ajuntament de collbatÓ (baix llobregat) bar celona · secretaria: pilar ferrer garrido, la qual fa...

AJUNTAMENT DE COLLBATÓ

(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________

C/Bonavista, 2 • 08293 COLLBATÓ • Tel. 93 777 01 00 • Fax 93 777 06 50 • [email protected] • www.collbato.cat 1

SESSIO ORDINARIA DE PLE 1ª Convocatòria

Data: 18 de gener de 2016

Hora d’inici: 19:30 hores

Alcalde-President: Sr. Miquel Solà i Navarro (ERC-AM)

Regidors assistents: Sra. Dina Pérez i Ramos (ERC-AM)

Sr. Jordi Riera i Heredia (ERC-AM)

Sr. Jordi Serra i Massansalvador (GIC-FEM COLLBATO-E) Sr. Josep Estradé i Calmet (GIC-FEM COLLBATO-E) Sra. Maria Teresa Casanovas Archs (CiU) Sra. Ana Úbeda Vázquez (IND)(SdeC-CP) Sra. Concepció Alsina Solé (SdeC-CP) Sr. Josep Martín Jorge (SdeC-CP) Sr. Salvador Valls Cuello (SdeC-CP) Sra. Júlia Pons Obiols (IND) (SdeC-CP) Regidors absents que han excusat la seva assistència: Cap

Regidors absents que no han excusat la seva assistència: Cap

Secretaria: Pilar Ferrer Garrido, la qual fa constar que el Ple es constitueix vàlidament per

existir el quòrum legal establert a l’art. 90.1 del R.D. 2568/1986, de 28 de novembre,

Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals.

La sessió ha estat convocada amb caràcter ordinari amb el següent ordre del dia:

1.- Aprovació, si s’escau, de l’acta de la sessió de ple ordinari celebrat en data 16 de novembre de 2015. 2.- Donar compte Decrets d’Alcaldia. 3.- Donar compte d’acords adoptats en Junta de Govern Local. 4.- Donar compte escrit presentat per els regidors del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya – Acord Municipal, manifestant la seva renúncia a l’assignació econòmica com a grup municipal. 5.- Donar-se per assabentat del contingut de les sentències dictades pel Tribunal Suprem i pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació als acords de la Modificació puntual del Pla General d’Ordenació per l’ampliació de la zona industrial Les Ginesteres – Ginesteres II, de Collbató. 6.- Proposta relativa a la ratificació de l’aprovació de la “Carta per la preservació, la millora, el desenvolupament i la gestió del Parc Rural del Montserrat”; i la celebració del conveni de col·laboració entre les administracions públiques per a la consecució de les finalitats en la mateixa preteses; i del Reglament del “Consell Promotor del Parc Rural del Montserrat”. 7.- Aprovació, si s’escau, del Pressupost Municipal exercici 2016, bases d’execució i plantilla orgànica. 8.- Proposta relativa a l’aprovació del Reglament del Consell Municipal del Patrimoni de Collbató. 9.- Proposta relativa a l’aprovació de l’emblema identificatiu de l’Ajuntament de Collbató. 10.- Precs i preguntes.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


El Sr. alcalde dona la benvinguda als Srs. Regidors i públic assistent, passant, tot seguit, a iniciar el ple amb el primer punt de l’ordre del dia. 1.- Aprovació, si s’escau, de l’acta de la sessió de ple ordinari celebrat en data 16 de novembre de 2015. El Sr. alcalde pregunta si algun regidor ha de formular observacions o esmenes a l’acta de ple redactada corresponent a la sessió ordinària de ple extraordinari celebrat en data 16 de novembre de 2015. Al no haver-hi observacions ni esmenes, sotmesa l’acta a votació, és aprovada per unanimitat

2.- Donar compte Decrets d’Alcaldia. Es dóna compte al Ple dels següents Decrets d’Alcaldia: “Resolució d’alcaldia núm. 164/2015 L’equip de govern vol reordenar els processos i els procediments establerts a l’Ajuntament de Collbató i aconseguir una estructura de treball estable i eficient, aprofitant al màxim els recursos existents, però les circumstàncies actuals impedeixen cobrir els llocs de treball que es consideren necesaris per mitjà de procediments oberts d’oferta pública d’ocupació, pel que cal cobrir-los amb altres formes de provisió temporal permeses reglamentàriament, com són les comissions de servei. L’actual normativa aplicable a l’administració pública exigeix un alt grau de responsabilitat davant la simplificació administrativa, obligant a establir nous paràmetres de treball, que permetin orientar l’organització cap a un nou horitzó, cap a la governança i la governabilitat d’una societat complexa com és l’actual, que no es limita al nostre municipi, sinó que és oberta i globalitzada. I en aquest marc, s’han detectat tasques imprescindibles d’executar, que no estan assignades específicament a cap dels llocs de treball existents. Atès que existeix suficient consignació pressupostària per cobrir el pagament de les retribucions d’un nou lloc de treball, fora de la plantilla, de forma provisional durant l’any 2015, per diversos motius: la minoració de personal a la plantilla entre el setembre i el desembre de 2015, que ha deslliurat crèdit consignat a capítol 1 del pressupost municipal vigent, la renúncia de la regidora d’Urbanisme i Via pública a una part de la seva retribució per cobrir la figura de de direcció del personal tècnic i la possibilitat d’acumular les funcions de direcció i les de gestió dels recursos humans en un mateix lloc de treball. Atès l’escrit de l'Alcaldia de data 30 de setembre de 2015, amb registre de sortida 2015/2354, per mitjà del qual se sol·licita a l’Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, l’adscripció en comissió de serveis a aquest ajuntament de la sra. Joana Miñarro Remohy, funcionària de carrera de l’entitat pública esmentada, a partir de l’1 de novembre de 2015 i per un període màxim de dos anys. Atès l'escrit de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, amb registre d’entrada a l’Ajuntament de Collbató núm. 3994, de 30 d’octubre, mitjançant el qual s'autoritza la comissió de serveis, prèvia la conformitat de la persona interessada. Vistos els articles 185.1, 186, 187 i 188 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, que regulen els diversos supòsits en què es pot disposar una comissió de serveis;


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Vist que es tracta d’una matèria no delegada a la Junta de Govern Local segons acord de delegació – Decret d’Alcaldia 74/2015 i en virtut del disposat als art. 291.3 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya i art. 94.3 del Reial Decret 214/1990, Reglament del Personal al servei de les Entitats Locals i en ús de les facultats que m’han estat conferides, pel present. Per tot això, en virtut de les atribucions que tinc conferides, RESOLC Primer. Adscriure en comissió de serveis a aquest ajuntament la funcionària de carrera de l’Ajuntament de Sant Cugat, sra. Joana Miñarro Remohy, per un període màxim de dos anys, a comptar des de l’1 de novembre de 2015, a l'empara del que disposa l’art. 186.b) i e) del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals, supeditant la continuïtat a la suficient consignació pressupostària en el pressupost municipal del 2016. Segon. La sra. Joana Miñarro Remohy serà adscrita a la Regidoria d’Organització interna, Participació i Seguretat Ciutadana, com a Directora de Serveis, Grup A1, nivell 28, amb un complement específic de 1.169€ per 12 pagues més dues pagues extraordinàries anuals. Tercer. Les funcions i tasques assignades a la Sra. Joana Miñarro durant la seva comissió de serveis seran aquelles vinculades amb la direcció, coordinació i supervisió dels serveis i les unitats organitzatives dels departaments tècnics municipals, de les activitats desenvolupades i del personal tècnic adscrit a cada una d’elles, així com les vinculades amb la proposta i elaboració de programes d’actuació i les previsions relacionades amb la dotació de recursos pel seu desenvolupament. En relació a la gestió dels recursos humans assumirà totes les funcions pròpies del lloc de treball de tècnic/a de recursos humans. Quart. Els efectes econòmics de la comissió de serveis seran a càrrec d'aquest ajuntament. Cinquè. Informar d’aquesta resolució a les persones interessades, al departament de Recursos Humans i a la representació del personal funcionari de la Corporació. Sisè. Donar compte al Ple municipal en la propera sessió ordinària. Collbató, 30 d’octubre de 2015.” “Resolució d’alcaldia núm. 169/2015 Vist l’escrit rebut en data 13 de novembre de 2015 del Jutjat Social 16, de Barcelona, de presentació de demanda instada per la Sra. Gemma Nolla Ollé – Procediment Acomiadament 935/2015, en reclamació per acomiadament. Entenent aquest Ajuntament que cal procedir a l’adequada defensa dels interessos municipals, i de conformitat amb el que determina l’art. 21.1 k) de la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, aquesta Alcaldia - Presidència acorda: Primer.- Comparèixer davant del Jutjat Social 16, de Barcelona, en el procediment núm. 935/2015- interposat per la Sra. Gemma Nolla Ollé en reclamació per acomiadament. Segon.- Designar el lletrat Sr. Santi Cervera i Serrat núm. de col.legiat 733 de l’il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa i a la Sra. Francisca Zafra Segado, graduada social col·legiada núm 3233 DEL Col·legi de graduats socials de Barcelona, perquè assumeixi la representació processal i la defensa jurídica dels interessos de l’Ajuntament de Collbató en


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


l’esmentat procés. Aquesta representació i defensa s’estendrà als ulteriors recursos o impugnacions que contra la resolució d’aquest procediment es puguin interposar. Tercer.- Donar compte de la present resolució al proper ple que es celebri. Així ho mana i signa el Sr. Alcalde Sr. Miquel Solà i Navarro, davant meu la Secretària, a Collbató setze de novembre de dos mil quinze.” “Resolució d’alcaldia núm. 171/2015 Antecedents: Mitjançant Decret núm 73/2015, de 23 de juny de 2015, aquesta alcaldia va establir les àrees de treball en què s’organitza l’Ajuntament així com l’atribució de responsabilitats als regidors municipals. En data 5 de novembre de 2015, RE. 4104, la regidora Sra. Eva Maria Trull i Clos presenta davant aquest Ajuntament escrit de renúncia al càrrec de regidora. En el Ple extraordinari celebrat el dia 6 de novembre, es va donar compte de la dimisió presentada i en el Ple ordinari celebrat el 16 de novembre, el Sr. Josep Estradé i Calmet va prendre possessió davant la corporació, del càrrec de regidor. La nova incorporació del regidor ha motivat la revisió de les responsabilitats atribuïdes mitjançant decret de 23 de juny de 2015, essent necessari adequar-les a les necessitats de gestió de la corporació. És pel manifestat i en virtut del disposat als arts. 20 de la Llei de Bases del Règim local, i arts. 41 i ss. del Reglament d’Organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, pel present Resolc: Primer.- Modificar les atribucions de les següents àrees

