de Sabadell van formalitzar un conveni on es fixaven els diferents àmbits de col·laboració entre ambdues parts. ATÈS que ambdues parts segueixen compartint el mateix objectiu: formació de joves cantants amb l’objectiu de promoure l’aparició de nous valors en el cant líric. ATÈS que en el pressupost municipal vigent es preveu la consignació nominativa de diferents subvencions, entre les que hi ha la subvenció a l’entitat Associació per la Formació de Joves Cantants d’Òpera per un import de 10.217,00 euros “per al XVII curs de professionalització de joves cantants d’òpera de l’any 2013”. VIST l’art. 28 de la Llei 38/2003 general de Subvencions. VIST l’art.11.1 a) de l’Ordenança General de subvencions de l’Ajuntament de Sabadell que disposa que les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptiva la concurrència competitiva ni la publicitat prèvia quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost General de l’Ajuntament o en algun dels seus Annexos. VIST l’art. 11.2 de l’Ordenança General de Subvencions de l’Ajuntament que determina que la concessió directa es formalitzarà en un conveni que tindrà com a mínim el contingut que es determini en la resolució de la concessió. VIST l’informe favorable de la Intervenció municipal en el sentit d’existir consignació pressupostària suficient a l’aplicació pressupostària vigent 253/3340A/48200 del Pressupost Municipal Vigent, apunt previ AD-920130002431, referència 22013003481 i import 10.217,00 €. Per la qual cosa , l’Àrea de Presidència i Serveis a les Persones, a petició de la regidoria de Cultura, proposa al Ple l’adopció dels següents :

A C O R D S PRIMER.- Aprovar l’atorgament d'una subvenció directa, consignada nominativament al pressupost vigent de l’Ajuntament, a l’entitat Associació per la Formació de Joves Cantants d’Òpera per un total de 10.217,00 euros “per al XVII curs de professionalització de joves cantants d’òpera de l’any 2013”.

23

SEGON.- Aprovar el text i la formalització del conveni entre l’Ajuntament de Sabadell i l’Associació per a la Formació de Joves Cantants d’Òpera, que s'adjunta, per a establir els termes de col·laboració per al curs XVII de professionalització de joves cantants d’òpera de l’any 2013. TERCER.- Aprovar l’autorització de despesa per un import de 10.217,00 € amb càrrec a l'aplicació pressupostària vigent 253/3340A/48200, apunt previ AD-920130002431, referència 22013003481. QUART.- El pagament de l’esmentada quantitat es durà a terme a partir de la fiscalització positiva de la justificació dels fons percebuts presentada per l’Associació d’acord amb l’establert en el pacte quart del present conveni. CINQUÈ.- Facultar al tinent d’alcalde de l’Àrea de Presidència i Serveis a les Persones i regidor de Cultura, per signar tots els documents necessaris per a l’efectivitat dels anteriors acords i rectificar els errors materials que es puguin produir. SISÈ.- Notificar formalment el contingut dels presents acords als interessats, amb indicació dels recursos que procedeixin contra els mateixos. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Carné, que diu, és de tots conegut el valor identificatiu de qualitat cultural que Sabadell aconsegueix gràcies a l’activitat de l’entitat Amics de l’Òpera de Sabadell i la seva programació. Una programació que la Generalitat impulsa a través d’un programa d’òpera a Catalunya, que permet portar les produccions de l’òpera de Sabadell, acompanyats de la Simfònica del Vallès, en gira per tot el territori català, en la majoria de teatres grans i mitjans del país. Aquesta funció de difusió, de democratització d’una proposta cultural que anys enrere podia ser considerada elitista, es fa gràcies a l’esforç de l’entitat Amics de l’Òpera de Sabadell, de l’Orquestra Simfònica del Vallès, i de les administracions públiques representades per l’Ajuntament de Sabadell i la Generalitat. És així com, des de fa anys, les produccions fetes a Sabadell donen l’oportunitat a tota mena de públics de gaudir d’una experiència cultural de qualitat. Des del 1995, l’associació Amics de l’Òpera de Sabadell i l’Ajuntament de Sabadell, treballen, no només per aconseguir la producció d’una bona oferta cultural, no només per garantir l’accés de la ciutadania a aquests productes culturals, sinó també per potenciar l’àmbit de la formació dels joves cantants, amb l’objectiu de promoure l’aparició de nous valors en cant líric; en un món tan especialitzat com l’òpera, és difícil per als joves valors trobar possibilitats de formar-se i adquirir experiència participant en produccions professionals, i aquest és un sector que amb aquest projecte venim a cobrir. L’associació per a la formació de joves cantants d’òpera realitza anualment el Concurs Mirna Lacambra, a partir del qual joves cantants accedeixen a un curs de professionalització; aquests alumnes gaudeixen d’un període de docència de tres

24

mesos, al llarg del qual, a més de formar-se de forma específica, preparen la seva participació en una sessió d’òpera professional. D’aquesta manera, la propera temporada, de la tardor, s’oferirà la representació de La Flauta Màgica, interpretada per cantants professionals, i s’inclourà una sessió interpretada per joves cantants que han participat en el curs; d’aquesta manera tindran l’opció de treballar amb el cor professional, amb l’orquestra professional, amb vestuaris i decorats, i tot un cos tècnic i artístic que acompanya una producció com aquesta; una experiència importantíssima per a aquests joves valors, que no aconseguiran de cap més altra manera. Per garantir el retorn a la ciutat, aquesta sessió s’ofereix gratuïtament al públic, amb coordinació amb els casals de gent gran i amb les escoles d’adults de la ciutat; l’any passat, a la sessió de Romeu i Julieta van poder-hi anar més de 900 persones, per poder gaudir d’aquesta sessió d’òpera gratuïta. Per tot això, presentem a l’aprovació, l’atorgament d’una subvenció nominativa a l’associació per a la formació de joves cantants d’òpera, per valor de 10.217€. Sotmès el dictamen a votació ordinària, és aprovat , amb 25 vots a favor, dels grups municipals del PSC, CiU, PP, EpS i ICV; i 2 a bstencions del grup municipal d’EUiA.

25

Educació

7.-Aprovar l'expedient de contractació i la licitac ió per procediment obert del contracte de gestió de serveis públics, mitjançant concessió, del servei escolar de menjador als centres docents adherits a la gesti ó unificada de Sabadell.

Atès que l’Ajuntament de Sabadell té la intenció de portar a terme un contracte de gestió de serveis públics, mitjançant concessió administrativa, l’objecte del qual és la gestió del servei escolar de menjadors als centres docents adherits a la gestió unificada, amb una vigència inicial de tres anys, prorrogable de mutu acord per períodes de dos anys, i fins a un màxim de 3 pròrrogues. Atès que la determinació del preu del contracte es farà mitjançant preus unitaris, i que el pressupost base de licitació, amb caràcter orientatiu, calculant la durada d’un curs escolar, és de 1.470.421,32 € (exclòs l’IVA), i que el valor estimat del contracte és de 13.233.791,88 €, sense incloure l’IVA, segons l’informe tècnic emès pel cap de la secció de Formació professional i serveis educatius complementaris de data 12 de març de 2013. Atès que l’adjudicació d’aquest contracte es realitzarà mitjançant procediment obert que regulen els articles 138 i següents del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic. Atès que als efectes del que disposa l’article 67.2-a) del Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, aprovat per Reial Decret 1098/2001, de 12 d’octubre, en la present contractació s’estableixen les següents codificacions: CPA: 56.29.20 (Serveis de menjadors col·lectius) - CPV: 55523100-3 (Serveis de menjars per a escoles). Atès que s’han redactat el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques que han de regir el contracte, els quals s’ajusten a allò establert al Text refós de la Llei de contractes del sector públic, a l’encara vigent Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques, i al Plec de clàusules generals aplicables als contractes de consultoria i assistència, de serveis i subministraments, a altres contractes administratius i als privats que realitzi l’Ajuntament de Sabadell, aprovat pel Ple Municipal en sessió de data 22 de febrer de 2006, així com a les previsions de l’article 234 del ROAS respecte al plec de prescripcions tècniques. Atès que s’han fiscalitzat jurídicament els plecs de clàusules que han de regir l’esmentat contracte. Atès que per informe del servei d’Intervenció s’han informat positivament els esmentats plecs de clàusules. Atès que, segons l’informe tècnic esmentat, el concessionari haurà de finançar majoritàriament el servei de menjador amb el preu unitari aprovat per usuari i dia, que serà el mateix per tots els centres, i que es derivi de les tarifes aprovades per l’Ajuntament de Sabadell. Tot i així l’Ajuntament de Sabadell establirà una subvenció de fins a 100.000 € per curs escolar, millorable a la baixa pels licitadors en la seva oferta, per cobrir el possible dèficit en el compte d’explotació de la concessió, que s’abonarà al concessionari durant el primer trimestre de cada curs, i que es regularitzarà posteriorment en funció del resultat del compte d’explotació definitiu, de

26

conformitat amb la clàusula dotzena, apartat 7è, del plec de clàusules administratives particulars.

.../... Atès que s’està tramitant una modificació pressupostària per habilitar el crèdit extraordinari suficient per fer front a l’esmentada aportació municipal, i que per garantir aquest finançament s’ha realitzat una retenció de crèdit per import de 100.000 €, amb càrrec a l’aplicació pressupostària 254-3243A-47900, núm. d’apunt previ 920130002581, existint el compromís d’aprovar la corresponent proposta d’autorització de despesa abans o conjuntament amb l’adjudicació del contracte . Atès que, de conformitat amb l’informe favorable del Servei d’Intervenció, es considera que es pot iniciar el present expedient de contractació sense la fiscalització de la corresponent proposta d’autorització de despesa, pels motius abans explicats, restant condicionada la validesa i eficàcia de l’expedient a que en el moment de l’adjudicació del contracte existeixi crèdit pressupostari suficient derivat de la modificació de crèdit esmentada. Vistos els articles 109, 110, 115, 116, 138 a 152, 275 a 289, i la disposició addicional segona del Reial Decret Legislatiu 3/2011, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic; els articles 232.2 i 243 i següents del ROAS; el Plec de clàusules generals aplicables als contractes de consultoria i assistència, de serveis i subministraments, a altres contractes administratius i als privats que realitzi l’Ajuntament de Sabadell, aprovat pel Ple Municipal en sessió de data 22 de febrer de 2006, així com la restant normativa d’aplicació. Per la qual cosa l’Àrea de Presidència i Serveis a les Persones, a petició de la regidoria d’Educació, proposa al Ple l’adopció dels següents

A C O R D S

PRIMER.- Aprovar els Plecs de clàusules administratives particulars que, de conformitat amb el plec de clàusules administratives generals, regiran el contracte de gestió de serveis públics, mitjançant concessió, l’objecte del qual és la gestió del servei escolar de menjador als centres docents adherits a la gestió unificada de Sabadell, així com els Plecs tècnics d’aplicació en aquesta contractació, amb les codificacions següents: CPV: 55523100-3 (Serveis de menjars per a escoles) – CPA: 56.29.20 (Serveis de menjadors col·lectius). SEGON.- Aprovar l’expedient de contractació, mitjançant procediment obert, del contracte esmentat de gestió de serveis públics, per un termini de tres anys a partir de la data de formalització del contracte, prorrogable de mutu acord per períodes de dos anys, amb un total de tres pròrrogues de dos anys de durada cadascuna, amb determinació de preus unitaris, i un pressupost base de licitació, amb caràcter orientatiu, calculant la durada d’un curs escolar, de 1.470.421,32 € (exclòs l’IVA), essent, per tant, el valor estimat del contracte de 13.233.791,88 €, sense incloure l’IVA. TERCER.- Autoritzar que la proposta de despesa corresponent a l’aportació municipal per al curs 2013-2014 s’aprovi un cop tramitada la modificació pressupostària prevista, així com facultar expressament la Junta de Govern Local per a l’aprovació de l’esmentada proposta de despesa. En tot cas, la validesa i eficàcia de l’expedient resta condicionada a que en el moment de l’adjudicació del contracte s’hagi aprovat la modificació de crèdit.

27

QUART.- Convocar el procediment obert per a l’adjudicació de l’esmentada concessió, i establir un període de QUINZE DIES NATURALS, per a la presentació de proposicions, a comptar des de l’endemà de la publicació de l’anunci de licitació en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB).

.../... CINQUÈ.- Nomenar els membres de la Mesa de Contractació del present contracte que assistirà a aquest òrgan de contractació, de conformitat amb l’article 320 i la Disposició addicional segona, apartat 10è, del Text refós de la Llei de contractes del sector públic, en relació amb l’article 21.4 del Reial Decret 871/2009, de 8 de maig, i que serà la competent per la valoració de les ofertes que es presentin, segons el següent: President: El Responsable Adjunt de l’Àrea de Presidència i Serveis a les Persones. Suplent: la cap del Servei d’Educació. Secretari : El Secretari general de la corporació o persona en qui delegui. Vocals: - El Secretari general de la corporació. Suplent: la cap d’Administració del servei d’Educació. - L’Interventor de la corporació. Suplent: el cap de secció de Control Intern. - La cap del Servei d’Educació. Suplent: el cap del programa d’Equipaments Educatius. - El cap de la secció de Formació Professional i serveis educatius complementaris. Suplent: La tècnica responsable de la gestió dels menjadors escolars QUART.- Facultar el tinent d’alcalde de l’Àrea de Presidència i Serveis a les Persones per dur a terme les actuacions i la signatura d’aquells documents necessaris per a l’execució dels acords precedents i, especialment, per a la signatura del contracte, així com la rectificació dels errors materials que es puguin produir. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Burgués, que diu, bona tarda a tothom, Alcalde, regidors, regidores, senyors, senyores; el punt de l’ordre del dia que avui els vull explicar, fa referència al servei de menjadors escolars de Sabadell; en concret, als menjadors de les escoles públiques que es gestionen mitjançant la gestió unificada des d’aquest Ajuntament. El servei de menjadors escolars es va ser crear l’any 1993, per tant, aquest curs, justament, es compleixen 20 anys, de la posada en marxa d’un servei que ha donat garantia als nostres escolars de que puguin dinar al seu centre educatiu. La proposta de gestionar de manera conjunta els menjadors de diferents escoles de la ciutat, va néixer com un element de compromís; compromís de l’Ajuntament envers la comunitat educativa, per tal de garantir la igualtat d’oportunitats a tots els nois i noies de la ciutat. Però també, compromís entre centres educatius, ja que, tot i tenir dimensions diferents, alguns amb pocs estudiants, i d’altres amb moltes línies, tots van entendre i assumir que el fet de garantir un

28

servei de menjador a l’escola era una manera de garantir la mateixa escola. Des dels seus inicis, aquest servei ha anat evolucionant; s’ha gestionat amb diferents empreses, petites o grans, amb cuines pròpies i alienes, i amb diferents ràtios de comensals per monitor; però la filosofia d’igualtat d’oportunitats ha estat sempre la mateixa; i, els membres d’aquest Consistori, tot i els diferents signes polítics, sempre han vist necessari garantir aquest servei. Però el que sí que ha canviat, és el context econòmic; no crec que sigui ara el moment de fer una anàlisi de la crisi econòmica que està patint el nostre país i també la nostra ciutat, però és clar que això afecta al servei de menjador; i, si algun cop ha tingut sentit aquest servei, és precisament ara. Ara és quan algunes famílies el requereixen per poder compatibilitzar-lo amb la seva jornada laboral i d’altres perquè es veuen ofegades econòmicament; ara és quan alguns centres educatius pateixen per la continuïtat d’algun dels seus grups classe. Ara és quan tothom agraeix que l’administració més propera, l’Ajuntament, faci el que li toca, que no és altra cosa que estar al costat de la gent que necessita un servei bàsic, com és el de garantir que els nostres nens i nenes tinguin garantit un bon àpat al dia, perquè, en el fons, estem parlant d’això, malauradament, hi ha nens que mengen gràcies al menjador escolar. No els he d’explicar jo les penúries que estan passant una part dels nostres conciutadans, però els menjadors escolars, és molt més que un servei social, el servei de menjadors escolars és una garantia de servei bàsic, garantia d’igualtat d’oportunitats, i una garantia de que les escoles públiques donin un servei complert en consonància amb la línia educativa que cada centre educatiu té. Avui, portem a l’aprovació d’aquest Ple, el nou concurs del servei; és voluntat d’aquestes 25 escoles que l’Ajuntament continuï fent de paraigües administratiu, per prestar el servei de forma mancomunada i amb la participació dels equips directius i representants dels pares i les mares dels centres. La participació de l’Ajuntament, òbviament, ha estat decisiva per fer funcionar un servei que garanteix que diàriament uns 1.500 nens i nenes de Sabadell tinguin un àpat a l’escola; des de l’Ajuntament hi hem participat aportant recursos humans i materials, fent el seguiment del servei, facilitant la gestió en tots els àmbits i, en alguns casos, amb aportació econòmica Ara ha arribat el moment de fer un nou concurs; uns dels principals aspectes que introduïm en el nou plec, és el fet que incorporem els criteris que marca la Generalitat, tant pel que fa al preu del menú, com pel que fa al nombre de monitors per comensal, tot i que en aquest últim, ho fem amb alguns matisos importants. Després de mesos de converses amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, hem aplicat la directriu de no superar el preu màxim que fixa el Govern, de manera que, per al proper curs, el preu per àpat diari baixaria des dels 6’47 € fins als 6’20€, IVA inclòs.

29

També hem adaptat les ràtios de monitor per comensal a la proposta que es segueix des del Govern, tot i que la nostra proposta garanteix que sempre hi hagi un mínim de dues persones adultes al centre en horari de menjador, i valora també d’altres millores en aquest apartat . Aquests ajustaments, juntament amb una lleugera davallada en el nombre de comensals, segurament motivada per les esmentades dificultats econòmiques, tot i l’important nombre de beques adjudicades, fa que la viabilitat econòmica d’aquest servei de menjadors no garanteixi l’equilibri financer en la seva explotació. És per tot això que plantegem la possibilitat de que hi hagi una aportació municipal, en el cas que el resultat previst pel concessionari sigui negatiu; en qualsevol cas, la possible aportació municipal tindria un topall màxim de 100.000€, i sempre hauria de ser previst per part del concessionari, en el moment de l’adjudicació del servei. Finalment, tan sols afegir que ens agradaria comptar amb el recolzament de tots els grups d’aquest Ajuntament. És en moments de dificultats com els actuals, on els centres educatius, amb voluntat de servei públic, on les famílies amb necessitats de primer ordre han de trobar en l’administració més propera el recolzament necessari per prestar o rebre el servei desitjat en base als paràmetres acordats entre tots. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EUiA, Sra. Martínez, que diu, bien, ante esta situación económica que estamos viviendo, para muchas familias de la ciudad, el servicio de comedor escolar ha dejado de ser un elemento complementario en las escuelas, para convertirse en algo más necesario, más imprescindible que nunca. Hay varios informes que nos hablan ya de que un porcentaje de niños y niñas solamente realizan una comida al día, y es la que se garantiza en la escuela a través de los comedores escolares; solamente realizan una, y solamente realizan una equilibrada. Hay municipios que hoy en día ya se plantean que abrir comedores escolares en la época de vacaciones, en la época estival, para garantizar esa comida diaria. En Sabadell estamos viviendo una situación que no es ajena a lo que sucede en el conjunto de Catalunya; los comedores escolares están pasando por un momento complicado, dado que ha disminuido considerablemente el número de usuarios, tal y como ha manifestado el Sr. Burgués; las familias no disponen de ingresos suficientes para hacer frente a los pagos de la cuota de comedor, y las administraciones públicas, especialmente, la Generalitat de Catalunya, está haciendo dejación de las becas de comedor, y como en tantos otros temas, las está recortando. Creo recordar que la administración española es la que menos recursos invierte en infancia de toda Europa. Ante esta situación, hay algo que EUiA viene evidenciando desde que se inició esta crisis económica, que los servicios públicos en manos de la gestión privada, o de la externalización, suponen solamente garantizar los beneficios de las empresas privadas, es decir, un comedor escolar en manos de una empresa privada, solamente funcionará mientras esté asegurado el beneficio económico, por lo tanto, el negocio.

30

Y eso es lo que está pasando también en Sabadell, ahora los comedores escolares dejan de ser rentables para muchas empresas, puesto que no son empresas que entiendan la función social, entienden solamente la rentabilidad económica; cierran el comedor, y dejan a miles de niños y niñas sin un servicio público imprescindible, pero son empresas, por lo tanto, poca responsabilidad y poca importancia le pueden dar a eso. Desde EUiA, instamos al gobierno a que comience a explorar nuevas fórmulas para garantizar la gestión directa en los temas de comedores escolares, por lo tanto, garantizar el servicio público que también supondrá en el futuro dar de comer a los niños. Sólo desde lo público se puede garantizar que el servicio llegará a todos y a todas los alumnos que, independientemente de la situación económica por la que atraviesa la familia, comerán, y comerán ese día. Nosotros defendemos la gestión unificada que se está planteando, y que se plantea desde el Ayuntamiento de Sabadell, sabemos que sin esa gestión unificada, muchísimos de los colegios en zonas más desfavorecidas, más golpeadas por la crisis, no podrán mantener esos comedores. Instamos a ir pensando en otras fórmulas de gestión, pero, mientras tanto, nosotros daremos apoyo a este punto. Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, Sra. García, que diu, per descomptat, que, Sr. Ramon Burgués, que donarem suport a aquest punt; per a ICV, aquest és, com sap vostè, com ho hem parlat en vàries ocasions, i segurament doncs, per moltes de les persones que ens escolten, és un punt que ens preocupa molt, i de una gran sensibilitat. Nosaltres coneixem una mica, també, la història, del perquè s’arriba al model de gestió unificada; s’arriba precisament, doncs, per problemes de manteniment del menjador de moltes escoles; també ens consta, perquè a més, també ho hem estat comentant amb alguns dels 25 centres educatius, no amb gaires, no m’agrada dir coses que no són, però sí amb 5 d’ells, que han manifestat que volen continuar amb aquest model de gestió unificada; aquest model, evidentment com tots, té llums i ombres, però ha estat un model, per sort, com s’ha dit, de consens, tant doncs, pel que respecte als grups polítics, però, sobretot, de consens pel que respecte a la comunitat educativa, i és, sobretot, perquè s’ha reconegut que els menjadors escolars han de jugant un paper fonamental de cohesió social, i d’igualtat d’oportunitat, com també ja s’ha dit. Ara bé, també s’ha dit, la crisi, però no només la crisi, és la reducció de comensals, és la reducció de beques de menjador per part de la Generalitat, és l’increment de preus, per fer front a les diverses, també, pujades o retallades que s’han fet, i tot això està fent trontollar aquest servei, encara més quan hi ha unes obligacions, que estableix la Generalitat, en relació amb els preus unitaris, per usuaris i dia, que d’alguna manera marquen també un topall, topall per una banda, doncs, interessant, i per una altra, que limita el poder, d’alguna manera, doncs, jugar amb diferents solucions, en funció també de cada lloc. Valorem positivament que s’hagi contemplat dins del Plec de Clàusules administratives, la possibilitat que aquesta subvenció de fins a 100.000€ pel curs escolar, millorable, a la baixa, pels licitadors, en la seva oferta, per cobrir el possible

31

dèficit; i ho valorem, perquè per nosaltres aquesta pot ser una via per mantenir aquesta gestió unificada dels menjadors i la seva sostenibilitat. No obstant, no sabem si serà suficient, tenim els nostres interrogants, de que això sigui suficient; per això, tal i com es va comentar en la comissió informativa, com vaig traslladar, pensem que el govern ha d’avançar-se a les possibles dificultats del curs vinent, i conjuntament amb la comunitat educativa, en el seu conjunt, fer una estratègia i un ‘plan B’; un ‘plan B’ doncs, en cas de que realment això no sigui suficient, i per tant, doncs, s’hagin de pensar en altres alternatives. Alternatives, que poden passar per una diversitat, no només, en tot cas, de la via, en aquests moments, de la gestió conjunta, o diversificar, amb altres paràmetres, pública, o sigui, més de gestió directa de les escoles, o bé, doncs, anar a l’arrel de com van iniciar-se els menjadors escolars. Però això serà un treball complex, un treball que no serà fàcil, i per tant, doncs, si no volem tenir més problemes, i ‘sustos’, diguéssim, en el curs vinent, em sembla que, i encoratgem al govern, a que comencin ja a treballar per aquest ‘plan B’, per si les coses encara empitjoren, i per si, lamentablement, les retallades, en aquest cas, en conjunt, però sobretot de la Generalitat, encara s’agreugen en aquest curs vinent. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, bé, fa poc més de dos anys, el Ple ja va aprovar la licitació del servei de menjador escolar, un servei que, evidentment, considerem que és molt necessari, perquè, com s’ha dit, facilita que totes les escoles públiques puguin tenir aquest servei de menjador, independentment del nombre d’usuaris. Tanmateix, el tema torna a ser debatut al Ple perquè la concessionària ha renunciat a continuar el servei i la situació ara mateix realment és complicada pel fet que, com s’ha explicat, que es planteja un plec limitat pel preu màxim que estableix la Generalitat, i que parteix de les ràtios legals que estableix el Ministeri. I això, ens preocupa especialment; no ens sembla acceptable que, per exemple, un grup de primària no tingui el segon monitor fins els 45 nens, o un grup d’infantil, fins els 30 nens; condicions com aquestes són les que no ens permeten donar el vistiplau a aquest Plec de Clàusules, i per això, ens abstindrem. Des del nostre punt de vista, el servei de gestió unificada no pot estar a mercè dels interessos empresarials, sinó que s’hauria de gestionar de manera directa, i, alhora, caldria reforçar i millorar el sistema, fent-lo atractiu també per altres escoles que ara no en formen part; algunes de les quals sí que hi eren, i el van abandonar, per la manca de solucions a les propostes de millora que es presentaven. El sistema es basa en la solidaritat i l’equilibri, i per tant, el que cal és recuperar també la confiança d’escoles amb molts comensals, però per fer això cal un treball de qualitat. Un treball que tingui en compte també que aquest servei no és només un servei social, no és només un menjador, sinó que els nens i nenes s’hi passen entre dues i tres hores diàries, i per tant, s’ha de tractar com un espai educatiu, i no com un simple menjador col·lectiu.

32

Hi intervé el regidor del grup municipal del PP, Sr. Gesa, que diu, molt breument, per, nosaltres, manifestar el nostre sentit del vot, que serà afirmatiu, per la importància del tema, tal i com ha comentat el Sr. Burgués, i la resta de portaveus. Hi intervé la regidora del grup municipal de CiU, Sra. Roig, que diu, bé, doncs, també molt breument, nosaltres, com no pot ser d’altra manera, donarem suport també; creiem que és molt important garantir aquest servei unificat, creiem que és molt important mantenir els menjadors escolars, que no només, com anys enrere, era important per la vida laboral de les famílies, sinó per garantir doncs, l’àpat diari d’alguns nens i nenes de les nostres escoles. Per tant, com he dit, donem suport a aquesta moció. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Burgués, que diu, bé, més que per replicar les intervencions, que no tinc intenció de replicar, ja que comparteixo moltes de les coses que s’han dit; però sí per que vull aclarir alguns termes que s’han dit. En primer lloc, l’empresa no ha renunciat, al servei, perquè sinó tindrien l’obligació de continuar fent el servei; volien renunciar en el mes de gener, i han tingut d’acabar el curs, perquè l’Ajuntament els ha obligat a acabar el curs; l’empresa, el que ha fet, és no voler pròrroga, que és diferent; o sigui, l’empresa no ha incomplert en cap moment amb les seves obligacions. Mirin, la llei de menjadors escolars és de l’any 1996, i crec que en aquests moments, i li deia l’altre dia a la consellera, en moments de crisi, és quan es tenen de fer replantejaments; en l’any 1996, només va sortir la llei, no va sortir cap decret que desenvolupés la llei, i per tant, hem estat en un moment, des del 1996 fins ara, amb una llei, que deia que en cinc anys es tenia de complir, han passat més d’aquests cinc anys, i lògicament, no s’ha fet res. També ho entenc, és un tema molt complicat, el tema de menjador; és un tema molt complicat, i li deia l’altre dia a la consellera, de que era el moment de replantejar, i poder fer una normativa sobre menjadors escolars; un nou decret sobre menjadors escolars, i les resolucions que els marquin, als menjadores escolars; no és normal que les ràtios les tingui de marcar Madrid, no és normal; Catalunya sempre hem reclamat l’autonomia, defensem l’autonomia, i en coses pràctiques no la volem assumir, per tant, crec que ho tenim d’assumir, i marcar el que es vulgui decidir. Amb aquesta llei nova que s’ha de fer, que nosaltres creiem que s’ha de fer, i ho comparteixo amb la consellera, que és el moment en què s’ha de fer, d’avaluar i decidir moltes coses, o algunes de les coses, que s’han dit aquí; la gestió directa, que s’ha dit aquí, la gestió directa, és molt complicada, en temes de menjadors, quan estàs només tres hores fent un servei, és molt difícil, però bé, pot ser un element a valorar i, lògicament, Sra. Carme García, portem temps parlant amb el Departament d’Ensenyament, i lògicament, sembla ser que hi ha un ‘plan B’, perquè sinó, no es arriscaríem, és a dir, nosaltres, és el que volem. El que sí que garantim, és que el mes de setembre hi haurà menjadors a totes les escoles, a les 25 escoles, que estan en la gestió unificada; perquè si això, aquestes condicions que ens ha posat el Departament d’Ensenyament, no funcionen, s’hauran de buscar solucions conjuntes també amb el Departament d’Ensenyament, perquè en

33

realitat, és qui té l’obligació de tenir aquests menjadors, perquè al setembre estiguin funcionant. No entraré a valorar les causes per a les quals alguns menjadors han deixat d’estar a la gestió unificada, uns pot ser pel que vostè diu, Sra. Virgínia, però també és veritat que altres, a mesura que no han sigut rentables, han abandonat la gestió unificada. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, bé, a veure, el que he dit és el que vostès van explicar en la comissió informativa, Sr. Burgués; vostès, el que van dir, és que l’empresa, en el mes de gener, i com que no tenim les actes fins que no passa el Ple, no li puc llegir l’acta, però en tot cas, en la comissió informativa, vostès van manifestar que en el mes de gener l’empresa havia comunicat que renunciava a continuar amb el servei, que no volia continuar amb el servei, i, fruit del diàleg, i de la negociació, es va acordar que acabessin el curs; això és el que vostès van explicar, que no sé si és cert o no, perquè jo no hi era, però en tot cas, vostè diu, en aquell moment ens diu, que és fruit d’un diàleg i tal, i avui ni tant sols explica que fa dos anys ho estàvem parlant en aquest mateix Ple; em sembla que el més lògic és que això ho hagués explicat vostè, i no jo, però bé, és igual. Respecte del que ha dit de la gestió directa, que és molt complicada, doncs, la situació actual també és molt complicada; vull dir, això no pot ser una excusa, i al que s’ha de tendir és a que el servei s’iguali, i que la igualtat d’oportunitats sigui a l’alça, i no de mínims, per tant, a mi em sembla que és una demanda bastant generalitzada que es comencin a buscar altres solucions. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Burgués, que diu, Sra. Virgínia, perdoni’m, però crec que he dit el mateix que vaig dir l’altre dia, és a dir, que en el mes de gener l’empresa va dir que volia tancar el servei; nosaltres els van dir que tenien de complir amb el seu contracte, i quan va acabar el seu contracte, hem tingut el concurs, i s’acabava al juny; però, és igual, finalment és el mateix, aquesta empresa tenia dos anys de contracte, ha acabat el contracte, i ja no el té. Mirin, torno a insistir, i no és el debat d’avui, jo espero que el govern de la Generalitat faci la llei, que renovi la llei del 1996, veurem què passa l’any que ve amb els menjadors escolars, no sols els de la gestió unificada, sinó tots els menjadors escolars, però, la realitat és que a Sabadell no hi ha cap escola pública que faci gestió directa, no n’hi ha cap, per tant, deu ser, d’alguna manera, complicat. Sotmès el dictamen a votació ordinària, és aprovat , amb 25 vots a favor, dels grups municipals del PSC, CiU, PP, ICV i EUiA ; i 2 abstencions del grup municipal d’EpS.

34

Serveis Socials

8.-Aprovar les tarifes que ha de percebre Habitatge s Municipals de Sabadell per a la gestió del servei de suport personal i social del Complex Alexandra, Complex Sant Oleguer i Complex Parc Central per a l 'exercici 2013.

ATÈS que la Junta de Govern Local de 25 de gener de 2013 va aprovar l’encàrrec de gestió i el text del conveni de col·laboració interadministrativa, en virtut del qual l’Ajuntament de Sabadell encarrega la gestió del servei de suport personal i social dels Complexos d’habitatges amb serveis, a Habitatges Municipals de Sabadell, SA (VIMUSA), amb una vigència inicial de dos anys, amb possibilitat de pròrroga per dos anys més per mutu acord de les parts, subscrit en data 15 de febrer de 2013. ATÈS que el pacte tercer d’aquest conveni estableix que Habitatges Municipals de Sabadell percebrà l’import de les tarifes del servei pagades pels residents i aprovades per l’Ajuntament de Sabadell per tal de fer front a les despeses que el compliment del conveni li pugui generar. Tarifes que s’actualitzaran anualment per mutu acord de les parts en virtut de la variació percentual experimentada per l’Índex de Preus al Consum de l’any natural anterior, que publiqui l’Institut Nacional d’ Estadística o l’organisme que el substitueixi. VIST l’informe favorable del cap de secció de Gent Gran i Dependència de 21 de febrer de 2013 que proposa les tarifes de l’any 2013 que ha de percebre Habitatges Municipals de Sabadell, amb efectes des del mes d’abril. VIST el que disposa l’article 268.1 del Text Refós de la Llei municipal i règim local de Catalunya 2/2003 , de 28 d’abril. VISTA la Proposició de l’Alcaldia de 5 de març de 2013, que estableix l’àmbit d’atribucions del Ple, entre les quals la relativa a l’assumpte objecte d’aquest dictamen. Per la qual cosa, l’Àrea de Presidència i Serveis a les Persones, a petició de la regidoria de Serveis Socials, proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS PRIMER.- Aprovar les tarifes que ha de percebre Habitatges Municipals de Sabadell segons conveni de col·laboració interadministrativa de 15 de febrer de 2013, per a la gestió del servei de suport personal i social del Complex Alexandra, Complex Sant Oleguer i Complex Parc Central, per a aquest exercici 2013 i per les quantitats que tot seguit s’indiquen, amb efectes a partir del mes d’abril : Habitatges per a Gent Gran:

- 116,75 €/ mes per habitatge d’una habitació on hi viu una persona - 134,26 €/ mes per habitatge d’una habitació on hi viuen dues persones - 154,40 €/ mes per habitatge de dues habitacions.

SEGON.- Publicar el contingut d’aquests acords en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i disposar-ne l’exposició al tauler d’edictes de l’Ajuntament.

35

Hi intervé la regidora del grup municipal del PSC, Sra. Farrés, que diu, molt bona tarda a tothom; bé, només, molt breument, per situar el punt, es tracta de l’actualització de les tarifes dels Complexes de Sant Oleguer, d’Alexandra, i del Parc Central, dels serveis del suport personal, i estem parlant de consergeria, direcció d’animació, i es té en compte l’IPC del 2012, és a dir, el 2’9 %. Sotmès el dictamen a votació ordinària, és aprovat , amb 13 vots a favor, del grup municipal del PSC; i 14 abstencions, dels grup s municipals de CiU, PP, EpS, ICV i EUiA.

36

Esports

9.-Aprovar un conveni amb el Club esportiu Sant Nic olau per al projecte : A Sabadell bàsquet per a tothom així com l'atorgament d'una subvenció directa.

ATES que la Regidoria d’Esports, dins de les accions d’estimulació i canalització de la participació de la ciutadania i les seves associacions en la gestió dels afers relatius a l’àmbit de l’esport, oferint així un espai més d’influència ciutadana i d’interrelació d’informació, traslladà a la Direcció de Serveis de Suport a la Coordinació General de la Diputació de Barcelona, el projecte del Club Esportiu Sant Nicolau “A Sabadell, bàsquet per a tothom”. ATES que la Presidència de la Diputació de Barcelona en data 18 de desembre de 2012 ha dictat un decret atorgant a l’Ajuntament de Sabadell una subvenció destinada a l’esmentada entitat i projecte per import de 20.000€. VIST que d’acord amb la normativa reguladora de les subvencions a ens locals els ajuts concedits han de ser acceptats pels ens beneficiaris. ATES que la Junta de Govern Local en sessió de 18 de gener de 2013 va acceptar la subvenció concedida. VIST l’informe tècnic que informa favorablement l’atorgament d’una subvenció directa al Club Esportiu Sant Nicolau a abonar íntegrament prèvia justificació, per tal de poder fer efectiu el projecte subvencionat per la Diputació de Barcelona. VIST l’informe jurídic que informa favorablement l’atorgament a l’entitat de la subvenció sol·licitada, atès que l’article 22.2.c) de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, estableix que podran concedir-se de forma directa les subvencions que acreditin raons d’interès públic, social, econòmic i humanitari, o altres degudament acreditades que dificultin la seva convocatòria pública, com és el cas, atès que la Diputació de Barcelona ha atorgat l’esmentada subvenció a l’Ajuntament de Sabadell de forma finalística per a la realització del projecte presentat pel Club Esportiu Sant Nicolau hi per tant ha raons suficients que dificulten de forma notòria la convocatòria pública de la subvenció. VIST l’informe emès per la Intervenció Municipal en el sentit que la despesa pot imputar-se a la partida 257/3411B/48200 del pressupost municipal de 2013. VIST l’article 22.2 de la Llei 38/2003, General de subvencions, i restant normativa d’aplicació. VIST l’acord de l’Ajuntament Ple adoptat en sessió de 27 de juny de 2011 que reserva al Ple determinades atribucions entre les quals la relativa a l’assumpte objecte d’aquest dictamen.

Per la qual cosa la comissió informativa de l’Àrea de Presidència i Serveis a les Persones, a petició de la Regidoria d’Esports, proposa al Ple l’adopció del/s següent/s ACORDS

37

PRIMER.- Aprovar el conveni adjunt amb el Club Esportiu Sant Nicolau per al projecte “A Sabadell, bàsquet per a tothom”. SEGON.- Atorgar una subvenció directa al Club Esportiu Sant Nicolau amb NIF G58823113 per import de 20.000€ per al projecte “A Sabadell, bàsquet per a tothom”, atès que la Diputació de Barcelona ha atorgat l’esmentada subvenció a l’Ajuntament de Sabadell de forma finalística per a la realització d’aquest projecte. TERCER.- Imputar l’esmentada despesa a la partida 257/3411B/48200 del pressupost municipal de l’any 2013 segons núm. d’operació AD 920130001843 d’acord amb l’informe emès al respecte per la Intervenció Municipal. QUART.- Aprovar que la despesa en concepte de subvenció municipal es faci efectiva íntegrament prèvia justificació. CINQUÈ.- Notificar aquests acords als interessats així com als departaments corresponents als efectes oportuns. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Ayuso, que diu, sí, és un tema que s’ha explicat en la comissió informativa; és un projecte força interessant, del Club Esportiu Sant Nicolau, ‘A Sabadell Bàsquet per Tothom’ és un projecte de bàsquet amb cadira de rodes, que facilita, no només la integració de les persones que tenen aquesta problemàtica, sinó que també genera tota una sèrie de sinèrgies en positiu cap a ells. Aquest projecte es va presentar, conjuntament el Club Esportiu Sant Nicolau amb l’Ajuntament de Sabadell, a la Diputació de Barcelona; va haver-hi una sintonia absoluta amb aquest projecte, s’avenia amb el que són les línies estratègiques tant del Departament d’Esports, l’Àrea d’Esports, en aquest cas, com de Presidència, i per tant, es va aconseguir aquesta subvenció, que tot just ara rebem, i que, com també es diu en el dictamen, s’acorda signar un conveni per fer efectiu el pagament d’aquesta subvenció al Club Esportiu Sant Nicolau. Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Rossinyol, que diu, bé, doncs, només per, òbviament, per avançar el vot favorable del nostre grup municipal, i, en tot cas, al que ha dit el regidor, afegir només, i per concretar aquest acte d’una aportació de la Diputació de Barcelona, de 20.000€, que és el que es va acordar en el conveni que es va signar, doncs, amb la Diputació per una banda i per l’altra, l’Ajuntament de Sabadell i el Club Esportiu. Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanim itat; aprovació obtinguda en votació ordinària.

38

Drets Civils i Ciutadania

10.-Aprovar definitivament la modificació del Regla ment de funcionament del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació, amb la resolució de les esmenes presentades.

Atès que en sessió celebrada el 30 de juny de 2008, l’Ajuntament Ple va aprovar definitivament la constitució del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació de la ciutat de Sabadell, com a òrgan sectorial de participació, i el Reglament de funcionament que el regula. Atès que en aplicació dels articles 8 i 14 del Reglament de funcionament esmentat, la Comissió Permanent va presentar al Plenari del Consell proposta de modificació de diversos articles del Reglament que fou aprovat pel Consell Plenari en reunió de 20 de juny de 2012. Atès que en sessió de 2 d’octubre de 2012, el Ple municipal va aprovar inicialment la modificació del Reglament de funcionament, segons el text que s’adjunta i que es dóna aquí per reproduït, i que els acords adoptats es van sotmetre a informació pública al BOP (29-10-2012), al DOGC (24-10.2012) i al tauler d’anuncis i al web municipals. Atès que, en el període concedit han formulat escrit al·legacions amb presentació d’esmenes a la proposta de modificació del Reglament aprovat inicialment: : l’Oficina Antifrau de Catalunya i Grup Municipal d’Entesa per Sabadell. Vist l’informe emès per la cap de servei i l’assessora jurídica de la regidoria de Drets Civils i Ciutadania, en data 5 de març de 2013, on es valoren les esmenes presentades i el text del qual es transcriu a continuació: “INFORME Tema: Aprovació definitiva de la modificació del reglament intern del Consell de Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de Sabadell. Valoració i estimació parcial de les al·legacions formulades arran de l’aprovació inicial de la modificació.

Antecedents En data 30 de juny de 2008, el Ple municipal va aprovar definitivament la constitució del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació, òrgan sectorial de participació de caràcter consultiu, i el Reglament de funcionament que el regula. Davant la necessitat de revisar, adequar i actualitzar el Reglament de funcionament, i a proposta del Consell esmentat, en sessió de 2 d’octubre de 2012, el Ple municipal va aprovar, amb caràcter inicial, la modificació del Reglament de funcionament esmentat, que es va sotmetre a informació pública mitjançant publicació al DOGC núm.6239, de 24-10-2012, i al tauler d’anuncis municipal. En el termini concedit de 30 dies hàbils, comptadors des de l’endemà de la data de publicació al DOGC, van presentar al·legacions:

- Oficina Antifrau de Catalunya - Grup municipal d’Entesa per Sabadell

39

Els escrits d’al·legacions, que s’adjunten, han estat estudiats i valorats pels serveis tècnics i jurídics de la regidoria de Drets Civils i Ciutadania i s’han informat en la sessió del Consell Plenari de data 29 de gener de 2013, amb la voluntat d’incorporar la major part possible de les propostes presentades. Valoració de les al·legacions presentades AL·LEGACIONS FORMULADES PER L’OFICINA ANTIFRAU DE CATALUNYA 1.a) Seguint la proposta i directrius de l’Oficina Antifrau de Catalunya, s’ha incorporat un PREÀMBUL al Reglament on hi figuren totes les referències a la normativa legal aplicable, des de l’àmbit estatal al municipal. 1.b) Referent a la transparència i accés a la informació i de conformitat amb el que disposen els articles 70 LBRL i 156 TRLMRLC, s’han afegit a l’article 9è, els punts següents amb el seu text corresponent: TEXT DEFINITIU: “6. Les sessions del Consell Plenari tindran caràcter públic” “7. En un termini màxim de 10 dies hàbils, a comptar del següent a la data de celebració de la sessió, les actes de les sessions del Consell Plenari, tan ordinàries com extraordinàries, s’han de trametre a tots els membres del Plenari. Un cop les actes siguin aprovades definitivament, es publicaran íntegrament a la pàgina web municipal, amb la finalitat de garantir-ne el lliure accés als ciutadans i ciutadanes.” No s’accepta afegir que les actes que es pengin siguin provisionals, ja que es pot atemptar contra la veracitat d'allò publicat i a nivell de funcionament pot ser no viable. AL·LEGACIONS FORMULADES PER ENTESA PER SABADELL Les esmenes presentades fan referència al redactat de diversos articles que es detallen a continuació:

- Article 2n. Sobre l’objecte i funcions del Consell S’adapta la descripció de l’objecte del Consell en el sentit d’introduir en el redactat “impulsar accions de solidaritat i cooperació”. No s’estima procedent introduir “gestionar” per considerar-se que, d’acord amb el ROM i altra normativa aplicable, la gestió de les accions de solidaritat no correspon al Consell sinó a l’Ajuntament, que segons la distribució i delegació de competències que formen part del cartipàs municipal, correspondrà als diferents òrgans de govern de la corporació municipal. La segona modificació proposada també fa referència a l’art. 2n, tot i que en l’escrit d’al·legacions presentat hi figuri “Article 3r”. S’admeten les propostes corresponents als epígrafs següents: 4) S’afegeix “Definir” al redactat actual: Presentar als òrgans competents de l’Ajuntament... 9) Es substitueix “Informar(...)” per “Difondre (...)”

40

No s’accepta incorporar un punt que faci referència a la frase impulsar les actuacions en matèria de solidaritat i cooperació..., ja que es considera que es reiteratiu amb el paràgraf anterior. TEXT DEFINITIU: “Article 2n L’objecte del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació és impulsar accions de solidaritat i cooperació i fomentar processos de participació entre els diferents actors i agents de la ciutat que treballen en temes de solidaritat i cooperació, així com altres sectors interessats, a fi de coordinar actuacions encaminades a la defensa de la pau, els drets humans i la justícia social, aplicant polítiques que afavoreixin aconseguir els objectius del mil·lenni, posant especial atenció al desenvolupament humà sostenible, la lluita contra les desigualtats i l’eradicació de la pobresa.” 4) Definir i presentar als òrgans competents de l’Ajuntament les propostes sobre les línies estratègiques a seguir per al funcionament del mateix Consell. 9) Difondre les activitats de solidaritat i cooperació que portin a terme les associacions, les entitats, l’Ajuntament o altres institucions.”

- Article 4rt. Sobre la composició del Consell Plenari

Es proposa reduir el nombre de representants del govern municipal, prescindint de la presència del regidor/a d’Educació. Aquesta proposta, en iniciar-se el procés de modificació del reglament, es va sotmetre a debat en el si del Consell i es va considerar convenient que el regidor/a d’Educació o persona en qui delegui, estigui present en el Consell Plenari, ja que contribueix i col·labora en els temes de sensibilització. Per tant, no s’accepta aquesta modificació.

- Article 6è. Sobre la pèrdua de la condició de membre del Consell S’accepta un redactat més complet en el seu epígraf e), referent a la necessitat de raonar l’expulsió. TEXT DEFINITIU: e) Quan el Ple del Consell adopti acord en aquest sentit, amb el vot favorable de dos terços dels seus membres, amb una resolució raonada i suficientment justificada en base als objectius del Consell

- Article 8è. Sobre les funcions del Consell Plenari

S’admet el redactat, a l’epígraf d): “Emetre informes (...) suprimint “vinculants” , ja que és aquest el criteri utilitzat en la resta d’estatuts o reglaments de funcionament d’aquest Ajuntament, en coherència amb l’objecte dels consells sectorials de participació. TEXT DEFINITIU: d) Emetre informe a iniciativa pròpia o de l’Ajuntament, en les matèries de competència municipal que incideixin en els àmbits de solidaritat i cooperació

- Article 9è. Sobre el vot ponderat dels representants dels grups municipals

41

Proposen eliminar l’apartat 5, referent al vot ponderat dels grups municipals, pel fet que es descrimina els vocals electes respecte de la resta de vocals del Consell, a qui no s’aplica cap mena de ponderació. S’admet l’esmena i els raonaments adduïts per considerar-se ajustats a la pràctica administrativa més actual i que és la utilitzada en la resta d’estatuts i reglaments dels òrgans consultius d’aquest Ajuntament. De fet el vot ponderat, d’arrels feudals, ha quedat relegat a les Juntes de Portaveus on sí que té sentit aquesta modalitat. TEXT DEFINITIU: Es suprimeix l’apartat 5 de l’article 9è - Article 12è. Sobre la comissió permanent

Es proposa eliminar de la composició de la comissió permanent el regidor d’Educació. S’accepta tenint en compte que la seva representació no es considera necessària en una comissió d’aquesta tipologia. També s’accepta la proposta de fer referència a la conveniència d’afavorir la diversitat dins la comissió. TEXT DEFINITIU Es suprimeix epígraf 2.b) i es modifica l’anterior 2.c) que passa a ser: b) Un mínim de quatre i un màxim de sis representants de les entitats membres del Consell que treballin en l’àmbit de la solidaritat i de cooperació, a proposta de les mateixes, afavorint la representació de la diversitat d’entitats. Els representants d’entitats de la Comissió Permanent han de ser els mateixos que hi ha nomenats com a representants en el plenari del Consell.

- Article 13è. Sobre el mandat dels membres de la Comissió Permanent

Es proposa el text següent: “... cada tres anys es renovarà la meitat dels representants de les entitats, de manera que no es podrà formar part de la Comissió Permanent de manera continuada més de sis anys.”

No s’accepta aquest redactat, ja que aquest tema va ser el que va iniciar el debat sobre la modificació del Reglament i ha estat debatut en la pròpia Comissió Permanent i el Consell de Solidaritat i Cooperació. S’accepta el plantejament de que es procuri que no es renovin simultàniament tots els representants de la Comissió Permanent. TEXT DEFINITIU 3. La durada dels representants de les entitats coincidirà amb el període de cada mandat municipal. Transcorregut aquest període, els membres segueixen en funcions fins a l’efectiu nomenament dels substituts. Es permet la reelecció i es procurarà que no es renovin simultàniament tots els representants.

42

Vistes les al·legacions formulades i les valoracions i apreciacions anteriorment detallades. Vist l’art. 154.1 del TRLMRLC, els art. 82 i 88 del Reglament Orgànic Municipal (ROM), així com l’art. 20 de la Llei 23/1998, de 7 de juliol, de cooperació internacional per al desenvolupament i l’art. 1r. de la Llei del Parlament 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament. ES PROPOSA estimar parcialment les esmenes presentades per l’Oficina Antifrau de Catalunya i l’Entesa per Sabadell, incorporar-les en el text del Reglament de funcionament, elevar-lo al Ple municipal per a la seva aprovació definitiva i ordenar-ne la publicació al DOGC, al tauler d’anuncis i al web municipal.” Vist l’art. 154.1 del TRLMRLC, els art. 82 i 88 del Reglament Orgànic Municipal (ROM), així com l’art. 20 de la Llei 23/1998, de 7 de juliol, de cooperació internacional per al desenvolupament i l’art. 1r. de la Llei del Parlament 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament. Vist que de conformitat amb els articles 64 i 65 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, el 22.2.p) de la LRBRL i el 52.2.q) i 154 del TRLMRLC, així com l’art. 83 del ROM, procedeix l’aprovació definitiva del Reglament per part del Ple municipal i la seva publicació al BOP, al DOGC, al tauler d’anuncis i al web municipals. Per la qual cosa, la Comissió Informativa de l’Àrea de Presidència i Serveis a les Persones, a petició del president del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació i regidor de Drets Civils i Ciutadania, proposa al Ple l’adopció dels següents

A C O R D S

PRIMER.- Estimar parcialment les esmenes presentades per l’Oficina Antifrau de Catalunya i el Grup Municipal Entesa per Sabadell, segons l’informe emès en data 5 de març de 2013, transcrit en la part expositiva de la present resolució. SEGON.- Aprovar definitivament la modificació del Reglament de funcionament del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació, segons el text que s’adjunta. TERCER.- Donar publicitat dels acords anteriors mitjançant la publicació íntegra del Reglament al BOP, al tauler d’anuncis i al web municipals i un extracte dels acords al DOGC. QUART.- Fer constar a l’annex II del Reglament Orgànic Municipal la data i contingut de les modificacions aprovades definitivament (art. 83.3 ROM). CINQUÈ.- Donar trasllat dels anteriors acords a l’Oficina Antifrau i al Grup Municipal Entesa per Sabadell, als efectes oportuns.

43

REGLAMENT DEL CONSELL DE SOLIDARITAT I COOPERACIÓ DE LA CIUTAT DE SABADELL

ÍNDEX

PREÀMBUL

CAPITOL l: DISPOSICIONS GENERALS CAPITOL II: ORGANITZACIÓ DEL CONSELL CAPÍTOL III: DISPOSICIONS FINALS

44

PREÀMBUL

1. La Constitució Espanyola, en el seu l’article 9.2, menciona “facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social”. Així mateix l’article 23 “reconeix als ciutadans el dret fonamental a participar en els assumptes públics, així com la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural econòmic i polític”. En el mateix sentit, l'article 43 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya reconeix aquesta qüestió quan preveu que: “Foment de la participació 1. Els poders públics han de promoure la participació social en l’elaboració, la prestació i avaluació de les polítiques públiques, i també la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte al principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia.”

2. En l’àmbit local, l’article 69.1 de LRBRL i l’article 154.1 de TRLMRLC estableixen que “les corporacions locals han de facilitar la més amplia informació sobre la seva activitat i participació de tots els ciutadans en la vida local”.

3. A nivell corporatiu, el Reglament Orgànic Municipal (ROM), modificat en sessió

de Ple de l’Ajuntament de Sabadell el 29 de desembre de 1999, concretament el seu article 82, estableix que l’objecte dels consells de participació consisteix en “estimular i canalitzar la participació ciutadana i de les seves associacions en la gestió dels afers municipals, i fer possible la seva corresponsabilització en el govern municipal. Llur funció “s’adreça principalment a emetre informes de les iniciatives municipals relatives al sector que afecti el consell en qüestió i a proposar a l’Ajuntament iniciatives referents al sector d’interessos que li són propis”. L’article 88 contempla que els Consell sectorials “han d’agrupar entitats especialitzades en el sector d’activitat municipal a què correspon el consell. Aquests òrgans tenen caràcter consultiu i han de funcionar per tractar els termes de tipus general, així com també els específics, prèviament a les comissions informatives”.

4. La Llei estatal 23/1998, de 7 de juliol, de cooperació internacional per al

desenvolupament, l’article 20 estableix que “la cooperació per al desenvolupament que es realitzi des de les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals, expressió solidària de llurs respectives societats, s’inspira en els principis, objectius, i prioritats establertes a la Secció II del Capítol I del text legal esmentat.

5. La Llei del Parlament 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al

desenvolupament, en el seu article 1 estableix que el seu objecte consisteix a establir i regular el règim jurídic al qual s’ha d’ajustar l’activitat de l’Administració de la Generalitat en matèria de cooperació al desenvolupament i de solidaritat internacional, enteses com a bens públics globals en la realització de les quals s’ha compromès la societat catalana”. L’apartat segon de l’article afegeix que ”els valors, les finalitats i els principis d’aquesta Llei informen l’activitat dels ens locals de Catalunya en matèria de cooperació al desenvolupament” i que “aquesta Llei regula també les relacions de coordinació, cooperació i col·laboració entre l’Administració de la Generalitat i els ens locals en aquesta matèria, dins el respecte degut a l’autonomia local”. El Decret 139/2012, de 30 d’octubre, pel qual es regulen els òrgans de coordinació i col·laboració i els òrgans consultius que estableix la Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament: la Comissió

45

Interdepartamental de Cooperació al Desenvolupament, la Comissió de Coordinació amb els Ens Locals i el Consell de Cooperació al Desenvolupament.

6. Finalment, cal fer referència a la Llei del Parlament 21/2003, de 4 de juliol, de

foment de la Pau, que segons el seu article 1r té com a objecte “el foment de la pau, la justícia, la igualtat i l’equitat en les relacions entre persones, pobles, cultures, nacions i estats; la prevenció i la solució pacífica dels conflictes i els tensions socials, i l’enfortiment i l’arrelament de la pau i de la convivència són valors que han de guiar l’activitat de l’Administració de la Generalitat i els ens locals”. L’article 2n esmenta que ”amb la finalitat de fomentar la pau, la justícia, la igualtat i l’equitat, l’Administració de la Generalitat i els ens locals, d’acord amb les competències respectives, han d’actuar en els àmbits (...) dels drets humans i els llibertats individuals i col·lectives, la convivència ciutadana, al promoció del diàleg i la solució pacífica dels conflictes, l’ensenyament i l’educació per la pau, els mitjans de comunicació social, i el foment del desarmament global”. I l’article 8è institueix el Consell Català de Foment de la Pau definit com “ l’òrgan consultiu i de participació de la societat de Catalunya per al foment de la pau en les activitats de l’Administració de la Generalitat i dels ens locals en aquest àmbit”, adscrit a l’Agència catalana de Cooperació al Desenvolupament.

CAPITOL I: DISPOSICIONS GENERALS

Article 1r El Consell de Solidaritat i Cooperació al Desenvolupament de Sabadell és un òrgan participatiu sectorial de caràcter consultiu en totes les matèries relacionades en la promoció tant de la solidaritat com de la cooperació internacional amb els pobles o col·lectius més desfavorits econòmicament i social, creat de conformitat amb el que preveu la Llei 7/85, del 2 d’abril, reguladora de les bases de Règim Local, els articles 62 i 63 de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya i els articles 83 i següents del Reglament Orgànic Municipal. Article 2n L’objecte del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació és impulsar accions de solidaritat i cooperació i fomentar processos de participació entre els diferents actors i agents de la ciutat que treballen en temes de solidaritat i de cooperació, així com altres sectors interessats, a fi de coordinar actuacions encaminades a la defensa de la pau, els drets humans i la justícia social, aplicant polítiques que afavoreixin aconseguir els objectius del mil·lenni, posant especial atenció al desenvolupament humà sostenible, la lluita contra les desigualtats i l’eradicació de la pobresa. Les funcions del Consell de Solidaritat i Cooperació són les següents:

1. Actuar com a òrgan consultiu de l’Ajuntament de Sabadell en matèria de solidaritat i cooperació per al desenvolupament.

2. Elevar als òrgans competents de l’Ajuntament els informes, les propostes i els

estudis que elabori en aquesta matèria, dins de l’àmbit de les seves competències com a consell consultiu.

46

3. Promoure la participació dels ciutadans i ciutadanes, com també de tots els agents i actors que treballen la solidaritat i cooperació, en campanyes i altres actes de sensibilització que es duguin a terme a la ciutat.

4. Definir i presentar als òrgans competents de l’Ajuntament les propostes sobre les

línies estratègiques a seguir per al funcionament del mateix Consell.

5. Presentar al Consell Plenari els projectes de cooperació al desenvolupament i sensibilització aprovats a la convocatòria anual de subvencions de l’Ajuntament”.

6. Facilitar la incorporació d’un associacionisme actiu de joves, dones i persones

nouvingudes que treballin a favor de la inclusió, els drets civils, la solidaritat i la cooperació.

7. Participació en l’elaboració de les bases reguladores per a la concessió de

subvencions a projectes de cooperació al desenvolupament dels pobles o col·lectius més desfavorits econòmicament i social, elaborades per la Regidoria que gestioni els temes de solidaritat i cooperació.

8. Participar en el seguiment i l’avaluació de l’eficàcia amb què han estat utilitzats els

recursos assignats a cada projecte.

9. Difondre les activitats de solidaritat i cooperació que portin a terme les associacions, les entitats, l’Ajuntament o altres institucions.

10. Elaborar una memòria anual de totes les accions i projectes desenvolupats en

l’àmbit local així com el seu grau d’assoliment, en relació amb la solidaritat i la cooperació al desenvolupament.

11. Elaborar un Pla Estratègic de Solidaritat i Cooperació al Desenvolupament que

serveixi per marcar les directrius referents a la solidaritat i cooperació a la nostra ciutat.

CAPÍTOL II: ORGANITZACIÓ DEL CONSELL Article 3r El govern del Consell de Solidaritat i Cooperació s’exerceix mitjançant el Consell Plenari, la Presidència, la Comissió Permanent i les Comissions de Treball que es constitueixin.

SECCIÓ 1a: EL CONSELL PLENARI Article 4t 1. El Consell Plenari és l’òrgan màxim de presa de decisions i està format pels membres següents:

a) El president o presidenta. b) El vicepresident o vicepresidenta c) Els vocals.

47

2. Correspon la presidència del Consell a l’alcalde o alcaldessa, o al regidor o regidora en qui delegui. 3. Són vocals del Consell:

a) Un representant designat per cada grup polític, amb caràcter de regidor o regidora, amb representació a l’Ajuntament de Sabadell.

b) El tinent o tinenta d’alcalde de l’àrea municipal en la qual s’englobi la matèria de cooperació i solidaritat.

c) El regidor o regidora que ostenti la delegació en matèria d’educació, o persona en qui delegui.

d) Un representant de cada una de les entitats i associacions de la ciutat que treballin en temes de solidaritat i de cooperació a proposta d’aquestes mateixes.

e) La persona que en cada moment ostenti la responsabilitat tècnica en matèria de solidaritat i de cooperació.

f) Representants d’empreses i institucions públiques o privades, vinculades en l’àmbit de la solidaritat i de cooperació de la nostra ciutat, a proposta del president o presidenta del Consell.

4. També assistiran al Consell Plenari, amb veu però sense vot:

a) El secretari o secretària del Consell. b) Les persones tècniques del treball en aquest àmbit.

Article 5è 1. La durada del càrrec de membre del Consell coincidirà amb el període de cada mandat municipal, i es renovaran en la seva totalitat amb ocasió del canvi en la corporació municipal. 2. Es permet la reelecció del membres del Consell. 3. En el supòsit que un dels membres nomenats hagi de ser substituït sense haver esgotat el termini prefixat, per causes alienes al Consell, l’entitat corresponent ha de fer arribar per escrit a la presidència la proposta del nou representant escollit en el si de la mateixa, per tal que es pugui fer efectiu el seu nomenament. Aquest nou representant esgotarà el temps de nomenament de l’anterior. 4. Si una entitat no nomena representant al Consell, malgrat haver-li estat requerit, tant en el cas de substitucions com de renovacions per nou mandat, la condició de membre del Consell es suspendrà fins que procedeixi a la designació de representant. 5. Les entitats o associacions ciutadanes que es vegin representades en el Consell amb dret a veu i vot han d’estar constituïdes i inscrites en el Registre Municipal d’Associacions. Es vetllarà perquè la representació dels membres del Consell tendeixi a ser paritària entre homes i dones. Article 6è Els membres del Consell perden aquesta condició en els casos següents:

a) A causa de defunció o declaració legal d’absència o de mort.

48

b) Per renúncia. c) Quan perdin la condició de regidor o regidora. d) Com a resultat de proposta raonada i acord majoritari de l’organisme, entitat o

grup polític que els membres representin. e) Quan el Ple del Consell adopti acord en aquest sentit, amb el vot favorable de dos

terços dels seus membres, amb una resolució raonada i suficientment justificada en base als objectius del Consell.

Article 7è Els vocals del Consell que siguin regidors o regidores són designats per l’Ajuntament Ple a proposta dels respectius grups municipals, o per la Junta de Govern Local en cas que el Ple li hagi delegat la facultat de nomenament de representants municipals. La resta de vocals són nomenats pel Plenari del Consell, a proposta de les seves respectives representacions o, si escau, a proposta del president o presidenta del Consell. Article 8è Són funcions del Consell Plenari:

a) Fixar les línies generals d’actuació del Consell dins dels objectius previstos en aquest Reglament.

b) Fer propostes de criteris, directrius i línies d’actuació en el camp de la solidaritat i

de cooperació, a fi de consolidar una manera de treballar conjunta i al màxim de consensuada possible.

c) Exercitar el dret a la iniciativa davant l’Ajuntament de Sabadell formulant

propostes adreçades a l’adopció de mesures municipals relatives a la solidaritat i de cooperació.

d) Emetre informes a iniciativa pròpia o de l’Ajuntament, en les matèries de

competència municipal que incideixin en els àmbits de solidaritat i de cooperació.

e) Crear les comissions de treball i altres òrgans complementaris d’estudi que siguin necessaris per donar una major operativitat a les seves actuacions.

f) Aprovar la memòria anual d’activitats del Consell i el Pla d’actuació del Consell

corresponent a cada exercici.

g) Proposar l’assistència, si escau, a les sessions que així ho requereixin, a petició de la presidència o d’un terç dels membres del Consell, d’altres persones alienes a aquest, amb veu però sense vot, que facin les funcions d’assessorament en la presa d’acords.

h) Ser informat de la distribució del 0,7% dels ingressos propis del pressupost

municipal que realitza la Regidoria adreçat a l’àmbit de la solidaritat i cooperació i fer un recull de les observacions adients.

49

i) Nomenar els representants de les entitats membres del Consell que formen part de la Comissió permanent, a proposta de les mateixes entitats.

Article 9è 1. El Consell Plenari es reunirà amb caràcter ordinari un cop cada tres mesos de manera indicativa i amb caràcter extraordinari quan la presidència ho consideri necessari o ho sol·liciti per escrit la tercera part dels seus membres. 2. La convocatòria per a les sessions ordinàries s’ha de fer amb antelació mínima de 7 dies naturals i ha d’anar acompanyada de l’ordre del dia i, si escau, de la documentació pertinent. Per a les sessions extraordinàries, l’antelació mínima és de 48 hores. 3. El Consell Plenari es considera vàlidament constituït en sessió, amb l’assistència mínima d’un terç dels seus membres. 4. Els acords es prendran, en la mesura del possible, per consens. Si no és possible el consens, per majoria de vots entre els assistents. I, en cas d’empat, el vot de la presidència és de qualitat i dirimeix la igualtat. 5. Els vocals que siguin representants d’empreses i institucions públiques o privades assisteixen al Consell amb veu però sense vot. 6. Les sessions del Consell Plenari tindran caràcter públic 7. En un termini màxim de 10 dies hàbils, a comptar del següent a la data de celebració de la sessió, les actes de les sessions del Consell Plenari, tan ordinàries com extraordinàries, s’han de trametre a tots els membres del plenari. Un cop les actes siguin aprovades definitivament, es publicaran íntegrament a la pàgina web municipal, amb la finalitat de garantir-ne el lliure accés als ciutadans i ciutadanes Article 10è 1. Serà secretari o secretària del Consell Plenari el secretari general de l’Ajuntament o persona en qui aquest expressament delegui. 2. El secretari o secretària té veu però no vot en les sessions plenàries i assumeix les funcions d’assessorament i fe pública. 3. El secretari o la secretària del Consell tindrà les següents funcions :

a) L’organització administrativa del Consell. b) El registre de la correspondència i l’arxiu de la documentació que es generi en les

sessions del Plenari i de les comissions permanents. c) La tramitació de les convocatòries i els ordres del dia i la transmissió de la

documentació necessària als membres del Consell en el període establert. d) L’emissió de la corresponent acta de cada sessió del Plenari i la confecció d’un

Llibre d’Actes amb totes les que es vagin generant. e) Totes aquelles que li siguin encarregades per la presidència.

50

SECCIÓ 2a: LA PRESIDÈNCIA DEL CONSELL Article 11è 1. El president o presidenta del Consell serà l’alcalde de Sabadell, o el regidor o regidora en qui delegui. 2. El president o presidenta tindrà les funcions següents:

a) Representar el Consell b) Convocar i presidir les sessions del Consell plenari i dirigir i moderar els

debats. c) Actuar com a portaveu del Consell. d) Convocar a les reunions del Consell les persones que, encara que externes al

Consell, es consideri adients, amb veu però sense vot, a proposta de qualsevol de les parts.

e) Elevar als òrgans de l’Ajuntament de Sabadell els acords, els informes, les propostes i estudis que elabori el Consell.

f) Vetllar per l’acord més ampli en les decisions i dirimir els empats amb el vot de qualitat.

g) Ordenar l’execució dels acords presos pel Consell. h) Autoritzar totes les actes del Consell. i) Totes les altres funcions intrínseques al càrrec i les que li siguin delegades pel

Consell Plenari.

SECCIÓ 3a: LA COMISSIÓ PERMANENT Article 12è 1. Es nomenarà una Comissió Permanent encarregada, bàsicament, de preparar les sessions i de fer un seguiment del Consell Plenari. 2. Formaran part de la Comissió Permanent:

1. El president o la presidenta del Consell. 2. Els vocals següents:

a) El tinent o tinenta d’alcalde de l’àrea municipal en la qual s’englobi la matèria de

cooperació i solidaritat. b) Un mínim de quatre i un màxim de sis representants de les entitats membres del

Consell que treballin en l’àmbit de la solidaritat i de cooperació, a proposta de les mateixes, afavorint la representació de la diversitat d’entitats. Els representants d’entitats de la Comissió Permanent han de ser els mateixos que hi ha nomenats com a representants en el plenari del Consell.

c) La persona que en cada moment ostenti la responsabilitat tècnica en matèria de solidaritat i de cooperació.

3. També podran assistir a la Comissió Permanent:

a) El secretari o secretària del Consell. b) Les persones tècniques del treball en aquest àmbit.

51

Article 13è 1. La Comissió Permanent es reunirà amb caràcter ordinari un cop cada mes de manera indicativa, sempre per convocatòria de la presidència, i queda vàlidament constituïda quan hi concorrin, almenys, la meitat dels seus membres. 2. La Comissió Permanent ha de donar compte dels seus acords en la següent reunió del Consell Plenari. 3. La durada dels representants de les entitats coincidirà amb el període de cada mandat municipal. Transcorregut aquest període, els membres segueixen en funcions fins a l’efectiu nomenament dels substituts. Es permet la reelecció i es procurarà que no es renovin simultàniament tots els representants. Article 14è La Comissió Permanent té les funcions següents:

a) Preparar els ordres del dia de les sessions plenàries. b) Fer l’estudi inicial dels assumptes que hagin de ser discutits en el Plenari,

sempre que aquest ho requereixi, i fer la corresponent presentació de propostes relatives als mateixos.

c) Proposar el calendari de reunions. d) Recollir les propostes i les línies de treball aprovades pel Consell Plenari i

vetllar per la seva aplicació en els grups de treball. e) Proposar al Plenari el Pla anual d’actuació a l’inici de cada exercici. f) Preparar tots els informes i dictàmens que li siguin requerits pel Consell. g) Proposar al Plenari la Memòria anual. h) Nomenar i convocar els membres de les comissions de treball. i) Fer un seguiment de l’encàrrec formulat als grups de treball i facilitar els

mitjans materials, tècnics i d’assessorament que puguin determinar. j) Rebre els informes i les propostes sorgits del treball dels grups i elevar-les al

Consell Plenari per ser aprovades k) Fer el seguiment dels projectes relatius a la solidaritat i de cooperació. l) Estudiar i tramitar totes les qüestions que per la seva urgència no

puguin ésser tractades en Plenari ordinari ni extraordinari, i donar-ne compte a la següent sessió Plenària.

m) Totes les que li siguin encarregades pel Consell Plenari.

SECCIÓ 4a: LES COMISSIONS DE TREBALL

Article 15è 1. El Consell Plenari crearà les comissions de treball necessàries, a proposta de la presidència, o a petició d’un mínim d’un terç dels membres del Consell, a fi de fomentar la participació i d’agilitar el desenvolupament de la gestió.

52

2. Aquestes comissions resten obertes a la participació, si és necessari, de tècnics especialitzats en els temes d’estudi o treball. 3. Les comissions de treball es constitueixen a partir d’un encàrrec específic i la seva tasca finalitza un cop el Plenari considera acomplert l’objectiu que se’ls havia encomanat. 4. El nombre de membres i la composició de la Comissió és variable i adient a la tasca a realitzar, i s’ha de constituir a partir d’una proposta del Plenari del Consell. 5. Les comissions de treball han d’informar periòdicament la Comissió Permanent del desenvolupament de les seves tasques.

CAPÍTOL III: DISPOSICIONS FINALS 1. El text del Reglament entrarà en vigor un cop aprovat definitivament pel Ple de l’Ajuntament i publicat el seu text íntegre en el Diari Oficial de la Generalitat. 2. En tot allò no previst per aquest Reglament s’aplicarà el que estableixen:

• La Llei 7/1985, del 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.

• El Decret Legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

• El Reglament Orgànic Municipal (ROM), aprovat pel Ple de l’Ajuntament de

Sabadell en sessió del dia 30-06-1998.

Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Carné, que diu, bé, des de Drets Civils i Ciutadania avui portem a aprovació definitiva, la modificació del Reglament de Funcionament del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació i la resolució de les esmenes presentades. Cal comentar que ara quasi fa un any, es va plantejar la necessitat de revisar el Reglament del Consell, inicialment per la idoneïtat d’adaptar el mandat dels membres de la Comissió Permanent de manera coincident amb el mandat municipal ja que el termini de dos anys renovables s’havia demostrat insuficient. Amb aquest plantejament inicial, es va iniciar un procés de modificació, que es va ampliar a tots els aspectes necessaris que poguessin millorar el Consell, després d’un temps suficient de funcionament del mateix. Un cop aprovada la proposta inicial pel Ple, es va obrir el període d’al·legacions, i van ser dues les entitats que van presentar al·legacions, l’Oficina Antifrau de Catalunya, que presenta al·legacions genèriques lligades a la transparència de l’òrgan de participació, i el grup municipal de l’Entesa, que va presentar 11 esmenes, de diversa naturalesa, en diversos punts del reglament. En relació amb les esmenes presentades per l’Oficin a Antifrau, cal assenyalar que s’accepten totes menys una; s’accepta incloure un p reàmbul amb les referències normatives al respecte, incloure en el reglament qu e els plenaris del Consell són

53

de caràcter públic, i que les actes definitives es publiquin; no s’accepta la petició que es publiquin les actes provisionals, ja que aqu estes es consideren encara susceptibles de revisió per part dels components de l Consell. En relació amb les esmenes presentades pel grup municipal de l’Entesa, en són 11, de les quals una no s’accepta, dues parcialment, i, la resta, que en són 8, s’accepten i s’incorporen. S’incorporen les esmenes en referència a incloure com a funcions del Consell les següents: impulsar accions de solidaritat, definir les línies estratègiques de la política de solidaritat, i difondre les activitats de solidaritat; però, no s’accepta que l’objecte del Consell sigui gestionar les accions de solidaritat, ja que d’acord amb el ROM i altra normativa aplicable, la gestió correspon a l’Ajuntament, i els Consells són òrgans consultius. Per altra part, s’accepten les esmenes: la de major justificació per perdre la condició de vocal del Consell, treure el vot ponderat dels grups municipals al Consell ja que al ser òrgan consultiu no té sentit, alguns canvis de representants municipals a la Permanent, afavorir la diversitat de la Comissió Permanent, i afegir que no es renovin simultàniament tots els membres de la Comissió Permanent. Cal esmentar que tant la proposta de modificació inicial, com les esmenes rebudes, creiem que milloren el Reglament de Funcionament, i ens permeten comptar amb un reglament més adaptat a la realitat que hem anat veient els darrers anys, des de la seva constitució, i ens permeten avançar en un òrgan de participació que per nosaltres, i creiem que també per les entitats, ens serveix per treballar plegats en favor de la solidaritat i la cooperació. Per aquestes raons, els sol·licito el seu vot favorable per a aquest dictamen. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, bé, hem de començar aquesta intervenció recordant que el Consell de Solidaritat i Cooperació no representa el model de cooperació que des de l’Entesa per Sabadell volíem per a la ciutat, que no era un altre que el de la Fundació Sabadell Solidari, que vostès van desmantellar, precisament, per retirar la capacitat de gestió d’un espai que no controlaven directament. Tanmateix, des de la creació del Consell, hi hem participat activament, hem compartit debats amb les entitats que el conformen, hem presentat al·legacions per millorar el reglament, que han estat majoritàriament acceptades, i compartim també les al·legacions que ha presentat l’Oficina Antifrau, en favor de la transparència d’aquest organisme. Així, votarem a favor d’aquest reglament, que ens sembla adequat per gestionar el Consell, malgrat aquest no sigui un òrgan de gestió de la solidaritat, sinó únicament de participació. Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanim itat; aprovació obtinguda en votació ordinària.

54

4.-COMISSIÓ INFORMATIVA D'ECONOMIA I SERVEIS CENTRAL S Serveis Econòmics

11.-Aprovar el primer expedient de modificació de p ressupost de suplements, crèdits extraordinaris i transferències de crèdit a l Pressupost Prorrogat 2012 per a l'exercici 2013 de l’Ajuntament de Sabadell; ratificar la creació de les partides pressupostàries aprovades per decret númer o 708 de data 24 de gener de 2013; i ratificar les modificacions pressuposta ries aprovades pel Consell Rector dels organismes Autònoms Agència Tributària de Sabadell, Informàtica Ajuntament de Sabadell i Museus i Arxiu Històric de Sabadell.

ATÈS que des de diversos departaments municipals han proposat transferències de crèdit internes entre partides de despesa amb diferent àrea de despesa per import de 1.310.077,75 €. ATÈS que per decret de regidor de 24 de gener de 2013 amb el número 708 s’aprovà l’expedient número 1 de la modificació del pressupost prorrogat 2012 per l’exercici del 2013 de l’Ajuntament on, entre altres, es van crear les partides pressupostàries 324/9204E/20300 i 254/3200A/77000 que cal ratificar pel Ple. ATÈS que els organismes autònoms locals de Museus i Arxiu Històric de Sabadell (OAMA), Informàtica Ajuntament de Sabadell (IAS) i l’ Agencia Tributaria de Sabadell presenten a la aprovació d’aquest Ple els expedients de modificacions de pressupost prèviament aprovats pels seus respectius òrgans de govern. Vist el que disposa des de l’article 177 fins a l’article 182 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Hisendes Locals. Vist l'informe de la Intervenció General de data 22 de març de 2013 de conformitat amb el TRLRHL Vist l'informe de la Intervenció General de data 22 de març de 2013 de conformitat amb LOEPSF

Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea de Serveis Centrals, a petició de la Tinenta d’Alcalde de l’Àrea d’Economia i Serveis Centrals, proposa al Ple l’adopció dels següents: A C O R D S Primer.- Aprovar el primer expedient de modificació de pressupost de suplements i transferències de crèdit al Pressupost Prorrogat 2012 per l’exercici 2013 de l’Ajuntament de Sabadell conforme l’annex número 1 adjunt i que inclou:

• Transferències de crèdit internes entre aplicacions pressupostàries de despesa amb diferent àrea de despesa per un import de euros1.310.077,75 (un milió tres-cents deu mil setanta-set amb setanta-cinc euros).

Segon.- Ratificar la creació de les partides pressupostàries 324/9204E/20300 i 254/3200A/77000 de l’expedient número 1 de la modificació del pressupost prorrogat

55

2012 per l’exercici del 2013 de l’Ajuntament aprovades per decret de regidor de 24 de gener de 2013 amb el número 708.

Tercer.- Aprovar l’expedient de modificació número 1 del pressupost prorrogat 2012 per l’exercici de 2013 de l’Organisme Autònom Agència Tributària de Sabadell on se creen i es declaren ampliable les partides detallades a continuació i d’acord detall annex 2: Pressupost d’Ingressos: 83000 Reintegraments de préstecs de fora del Sector Públic Pressupost de Despeses: 83000 Bestretes a treballadors

Quart.- Aprovar l’expedient de modificació número 1 del pressupost prorrogat 2012 per l’exercici de 2013 de l’Organisme Autònom Informàtica Ajuntament de Sabadell on se creen i es declaren ampliable les partides detallades a continuació i d’acord detall annex 3: Pressupost d’Ingressos: 83000 Reintegraments de préstecs de fora del Sector Públic Pressupost de Despeses: 83000 Bestretes a treballadors

Cinquè.- Aprovar l’expedient de modificació número 2 del pressupost prorrogat 2012 per l’exercici de 2013 de l’Organisme Autònom Local Museus i Arxiu Històric de Sabadell on se creen i es declaren ampliable les partides detallades a continuació: Pressupost d’Ingressos: 83000 Reintegraments de préstecs de fora del Sector Públic Pressupost de Despeses: 83000 Bestretes a treballadors I es donen de baixa les següents i d’acord detall annex 4: INGRESSOS: 40000 Aportació Municipal -172.314,40 DESPESES: 253.3320C.13002 Altres retribucions -75.334,00 253.3330A.13002 Altres retribucions -46.680,87 253.3320C.16000 Seguretat Social -12.114,46 253.3330A.16000 Seguretat Social -7.134,07 253.3300C.22002 Material informàtic no inventariable -982,50 253.3330A.22300 Transports -843,60 253.3330A.2260202 Publicacions -11.444,00 253.3330A.22609 Activitats exposicions -12.000,00 253.3300C.22699 Altres despeses diverses -3.900,00 253.3320C.22799 Altres treballs tècnics -1.880,90 Sis.- Exposar aquest expedient al públic en la forma i terminis que estableixen els arts. 169, i 170 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Hisendes Locals, i considerar-lo definitivament aprovat si no es presenten reclamacions. Setè.- Facultar a l’Alcalde President o regidor en què delegui o tingui delegat per a la signatura de tots els documents que fossin necessaris per a l’efectivitat dels acords precedents.

56

Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Burgués, que diu, portem a aprovació diferents modificacions del pressupost prorrogat del 2012 per a l’exercici 2013 de l’Ajuntament de Sabadell i dels seus Organismes Autònoms. Com tots vostès saben, al llarg del darrer trimestre del 2012 es va aprovar inicialment un pressupost per a l’exercici del 2013; i en el període d’exposició pública, es van presentar al·legacions, per part d’algun grup municipal; fruit de l’estudi de dites al·legacions, es van proposar modificacions al projecte inicial de pressupost, que es van informar i discutir a la comissió informativa corresponent. No obstant, la proposta de pressupost definitiu no va ser aprovada pel Ple i, per tant, es va prorrogar el pressupost del 2012; la proposta però del pressupost definitiu per al 2013, no aprovada finalment, ens ha servit de guia, per ajustar el pressupost prorrogat a les seves previsions. Això ha estat possible, entre altres motius, perquè les previsions totals de despesa per l’any 2013 eren inferiors a les de l’any 2102, si bé a nivell de partides pressupostàries, algunes podien tenir unes previsions pressupostàries més elevades. Aquests ajustos de les consignacions de despesa, majoritàriament s’han fet mitjançant transferències entre partides pressupostàries de la mateixa àrea de despesa; en aquest cas, vostès saben que la normativa vigent permet que es facin mitjançant decret del regidor competent. No obstant això, han quedat algunes transferències entre partides, però de diferents àrees pressupostaries, que la seva aprovació és competència del Ple municipal; aquestes transferències de las que té el Ple plena competència, són les que avui es porten per a la seva aprovació; alhora, es proposa crear algunes partides al Capítol 1, per poder imputar les nòmines. Aquestes propostes sumen aproximadament un import de 1,3 milions d’ euros, i el destí d’aquestes transferències es el següent : Transferències corrents i de capital a la TUS 996.456 € Centre d’Empreses de Can Roqueta 300.000 € Consums (aigua, gas, electricitat) 13.360 € Partides de Capítol 1 260 € Per altra banda, també es proposa la ratificació de la creació de dues partides pressupostàries, que en el seu moment es van fer per decret, perquè era urgent la seva creació, i que corresponen a la compra d’equips multifuncionals per a diferents dependències municipals, així com a l’aportació per a l’Escola Xalest. Totes aquestes modificacions de transferències entre partides pressupostàries fa que el total del pressupost es mantingui inalterable. Finalment s’aproven modificacions pressupostaries de l’OAMA, d’ATSA i de l’IAS, que prèviament ja han estat aprovades per els seus Consells Rectors. Sotmès el dictamen a votació ordinària, és aprovat , amb 13 vots a favor, del grup municipal del PSC; 2 vots en contra del grup m unicipal d'EpS; i 12 abstencions dels grups municipals de CiU, PP, ICV i EUiA.

57

Recursos Humans

12.-Aprovar la modificació de la relació de llocs d e treball de l'Ajuntament de Sabadell per a l'exercici 2013.

Vista la relació de llocs de treball de l’Ajuntament corresponent a l’exercici 2013, aprovada per acord plenari del 6 de novembre de 2012, i modificada posteriorment per acord plenari del 5 de febrer de 2013. Vist l’informe jurídic emès pel Servei de Recursos Humans. Vist que l’article 31.3 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, disposa que la modificació de la relació de llocs de treball, en el supòsit a què es refereix l’article 27.1 d’aquest Reglament, s’ha de justificar mitjançant la memòria que acrediti les circumstàncies de l’article 27.2 d’aquest Reglament i, si s’escau, la definició dels llocs de què es tracti. Vist l’article 32.1 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, en el qual es disposa que el Ple és l’òrgan competent per aprovar la relació de llocs de treball i les modificacions que es produeixin. Per tot això, en virtut de les atribucions que tinc conferides, proposo al Ple l’adopció dels següents

A C O R D S Primer .- Modificar la relació de llocs de treball de la corporació per a l’exercici 2013, aprovada per acord plenari de data 6 de novembre de 2012, i modificada posteriorment per acord plenari del 5 de febrer de 2013, de conformitat amb l’Annex I, i amb l’informe emès pel Servei de Recursos Humans, el qual s’adjunta al present acord a tots els efectes legals. Segon .- Imputar la despesa amb càrrec a les partides corresponents del pressupost vigent. Tercer .- Sotmetre a informació pública aquests acords juntament amb l'expedient per un termini de 15 dies, mitjançant l’anunci a publicar en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que els interessats puguin formular les reclamacions i al·legacions oportunes. Si no se’n presentés cap, els esmentats acords restarien definitivament aprovats sense la necessitat de fer cap acord posterior. Hi intervé l’Alcalde, que diu, bé, aquest dictamen queda retirat, Sr. Burgués, tal com heu avançat abans del Ple. Aquest punt resta retirat.

58

5.-COMISSIÓ INFORMATIVA D'HABITATGE, URBANISME I ESP AI PÚBLIC Planificació Urbanística

13.-Aprovar inicialment la Modificació puntual del Pla general municipal d'ordenació de Sabadell a l'àmbit del Despatx Corom ines, exp.: MPG-95.

Atesa la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del Despatx Coromines (exp.: MPG-95), promogut per l’Ajuntament de Sabadell a instàncies de la mercantil Administración Bernal, SL, com a propietària dels sòls inclosos en l’àmbit de la Modificació. Atès que a l’àmbit és d’aplicació el Text refós del Pla general municipal d'ordenació de Sabadell, aprovat definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat en data 31 de juliol de 2000 i publicat al DOGC de data 2 d’octubre de 2000, així com els instruments de planejament següents: el Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell per a determinats elements protegits pel Pla especial de protecció del patrimoni de Sabadell, aprovat definitivament el 19 d’abril del 2011 (DOGC 04.05.2011); el Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell per a la regulació dels usos comercials, aprovat definitivament en data 10 de gener de 2012 (DOGC 07.02.2012); el Pla especial de protecció del patrimoni de Sabadell, aprovat definitivament en data 24 de gener de 2008 (DOGC 17.09.2008); el Text refós del Pla especial d’intervenció en el paisatge urbà, aprovat definitivament en data 22 de febrer de 2007 (DOGC 03.05.2007). Atès que la Modificació té per objecte garantir la compatibilitat de les condicions de protecció arquitectòniques definides pel Pla especial de protecció del patrimoni de Sabadell amb l’ordenació de l’edificabilitat prevista pel planejament vigent, portant a terme una nova ordenació que resolgui les particularitats de les edificacions del conjunt de Despatx Coromines. Atès que aquest objectiu comporta, per a l'àmbit definit, la modificació de normes bàsiques del Pla general, de conformitat amb els articles 6 i 10 de les Normes urbanístiques del Pla general, procedeix la seva modificació. Atès que, d’acord amb l’article 10 de les Normes urbanístiques esmentades, en qualsevol moment es poden modificar els diferents elements i determinacions del Pla general, els quals s’han d’ajustar al que estableix la legislació urbanística vigent. Atès que l’article 96 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012 de 22 de febrer, disposa que les modificacions de qualsevol dels elements d'una figura de planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la formació. Atès que aquesta Modificació té origen en el conveni urbanístic subscrit entre l’Ajuntament de Sabadell i la mercantil Administración Bernal, SL, el qual és objecte de tramitació simultània amb aquesta Modificació, i que un cop aprovat i subscrit per ambdues parts quedarà incorporat a la Modificació puntual.

59

Atès que l’informe tècnic, que a continuació es transcriu, emès pels Serveis Tècnics de la Secció de Planejament d’aquest Ajuntament, en data 20 de març de 2013, informa favorablement el contingut de la Modificació: “ 1. ANTECEDENTS En data 19 d’abril de 2011 (DOGC 4.05.2011) es va aprovar definitivament una Modificació puntual del Pla general per a determinats elements protegits (MPG-55) que va resoldre la vinculació singular del Despatx Coromines entre les determinacions de protecció que estableix el Pla especial de protecció del patrimoni de Sabadell (PEPPS) i l’aprofitament atorgat pel Pla general. Tant és així que aquella Modificació puntual del Pla general MPG-55) va establir una ordenació de volums en la parcel·la del Despatx Coromines i parcel·la veïna, que fa possible materialitzar l’aprofitament concretat pel Pla general. Amb posterioritat, s’elabora un avantprojecte arquitectònic del conjunt per tal de fer compatible les activitats i els habitatges, comprovant-se de l’existència espais situats en la planta baixa dels edificis amb protecció volumètrica, que no disposen de l’alçada suficient per poder ubicar determinades activitats i el programa funcional d’habitatge. L’avantprojecte va ser exposat en la sessió de la Taula del Patrimoni de Sabadell, celebrada el dia 11 d’octubre de 2012, on es va considerar detingudament la proposta volumètrica i de intervenció, en especial de com els elements protegits de reconeixement s’integren amb les edificacions a conservar i les de nova construcció. Aquesta exposició, fruit de l’avantprojecte que forma part de l’estudi històric artístic, va ésser valorada positivament pels membres de la Taula de Patrimoni. 2. PLANEJAMENT VIGENT És el Pla general municipal d’ordenació de Sabadell, Text refós aprovat definitivament el 31 de juliol de 2000 (Exp.: MPG-8TR), i publicat l’acord d’aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 2 d’octubre de 2000. També són d’aplicació les figures de planejament, aprovades amb posterioritat, que desenvolupen o modifiquen el Pla general. Són les següents: Pla especial de protecció del patrimoni de Sabadell (PEPPS) (PE-47), aprovat definitivament per la CTUB en data 24 de gener de 2008. (DOGC 17.09.2008) Text refós del Pla especial d'intervenció en el paisatge urbà (PE-51TR) aprovat definitivament per la CTUB en data 22 de febrer de 2007 (DOGC 03.05.07) Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal d'ordenació de Sabadell per a determinats elements protegits pel PEPPS (MPG-55), aprovat definitivament per la CTUB en data 19 d’abril de 2011 (DOGC 04.05.2011). Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell per a la regulació dels usos comercials (MPG-79) aprovat definitivament per la CTUB en data 10 de gener de 2012 (DOGC 07.02.2012) 3. CONVENI URBANÍSTIC Cal dir que la proposta d’actuació urbanística bé determinada per un conveni urbanístic que es tramitarà simultàniament amb la Modificació de pla, i on s’acorda, entre d’altres, el període de la tramitació d’aquesta Modificació puntual del Pla general així com les determinacions d’ordenació volumètrica que necessariament haurà de contenir.

60

4. OBJECTE DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL L’objecte de la Modificació puntual del Pla general és compatibilitzar les condicions de protecció arquitectòniques definides pel PEPPS amb l’ordenació de l’edificabilitat prevista pel planejament vigent, portant a terme una nova ordenació que resolgui les particularitats de les edificacions del conjunt del Despatx Coromines. 5. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA La fitxa núm.156 de la MPG 55 defineix una ordenació de volums de conformitat amb la protecció conferida pel PEPPS a la finca del Despatx Coromines. Aquesta nova Modificació puntual manté l’ordenació assenyalada per la fitxa, pel que fa a ocupació en planta, no obstant això, varia parcialment l’ordenació amb la finalitat de resoldre els particularismes de l’edificació existent amb el sostre edificable assignat. L’avantprojecte arquitectònic del conjunt Despatx Coromines, resolt la interacció entre les edificacions que el PEPPS determina com a intervencions de conservació amb les intervencions de reconeixement, a partir d’un estudi històric artístic del conjunt. L’avantprojecte del conjunt arquitectònic valora quins són els espais situats en la planta baixa dels edificis protegits que no disposen de l’alçada suficient per poder ubicar determinades activitats, així com els espais situats en plantes pis que no disposen de l’alçada mínima requerida pel planejament destinades a habitatge, proposant una solució arquitectònica que interactua entre els diferents cossos d’edificació i de les plantes de la volumetria (soterrània, baixa i pis) i definint les seves alçades. La proposta arquitectònica queda recollida en la volumetria proposada per la Modificació del Pla. En concret regula els següents paràmetres urbanístics:

• Defineix l’alçada mínima de 2,50 m per a la plantes baixa i pis existents en les edificacions protegides. Aquesta alçada permet assolir el programa funcional de l’habitatge en el cos edificable de planta pis, així com les activitats que, en funció de les situacions relatives previstes pel Pla general, puguin situar-se en planta soterrani (la qual queda situada per sota dels 60 cm en relació a la rasant del vial).

• Determina el sostre edificable i la localització de la planta sotacoberta en

l’edificació de nova construcció. En concret 92 m2 de superfície de sostre, el càlcul del qual queda justificat en la memòria a partir dels valors utilitzats en la Modificació de Pla (MPG-55).

• Estableix la localització de la connectivitat de les plantes en soterrani destinades

a l’aparcament, determinant-se que l’accés rodat només es podrà dur a terme mitjançant la connexió amb l’edificació veïna que té façana al carrer de Torras i Bages.

La proposta volumètrica de la Modificació puntual del Pla general no té incidència en l’assolellament de les finques veïnes i garanteix l’hora de sol entre les deu i les catorze hores del dia 21 de desembre que estableix de manera preceptiva les normes urbanístiques del Pla general. 6. CONCLUSIÓ Per tot el que s’ha exposat anteriorment i, atès que el document redactat compleix les determinacions de la legislació vigent, s’informa favorablement per a la seva tramitació.”

61

Atès que l'informe jurídic emès pels Serveis Jurídics de la Secció de Planejament d’aquest Ajuntament, en data 21 de març de 2013, informa favorablement l’aprovació inicial de la Modificació, amb el contingut següent: “ 1. ÀMBIT Aquesta Modificació puntual afecta a les finques amb front al carrer de Sant Feliu, 10-14, juntament amb la finca situada a la Plaça del Gas, 3, ambdues confrontants. Aquestes finques constitueixen la unitat definida en el Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell per a determinats elements protegits pel PEPPS (exp.: MPG-55), com a element 156 i coneguda com a Despatx Coromines. 2. PROMOCIÓ El promotor d’aquesta Modificació puntual del Pla general és l’Ajuntament de Sabadell, a instàncies d’ADMINISTRACIÓN BERNAL SL, propietària dels sòls inclosos en l’àmbit de la Modificació. 3. PLANEJAMENT VIGENT El planejament vigent a l’àmbit de la Modificació és el següent:

a) El Pla general municipal d’ordenació de Sabadell, Text refós aprovat definitivament el 31 de juliol de 2000 (Exp.: MPG-8TR), i publicat l’acord d’aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 2 d’octubre de 2000.

b) El Pla especial de protecció del patrimoni de Sabadell (PEPPS) (PE-47), aprovat definitivament per la CTUB en data 24 de gener de 2008. (DOGC 17.09.2008).

c) El Text refós del Pla especial d'intervenció en el paisatge urbà (PE-51TR) aprovat definitivament per la CTUB en data 22 de febrer de 2007 (DOGC 03.05.07).

d) El Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal d'ordenació de Sabadell per a determinats elements protegits pel PEPPS (MPG-55), aprovat definitivament per la CTUB en data 19 d’abril de 2011 (DOGC 04.05.2011)

e) El Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell per a la regulació dels usos comercials (MPG-79) aprovat definitivament per la CTUB en data 10 de gener de 2012 (DOGC 07.02.2012)

4. TRAMITACIÓ I EXPOSICIÓ PÚBLICA DEL CONVENI AMB ADMINISTRACIÓN BERNAL La finca emplaçada al carrer de Sant Feliu 10-14 va ser inclosa en la fitxa número 156 del Pla especial de patrimoni de Sabadell (PE-47, PEPPS), extrem que va comportar la protecció de determinats elements. Tanmateix, l’aprovació definitiva del PEPPS va excloure determinades fitxes, entre elles, la fitxa número 156 “Despatx Coromines” al considerar que la seva regulació implicava una vinculació singular en relació a l’ordenació prevista en el Text refós del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell (PGMOS). Per tal de resoldre la vinculació singular dels edificis afectats, i permetre compatibilitzar l’aprofitament atorgat pel planejament vigent amb les condicions de protecció establertes pel PEPPS, es va tramitar la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell per a determinats elements protegits pel PEPPS (MPG-55). Tanmateix, en opinió de la mercantil Administración Bernal, SL, la MPG-55 donava una insuficient solució volumètrica del conjunt del Despatx Coromines, que no

62

permetia compatibilitzar la protecció atorgada pel PEPPS amb la materialització de l’aprofitament previst pel PGMOS. Situació que va propiciar la interposició d’un recurs contenciós administratiu contra l’aprovació definitiva de la MPG-55, per part de la mercantil Administración Bernal, SL. Per tal d’aconseguir la viabilitat de la implantació dels usos admesos pel PGMOS en la totalitat dels espais existents en l’edifici, s’ha proposat una nova ordenació que, al mateix temps, garanteix la compatibilitat entre l’aprofitament atorgat pel PGMOS i la protecció de l’element, de conformitat amb el PEPPS. Extrems que s’han convingut en el conveni urbanístic que és objecte d’aprovació, en unitat d’acte amb l’aprovació inicial de la Modificació puntual, i que dona origen a aquesta. Com a conseqüència, i prenent en consideració el marc normatiu d’aplicació, en concret a tenor dels articles 104 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, modificat per la Llei 3/2012 de 22 de febrer, així com els articles 25 i 26 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, que aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, el Conveni un cop aprovat i subscrit per ambdues parts, quedarà incorporat a la Modificació puntual, i posteriorment es sotmetrà, juntament amb la Modificació, a informació pública pel termini d’un mes. 5. PROCEDÈNCIA I OBJECTIU DE LA MODIFICACIÓ A tenor dels acords adoptats en el Conveni, i en concret atenent a la necessitat de compatibilitzar, en el conjunt del Despatx Coromines, la protecció atorgada pel PEPPS i l’aprofitament reconegut en el PGMOS, procedeix la tramitació d’aquesta Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del Despatx Coromines. Essent l’objecte de la Modificació puntual del Pla general garantir la compatibilitat de les condicions de protecció arquitectòniques definides pel Pla especial de protecció del patrimoni de Sabadell amb l’ordenació de l’edificabilitat prevista pel planejament vigent, portant a terme una nova ordenació que resolgui les particularitats de les edificacions del conjunt del Despatx Coromines. L’instrument objecte d’aquest informe comporta la modificació de preceptes del Text refós del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell que tenen un caràcter normatiu tant bàsic com complementari. És per això que, conforme al grau de vinculació normativa definit per l’article 6 de les normes urbanístiques del Text refós del Pla general i a les condicions que han de complir les modificacions del planejament recollides per l’article 10 de les mateixes normes, procedeix la tramitació de la pertinent Modificació puntual del Pla general, de conformitat amb les determinacions de l’article 96 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012 de 22 de febrer.

6. PROPOSTA Atès que la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del Despatx Coromines compleix amb el marc normatiu vigent, vist l’informe tècnic favorable emès pels Serveis Tècnics de la Secció de Planejament amb data 20 de març de 2013, es proposa que el Ple, previs els tràmits administratius oportuns, adopti els acords següents:

63

“PRIMER.- Aprovar el contingut i posterior signatura del “Conveni urbanístic per a la redacció d’una Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació urbanística de Sabadell en relació amb “El Despatx Coromines””. SEGON.- Trametre una còpia de l’esmentat Conveni urbanístic al Departament de Territori i Sostenibilitat en el termini d’un mes des de llur aprovació, perquè sigui inserit en la secció de convenis urbanístics de l’Administració de la Generalitat, de conformitat amb l’article 104 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, modificat per la Llei 3/2012 de 22 de febrer.

TERCER.- Aprovar inicialment la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del Despatx Coromines (exp.: MPG-95). QUART.- Sotmetre aquests acords a informació pública pel termini d’UN MES mitjançant la publicació d’un edicte al Butlletí Oficial de la Província i al Diari de Sabadell. Durant aquest termini, el conveni urbanístic, l’expedient i la documentació del Projecte estaran a disposició de qui vulgui examinar-los, i es podran deduir les al·legacions que es considerin pertinents. CINQUÈ.- Sol·licitar, en el marc del tràmit d’informació pública, i de conformitat amb l’article 85.5 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012 de 22 de febrer, informe sectorial a la Direcció General del Patrimoni Cultural. SISÈ.- Facultar el tinent d’alcalde d’Urbanisme perquè subscrigui els documents necessaris per a la formalització dels precedents acords.””

Vist el que disposa l’article 85 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012 de 22 de febrer, per remissió de l'article 96 del mateix text normatiu, correspon a l’Ajuntament l’aprovació inicial de la Modificació puntual del PGMOS, la qual, un cop aprovada inicialment, s’ha de sotmetre a informació pública pel termini d'un mes. Vist el que disposen els articles 104 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, modificat per la Llei 3/2012 de 22 de febrer, així com els articles 25 i 26 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, que aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, el Conveni un cop aprovat i subscrit per ambdues parts, quedarà incorporat a la Modificació puntual. Vist el contingut dels preceptes aplicables del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012 de 22 de febrer, de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i altra normativa de vigent aplicació. Per la qual cosa, la Comissió Informativa de l’Àrea d’Habitatge, Urbanisme i Espai Públic, a petició de la Regidoria d’Urbanisme, proposa al Ple l’adopció dels següents:

A C O R D S PRIMER.- Aprovar el contingut i posterior signatura del “Conveni urbanístic per a la redacció d’una Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació urbanística de Sabadell en relació amb “El Despatx Coromines””.

64

SEGON.- Trametre una còpia de l’esmentat Conveni urbanístic al Departament de Territori i Sostenibilitat en el termini d’un mes des de llur aprovació, perquè sigui inserit en la secció de convenis urbanístics de l’Administració de la Generalitat, de conformitat amb l’article 104 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, modificat per la Llei 3/2012 de 22 de febrer. TERCER.- Aprovar inicialment la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del Despatx Coromines (exp.: MPG-95). QUART.- Sotmetre aquests acords a informació pública pel termini d’UN MES mitjançant la publicació d’un edicte al Butlletí Oficial de la Província i al Diari de Sabadell. Durant aquest termini, el conveni urbanístic, l’expedient i la documentació del Projecte estaran a disposició de qui vulgui examinar-los, i es podran deduir les al·legacions que es considerin pertinents. CINQUÈ.- Sol·licitar, en el marc del tràmit d’informació pública, i de conformitat amb l’article 85.5 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012 de 22 de febrer, informe sectorial a la Direcció General del Patrimoni Cultural. SISÈ.- Facultar el tinent d’alcalde d’Urbanisme perquè subscrigui els documents necessaris per a la formalització dels precedents acords. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Ayuso, que diu, es porta a l’aprovació del Ple, l’aprovació inicial d’una modificació puntual del Pla General d’Ordenació de Sabadell, en concret en l’àmbit del Despatx Coromines; és la modificació de Pla General número 95. El Despatx Coromines s’insereix en les determinacions de protecció que estableix el Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell, i, aquesta modificació puntual, o modificació puntual del Pla General número 55, que és la va fer aquesta determinació, va establir una ordenació de volums en la parcel·la del Despatx Coromines i en la parcel·la veïna; fruit d’aquesta determinació, es va haver de redactar un avantprojecte arquitectònic, un avantprojecte que es va exposar en la sessió de la Taula del Patrimoni de Sabadell de data 11 d’octubre de 2012, i que va ser valorat positivament pels membres d’aquesta comissió, més concretament, per la Taula del Patrimoni. Quin és l’objectiu final, diríem, d’aquesta modificació puntual?; fonamentalment, garantir la compatibilitat entre les condicions de protecció arquitectòniques definides pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell, i l’ordenació d’edificabilitat prevista pel planejament vigent, amb la conseqüència de que es portava a terme una nova ordenació volumètrica que resolgués les particularitats d’aquest conjunt del Despatx Coromines. Quines són les propostes de l’ordenació?; a grans trets, a traç molt gruixut, doncs definir per una banda les alçades mínimes de les plantes de les edificacions protegides que permetessin assolir el programa tant de l’àmbit d’habitatge així com el de les activitats, així com el sostre edificable, i la localització de la planta sotacoberta en l’edificació de nova construcció. Per altra banda, establir la localització de la connectivitat amb l’edificació veïna, són dues finques, situada al carrer de Torres i Bages, i les plantes soterrani destinades en aquest cas a aparcament.

65

Tot aquest procés va donar lloc, després de diferents tràmits jurídic-administratius, a un conveni que també es porta a aprovació i que s’adjunta al present dictamen, pel qual s’arribaven als acords oportuns per tirar endavant aquest projecte. Entenem que, evidentment a part de totes aquestes qüestions de caràcter eminentment tècnic, i de tot el procediment, i del procés, doncs, de trametre el conveni urbanístic al Departament de Territori i Sostenibilitat, bé, de totes les conseqüències, però que, en definitiva, dotaríem aquest àmbit, aquest àmbit del Despatx Coromines, per una banda del respecte al PEPPS, i per altra banda garantir, en aquest cas, els desenvolupaments previstos en el planejament vigent. Hi intervé el regidor del grup municipal d’ICV, Sr. Marlés, que diu, pel que hem anat veient en les comissions informatives, tenim al davant un projecte concret, interessant, de renovació d’un complex d’edificis de finals del 1950, un despatx fruit d’aquell predomini industrial tèxtil que teníem a la nostra ciutat. És un espai del Patrimoni Arquitectònic, evidentment protegit, dels últims que hi ha al rovell de l’ou de la ciutat; certament és un projecte que dóna la sensació de que sabrà respectar l’essència de la seva arquitectura inicial; concretament, aquest complex d’edificis està protegit pel Pla Especial del Protecció del Patrimoni, com ha dit el ponent, i que regula els aprofitaments que marca el Pla General Municipal, tot i que, com és necessari en aquesta tipologia d’edificis protegits, cal de la seva modificació puntual. Per tant, en coherència amb la nostra línia d’actuació habitual en casos com aquest, ens abstindrem en aquesta aprovació inicial, i valorarem les esmenes que es puguin fer durant el període d’exposició pública; no descartem la possibilitat que un cop estudiat el projecte pels nostres assessors urbanístics, presentar-hi també, si s’escau, al·legacions. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, doncs, porten a aprovació inicial una nova modificació de Pla General que ens presenta molts dubtes. En primer lloc, no compartim que incloguin en el mateix dictamen dues tramitacions que seria més correcte que es fessin per separat, l’aprovació d’un conveni urbanístic, que el ponent em sembla que ni tan sols ha mencionat, i l’inici de la tramitació de la pròpia modificació de Pla General, que modifica l’ordenació volumètrica; per fer aquesta modificació de Pla General, és imprescindible el conveni, no ho haurien de barrejar, com ho fan. D’altra banda, el propi conveni, és més aviat pobre, pràcticament es limita a comprometre l’Ajuntament a impulsar la modificació de Pla, i si la propietat retira la demanda judicial, perdó, si la propietat retira la demanda i el contenciós administratiu interposat contra el Text Refós del PEPPS; un contenciós i unes al·legacions que, per cert, també desconeixem, perquè no formen part de l’expedient. Tenim també dubtes sobre si el propietari de les dues finques afectades té dret a exigir compensacions, tenint en compte que va adquirir el Despatx Coromines l’any 2009, quan ja era un element protegit.

66

Sobre el fet, que també tenim dubtes, sobre el fet que enlloc s’expliqui que s’autoritza a construir en un pati no edificable, o, sobre com es farà la connexió de l’accés rodat amb el carrer de Torres i Bages, tal com diu la memòria, però sense aportar cap concreció, cap plànol, o cap informe, per explicar com travessaran una edificació ja existent, que no forma part d’aquesta modificació; no és, tant el Despatx Coromines, com la Casa Brujas, no tenen, façana al carrer de Torres i Bages, han de travessar una altra propietat. En síntesi, hi ha prous dubtes, com perquè en aquest moment, d’aprovació inicial, no donem suport a aquest dictamen; l’estudiarem, i probablement, presentarem al·legacions. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Ayuso, que diu, entenem que aquesta proposta de modificació del Pla puntual, del Pla General, busca, persegueix, en definitiva, dues finalitats, per una banda, mantenir la protecció del Despatx Coromines, una protecció que com he dit, està emparada per la inserció en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell, i, per altra banda, garantir alhora l’ordenació de l’edificabilitat prevista pel planejament vigent, com els hi he comentat. El fet de que el conveni, que sí que he citat en la meva intervenció, expressament s’incloïa juntament amb el dictamen, no és estrany, es tracta d’una pràctica que no és estranya, i no hi ha cap obstacle, ni cap element, ni legal ni normatiu que impedeixi precisament la tramitació conjunta o paral·lela en aquest cas, del que és el conveni amb la resta del procés de la modificació puntual del Pla General. Després ha mencionat, la Sra. Domínguez, alguns aspectes a nivell més de detall, que no són ben bé així, ha parlat de la possibilitat d’edificar en el que és el pati interior del Despatx Coromines, i ben bé, en cap punt de la planificació, ni de tota la tramitació del procés, es preveu; precisament, és un dels espais que està especialment protegit; imagino que tots coneixen de quin àmbit estem parlant, és aquella edificació que està a la Plaça del Vallès, i que per tant té, just entrant per la Plaça del Vallès, justament davant del CASD ..., perdó, la Plaça del Gas, dispensin, de la Plaça del Gas, efectivament, i que és on estava el Registre de la Propietat fins fa pocs mesos, doncs, té una especial, insisteixo, una especial protecció i que, per part de l’Ajuntament hem tingut una especial cura, precisament, pel que he dit a l’inici de la meva intervenció, perquè està protegit pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni de la ciutat de Sabadell. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, bé, per una banda dir que, on, segons els plànols que hi ha a l’expedient, no així en la memòria, on no se’n parla, però sí en els plànols, on el que es fa, és edificar en el pati d’illa, no en el pati de l’edifici, sinó en el pati d’illa, vull dir, això, per començar; després, no ha fet cap comentari sobre el tema de l’aparcament, que és un dels que realment em presenta més dubtes, de com arribaran els vehicles a una propietat, travessant una altra, des d’un carrer en el que no té façana. Llavors, sobre el tema del conveni, a veure, el conveni és legal, no he dit pas que no sigui legal, el que passa és que és estrany, sí que és estrany, normalment els convenis urbanístics es tramiten per separat; però bé, en qualsevol cas, el que sí que crec que és important, és que quedi clar que aquest conveni, l’únic que fa, és dir que l’Ajuntament es compromet a fer una modificació del Pla si la propietat retira un contenciós administratiu; vull dir que, aquí, doncs, s’oblida, el fet que ens ha portat fins a aquest moment, que és que aquesta propietat, la propietat del Despatx Coromines i

67

de la Casa Brujas, va interposar un contenciós administratiu contra la modificació del Pla que s’ha mencionat abans, la MP-55 del PEPPS. Per tant, l’objectiu de la compatibilitat, que vostè ha dit, dels drets de la propietat amb la protecció del PEPPS, doncs és incorrecte intentar conveniar com es pot fer això, perquè el que no es pot fer és vulnerar l’interès general, l’interès públic, per això, doncs, estudiarem amb més detall aquest expedient, esperem que hi hagi tota la informació a disposició, i probablement, doncs, presentarem les al·legacions. Sotmès el dictamen a votació ordinària, és aprovat per majoria absoluta , amb 16 vots a favor, dels grups municipals del PSC i PP ; i 11 abstencions dels grups municipals de CiU, EpS, ICV i EUiA.

68

14.-Verificar el Text refós del Pla especial urbaní stic per a l'assignació d'usos a l'illa Casanovas, exp.: PE-113TR.

Atès que el Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 7 de febrer de 2012, va adoptar, entre d’altres, l’acord d’aprovar provisionalment el Pla especial urbanístic per a l’assignació d’usos a l’illa Casanovas al municipi de Sabadell (PE-113TR), així com de remetre’l a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona per la seva ulterior aprovació definitiva. Atès que en 19 d’abril de 2012 la Comissió Territorial d’Urbanisme va resoldre el següent: “-1. Suspendre l’aprovació definitiva del Pla especial urbanístic per a l’assignació d’usos a l’illa Casanovas, de Sabadell, promogut i tramès per l’Ajuntament, fins a la presentació d’un text refós, per duplicat, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient i degudament diligenciat, que incorpori les prescripcions següents: 1.1. Cal sol·licitar informe a la Direcció General de Comerç i a la Subdirección General de Aviación Civil del Ministerio de Fomento. 1.2. Cal preveure les reserves mínimes per a zones verdes, espais lliures públics i equipaments públics corresponents a 7,5 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre destinat a altres usos diferents al residencial, d’acord amb l’article 100.4 i a la disposició addicional segona del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la llei d’urbanisme, per les actuacions de transformació urbanística de dotació. 1.3. Cal preveure la cessió del 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic que comporta l’actuació de dotació respecte a l’aprofitament urbanístic preexistent com a conseqüència de la implantació dels nous usos compatibles, d’acord amb l’apartat quart de la disposició addicional segona del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la llei d’urbanisme. -2 (...)” Atès que envers les prescripcions imposades en l’acord adoptat per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona derivades de la consideració de l’actuació, prevista en el Pla especial, com a una actuació de transformació urbanística de dotació, l’Ajuntament de Sabadell va formular requeriment, de conformitat amb l’article 44 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Atès que el Conseller de Territori i Sostenibilitat va resoldre, en relació al requeriment formulat, amb data 26 d’octubre de 2012, publicat al DOGC de 28 de novembre de 2011, el següent : “Estimar el requeriment previ a la via contenciosa administrativa formulat per l’Ajuntament de Sabadell contra l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona de 19 d’abril de 2012, pel qual es va suspendre l’aprovació definitiva del Pla especial urbanístic per a l’assignació d’usos a l’illa Casanovas de Sabadell, i per tant: Deixar sense efecte les prescripcions 1.2 i 1.3 de l’esmentat acord.

69

(...)” Atès que amb caràcter previ a la seva sol·licitud, es van incorporar en el document del Pla especial, en concret en els articles 8 i 9, les consideracions derivades del marc normatiu d’aplicació pel que fa als aspectes relacionats amb Comerç i Aviació Civil. Extrem que ha motivat la recepció d’informe favorable al respecte, per part de la Direcció General de Comerç (registre d’entrada núm.: URB2013000469 de 25 de gener de 2013) i de la Dirección General de Aviación Civil del Ministerio de Fomento (registre d’entrada núm.: CEN2013007473 de 12 de març de 2013). Vist l’informe tècnic emès pels Serveis de la Secció de Planejament d’aquest Ajuntament, amb data 20 de març de 2013, on es constata que el Text refós elaborat amb posterioritat a l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona s’ha informat favorablement per part de la Direcció General de Comerç i la Dirección General de Aviación Civil del Ministerio de Fomento. Informe tècnic que es transcriu a continuació:

En relació al document anomenat Text refós del Pla especial per a l’assignació d’usos a l’illa Casanovas al municipi de Sabadell, s’emet el següent informe tècnic:

“1.-ÀMBIT

El text refós del Pla especial urbanístic comprèn l’illa delimitada pels carrers de: Samuntada, Miquel Servet, Güell i Ferrer i Fra Luís de León al barri de Sol i Padrís.

2.-TITULARITAT DELS SÒLS

El titular dels sòls objecte del Pla especial urbanístic és la societat Cartera Uribitarte, S.L. La parcel·la té una superfície de 6.544 m2.

3.-PROMOCIÓ DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC

La promoció del text refós del Pla és d’iniciativa pública, el promou l’Ajuntament de Sabadell, a instàncies de la societat Cartera Uribitarte, S.L, amb domicili a la ciutat de Bilbao, carrer Marques del Puerto, 4, 3er.

4.-OBJECTE DEL PLA ESPECIAL

El text refós del Pla especial urbanístic té per objecte possibilitar la reutilització de l’edificació existent mitjançant una ordenació que revaloritza les característiques de l’antic edifici industrial. El Pla especial també contempla l’ampliació dels usos compatibles admesos, prenent en consideració aquells existents en les illes industrials de l’entorn, garantint en tot moment l’ús dominant industrial.

5.-ANTECEDENTS

70

En data 7 de febrer de 2012, el Ple d’aquest Ajuntament va acordar aprovar provisionalment el Pla especial urbanístic per a l’assignació d’usos a l’illa Casanovas al municipi de Sabadell (expd. PE-113), així com remetre’l a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona per a que el conseller procedís a la seva aprovació definitiva.

En data 19 d’abril de 2012 la Comissió territorial d’urbanisme de Barcelona, va adoptar entre d’altres, l’acord següent:

“1. Suspendre l’aprovació definitiva del Pla especial urbanístic per a l’assignació d’usos a l’illa Casanovas, de Sabadell, promogut i tramès per l’Ajuntament, fins a la presentació d’un text refós, per duplicat, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient i degudament diligenciat, que incorpori les prescripcions següents:

1.1. Cal sol·licitar informe a la Direcció General de Comerç i a la Subdirección General de Aviación Civil del Ministerio de Fomento.

(...)”

6.-INTRODUCCIÓ DE LES PRESCRIPCIONS IMPOSADES

El text refós del Pla especial urbanístic redactat amb posterioritat a l’acord de la CTUB, incorpora a l’apartat 3 de l’article 8 “usos dominants i compatilbes” de la normativa, la precisió del compliment del nombre de places d’aparcament de vehicles en funció de la superfície destinada a aquest ús. També incorpora l’article 9 “servituds aeronàutiques” en què es regula la permissivitat de les actuacions de construcció i d’activitat que constitueixin un risc per les aeronaus que operen a l’aeroport de Sabadell, així com la necessitat de requerir resolució favorable prèvia a l’Agencia Estatal de Seguridad Aérea (AESA) de qualsevol nova construcció.

7.- CONCLUSIÓ

Atès que, el Text refós del Pla especial urbanístic per a l’assignació d’usos a l’illa Casanovas al municipi de Sabadell, s’ha informat positivament per la Direcció General de Comerç i per la Subdirección General de Aviación Civil del Ministerio de Fomento, s’informa favorablement per a procedir a la seva verificació en el Ple municipal.”

Vist l’informe jurídic, emès amb data 20 de març de 2013, el qual es transcriu a continuació:

“1.ANTECEDENTS

El Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 7 de febrer de 2012, va adoptar entre d’altres els següents acords:

“ PRIMER.- APROVAR l’informe individualitzat de l’al·legació presentada en el marc del tràmit d’informació pública del Pla especial, així com la proposta continguda en aquest en el sentit de desestimar les consideracions efectuades.

71

SEGON.- APROVAR PROVISIONALMENT, el Pla especial urbanístic per a l’assignació d’usos a l’illa Casanovas al municipi de Sabadell (PE-113), d’iniciativa pública.

TERCER.- Remetre, a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, còpia de l’expedient administratiu i de cinc projectes, a fi que, previs els tràmits pertinents es procedeixi a la seva aprovació definitiva.

QUART.- Facultar el tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme, senyor Joan Manau Valor, perquè subscrigui els documents públics i privats necessaris per a la formalització dels precedents acords.”

Amb posterioritat, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, en la sessió de 19 d’abril de 2012, va adoptar l’acord següent:

“-1. Suspendre l’aprovació definitiva del Pla especial urbanístic per a l’assignació d’usos a l’illa Casanovas, de Sabadell, promogut i tramès per l’Ajuntament, fins a la presentació d’un text refós, per duplicat, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient i degudament diligenciat, que incorpori les prescripcions següents:

1.1. Cal sol·licitar informe a la Direcció General de Comerç i a la Subdirección General de Aviación Civil del Ministerio de Fomento.

1.2. Cal preveure les reserves mínimes per a zones verdes, espais lliures públics i equipaments públics corresponents a 7,5 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre destinat a altres usos diferents al residencial, d’acord amb l’article 100.4 i a la disposició addicional segona del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la llei d’urbanisme, per les actuacions de transformació urbanística de dotació.

1.3. Cal preveure la cessió del 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic que comporta l’actuació de dotació respecte a l’aprofitament urbanístic preexistent com a conseqüència de la implantació dels nous usos compatibles, d’acord amb l’apartat quart de la disposició addicional segona del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la llei d’urbanisme.

-2 (...)”

2. INTRODUCCIÓ DE LES PRESCRIPCIONS IMPOSADES

Envers les prescripcions imposades en l’acord adoptat per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona derivades de la consideració de l’actuació, prevista en el Pla especial, com a una actuació de transformació urbanística de dotació, l’Ajuntament de Sabadell va formular requeriment, de conformitat amb l’article 44 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

La formulació d’aquest requeriment es va adoptar mitjançant acord de la Junta de Govern Local, en sessió de data 15 de juny de 2012. En virtut d’aquests acords es sol·licitava la modificació de l’acord adoptat per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona al concloure que mitjançant el Pla especial no es porta a terme una actuació de transformació urbanística de dotació, entenent aquesta de conformitat amb el marc normatiu d’aplicació.

72

El Conseller de Territori i Sostenibilitat va resoldre amb data 26 d’octubre de 2012, publicat al DOGC de 28 de novembre de 2011, el següent :

“Estimar el requeriment previ a la via contenciosa administrativa formulat per l’Ajuntament de Sabadell contra l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona de 19 d’abril de 2012, pel qual es va suspendre l’aprovació definitiva del Pla especial urbanístic per a l’assignació d’usos a l’illa Casanovas de Sabadell, i per tant:

Deixar sense efecte les prescripcions 1.2 i 1.3 de l’esmentat acord.

(...)”

Com a conseqüència, només quedava pendent la sol·licitud d’informe a la Direcció General de Comerç i a la Subdirección General de Aviación Civil del Ministerio de Fomento. Tanmateix, amb caràcter previ a la seva sol·licitud, es van incorporar en el document del Pla especial, en concret en els articles 8 i 9, les consideracions derivades del marc normatiu d’aplicació pel que fa als aspectes relacionats amb Comerç i Aviació Civil. Extrem que ha motivat la recepció d’informe favorable al respecte, per part de la Direcció General de Comerç (registre d’entrada núm.: URB2013000469 de 25 de gener de 2013) i de la Dirección General de Aviación Civil del Ministerio de Fomento (registre d’entrada núm.: CEN2013007473 de 12 de març de 2013).

L’informe tècnic emès pels Serveis de la Secció de Planejament d’aquest Ajuntament, amb data 20 de març de 2013, constata que el Text refós elaborat amb posterioritat a l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona s’ha informat favorablement per part de la Direcció General de Comerç i la Dirección General de Aviación Civil del Ministerio de Fomento.

3. CONCLUSIÓ

Atès que, al Text Refós elaborat s’ha informat favorablement per part de la Direcció General de Comerç i la Dirección General de Aviación Civil del Ministerio de Fomento, complint amb les prescripcions imposades per l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, adoptat en sessió de 19 d’abril de 2012, i modificat per resolució del Conseller de Territori i Sostenibilitat amb data 26 d’octubre de 2012, es proposa que el Ple, previs els tràmits administratius oportuns, adopti els acords següents:

“PRIMER.- VERIFICAR, que el Text refós del Pla especial urbanístic per a l’assignació d’usos a l’illa Casanovas al municipi de Sabadell, de promoció pública, compleix amb les prescripcions imposades per l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, adoptat en sessió de 19 d’abril de 2012, i modificat per resolució del Conseller de Territori i Sostenibilitat amb data 26 d’octubre de 2012.

SEGON.- Remetre a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, cinc exemplars del projecte del Text refós diligenciat, conjuntament amb la certificació d’aquests acords per a la seva ulterior tramitació i aprovació per l’òrgan competent.

TERCER.- Facultar el tinent d’alcalde d’Urbanisme perquè subscrigui els documents necessaris per a la formalització dels precedents acords.””

73

Atès que un cop complides les prescripcions esmentades més amunt i en forma de Text refós, de conformitat amb l’article 92 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, correspon al Ple com a òrgan competent que va aprovar provisionalment el document, la verificació de la introducció en el planejament de les esmenes prescrites i la presentació novament del document esmenat a l’aprovació definitiva de l’òrgan competent. Vist el contingut dels preceptes aplicables del Decret legislatiu 1/2010, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya i altra normativa de vigent aplicació. Per la qual cosa, la Comissió Informativa de l’Àrea d’Habitatge, Urbanisme i Espai Públic, a petició de la Regidoria d’Urbanisme, proposa al Ple l’adopció dels següents: ACORDS

PRIMER.- VERIFICAR, que el Text refós del Pla especial urbanístic per a l’assignació d’usos a l’illa Casanovas al municipi de Sabadell, de promoció pública, compleix amb les prescripcions imposades per l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, adoptat en sessió de 19 d’abril de 2012, i modificat per resolució del Conseller de Territori i Sostenibilitat amb data 26 d’octubre de 2012.

SEGON.- Remetre a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, cinc exemplars del projecte del Text refós diligenciat, conjuntament amb la certificació d’aquests acords per a la seva ulterior tramitació i aprovació per l’òrgan competent.

TERCER.- Facultar el tinent d’alcalde d’Urbanisme perquè subscrigui els documents necessaris per a la formalització dels precedents acords. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Ayuso, que diu, efectivament, portem a aprovació la verificació del Text Refós d’aquest Pla Especial Urbanístic; aquest àmbit compren l’illa que està delimitada pels carrers de Samuntada, Miquel Servet, Güell i Ferrer i Fra Luís de León, al barri de Sol i Padrís. L’objectiu d’aquest Pla Especial és, fonamentalment, possibilitar la reutilització de l’edificació existent, mitjançant una ordenació que revaloritza les característiques de l’antic edifici industrial. Aquest conjunt arquitectònic, tot i que no està protegit pel PEPPS, té força interès paisatgístic i arquitectònic, i mitjançant aquest Pla, el que es proposa és la seva pervivència i la posada en valor del mateix. També contempla aquest Pla Especial l’ampliació dels usos compatibles admesos, i prenent en consideració no només el grau de desenvolupament d’aquella pastilla, sinó també tots els usos permesos en el que són les illes industrials de l’entorn de l’illa Casanovas, per una banda garantint l’ús dominant, que és, continua sent, industrial, i amb la voluntat d’enriquir amb nous usos aquest teixit urbà.

74

Dins dels usos, partim de la base de que fins ara el planejament vigent preveia com a usos dominants la indústria urbana i la indústria agrupada; es mantenen; com a usos compatibles es preveia magatzem o aparcament de vehicles, i aquests usos compatibles ara s’amplien amb un bon grapat d’activitats, que van des de la restauració, el comerç, educatiu, sanitario-assistencial, esportiu, cultural, associatiu, religiós, o serveis urbans. Per tant, entenem que és quelcom positiu, no només per a aquesta finca, sinó també per tot el que és l’entorn de la mateixa. Hi intervé el regidor del grup municipal d’EUiA, Sr. Mena, que diu, bé, no és la primera vegada que, des d’EUiA, diem que, d’alguna manera, tornem a perdre sòl industrial a Sabadell, per la via de parcel·lar usos industrials dins del casc urbà de la ciutat de Sabadell, i obrint-los a usos sobretot comercials, i també de serveis, que segurament té molt a veure amb la situació que ha viscut històricament aquesta ciutat, que ha sofert una reconversió d’un període industrial a un període més de serveis i de comerç, en la línia del que plantejava el regidor Ayuso. Per tant, considerem que ens cal un disseny del sòl industrial que té avui la nostra ciutat; no podem perdre de facto potencialitats industrials com a ciutat, perquè segurament tornaran a haver-hi moments on el sòl industrial serà necessari, i ens cal també una anàlisi dels sòls industrials de la trama urbana consolidada de Sabadell, i en tot cas, establir una estratègia global de ciutat, i no parcel·lada, com estem fent, que compensi aquesta pèrdua, disfressada de sòl industrial, als polígons, prioritàriament de la ciutat. Per tant, entenem que les potencialitats de Sabadell no poden anar mai en detriment de la industria de la ciutat. Hi intervé el regidor del grup municipal d’ICV, Sr. Marlés, que diu, bé, suposo que se n’adonen de que aquesta modificació d’usos, el que està portant és, ens està portant, per un camí complicat i dificultós; primer, des de l’oposició ja els vam dir que no enteníem el motiu, però vostès ni cas, a la seva; després, és la Generalitat, que tampoc no ho veu clar, i el marc legal proposa la incorporació d’una sèrie d’estudis, en concret dos, un d’aviació civil, que lògicament, com que no es modifiquen les alçades, no serà necessari, però sí un de vinculant, que demostra la preocupació, igual que la nostra, del que representa, i com afectarà, al teixit comercial adjacent, destinar a l’ús comercial més metres, sense conèixer quin tipus d’establiment s’hi pot arribar a instal·lar; curiós el cas, també, quan avui no serà pas per metres disponibles. Des del nostre grup vam parlar en el seu dia, en concret, de la incidència que pot tenir aquest fet sobre els dos eixos comercials establerts a la zona, l’Eixample, i Sol i Padrís, però és que, indirectament, la incidència pot ser, depenent de l’equipament que s’hi estableixi, també a d’altres centres comercials urbans de la ciutat. És doncs, evident, que la Generalitat, en aquest cas, només posa en sobreavís, per què a dret a llei, i davant la obstinació d’un govern per modificar, sense motiu aparent, els usos d’aquesta illa, poc més hi pot fer, i poca cosa més hi té a dir; tots sabem que aquesta és una àrea inclosa a la TUC, la Trama Urbana Consolidada, i està a dret a llei. Dic motiu aparent, i ho dic perquè no sé per a quina raó cal modificar, amb empentes i rodolons, sense aquest motiu, l’aparent, els usos d’una propietat que n’és titular una

75

empresa de fora, en concret, amb seu a Bilbao; no hem vist a l’expedient cap petició al respecte; tenen l’oportunitat d’obrar en conseqüència al respecte del seu programa electoral de l’any 1999, en el qual el desenvolupament i la defensa del comerç urbà autòcton és en concret la seva aposta per a un eix central, de nord a sud, amb uns nuclis perifèrics, com són, Sol i Padrís, Merinals i Can Rull, o també, Torreromeu. Potser ara, amb el canvi de regidor, aquesta política ha canviat, però, en tot cas, no ens han dit res de res, i ens ho haurien d’explicar, tant als grups de l’oposició, com als comerciants de la ciutat, que fa temps que reclamen que es convoqui un consell de comerç, i que de moment, en aquesta legislatura, encara no ha passat. En resum, una tipologia de comerç del que vostès se n’han cansat, d’omplir-se la boca en la seva defensa, però que no han parat de donar-li batzegades; Sant Pau de Riusec n’és un gran exemple, no m’estendré, ni cal que ho faci, perquè ja tindrem segurament oportunitat de parlar-ne, o bé, Can Gambús, que és un altre punt calent; però no cal anar tant lluny, la Fira Outlet de fa quinze dies, que tanta il·lusió els va fer a les nostres empreses quan van veure com des de fora ens venien a fer la competència a casa nostra, i a la nostra fira. Vaig explicar, en l’aprovació inicial, la incidència que podia tenir avui, en temps difícils, qualsevol moviment, encara que fos mínim, sobre qualsevol dels eixos establerts; doncs, mirin, avui en tenim exemples concrets, és un exponent, el com ha canviat, comercialment parlant, l’Avinguda Matadepera, a Ca n’Oriac, en quatre dies; o bé, en poc temps, la potència comercial de l’àrea de vianants del Centre i del Passeig de la Plaça Major, que s’ha traslladat en un tres i no res, més al sud, en concret, a la Rambla; una Rambla que fa poc temps només la part nord, la confrontant amb el Passeig, era comercialment potent. Sé que no em faran cas, perquè la decisió ja me n’adono que està presa, però em plau insistir en allò que seria el més apropiat; mirem-nos primer el projecte que hi ha previst a l’illa Casanovas, abans d’aprovar res, i després actuem en la regularització dels usos, si s’escau, o potser és que ja el coneixen vostès aquest projecte, i no ens volem dir res per no espantar-nos; tenen l’oportunitat encara de reflexionar-hi, la qual cosa insisteixo que facin. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, bé, com saben, des del primer dia hem qüestionat l’opacitat amb què han tramitat aquest Pla Especial; un pla que, a proposta de la propietat, modifica els usos de l’illa Casanovas sense explicar, però, quin és el projecte que hi volen desenvolupar i sense saber, per tant, si s’ajusta a l’interès general pel qual ha de vetllar el Pla General. El que sí queda clar és que la qualificació urbanística d’aquesta illa és de zona industrial d’eixample i vostès ara permetran que s’incorporin altres usos, com ara comerç, oficines i serveis, restauració, recreatiu, indústria artesanal, magatzem, tallers de reparació de vehicles, etcètera. Des del nostre punt de vista aquesta modificació d’usos no està suficientment justificada, i per això vam presentar una sèrie d’al·legacions, que van ser rebutjades, sobre la manca de justificació, la manca de garantia de la compatibilitat amb els nous usos, i l’arbitrarietat del Pla Especial, que modifica, sense exposar en cap moment el per què, unes disposicions urbanístiques, que per a altres illes, i per a altres propietaris, són d’obligat compliment.

76

Per tant, votarem en contra d’aquest Pla Especial, però també volem manifestar que si haguessin dit clarament quin és el projecte de la propietat per a aquest espai, almenys hauríem tingut l’oportunitat de valorar quines implicacions tenia, de valorar si era positiu per a l’interès general, i fins i tot, potser, de donar-hi suport. La seva manca de transparència i l’obstinació per amagar els interessos reals que hi ha al darrera d’aquesta modificació, no ens permeten donar un xec en blanc a un canvi d’usos genèric que només vostès saben perquè el fan. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Ayuso, que diu, deia, i he fet especial menció a l’inici de la meva intervenció, de que una de les prioritats en aquesta modificació, en aquest Pla Especial, era garantir en tot moment l’ús dominant industrial, i així ho he referit quan he fet referència al planejament, diguem, anterior, al que es modificarà en aquesta aprovació del Pla Especial, i el que quedaria diríem, definitivament aprovat, per tant, com a ús dominant, és aquest ús industrial, però, donem un pas més enllà, el que fem és enriquir la possibilitat d’ampliar els usos compatibles enriquint els possibles usos d’aquest espai. I no és només en l’àmbit comercial, com deia el Sr. Marlés, hi ha molts més, molts altres més, i molts altres que també ha citat la Sra. Domínguez, i que no tenen res a veure amb l’àmbit comercial; per fer més vàlid, o donar més pes, a aquesta decisió, es van demanar, per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme, se’ns va requerir perquè es demanessin informes sectorials a Aviació Civil, que va ser evidentment positiu, perquè no té cap implicació en tot el que és l’àmbit d’afectació per part d’AENA, i a la Direcció General, en aquest cas, de Comerç, que va emetre una resolució en la qual doncs, efectivament, deia que era correcte l’adequació de la planificació i dels possibles usos admesos, i veia amb bons ulls un element que no he citat en la meva primera intervenció, i que ara citaré, i m’agradaria donar-los les dades correctes, de que els usos compatibles que dèiem, entre els quals està el comerç, però també oficines, restauració, educatiu, sanitario-assistencial, etcètera, etcètera, aquests usos compatibles només seran inferiors al 50% del sostre edificable admès a la parcel·la, i que per altra banda, específicament en l’àmbit de comerç, l’ús de comerç només serà admès en les categories de petit establiment comercial i mitjà establiment comercial. Per tant, estem parlant d’establiments comercials, de petit, de menys de 800 m2, i el mitjà s’estableix en menys 1300 m2; dir també, perquè també quedi constància, de que tot l’àmbit que rodeja l’illa Casanovas no té cap tipus de limitació, per tant, aquests es poden incorporar, i m’estic referint a l’àmbit immediatament adjacent a aquesta illa; es pot incorporar comerços fins i tot molt més grans, d’àmbit més territorial, que vostè coneix també perfectament. Hi intervé el regidor del grup municipal d’EUiA, Sr. Mena, que diu, simplement, dues coses; primer diu vostè, Sr. Ayuso, que el que fem és garantir l’ús industrial; segurament, perquè no podem fer gaires coses més, o les coses que podríem fer, doncs, necessitarien d’unes figures diferents a les que vostès estan plantejant, però, de fet, de facto, el que estem fent és obrir vies a altres tipus d’usos, sense que hi hagi una justificació objectiva, que és el que crec que avui estem discutint. I, segon tema, el que fem també, i ho diu en el punt cinquè del dictamen, és una parcel·lació dels usos, dient que es permet la compartimentació de l’edificació i les instal·lacions sempre que es mantingui una superfície mínima de sostre edificat resultant per a cada establiment de 300m2.

77

I torno a dir el que li he dit en la primera intervenció, i és que, amb tot això, estem parcel·lant, estem fragmentant, i ho estem fent sense una planificació estratègica global, com a ciutat, que és el que ens falta. Hi intervé el regidor del grup municipal d’ICV, Sr. Marlés, que diu, mirin, l’ús industrial d’aquesta parcel·la ja està garantit, perquè ja està garantit avui, no fa falta que li fem renovacions, perquè ja hi està; mirin, quins altres usos no són necessaris, a la zona?, vol dir que oficines en falten?, tallers de cotxes?, magatzems?; vull dir, l’única activitat que creix en aquests moments en la ciutat és l’activitat comercial, és l’única que en aquests moments està creixent, per desgràcia, és aquesta, i, per tant, aquí és el que ocupa la nostra preocupació. El fet de parcel·lar aquesta parcel·la, el que és lògic, és que contradiu en aquest cas el que diu la TUC; la TUC marca que en qualsevol, com a dit vostè, en qualsevol àrea de les zones confrontants es pot portar qualsevol tipus d’àrea comercial, per tant, en aquest cas, i en aquesta illa, a la curta o la llarga, tampoc no és que sigui cap problema, el fet de que s’hi implantin més grans o més petites àrees, la realitat és aquesta. Torno a insistir, que el que valdria la pena és veure quin projecte hi ha pensat per a aquesta illa, i a partir d’aquí discutim, o no discutim, si cal canviar els usos o no, perquè si no hi ha cap tipus de projecte, no entenc quina necessitat tenim de canviar-li els usos. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, bé, si els usos, segons el Sr. Ayuso, si els nous usos, enriquiran l’illa Coromines, doncs, bé, nosaltres ..., sí, perdó, l’illa Casanovas, en tot cas, nosaltres no ho sabem, si l’enriquiran, com que no coneixem quins seran els usos que es donaran, no podem valorar, i aquesta és la nostra demanda, o, d’alguna manera, el que hem vingut reclamant durant tot aquest temps. Nosaltres no podem valorar, no podem saber, si aquests usos enriquiran, o no; vostè pensa que sí, doncs, comparteixi la seva informació; vull dir, nosaltres no tenim cap element per decidir en aquest moment si s’enriquirà o no amb els usos, aquesta parcel·la, perquè vostès, doncs, com he dit abans, continuen amagant quin és el projecte concret per a aquest espai. En aquest sentit anaven les nostres al·legacions, per denunciar la manca de justificació d’aquests canvis d’ús, i per tant, el que li demanaria, Sr. Ayuso, és que ens expliqués exactament què s’hi farà, i que vostè, a més, em sembla que ha insinuat que no seria comerç; si no és comerç, doncs, que serà?, serà recreatiu?, serà ..., vaja, m’ha semblat, en la resposta que ha donat als altres portaveus, que no tenia perquè ser comerç; doncs, en tot cas, expliqui que és el que serà. Però també penso, pensem nosaltres, des de l‘EpS, que si el que volen és garantir i mantenir l’ús industrial, i seguir fent aquest discurs que fan, de l’ús industrial a la ciutat, que nosaltres compartim, doncs, no entenem perquè han promogut aquest Pla Especial, perquè, tal com estava, ja era industrial. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Ayuso, que diu, en el planejament vigent, fins a dia d’avui, els usos dominants serien els industrials, i en aquest cas, o indústria urbana, o indústria agrupada, i, com a usos admesos, magatzem, o aparcament de vehicles.

78

Amb aquest Pla Especial el que fem és possibilitar que hi hagin molts més usos admesos; d’això, d’aquí, la meva afirmació, de que aquesta possibilitat d’incorporar aquests usos admesos enriquia l’espai, i d’aquí les possibilitats d’incorporar allà, en aquell espai, altres activitats; hem parlat de comerç, i el Sr. Marlés ha fet un especial èmfasi en l’àmbit del comerç, però n’hem parlat de qualsevol altre. Contra més, quants més, usos compatibles existeixin en aquest espai, més possibilitats hi ha de desenvolupament, no només en un àmbit determinat, sinó en qualsevol d’aquests; en el moment en què es permetem més usos admesos, hi ha més possibilitat de que la propietat, o el promotor, pugui fer, o pugui interessar-se, per incorporar en aquest espai altres usos. No ho sé, si hi hauran usos comercials, no ho sé, no sé d’on ha derivat aquesta afirmació meva, no sé si al final hi haurà usos comercials, o si seran usos esportius, o si seran usos religiosos, o sanitario-assistencials, o educatius, no ho sé, per tant, hem de permetre, o hem de facilitar, que qui vulgui desenvolupar qualsevol d’aquests usos compatibles, o pugui fer, en aquest àmbit. Perquè, ‘també’?; doncs, perquè en l’entorn, a les finques immediatament adjacents a aquesta, no existeix cap tipus de limitació, en quan als usos possibles i en quan als usos compatibles; per tant, fins i tot el comercial, i torno a la referència del Sr. Marlés, en les finques adjacents poden incorporar-se fins i tot, superfícies comercials de més de, que van més enllà, dels 2500 m2, i, per tant, són elements que en aquest cas, doncs, compartim, que no són interessants en aquell àmbit. I, d’aquí, aquesta limitació específica de que, en aquest àmbit de l’illa Casanovas, només es puguin incorporar doncs, les dues categories inferiors, de petit i mitjà establiment comercial, amb les limitacions de metres quadrats que els hi he comentat en la meva intervenció anterior. Sotmès el dictamen a votació ordinària, és aprovat , amb 21 vots a favor, dels grups municipals del PSC, CiU i PP; i 6 vots en co ntra, dels grups municipals d’EpS, ICV i EUiA.

79

Obres d'Equipaments

15.-Aprovar la resolució del contracte d'obres del Projecte bàsic i d'execució del Pavelló Poliesportiu PAV-3 a la zona Nord de Sa badell, d'acord amb el dictamen favorable emès per la Junta Consultiva de la Generalitat de Catalunya i confiscar la fiança definitiva dipositada per l'e mpresa Tiferca S.A. Constructora, segons l'expedient instruït al respec te.

Atès que, el Ple Municipal en sessió del dia 26 d’abril de 2006, va aprovar el Projecte bàsic i d’execució del Pavelló Poliesportiu PAV-3 a la zona Nord de Sabadell, amb un pressupost d’execució per contracte de 8.380.000,00 €, IVA inclòs i també el Plec de Clàusules Administratives Particulars i l’expedient de contractació mitjançant concurs per procediment obert. Atès que, per acord de la Junta de Govern Local de data 14 de juliol de 2006, ratificat per acord del Ple Municipal de data 26 de juliol de 2006, es va aprovar la resolució del concurs públic convocat per la contractació de les esmentades obres i es van adjudicar a l’empresa TIFERCA S. A. CONSTRUCTORA, per un import de 6.669.642,00 €, IVA inclòs, i un termini d’execució de les obres de 18 mesos. Atès que, l’empresa adjudicatària va dipositar la fiança definitiva a aquest Ajuntament el dia 10-08-2006, mitjançant aval número 3827/06 de la Caixa Penedès per un import de 266.785,68 €, corresponent al Projecte bàsic i d’execució del Pavelló Poliesportiu PAV-3 a la zona Nord de Sabadell i el dia 31 d’agost de 2006 es va formalitzar el contracte entre l’Ajuntament de Sabadell i l’empresa adjudicatària, Tiferca S.A. Constructora. Atès que, en data 21 de setembre de 2006 es va aixecar l’acta de comprovació del replanteig, per la qual, segons els articles 139 i 140 del Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, s’autoritzava l’inici de les obres i en, conseqüència, començava a comptar, des de l’endemà d’aquest dia el termini d’execució previst i les obres havien de finalitzar el dia 22 de març de 2008, però no es va poder complir aquest termini i l’empresa TIFERCA SA CONSTRUCTORA va demanar una prorroga fins el dia 30 de setembre de 2008, la qual va ser aprovada per acord de la Junta de Govern Local del dia 22 de febrer de 2008, però com les obres tampoc es van poder finalitzar en aquesta data, l’empresa TIFERCA SA CONSTRUCTORA va demanar una nova prorroga fins al dia 31 de desembre de 2008, la qual va ser aprovada per decret del tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme del dia 29 de setembre de 2008 i es va ratificar per acord de la Junta de Govern local de data 10 d’octubre de 2008. Atès que, per decrets del tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme dels dies 12 de març de 2008, 22 d’abril de 2008, 16 de maig de 2008, 11 de novembre de 2008 i 11 de desembre de 2008, es van aprovar les actes de preus contradictoris números 1, 2, 3, 4 i 5 respectivament. Atès que, la Junta de Govern Local del dia 11 de juliol de 2008 va aprovar la revisió de preus relativa a les certificacions dels mesos d’agost de 2007 fins a maig de 2008, per un import de 115.022,05 €, IVA inclòs i la Junta de Govern local del dia 5 de desembre de 2008 va aprovar una segona revisió de preus, relativa a les certificacions dels mesos de juny de 2008 fins a setembre de 2008, per un import de 46.272,98 €.

