ajuntament de sabadell - diba.cat · la ciutat és un recurs formatiu de gran escala, tant per als...

Ajuntament de Sabadell

Els nois i noies tenen la paraula - 1 -


Els nois i noies tenen la paraula 2

1. PRESENTACIÓ ELS NOIS I NOIES TENEN LA PARAULA

La ciutat és un recurs formatiu de gran escala, tant per als joves en

edat escolar com per a tota la ciutadania. Una de les accions

primordials que es duen a terme a Sabadell per tal d’implicar a tot el

col�lectiu en la tasca educadora és el programa Ciutat i Escola. Es

tracta d’una iniciativa fruit del treball coordinat de diferents regidories

de l’Ajuntament de Sabadell, entitats, institucions, empreses i

col�lectius diversos de la ciutat que tenen com a objectiu comú fer de

Sabadell una ciutat educadora a través d’iniciatives que afavoreixin el

coneixement del patrimoni, creant espais de diàleg, obrint la porta a

la reflexió, l’intercanvi i la col�laboració.

Així, entre els objectius del programa Ciutat i Escola està també la

creació d’espais per al diàleg i per conèixer les opinions que els més

joves tenen sobre la seva ciutat. Les ciutats democràtiques es

construeixen col�lectivament i la participació en la presa de decisions

esdevé un factor fonamental en la convivència i en el

desenvolupament. És amb aquesta filosofia d’oferir un espai per a

l’anàlisi, la reflexió i les propostes dels ciutadans i ciutadanes que els

curs passat es va posar en marxa el programa Els nois i noies tenen

la paraula.

La filosofia que impregna aquest programa és posar de relleu la

importància de la participació com a eina essencial de relació amb els

nostres conciutadans i conciutadanes. Sovint, els més joves se senten

exclosos de la presa de decisions que els afecten a ells i a la seva

ciutat. És per això que se’ls ofereix la possibilitat d’opinar tant sobre

aspectes que els puguin afectar directament, com d’altres que no els

són tan propers, però sobre els quals poden tenir-hi alguna cosa a

dir.



Els nois i noies tenen la paraula es planteja com una acció d’anàlisi,

perquè per opinar primer cal fer-se una composició de lloc, conèixer i

observar. En una societat que té tendència a l’excés d’informació, és

important aprendre a seleccionar aquella que pot ser útil i trobar els

mecanismes per a contrastar-la, si volem oferir opinions ben

fonamentades.

Els nois i noies tenen la paraula també vol ser una acció de debat:

després de conèixer, cal posar en comú les observacions d’uns i

d’altres i arribar a un consens amb els companys i companyes sobre

quins aspectes es poden millorar. Percebre la dificultat del consens –

però també la seva riquesa- és fonamental per a la convivència,

alhora que dóna més transparència a les relacions humanes perquè

s’aprèn tant a cedir com a mantenir posicions, depenent de la

circumstància. Finalment, en aquesta activitat cal que els alumnes

exposin les seves conclusions i si bé, potser, no totes les seves

propostes podran tenir un reflex immediat en la realitat de la ciutat,

sí que cal remarcar que seran escoltats.

L’objectiu principal d’Els nois i noies tenen la paraula és

contribuir, de forma rigorosa i imaginativa, a eixamplar la

cultura democràtica dels ciutadans i ciutadanes més joves per

tal que sentin encara més seva la ciutat i puguin ser part

activa a l’hora de dissenyar i construir el seu futur.



2. PRESENTACIÓ ESCOLA I CIUTAT: ESPAIS PER CONVIURE

Aquest curs, escollit pels propis alumnes que van participar en la

primera edició, es proposa el tema de la convivència (L’escola i la

ciutat: espais per conviure), en un sentit ampli, convivència a

l’escola, a la ciutat, entre iguals, entre diferents i tot això, a través

d’un treball a l’aula i més tard d’un treball entre els centres

participants de tota la ciutat, que permetrà a través del consens i del

diàleg establir propostes que es faran arribar als membres del

Consistori que estan en condicions d’adoptar mesures al respecte.