I. Alcaldia-Presidència 1.- Presidència: S’elimina Transport Públic, quedant configurada amb les següents atribucions: Relacions institucionals. Protocol Documentació, estudis, elaboració i seguiment de plans i programes d’actuació municipal i planificació estratègica. Disseny d’estratègies de participació ciutadana Unions de parelles Població i gestió electoral 4. Organització interna: S’afegeix la Gestió, conservació i manteniment dels vehicles municipals. Gestió i control dels aspectes organitzatius del les oficines municipals Arxiu municipal Consums interns (aigua, gas, electricitat, telèfon) Gestió, conservació i manteniment dels vehicles municipals Administració electrònica


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Gestió, conservació i manteniment dels vehicles municipals. 4a). Recursos Humans: s’afegeix la Brigada d’obres i serveis, quedant configurada amb les següents atribucions. Organització del personal Plantilla orgànica: Seguiment i propostes. Convenis col·lectius Instrucció dels expedients de disciplina Gestió, seguiment i control del desenvolupament de la relació de llocs de treball. Recursos Humans Brigada d’obres i serveis

II. Àrea de Turisme, Patrimoni, Medi Ambient 3.- Medi Ambient: S’afegeix la Neteja Viària i s’elimina la Xarxa d’abastament d’aigua potable, quedant configurada amb les següents atribucions: Defensa del medi ambient i el medi natural Programes d’educació ambiental Actuacions encaminades a la recuperació ambiental Establiment de polítiques en matèria de sostenibilitat (estalvi d’aigua, energia, etc.) Espais Naturals Conservació i Manteniment de parcs i jardins públics. Recollida, transport i eliminació de residus. Deixalleria Neteja viària V. Àrea d’Urbanisme, Via Pública i Mobilitat : Es modifica el títol de l’àrea, quedant nomenada:

V- Àrea d’Acció Territorial i Mobilitat

S’elimina 1.- Urbanisme i Territori, quedant establert 1.- Acció Territorial 1a).- Urbanisme: s’afegeix Via Pública i s’hi afegeix la Xarxa d’abastament d’aigua potable. Aquest apartat queda definit amb les següents responsabilitats: 1a) Urbanisme i Via Pública Totes aquelles atribucions que la legislació vigent atribueix en matèria urbanística als Ajuntaments, i en especial: Gestió urbanística Llicencies urbanístiques, d’activitats i d’obertura d’establiments, Protecció de la legalitat urbanística Informació urbanística Obres i serveis (pavimentació, clavegueram, enllumenat públic, gas natural, telecomunicacions, xarxa elèctrica i en general, gestió, direcció i control de la realització de les obres municipals de primer establiment). Xarxa abastament d’aigua potable. Conservació i manteniment vies urbanes i equipaments municipal. Control i coordinació de l’ús d’espais públics.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2. Via Pública: s’elimina per estar redireccionades les atribucions d’aquest apartat. 2.- Mobilitat: s’afegeix Transport Públic, quedant definit amb les següents responsabilitats. Ordenació del trànsit de vehicles i persones a les vies urbanes Aparcaments Planificacio i estratègia de la protecció de la mobilitat Transport públic. Segon.- Designar el Sr. Josep Estradé i Calmet com a regidor d’Acció Territorial i Mobilitat. Tercer.- Les atribucions que es confereixen al Sr. Regidor ho son, en el marc de l’àrea atorgada, la direcció i gestió general dels serveis corresponents. Quart.- Notificar la present resolució al Sr. Josep Estradé i Calmet als efectes que, en el termini de tres dies, procedeixi a la seva acceptació, que serà tàcita en cas de no manifestar expressament objecció i disposar la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província. Cinquè.- Donar compte de la present resolució al Ple de l’Ajuntament, en la sessió que es convoqui. A Collbató, 23 de novembre de 2015.” “Resolució d’alcaldia núm. 177/2015 Per acord del ple de l’Ajuntament emès en data 2 de juliol de 2015, relativa a la retribucions i indemnitzacions dels càrrecs electes de l’Ajuntament, s’acordà, específicament en matèria retributiva establir les següents dedicacions i imports: - Aprovar la dedicació exclusiva per a l’exercici del càrrec d’alcaldia fixant una retribució bruta anual de 27.000 euros. - Aprovar la dedicació parcial dels regidors amb responsabilitat de gestió i direcció d’àrees de govern, designats Tinents d’alcalde, fixant una retribució bruta anual de 11.400 euros i una dedicació mínima de 20 hores/setmanals. - Aprovar la dedicació parcial dels regidors amb responsabilitat de gestió i direcció d’àrees de govern fixant una retribució bruta anual de 10.800 euros i una dedicació mínima de 18 hores/setmanals. - Aprovar la dedicació parcial dels regidors amb responsabilitat de gestió i direcció d’àrees de govern fixant una retribució bruta anual de 6.240 euros i una dedicació mínima de 10 hores/setmanals. Atès que en el ple ordinari celebrat el dia 16 de novembre de 2015, -prèvia dimissió de la Sra. Eva Maria Trull i Clos- va prendre possessió del càrrec de regidor el Sr. Josep Estradé i Calmet. Vist el disposat a l’art. 75.5 pel qual es disposa la necessitat de què el President de la Corporació determini els membres que realitzaran les seves funcions en règim de dedicació exclusiva o parcial, pel present, RESOLC:


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Primer.- Determinar que els regidor Sr. Josep Estradé i Calmet tindrà una dedicació parcial per al desenvolupament de les seves responsabilitats, amb un mínim de 18 hores setmanals. Segon.- Notificar la present resolució als Sr. Josep Estradé i Calmet, instant la formalització de l’acceptació expressa. Tercer.- Donar compte del present Decret al Ple de la Corporació en la propera sessió que celebri. Quart.- Publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i al tauler d’anuncis de la Corporació la present resolució. Així ho mana i signa l’Alcalde-President de l’Ajuntament de Collbató a 26 de novembre de 2015.” La Sra. Úbeda diu que vol fer un comentari en relació a la resolució núm. 164/2015 d’adscripció d’una comissió de serveis i diu que aquesta Sra. va passar un procés com a tècnica de recursos humans i tenia un contracte laboral. No sap si aquest contracte ha acabat amb baixa voluntària i es crea una comissió de serveis amb un complement de 1.169 euros al mes. Pregunta la Sra. Úbeda quin lloc de treball ocupa, si estan definides les funcions i si hi ha hagut acord amb els sindicats. Entén que aquesta contractació és per la realització de tasques especials no incloses en altres fitxes descriptives que si que tenen funcions assignades. La fitxa descriptiva del lloc de secretaria-intervenció té tasques de coordinació general i entén que es fa una combinació que al final paga dues vegades per unes mateixes funcions. No sap si Collbató pot tenir un càrrec gerencial. Diu la Sra. Úbeda que vol saber com queda el contracte laboral; recorda que l’art. 187 del Reglament de personal diu que els funcionaris perceben una retribució idèntica al lloc de treball d’on provenen, per tant, vol saber quines condicions tenia en el lloc de treball d’on prové ja que suposa un increment de despesa de 17.000 euros a l’any. El Sr. Alcalde diu que s’està donant compte d’un decret d’alcaldia i explica que aquest Sra. es va presentar a una plaça de tècnic de recursos humans. En el moment que es constitueix la nova corporació es va analitzar l’organigrama i alhora, estava en redacció un estudi de Diputació de Barcelona que havia demanat l’anterior equip de govern. Entre altres recomanacions en aquest estudi es considerava que hi havia un lloc de comandament i cap de serveis interns per secretaria-intervenció; detectava una mancança per serveis externs i es proposava una direcció per sota del comandament general; amb aquest estudi analitzat es va optar per aquesta possibilitat, sol·licitant una comissió de serveis al lloc d’on provenia. Finalitza el Sr. alcalde dient que la Diputació ens ha assessorat en tot aquest procés. La Sra. Úbeda pregunta si en relació a l’anterior contracte com a tècnica de recursos humans, hi ha baixa voluntària, al que el Sr. Alcalde respon que si. La Sra. Úbeda diu que pot estar d’acord amb el que Diputació recomani, però no esta d’acord en que aquest tema no passi pel ple. Respon el Sr. Alcalde que la potestat organitzativa rau en l’alcalde i el moment era el que era. La Sra. Úbeda diu que aquesta cobertura per comissió de serveis que s’ha fet esta pensada per una situació especial, però en aquest cas no veu que sigui una situació especial; altrament s’han de modificar les funcions de les fitxes. Pregunta si hi ha informe de secretaria a l’expedient, ja que considera que aquest procediment seria nul de ple dret. Considera que és


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


una decisió política però amb aquesta manera de fer tornem enrere i pregunta si hi havia consignació pressupostaria per assumir la despesa. El Sr. Alcalde diu que hi havia dotació econòmica, i així ho diu l’informe de recursos humans. La Sra. Úbeda respon que qui ha de dir si hi ha o no dotació pressupostaria i a quina partida és la secretaria-interventora. El Sr. Alcalde diu que li dona un punt de raó però això no obsta que és una decisió política. Potser l’anterior equip de govern hauria posat una altra persona, però s’ha decidit així i si considera que el que s’ha fet no és correcte, ja sap que ha de fer. Els Srs. Regidors es donen per assabentats. 3.- Donar compte d’acords adoptats en Junta de Govern Local. Es dóna compte al Ple dels següents acords adoptats en les sessions de Junta de Govern Local que s’indiquen:

Acord adoptat en Junta de Govern Local de data 14 de desembre de 2015.