80

Atès que, per decret del tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme de data 23 de gener de 2009 es va iniciar el tràmit de resolució del contracte amb l’empresa TIFERCA S. A. CONSTRUCTORA per l’incompliment en el termini de l’execució de l’obra i la manifestació de l’adjudicatària de la impossibilitat d’acabar les obres; es va proposar la confiscació de la fiança definitiva dipositada i se li va donar audiència, formulant al·legacions dins del termini concedit respecte a l’execució de les obres però no respecte a la confiscació de la fiança, per la qual cosa s’havia de remetre tot l’expedient administratiu a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya a fi de que emetés el preceptiu informe, d’acord amb el que disposa l’article 59.3.a) del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques (TRLCAP). Atès que, per decret 5328/2009, de 14 de maig, del tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme, es va sol·licitar el dictamen preceptiu a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb la normativa vigent, el qual es va emetre, Dictamen 228/09, en el sentit de ser favorable a la resolució del contracte per considerar que l’empresa TIFERCA S. A. CONSTRUCTORA ha incorregut en la causa de resolució prevista a la lletra e) de l’art. 111 del TRLCAP i que aquest incompliment és imputable a l’empresa adjudicatària. Atès que, respecte a la confiscació de la fiança es diu al citat dictamen que “... es faci en la quantitat necessària per compensar els danys i perjudicis efectivament causats als interessos municipals, els qual s’han de determinar en l’expedient que cal instruir a aquest efecte ...” Vist l’informe tècnic emès pel Cap de Servei d’Obres d’Equipaments, el qual s’adjunta, relatiu als costos finals de les obres i que conclou que “...En conseqüència, deixant a banda el retard en l’acabament de les obres i l’entrada en funcionament del citat pavelló esportiu, es evident que els danys i perjudicis efectivament causats i acreditats als interessos municipals per l’empresa TIFERCA S. A. CONSTRUCTORA al no finalitzar les obres, ha estat de 411.072,53 €, i com la fiança definitiva dipositada en el seu dia va ser de 266.785,68 €, es proposa la incautació de la citada fiança en la seva totalitat, a fi de cobrir part dels danys i perjudicis ocasionats per la no finalització de les obres, reservant-se aquest Ajuntament la possibilitat de reclamar a l’empresa TIFERCA S. A. CONSTRUCTORA, la diferència amb l’import real pels danys i perjudicis efectivament produïts...” Atès que per decret 9232/2012, de 5 d’octubre, del tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme i Espai Públic,es va resoldre donar compliment al Dictamen 228/09, de la Junta Consultiva de la Generalitat de Catalunya, relatiu a la resolució del contracte del “Projecte bàsic i d’execució del Pavelló Poliesportiu PAV-3 a la zona Nord de Sabadell”, adjudicat en el seu dia a l’empresa TIFERCA S.A. CONSTRUCTORA, per considerar que ha incorregut en la causa de resolució prevista a la lletra e) de l’art. 111 del TRLCAP i que aquest incompliment és imputable a l’empresa adjudicatària i, en conseqüència, s’havia d’elevar a l’òrgan de contractació competent la formalització d’aquesta resolució. Atès que pel mateix decret del tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme i Espai Públic, es va resoldre també instruir l’expedient de confiscació de la fiança definitiva dipositada el dia 10 d’agost de 2006, per TIFERCA S. A. CONSTRUCTORA, amb CIF A 61679775, mitjançant Aval núm. 3827/06 de Caixa de Penedès, per un import de 266.785,68 €, corresponent al contracte d’obres pel “Projecte bàsic i d’execució del Pavelló Poliesportiu PAV-3 a la zona Nord de Sabadell”, d’acord amb els informes tècnic i jurídic emesos al respecte, els quals serveixen de motivació a aquesta resolució i segons el que disposen els articles 43.2, c) i 113.4 del Reial Decret

81

Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes de les Administracions Públiques, aplicable a aquesta contractació i la Clàusula dotzena del Plec de Clàusules Particulars reguladores del citat contracte, a fi de donar compliment al Dictamen 228/09, de la Junta Consultiva de la Generalitat de Catalunya. Atès que es va donar audiència a l’empresa TIFERCA S.A. CONSTRUCTORA i a LA CAIXA DEL PENEDÈS, perquè en el termini de deu dies naturals, a comptar des de l’endemà de rebre la notificació del decret 9232/2012, de 5 d’octubre, del tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme i Espai Públic, poguessin presentar al·legacions respecte a la confiscació de la fiança definitiva, d’acord amb el que disposa l’article 109.1 b) del Reial Decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques. Atès que en data 17 d’octubre de 2012, es va enviar per correu certificat amb acusament de rebuda, l’esmentada notificació a LA CAIXA DEL PENEDÈS, la qual va rebre en data 22 d’octubre de 2012 i no ha presentat cap al·legació. Atès que en data 17 d’octubre del 2012, es va enviar per correu certificat amb acusament de rebuda, l’esmentada notificació a l’empresa TIFERCA S.A CONSTRUCTORA, a l’adreça de Barcelona, Moll de Barcelona s/n, Edifici World Trade Center, Barcelona Nord, 7a planta, 08039, i que va ser retornada al Servei d’Obres d’Equipaments de l’Ajuntament de Sabadell. En data 5 de novembre de 2012, la mateixa notificació es va tornar a enviar a l’adreça de Barcelona, c. Entença, 332, 7è 5a, 08029, i que va ser retornada a les mateixes dependències que l’anterior. En data 16 de novembre de 2012, la notificació anterior es va enviar als administradors concursals de TIFERCA S.A. CONSTRUCTORA, la qual van rebre en data 21 de novembre de 2012 i no han presentat cap al·legació al respecte. Finalment, també es va notificar el citat decret als administradors concursals de TIFERCA S. A. CONSTRUCTORA, com a tals administradors, el dia 23 d’octubre de 2012, sense que tampoc hagin presentat cap al·legació. Atès que s’ha d’elevar a l’òrgan de contractació competent la formalització de la resolució del contracte del “Projecte bàsic i d’execució del Pavelló Poliesportiu PAV-3 a la zona Nord de Sabadell”, adjudicat al seu dia a l’empresa TIFERCA S. A. CONSTRUCTORA, així com l’adopció dels acords legals pertinents per a l’aprovació de la confiscació de la fiança presentada per la citada empresa i la reclamació de la diferència amb l’import real pels dany i perjudicis efectivament produïts, que segons l’informe tècnic ascendeix a la quantitat de 144.286,85 € VIST l’informe jurídic emès al respecte així com el Plec de Clàusules Administratives Generals d’aquest Ajuntament, el Plec de Clàusules Administratives Particulars del citat contracte, el contracte de les citades obres i altres preceptes d’aplicació. Per la qual cosa, la Comissió Informativa de l’Àrea d’Habitatge, Urbanisme i Espai Públic, a petició de la Regidoria d’aquesta Àrea, proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS PRIMER.- Aprovar la resolució del contracte d’obres del “Projecte bàsic i d’execució del Pavelló Poliesportiu PAV-3 a la zona Nord de Sabadell”, adjudicat al seu dia a l’empresa TIFERCA S. A. CONSTRUCTORA, perquè ha incorregut en la causa de resolució de demora en el compliment del termini d’execució de les obres, prevista a la lletra e) de l’art. 111 del TRLCAP i aquest incompliment és imputable a l’empresa adjudicatària, d’acord amb el Dictamen favorable emès al respecte per la Junta Consultiva de la Generalitat de Catalunya.

82

SEGON.- Aprovar la confiscació de la fiança definitiva dipositada el dia 10 d’agost de 2006, per l’empresa TIFERCA S. A. CONSTRUCTORA, amb CIF A 61679775, mitjançant Aval núm. 3827/06 de Caixa de Penedès, per un import de 266.785,68 €, corresponent al contracte d’obres del “Projecte bàsic i d’execució del Pavelló Poliesportiu PAV-3 a la zona Nord de Sabadell”, un cop instruït l’expedient de confiscació de la fiança definitiva determinat al Dictamen 228/09, de la Junta Consultiva de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb els informes tècnic i jurídic emesos al respecte, els quals serveixen de motivació a aquesta resolució i segons el que disposen els articles 43.2, c) i 113.4 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes de les Administracions Públiques, aplicable a aquesta contractació i la Clàusula dotzena del Plec de Clàusules Particulars, reguladores del citat contracte. TERCER.- Requerir a la Caixa Penedès perquè en el termini màxim d’un mes, a comptar a partir de l’endemà de rebre aquesta notificació, ingressi al núm. de compta 0081-5154-23-0001268528 de l’Ajuntament de Sabadell, l’import de 266.785,68 €, corresponent a la fiança definitiva confiscada. QUART.- Reclamar a l’empresa TIFERCA S. A. CONSTRUCTORA, amb CIF A 61679775, l’import de 144.286,85 €, corresponent a la diferència existent entre la fiança definitiva confiscada i l’import real dels danys i perjudicis efectivament produïts, segons l’informe tècnic emès al respecte i que serveix de motivació a aquesta reclamació i, en conseqüència, requerir a l’empresa TIFERCA S. A. CONSTRUCTORA, amb CIF A 61679775, perquè en el termini màxim d’un mes, a comptar a partir de l’endemà de rebre aquesta notificació, ingressi al núm. de compta 0081-5154-23-0001268528 de l’Ajuntament de Sabadell, l’import de 144.286,85 €, corresponent a la diferència existent entre la fiança definitiva confiscada i l’import real dels danys i perjudicis efectivament produïts. CINQUÈ.- Efectuar la notificació dels acords precedents a l’empresa TIFERCA S. A. CONSTRUCTORA i als seus administradors concursals, Caixa de Penedès, a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, Intervenció i Tresoreria d’aquest Ajuntament. SISÈ.- Facultar a l’alcalde-president o regidor en qui delegui o tingui delegat, perquè subscrigui tots els documents que fossin necessaris per a l’efectivitat dels precedents acords, i rectificar en qualsevol moment els errors aritmètics o de fet que es poguessin produir. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Ayuso, que diu, sí, en definitiva, igual els hi faig una miqueta d’explicació de l’iter temporal, però, en definitiva, del que es tractaria, amb aquest dictamen, és de confiscar la fiança dipositada inicialment per l’empresa que inicialment es va encarregar de les obres, i reclamar la diferència, a favor en aquest cas de l’Ajuntament de Sabadell, pels danys i perjudicis produïts per la manca d’execució de la mateixa. Tot deriva de l’adjudicació d’una obra, en aquest cas, de l’adjudicació de l’obra del Pavelló Poliesportiu, el PAV-3, a la zona Nord de Sabadell, que això va ser l’any 2006, en el Ple municipal de 26 d’abril, després de tots els processos jurídico-administratius oportuns, i, un cop marcada la data de finalització prevista de l’obra, es van demanar en aquest cas dues pròrrogues, o tres pròrrogues, dues, doncs, dues pròrrogues, de la finalització de les obres, que no van ser complertes per part de l’empresa Tiferca SA Constructora, que va ser l’adjudicatària inicialment de les mateixes.

83

Tot això va donar lloc, al final de tot, al gener de l’any 2009, a iniciar els tràmits de resolució del contracte amb aquesta empresa, per incompliment del termini de l’execució de l’obra, i tal vegada que l’adjudicatària va manifestar la impossibilitat d’acabar les obres, perquè estava en un procés, no recordo bé ara, si va ser de suspensió de pagaments, o concurs de creditors, i es va proposar la confiscació, que ara portem a aprovació, i es va obrir, per tant, l’oportú expedient administratiu, que, per qüestions, insisteixo, jurídico-administratives, va acabar a la comissió jurídico-assessora de la Generalitat de Catalunya. La conclusió, aquí, ara mateix, és que es confisca la fiança definitiva dipositada, que estem parlant de 266.785,68€, ja que la indemnització en aquest cas per danys i perjudicis ascendeix a 411.072,53€, i que quedaria per reclamar, i és també un dels punts que es portarien aquí a aprovació, reclamar a l’empresa Tiferca SA Constructora, 144.286€, corresponents a aquesta diferència entre la fiança definitiva i el que serien els danys i perjudicis efectivament causats. Sotmès el dictamen a votació ordinària, és aprovat , amb 22 vots a favor, dels grups municipals del PSC, PP, EpS, ICV i EUiA ; i 5 abstencions del grup municipal de CiU.

84

Sostenibilitat i Gestió d'Ecosistemes

16.-Aprovar definitivament del Reglament del servei públic de subministrament d'aigua al municipi de Sabadell.

Atès que el tinent d’alcalde d’Urbanisme i Espai Públic, mitjançant Decrets 1490/2012, de 15 de febrer, i 4153/2012, de 3 de maig, va resoldre la creació de la Comissió d’Estudi encarregada de la modificació del Reglament del servei públic de subministrament d’aigua al municipi de Sabadell. Atès que el Ple de l’Ajuntament, en sessió de 3 de juliol de 2012 va aprovar inicialment el text de la modificació referida. Atès que la proposta de modificació ha estat objecte d’informació pública mitjançant la publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. de registre 022012019480, de 20 d’agost de 2012, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm.6195, de 20 d’agost de 2012, en el Diari de Sabadell, de 21 d’agost de 2012 i en el l tauler de l’Ajuntament de Sabadell del 28 d’agost fins al 30 de setembre de 2012 i a la web municipal. Atès que durant el període d’informació pública s’han presentat al·legacions per part de la Companyia d’Aigües de Sabadell, SA, les quals obren a l’expedient i que es concreten en forma resumida en el següent: Al·legació 1 Amb la finalitat de regular l’accés dels tècnics municipals a les instal·lacions de l’abastament, tot preveient l’assistència tècnica del personal de la companyia subministradora, es proposa modificar l’article 4 del Reglament en el sentit d’afegir un nou apartat l) dins de les funcions a exercir per la Corporació en la seva condició de titular del Servei, amb el tenor literal següent: “l) Accedir a les instal·lacions i infrastructures adscrites al servei per mitjà dels tècnics municipals acompanyats del personal de l’entitat subministradora.” Al·legació 2 És precís regular l’actuació de l’entitat subministradora en aquells casos en que, de manera excepcional, se li faculta per procedir al tall immediat del subministrament en els casos de les avaries que es preveuen en l’apartat 4 del citat article, tenint en compte la normativa municipal en vigor que pot impedir o obstaculitzar les tasques de reparació a executar. En aquest sentit, de manera particular, l’entitat entén necessari que el Reglament prevegi en aquests casos excepcionals de tall de subministrament, el fet de facultar a l’entitat subministradora per procedir a les reparacions de manera urgent exonerant-la de forma expressa del compliment de les limitacions per franges horàries que estableix l’Ordenança municipal reguladora dels sorolls i les vibracions de Sabadell, en els casos que les reparacions a efectuar tinguin caràcter nocturn. A aquests efectes es proposa l’addició d’un nou paràgraf en l’apartat 4 de l’article 13 del Reglament, amb el següent contingut: “L’entitat subministradora procedirà amb la màxima urgència als treballs de reparació de l’avaria que permetin la restauració del servei. En el cas que aquests tinguin caràcter nocturn, s’exceptuaran del compliment de les franges horàries conforme al

85

previst a l’article 27.4 de l’Ordenança municipal reguladora dels sorolls i les vibracions de Sabadell.” D’altra banda, amb estricte compliment del Pla de contingència específic per al subministrament crític d’aigua potable, es considera necessari preveure de forma expressa en el Reglament la garantia de reserva de subministrament per a la població de risc en situacions excepcionals que afectin a l’abastament. A tals efectes es proposa la inclusió d’un nou apartat 5 dins de l’article 13 amb el tenor literal següent: “5.- L’entitat garantirà en tot moment el subministrament a la població de risc d’acord amb el Pla de contingència específic per al subministrament crític d’aigua potable.” Sens perjudici de tota la regularització en quant a actuacions i potestats de l’entitat subministradora en els casos de suspensió de subministrament previstos en aquest article 13, cal introduir en el mateix precepte l’expressa previsió de que, dins d’un termini raonable, es duguin a terme per part de l’entitat subministradora futures actuacions per garantir el menor perjudici possible que pugui derivar dels talls de subministrament. Així, es proposa afegir un apartat 6 en l’article 13 del Reglament amb el següent contingut: 6.-L’entitat subministradora, dins el seu Pla d’inversions, inclourà la progressiva instal·lació de vàlvules a la xarxa per limitar les afectacions dels talls i facilitarà a l’Ajuntament un plànol que serà actualitzat semestralment. Aquesta instal·lació haurà d’estar realitzada el 2015.

Per últim, i amb la finalitat de regular de forma més precisa i sistemàtica les actuacions a realitzar per resoldre les incidències previstes en l’article 13, així com les tasques de restitució del Servei, es proposa la previsió expressa en el Reglament d’establir un protocol específic que reguli aquests aspectes, mitjançant la inclusió d’un darrer apartat 7 amb el següent contingut: 7.-La gestió de les incidències i la restitució del servei seran objecte de tractament en un protocol específic. Al·legació 3 Es considera lògic i raonable preveure en el Reglament la possibilitat que l’abonat pugui manifestar els consums realitzats durant el període de facturació i que no haguessin pogut ser llegits per la companyia, mitjançant la inclusió d’un primer apartat 1) a l’article 87amb el següent contingut: 1.- Quan no sigui possible conèixer els consums realitzats, per absència de l’abonat o per altres causes que impossibiliten la determinació del consum, l’entitat subministradora deixarà avís a l’abonat perquè en el termini de 72 hores faciliti la lectura de forma telefònica o presencial. Tanmateix, aquesta possibilitat obliga a redefinir l’opció d’estimació del consum per part de la companyia segons venia establint el redactat aprovat per l’Ajuntament, mitjançant la introducció d’un nou apartat 2 dins d’aquest precepte i renumerant l’apartat següent: “2. Quan no sigui possible conèixer els consums realitzats i l’abonat no els hagi facilitat, l’entitat subministradora facturarà un consum estimat calculat de la següent forma i pel següent ordre: a) El consum realitzat durant el mateix període de temps i en la mateixa època de

l’any immediatament anterior. b) En cas que en el mateix període de l’any anterior no hi hagi consum, s’estimarà

el consum d’acord amb la mitjana aritmètica dels sis mesos immediatament anteriors.

86

c) En aquells casos en els quals no hi hagi consums mesurats per poder obtenir la mitjana del paràgraf anterior, els consums es determinaran prenent com a base els consums coneguts de períodes anteriors.

d) En el cas que hi hagi dades històriques que permetin identificar que l’abonat realitza consums estacionals, es podrà facturar un consum estimat d’acord amb la mitjana aritmètica dels consums dels últims tres anys en el mateix període facturat

e) Si no és possible conèixer ni dades històriques ni consums coneguts de períodes anteriors, es facturarà un consum equivalent al límit previst per al primer tram en aquest Reglament per als diferents usuaris, a excepció dels usuaris domèstics, cas en què es podrà facturar com a màxim un consum de sis metres cúbics per mes.”

Per últim, en coherència amb l’objecte de regularització d’aquest article 87, s’entén que procedeix traslladar a aquest precepte el contingut de l’apartat 1) de l’article 88 del Reglament, renumerant-lo amb un nou apartat 4: “4.- Els consums així estimats tenen el caràcter de ferms en el cas que no es pugui realitzar la lectura real. I en el cas que, finalment, es pogués obtenir la lectura real, tindrà el caràcter de “a compte” i es normalitzarà la situació, per excés o per defecte, en les facturacions dels següents períodes, d’acord amb la lectura realitzada en cadascun d’ells.” Al·legació 4 Fruït de la modificació de l’article 87 abans exposada, l’apartat 1 de l’article 88 es proposa traslladar-lo a l’article 87 mitjançant un nou apartat 4. En conseqüència, procedeix modificar l’article 88 eliminant l’apartat 1. Atès que aquestes han estat resoltes per part de la Comissió d’Estudi, tal i com consta a l’acta de la reunió celebrada el 21 de novembre de 2012 i que consta a l’expedient. Atès que la proposta final de revisió i actualització del Reglament del servei públic de subministrament d’aigua al municipi de Sabadell comporta notables millores entre les quals destaquen: - La incorporació d’un preàmbul on hi consta la motivació de la regulació d’aquest

servei essencial de caràcter obligatori al municipi - La reestructuració del contingut del Reglament per tal de descriure d’una forma

ordenada i sistemàtica en primer lloc la tipologia del subministrament (aigua destinada al consum humà i aigua no apta per aquest ús), amb independència que sigui domiciliari o per altres usos, i, a continuació, els apartats comuns a la prestació del servei, com són la tarifa, el règim sancionador o la gestió de les queixes i reclamacions.

- La concreció del règim jurídic de les obligacions entre l’Ajuntament de Sabadell,

com a titular del servei i l’entitat subministradora, pel que es refereix als instruments sobre els quals s’articularan les actuacions i les millores en la xarxa d’abastament d’aigua potable, a efectes de la seva priorització i de l’ optimització dels recursos (entre els quals figura com a novetat el Pla director de la xarxa d’abastament d’aigua potable); al procediment per a l’aprovació de la suspensió del servei a causa de l’impagament dels rebuts per part de l’abonat; i a l’accés dels serveis tècnics municipals a les instal·lacions i infrastructures de la xarxa d’abastament.

- La definició de l’àmbit d’actuació de l’entitat subministradora i l’abonat a partir de la

clau de pas o des de la línia de façana, si no existís aquesta.

87

- La incorporació de millores relacionades amb les obligacions en matèria de qualitat de l’aigua i el compliment del contingut del Codi de Consum de Catalunya, mitjançant el manteniment d’un servei permanent de percepció d’avisos i la posta a disposició d’un telèfon gratuït per atendre reclamacions i avaries.

- La incorporació del Mapa de pressions de la ciutat de Sabadell, catalogat per

zones, sectors i subsectors de la xarxa de distribució d’aigua potable, sobre el qual els abonats i altres interessats podran demanar més informació a l’entitat subministradora.

- L’establiment d’una indemnització en la part proporcional de la quota fixa del servei

per part de l’entitat subministradora en favor dels abonats que hagin estat afectats per una suspensió del servei superior a 48 h. sense causa justificada.

- La garantia del servei de subministrament en tot moment a la població de risc

d’acord amb el Pla de contingència específic per al subministrament crític d’aigua potable.

- La regulació dels treballs nocturns per a la reparació de les avaries i la garantia del

subministrament a la població de risc d’acord amb el Pla de contingència específic per al subministrament crític d’aigua potable en el cas de suspensions temporals del servei de subministrament.

- La progressiva instal·lació de vàlvules a la xarxa per limitar les afeccions dels talls

a partir del primer semestre del 2013, que haurà d’estar completada al 2015. - La regulació més específica de la documentació acreditativa que s’ha d’adjuntar

per a la contractació del servei i la possibilitat de què l’interessat autoritzi a l’entitat subministradora a realitzar les consultes al padró a efectes del càlcul de la tarifa.

- La possibilitat de què es subrogui al contracte de subministrament la persona que

succeeixi legalment al causant. - La regulació del procediment per a la suspensió del contracte per impagament de

dos o més factures sempre i quan no hi hagi cap reclamació pendent de resolució, tal i com estableix el Codi de consum de Catalunya.

- L’adaptació dels preceptes referits a les activitats conforme a la Llei 20/2009, de 4

de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats a Catalunya i, pel que fa a les noves actuacions urbanístiques, al Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per aprovat per Decret 1/2010, de 3 d’agost.

- L’establiment d’algunes mesures en relació a la instal·lació, canvi o retirada dels

comptadors. - L’establiment de la repercussió directament als abonats aquells tributs i preus

públics, dels quals sigui subjecte passiu l’entitat subministradora, si així es prescriu legalment, per tal de donar compliment a la nova redacció del Text refós de la legislació en matèria d’aigües, aprovat per Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre.

- La possibilitat que l’abonat faciliti la lectura de forma telefònica o presencial en el

termini de 72 hores a comptar des de la inspecció per part de l’entitat subministradora, amb caràcter previ a l’estimació dels consums.

88

- La diferenciació del règim sancionador aplicable a l’entitat subministradora, que es regeix per la normativa específica o el que estableixi el règim contractual vigent, i el règim sancionador aplicable a l’abonat, que desenvolupa els aspectes relacionats amb la potestat sancionadora, la definició dels responsables, la tipificació de les infraccions, l’establiment de les sancions, la reparació del dany, el règim jurídic aplicable al procediment o les mesures provisionals que es poden adoptar a l’inici o en la fase d’instrucció del procediment.

- L’actualització del procediment relatiu a la informació, consultes i reclamacions. - L’aprovació del model de contracte i el model de factura que incorpora consells per

a l’estalvi d’aigua),amb l’objectiu de facilitar la seva comprensió a l’abonat. Atès que la revisió del Reglament del Servei Públic de subministrament d’aigua al municipi de Sabadell, ha d’emmarcar-se també en el context de la resolució aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides declarant l’any 2013 com a Any Internacional de la Cooperació en el Cicle de l’Aigua que, al seu torn, ha d’entendre’s en el context del Decenni Internacional per a l’Acció L’aigua, font de vida. 2005-2015. Vistos els articles 4.1 a) de la Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local (LBRL), de 2 d’abril, i l’article 8.1a) del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret 2/2003, de 28 d’abril (TRLRLC), que garanteixen al municipi la potestat normativa en l’àmbit de llurs competències. Vistos els articles 25.2 l) i 26.1 a) de la LBRL i els articles 66.3 l) i 67 a) del TRLRLC que configuren el subministrament d’aigua com a un servei essencial i reservat en favor de les entitats locals. Vistos els articles 52.2 d) i 98 d) TRLRLC que determinen la competència per a l’aprovació de les ordenances municipals i reglaments correspon al Ple de la corporació amb caràcter indelegable i que els acords en referència a aquests s’aproven per majoria simple. Vistos els articles 65.2 i 70.2 de la LBRL, l’article 178 del TRLMRLC i els articles 64 a i 66 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny, que contenen el procediment d’aprovació definitiva de les ordenances locals i el dret de la ciutadania de poder consultar-les. Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea d’Urbanisme i Espai Públic, a petició de la Regidoria de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes, proposa al Ple l’adopció dels següents

ACORDS PRIMER.- Estimar les al·legacions presentades per la Companyia d’Aigües de Sabadell, SA i incorporar-les al text definitiu en base a les consideracions que obren en l’acta de la Comissió d’Estudi de 21 de novembre de 2012 i que es transcriuen a continuació: “Al·legació 1 S’estima el contingut de l’al·legació referida a l’article 4 en la seva totalitat, ja que es considera convenient que, a tenor de la facultat inspectora del titular del servei, els tècnics municipals puguin tenir accés en tot moment a les instal·lacions del servei de

89

subministrament acompanyats del personal de l’entitat subministradora. Aquesta al·legació figura com a apartat n), en lloc de l). Al·legació 2 S’estima el contingut de l’al·legació en la seva totalitat, ja que amb l’addicció dels nous paràgrafs 4, 5, 6 i 7 conforme a la redacció proposada per l’entitat subministradora: a) L’autorització tàcita de l’Ajuntament de Sabadell a l’entitat subministradora alhora

de dur a terme actuacions urgents en horari nocturn permetrà una intervenció àgil en el restabliment del servei, evitant al màxim d’aquesta manera la repercussió a les llars, als comerços, els serveis i la indústria.

b) S’estableix l’obligació de l’entitat subministradora de garantir en tot moment el

subministrament a la població de risc, conforme al Pla de contingència específic per al subministrament crític d’aigua potable, aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Sabadell en sessió de 3 de juliol de 2012.

c) Es recull que la gestió de les incidències i la restitució del servei es regularan

mitjançant un protocol específic, que actualment ja està elaborat. d) Es considera indispensable la progressiva instal·lació de vàlvules per delimitar

l’afecció dels talls a d’altres subsectors i que semestralment la companyia faciliti el plànol actualitatzat. No obstant, en relació a l’apartat 7 la Comissió Tècnica valora la conveniència de/d’: - Introduir una nova disposició transitòria per tal de fixar que el procés

d’instal·lació de vàlvules s’iniciarà durant el primer semestre de 2013 i estarà completat al 2015.

- I de modificar l’article 4 (amb la renumeració dels seus apartats) i l’article 6.3 del Reglament per tal de definir els instruments sobre els quals s’articularan les actuacions i les millores en la xarxa d’abastament d’aigua potable, a efectes de la seva priorització i de la optimització dels recursos, donat que fins ara l’entitat subministradora ha optat per descriure tant les inversions realitzades com les programades de forma unitària en el seu pressupost ordinari anual i no en el pressupost d’inversions (que és l’altra opció que preveuen els apartats 10 i 11 de les bases d’explotació). En conseqüència, els instruments que ha d’aprovar l’Ajuntament, com a titular del servei, són: � El Pla director en relació a la xarxa d’abastament d’aigua potable, que tindrà

que fixarà aspectes com ara, a títol d’exemple: la recopilació d’informació, la caracterització de l’abastament actual, la caracterització de la població i prognosi del creixement urbà futur, l’anàlisi de la capacitat de les instal·lacions actuals i la proposta de millores, la proposta d’actuacions de millora i valoració i la prioritació de les actuacions proposades.

� El Pla d’inversions anual, on es fixaran la proposta d’actuacions de millora per aquell exercici.

� La Memòria anual del servei, en correspondència a la redacció inicial de l’article 6.3 del Reglament.

Al·legació 3 S’estima en la seva totalitat la proposta d’incloure els nous apartats 1, 2 i 4 (aquest últim provinent de l’article 88) a l’article 87, ja que es garanteix a l’abonat la possibilitat de facilitar la lectura del seu comptador, amb caràcter previ a l’estimació del consum.

90

Al·legació 4 S’estima en la seva totalitat per millorar la comprensió lectora del text. SEGON.- Introduir, com a millores tècniques, al text del Reglament un Preàmbul per tal de facilitar la seva comprensió lectora i al model de factura, en la part referida del cànon de l’aigua, el terme “repercussió” en concordança amb el contingut de l’article 93 del Reglament. Aquestes incorporacions no comporten cap alteració substancial de l’articulat del text. TERCER.- Aprovar definitivament la modificació del Reglament del servei públic de subministrament d’aigua al municipi de Sabadell, d’acord amb la proposta de la Comissió d’Estudi, que figura adjunta com a Annex a aquests acords. QUART.- Notificar aquests acords a la Companyia d’Aigües de Sabadell, SA. CINQUÈ.- Traslladar els acords a la Delegació del Govern del Ministeri d’Hisenda y Administracions Públiques i els Serveis Territorials del Departament de Governació i Relacions institucionals, a efectes que, en el termini de quinze dies hàbils següents a la notificació, puguin formular els recursos que estimin procedents. SISÈ.- Publicar els acords precedents en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, juntament amb el text modificat, una vegada transcorregut el termini fixat en l’acord anterior sense que s’hagin fet observacions al respecte, així com una referència de l’anunci publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. SETÈ.- Inserir l’anunci en el tauler d’anuncis de la corporació al web municipal http//www.sabadell.cat/Ajuntament/p/normativa_cat.asp per tal que siguin consultat per part dels ciutadans que estiguin interessats. VUITÈ.- Facultar a l’alcalde-president o regidor en qui delegui o tingui delegat, perquè subscrigui tots els documents que fossin necessaris per a l’efectivitat dels precedents acords, i rectificar en qualsevol moment els errors materials que es poguessin produir.

REGLAMENT DEL SERVEI MUNICIPAL DE SUBMINISTRAMENT D’AIGUA DE SABADELL PREÀMBUL

Al·legació 2 Al·legació 3 ACORDS

“Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 4

ANNEX 4. Model de factura de subministrament d’aiguaPREÀMBUL TÍTOL PRELIMINAR

Article 1.- Objecte del Reglament TÍTOL PRIMER.- EL SUBMINISTRAMENT D’AIGUA DE CONSUM HUMÀ

Capítol I.- Disposicions generals i definicions Article 2.- Àmbit, règim jurídic i forma de gestió

91

Article 3.- Dotació de cabals per al servei El servei d’abastament d’aigua a la població de Sabadell es prestarà amb els cabals d’aigua següents: Article 4.- Funcions de l’Ajuntament i garantia de subministrament Article 5.- Conceptes i definicions

Capítol II.- Drets i obligacions de l’entitat subministradora i dels abonats Article 6.- Obligacions de l’entitat subministradora Article 7.- Condicions Sanitàries Article 8.- Facultats de l’entitat subministradora Article 9.- Drets dels abonats Article 10.- Obligacions de l’abonat

Capítol III.- Característiques i classe de subministrament Article 11.- Garantia de pressió, de cabal i de consum bàsic. Article 12.- Regularitat i prioritat del subministrament Article 13.- Suspensions temporals Article 14.- Classes de subministrament Article 15.- Subministraments provisionals per a obres Article 16.- Subministraments per a serveis contra incendis Article 17.- Subministraments crítics

Capítol IV.- Contractació del subministrament Article 18.- Contractació del subministrament Article 19.- Subministrament a indústries i altres activitats Article 20.- Contracte únic per a cada subministrament Article 21.- Causes de denegació del contracte Article 22.- Fiança Article 23.- Formalització del contracte Article 24.- Durada del contracte Article 25.- Modificació del contracte Article 26.- Canvi de titularitat per cessió del contracte de subministrament Article 27.- Subrogació

Capítol V.- Suspensió del subministrament i resolució del contracte Article 28.- Causes de suspensió del subministrament Article 29.- Procediment de suspensió del subministrament per impagament Article 30.- Restabliment del subministrament Article 31.- Resolució del contracte de subministrament Article 32.- Retirada del comptador

Capítol VI.- Execució, conservació i reparació de les instal·lacions Article 33.- Responsabilitat de l’entitat subministradora Article 34.- Responsabilitat dels titulars de l’immoble i dels abonats Article 35.- Execució, conservació i reparació de les instal·lacions interiors Article 36.- Inspecció i control de les instal·lacions interiors

Capítol VII.- Preses Article 37.- Classes de presa Article 38.- Accés a la presa externa Article 39.- Contractació de preses Article 40.- Sol·licitud de preses externes Article 41.- Tramitació de les preses externes Article 42.- Resolució tècnica de les preses externes Article 43.- Drets de la presa externa Article 44.- Import, vigència i forma d’abonament dels drets de presa Article 45.- Formalització del contracte de presa externa Article 46.- Modificacions de les condicions externes de la presa externa Article 47.- Execució i posada en servei de la presa externa Article 48.- Millora, conservació i reparació de preses Article 49.- Presa externa en desús

Capítol VIII.- Implantació o ampliació del servei en noves actuacions urbanístiques

92

Article 50.- Noves actuacions urbanístiques Article 51.- Execució i finançament de la nova xarxa d’abastament d’aigua

Capítol IX.- Aparells de mesura o comptadors de consum Article 52.- Disposicions generals sobre els aparells de mesura Article 53.- Homologació Article 54.- Selecció, subministrament i instal·lació del comptador Article 55.- Comprovacions particulars Article 56.- Verificació oficial Article 57.- Allotjament dels comptadors Article 58.- Instal·lació del comptador Article 59.- Canvi d’emplaçament Article 60.- Causes de la retirada de comptadors Article 61.- Manteniment i reparació del comptador avariat Article 62.- Sistemàtica de detecció de mals funcionaments

TÍTOL SEGON - EL SUBMINISTRAMENT D’AIGUA NO APTA PER AL CONSUM HUMÀ

Capítol I.- Disposicions generals Article 63.- Objecte, àmbit i règim jurídic del servei Article 64.- Usos de l’aigua no apta per al consum humà Article 65.- Titularitat i gestió del servei Article 66.- Implantació o ampliació del servei Article 67.- Autorització de la propietat Article 68.- Contractació

Capítol II.- Condicions sanitàries Article 69.- Responsabilitat Article 70.- Instal·lació interior

Capítol III.- Condicions tècniques Article 71.- Elements del sistema de subministrament Article 72.- Instal·lació interior de l’usuari. Requisits tècnics. Documentació per contractar Article 73.- Posada en càrrega Article 74.- Connexió d’ús

TÍTOL TERCER- LA TARIFA DEL SERVEI DE SUBMINISTRAMENT D’AIGUA Capítol I.- Disposicions generals

Article 75.- Objecte de la tarifa Article 76.- Obligats al pagament Article 77.- Naixement de l'obligació

Capítol II.- Estructura de la tarifa Article 78. Tarifa binòmia Article 79.- Tarifa de subministrament d’aigua potable per a usos domèstics Article 80.- Tarifa de subministrament d’aigua potable per a s usos comercials i industrials Article 81.- Subministrament d’aigua potable per a dependències i serveis municipals Article 82.- Tarifa de subministrament d’aigua potable per ús d’obres i ús d’incendi industrial i comercial

Capítol III.- Establiment i modificació de la tarifa Article 83.- Establiment i modificació de les quanties de la tarifa Article 84.- Intervenció de la Comissió de Preus

Capítol IV.- Facturació i pagament de la tarifa Article 85.- Determinació de consums Article 86.- Lectura del comptador Article 87.- Consums estimats Article 88.- Regularització per mal funcionament Article 89.- Objecte i periodicitat de la facturació

93

Article 90.- Factures Article 91.- Terminis i forma de pagament Article 92.- Informació als abonats Article 93.- Tributs i preus públics

TÍTOL QUART.- INSPECCIÓ, RÈGIM SANCIONADOR I RECLAMACIONS Capítol I.- Inspecció

Article 94.- Inspecció Article 95.- Actuació inspectora

Capítol II. Règim sancionador Article 96. – Objecte i abast del règim sancionador Article 97.- Potestat sancionadora Article 98.- Responsables Article 99.- Infraccions lleus Article 100.- Infraccions greus Article 101.- Infraccions molt greus Article 102.- Sancions Article 103.- Graduació de les sancions Article 104.- Concurrència de sancions Article 105.- Reparació Article 106.- Procediment sancionador Article 107.- Mesures provisionals

Capítol III.- Informació, consultes, reclamacions, procediment, règim jurídic i arbitratge Article 108.- Informació i consultes Article 109.- Reclamacions Article 110.- Arbitratge

DISPOSICIÓ ADDICIONAL DISPOSICIONS TRANSITÒRIES DISPOSICIÓ FINAL

ANNEX 1. Elements de subministrament d’aigua ANNEX 2. Mapa de pressions de Sabadell ANNEX 3. Model de contracte de subministrament d’aigua ANNEX 4. Model de factura de subministrament d’aigua

94

PREÀMBUL L’aigua és un element necessari per a la vida i per al desenvolupament de les activitats econòmiques, però alhora és un element escàs. Per aquest motiu, cal afavorir i incentivar el seu ús racional. Per això el marc jurídic europeu ha incorporat la necessitat d’un ús prudent i racional dels recursos naturals al Títol XX Medi Ambient i en l’article 191 de la Versió consolidada del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (Diari oficial de la UE C 83/47 de 30 de març de 2010) i també a l’article 9 de Directiva 2000/60 Marc de l’Aigua que indiquen que els estats membres garantiran que la política de preus de l’aigua proporcioni incentius adequats perquè els usuaris utilitzin de forma eficient els recursos hídrics i, per tant, contribueixin als objectius ambientals de la present Directiva. L’ordenament jurídic de l’estat espanyol i el català atorguen als municipis la competència en matèria la gestió del subministrament d’aigua tant per la legislació general de règim local com per la legislació sectorial d'aigües. El marc normatiu regulador en matèria d’aigües ha experimentat canvis rellevants en els darrers anys arran de l’aprovació d’importants normes, tant a nivell europeu, com a nivell estatal i català. L’últim dels quals és la Resolució aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides declarant l’any 2013 com a Any Internacional de la Cooperació en el Cicle de l’Aigua que, al seu torn, ha d’entendre’s en el context del Decenni Internacional per a l’Acció L’aigua, font de vida. 2005-2015. Segons la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, correspon al municipi exercir competències, en els termes de la legislació de l'Estat i de les Comunitats Autònomes, en matèria de subministrament d’aigua i de clavegueram i tractament d’aigües residuals. Així mateix, l’abastament domiciliari d’aigua potable i el clavegueram es configuren com a servei públic de prestació obligatòria per a tots els municipis. En termes similars s’expressa el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. En l’àmbit sectorial, l’article 5 del Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, atribueix als ens locals les competències relatives a l’abastament d’aigua potable [apartat a)], mentre que el Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà els hi confereix la responsabilitat de vetllar per la qualitat de l’aigua potable subministrada a través de la xarxa de distribució municipal. El present Reglament del servei públic de subministrament d'aigua al municipi de Sabadell és l’instrument administratiu que regula la gestió del subministrament d’aigua a la ciutat de Sabadell i té la vocació de traduir a l’àmbit local les directives abans mencionades, i cal entendre’l de forma complementària a l’Ordenança reguladora dels usos i l’estalvi d’aigua a Sabadell, aprovada pel Ple municipal el setembre de 2009. El Reglament del servei municipal de subministrament d’aigua de Sabadell té per objecte regular la prestació d’aquest servei al terme municipal des de l’òptica del seu cicle integral de l’aigua, determinar les relacions entre el prestador del servei i els abonats, i fixar els drets i les obligacions bàsiques de cadascuna de les parts, així com tots aquells aspectes tècnics, mediambientals, sanitaris i contractuals propis del servei públic.

95

Amb aquesta finalitat, s’estructura en cinc títols, una disposició addicional, tres transitòries, una disposició final i tres annexos dedicats de forma respectiva a la descripció dels elements del subministrament d’aigua potable, el mapa de pressions de la ciutat per sectors, el model de contracte de subministrament d’aigua i el model de factura. En el Títol Preliminar es concreta l’objecte del Reglament. En el Títol Primer es fixen les condicions per al subministrament d’aigua destinada al consum humà (incloses les obligacions en matèria de qualitat de l’aigua i sobre condicions sanitàries de l’aigua, així com pel que respecta al compliment del que estableix el Codi de consum de Catalunya). Es fixen també els drets i les obligacions dels usuaris, entre els quals tenir accés a telèfon gratuït per atendre les reclamacions i avaries, així com el dret a indemnització en cas de talls de subministrament per avaries que tinguin una durada de més de 48 hores ininterrompudes i la possibilitat de mediació entre l’empresa subministradora i els abonats davant la Junta Arbitral de Consum. Pel que respecta a les condicions del servei de subministrament i del prestador del servei, el Títol Primer incorpora un conjunt d’instruccions sobre la prestació del servei de subministrament i les connexions a la xarxa de distribució tot definint una estructura per zones, sectors i subsectors de la xarxa de distribució d’aigua potable, així com la regulació zonal per mitjà de vàlvules i establint la redacció d’un Pla Director de subministrament d’aigua. En el Títol Segon es fixen les condicions per al servei de subministrament d’aigua no apta per al consum humà. En el Títol Tercer es defineix la confecció de la tarifa de subministrament fixant la possibilitat que la quota de servei es determini en funció del cabal nominal o del diàmetre equivalent del comptador, i el consum es calculi en funció del consum mesurat en tres trams i del nombre de persones empadronades en el domicili. En el Titol Quart es regulen la inspecció, el règim sancionador i el sistema de reclamacions dels abonats al servei davant l’entitat subministradora.” TÍTOL PRELIMINAR Article 1.- Objecte del Reglament Aquest Reglament té per objecte regular la prestació del servei públic de subministrament d’aigua en el terme municipal de Sabadell, la tarifa d’aquest servei, i els drets i deures dels usuaris. TÍTOL PRIMER.- EL SUBMINISTRAMENT D’AIGUA DE CONSUM HUMÀ

Capítol I.- Disposicions generals i definicions Article 2.- Àmbit, règim jurídic i forma de gestió 1.- L’abastament o subministrament d’aigua de consum humà és un servei públic de titularitat municipal de l’Ajuntament de Sabadell. 2.- A més de la legislació de règim local i d’aigües, és igualment d’aplicació el règim jurídic general en matèria de sanitat, edificació, indústria i comerç, defensa dels consumidors i dels usuaris i, en particular, la Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat, la Llei 15/1990, d’Ordenació Sanitària de Catalunya, la Llei 7/2003, de 25 d’abril, de Protecció de la Salut, el Reial Decret 140/2003, de 21 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà, i l’article

96

13.4 i el Document Bàsic DB-HS Salubritat, Secció HS 4, sobre subministrament d’aigua, del Codi Tècnic de l’Edificació, aprovat pel Reial Decret 314/2006, de 17 de març, i les disposicions, estatals o autonòmiques, que les modifiquin, complementin o substitueixin. 3.- Als efectes d’allò que estableix l’article 2.21 de l’esmentat Reial Decret 140/2003, de 21 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà el terme municipal de Sabadell constitueix una zona d’abastament. 4.- Actualment el servei de subministrament d’aigua potable es presta de forma indirecta per la societat d’economia mixta “Companyia d’Aigües de Sabadell, SA”, (Aigües Sabadell), en la condició d’entitat subministradora. Tanmateix i de conformitat amb les condicions i els procediments legalment establerts l’Ajuntament pot adoptar qualsevol altra forma de gestió directa o indirecta. Article 3.- Dotació de cabals per al servei El servei d’abastament d’aigua a la població de Sab adell es prestarà amb els cabals d’aigua següents: a) Els aprofitaments d’aigua per abastament a la població dels que l’Ajuntament és titular i aquells altres que l’Administració hidràulica li pugui atorgar. b) Els procedents de la xarxa d’abastament del sistema Ter-Llobregat. c) Els altres que l’Administració hidràulica disposi. d) Qualsevol altre del qual pugui disposar l’entitat subministradora, prèvia autorització de l’Ajuntament. Article 4.- Funcions de l’Ajuntament i garantia de subministrament 1.- En la seva condició de titular del servei de subministrament d’aigua potable, correspon a l’Ajuntament de Sabadell l’exercici de les funcions següents: a) Prestar el servei, directament o indirectament, amb continuïtat i regularitat, i sense

altres interrupcions que les que es derivin de força major, o bé incidències excepcionals i justificades, pròpies de l’explotació del servei, de conformitat amb allò que s’estableix en aquest Reglament.

b) Garantir la potabilitat i la qualitat de l’aigua subministrada, de conformitat amb allò que estipula el Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà.

c) Vetllar per a que els titulars d’establiments oberts al públic posin a disposició dels seus usuaris aigua apta per al consum.

d) Organitzar, coordinar i reglamentar el servei. e) Establir i modificar la forma de gestió directa o indirecta del servei. f) Aprovar l’adjudicació dels contractes administratius que tinguin per objecte la

gestió indirecta del servei. g) Aprovar d’ofici, o a proposta de l’entitat subministradora, les tarifes del servei, de

conformitat amb allò que disposa aquest Reglament, sens perjudici de les ulteriors funcions que exerceixi l’òrgan de l’Administració de la Generalitat competent en matèria d’autorització de preus.

h) Aprovar el Pla Director en relació a la xarxa d’abastament d’aigua potable que inclourà la proposta d’actuacions de millora, amb la corresponent valoració, priortizació i repercussió econòmica durant el període assenyalat.

i) Aprovar el Pla d’inversions anual. j) Aprovar la Memòria anual del servei d’abastament d’aigua potable. k) Informar sobre les condicions de prestació del servei. l) Qualsevol altra funció que l’ordenament sectorial o de règim local i aquest mateix

Reglament atribueixin l’Ajuntament com a titular del servei. m) Aprovar les suspensions del subministrament per manca de pagament. n) Accedir a les instal·lacions i infrastructures adscrites al servei per mitjà dels tècnics

municipals

97

2.- En el supòsit que el servei municipal de subministrament d’aigua es presti en alguna modalitat de gestió indirecta, l’Ajuntament ostentarà les facultats d’Administració concedent que li atorga la llei. Article 5.- Conceptes i definicions 1.- S’entén per aigua de consum humà l’aigua definida com a tal per l’article 2.1 del Reial Decret 140/2003, i són igualment d’aplicació la resta de definicions contingues en aquest article. 2.- Així mateix i als efectes d’aquest Reglament s’entén per: a) Entitat subministradora: persona jurídica que per disposició de l’Ajuntament, directament o indirectament, gestiona el servei municipal de subministrament d’aigua, en qualsevol de les modalitats previstes per la llei. a) Abonat: persona física, jurídica, comunitat d’usuaris o de béns que ha subscrit un contracte de subministrament domiciliari d’aigua amb l’entitat subministradora. b) Usuari: persona física que utilitza el servei de subministrament d’aigua. c) Subministrament: servei d’abastament d’aigua que l’entitat subministradora ha de prestar a l’abonat que l’ha contractat, de conformitat amb la classificació que preveu aquest Reglament. d) Sistema de subministrament i distribució: conjunt d’infrastructures hidràuliques necessàries per a la prestació del servei i explotades per l‘entitat subministradora, situades en espais públics o bé de domini privat però alienes als solars o establiments dels corresponents abonats. e) Xarxa de distribució: subsistema de l’anterior que integra el conjunt de canalitzacions i elements de maniobra, regulació, control, acotament, tancament i purga, necessaris per abastar l’àmbit de prestació del servei. Aquesta disposarà dels mecanismes adequats que permetin l’acotament i tancament, si és necessari per sectors, per tal de procedir al seu aïllament davant situacions anòmales, així com de sistemes que permetin les purgues per sectors per protegir la població davant de possibles riscos per a la seva salut. f) Canalització: conjunt de canonades i les seves connexions destinades a la circulació i distribució de l’aigua. g) Instal·lacions complementàries: elements d’una canalització que no són pròpiament les canonades, com ara els aparells de compressió, de mesura, de control, elements de maniobra i altres elements auxiliars. h) Presa: connexió entre el sistema de subministrament i distribució i les instal·lacions interiors. i) Presa externa: compren les canonades i altres elements que uneixen la xarxa de distribució amb la clau de pas o de registre, inclosa aquesta, i consta de: i. Dispositiu de presa o clau de presa: es situa sobre la canonada de la xarxa de distribució i obra el pas de la presa. i. Filtre: s’instal·larà entre la clau interna i abans de la bateria de comptadors. El filtre ha d’estar instal·lat de manera que es puguin realitzar les tasques de neteja i manteniment sense necessitat de tallar el subministrament. ii. Ramal de presa externa: canonada que enllaça la xarxa de distribució amb la clau de registre. iv. Clau de registre o de pas: vàlvula situada al final del ramal de presa externa, en el sentit de la circulació normal del flux d’aigua, a la via o l’espai públic i junt a l’immoble o finca per al qual s’hagi contractat la presa; constitueix el punt de tall entre el sistema de subministrament i distribució i les instal·lacions interiors; és el punt de lliurament de l’aigua per l’entitat subministradora a l’abonat a efectes d’allò que estableix el Reial decret 140/2003; i esdevé l’element que delimita les instal·lacions de les que respon l’entitat subministradora i les instal·lacions interiors que son responsabilitat del propietari o abonat; en cas de no haver-n’hi el punt de tall serà el llindar de la propietat o línia de la façana.

98

La clau de registre només pot ser manipulada i maniobrada per l’entitat subministradora i mai per l’abonat o el propietari de l’immoble, ni per tercers. k)Instal·lacions interiors: instal·lacions de l’immoble o solar receptor del subministrament d’aigua posteriors a la clau de registre o al límit de la façana, en el sentit de circulació normal del flux d’aigua, de les que és responsable el propietari de la finca o l’abonat, i que estan constituïdes pel conjunt de canonades i elements de control, mesura, maniobra i seguretat següents: i. Presa interna: comprèn els elements de la presa situats a partir de la clau de pas o de registre que, travessant el mur de tancament de l’edifici, enllaça la clau de registre i la clau interna, i consta de: 1. Ramal de presa interna: canonada que uneix la clau de registre amb la clau interna. 2. Passamurs: orifici practicat al mur que delimita l’immoble amb la finalitat de fer passar la canonada de la presa interna que connecta amb la clau interna; aquest orifici ha de deixar que el tub quedi solt i permetre-li la lliure dilatació, per bé que ha de ser reajustat a fi que romangui impermeabilitzat. 3. Clau interna: clau que permet o impedeix el pas de l’aigua i que es troba situada al final del ramal de la presa interna. ii. Canonada d’alimentació: tub d’alimentació que comunica la clau interna amb el sistema de mesura. iii. Vàlvula de retenció: vàlvula instal·lada al final de la canonada d’alimentació i abans del sistema de mesura, que impedeix el flux invers i, per tant, fa impossible el retorn de l’aigua procedent de les instal·lacions interiors i particulars a la xarxa de distribució. iv. Sistema de mesura: elements que permeten mesurar els consums de forma eficient i que està format per: 1. Comptador: aparell degudament homologat i seleccionat per l’entitat subministradora que té per objecte mesurar el consum d’aigua de cadascun dels subministraments. 2. Bateria de comptadors: conjunt de canonades connectades amb el tub d’alimentació després de la vàlvula de retenció que permet la instal·lació dels comptadors individuals; ordinàriament, la bateria de comptadors s’ha d’instal·lar a la planta baixa de l’edifici i el més a prop que sigui possible de l’entrada. v. Instal·lacions particulars: conjunt de canonades i elements tècnics, que inclou i comença amb la vàlvula de sortida del comptador, per mitjà del qual cadascun els receptors o abonats reben el subministrament d’aigua en les dependències que ocupen particularment, tant si són habitatges com establiments industrials, comercials o de serveis; comprenen tant les instal·lacions situades en espais comunitaris com les que es troben dins de les seves dependències particulars. vi. Desguassos de les instal·lacions interiors: sistema d’evacuació d’aigua que, accidentalment pogués procedir de pèrdues i que té per finalitat evitar danys a l’immoble, a l’abonat o a tercers. vii. Dipòsit de reserva: dipòsit per a l’acumulació preventiva d’aigua, amb la finalitat d’assegurar una disposició pròpia en situacions d’interrupció del subministrament. 2.- Els elements materials del sistema de subministrament i distribució es descriuen gràficament a l’Annex 1 d’aquest Reglament.

Capítol II.- Drets i obligacions de l’entitat submi nistradora i dels abonats Article 6.- Obligacions de l’entitat subministrador a 1.- A més a més dels deures que amb caràcter específic s’estableixen en aquest Reglament, l’entitat subministradora resta subjecte, amb caràcter general, al compliment de les obligacions següents:

99

a) Prestar el servei i ampliar-lo a tothom que ho sol·liciti, en els termes i en les condicions tècniques i econòmiques que fixa aquest Reglament i les que contemplen les altres disposicions legals i reglamentàries d’aplicació. b) Mantenir les condicions de pressió, els cabals i el consum bàsic, d’acord amb la normativa vigent. c) Subministrar els aparells de l’equipament higiènic els cabals que figuren a l’apartat 2.1.3 del Document Bàsic DB-HS Salubritat, Secció HS 4, sobre subministrament d’aigua, del Codi Tècnic de l’Edificació, aprovat pel Reial Decret 314/2006, de 17 de març. d) Complir les obligacions en matèria de qualitat de l’aigua subministrada d’acord amb l’establert en el Reial Decret 140/2003 de 7 de febrer, i que més àmpliament es detallen en l’article núm. 7. e) Mantenir la disponibilitat i la regularitat en el subministrament, sens perjudici dels supòsits d’interrupcions o de suspensions temporals reglamentàriament autoritzades. f) Facturar d’acord amb les lectures periòdiques del comptador o amb qualsevol altre sistema previst reglamentàriament, i amb la periodicitat establerta. g) Aplicar les tarifes en vigor. h) Aplicar els preus aprovats per als productes, drets i serveis aliens al subministrament d’aigua, però afectes al servei. i) Assistir a l’abonat en la resolució de les situacions i incidents que es puguin donar en el subministrament. j) Mantenir un servei permanent de recepció d’avisos i atendre amb correcció les consultes, reclamacions i suggeriments formulats pels abonats, i contestar per escrit els que així es presentin, de conformitat amb allò que estableixen els articles 108 i 109 d’aquest Reglament. k) Mantenir i reparar les instal·lacions afectes al servei fins la clau de registre que dona pas a les instal·lacions interiors. l) Elaborar, o informar-ne abans de la seva aprovació, sempre que la normativa reguladora ho permeti, els projectes de subministrament d’aigua inclosos en els instruments de planejament o de la seva execució, en relació a la idoneïtat tècnica de l’execució de la xarxa de subministrament i distribució d’aigua, en el supòsit que no hagin d’executar-se per la pròpia entitat subministradora. m) Supervisar o, si s’escau, redactar i executar els projectes d’obres de la xarxa de distribució d’aigua potable, dipòsits d’emmagatzematge i canalitzacions fins els edificis o els immobles objecte del subministrament. n) Indemnitzar els danys i perjudicis que es causin a tercers com a conseqüència del funcionament del servei. En el cas que fos l’Ajuntament el que assumís directament la indemnització d’aquests danys i perjudicis, l’entitat subministradora resta obligada a satisfer a la Corporació l’import de la indemnització, llevat que els danys i perjudicis s’hagin ocasionat com a conseqüència immediata i directa d’ordres de l’Administració municipal. o) El compliment del que estableix el Codi de consum de Catalunya. p) Disposar d’un número de telèfon gratuït per atendre les reclamacions i avaries. 2.- L’entitat subministradora ha de garantir que el rendiment de la xarxa se situï sempre per sobre el rendiment mitjà ponderat de les xarxes catalanes o de l’Associació Espanyola d’Abastament i Sanejament (AEAS), descomptant les fuites ocasionals degudament justificades. A aquests efectes i sens perjudici de les facultats de la inspecció municipal, l’entitat subministradora facilitarà a l’Ajuntament un informe anual específic. En el cas que les pèrdues ultrapassin el percentatge preestablert, dins del primer trimestre de l’exercici següent, l’entitat subministradora haurà de presentar el corresponent pla d’obres. 3.- L’entitat subministradora presentarà a l’Ajuntament el Pla d’inversions anual i la memòria anual d’acord amb el Pla Director aprovat. 4.- Sens perjudici de la presentació de la Memòria, l’entitat subministradora ha de traslladar, puntualment, la informació que la Corporació municipal requereixi, així com

100

donar compte de la informació i les dades que faciliti a altres Administracions i als mitjans de comunicació. 5.- En el cas que l’entitat subministradora sigui concessionària, empresa mixta, o qualsevol altra modalitat de gestió indirecta de serveis públics, tindrà les obligacions legals pròpies d’aquesta forma de gestió. Article 7.- Condicions Sanitàries A més de les obligacions establertes a l’article 6 l’entitat subministradora està subjecte al compliment de les següents obligacions: a) Assegurar que l’aigua que subministra manté les condicions de qualitat necessàries per al consum humà fins al lliurament als consumidors, és a dir, fins la clau de registre o de pas, d’acord amb allò que estableix el Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer. b) Establir i mantenir actualitzat el Pla d’Autocontrol i Gestió, en compliment del Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, així com establir un Protocol de procediment per a la gestió d’incompliments anomalies i incidències en la qualitat d’aigua de consum humà i de la seva puntual comunicació a l’Ajuntament. c) Controlar les instal·lacions interiors i particulars dels abonats fins el punt en el que l’aigua raja de les aixetes que són utilitzades habitualment per al consum humà, de conformitat amb allò que disposa el Reial decret 140/2003; en tot cas, l’entitat subministradora realitzarà els controls periòdics dels establiments oberts al públic i dels domicilis particulars d’acord amb allò que estableixi l’Ajuntament. Article 8.- Facultats de l’entitat subministradora A més a més dels que específicament li atribueix aquest Reglament i altres normes d’aplicació, l’entitat subministradora té, amb caràcter general els drets i facultats següents: a) Facturar l’aigua subministrada i els serveis prestats a l’abonat, d’acord amb les tarifes i preus vigents. b) Percebre l’import de la facturació. c) Llegir i comprovar el comptador o altres sistemes de mesura. d) Controlar les instal·lacions interiors i particulars dels abonats fins el punt en el que l’aigua raja de les aixetes que són utilitzades habitualment per al consum humà, de conformitat amb allò que disposa el Reial decret 140/2003; en tot cas, l’entitat subministradora realitzarà els controls periòdics dels establiments oberts al públic i dels domicilis particulars d’acord amb allò que estableixi l’Ajuntament. e) Comunicar la necessitat d’adoptar les mesures correctores que convingui i, en el seu cas, proposar-ho a l’Ajuntament que disposi ordres d’execució. f) De disposar d’una tarifa i d’uns preus suficients, o de la compensació econòmica equivalent, per mantenir l’equilibri econòmic del servei, segons allò que preveu l’ordenament d’aplicació en matèria de gestió, finançament i tarifes dels serveis públics municipals. Article 9.- Drets dels abonats 1.- Tothom que reuneixi les condicions que estableix l’art. 18.2 d’aquest Reglament té dret a formalitzar, com abonat, un contracte de subministrament d’aigua, així com a sol·licitar de l’entitat subministradora la informació i l’assessorament necessaris per ajustar la seva contractació a llurs necessitats reals. 2.- Els abonats tenen dret a: Consumir l’aigua en les condicions higienicosanitàries i de pressió corresponents a l’ús que pertoqui, d’acord amb la tipologia de subministraments establerta en aquest Reglament. a) Disposar, en condicions normals, d’un subministrament permanent, sens perjudici de les interrupcions o suspensions reglamentàriament autoritzades.

101

b) Que els consums li siguin facturats, conforme a les tarifes vigents, amb una periodicitat no superior a tres mesos, llevat de pacte específic amb l’entitat subministradora. c) Rebre les factures o rebuts, i a que en aquest documents hi consti la informació necessària per a contrastar-la amb les mesures que figuren en el seu comptador. d) Conèixer l’import de les instal·lacions que hagin de ser executades per l’entitat subministradora, d’acord amb les tarifes i preus aprovats. e) Ser atesos amb correcció per part del personal de l’entitat subministradora en les informacions que sobre el funcionament del servei demanin i en les actuacions que aquests efectuïn. f) Sol·licitar l’acreditació dels empleats o personal autoritzat per l’entitat subministradora que pretenguin llegir els comptadors o revisar les instal·lacions interiors. Sol·licitar la comprovació particular a l’entitat subministradora dels seus comptadors o altres sistemes de mesura, i/o sol·licitar la verificació oficial en cas de divergències sobre el correcte funcionament d’aquests aparells. g) Formular les reclamacions administratives que convinguin als seus drets i interessos, envers l’actuació de l’entitat subministradora, per mitjà del procediment establert en aquest Reglament. Article 10.- Obligacions de l’abonat 1.- Són obligacions dels abonats: a) Consumir de forma responsable l’aigua subministrada per als usos contractats. a) Utilitzar les instal·lacions pròpies i les del servei de forma racional i correcta, evitant perjudicis a tercers i al servei. b) Complir amb les condicions i obligacions contingudes en el contracte subscrit amb l’entitat subministradora, de conformitat amb aquest Reglament i la resta de normativa que resulti d’aplicació. c) Dipositar la fiança aprovada en el moment de formalitzar el contracte de subministrament. d) Satisfer l’import de les factures lliurades per l’entitat subministradora. e) Abonar les quantitats resultants de liquidacions per errada, fuita, avaria o frau imputable a l’abonat. f) Fer servir les instal·lacions de forma adequada, mantenir intactes els precintes col·locats per l’entitat subministradora o per l’Administració competent, que garanteixen la inviolabilitat del sistema de mesura del consum i de les instal·lacions de presa, i abstenir-se de manipular o maniobrar les instal·lacions del servei i comptadors o altres sistemes de mesura. g) Realitzar la conservació i manteniment de les instal·lacions interiors i de les particulars sota la seva responsabilitat i reparar les avaries, inclòs ramal intern amb la finalitat de garantir el compliment dels criteris sanitaris de qualitat de l’aigua de consum humà fixats pel Reial Decret 140/2003, i el programa de vigilància i control sanitari de les aigües de consum humà de Catalunya (5.7 instal·lacions interiors) tot donant, si escau, compliment a les ordres d’execució que l’Ajuntament disposi, així com la d’evitar situacions que puguin comportar danys o riscs per a les persones o els seus béns. h) Impedir el retorn a la xarxa de les aigües provinents de les instal·lacions interiors i particulars sota la seva responsabilitat, tant si són residuals o contaminades com si no, i comunicar a l‘entitat subministradora qualsevol incidència que pugui afectar al servei, donant en el seu cas compliment a les ordres d’execució que l’Ajuntament disposi. i) Abstenir-se d’establir, permetre o tolerar derivacions en la seva instal·lació per al subministrament d’aigua, temporal o permanent, a altres habitatges, locals o establiments, diferents dels previstos en el contracte. j) No utilitzar l’ aigua per a ús diferent al contractat.

102

k) Permetre l’entrada, en hores hàbils o de normal relació amb l’exterior, al personal autoritzat per l’entitat subministradora que exhibeixi la corresponent identificació, amb la finalitat de revisar o comprovar les instal·lacions. l) Posar en coneixement de l’entitat subministradora qualsevol avaria o modificació en les seves instal·lacions interiors o particulars que puguin afectar la xarxa de subministrament i distribució o qualsevol element dels que afecta a la prestació del servei. n) Comunicar a l’entitat subministradora la baixa del subministrament de manera formal i per qualsevol mitjà que en permeti tenir constància, tot acreditant la seva condició d’abonat o)Fer arribar a Aigües Sabadell la clau de la cambra de comptadors. 2.- Les obligacions dels apartats g) i h) del paràgraf anterior, relatives a les instal·lacions interiors, es fan extensives als propietaris o altres titulars de l’immoble diferents dels abonats.

Capítol III.- Característiques i classe de subminis trament Article 11.- Garantia de pressió, de cabal i de con sum bàsic. 1.- La pressió nominal de subministrament, mesurada en la clau de registre o de pas de la presa ha de ser, com a mínim de 20 metres de columna d’aigua (mcda) i com a màxim de 130 mcda. Dins d’aquest interval i llevat que raons tècniques i/o econòmiques ho impedeixin, l’entitat subministradora ha d’assegurar la pressió suficient per a l’abastament ordinari de la majoria de les edificacions del terme municipal, sense necessitat d’emprar un aparell de sobrepressió i complint amb la pressió mínima a l’aixeta de l’usuari, de conformitat amb allò que estableix la normativa d’aplicació. 2.- Els abonats i altres interessats poden demanar a l’entitat subministradora informació sobre els valors nominals de pressió màxima i mínima de la seva escomesa, i acordar que el contracte de subministrament estableixi els valors nominals de pressió màxima i mínima de la seva presa. A tal efecte, s’inclou en el present Reglament com a Annex 2, mapa de la ciutat per zones de pressió. Qualsevol canvi de pressió planificat que faci variar els intervals de pressió reflectits en l’Annex 2, s’haurà d’informar a l’Ajuntament. Aquesta informació s’actualitzarà com a mínim un cop a l’any. 3.- Si, per raons del servei, l’entitat subministradora ha d’introduir modificacions substancials en les condicions de pressió establertes ho ha de notificar als abonats afectats. 4.- En relació als paràgrafs 2 i 3 d’aquest article, s’entén que la pressió nominal en el punt de subministrament està subjecte a les variacions tècniques de la xarxa general de distribució, havent-se de mantenir dins l’interval definit al menys el 85% del temps, considerat en períodes mínims de 90 dies. 5.- L’entitat subministradora ha de vetllar per garantir, en tot cas, el consum bàsic que estableixi el Govern de la Generalitat. Article 12.- Regularitat i prioritat del subministr ament 1.- La prioritat del subministrament d’aigua és satisfer les necessitats i serveis essencials de la població. La resta de subministraments d’aigua destinats a usos industrials, comercials, de serveis, agrícoles, ramaders, de reg i d’obres, resten sotmesos a la satisfacció de l’abastament a la població. 2.- El subministrament d’aigua ha de ser permanent, llevat que existeixi pacte en contrari en el contracte, i no es pot interrompre si no és per força major, per causes alienes a l’entitat subministradora o per qualsevol altre motiu inclòs en aquest Reglament o en les altres normes d’aplicació.

103

3.- Quan per circumstàncies excepcionals degudament autoritzades, calgui imposar restriccions o altres mesures, l’entitat subministradora n’ha d’informar pels mitjans de comunicació de major difusió en el municipi. En el supòsit que la situació d’excepcionalitat es mantingui, a instància pròpia o a requeriment municipal, l’entitat subministradora haurà d’elaborar un Pla de contingència que sotmetrà a l’aprovació de l’Ajuntament i que es revisarà cada dos anys o quan sigui necessari incorporar noves mesures. 4.- Per a les instal·lacions dels usuaris que hagin d’atendre serveis essencials i crítics de la població, i específicament els centres sanitaris, per als quals sigui fonamental la disponibilitat d’aigua en tot moment, l’entitat subministradora ha de disposar un Pla de contingència específic per garantir una reserva d’aigua potable mínima d’un dia, temps màxim de què disposen les entitats subministradores per interrompre el subministrament d’aigua en qualsevol cas. Article 13.- Suspensions temporals 1.- L’entitat subministradora pot suspendre temporalment el servei quan això sigui imprescindible per realitzar les operacions de manteniment, reparació o millora de les instal·lacions. 2.- Quan es tracti de talls previsibles i programats, l’entitat subministradora ha d’avisar amb una antelació mínima de vint-i-quatre hores, donant-ne publicitat pels mitjans al seu abast de forma que es garanteixi la informació als usuaris afectats. Si la suspensió afecta a una part considerable de la població, l’avís s’ha d’efectuar també a través dels mitjans de major difusió en el municipi. En qualsevol cas, s’ha d’indicar la durada prevista de la suspensió. 3.- Sempre que no sigui per causes de força major, els talls de subministrament per avaries en les instal·lacions de les que és responsable l’entitat subministradora que tinguin una durada de més de 48 hores seguides ininterrompudament donaran dret als abonats afectats a ser indemnitzats en la part proporcional de la quota fixa de servei. 4.- Amb caràcter excepcional, l’entitat subministradora pot tallar de forma immediata el subministrament quan es detectin avaries o fuites en les instal·lacions interiors que comportin risc de contaminació al sistema de subministrament i distribució i puguin afectar greument la salut pública o comportin risc de danys per a les persones o als seus béns, o bé que comportin un malbaratament d’aigua. L’entitat subministradora procedirà amb la màxima urgència als treballs de reparació de l’avaria que permetin la restauració del servei. En el cas que aquests tinguin caràcter nocturn, s’exceptuaran del compliment de les franges horàries conforme al previst a l’article 27.4 de l’Ordenança municipal reguladora dels soroll i les vibracions de Sabadell. 5.- L’entitat garantirà en tot moment el subministrament a la població de risc d’acord amb el Pla de contingència específic per al subministrament crític d’aigua potable. 6.-L’entitat subministradora, dins el seu Pla d’inversions, inclourà la progressiva instal·lació de vàlvules a la xarxa per limitar les afectacions dels talls i facilitarà a l’Ajuntament un plànol que serà actualitzat semestralment. 7.-La gestió de les incidències i la restitució del servei seran objecte de tractament en un protocol específic. Article 14.- Classes de subministrament Els subministraments es classifiquen segons la tipologia següent: a) Subministrament domèstic: el que es presta per atendre les necessitats normals de la persona o persones que conviuen en un habitatge, exclòs el reg de jardins i horts particulars. b) Subministrament comunitari: el que es presta per atendre les necessitats dels elements que integren els serveis comuns d’una comunitat. c) Subministrament comercial: el que es presta per atendre les necessitats dels locals o establiments industrials, comercials i de serveis, així com els garatges no subjectes a

104

llicència, sempre que l’aigua no constitueixi l’objecte de la indústria o no intervingui de forma predominant en l’obtenció, transformació o manufactura d’un producte. d) Subministrament industrial: el que es presta per a que l’aigua intervingui en el procés de fabricació per incorporació al producte o com a determinant del resultat; aquest subministrament només és obligatori mentre el consum d’aigua sigui d’un volum propi de l’abastament de poblacions de conformitat amb allò que preveu la legislació en matèria d’aigües. e) Subministrament agrícola: el destinat al reg en explotacions agrícoles, incloses les de floricultura, i a l’abeurament del bestiar en explotacions ramaderes. El prestador del servei no resta obligat a aquest tipus de subministrament. f) Subministrament per a reg de jardins domèstics de més de 50 m2 i/o de piscines: són aquells destinats, exclusivament, a reg particular o a piscines i no gaudeixen de prioritat de subministrament. g) Subministrament per a reg de jardins d’institucions públiques que no siguin municipals: el prestador del servei no resta obligat a aquest tipus de subministrament. h) Subministrament per a ús municipal: el destinat als edificis i instal·lacions municipals o dependents de l’Ajuntament, així com el destinat al reg de la via pública, els parcs i jardins públics, i altres espais públics de titularitat municipal. i) Subministraments per a usos especials: qualsevol altre no definit en apartats anteriors, inclosos els de caràcter temporal; en tot cas, tenen la condició d’usos especials els subministraments provisionals per a obres, els de serveis contra incendis, els subministraments per a serveis essencials i crítics. Els subministraments d’activitats recreatives i enderrocs estaran subjectes a un dipòsit econòmic que es retornarà un cop es doni de baixa el subministrament i es liquidi el deute generat. Article 15.- Subministraments provisionals per a ob res 1.- Els subministraments provisionals per a obres i per a locals sense activitat s’han d’efectuar en les condicions següents: a) Amb comptador instal·lat a l’efecte, en un lloc apropiat i especialment protegit, a criteri de l’entitat subministradora. a) El subministrament s’ha de deixar fora de servei un cop finalitzada oficialment l’obra, quan es sol·liciti la llicència de primera utilització o ocupació i, en tot cas, quan es declari la caducitat de la corresponent llicència urbanística municipal. Si es tracta d’activitats subjectes a autorització, llicència ambiental o altre permís municipal, el subministrament provisional ha de cessar un cop formalitzat el control inicial; i si estan subjectes a simple comunicació un cop presentada aquesta. L’abonat ha de comunicar formalment a l’entitat subministradora la finalització de les obres o el cessament de l’activitat. b) La utilització d’aquest subministrament per a usos diferents al d’obres, tindrà la consideració d’infracció i, amb independència de la sanció que correspongui, habilita a l’entitat subministradora a tallar el subministrament i anul·lar el contracte. Article 16.- Subministraments per a serveis contra incendis 1.- Les instal·lacions contra incendis en l’interior d’edificacions, qualsevol que sigui el seu ús o destí, exigeix l’establiment d’un subministrament d’aigua exclusiu, el compliment, a tots els efectes, de les mateixes condicions fixades per aquest Reglament per a les instal·lacions destinades al subministrament ordinari, i el seguiment dels criteris següents: a) Les instal·lacions contra incendis s’han d’alimentar per mitjà de preses

independents de les destinades a qualsevol altre fi. b) D’aquestes instal·lacions no se’n poden fer derivacions per a cap altre ús. c) Llevat de situació d’incendi, no es poden fer preses d’aigua de cap dels

elements d’aquestes instal·lacions, sense l’expressa autorització de l’entitat subministradora.

105

d) La presa per a incendis s’ha de connectar a la canalització de la xarxa que ofereixi més garanties de subministrament, entre les que siguin més properes.

e) Si la normativa tècnica específica dels serveis contra incendis exigeix una pressió en les instal·lacions interiors que no es correspon amb la que l’entitat subministradora pot garantir, és responsabilitat de l’abonat establir i conservar els dispositius de sobreelevació adients.