Els objectius generals d’aquesta activitat són que els alumnes:

- entenguin el concepte de convivència

- entenguin la perspectiva positiva del conflicte

- identifiquin elements constructors de convivència a l’escola i a

la ciutat

- entenguin el concepte de participació ciutadana

- reflexionin entorn de la complexitat que genera la diversitat a la

nostra societat

A partir de les activitats proposades, els alumnes han de ser capaços

de:

- adquirir habilitats de transformació positiva dels conflictes

- proposar estratègies que facilitin la convivència pacífica a

l’escola i a la ciutat

- decidir de manera democràtica les propostes de convivència

- treballar de manera cooperativa



En definitiva, es tracta d’un exercici de democràcia participativa que

pot ser molt interessant de cara a la convivència entre els alumnes,

tant al centre com a la ciutat.

A l’hora de plantejar el treball a l’aula, es proposen 4 blocs de treball:

- Introducció als conceptes bàsics

- Els altres i jo

- L’escola

- La ciutat

A cadascun d’aquests blocs es proposen activitats, per tal

d’exemplificar els conceptes treballats i que serviran de base per

arribar a conclusions concretes.

Aquestes activitats i els blocs de treball són merament orientatius i

cada mestre pot escollir i adaptar aquells que consideri més adients

al grup classe. De tota manera, recomanen que tots els centres

treballin el bloc núm. 1: Introducció als conceptes bàsics, ja que és

important que tot l’alumnat tingui clar a què ens referim quan parlem

de convivència, conflictem, etc...



3. METODOLOGIA

Els nois i noies tenen la paraula es planteja com un projecte que té

un tema central d’anàlisi i que es desenvolupa en diverses sessions.

El tema escollit per a aquesta primera edició és L’ESCOLA I LA

CIUTAT: ESPAIS PER CONVIURE.

Les diverses sessions que es plantegen tenen com a objectiu que els

nois i noies puguin analitzar els diferents espais de convivència,

detectar les causes que generen conflicte en aquesta convivència i

buscar solucions que resolguin aquestes situacions. Des de l’anàlisi

més general dels conceptes que es plantejaran al llarg de tota la guia

(convivència, conflicte, mediació, etc...), passant per l’anàlisi més

concret de les diferències entre persones que solen ser font de

conflicte (diferències físiques, culturals, econòmiques...) per arribar a

valorar quin tipus de convivència tenim tant al centre escolar com a

la ciutat i quins mitjans tenim a l’abast cadascun de nosaltres per

promoure una convivència pacífica.

A cadascun dels blocs de treball es proposen unes activitats concretes

que permetran tenir els elements necessaris per a la reflexió i

l’elaboració de conclusions.

Cal tenir en compte que l’objectiu final de les activitats és

elaborar un document de conclusions, que es posarà en comú

amb els altres centres que hi participen. Per tant, no és obligatori

realitzar totes les activitats excepte l’última.

És molt important que les diverses activitats que es plantegen a Els

nois i noies tenen la paraula arribin fins al seu capítol final: el

moment de la posada en comú de les idees per tal de redactar un

manifest i oferir les seves idees a la ciutadania. Els alumnes han de

saber defensar i justificar públicament totes aquelles propostes que

han sorgit de la seva anàlisi.



4. CALENDARI DE TREBALL

- JORNADA DE FORMACIÓ PER A DOCENTS

Durant aquesta primera reunió es presentarà el dossier de treball i es

donaran els elements necessaris per poder iniciar el treball a l’aula, el

grup o a la tutoria.

Data: 17 d’octubre de 2005

Horari: 17,30 h.

Lloc: Casal Pere Quart

- PRESENTACIÓ DEL TREBALL ALS ALUMNES Està previst presentar a l’aula el projecte amb l’objectiu que els

alumnes prenguin consciència de la importància del treball a realitzar

participant en una tasca col�lectiva.

Data: A concretar

Horari: A concretar

Lloc: A concretar

- TROBADES INTERESCOLARS Els representants dels grups inscrits en el projecte participaran en

dues trobades al llarg del procés de debat, on aportaran les

conclusions del seu grup per a l’elaboració del manifest, juntament

amb els representants d’altres centres.