“Proposta de formalització de sol·licitud d’alta davant el Consorci Administració Oberta de Catalunya dels serveis de SEU-e, Transparència i e-TAULER. La entrada en vigor de les Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern suposa un important repte per totes les administracions publiques, i en especial per les administracions locals de les nostres dimensions i característiques. Aquesta nova normativa ve a donar resposta a la demanda social que cada cop exigeix més informació sobre el funcionament de les administracions, la seva gestió i els processos de presa de decisions; reconeix un dret ampli d’accés de la ciutadania a la informació pública així com una major participació en els assumptes locals. Prenen així rellevància els principis d’accés a la informació pública i bon govern, el govern obert. La societat actual ha incorporat a la seva vida quotidiana l’ús dels mitjans electrònics, esdevenint aquests una plataforma idònia per poder configurar des de l’administració un sistema de relacions amb la ciutadania més interactiu i participatiu; es tracta, en definitiva, d’introduir un canvi en la cultura administrativa per tal que la ciutadania pugui tenir un coneixement i una informació àmplia de l’administració, la seva organització interna, els elements més determinats i els motius que justifiquen la seva actuació, incloent-hi els compromisos que això comporta.

Aquest compromís explícit suposa també incrementar el grau d’exigència en el compliment de les obligacions de servei públic per part de les administracions.

La Llei determina d’una manera molt àmplia els diversos continguts de l’obligació de transparència (informació institucional i organitzativa, gestió econòmica i pressupostària, informació de rellevància jurídica, programació i planificació, contractació pública, activitat subvencional, etc.), i les regles a les quals resta sotmesa, especialment aquelles que han de garantir el seu fàcil accés, consulta i comprensió, la seva neutralitat, la seva actualització, així com els límits que deriven de la protecció d’altres drets. L’instrument bàsic per facilitar a la ciutadania la informació és el portal de transparència. Aquest portal es configura com una plataforma electrònica de publicitat a Internet, que permet l’accés a tota la informació disponible i que conté els enllaços amb les seus electròniques de les administracions i entitats que s’hi integren i que disposen d’informació de la nostra entitat local


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Pel que fa als límits que poden condicionar el dret d’accés a la informació pública, la Llei els determina de manera objectiva, atenent sempre a la protecció d’altres drets o interessos que cal preservar d’acord amb l’ordenament jurídic. Les limitacions de la nostra entitat local per la implantació de la seu electronica motiven la present proposta d’adhesio al servei de transparencia del Consorci AOC. Aquest servei consta de diferents recursos per donar compliment amb les obligacions de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, fruit de la col·laboració amb la Generalitat, mitjançant el Departament de Governació i Relacions Institucionals i l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, les Diputacions, el Consorci AOC, el Consorci Localret, l'Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i el Col·legi de Secretaris i Interventors de Catalunya. Fruit d'aquesta col·laboració, el Consorci AOC posa a disposició dels ens locals, els següents serveis:

Portal de transparència per als ens locals, permet comptar amb un portal de transparència propi del nostre ens per donar compliment a la Llei de Transparència. És un servei s'entén integrat dins de la seu electrònica, per tant, les modalitats d'accés al servei són escollir el servei de Seu-e, Transparència i e-Tauler.

Repositori de dades obertes de Transparència dels ens locals de Catalunya: conjunt de dades, en format de dades obertes, relacionats amb conceptes de Transparència, dels ens locals de Catalunya, provinents de fonts de dades supramunicipals i de l'ús de productes i serveis del Consorci AOC.

Formularis electrònics d'accés a la informació pública: - "Sol·licitud d'accés a la informació pública" (via e-TRAM) - “Dret de formular propostes i suggeriments” (via e-TRAM) - "Tramesa genèrica" (via EACAT).

Atès que per als ens que integren l’administració Local, el dia 1 de gener de 2016 entra en vigor les obligacions de publicitat activa previstes en el Títol II “De la transparència”, contingut a la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública, i bon govern. Acreditat que a la vista dels terminis legals i els recursos disponibles a l’ajuntament per afrontar aquest projecte de Transparència, es considera adequat aprofitar el recurs que el Consorci AOC posa a la nostra disposició, la Junta de Govern Local adoptà els següents acords: Primer.- Sol·licitar l’alta de l’Ajuntament de Collbató al Consorci Administració Oberta de Catalunya dels serveis de SEU-e, Transparència i e-TAULER. Segon.- Designar persona responsable de la Seu-e i Transparència la regidora de comunicacio Sra. Dina Pérez Ramos. Tercer.- Designar persona responsable del e-Tauler la secretaria-interventora de l’ajuntament. Quart.- Formalitzar amb el Consorci Administració Oberta de Catalunya la documentació que sigui necessària per donar compliment a l’acordat. Cinquè,- Donar compte dels presents acords al Ple de la Corporació per al seu coneixement en la propera sessió que celebri.” Els Srs. Regidors es donen per assabentats.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


4.- Donar compte escrit presentat per els regidors del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya – Acord Municipal, manifestant la seva renúncia a l’assignació econòmica com a grup municipal. Es dona compte als Srs. regidors que mitjançant escrit presentat el dia 13 de novembre de 2015, els regidors representants del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal manifesten: En el ple extraordinari celebrat el 2 de juliol de 2015 es va aprovar una proposta relativa a l’aprovacio de les retribucions i indemnitzacions als càrrecs electes de l’Ajuntament de Collbató. Entre els acords de la proposta n’hi havia un, el sisè que deia el següent: “Aprovar una assignació per cada grup municipal constituït en el plenari de 250 euros/any”. “Els sotasignants, regidors que composem el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal, manifestem amb aquest escrit la voluntat de renunciar a aquesta assignacio economica. Signen el Sr. Miquel Solà i Navarro, Sra. Dina Pérez Ramos i Jordi Riera Heredia. Els Srs. Regidors es donen per assabentats. 5.- Donar-se per assabentat del contingut de les sentències dictades pel Tribunal Suprem i pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació als acords de la Modificació puntual del Pla General d’Ordenació per l’ampliació de la zona industrial Les Ginesteres – Ginesteres II, de Collbató. En data 7 de juliol de 2015 el Tribunal Suprem, sala del contenciós administratiu, secció cinquena, dicta sentència en el recurs de cassació número 2790/2013. La mateixa declara textualment “no haber lugar a los recursos de casación interpuestos por la Generalitat de Catalunya, el ayuntamiento de Collbató ...”. Ens remetem al seu text literal adjunt com ANNEX NÚMERO 1 al present document. En el recurs de cassació plantejat s’impugnava la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya –TSJC-, sala del contenciós administratiu, secció Tercera, número de recurs 229/2009, que declara estimar el recurs interposat pels actors que s’hi identifiquen i ANULA

l’acord adoptat en data 17 de febrer de 2009 pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques que estima el recurs d’alçada formulat contra l’acord adoptat en data 3 de juliol de 2008

l’acord de data 3 de juliol de 2008 de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona que aprova definitivament la Modificació Puntual de Pla General d’ordenació urbana de Collbató per l’ampliació de la zona industrial Les Ginesteres – Ginesteres II supeditant la publicació i executivitat a la presentació d’un text refós que incorpori unes prescripcions i l’anul·li d’altres

el conveni urbanístic firmat en data 25 de gener de 2007 entre l’ajuntament de Collbató i diverses entitats jurídiques amb ocasió de la tramitació indicada i que integra la documentació que configura la mateixa


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


tots ells, per tant, relatius a la Modificació Puntual de Pla General d’ordenació urbana de Collbató per l’ampliació de la zona industrial Les Ginesteres – Ginesteres II. (Cal fer esment que s’observa en el tenor literal del Fallo de la sentència del TSJC l’error material de referir que l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona que aprova la modificació de planejament indicada és de l’any 2009, quan al llarg de tota la sentència figura correctament identificat amb l’any 2008 – 03/07/2008-. Veure l’Antecedent de Fet Primer i Fonaments de Dret Primer i darrer paràgraf del Quart.) S’adjunta com ANNEX NÚMERO 2 al present document, la sentència acabada de referir. En data 30 de juny de 2015 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sala del contenciós administratiu, secció Tercera, número de recurs 184/2011, dicta sentència que declara estimar el recurs així com la NUL·LITAT

dels acords de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona de data 3 de juliol de 2008 i de 13 de maig de 2010 que aprovava definitivament i es donava conformitat a la Modificació Puntual i al text refós, respectivament, identificats anteriorment

de la resolució de 17 de febrer de 2009 d’estimació del recurs d’alçada de l’ajuntament de Collbató –també identificada anteriorment-

dels convenis urbanístics de dates 25 de gener de 2007 i 22 de març de 2010. S’adjunta com ANNEX NÚMERO 3 al present document, la sentència acabada de referir. Segons té reconegut abastament la jurisprudència del Tribunal Suprem (fent referència a les ressenyes contingudes a la STJC annexada amb el número 2: sentència de 19/12/2007 a la que es remeten les de dates 19/03/2008, 30/09/2009), la consideració normativa del planejament general és l’equivalent al d’una Disposició de caràcter general. (Veure Fonament Jurídic Segon de la sentència identificada com annex nº 2) L’article 72 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa – LJCA- en relació a les sentències que disposen l’anulació d’una disposició estableix que produiran efectes per totes les persones afectades. L’apartat 2on del mateix estableix que les sentències fermes que anul·lin una disposició general tindran efectes generals des del dia en que sigui publicat el fallo i preceptes anul·lats en el mateix diari oficial en que ho hagués estat la disposició anul·lada. Així mateix l’article 107 del mateix text legal. En les dates que es diran han estat inserits anuncis al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya –DOGC- de les dues sentències que han esdevingut fermes en els procediments que s’hi refereixen en cada cas. S’acompanya la proposta com ANNEXES NÚMEROS 4 i 5 les publicacions ressenyades.

DOGC de data 3 de novembre de 2015, relatiu al número de recurs contenciós administratiu 229/2009.

DOGC de data 7 de desembre de 2015, relatiu al número de recurs contenciós administratiu 184/2011.