2.- La connexió dels subministraments contra incendis a la xarxa pública de distribució requereix la formalització prèvia del corresponent contracte amb l’entitat subministradora, que estarà subjecte a la tramitació i a les mateixes prescripcions reglamentàries que els subministraments ordinaris. Article 17.- Subministraments crítics 1.- La qualificació d’un subministrament com a crític correspon als òrgans competents de l’Administració en matèria de seguretat, sanitat i protecció civil i, en el seu defecte, a l’Ajuntament. 2.- Es consideren subministraments crítics d’aigua els destinats a centres d’assistència sanitària, públics o privats, d’acord amb allò que disposi l’Administració sanitària. 3.- Per als subministraments crítics, l’entitat subministradora ha de disposar un Pla de contingència de sequera específic, de conformitat amb allò que preveu l’article 12.4 d’aquest Reglament. 4.- L’entitat subministradora ha de disposar les mesures adients per a que els subministraments crítics s’efectuïn des de la canalització que ofereixi més seguretat de servei entre les més properes, i ha d’adequar la xarxa i els seus elements de control i de maniobra a fi de donar un servei amb les menys restriccions possibles en condicions operacionals singulars. 5.- Els usuaris de subministraments crítics han de disposar d’un dipòsit que garanteixi una autonomia de consum de 48 hores. 6.- Als efectes d’allò que preveuen els paràgrafs anteriors, l’Ajuntament comunicarà a l’entitat subministradora el cens dels subministraments crítics existents en el terme municipal.

Capítol IV.- Contractació del subministrament Article 18.- Contractació del subministrament 1.- El subministrament d’aigua i la modificació de llurs condicions exigeixen la seva prèvia contractació entre l’entitat subministradora i el futur abonat. 2.- Poden subscriure contractes de subministrament els titulars de drets d’ús de la finca, habitatge, local, establiment o indústria, o els seus legals representants, sempre i quan la finca, local, establiment o indústria es trobin ubicats en terrenys urbanísticament classificats com a sòl urbà o urbanitzable, o bé estiguin expressament autoritzats per estar en sòl no urbanitzable. 3.- Tanmateix, prèvia identificació per mitjà, al menys, de la documentació acreditativa de la identificació, i contracte de lloguer vigent o escriptura de propietat, a petició verbal o per qualsevol altre mitjà de comunicació, l’entitat subministradora pot facilitar el servei sol·licitat, sens perjudici que posteriorment l’interessat resti obligat a acreditar el compliment de les condicions i subjecte a la comprovació de les seves instal·lacions interiors. 4.- L’entitat subministradora pot exigir a l’interessat, en el moment de contractar el servei o de modificar les condicions del contracte, que acrediti que llurs instal·lacions interiors compleixen amb les prescripcions d’aquest Reglament, per mitjà de certificació emesa per un instal·lador homologat o bé sol·licitant a l’entitat subministradora una revisió de les instal·lacions esmentades. 5.- Si l’interessat es nega a facilitar a l’entitat subministradora els documents acreditatius de la seva condició d’usuari o propietari de la finca o impedís la comprovació de les seves instal·lacions interiors, l’entitat subministradora s’abstindrà

106

de formalitzar el contracte o bé, s’iniciarà el corresponent expedient sancionador i a suspendre el subministrament, com a mesura cautelar, fins que l’abonat complimenti els requeriments que se li hagin adreçat. 6. En el moment de formalitzar el contracte, l’interessat pot autoritzar a l’entitat subministradora a realitzar les consultes al padró municipal respecte al nombre de persones que conviuen al mateix habitatge, a efectes del càlcul de la tarifa. No obstant, en qualsevol moment l’interessat pot comunicar a l’entitat subministradora un canvi en el nombre de persones que conviuen a l’habitatge amb aportació d’un certificat de convivència. Article 19.- Subministrament a indústries i altres activitats 1.- En els subministraments a indústries, serveis i altres activitats econòmiques i professionals, els interessats han d’acreditar la comunicació prèvia, llicència ambiental o autorització ambiental corresponent. i llurs controls inicials previs a l’entrada en funcionament o autocontrols per part del titular de les activitats, en el cas de la comunicació, 2.- Els locals sense activitat han de presentar una declaració de no activitat, d’acord amb el model facilitat per l’entitat subministradora. 3.- Els garatges no subjectes a llicència han d’adjuntar document que acrediti el pagament de la taxa municipal del gual. 4.- En els subministraments provisionals per a obres caldrà acreditar l’atorgament de la llicència urbanística corresponent o la presentació de la comunicació d’execució d’obres no subjectes a llicència. Article 20.- Contracte únic per a cada subministram ent 1.- Els contractes s’establiran per a cada servei i ús, essent obligatori estendre documents contractuals separats per a tots aquells subministraments que exigeixin l’aplicació de tarifes o condicions diferents. 2.- Es formalitzarà un contracte de subministrament per a cada habitatge o establiment independents, encara que siguin contigus i el titular del dret d’ús sigui el mateix, sens perjudici de contractes preexistents que no compleixin aquesta condició. 3.- El subministrament per a ús comunitari de l’immoble ha de comptar amb el corresponent contracte independent del que subscriguin els diferents titulars de drets d’ús. Article 21.- Causes de denegació del contracte 1.- L’entitat subministradora ha de denegar la formalització del contracte en els supòsits següents: a) Que l’interessat no accepti aquest Reglament íntegrament. a) Que les instal·lacions interiors o particulars de l’interessat no compleixin les prescripcions legals i tècniques corresponents, supòsit en el que la denegació s’ha de motivar per escrit i notificar a fi que el sol·licitant pugui esmenar les deficiències. b) Que l’interessat es negui a la comprovació de les seves instal·lacions interiors o particulars per part de l’entitat subministradora. c) Que l’interessat no presenti la documentació que exigeix aquest Reglament i la resta de normes d’aplicació. d) Que es comprovi que l’interessat ha deixat de satisfer factures per tarifa d’aigua referits a altres contractes de subministrament, en el municipi, mentre no hagi abonat el deute.No obstant, no es pot negar la formalització del contracte als interessats, propietaris, arrendataris o titulars d’altre dret d’ús e) Que l’interessat en un subministrament comercial o industrial no disposi de la corresponent autorització ambiental, llicència ambiental, comunicació prèvia de l’activitat o, en tot cas, de l’autorització d’abocament.

107

Article 22.- Fiança 1.- L’entitat subministradora exigirà a l’abonat la prestació de la fiança degudament aprovada per l’Ajuntament, que s’ha de dipositar en el moment de la contractació. 2.- La fiança té per objecte garantir el pagament de les factures del servei i les altres responsabilitats que l’abonat pugui tenir pendents en el moment de la resolució del seu contracte. 3.- En cap cas, l’abonat no pot exigir que, durant la vigència del contracte la fiança s’apliqui al reintegrament del seus deutes amb l’entitat subministradora 4.- Si a la resolució del contracte no hi ha cap càrrec pendent en contra de l’abonat, l’entitat subministradora ha de procedir a la devolució de la fiança. Si la quantia de la responsabilitat pendent fos inferior a l’import de la fiança, la devolució serà per la diferència corresponent. Article 23.- Formalització del contracte Els contractes s’estendran per l’entitat subministradora d’acord amb el model de document aprovat per l’Ajuntament i que figura a l’Annex 3. Article 24.- Durada del contracte 1.- La durada del subministrament i del contracte serà la que es fixi en aquest, el qual s’entendrà tàcitament prorrogat, llevat que l’abonat comuniqui, per escrit i amb l’antelació suficient, la seva intenció de donar per resolt el contracte i prescindir del subministrament. 2.- Els subministraments per a obres, espectacles temporals en locals mòbils i, en general, per a activitats esporàdiques, es contractaran sempre amb caràcter temporal i per un temps definit, que haurà de constar al contracte. Article 25.- Modificació del contracte 1.- Durant la vigència del contracte, aquest s’entén modificat per mutu acord de les parts i sempre que així ho imposi una disposició legal o reglamentària i, en particular, l’aprovació de la modificació de la tarifa del servei. 2.- La modificació de l’estat de les instal·lacions interiors i/o de les característiques del subministrament exigeix la modificació del contracte a fi d’adaptar-lo a la nova situació. Article 26.- Canvi de titularitat per cessió del co ntracte de subministrament 1.- El canvi de titularitat del contracte de subministrament d’aigua es formalitzarà a petició del nou titular del dret d’ús de l’habitatge o establiment, titularitat que haurà d’acreditar. 2.- La cessió del contracte només es realitzarà si aquest no està resolt, i sempre que la instal·lació existent sigui suficient per satisfer les necessitats del nou usuari, sens perjudici que en el moment de la formalització del canvi es pugui procedir a l’actualització de les característiques del subministrament que calguin. 3.- Pel canvi de titularitat per cessió del contracte de subministrament, el nou abonat assumeix el deute que pogués existir, així com l’import de la fiança constituïda i els drets i obligacions sobre el comptador que pogués tenir l’anterior abonat. 4.- L’entitat subministradora comunicarà al nou titular la realització del canvi de titularitat efectuat al seu favor en un termini màxim de tres mesos. Article 27.- Subrogació 1.- En produir-se la defunció del titular del contracte de subministrament, la persona que succeeixi legalment al causant en la propietat, en l’ús de l’habitatge o l’activitat pot subrogar-se en els drets i obligacions del contracte. 2.- Les entitats jurídiques només es poden subrogar en cas de fusió per absorció. 3.- El termini per subrogar-se és, en tots els casos, de quatre mesos, comptats des de la defunció o, en el seu cas, de l’acceptació de l’herència o llegat, i es formalitzarà per qualsevol mitjà admès en Dret, quedant subsistent la mateixa fiança.

108

4.- En el termini de tres mesos, l’entitat subministradora ha de comunicar al nou titular la realització de la subrogació al seu favor.

Capítol V.- Suspensió del subministrament i resoluc ió del contracte Article 28.- Causes de suspensió del subministramen t 1.- Sens perjudici de l’exercici de les accions jurisdiccionals civils i penals que corresponguin, l’entitat subministradora pot suspendre el subministrament en els supòsits següents: a) Per disposició de l’Administració competent, per raons d’interès públic, i amb l’obligació de l’entitat subministradora d’informar del tall del subministrament i de les seves causes pels mitjans de comunicació més adequats i de major difusió. a) Quan es donin les causes de suspensió temporal incloses a l’article 13 d’aquest Reglament b) Per impagament de dos o més factures, sobre el que no hi hagi cap reclamació pendent de resolució. c) Quan es consideri convenient l’adopció d’aquesta mesura cautelar a l’inici o durant la instrucció d’un procediment sancionador derivat de l’incompliment de la resta d’obligacions establertes en aquest Reglament. 2.- No es podrà procedir a l’adopció de la mesura cautelar de la suspensió temporal quan es tracti de subministraments de contraincendis, per tal d’evitar riscos als béns i a les persones. En aquest cas, s’haurà de procedir únicament al precinte de les instal·lacions. Article 29.- Procediment de suspensió del subminist rament per impagament 1.- En el supòsit d’incompliment de l’abonat al que es refereix l’apartat c) de l’article anterior, la suspensió del procediment ha d’anar precedida pel seguiment del procediment detallat als apartats següents. 2.- L’entitat subministradora ha de comunicar a l’abonat, en el domicili per aquest fixat, els fets i motius que poden donar lloc a la suspensió o tall del subministrament, atorgant-li un termini de 10 dies hàbils, per a que procedeixi a donar compliment a les obligacions de les que es tracti o bé presenti les al·legacions que estimi adients. 3. La comunicació que ha de rebre l’abonat ha d’incloure, com a mínim, les indicacions següents: a) Nom i adreça de l’abonat. L’entitat subministradora s’ha d’adreçar al domicili del subministrament, llevat que l’abonat en el contracte, o bé, posteriorment n’hagi fixat un altre. a) Identificació del contracte de subministrament. Adreça en la que es presta el servei de subministrament i número de contracte o pòlissa. b) Relació de les factures impagades que han originat l‘inici del procediment de suspensió del subministrament. c) Indicació de les formes i mitjans per procedir al pagament, amb tota la informació addicional que al respecte sigui adient. d) Data a partir de la qual es podria produir el tall de subministrament que, en cap cas, podrà ser inferior a un mes des que l’abonat hagi rebut la comunicació. 4.- Transcorregut el termini atorgat, si l’abonat ha procedit al pagament o les seves al·legacions han estat estimades, les actuacions seran arxivades. 5.- En cas que no es procedeixi al pagament de les factures i no es presentin al·legacions o aquestes no es tinguin en consideració per part de l’entitat subministradora, el conjunt de les actuacions traslladarà a l’Ajuntament per tal que resolgui el procediment de suspensió en el termini màxim 1 mes. Transcorregut aquest termini sense que l’Ajuntament hagi emès cap resolució, l’entitat subministradora estarà autoritzada a suspendre el subministrament.

109

6.- Contra la resolució es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l’Ajuntament o bé directament recurs contenciós administratiu, de conformitat amb allò que estableixen al respecte la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. 7.- La suspensió del subministrament d’aigua no es pot dur a terme en dia festiu o en qualsevol altre en el qual no hi hagi servei administratiu, tècnic i d’atenció al públic, ni la vigília del dia en què es doni alguna d’aquestes circumstàncies. Article 30.- Restabliment del subministrament 1.- Perquè li sigui restablert el subministrament, cal que l’abonat hagi esmenat la situació que ha donat lloc a la suspensió per incompliment a ell imputable, seguint el procediment regulat a l’article anterior. 2.- Les despeses originades per la suspensió del subministrament, així com les de reconnexió o reobertura, aprovades per l’Ajuntament com a preus aliens a la venda d’aigua, han de ser satisfetes per l’abonat amb caràcter previ al restabliment del servei. 3.- En el supòsit que no es fes efectiu el restabliment del servei després que l’abonat hagi donat compliment a les seves obligacions, l’entitat subministradora haurà de retornar a l’abonat totes les despeses originades per la suspensió, així com les derivades de la reconnexió, si és que s’haguessin fet efectives per l’abonat amb caràcter previ o, en cas de pacte entre l’abonat i l’entitat subministradora, en la següent facturació que pertoqui. 4.- El restabliment del servei es realitzarà el mateix dia si fos hàbil, o bé el dia següent hàbil, en el qual hagin esmenat les causes que han justificat la suspensió del subministrament i l’abonat o altre usuari o interessat ho hagin comunicat a l’entitat subministradora. Article 31.- Resolució del contracte de subministra ment 1.- El contracte de subministrament d’aigua s’extingeix per qualsevol de les causes següents: a) A sol·licitud de l’abonat. a) Per venciment del termini establert en el contracte, i sempre que l’abonat comuniqui, per escrit i amb un mes d’antelació, la seva intenció de donar per resolt el contracte i prescindir del subministrament; en cas de no efectuar aquesta comunicació, el contracte s’entendrà tàcitament prorrogat. b) A iniciativa de la pròpia entitat subministradora en els supòsits següents: i. Pel transcurs de dos mesos des de la suspensió del subministrament per causes imputables a l’abonat, sense que aquest hagi esmenat les causes que originaren la suspensió. i. Per rebre el subministrament sense ser-ne el titular contractual, prèvia tramitació del procediment corresponent. c) El restabliment del subministrament, un cop s’ha resolt el contracte per qualsevol de les causes esmentades en el paràgraf anterior, exigeix la formalització d’un nou contracte i el pagament dels drets corresponents i, si escau, de les factures pendents d’abonament, llevat del supòsit inclòs en l’apartat c) ii, en el qual es podrà procedir al canvi de titularitat per cessió del contracte de conformitat amb allò que preveu l’article 26 d’aquest Reglament. Article 32.- Retirada del comptador Suspès el subministrament o resolt el contracte, l’entitat subministradora ha de retirar el comptador dipositant-lo en les dependències de la mateixa entitat subministradora.

110

Capítol VI.- Execució, conservació i reparació de l es instal·lacions Article 33.- Responsabilitat de l’entitat subminist radora 1.- És responsabilitat de l’entitat subministradora l’extensió, operació, manteniment, conservació i reposició del sistema de subministrament i distribució, de conformitat amb les prescripcions d’aquest Reglament. 2.- La responsabilitat de l’entitat subministradora arriba fins a la clau de registre, incloent aquesta, o límit de la façana o punt de lliurament a un altre gestor. 3.- Són també de responsabilitat de l’entitat subministradora aquelles atribucions que sobre els sistemes de mesura, amb independència d’allà on siguin ubicats, els hi atorga aquest Reglament. Article 34.- Responsabilitat dels titulars de l’imm oble i dels abonats 1.- Llevat del sistema de mesura, els abonats i, en el seu cas els titulars de la finca, són responsables de l’establiment material de totes les instal·lacions interiors i particulars, de mantenir la seva funcionalitat, i d’evitar deteriorar la qualitat de l’aigua de consum humà des de la clau de pas o registre fins les aixetes utilitzades habitualment. 2.- És a càrrec del titular de l’immoble o de l’abonat l’adequació de les instal·lacions interiors inclosa la portella si n’hi hagués a les característiques de l’edifici. En el supòsit que l’altura de l’edificació sigui superior a l’altura manomètrica neta disponible, la instal·lació ha de disposar del grup de sobreelevació que pertoqui. 3.- És també responsabilitat del titular de la finca i de l’abonat la reparació de les avaries en les instal·lacions interiors i particulars, inclòs l’adequat manteniment dels desguassos. En cas de demora o de negligència en la reparació, l’entitat subministradora pot iniciar el procediment de suspensió del subministrament. 4.- Els danys i perjudicis causats per les avaries en les instal·lacions interiors i particulars són responsabilitat del titular de l’immoble o de l’abonat, llevat que hagin estat causats per l’entitat subministradora. 5.- Els abonats poden manipular la clau interna per a la maniobra de l’aigua en les instal·lacions interiors i particulars de la finca. 6.- Els usuaris que desenvolupin activitats amb consums que no puguin admetre les pertorbacions derivades d’interrupcions del servei de subministrament, disposaran en l’immoble de dipòsits de reserva amb la capacitat suficient per atendre el consum necessari per efectuar una aturada segura de l’activitat. 7.- En particular, els centres d’assistència sanitària que determini l’organisme competent de l’Administració seran objecte del Pla específic de contingència que es preveu a l’article 12.4 d’aquest Reglament. Article 35.- Execució, conservació i reparació de l es instal·lacions interiors 1.- L’execució de noves instal·lacions interiors, així com la conservació i reparació de les existents, excepció feta del sistema de mesura, han de ser realitzades per instal·ladors autoritzats per l’Administració competent, en aplicació de l’article 13.4 i del Document Bàsic DB-HS Salubritat, Secció HS 4, sobre subministrament d’aigua, del Codi Tècnic de l’Edificació, aprovat pel Reial Decret 314/2006, de 17 de març, amb especial cura de les contingències de variació de pressió de la xarxa de distribució. 2.- L’execució de les instal·lacions interiors es realitzarà d’acord amb les disposicions vigents d’edificació i construcció, instruccions d’instal·lacions, normes de bona pràctica i especificacions de l’entitat subministradora, i en tot moment es pretendrà la millor qualitat de l’aigua i del servei, i s’evitaran fuites, pèrdues, possibilitat de contaminacions i incidències sobre el terreny, les edificacions o els altres serveis. 3.- De mutu acord i sense obligació al respecte per a cap d’ambdues parts, el propietari de la finca o l’abonat poden establir que sigui l’entitat subministradora la que realitzi les tasques de nova instal·lació, conservació i reparació de les instal·lacions interiors.

111

4.- La instal·lació interior no pot estar connectada a cap altra xarxa, canonada de distribució d’aigua d’altra procedència, ni amb la que procedeixi d’un altre contracte de la mateixa entitat subministradora. L’aigua procedent del servei de subministrament tampoc es pot mesclar amb aigües d’altra procedència, llevat que la mescla s’efectuï en un dipòsit previ i es mantinguin les condicions d’aigua apta per al consum humà. 5.- Les prescripcions del paràgraf anterior també són d’aplicació als dipòsits de regulació i d’emmagatzematge, que en cap cas no poden admetre aigües d’altres procedències que tinguin com a conseqüència la pèrdua de qualitat per al consum humà de les aigües mesclades en el dipòsit. 6.- Cal preveure les contingències derivades d’avaries en la presa o en la xarxa exterior, per a les quals l’immoble ha d’estar preparat, per mitjà de la impermeabilització dels murs o paraments de la façana, a fi d’evitar danys a l’interior. 7.- Cal garantir la coordinació entre el titular de l’immoble o l’abonat i l’entitat subministradora a fi d’assegurar la correcta execució dels treballs. Si per realitzar alguna de les operacions esmentades en aquest article calgués maniobrar la clau de registre, el titular de l’immoble o l’abonat haurà de sol·licitar-ho a l’entitat subministradora. Article 36.- Inspecció i control de les instal·laci ons interiors 1.- L’entitat subministradora pot inspeccionar les instal·lacions interiors sempre que ho cregui convenient i, en particular, quan presumeixi l’existència d’alguna circumstància que pugui implicar risc sanitari, malbaratament de l’aigua, deteriorament de la seva qualitat o disfuncions en la prestació del servei. Si el titular de l’immoble o l’abonat impedissin la pràctica de la inspecció, s’iniciarà el procediment sancionador corresponent, amb la possibilitat d’adoptar la mesura cautelar relativa a la suspensió del subministrament. 2.- Quan hom presumeixi una manca de seguretat sanitària o dels elements de l’immoble, l’abonat pot convenir amb l’entitat subministradora la realització d’una revisió de les seves instal·lacions interiors. 3.- Un cop realitzades les inspeccions o revisions a les que es refereixen els paràgrafs anteriors i comprovada la manca de seguretat en les instal·lacions interiors, l’entitat subministradora comunicarà a l’abonat o, en el seu cas, al titular de l’immoble, i a l’Ajuntament, les mesures correctores que ha d’adoptar i el termini per fer-ho. En cas d’incompliment, l’entitat subministradora podrà iniciar el procediment de suspensió esmentat en el paràgraf 1 d’aquest article. 4.- L’entitat subministradora resta obligada a exercir l’autocontrol de la qualitat de l’aigua d’acord amb l’article 4.5 del RD 140/2003, així com també i per delegació de l’Ajuntament ,el control de la qualitat de l’aigua del consum humà a l’aixeta de consumidor en els establiments oberts al públic i als domicilis particulars que estableixi l’Ajuntament, en compliment de l’obligació que li imposa l’article 20 de l’esmentat Reial Decret. 5.- L’entitat subministradora pot convenir també amb l’Ajuntament la pràctica de campanyes de revisió sistemàtica de les instal·lacions interiors, amb la finalitat d’informar als abonats i, si escau, als titulars de l’immoble, sobre l’estat de funcionament i de conservació i, en el seu cas, proposar l’adopció de les mesures correctores que calguin. 6.- En qualsevol cas, l’entitat subministradora pot imposar l’adopció de les mesures correctores que convingui i, si fos necessari, proposar a l’Ajuntament que disposi les ordres d’execució corresponents.

Capítol VII.- Preses Article 37.- Classes de presa 1.- La descripció, característiques i elements que integren les preses externes i internes són les que s’inclouen en els apartats i), j) i k) de l’article 5 d’aquest Reglament.

112

2.- Les preses poden ser dels tipus següents: a) Presa divisionària: és una presa que subministra aigua per mitjà d’una bateria de comptadors a un conjunt d’habitatges, locals o dependències d’un immoble. a) Presa independent: és una presa d’ús exclusiu d’un subministrament a un sol habitatge, indústria o establiment. b) Presa d’obra: és una presa provisional per a l’alimentació exclusiva d’obres en curs d’execució. c) Presa d’incendis: és una presa per a l’alimentació exclusiva de boques o altres instal·lacions contra incendis. 3.- Les característiques concretes i les especificacions tècniques de cadascuna de les preses les fixa l’entitat subministradora, en funció de l’ús o activitat de l’immoble, els consums previsibles i les condicions de pressió, i de conformitat amb el Document Bàsic DB-HS Salubritat, Secció HS 4, sobre subministrament d’aigua, del Codi Tècnic de l’Edificació, aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març, i altres disposicions que resultin d’aplicació. Article 38.- Accés a la presa externa 1.- L’entitat subministradora està obligada a autoritzar la presa externa i el posterior subministrament d’aigua a tothom que acrediti reunir les condicions següents: a) Que a la finca que es pretén que sigui objecte d’abastament disposi d’instal·lacions interiors adequades a les normes d’aquest Reglament, a les normes tècniques en vigor i a les prescripcions de la pròpia entitat subministradora. a) Que la finca es troba en una zona urbanitzada i que les seves necessitats s’ajusten a la capacitat de la xarxa prevista en l’actuació urbanística de la zona. 2.- En el supòsit que no es compleixi la condició inclosa a l’apartat b) del paràgraf anterior, caldrà estar a allò que estableix el Capítol següent d’aquest Reglament sobre les noves actuacions urbanístiques. Article 39.- Contractació de preses 1.- Els contractes de presa s’han de formalitzar per a cada finca o immoble que constitueixi una unitat independent d’edificació o solar. 2.- Es considera unitat independent d’edificació el conjunt d’habitatges i/o locals amb portal comú i espai comú d’escala, així com els edificis per a usos comercials i industrials que pertanyin a una sola persona física o jurídica en els que s’exerceixi una única activitat industrial o comercial. 3.- En tot cas, els locals comercials o de negoci que hi pugui haver a cada edifici, encara que no estiguin vinculats a l’accés comú de la finca, disposaran d’un subministrament propi derivat de la corresponent bateria general de comptadors divisionaris de l’immoble. Així mateix, si les necessitats de l’activitat no poden quedar satisfetes per la presa existent, es poden executar preses diferenciades per als locals comercials o de negoci, procurant que el seu nombre sigui el mínim possible. Article 40.- Sol·licitud de preses externes 1.- Les sol·licituds de preses externes que els interessats han d’adreçar a l’entitat subministradora han d’anar acompanyades, com a mínim, de la documentació següent: a) Identificació de la persona física o jurídica que sol·licita la presa, amb documentació que l’acrediti com a propietària de la finca o immoble, o titular de dret d’ús. a) Identificació de l’immoble o finca. b) Documents que acreditin la titularitat de la servitud que, en el seu cas, sigui necessària per a les instal·lacions de presa. c) Memòria tècnica de les instal·lacions, amb indicació del cabal i dels consums previstos, en el cas d’habitatges la quantitat i la tipologia, i els plànols amb dimensionament, traçat i materials.

113

d) Llicències i autoritzacions de les que l’interessat hagi de disposar. En el cas d’obra nova, cal la llicència municipal d’ús i ocupació; i en el cas dels usuaris comercials, industrials i de serveis, han d’aportar la corresponent autorització ambiental, llicència ambiental, llicència d’obertura o comunicació i, si s’escau, l’autorització d’abocament d’aigües residuals. e) Indicació de la data en què caldria procedir a la connexió. 2.- Quan es sol·liciti una presa per a la construcció d’un nou immoble, cal presentar la documentació suficient d’aquesta obra nova, a fi que l’entitat subministradora pugui establir els punts de connexió i les característiques definitives de les preses. Article 41.- Tramitació de les preses externes 1.- Si l’entitat subministradora adverteix alguna deficiència en la documentació aportada per l’interessat, en el termini de deu dies, li comunicarà per escrit les deficiències observades, atorgant-li un termini de trenta dies per a la seva esmena. Transcorregut aquest termini sense que l’interessat hagi aportat la documentació requerida, la sol·licitud de presa externa s’entendrà caducada sense que per part de l’entitat subministradora calgui efectuar cap més tràmit. 2.- A la vista de les dades aportades per l’interessat, de les característiques de l’immoble i de l’estat de la xarxa de distribució, en el termini de quinze dies a comptar des de la data de presentació de la sol·licitud o des del lliurament de la documentació addicional requerida, l’entitat subministradora comunicarà a l’interessat la resolució d’atorgament o denegació de la presa o preses sol·licitades. 3.- L’interessat està obligat a facilitar a l’entitat subministradora totes les dades que li siguin requerides, d’acord amb les previsions d’aquest Reglament. 4.- L’interessat es fa responsable de l’exactitud de les dades facilitades, podent ser objecte de sanció per la no concordança de les dades declarades amb la realitat. 5.- En cas de denegació, la resolució haurà de ser motivada i concedirà a l’interessat un termini no inferior a quinze dies per a que formuli les al·legacions que estimi oportunes. La resolució d’aquestes al·legacions seguirà el procediment de reclamacions regulat a l’article 109 d’aquest Reglament. 6.- Seran causes de denegació de la sol·licitud de presa, a més de les que sorgeixin com a incompliment del que s’ha establert en l’article 38 d’aquest Reglament, les següents: Que l’immoble no reuneixi les condicions imposades per aquest Reglament. Que les instal·lacions interiors no s’adeqüin a allò que es preveu en aquest Reglament. En particular, quan l'alçada d’un immoble, en relació a les condicions de pressió del subministrament, no permeti que l'edifici sigui totalment alimentat directament des de la xarxa, i no s’hagi previst la instal·lació d'un grup de sobreelevació adequat. Que les preses, les instal·lacions interiors o almenys part d’alguna d’ambdues discorrin per propietats de tercers, llevat que s’aporti un document públic d’autorització del propietari. 7.- En cas d’acceptació, l‘entitat subministradora comunicarà a l’interessat, per escrit o per qualsevol altre mitjà que permeti tenir constància de la notificació, les especificacions a les que ha d’ajustar la presa o preses, així com de la seva contractació i execució, incloent-hi els drets econòmics corresponents. Article 42.- Resolució tècnica de les preses extern es 1.- Un cop avaluada la sol·licitud, l’entitat subministradora definirà la solució tècnica més adequada, incloent-hi el sistema de mesura adient, d’acord amb el cabal i l’ús de l’immoble, segons les dades aportades per l’interessat. 2.- L’entitat subministradora determinarà el punt de connexió amb la xarxa corresponent. Tanmateix, si al sol·licitant li interessés un punt concret de connexió, l’entitat subministradora li ha d’acceptar, llevat de causa justificada que ho impedeixi.

114

3.- L’acceptació de la sol·licitud obliga a l’entitat subministradora a reservar el cabal necessari per satisfer les necessitats del sol·licitant en un termini fixat de comú acord i mai superior a sis mesos. Article 43.- Drets de la presa externa Els drets de presa constitueixen la contraprestació econòmica que han de satisfer a l’entitat subministradora els sol·licitants de la presa externa, per les inversions que calgui realitzar en la xarxa i mantenir la mateixa capacitat de subministrament del sistema de distribució que abans del nou subministrament i sense cap minva per als preexistents. Article 44.- Import, vigència i forma d’abonament d els drets de presa 1.- L’entitat subministradora ha d’informar al sol·licitant de l’import dels drets de presa, d’acord amb els preus aliens a la venda d’aigua aprovats per l’Ajuntament i vigents a la data de la sol·licitud. 2.- La vigència de la valoració dels drets de presa és de trenta dies. Transcorregut aquest termini sense haver-se formalitzat el contracte o, un cop subscrit, sense haver-se fet efectiu el seu pagament, l’entitat subministradora podrà aplicar els preus vigents en el moment corresponent. 3.- Els drets de presa s’han d’abonar íntegrament en un únic pagament i, un cop satisfets, romanen adscrits a la finca o immoble per al que s’hagi contractat la presa, encara que canviï el seu propietari o usuari i mentre no s’hagi anul·lat per estar en desús. Article 45.- Formalització del contracte de presa e xterna 1.- Un cop l’interessat coneix l’import dels drets de presa, es pot formalitzar el corresponent contracte, en el ben entès que no és eficaç fins que el sol·licitant hagi fet efectiu el pagament que li pertoca. 2.- L’eficàcia del contracte queda, a més, condicionada a la comprovació que les instal·lacions executades pel propietari s’ajustin a la informació sol·licitada en la sol·licitud, a les solucions tècniques de la presa fixades per l’entitat subministradora i a les normes d’aplicació. En cas de discrepància l’entitat subministradora resoldrà motivadament i concedirà a l’interessat un termini no inferior a quinze dies per a que formuli les al·legacions que estimi oportunes. La resolució d’aquestes al·legacions seguirà el procediment de reclamacions regulat a l’article 113 d’aquest Reglament. Article 46.- Modificacions de les condicions extern es de la presa externa 1.- A més a més de les altres llicències i autoritzacions exigibles, els propietaris o abonats han de sol·licitat autorització a l’entitat subministradora per dur a terme les actuacions següents: a) Modificacions en la disposició o les característiques de les instal·lacions interiors que impliquin un increment dels cabals contractats o una modificació en el nombre de receptors. a) Operacions de manteniment o reposició que impliquin indirectament qualsevol modificació en les seves instal·lacions interiors d’una abast similar a les descrites en l’apartat a) anterior. 2.- L’entitat subministradora ha de resoldre la sol·licitud de les modificacions o operacions a les que es refereix el paràgraf anterior en el termini de trenta dies. La resolució de l’entitat subministradora podrà ser objecte de reclamació davant l’Ajuntament en els termes que preveu l’article 109 d’aquest Reglament. Article 47.- Execució i posada en servei de la pres a externa 1.- Un cop formalitzat el contracte i satisfets els drets de presa, l’entitat subministradora ha d’adequar dels elements materials del servei i executar les obres, els treballs i les instal·lacions que calguin per a la posada en servei de la presa

115

externa, d’acord amb la solució tècnica fixada i en un termini no superior a tres mesos, a comptar des de l’obtenció de les autoritzacions que calguin, sense que això suposi cap cost addicional per a l’interessat. 2.- L’execució de les obres, treballs i instal·lacions a les que es refereix el paràgraf anterior només pot ser realitzada i modificada per l’entitat subministradora, sense que el propietari de l’immoble pugui canviar o modificar el seu entorn sense autorització expressa del prestador. 3.- Instal·lada la presa i comprovades les condicions de la instal·lació interior, l’entitat subministradora la posarà en càrrega fins a la clau de registre, que no podrà ser maniobrada per donar pas a l’aigua fins al moment de l’inici del subministrament. 4.- Transcorregut un mes des de l’inici del subministrament, sense que s’hagi formulat cap reclamació sobre el ramal de presa externa, s’entendrà que el propietari de la finca està d’acord amb la seva instal·lació. Article 48.- Millora, conservació i reparació de pr eses 1.- Les modificacions de les preses externes, així com les reparacions en cas d’avaria, son responsabilitat de l’entitat subministradora i han de ser executades per aquesta o per personal aliè expressament autoritzat. 2.- Les millores, modificacions o desviacions del traçat dels ramals de presa externa promogudes per la propietat de l’immoble donaran lloc a una modificació del contracte i seran executades per l’entitat subministradora, i el seu import serà abonat pel propietari. 3.- L’abonat o el propietari de l’immoble no poden canviar o modificar l’entorn de la situació de la presa sense autorització expressa de l’entitat subministradora. 4.- La conservació i la reparació de les preses internes és responsabilitat del propietari o abonat i seran realitzades per un instal·lador autoritzat, d’acord amb l’article 32.1 d’aquest Reglament. 5.- Les avaries que es produeixin al ramal de presa interna en el tram comprès entre la clau de pas o de registre i la façana o llindar de l’immoble subministrat, podran ser reparades per l’entitat subministradora, prèvia sol·licitud de l’abonat i acceptació del pressupost amb la corresponent autorització del titular de la presa i de la propietat si és el cas, amb l’objecte d’evitar danys i/o pèrdues d’aigua. Tanmateix, aquesta facultat d’intervenció no implica que l’entitat subministradora assumeixi ni el cost de la reparació ni responsabilitats sobre els danys a tercers que puguin haver estat originats per l’avaria. 6.- Si l’avaria en la presa interna no ha estat reparada pel propietari o abonat, l’entitat subministradora podrà procedir al tancament de la clau de pas. Article 49.- Presa externa en desús 1.- Finalitzat o rescindit el contracte o tots els contractes de subministrament d’un immoble, el ramal de presa externa queda a la lliure disposició de l’entitat subministradora, que pot prendre les mesures que consideri oportunes al respecte. 2.- No obstant allò que preveu el paràgraf anterior, en el termini d’un any o en el que alternativament determini l’Ajuntament, si no té assignat un altre ús efectiu per a la presa externa en desús, l’entitat subministradora esta obligada a desmantellar-la, en la primera ocasió que s’esdevingui possible, tant per a la instal·lació de noves preses o d’altres elements de la xarxa de distribució, com per a la realització d’obres d’urbanització.

116

Capítol VIII.- Implantació o ampliació del servei e n noves actuacions urbanístiques

Article 50.- Noves actuacions urbanístiques Als efectes d’aquest Reglament, s’entén per noves actuacions urbanístiques, les derivades de l’execució d’instruments de planejament en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable delimitat, així com qualsevol altra actuació urbanística de caràcter aïllat, amb independència de la seva qualificació urbanística, que impliquin l’establiment, l’ampliació o la modificació del sistema de subministrament i distribució d’aigua. Article 51.- Execució i finançament de la nova xarx a d’abastament d’aigua 1.- En les noves actuacions urbanístiques i als efectes d’allò que preveu l’article 44.1 d) del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, la nova xarxa d’abastament d’aigua, o l’ampliació o reforç de les existents fora de l’actuació que aquest comporti per les dimensions i característiques específiques ha de ser costejada i, en el seu cas executada, pels propietaris urbanístics del sòl, sense perjudici del dret de rebre el reintegrament de les despeses d’instal·lació de les xarxes de serveis amb càrrec a l’entitat subministradora. Un cop executades i rebudes les obres d’urbanització per l’Ajuntament, les noves instal·lacions seran adscrites al servei municipal d’abastament d’aigua. 2.- En les actuacions urbanístiques aïllades, en sòl urbà consolidat, als efectes de l’article 42 del Text refós de la Llei d’urbanisme, els propietaris han de costejar igualment i, en el seu cas, executar, les infrastructures de connexió amb el sistema de subministrament i distribució, així com les obres d’ampliació o reforçament que siguin necessàries com a conseqüència de la magnitud de l’actuació urbanística. 3.- La nova xarxa d’abastament pot ser executada: a) Pels mateixos propietaris. b) Per conveni entre els propietaris i l’entitat subministradora. c) Per l’entitat subministradora, prèvia autorització de l’Ajuntament, quan els propietaris no assumeixin l’execució de la nova xarxa. 4.- Si les obres a les que es refereixen els paràgrafs anteriors són executades pel propietari, l’entitat subministradora li ha d’exigir, en el desenvolupament de les obres i en la seva recepció i posada en servei, les proves que estimi necessàries per garantir la idoneïtat d’execució. Així mateix, l’entitat subministradora té dret a percebre els preus aliens aprovats a l’efecte per l’Ajuntament, en concepte de compensació per la realització d’obres d’ampliació, modificacions o reformes i altres obres necessàries per a mantenir la capacitat del subministrament, i així mateix, pels treballs de supervisió tècnica de les obres i proves per comprovar la idoneïtat de l’execució. 5.- Quan les obres de la nova xarxa d’abastament les executi l’entitat subministradora, els termes del projecte, de l’execució i del seu finançament a càrrec del propietari s’establiran en el conveni entre ambdues parts. 6.- En els supòsits d’actuacions urbanístiques que comportin la creació, modificació o ampliació de la xarxa d’abastament d’aigua i que no sigui assumida pels propietaris, quan així ho autoritzi l’Ajuntament, l’entitat subministradora podrà assumir l’execució de les obres, per la qual percebrà els corresponents preus aliens a la venda d’aigua en vigor 8.- Resten fora del que es preveu en aquest article la implantació i l’execució de les preses individuals per cada finca, que tenen la seva regulació en el capítol anterior d’aquest mateix Reglament municipal. 9.- Quan l’execució de les obres i instal·lacions sigui assumida pels propietaris aquestes actuacions s’han d’ajustar a les prescripcions tècniques que fixi l’entitat subministradora.

117

Capítol IX.- Aparells de mesura o comptadors de con sum

Article 52.- Disposicions generals sobre els aparel ls de mesura 1.- La mesura dels consums que han de servir de base per a la facturació de la tarifa del subministrament s’ha de realitzar per mitjà de comptador. 2.- Amb caràcter general, ha d’haver-hi un comptador per mesurar cada consum. La mesura es pot realitzar amb un comptador únic o amb una bateria de comptadors divisionaris, depenent del nombre i les característiques dels subministraments. 3.- El comptador únic s’instal·la quan a l’immoble només hi ha un habitatge o local, en subministraments provisionals per a les obres i en les actuacions urbanístiques en procés d’execució d’obres, sempre que disposin de xarxa de distribució interior. 4.- La bateria de comptadors divisionaris s’instal·la quan hi ha més d’un habitatge o local de forma que cadascun d’ells més els serveis comuns disposin del seu propi aparell de mesura. 5.- En qualsevol cas, l’entitat subministradora pot instal·lar, en la instal·lació interior i abans dels divisionaris, un comptador de control amb la finalitat de mesurar els consums globals, sense efectes directes en la facturació als abonats, que servirà de base per a la detecció de possibles anomalies. 6.- Per a l’execució d’obres a la via pública es poden fer servir, amb caràcter temporal, les boques de reg, i el control de consum s‘efectuarà aleshores per mitjà d’un comptador acoblat a la mateixa boca de reg. Tanmateix, l’entitat subministradora podrà exigir la instal·lació per comptador fix quan no es presumeixin les condicions de temporalitat de les obres. 7.- El propietari o l’abonat ha de facilitar l’accés al comptador al personal autoritzat per l’entitat subministradora. Article 53.- Homologació Els comptadors han de ser d’un model oficialment homologat, seleccionats per l’entitat subministradora, degudament verificats amb resultat favorable, i han de ser precintats per l’organisme de l’Administració responsable de l’esmentada verificació. Article 54.- Selecció, subministrament i instal·lac ió del comptador 1.- L’entitat subministradora determinarà el tipus de comptador, les seves característiques i el seu emplaçament, d’acord amb les normes d’aplicació, la informació facilitada per l’abonat i els usos a què vagi destinat el consum. 2.- El comptador ha de ser facilitat per l’entitat subministradora, sens perjudici de l’import que aquesta pugui percebre de l’abonat, d’acord amb els preus aliens a la venda d’aigua aprovats per l’Ajuntament. 3.- Si en algun moment es comprovés que el consum real d’un subministrament no domèstic difereix del sol·licitat inicialment en un +30% de forma continuada, s’ha de procedir a substituir-lo per un altre de diàmetre més adient i modificar el contracte de subministrament, si s’escau. Article 55.- Comprovacions particulars 1.- S’entén per comprovació particular el conjunt d’actuacions, comprovacions i aforaments que realitzi l’entitat subministradora en el domicili del subministrament d’aigua, de comú acord amb l’abonat o persona autoritzada per aquest i en presència seva, per tal d’establir si el comptador o aparell de mesura funciona correctament o no. Aquestes comprovacions, als consums d’aigua de consum humà, es poden practicar: a) A instància de l’entitat subministradora quan, al seu parer, concorrin circumstàncies que ho aconsellin. b) A instància de l’abonat, quan així ho demani. 2.- Sempre que sigui possible, la comprovació particular es realitzarà utilitzant un comptador patró verificat oficialment a l’efecte, de secció i característiques similars als

118

de l’aparell que es pretén comprovar i instal·lat en sèrie amb aquest, de manera que serveixi com a testimoni del volum d’aigua realment subministrat. Les proves es realitzaran prenent com a referència l’interval d’errors admesos per la legislació metrològica vigent. 3.- La realització de les comprovacions particulars es farà sense cap contraprestació econòmica, sense perjudici de les conseqüències que puguin derivar-se, d’acord amb el paràgraf següent. 4.- Resultats de la comprovació: a) En el cas que hi hagi conformitat entre l’entitat subministradora i l’abonat amb el resultat assolit en la comprovació particular, aquesta produirà els mateixos efectes que en l’ordre econòmic es deriven d’una verificació oficial. b) En el cas de disconformitat amb el resultat de la comprovació particular entre l’abonat i l’entitat subministradora, qualsevol de les parts podrà sol·licitar la verificació oficial del comptador o l’aparell de què es tracti amb total sotmetiment a les conseqüències que es derivin. 5.- Instrumentació formal: a) Liquidacions: un cop establertes les conclusions derivades d’aquesta comprovació particular, tindran els mateixos efectes que quan es realitzi una verificació oficial pel que fa a la liquidació de consums d’aigua. a) Documentació: en qualsevol cas, quan d’una comprovació particular es derivin conseqüències econòmiques per a l’abonat o per a l’entitat subministradora, serà obligatori aixecar una acta de les actuacions realitzades, que estaran obligats a subscriure les dues parts, i en la qual constaran els resultats obtinguts. b) Notificacions: l’entitat subministradora estarà obligada a notificar per escrit a l’abonat el resultat de qualsevol comprovació particular que hagi realitzat del comptador o aparell de mesura que controli el seu consum. Article 56.- Verificació oficial 1.- La verificació oficial i el precintat dels aparells comptadors és obligatòria i han de ser practicats per l’organisme competent en matèria d’indústria, a través d’un laboratori oficial o autoritzat, en els casos següents: a) Després de tota reparació del comptador que pugui afectar la regularitat de la marxa de l’aparell o hagi exigit l’aixecament dels seus precintes, El cost de la verificació serà a càrrec de qui correspongui el seu manteniment, excepció feta que el motiu se’n derivi d’una manipulació no motivada de l’entitat subministradora, en el qual cas el cost recaurà sobre aquesta. a) Sempre que ho sol·licitin els abonats, l’entitat subministradora o algun òrgan competent de l’Administració. 2.- Les despeses ocasionades per la verificació oficial seran a càrrec de l’entitat subministradora, llevat dels casos en què hagi estat a causa de disconformitat entre l’entitat subministradora i l’abonat. En aquests supòsits, les despeses que s’originin seran costejades per la part a la qual el resultat de la verificació hagi resultat desfavorable. 3.- Si l’aparell de mesura no compleix les condicions reglamentàries, haurà de ser substituït per un de característiques similars o, si és el cas, reparat i verificat novament. Article 57.- Allotjament dels comptadors 1.- El comptador o la bateria de comptadors s’han d’allotjar en pericons, armaris o cambres construïts o instal·lats pel propietari o promotor de l’edificació, o bé per l’abonat. El pany d’aquests allotjaments ha de ser l’homologat per l’entitat subministradora. La seva geometria, característiques i condicions han de complimentar les instruccions tècniques vigents, les normes de bona pràctica i les especificacions de l’entitat subministradora, que hauran d’estar aprovades per l’Ajuntament.

119

2.- Quan un sol ramal de presa hagi de subministrar aigua a més d’un abonat d’un immoble, el seu promotor o propietari haurà de procedir a la instal·lació prèvia d’una bateria de comptadors divisionaris, amb capacitat suficient per a tots els abonats potencials de l’immoble, encara que inicialment només s’hi instal·lin una part d’aquests eventuals abonats. 3.- Quan calgui substituir el comptador per un altre de major diàmetre i sigui indispensable ampliar les dimensions de l’armari que el conté, el propietari de l’immoble o els usuaris efectuaran al seu càrrec les modificacions adients. 4.- Per iniciativa de la comunitat, l’abonat o l’entitat subministradora es podrà substituir la bateria de comptadors. Aquesta acció caldrà sol·licitar-la a l’ entitat subministradora que haurà d’estar present en el moment en que es treguin els comptadors de la bateria antiga i es col·loquin a la nova. Article 58.- Instal·lació del comptador 1.- Sense perjudici d’allò que disposa a l’article 53.2 d’aquest Reglament, la primera instal·lació i les ulteriors substitucions del comptador o aparell de mesura, seran exclusivament realitzades per l’entitat subministradora, la qual haurà de comunicar a l’abonat l’operació. 2.- La connexió i desconnexió, manipulació, precintat i desprecintat del comptador o aparell de mesura, quan s’escaigui per raons de manteniment o aturada del mateix, podrà ser realitzada per l’entitat subministradora, amb comunicació a l’abonat per escrit amb un període d’antelació no inferior a una setmana. En cas que l’operació impliqui un canvi de comptador, aquest estarà a disposició de l’abonat durant un període d’un mes en les dependències de l’entitat subministradora. 3.- L’abonat o usuari no pot manipular mai, per sí mateix, el comptador o aparell de mesura, ni connectar preses o fer derivacions abans d’aquest equip en el sentit de circulació de l’aigua. Darrere del comptador, es responsabilitat de l’abonat, la instal·lació d’una clau de sortida, amb la qual l’abonat podrà maniobrar per prevenir qualsevol eventualitat en la seva instal·lació particular. Article 59.- Canvi d’emplaçament 1.- Qualsevol modificació de l’emplaçament del comptador o aparell de mesura, dins del recinte o propietat a on es presta el servei de subministrament, serà a càrrec de la part a instància de la qual s’hagi efectuat i prèvia autorització de l’entitat subministradora. 2.- Tanmateix, serà sempre a càrrec de l’abonat qualsevol modificació en l’emplaçament del comptador ocasionat per qualsevol dels motius següents: a) Per obres de reformes efectuades per l’abonat amb posterioritat a la instal·lació del comptador i que en dificultin la lectura, revisió o facilitat de substitució. a) Quan la instal·lació del comptador no respongui a les exigències d’aquest Reglament. Article 60.- Causes de la retirada de comptadors Els comptadors o aparells de mesura poden desmuntar-se per qualsevol de les següents causes: a) Definitivament, per extinció del contracte de subministrament. a) Per substitució definitiva per avaria de l’equip de mesura. b) Per substitució per un altre aparell, motivada per renovació periòdica, canvi tecnològic, adequació als consums reals o a un nou contracte, etc.; així com, per la substitució temporal per a verificacions oficials. c) Per altres causes autoritzades per l’Ajuntament, la qual determinarà si la retirada és provisional o definitiva, o si l’aparell de mesura ha de ser substituït per un altre.

120

Article 61.- Manteniment i reparació del comptador avariat 1.- L’entitat subministradora ha de fer-se càrrec del manteniment dels comptadors de la seva propietat, sense perjudici de l’import que pugui percebre de l’abonat d’acord amb els preus aliens a la venda d’aigua, degudament aprovats per l’Ajuntament. 2.- Si, com a conseqüència de les comprovacions realitzades per l’entitat subministradora, resultés que el comptador no funciona correctament, qui hagi facilitat el comptador haurà de reposar l’aparell avariat per un altre verificat oficialment i de les mateixes característiques. 3.- En cas de discrepància de l’abonat amb el resultat de la comprovació, aquest disposa d’un termini de quinze dies per a sol·licitar una verificació oficial del comptador retirat. Aquesta reposició es produirà en el termini de tres dies, des de l’advertiment de la deficiència. En el cas que la reposició l’hagi d’efectuar per l’abonat, si transcorregut l’esmentat termini de tres dies, no s’ha procedit a la substitució, l’entitat subministradora pot procedir a la suspensió del subministrament, seguint el procediment establert en aquest Reglament. 4.- És obligació de l’abonat la custodia del comptador o aparell de mesura, i evitar qualsevol fet que perjudiqui la seva correcta conservació i manteniment. Aquesta obligació és extensible tant a la inviolabilitat dels precintes del comptador com a les seves etiquetes d’identificació. La responsabilitat que es derivi de l’incompliment d’aquests deures recaurà directament sobre l’abonat titular del subministrament, llevat de prova en contra. 5.- L’abonat no pot practicar intervencions sobre les instal·lacions interiors que puguin alterar el funcionament del comptador. Article 62.- Sistemàtica de detecció de mals funcio naments 1.- L’entitat subministradora ha d’establir i realitzar els plans que calguin per a la detecció sistemàtica del mal funcionament dels comptadors. 2.- Les vies de detecció d’anomalies han de ser, entre altres, els plans de mostreig, la comprovació i renovació de comptadors basats en estudis d’envelliment, l’anàlisi de la sèrie històrica de consums i les reclamacions dels mateixos abonats, així com la instal·lació de comptadors de control. 3.- Els comptadors de control han d’estar instal·lats abans dels comptadors divisionaris, a fi de controlar els consums globals, sense efecte directe sobre la facturació als abonats, i han de servir de base per a la detecció de possibles anomalies en la instal·lació interior. 4.- Quan es detecti l’aturada o mal funcionament de l’aparell de mesura, d’acord amb el que es preveu als articles 55 i 56 o per mitjà de qualsevol altre sistema de detecció previst en aquest Reglament, la facturació del període actual i regularització de períodes anteriors s’efectuarà conforme als articles 75 i 76 d’aquest Reglament. TÍTOL SEGON - EL SUBMINISTRAMENT D’AIGUA NO APTA PER AL C ONSUM HUMÀ

Capítol I.- Disposicions generals Article 63.- Objecte, àmbit i règim jurídic del ser vei 1.- És objecte d’aquest Títol l’ordenació del servei públic de subministrament d’aigua no apta per al consum humà, en l’àmbit del terme municipal de Sabadell. 2.- L’aigua amb la que es prestarà aquest servei serà procedent de captacions no aptes per a usos de consum humà i d’aigües tractades a les estacions depuradores d’aigües residuals i degudament regenerades. 3.- És d’aplicació el Reial Decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s’estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades o normativa que la substitueixi.

121

Article 64.- Usos de l’aigua no apta per al consum humà 1.- Les aigües del servei públic de subministrament d’aigua no apta per al consum humà es podran destinar als usos següents: a) Neteja de la via pública. b) Reg de parcs i jardins, públics i privats, i usos agrícoles. b) Usos industrials. c) Usos domèstics. d) Altres usos, a sol·licitud dels interessats, previ informe favorable de l’entitat subministradora i autorització de l’Ajuntament. 2.- Les aigües del servei públic de subministrament d’aigua no apta per al consum humà no es podran destinar a cap mena d’ús de consum humà. Article 65.- Titularitat i gestió del servei 1.- El servei de subministrament d’aigua no apta per al consum humà és un servei públic de titularitat de l’Ajuntament de Sabadell. 2.- En l’actualitat el servei de subministrament d’aigua no apta per al consum humà es presta de forma indirecta per la societat d’economia mixta “Companyia d’Aigües de Sabadell, SA”, (Aigües Sabadell), en la condició d’entitat subministradora. Tanmateix i de conformitat amb les condicions i els procediments legalment establerts l’Ajuntament pot adoptar qualsevol altra forma de gestió directa o indirecta. Article 66.- Implantació o ampliació del servei 1.- Com a titular de la gestió del servei, en els procediments dels plans parcials i especials, programes d’actuació i projectes d’urbanització, l’entitat subministradora haurà d’emetre informe en relació a la xarxa de distribució d’aigua no potable a l’àrea, sector, polígon o unitat d’actuació. 2.- A la implantació o ampliació del servei de subministrament d’aigua no apta per al consum humà li serà d’aplicació allò que es preveu a l’article 51 d’aquest Reglament. Article 67.- Autorització de la propietat 1.- Sempre que s’hagin d’efectuar actuacions en una finca o establiment per tal de dotar-los de subministrament d’aigua no apta per al consum humà, caldrà l’autorització del propietari o de la comunitat de propietaris. 2.- L’autorització que contempla l’apartat anterior l’haurà d’aportar l’arrendatari o el copropietari que sol·liciti el subministrament. Article 68.- Contractació 1.- Els contractes del servei d’aigua no apta per al consum humà s’estendran per l’entitat subministradora d’acord amb el model de document que hagi aprovat l’Ajuntament, i es signaran per duplicat, de forma que cada part quedarà en poder del respectiu exemplar del contracte formalitzat i degudament complimentat. 2.- En el contracte es fixarà la pressió mínima en la que l’entitat subministradora prestarà el servei.

Capítol II.- Condicions sanitàries Article 69.- Responsabilitat 1.- L’entitat subministradora és responsable del compliment de la normativa sanitària vigent i de les instruccions i recomanacions de l’Administració hidràulica i sanitària en el cicle complet de captació, tractament i distribució d’aigua no potable, des del punt de captació fins la clau de pas del ramal de connexió, punt a partir del qual la responsabilitat és de l’usuari.

122

2.- A aquests efectes, en els projectes de xarxa de distribució es tindran en compte els traçats de les xarxes de clavegueram i els col·lectors d’aigües residuals o qualsevol altre sistema d’evacuació amb la finalitat de protegir-la sanitàriament. 3.- L’entitat subministradora ha d’establir i mantenir actualitzat un Pla d’Autocontrol i Gestió de les aigües de consum no humà per a cadascun dels seus usos, així com disposar d’un Protocol de procediment per a la gestió d’incompliments, anomalies i incidències en la qualitat d’aigua i de la seva puntual comunicació a l’Ajuntament. Article 70.- Instal·lació interior 1.- La instal·lació interior d’aigua no apta per al consum humà dels usuaris que hagin contractat aquest servei ha d’estar totalment separada de la xarxa d’aigua potable i no pot estar connectada a cap altra xarxa, canonada, ni mitjà de distribució d’aigua de cap altra procedència, ni de la que provingui d’un altre servei prestat per la mateixa entitat subministradora. 2.- Les instal·lacions interiors disposaran dels mecanismes necessaris per evitar retorns a la xarxa. 3.- Si l’usuari d’aigua no apta per al consum humà vol utilitzar, temporalment, aigua potable o d’un altre origen per abastar la seva instal·lació d’aigua no apta per al consum humà, ho haurà de fer per mitjà d’una connexió provisional que impedeixi totalment la interconnexió de xarxes i que no pot ser fixa, sinó que s’haurà de muntar i desmuntar cada cop que se n’hagi de fer ús. Aquesta connexió provisional haurà de ser objecte de comprovació per part de l’entitat subministradora i també haurà de disposar d’un dispositiu antiretorn. 4.- Els dipòsits receptors o de reserva s’hauran de mantenir curosament nets i protegits adequadament per evitar qualsevol contaminació; i l’usuari els haurà de netejar i desinfectar periòdicament, com a mínim cada tres mesos. En cas que el període de permanència de l’aigua en el dipòsit de l’usuari sigui superior a dotze hores, haurà de disposar d’un sistema de desinfecció. 5.- Les instal·lacions interiors han d’estar senyalitzades amb color lila, sens perjudici del que estableixi al respecte la legislació sobre aigua no apta per al consum humà.

Capítol III.- Condicions tècniques Article 71.- Elements del sistema de subministramen t 1.- Fins que la normativa que sigui d’aplicació no disposi alta cosa, tots els elements del sistema de subministrament i distribució d’aigua no apta per al consum humà han d’estar senyalitzats de color lila. I en tots els elements que sigui possible hi figurarà la llegenda “Aigua no apta per al consum humà”. 2.- El sistema subministrament i distribució està format pels elements següents: a) Canonades de portada: són les canonades per mitjà de les quals es transporta l’aigua fins al dipòsit d’emmagatzematge. b) Dipòsits d’emmagatzematge: són dipòsits per a la regulació i reserva del cabal d’aigua no apta per al consum humà. c) Xarxa de distribució: és el conjunt de canonades i elements de maniobra, regulació i control necessaris per abastar l’àmbit de prestació del servei amb la pressió de servei. 3.- Pel que fa a la presa, els elements que la integren i les diferents classes de presa, són d’aplicació les definicions que es recullen als articles 5 i 37 d’aquest Reglament. Article 72.- Instal·lació interior de l’usuari. Req uisits tècnics. Documentació per contractar 1.- La instal·lació interior general i les instal·lacions particulars d’aigua no apta per al consum humà, llevat de la col·locació del comptador, han de ser efectuades per un instal·lador autoritzat per l’organisme competent.

123

2.- En relació a les instal·lacions esmentades en l’apartat anterior s’estableixen les responsabilitats i obligacions següents: a) El constructor de projectes haurà d’encomanar l’execució de les instal·lacions interiors a empreses degudament qualificades. b) L’entitat instal·ladora ha de complir les condicions següents: i. Estar degudament qualificada. ii. Contractar instal·ladors amb “carnet d’instal·lador” i operaris especialistes reconeguts en l’especialitat que es tracti. iii. Realitzar o fer que es realitzin les proves exigides per la normativa vigent sobre instal·lacions interiors d’aigua. iv. Utilitzar materials adequats per a aquest ús. v. Emetre els certificats d’instal·lació previstos per la normativa en vigor. c) En els supòsits d’activitats sotmeses a la Llei 20/2009, de prevenció i control ambiental d’activitats de 4 de, abans d’iniciar el subministrament d’aigua no apta per al consum humà, l’entitat subministradora ha d’exigir el document que acrediti que es disposa de la corresponent autorització ambiental, llicència ambiental, o comunicació. d) En tot cas, l’entitat subministradora ha d’exigir el certificat de l’empresa instal·ladora que hagi dut a terme l’execució de les instal·lacions. Article 73.- Posada en càrrega 1.- Un cop instal·lat el ramal de connexió, l’entitat subministradora el posarà en càrrega fins la clau de registre, que no podrà ser manipulada fins el moment de començar el subministrament. 2.- Llevat dels vicis ocults que es puguin manifestar amb posterioritat, el termini per formular reclamacions per la instal·lació de la connexió serà de quinze dies, a comptar des del dia d’inici del subministrament. Article 74.- Connexió d’ús Un cop finalitzat o rescindit el contracte de subministrament, l’entitat subministradora podrà tallar o suprimir la connexió. Les despeses d’aquesta operació seran, en tot cas, de càrrec de l’entitat subministradora. TÍTOL TERCER- LA TARIFA DEL SERVEI DE SUBMINISTRAME NT D’AIGUA

Capítol I.- Disposicions generals Article 75.- Objecte de la tarifa La tarifa que regula aquest Reglament té per objecte: 1.- Fixar el preu per a la utilització del servei de subministrament d'aigua potable. 2.- Fixar el preu per la utilització del servei de subministrament d’aigua no apta per al consum humà. 3.- No són objecte de la tarifa regulada per a aquest Reglament les vendes d’aigua en alta, ni la venda de productes aliens a la venda d’aigua. Article 76.- Obligats al pagament Estan obligats al pagament de les tarifes, en qualitat de beneficiaris del servei, els titulars de contractes de subministrament d'aigua, subscrits amb la entitat subministradora. Article 77.- Naixement de l'obligació L'obligació de satisfer les tarifes a l’entitat subministradora neix en el moment que s'inicia la prestació del servei de subministrament d'aigua.

124

Capítol II.- Estructura de la tarifa Article 78. Tarifa binòmia La tarifa és binòmia i comprèn una quantitat alçada modulada amb criteris objectius, i una part variable modulada en funció del volum d'aigua subministrat. Aquest criteri serà d’aplicació al subministrament d’aigua potable i en el cas del subministrament d’aigua no apta per al consum humà la part variable correspon a un preu fixe en funció de si l'ús és municipal o per altres usuaris. Article 79.- Tarifa de subministrament d’aigua pota ble per a usos domèstics La tarifa dels usos domèstics està integrada per: a) Una quota fixa mensual, amb imports modulats en funció del cabal nominal o

diàmetre equivalent del comptador. b) Una part variable, amb imports modulats en funció del consum mesurat en trams i

si s’escau també en funció del nombre de persones empadronades en el domicili. Article 80.- Tarifa de subministrament d’aigua pota ble per a s usos comercials i industrials 1.- La tarifa dels usos comercials està integrada per: a) Una quota fixa mensual, amb imports modulats en funció del cabal nominal o diàmetre equivalent del comptador. b) Una part variable, amb imports modulats en funció del consum mesurat en trams. 2.- La tarifa dels usos industrials està integrada per: a) Una quota fixa mensual, amb imports modulats en funció del cabal nominal o diàmetre equivalent del comptador. b) Una part variable, amb imports modulats en funció del consum mesurat en trams Article 81.- Subministrament d’aigua potable per a dependències i serveis municipals 1.- Comptadors individuals en dependències municipals i per reg: a) Una quota fixa mensual, amb imports modulats en funció del cabal nominal o diàmetre equivalent del comptador. b) Una part variable, amb imports modulats en funció del consum mesurat en trams. 2.- Ús d’incendi municipal: a) Una quota fixa mensual, amb imports modulats en funció del cabal nominal o diàmetre equivalent del comptador. b) Una part variable amb imports modulats en funció del consum. Article 82.- Tarifa de subministrament d’aigua pot able per ús d’obres i ús d’incendi industrial i comercial a) Una quota fixa mensual, amb imports modulats en funció del cabal nominal o diàmetre equivalent del comptador. b) Una part variable amb imports modulats en funció del consum.

Capítol III.- Establiment i modificació de la tarif a Article 83.- Establiment i modificació de les quant ies de la tarifa 1.- Les quanties dels diferents factors que integren la tarifa de cadascun dels usos s'estableixen i es modifiquen per acord de l’Ajuntament Ple o per la Junta de Govern Local en cas de delegació expressa, a proposta de l’entitat subministradora o bé d'ofici pel propi Ajuntament.

125

2.- En cas d'urgència i als efectes del que preveu l'article següent, la resolució de la sol·licitud de l'entitat subministradora la pot adoptar l’alcalde, i s'ha de sotmetre a ratificació de l’Ajuntament Ple en la primera sessió que celebri. Article 84.- Intervenció de la Comissió de Preus En aplicació de l'ordenament en matèria de política de preus, els acords de l’Ajuntament Ple, de la Junta de Govern Local o, si escau, de l’alcalde, junt amb l'estudi econòmic i la documentació complementària que calgui, s'ha d'elevar a la Comissió de Preus de Catalunya a fi que, en exercici de la funció que li pertoca, acordi l'autorització corresponent.

Capítol IV.- Facturació i pagament de la tarifa Article 85.- Determinació de consums Com a norma general, el consum que realitza cada abonat es determinarà per les diferències entre les lectures del comptador entre dos períodes consecutius de facturació. Article 86.- Lectura del comptador 1.- L’entitat subministradora està obligada a establir un sistema de lectura permanent i periòdic, de manera que per a cada abonat els cicles de lectura mantinguin, sempre que sigui possible, una uniformitat en el període de consum. 2.- Les lectures, a excepció de les instal·lacions que disposin de telelectura, s’han d’efectuar sempre en hores hàbils o de relació normal amb l’exterior pel personal autoritzat expressament per l’entitat subministradora, proveït de la corresponent identificació. Quan sigui possible i en cas d’absència de l’abonat, l’entitat subministradora deixarà constància d’haver intentat realitzar la lectura. En cap cas l’abonat podrà imposar a l’entitat subministradora l’obligació de prendre la lectura fora de l’horari establert a aquest efecte. 3.- L’entitat subministradora ha de facilitar els mitjans, ja siguin telefònics o d’altre tipus, per tal que els abonats i demés usuaris puguin facilitar la lectura quan ho considerin oportú. Aquesta lectura serà tinguda en compte per la prestadora del servei per a la determinació del consum a facturar sempre que això sigui possible. Quan l’abonat doni la lectura del comptador facilitarà les dades de la seva pòlissa, que hauran de ser constatades per l’entitat subministradora. Article 87.- Consums estimats 1.- Quan no sigui possible conèixer els consums realitzats, per absència de l’abonat o per altres causes que impossibiliten la determinació del consum, l’entitat subministradora deixarà avís a l’abonat perquè en el termini de 72 hores faciliti la lectura de forma telefònica o presencial. 2. Quan no sigui possible conèixer els consums realitzats i l’abonat no els hagi facilitat, l’entitat subministradora facturarà un consum estimat calculat de la següent forma i pel següent ordre: a) El consum realitzat durant el mateix període de temps i en la mateixa època de

l’any immediatament anterior. b) En cas que en el mateix període de l’any anterior no hi hagi consum, s’estimarà

el consum d’acord amb la mitjana aritmètica dels sis mesos immediatament anteriors.

c) En aquells casos en els quals no hi hagi consums mesurats per poder obtenir la mitjana del paràgraf anterior, els consums es determinaran prenent com a base els consums coneguts de períodes anteriors.

126

d) En el cas que hi hagi dades històriques que permetin identificar que l’abonat realitza consums estacionals, es podrà facturar un consum estimat d’acord amb la mitjana aritmètica dels consums dels últims tres anys en el mateix període facturat.

e) Si no és possible conèixer ni dades històriques ni consums coneguts de períodes anteriors, es facturarà un consum equivalent al límit previst per al primer tram en aquest Reglament per als diferents usuaris, a excepció dels usuaris domèstics, cas en què es podrà facturar com a màxim un consum de sis metres cúbics per mes.

3.- En tots aquests supòsits, en les factures s’hi haurà d’incloure l’expressió “CONSUM ESTIMAT” i s’hi ha d’especificar la darrera lectura presa i la data en què es va prendre. 4.- Els consums així estimats tenen el caràcter de ferms en el cas que no es pugui realitzar la lectura real. I en el cas que, finalment, es pogués obtenir la lectura real, tindrà el caràcter de “a compte” i es normalitzarà la situació, per excés o per defecte, en les facturacions dels següents períodes, d’acord amb la lectura realitzada en cadascun d’ells. Article 88.- Regularització per mal funcionament 1.- Quan es detecti l’aturada o el mal funcionament de l’aparell de mesura, d’acord amb el que es preveu als articles 55 i 56 o per qualsevol altre sistema de detecció previst en aquest Reglament, la facturació del període actual i la regularització de períodes anteriors s’efectuaran d’acord amb el que s’estableix a l’apartat anterior. En cas de mal funcionament del comptador o aparell de mesura la regularització es farà pel temps de durada de l’anomalia, llevat dels casos que no sigui possible la seva determinació, cas en el que la regularització es farà per un període màxim de dos anys. 2.- En el cas d’errors de mesura no compresos dins dels marges de les disposicions vigents, detectats ja sigui amb les comprovacions particulars o a les verificacions oficials de comptadors que hagin estat sol·licitades al Departament de la Generalitat de Catalunya que en sigui competent, es procedirà a modificar el consum facturat d’acord amb el percentatge d’error. El període de temps, llevat que es pugui conèixer la durada de l’anomalia, serà com a màxim de dos anys. 3.- En el cas de subministrament per a usos agrícoles, jardins i altres que permetin determinar el consum per càlcul o estimació, caldrà atenir-se a aquesta avaluació com a base de facturació. 4.- En aquells casos en què per error o anomalia de funcionament de l’aparell mesurador o comptador s’hagin facturat quantitats inferiors a les degudes, s’esglaonarà el pagament de la diferència en un termini que, llevat d’acord contrari, serà d’igual durada que el període al qual s’estenguin les facturacions errònies o anormals amb un límit màxim de dos anys. Article 89.- Objecte i periodicitat de la facturaci ó 1.- Son objecte de facturació per l’entitat subministradora els conceptes que procedeixin del consum d’aigua, en funció de la modalitat del subministrament i de les tarifes vigents en cada moment. 2.- També són objecte de facturació els conceptes no compresos en les tarifes per consum, sempre que corresponguin a actuacions que hagin realitzat les entitats subministradores en aplicació d’aquest Reglament i d’acord amb els preus aprovats l’Administració competent en relació als productes i serveis aliens a la venda d’aigua o a altres conceptes. 3.- La facturació s’efectuarà per períodes de subministrament vençuts i amb una periodicitat no superior a tres mesos, llevat de pacte específic entre l’abonat i l’entitat subministradora. El primer període es computarà des de la data de posada en servei del subministrament. 4.- En el cas de subministraments eventuals de curta durada, es podrà admetre la liquidació prèvia dels consums estimats.

127

Article 90.- Factures 1.- La factura lliurada per l’entitat subministradora ha de contenir els elements que exigeixi la legislació vigent. En tot cas, la factura ha d’especificar tots i cadascun dels diferents conceptes tarifaris, així com les lectures del comptador on es comptabilitzi el consum facturat o sistema establert per determinar el consum en cas que aquest sigui estimat. 2.- Sempre que es produeixin canvis substancials en els conceptes i la forma de la facturació, l’entitat subministradora n’ha d’informar als seus abonats. 3.- El document de la factura adoptarà el model que hagi aprovat l’Ajuntament, i que figura a l’Annex 4. 4.- En els períodes de facturació en què hagin estat vigents diferents tarifes, la facturació s’efectuarà per prorrata entre els diferents períodes. Article 91.- Terminis i forma de pagament 1.- L’entitat subministradora ha lliurar la factura amb indicació dels terminis per fer-la efectiva al domicili que l’abonat hagi establert. 2.- L’abonat ha de fer efectiu el pagament dins d’un termini de vint dies naturals comptats des de la data de l’emissió de la factura. 3.- L’abonat pot optar per domiciliar el pagament de la factura en una entitat financera, o bé fer-lo efectiu directament allà on indiqui l’entitat subministradora, que posarà a disposició dels titulars dels contractes els mitjans i formes d’efectuar el pagament que permeti el seu desenvolupament tecnològic. 4.- En aquells casos en què, per error o anomalia, s’hagin facturat quantitats inferiors a les degudes, s’esglaonarà el pagament de la diferència en un termini que, llevat d’acord contrari i quan l’import així ho justifiqui, serà de la mateixa durada que el període al qual s’estenguin les facturacions errònies o anormals. Article 92.- Informació als abonats Els abonats que així ho demanin rebran informació detallada de les tarifes vigents que li siguin d’aplicació abans de qualsevol actuació que d’acord amb aquest Reglament hagi de realitzar l’entitat subministradora. Article 93.- Tributs i preus públics 1.- Els tributs i els preus públics de l’Estat, la Generalitat, l’Ajuntament i d’altres Entitats locals, establerts sobre les instal·lacions i el subministrament o consum d’aigua, dels quals en sigui subjecte passiu l’entitat subministradora, no poden ser repercutits directament als abonats com a conceptes independents, sense perjudici que el seu import es reculli com un cost en la mateixa tarifa, a excepció que l’entitat subministradora estigui obligada a repercutir-lo en virtut de la normativa aplicable. 2.- Quan el subjecte passiu dels tributs i dels preus públics, estatals, autonòmics o locals, siguin els abonats, i les quotes corresponents s’hagin d’incorporar a la factura del servei de subministrament d’aigua, s’estarà a allò que estableix l’ordenament d’aplicació. TÍTOL QUART.- INSPECCIÓ, RÈGIM SANCIONADOR I RECLAM ACIONS

Capítol I.- Inspecció Article 94.- Inspecció L’entitat subministradora vigilarà les condicions i formes en què els abonats i altres usuaris utilitzen el servei de subministrament, d’acord amb les disposicions d’aquest Reglament.