Data: Abril-maig 2006

Horari: A concretar

Lloc: A concretar



5. BLOCS DE TREBALL

5.1. INTRODUCCIÓ ALS CONCEPTES BÀSICS

Presentació

L’objectiu d’aquesta activitat és treballar cadascun dels conceptes que

s’aniran utilitzant durant tot el treball d’aquesta guia. Val la pena

reflexionar sobre el grau de coneixement que tenen els alumnes i

com perceben els diferents conceptes, a través de les activitats

proposades.

Convivència: conviure, o si es vol conviure solidàriament, vol dir

respectar dues de les necessitats bàsiques de tots els éssers humans:

la identitat, és a dir, el fet de ser respectats pel que som, i la

pertinença, entesa com la necessitat de sentir que formem part d’un

grup.

Pau: és l’harmonia de la persona amb ella mateixa, amb la natura i

amb els altres.

Conflicte: situació donada per una discordança entre les tendències o

els interessos d’algú i les imposicions externes.

Mediació: procediment per resoldre els conflictes entre dues persones

o grups de persones, mitjançant la intervenció d’una tercera persona

que fa gestions entre les parts per arribar a un acord.

Material de suport

- text “Les tres dificultats de la nostra convivència” extret del llibre

“Manual de civisme” de Victòria Camps i Salvador Giner.



Activitats

La següent activitat analitza el procés que porta implícita tota

convivència: reconèixer el fet que no vivim sols i compartim els

espais amb d’altres persones, reconèixer els propis interessos i com

aquests poden entrar en conflicte amb els interessos dels altres.

Activitat 1. No vivim sols

En aquesta primera part, es pretén que alumne reconegui que no

vivim sols; vivim sempre amb altres persones i en situacions molt

diverses.

Allargueu tant com pugueu la següent enumeració:

- La gent que hi ha a la plaça on acostuma a anar

- Els qui viuen al meu bloc de pisos

- La meva família

Activitat 2. Els propis interessos

Però tots tenim els nostres propis interessos; mirem, primer de tot,

per nosaltres mateixos i, fins i tot, voldríem ser i tenir més que els

altres.

Segueix la llista d’exemples:

- Vull jugar de davanter a l’equip

- Voldria tenir vestits molt macos

- Vull ser dels primers per no haver d’esperar



Activitat 3. I... apareix el conflicte molt fàcilment.

Els interessos d’uns xoquen amb els interessos d’altres. El conflicte és

inevitable; fins i tot podríem dir que és positiu. T’imagines que ningú

tingués interès per res?

Continua la llista de conflictes:

- Estic disgustat i t’odio perquè jo tenia una calculadora i tu me

l’has pres

- Fins i tot he plorat perquè volia ser el primer i he quedat quart

- Em treu de polleguera veure excrements pel carrer i tu hi

deixes els del teu gos perquè et fa molt fàstic recollir-los.

Activitat 4. Què és la convivència

Amb la convivència, és a dir resolent els problemes del conviure,

aprofitem per als nostres interessos el avantatges de no viure sols.

Aquesta frase que acabes de llegir és una reflexió; però digues-hi la

teva i contrasta-la amb les opinions de la resta del grup de treball.

Escriviu les vostres conclusions sobre la convivència.



5.2. ELS ALTRES I JO

Presentació

En aquest bloc d’activitats ens basarem en el tractament de les

diferències que solen ser generadores de conflicte (no

necessàriament negatius), però que ens ajuden a créixer com a

persones. Cal que els alumnes prenguin consciència d’aquestes

diferències, de com en molts casos són utilitzades per generar

conflictes i també que en la majoria dels casos, aquests conflictes es

poden solucionar de manera senzilla sempre i quan intentem situar-

nos en el lloc dels altres, siguem capaços de fer servir el diàleg i

utilitzem el consens com a forma d’arribar a acords.

Les diferències les englobarem en 4 categories i per cadascuna d’elles

plantejarem alguna activitat que cada mestre pot adaptar al nivell i

les característiques de cada grup-classe:

- diferències físiques: a través d’aquesta activitat els alumnes

han de reflexionar sobre les situacions de conflicte que poden

viure aquelles persones que tenen alguna característica física

que les separa de la “normalitat”.

- diferències psíquiques: la manera de veure el món, de pensar i

d’enfrontar-se a la realitat de cada persona, pot suposar en

algun moment entrar en conflicte amb un altre.