Així mateix s’ha rebut escrit de data 17 de desembre de 2015 tramès pel Departament de Territori i Sostenibilitat, segons quin tenor la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, en sessió de la mateixa data, i vist l’informe proposta dels serveis tècnics i d’acord amb els fonaments que s’hi exposen, es Dona per Assabentada de la sentència dictada en el recurs contenciós administratiu número 229/2009. Veure ANNEX NÚMERO 6 dels adjunts.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


A la data de confecció del present document no ha estat publicat a la plana primera del Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya (RPUC), que recull una breu identificació de la modificació tramitada, l’anulació dels acords d’aprovació definitiva de la Modificació de referència. Sí que figura en la documentació que integra cada una de les figures de planejament tramitades, els concrets edictes inserits al DOGC. S’adjunta com ANNEX NÚMERO 7 impressió a data d’emissió del present document del contingut al respecte en el RPUC. Queda pendent de rebre a l’ajuntament o, al seu cas, que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, es Doni per Assabentada de la sentència dictada en el recurs contenciós administratiu número 184/2011. L’apartat 4art de l’article 103 de la LJCA disposa la nul·litat de ple dret dels actes i disposicions contraris als pronunciaments de les sentències, que siguin dictats amb la finalitat d’eludir el seu compliment. L’apartat 5è disposa que l’òrgan jurisdiccional al que correspongui l’execució de la sentència, declararà a instància de part, la nul·litat dels actes i disposicions a que es refereix l’apartat 4art, segons els tràmits previstos en els apartats 2on i 3er de l’article 109, excepte que no tingués competència segons les disposicions de la pròpia LJCA. L’article 108 de la LJCA en relació al incompliment per part de l’administració disposa que el Jutge o Tribunal podrà:

Executar la sentència a través dels seus propis medis o requerint la col·laboració de les autoritats i agents de l’administració condemnada o en el seu defecte, d’altres administracions públiques.

Adoptar les mesures necessàries per tal que el fallo adquireixi l’eficàcia que al seu cas seria inherent a l’acte omès, entre les que s’inclou l’execució subsidiària amb càrrec a l’administració condemnada.

Si l’administració realitzés alguna activitat que contravingués els pronunciaments del fallo, el jutge o Tribunal, a instància dels interessats, procedirà a reposar la situació a l’estat exigit pel fallo i determinarà els danys i perjudicis que ocasionés el incompliment.

Ha estat emès informe per part de la Tècnic de Suport Jurídic de l’ajuntament senyora Trinitat Martínez Farrés, quin tenor es dona per reproduït i el qual s’acompanya com ANNEX NÚMERO 8 a la present proposta. Als efectes de deixar constància del tenor del planejament vigent en aquests moments en allò que afecte al contingut tractat, per part de l’Arquitecte Superior Municipal senyora Èrika Blancas Hinarejos, ha estat emès l’informe que s’acompanya com ANNEX NÚMERO 9 al present document. Del que en resulta com a trets fonamentals els següents.

“ ...

Que en data 18 de maig de 2011, la Junta de Govern Local va aprovar inicialment el Pla Parcial Urbanístic Ginesteres II, presentat per la Junta de Compensació Provisional Les Ginesteres II. El Pla Parcial Urbanístic Ginesteres II no es va arribar aprovar provisionalment. ... Que abans de l’aprovació de la Modificació puntual del PGOU per a l’ampliació de la zona industrial les Ginesteres – Ginesteres II de Collbató segons el planejament urbanístic d’ampliació, el règim urbanístic dels terrenys situats dins d’aquest sector era el següent: Planejament urbanístic d’aplicació:

- Pla General d’Ordenació de Collbató aprovat definitivament per la CUB en data 17 d’octubre de 1984 i publicat en data 21 de desembre de 1984.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


- Text Refós de les Modificacions puntuals del Pla General d’Ordenació Urbana de Collbató, aprovat definitivament per la CUB en data 28 de juny de 2000, acordada la seva publicació en data 28 de juny de 2000 i publicat en data 31 de gener de 2002 (PGOU).

- Text Refós de les NN.UU. del Planejament General de Collbató, aprovat definitivament per la CTUB en data 22 de setembre de 2005 (NN.UU. del PGOU).

Règim urbanístic del sòl:

Classificació del sòl: Sòl no urbanitzable.

Qualificació del sòl: En part, zona de protecció del sistema general d’infrastructures: carreteres (clau 11a) i torrents i rierers (clau 11c), zona de protecció forestal i paisatgística: de conservació (clau 13a) i de restitució (clau 13b), zona de protecció de conjunts arquitectònics (clau 14), zona de serveis territorials (clau 15) i zona rústica de caràcter agrícola (clau 16b).

Imatge de les qualificacions urbanístiques dels terrenys afectats per la MPPGOU.

Que en data 20 d’abril de 2010, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques va aprovar definitivament el Pla Territorial metropolità de Barcelona (PTMB). Que el punt segon de l’article 13è del DL 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat parcialment per la Llei 3/2012, diu que “els plans urbanístics han d’ésser coherents amb les determinacions del pla territorial general i dels plans territorials parcials i sectorials i facilitar-ne l’acompliment”. Així mateix, l’article 1.16 del PTMB estableix que el planejament urbanístic general que s’elabori o es revisi ha de ser coherent amb les determinacions del Pla territorial i contindran dins la Memòria un apartat explicatiu i justificatiu de la conformitat de les propostes del Pla d’ordenació urbanística amb les determinacions d’aquest pla territorial. Per tant; des de l’entrada en vigor del PTMB, qualsevol modificació que es vulgui duu a terme del planejament urbanístic de Collbató, inclòs els terrenys afectats per la MPPGOU, ha de ser coherent amb el PTMB. En aquest sentit, el PTMB cataloga els terrenys afectats per la MPPGOU d’espais de protecció especial de la vinya.

... “

En mèrits dels antecedents de fet i jurídics exposats i del tenor dels annexos que s’acompanyen a aquest document el ple de l’ajuntament adopta els següents acords:


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


1.- Donar-se per assabentat de la Sentència dictada pel Tribunal Suprem, Sala del Contenciós Administratiu, secció Cinquena, en la que disposa segons el seu tenor literal que no ha estat traduït: “Que debemos declarar y declaramos, no haber lugar a los recursos de casación interpuestos por la Generalitat de Catalunya, el Ayuntamiento de Collbató, y las entidades “Industrial Vidriera Catalana, S.A” y “Promociones La Fumada, S.L” contra la sentencia de la sección Tercera de la Sala de lo Contencioso Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, dictada el 10 de mayo de 2013 en el recurso 229/2009. Con expresa imposición de costas a las partes recurrentes, en los términos expresados en el último fundamento jurídico de esta resolución.” 2.- Donar-se per assabentat de la Sentència número 375/2013, dictada per la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, número de recurs 229/2009, que al seu Fallo disposa el següent tenor literal (segons traducció que figura a l’edicte publicat al DOGC de data 3/11/2015). “ Primer.- Declarar la inadmissibilitat del recurs respecte de l’Associació de Veïns de la Fumada i Grup d’Independents de Collbató. Segon.- Estimar el recurs interposat per l’Associació Cultural de Montserrat, i els senyors i les senyores Manuel Rivera Rossi, Antonio Claret Viñas, Josep Estradé Calmet, Maria Inmaculada García Ros, Jordi Gómez Vidal, Jordi Serra Massansalvador i Elies Rogent Albiol, contra l’Acord adoptat el 17 de febrer de 2009 pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques; l’Acord de 3 de juliol de 2009 de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, i el Conveni urbanístic firmat el 25 de gener de 2007 per l’ajuntament de Collbató i Promotors Quart Inversiones, S.L, i Immobiliària Benet, S.L, que s’anul·la. Tercer. No efectuar pronunciament impositiu de costes processals reportades en la substanciació del present recurs.” 3.- Donar-se per assabentat de la Interlocutòria de rectificació del Primer dels Dispositius de la Sentència identificada amb l’epígraf 2.-, emesa pel mateix Tribunal i Sala, en el sentit que figura transcrit literalment a continuació segons tenor de l’Annex número 6 dels adjunts. “ Únic. Rectificar l’error hagut en el fonament de dret segon i a l’apartat primer de la part dispositiva de la Sentència dictada el 10 de maig de 2013, deixant sense efecte el pronunciament referit a la inadmissibilitat dels recurs formulat pel Grup d’Independents de Collbató i resoldre estimar també el recurs formulat pel Grup esmentat, entre d’altres.” 4.- Donar-se per assabentat de la Sentència número 529/2015, dictada per la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, número de recurs 184/2011, que al seu Fallo disposa el següent tenor literal (segons traducció que figura a l’edicte publicat al DOGC de data 7/12/2015). “ 1. Estimar el present recurs contenciós administratiu interposat per la representació de l’Associació Cultural de Montserrat i altres, contra els acords de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona de 3 de juliol de 2008 i de 13 de maig de 2010, pels quals es va aprovar definitivament i es va donar conformitat al text refós de la Modificació Puntual del PGO per a l’ampliació de la zona industrial les Ginesteres – Ginesteres II, de Collbató, en compliment de l’aprovació definitiva i de la resolució de 17 de febrer de 2009, d’estimació del recurs d’alçada de l’ajuntament de Collbató i anulació de les prescripcions 1.1 i 1.4 de l’anterior acord de 3 de juliol de 2008, i contra els convenis urbanístics de 25 de gener de 2007 i de


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


22 de març de 2010, i DECLARAR la nul·litat dels acords i convenis urbanístics impugnats. 2. Sense efectuar especial pronunciament sobre les costes causades.” Els Srs. Regidors es donen per assabentats. 6.- Proposta relativa a la ratificació de l’aprovació de la “Carta per la preservació, la millora, el desenvolupament i la gestió del Parc Rural del Montserrat”; i la celebració del conveni de col·laboració entre les administracions públiques per a la consecució de les finalitats en la mateixa preteses; i del Reglament del “Consell Promotor del Parc Rural del Montserrat”. Entre els anys 2006 i 2012 els plens dels ajuntaments dels municipis d’Abrera, d’Esparreguera, de Collbató, d’Olesa de Montserrat, de Marganell i d’El Bruc, varen aprovar per unanimitat la “Carta per la preservació, la millora, el desenvolupament i la gestió del Parc Rural del Montserrat”. S’acompanya formant part integrant de la present proposta d’acords, donant-se per reproduït el seu tenor. En aquesta Carta els municipis signataris fan paleses les seves voluntats en relació al extrems que figuren breument identificats a continuació.