128

Article 95.- Actuació inspectora 1.- L’actuació dels inspectors acreditats de l’entitat subministradora es reflectirà en una acta on constarà el nom i domicili de l’abonat inspeccionat, les circumstàncies en què s’ha portat a terme la inspecció, la data i l’hora, així com els fets que l’originen. 2.-Una còpia d’aquesta acta s’ha de lliurar signada per l’inspector a l’abonat. 3.- L’inspector precintarà, si és necessari, els elements inherents a la infracció per tal de suspendre el servei. Si no fos possible accedir a la zona de comptadors, la suspensió dels subministrament podrà realitzar-se per la clau d’escomesa. 4.- L’actuació inspectora pot donar lloc a l’adopció de mesures provisionals regulades a l’article 107 del present reglament.

Capítol II. Règim sancionador Article 96. – Objecte i abast del règim sancionador 1.- Aquest Títol té per objecte la regulació del règim sancionador de les infraccions administratives comeses pels abonats o usuaris del servei municipal de subministrament d’aigües, i per totes aquelles persones les accions o omissions de les quals afectin o incideixin en el servei o en les seves instal·lacions, sempre que aquestes conductes puguin encabir-se. Tanmateix, el present règim sancionador només regirà si manca normativa especial o sectorial aplicable, o si aquesta última és insuficient. 2.- L’incompliment per part de l’entitat subministradora de les obligacions establertes en aquest Reglament o en la normativa específica constitueixen infraccions administratives que donen lloc a la incoació del corresponent expedient sancionador. El procediment sancionador serà el determinat per la normativa específica o l’establert al règim contractual vigent. Article 97.- Potestat sancionadora L’alcalde o regidor en qui delegui és l’òrgan competent per incoar els procediments sancionadors, adoptar mesures provisionals i imposar les sancions corresponents en el marc d’aquest Reglament . Article 98.- Responsables Són responsables les persones que realitzin els fets o no compleixin els deures que constitueixin la infracció i, en el cas d’establiments industrials i comercials, els titulars d’aquests establiments, siguin persones físiques o jurídiques. Article 99.- Infraccions lleus Té la consideració d’infracció lleu a aquest Reglament l’incompliment de les obligacions dels abonats present Reglament, llevat les relatives a les obligacions econòmiques o les que els articles següents qualifiquen de greus o molt greus. Article 100.- Infraccions greus Té la consideració d’infracció greu les següents accions o omissions: a) Utilitzar aigua del servei, sense subscriure el contracte de subministrament corresponent. a) Executar preses sense haver acreditat el compliment dels requisits previstos en aquest Reglament. b) Modificar o ampliar els usos a què es destina l’aigua sense comunicar aquestes modificacions a l’entitat subministradora. c) Establir o permetre ramals o derivacions que puguin comportar un ús fraudulent de l’aigua per l’usuari o per tercers.

129

d) Introduir modificacions o realitzar ampliacions en la instal·lació, sense prèvia autorització. e) Revendre l’aigua procedent d’un subministrament amb contracte o subministrar aigua als que no tinguin contractat el servei, fins i tot quan no s’obtingui benefici econòmic per la revenda. f) Treure els comptadors instal·lats sense comunicar-ho prèviament a l’entitat subministradora, o sense autorització, si s’escau, trencant els precintes o qualsevol element que integri els aparells de mesura del subministrament i provocant perjudicis al servei general. g) Dificultar les tasques dels inspectors del servei, ja sigui impedint dificultant o restringint les visites o bé amenaçant o intimidant a aquest personal. h) incomplir l'obligació de donar compte a l'entitat subministradora del canvi de les condicions de la facturació, després de tres mesos d'haver-se produït l'alteració de les circumstàncies. i) La reiteració de tres infraccions lleus en un any. Article 101.- Infraccions molt greus a) Es considera infracció molt greu: b) El falsejament de les dades relatives a l'acreditació per obtenir la facturació. c) Qualsevol de les conductes descrites als articles anteriors quan causi danys greus

i rellevants a les instal·lacions d’aquest servei o altres també municipals o a la via pública.

d) La reiteració d’infraccions greus en un any. Article 102.- Sancions 1.- Les infraccions de caràcter lleu són sancionables amb multa de 750 euros. 2.- Les infracions greus són sancionables amb multa de fins a 1.500 euros. 3.- Les infraccions molt greus són sancionables amb multa de fins a 3.000 euros. Article 103.- Graduació de les sancions A l’hora de determinar la multa corresponent, la corporació garantirà l’adequació deguda entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada. Es consideraran especialment els criteris següents: a) Existència d’intencionalitat o reiteració, així com el grau de participació en els fets

de l’infractor i el benefici obtingut per aquest amb motiu de la infracció administrativa.

b) La naturalesa dels perjudicis causats, atenent a la gravetat del dany derivat de la infracció a l’alteració social causada i al grau d’afectació que la dita infracció hagi tingut en la salut i la seguretat de les persones.

c) La reincidència per comissió, en el termini d’un any, de més d’una infracció de la mateixa naturalesa quan així hagi estat

Article 104.- Concurrència de sancions 1.- Quan de la comissió d’una de les infraccions administratives previstes en aquest Reglament es derivi necessàriament la comissió d’una o d’altres s’imposarà únicament la sanció més elevada de totes les que siguin susceptibles d’aplicació. 2.- En cap cas no poden sancionar-se fets que ho hagin estat prèviament en l’àmbit penal o administratiu en aquells supòsits en que s’apreciï identitat del subjecte, dels fets i dels fonaments de la sanció imposada. Existirà identitat de fonament quan siguin els mateixos interessos públics protegits pels règims sancionadors concurrents. 3.- Si durant la tramitació del procediment sancionador s’aprecia la possible qualificació dels fets com a constitutius d’un delicte o falta d’estafa, apropiació

130

indeguda o defraudació en el subminstrament, segons la regulació continguda al Codi Penal, s’haurà de procedir , d’acord amb la legislació vigent, a passar el tant de culpa al Ministeri Fiscal, havent de suspendre el procediment administratiu un cop l’autoritat judicial hagi incoat el procés penal que correspongui. Article 105.- Reparació La imposició de les sancions és independent de l’obligació exigible en qualsevol moment al responsable de la infracció de la reposició de la situació alterada al seu estat originari, així com la indemnització pels danys i perjudicis causats a les instal·lacions municipals, obres annexes o qualsevol altre bé del patrimoni municipal que hagi resultat afectat. La reposició i reparació s’executa pel prestador del servei a càrrec del responsable de la infracció. Article 106.- Procediment sancionador 1.- Els expedients sancionadors es tramitaran de conformitat amb aquest Reglament i en virtut del procediment sancionador que estableixi l’Ajuntament. En defecte d’aquest procediment propi seran d’aplicació els procediments sancionadors de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i, subsidiàriament, de l’Administració de l’Estat. 2.- Això no obstant, quan sigui d’aplicació prevalent el règim d’infraccions i sancions que preveu la legislació sectorial, en matèria de sanitària o de defensa dels consumidors i usuaris seran d’aplicació les regles següents: a) Caldrà observar el procediment sancionador previst a la normativa sectorial si aquesta així ho disposa amb caràcter imperatiu. b) Si no es dóna la circumstància prevista al paràgraf anterior, serà d’aplicació el que disposa l’apartat 1. Article 107.- Mesures provisionals 1.- El prestador del servei, abans de l’inici del procediment, pot adoptar les mesures de caràcter provisional que assegurin la protecció de l’interès públic. En l’adopció d’aquestes mesures s’han de tenir presents les pautes següents: a) L’existència d’elements de judici suficients que justifiquin la conveniència d’adoptar

mesures provisionals. b) La idoneïtat i proporcionalitat de les mesures provisionals adoptades pel que fa als

fets i les circumstàncies determinants de l’expedient sancionador. c) L’omissió de mesures provisionals que puguin causar perjudicis de reparació

impossible o difícil, així com d’aquelles altres que portin aparellada la violació de drets emparats per les lleis.

2.- Es poden adoptar entre d’altres mesures provisionals,la suspensió del subministrament i el precintat de les escomeses amb la finalitat de paralitzar els efectes de la infracció, i ,en el cas d’incompliment de les obligacions dels beneficiaris de la facturació especial, l’aplicació de la facturació de la tarifa ordinària. 3.- Les mesures establertes per l’apartat anterior s’han de ratificar, modificar o aixecar en l’acord corresponent d’inici del procediment administratiu sancionador, que s’ha d’efectuar en els quinze dies següents a l’adopció de l’acord. 4.- Així mateix, aquestes mesures poden adoptades per l’òrgan competent per iniciar l’expedient en qualsevol moment, un cop iniciat el procediment sancionador, per tal d’assegurar l’eficàcia de la resolució final.

Capítol III.- Informació, consultes, reclamacions, procediment, règim jurídic i arbitratge

Article 108.- Informació i consultes 1.- L’abonat pot adreçar a l’entitat subministradora qualsevol mena de consulta o sol·licitud d’informació relacionada amb la prestació del servei de subministrament

131

d’aigua, així com demanar informació prèvia de la tarifa o del preu aplicable de les instal·lacions referents al subministrament que hagi d’executar l’entitat subministradora. Aquesta informació no es pot retrotraure més enllà de dos anys, a comptar des del moment que es sol·licita. 2.- L’entitat subministradora ha de respondre totes les consultes i demandes d’informació per les vies de comunicació que tingui establertes. 3.- Si la sol·licitud o la consulta es formula per escrit, la resposta també s’ha de contestar per escrit, en el termini màxim d’un mes. 4.- L’abonat haurà de rebre informació puntual, tant de la seva facturació, com, de qualsevol incidència que pugui ajudar-lo a detectar un consum anormal o excessiu d’aigua. Article 109.- Reclamacions 1.- Els abonats, els usuaris i demés interessats poden formular per escrit davant l’entitat subministradora reclamacions relacionades amb la prestació del servei de subministrament d’aigua, sense perjudici de gestionar les seves reclamacions mitjançant les organitzacions de defensa dels consumidors i usuaris. 2.- L’entitat subministradora ha de contestar les reclamacions mitjançant notificació en un termini màxim d’un mes, comptat des de l’endemà de la data en la que es va presentar la reclamació. Transcorregut aquest termini d’un mes sense que l’entitat subministradora hagi notificat cap contesta, la reclamació s’entendrà desestimada. 3.- Les reclamacions dels abonats que siguin admeses i comportin la devolució de quantitats indegudament cobrades per l’entitat subministradora s’han de fer efectives de forma immediata o en la següent facturació. Article 110.- Arbitratge L’entitat subministradora i els abonats o altres usuaris poden pactar en les seves contractacions davant la Junta Arbitral de Consum, amb la finalitat de resoldre les incidències entre ambdues parts, d’acord amb la normativa d’aplicació. DISPOSICIÓ ADDICIONAL Única.- Es faculta a l’alcalde-president o regidor delegat per a la modificació dels annexos al text d’aquest Reglament. DISPOSICIONS TRANSITÒRIES Primera.- Adequació a aquest Reglament dels elements materials del sistema de subministrament i distribució 1.- En el termini de tres anys des de la publicació d’aquest Reglament, en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, cal procedir a les millores materials del sistema de subministrament i distribució necessàries per al compliment de les condicions de pressió mínima assenyalades a l’article 11 d’aquest Reglament. Excepcionalment, per a casos puntuals i degudament justificats, l’Ajuntament podrà autoritzar un termini superior. 2.- En el termini de dos anys, des que s’hagi elaborat el cens de subministraments crítics previst a l’article 17.6 d’aquest Reglament municipal, l’entitat subministradora ha de presentar a l’Ajuntament un Pla d’actuació sobre els elements materials del sistema de subministrament i distribució que permeti assolir els objectius d’aquests preceptes, amb les propostes d’inversió corresponents. Segona.- Mostreig de les instal·lacions interiors .

132

Abans de l’1 de gener de 2012, l’entitat subministradora, sota la coordinació de l’Ajuntament, i amb la col·laboració de les organitzacions de consumidors, d’usuaris i de professionals instal·ladors, efectuarà campanyes informatives i de mostreig de l’aigua de consum humà en locals, establiments públics o privats i domicilis particulars, representatius de cada tipus de subministrament, construïts abans de 1.980, d’acord amb allò que estipula la Disposició Transitòria Segona del Reial decret 140/2003, amb especial atenció a la determinació dels paràmetres relacionats amb els materials utilitzats en les instal·lacions interiors i aquells altres relacionats a el manteniment incorrecte de la instal·lació interior que pugui representar un risc per a la salut. Tercera.- Instal·lació de vàlvules per minimitzar els talls al subministrament L’actuació relativa a progressiva instal·lació de vàlvules a la xara per limitar les afeccions dels talls als diferents subsectors, prevista a l’article 13.6 d’aquest Reglament, s’iniciarà durant el primer semestre del 2013 i estarà completada al 2015. DISPOSICIÓ FINAL Aquest Reglament entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.

133

ANNEX 1. Elements de subministrament d’aigua

134

ANNEX 2. Mapa de pressions de Sabadell

135

ANNEX 3. Model de contracte de subministrament d’aigua

136

137

ANNEX 4. Model de factura de subministrament d’aigua

138

139

Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Monge, que diu, bé, fa aproximadament un any es crea una comissió per modificar justament aquest reglament; reglament que va ser aprovat en el Ple del 3 de juliol de 2012, inicialment; durant el temps, el període, d’informació pública, la Companyia d’Aigües de Sabadell, SA va presentar quatre al·legacions; quatre al·legacions que tenen a veure, d’una banda, amb qüestions funcionals, d’altra, amb autoritzacions especials d’horaris, les altres, o la tercera, amb facilitar la lectura, i la quarta, amb la millora de la comprensió lectora del text. Com que s’entén que les quatre són prou interessants, doncs s’incorporen en aquest text definitiu, i per tant, es proposa en aquest Ple l’aprovació d’aquest Reglament de forma definitiva. Hi intervé el regidor del grup municipal d’EUiA, Sr. Mena, que diu, bé, nosaltres ja vam valorar que hi havia coses positives en aquest nou reglament de l’aigua; incorpora elements de transparència, com és el format del rebut, que és un dels temes que hem de posar en valor; la responsabilitat de l’Ajuntament i de la Companyia de l’Aigua sobre les millores i el manteniment de la xarxa, que fins ara era un gran dèficit, que també teníem com a ciutat; el mapa de pressions de la ciutat, per barris i zones, per entendre també doncs, tota la situació que es viu a Sabadell. No obstant això, des d’EUiA, considerem que no pot continuar passant el que ha passat fins ara, i és que la falta d’atenció de les empreses de l’aigua per a la millora, per a les millores, i el manteniment de la xarxa d’aigua, les acabin pagant qui té menys responsabilitat, que és el que passa ara, és a dir, els usuaris i les usuàries; en definitiva, els veïns i les veïnes. Hem d’anar en la línia de millorar aquesta situació, i la podem millorar per dues vies; hem de millorar l’article 28, ara ja doncs, no hi estem a temps; era una conversa que nosaltres havíem encetat i que es va aturar i es va paralitzar amb l’anterior regidor de Sostenibilitat, perquè enteníem que havíem de situar dins les excepcions de la interrupció del subministrament d’aigua a totes aquelles famílies que estan en risc d’exclusió social, en risc objectiu d’exclusió social, i també incorporar els períodes d’hivern, especialment com a elements d’excepció, com passa i com fan altres ciutats europees, en el tema de la interrupció del subministrament. Hi intervé el regidor del grup municipal d’ICV, Sr. Marlés, que diu, en l’aprovació inicial vam abstenir-nos respecte d’aquest reglament; de fet, és el nostre habitual, ja ho hem dit en diverses ocasions; avui, però, per diferents motius, que ara exposaré, donarem suport a aquesta aprovació definitiva d’aquest reglament. Principalment, creiem necessari que s’aprovi avui pel sol fet de que, si no s’hi posa remei ben aviat, el nostre municipi poc tindrà a dir-hi, ja que tot pinta a què la propietat de la Companyia d’Aigües de Sabadell passarà a mans de capital majoritàriament privat, i que enterrarem per sempre més els ideals d’aquells avantpassats que un dia la van crear amb la voluntat de que, un bé comú, com és l’aigua, fos gestionat amb les directrius de la Plaça Sant Roc, i no pas les d’una empresa amb seu a París, i amb capital de ves a saber d’on. Un altre lamentable pèrdua, que, de produir-se, tindrà unes repercussions importants pels sabadellencs i sabadellenques; a títol d’exemple, només cal veure com la pèrdua de l’obra social de Caixa de Sabadell, una obra que també va crear la gent de la nostra

140

ciutat, amb els seus estalvis i les seves aportacions, en quatres dies, i després de tots els juraments haguts i per haver, de que res canviaria, ja perjudica a impositors de tota la vida, avui usuaris, que un cop s’han jubilat, que abans gaudien gratuïtament d’aquesta obra social, i en canvi, avui, fins i tot s’han de pagar les sales per fer les seves representacions de teatre amateur. En fi, per no marxar del tema, només demanar i insistir un cop més, al nostre Ajuntament, que n’és l’accionista majoritari, i al nostre Alcalde, com a representant d’aquest paquet, que es pronunciï al respecte de si cal, o no, de si s’hi esforçarà o no, en mantenir la titularitat sabadellenca. Entrant al reglament, hem de dir que ha estat un document molt, i ben, treballat; vam tenir l’oportunitat de discutir-lo àmpliament, amb l’anterior regidor, i crec que cal destacar-ne unes quantes virtuts; aquest reglament és un instrument administratiu que regularà la gestió del subministrament de l’aigua a la ciutat de Sabadell, un reglament que tradueix a l’àmbit local les directives europees del món de l’aigua. També està pensat perquè es complementi amb l’Ordenança Reguladora dels Usos i l’Estalvi de l’Aigua, aprovada per aquest Ple municipal el setembre de 2009; té per objecte regular la prestació d’aquest servei des de l’òptica del cicle integral de l’aigua, fixant els drets i les obligacions dels abonats, i regula també tots els aspectes tècnics, mediambientals i sanitaris propis d’aquest servei públic; reconeix drets dels usuaris que fins ara no es contemplaven, com preveure indemnitzacions en cas de talls de subministraments per avaries de llarga durada; preveu que la quota de consum pugui determinar-se en funció del cabdal subministrat; preveu que el consum de l’aigua es calculi amb trams de consum, i segons el nombre de persones empadronades al domicili; i, també aprova els models de factura i de contracte, tot millorant-ne l’estructura i incorporant informació complementària de procedència de l’aigua, històric de consum i d’estalvi d’aigua. Destacar també que incorpora el mapa de la ciutat per zones i subzones de pressió i determina que els canvis de pressió planificats s’hauran d’informar a l’Ajuntament, per tant, l’Ajuntament podrà controlar si la pressió de l’aigua és l’adequada per a un consum responsable, o respon més a la necessitat de facturar quants més metres cúbics millor. Finalment, i també molt interessant, introdueix l’obligació d’un pla estratègic i d’un pla d’inversions per a la millor sectorització de la xarxa, qüestió molt útil en cas d’avaries. És per tots aquests aspectes doncs, que donem suport a aquesta aprovació, amb l’esperança de que la seva aplicació sigui a fi i fruit de la lògica del consum responsable, i no pas que l’aplicació sigui exclusivament per sotmetre a control una companyia que la seva principal preocupació sigui obtenir grans beneficis d’aquest bé comú que és l’aigua. Hi intervé el regidor del grup municipal d’EpS, Sr. Moltó, que diu, aquest reglament ha de servir per regular un servei tant important com el subministrament d’aigua a la ciutat, el principal responsable del qual és el propi Ajuntament, tot i que la gestió és a mans d’una concessionària, en aquest cas, la societat mixta Companyia d’Aigües de Sabadell. És molt important remarcar aquesta titularitat municipal del subministrament de l’aigua, en uns moments on la companyia concessionària, com ja s’ha dit, està patint un OPA per part d’una altra empresa del sector, Aigües de Barcelona, que actualment està

141

controlada majoritàriament per una multinacional francesa, i que, d’aconseguir el seu objectiu, podria controlar la distribució d’aigua potable gairebé com un monopoli a bona part de Catalunya. Davant d’aquestes maniobres empresarials, cal garantir un servei públic de qualitat, i per aconseguir-ho, des del nostre grup considerem necessari treballar cap a la municipalització del servei de subministrament d’aigua, i no pas cap a la seva privatització; no podem permetre que la gestió d’un dels serveis bàsics, com l’aigua, estigui subjecte als interessos de les multinacionals. Pel que fa al text definitiu del reglament, és positiva la incorporació d’una bona part de les al·legacions presentades, perquè suposen dotar de millors pràctiques a la prestació del servei, i facilitar la coordinació entre els tècnics municipals i els de l’empresa concessionària, per tal d’evitar duplicitats, i fer front a possibles contingències. També considerem positius aspectes concrets del reglament, com la possibilitat dels usuaris de fer la lectura dels seus comptadors amb caràcter previ a l’estimació del consum; i com sempre, considerem que caldrà ser molt curosos a l’hora de fer el seguiment del reglament, per poder garantir els drets dels usuaris. El nostre vot serà favorable. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Monge, que diu, sí, breument; de fet, no he comentat més àmpliament el reglament en sí, perquè entenc que va ser en la seva aprovació inicial on es va explicar; però sí que vull agrair especialment la intervenció del Sr. Marlés, que d’alguna forma ve a reconèixer un bon treball que va fer l’antic regidor, el Sr. Estrada, i que, en tot cas, penso que ha culminat amb un bon reglament, tal com deia, incrementat de forma positiva amb aquestes al·legacions que ha fet la Companyia d’Aigües, que venen, penso sincerament, a millorar-la. I tant sols, Sr. Mena, un comentari; en l’al·legació dos, que ha fet la Companyia d’Aigües, i que hem acceptat, sí que es parla de garantir el subministrament sempre, d’aquella població que es consideri en risc; vull dir, que queda plenament garantida, i era un dels objectius importants. I, d’altres temes, com l’OPA, doncs, suposo que el Sr. Alcalde els hi explicarà millor. Hi intervé l’Alcalde, que diu, sí, doncs, una petita intervenció, fruit de la interpel·lació que feia el Sr. Marlés, i perquè vostès puguin contestar en el torn de rèplica; primer, recordar que l’OPA, en aquests moments, està en tràmit d’acceptació a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, per tant, en el moment en que sigui acceptada, saben vostès, que ja el Sr. Manuel Bustos en el seu moment els hi va oferir, també jo els hi he ofert, de poder-ne parlar, de les accions, de classe B, de què disposa l’Ajuntament de Sabadell, que són al torn d’un 4’07%, si no recordo malament. El caràcter mixt de l’empresa es garanteix pel 20% d’accions que té l’Ajuntament de Sabadell de classe A, i que no estan sotmeses doncs, a aquesta OPA que AGBAR ha presentat. I, en tot cas, la garantia del servei, i les condicions del servei, i el control del servei, es realitza per la via de la concessió administrativa, que és en aquest moment el servei que fa la Companyia d’Aigües, i per tant, els serveis tècnics de l’Ajuntament ho vetllen, tinguem participació o no dintre de l’empresa, a l’igual que fem aquest control amb

142

altres concessions administratives on no hi participem directament en el accionariat de les empreses; és el cas del transport públic de la ciutat, o en el cas de l’enllumenat de la ciutat, per posar dos exemples; per tant, en aquest sentit han d’estar vostès tranquils. El fet d’estar a borsa, no ara, sinó des de fa molts anys, significa que hi ha compra-venda d’accions; els sabadellencs han anat venent accions, i en alguns casos, els hi hem explicat en la Junta de Portaveus, de paquets importants, de venda d’accions, per part de famílies sabadellenques, que han estimat en el seu moment, doncs, d’anar a les oportunitats que el ‘parket’ els hi donava; per tant, i en aquestes setmanes també hi ha compra-venda d’accions en borsa, per tant, diríem que una cosa són les obligacions públiques, i una altra són els interessos privats. En el moment en què es va constituir aquesta empresa mixta, i participàvem a la borsa, hi jugàvem, amb les regles de la borsa, i saben vostès que en aquest joc bursàtil, aquest 20% de l’Ajuntament de Sabadell no hi participa; per tant, per resumir, l’OPA encara està en tramitació, una vegada acceptada, si arribés el cas, en parlaríem, de les accions de classe B. El caràcter mixt de la Companyia està garantit, el control de la concessió es fa per la via dels serveis públics, dels serveis del Departament de Sostenibilitat, i per tant, diríem que no hem de patir, des del punt de vista de les garanties i del control. Hem de pensar que, per altra banda, i crec que és en el punt següent, hi ha l’aprovació de les tarifes pel 2013; finalment, qui aprova la tarifa, no és la Companyia, estigui participada o no per una multinacional, si no que són els 27 regidors que estem en aquesta sala, en representació de la ciutat de Sabadell. Hi intervé el regidor del grup municipal d’ICV, Sr. Marlés, que diu, sí, evidentment, no podem deixar d’estar preocupats per aquesta pèrdua d’entitats que han sigut doncs, propietat de la ciutat, o dels ciutadans de Sabadell. La veritat és que les hem anat perdent de mica en mica, i ens genera una preocupació, però quan estem parlant d’un bé públic com és l’aigua, el fet que, i a més es vegi, que l’empresa en aquest cas, aposta fort, que és AGBAR, i que doncs, també, que depèn de ‘Suez Environnement España, SL’, bé, doncs, aquí casi, casi, que ens anem a una exclusivitat, i les exclusivitats espanten bastant, i sobretot quan és l’hora en aquest cas, de parlar d’un bé públic o d’un bé comú, com és l’aigua. De totes maneres, en la pròxima intervenció, em sembla que en parlarem també, d’aquest tema. Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanim itat; aprovació obtinguda en votació ordinària.

143

17.-Aprovar la revisió de les tarifes de l'aigua i d'altres serveis i prestacions complementàries per a l'exercici 2013, d'acord amb la proposta presentada per la Companyia d'Aigües de Sabadell, SA, mitjançant e l sistema simplificat d'actualització dels preus previst al Decret 339/20 01, de 18 de desembre.

Atès que l’Ajuntament de Sabadell presta al terme municipal els serveis públics de subministrament d’aigua potable i de sanejament d’aigües residuals de forma indirecta i mitjançant la societat d’economia mixta “Companyia d’Aigües de Sabadell, SA” (CASSA). Atès que les relacions entre l’Ajuntament de Sabadell, com a titular dels serveis, i la societat, com a gestora d’aquests, es regeixen pel contingut del Text refós de les Bases d’explotació de la Companyia d’Aigües de Sabadell i el seu annex, aprovat per acord plenari de 26 de maig de 2004 i modificat per acord de la Junta de Govern Local d’1 de febrer de 2008; el Reglament del servei municipal de subministrament d’aigua de Sabadell, aprovat per acord plenari de 28 de març de 2007; i el Reglament del servei municipal d’explotació i conservació i manteniment dels sistemes de sanejament en alta d’aigües residuals urbanes a Sabadell, aprovat per acord plenari de 26 de novembre de 2007 i modificat el 3 de juliol de 2012. Atès que es tarifes vigents en relació al subministrament d’aigua potable són les autoritzades per la Comissió de Preus de Catalunya en sessió de 13 de novembre de 2012 i de les quals el Ple va ser assabentat en sessió de 8 de gener de 2013. Atès que les tarifes vigents en relació i altres serveis i prestacions complementàries són les aprovades pel Ple de l’Ajuntament en sessió de 5 de gener de 2012 i autoritzades per la Comissió de Preus de Catalunya en sessió de 14 de març de 2012. Atès que la Comissió de Preus de Catalunya ha fitxat en un 3’4% l’increment mitjà de les tarifes dels serveis de subministrament d’aigua per a l’any 2013, tal i com consta publicat al DOGC núm. 6317, de 18 de febrer de 2013. Atès que la Companyia d’Aigües de Sabadell, SA, en escrits de 20 de març de 2013 (URB2013001415 i URB2013001416) ha sol·licitat a l’Ajuntament de Sabadell la revisió de les tarifes vigents amb un increment del 2,67% per al d’equilibrar el pressupost de despeses i ingressos del servei de subministrament. Atès que els serveis tècnics municipals han emès en data 20 de març de 2013 el corresponent informe favorable en relació a la proposta de modificació de tarifes. Vist l’article 268 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret 2/2003, de 28 d’abril, conjuntament amb l’article 299 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat per Decret 179/1985, de 13 de juny, que regulen la naturalesa jurídica de les tarifes dels serveis públics de competència municipal, així com també el procediment per a la seva aprovació i, en aquest sentit, estableixen que quan els serveis públics siguin gestionats per mitjà d’una societat mercantil, la tarifa restarà sotmesa a les prescripcions civils i mercantils, sense perjudici de la seva aprovació per part de l’Administració de la Generalitat. Vist el contingut del Text refós de les Bases d’explotació de la Companyia d’Aigües de Sabadell i el seu annex, que determina que el pressupost serà el referent obligatori per al manteniment de l’equilibri econòmic i si, procedeix, per al desenvolupament de la política tarifària.

144

Vistos els articles 7, 69 a 78 i 96.4 del Reglament del servei públic de subministrament d’aigua al municipi de Sabadell, aprovat en sessió plenària de 28 de març de 2007, en concordança amb l’article 11 del Reglament del servei municipal d’explotació i conservació i manteniment dels sistemes de sanejament en alta d’aigües residuals urbanes a Sabadell, aprovat en sessió plenària de 26 de novembre de 2007 i modificat en sessió de 3 de juliol de 2012, que preveuen el dret de l’entitat explotadora del servei de percebre la facturació de les tarifes aprovades amb la intervenció de la Comissió de Preus de Catalunya. Vist el contingut del Decret 339/2001, de 18 de desembre, que contempla un sistema simplificat d’actualització dels preus i de les tarifes basat en la comunicació a la Comissió de Preus de Catalunya d’aquelles propostes que proposin un increment igual o inferior a l’acordat per aquest organisme. Per la qual cosa, la Comissió Informativa de l’Àrea d’Habitatge, Urbanisme i Espai Públic, a petició de la Regidoria de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes, proposa al Ple, l’adopció dels següents A C O R D S PRIMER.- Aprovar la revisió de les tarifes de l’aigua i d’altres serveis i prestacions complementàries per a l’exercici 2013, d’acord amb la proposta presentada per la Companyia d’Aigües de Sabadell, SA, que es reprodueix literalment a continuació: QUOTES DE SERVEI I TARIFES PER BLOCS: ÚS DOMÈSTIC

Tipus (*) Tarifa €/m3 Trams Límit Trams m

3/mes (**)

d'habitatgeTarifa

Bonificada 1r. Tram 2n. Tram 3r.Tram 4rt.TramConsum Bonificat 1r. Tram2n. Tram3r.Tram 4rt.Tram

B 5,16 0,4654 0,4739 0,9478 1,8957 3,3176 Fins a 6 0 a 9 9 a 15 15 a 18 Excés de 18

C 7,86 0,4654 0,4739 0,9478 1,8957 3,3176 Fins a 6 0 a 9 9 a 15 15 a 18 Excés de 18

D 10,54 0,4654 0,4739 0,9478 1,8957 3,3176 Fins a 6 0 a 9 9 a 15 15 a 18 Excés de 18

E 16,00 0,4654 0,4739 0,9478 1,8957 3,3176 Fins a 6 0 a 9 9 a 15 15 a 18 Excés de 18

F 21,53 0,4654 0,4739 0,9478 1,8957 3,3176 Fins a 6 0 a 9 9 a 15 15 a 18 Excés de 18

Quota servei €/mes

(*) CLASIFICACIÓ DEL TIPUS DE VIVENDA SEGONS ELS C ABALS INSTANTANIS INSTAL·LATS: Subministrament Tipus B - correspon a habitatges dotats amb aigua en cuina, safareig i un bany (aseo) Subministrament Tipus C - correspon a habitatges dotats amb aigua en cuina, safareig i cambra de bany Subministrament Tipus D - correspon a habitatges amb cuina "office", safareig, una cambra de bany completa i un altre bany (aseo). Subministrament Tipus E- correspon a habitatges amb cuina, "office", safareig, dues cambres de bany completes i un altre bany (aseo). Subministrament Tipus F- corresponent a habitatges amb més elements interiors de consum d'aigua que el tipus E

(**) En el cas que el nombre de persones per habitatge sigui superior a tres, el tram bonificat i el volum corresponent al primer, segon, tercer i quart tram es determina a partir de la dotació bàsica, d’acord amb la taula següent:

145

Persones 2n. Tram 3r. Tram 4rt. Tram0-3 De 9 a 15 De 15 a 18 Més de 18

4 De 12 a 20 De 20 a 24 Més de 24

5 De 15 a 25 De 25 a 30 Més de 30

6 De 18 a 30 De 30 a 36 Més de 36

7 De 21 a 35 De 35 a 42 Més de 42

n De 3n a 5n De 5n a 6n Més de 6n

Fins a 14 Fins a 21

Fins a 2 n Fins a 3n

Fins a 8 Fins a 12

Fins a 10 Fins a 15

Fins a 12 Fins a 18

MENSUAL

Bonificat 1r. TramFins a 6 Fins a 9

Per a l’acreditació del nombre de persones per cada habitatge COMPANYIA D’AIGÜES DE SABADELL aplicarà aquesta bonificació a aquells abonats que tinguin concedit aquest procediment per part de l’Agència Catalana de l’Aigua, segons Reglament del cànon de l’aigua.

ÚS COMERCIAL I ALTRES (comunitats, agrícoles, jardins i piscines) Comptadors Individuals

Diàm.Comptador Quota Tarifa €/m3 Blocs Límit blocs

en mm. Servei €/mes 1r Bloc 2n Bloc m3/mes

petit consum: < = 15 8,67 0,6539 0,9082 6 20 9,54 0,6539 0,9082 6 gran consum: 25 53,07 0,6721 0,9263 210 30 75,87 0,6721 0,9263 300 40 151,65 0,6721 0,9263 600 50 227,78 0,6721 0,9263 900 65 379,47 0,6721 0,9263 1.500 80 569,45 0,6721 0,9263 2.250 100 911,08 0,6721 0,9263 3.600

ÚS INDUSTRIAL Comptadors Individuals

Diàm.Comptador Quota Tarifa €/m3 Blocs Límit blocs

en mm. Servei €/mes 1r Bloc 2n Bloc m3/mes

< = 15 22,79 0,6721 0,9263 90 20 37,81 0,6721 0,9263 150 25 53,07 0,6721 0,9263 210 30 75,87 0,6721 0,9263 300 40 151,65 0,6721 0,9263 600 50 227,78 0,6721 0,9263 900 65 379,47 0,6721 0,9263 1.500 80 569,45 0,6721 0,9263 2.250 100 911,08 0,6721 0,9263 3.600

ÚS OBRES Comptadors Individuals

Diàm.Comptador Quota Tarifa €/m3 Blocs Límit blocs

146

en mm. Servei €/mes 1r Bloc 2n Bloc m3/trimestre

< = 15 34,59 0,6721 0,9263 18 20 37,83 0,6721 0,9263 18 25 53,08 0,6721 0,9263 315 30 75,88 0,6721 0,9263 450 40 151,76 0,6721 0,9263 900 50 227,86 0,6721 0,9263 1.350 65 379,47 0,6721 0,9263 2.250 80 569,58 0,6721 0,9263 3.375

ÚS MUNICIPAL Comptadors Individuals (Dependències i Reg)

Diàm.Comptador Quota Tarifa €/m3 Blocs Límit blocs

en mm. Servei €/mes 1r Bloc 2n Bloc m3/trimestre

< = 15 9,12 0,2688 0,3705 270 20 15,12 0,2688 0,3705 450 25 21,23 0,2688 0,3705 630 30 30,35 0,2688 0,3705 900 40 60,66 0,2688 0,3705 1.800 50 91,11 0,2688 0,3705 2.700 65 151,79 0,2688 0,3705 4.500 80 227,78 0,2688 0,3705 6.750 100 364,43 0,2688 0,3705 10.800

ÚS BOQUES CONTRA INCENDI Industrial i comercial Diàm.Comptador Quota

en mm. Servei €/mes Tarifa €/m3

30 mm o 1 ¼ polzades 7,71 1,5224 50 mm o 2 " 9,66 1,5224 65 mm o 2,5 " 15,42 1,5224 80 mm o 3 " 24,61 1,5224 100 mm o 4 " 34,72 1,5224 150 mm o 6 " 52,08 1,5224

ÚS BOQUES CONTRA INCENDI (Municipals) Diàm.Comptador Quota

en mm. Servei €/mes Tarifa €/m3

30 mm o 1 ¼ polzades 3,08 0,6090 50 mm o 2 " 3,86 0,6090 65 mm o 2,5 " 6,17 0,6090 80 mm o 3 " 9,84 0,6090 100 mm o 4 " 13,89 0,6090

147

AIGUA NO APTE PEL CONSUM HUMÀ MUNICIPALS Preu m3 0,2655 ALTRES USUARIS Preu m3 0,6637 Mateixa Quota de Servei en funció del diàmetre del comprador (municipal o altres)

COMPTADORS GENERALS, per a tots els usos i classes. (Domèstic, comercial, industrial, obres, municipals i boques contra incendi), a cadascun: Quota de Servei : Suma de les quotes corresponents: usos, tipus i/o diàmetres a subministrar. Límits blocs : (n x L m3/mes), on n és el número d'unitats de consum subministrades de cada ús, tipus i/o diàmetre i L és el límit de bloc corresponent. Les classes de subministrament, i l’ús de l’aigua que se’n fa, es troben definits en l’article 13 del Reglament de Servei Municipal del Subministrament d’Aigua a Sabadell, BOP núm.148 del 21-6-2007. ALTRES SERVEIS I PRESTACIONS COMPLEMENTÀRIES :

Tarifa Iva

21% Fianç

a TOTAL

€

1.- DRETS DE DOTACIÓ (constructor) Domèstics

Tipus vivenda Per cada presa

B 150,98 31,71 0,00 182,69 C 163,21 34,27 0,00 197,48 D 214,56 45,06 0,00 259,62 E 247,66 52,01 0,00 299,67 F 364,17 76,48 0,00 440,65

Comercial,Industrial, Municipal, Reg, Jardins, Pisc ines particulars, Agrícoles Compt. escala comunitat veïns 131,75 27,67 0,00 159,42 Serv.comunit.edificis oficines 203,04 42,64 0,00 245,68 Local comercial 216,26 45,41 0,00 261,67 Nau industrial fins 250 m2 372,23 78,17 0,00 450,40 Nau indust.de 251 a 500 m2 556,27 116,82 0,00 673,09 Nau indust.de 500 a 1000 m2 740,34 155,47 0,00 895,81 Nau indust.de 1000 a 2000 m2 1.108,39 232,76 0,00 1.341,15 Nau indust.mes de 2000 m2 1.255,63 263,68 0,00 1.519,31

2.- AIGUA CALENTA Per cada presa principal per edificis que disposin de plaques solars pel subministrament d'aigua calenta (inclou comptador especial individualitzat i lectura automatitzada). A pressupost d'acord a les prescripcions tècniques d'Aigües de Sabadell, SA

148

3.- DRETS DE CONNEXIÓ (abonat) Inclou subministrament i col.locació de comptadors, així com altres serveis complementaris, per l'aigua potable i aigua no apta pel consum humà

3.1 Domèstics abonats en bateria

Tipus vivenda B 92,02 19,32 12,02 123,36 C 112,41 23,61 12,02 148,04 D 142,70 29,97 12,02 184,69 E 165,90 34,84 12,02 212,76 F 220,62 46,33 12,02 278,97

3.2 Domèstics abonats individuals

Tipus vivenda B 243,00 51,03 12,02 306,05 C 275,61 57,88 12,02 345,51 D 357,25 75,02 12,02 444,29 E 413,51 86,84 12,02 512,37 F 584,79 122,81 12,02 719,62

Tarifa Iva

21% Fianç

a TOTAL

€ 3.3 Comercials baix consum en bateria Tipus mm. en bateria

15 179,07 37,60 12,02 228,69 20 254,34 53,41 12,02 319,77

Tipus mm. Individual 15 361,53 75,92 12,02 449,47 20 591,79 124,28 12,02 728,09

3.4 Industrials i comercials gran consum Municipals i dependències Tipus mm.

15 464,53 97,55 12,02 574,10 20 673,13 141,36 12,02 826,51 25 1.072,06 225,13 12,02 1.309,21 30 1.464,38 307,52 12,02 1.783,92 40 2.028,00 425,88 12,02 2.465,90 50 3.431,66 720,65 12,02 4.164,33 65 4.619,00 969,99 12,02 5.601,01

80 11.140,75 2.339,

56 12,02 13.492,3

3

100 18.646,62 3.915,

79 12,02 22.574,4

3 Més els drets de dotació segons tipus de local L'Ajuntament esta exempt de fiança 3.5 Obres i Temporals Obres (comptador provisional) i Municipal Reg Tipus mm.

15 517,10 108,59 300,5 926,20

149

1

20 800,19 168,04 300,5

1 1.268,74

25 1.117,03 234,58 300,5

1 1.652,12

30 1.247,38 261,95 300,5

1 1.809,84

40 1.379,58 289,71 300,5

1 1.969,80

50 1.568,37 329,36 300,5

1 2.198,24

65 2.103,55 441,75 300,5

1 2.845,81

80 2.695,09 565,97 300,5

1 3.561,57

100 3.912,84 821,70 300,5

1 5.035,05 L'Ajuntament esta exempt de fiança En cas d'instal:lació d'obres que passen a definitius, es cobraran els Drets de connnexió i els Drets de dotació en funció de l'ús i tipus final

4.- ÚS INCENDI, per atots el usos Instal.lació per Incendis

Tipus mm. polzades

comptad

or

30 1 1/4" 496,00 44,5

0 113,51 12,02 666,03

50 2" 958,94 149,

33 232,74 12,02 1.353,03

65 2 1/2" 1.860,13 160,

72 424,38 12,02 2.457,25

80 3" 2.788,23 168,

61 620,94 12,02 3.589,80

100 4" 4.678,55 191,

46 1.022,

70 12,02 5.904,73 L'Ajuntament esta exempt de fiança

Tarifa Iva

21% Fianç

a TOTAL

€ Hidrants Hidrant en columna tipus 80 mm 2.328,67 489,02 0,00 2.817,69 Hidrant en columna tipus 100 mm 2.458,49 516,28 0,00 2.974,77 Hidrant enterrat tipus 80 mm 1.245,98 261,66 0,00 1.507,64 Hidrant enterrat tipus 100 mm 1.399,71 293,94 0,00 1.693,65

5.- PERMÍS D'OBRES AIGÜES DE SABADELL ha d'ingressar a l'Ajuntament de Sabadell el corresponent Impost sobre construccions, instal.lacions i obres. Aquest cost el repercutirem a la instal.lació del subministrament i en funció de la corresponent ordenança municipal.

6.-MODIFICACIÓ CANALITZACIONS

150

A pressupost en funció dels diàmetres i metres lineals de canonada de la que es sol·liciti modificació o ampliació de la xarxa.

7.-EVENTUAL

ENDERROC , €/ m3 d'enderroc 0,91 0,19 300,5

1 301,61

ALTRES: Connexió 225,29 47,31 300,5

1 573,11 CONSUM: 2n.bloc obres €/m3 Fiança mínima 300,51 €

8.-MATERIAL DIVERS (Tots els usos) Arqueta per comptador de 15 93,41 19,62 0,00 113,03 Arqueta per comptador de 20 179,62 37,72 0,00 217,34 Arqueta per comptador de 25 223,32 46,90 0,00 270,22 Arqueta per comptador de 30 236,24 49,61 0,00 285,85 Arqueta per comptador de 40 342,09 71,84 0,00 413,93 Portella PVC 25 x 35 cm 30,91 6,49 0,00 37,40 Portella PVC 30 x 45 cm 39,51 8,30 0,00 47,81 Portella metàlica 35 x 67 cm 78,41 16,47 0,00 94,88 Portella metàlica 50 x 60 cm 92,25 19,37 0,00 111,62 Trapilló 8,01 1,68 0,00 9,69 Verificació instal.lació per cada boca 5,00 1,05 0,00 6,05 Utilització correlador per detecció de fuites €/hora (mínim 3 hores). 75,65 15,89 0,00 91,54 Desplaçaments detecció de fuites correlador €/Km. 0,68 0,14 0,00 0,82 Preu hora operari (per petició de l'abonat) 30,00 6,30 36,30

9.- REFORMA D'INSTAL.LACIONS I CONNEXIONS EXISTENTS A pressupost en funció del treball més, en el cas d'ampliació dels tipus de subministrament, la diferència del nou tipus sol.licitat en relació al tipus existent. En cas de trasllat a una bateria d’un comptador d’obres situat a la vorera.

Fiança mínima 300,5

1

10.-CANVI DE NOM I / O ÚS DEL SUBMINISTRAMENT Canvi en el contracte sense trasllat del comptador 29,41 6,18 0,00 35,59

11.-RESTABLIMENT DEL SERVEI PER SUSPENSIÓ TEMPORAL Reobertura del servei 20,94 4,40 0,00 25,34

12.-VERIFICACIÓ D'UN COMPTADOR PER INDÚSTRIA Verificació comptador 92,72 19,47 112,19

13.-ALTRES Comissió impagats (€/ rebut) 0,16

151

Despeses enviament certificat : només en avís certificat i a preu vigent en correus. Infraccions i sancions d'acord al que recull el Reglament Municipal. SEGON.- Donar trasllat d’aquest acord a la Comissió de Preus de Catalunya, amb caràcter previ a la seva aplicació. TERCER.- Donar trasllat a la Companyia d’Aigües de Sabadell, SA. QUART.- Facultar la tinenta d’alcalde d’Àrea d’Habitatge, Urbanisme i Espai Públic perquè subscrigui la documentació necessària per a l’efectivitat dels acords precedents, inclosa la rectificació i/o esmena pels possibles errors materials, si es donés el cas. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Monge, que diu, bé, donat que l’ATLL ha incrementat en alta un 13% el preu de l’aigua, la Companyia d’Aigües de Sabadell, CASSA, ha sol·licitat a l’Ajuntament la revisió de les tarifes vigents, per poder equilibrar el seu pressupost. Després d’un temps de negociació i de treball dels serveis tècnics nostres, i evidentment, també a nivell polític, s’ha acordat un increment final del 2’67%, que és inferior, com vostès saben, al 3’4%, que és el màxim que fixa la Comissió de Preus de Catalunya. Bé, a la comissió informativa es va explicar més abastament, l’efecte que això té en les diferents modalitats, en els diferents rebuts, en els diferents consums, però dir que, per a un consum de 23 m3, que és el més habitual, aquest increment representa 0’37€ al mes, d’augment; i, per a un consum una mica superior, que és de 30 m3, l’augment, aquest augment del 2’67%, significa 1’47€. Dos aclariments, per acabar, perquè van sorgir, aquests temes, en el si de la comissió informativa, com vostès recordaran, que algú va comentar, que ja hi havia hagut un increment en el mes de novembre, de tarifes, significatiu; efectivament; en el mes de novembre es va incrementar, en el mes de novembre de 2012, es va incrementar perquè com vostès recordaran, l’ATLL va fer un increment d’un 70%, i, en aquest cas, no era una nova tarifa, va ser un increment que es va marcar, pels motius que siguin. En canvi, aquest augment que avui portem al Ple, sí que fa referència, pròpiament, a la tarifa, i que per tant, no són compatibles, incompatibles, perdó, l’un i altre. I la segona, és que algú també va comentar si en aquest període que dèiem de transició, d’OPA, es podien fer modificacions de preus; els nostres serveis jurídics ens han aclarit, ens han dit, que sí, perquè no varia substancialment ni significativament el valor de la Companyia, i que per tant, en ambdós casos, era acceptable. Hi intervé el regidor del grup municipal d’EUiA, Sr. Mena, que diu, ràpidament, només confirmar que, en un bé d’interès públic tant important com és l’aigua, novament són els veïns, o som, els veïns i les veïnes, qui acabem en les baralles de les grans

152

empreses, acabem pagant els interessos de las grans empreses, i acabarem també pagant la ‘xapussa’ del procés de privatització de l’ATLL, que evidentment no compartim, i que ja ho hem dit en els marcs on toca dir-ho, i que també veurem com acaba, en la situació polèmica en què es troba en aquests moments tot el procés de privatització de l’ATLL. Dit això, és cert el que vostè deia, ja es va apujar el 14%, em sembla que va ser en el mes de novembre de fa més o menys sis mesos, ara tornen a plantejar una pujada del 2’67%, que és cert que està per sota de la mitja de moltes de les pujades que s’estan fent en d’altres ajuntaments de Catalunya, o en d’altres concessions del tema de l’aigua, però, no obstant això, des del grup d’EUiA, gairebé per criteris ideològics, votarem en contra d’aquesta nova pujada, perquè, torno a repetir, no pot ser que siguin els veïns i les veïnes qui acabin pagant les baralles, els interessos, entre les empreses, i la ‘xapusses’ dels governs. Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, Sra. García, que diu, bé, el nostre grup votarà, convençudament, en contra d’aquest punt; estem parlant, com s’ha dit, d’una doble pujada de la tarifa de l’aigua; per una part s’ha dit que en el seu moment, l’ATLL va pujar el 70%, i actualment, el 13%, per tant, en molt poc temps, estem parlant d’una pujada d’un 83%, degut a la privatització de l’ATLL, i això comporta per tant, una pujada molt més important de la que, si no s’hagués produït aquesta situació, ara mateix vostès portarien. A veure, és evident que la Generalitat és la màxima responsable de la situació en la que estem, una situació, com s’ha dit, l’anterior portaveu, Sr. Mena, ha dit ‘xapussa’, doncs mirin, jo en tenia una de més grossa, però ho deixo així, ho deixo en ‘xapussa’, ja m’agrada, perquè veritablement, és una situació en la que ha tingut que intervenir-se, fins i tot, a nivell de la justícia, per reclamacions entre les pròpies empreses. Per tant, el nostre grup ha estat, i el partit d’ICV, la pròpia coalició, qui més clarament em sembla que hem demostrat una lluita claríssima a favor de que l’aigua no sigui un monopoli, i, en contra de l’externalització dels serveis que fins ara oferia l’ATLL; i també, encara que se’ns digui que estiguem tranquils, estem molt preocupats, Sr. Alcalde, per la possible OPA d’AGBAR, perquè creiem que també això significarà una pujada; malgrat els accionistes estan dient que no pot ser, que val més la Companyia, al final el que acabarà passant, doncs, és que es vendrà per més, segurament, o que l’OPA serà més cara, i per tant, acabarà sent una pujada de les tarifes. I això és una realitat que està passant, que ha passat ara amb el tema de l’ATLL, que pot acabar passant en el cas de CASSA, i nosaltres no escoltem veus, nosaltres no escoltem, en un tema de ciutat, i en un tema tan important, i deixo els apunts, perquè em sembla que és un tema que potser el visc massa intensament com per llegir-lo, nosaltres no estem, ni a nivell de la Generalitat, amb el PSC, que en el seu moment no el vam veure prou actiu, i prou realment defensor, d’un bé com és l’aigua, i garantir per tant, que estigués amb el control públic suficient i necessari. Ni tampoc a nivell de Sabadell hem escoltat res en aquests dies, i ho lamento, per part de ningú; hem escoltat moltes coses, i hem llegit, en alguns llocs, moltes coses estranyes, però no n’hem sentit parlar, del que pot suposar també per a la ciutat l’OPA d’AGBAR. I creiem que té unes conseqüències, no tan sols per si uns accionistes venen o no venen, sinó pel que significa un monopoli d’aquestes característiques per part de l’empresa AGBAR, el que significa per la ciutat, el que significa pel futur, i el que

153

significa, i acabarà significant, en definitiva, pels interessos dels ciutadans, perquè serà una pujada de nou de les tarifes. Vostès tornaran a portar de nou, si l’OPA d’AGBAR prospera, una pujada de les tarifes, i això passarà, de la mateixa manera que quan avisàvem que la privatització de l’ATLL significaria un pujada, que no significaria per res una millora del servei, perquè no ens ho creiem; les privatitzacions, al contrari del que poden opinar alguns grups d’aquesta sala, no acostumen a significar una millora dels serveis; la gestió pública sap perfectament també garantir les millores del servei, i per tant, les millores del servei no tenen res a veure en si és públic, o si és privat, sinó en com i de quina manera es gestiona. Per tant, que estiguem en una situació que avui vostè, Sr. Lluís Monge, i li dic, ja ho sé, que vostè acaba d’aterrar, en aquest cas, però, que ens portin una pujada de tarifa, que em reconeix que té a veure amb una pujada primer d’un 70% de l’ATLL, i desprès d’un 13%, i que tot això per tant, ve derivat d’una privatització, que nosaltres, ICV, i la coalició, fa molt de temps que venim avisant que passarà, i que això, a més a més, pot significar fins i tot, pèrdua, no només en aquest sentit, sinó més enllà, del control, del que és el control de l’abastament de l’aigua, i això és gravíssim. Aquest és un tema de país, i és un tema de ciutat, i no he sentit veus, no hem sentit veus, al respecte d’aquesta qüestió, com tampoc hem sentit veus, Sr. Alcalde, encara, per part de l’Alcalde, de què opina l’Ajuntament, què opina, sobre la possible OPA d’AGBAR; és avui una ocasió també per parlar-ne, d’aquest tema. Per tant, nosaltres votarem en contra, com votarem en contra, i com molt bé ha dit l’Alcalde, i és veritat, és aquest Ple el que té d’aprovar finalment les tarifes, i per tant, és un ‘aviso para navegantes’, perquè si hi ha una OPA d’AGBAR, i això significa més increment de tarifes, aquest grup sempre votarà en contra. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, bé, doncs, al gener de 2012 la tarifa va pujar un 3,1%, i ara plantegen un nou increment del 2,7% gairebé; una pujada que fins a aquí podríem qualificar de ‘normal’, però, no podem oblidar de cap manera, l’increment del 23% del preu de l’aigua al mes de novembre, encara que finalment no va ser aquest Ple qui la va aprovar; a vegades, les tarifes, hi ha altres mecanismes, per aprovar-les, per tant, no controlem, l’Ajuntament, només amb el nostre 20%, no podem controlar-ho tot. Per tant, doncs, es va aprovar per part de la Comissió de Preus, perquè es va retirar aquest punt d’aquest Ple municipal, i la Comissió de Preus de Catalunya, igualment va aprovar aquest increment del 23%, que calculem que ha tingut un impacte important sobre les economies familiars, aproximadament, d’un 11 ó 12 per cent, el rebut. L’augment del novembre venia proposat per la Companyia d’Aigües, per fer front als canvis legislatius, i a l’increment del 70% del preu de l’aigua en alta que subministra Aigües Ter Llobregat, previ a la seva privatització, que, dit sigui de pas, rebutgem, perquè defensem la gestió pública dels recursos públics, i denunciem que la Generalitat posi la rendibilitat econòmica immediata, per davant de la rendibilitat social. Per tant, ara no podem destriar l’augment que ens proposen, del que es va produir al novembre, ni oblidar la situació en què es troba CASSA, amb l’amenaça, nosaltres considerem que sí que és un amenaça, d’aquesta OPA, perquè pot allunyar de la ciutat la presa de decisions sobre el servei públic de subministrament d’aigua, i deixar-

154

la en mans d’una multinacional, que el seu únic interès està en el compte de resultats, i no en la qualitat del servei. Però, tornant a les tarifes, nosaltres som del parer que, abans de traspassar els costos a pujades de preus, actuant com una mera corretja de transmissió, cal veure com es pot minimitzar l’impacte sobre els usuaris, i plantejar altres opcions d’estalvi. En aquest sentit, considerem completament immoral que, mentre es plantegi traspassar la pujada a les butxaques dels consumidors, hi hagi personal tècnic, i càrrecs polítics d’aquest Ajuntament, que continuïn cobrant dietes astronòmiques, pel sol fet de formar part del Consell d’Administració, de la Companyia d’Aigües. Segons les darreres dades, publicades per la pròpia Companyia, que fan referència a l’any 2011, CASSA, i les altres societats del seu grup, van destinar, ni més ni menys, que 337.000€ a la remuneració dels seus consellers. Entre aquests, l’Alcalde Manuel Bustos va rebre 11.360€, el regidor Paco Bustos 9.741€, els regidors Joan Mena ..., perdó, Joan Manau, i Ricard Estrada, gairebé 4.000€ cadascú, i, el Sr. Jordi Ferrer, cap d’Economia de l’Ajuntament, ni més ni menys, que 27.322€; són dades públiques, que tothom les pot consultar, a través del ‘web’ de CASSA. Tots eren consellers en representació de l’Ajuntament, i hauria estat molt més correcte i molt més ètic, que aquests diners revertissin en el pressupost municipal, una demanda, que a algú li pot semblar utòpica, però que és el que es feia, quan aquest Ajuntament estava governat per l’Alcalde Antoni Farrés. Ens neguem, doncs, a ser corresponsables de pujades de preus, mentre es mantenen retribucions, i dietes, que considerem immorals, i, d’aplicar penalitzacions als usuaris, per la mala gestió d’altres, com ara l’ACA i Aigües Ter Llobregat. Votarem, lògicament, en contra, d’aquest nou augment de tarifes. Hi intervé l’Alcalde, que diu, doncs, Sr. Monge, té la paraula; i, al final de la seva intervenció, utilitzaré el torn de paraula. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Monge, que diu, doncs, vaja, el tema que portava, acabo despistant-me, perquè proposo un tema, i acabem parlant d’altres, que segurament s’ha de parlar, però no sé si toca ara i aquí; potser sí, però a mi em sembla que el tema que anàvem a tractar, no. El que els hi vull dir és que aquest equip de govern no té cap culpa, en aquest sentit, d’aquests augments, i al revés, és a dir, segurament, si sabessin la proposta que feia la Companyia d’Aigües d’augment, veuríem que, en nom de tots, hem defensat els interessos del ciutadà, i, per això, tenim el preu que hem aconseguit; a força de què?, nosaltres som els responsables d’una aigua, hi ha una empresa, CASSA, que és una empresa privada, que és la que gestiona aquesta aigua, però, per una qüestió òbvia, aquesta companyia ha d’equilibrar pressupostos; quan en origen, en alta, hi ha un augment, podem buscar altres fórmules, segurament, i molts temes, però és indubtable que això incrementa el preu en l’usuari final.

155

Nosaltres que hem fet?, doncs, repeteixo, vist aquest augment, en alta, hem intentat minimitzar al màxim aquestes despeses pel ciutadà; jo els hi comentava, el que això significa, perquè a més a més, aquí hem obviat una cosa, quan mirem el rebut de l’aigua, hi ha unes xifres importants que el composen, i que aquestes són fixes, independentment que l’aigua pugi, que baixi, hi ha un cànon, hi ha el demés; per tant, per això he volgut traslladar, en el sentit de què, després d’una negociació, jo penso, positiva, per a les dues parts, per CASSA, perquè és una companyia per la que hem de vetllar tots plegats, també, perquè tingui un equilibri pressupostari, i, nosaltres, com a representants dels ciutadans i ciutadanes, en definitiva, dels usuaris finals, hem aconseguit que aquests augments siguin, doncs, bé, dintre de tot, d’un preu raonable, que un és, no arriba, als 50 cèntims d’euro, i quan hi ha un consum més elevat, com dèiem, està a 1’40€; em refereixo, a que també situem-ho en la magnitud de la tragèdia, que és significativament. Ara, altres temes, doncs, suposo que si se’n vol parlar, se’n podrà parlar, però no era aquest el tema que en aquest cas, portàvem a aquest Ple. Hi intervé l’Alcalde, que diu, sí, continuant la intervenció del punt anterior, i fruit de la intervenció de la Sra. García, doncs, vostè vol avançar debats; entenc que vostè tingui interès en avançar alguns debats; els hi explicava abans que en aquests moments l’OPA no està acceptada per la Comissió Nacional del Mercat de Valors, per tant, crec que nosaltres hem de ser prudents, i crec que ho vam estar comentant, inclús amb vostè, perquè l’Ajuntament no prendrà decisions que signifiquin per part, per exemple, de l’OPA, tenir algun argument que li permeti pressionar després un increment de tarifa, en la línia que vostè ha dit. Per tant, nosaltres, crec, que hem de mantenir la prudència, i mantenir la posició que el conjunt de grups municipals va establir ara fa dos anys, aproximadament, amb el primer intent d’OPA per part d’AGBAR, i vostè diu, que no ha sentit a l’Ajuntament, no l’ha vist, en defensa de la Companyia; nosaltres no estarem tan en defensa de la Companyia sinó en defensa dels interessos de la ciutat, no dels accionistes. En aquell moment, vostè recordarà, que en aquell moment, el Sr. Manuel Bustos, i ara em toca a mi fer aquesta tasca, hem defensat els acords que vam prendre els portaveus de garantir, primer, que l’increment de tarifes estigués lligat a l’IPC, pel que fa a la ‘tarifa sabadell’, per entendre’ns; no podem nosaltres intercedir en el que és ‘tarifa ATLL’, per entendre’ns; saben vostès que estan diferenciats, els costos del preu de l’aigua, en diferents cànons i tarifes; doncs, pel que fa a la nostra responsabilitat, no hem incrementat per sobre de l’IPC, com hem fet, i com fem avui. I garantir la direcció de la Companyia, diguem, en caire sabadellenc, la seu de la Companyia, a Sabadell, i garantir un tema molt important, la plantilla de la Companyia, un conjunt de treballadors i treballadores, a prop dels 200, que entenem que hem de garantir també els seus drets, i això es va fer ara fa dos anys, de manera insistent, i els moviments entre els privats i entre els accionistes, que finalment són els que decideixen sobre la seva propietat, que són les accions, van avortar aquell intent d’OPA. En aquests moments, estem en un segon intent, d’OPA; quan vostè parla de privatització, si traslladava aquesta idea de la privatització a la situació sabadellenca, el que hi ha és un traspàs de privats a privats, de privats sabadellencs a altres privats, seran multinacionals, o seran empreses d’un altre abast, però en tot cas, estem parlant d’aquest àmbit, de la responsabilitat individual, que s’ha anat incentivant, al llarg del temps, perquè molts sabadellencs van vendre les seves accions, i vostè sap, d’algun

156

cas prou explícit, en el que es van vendre paquets importants d’accions, i que va significar, doncs, un increment del poder accionarial, en aquest cas, d’AGBAR. Per tant, insisteixo, tenim un reglament, que està aprovat, en el Ple d’avui, que obliga a una sèrie d’inversions, a la Companyia d’Aigües, estigui aquesta participada per l’actual accionariat, o per un accionariat diferent; tenim, en el cas de la ‘tarifa sabadell’, si em permeten l’expressió, el control dintre d’aquesta sala, i tenim el Departament de Sostenibilitat com a garant de la qualitat del servei públic, i, li asseguro, i no hi ha cap problema en poder demostrar-ho, que al llarg dels anys, s’ha obligat a la Companyia, tot i estar present l’Ajuntament dintre de la seva composició, a inversions i a adequacions per tal de millorar la xarxa, i per tal que sigui aquesta més eficaç, més rentable, diríem, evitant les pèrdues d’aigua, millorant el sistema de comptadors ...; en aquest cas, nosaltres serem prudents, per evitar diríem, entrar en el joc dels accionistes, el nostre interès és els drets dels ciutadans, que són els drets de l’Ajuntament, i per tant, entenc que aquests drets no s’han mogut a hores d’ara, de la posició que teníem ara fa dos anys. Hi insisteixo, increments de tarifes a l’entorn de l’IPC, garantia de la plantilla, presència de l’Ajuntament dintre de la Companyia, per tal de conèixer amb més profunditat els números i el compliment de les inversions, i de les obligacions que aquesta Companyia té, ara també en funció del Reglament de l’Aigua, i, per tant, quan arribi el moment de fer el debat, la posició de l’Ajuntament, que haurem de prendre, si hi ha viabilitat d’aquesta OPA presentada per AGBAR, en una Junta General d’Accionistes de la Companyia, doncs, tindrem temps de parlar. Per tant, m’agradaria no barrejar totes les coses, perquè cada debat té el seu moment, el seu temps, i la seva oportunitat. Hi intervé el regidor del grup municipal d’EUiA, Sr. Mena, que diu, bé, torno a situar la pilota, com vostè deia, on crec que ha d’estar, que és amb el que està passant en el procés de l’ATLL; és cert que la titularitat, sigui d’un accionariat o d’un altre, o de la companyia CASSA, no ens influirà en aquest tema; evidentment, haurem d’estar amatents i pendents, però el que crec que s’hauria de fer, Sr. Monge, és, i és la petició que li fem des d’EUiA, és deixar aquest punt sobre la taula; retirar, amb caràcter retroactiu, el 14% de la pujada del novembre, a expenses que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya resolgui la resolució de l’Òrgan de Control de Contractació, que fins i tot, es pot donar la situació de que anul·li l’adjudicació d’ATLL cap a ACCIONA, i, per tant, si això passa, nosaltres ja haurem repercutit una pujada de gairebé el 17% en els ciutadans i les ciutadanes, usuaris de l’aigua de Sabadell, i per tant, serà una situació que ja no tindrà tornada. Per tant, si està en un tràmit de resolució, per part del Tribunal Superior, el que no hem de fer és prendre decisions que poden hipotecar la tarifa de l’aigua al conjunt dels ciutadans, i de les ciutadanes de Sabadell, perquè entenem que ens estem avançant, i que, encara avui dia, no sabem si el procés d’adjudicació d’ATLL cap a l’empresa ACCIONA, s’ha fet amb totes les garanties que s’ha de fer. Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, Sra. García, que diu, sí, en primer lloc, la major part de la intervenció l’he dedicada, precisament, a la pujada de l’ATLL, el 70%, més el 13%; aquesta pujada, que nosaltres avisàvem que passaria, i que ja hi havia, i en aquesta sala mateix, gent que deia que això no tenia perquè passar, i que això no passaria, i que això eren coses que estaven dient alguns perquè no ens agraden les privatitzacions.

157

Bé, això ha estat el 83% de la pujada de l’ATLL, això reverteix en la pujada de preus de Sabadell, com ho reverteix en qualsevol altre pujada de preu de qualsevol altre lloc; això per una part, i és aquí on he posat més l’accent; i quan he dit: no hem sentit, i no ens vam sentir, en aquest cas, en el seu moment, suficientment acompanyats, i parlo del Parlament de Catalunya, etcètera, en la defensa, precisament, de què no hi arribéssim a on hem arribat, perquè, on hem arribat, és que aquest dilluns, la Generalitat ha presentat, com us deia, un recurs contra la decisió del Tribunal de Justícia de Catalunya, el qual havia fet una resolució que deixava sense efecte l’adjudicació a ACCIONA, i, per tant, per la reclamació d’AGBAR. Quan parlàvem de ‘xapusses’ així, i s’havia parlat molt, de les ‘xapusses’ del tripartit, però és que ara hi ha un silenci, sobre les ‘xapusses’ del govern de la Generalitat, que està passant en aquests moments, i que afecta, per exemple, a situacions com aquesta. Parlant de l’OPA, Sr. Alcalde, li diria que nosaltres lamenten que no veiem, o que no tinguem, la mateixa sensibilitat, que potser, segur que sí, que veure entitats sabadellenques, com l’Ajuntament, més particulars sabadellencs, en l’accionariat, no és el mateix que una gran majoria d’accions d’una empresa, AGBAR, en concret, i que per tant, doncs, està fins i tot fora de la nostra ..., del nostre país, i, només, una part petita del nostre Ajuntament. Si aquí no es veu la diferència, si això no és diferent, és que llavors estem parlant d’una altra cosa. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, si, només, breument; dir-li, al Sr. Monge, que darrera del rebut hi ha tot aquest cúmul de coses; el que no podem destriar, i penso que és el primer que he dit a la meva intervenció, no podem destriar l’augment de tarifa que ens presenten ara, i que he qualificat de normal, perquè seria, doncs, fins i tot, inferior a la de gener de 2012, de l’augment de tarifa del novembre, i penso que és lògic explicar tot el que hi ha darrera d’aquest augment de tarifa. En tot cas, bé, nosaltres no podem estar d’acord amb aquesta pujada, perquè és sumada a altres coses, com he explicat abans, i sí que volia dir també, que, Sr. Sánchez, el traspàs entre privats, és cert, és un traspàs entre privats; nosaltres, de fet, el que reclamàvem ja en el punt anterior, és la municipalització, vull dir que, hauríem d’avançar cap aquí, i no cap al contrari, que cada cop avancem més cap a la privatització completa. Però bé, és igual, en tot cas, és un traspàs entre privats, però sí que ens preocupa que s’allunyi la presa de decisions de la ciutat; prendre-les a Sabadell no és garantia de què tot sigui fantàstic, però, com a mínim, penso, i que això sí que ho podrem compartir tots, que és més fàcil parlar, negociar, i fer-se entendre, amb un company, amb un conciutadà, que no haver de viatjar per prendre les decisions del servei públic d’aigua. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Monge, que diu, sí, breument; jo, és que, després de les afirmacions que vostès han fet, les comparteixo al cent per cent, i segurament, estaríem d’acord amb moltes de les afirmacions, i en processos que s’han produït i que costen d’entendre; costen d’entendre augments del 70 % en alta, però, augments del 70% costen d’entendre moltes coses, però, clar, nosaltres

158

tenim la responsabilitat que tenim, en aquest cas, la meva particular, com a regidor de Sostenibilitat, tenim que incrementar la tarifa per un tema, com els hi deia, d’equilibri de l’empresa que ens fa el servei, que és la Companyia d’Aigües, això és el que portem aquí, a consideració. Repeteixo, estem d’acord amb moltes de les afirmacions, respecte del silenci, i amb moltes coses que s’han fet, i dir també, que abans m’havia oblidat, que certament, des de la regidoria de Sostenibilitat, l’anterior regidor ja va portar també, com Ajuntament, als tribunals, l’augment del 70%, perquè, també ens sembla desaforat. Però, mentrestant, com hem de treballar, ens veiem amb l’obligació de presentar aquest augment, que repeteixo, està per sota de la majoria d’augments que s’han produït en altres poblacions, i que és el mínim que ens garanteix doncs, la sostenibilitat de la gestió que pot portar CASSA, en aquest cas. Hi intervé l’Alcalde, que diu, bé, a veure si ens entenem; m’agradaria que en aquest tema, que és prou important, si més no, tinguéssim tots la mateixa informació i parléssim de les mateixes coses. Ara li preguntava, a la Sra. Capdevila, i suposo que el Sr. Mena té les mateixes possibilitats d’accedir a aquesta documentació; el canvi de concessionari en la gestió de l’aigua en alta, conforme els Plecs de Condicions presentat en el concurs, amb el canvi possible, per una resolució judicial, per exemple, d’ACCIONA-AGBAR, hi hauria un increment encara més alt del que hi ha hagut ara. És a dir, en el Plec de Condicions de les dues empreses que van concursar, l’increment d’aigua en alta, el més baix, era el d’ACCIONA, i ara li demanava aquesta explicació, corroborar aquesta informació, amb la Sra. Capdevila, perquè estava parlant de records, d’haver-ho llegit en premsa, i d’haver tingut alguna documentació. Per tant, tindríem aquesta resolució judicial possible, a què vostè feia esment, i no significaria un canvi del preu en alta a la baixa; en tot cas, per tant, crec que hauríem de ser curosos amb això, perquè aquest és un àmbit en el que sap vostè, que des del punt de vista municipal, és difícil ser-hi, i, em consta que en el seu moment, el representant que tenia l’Ajuntament dintre del Consell d’Administració de l’ATLL, que era el Sr. Paco Bustos, va votar en contra d’aquella resolució. Per tant, l’Ajuntament, va prendre, fins allà on podia, i fins allà on tenia poder, va prendre decisions i determinacions. Sensibilització dels sabadellencs, deia la Sra. García, jo li insisteixo, estem parlant d’una concessió administrativa; poques emocions, darrera d’això; tenim un reglament, tenim una tarifa que marquem nosaltres, i un control d’una concessió, com qualsevol altre servei, i ho hem de fer amb criteris d’interès públic, en això hi estic d’acord amb vostè, i vostè sap que nosaltres vam traslladar, en aquell moment, a la Direcció General d’AGBAR, tota una sèrie de qüestions que ens semblaven importants; per això, això que deia vostè abans, de la direcció de la Companyia, la garantia de les condicions laborals dels treballadors, la seu de l’empresa, una sèrie d’inversions ..., per tant, més enllà de si, qui té, d’on estan les accions, serà més sensible als interessos de l’Ajuntament, el que hi ha, és la llei, i el que ha d’haver-hi, és reglaments, tarifes, i control de la concessió administrativa. Per què, pel que deia abans, vostè sap que dintre de la discussió pública que hi ha a l’entorn del valor de la Companyia, una cosa és el valor, i una altra cosa és el preu, i

159

nosaltres no podem entrar en aquesta circumstància, perquè es podria interpretar com que nosaltres intercedim, i per tant, habilita a algú, aleshores, a pressionar, cas que hi hagi un increment de preu, en relació a un suposat valor de la companyia; crec que en això hauríem de tenir una posició de certa prudència. Hem de pensar que nosaltres continuarem tenint accions, per tant, aquest caràcter mixt de la Companyia, que a vostè li preocupa, i aquest coneixement de la, diguem, interioritat, de la Companyia, el continuarem tenint com fins ara, independentment de si tenim el 20, el 24, o el 30 per cent; i sap vostè, que a partir del límit on estem l’Ajuntament a hores d’ara, ens obligaria a fer una OPA, i no tenim els 50 milions d’euros que suposadament val el conjunt de la Companyia, ni nosaltres, ni cap altra administració. En tot cas, estarem en una circumstància diferent de la que tenen altres municipis, on la distribució de l’aigua i el control de les xarxes de l’aigua, i el seu manteniment, ho fan amb concessionaris, absolutament privats. Tenim dues circumstàncies, una és la relació històrica del tèxtil amb l’aigua, que és la que va donar lloc al model de Companyia que tenim hores d’ara, i, un fet, que a dia d’avui no seria possible, que és la presència de la Companyia en borsa; aquesta és una raresa, si em permeten l’expressió; a dia d’avui, això no es permetria; i, és aquest fet, d’estar a borsa, el que ha significat també que al llarg del temps, moltes d’aquestes accions, que estaven en mans sabadellenques, ja no ho estan; ja no ho estan. Per tant, crec que on hem de parar atenció és precisament en l’interès públic, i aquest, són les condicions internes de la Companyia, i el propi servei, independentment si tenim accions o no, que en tindrem, que vostè sap que en tindrem, d’accions. I, per tant, crec que és en aquest dibuix, en aquest esquema de treball, on ens hem de moure, en el moment que arribi, si arriba, que l’OPA tingui viabilitat per part de la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Sotmès el dictamen a votació ordinària, és aprovat , amb 18 vots a favor, dels grups municipals del PSC i CiU; 6 vots en contra, d els grups municipals d’EpS, ICV i EUiA; i 3 abstencions del grup municipal de l PP.