- diferències sòcio-econòmiques: els rols que adquirim cadascú

de nosaltres a la societat, les diferents consideracions a nivell

laboral, etc.. poden ser un punt de conflicte entre els altres i jo.



- diferències ètnico-culturals: a la nostra ciutat on la diversitat

cultural és un fet cada dia més present, determinades postures

intransigents, el desconeixement de les altres cultures i els

prejudicis poden abocar als alumnes a situacions de conflicte.

Activitats

Tal i com ja s’ha comentat anteriorment, aquestes activitats són

merament orientatives. Queda a criteri de cada mestre, triar una o

més de les diferències a treballar i optar per fer servir les activitats

proposades o plantejar-ne de noves, en relació a la situació de cada

grup-classe.



CONTINGUTS Diferències físiques: Problemes motrius OBJECTIUS Ajudar a que l’alumne reflexioni entorn d’alguns esdeveniments i expressi les seves opinions i valors. Ajudar a prendre consciència del propi parer i de les limitacions socials. METODOLOGIA El mestre ha d’explicar l’activitat dient:

- es tracta d’escriure situacions reals de dificultats que pot tenir la gent a causa de les característiques físiques

- s’ha d’escriure el sentiment i el parer que això provoca - es poden també descriure aspectes reals que puguin provocar aquestes

dificultats i trobar-ne solucions òptimes per a tothom Es poden fixar terminis més o menys llargs, segons com el mestre ho consideri adient. En aquest cas, l’hem fixat en una setmana. Acabat el termini, es pot comentar a classe, de manera que cada alumnes exposi allò que ha trobat i que considera més significatiu. ACTIVITAT Durant la proper a setmana, has d’observar situacions que plantegin problemes a les persones que estiguin afectades d’alguna limitació física, per la seva edat (ancians), per malalties o malformacions, per deficiències sensorials (cecs, sords...) Intenta expressar clarament què sents davant això i com creu que ho podríem solucionar. Si no en trobessis cap, imagina en què podrien trobar dificultats i quina o quines en serien les solucions.



CONTINGUTS Diferències psíquiques: Dificultats de relació OBJECTIUS Ajudar als alumnes a relacionar el tema de treball amb la seva vivència. Comprensió de les dificultats de relació i de convivència. METODOLOGIA El mestre explica als alumnes l’objectiu de l’activitat: relacionar les dificultats de relació i de convivència a la seva vida diària. Després, cada alumne pensa individualment un cas i seguidament s’expliquen breument tots els casos. Se selecciona entre tots els que sembli més adient, i es torna a explicar aquesta vegada amb més detall. Es discuteixen en grup. ACTIVITAT Es tracta de pensar durant un dia (o més, si cal) un fet, una situació visculda per tu o prou coneguda que mostri les dificultats de relació en un grup-classe, altres grups d’amics, etc. Pots conèixer les persones implicades o no, només cal que en tinguis alguna referència. Aquesta situació ha de plantejar algun problema, no s’ha de veure la solució clarament, i per això ha de ser pensada i discutida entre tots. Per guiar la discussió cal:

- esbrinar les causes - cercar diferents alternatives que es considerin desitjables - triar-ne la que es consideri millor - preveure les conseqüències que aquesta comportarà



CONTINGUTS Diferències sòcio-econòmiques: Marginació laboral OBJECTIUS Intentar comprendre les actuacions i els sentiments dels altres. Fomentar l’actitud empàtica. Presentar altres grups on es produeixen situacions de marginació. METODOLOGIA Lectura del text inicial i resposta a les preguntes. Exposició al grup-classe de les respostes elaborades individualment i comentari de les mateixes. ACTIVITAT Llegeix aquesta situació i contesta les preguntes: “Els treballadors del sector de la neteja pública poden viure moltes irregularitats. Aquestes anirien des del tracte despectiu pel seu treball, tot i ser no només necessari, sinó imprescindible, fins veritables situacions perillores, en entrar en contacte amb les deixalles i residus de centres hospitalaris, indústries més o menys contaminants, etc... que poden ser fonts de contagis i malalties”

- Com es deuen sentir les treballadors de la neteja en ser ignorats i tractats despectivament per la feina que desenvolupen?