La necessitat de preservar l’àmbit territorial del “Parc Rural del Montserrat” de la seva incorporació al procés d’urbanització. Amb la creació d’aquesta figura es vol disposar d’un instrument integrador de les característiques que configuren l’entorn emblemàtic del Montserrat (agràries, forestals, paisatgístiques naturals i culturals així com de les activitats que s’hi generen al voltant); i que sigui capaç de ser promotor de la redacció d’un pla especial que faciliti la seva consideració d’espai d’interès agrícola.

La necessitat de millorar i desenvolupar l’àmbit que l’integra amb una gestió específica. Ja sigui posant en valor la incidència de la pagesia i l’activitat que desenvolupa com agent productiu econòmic, preservador del medi i d’arrelament al territori; com la diversificació econòmica, impulsant noves fonts creadores de riquesa com agroturisme, l’artesania alimentària, l’educació mediambiental; o fomentant l’ús social del territori fent partícips als ciutadans de les problemàtiques que li són pròpies posant en valor la riquesa que representen.

La necessitat de constituir el “Consell Promotor del Parc Rural del Montserrat”, amb la finalitat d’acabar constituint el “Consorci del Parc Rural del Montserrat” com a instrument de participació i gestió territorial aglutinador d’agents públics i privats signataris de la Carta, interessats en les finalitats sintèticament enunciades.

A la “Carta per la preservació, la millora, el desenvolupament i la gestió del Parc Rural del Montserrat” s’hi van adherir també la Xarxa de Custòdia del Territori, la Unió de Pagesos. També va rebre el suport de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona; del Patronat de la Muntanya de Montserrat; del Departament d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat de Catalunya; del Consorci de Formació i Iniciatives del Bages Sud; de la Plataforma de Defensa del Territori i del Patrimoni; i de la Fundació Territori i Paisatge. Tot i havent estat endegada la maquinària necessària, sent coneixedors tots nosaltres de la voluntat clarament manifestada i fent partícips a tots els signataris de l’evolució que va tenir al seu dia, al projecte li va caldre el suport institucional més directe que li procurés donar la forma jurídica que possibilités la materialització de la voluntat manifestada. És amb la voluntat de constituir en un futur proper el “Consorci del Parc Rural del Montserrat” integrat per les administracions signatàries de la Carta així com per totes aquelles que en base a un interès comú hi vulguin adherir-se, i per les entitats jurídiques privades sense ànim de


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


lucre amb un interès públic concurrent amb les entitats locals, que es planteja la conveniència de facilitar a través de la figura del conveni entre administracions públiques anar gestant els instruments necessaris que permetin assolir la finalitat pretesa. L’article 57 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases de Règim Local –LBRL- disposa que la cooperació econòmica, tècnica i administrativa de l’administració local, tant en serveis locals com en assumptes d’interès comú, es desenvoluparà amb caràcter voluntari, sota les formes i en els termes previstos en les lleis, podent ser duta a terme mitjançant consorcis o convenis administratius que siguin subscrits. Així mateix disposa, que de cada conveni de col·laboració subscrit entre les administracions se’n donarà còpia a aquelles altres que no havent intervingut puguin està interessades, als efectes de mantenir una recíproca i constant informació (al seu cas adhesió per formar-ne part). L’article 25 apartat 1er i 2on epígrafs a), b) i h) de la LBRL disposa que els municipis, per la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les seves competències poden promoure tota classe d’activitats que contribueixin a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat veïnal en matèria d’urbanisme i del medi ambient, en la protecció i gestió del patrimoni històric. Al nostre cas fent una interpretació extensiva als aspectes que suposen l’esperit i finalitats de la Carta. L’article 66, apartat 2on del Decret 2/2003, de 28 d’abril, que aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya – TRLMRLC – en allò relatiu a la participació ciutadana, sostenibilitat ambiental, gestió territorial, i cohesió social; i apartat 3er epígraf f) protecció del medi, i epígraf d), fent la interpretació extensiva en els mateixos termes indicats per la LBRL. L’article 3 epígraf b) de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de Procediment Administratiu de Catalunya –LPAC- és d’aplicació a les entitats que integren l’administració local. I al seu article 4 recull que les administracions públiques de Catalunya exerceixen potestats i competències que tenen atribuïdes per la Constitució, l’Estatut d’Autonomia i la resta de l’ordenament jurídic. El Títol IX, Capítols I i II de la LPAC, als seus articles 107 a 112, regula les relacions entre les Administracions Públiques (principis de les relacions entre administracions) i els Convenis de Col·laboració. Els aspectes fonamentals als efectes interessats en el present document.

L’article 107.1 disposa que les relacions entre les administracions públiques incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei es regeixen per allò que disposa l’Estatut d’Autonomia, la legislació específica aplicable a cada una d’elles i la LPAC. L’apartat 3er que les administracions públiques actuen i es relacionen amb les altres administracions d’acord amb el principi de lleialtat institucional.

L’apartat 4art del mateix article 107 disposa que les administracions públiques poden establir o formalitzar les relacions mitjançant qualsevol instrument jurídic organitzatiu que considerin adequat per donar compliment als objectius d’interès comú.

L’article 108 disposa que s’entén per conveni de col·laboració tot acord subjecte al dret públic, del que es deriven obligacions jurídiques directes per les parts, amb independència de la denominació que li hagi estat atorgada al document.

Els instruments que es limiten a establir acords generals de caràcter programàtic o declaratiu, sense eficàcia obligatòria directa i quin compliment no és susceptible de ser exigit jurídicament, són considerats protocols, amb independència de la seva denominació. Les administracions públiques de Catalunya poden subscriure convenis i protocols amb altres administracions públiques i amb els organismes i entitats públiques dependents o vinculades a elles, en l’àmbit de les competències respectives i per a la consecució de les finalitats d’interès comú.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


L’article 8 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú –LRJPAC- disposa que els convenis de col·laboració en cap cas suposen la renúncia a les competències pròpies de les administracions que intervenen. L’article 303 del ROAS disposa que mitjançant el conveni s’estableix una relació de cooperació consensuada entre les entitats locals o aquestes i altres administracions públiques, per la prestació de serveis o per el desenvolupament de les competències legalment atribuïdes a elles, en quina satisfacció hi tenen un interès comú. Aquest conveni pot tenir per objecte la creació ulterior d’una entitat o òrgan de composició plural i de gestió comú. A través dels convenis es podrà realitzar la cooperació interadministrativa en els termes indicats. Des de les administracions signatàries de la “Carta per la preservació, la millora, el desenvolupament i la gestió del Parc Rural del Montserrat”, sent plenament vigents les finalitats preteses, es proposa la celebració d’un conveni entre administracions, amb la voluntat de ser l’instrument que possibilitarà vehicular aquelles finalitats que el “Consell Promotor del Parc Rural del Montserrat” consideri adients en cada moment amb l’objectiu que una administració pública de caràcter supramunicipal assumeixi el projecte com a seu i impulsi la constitució del “Consorci del Parc Rural del Montserrat”, amb un format similar al que ara tenen altres consorcis de gestió del territori com el Parc Agrari del Baix Llobregat, tot i preservant els trets propis del Montserrat i dels seus municipis. Atesa la necessitat de conservar i impulsar l’activitat agrícola, ramadera, forestal, cultural i turística del nostre municipi, i vista la vigència del model de gestió del territori que representa el projecte de Consorci del Parc Rural del Montserrat reflectit a la Carta esmentada. En atenció al tenor del conveni de col·laboració que integra la present proposta d’acords i quina finalitat ha estat enunciada, i el reglament que es proposa com a regulador del “Consell Promotor del Parc Rural del Montserrat”, i quin contingut es dona per reproduït. Es sotmet a la consideració del ple de l’ajuntament, a la vista del tenor dels informes i documents que conformen i integren la present proposa, l’aprovació dels següents acords. Primer.- Ratificar els acords adoptats pel ple de l’ajuntament de Collbató en data 19 de gener de 2007 relatius a l’aprovació de la “Carta per la preservació, la millora, el desenvolupament i la gestió del Parc Rural del Montserrat”, quin contingut en forma de document degudament acarat, integra dels presents acords. Segon.- Aprovar la celebració del conveni de col·laboració entre administracions públiques que té per finalitat ser l’instrument que possibilitarà vehicular aquelles decisions que “Consell Promotor del Parc Rural del Montserrat” consideri adients en cada moment amb l’objectiu que una administració pública de caràcter supramunicipal assumeixi i impulsi la constitució del “Consorci del Parc Rural del Montserrat”, amb un format similar al que ara tenen altres consorcis de gestió del territori com el Parc Agrari del Baix Llobregat, tot i preservant els trets propis del Montserrat i dels seus municipis. Tercer.- Aprovar el conveni de col·laboració entre administracions públiques quin contingut en forma d’Expositiu i Clausurat es transcriu a continuació. “ I.- Que entre setembre de 2006 i abril de 2012 els ajuntaments signataris varen aprovar, en sendes sessions plenàries, per unanimitat, la “Carta per la preservació, la millora, el desenvolupament i la gestió del Parc Rural del Montserrat” quin tenor es transcriu en l’annex número 1 que aquest Conveni. –En endavant el contingut de l’annex identificat rebrà la denominació Carta.-


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


II.- En la Carta els municipis signataris fan paleses les seves voluntats en relació als extrems que figuren breument identificats a continuació.

La necessitat de preservar l’àmbit territorial del “Parc Rural del Montserrat” de la seva incorporació al procés d’urbanització. Amb la creació d’aquesta figura es vol disposar d’un instrument integrador de les característiques que configuren l’entorn emblemàtic del Montserrat (agràries, forestals, paisatgístiques naturals i culturals així com de les activitats que s’hi generen al voltant); i que sigui capaç de ser promotor de la redacció d’un pla especial que faciliti la seva consideració d’espai d’interès agrícola.

La necessitat de millorar i desenvolupar l’àmbit que l’integra amb una gestió específica. Ja sigui posant en valor la incidència de la pagesia i l’activitat que desenvolupa com agent productiu econòmic, preservador del medi i d’arrelament al territori; com la diversificació econòmica, impulsant noves fonts creadores de riquesa com agroturisme, l’artesania alimentària, l’educació mediambiental; o fomentant l’ús social del territori fent partícips als ciutadans de les problemàtiques que li són pròpies posant en valor la riquesa que representen.