160

18.-Aprovar l'adhesió a lAcord de la Xarxa de Ciuta ts i Pobles cap a la Sostenibilitat per un aire més Net, adoptat el pass at 7 de març en el marc de l'Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a l a Sostenibilitat.

Atès que la gestió de la qualitat de l'aire és un aspecte d'abast supramunicipal transversal afectat directament per activitats tan diverses com la construcció, el trànsit rodat i la neteja viària, entre d'altres, a banda de les condicions geogràfiques i meteorològiques específiques de la zona d'avaluació. Atès que Sabadell conforma, amb un total de seixanta-un municipis, la Zona de Qualitat de l'Aire 2 (Vallès i Baix Llobregat), amb una superfície de 1.177 km2 i una població superior al milió d'habitants. Atès que actualment Sabadell es troba inclosa en la zona d'especial protecció de l'ambient atmosfèric per PM10 amb trenta-nou municipis més de la Regió Metropolitana de Barcelona, segons Decret 226/2006 de 23 de maig, i està sotmesa al Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire segons Decret 152/2007, de 10 de juliol, prorrogat pel Decret 203/2009, de 22 de desembre, fins l’aprovació d’un nou pla català de qualitat de l’aire. Atès que l’Acord de Govern GOV/82/2012, de 31 de juliol, inclou Sabadell a la zona d’especial protecció de l’ambient atmosfèric per NOx conjuntament amb altres vint-i-quatre municipis. Atès que el seguiment de la qualitat de l'aire a Catalunya s'estructura a través de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), gestionada per la Generalitat de Catalunya. Atès que Sabadell disposa d'una estació, ubicada a la Gran Via amb carretera de Prats, que capta de forma continua, i transmet a la Generalitat, per a la seva posterior avaluació i publicació, les lectures automàtiques de NOx, O3, CO, SO2 i manual de PM10 i benzè. I d’una altra, a l'Institut Escola Industrial, que transmet la lectura manual de PM10. Atès que la Comissió Europea ha declarat el 2013 com l’Any de l'Aire, arran d’endegar el procés per adoptar una nova estratègia i preparar noves propostes en relació a la millora de la qualitat de l'aire a tot Europa i que l’edició de la Setmana Verda Europea d’enguany es centrarà en aquest aspecte. Atès que la normativa europea relativa a la millora de la qualitat de l’aire estableix que s’han de definir plans i programes per restablir els nivells de qualitat de l’aire en aquelles zones on se superin els valors de referència legislatius, amb l’objectiu de preservar la salut de les persones i el medi. Atès que el passat 7 de març de 2013, a la ciutat de Lleida, i en el marc de l’Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, de la que Sabadell en forma part, és va aprovar l’anomenat ”Acord de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per un aire més Net”. Atès que l’Acord esmentat preveu instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a facilitar la participació de les ciutats i pobles en el desenvolupament i seguiment del Pla d’Adequació de la Qualitat de l’Aire a Catalunya, mitjançant la comissió de seguiment oportuna, i a que els propis ens locals es posin a disposició de la

161

Generalitat de Catalunya per avançar de forma consensuada i coordinada en l’abordatge de les causes que afecten la qualitat de l’aire atmosfèric del conjunt del territori i de cadascun dels municipis. Atès que l’Acord esmentat insta a la seva presentació davant els respectius plens municipals i a notificar a la presidència de la Xarxa els acords que s’hi adoptin, per tal de donar la màxima visibilitat al compromís adoptat. Atès que els serveis tècnics municipals informen en data 18 de març de 2013 sobre la conveniència d’adherir-se a aquest Acord donada la voluntat i la implicació del municipi en aquesta matèria i la necessitat de dotar-lo de nous instruments per lluitar per una millora de la qualitat de l’aire. Vistos els articles 66 i 71 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que atribueixen al municipi, tant competències pròpies, amb l’abast que fixa aquesta Llei i la legislació sectorial específica, com competències complementàries a d’altres administracions públiques en matèria de protecció del medi. Vist el contingut del la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera i el del Reial Decret 102/2011, de 28 de gener, de millora de la qualitat de l’aire, pel qual es transposa al dret nacional la Directiva 2008/50/CE, que constitueixen la legislació bàsica aplicable en aquesta matèria. Vist el contingut de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric de Catalunya, que té per objecte establir i regular els instruments i els procediments necessaris per a una actuació efectiva de les administracions públiques de Catalunya en l’àmbit de la prevenció, vigilància i correcció de la contaminació atmosfèrica, i el del Decret 322/1987, de 23 de setembre, que conté el desenvolupament reglamentari de la Llei en alguns dels seus aspectes, com ara les determinacions per a la formulació del mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori, o la definició dels plans, les mesures i les actuacions aplicables a les diferents zones classificades. Vist l’article 107.4 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i del procediment de les administracions públiques de Catalunya, que estableix la possibilitat de què les administracions públiques, subscriguin acords o formalitzin relacions per mitjà de qualsevol instrument jurídic o organitzatiu que considerin adequat per a l’acompliment dels objectius d’interès comú. Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea d’Habitatge, Urbanisme i Espai Públic, a petició de la Regidoria de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes, proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS PRIMER.- Aprovar l'adhesió a l”Acord de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per un aire més Net”, adoptat el passat 7 de març en el marc de l’Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. SEGON.- Notificar aquest acord a la Presidència de l’associació esmentada.

162

ACORD de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sost enibilitat per un Aire

més Net

La contaminació de l'aire segueix sent una preo cupació per a la salut pública i el medi ambient.

Es considera que és una de les causes principals de diverses malalties cardiorespiratòries, entre elles l'asma (actualment la pateixen el doble de persones que fa 30 anys). Diversos estudis científics han evidenciat que la contaminació atmosfèrica que prové del trànsit rodat s’associa no només amb efectes a curt termini (major incidència de malalties i morts cardiorespiratòries en dies amb pics de contaminació), sinó també amb efectes a llarg termini a causa de l’exposició crònica a aquests contaminants.

S’estima que un 21% de la població urbana està exposada a partícules en suspensió per sobre del límit diari europeu: una reducció dels nivells d’aquest contaminant representaria un increment d’uns 14 mesos en l’esperança de vida.

Des de fa anys s’estan adoptant mesures, com el control de les emissions de substàncies nocives a l'atmosfera i la millora de la qualitat dels combustibles, que han contribuït a avançar. No obstant això, el problema de la qualitat de l’aire a les ciutats segueix sense resoldre’s, especialment per contaminants com el diòxid de nitrogen i el material particulat, malgrat s’han aconseguit reduir les emissions de molts contaminants, per exemple el plom i el diòxid de sofre.

La Comissió Europea ha declarat el 2013 com l’Any de l'Aire , arran del procés per a adoptar una nova estratègia pel que fa a la qualitat de l'aire i preparar noves propostes per millorar-la a tot Europa. En aquest sentit, l’edició 2013 de la Setmana Verda Europea se centrarà enguany en la qualitat de l’aire.

La normativa europea en aquesta temàtica estableix que s’han de definir plans i programes per restablir els nivells de qualitat de l’aire en aquelles zones on se superin els valors de referència legislatius, amb l’objectiu de preservar la salut de les persones i el medi.

163

El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, organisme responsable de l'avaluació de la qualitat de l’aire a Catalunya, ha constatat que des de l’entrada en vigor del valor límit per al diòxid de nitrogen (NO2) i de partícules de diàmetre inferior a 10 micròmetres (PM10) determinat per directives europees, es sobrepassen els valors límit de qualitat de l’aire reglamentats per aquests contaminants en un àmbit que comprèn 40 municipis de les zones de qualitat 1 i 2 de Catalunya.

En aquest context, el Govern de la Generalitat va declarar zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric la regió compresa en l’àmbit de diversos municipis de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat per ambdós contaminants. Concretament, la zona de protecció especial per a l’ambient atmosfèric per

NO2 i PM10 afecta els termes municipals següents 1:

1 Decret 226/2006 (DOGC de 25.05.2006) i Acord de Govern 82/2012 (DOGC de

02.08.2012) per declarar zones de protecció especial per PM10 i NO2 diversos municipis.

Badalona, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, Martorell, Molins de Rei, Esplugues de Llobregat, el Papiol, Pallejà, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Granollers, la Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès i Sant Fost de Campsentelles. Les ciutats i pobles signatàries d’aquest acord coincidim que el problema de la qualitat de l’aire a les aglomeracions urbanes és evident, i que està causat principalment per la producció de gasos contaminants derivats del trànsit i especialment pels vehicles dièsel, tant si circulen per les vies urbanes com per les infrastructures de comunicació que travessen els termes municipals (contaminació difusa).

Això fa que els problemes en la qualitat de l’aire tinguin un caràcter estructural i siguin d’abast territorial general, i per això hagin d’abordar-se des dels corresponents nivells de responsabilitat (europeu, estatal, regional) de forma coordinada. Actuar només al final de la cadena, sobre la ciutadania, perquè és més visible, no farà millorar de forma efectiva la qualitat de l’aire de les nostres ciutats.

Una millora de la qualitat de l’aire de la Regió Metropolitana de Barcelona suposaria un benefici considerable per a la salut dels més de 4 milions d’habitants.

164

Les ciutats i pobles mostrem la nostra preocupació per totes aquestes circumstàncies i per aquests motius

I N S T E M

1. A la Comissió Europea, al Govern de l’Estat i a la Generalitat perquè impulsin directives i mesures legislatives i reglamentàries de limitació dels carburants que produeixen òxids de nitrogen i altres emissions de gasos i partícules que poden afectar la salut. 2. A la Comissió Europea a tenir en compte les ciutats i pobles en el procés per definir una nova estratègia pel que fa a la qualitat de l'aire i preparar noves propostes per millorar la qualitat de l'aire a tot Europa, i aportar finançament per aplicarles. 3. Al Govern de l’Estat a aprovar i executar el Plan Nacional de Calidad del Aire y Protección de la Atmósfera 2013-2016 (Plan Aire). 4. Al Govern de la Generalitat de Catalunya a aprovar, aplicar i desenvolupar el Pla d’Actuació per a la Millora de la Qualitat de l’Aire a Catalunya 2011-2015. De tal manera que les ciutats i pobles considerem que aquests plans estatal i regional

constitueixen els fonaments a partir dels quals els ajuntaments hauríem de redactar posteriorment els respectius Plans Locals de Qualitat de l’Aire, per tal de definir les actuacions i concretar les mesures correctores pel que fa a la qualitat de l’aire en l’àmbit de les nostres competències municipals. 5. Al Govern de la Generalitat de Catalunya a facilitar la participació de les ciutats i

pobles, i de la comunitat científica, en el desenvolupament i aplicació del Pla d’Actuació per a la Millora de la Qualitat de l’Aire, mitjançant la creació de la Comissió de seguiment oportuna i d’acord amb els recursos que el propi Pla prevegi.

Com a actuacions concretes a desenvolupar de forma prioritària, les ciutats i pobles

D E M A N E M

6. Al Govern de l’Estat que impulsi mesures de fiscalitat ambiental destinades a promoure un parc de vehicles de motor de menors emissions de contaminants locals a través de la modificació de l’impost especial sobre carburants per tal de gravar més el gas-oil que la gasolina, atès les emissions de NO2 i partícules que generen; i la modificació de l’impost de matriculació en funció de les emissions de NO2 i partícules dels vehicles. 7. Al Govern de l’Estat que implanti un etiquetatge general dels vehicles de motor en funció de les seves emissions de NO2 i partícules com a incentiu visible pels compradors de vehicles. 8. Al Govern de la Generalitat de Catalunya que realitzi un esforç per comunicar a la població de forma entenedora i pedagògica la informació i dades sobre la qualitat del’aire: modificant l’Índex Català de Qualitat de l’Aire i ponderant les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de trànsit, suburbanes i de fons d’una mateixa zona. 9. Al Govern de la Generalitat de Catalunya a donar suport a mesures de mobilitat sostenible i d’impuls de vehicles nets - i a definir aquest concepte -. 10. A la Diputació de Barcelona, en l’àmbit de les seves competències, que doni suport a les ciutats i pobles per tal d’aplicar els nostres compromisos i facilitar el coneixement, recopilació i intercanvi de bones pràctiques i promoure la publicació d’un Catàleg d’accions municipals per millorar la qualitat de l’aire, a publicar en el termini d’un any.

165

Les ciutats i pobles entenem que, a l’escala local i al nivell de competències que pertoca, tenim un paper clau a desenvolupar per promoure un Aire més Net a les ciutats. Per aquests motius ens

C O M P R O M E T E M

1 A col·laborar i difondre l’any 2013 com a Any Europeu de l’Aire. 2 A col·laborar amb la Generalitat de Catalunya per avançar de forma

consensuada i coordinada en l’abordatge de les causes que afecten la qualitat de l’aire atmosfèric al conjunt del territori i a cadascun dels municipis.

3 A aprovar els Plans Locals de la Qualitat de l’Aire o incorporar els criteris de millora de la qualitat de l’aire als respectius Plans de Mobilitat i d’Energia Sostenible Local.

4 A aplicar i impulsar accions en concordança amb les mesures que es detallin en el Plan Nacional de Calidad del Aire, en el Pla d’Adequació per la Millora de la Qualitat de l’Aire a Catalunya 2011-2015 i previstes en els nostres Plans locals per tal de millorar la qualitat de l’aire a l’àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona. Aquestes accions podran incloure:

� L’impuls a mesures de fiscalitat ambiental local a través de la modificació de l’impost de circulació en funció de les emissions de NO2 , partícules i CO2, si així s’habilita als ens locals a nivell estatal.

� La col·laboració amb la Generalitat, com a administració competent, i resta d’entitats supralocals, per informar de forma coordinada a la població sobre els nivells de qualitat de l’aire i promoure actuacions conjuntes de sensibilització per un Aire més Net.

� La promoció de mesures per una mobilitat sostenible i l’ús de vehicles nets. � L’adquisició de vehicles amb baixes emissions de NO2 , partícules i CO2 � La facilitació de la instal·lació d’infrastructures de recàrrega de vehicles de gas i

l’extensió de la xarxa de recàrrega de vehicles elèctrics. � La jerarquització de la xarxa viària per als vehicles i per als vianants, i establir

vies amb el trànsit restringit per anar a peu i en bicicleta. � Modificar les ordenances municipals d’edificació per preveure i exigir espai

suficient per l’aparcament de les bicicletes en els projectes de noves edificacions (habitatges i oficines).

� Impulsar mesures per reduir el material particulat provinent d’altres fonts: obres públiques, ressuspensió, serveis municipals...

� I altres incloses en els Plans esmentats i el Catàleg d’accions municipals per millorar la qualitat de l’aire.

Finalment, ens instem a presentar l’Acord de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per un Aire més Net en els respectius plens municipals i a notificar a la presidència de la Xarxa els acords que s’hi adoptin, per tal de donar la màxima visibilitat al nostre compromís.

I a notificar a la Comissió Europea, el Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat de Catalunya el present Acord.

Lleida, 7 de març del 2013

166

Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Monge, que diu, bé, el tema de l’aire, malgrat que fa temps que s’està intentant doncs, introduir millores, és un tema preocupant, perquè afecta directament, i això està demostrat, afecta directament a la salut de les persones. Fruit d’aquesta preocupació, fa temps que s’estan prenent, com deia, mesures a tots nivells, i en algun sentit, s’han observat millores, la reducció del diòxid de plom i de sofre, bàsicament lligat a millores en el combustible dels vehicles, però segurament, tots conclourem, que amb aquest tipus de mesures que s’ha avançat, no n’hi ha prou. Com deia, fruit d’aquesta preocupació, la Comissió Europea ha declarat l’any 2013, com l’Any de l’Aire, i que l’objectiu, d’alguna forma, és aconseguir una millora en la qualitat de l’aire, mitjançant l’adopció d’una nova estratègia, i la preparació de noves propostes que ajudin doncs, a millorar l’aire. En aquest sentit doncs, també l’Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, de la qual Sabadell en forma part, va aprovar el passat dia 7 de març, un acord de la pròpia Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per un Aire més Net, que és el que portem a la consideració d’aquest Ple. En aquest acord es fa referència a la importància de la qualitat de l’aire, i com els hi deia abans, a la incidència directa que té la qualitat de l’aire amb la salut de les persones; es parla que hi ha un 21%, de la població exposada a partícules amb suspensió per sobre del límit que marca Europa, i el que això significa, o el que d’alguna forma els estudis tècnics relacionen directament, amb una reducció de l’esperança de vida al voltant dels 14 mesos; vull dir, que no estem parlant d’un tema anecdòtic. És evident que les solucions no es poden ni definir ni adoptar tan sols a nivell, diríem, local, com a bolets, les poblacions, que anéssim adoptant mesures; cal agafar, o cal tenir, un caràcter estructural, i han de ser d’abast territorial general, per la qual cosa, s’ha d’abordar des de les diferents responsabilitats, o a nivell estatal, o a nivell nacional, o a nivell, evidentment, local. Per tant, la present adhesió insta als poders legislatius, és a dir, al govern europeu, al govern d’Espanya, i al govern de Catalunya, a què impulsin mesures legislatives i plans d’actuació, i els demanda mesures concretes, a nivell de fiscalitat, etiquetatge, comunicació, entre altres, i també, òbviament, demana, diríem, als poders legislatius, però també ens compromet als ajuntaments, als signants. Bàsicament, en quatre punts; a difondre l’any 2013 com a Any Europeu de l‘Aire; conjuntament amb la Generalitat, ens obliga a abordar les causes, és a dir, a incidir en les causes, que causen aquest enverinament de l’aire; també ens orienta a aprovar plans locals de qualitat de l’aire, i incloure’ls als plans de mobilitat; aquest plans locals de qualitat, evidentment, estaran, s’aprovaran, un cop en donin les directius, que ja s’estan treballant, tant nivell estatal com a nivell nacional. I, finalment, ens insta, i ens compromet, a aplicar i impulsar accions en concordància amb les mesures que es detallen en el Plan Nacional de Calidad del Aire, que són mesures, com deia, de fiscalitat, de sensibilització, de mobilitat sostenible, d’adquisicions de vehicles de baixa contaminació, de xarxes de descàrregues, és a dir, que vol comprometre als ens locals a crear xarxes de descàrregues, tant d’electricitat, com de gas; ordenances que lliguin aparcaments de bicicletes en els nous edificis, etcètera, etcètera.

167

Per tant, entenem que aquest acord és una sàvia combinació entre tots els elements que estan, diguem-ne, incidint, en la possible millora de la qualitat de l’aire, i és per això, que demanaríem el seu vot afirmatiu. Hi intervé el regidor del grup municipal d’ICV, Sr. Marlés, que diu, bé, totalment d’acord en l’adhesió a aquesta Xarxa, faltaria més; està sobradament demostrat que ens hem d’esforçar molt, i molt, en millorar el nostre medi ambient natural, i el respirable, sobretot. La nostra salut en depèn, però, per altra banda, la tasca de millorar l’aire que respirem ens portarà a accentuar el nostre enginy, per buscar i implantar l’ús de les energies alternatives, que tant i tant ens està costant d’implantar, i que en canvi tot el que ens reportarà seran beneficis, tant per la nostra salut com pel nostre medi natural, i que també ens acostarà a aquella sostenibilitat que tant desitgem, però que tant ens és difícil d’assolir. Ens preocupen però, i en els atesos se’n fa menció, aquelles famoses dades, de la no menys famosa estació de medició, ubicada a cavall de la Gran Via i la carretera de Prats; finalment, no ens ha quedat gaire clar, si mesura bé, si cal, i està previst, de traslladar-la, o si per el contrari, serveix per controlar els nivells màxims de partícules en suspensió, cosa raonable, donat que en algun punt ha d’estar ubicada la que més ens espanta; o bé, en tot cas, ens agradaria conèixer com està aquest assumpte, que fa uns mesos ens va generar una polèmica considerable. No sé si ara i aquí és el moment, però no estaria malament buscar l’espai, potser en la comissió informativa, però sí l’espai adient per poder rebre, per part del govern, el cóm ha acabat o cóm continua i continuarà aquest assumpte, que si mal no recordo, està en un contenciós-administratiu. En tot cas, programes i acords per la millora de l’aire i la sostenibilitat del nostre medi, sempre seran benvinguts pel nostre grup, perquè en el fons, es basen en els nostres principis, i són un dels eixos principals de les nostres politiques. Hi intervé el regidor del grup municipal d’EpS, Sr. Moltó, que diu, bé, amb tot el carinyo cap al Sr. Monge, en una darrera comissió informativa, vam parlar que era una mica com ‘el dia de la marmota’, que hi havia temes que s’anaven a plantejar a les comissions informatives, que ja havien passat anteriorment; atesa la situació que s’havia donat aquí, però, a l’Ajuntament, era normal que es presentessin, no? Doncs aquest és un dels temes en el que potser estem un altre cop com en ‘el dia de la marmota’, perquè en l’any 2007, sí, l’EpS, tinc aquí, una proposició del nostre grup, que es va aprovar pel Ple municipal, en el qual hi ha una sèrie d’acords que es van prendre, i que simplement els esmentaré, per fer memòria: ‘Donar prioritat al compliment del Pacte d’Actuació per a la Millora de la Qualitat de l’Aire, aprovat per l’esmentat decret 152/2007, adoptant amb caràcter urgent les mesures de prevenció que corresponguin com a administració pública local, i vetllar pel compliment del Pla, de manera coordinada amb la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya. El segon punt que es va aprovar aquell dia en el Ple: ‘Promoure campanyes d’educació, formació i sensibilització ciutadana, en relació amb la necessitat d’adoptar mesures per reduir la contaminació, i facilitar la implantació d’aquestes mesures; tercer punt que es va aprovar: ‘Iniciar els treballs necessaris per a la modificació o aprovació

168

de les ordenances municipals que s’escaiguin, a fi que s’ajustin als criteris ambientals que hagin d’aplicar-se en la construcció, la rehabilitació, i demolició d’edificis i d’estructures; modificacions de conformitat amb el decret esmentat, que s’han de disposar abans del 13 de juliol de 2008, segons la seva disposició final primera’. Després, en l’últim punt: ‘ Donar compte al Ple municipal de les mesures que s’adoptin, mitjançant l’emissió d’un informe, a l’efecte’. Això es va aprovar a l’octubre del 2007, estem a abril de 2013, l’equip de govern presenta l’adhesió a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per un Aire més Net; evidentment, que hi estem a favor, però pensem, què s’ha fet, des del 2007 fins el 2013?; nosaltres pensem que és positiu que es presenti aquesta adhesió, però el que també pensem, és que aquesta adhesió, o aquesta proposta d’adhesió, ha d’anar acompanyada de fets concrets, si no es vol quedar com tantes d’altres, en una simple declaració d’intencions. Com he dit abans, es va aprovar aquest Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire, i en el 2010 es va aprovar també un Pla de Mobilitat Urbana, amb unes accions molt descafeïnades, però de tota manera, caldria saber quin ha estat el seu grau d’aplicació real, i si les mesures que estaven previstes en aquest Pla de Mobilitat han servit per millorar alguna cosa de la nostra ciutat. Ara ens proposen adherir-nos a l’esmentat acord d’una xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat per un aire més net, i això està molt bé, com he dit abans, però en un apartat d’aquests acords, es diu d’aprovar un pla local de la qualitat de l’aire, quan en el 2007 ja s’havia aprovat pel Ple aquest Pla Local. En altres paraules, avui es comprometen a fer un pla per a la millora de la qualitat de l’aire, que ja fa més de cinc anys, hauria d’haver estat fet, perquè el Ple el va aprovar, i també es comprometen, diguéssim, a fer un pla de mobilitat, que està dintre d’aquests acords, quan l’Ajuntament de Sabadell ja n’ha aprovat un. Per tant, nosaltres pensem que el que cal, és fer més accions, i menys paraules, com diu, en l’Ajuntament de Cerdanyola, el seu símbol, que diu: ‘factis non verba’; fets, i no paraules; ‘facta’ ?, diu: ‘facta’?, sí, bé, doncs, ‘facta non verba’, sap llatí, fets i no paraules, això és el que demanem nosaltres. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Monge, que diu, bé, breument, també; absolutament d’acord, si li sembla, com ja sap que està al contenciós, i en la propera comissió informativa, si li sembla, aportarem més dades; i bé, això del ‘carinyo’, doncs, deixem-ho estar. Segurament, m’he explicat malament, és a dir, el que he començat dient és que aquest pla tenia un avantatge, quan estem parlant de temes de sostenibilitat, les accions, exclusivament locals, amb tot el carinyo i amb tot el respecte, amb moltes ocasions queden en ‘brindis al sol’; perquè?, doncs perquè el tema de la sostenibilitat està lligat a temes com la mobilitat, com la indústria, com els carburants, etcètera, etcètera, on, a nivell local, poca cosa hi tenim a fer. Per tant, quin és l’avantatge d’aquest Pla que presentem avui?, doncs, és que lliga; lliga a totes les administracions, i les lliga d’una forma coherent; puc posar a disposició de vostès, per exemple, del Ministerio, que ha fet un ‘Plan Aire’, que està diguem-ne, vinculat directament a aquestes propostes, com així la Generalitat, també n’ha fet un altre, que hi està directament lligat, i per tant, és el que els hi deia, és a dir, en el

169

moment en què des de l’administració del govern central es poden aplicar unes determinades mesures, perquè no oblidem que és un canvi de model, quan estem parlant de sostenibilitat, i de millores en la sostenibilitat, implica canvis profunds, canvis estructurals, canvis de model, i si això no ho fan totes les administracions, especialment començant per les més potents, en moltes ocasions, les actuacions que es poden dur a nivell municipal, doncs queden molt reduïdes. Això no vol dir que no s’hagi fet res fins al moment; s’ha intentat, i s’ha treballat en diferents aspectes que doncs, crec, han fet segurament que la situació, com els deia, no sigui tant dolenta com fa uns anys, i segurament, si ara mesuréssim les partícules del nostre aire, malgrat que segurament no és el que voldríem tots, està per sota de determinats nivells, sobretot, per exemple, de partícules en suspensió, degut a la eliminació d’aquella benzina normal. I a nivell local, evidentment que el Pla de Mobilitat ha fet, però, des del moment que tenim una determinada mobilitat, és molt difícil canviar; per tant, com li deia, i per no repetir-me, l’avantatge que té aquest pla és que combina les actuacions que s’estan portant a terme des del govern central, des de la Generalitat, i evidentment, compromet a aquells ajuntaments amb coherència a treballar en el mateix sentit. I, en aquest sentit, estem especialment esperançats en què pot ser un canvi significatiu, i per tant, deixar de ser un acte més o menys testimonial, o un seguit d’actuacions més o menys puntuals, per convertir-se, com deia, amb un canvi estructural, parlar de fiscalitat, a nivell local, podem parlar de l’impost de vehicles de tracció mecànica, quan es parla de fiscalitat en vehicles elèctrics, per exemple, és una altra qüestió, i en aquest cas, el ‘Plan Aire’ del Ministeri, contempla actuacions molt més contundents. Hi intervé el regidor del grup municipal d’EpS, Sr. Moltó, que diu, sí, he acabat la intervenció dient que fets, i no paraules, perquè realment, quan s’aprova una cosa, s’ha de complir; estem d’acord, diguéssim, que l’administració local no té potestat per fer-ho tot, però hi ha aquella dita que diu ‘pensa globalment, i actua localment’, i aquí anem nosaltres. Hi ha unes propostes que s’han fet, en base a un treball, en base a uns estudis, i aquestes propostes han estat argumentades, i han estat justificades; el que demanem és que es faci un seguiment de les propostes aprovades pel Ple, i que aquest seguiment després sigui públic; i si hi ha algunes coses que s’han de rectificar, rectifiquin. Molt aviat està convocada la Taula de Mobilitat d’aquí de Sabadell; 17 punts en l’ordre del dia, 17 punts; algun d’aquests punts no s’han informat prou, i en aquests òrgans de participació, és on s’haurien de començar a explicar les mesures que adopta, en aquest cas, l’Ajuntament, o les diferents regidories, per millorar, no només la qualitat de l’aire, sinó per millorar la mobilitat de la ciutat. És evident que amb el model que tenim actualment, on gairebé es potencia el transport privat, és un element negatiu, per tant, plantegem-ho això, plantegem-ho, discutim-ho, en els òrgans on toqui. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Monge, que diu, només dir que aquest és un model de mobilitat, no només de Sabadell, sinó de les realitats urbanes, vull dir, que hi ha temes contra els quals no podem lluitar individualment.

170

Respecte de la feina feta, ens emplacem també a la propera comissió informativa, per explicar tots els canvis que s’han fet, no tan sols a nivell d’aire, sinó en temes de mobilitat, i, si hi ha qualsevol punt del que vostè creu que no té prou informació, doncs, escolti, estem a la seva disposició per fer-li arribar la que calgui. Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanim itat; aprovació obtinguda en votació ordinària.

171

19.-Aprovar inicialment el document relatiu a l'act ualització del Mapa estratègic de soroll del municipi de Sabadell.

Atès que durant l’any 2008 s’elaborà per part de l’Ajuntament el “Mapa de soroll del municipi de Sabadell” que més tard s’incorporaria al “Mapa Estratègic de Soroll de l’Aglomeració d’àmbit supramunicipal del Vallès Occidental i constituïda pels municipis de Sabadell, Barberà del Vallès i Badia del Vallès” aprovat definitivament pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya el 2 de novembre de 2009. Atès que conforme a l’article 27.2 del Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica i se n’adapten els annexos, aprovat per Decret 176/2009, de 10 de novembre (en endavant Reglament) els mapes estratègics de soroll s’han de revisar cada cinc anys, a comptar des de la data límit per a la seva aprovació fixada per la normativa vigent. Atès que, a partir del treball realitzat de forma conjunta entre els tècnics municipals i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i amb el suport de la Diputació de Barcelona en relació al tractament i integració de la informació geogràfica, s’ha elaborat el document d’”Actualització del Mapa estratègic de soroll del municipi de Sabadell”. Atès l’informe del serveis tècnics municipals emès en data 20 de març de 2013 favorable a l’aprovació inicial del document esmentat per tal d’integrar-lo de forma òptima en l’aglomeració del Vallès Occidental i de donar compliment a la normativa vigent. Vist el contingut dels articles 6, 7 i 27 del Reglament que atribueixen als ajuntaments la competència per elaborar i aprovar els mapes estratègics de soroll dins del seu àmbit municipal, previ tràmit d’informació pública per un termini no inferior a un mes, i que contemplen l’obligatorietat de donar trasllat dels acords adoptats i la documentació elaborada al departament competent en matèria de contaminació acústica de la Generalitat de Catalunya a efectes de coordinar i aprovar el corresponent mapa estratègic de soroll de l’aglomeració d’àmbit supramunicipal. Vist l’article 9.2 c) que prescriu l’obligació de les administracions públiques, en virtut del dret dels ciutadans d’accedir a la informació ambiental, d’inserir en els diaris oficials els anuncis relatius a l’aprovació dels mapes estratègics de soroll, els quals indicaran les condicions accés al seu contingut íntegre. Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea d’Habitatge, Urbanisme i Espai Públic, a petició de la Regidoria de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes, proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS Primer.- Aprovar inicialment el document relatiu a l’”Actualització del Mapa estratègic de soroll del municipi de Sabadell”, el que figura adjunt a aquests acords. Segon.- Sotmetre aquests acords, juntament amb la documentació referida al Mapa, a informació pública durant un termini d’un mes, mitjançant la publicació dels anuncis corresponents al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, que indicaran l’accés al contingut íntegre del Mapa

172

mitjançant la web municipal. Transcorregut aquest termini sense que s’hagin formulat al·legacions i/o reclamacions al respecte restarà aprovat definitivament sense necessitat d’adoptar cap altre acord exprés. Tercer.- Donar trasllat d’aquests acords al Departament de Territori i Sostenibilitat i als Ajuntaments de Barberà del Vallès i de Badia del Vallès. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Monge, que diu, breument; aquest és un tema molt breu; com vostès saben, l’any 2008 es va elaborar el Mapa de Soroll del municipi de Sabadell, al que posteriorment es va incorporar el Mapa Estratègic de Soroll de l’Aglomeració d’Àmbit Supramunicipal del Vallès Occidental, juntament amb Barberà del Vallès, i Badia del Vallès. Cada cinc anys, aquests mapes s’han d’actualitzar, segons la Llei 16/2009; en aquest cas, del treball conjunt de la Generalitat, en concret del Departament de Territori i Sostenibilitat, de la Diputació, i dels tècnics municipals, ha sorgit aquesta nova actualització, i s’ha elaborat aquest nou document, l’actualització del Mapa Estratègic del Soroll del municipi de Sabadell, que portem a la consideració d’aquest Ple, per si s’escau la seva aprovació inicial. En què consisteix aquest mapa?, doncs bàsicament és un radiografia, com vostès saben, de la ciutat, en termes de soroll, i ens dóna informació dels nivells de soroll diürns i nocturns, i els percentatges de la població que es trobarien per sobre, i/o per sota, dels llindars acceptables, que com vostès recordaran, són 65 dB, en el cas del dia, i 55 dB de nit. Dir, que els resultats obtinguts, que també òbviament estan a la seva disposició, per recabar-hi la informació que calgui, doncs, els resultats obtinguts, presenten pocs canvis respecte de l’anterior, i són semblants a qualsevol ciutat de les nostres característiques; per donar una dada, dir que el 72% de la població, durant el dia, i el 85% de la població, durant la nit, es troba per sota d’aquests llindars; vull dir que, bé, segurament seria desitjable que fos el 100 per cent, però donades les circumstàncies, doncs, els resultats obtinguts són força optimistes. Per tant, com els hi deia, es tracta d’una actualització d’un mapa que s’inicia el 2008, que han passat aquests cinc anys, aquest lustre, i que s’ha fet aquest treball, del que jo voldria agrair públicament, tant a la Generalitat, com a la Diputació, com evidentment als nostres tècnics municipals, aquesta feina, aquesta bona feina feta, d’actualització d’aquest mapa estratègic de soroll del municipi de Sabadell. Hi intervé el regidor del grup municipal d’ICV, Sr. Marlés, que diu, sí, ens abstindrem en aquesta aprovació inicial; estem d’acord en que cal preocupar-se per actualitzar aquest mapa cada cinc anys, i que es fa conjuntament amb la Diputació i la Generalitat, per definir aquest mapa estratègic Vallès-1, que inclou Barberà del Vallès, Badia i Sabadell. Per tant, en aquest període d’exposició pública, mirarem de treballar-hi, a fi de que aquest mapa sigui el màxim de creïble i fidedigne.

173

No obstant, pel que veiem, és que en cinc anys quasi res ha canviat, com ha dit vostè, i que en nocturn hem reduït el nostre nivell decibèlic en un trist 3%, o sigui, res de res, i en diürn, estem pràcticament igual. Ens agradaria doncs, que a part de fer el mapa, que també, aquest treball servís per millorar en quan a contaminació acústica; això voldria dir també que millorem en mobilitat, perquè està totalment relacionat, i en contaminació atmosfèrica i per tant, en qualitat de vida. Perquè ho dic això?, doncs, fàcil, està ben clar que aquesta contaminació acústica en la majoria dels casos es produïda per el transit rodat; les línees mes vermelles del mapa son les vies principals de circulació; si veiem la traça de la Gran Via, o bé, la de l’Eix Macià, son línies d’un vermell ben viu, quasi de bomber. Per tant, per millorar en aquest sentit, hem de tenir la preocupació estratègica de resoldre els greus problemes de mobilitat que te la nostra ciutat. No vull dir que, i això és cert, que aquests siguin problemes exclusius de Sabadell, perquè no és així; pel que es llegeix, no ens diferenciem gens de la resta de ciutats de Catalunya; això no vol dir però, que no ens hagi de preocupar, sinó que tot el contrari, la preocupació ha de ser comú, perquè en la majoria dels casos, tots els municipis tenim els mateixos problemes, i per tant cal dissenyar politiques comuns per intentar resoldre’ls conjuntament. No obstant, com deia, i centrant-nos en el tema, ens abstindrem en l’aprovació inicial, i intentarem treballar-hi. Sotmès el dictamen a votació ordinària, és aprovat , amb 20 vots a favor, dels grups municipals del PSC, PP, EpS i EUiA; i 7 abst encions dels grups municipals de CiU i ICV.

174

Relacions Ciutadanes

20.-Aprovar la modificació de les bases específique s aplicables a les subvencions destinades a activitats i projectes d’e ntitats veïnals que atorga el Servei de Relacions Ciutadanes, així com el text re sultant de la modificació.

Atès que la Junta de Govern Local de data 27 de febrer de 2009 va aprovar les bases reguladores específiques per a l’atorgament de les subvencions destinades a les entitats veïnals, les quals van ser modificades pel Ple Municipal de data 9 de desembre de 2009 i les quals van ser publicades en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona en dates 3 de març de 2009 i 16 de gener de 2010 respectivament. Atès que el Servei de Relacions Ciutadanes ha vist la necessitat de modificar les bases específiques aplicables a les subvencions destinades a activitats i projectes d’entitats veïnals, en els termes que s’especifiquen a la part dispositiva del present dictamen. Vist l’article 10è de l’Ordenança General de Subvencions de l’Ajuntament de Sabadell, que estableix que per totes les subvencions que s’hagin de concedir mitjançant concurrència competitiva s’hauran d’aprovar les corresponents bases específiques, que s’aprovaran conjuntament o prèviament a la convocatòria, i que no podran contradir l’ordenança general. Vist l’article 124.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, que estableix que les bases reguladores s’han de sotmetre a informació pública com a mínim per un termini de 20 dies, i s’han de publicar en el Butlletí Oficial de la Província i en el tauler d’anuncis de la corporació, inserint una referència d’aquest anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Vist allò establert a l’Ordenança General de Subvencions de l’Ajuntament de Sabadell; la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de subvencions; el Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei general de subvencions; l’article 124.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, així com la restant normativa d’aplicació. Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea d’Habitatge, Urbanisme i Espai Públic, proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS PRIMER.- Aprovar la modificació de les bases específiques aplicables a les subvencions destinades a activitats i projectes d’entitats veïnals que atorga el Servei de Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament de Sabadell, així com el text resultant de la modificació aprovada, que s’adjunta com annex I, segons el següent detall: A l’apartat 8 “Procediment d’atorgament ”, es modifiquen els punts 2 i 3, que quedaran així: 1. L’instructor/a del procediment serà el/la regidor/regidora de Relacions Ciutadanes,

que haurà de verificar el compliment de les condicions imposades per adquirir la condició de beneficiari de la subvenció.

175

2. Les sol·licituds presentades seran valorades per una Comissió qualificadora composada pel/ per la regidor/a de Relacions Ciutadanes, que la presidirà, el/la tinent/a d'alcalde de l'Àrea d’Economia i Serveis Centrals, el/la regidor/a delegat de districte i el/la coordinador/a del districte on té la seu social l’entitat veïnal, que seguiran els criteris d’avaluació establerts a aquestes bases per determinar la subvenció econòmica que correspondrà. Elaborat el corresponent informe, el president formularà la proposta de concessió que s’elevarà al corresponent òrgan administratiu.

A l’apartat 10 “Import de la subvenció ”, es modifica el primer paràgraf i se n’afegeix un altre, que quedaran així: L’import de la subvenció no excedirà del 50% del pressupost total del programa d’activitats presentat amb un import màxim en el cas de les entitats veïnals de 2.000,00 € quan es tracti d’un projecte anual d’activitats i de 300,00 € quan es tracti d’una activitat puntual i en el cas que es tracti d’una Federació d’associacions de veïns de 6.000,00 €. Les despeses indirectes dels projectes no podran superar el 50% de la quantitat subvencionada. La subvenció s’haurà de justificar tenint en compte la quantitat mínima elegible que es fixarà en l’acord de concessió. A l’apartat 12 “Seguiment ”, es modifica el punt 1, que quedarà així: 1. Qualsevol canvi en el desenvolupament de les activitats del projecte o en el

pressupost del mateix s’haurà de notificar al departament de Relacions Ciutadanes que valorarà la seva incidència respecte als criteris en que es basà la concessió de la subvenció

SEGON.- Sotmetre a informació pública el text resultant de la modificació de les esmentades bases reguladores durant un termini de vint dies com a mínim, en els termes establerts a l’article 124.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. TERCER.- Ordenar la publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona del text modificat de les bases especifiques aplicables a les subvencions destinades a activitats i projectes d’entitats veïnals que atorga el Programa de Coordinació de Districtes de l’Ajuntament de Sabadell. QUART.- Facultar a la tinenta d’alcalde de l’Àrea d’Habitatge, Urbanisme i Espai Públic per tal de realitzar les actuacions necessàries per l’efectivitat dels precedents acords. CINQUÈ.- Notificar aquests acords als òrgans corresponents als efectes oportuns.

176

TEXT REFÓS DE LES BASES ESPECIFIQUES APLICABLES A L ES SUBVENCIONS DESTINADES A ACTIVITATS I PROJECTES D'E NTITATS VEINALS QUE ATORGA EL SERVEI DE RELACIONS CIUTADANE S DE L’AJUNTAMENT DE SABADELL 1. Objecte i finalitat L’objecte de les següents bases és el de regular el procediment de sol·licitud, atorgament i justificació de subvencions d’activitats i projectes adreçats a la promoció i dinamització de l’associacionisme ciutadà en el seu àmbit veïnal. 2. Activitats subvencionables Seran subvencionables aquells programes i/o actuacions concretes que es desenvolupin al llarg de l’any, a excepció d’aquelles activitats que són objecte de subvenció en altres convocatòries de l’Ajuntament, en cap cas generaran drets o expectatives a obtenir altres subvencions en anys successius de manera que no es podran al·legar com a precedent en futures sol·licituds. El període d’execució de les activitats objecte de la subvenció serà el comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre del mateix any en que es publiqui la corresponent convocatòria. 3. Crèdit Pressupostari Les subvencions aniran a càrrec de la partida del pressupost municipal que indiqui l’acte de la convocatòria i d’acord amb les disponibilitats pressupostàries i la dotació que derivi d’aquest. Tanmateix, el crèdit inicial disponible es podrà ampliar amb subjecció a la normativa vigent 4. Requisits dels beneficiaris Poden ser beneficiaris d’aquestes bases les associacions de veïns de Sabadell o les federacions d’associacions de veïns i que compleixin els següents requisits: � Estar inscrites en el corresponent registre oficial � Disposar de seu a la ciutat � Estar inscrites al Registre Municipal d’Entitats Ciutadanes d’aquest Ajuntament amb totes

les dades al corrent. Es pot presentar la sol·licitud si l’entitat es troba en procés d’inscripció, fent constar aquesta circumstància, però en cap cas podrà ser beneficiària de la subvenció si no acredita la inscripció definitiva abans de la resolució de la convocatòria corresponent.

� Trobar-se al corrent en el compliment de les obligacions tributàries i respecte a la Seguretat Social i no incórrer en cap de les circumstàncies que impossibiliten obtenir la condició de beneficiari de subvencions, de conformitat amb l’article 13 de la Llei 38/2003, de subvencions.

5. Termini i lloc de presentació de les sol·licitud s Les sol·licituds de subvenció i tota la documentació requerida es presentarà en el termini de 30 dies naturals des de la publicació de la convocatòria. La documentació s’haurà de presentar a qualsevol dels registres de l’Ajuntament de Sabadell. Així mateix es podrà presentar per qualsevol dels sistemes previstos a la Llei 30/92 de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

177

6. Documentació a presentar Les sol·licituds per concórrer a les convocatòries d’aquestes bases s’han de formular en l’imprès que s’adjunta com annex I d’aquestes bases disponibles als punts d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de Sabadell, a la pàgina web http://www.sabadell.cat. No es tindrà en compte cap documentació lliurada que no s’acompanyi de la corresponent sol·licitud, si no és per adjuntar-la a un procediment ja iniciat. Les sol·licituds han d’anar acompanyades de:

a) Identificació del qui subscriu la sol·licitud i del caràcter amb que ho fa, fent constar el domicili a efectes de notificacions.

b) Identificació de qui ha de ser el beneficiari, si és diferent de l’anterior. c) Documentació acreditativa de la representació, en el cas que el sol·licitant actuï en nom

d’una altre persona física o jurídica. Es podrà substituir aquest document per una declaració responsable que inclogui el compromís d’aportar la documentació acreditativa abans de l’atorgament de la subvenció (annex I d’aquestes bases).

d) Documentació acreditativa de reunir els requisits específics exigits a les entitats sol·licitants: - Declaració responsable del seu representant conforme es troba inscrita en el Registre Municipal d’Entitats Ciutadanes, si s’escau. - Fotocòpia de la targeta d'identificació fiscal. e) Declaracions responsables que es relacionen i que s’inclouen en l’imprès de sol·licitud: - Declaració de les subvencions obtingudes o sol·licitades per a la mateixa finalitat, i compromís de comunicar a l’Ajuntament les que sol·liciti o obtingui en el futur. - Declaració de compromís de complir les condicions de la subvenció. - Declaració responsable d’estar al corrent de les seves obligacions tributàries i de la Seguretat Social, i autorització a l’òrgan gestor de la subvenció per obtenir-la. En el cas que s'autoritzi a comprovar directament aquesta circumstància, caldrà l'aportació dels certificats corresponents abans de la resolució de concessió - Declaració de no incórrer en cap de les circumstàncies que impossibiliten obtenir la condició de persona beneficiària de subvencions recollides a l’article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de subvencions.

f) Memòria de l’activitat a subvencionar. g) Pressupost total d’ingressos i despeses previstos per l’activitat a realitzar, d’acord amb

el model que s’adjunta com a annex I d’aquestes bases. h) Dades bancàries on, si es subvencionada l’activitat proposada, es podrà transferir

l’import de la subvenció, en el cas que aquestes dades hagin sofert alguna modificació. No serà necessària la presentació de la documentació esmentada als apartats c), d), i h) si aquesta està a disposició de l’Ajuntament per haver-se presentat el/la sol·licitant a anteriors convocatòries, durant els darrers 5 anys sempre i quan no s’hagi produït cap variació. A la sol·licitud, caldrà fer esment d’aquesta circumstància, indicant el departament davant el qual va presentar la documentació i identificant la convocatòria, indicant mes i any de presentació. 7. Criteris d’avaluació La valoració dels projectes o activitats presentades es farà en base a 3 blocs a cadascun dels quals s’atribueix una puntuació màxima en funció del grau d’acompliment dels criteris que es detallen a continuació:

BLOC A: contingut i formulació del programa present at (40 punts) � Grau d’innovació del programa i renovació respecte anys anteriors � Interès i grau d’obertura de les activitats a la ciutadania en general i previsió d’un

sistema de difusió de les activitats

178

� Afavoriment/Integració del voluntariat en l’organització, així com la generació de recursos propis

� Pressupost del programa coherent, complet, clar i correctament elaborat

BLOC B: del foment dels valors democràtics (30 punt s) � Promoció de la creació de xarxa social i foment de la cohesió social i de convivència en

la diversitat � Previsió dels principis de sostenibilitat i protecció del medi ambient � Potenciament actituds que tenen a veure amb el respecte, la tolerància, l’educació, la

urbanitat i tots aquells valors que afavoreixen la responsabilitat ciutadana i la bona convivència

BLOC C: de l’entitat sol·licitant (30 punts)

� Participació de l’entitat de forma activa al consell de districte � Integració o participació en federacions d’entitats veïnals � Inclusió de les minories no participatives, oferta diversificada en edats dels destinataris

de les activitats de l’entitat, valorant-se que fomentin la relació intergeneracional i foment de la igualtat entre homes i dones

� Capacitat de recursos humans i tècnics per a desenvolupar el projecte presentat � Resultat i avaluació positiva d’altres projectes o activitats presentades � Nombre de socis respecte la població del barri o zona de treball de l’entitat

S’hi s’escau la comissió de valoració podrà proposar a l’òrgan competent el prorrateix entre els beneficiaris de la subvenció, de l’import global màxim destinat a les subvencions. 8. Procediment d’atorgament 2. Les subvencions s’atorgaran mitjançant concurrència competitiva sota els principis de

publicitat, transparència, objectivitat, igualtat i no discriminació. 3. L’instructor/a del procediment serà el/la regidor/regidora de Relacions Ciutadanes, que

haurà de verificar el compliment de les condicions imposades per adquirir la condició de beneficiari de la subvenció.

4. Les sol·licituds presentades seran valorades per una Comissió qualificadora composada pel/ per la regidor/a de Relacions Ciutadanes, que la presidirà, el/la tinent/a d'alcalde de l'Àrea d’Economia i Serveis Centrals, el/la regidor/a delegat de districte i el/la coordinador/a del districte on té la seu social l’entitat veïnal, que seguiran els criteris d’avaluació establerts a aquestes bases per determinar la subvenció econòmica que correspondrà. Elaborat el corresponent informe, el president formularà la proposta de concessió que s’elevarà al corresponent òrgan administratiu.

5. Si la documentació fos incorrecta o incompleta, l’Ajuntament de Sabadell reclamarà el compliment o rectificació necessaris. Si l’error o mancança no fos esmenat per l’interessat en el termini de deu dies hàbils, es podrà arxivar d’ofici l’expedient, sense cap tràmit ulterior.

6. La Comissió Qualificadora avaluarà les sol·licituds presentades i formularà una proposta de resolució del procediment.

7. L’òrgan competent per resoldre el procediment, ho farà de forma motivada, i s’haurà de pronunciar no només sobre les sol·licituds a les quals es concedeix la subvenció, sinó també sobre les sol·licituds que s’han de desestimar i les que s’han de tenir per desistides.

8. El termini màxim per resoldre i notificar la resolució del procediment és de tres mesos. El termini es computa a partir de la finalització del termini de presentació de sol·licituds. El venciment d’aquest termini sense que s’hagi notificat la resolució legitima a les persones interessades per entendre desestimada la seva sol·licitud per silenci administratiu. La notificació de la resolució s’efectuarà a través del tauler d’anuncis municipal, d’acord amb el que disposa l’article 59.6.b) de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i es podrà consultar a través de la pàgina web de l’Ajuntament.

9. La resolució que es dicti posa fi a la via administrativa i contra la mateixa es podrà interposar, amb caràcter potestatiu, recurs de reposició, en el termini d’un mes, o recurs

179

contenciós administratiu en el termini de dos mesos, sens perjudici de la interposició de qualsevol altre que es consideri oportú.

10. En el BOP, en la pàgina web de l’Ajuntament i en el tauler d’anuncis de la corporació es publicaran, amb periodicitat trimestral, les subvencions concedides per import superior a 3.000 euros, amb expressió de la convocatòria, la partida pressupostària, el beneficiari, la quantia concedida i la finalitat de la subvenció. En el cas de que l’import de les subvencions individualment considerades no excedeixi de 3.000€, la publicació del seu atorgament es realitzarà al taulell d’anuncis de l’Ajuntament de Sabadell.

11. La presentació de la sol·licitud per a l’atorgament d’aquestes subvencions implicarà la manifestació tàcita de consentiment inequívoc al tractament de dades de caràcter personal i la seva publicació en els termes establerts en l’anterior apartat, d’acord amb el que es preveu a la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.

9. Obligacions dels beneficiaris A més de les obligacions establertes per l’article 14.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, els beneficiaris estan obligats a : • Acceptar formalment la subvenció en el termini màxim de trenta dies hàbils a comptar de la

seva notificació (annex III d’aquestes bases). La manca de formalització de l’acceptació facultarà a l’Ajuntament per a atorgar un nou termini o considerar que el beneficiari ha renunciat a la subvenció.

• Acreditar que estan al corrent de les obligacions tributàries, així com de les seves obligacions amb la Seguretat Social.

• Estar inscrites en el corresponent registre oficial, com també en el registre municipal d’entitats en el cas d’entitats amb domicili a Sabadell.

• Difondre que l’activitat ha estat subvencionada per l’Ajuntament, fent constar en el material imprès o altres mitjans de difusió la frase “amb el suport de l’Ajuntament de Sabadell”, conjuntament amb el logotip de l’Ajuntament.

• Comunicar a l’Ajuntament de Sabadell l’obtenció d’altres subvencions destinades a finançar el mateix projecte subvencionat.

• Aplicar estrictament la subvenció a la finalitat objecte de la convocatòria. • Presentar la documentació justificativa de la subvenció en el termini establert a la

convocatòria corresponent amb els impresos i segons les instruccions que s’adjunten com a annex núm. III o IV d’aquestes bases.

10. Import de la subvenció L’import de la subvenció no excedirà del 50% del pressupost total del programa d’activitats presentat amb un import màxim en el cas de les entitats veïnals de 2.000,00 € quan es tracti d’un projecte anual d’activitats i de 300,00 € quan es tracti d’una activitat puntual i en el cas que es tracti d’una Federació d’associacions de veïns de 6.000,00 €. Les despeses indirectes dels projectes no podran superar el 50% de la quantitat subvencionada. L’import de la subvenció, junt amb el de les subvencions concedides amb la mateixa finalitat per altres administracions públiques i el finançament obtingut d’entitats privades, no podrà ultrapassar el cost de l’activitat subvencionada. La subvenció s’haurà de justificar tenint en compte la quantitat mínima elegible que es fixarà en l’acord de concessió. 11. Pagament de la subvenció L’import de la subvenció es farà efectiu en dos pagaments, en els terminis següents: S’efectuarà un primer pagament corresponent al 40% de l’import total concedit, un cop s’hagi formalitzat l’acceptació de la subvenció i el 60% restant un cop s’hagi justificat correctament la realització de l’activitat subvencionada."

180

12. Seguiment 1. Qualsevol canvi en el desenvolupament de les activitats del projecte o en el pressupost del

mateix s’haurà de notificar al departament de Relacions Ciutadanes que valorarà la seva incidència respecte als criteris en que es basà la concessió de la subvenció

2. L’Ajuntament podrà sol·licitar, quan ho consideri oportú, informació sobre el desenvolupament del projecte a l’entitat beneficiària.

13. Forma i termini de justificació de la subvenció . 1. En el cas d’atorgament de subvencions d’import inferior als 3.000€, la justificació de la

subvenció es formalitzarà en l’annex IV d’aquestes bases, i es realitzarà mitjançant l’aportació de:

- Una memòria d’actuació justificativa del compliment de les condicions imposades a la

concessió de la subvenció, amb indicació de les activitats realitzades i dels resultats obtinguts.

- Una relació de les despeses i els ingressos de l’activitat. - Un detall d’altres ingressos o subvencions que hagin finançat l’activitat subvencionada

amb indicació de l’import i la seva procedència. La Intervenció Municipal comprovarà a través de la tècnica de mostreig aleatori simple , les subvencions que consideri oportunes per tal d'obtenir evidència raonable sobre l’adequada aplicació de la subvenció. La Intervenció Municipal podrà requerir als beneficiaris la remissió dels justificants de despesa.

Mostreig aleatori simple : selecció d’una mostra mitjançant taules de números aleatoris, utilitzant un programa informàtic específic (full de càlcul). Selecció del 25% de subvencions atorgades. 2. En el cas d’atorgament de subvencions d’import superior als 3.000€, la justificació de la

subvenció es formalitzarà en l’annex V d’aquestes bases, i es realitzarà mitjançant l’aportació de:

- Una memòria d’actuació justificativa del compliment de les condicions imposades a la

concessió de la subvenció, amb indicació de les activitats realitzades i dels resultats obtinguts.

- Una memòria econòmica on constin la relació de les despeses i els ingressos de l’activitat i el detall d’altres ingressos o subvencions que hagin finançat l’activitat subvencionada amb indicació de l’import i la seva procedència.

- Original i fotocòpia de les factures i justificants de despeses relatius a l’import total del cost de l’activitat subvencionada per l’Ajuntament. Els originals es retornaran als interessats amb un estampillat, on s’indicarà la subvenció per a la justificació de la qual han estat presentats i l’import del justificant que s’imputa a la subvenció.

Es considera despesa efectuada aquella de la que es disposi justificant (factura/tiquet/nòmina) amb data compresa entre l'inici de l'activitat i la finalització del període de justificació. Com a mínim l’import de la despesa corresponent a la subvenció haurà de constar com a pagada abans de la finalització del termini de justificació.

El termini de justificació es determinarà a cada convocatòria amb un màxim de 3 mesos a partir de l’acabament de l’activitat. 14. Reintegrament de la subvenció Les subvencions poden ser anul·lades o revocades per les causes previstes a la Llei 38/2003, General de Subvencions.

181

Així mateix, l’Ajuntament podrà revisar la resolució d’atorgament de la subvenció en els supòsits següents:

- Quan es produeixi una alteració en les condicions que van determinar la concessió de la subvenció.

- Quan el beneficiari hagi obtingut per la mateixa actuació altres subvencions, ajuts o aportacions de qualsevol origen, públic o privat, que sumats a la de l’Ajuntament superin el cost total de l’activitat subvencionada.

- Quan el beneficiari no hagi justificat adequadament la totalitat de l’import de les despeses subvencionades.

Quan a conseqüència de l’anul·lació, revocació total o parcial, o revisió de la subvenció, l’import definitiu d’aquesta sigui inferior a l’import pagat, el perceptor estarà obligat a reintegrar l’excés, amb els corresponents interessos de demora. Quan el subvencionat sigui una persona jurídica, en seran responsables subsidiaris els administradors. 15. Règim jurídic En tot allò no previst en aquestes bases serà d’aplicació la Llei 38/2003 de 17 de novembre, General de Subvencions i el Reglament que la desenvolupa. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Monge, que diu, molt bé, doncs, deixem la Sostenibilitat, i passem a les Relacions Ciutadanes; bàsicament, i també breument, esquemàticament, aquestes modificacions s’assenten en tres sentits; el primer és de nomenclatura, es tracta d’ajustar-la a l’actual situació, veuran que en l’anterior parlàvem de regidors, regidores, de relaciones ciutadanes i de participació ..., ara, només de participació ciutadana. La segona, és ajustar les quantitats màximes, en funció de la disponibilitat pressupostària, que com vostès saben, hi ha hagut una limitació pressupostària, una reducció, per tant, ajustem aquestes quantitats màximes que s’oferien a les entitats, en concret, la subvenció corrent, la que seria la del curs, que passaria dels 3.000€ als 2.000€ de màxim; per a activitats puntuals, per exemple un aniversari d’una entitat, o el dia del soci, o el dia del veí, passaria de 500€ a 300€, i la FAAVV, que té un estatus especial, passaria de 9.000€ a 6.000€. Hi ha dos canvis per facilitar aquesta justificació, diríem, que és augmentar el percentatge del que poden destinar al funcionament corrent, quotidià; entenem que, abans, les despeses de funcionament normal estaven més limitades, com fotocòpies, aigua, lloguer dels locals que tenen, etcètera, etcètera; en aquest cas passarien la justificació, podrien passar, del 33% al 50%; s’acceptaria, i d’alguna forma, entenem que aquesta és una manera, ajudant a mantenir aquestes despeses fixes, també ajudem a la supervivència de l’entitat. I també, el segon canvi, que facilita, entenem, aquesta justificació, és que introduïm el concepte de quantitat mínima elegible, que ha de ser, com a mínim, el doble del que els hi donem; és a dir, fins ara, podien justificar molt més del doble, ara només demanem aquesta quantitat mínima, perquè sinó, les entitats es veien obligades a justificar, no la part gastada, no el doble, sinó tota la despesa que originava l’activitat, quan superava aquest doble.

182

Per tant, d’alguna forma, el que fem és corregir aquests detriments, aquesta baixa, en les subvencions, amb una certa facilitació pel que fa a les justificacions. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EUiA, Sra. Martínez, que diu, la verdad es que este es un punto que a nuestro grupo le suscita muchísimas dudas, muchísimas dudas, en cuanto a diferentes cuestiones; para nosotros, para todos los grupos municipales, el conjunto de entidades vecinales, el conjunto del movimiento social en Sabadell, ha sido emblemático, y algo, que además, ha mantenido la actividad social y cultural en la ciudad, viva, durante muchísimo tiempo. Cada vez que hablamos de recortar subvenciones a las entidades, hablamos de entidades que ya van subsistiendo con pocos recursos, y además, desde el Ayuntamiento, pues damos menos. Es verdad que estamos en una situación donde el presupuesto es el que es; es verdad que estamos en una situación donde los recortes presupuestarios van hacia todos lados, pero también es verdad que nos asusta el que pueda pasar con estas medidas que hoy aprobamos. Por tanto, por ello, nuestro grupo se abstendrá en este punto, para hacer una valoración durante este año, de qué ha sido, i cómo han afectado, estos recortes. Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, Sra. García, que diu, bé, avanço ja que el grup d’ICV votarà en contra en aquest vot, en aquest punt, i que, és més, volem traslladar doncs al govern i al portaveu, al ponent, la possibilitat fins i tot, de que no avanci aquest punt, i que ho puguem treballar, i per tant, consensuar més, i millor. A veure, com s’ha dit, en aquest punt tractem dos parts, una realment, no té més importància que una qüestió de nomenclatura, com s’ha dit, que és la del apartat 8, però, els canvis que es proposen en l’apartat 10, que és l’import de les subvencions, com s’ha dit, són canvis realment molt rellevants, i afecten de manera molt negativa a les associacions veïnals, fonamentalment. Passem de, com s’ha dit també, de 3.000€, d’import màxim, a 2.000€, i de 500€, per a activitats puntuals, a 300€, i en cas de la Federació de les Associacions de Veïns passen de 9.000€ a 6.000€; és a dir, estem, ens estan proposant, aplicar una forta retallada a les subvencions del moviment veïnal, que nosaltres, per descomptat, no podem compartir, almenys, no de la manera en què s’està plantejant. M’explico, per ICV, el moviment veïnal, les associacions de veïns, haurien de ser precisament impulsades i potenciades com a base, que sempre ho hem dit; però, darrerament, cada vegada, la crisi, en general, de l’associacionisme, doncs, posa més en joc aquesta realitat, però per a nosaltres, ha de ser la base de la participació ciutadana, una base precisament transversal, que no tenen altre tipus d’entitats, més sectorials, i que les associacions de veïns, precisament, sí que ho tenen; és a dir, és l’associació més universal, o hauria de ser-ho, donat que tothom hi pot accedir, i tothom hauria de sentir-se representat. No parlem tan sols de la importància de les subvencions, sinó que parlem de més coses, perquè només la qüestió econòmica, segurament parlar només d’això, seria una mica pervers; parlem de potenciar el moviment veïnal, que va molt més enllà de tot això, en quan a infraestructures, informació, cooperació, etcètera, però també sens dubte, és un element bàsic, la part econòmica i la part diguéssim de subvenció.

183

A Sabadell, el moviment veïnal no es troba precisament en el millor moment, bé, enlloc, es troba en el millor moment, però a Sabadell tampoc; reduir encara més la capacitat i possibilitat de subvenció, per projectes o accions, és acabar d’enfonsar-los, des del nostre punt de vista. No es tracta de fer comparacions amb altres sectors o entitats, no ho faré, però sabem que es podria fer, i que el resultat, com a mínim, seria una mica complex d’explicar. ICV per tant, no podem donar suport a una reducció de les subvencions al moviment veïnal, sabem perfectament que són molestos pel que ara vaig a dir, però és així, i no ens importa ser molestos, sobretot si es tracta d’explicar les coses tal i com són, ja que sabem que part del problema, evidentment, és pressupostari, i que part del problema és la disminució també d’ingressos en gran part, per part de la Generalitat, les retallades van evidentment, repercutint de mica en mica absolutament en tot. Per tant, això ho sabem perfectament, però ICV considera que qualsevol concreció d’aquestes retallades de la Generalitat, en el pressupost municipal, pel que respecta a entitats, associacions, o serveis públics, els hi demanarem sempre que fem, ho intentem fer, una anàlisi global; en concret, per tal de decidir en què reduïm , quines són les prioritats, o no, i fer una valoració molt més justa, molt més equitativa, i molt més de prioritats polítiques, de prioritats, cap a on, en què, perquè, i que és, en tot cas, el que volem protegir més. Mentrestant, si vostès realment ens porten aquestes propostes sense haver fet aquesta valoració global, nosaltres no li podem donar suport, i ens agradaria molt, de veritat, que no avancés, aquest punt, perquè és molt important, és molt important; aquest impacte, en les associacions; serà un impacte, que segurament, per algunes d’elles, els hi dificultarà moltíssim continuar realitzant activitats, o continuar estant vives. I, per tant, demano, o demanem, perdoneu, explícitament com ICV, que aquest punt es pugui discutir, i es pugui consensuar, en un altre moment. Hi intervé el regidor del grup municipal d’EpS, Sr. Moltó, que diu, la modificació de les bases aplicables a la subvencions destinades a activitats i projectes d’entitats veïnals, se’ns presenta com una forma de regular els ajuts econòmics a les associacions de veïns; però és molt important no perdre de vista, que és una retallada més, i en les circumstàncies actuals, no es pot tancar l’aixeta de suport institucional a unes entitats que treballen de forma desinteressada per dinamitzar la ciutat, i afavorir la cohesió social dels barris, a través de la realització d’activitats de tot tipus. Trobem preocupant que es redueixi el percentatge de subvenció de les espècies indirectes, que passa a ser d’un 50% com a màxim, de manera que aquest límit afectarà negativament a la dinàmica d’aquestes entitats veïnals, que sovint només compten amb les quotes dels propis socis o sòcies per poder dur a terme les seves activitats, algunes de les quals les han de realitzar en centres cívics, i que se’ls hi cobra alguna quantitat també per a realitzar-les. És contradictori, que per a una banda se’ls hi cobri per fer activitats, i per altra banda, també se’ls hi redueixin les subvencions. En aquest cas, el nostre vot no pot ser favorable.

184

Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Monge, que diu, sí, breument, sincerament, ens dol molt, haver de limitar el suport a les entitats veïnals; som conscients del paper important que han dut a terme, i que estant duent a terme, és a dir, històricament, i actualment, i que hauran de dur a terme en un futur, perquè és, jo diria, que és, l’associacionisme gairebé més immediat, més natural, si em permetem, perquè és el de veí, més enllà de gustos, aficions, etcètera, etcètera, per tant, certament, ens dol. Som conscients, som molt conscients, del moment difícil que estan vivint aquestes entitats; si, per exemple, vostès parlen amb les juntes, o amb els presidents, o amb les presidentes, t’expliquen amb dolor cóm, respecte d’altres anys, o en altres exercicis, doncs, no tan sols les subvencions han baixat a tots nivells, sinó que, evidentment, la col·laboració del comerç ha baixat, molt, perquè evidentment, el comerç dels barris està patint, està patint aquesta situació de crisi, i cóm hi ha hagut una davallada d’associats, o, en el millor dels casos, hi ha hagut una davallada de les quotes que paguen els associats, i certament, això és així. Però, hem de prioritzar, i abans, en aquest mateix Ple, hem estat parlant de la importància dels menjadors, i de l’aposta que s’ha de fer en aquest cas des d’Ensenyament; podríem parlar del Rebost Solidari, podríem parlar de molts temes als que la mateixa situació ens hi porta. Malauradament, repeteixo, hem de tirar endavant aquest punt, i l’hem de portar, perquè les limitacions pressupostàries són les que són; dir que, no obstant, estem intentant corregir, en la mesura del que és possible, o ajudar, a eliminar despeses d’aquestes associacions. Saben que hem fet, amb un grup que vam crear fa uns mesos, i del que s’ha anat informant, i la directriu va ser, i així s’ha anat informant, per exemple, poder, en la mesura possible, aportar locals, que, en aquest sentit, abarateixin la despesa, les despeses, que tinguin aquestes entitats. Amb la FAV s’està ultimant ja la cessió per compartir l’espai del Sant Gregori, com vostès coneixen, i se’ls ha informat puntualment; l’Associació de Veïns de Rambla Centre, doncs també s’ha pogut reservar un espai, buscant també aquests espais que diríem que no estan pensats per a associacions de veïns, però que la seva mateixa polivalència els ho permet; amb l’Associació de Veïns de Gràcia també estem treballant, perquè ocupin un espai en el Centre Cívic, i que fora d’hores puguin fer servir la resta del Centre Cívic per reunions, etcètera, etcètera; o sigui, que estem buscant altres solucions per donar suport a aquest associacionisme, perquè a nivell de diners, és difícil; ens dol, però ho hem de fer. I, només un aclariment, perquè segurament ho hauré de repetir moltíssimes vegades, perquè potser no m’acabo d’explicar bé; nosaltres no cobren a les entitats veïnals per fer activitats als centres cívics, ni cobrem a les entitats veïnals que cobren diners per fer aquestes activitats; només cobrem la taxa a aquelles entitats, siguin veïnals, siguin culturals, siguin esportives, que obtenen uns beneficis, i que paguen a alguna persona perquè tingui un guany econòmic; és només allà on hi ha un guany econòmic que hi apliquem aquesta taxa; si una entitat veïnal, o del tipus que sigui, fa una activitat gratuïta, evidentment no cobrem res; si cobra, però pot demostrar que només és per cobrir despeses de material, tampoc paga res; ara, on hi ha un guany, on hi ha un benefici, allà sí que ho cobrem.

185

Hi intervé la regidora del grup municipal d’EUiA, Sra. Martínez, que diu, bien, unas cuestiones para aclarar, y para aclararme; creo que en este punto, de lo que estamos hablando, es de subvenciones indirectas; es decir, la subvención que va directa a pagar los gastos de la entidad, ésta se mantiene, no es la que estamos rebajando, por lo tanto, estamos garantizando que la entidad, ante los gastos corrientes, de local, de alquiler, de agua ..., lo mantenemos; y, estamos hablando de que se rebajan las subvenciones para actividades. Sobre todo, era para aclararlo, seguramente lo había entendido, y, a partir de ahí, sigo diciendo lo que estaba diciendo; preocupa, y preocupa a nuestro grupo, qué resultado puede tener eso. Nos hubiera gustado encontrarnos en un contexto económico donde no tuviéramos que estar discutiendo en este Pleno esta cuestión; y nosotros hemos reclamado, y seguiremos reclamando, al Sr. Monge, que es necesario optimizar todos los recursos que tiene el Ayuntamiento en beneficio de las entidades sociales y de las entidades vecinales; por lo tanto, les seguiremos reclamando, que muchos de los locales que hay en estos momentos vacíos, o que no tienen uso, se utilicen y se usen para estas entidades vecinales. A partir de ahí, hemos dicho en nuestra primera intervención, que durante este año valoraremos qué repercusión tienen estos recortes en las actividades indirectas que organizan las entidades vecinales. Sobretodo para aclararlo, porque en el discurso me había parecido que no estaba claro. Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, Sra. García, que diu, a veure, el nostre grup, la veritat, és que aquest aspecte el teníem bastant clar, tant clar, com que estem parlant que es redueix un 33%, o sigui, estem parlant d’això; estem parlant de que les associacions, que tenien 3.000€, en tindran 2.000€; això per tant, és una reducció d’un 33%, no és una reducció d’un 3%, o d’un 4%, o d’un 10%, no; és d’un 33%, estem parlant d’això. Estem dient que, si es reduïssin el 33% de moltes de les subvencions que també hi ha d’aquest estil a d’altres entitats o associacions, segurament estaríem posant tots el ‘grito en el cielo’; i si el moviment veïnal, en aquest cas, estigués amb molta més musculatura participativa, social, etcètera, del que té ara en aquests moments, també estaríem posant el ‘grito en el cielo’; però no és així, i, com que no és així, lamentablement, per això, se’ls hi redueix el 33%. I aquí, en aquest Ple, algú té que parlar en nom d’ells, per entendre’ns, i dient que això és una barbaritat, que no és just, que no és equitatiu, que no és el que correspon, per més que estiguem en una situació econòmica terrible, degut a les retallades del govern de la Generalitat de Catalunya, que m’agrada tornar-ho a recordar, a part, evidentment, d’altres raons, que també fan que estiguem en una situació econòmica molt complicada, també per la gestió evidentment pròpia, del propi Ajuntament. Hi intervé el regidor del grup municipal d’EpS, Sr. Moltó, que diu, bé, la situació, hi ha opinions diverses, però, la situació, hi ha situacions, que són objectives; situacions objectives: els centres cívics cada cop tenen un horari més reduït, els centres cívics, en els cap de setmana, alguns estan tancats, hi ha menys obertura, per tant, menys oportunitats de fer activitats per les pròpies associacions de veïns; situacions

186

objectives: és que hi ha associacions de veïns, i ho he viscut, concretament a la Creu Alta, que estaven esverats, ara fa un any, aproximadament, pel tema de les taxes que es volien cobrar, per activitats que organitzaven, algunes en petit grup; evidentment, que el monitor cobrava, i això es va resoldre de la manera que es va resoldre, que no està ben resolt; altres situacions que es donen: doncs que realment hi ha un descens de les subvencions a les entitats veïnals, i és on nosaltres no hi estem d’acord. Nosaltres pensem que hi ha una cosa clau, quan hi ha una ciutat, on suposadament governa l’esquerra, s’ha de notar; i, cóm s’ha de notar?, amb gestos; si en el mateix moment en què el Sr. Burgués parlava dels menjadors escolars, que havien necessitat que l’Ajuntament tingués una dotació de 100.000€ per cobrir el que no arribava, nosaltres pensem que aquest esforç es pot fer des de l’Ajuntament, també, sí, amb les associacions de veïns, que són part important del teixit social de la ciutat; no estem parlant d’accionistes d’una companyia, estem parlant de veïns i de veïnes, que viuen, que fan activitats, sense cobrar res molt cops, que necessiten tenir també subvenció per a les festes majors, que s’ha reduït. Estem parlant d’això, no parlem d’altres coses. Sotmès el dictamen a votació ordinària, és aprovat , amb 13 vots a favor, del grup municipal del PSC; 4 vots en contra, dels grup s municipals d’EpS i ICV; i 10 abstencions dels grups municipals de CiU, PP i EUiA . ( Recés )

187

C) PART DELIBERATIVA I DE CONTROL 7.-GRUPS MUNICIPALS 21.- Proposició del grup municipal d'ICV per donar solució a la situació dels habitatges de l'Illa 9 del sector de Sant Julià.