- Quines raons hom pot tenir per tractar-los d’aquesta manera - Per què no tenen les mateixes consideracions socials que les persones

que desenvolupen altres tipus de feina? - Creus que ha de ser d’aquesta manera? - Quina resposta en pot donar l’opinió pública per tal de canviar aquesta

situació?



CONTINGUTS Diferències sòcio-econòmiques: Rols sexuals OBJECTIUS Analitzar les situacions de problemàtiques relacionades amb el treball. Reflexionar entorn de postures discriminatòries que es donen a la vida real dels alumnes. Treballar l’acord com a grup, mitjançant el diàleg i la ponderació d’opinions. METODOLOGIA Organització de la classe en grups de 5 o 6 alumnes. Primer es treballarà en petit grup, i després és posaran en comú les opinions del diferents grups a la resta de la classe. Un cop acabada l’exposició, es poden extreure conclusions a nivell de grup-classe. ACTIVITAT Joan i Anna són un matrimoni jove. Ell és químic i treballa en un important laboratori farmacèutic. Ella és metgessa i treball en un hospital. Llevat de les guàrdies que l’Anna ha de fer periòdicament, tenen un horari laboral compatible amb la seva relació. Ara l’Anna li han ofert el càrrec de cap del departament de traumatologia, que és on l’Anna presta normalment els seus serveis. Això implicaria més reconeixement laboral, més possibilitat d’aprendre i un considerable augment de sou. En Joan i l’Anna estudien la situació, amb els seus avantatges i els seus inconvenients i finalment han decidit no acceptar-ho. Paral·lelament la relació entre ells ha canviat. No estan tan alegres, no conversen tant i s’enfaden amb més freqüència.

- Troba criteris per jutjar la situació i establir una relació entre els fets. - Com la valoraries en el cas d’haver estat a la inversa (que fos Joan qui

progressés)? - El fet de ser home o dona implica prendre alguna postura determinada

davant qualsevol situació laboral? Per què? - Per què creus que els problemes/situacions laborals poden influir tant a

nivell de relació i a nivell social? - Tracta de determinar amb detall actituds teves que sotmetin els teus

judicis i opinions a la condició laboral d’un altre.



CONTINGUTS Diferències ètnico-culturals: Problemàtica racial OBJECTIUS Ajudar que l’alumne pensi sobre els valors que considera vàlids i que li agradaria que guiessin la seva conducta davant situacions on es pot donar conflicte racial. METODOLOGIA El professor presenta l’exercici dient que les preguntes plantegen diverses situacions susceptibles de conflicte interracial. Aquestes preguntes són frases inacabades que han de ser completades per cada alumne, però no es tracta de pensar-hi un llarga estona, sinó de contestar allò que hom pensa que faria. En principi, l’exercici no s’ha de recollir ni comentar a classe, però si el grup ho demanés, seria adient fer-ho. ACTIVITAT Llegeix les frases inacabades i completa-les amb el que pensis:

- Estic en una festa i un noi/a negre em convida a ballar, jo.... - La diferència fonamental entre blancs i negres és .... - La meva actitud amb persones d’altres cultures és... - Quan veig una persona gitana a l’autobús amb un nen petit als braços,

jo... - Si pujant per la Rambla un parell de marroquins em miren fixament i es

dirigeixen cap a ami, pensaria que... - Penso que els sud-americans venen a Catalunya per a .... - La igualtat entre diferents races és.... - Si estigués en una botiga de discos i veiés un noi negre, molt ben vestit,

amagant un disc, jo... - Els treballadors estrangers que vénen al nostre país fan que... - Totes les persones de raça gitana són... - Si jo fos d’una altra raça i visqués aquí em tractarien.... - Penso que en l’actualitat els conflictes racials .... - Si esperant una nit l’ascensor per pujar a casa, entrés un pakistanès i

també s’esperés, jo... - A les persones de raça gitana que venen fora dels mecats se’ls hauria

de ....



CONTINGUTS Diferències ètnico-culturals: Prejudicis racials OBJECTIUS Ajudar als alumnes en el desenvolupament del seu judici moral mitjançant l’exposició a un conflicte sobre el qual han de raonar la resposta més adient. METODOLOGIA Es divideix la classe en grups de 5 a 7 persones, i es reparteix un full amb el dilema a treballar. Els grups es poden fer a l’atzar o per l’opinió primera entorn al dilema. Durant uns 40’ els grups van comentant el cas, justificant les seves afirmacions. Seria convenient que el mestre passés pels grups per tal de recollir comentaris i introduir nous punts de vista. . Preguntes per guiar el comentari amb tot el grup classe:

- Per quins motius se t’acudeix que pot decidir llogar el pis de totes maneres?