La necessitat de constituir el “Consell Promotor del Parc Rural del Montserrat”, amb la finalitat d’acabar constituint el “Consorci del Parc Rural del Montserrat” com a instrument de participació i gestió territorial aglutinador d’agents públics i privats signataris de la Carta, interessats en les finalitats sintèticament enunciades.

III.- Que segueixen plenament vigents els principis fonamentadors i finalitats, tant de la Carta com dels acords aprovats pels respectius consistoris i als efectes de la seva ratificació han estat novament sotmesos a la seva consideració pels respectius plenaris. IV.- Atesa la necessitat de conservar i impulsar l’activitat agrícola, ramadera, forestal, cultural i turística del nostre municipi, i vista la vigència del model de gestió del territori que representa el projecte de Consorci del Parc Rural del Montserrat reflectit a la Carta esmentada. V.- Disposant els ajuntament de les competències que es refereixen a continuació. 1er.- En el marc de les establertes a la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases de Règim Local –LBRL-, promovent les activitats que contribueixin a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat veïnal en matèria d’urbanisme, medi ambient, protecció i gestió del patrimoni històric, fent una interpretació extensiva dels continguts que integren l’article 25 apartat 1er i 2on epígrafs a), b) i h) sota el prisma de l’esperit i finalitats de la Carta. 2on.- En exercici de les establertes a l’article 66, apartat 2on i 3er del Decret 2/2003, de 28 d’abril, que aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya – TRLMRLC –, en allò relatiu a la participació ciutadana, sostenibilitat ambiental, gestió territorial, i cohesió social; i protecció del medi i urbanisme; fent en tot cas una interpretació en els mateixos termes indicats anteriorment.

VI.- Als efectes de facilitar l’assoliment dels objectius pretesos entre tant no sigui constituït el Consorci del Parc Rural del Montserrat, s’ha tingut en compte el instrument jurídic del Conveni entre administracions públiques. Aquesta figura es troba regulada, entre altres, als articles 107 a 112 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de Procediment Administratiu de Catalunya –LPAC-; o a l’article 303 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis de les entitats locals de Catalunya, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny, quan refereix el possible establiment d’una relació de cooperació consensuada entre les entitats locals per el desenvolupament de les competències legalment atribuïdes i en quina satisfacció hi tenen un interès comú. VII.- Donant compliment als requisits normativament establerts formalitzen el present document d’acord amb les clàusules que es refereixen tot seguit.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


CLÀUSULES PRIMERA.- Els ajuntaments que compareixen, havent aprovat per l’òrgan que tingui competència, la signatura d’aquest document, es comprometen a l’assoliment dels objectius continguts a la “Carta per la preservació, la millora, el desenvolupament i la gestió del Parc Rural del Montserrat” aprovada amb anterioritat, i al Reglament regulador del “Consell Promotor del Parc Rural del Montserrat”, que incorpora en l’annex número 2 la regulació de la determinació en la participació en les despeses. Els continguts de la Carta, del Reglament del Consell i dels annexos que l’integren es donen per reproduïts en el present conveni. SEGONA.- La durada inicial prevista del present conveni és d’un any. Amb ocasió de la signatura solemne del conveni de col·laboració entre els ajuntaments signataris que ho hagin aprovat, s’acordarà donar inici a la tramitació per la constitució del Consell Promotor. En tot cas es troba vinculada a la necessitat de servir d’instrument que vehiculi els acords que adopti el “Consell Promotor del Parc Rural del Montserrat”, entre tant una administració de caràcter supramunicipal assumeixi com a seu el projecte que suposa l’impuls de la constitució del “Consorci del Parc Rural del Montserrat”, amb un format similar al que ara tenen altres consorcis de gestió del territori com el Parc Agrari del Baix Llobregat, tot preservant els trets propis del Montserrat i dels seus municipis. La seva pròrroga, en atenció al compromís de despesa en màxims que comporta per cada ajuntament, serà aprovada de forma expressa per cada consistori amb la incorporació de la despesa per al concepte que comporta aquest document en el seu pressupost. TERCERA.- En el cas que concorregués causa de resolució del present conveni i es trobessin pendents d’assoliment les obligacions assumides a través del Consell Promotor del Parc Rural del Montserrat per part dels ajuntaments signataris, aquest s’obliguen mitjançant el present document a donar compliment a l’article 7 del Reglament regulador del Consell Promotor, satisfent els deutes existents al seu cas, acabant les tramitacions administratives endegades fins a la seva resolució definitiva (incloses les tramitacions legals que per assolir les finalitats preteses, fossin exigibles) amb l’aportació de la Memòria i informe d’intervenció que es realitzaria com a data màxima a 31 de desembre de l’any en curs. En el cas que fos necessari iniciar la nova anualitat, serà d’aplicació el tenor del que s’ha transcrit. QUARTA.- En tot allò que no s’hagi establert al present conveni és d’aplicació el Reglament regulador del Consell Promotor del Parc Rural del Montserrat, i la legalitat vigent aplicable. CINQUENA.- La denúncia d’un ajuntament a la vigència del present conveni no exonera del compliment de les obligacions que per aquest haguessin estat assumides amb anterioritat a la comunicació d’aquesta denúncia a l’ajuntament que aquest any concret ostenti la presidència del ple del Consell Promotor del Part Rural del Montserrat. SETENA.- En el cas que sorgeixin discrepàncies en la interpretació del document i/o en la seva aplicació, seran els secretaris dels ajuntaments, qui en les seves tasques interpretatives i d’aplicació del dret, decidiran al respecte de comú acord, allò que procedeixi tenint a la vista el contingut dels articles 109 de la Llei 26/2010 i l’article 305.1 del Decret 179/1995, de 13 de juny. En el cas que no s’arribés a un acord en els termes indicats, no correspon a cap de les administracions signatàries del conveni la resolució del conflicte plantejat sent necessari recórrer als jutjats del contenciós administratiu.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


I en prova de conformitat, signen el present document en tants exemplars com parts intervenen, i a un sol efecte, en la data al inici indicada. “ Quart.- Aprovar el Reglament de funcionament del “Consell Promotor del Parc Rural del Montserrat”, quin articulat conforma els presents acords en forma de document degudament acarat. Cinquè.- Consignar en el pressupost de l’exercici 2016 l’import ascendent a TRES MIL DOS-CENTS TRETZE EUROS AMB CINQUANTA CÈNTIMS D’EURO -3.213,50´-€-, determinada en atenció a la previsió inicial de despeses que es considera haurien de ser assumides aquesta anualitat per a l’encàrrec d’elaboració de documents de caràcter tècnic quina oportunitat, finalitat, destinatari del contracte i cost, serà aprovat pel “Consell Promotor del Parc Rural del Montserrat”. Sisè.- Facultar l’alcalde per a la signatura del conveni de col·laboració identificat als acords precedents, i designar-lo com a representant de l’ajuntament al “Consell Promotor del Parc Rural del Montserrat”. Setè.- Fer partícip a la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, altres administracions, integrants del sector públic i privat, que puguin tenir un interès públic concurrent, un interès comú, a través de l’ajuntament que resulti designat com a principal actor cada anualitat fins a la creació del “Consorci del Parc Rural del Montserrat” de la voluntat manifestada

a la “Carta per la preservació, la millora, el desenvolupament i la gestió del Parc Rural del Montserrat”

al conveni de col·lació entre administracions públiques

al “Consell Promotor del Parc Rural del Montserrat” així com de l’evolució que, en el seu compliment, va assolint la finalitat per la qual s’ha establert aquesta col·laboració fins a la consecució de l’objectiu que amb la participació dels municipis de la zona i altres administracions, entitats, empreses i persones particulars, permeti gestionar adequadament l’activitat agrícola, ramadera, forestal, cultural i turística de l’entorn de la muntanya de Montserrat. Vuitè.- Exposar al públic, per termini de trenta dies hàbils, el text del Reglament objecte de l’aprovació, inserint anuncis al BOPB, al DOGC, a la pagina web municipal i al taulell d’edictes municipals l’expedient administratiu durant aquest període podrà ser examinat i presentar les al·legacions, suggeriments i reclamacions que es considerin convenients a la seu de les oficines de l’Ajuntament. En el cas que no es presentin reclamacions durant el període d’exposició publica, el present acord s’elevarà a definitiu sense necessitat de resolució expressa. Novè.- Cal publicar anunci de l’aprovació definitiva del Reglament al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya fent referència del Butlletí Oficial de la província en què s’hagi publicat integrament el text.