Atès que l'any 1990 l'Incasòl va procedir a la venda i lloguer dels habitatges de l'illa 9 del sector de Sant Julià, delimitada pels carrers Santiago Segura, Ronda de Collsalarca, Sallarés Castells i Marçal Ballús. Atès que la modalitat jurídica d’aleshores per aquests tipus de promocions era la de "privat d'us públic", modalitat legal que avui dia ha desaparegut. Atès que l’illa s’encabí en aquesta modalitat perquè existeix una zona comunitària oberta a tothom, que configura una zona de pas pels veïns i per les veïnes del barri. Atès que aquesta zona comunitària es troba completament deixada tant pel que fa a la neteja, com al manteniment i l’ajardinament, per part de l'Incasòl i l'Ajuntament, que s’acusen mútuament de ser els responsables únics.

Atès que l'aparcament subterrani d’un dels edificis tampoc no és d'ús exclusiu dels veïns i de les veïnes, sinó que són usuaris molts veïns de la zona.

Atès que malgrat això darrer, els problemes de manteniments i desperfectes de l'aparcament queden a responsabilitat dels veïns i de les veïnes dels blocs d'Adigsa, els quals pateixen per les conseqüències legals i de responsabilitat civil que comporta pels veïns, en cas que en les zones comunitàries o a l'aparcament hi hagués algun accident.

Atès que l’Incasòl argumenta que és l’Ajuntament qui ha de fer-se càrrec de les zones comunitàries i que l’Ajuntament es nega a recepcionar els edificis fins que l’Incasòl no dugui a terme treballs encara pendents. Atès que els veïns i les veïnes, a més, manifesten que l'IBI que tenen assignat per l'Ajuntament és de zona residencial (el que es tradueix en haver de pagar un promig de 300€ l’any, xifra molt més elevada que la dels habitatges de la mateixa zona de Sant Julià), tot i que la realitat és que la zona ni és residencial, ni l'Ajuntament hi destina recursos pel manteniment i la neteja, com sí fa a la resta d’edificis i de zones comunitàries del voltant. Atès que l'Incasòl encara és propietari d'un dels edificis, el qual està ocupat en règim de lloguer. Atès que, des de fa més de 15 anys, els veïns i les veïnes d’aquests habitatges han denunciat reiteradament aquesta problemàtica i han demanat a les dues administracions implicades que cerquin una solució.

188

Atès que ICV va conèixer la problemàtica de boca de representants de totes les escales de l’illa 9, tant dels edificis de propietat com de l'edifici de lloguer. Atès el malestar i la petició del conjunt de veïnes i veïns d'aquests edificis. Per tot això, el Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) proposa els següents: ACORDS Primer . Que el govern de Sabadell es comprometi a resoldre aquesta precària situació i que ho faci en un termini màxim de tres mesos. Segon . que el govern recuperi d’immediat les converses amb els veïns i les veïnes de Sant Julià, que van quedar aturades arrel del cas Mercuri, en el marc de la comissió de veïns i Ajuntament que es va crear en el seu moment. Tercer . Que el govern proposi durant el proper trimestre, un conveni a tres bandes entre l’Incasòl, l’Ajuntament de Sabadell i la comunitat de veïnes i de veïns, on quedin recollides les obligacions de cada part, atenent a la legislació vigent i a les servituds de pas que tenen tots els veïns de Sant Julià, que tenen accés directe i permanent a la zona "comunitària". Quart . Que el govern revisi l'ordenança municipal pel que fa a la qualificació de la zona residencial d'aquests habitatges, amb l'objectiu d'homologar l'IBI d'aquests amb d'altres habitatges de protecció oficial similars, de Sant Julià i de Sabadell. Cinquè . Que el govern reclami a l'Incasòl les millores o reformes que quedin pendents, per tal de formalitzar la recepció definitiva dels edificis. Sisè . que de la mateixa manera que al mes d'Octubre, el govern de Sabadell a petició dels veïns, va realitzar la neteja de la zona, i clavegueram i baixants, recuperi aquesta activitat indispensable per la salubritat del barri i torni a realitzar els serveis de neteja. Setè. que es traslladi aquests acords a l' Incasòl i als veïns i veïnes. ( En aquest punt, el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Manuel Bustos, es retira de la sessió, i ja no es reincorpora. ) Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, Sra. García, que diu, una salutació també als veïns de Sant Julià, que ens acompanyen; la moció que presentem, és d’aquelles mocions que ve molt de gust defensar i debatre, i és així, per una raó fonamental: parlarem d’un tema que afecta de manera directa a un barri de la ciutat, i als seus veïns i veïnes; és un tema concret, un problema específic, i amb propostes que poden millorar la situació real d’un nombre important de veïns. Aquesta part de la política, la de la concreció, és potser de les parts més gratificants; la moció, a l’haver començat a treballar-la l’estiu passat, la vam presentar, i donat que el govern ens va dir que començava a treballa-la, doncs la vam deixar un parell de mesos sobre la taula; es va començar, certament, a treballar, i es van fer un parell de reunions entre el govern i representants dels veïns; es va constituir una comissió, que és una de les propostes que vam fer, i tot va quedar aturat, degut a l’esclat del cas Mercuri.

189

Tot seguit, fa una setmanes, ens vam tornar a posar en contacte amb els veïns de Sant Julià, i hem ‘retomat’ el tema. De què estem parlant?, d’una manera molt sintètica, parlem de l’illa 9 del sector Sant Julià, delimitant amb Ronda Collsalarca; són vivendes públiques construïdes l’any 1990 per la Generalitat, per ADIGSA, i la seva promoció i venda la va fer l’INCASÒL. En la modalitat jurídica, s’estableix el que respecte a zones comunitàries privades d’ús públic; partint, diríem, d’aquest pecat original, que ha generat molts problemes, i que per sort, aquesta modalitat legal, avui ha desaparegut, però els problemes continuen; la zona comunitària, oberta a tothom, configura una zona de pas pels veïns i les veïnes del barri, però la neteja, el manteniment, i l’enjardinament, són, diríem, ‘tierra de nadie’, ni l’INCASÒL, ni l’Ajuntament, determinen qui ha de fer-se càrrec. I hi ha un problema encara més complex, que és l’aparcament subterrani d’un dels edificis; aquest aparcament no és d’ús exclusiu dels veïns, qualsevol de nosaltres podem ser usuaris d’aquest aparcament, però la responsabilitat, els problemes de desperfectes, i el cost afegit per l’IBI, ho abonen els veïns i veïnes dels blocs. Tenim doncs, un problema; no és exclusiu de Sant Julià, ja que hi ha altres zones de Sabadell que anirem també detectant, i que demanarem que es resolguin, però, en tot cas, avui parlem de Sant Julià. Aquesta pilota, que va passant-se entre la Generalitat, és a dir, l’INCASÒL, i l’Ajuntament, nosaltres pensem, des d’ICV, que ha de recollir-se, i que ha de deixar-se de passar d’una mà a l’altra; s’ha d’agafar el tema, abordar-lo, i donar-li solucions reals i concretes, per això, en aquesta moció, i ja hi passo directament, m’estalvio una part que tenia preparada, però per la qüestió, és veritat, del temps, i crec que ja queda prou explicat, i en tot cas, les propostes, sí que em permetran vostès, doncs, que les mencioni. Primer, que el govern de Sabadell es comprometi a resoldre aquesta precària situació, i que ho faci en un termini màxim de tres mesos; segon, que el govern recuperi d’immediat les converses amb els veïns i les veïnes de Sant Julià, que van quedar aturades, com ja he comentat abans; tercer, que el govern proposi, durant el proper trimestre, un conveni a tres bandes, entre l’INCASÒL, l’Ajuntament de Sabadell, i la comunitat de veïns i veïnes, on quedin recollides les obligacions de cada part, atenent a la legislació vigent i a les servituds de pas que tenen tots els veïns de Sant Julià, aquells que tenen accés directe i permanent a la zona comunitària. Quart, que el govern revisi l’ordenança municipal pel que fa a la qualificació de la zona residencial d’aquests habitatges, amb l’objectiu d’homologar l’IBI d’aquests veïns amb d’altres habitatges de protecció oficial similars, tant a Sant Julià com a Sabadell; cinquè, que el govern reclami a l’INCASÒL les millores o reformes que quedin pendents, per tal de formalitzar la recepció definitiva dels edificis; i, sisè, que de la mateixa manera que en el mes d’octubre, el govern de Sabadell, a petició dels veïns, i degut a les primeres converses que es van fer, va realitzar la neteja de la zona, i del clavegueram i d’eixams, que es recuperi aquesta activitat indispensable per a la salubritat del barri, i tornin a realitzar-se les neteges pels serveis de neteja; i, també, que es traslladin aquests acords a l’INCASÒL. Per tant, almenys en aquesta primera intervenció, ho deixo aquí, amb la voluntat d’intentar fer unes intervencions que no siguin massa llargues, a favor de tothom,

190

també dels veïns que ens acompanyen; i demano, per tot això, el vot favorable de tots els grups. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EUiA, Sra. Martínez, que diu, yo creo que el problema es tan evidente, lo llevamos arrastrando tantísimos años, lo sufren tantas familias, tantos vecinos del barrio de Sant Julià, que desde luego, contará, esta moción contará, con el apoyo y el soporte completo del grupo d’EUiA. No puedo añadir nada más a la explicación que ha dado la portavoz de ICV, puesto que es una evidencia; además, es un problema que venimos arrastrando en esta ciudad desde hace muchísimo tiempo, y arrastramos uno desde una manera burocrática, que somos incapaces de solucionar, pero quien más lo sufre son los vecinos, que son a quienes urge diariamente la solución a este problema. Por lo tanto, desde el grupo d’EUiA, la disposición para ayudar en lo que sea necesario, desde nuestro grupo, y también, desde nuestro representante en el Parlament de Catalunya, si fuera necesario, para ver como desbloqueamos esta situación. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, bé, doncs nosaltres compartim les propostes que facilitin la solució de problemes existents a la ciutat, i és prou evident que aquest n’és un, d’aquests problemes. És una situació que ha arribat a ser insuportable per als veïns i veïnes; no és una situació nova, és una situació de fa molt de temps, i el que sí que hem de dir, que no podem amagar la nostra sorpresa, és pel fet que aquesta moció la plantegi precisament una organització política que ha tingut la responsabilitat d’Habitatge a la Generalitat durant 7 anys; per tant, potser, ja s’hauria pogut actuar en aquest sentit fa temps, perquè es pogués solucionar. Però bé, en tot cas, fa molt de temps s’hauria hagut d’arribar a una solució amb l’INCASÒL, per tal de que, tants anys després d’haver construït els pisos, acabés de fer els deures, que executés les millores pendents, per poder fer la cessió dels espais comunitaris a l’Ajuntament, perquè l’Ajuntament fos qui assumís les tasques que li correspondran, de manteniment i de neteja, com a la resta d’edificis; en tot cas, el temps ha anat passant, és prou evident per tothom, i la situació és insostenible. Per tant, per part d’EpS ens sembla molt bé que es posi fil a l’agulla, estem d’acord amb totes les propostes que fa la moció, i esperem que es pugui trobar una solució, quan abans millor. El nostre vot serà favorable.

Hi intervé el regidor del grup municipal del PP, Sr. Gesa, que diu, molt breument; ens trobem davant d’una problemàtica, que malauradament, des del juny de l’any passat que es va plantejar fins ara, encara no s’ha pogut resoldre. No ens volem estendre molt en aquest posicionament, doncs la solució al que se’ns planteja es molt senzilla; el govern de la ciutat ha de comprometre’s, en la màxima celeritat, en la resolució d’aquesta situació, així com actuar d’interlocutor i de part, en la pròpia

191

proposició del conveni entre l’INCASÒL, el Consistori, i la Comunitat de Veïns. De la mateixa manera, des del nostre grup municipal lamentem que les discrepàncies entre l’Ajuntament i la Generalitat, i la incapacitat dels mateixos a posar-se d’acord, repercuteixi no només en problemes materials de manteniment i desperfectes, que queden a responsabilitat dels veïns, sinó en la pròpia butxaca dels mateixos. Per l’anterior, el PP recolzarà aquesta proposició, i així, als propis veïns, als que volem recordar, que restem a la seva disposició. Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Antoni Font, que diu, en relació amb aquest punt, el grup de CiU el considera d’interès, i per això hi votarem a favor, a la moció presentada pel grup d’ICV, tota vegada que pot ajudar a establir el diàleg entre les parts, a l’hora de resoldre la situació en què es troben els espais públics del sector nord de Sant Julià, tal com es descriu detalladament a l’exposició de motius d’aquesta moció. Veritablement, la situació dels espais privats d’ús públic, és complexa perquè no deixa clar a qui correspon el manteniment, i això és una causa important dels conflictes quan són espais comunitaris que, a més de ser utilitzats per ocupants dels edificis, també són fets servir de manera pública per terceres persones. És bo, doncs, poder debatre aquesta situació, i intentar que l’Ajuntament hi posi tot l’interès en una solució harmònica dels problemes existents; aquest diàleg no ha de servir per traslladar responsabilitats d’uns a altres d’aquest problema, tota vegada, que per la informació rebuda, sembla que aquest organisme, l’INCASÒL, ja va cedir els espais l’any 1997; si això va ser així, es obvi que avui dia cal resoldre el problema existent, però no té cap sentit que entrem en una baralla jurídica, amb algú que ja va lliurar aquests espais. Malgrat tot, nosaltres hi votarem favorablement. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Ayuso, que diu, vagi per endavant el vot favorable del PSC; estem en una situació que fa temps, fa mesos, que tenim sobre la taula; des de l’estiu fins avui, s’han, com ha dit la ponent, s’han dut a terme diverses reunions, entre els veïns i entre el govern de la ciutat, i fruit d’aquestes accions, s’han derivat, s’han materialitzat, algunes accions concretes, com ha comentat també, en quan a la jardineria, a la neteja, i demés. Es tracta d’una qüestió complexa, força complexa, i és per això que ha arribat fins al Ple municipal, que no és un instrument menor, per solucionar problemes dels nostres veïns i veïnes, però també els hi dic, que malgrat que aquesta situació sigui complexa, no depèn única i exclusivament d’una de les parts, ni tan sols, de dues parts; aquí, convé, diu la moció, és absolutament necessari, que hi hagi un punt de concertació, entre Ajuntament de Sabadell, evidentment els veïns, que són els principals actors i els principals interessats, i també amb l’INCASÒL, que és un dels elements que tenen gran part de la responsabilitat, de la corresponsabilitat, si m’ho permeten dir-ho així, d’aquesta manera, en la solució d’aquest problema. Per tant, ens semblen correctes, ens semblen oportuns, tots i cadascun dels punts que proposa la moció; i, manifestar, la màxima predisposició a continuar treballant per

192

arribar a una solució, ja que en definitiva, el que fa, és afectar a veïns i veïnes de la nostra ciutat. Hi intervé l’Alcalde, que diu, sí, doncs, a mode d’ampliar la informació, tan sols dir-los que tenim concertada, o a punt de concertar-se, reunió amb el conseller Santi Vila, per tal de repassar alguns temes de ciutat, i aquest en serà un dels que li traslladarem; i, certament, no és la primera vegada que a la Generalitat li hem traslladat aquesta situació. Ja es va fer en l’època del conseller Felip Puig, i ho vam fer durant el govern tripartit, i cal dir que en aquell moment, vam estar molt a prop, a través de la mediació del Sr. Miquel Bonilla, si no ho recordo malament, en aquell moment, com a President de l’INCASÒL, i, van ser els serveis jurídics de l’INCASÒL els qui ho van aturar, amb un argument, que a mi em semblava que no era del tot, diríem, o no jugava del tot, de cara a l’interès públic, en aquest cas, en interès dels veïns. Per tant, es refugiava, l’INCASÒL, dient que ells pagarien en funció dels habitatges que tenen, quan no estem parlant d’això; del que estem parlant, és d’un problema estructural d’origen, i per tant, no està en dubte el manteniment, el manteniment li correspon a l’Ajuntament, però el que demanem és que hi hagi una reparació en la part estructural, que s’hauria d’haver fet en origen, en el seu moment, per tal d’evitar una reparació que en aquests moments és més costosa, pel temps que porta, diríem, de permeabilitat, la plaça superior del pàrking. En tot cas, sàpiguen que en les properes setmanes, si més no, al marge de les relacions que tenen els serveis tècnics de l’Ajuntament amb l’INCASÒL, ho plantejarem dintre del seguit de temes que tenim pendents amb el Conseller de Territori. Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, Sra. García, que diu, bé, començo en tot cas, abans no ho he dit, i arrel de la intervenció de la portaveu de l’Entesa, crec que és pertinent dir-ho, començo, per agrair, per agrair moltíssim, als veïns de Sant Julià, que em van traslladar a l’estiu, i no ho sabia abans, si ho hagués sabut abans, doncs, potser, hauria actuat abans, però aquest estiu va ser quan els veïns de Sant Julià, em van traslladar aquest problema; m’ho van traslladar, ens ho van traslladar a nosaltres, doncs, no ho van traslladar a d’altres grups, podien haver-ho traslladat a altres grups; per tant, la primera qüestió és agrair als veïns de Sant Julià que fessin confiança en el trasllat del seu neguit i dels seus problemes. Quan vaig entrar en el tema vaig començar a saber; agraeixo també a l’Alcalde aquesta explicació que acaba de fer, perquè, evidentment, han passat molts anys, tants com que els habitatges són de l’any 1990, és a dir que, responsabilitats, com tinguéssim d’anar aquí ara a treure responsabilitats, doncs, a mi, m’agrada deixar les coses clares, i n’hi ha moltes, de responsabilitats, inclús d’anteriors governs, però, aquí no estem ara per parlar de quantes responsabilitats, i de qui, i si s’ho van deixar, i si ...; s’ha fet una explicació, que és la que a mi em van traslladar els meus antics companys, de que va quedar aturat des dels serveis jurídics de l’INCASÒL. Per tant, ara, el que compta, és que si tot el Consistori, per tant, tots els grups polítics, tots els grups municipals, estem d’acord en què aquest és un tema que l’hem d’abordar, i que hem de buscar solucions, això és amb el que ens hem de quedar, amb aquesta part positiva, no amb els retrets, ni amb les sornes de ningú, sinó amb la part positiva, de què ens posarem les piles, doncs, perquè això tiri endavant; aquesta

193

moció no és ja d’ICV, aquesta moció és de l’Ajuntament de Sabadell, i aquesta moció, per tant, és del govern, que té de tirar-la endavant. Agrair moltíssim a tots els grups, per tant, el suport, que han dit, i que donaran amb el seu vot, a la moció que hem presentat. Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanim itat; aprovació obtinguda en votació ordinària.

194

22.-Proposició del grup municipal de CiU per tal de racionalitzar les estructures de participació de la ciutat de Sabadell.

Des de ja fa temps, l’apropament de les decisions als ciutadans es considera que, amb

caràcter general, és la millor forma de gestionar les decisions en l’àmbit públic, fins el

punt que aquesta concepció ha esdevingut un principi, el principi de subsidiarietat.

Segons aquest principi cal donar preeminència a l’administració més propera enfront a

la més llunyana. No obstant això, també és cert que hi ha decisions que han de ser

preses tenint present una perspectiva més àmplia. Així, doncs, la situació òptima per

gestionar els recursos públics de la forma més eficient i eficaç és aquella capaç de

trobar l’equilibri entre ambdues tendències.

Per altra banda, en l’àmbit de ciutats grans com Sabadell, on hi viuen més de 200.000

habitants i que gestiona un pressupost superior a 150 milions d’euros, sembla

raonable, per raons de magnitud, aplicar també el principi de subsidiarietat dotant de

més contingut les unitats de participació de què ja s’ha dotat la nostra ciutat, com són

els districtes o el Consell de Ciutat. Aquesta opció és, fins i tot, obligatòria per a les

grans ciutats, com Barcelona.

Sabadell té vocació de gran ciutat i així ho ha manifestat en múltiples ocasions, i a més

a més, creant-se i dotant-se de serveis o d’institucions, com per exemple, el Consell de

Ciutat, propi d’aquestes grans ciutats com Barcelona. També s’ha dotat d’institucions

no obligatòries recollides a la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local de

Catalunya, com per exemple, la institució de la Sindicatura de Greuges.

Si realment creiem que la participació ciutadana i el fet d’aconseguir una administració

més propera als ciutadans són valors importants en la nostra concepció democràtica

participativa, cal donar un pas endavant. Cal reforçar estructures existents com els

Consells de Districte i el Consell de Ciutat.

Per una altra banda, Sabadell disposa de més d’onze òrgans de participació sectorial

sense personalitat jurídica, com són el Consell de Solidaritat i Cooperació, el Consell

Assessor de l’Habitatge, el Consell de les Persones amb Disminució, el Consell de la

Gent Gran, el Consell de Salut, el Consell d’Igualtat Dona-Home, el Consell Municipal

de l’Esport, el Consell Municipal de Comerç i Consum, entre d’altres. Des del nostre

Grup Municipal creiem que cal racionalitzar aquests òrgans i per fer-ho efectius s’han

195

d’analitzar els consells existents i fer que siguin més útils i profitosos pel conjunt de la

ciutat.

Per tot això, el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple l’adopció dels

següents

ACORDS

PRIMER.- Que l’Ajuntament de Sabadell treballi per aconseguir una administració més

propera, eficient i eficaç, potenciant els Consells de Districte de la ciutat, per tal de

convertir-los en òrgans de gestió desconcentrada. Per tal de fer-ho efectiu, aquests,

hauran de gestionar un percentatge dels recursos pressupostaris de la Corporació, en

la línia del que preveu l’article 128 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local.

SEGON.- Potenciar el Consell de Ciutat per tal que sigui un veritable òrgan d’informe,

estudi i proposta en matèria de desenvolupament local, planificació estratègica de la

ciutat i grans projectes urbans, la funció i procés de designació del qual seran els que

determini el Ple de l’Ajuntament de Sabadell, de forma que el Consell emeti els

corresponents estudis i propostes en el moment en que s’estiguin perfilant aquestes

decisions.

TERCER.- Analitzar el funcionament i els resultats de la gestió dels diferents Consells

sectorials de la ciutat que actualment existeixen per tal de valorar el seu funcionament

a fi de fer més racionals i efectius aquests òrgans de participació.

QUART.- Que les anteriors previsions entrin en funcionament al 2014.

Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Rossinyol, que diu, bé, sí, queda sobre la taula, bàsicament perquè aquest dijous hi ha una reunió per parlar precisament d’això, i probablement pugui servir per acotar el mandat del Ple en aquesta comissió, per veure quin és l’abast què ha de tenir, i demés, i crec que serà un bon moment, per fer aquest acotament; per això, la deixem sobre la taula. La proposició es deixa sobre la taula.

196

23.-Proposició del grup municipal d'ICV per preveni r els desnonaments de la residència habitual.

Atès que la crisi econòmica i financera ha afectat desproporcionadament a les persones més pobres i vulnerables, que van ser les últimes en ingressar als mercats hipotecaris i les primeres en patir les conseqüències d’aquesta.

Atès que, segons l’Informe de la Relatora Especial sobre habitatge digne, Raquel Rolnik (Nacions Unides A/67/286 Assemblea General), de data 10 d’agost de 2012 “A Espanya s’han executat més de 350.000 hipoteques des de l’any 2007, i a l’any 2011 es van produir aproximadament 212 execucions i 159 desallotjaments al dia. Algunes investigacions recents indiquen que la major part (el 70%) dels impagaments registrats a Espanya tenen relació amb l’atur i que el 35% de les propietats executades pertanyen a immigrants”. Atès que l’informe recent del Consell General del Poder Judicial anomenat “efectos de la crisis en los órganos judiciales” recull que en el primer semestre de l’any 2012 s’han iniciat més de 50.000 processos d’execució hipotecària, que seran 100.000 al finalitzar l’any, amb la qual cosa, se superaran les 400.000 execucions hipotecàries des de l’esclat de la crisi. Atès que el comportament antisocial de les entitats bancàries i una legislació no ajustada a un context de crisi intensa i perllongada en el temps, han provocat una situació d’alarma social, que ha estat reconeguda pels diversos agents. Atès que, en aquest sentit, l’Asociación Española de Banca reconeix en un comunicat públic del passat 12 de novembre, l’alarma social generada pels desnonaments i exposa el compromís de les entitats membres d’aquesta Associació de paralitzar els llançaments hipotecaris en els propers 2 anys en aquells supòsits en que concorrin circumstàncies d’extrema necessitat. Atès que el Sindicat Unificat de Policia (SUP), sindicat policial majoritari a l’estat, ha expressat que donarà suport jurídic als policies que es neguin a participar en llançaments hipotecaris. Atès que el President del Consell General del Poder Judicial ha manifestat que els jutges poden actuar per a suspendre, paralitzar, modificar o adaptar la decisió judicial al cas concret, emparant-se tant en normatives comunitàries com en principis constitucionals i de dret contractual, màxim quan es tracta de situacions de veritable crispació o d’atemptat a un dret fonamental com és el de l’habitatge. Atès que l’Associació Professional de la Magistratura afirmava recentment que “les entitats bancàries han convertit els Tribunals en les seves oficines recaptatòries” i que “es tracta d’una situació preocupant i molt dolorosa. Un drama social”. Atès que, el president del Govern de l’estat ha reconegut el caràcter extraordinari de la situació social generada pels procediments d’execució hipotecària i ha manifestat que “estamos viendo cosas terribles, inhumanas”. No obstant la resposta oferta, en un primer moment, el Reial Decret Llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, que regula el Codi de Bones Pràctiques, de caràcter voluntari per les entitats bancàries, ha estat un rotund fracàs. I en un segon moment, el Reial Decret Llei 27/2012, de 15 de novembre, de mesures urgents per reforçar la protecció dels deutors hipotecaris, resulta del tot insuficient. Aquest Reial Decret Llei no aborda la solució del problema, no dóna resposta a les preguntes i demandes entorn a la retroactivitat, el fons social d’habitatge i quants i com es crearan; i es limita

197

a suspendre els llançaments sobre habitatges habituals dels col·lectius que considera especialment vulnerables durant el termini de 2 anys, segons una sarcàstica Exposició de Motius que motiva la suspensió referint-se en els afectats/des “ con la confianza de que, a la finalización de este período, habrán superado la situación de dificultad en que se puedan encontrar en el momento actual”. Denunciem que el Govern de l’Estat encara no és conscient de la profunditat i complexitat de la crisi econòmica, la qual requereix de mesures legislatives excepcionals de reforma estructural per l’assoliment d’una veritable justícia social, i no una mera suspensió dels llançaments hipotecaris al que es pot acollir a la pràctica una petita part dels afectats/des. Segons aquest Reial Decret, per exemple, no és col·lectiu especialment vulnerable una unitat familiar monoparental que percebi el salari mínim i tingui al seu càrrec amb un únic fill/a de 4 anys d’edat. Col·lectius especialment vulnerables són totes aquelles persones que no poden cancel·lar els deutes amb les entitats bancàries mitjançant la dació en pagament, de forma que puguin refer les seves vides en plenitud de drets civils. Les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca i diferents entitats socials han denunciat reiteradament que els procediments d’execució hipotecària massius deixen a les persones en una absoluta indefensió, el que comporta una violació sistemàtica dels drets humans, contravenint molt especialment el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, ratificat per l’Estat Espanyol. L’Advocada General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en les conclusions presentades el 8 de novembre de 2012, arran d’una decisió prejudicial sol.licitada per un Jutjat Mercantil de Barcelona, expressa que la normativa espanyola sobre execucions hipotecàries vulnera la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d’abril de 1993, sobre clàusules abusives en els contractes celebrats entre consumidors. La Directiva empara a què l’òrgan judicial suspengui el procediment executiu fins que no s’hagi verificat el caràcter abusiu d’una clàusula contractual, d’aquesta forma s’evita que el consumidor perdi l’habitatge i per tant, que no se li ocasioni un dany de difícil reparació posterior. Els Ajuntaments, com a Administració més propera als ciutadans i les ciutadanes no poden restar indiferents a la injustícia social derivada de la insuficiència de mecanismes legals eficaços provinents de l’Estat i de la pràctica abusiva de les entitats bancàries. Per aquest motiu el grup municipal d’ICV, atenent als motius exposats, presenta al Ple Municipal l’adopció dels següents acords:

ACORDS

PRIMER.- Instar el Govern de l’Estat a una suspensió dels desnonaments de la residència habitual al que es puguin acollir tots els col·lectius veritablement vulnerables. SEGON.- Instar el Govern de l’Estat a què aquesta suspensió es mantingui fins que no es promulgui una nova normativa hipotecària, d’enjudiciament civil, adaptada a la Directives de la Unió Europea en defensa dels consumidors, i de regulació del sobreendeutament de les persones físiques, que contempli entres les mesures, la dació en pagament com una forma d’extingir els deutes amb les entitats bancàries, la possibilitat de permanència del deutor en el domicili del litigi sota una fórmula de lloguer social. TERCER.- Fins que no es decreti la suspensió descrita, l’Ajuntament pren les següents accions:

198

- Sol·licitar al Jutge Degà del partit judicial que faci arribar mensualment als Serveis Socials Municipals una relació dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llançament de les persones demandades - Assessorar als afectats/des pels processos d’execució hipotecària en l’Oficina Municipal d’Habitatge i/o Oficina d’Atenció al Consumidor. - Deixar d’operar amb aquelles entitats bancàries que promoguin desnonaments de la residència habitual de persones empadronades en aquest municipi. Aquest cessament d’operacions es realitzarà de forma immediata per aquells productes bancaris no subjectes a cap tipus de penalització per rescissió contractual. - Ordenar la guàrdia urbana a què deixi de prestar suport a la policia judicial en el llançament de les persones empadronades de la seva residència habitual. - Que el govern de Sabadell presenti, dins el termini màxim de dos mesos, una valoració d’aquests punts i d’altres mesures que hagi acordat amb la PAHC de Sabadell, a la informativa corresponent. QUART.- Impulsar les mesures necessàries per tal que el futur banc dolent (Sareb) destini com a mínim el 50% dels habitatges que adquireixi a lloguer social, administrat pels ajuntaments. CINQUÈ.- Instar el Govern de la Generalitat a la posada en marxa, de forma urgent, d’un Programa d’atenció a les persones desnonades que implementi un programa de mesures, coordinades amb el món local, de seguiment a les persones i/o famílies en situació de desnonament, garantint el seu reallotjament en nous habitatges en règim de lloguer assequible, així com d’ampliació dels recursos per donar suport i assistència jurídica i financera a les famílies i/o persones que estan en situació de risc de perdre el seu habitatge per deute hipotecari, mitjançant el Servei Públic d’Atenció a les Persones que pateixen aquesta situació SISÈ.- Instar el Govern de la Generalitat a establir un marc estable de coordinació amb les administracions locals que en aquests moments estan assumint l’impacte socioeconòmic dels processos de desnonament de famílies a les nostres ciutats. SETÈ.- Notificar aquests acords a la Delegada del govern de l'Estat a Catalunya, al President del Congrés de Diputats, al Jutge Degà del partit judicial, a la Generalitat de Catalunya, a la Conselleria d'Interior, als grups parlamentaris del parlament de Catalunya, als responsables de la policia local, i als directors i directores de les oficines d’entitats bancàries al terme municipal de Sabadell.

Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, Sra. García, que diu, bé, aquesta moció la vàrem deixar també sobre la taula, en el Ple passat, i ho vam fer perquè sabíem que el Govern i la PAHC estaven pendents d’una reunió, i llavors, volíem esperar, i així ho vam acordar també amb ells, per esperar el desenvolupament d’aquesta reunió, per afegir, o modificar, qualsevol punt de la moció, que fos pertinent. Per aquesta raó, avui ja podem defensar aquesta moció, perquè sabem que aquesta reunió, en tot cas, es va fer, i va donar pel que va donar, i hem incorporat algunes de les qüestions. En primer lloc, dir que hem afegit, per tant, alguns punts, en la part proposativa de la moció, i, en la part expositiva, no hem canviat pràcticament res, però podríem haver-ho fet, donat que, lamentablement, el problema dels desnonaments és de total actualitat.

199

Han passat coses, en les darreres setmanes, i han passat coses avui mateix, al Congrés dels Diputats, i per tant, en tot cas, ressaltar les novetats següents: contra tot pronòstic, el Congrés va admetre a tràmit l’ILP sobre la dació en pagament, presentada per la PAHC, l’admissió a tràmit parlamentari de les signatures presentades per la Comissió Promotora, formada per diverses entitats i sindicats. En el mes de març vàrem tenir la bona notícia de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea, on es reconeix els abusos de la legislació espanyola amb matèria hipotecària, al negar als consumidors el dret a una tutela judicial efectiva i a defensar-se davant les clàusules abusives dels contractes hipotecaris. I, avui, lamentablement, tenim una mala notícia; el PP ha presentat una iniciativa legislativa, com a contraproposta a l’ILP de la Plataforma Promotora, la qual ha tingut el rebuig de la majoria de partits, i per suposat, de la Plataforma; en paraules d’Ada Colau, l’actitud del PP portarà a Espanya al caos social, econòmic i judicial. En aquest context, presentem una moció que insta, per una part, en alguns aspectes, a l’Estat, al govern de la Generalitat, i també, al govern de Sabadell; és una moció amb una llarga llista, amb molts punts, de propostes; sé que per a vostès, en tot cas, la lectura dels mateixos serà una mica feixuc, però en tot cas, sí que voldria ressaltar, almenys, alguns dels més importants, però no per això deixen de tenir importància la resta de punts. El primer que nosaltres proposem en aquesta moció és instar al govern de l’Estat a una suspensió dels desnonaments de la residència habitual, al que es puguin acollir tots els col·lectius veritablement vulnerables, és a dir, que el que estem dient, és que per una part hi ha tots uns processos, també parlamentaris i participatius, que estan en marxa, però això serà lent, lamentablement, per tant, mentrestant, nosaltres creiem que s’ha d’instar al govern de l’Estat a la suspensió dels desnonaments. També instar al govern de l’Estat a que aquesta suspensió es mantingui fins que no es promogui, o promulgui, una nova normativa hipotecària d’enjudiciament civil, adaptada precisament a la directiva de la Unió Europea, com abans comentava. També plantegem que fins que no es decreti la suspensió descrita, l’Ajuntament prengui tota una sèrie d’accions, com sol·licitar al jutge degà del Partit Judicial que faci arribar mensualment als serveis socials municipals, com ja en alguns llocs, en alguns municipis, s’està fent, que faci arribar la relació dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llençament de les persones demandades, o assessorar als afectats dels processos d’execució hipotecària, dins de l’Oficina d’Atenció al Consumidor, o deixar d’operar, es un punt important, amb aquelles entitats bancàries que promoguin desnonaments de la residència habitual de persones empadronades en aquest municipi. O, ordenar a la Guàrdia Urbana que deixi de prestar suport a la Policia Judicial en el llançament de les persones empadronades en la seva residència habitual; i, que el govern de Sabadell presenti, dins d’un termini màxim de dos mesos, una valoració d’aquests punts i d’altres mesures que hagi acordat amb la PAHC de Sabadell, en la comissió informativa corresponent. També plantegem impulsar les mesures necessàries per tal que el futur ‘banc dolent’ destini com a mínim el 50% dels habitatges que adquireixi, a lloguer social, administrat pels ajuntaments.

200

Hem incorporat també unes propostes, que ens han fet arribar el grup del PSC, que són la cinquena i la sisena, i que és instar al govern de Generalitat a la posada en marxa de forma urgent d’un programa d’atenció a les persones desnonades, que implementi un programa de mesures coordinades amb el món local, de seguiment a les persones i famílies en situació de desnonament, garantint el seu reallotjament en nous habitatges en règim de lloguer assequible, així com d’ampliació de recursos, per donar suport a l’assistència jurídica i financera a les famílies i persones que estan en situació de risc de perdre el seu habitatge per deute hipotecari; tot això, mitjançant el servei públic d’atenció a les persones que pateixen aquesta situació. I, el sisè, que és instar al govern de la Generalitat a establir un marc estable de coordinació amb les administracions locals, que en aquests moments estan assumint l’impacte socio-econòmic dels processos de desnonament de famílies de la nostra ciutat. En definitiva, sobre els desnonaments, hem treballat, crec que força, per part dels grups de l’oposició, en més d’una ocasió, amb algunes propostes conjuntes, per part del govern, també, amb les propostes que ha anat gestionant, i en tot cas, acordant amb la Plataforma, però que aquest és un tema, per desgràcia, com ho parlàvem, que sembla que no té una data de caducitat, o que, després del que ha passat avui en el Congrés dels Diputats, no apunta a que tingui una solució més o menys consensuada, ràpida i efectiva. Per tant, és un tema que tornarà; estic segura que, lamentablement, no serà l’última vegada que en parlarem, de desnonaments, en aquest Ple, però que nosaltres, com ICV, hem pensat que era oportú, necessari i convenient, tornar a parlar-ne, portar aquestes propostes, i en tot cas, continuar treballant, i avançant, des de la institució, en el treball que puguem fer. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EUiA, Sra. Martínez, que diu, miren, EUiA no es sospechosa de ambigüedad cuando se tocan temas como éste; tenemos una posición, producto de una convicción firme y de un conocimiento muy cercano del problema, por lo tanto, nuestra postura es, y será, previsible, siempre que se traigan mociones que tienen que ver con el drama de los desahucios. En el Pleno de mayo del 2012, hace ahora casi un año, EUiA presentó una moción con un texto muy parecido al que hoy presentamos; nosotros pedíamos que se declarara a Sabadell libre de desahucios; en aquel Pleno, no contó esa moción con el voto favorable de la mayoría de este Consistorio; no contó, porque además, se esgrimió el argumento de que mociones de ese tipo se tenían de traer con el consenso y el acuerdo de todo el mundo; yo espero que esta moción tenga, y reciba, el consenso y el acuerdo de todo el mundo, incluida la PAHC. El nuestro lo tendrá, nuestro voto favorable sí que estará en esta moción. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, bé, hi ha a l’Ajuntament diversos antecedents de mocions que fan referència a les situacions de desnonaments, o a la dació en pagament. No em vull estendre, però sí que voldria destacar en aquest sentit que a l’octubre de 2011, el Ple va aprovar per majoria una moció proposada inicialment per l’Entesa, però que finalment va ser presentada conjuntament per quatre grups municipals, que incorporava tot un seguit de mesures de competència municipal, al voltant dels

201

desnonaments, després de, també, parlar, i interactuar, amb la PAHC; considerem que llavors, aquest, va ser un bon acord. Ara, el que tocaria fer, ara en aquest moment, i això ja ho havíem reclamat al govern abans de l’esclat del cas Mercuri, seria un balanç rigorós del compliment de la moció i, sobretot, un replantejament a fons del Pla d’Habitatge, i del paper que ha de jugar VIMUSA en un futur. En qualsevol cas, nosaltres votarem a favor d’aquesta moció, perquè va més enllà dels acords que es van aprovar en aquell moment, perquè estem d’acord en anar aplicant noves accions i noves polítiques per evitar desnonaments, i perquè creiem que cal buscar solucions també per a les persones desnonades, i no només intentar evitar desnonaments, sinó que quan aquests no es poden evitar, també tenim una responsabilitat. Sobre la moció que es presenta, volem destacar dos elements; estem d’acord amb tots els punts, però volem destacar dos elements que no volem quedin diluïts, que seria, en primer lloc, la petició de que l’Ajuntament deixi d’operar amb les entitats bancàries que promoguin desnonaments a la ciutat, una petició que confiem que si la moció s’aprova, es dugui a la pràctica de manera immediata. I, en segon lloc, la referència als habitatges del SAREB, un tema en el que també les Candidatures Alternatives del Vallès hi estem treballant, ho estem impulsant, i que també s’han presentat mocions en alguns altres municipis. Igualment, independentment dels acords que avui es prenguin, continuem esperant un balanç de la situació actual, i un replantejament de les polítiques d’habitatge. Hi intervé el regidor del grup municipal del PP, Sr. Gesa, que diu, ja al novembre del passat any, el Govern central va impulsar un Reial Decret, el 27/2012, de mesures urgents, per a reforçar la protecció als deutors hipotecaris, que posteriorment passà a tramitar-se com a Projecte de Llei per tal de que tots els grups parlamentaris amb representació al Congrés, poguessin proposar aportacions per tal de proporcionar una solució al problema dels desnonaments. Cal recordar que aquestes esmenes ja han estat registrades, i es troba en fase de ponència en Comissió. Posteriorment, el 12 de febrer, s’aprovà pel Ple la presa en consideració de la Proposició de Llei de l’Iniciativa Legislativa Popular de la regulació de la dació en pagament, de paralització dels desnonaments, i de lloguer social. Per tant, actualment, es troben en la Cambra dues iniciatives legislatives sobre desnonaments. En relació amb la dació en pagament, es proposa incrementar els percentatges d’adjudicació del bé, quan la subhasta finalitzi sense cap postor, si es tractés de la vivenda habitual del deutor, l’adjudicació es faria per un import igual al 70% del valor pel qual el bé hagués sortit a subhasta; en un 60%, si la quantitat que es degui per tots els conceptes fos inferior al 70%; i, en un 50%, si no es tractés de la vivenda habitual.

202

En matèria de dació, també es preveu una quitança per pagament anticipat; pels executats amb deutes pendents, s’estén la protecció del Reial Decret 6/2012, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos; als avaladors, s’amplia la cobertura del Codi de Bones Pràctiques Hipotecàries; i, es facilita la dació en pagament dels habitatges de protecció oficial. En relació amb la paralització de desnonaments, i lloguer social, es proposa limitar els interessos de demora, s’incorpora la sentència del Tribunal Superior de Justícia, s’amplia d’1 a 3 mesos l’ impagament de la hipoteca per a que es posi en marxa l’execució, o es promou amb el sector financer la constitució d’un Fons Social de Vivendes, propietat d’entitats de crèdit. Per últim, i en relació amb l’efecte retroactiu, es proposa aplicar retroactivament les limitacions als interessos de demora, s’incrementa la independència de les taxadores, i s’estén la legislació sobre hipoteques inverses. En definitiva, i després d’aquesta allau de mesures reals que ha emprès el Govern, ens toca fer una valoració política. Totes les mesures anteriors esmentades són les que el Govern del PP està legislant, convertint-se d’aquesta manera en el primer partit polític en el Govern que ha donat passos endavant en la protecció dels deutors hipotecaris. Ens preguntem però, algunes formacions polítiques que ara actuen, diguéssim, com a abanderats de la causa, on eren l’any 2007, quan es va portar a terme la reforma de la Llei Hipotecària? Saben vostès que aquesta reforma eliminà els controls preventius que portaven a terme els Registradors de la Propietat sobre les diverses clàusules abusives de contractes hipotecaris. És més, saben que el pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a diferència del que alguns volen fer creure, no es deu a la figura de la dació en pagament, sinó precisament a la insuficient protecció del consumidor davant d’aquestes clàusules abusives. Només l’any 2011, quan el Govern no era del PP, es van produir més de 78.000 desnonaments a Espanya, i això sí, sense que en cap moment hi hagués cap tipus de protesta. Tots sabem que aquesta qüestió està en tramitació parlamentària, tramitació que permet a cada grup polític amb representació al Congrés, presentar esmenes al propi projecte de Llei. Així mateix, considerem que fins que no disposem d’un document final, tota especulació serà precoç i el debat estèril. Per finalitzar, volem condemnar les formes de reivindicació que estan duent a terme certs col·lectius, cal recalcar, amb l’ajut de certes formacions polítiques; no cal anar més lluny, que avui, les que s’han produït a les nostres, a les seus, del PP, i en especial a la seu del PP de Sabadell; o, els ‘hashtag’ que podem veure en les reds socials, amb eslògans com ‘que la por canviï de bàndol’, ... exercici, suposo, exemplar, de democràcia.

203

Abans d’acabar, cal recordar dues coses, i és que el fi mai justifica els mitjans, i que el dret a manifestar-se no és un dret il·limitat, més quan, en l’exercici d’aquest, s’acaben envaint els drets dels altres; o, què serà el següent?, atacar la vivenda d’un jutge, quan la sentència no ens agradi? Per tot l’anterior, el nostre grup s’abstindrà en aquesta moció. Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Beltran, que diu, som molt conscients de la gravetat de la situació en què ens trobem, en la que es troben moltíssimes famílies, degut a l’actual crisi financera i econòmica, i que en bastants casos, es viuen situacions més que dramàtiques, des del punt de vista familiar, personal, i social. En èpoques de fortes crisis, econòmica, i també financera, com en la que ens trobem en aquests moments, la pèrdua de la feina, o bé la reducció dels ingressos, fa que moltes famílies siguin vulnerables, i que aquest fet provoqui un allau de desnonaments i alarma social; no fa falta recordar, els informes que ens recorden la quantitat d’hipoteques executades. Tots aquests fets dramàtics, ocasionats pels desnonaments, ens han fet veure que cal reformar i millorar l’actual llei hipotecaria, que ha quedat palès que l’actual normativa no la resol; i, com, de la mateixa manera, som conscients de que s’han de prendre totes les mesures possibles per tal de disminuir al màxim les incidències ocasionades pels desnonaments. El nostre grup ha valorat la realitat actual, i pensem que són vàlids aquests acords, deixant al marge alguna discrepància o algun matís que pugui haver en algun punt; i, haig de dir, que valorem els esforços que es fan des de la Generalitat en aquest tema, a pesar de la dura actualitat, i que, en conjunt, sigui el principi, per aglutinar voluntats, per aconseguir una nova llei hipotecària, molt més justa, i que pugui donar resposta a moltes i variades situacions. I és per aquests motius, que el grup de CiU, donarà suport a aquesta moció. Hi intervé la regidora del grup municipal del PSC, Sra. Farrés, que diu, vagi per endavant que des del grup municipal del PSC, com no pot ser d’una altra manera, i com hem anat fent, doncs, també, amb les últimes mocions, també donarem suport, a aquesta moció. Per una banda, primer, perquè les polítiques d’habitatge han sigut sempre una prioritat pel PSC, no d’ara, ja també amb l’anterior Alcalde, i també amb anteriors governs, doncs estan en el nostre ADN polític aquestes polítiques d’habitatge, i, mostra d’això, és que, de fet, actualment, Sabadell és una de les ciutats capdavanteres en polítiques d’habitatge protegit, situant-nos doncs, com els hi deia, en una ciutat capdavantera, tant a nivell català, com a nivell espanyol, i aquesta continua sent, evidentment, la línia de l’actual govern, i de l’actual Alcalde, que com vostès recordaran, en el seu discurs inaugural, va marcar les polítiques d’habitatge com una de les prioritats al parlar de la nostra acció política, i com no, doncs, també per donar resposta als problemes de cohesió social que estan vivint els nostres ciutadans al ser privats d’aquest dret, i que són fruit d’una crisi que nosaltres tenim molt clar que ells no han provocat, però, en canvi, sí que l’estan patint.

204

Per això, les polítiques d’habitatge, conjuntament amb les polítiques socials, són les nostres prioritats, i ho són avui més que mai. Creiem que cal reaccionar d’una forma contundent i immediata, garantint que les conseqüències de la crisi, com els hi deia, no recaiguin sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari, que en aquest cas, són les famílies; són indispensables polítiques que atorguin garanties reals pels afectats per una situació d’insolvència de forma immediata, i també en el futur, per tal que no hi hagi cap llar sense família, ni cap família sense llar. Les mesures adoptades fins avui creiem que són insuficients, per resoldre i pal·liar les situacions dels deutors hipotecaris, i per tant, també, les mesures aplicades fins avui, creiem que són absolutament tímides en aquest camp. En un estat social i democràtic, de dret, és inadmissible que totes les conseqüències de la crisi, com els hi deia, recaiguin sobre la part més vulnerable, mentre que les entitats financeres, en bona mesura també responsables d’aquesta crisi, rebin ajudes milionàries de diners públics, sense assumir cap responsabilitat, a l’hora que continuen generant importants beneficis anuals. Malgrat tractar-se, com ja s’ha comentat aquí, d’una normativa de competència estatal, els seus dramàtics efectes es concreten bàsicament en l’àmbit municipal, atès que som molts ajuntaments on s’adrecen majoritàriament les persones afectades en busca d’ajuda. Els ajuntaments en resultem doblement perjudicats, per una banda es vulneren els drets fonamentals dels nostres ciutadans i ciutadanes, i per una altra banda, rebem totes les peticions d’ajuda de famílies empobrides, en un context de plena crisi econòmica, quan els recursos són cada cop més escassos. Per això, com bé deia també la ponent de la moció, hem incorporat alguns elements doncs, de millora; per una banda, impulsar les mesures per tal que el futur banc dolent, el SAREB, pugui destinar el 50% dels habitatges a lloguer social, administrat pels ajuntaments; també hem volgut implicar a la Generalitat de Catalunya, perquè, de forma urgent, faci un programa d’atenció a les persones desnonades, i, si em permeten fer un parèntesi en aquest tema, l’objectiu que tenim no és que la gent deixi de pagar, sinó fer que la gent pugui pagar, i perquè aquestes solucions siguin reals, la Generalitat també hi juga un paper fonamental, en temes com la renda mínima, el PIRMI, ajut que saben vostès, que ja ho he explicat altres vegades en aquest Ple, doncs, pel tal que la gent pugui tenir uns ingressos mínims, i que pugui fer front a necessitats bàsiques, com són l’habitatge, i com són la subsistència. Entenem que no pot ser tenir un escenari on les polítiques d’austeritat del govern, tant de la Generalitat, com del govern de l’Estat, aquestes polítiques severes, austeres, i de retallades, com és per exemple, també, la reforma laboral, només fan que crear més aturats, més insolvents, i més desnonats, i per tant, entenem que a aquests elements, cal posar-hi fre. Només, finalment, i per acabar, com ja els he informat, en la comissió informativa corresponent, i per tant, n’estan informats, tan l’oposició com també la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, el govern està treballant, per una banda, tornant a reprendre tots els contactes amb els bancs, per tal de poder veure quins són els habitatges que posen sobre la taula, i per tant, donar compliment a algun dels punts de la moció, als qual la ponent feia referència.

205

I també, en treballar un pla de mesures perquè no volem defugir d’aplicar accions, les que puguem, des de l’Ajuntament, i que esperem poder presentar entre finals d’aquest mes i principis del mes que ve, i que demostrin que malgrat tot, des dels ajuntaments no hi tenim la competència, no tenim els recursos, i no tenim els efectius, i per tant, no tenim la solució definitiva. Aquest govern posarà però tot el que estigui a la seva mà per poder contribuir a que cap família, com els hi deia abans, estigui sense llar; ni cap llar sense família. Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, Sra. García, que diu, bé, podria argumentar el que realment, el Reial Decret Llei, el 27/2012, de 15 de novembre, a les nostres conclusions, no les nostres, les que fa la PAHC, i per tant, doncs, el profund desacord que hi ha en part de l’argumentari que ha fet el Sr. Gesa, el portaveu del PP. Però, no entraré, malgrat és una pàgina sencera el que podria argumentar sobre aquest Decret, perquè crec que hi ha hagut un consens, hi ha hagut per tant doncs una clara voluntat política de que aquesta moció surti aprovada per majoria, i això també és el que ha de prevaldre. Per tant, doncs, agrair a tots els grups que sigui així, i desitjar, evidentment, doncs, que triguem ara una mica de temps en tornar a parlar dels desnonaments. Però, sens dubte, si cal tornar a parlar, perquè encara s’agreugi més, perquè hi hagi més mesures a fer, a nivell local, o perquè hi hagi més pressions que tinguem de fer a nivell de la Generalitat, i a nivell del govern de l’Estat, doncs tant nosaltres com qualsevol altre grup que aporti una altra proposta, evidentment també tindrà el nostre suport, perquè aquest és un dels problemes i dels drames més grans que tenim en aquest moment, i que pot fer esclatar la cohesió social a Sabadell, i al conjunt del país. Sotmesa la proposició a votació, és aprovada , amb 23 vots a favor, dels grups municipals del PSC, CiU, EpS, ICV i EUiA; i 3 abst encions del grup municipal del PP.

206

24.- Proposició del grup municipal d'EpS a favor de desafectar les reserves de sòl de l'Autovia Orbital de Barcelona (Quart Cin turó) del planejament general.

El denominat Cierre de la Autovia Orbital de Barcelona, conegut com a Quart Cinturó, és un projecte d’autovia entre Abrera i Granollers impulsat pel Ministeri de Fomento, per duplicar la xarxa viaria bàsica existent de la Regió Metropolitana de Barcelona. Concebuda fa 50 anys, aquesta obra respon a un model dessarrollista que basava el creixement econòmic únicament en inversions públiques en infraestructures viàries, consolidant la dispersió territorial i menystenint els impactes ambientals.

Al seu pas pel terme de Sabadell, el traçat de l’Autovia Orbital afecta plenament espais naturals amb uns valors ambientals, culturals i paisatgístics molt elevats. Els boscos, conreus i torrents de Ca n’Argeleguet, Ca n’Ustrell, Sant Julià, Colobrers, Can Moragues, Togores, Can Vilar i Riu Tort quedarien totalment destruïts i fragmentats. També afectaria els espais naturals més ben conservats del Vallès, com l’Espai Agroforestal de Llevant i el Parc Agrícola del Vallès.

La riquesa natural i els valors d’aquests espais va quedar reflectida en el Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell, que els defineix els espais lliures periurbans com a sistemes i els qualifica com a zones de valor agrari; de valor forestal i de valor ecològic-paisatgístic, per tal de potenciar la continuïtat i la millora de les condicions naturals d’aquests sòls, els seus valors mediambientals i la seva funció d’espais oberts a l’entorn de la ciutat.

D’altra banda, formen part de l’anomenat Parc Agrari de Sabadell. Una aposta a favor d’augmentar el valor d’aquest territori amb una producció agrària i ramadera amb criteris ecològics i de qualitat i alhora fomentar l’educació ambiental, com una forma activa de preservar aquests espais que va més enllà de l’àmbit estrictament municipal i ha despertat el reconeixement, l’interès i la col�laboració d’altres institucions com la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

El Pla Especial de Protecció de Patrimoni de Sabadell (PEPPS) aprovat pel Ple per unanimitat inclou la major part d’aquests espais naturals com a elements patrimonials a protegir: la pròpia naturalesa del patrimoni natural, ja que es tracta d’organismes vius i d’ecosistemes funcionals, i que més que un model de protecció estàtica d’aquests elements, s’ha de garantir que puguin desenvolupar-se en un entorn amb l’estructura adequada i que mantinguin els fluxos que els caracteritzen.

Més enllà però, dels greus impactes que l’Autovia Orbital o Quart Cinturó ocasionaria, la seva construcció no resoldria les necessitats actuals de mobilitat, i no donaria resposta als reptes de mobilitat de la societat del segle XXI, que haurien de basar-se clarament en el transport col�lectiu, la millora de la xarxa viària existent i en el transport per ferrocarril per garantir la mobilitat sostenible a tot el territori.

L’Autovia Orbital, a més de no ser cap solució per a la mobilitat al Vallès i a la Regió Metropolitana, tal i com han posat en evidència els propis estudis de l’administració, contribuiria a incrementar els moviments en vehicle privat i els actuals nivells de congestió i la contaminació atmosfèrica, en detriment de la salut pública i afavorint el canvi climàtic.

D’altra banda cal recordar que, en una clara visió centralitzadora de l’administració estatal, la titularitat de l’Autovia Orbital o Quart Cinturó correspon al Ministeri de Foment, tot i que, conforme al vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya, correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la seva xarxa viària a tot l’àmbit territorial de Catalunya.

207

El passat 17 de desembre de 2012, la Direcció General de Calidad y Evaluación Ambiental y Medio Natural va emetre una resolució que declara finalitzat el procediment i l’arxiu de l’expedient d’avaluació ambiental del projecte “Cierre de la Autovia Orbital de

Barcelona”, especificant que la resolució posa fi al procediment. Es tracta d’una resolució de gran transcendència, ja que implica que el projecte del Quart Cinturó ha quedat totalment obsolet i sense efecte.

Finalment, cal recordar que el Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona indica que caldrà fer estudis per determinar quina és la millor solució per a les comunicacions en aquest àmbit, incorporant les previsions de transport públic i especialment el ferroviari entre les dues comarques del Vallès.

És per això que PROPOSA:

1. Sol�licitar al Ministeri de Foment la desprogramació de Cierre de la Autovia Orbital de Barcelona o Quart Cinturó del nou Plan de Infraestructuras, Transporte y Vivienda.

2. Sol�licitar a la Generalitat de Catalunya que siguin excloses del Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona les reserves de sòl corresponents al Cierre de la Autovia Orbital de Barcelona.

3. Iniciar la tramitació de l’expedient de modificació puntual dels Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell per desafectar els espais del municipi de Sabadell afectats pel traçat del Cierre de la Autovia Orbital de Barcelona, o Quart Cinturó.

Hi intervé l’Alcalde, que diu, bé, he entès, Sra. Domínguez, que avui ens han fet saber que també ho proposaven el grup municipal d’ICV i el grup municipal d’EUiA, a favor d’aquesta proposta. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, bé, per presentar aquesta moció, a la que, com s’ha dit, també s’hi han afegit els grups municipals d’ICV i EUiA com a proposants, volem destacar tres idees: En primer lloc, recordar que estem parlant d’una autovia, el Quart Cinturó, o Autovia Orbital, que va ser dissenyada ja fa cinquanta anys ..., penso que no m’escolta ningú ..., sí?, doncs bé, fa cinquanta anys, que vol dir mig segle, ni més ni menys. És a dir, respon a un model de mobilitat i de territori basat en el vehicle privat, llavors en plena expansió, en plena cultura desarrollista; en aquell context, els efectes adversos com ara l’ocupació indiscriminada del territori, la destrucció del medi natural, la contaminació i els efectes sobre la salut pública, no eren tinguts en compte, ni tenien la transcendència en la legislació que avui dia tenen. En segon lloc, actualment hi ha prou evidència científica per considerar com a objectiu estratègic la preservació del territori i del medi ambient, per la seva fragilitat; ens referim tant als espais naturals concrets del nostre rodal, com ara els boscos i conreus de Ca n’Argelaguet, Ca n’Ustrell, Colobrers, Togores, etcètera, com a la qualitat de l’aire, i a la lluita contra l’efecte hivernacle. En tercer lloc, el propi Govern espanyol ha anat abandonant el projecte, fins el punt que el 17 de desembre de 2012, la Dirección General de Calidad y Evaluación

208

Ambiental y Medio Natural, va declarar finalitzat el procediment, i l’arxiu de l’expedient d’avaluació ambiental del projecte ‘Cierre de la Autovia Orbital de Barcelona’; és a dir, aquest procediment ha acabat, i, en tot cas, s’haurien de tornar a iniciar els treballs per fer un nou estudi informatiu; un projecte d’aquestes característiques tindria ara ben poca justificació, perquè ha canviat el paradigma. Avui en dia ja està socialment assumit que no podem malmetre indiscriminadament el territori, ni continuar apostant per infraestructures que afavoreixen l’esgotament accelerat dels combustibles fòssils, i el canvi climàtic. Avui sabem, a més, que una inversió com el Quart Cinturó seria una mala inversió, una inversió d’escassa rendibilitat econòmica; ens cal invertir els escassos recursos disponibles en infraestructures eficients, que impulsin la mobilitat sostenible i que responguin a les necessitats de competitivitat, i el Quart Cinturó no compleix cap d’aquests requisits. Des de les institucions tenim la responsabilitat de garantir un futur per al nostre territori que compatibilitzi el manteniment dels valors socials i naturals, i alhora faciliti el desenvolupament sostenible de les activitats econòmiques; per tant, no podem seguir optant de manera insensata per infraestructures que van en contra d’aquest futur. És per aquests motius, que considerem que ha arribat l’hora que els ajuntaments mirin cap al territori, i defensin de manera efectiva altres models de mobilitat, més respectuosos, i amb més viabilitat de futur. Quan ni tan sols el Ministeri aposta per aquest projecte, quan des d’aquest mateix Ajuntament propugnem un canvi de model, ja no té sentit, ni la programació d’aquest projecte en els plans d’infraestructures, ni mantenir les reserves de sòl, i per això, la moció proposa els següents acords: Primer, sol·licitar al Ministeri de Foment la desprogramació del ‘Cierre de la Autovia Orbital de Barcelona’, o Quart Cinturó, del nou Plan de Infraestructuras, Transporte y Vivienda. Segon, sol·licitar a la Generalitat de Catalunya que siguin excloses del Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona, les reserves de sòl corresponents al ’Cierre de la Autovia Orbital de Barcelona’. Tercer, iniciar la tramitació de l’expedient de modificació puntual del Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell, per desafectar els espais del municipi de Sabadell afectats pel traçat del ‘Cierre de la Autovia Orbital de Barcelona’, o Quart Cinturó. Confiem que reflexionin sobre la transcendència d’aquesta declaració de caducitat i que puguin donar suport a la moció. Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, Sra. García, que diu, sí, segurament aconseguirem que siguin intervencions complementàries, i en aquest sentit, començo per dir que el grup d’ICV vol felicitar públicament a la Plataforma per la Campanya del Quart Cinturó, de la que formen part moltes entitats, i que també en formen part alguns partits polítics, entre ells, ICV.

209

És una victòria ciutadana la que ha permès aconseguir que el Ministerio de Medio Ambiente hagi arxivat l’expedient d’avaluació ambiental, el qual havia caducat dos cops; aquesta decisió és un abans i un després per a un projecte que ja abans estava fora de lloc, i no tenia raó de ser, i que ara, en la nova situació social, econòmica, i de major consciència ambiental, encara queda més palesa la seva inoperància i manca de viabilitat ambiental, i també, la manca de necessitat com a infraestructura del futur, ja que pertany, com també s’ha dit, a un passat de fa gairebé cinquanta anys. Per tant, insisteixo, estem on estem, i podem portar aquesta moció gràcies a la participació ciutadana, a l’esforç i a la voluntat de lluita per a una causa que semblava completament perduda, i per tant, aquí també podem dir que ‘sí que se puede’; dit això, ICV va plantejar a EpS sumar-nos a aquesta moció, per diverses raons, la primera, per estar completament d’acord amb els punts que proposa, els quals hem defensat en diversos àmbits i fòrums; en segon lloc, per coherència amb la resolució que el 6 de febrer de 2013 va presentar el nostre grup al Parlament, el grup d’ICV-EUiA, un cop treballada amb la Plataforma Quart Cinturó, i a la que es va sumar la CUP i ERC. En aquesta resolució, el nostre grup parlamentari, proposa aquests punts que recull aquesta moció, i d’altres als que hem referiré molt breument; aquesta resolució, al Parlament, encara no s’ha debatut, es debatrà, probablement, m’han dit avui, la setmana vinent, en la Comissió de Territori i Sostenibilitat, i per això és molt important el debat que avui estem fent, i el traslladar els acords. La resolució va una mica més enllà, com abans he dit, de la moció que ara presentem, i donat que la portaveu d’EpS ja ha exposat els punts, els tres punts que planteja la moció, breument diré que en la resolució també, el que s’insta és, al Ministerio de Fomento, a incorporar en el Plan de Infraestructuras, Transporte i Vivienda les actuacions corresponents a l’adaptació per al trànsit de viatgers, i la construcció dels nous trams en les dues comarques del Vallès, pel que es refereix al projecte de la línia orbital ferroviària. L’objectiu és la necessitat de fer un nou estudi de mobilitat de viatgers i mercaderies, d’acord amb les bases i principis de la Llei 9/2003, de 13 de juny, per millorar la comunicació entre nuclis urbans, i de l’activitat econòmica, de les dues comarques del Vallès; és imprescindible que aquest estudi es basi en propostes més sostenibles de transport públic ferroviari, tram viari, i de transport públic interurbà per carretera; tanmateix, també, en l’aprofitament i millora de les vies interurbanes ja existents. Tot això cal fer-ho, a més a més, amb les administracions locals, i amb els representants de la societat civil, i, per suposat, amb les entitats ecologistes del territori; estem davant de la urgent necessitat d’un canvi de paradigma en el concepte d’infraestructures, de mobilitat, i de transport de mercaderies. Ja anem tard, ja fem tard, però encara podríem estar a temps de no fer més destrosses en el territori, i per contra, donar veritables alternatives a la mobilitat sostenible; entre d’altres coses, i tal com ahir, dilluns, ens va dir, si m’ho permeten, el visionari Jeremy Rifkin, que, en menys de trenta anys, si el concepte de l’ús de les energies naturals no canvia de la nit al dia, possiblement, en 50 anys ja no caldrà que ens preocupem de res, perquè no farà falta. Això significa canvis en les infraestructures, preguntar-nos si en aquest futur tant immediat, projectes com el Quart Cinturó tenen algun sentit; nosaltres i molts, pensem que no, que no té cap sentit, i que són altres sistemes i mitjans de comunicació, mobilitat i transport, els que cal potenciar.

210

Per tot això, els hi demanem el vot favorable. Hi intervé el regidor del grup municipal d’EUiA, Sr. Mena, que diu, sí, molt ràpidament; no afegiré res més, perquè em sembla que la ponent de la moció, la Sra. Virgínia Domínguez, ha explicat perfectament la intenció de la mateixa. És per tant, una moció treballada per l’EpS; podem dir literalment que el que hem fet el grup d’EUiA és afegir la nostra firma, per tant, reconèixer el treball de l’EpS, que en aquests temes tots sabem que són molt àgils, i agrair doncs, que ens donin la possibilitat de poder sumar-nos com a proposants en aquesta votació, en aquesta moció, i per tant, demanar el vot afirmatiu a la resta de grups. Hi intervé el regidor del grup municipal del PP, Sr. Gesa, que diu, en primer lloc, disculpi, Sra. Domínguez, que abans, que m’he aixecat un moment, però l’estava escoltant, però disculpi. Bien, la inauguración del tramo Viladecavalls-Terrassa del Cuarto Cinturón ha mejorado la movilidad de los trabajadores y trabajadoras de la comarca del Vallès, y en consecuencia su calidad de vida, y, claramente, beneficia la competitividad de las empresas ubicadas en el territorio; pero, este es un tramo pequeño de una gran infraestructura, la orbital B40, necesaria para la descongestión de las vías actuales, y la interconexión de comarcas como el Vallès Oriental y el Baix Llobregat, sin tener que pasar por Barcelona. El Cuarto Cinturón no es sólo una infraestructura de movilidad, sino de competitividad, y con el retraso en la ejecución de la orbital B40 estamos condicionando la competitividad de muchas empresas de Cataluña que precisan de esta interconexión para la mejora de la logística, condicionando inversiones futuras, y perdiendo en costes de oportunidad. Desde que empezó la obra se han tardado más de cinco años en hacer diez kilómetros, una tercera parte de la obra cumplida; la dilatación en el tiempo hace que las infraestructuras pierdan el valor y el criterio de cuando fueron diseñadas y, a partir de ahora, tendremos que ver como afectará el recorte presupuestario en infraestructuras sobre la ejecución del tramo Terrassa-Granollers, así como la caducidad del expediente de evaluación del proyecto, que implica un nuevo y grave retraso en la culminación de la obra; es necesario imponer los criterios económicos sobre los políticos en obras como esta o la del corredor Mediterráneo si queremos impulsar el tejido empresarial catalán. La Cámara de Comercio de Barcelona cifró en 1.000 millones de euros lo que ha dejado de ingresar Cataluña por el hecho de no disponer del Cuarto Cinturón, así como la pérdida de entre 10.000 a 30.000 puestos de trabajo; los cálculos se han hecho desde el año 1996, fecha en que estaba prevista la inauguración de esta autovía, que tiene que unir el Baix Llobregat con el Vallès Oriental; con estas cifras, la Cámara de Comercio quiere demostrar la rentabilidad socioeconómica de esta infraestructura, a la que encuentra imprescindible para el impulso económico del país. El cálculo se hizo teniendo en cuenta la pérdida de competitividad que ha supuesto no tener la vía, y el ahorro de tiempo y la seguridad que no se han producido; según la Cámara, la construcción del Cuarto Cinturón supondría la creación de casi 10.000 puestos de trabajo, y una aportación del 0,5% al producto interior bruto catalán.

211

En la situación económica en la que se encuentra Cataluña, con la mayor tasa de paro de su historia, y el ritmo acelerado de destrucción del tejido empresarial, no podemos permitirnos renunciar a ninguna infraestructura que pueda contribuir a la recuperación de la economía. Por otro lado, la construcción de la B40 reduciría considerablemente el tráfico en las carreteras comarcales, que según las estadísticas de la DGT, soportan un número mucho mayor de accidentes que las autovías. Y con respecto a Sabadell, se reduciría también el tráfico de vehículos procedentes de poblaciones colindantes que ahora no tienen más remedio que transitar por las vías principales de nuestra ciudad para enlazar con otras autovías. Por todo lo comentado, nosotros no daremos apoyo a esta moción. Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Jordi Font, que diu, bé, la moció que ens presenta l’EpS planteja l’adopció, per part d’aquest Ple, de tres acords, en relació al denominat Quart Cinturó; de fet, aquesta moció coincideix en els seus dos primers punts, amb la proposta de resolució presentada pels grups parlamentaris d’ERC, ICV-EUiA i la CUP al Parlament de Catalunya, proposta de resolució a la qual el grup parlamentari de CiU ha presentat esmenes, precisament a la part de la proposta de resolució coincident amb la moció de l’EpS. Estem doncs, davant d’un assumpte que en les properes setmanes es tractarà quasi de forma idèntica al Parlament de Catalunya, tot i que la proposta de resolució al Parlament incorpora tres punts més. El criteri del nostre grup no és nou, és el de considerar que el Quart Cinturó, entre Terrassa i Granollers, és una infraestructura necessària, una infraestructura de la xarxa bàsica de carreteres de Catalunya, que serveix com a alternativa al pas actual per l’AP7, la B30, que actualment té un grau de congestió molt important. Una infraestructura que té una funcionalitat com a annex viari, que permet el trànsit de pas de vehicles que venen de Lleida i d’altres indrets de l’estat espanyol per l’autovia A2, que volen anar cap a Girona i cap a França, per l’autopista AP7, i per la futura A2, i fa també funcions de ronda del Vallès, i serveix com a via de comunicació, i per connectar el Vallès Occidental i Vallès Oriental, ja que passa per Terrassa, Sabadell i Granollers. No obstant, estem en un moment d’impàs; segons les últimes noticies, el Ministeri de Medi Ambient ha arxivat l’expedient d’avaluació ambiental per l’estudi informatiu del Quart Cinturó, ja que havia caducat el tràmit; així, doncs, caldria iniciar una nova tramitació de l’estudi informatiu, i, com tot, aquesta incidència té la seva part positiva; considerem que en la nova tramitació s’haurien de tenir en compte les al·legacions presentades pel Departament de Territori i Sostenibilitat en motiu de la informació pública feta en l’any 2010, que milloren la integració mediambiental, amb la major longitud de túnels i viaductes, i al mateix temps, incrementa la connectivitat territorial. Així mateix, s’haurien de complir les prescripcions del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, amb els estudis previs de mobilitat del Vallès, tenint en compte la vocació de l’actuació, com a via metropolitana, i no solament com a via de pas.

212

La Direcció General de Carreteres va fer una al·legació molt complerta, que considerava diferents aspectes a partir del traçat proposat pel Ministeri; la Direcció General de Carreteres proposava un conjunt de millores per tal d’afavorir la funcionalitat, i en que hi hagi connectivitat en la infraestructura en el territori, i amb la resta de la xarxa viària, per tal de minimitzar impactes en l’entorn; les línies bàsiques incloïen ajustaments del traçat, millores d’integració a l’entorn, incrementant la longitud de túnels i viaductes, i millores de la connectivitat. El nostre grup estaria d’acord amb fer les gestions oportunes davant del Ministeri de Foment, per reconsiderar les solució del projecte Quart Cinturó, en el marc de la tramitació del nou marc d’’Infraestructuras, Transportes i Vivienda’, tot i reservant els recursos públics estatals que s’hi pensava invertir ara, o en exercicis futurs, per ser traspassats a la Generalitat de Catalunya, per tal que s’inverteixin en les propostes de millora de les infraestructures i en els plans de mobilitat basats en el transport públic i els mitjans infrautilitzats, que apropin les dues comarques del Vallès, i també estudiar l’esmentat traçat del projecte, així com les reserves i afectacions contingudes en el vigent Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona. Per això, no podem donar suport a una moció que no pretén una redefinició de millora, sinó la seva desprogramació i exclusió de les reserves; per aquest motiu, no donarem el nostre suport a la moció, però sí que atès que a curt o mitjà termini no és previsible la seva execució pel Ministeri de Foment, sí que considerem que pot ser convenient, i hi donaríem suport, a un acord previ amb les diferents administracions implicades, amb els representants de la societat civil, i amb la participació de les entitats interessades en la definició del marc conjunt de la mobilitat de Catalunya, i de la seva estructuració pel Vallès, perquè aquesta infraestructura es faci de la millor manera possible, conjugant necessitats de mobilitat i d’impacte ambiental. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Ayuso, que diu, sí, a veure, ja, en l’any 1993, el Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell, ja es va posicionar al respecte del Quart Cinturó, i ho va fer d’una manera favorable, amb una sèrie de reserves, i previsions, al respecte del Quart Cinturó; per tant, diria que ens hem anat a la història pretèrita, i potser ara anem una miqueta més a prop, al 1993; des d’allà, fins a dia d’avui, han passat moltes coses a la nostra ciutat, i han passat moltes coses a nivell del nostre país, i de la resta de l’Estat espanyol. Centrant-nos en el que ha passat a Sabadell, a mi m’agradaria destacar dos circumstàncies, o dos fets, que són destacables, que al nostre parer, són destacables; en abril de l’any 2008, el 2 d’abril de l’any 2008, el Consell de Ciutat, i crec recordar que posteriorment el Ple municipal, va aprovar el Pacte per a les Infraestructures, un pacte que ja preveia una sèrie d’elements, una sèrie de previsions, al respecte del Quart Cinturó; i, posteriorment, dos anys més cap aquí, més a prop, a l’octubre de l’any 2010, l’Ajuntament de Sabadell, i més de cent-cinquanta entitats de la nostra ciutat, es van pronunciar de manera ben clara, a favor del Quart Cinturó, de la Ronda Vallès; a favor de la proposta feta per l’Ajuntament de Sabadell, a la previsió del pas de la Ronda Vallès per la ciutat de Sabadell, a través de la Ronda Nord, i, un element també important, que tot això s’hauria de fer amb respecte pel Rodal; han passat més coses, però només m’agradaria destacar aquestes dues. Ara mateix, què és el que ha succeït?, doncs, ha passat que hi ha hagut un error material, un error humà, en tot el procés de tramitació, perquè no s’explica d’altra manera, un procés, un estudi d’avaluació ambiental d’un projecte, com és el Quart Cinturó, anul·lat; evidentment, això no és diríem casual, que això passi, ha estat un error absolutament contundent i inexplicable.