- Per quins motius creus que pot decidir no llogar el pis? - Si en lloc de ser un inquilí marroquí fos suec, creus que cediria a les

pressions? - Com li explicaries al llogater la teva negativa per llogar-li el pis? - Com explicaries als veïns que has decidit llogar-lo? - Si a la ciutat hi hagués mancança d’habitatges i això signifiqués que el

foraster quedés al carrer, què faries? ACTIVITAT A partir del text que us proposem, responeu les qüestions que es plantegen al final: La Sra. Garcia és propietària d’un pis que necessita llogar. No aconsegueix trobar un llogater fins que arriba un marroquí que està disposat a pagar dues mensualitats per endavant i acredita tenir treball. No obstant això, quan està a punt d’acceptar-lo com a llogater, els altres veïns de l’immoble la pressionen i li demanin que no li llogui, argumentant raons de seguretat i tranquil-litat, a més de recordar-li certes experiències negatives que han tingut. - Què ha de fer la senyora Garcia? Per què?



5.3. L’ESCOLA O L’INSTITUT

Presentació

Un cop detectats a l’activitat anterior quins són les diferències

individuals que poden generar conflictes, els alumnes faran un pas

més enllà i analitzaran en la seva realitat més directa, l’escola o

l’institut, quines són les situacions que es produeixen, el perquè i

quins són els mitjans per conduir la convivència de la forma més

positiva.

Material de suport

- “Retalls de diari sobre l’assetjament escolar”.

- “Problemes de convivència en el Centre escolar”

- Reglament de règim intern del centre

Activitats

Activitat 1. Recollim dades objectives de la situació de la

problemàtica de la convivència al nostre Centre.

Cada membre del grup respondrà individualment i anònimament la

següent recollida de dades:

1. Fes memòria i pensa en tres ocasions en que has sortit del Centre

enfadat o trist i resumeix el motiu.

a. ....................

b. ....................

c. ....................



2. Recorda fins a tres ocasions en que t’hagin renyat, castigat o

sancionat i anota el motiu:

a. ......................

b. ......................

c. ......................

En acabar cada resposta s’ha de classificar segons les categories del

document “Problemes de convivència en el Centre docent” i fer el

recompte

Finalment, caldrà extreure’n les conclusions.

Activitat 2. Què tenim per evitar i resoldre els conflictes

Cal aconseguir una còpia de l’apartat de drets i deures de l’alumne

del Reglament de Règim Intern i d’altres disposicions i normes que

pugui tenir el Centre en relació a la convivència. Caldrà revisar-ho per

veure si ja preveu la solució als problemes detectats.

En acabar, fer les aportacions que puguin ser útils per al vostre

Centre i per als de la resta de la ciutat.

Activitat 3. Què fem per evitar i resoldre els conflictes?

Cal tenir en compte que en la majoria de situacions no són les

autoritats qui vetlla per la convivència, sinó els mateixos interessats.

Si et vols colar en una cua seran els mateixos que hi són els qui t’ho



impediran. En aquesta activitat es tracta de revisar la pròpia actitud i

actuació en relació als problemes de convivència. Se’t proposa, en

concret, analitzar el fenomen de l’assetjament escolar.

L’assetjament escolar es considera com un problema greu en el que

un alumne és exposat de manera repetida a intimidacions o accions

agressives físiques o verbals per part d’un altre company o grups de

companys.

- Quins casos d’assetjament coneixeu al vostre Centre?

- Quina és l’actitud i actuació dels qui no estan implicats

directament en l’assetjament?

- Què es podria i caldria fer?



5.4. LA CIUTAT

Presentació

Aconseguir una convivència pacífica a la ciutat és una tasca que ens

implica a tots i totes. Representa la culminació de tot un

aprenentatge que les mares i pares porten a terme a casa, que

també es treballa a l’escola i que la pròpia ciutadania amb el seu

exemple promou entre els nois i noies.