Desè.- Aprovat amb caràcter definitiu, la corporació municipal disposa de quinze dies per trametre la certificació d’acord d’aprovació definitiva del reglament i còpia íntegra i fefaent d’aquest al Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya i a la Delegació del Govern a Barcelona. Onzè.- La entrada en vigor del reglament no es produirà fins transcorreguts 15 dies de la publicació del text íntegre del reglament definitivament aprovat.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


La Sra. Úbeda demana si se li poden explicar les converses mantingudes amb altres Ajuntaments i Diputació. El Sr. Alcalde diu que fa uns mesos es van iniciar converses per reactivar aquest projecte i es van iniciar converses. Hi havia el consens d’Esparreguera, Olesa, el Bruc, Abrera, Vacarisses.... Hostalets i Marganell s’ho estan estudiant. Un cop es sàpiguen les adhesions s’anirà a Diputació. El Sr. Serra diu que l’interès és que ho tiri endavant Diputació de Barcelona; en aquests moments Diputació no ho impulsaran però si hi ha municipis interessats ho tiraran endavant; en principi, en aquests moments altres municipis estan preparant els seus acords; a partir d’aquest nucli promocional s’activarà la difusió a altres municipis; també s’activarà el consell de participació i s’obrirà a empreses, fundacions... a partir d’aquestes adhesions Diputació prendrà la decisió política. Hi ha la intenció de seguir treballant. Hi ha consignació pressupostaria per permetre avançar, s’esta pensant en fer un pla director de gestió del sol... La Sra. Úbeda pregunta si el Patronat de la Muntanya hi participa, al que el Sr. Serra respon que si. Diu la Sra. úbeda que estaria bé que el Consell de Territori i Sostenibilitat es reunís per parlar-ne, i estaria be que abans de passar-ho pel ple, es portes al Consell de Territori i Sostenibilitat. El Sr. Serra diu que al febrer és previst que es reuneixi el Consell de Medi Ambient. Sotmesa a votació la proposta és aprovada per unanimitat. 7.- Aprovació, si s’escau, del Pressupost Municipal exercici 2016, bases d’execució i plantilla orgànica. Atès que l'article 164 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals estableix entre altres que les entitats locals han d'elaborar i aprovar anualment el pressupost general. Atès que l'article 165 del mateix text legal estableix que el pressupost ha d'estar integrat entre altres per l'estat de despeses incloent els crèdits necessaris per atendre al compliment de les obligacions, i l'estat d'ingressos en el que figuraran les estimacions dels diferents recursos econòmics a liquidar durant l'exercici. Vista la memòria d’Alcaldia i vist l'informe de Secretaria Intervenció que incorporat l’informe sobre l’assoliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostaria. Aquesta Alcaldia, en ús de les seves atribucions que legalment té conferides, proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents acords: Primer - Aprovar inicialment el pressupost de la Corporació per l'any 2016, així com les seves

Bases d'execució, informes i demés documentació que l'integra, que conté el següent resum

per capítols dels estats d'ingressos i despeses.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Capítol INGRESSOS Proposta

pressupost 2016

A) OPERACIONS CORRENTS

4.824.984,79

1 IMPOSTOS DIRECTES

2.596.800,93

2 IMPOSTOS INDIRECTES

75.000,00

3 TAXES I ALTRES INGRESSOS

851.920,00

4 TRANSFERÈNCIES CORRENTS

1.153.701,86

5 INGRESSOS PATRIMONIALS

147.562,00

B) OPERACIONS DE CAPITAL

-

6 ALIENACIÓ D'INVERSIONS REALS

-

7 TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL -

8 INCORPORACIÓ DE ROMANENTS -

9 ACTIUS FINANCERS -

Total PRESSUPOST D'INGRESSOS

4.824.984,79

Capítol DESPESES Proposta

pressupost 2016

A) OPERACIONS DE CORRENT

4.108.106,45

1 DESPESES DE PERSONAL

1.843.508,72

2 DESPESES EN BENS CORRENTS I SERVEIS

2.090.272,18

3 DESPESES FINANCERES

46.005,95

4 TRANSFERÈNCIES CORRENTS

128.319,60

B) OPERACIONS DE CAPITAL

716.878,34

6 INVERSIONS REALS

421.300,00

7 TRANSFERÈNCIES CAPITAL

1.000,00

9 PASSIUS FINANCERS

294.578,34

Total PRESSUPOST DE DESPESES 4.824.984,79 4.824.984,79

Segon - Aprovar la plantilla - comprensiva de tots els llocs de treball reservats a funcionaris i

personal laboral - i la relació de Llocs de Treball que integren l'expedient administratiu del


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


pressupost per a l'any 2016 d'acord amb el tenor dels articles 14.5 de la Llei 30/1984, de 2

d'agost, de Mesures per a la reforma de funció pública, article 90 de la llei 7/1985, de 2 d'abril

reguladora de les bases de règim local i article 283.1 i 2 del Decret que aprova el Text Refós de

la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.

Tercer - Sotmetre l'expedient a informació pública pel termini de quinze dies a comptar des del

primer dia hàbil següent a la inserció del corresponent edicte al BOPB i al DOGC, per tal que

les persones interessades el puguin examinar a la Secretaria Municipal en hores d'atenció al

públic als efectes de formular les al·legacions i reclamacions que considerin convenients, amb

el ben entès que de no produir-se'n cap s’entendrà aprovat definitivament en els termes del que

disposa l'article 169.1 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals i de l'article 20 del Reial

Decret 500/90, de 20 d'abril, essent necessària la inserció d'anuncis de l'aprovació definitiva

que contingui el resum per capítols a les mateixes publicacions.

Quart- Aprovat definitivament el pressupost cal trametre un exemplar del pressupost a

l'Administració General de l'Estat i de la Comunitat Autònoma, al Ministeri d'Economia i Hisenda

i al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat.

El Sr. Alcalde explica que el pressupost Municipal de l’exercici 2016 té l’objectiu principal de

continuar invertint en el municipi en la mesura dels recursos dels que es disposa i mantenir els

serveis públics actuals.

El procés d’elaboració dels pressupost ha comportat un gran esforç per l’equip de govern, en primer lloc, per què és el primer pressupost que elaborem, per tant, ens hem hagut d’introduir en aquest terreny tan específic i regulat; en segon lloc per la importància del document, ja que el pressupost és l’instrument que ha de permetre la realització dels projectes que els regidors, en el marc de les seves àrees de responsabilitat tenen previstos. Tot i que l’últim pla de viabilitat econòmica aprovat per l’Ajuntament finalitzava, en relació a les previsions i limitacions que s’hi contemplen a l’any 2015 i, per tant, no cal efectuar-ne controls en el marc del present projecte de pressupost, s’ha treballat per confeccionar un pressupost que permeti donar resposta a les necessitats del municipi i el que es presenta és un pressupost auster tant en les previsions d’ingressos com en els de la despesa. Aquest projecte que presentem ha estat explicat als grups municipals que conformen el consistori, i s’ha posat a disposició tota la informació al respecte, amb la finalitat de què poguessin fer les seves aportacions. El marc econòmic i pressupostari ve fortament marcat per la nova normativa estatal que fixa el compliment d’uns objectius financers, d’estabilitat pressupostària, de control de la despesa, fet que suposa continuar prioritzant l’assignació de recursos pressupostaris a aquells programes, béns i serveis i actuacions que proporcionin els millors resultats (en termes de benestar a la ciutadania) i que permetin avançar i acomplir amb els objectius prioritaris definits. Per això el pressupost esdevé l’eina de connexió essencial entre els objectius polítics i la gestió. I que la millora dels serveis a la ciutadania depèn de la bona formulació de l’estratègia i de la seva execució. D’aquí la importància de què els marcs pressupostaris a mig i llarg termini han de respondre a les estratègies polítiques també a mig i llarg termini. Línies estratègiques. Les línies estratègiques en què es vertebra el Pressupost Municipal per 2016 responen a les prioritats definides en el pla de govern municipal:


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


1) Inversions per la millora dels serveis essencials per la població. 2) Enfortiment de la promoció econòmica i les polítiques d’ocupació 3) Racionalització de la política de subvencions 4) Reducció de la Fiscalitat per IBI 5) Potenciació de polítiques de medi ambient i sostenibilitat. 6) Increment de dotació pressupostària a l’àrea de serveis socials

Inversions per reactivar l’economia municipal i local. Aquest pressupost preveu inversions en la execució de les previsions formulades per dos plans directors essencials: Pla director de l’Aigua i Pla director del Clavegueram. Es mantenen les previsions d’inversió en la millora de l’enllumenat públic i es preveu en inversions en matèria d’urbanisme per la execució d’actuacions de millora a l’espai públic en diferents zones del municipi. Hi ha una previsió d’inversió en les instal.lacions esportives existents. Nou programa: Govern Obert. S’incorpora al pressupost un nou programa per treballar en el foment de la participació ciutadana en accions transversals i propostes de millora que afecten diferents àmbits. En aquest marc s’introdueix la previsió en el capítol 1 per la contractació de personal temporal per desenvolupar un projecte de gestió dels equipaments municipals. També en aquest programa es preveuen accions per resoldre problemes de mobilitat que afecten a àmbits concrets del municipi, sobre els que es vol conèixer la problemàtica percebuda pels veïns directament afectats i impulsar-ne les solucions que es consensuïn. Finalment s’incorporen partides per al foment de l’administració electrònica, així com la introducció de les noves tecnologies que permetin una millor gestió de les incidències que es presentin en el funcionament dels serveis. Recuperació del patrimoni cultural. Hi ha un increment substancial en la dotació pressupostària d’aquesta àrea per iniciar per tal que hi hagi un punt d’inflexió que permeti reactivar accions per la protecció i recuperació del patrimoni històric i cultural. Foment de l’ocupació. L’Ajuntament té previst adherir-se als nous plans que ofereixin les diferents administracions públiques per al foment de la contractació de les persones en situació d’atur, així com potenciar la inserció en el mercat de treball de les persones aturades a través d’eines com la borsa de treball, el treball mancomunat amb altres municipis o establint un major contacte amb el teixit empresarial local. Polítiques de cohesió social i justícia social. Per tal de fer-ho possible es mantenen les dotacions en el projecte de portes obertes, també la d’emergències socials, les d’atenció a la dependència i la taula social, i s’incorporen nous programes com el de la Targeta Moneder. El Pressupost General de l’Ajuntament és de 4.824.984,79 en ingressos i despeses. Disminueix en un 3,37% el pressupost de l’exercici 2015. La despesa corrent (cap 1, 2, 3, 4 i 5) augmenta un 0,42% respecte de l’any 2015. Els ingressos corrents totals disminueixen en un 0,68 %. Destaca la previsió a la baixa dels ingressos derivats de l’Impost sobre Bens Immobles, aplicant el tipus aprovat pel ple municipal de les ordenances fiscals.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Es mantenen les previsions relatives a les plusvàlues, l’impost de construccions, les llicències d’obres. S’ajusten a la baixa les previsions d’ingressos de la Llar d’infants, i s’incrementen les previsions de Coves. En els ingressos per les transferències corrents es preveu un increment del 5,09% si be cal indicar que aquest increment incorpora una aportació en compliment del conveni subscrit a l’any 2003, Centre del Poble. Pel que fa a les subvencions de la Generalitat de Catalunya a les escoles bressol no se’n preveu cap i per contra, si que com a novetat, es proposa una previsió d’ingressos per al funcionament de l’escola de música. Finalment, es mantenen les previsions relatives a les emergències socials i les d’aplicació de la Llei de la dependència. En el capítol d’inversions, es preveu una despesa total de 421.300 euros, finançats amb recursos propis. S’afecta a inversió la previsió d’ingressos d’aportacions d’empreses privades –sector centre- a la realització d’inversions, per una quantia de 150.000 euros així com també s’afecta la previsió d’ingressos de la liquidació de Sorea per la prestació del servei d’aigua de l’anualitat 2015 a la realització d’inversions en execució del Pla Director de l’Aigua, amb una estimació econòmica de 70.000 euros. Es consigna partida oberta, en aquest capítol 7 per al supòsit que s’hagi de realitzar subvencions de capital per a la Fundació per la Inserció Laboral –FIL, en aquests moments en procés de reformulació. En relació a l’endeutament, l’amortització financera minora en un 46,54 % ja que al 2015 ha finalitzat l’amortització de diverses operacions financeres i les previsions realitzades s’han avaluat tenint en compte els imports vius pendents d’amortitzar aquesta anualitat així com el conveni d’ajornament de la Seguretat Social. Interve la Sra. Úbeda qui diu que celebra que hi hagi pressupost i no s’hagi de treballar amb el prorrogat. Com be diu la memòria d’alcaldia el pressupost ha estat explicat, es veritat, però no debatut i amb el temps que han disposat de la documentació no han tingut temps. En quant al contingut en general considera que es un pressupost continuista, en distribució general no hi ha canvis, les xifres de serveis son les que resulten dels contractes, però si que es un pressupost que és el primer any que es veuen els efectes de la baixa de l’endeutament i aquesta feina feta aquest any suposa una baixa de 250.000 euros per carrega financera, una baixa de despesa que es pot destinar a altres despeses. Políticament no hi està d’acord. En el programa proposàvem la inversió pel consultori, que no es contempla i també hi ha una reducció important en plans d’ocupació ja que ara no apareix tot i que a la memòria d’alcaldia es diu que hi ha un enfortiment. Considera molt interessant poder fer plans locals d’ocupació que no depenguin dels que convoca la Diputació ni la Generalitat. No està d’acord amb el capítol 1 de personal. Sí que es compleix l’increment que l’Estat ens permet de l’1 per cent però no en el contingut considerant que s’està pagant dues vegades per una mateixa feina. Per altra banda es preveu un cap de policia incrementant la dotació en un agent. Ara tenim un servei 364 dies 24 hores i hi ha dues persones que son interines, es podria reconduir una plaça cap a aquesta figura.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