213

Però, les conseqüències d’aquest error material, crec que les valorem de manera molt diferent, uns i altres; mentre que pels proposants de la moció això implica de manera directa l’obsolescència d’aquest procés, no de l’estudi ambiental, sinó de tota la projecció de l’autovia orbital, o Quart Cinturó, nosaltres entenem que això implica, ni més ni menys, com algun altre ponent ha fet ja menció en la seva intervenció, que aquest procés d’estudi específic d’avaluació ambiental d’aquest projecte, s’ha de tornar a repetir, ni més ni menys. El projecte continua vigent, en el Pla d’Infraestructures, Transport i Vivenda del Ministeri de Foment, i per la Generalitat de Catalunya, fins a dia d’avui, fins ara mateix, a dos quarts d’onze de la nit pràcticament, estava previst aquest projecte en el Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana, i en l’Ajuntament de Sabadell, a casa nostra, doncs, en aquesta no només les afectacions i les reserves previstes en el Pla General de la ciutat de Sabadell es mantenen vigents, sinó que, en aquestes dues, aquests dos elements que els he citat, el Pacte per a les Infraestructures i aquesta declaració de l’Ajuntament, i de més de cent-cinquanta entitats de la ciutat, plasmen la voluntat de Sabadell, de la Generalitat, del nostre país, i de l’Estat espanyol, en aquest projecte. Per tant, les conseqüències, com veuen, o la interpretació de les conseqüències, són molt diverses; nosaltres mantenim el compromís del nostre partit, el compromís, en aquest cas, de la ciutat de Sabadell, per tirar endavant aquest projecte, i, sense entrar en altres consideracions, creiem que és un projecte, a més, perquè ho hem dit en multitud d’ocasions, i aquest és un tema que no és la primera vegada que passa pel Ple municipal, creiem, que és positiu per a la ciutat, i altres ponents també ho han fet, en traç molt gruixut, amb quatre dades del que suposa, o ha suposat, la no construcció del Quart Cinturó, des de l’any 1996 fins a dia d’avui. Per tant, i per no entrar en més detalls, només dir que el sentit del nostre vot serà negatiu. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez, que diu, doncs, bé, evidentment, agrair als grups que també són proposants, i per tant, ja coneixia quina seria la seva voluntat, i la defensa d’aquesta moció, i lamentar que la resta de grups estiguin en una posició immobilista, la mateixa de sempre, la mateixa del ‘no’ al territori, i una posició que pensem que avui en dia, doncs, hauria de començar a replantejar-se, perquè s’estan quedant enrera, s’estan quedant enrera del que s’està en aquest moment demanant, del que s’està demanant des del territori, i del que s’està demanant fins i tot a nivell econòmic, ja que el Quart Cinturó no apropa la competitivitat. Això, vull dir, podia haver estat dins un model de fa, això, trenta, quaranta, cinquanta anys, però no en aquest moment. Per tant, doncs, tenim la sensació de què alguns grups s’han quedat en els anys noranta; les dades que s’han dit de la Cambra, els estudis que s’han dit de la Cambra de Comerç de Barcelona, també els hi voldria dir, i si volen, els hi puc posar a disposició, que la pròpia Cambra de Comerç ja va dir en els seus propis estudis que el Quart Cinturó no solucionaria el problema de mobilitat, que cap a l’any 2030 tornaria a estar un altre cop col·lapsat, per tant, aquest no és el problema i la pròpia Cambra de Comerç en els seus estudis això ho ratifica, i, ells pretenen després, que hi hagi el Cinquè, el Sisè, i els que calgui.

214

També dir-li al Sr. Gesa, que el tram de Viladecavalls no està acabat, per tant, dubto molt que els dos minitrams que s’han posat en funcionament, deixant un tram enmig que no funciona, dubto que hagi pogut ajudar a algú, però bé, en tot cas, ara tampoc no seria aquest el debat. I sobre les solucions perquè el trànsit no passi per la ciutat, penso que ja s’ha exposat en reiterades ocasions, com, la Ronda Oest, i la Ronda Nord, donen una solució suficient perquè no passi el trànsit per la Gran Via o pel mig de la ciutat. Bé, també li voldria dir al Sr. Ayuso, que no es tracta de cap mena d’error material, de cap error humà, en tot cas, seria una llarga cadena d’errors, perquè això no és una persona que s’oblida de fer una cosa, aquí hi ha uns requeriments, entre administracions, entre departaments de les diferents administracions; fins i tot hi va haver una caducitat, que després es va convalidar, amb un projecte, amb un mecanisme, que també va ser qüestionat en el seu moment, i, tot i així, tornen a dur a terme, tornen a tirar endavant, teòricament, el projecte, i aquest torna a caducar. No es tracta en cap moment d’errors materials, del que es tracta és d’una manca de voluntat; perquè?, doncs perquè ja no és un projecte important per l’Estat, en aquest moment no ho és, i deixen que caduqui, vull dir, que no és casualitat, hi ha molts tràmits administratius abans d’arribar a aquest punt. També, sobre la defensa que vostè fa, dient que és el compromís de la ciutat de Sabadell, el Quart Cinturó; perdoni, però en tot cas, serà del partit socialista, i, del Consell de Ciutat, però també hi ha entitats, que no formen part d’aquest Consell de Ciutat, i, davant d’aquestes xifres que vostè dóna, com si fos molt, que cent-cinquanta entitats estan a favor d’una cosa, doncs, dues-centes seixanta tres formen part de la Campanya contra el Quart Cinturó, i fa vint anys que hi treballen, precisament, per canviar de model. Per tant doncs, bé, en tot cas, el que s’ha d’escoltar també, és als experts, com ha anat evolucionant tot, i també evolucionar una mica. Potser abans he dit, d’unes motivacions, més de caire ambiental, i ara, a part d’aquestes de caire ambiental, hi ha unes importants motivacions de salut pública, i unes motivacions de model de desenvolupament, i de model de territori, que abans no es tenien en compte, i ara sí, que s’han de tenir en compte. Per tant, doncs, com deia, la competitivitat pensem que ha de passar per l’impuls decidit pel transport públic, o per d’altres maneres de moure’ns més sostenibles, i en aquest sentit, Sr. Font, no podem estar d’acord en reconsiderar aquesta autovia, sinó en canviar absolutament de concepció de mobilitat, per tant, necessitem molts diners, però per invertir en transport públic, molts diners per fer competitiu el sistema públic, però és que a més, és que anem cap allà segur, amb tota seguretat; com més tardem a posar-nos, més trigarem a arribar. I per últim dir, que a vegades tenim la sensació que en aquest Ajuntament hi ha debats doncs, que no es comuniquen, hi ha debats que es fan fins i tot en el mateix Ple municipal, i que no es comuniquen, que és la manera de dir-ho, i ho dic, perquè només fa unes hores hem aprovat per unanimitat l’adhesió a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per un Aire més Net. I, clar, a veure, Sr. Monge, llavors ha dit coses com que l’exposició a partícules en suspensió es relaciona amb la reducció de l’esperança de vida, hi ha estudis en aquest sentit; ha dit coses com que s’ha d’incidir en les causes que perjudiquen la qualitat de

215

l’aire; bé, estem d’acord, accions de mobilitat sostenible, ho ha dit expressament, i també, doncs, que des del moment en què tenim una determinada mobilitat, la que tenim ara, s’entén, és difícil canviar, i ha parlat vostè de coherència, i jo precisament ara, el que els hi demano, és una mica de coherència. No es pot aprovar en un mateix Ple una declaració per part de tots el grups, a favor de millorar la qualitat de l’aire, i a la vegada, dues hores, o tres, no sé quantes portem, després, rebutjar una moció que el que fa és precisament demanar un canvi de model, per, entre d’altres coses, preservar aquesta salut pública, i aquesta qualitat de l’aire. Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, Sra. García, que diu, bé, dons, la veritat és que lamento el vot no favorable, sobretot, del partit socialista; comptava amb què CiU i el PP tindrien, lamentablement, més reserves, o total reserves, i que no donarien suport, però he de dir que el PSC, en la mateixa línia en que ara la portaveu d’EpS, la Sra. Virgínia Domínguez, plantejava, dir, que és sorprenent, no només per la moció que hem aprovat abans, és que, bé, no sé si fer congressos sobre ciutats intel·ligents, i coses d’aquestes, serveixen de molta cosa, si després no aprenem cap de les lliçons que segurament ens traspassen les persones que suposadament són expertes, i que hem convidat. Clar, a veure, hi ha coses que són, i que aniran cap a on aniran, agradi, o no agradi, a uns o a altres; el Quart Cinturó, en el que el treball incansable de les entitats, ha portat, a més a més, doncs, a que s’arxivi l’expedient d’avaluació ambiental, i, que hi ha una altra cosa que crec que és evident, que és una crisi, brutal, que fa, ha fet, oblidar a gairebé tothom el Quart Cinturó, almenys durant bastants anys, i que probablement el dia en que la situació econòmica estigui en un altre punt, veritablement estarem en ciutats, i amb les persones que convivim en les ciutats, doncs una mica més intel·ligents, permetin que els hi digui. Perquè està clar, que està tan desfasat, aquest projecte, i aquest model, i que s’ajusta tan poc a les necessitats d’avui, i encara molt menys, a tot el que ja sabem que serà a mig, i a una mica més llarg plaç, el futur, està tan lluny de tot això, que el que és sorprenent és que encara tinguem que convèncer, diguéssim, d’això, perquè és de les coses més evidents que hi ha, que aquest no és el camí, que no resol, que a més a més tampoc, ni tant sols aquells que creuen que amb aquesta infraestructura tindran una capacitat de mobilitat, no la tindran, però, a més a més, és que, probablement, d’aquí a quinze o vint anys, és que sigui, fins i tot, innecessària per a molts d’altres assumptes, que ara m’allargaria, però que tots evidentment anem llegint, anem veien per on va, en definitiva, l’energia, per on va inclús la ciència, etcètera, etcètera, etcètera. Per tant, pretendre que encara destinem uns recursos públics, com els que es plantegen en aquest projecte, a una infraestructura tant poc, és a dir, tant innecessària, tant poc necessària, costa realment d’entendre. Jo els hi diria, i en aquest cas, al PSC sobretot, que, anem a veure, mirin, des del 2010, aquestes cent-cinquanta entitats, jo els hi haig de dir, que sempre he tingut el dubte de si eren cent-cinquanta persones, o cent-cinquanta entitats, però, bé, imaginem-nos que van ser cent-cinquanta entitats, no vull ara treure’ls-hi aquesta idea; era al 2010, ara estem al 2013; ha plogut tant, n’han caigut tantes de grosses, des del 2010 fins ara, que jo, sincerament, no trauria a parlar res d’allò que vam parlar, decidir, o abordar, o comentar en el 2010, perquè si avui segurament es convoquessin a aquestes mateixes entitats, per molts motius, però per motius de conscienciació, per motius d’evidència, per motius socials, per motius econòmics, per motius de finestres

216

que s’han obert en aquesta ciutat, encara que hi hagi qui no vulgui donar-li massa importància, s’han obert finestres d’aire, i de respirar, i per tant, no sé ni quantes anirien, ni què opinarien, ni què dirien, ni quin seria el model que defensarien. És a dir, si volem saber què pensa avui la ciutat de Sabadell sobre aquest tema, escoltin, jo els animo, anem a fer un debat, una altra vegada, en data d’avui, 2013, en el mes d’abril, anem a preguntar a la ciutadania què pensen sobre aquest tema; ens atrevim a fer-ho?, segurament no; segurament, no; però, en tot cas, no ho utilitzem, no diguem que es va decidir el que es va decidir, o que es va acordar el que es va acordar, en el 2010, en aquell context, en aquella situació, perquè avui, això, no serveix. Per tant, bé, és veritat el que deia el representant de CiU, i justament per això, he dit que nosaltres hem demanat afegir-nos a la proposta, perquè al Parlament hi ha aquesta resolució, una resolució evidentment, en la que sí, que almenys ICV, al Parlament, l’ha treballat molt, però qui més l’ha treballat han estat les entitats, pel Quart Cinturó, qui mes ha parlat, són les entitats pel Quart Cinturó, i ells han recollit, en definitiva, el treball i les propostes de les entitats. I, per tant, és veritat, que hi haurà, doncs, aquest debat, de manera immediata al Parlament, en què lamentem que segurament es tornarà a repetir el debat que avui hem tingut aquí. Sotmesa la proposició a votació, no s’aprova , amb 6 vots a favor, dels grups municipals d’EpS, ICV i EUiA; i 20 vots en contra, dels grups municipals del PSC, CiU i PP.

217

25.-Proposició del grup municipal d'EUiA a favor de la creació d'una Comissió Informativa de transparència sobre la gestió de la Policia Municipal.

La investigació que el Jutjat d’Instrucció número 1 de Sabadell segueix en el que es

coneix com a cas Mercuri ha exposat la comissió de presumptes pràctiques en la

gestió de la Policia Municipal que estan lluny de la excel·lència que cal exigir-li als

màxims responsables d’aquest cos.

L’aixecament del secret de sumari d’algunes peces que composen aquest cas i les

informacions periodístiques que fan esment a presumptes conductes irregulars en les

que estaria involucrada la direcció de la Policia Municipal, fan necessari que el conjunt

dels grups de l’Ajuntament de Sabadell puguin disposar d’informació verificable sobre

com s’ha gestionat fins avui aquest cos i sota quins criteris concrets.

Atès que la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya disposa a l’article 66.3 que el municipi

té competències pròpies en matèria de seguretat en llocs públics i de l’ordenació del trànsit de

vehicles i de persones en les vies urbanes.

Atès que les denuncies que han elevat, entre d’altres, diverses fonts sindicals sobre la gestió

del personal d’aquest cos fa necessària una revisió dels criteris aplicats.

Atès que els darrers anys s’han creat diverses unitats específiques de les quals es desconeix el

funcionament i els seus objectius concrets.

Per tot això proposem

1.- Que es convoqui el Consell Local de Seguretat establint un calendari de reunions

permanents i periòdiques

2- Que en si del Consell Local de seguretat és constitueixi una comissió específica formada pels

regidors dels diferents grups municipals que són membres d’aquest Consell, amb l’objecte

d’analitzar la situació general de la Policia Municipal. Aquesta Comissió serà presidida pel

Regidor de Seguretat Ciutadana i la vicepresidència de la mateixa recaurà en un membre dels

partits de l’oposició

3.- Que les persones que formen part d’aquesta Comissió tinguin accés a tota la informació i

explicacions que requereixin sobre com s’han decidit els criteris de planificació dels serveis i de

la gestió del personal de la Policia Municipal els darrers anys. Que l’abast de la documentació a

examinar comprengui tots els àmbits que tenen a veure amb la Policia, des de la gestió de les

multes a la dotació econòmica de cadascuna de les unitats específiques. També totes aquelles

que puguin proposar els membres del Consell en el transcurs d’aquestes reunions.

218

4.- Un cop conclosa la tasca encomanada, es farà un informe de les conclusions del que es

donarà compte al Plenari del Consell Local de Seguretat i, posteriorment, al Ple Municipal

següent.

. Hi intervé l’Alcalde, que diu, aquesta moció ha canviat el títol, ara és: ‘ ... a favor d’auditar, en el marc del Consell de Seguretat, la gestió de la Policia Municipal’. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EUiA, Sra. Martínez, que diu, sí, EUiA es consciente de lo delicado del fondo de la moción que traemos hoy a este Pleno, y sabemos que el resto de grupos lo entienden así también, porque así nos lo han hecho llegar, y también conocemos la preocupación sobre la gestión de la Policía Municipal que muchos de los grupos municipales tienen, y que han expresado en estos últimos días. Cuando planteamos que se analice, en una comisión específica, la gestión de la Policía Municipal de Sabadell, no estamos escogiendo una área al azar, ni estamos proponiendo unos cambios determinados en la dirección de ese cuerpo. La situación en que se encuentra la Policía Municipal de Sabadell es un asunto que nos preocupa desde hace tiempo; nuestra discrepancia no comienza con la operación Mercurio, sino que viene de antes, de mucho antes; la operación Mercurio sólo hace que preocupar y alertar mucho más, algo que ya intuíamos. En el pasado hemos reivindicado que se implantara otro modelo de Policía en esta ciudad, y le decíamos al gobierno que era posible hacerlo; nuestras peticiones solían venir acompañadas de ejemplos de lo que era, para unos y para otros, ese concepto, el de la Policía de proximidad. Sin embargo, la gestión de la Policía Municipal prefirió especializarse en otras cosas, en crear unidades como la canina, la de tiro, los escoltas, la de información, la de intervención …, por citar sólo algunas de estas unidades. Cada vez que reivindicábamos ese modelo, el de Policía de proximidad, en el que creíamos, se nos ponía como excusa que era imposible; los argumentos iban desde que con los efectivos actuales no se podía plantear el cambio, hasta que era imposible destinar más recursos a esta función; así hemos llegado hasta estos días. No fue sino con el estallido del caso Mercurio, que supimos, a través de la televisión, que el anterior Alcalde explicaba que aquí escoltábamos a jueces, y que no sabemos a quién más, y no sabemos si era a cinco, a mil, o a uno, y que eso lo hacíamos, además, porque nos lo sugería alguien; parecía, por sus palabras, que era alguien que daba por hecho que nosotros, es decir, esta ciudad, teníamos capacidad de prestar servicios como ese. Eso, que no se nos explicó jamás en el marco de ninguna comisión u otro órgano, lo supimos a través de la televisión; seguimos ignorando si han sido una, dos, o mil, las personas que han tenido una escolta, que no ha ofrecido el Ministerio del Interior, que es quien tiene esas competencias, sino que se nos ha pedido a este Ayuntamiento, y que nosotros, al parecer, lo hemos ofrecido; no conocíamos ese dato. El dato que sí conocemos, y que lamentamos, es que el intendente de la Policía Municipal, el jefe de la Policía, está imputado en el caso Mercurio; bien, pues, señor

219

Alcalde, ahora lo queremos saber todo; absolutamente todo, y lo queremos saber en la Mesa que corresponda; queremos saber qué rentabilidad ha sacado la ciudad de esa especialización en unidades; queremos saberlo de forma responsable; porque hasta que no tengamos las conclusiones, no vamos a presuponer nada. Habrá que analizar si estuvieron o no acertados quienes tomaron las decisiones que se tomaron, y pasaron de las competencias que la ley reserva a este cuerpo, y eso es, la seguridad en lugares públicos, y el orden del tráfico de vehículos y personas en vías urbanas, y no a tener una policía que parecía estar preparada para una gran amenaza de la que, los otros cuerpos, que también pagamos con nuestros impuestos, no iban a saber defendernos, en esta ciudad. Quiero aprovechar para subrayar mi confianza en el conjunto de profesionales que prestan su servicio en la Policía Municipal de Sabadell; sé perfectamente lo que estoy diciendo, cuando afirmo que los ciudadanos y ciudadanas de esta ciudad, pueden sentirse muy orgullosos y orgullosas de la profesionalidad y entrega de estas personas. Lo que no sabemos es si pueden sentirse igual de orgullosos y orgullosas de quienes han estado y siguen estando, al frente de ella, organizando su trabajo, el trabajo de estos agentes; si se han cumplido los principios constitucionales de su actuación, el de objetividad, el de igualdad y el de interés público, porque en más de una ocasión hemos tenido razones para sospechar que estos principios y valores democráticos no se estaban cumpliendo en el seno interno de este cuerpo de seguridad. Para nosotros, es fundamental tener los elementos de juicio suficientes, para determinar si existe la igualdad de trato y oportunidades entre los agentes de la Policía Municipal, y tener datos verificables sobre cómo se ha administrado el dinero que procedía de los impuestos de los y las sabadellenses; y con esto, cito tan sólo algunas de las cosas más elementales, de los objetivos más básicos que nos hemos puesto por delante; entendemos que la única forma de poder emitir un juicio justo es el de la creación de la comisión que estamos proponiendo en esta moción. Proponemos que se cree una comisión formada por los concejales de los distintos grupos municipales que forman parte del Consell Local de Seguretat, que ésta esté presidida por el concejal de Seguridad Ciudadana, y que se nombre una vicepresidencia, en la persona de uno de los representantes de la oposición. Proponemos que las personas que formen parte de esta comisión tengan acceso a toda la información y explicaciones que se requieran, sobre cómo se han fijado los criterios de planificación de los servicios, y de la gestión del personal de la Policía Municipal, en estos últimos años. Que el alcance de la documentación a examinar comprenda todos los ámbitos que tienen que ver con la Policía, desde la gestión de las multas, a la dotación económica de cada una de las unidades específicas; también todos aquellos aspectos que puedan proponer los miembros de esta comisión en el transcurso de esas reuniones. Finalmente, queremos que se lleve al conocimiento del Consell Local de Seguretat y de este mismo Pleno, las conclusiones del trabajo que se llevará a cabo por esta comisión, una tarea que ha de servir para comenzar a construir los cambios que sean necesarios.

220

Recientemente conocimos a través de los representantes de los trabajadores, que habían tenido una reunión con el nuevo responsable de la Policía Municipal, el concejal Cristian Sánchez, y que éste les había expresado su voluntad de llevar a cabo una gestión continuista, según nos cuentan, y además, porque se ha emitido un comunicado; ello, a pesar de las presiones que estaba recibiendo por parte de estos grupos municipales; y esto lo dice uno de los sindicatos de la Policía, no lo digo yo; por lo tanto, si hay que desmentirlo, lo tendrá que desmentir allí. Hablar además de presiones, en genérico, puede llevar a error; nosotros no sabemos en qué se ha podido sentir presionado, ni a qué se ha podido referir el Sr. Cristian Sánchez, porque hasta ahora, lo único que hemos hecho, y a lo único que nos hemos limitado, es a preguntar, y a pedir información; esto jamás puede entenderse como una forma de presión, nadie debe de ver, en esta propuesta que hacemos, otra voluntad que no sea la de la exigible transparencia que la ciudadanía demanda, y hoy más que nunca, de quienes tenemos responsabilidades en lo público, y es desde esa voluntad lo que EUiA plantea hoy en este Pleno, y es sólo con esa voluntad, con la que pedimos el apoyo de todos los grupos. Queremos agradecer especialmente las aportaciones que han hecho a la misma los grupos del PSC, de CiU, del PP y de EpS; algunos por escrito, otros a través de conversaciones y demás; hemos intentado recogerlas todas y están en el texto que hemos registrado, y al que les pedimos en este Pleno el apoyo de todos, y de todos los grupos municipales, para poder tirar para adelante esa comisión de trabajo. Hi intervé l’Alcalde, que diu, por favor, no se permiten aplausos en la Sala de Plenos; han de respetar los turnos de palabras, y el uso de palabra de todos los concejales; Sra. García, si us plau, el seu torn. Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, Sra. García, que diu, avanço, evidentment, doncs, que el nostre grup donarà suport a aquesta moció; la Policia Municipal és un dels serveis, dels serveis públics, més importants de l’Ajuntament, de qualsevol ajuntament; a aquest servei públic se li dedica una part molt significativa del pressupost municipal; és així degut a què està fonamentalment dirigit a persones, a treballadors, a policies municipals, i per tant, el Capítol 1 del Pressupost, destaca, en relació amb d’altres serveis públics, pel nombre important de treballadors que hi ha dins la Policia Local. Nosaltres no l’hem qüestionat mai, ni qüestionem, ni qüestionarem, per a una reducció precisament de pressupost dels serveis públics, ja defensen això altres forces polítiques; nosaltres, el que defensem, és que es destini el pressupost necessari i suficient per fer bé els serveis, i alhora, que hi hagi la garantia de que estem destinant a cada partida allò que veritablement és adient per tirar endavant els objectius d’atenció ciutadana i de servei a la comunitat, des del punt de vista de Policia Local. Ens preocupen moltes coses de la Policia Local, moltes; però, en primer lloc, vull dir que començo per ressaltar el que és positiu, ja que sovint es comença pel que és negatiu; en el servei públic de Policia Municipal, la majoria de treballadors i treballadores compleixen amb les seves responsabilitats amb rigor en el seu treball, i cal felicitar-los; és una organització, a més a més, molt complexa, i que cal situar molt bé on són, en tot cas, els focus de problemes, no generalitzar-los, i anar a l’arrel de les raons; en tot hi ha responsabilitats de diverses mides, i hem d’afinar en les mateixes.

221

Els responsables polítics és el nivell més alt de responsabilitat si no funciona alguna cosa, els responsables polítics són aquells que tenen la major responsabilitat, i ho lamento, perquè acaba d’estrenar-se, Sr. Cristian Sánchez, però és així com ho veiem; i, després dels responsables polítics, és el Cap de Policia Local el màxim responsable, i parlant del Cap de la Policia Local, és una figura, és una persona, és un treballador, que està imputat en aquest moment; nosaltres pensem que és intolerable que no estigui apartat de tota responsabilitat. Votarem a favor, com he dit, de la moció, però ja avanço que el problema que acabo de situar, obertament, no pot esperar a cap convocatòria d’un Consell Local de Seguretat, i a que tot el seu funcionament comenci, diguéssim, a rutllar, sinó que creiem, des d’ICV, que això s’ha d’abordar ja en primer lloc, des del govern, però sobretot, des del màxim responsable, que és l’Alcalde. El Consell Local de Seguretat té unes finalitats i uns objectius que són de gran importància, i que de ben segur poden permetre abordar qüestions de com i de quina manera es desenvolupa l’acció de la seguretat ciutadana, i la coordinació amb altres forces de seguretat, però no obstant, no creiem que sigui un marc adient, ni operatiu, per veure les entranyes de la Policia Local, la seva estructura i organització, comandaments, planificació, etcètera, etcètera. Estem doncs dient que ‘ok’ a aquesta moció, i que li donem suport, però que també diem que el Consell Local de Seguretat tindrà segurament unes limitacions, i que alhora, almenys ICV, no hi posarà una expectativa total en l’abordatge de determinades qüestions urgents, en el desenvolupament d’aquest Consell, sinó que ha d’haver-hi accions més ràpides, de substitució del Cap de la Policia Local, Sr. Miquel Duran, i de reorganització de la Policia Local. Finalment, dir que de la moció inicial d’EUiA a la definitiva hi ha hagut canvis substancials, s’han recollit esmenes, i que entre aquests canvis, es planteja ara que, qui presidirà aquesta subcomissió, és el regidor de Seguretat, i que hi haurà una vicepresidència, presidida per un regidor o regidora de l’oposició. Volem avançar en aquest cas, al grup proposant, EUiA, que el nostre vot, quan es tingui que decidir, serà, per coherència, per a un dels dos regidors del grup proposant, i que sigui el qui tingui aquesta responsabilitat, de vicepresidència, i això és, com he dit, per coherència amb el grup que ho ha proposat, i per també coherència, en què aquesta responsabilitat, la tingui un grup d’esquerres. Hi intervé el regidor del grup municipal d’EpS, Sr. Moltó, que diu, intentaré ser breu; volem començar denunciant que el Consell Local de Seguretat no s’ha reunit en tot el que portem de legislatura; és realment lamentable que s’hagi d’arribar al punt de fer una moció per tal que es reuneixi un instrument com aquest. Des de l’EpS fa molts anys que som crítics amb el model de Policia actual, que s’ha anat allunyant de la concepció de la policia comunitària i del treball de proximitat; ara reiterem que cal replantejar el model de Policia Local, i reorganitzar els seus efectius i unitats, posant per davant el servei a la ciutadania, i eliminant, per exemple, la unitat de reforç policial, que s’escapa, al nostre entendre, de les competències de la Policia Local. Esperem que aquest treball sobre un nou model de Policia Local per a Sabadell, es pugui desenvolupar en la comissió que es planteja en la moció, en la qual ens comprometem a participar-hi activament.

222

El nostre vot serà favorable a la moció. Hi intervé el regidor del grup municipal del PP, Sr. Gesa, que diu, seré breu; la seguridad es uno de los ejes que vertebran una ciudad; es por ello, que desde el grupo municipal del PP no entendemos, que siendo este un tema de vital importancia para la ciudad, en los casi dos años de legislatura, no se haya convocado ni una sola vez el Consell Local de Seguretat; la verdad es que no queremos ser mal pensados, pero esta actitud denota, quizá, poca intención de informar a los grupos de la oposición, sobre la gestión de la Policía Local, por parte, en este caso, del equipo de gobierno. Queremos saber como se gestionan los recursos asignados a la Policía Municipal; el cuerpo de Policía Local está, y estará siempre, al servicio del ciudadano, y no de intereses particulares, y, la verdad, es que creemos que, debido a muchas de las cosas que se han comentado y se han dicho, que no puede quedar la más mínima duda de que esto no sea así. Es por ello que nosotros apoyaremos la moción presentada por el grupo municipal de EUiA, a la cual hemos aportado, como ha dicho la ponente, Sra. Marisol Martínez, nuestras enmiendas, y han sido aceptadas, ya que creemos que los Consells existen para que sean una herramienta efectiva, no quizá un mero escaparate, y es en el seno de este organismo donde se debe dar respuesta a todos los interrogantes suscitados últimamente. Y yendo más lejos, creemos que el Consell Local de Seguretat debería ser, no sólo un medio de información, sino también de debate, donde se escuchen las propuestas de los grupos de la oposición, para tratar de mejorar la gestión de la seguridad, y donde se puedan trasladar las demandas de la ciudadanía en este tema. Temas, como la implantación de la Policía de proximidad, o como afrontar el aumento de algunos delitos, como el asalto a viviendas, el robo de cableado público, o el tráfico de estupefacientes, y escuchar a su vez, las demandas de los que más saben de este tema, que son los propios agentes. Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Antoni Font, que diu, sí, procuraré ser tant breu com els grups que m’han precedit; és prou conegut, la preocupació d’aquest grup municipal, per tot allò que afecta a la Policia Municipal de Sabadell, perquè ens preocupa, i ens ha preocupat en més d’una ocasió; a iniciativa nostra, hi ha el debat sobre seguretat, sobre civisme, i sobre altres propostes que des del grup de CiU hem volgut posar sobre la taula. Reconec, i així coincidim amb d’altres grups municipals, que el Consell Local de Seguretat no s’ha convocat fa molts anys, fa molt de temps, i que no s’està convocant; i és ben cert, que la informació que se’ns traslladava era del tot insuficient. Les preguntes que hem estat formulant, i que les fèiem amb intensitat i amb il·lusió, els primers anys de l’anterior legislatura, val a dir que aquest grup va deixar de formular-les, davant l’obstruccionisme i l’opacitat del comissari en les seves respostes; per tant, enteníem que tampoc era qüestió de perdre gaire el temps.

223

Pel que fa a la possibilitat que un grup, o un representant, de l’oposició pugui assumir aquesta tasca de vicepresidència, per la nostra part, i coincidint amb algun altre portaveu que abans ho ha comentat, coincidim que s’ho mereix algun dels regidors d’EUiA, no només perquè han estat els qui han portat aquesta iniciativa, no tant per ideologia, òbviament, sinó per la confiança que ens mereixen. És per això que aquest grup municipal votarà a favor de la proposta d’EUiA. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC, Sr. Cristian Sánchez, que diu, doncs, apel·lant a la brevetat, també intentaré anar el més ràpid possible en la meva exposició; dir que, per endavant, que votarem a favor de la moció, ja que s’han acceptat les nostres esmenes a la pròpia moció, i, per l’interès del govern, de col·laborar a què vostès tinguin una radiografia concreta de la Policia Municipal actual, la que s’està portant a terme ara, en tota la part de la seguretat de la ciutat. Per tant, en aquest sentit, nosaltres no tenim cap problema, no tenim cap inconvenient, i no em sento pressionat per cap grup polític en aquest sentit, crec que no he dit mai aquestes paraules, i per tant, no em considero pressionat per ningú. Crec que tenim un cos i un model de Policia Municipal, que ha fet un gran servei a la ciutat, tenim un índex de seguretat molt òptim, i tota l’organització de la Policia Municipal ha anat en aquest sentit, i gràcies també, a la col·laboració de la ciutadania, de les entitats de la ciutat, i també a les aportacions que han fet els grups polítics, amb els qui hem pogut fer, per exemple, les campanyes de Nadal, les campanyes d’estiu, o quan hem estat vigilant els espais públics en grans operatius, com en la Zona Hermètica, o zones conflictives de la ciutat, que, gràcies a l’aportació de tothom, i també, evidentment, de la professionalitat del propi cos, hem pogut portar a terme. Per tant, per nosaltres no és cap inconvenient, fer aquesta, diguem, exposar, cóm treballa la Policia Municipal en tots els àmbits que vostès creguin oportuns, amb les limitacions que tindrem pel que respecte a la llei de Policia Local i a la Llei de Protecció de Dades, però en aquest sentit, crec que podrem fer una diagnosi important de la Policia Municipal. Per tant, el que sí que demanaria, és que intentessin fer una reflexió, sobretot pensant en els agents de la Policia Municipal, que cada dia treballen per a aquesta ciutat; demano, si és possible, i crec que en aquest sentit, tots els grups municipals hi creuen, ho han aportat, que no fem un debat públic, en el sentit d’utilitzar la Policia Municipal com a element ‘arrojadizo’, si em permeten, polític, perquè al final, no podem treure, als agents que estan treballant al carrer, el principi d’autoritat; faig aquesta reflexió, sense acritud, i sense cap tipus d’idea d’enfrontament, sinó pensant en el que hem dit abans, en la professionalitat dels agents, i crec que tant els grups municipals d’ICV, com EUiA, també ho han dit. Per tant, en aquest sentit, treballarem, i vagi per davant això, que votarem a favor de la moció. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EUiA, Sra. Martínez, que diu, empezar por agradecer el apoyo de todos los grupos; decir también, que es una moción que hoy se trae, en papel, pero que la preocupación sobre la Policía Municipal, sobre cómo se estaba gestionando la Policía Municipal, es compartida y es hablada desde hace bastante tiempo, por muchos de los regidores que hoy estamos en este Pleno.

224

Creo que hoy hemos dado un paso, en diálogo, en entendimiento, en consenso, en avanzar, en preocuparnos colectivamente por un mismo tema, y creo que eso es crecer en democracia, por lo tanto, algo de lo que nuestro grupo nos alegramos; agradezco la confianza que el grupo municipal de CiU i el de ICV plantean, que un miembro d’EUiA, sea, o tomemos, la vicepresidencia de esa comisión; agradezco enormemente la confianza; nosotros no habíamos puesto nombre, habíamos dicho que fuera alguien de la oposición, por lo tanto, cuando lo debatamos, seguramente tampoco tendremos ningún inconveniente en asumirlo, y creo, Sr. Cristian Sánchez, y permítame, el debate, es arrojadizo, y está en la calle, desde el momento en que el intendente de la Policía Municipal es un imputado. A partir de ahí está el debate, cámbielo usted, y no habrá ese debate en la calle; habrá otro, pero ese no; ése está en sus manos, no en las nuestras; por lo tanto, mientras que haya un imputado como jefe de la Policía Municipal, difícilmente no habrá debate en la calle, puesto que el máximo exponente de quien tiene que cumplir la autoridad, está en duda. Vuelvo a decir, agradezco el apoyo de todos, creo que hoy hemos dado un paso en democracia; si conseguimos llegar a un acuerdo en cuanto al modelo de la Policía Municipal en Sabadell, habremos dado dos. Sotmesa la proposició a votació, és aprovada per un animitat, aprovació obtinguda en votació ordinària. .

225

26.-Proposició del grup municipal de CiU per la Tra nsparència Municipal.

Els esdeveniments succeïts els últims mesos a Sabadell, la seva magnitud i

transcendència històrica i política, ens porten necessàriament a tancar una etapa en

les formes de fer política a la ciutat. El Grup Municipal de Convergència i Unió

considerem que cal un compromís ferm i clar per tal d’encetar un nou estil de governar

Sabadell.

El Grup Municipal de Convergència i Unió va dirigir a l’equip de govern un decàleg

amb el títol “Per a un nou estil de governar Sabadell” en el que es recullen deu punts

bàsics per tal que la nostra ciutat recuperi el respecte, la dignitat i la bona imatge.

En aquesta moció que portem avui al Ple Municipal tractarem la mesura relacionada

amb la transparència. Donat que hi ha d’haver un canvi d’etapa en les formes i estil de

governar, aquesta nova etapa ha de començar amb uns comptes clars i públics. Per

això des del nostre Grup Municipal proposem quatre mesures concretes.

La primera mesura es basa en la realització d’una auditoria externa de la situació

econòmica i financera de l’Ajuntament de Sabadell, donat que els sabadellencs i

sabadellenques tenen dret a conèixer la situació real de les finances municipals.

Creiem que és un acte de responsabilitat el fet de saber l’estat dels comptes del

Consistori.

Considerem, doncs, que aquesta auditoria externa s’hauria d’estendre també als

organismes i empreses públiques dependents de l’Ajuntament de Sabadell. És una

eina que ens servirà de base per saber la situació en la que estem, per conèixer a fons

la situació i per poder treballar pel futur de la ciutat a partir de dades objectives.

La segona mesura que proposem en aquesta moció és que s’informi mensualment a la

Comissió Informativa d’Economia i Serveis Centrals de les factures impagades per

l’Ajuntament de Sabadell, donat que segons les dades de l’últim informe trimestral de

morositat elaborat per l’Interventor de l’Ajuntament de Sabadell dóna constància que

tenim prop de 20 milions d’euros de deute amb proveïdors.

226

La tercera mesura que proposem és que s’informi mensualment en el marc de la

Comissió Informativa d’Economia i Serveis Centrals de les quantitats compromeses

formalment amb entitats de la ciutat i pendents de pagament.

I l’última mesura proposada és que s’informi mensualment en el marc de la Comissió

Informativa d’Economia i Serveis Centrals de l’evolució i situació del deute de

l’Ajuntament de Sabadell.

Per tot això, el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple l’adopció dels

següents

ACORDS

PRIMER.- Realització d’una auditoria externa economico-financera i de legalitat de

l’Ajuntament de Sabadell i de tots els seus ens, corresponent a l’exercici 2012, relativa

a personal, transferències i contractació, i avaluant també els riscos econòmics,

financers i legals a curt, mitjà i llarg termini.

SEGON.- Que l’empresa auditora s’elegeixi per concurs públic i que en el Plec de

clàusules es prevegi que els auditors donin comptes de l’informe d’auditoria en el marc

de la Comissió Informativa d’Economia i Serveis Centrals.

TERCER.- Explorar la possibilitat que aquesta auditoria la realitzi algun ens del sector

públic, com la Sindicatura de Comptes, de forma que no impliqui cap cost per

l’Ajuntament de Sabadell.

QUART.- Que s’informi mensualment a la Comissió Informativa d’Economia i Serveis

Centrals, de forma clara i detallada, de les factures impagades als proveïdors de

l’Ajuntament de Sabadell.

CINQUÈ.- Que s’informi mensualment a la Comissió Informativa d’Economia i Serveis

Centrals, de forma clara i detallada, de les quantitats compromeses formalment amb

entitats i pendents de pagament.

SISÈ.- Que s’informi mensualment a la Comissió Informativa d’Economia i Serveis, de

forma clara i detallada, l’evolució i situació del deute de l’Ajuntament de Sabadell.

227

Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Rossinyol, que diu, sí, aquesta moció, aquesta proposta, que de fet, de forma fragmentada i diferent, ja havíem fet en d’altres moments, creiem que és absolutament pertinent fer-la després que hi ha hagut un canvi en la direcció, i per tant ara tenim una nova direcció del govern municipal; només per això, crec que ja seria motiu suficient per plantejar aquesta iniciativa en el Ple, iniciativa que personalment estic convençut que seria inclús interessant pel nou govern, pel que, d’alguna manera, seria començar amb els comptes clars i de forma pública. Però han passat moltes coses, i no sols aquest canvi de direcció, sinó que aquesta nova realitat en què ens trobem ara, lastra una sèrie de fets, objectius, de caire econòmic, que resulten molt preocupants; per exemple, hem referiré a l’auditoria que ha fet la Intervenció General de l’Administració de l’Estat, en relació als projectes FEIL, que implica, doncs, que estigui sobre la taula, la possibilitat de que l’Ajuntament, i és seriós, de que l’Ajuntament hagi de retornar 900.000€. També hi ha sobre la taula la possibilitat, més que seriosa, que l’Ajuntament hagi de retornar, o no cobri, un Fons Europeu relacionat amb les obres de Can Roqueta, per valor de 600.000€, més o menys; hi ha problemes greus amb algunes expropiacions, que probablement originin unes obligacions econòmiques molt importants per l’Ajuntament de Sabadell; i, a tot això, li posem, a més a més, el tema de la morositat en els pagaments; per exemple, vull recordar que es va haver d’assumir un crèdit ICO, per més de 22 milions d’euros, a principis de 2012, i ara, a finals de 2012, resulta que ja tenim també, o som morosos, en aproximadament uns 20 milions d’euros. Bé, és evident, que l’element econòmic i financer és molt important, i que és necessari doncs, inclús per la tranquilitat del nou govern, i també de l’oposició, partir d’uns comptes clars. Això crec que s’ha d’entendre, que a més a més, no posa en qüestió, ni remotament, la funció interventora d’aquí de l’Ajuntament; una cosa és el control intern, i l’altra, és el control extern; el que he estat plantejant, difícilment al control intern li correspondria poder-s’hi pronunciar, perquè és una mica el plànning general, mirar una sèrie de riscos, i per això existeixen també, les auditories externes, i nosaltres, el que plantejàvem, precisament, és això. Estem davant d’un tema molt important, però el que sí que hem constatat és que en aquests moments, potser perquè no hem sigut capaços d’explicar-ho bé a les altres formacions polítiques, no comptem, en aquests moments, dels suports necessaris perquè això tiri endavant, i per tant, el que farem, serà deixar aquesta proposta sobre la taula, per intentar, precisament, obtenir aquests suports, si som capaços d’explicar-ho bé, a les diferents formacions polítiques d’aquí, del Ple, perquè crec que realment, a totes, inclús al govern municipal, li interessen. Per tant, ho deixaríem sobre la taula. La proposició es deixa sobre la taula.

228

27.-Proposició del grup municipal del PSC, CiU, ICV , EUiA i EpS sobre l'avantprojecte de Llei per a la racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local.

En el Consell de Ministres del dia 15 de febrer de 2013 es va presentar un Informe del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques sobre l’Avantprojecte de Llei per a la Racionalitcació i Sostenibilitat de l’Administració Local. Aquest document, amb l’objectiu de racionalitzar l’administració local i aconseguir un suposat estalvi econòmic, contempla mesures que afecten l’autonomia local signifiquen la intervenció dels ens locals modificant i vulnerant l’actual model territorial de les nostres comarques. Aquesta reforma s’ha basat exclusivament en la “Llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera” sense tenir en compte els principis d’autonomia i de subsidiarietat, ignorant les necessitats de la ciutadania i els nivells de qualitat, eficàcia i eficiència dels serveis que presten avui els governs locals. L’article 160 de l’Estatut de Catalunya dictamina que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim local, aquest avantprojecte suposa una invasió total de l’Estat espanyol en les competències de la Generalitat de Catalunya. El Govern de la Generalitat, en exercici d’aquestes competències que té en exclusiva, està treballant en una nova Llei de Governs Locals que regularà el marc legal de l’Administració Local catalana, i que serà presentada al Parlament de Catalunya properament. A més, l’Avantprojecte de Llei per a la Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local no preveu cap millora en el finançament de les hisendes locals, la gran assignatura pendent dels nostre model territorial. Ans al contrari, l’objectiu final del govern de l’Estat és recentralitzar i controlar al màxim els municipis, limitant la capacitat d’acció d’aquests, convertint-los en mers executors de la voluntat del govern espanyol. Es pretén transmetre a l’opinió pública que els ajuntaments són uns malbaratadors. Si la voluntat és reduir els costos caldria començar per la pròpia administració de l’Estat ja que aquesta representa el 53% del conjunt de la despesa pública, més de la meitat del total, mentre que el de les comunitats autònomes és del 33% i el de les administracions locals és només del 14%. Però tampoc no preveu, per tal de racionalitzar l’assignació de competències, la supressió d’alguns ministeris que tenen transferides les seves competències en exclusiva a les comunitats autònomes. Traspassar competències dels ajuntaments a les diputacions allunya el centre de decisió del ciutadà. És l’ajuntament qui coneix millor les mancances i necessitats de la seva comunitat i qui pot prestar més eficientment els serveis que els ciutadans precisen. La proximitat significa eficiència i difícilment una corporació supramunicipal podrà substituir el coneixement de la problemàtica local i la sensibilitat d’un ajuntament. Estem davant d’una proposta que generarà desequilibris territorials i socials importants comportant greus discriminacions entre administracions però també entre la ciutadania, amb l’existència de ciutadania de primera i ciutadania de segona atenent al lloc de residència.

229

Tenint en compte la diversitat de cada territori i les peculiaritats de cada població la fixació d’uns costos standard per als serveis que presten les administracions locals amb l’objectiu d’avaluar la seva eficiència, comportarà, sense dubte, manca de rigor i situacions de tractament desigual, i fins i tot injust, en molts ajuntaments. Tenint en compte que la proposta del govern central a qui realment perjudicarà serà al conjunt de la ciutadania que veurà afectat els seus drets a l’accés públic dels serveis i ales seves garanties recollides en l’ordenament legal vigent. Per tot l’exposat proposem els següents:

ACORDS Primer.- Rebutjar totalment l’avantprojecte de Llei per a la Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local presentada pel Ministre d’Hisenda i Administracions Públiques del Govern Espanyol pel que suposa de vulneració de l’autonomia local, de les competències que l’Estatut de Catalunya atorga a la Generalitat i al Parlament, i d’intent de recentralització del model d’administració local català. Segon.- Exigir al govern central que no s’extralimiti en les seves competències i no vulneri la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya sobre organització territorial i en règim local (art. 151 i 160 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya), ja que és potestat del Govern i el Parlament de Catalunya proposar, deliberar i acordar models territorials i competencials que facin que l’arquitectura institucional respongui a la realitat del país. Tercer.- Instar el Govern de la Generalitat a defensar fermament les competències que li atorga l’Estatut de Catalunya en matèria de règim local i expressar el suport explícit de la Diputació de Barcelona en totes aquelles mesures que calgui emprendre per exercir aquesta defensa. Quart.- Demanar a la Generalitat de Catalunya que acceleri el desenvolupament de la nova Llei de governs locals com el marc competencial sòl.lid i estable que ha de posar les bases d’una administració local pròpia, eficient, eficaç, que garanteixi la prestació de serveis de qualitat i eviti la duplicitat i confusió de competències entre administracions, seguint els principis de subsidiarietat i de proximitat. Cinquè.- Instar els Governs de l’Estat i de la Generalitat a l’elaboració d’un nou marc de finançament per al món local, més just, més eficaç i més eficient al servei de les polítiques locals. Sisè.- Reclamar al govern central que deixi d’envair i vulnerar les competències de la Generalitat i els ens locals i que , per contra, compleixi amb el pagament de les aportacions econòmiques establertes en les diferents Lleis, reglaments i sentències que afecten el desenvolupament de les competències de la Generalitat i dels ens locals, especialment, en matèria social i educativa.

230

Setè.- Comunicar aquests acords al Govern de l’Estat espanyol, al Govern de la Generalitat de Catalunya, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, a l’ACM, a la FMC i als sindicats. Hi intervé el regidor del grup municipal del PSC sr. Ramon Burgués que diu : Nosaltres no compartim com diuen molts grups i, com diuen moltes persones que la proposta de modificació de la Llei de bases de Règim Local presentada per el Partit Popular, vagi contra els Ajuntaments No, no va contra dels Ajuntaments, va contra els Ciutadans i Ciutadanes,,, perquè, un cop més, són els ciutadans i les ciutadanes les que perden . Ens trobem, de nou, amb un text en el que sota el pretext de l’eficàcia i de la millor gestió, es busca la supressió i la privatització dels serveis públics, i perquè diem què perden els ciutadans, perquè desapareixen serveis que ara assumim els ajuntaments, ja sigui per manca de voluntat política d’altres administracions, com s’ha demostrat aquests últims anys, amb diferents mesures que la Generalitat ens ha fet assumir als ajuntaments o per la llunyania amb la realitat dels ciutadans i ciutadanes: com ara les polítiques d’ajut a la dependència, la teleassistència, les millores de les beques menjador o la neteja de les Escoles de Primària, només per posar alguns exemples. També perd la ciutadania, perquè anteposar, i per nosaltres això és molt important, anteposar la rendibilitat econòmica a la rendibilitat social ja que obre la porta a la privatització de serveis públics, tant, per la pèrdua de qualitat, a la precarització laboral dels treballadors municipals i ens aboca a un resultat contrari al pretès, l’encariment dels serveis públics amb aquesta privatització a la llarga i s’ha vist en repetits llocs com a València on s’ha fet aquesta privatització al final els serveis acaben sent escàs. També pensem que les veritables arrels de les reformes proposades no responen només a un objectiu d’optimització, sinó que són les d’un canvi de model democràtic i a una retallada del finançament local i, directament, a la ciutadania ja que som la institució que més proveeix directament a tots els ciutadans. El traspàs de competències pròpies a les Comunitats Autònomes i que les impròpies es deixin de ser prestades es tradueix directament en la desaparició de serveis públics. La tradició municipalista del PSC ens avala per dir que aquest avantprojecte és un atac directe a l’autonomia i a la democràcia municipal. El traspàs de competències en favor d’organismes no escollits directa i democràticament per la ciutadania allunya encara més les persones de la política. Seran les Diputacions i els governs de les Comunitats Autònomes qui hauran d’agafar, si les seves disponibilitats econòmiques els ho permet, la gestió completa dels serveis. Per aquest motiu necessitem que la Generalitat de Catalunya defensi les seves competències estatutàries i acceleri el desenvolupament de la nova Llei de governs

231

locals, que garanteixi el principi de subsidiarietat i proximitat però, sobretot, que millori el finançament dels ajuntaments. Ens cal un marc de treball i de finançament estable que deixi d’ofegar als Ajuntaments. Els Ajuntaments representem només el 14% en aquests moments de la despesa pública, quan sempre tradicionalment havíem reclamat 50-25-25 que demanem des de fa tants anys, ho continuem demanant, continuem creient que no es pot deixar als ajuntaments a un estat financer, que no poden fer front els serveis dels ciutadans. Els ajuntaments no som el problema, durant tots aquests anys hem estat la solució, el millor recurs que tenen els ciutadans i les ciutadanes. La proposta de reforma local suposa el desmantellament d’una gran part dels serveis públics, i un gran risc de desmantellament de l’equilibri social que, fins ara, hem garantit com a institució més propera. No voldria acabar i acabo, sr. Alcalde, per agrair expressament als sindicats CCOO i UGT que hagin impulsat que els diferents grups polítics abordéssim aquest tema en el Ple Municipal. Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, sr. Jordi Font que diu que des del grup de Convergència i Unió ens sumem a aquesta moció conjunta per manifestar el nostre desacord amb l’Avantprojecte de Llei per la racionalització i sostenibilitat de l’administració local que està tramitant el Partit Popular. Un Avantprojecte que ha iniciat, que ha incitat el desacord quasi unànime del món local, no només de Catalunya amb el rebuig de les principals associacions municipalistes a través dels consells de governs locals, el propi Govern de la Generalitat, les Diputacions, molts Ajuntaments i les principals formacions polítiques, sinó que també fora de les fronteres catalanes, donant el posicionament de rebuig de bona part del seu contingut de la Federación Española de Municipios y Provincias, entitat que incorpora també molts ajuntaments governats pel Partit Popular. Estem davant del projecte de reforma de l’administració local més important i profunda de la democràcia, una modificació legislativa que sota el ben intencionat títol de racionalització i sostenibilitat de l’administració local contempla mesures que afecten l’autonomia local i que també suposa una invasió de l’Estat Espanyol a les competències de l’Estatut de Catalunya, que assigna a la Generalitat de Catalunya en aquesta matèria. Un pas més a descentralització que el govern del PP ens té acostumats darrerament i del que ens poden donar molts exemples com la Llei ..., la Llei de transparència que s’està tramitant i els continuats recursos al Tribunal Constitucional, entre ells els que van retirar l’Estatut, aprovat pel poble de Catalunya en Referèndum. Podríem estar d’acord en què es fan necessaris alguns canvis, sí que l’administració local necessita d’adaptacions a les necessitats canviants i, sobretot, un sistema de finançament que doti als ajuntaments dels recursos necessaris per pol·lir les atribucions que té assumides, però aquestes adaptacions no només, no es poden realitzar sense tenir en compte la distribució de competències locals i autonòmiques, sinó que han de ser presidides pel principi de subsidiarietat que atribueix les competències a l’administració més propera.

232

Segur que podem trobar molts exemples de com s’ha fet un mal ús dels recursos, als ajuntaments, però també les administracions autonòmiques i a l’Estat. Hem viscut períodes en el que semblava que els recursos eren il·limitats i tothom ha estirat més el braç que la màniga, i ben car que ho estem pagant, però això no significa canviar les regles de joc sota una pretesa racionalització i simplificació. Per aquests motius i els que s’exposen a la moció, que no reiteraré, presentem aquesta moció conjunta. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, Sra. Domínguez que diu : ens hem sumat com a proposants a aquesta moció perquè rebutgem radicalment l’avantprojecte de la llei anomenada, hipòcritament, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, que modifica la Llei de Bases del Règim Local de 1985 i la Llei d’Hisendes Locals de 2004. Un avantprojecte de llei que suposa un atac directe a l’autonomia local i una ingerència de l’Estat en les competències de la Generalitat en matèria de règim local. Lluny de solucionar els problemes de finançament dels municipis i de reforçar els ajuntaments com a administració més propera a la ciutadania i amb més presència al territori, aquest avantprojecte suposa una passa enrere, retallant competències per exemple en matèria d’educació, cultura, salut o serveis socials i rebaixant-ne en la major part d’àmbits. D’altra banda, es reforcen les diputacions, administracions intermitges que no són d’elecció directa, entrant en contradicció amb la normativa europea, i constituint un flagrant incompliment del principi de subsidiarietat. El principi de subsidiarietat, present a tots els tractats europeus des de Maastricht i central en la jurisprudència europea sobre l’administració pública, implica que un assumpte ha de ser resolt per l’autoritat més propera a l’objecte del problema. Es basa en el respecte per la lliure determinació de tots els membres d’una estructura social i és el fonament sobre el qual se sustenta la democràcia participativa. És prou clar que aquest avantprojecte de llei reforça les diputacions en detriment dels Ajuntaments, obviant el principi de subsidiarietat. El que proposa la moció és rebutjar totalment aquest avantprojecte de llei, que vulnera l’autonomia local i les competències de la Generalitat i empobreix encara més els ajuntaments, i instar el govern de la Generalitat a defensar les seves competències en règim local i reclamar un bon sistema de finançament local. Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV, sra. Garcia que diu: molt breument, en primer lloc perquè l’exposició que ha fet el sr. Ramon Burgués és prou àmplia i la compartim, així com les que han estat fent fins ara. Ressaltar només 5 aspectes molt concrets: el primer, aquesta reforma, realment, és un atac a l’administració local com s’ha dit, que el que realment contempla són mesures que afecten bàsicament l’autonomia local, aquesta és una primera idea, que està basada en la llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, i que justament no té en compte ni els principis d’autonomia ni de subsidiarietat, que a part, com també s’ha dit, té un objectiu amagat que és el de les privatitzacions, precisament, i el de precaritzar encara molt més els treballadors i els serveis públics, o sigui el desmantellament, en definitiva, de l‘administració pública, que a part no preveu cap ni una sola mesura de millora en quant al finançament de les administracions locals quan han estat justament la reivindicació més demanada, més antiga, i menys tinguda en compte pels diversos governs, no només pel govern que tenim en aquest moment a nivell de l’estat. Com s’ha dit realment, les administracions locals els hi representa tant sols el 14% de la despesa, mentre que l’Estat, que és qui tenia que aprimar-se més, té el 53 % d’aquesta despesa.

233

Per últim, aquesta és una reforma que, precisament, va en contra o s’allunya totalment del que des del municipalisme fa molts anys que anem reclamant, és precisament el que cal traslladar més, més i més competències, recursos i per tant possibilitats de donar serveis des de la proximitat els ajuntaments; i en comptes d’això, el que fa aquesta reforma és promoure que les administracions, que estan en un segon nivell tinguin precisament més capacitat, més competències i tinguin més capacitat de govern. Per tant per tot això i pel que representa el deteriorament de l’administració, la intromissió en l’autonomia i en la decisió que des de la Generalitat, només des de la Generalitat tindria en tot cas que acordar-se, no pas des de l’Estat, fer aquesta intromissió a l’administració local. Per tot això, evidentment, creiem que és molt oportuna aquesta moció; també agraïm moltíssim als sindicats que s’hagin posat d’acord i ens hagin permès o ens hagin traslladat aquesta moció i que també ens demanessin que malgrat tot l’adoptéssim al Ple, ara que són les 11’30 de la nit i estem tots molt cansats, per tot això moltes gràcies. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EUiA, Sra. Marisol Martínez que diu que Esquerra Unida i Alternativa damos apoyo y daremos apoyo y respaldo a esta moción aquí y en el transcurso de esta Ley, nos opondremos a ella en todos los marcos donde tengamos representación como no puede ser de otra manera, agradecemos también a los sindicatos que se pongan también al frente de reivindicar cuestiones como los servicios públicos y como los derechos de los trabajadores en estos servicios y lo que supondría la aplicación de ese proyecto de Ley y, lo hacemos desde el convencimiento que estamos ante un proyecto de ley que tendrá entre sus consecuencias que se mermen los servicios básicos y que se deterioren los empleos municipales, todo ello debido a la imposición de un coste estándar fijado por el Ministerio de Hacienda y de las Administraciones Públicas que estará por debajo del coste real de los servicios. De ese modo nos aboca en unas consecuencias más que previsibles, estamos hablando de más privatizaciones de menos y peores servicios públicos así como la pérdida del empleo municipal, es una obligación de todos los grupos defender la democracia local que empezamos a construir entre todos hace ahora 34 años. Una democracia que creemos seriamente en riesgo si sale adelante la reforma de la administración local que se quiere llevar a cabo en el Congreso de los Diputados, esta ley tiene que enmarcarse en el proceso de involución que el estado esta sufriendo , un proceso de recentralización que comienza desde el ataque al más débil, que está representado en esta ocasión por el poder municipal. La administración más pequeña y la más cercana, la misma que si hubiese contado con leyes que la hubiesen reforzado años atrás, hoy no nos veríamos en la necesidad de reivindicar y salir a la defensa tal y como nos vemos obligados desde todos los marcos, desde todas las instituciones, desde los sindicatos y esperemos también que desde la calle, implicando a toda la gente que ha luchado tanto por esos ayuntamientos democráticos. Hi intervé el regidor del grup municipal del PP, Sr. Gesa, que diu : el nostre Grup Municipal, creu que és totalment necessari explicar el contingut de l’Avantprojecte objecte d’aquesta moció vist el desconeixement, vol untari o no del mateix. Procedeixo:

234

L’Avantprojecte de Llei per a la racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local, està inspirat en el principi de “una adminis tració, una competència”. Aquest avantprojecte canvia la legislació bàsica municipal amb l’objectiu de que les Entitats Locals s’adaptin a la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera i evitar que gastin més del que ingressen. Busca una gestió més eficient amb un estalvi entre 2013 i 2015 de més de 7.000 milions d’euros per a la eliminació de duplicitats i competències impròpies. Repeteixo. Duplicitats i competències impròpies. No es pot parlar, doncs, d’espoli de competències als ens locals quan aquestes no els han estat atribuïdes normativament i per tant no disposen del finançament per a portar-les a terme. És per aquest motiu que l’avantprojecte actualitza les competències municipals, atribuint amb precisió les que han de ser desenvolupades pels municipis, diferenciant-les amb claredat de les estatals i/o autonòmiques. D’altra banda, la modificació, al contrari del que s’esmenta, no preveu la supressió de cap municipi, respectant així la representació de la voluntat popular en els Ajuntaments. Altra cosa és el foment de l’agrupació de serveis, per a aconseguir importants estalvis de costs mitjançant economies d’escala. El projecte, també millora la regulació dels convenis entre Administracions. Fins ara aquestes, eren focus d’endeutament al no anar acompanyat el traspàs de competències del corresponent finançament. Amb aquesta reforma, els convenis pels que una Administració delegui l’exercici de competència als municipis, hauran de ser acceptats expressament pels mateixos i la mateixa delegació haurà de suposar una verdadera millora en l’eficiència de la gestió pública. Igualment, serà condició indispensable per a la firma del conveni, eliminar duplicitats administratives. Així la que delegui, es reservarà mecanismes de control precisos per assegurar l’adequada prestació del servei delegat i aquesta delegació anirà sempre acompanyada de la corresponent dotació pressupostària anual. A partir d’ara es distingirà entre serveis obligatoris i facultatius. Els municipis tindran la garantia d’una cobertura financera suficient pels seus serveis obligatoris i per sobre d’un nivell estàndard de prestació de serveis, el seu finançament no podrà ser reclamat a una altra administració. Només quan estiguin garantits financerament els serveis obligatoris, podran prestar-se serveis facultats. En aquests darrers dies, s’ha parlat en reiterades ocasions de les “smart cities”, ciutats intel·ligents... i pregunto: no incideix precisament l’eficiència de la gestió pública en la intel·ligència d’una ciutat? El primer acord d’aquesta moció, rebutja totalment aquest Avantprojecte i nosaltres els preguntem: realment, després d’explicar-los què suposa, poden negar la coherència i necessitat d’eficiència i eficàcia que promulga? El segon acord, parla de l’extralimitació del Govern central en les seves competències. Vull recordar, que la vertebració territorial és competència de l’Estat i en situacions

235

extremes de crisis com l’actual, l’Estat pot legislar sobre tot allò que cregui convenient per buscar solucions. El quart acord, sol·licita a la Generalitat de Catalunya que acceleri el desenvolupament de la nova llei de Governs locals. Ara tenen pressa després d’haver estat 2 anys parlant única i exclusivament de sobirania i referèndums? Confien ara en un Parlament que ha oblidat totalment el món local?... un Parlament que recordem a aquestes altures encara no té ni un esborrany de pressupostos. El sisè punt insta al Govern central a que compleixi amb el pagament de les seves aportacions econòmiques previstes... de debò s’insta al Govern central quan és l’únic que paga? O cal recordar que les balances fiscals es retocaren, cosa que va admetre el conseller de economia? O cal que els recordi el Pla de Pagament a Proveïdors o el Fons de Liquiditat Autonòmica? Per tot l’exposat, el nostre grup votarà en contra, això sí, els demano ens informem primer i fem pedagogia política. Els pregunto: A part del no constant, quina és la seva alternativa? Encara no he escoltat cap alternativa, cap proposta ni esperit constructiu. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, sra. Domínguez que diu , una breu intervenció perquè no acabi parlant precisament l’únic grup que no està a favor de la moció. Per tant, breu, la moció s’aprovarà, es traslladarà el posicionament gairebé unànime d’aquest Ple a la ciutat i es faran els trasllats oportuns, i per tant el posicionament gairebé unànime d’aquest Ajuntament. Al sr. Gesa li voldria dir que no crec que això sigui un problema de comprensió, diu que l’Avantprojecte no s’ha entès; bé, em sembla impossible que tanta gent l’hagi entès malament, però sí que em quedaria amb la seva idea de què està inspirada en el principi d’una administració, una competència per eliminar duplicitats i competències impròpies, probablement molts dels que som aquí ja estem d’acord amb aquesta idea, però donem-li la volta fem l’alternativa per als municipis, traslladem aquest principi: una administració una competència a l’administració més propera, doncs als ajuntaments. Sotmesa la proposició a votació, és aprovada amb 23 vots a favor del PSC, CiU, EpS, ICV i EUiA, i 3 vots en contra del PP, aprovac ió obtinguda en votació ordinària.

236

DISPOSICIONS OFICIALS BOE 11/03/2013 Resolució d'1 de març de 2013, de la Secretaria General de

Coordinació Autonòmica i Local, per la qual es desenvolupa la informació a subministrar per les corporacions locals relativa a l'esforç fiscal i la seva comprovació en les Delegacions d'Economia i Hisenda.

BOE 16/03/2013 Reial decret-llei 5/2013, de 15 de març, de mesures per afavorir

la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de més edat i promoure l'envelliment actiu.

BOE 23/03/2013 Reial decret-llei 6/2013, de 22 de març, de protecció als titulars

de determinats productes d'estalvi i inversió i altres mesures de caràcter financer.

BOE 23/03/2013 Reial Decret 218/2013, de 22 de març, pel qual s'aprova l'oferta

d'ocupació pública per a 'any 2013.

237

COMUNICACIONS DIVERSES

Donar compte dels Decrets de Recursos Humans Decret núm.2868/2013 referent a deixar sense efectes nomenament com a personal eventual de confiança o assessorament especial Sra. Consuelo Santos Neyra, efectes del dia 8 d'abril de 2013. Decret núm.2872/2013 : referent Nomenament com a personal eventual de confiança o assessorament especial Sra. Marta Brullet Rodríguez, efectes del dia 9 d'abril de 2013. Decret núm.1783/2013 : referent al contracte de treball d’interinitat d’Elia Casals Alsina, amb efectes 21 de febrer de 2013, per ocupar una plaça de Tècnica Mitjana de profesora de Flauta travessera. Decret núm. 2299/2013 : Nomenament com a personal eventual de confiança o assessorament especial Sr. Antoni Aranda Garcia, efectes del dia 5 de març de 2013. Decret núm. 2300/2013 : Nomenament com a personal eventual de confiança o assessorament especial Sr. Juan Emilio Romero Dueñas, efectes del dia 5 de març de 2013. Decret núm. 2301/2013 : Nomenament com a personal eventual de confiança o assessorament especial Sr. Manuel Somoza Barreiro, efectes del dia 5 de març de 2013. Decret núm. 2302/2013 : Nomenament com a personal eventual de confiança o assessorament especial Sr. Xavier Izquierdo Vilavella, efectes del dia 5 de març de 2013. Decret núm.2303/2013 : Nomenament com a personal eventual de confiança o assessorament especial Sr. Susana Gallego González, efectes del dia 5 de març de 2013. Decret núm. 2304/2013 : Nomenament com a personal eventual de confiança o assessorament especial Sr. Consuelo Santos Neyra, efectes del dia 5 de març de 2013. Decret núm. 2305/2013 : Nomenament com a personal eventual de confiança o assessorament especial Sr. Oriol Sorolla Segura, efectes del dia 5 de març de 2013. Decret núm.2307/2013 : Nomenament com a personal eventual de confiança o assessorament especial Sr. Xavier Carbonell Arqués, efectes del dia 5 de març de 2013. Decret núm. 23082013 : Nomenament com a personal eventual de confiança o assessorament especial Sr. Miguel Angel Claveria Pérez, efectes del dia 5 de març de 2013.

238

Àrea Presidència i Serveis a les Persones

CULTURA 8.- Aprovar el preu públic catàleg de l'exposició V endre el producte. (JGL:

22/03/2013) L'Organisme autònom local Museus i Arxiu Històric de Sabadell, ha editat el catàleg de l'exposició Vendre el producte. Aquesta exposició va ser inaugurada el 7 de setembre de 2012 i va ser instal·lada al Museu d'Història de Sabadell. Tal com estava previst en el programa d'actuació dels museus per a l'any 2102, s'ha portat a terme una publicació que recull les aportacions dels diferents especialistes i col·laboradors que van contribuir a la realització dels continguts de la mostra. El catàleg és una obra que vol ser una eina més per reforçar els valors i referents històrics, socials i culturals que ens fan sentir una mica més orgullosos del col·lectiu al qual pertanyem i a partir dels quals podem mirar amb més coneixement de causa el nostre futur. D'aquesta publicació se n'ha fet un tiratge de 500 exemplars. El preu públic proposat és de 15 € la unitat. SALUT 9.- Incoar un expedient sancionador (TA01/2013) al propietari d'un gos perillós.

(JGL: 22/03/2013) Incoar un expedient sancionador (TA1/2013), al propietari d'un gos de raça perillosa per portar-lo per la via pública sense corretja i sense morrió. Àrea d’Economia i Serveis Centrals

1.- Donar compte de l’informe de la Intervenció Ge neral de data 20 de febrer de 2013, sobre morositat corresponent al 4t trimestre de l’exercici 2012.

Resum del punt: En compliment de l’article 5 de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la que s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, es fa l'Informe de la Intervenció General sobre la morositat del 4r trimestre de 2012.

239

2.- Donar compte dels informes de la Intervenció Ge neral de dates 31 de gener de 2013 i 7 de març de 2013, de seguiment del Pla d ’Ajust (PLE 09.04.2013)

Resum del punt:

L'article 10 del RD Llei 7/2012, de 9 de març, pel qual es crea el Fons pel finançament dels pagaments a proveïdors estableix l’obligació de la Intervenció municipal de presentar al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques un informe trimestral de seguiment del Pla d’Ajust contemplat a l’article 7 del RD Llei 4/2012, de 24 de febrer, pel qual es determinen obligacions d’informació i procediments necessaris per establir un mecanisme de finançament pel pagament als proveïdors de les entitats locals;

3.- Donar compte del Decret 2156/2013, de data 28 d e febrer 2013, l’aprovació de la Liquidació del Pressupost 2012 de l’Ajuntament d e Sabadell i els seus organismes autònoms (PLE 09.04.2013)

Resum del punt:

El que estableixen els articles 191, 192 i 193 del RD legislatiu 2/2004, del 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals així com els articles 89 a 105 del RD 500/1990, del 20 d’abril, pel que es desenvolupa el capítol primer del títol sisè de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals, s’ha format l’expedient de Liquidació del Pressupost de l’exercici 2012, integrat pel de l’Ajuntament i els seus organismes autònoms;

Àrea d’Urbanisme i Espai Públic Donar compte dels dictàmens de la Junta de Govern L ocal de 15 de març de 2013

1. Ratificar el Decret núm. 12006/2012 del regidor delegat d’Espai Públic de data 28 de desembre de 20 12, que aprova el pagament parcial de la liquidació del pre ssupost d’explotació de l’exercici 2011 del servei de trans port urbà de viatgers i aprovar l’anul·lació de l’autorització i disposició d’aquesta despesa prevista per l’any 2013. Concessionària: l’empresa TUS, SCCL Import del pagament parcial: 161.990,37 euros, que junt amb l’anterior pagament realitzat fa un total de 2.306.245,63 euros, i per tant, resta pendent un import de 147.769,00 euros.

2. Aprovar la liquidació del pressupost d’explotaci ó per l’exercici 2011, del

servei de recollida de residus municipals en concep te de fracció resta per 41.384,25 euros i en concepte de recollida selectiv a per 487.726,44 euros, a favor de la concessionària Serveis Medi Ambient, SA .

240

Servei cost 2011 pagaments a compte diferència IVA 8% TOTAL

Recollida fracció resta 4.047.038,444.008.719,69 38.318,75 3.065,50 41.384,25 Recollida selectiva 4.891.863,164.440.264,60 451.598,56 36.127,88 487.726,44

TOTAL A LIQUIDAR 529.110,73

241

PRECS I PREGUNTES Hi intervé l’Alcalde, que diu, bé, passem a Precs i Preguntes, de dos grups; doncs, Sra. Martínez, si us plau. Hi intervé la regidora del grup municipal d’EUiA, Sra. Martínez, que diu, sí, mire, en el transcurso del Pleno, cuando se ha llegado al punto de la parte Deliberativa i de Control, el regidor Manuel Bustos ha abandonado el Pleno; quería saber si ha justificado ese abandono del Pleno, si hay alguna situación de, como hasta ahora, que no ha venido por situaciones de malaltía, pues, si seguía en las mismas condiciones. Hi intervé el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Rossinyol, que diu, ara, en aquests moments, fa poc, ens acaben de llegir una sèrie de disposicions, de donar compte, d’una sèrie de disposicions, algunes importants, com per exemple, el seguiment del Pla de Sanejament; nosaltres, el que voldríem, és tenir còpia de tots els documents dels quals se’ns ha donat compte, perquè alguns d’aquests són decrets que són realment importants, almenys entenem nosaltres que són importants, i voldríem tenir aquesta documentació. És a dir, per tant, de tota la documentació de la que s’ha donat compte, tenir-ne còpia; no del títol, sinó de la documentació. Hi intervé l’Alcalde, que diu, respecte de la pregunta de la Sra. Martínez, el Sr. Bustos m’ha comunicat en el recés del Ple, que havia de marxar, per un tema familiar; i, respecte del que demana el Sr. Rossinyol, doncs tindrà còpia d’aquells documents que per llei té dret a tenir-ne. S’aixeca la sessió, a les 23:30 hores.