L’objectiu d’aquest programa és fer viure als més joves la pràctica

democràtica com a ciutadans i ciutadanes. Per aquest motiu, cal que

prenguin consciència del seu paper en el desenvolupament a la ciutat,

que valorin que la seva col�laboració també és important i que entre

tots i totes es construeixen ciutats més cíviques i més agradables per

viure-hi.

Activitat 1: Models positius i models negatius de convivència a

Sabadell

És, fins a cert punt, lògic que no parem atenció a les coses que van

bé i ens fixem més en el que no rutlla com cal. Hem de conèixer i

mirar de resoldre els problemes de convivència a la ciutat; però si

ens fixem en models positius existents i els potenciem acabarem

arraconant els models negatius (per exemple, quan algú cedeix el

seient a l’autobús, quan es recullen els excrements dels gossos, quan

tirem els papers a les papereres, etc...)



1. Repasseu els diaris de Sabadell i retalleu les notícies i

comentaris referits tant a models negatius com positius de

convivència ciutadana. Confeccionar un mural amb el material

recollit.

2. Durant uns dies observeu la vostra realitat i ompliu una fitxa

que reculli els aspectes que es demanen, tant amb models

negatius com positius de la convivència al vostre voltant.

3. Explica en forma de notícia (com als diaris) una experiència

personal o observada directament de model positiu i negatiu de

convivència. Editeu-les en format periodístic, imprimiu-ho i feu-

ne un altre mural

4. En grup: Quins són els principals problemes de convivència a

Sabadell?

De cada situació que consideris necessari recollir, tant positiva com

negativa, has de fer constar els següents aspectes:

Situacions positives Situacions negatives

A on:

Qui està implicat:

Motiu:

A on:

Qui està implicat:

Motiu:

Com es va solucionar:



6. ELABORACIÓ DE CONCLUSIONS I PROPOSTES SOBRE LA

CONVIVÈNCIA A L’ESCOLA I A LA CIUTAT

Presentació:

En aquesta darrera part, el professor ha de prendre la iniciativa per

tal que el document reculli el més fidelment possible les aportacions

dels alumnes i alhora dignifiqui la feina feta i satisfaci els alumnes.

Caldrà triar, en acabar, un representant (o representants) del grup

per participar en la coordinació posterior per confegir el manifest

general amb la resta de centres participants.

Activitats:

1) Els alumnes han d’aportar les seves conclusions.

2) El professor anotarà a la pissarra els suggeriments aportats.

3) Elaboració de conclusions.

4) Tria d’un representant.

Recursos:

- Relació de preguntes que poden servir de guia a l’hora d’extreure

conclusions.

- Fitxa de conclusions per al manifest



RELACIÓ DE PREGUNTES-GUIA PER A LES CONCLUSIONS

A totes les preguntes cal aportar la reflexió següent:

QUÈ EN PENSEM?

QUÈ PODEM FER?

• Creus que les diferències entre les persones poden provocar

conflictes?

• Què podries fer per intentar no tenir conflictes amb l’altres nens

i nenes diferents a tu?

• Creus que a l’escola algun dels conflictes que es produexen es

podrien evitar?

• Què poden fer cadascú de nosaltres per millorar la convivència

a l’aula? I a l’escola?

• Creus que les persones es comporten de manera cívica a la

teva ciutat?

• Què podríem fer per evitar les actituds incíviques a la ciutat?

• És important conèixer als altres (la seva cultura, els seus

costums) per poder entendre´s millor?

• Creus que tothom té informació a la teva ciutat sobre quines

són les normes de comportament adequat?



CONCLUSIONS GENERALS DEL GRUP-CLASSE



7. BIBLIOGRAFIA

Manual de civisme, Victòria Camps i Salvador Giner, Ariel 1998

Ètica i escola: el tractament pedagògic de la diferència,

diversos autors, Edicions 62, 1990

Conviure amb els altres, Rafael Grasa i Dolors Reig, Quaderns

Linguapax, 1998

Com ens relacionem a la ciutat? Propostes per una convivència

pacífica, IX Audiència Pública als nois i noies de Barcelona, curs

2003-04, Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona.

ajuntament de sabadell - diba.cat · la ciutat és un recurs formatiu de gran escala, tant per als...

Documents