La conclusió és que sembla que amb aquest pressupost és més policia, menys ocupació. El Sr. Alcalde respon que si es continuista per que hi ha contractes en vigor que s’han de complir, i per que és el nostre primer pressupost; de cara al pressupost de l’any vinent es veuran més canvis. En relació a l’endeutament, té raó, ha baixat respecte l’any passat la partida per amortitzacions. Pel que fa a l’ambulatori, en primer lloc no pot ser ambulatori, per nombre d’habitants ens correspon un consultori. Ara, amb les meses de concertació de Diputació es tocarà aquest tema i es cercaran recursos on calgui i si s’aconsegueixen s’incorporaran al pressupost. Ocupació, i tant que hi ha increment, hi ha increment per que si analitzem les despeses que es van imputar a la partida de l’any passat hi trobem pintura de l’ajuntament, parquet, mobiliari ... que creu que no es ocupació. El que s’ha fet es incrementar partides de promoció econòmica que es on considera que hauria d’anar i no ha havia ni partida. I no s’ha incorporat com a ingressos la xifra que vindrà de Diputació per plans d’ocupació (l’any passat es van preveure 90.000). Quan la tinguem s’incorporarà. Pel que fa al capítol 1 de personal, Hem de comptar primer, hi ha l’increment del 1 per cent que ens admet l’Estat, segon, sembla que incrementi molt però hi ha un traspàs de les indemnitzacions dels regidors que l’any passat estaven al capítol 2 del pressupost i aquest any son retribucions i van al capítol 1 i tercer, s’han previst els nous venciments de triennis del personal. La resta de moviments, son moviments interns. S’ha pactat un nou quadrant amb la guàrdia municipal i amb aquest nou quadrant surten dues persones per torn. No es pagaran hores extres i es redueix l’horari de prestació de 40 a 37,5 hores setmanals i surten les hores. Pel que fa al cap, doncs sap que som d’esquerres, però no pot ser que davant de determinades situacions no donem respostes a la ciutadania i que haguem d’acudir a mossos per que els vigilants no poden actuar per manca de competències. Simplement la proposta es finança amb moviments interns. Finalment dir que i tant que s’inverteix en aquest pressupost en plans d’ocupació. La Sra. Úbeda diu que aquells programes per ocupació no existeixen, al que el Sr. Alcalde diu que i tant que se’n faran i si en el seu dia vostès van incorporar finançament nosaltres també ho farem, però el que no farem serà pintar ni comprar mobles amb aquesta partida. La Sra. Úbeda diu que això no és així; el que no pot dir és que es destina la mateixa quantitat de despesa que anteriorment. El Sr. Alcalde pregunta a la Sra. Úbeda si van incorporar els plans al pressupost, al que la Sra. Úbeda respon que si, però el pressupost es va dotar a més a més. El Sr. Alcalde pregunta si el parquet i la pintura ho va fer un pla d’ocupació, al que la Sra. Úbeda respon que ho va fer una empresa, al que el Sr. Alcalde repregunta si això son plans d’ocupació. La Sra. Úbeda pregunta quina partida hi havia inicialment al pressupost, i diu que en demanarà un informe. En tot cas, els plans d’ocupació s’impulsaven des de l’Ajuntament a més dels que oferia el Consell Comarcal. La Sra. Casanovas intervé i diu que en tot cas, la partida de promoció econòmica no estava dotada. La Sra. Úbeda diu que promoció econòmica ho portava el regidor de Convergència.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Finalitza la Sra. Úbeda dient que al quadre del capítol 1 incorporat a l’expedient de pressupost hi ha columnes ocultes. El Sr. Alcalde respon que se li facilitarà la informació completa. Sotmesa a votació la proposta és aprovada amb 6 vots favorables d’ERC-AM, CiU, i GIC-FEM COLLBATÓ-E i 5 vots en contra de SdeC-CP. 8.- Proposta relativa a l’aprovació del Reglament del Consell Municipal del Patrimoni de Collbató. Antecedents: El municipi, per la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les seves competències, pot promoure tota classe d’activitats i prestar quants servei públics contribueixin a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat veïnal. Entre altres, el municipi és competent en matèria del Patrimoni historic-Artístic, conforme disposa l’art. 25.2.e) de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, en harmonia amb el disposat a l’article 66.2.e) del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya. En exercici d’aquesta competència, per acord del Ple de l’Ajuntament de Collbató emès en data 19 de setembre de 2003, es va crear el Consell Municipal de Patrimoni amb caràcter assessor. Durant que els darrers 12 anys aquest Consell municipal ha estat exercint les seves funcions de manera irregular, sense cap reglament que regulés amb claredat el seu funcionament; Atesa la importància d’aquest Consell municipal en la protecció i la gestió dels béns patrimonials del municipi i amb la finalitat d’assegurar la correcció de les actuacions urbanístiques que puguin afectar aquests béns patrimonials i atesa, doncs, la necessitat de regular de manera clara i eficaç l’activitat d’aquest consell. L’aprovació de les ordenances municipals i reglaments és una competència atribuïda al Ple de

la corporació amb caràcter indelegable, a tenor dels articles 22.2.d) de la Llei 7/1985, de 2

d’abril, reguladora de les bases del règim local.

Vist l’informe de secretaria incorporat a l’expedient i en mèrits de tot el que s’ha exposat es

sotmet a la consideració del ple l’adopció dels següents acords.

Primer.- Aprovar inicialment el Reglament Regulador del Consell Municipal del Patrimoni de

Collbató.

Segon.- Exposar al públic, per termini de trenta dies hàbils, el text del Reglament objecte de

l’aprovació, inserint anuncis al BOPB, al DOGC, a la pagina web municipal i al taulell d’edictes

municipals l’expedient administratiu durant aquest període podrà ser examinat i presentar les

al·legacions, suggeriments i reclamacions que es considerin convenients a la seu de les

oficines de l’Ajuntament.

En el cas que no es presentin reclamacions durant el període d’exposició publica, el present

acord s’elevarà a definitiu sense necessitat de resolució expressa.

Tercer.- Cal publicar anunci de l’aprovació definitiva del Reglament al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya fent referència del Butlletí Oficial de la província en què s’hagi publicat integrament el text.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Quart.- Aprovat amb caràcter definitiu, la corporació municipal disposa de quinze dies per trametre la certificació d’acord d’aprovació definitiva del reglament i còpia íntegra i fefaent d’aquest al Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya i a la Delegació del Govern a Barcelona. Cinquè.- La entrada en vigor del reglament no es produirà fins transcorreguts 15 dies de la publicació del text íntegre del reglament definitivament aprovat. Collbató, a dia 12 de gener de 2016.

REGLAMENT DEL CONSELL MUNICIPAL DEL PATRIMONI DE COLLBATÓ Preàmbul: precedents El Consell Municipal del Patrimoni de Collbató és un òrgan de participació ciutadana del municipi. Va ser creat per acord unànime del ple municipal del 19 de setembre de 2003, sobre la base d’un acord de la Comissió de Govern Municipal del 7 d’agost de 2003, que establia la creació dels consells assessors d’àrea i que, textualment, determinava: “Atès l’article 48.2 de la Llei de règim local, que estableix la possibilitat de la creació de comissions, consells assessors i altres òrgans complementaris de l’organització municipal. Atesos els articles 62 i 63 de la dita Llei amb la finalitat d’integrar la participació dels ciutadans i de llurs associacions en els assumptes municipals. La Comissió de Govern acorda la creació dels consells assessors d’àrea. Són funcions dels consells assessors d’àrea. a) Formular propostes relatives a l’àmbit que els afecten b) Ésser consultats abans que els òrgans municipals detallin i aprovin assumptes d’especial incidència en els sectors en què es tracti. c) Emetre informes a iniciativa pròpia o de l’ajuntament, sobre matèries de competència municipal. d) Assistir tècnicament els regidors de l’àrea corresponent. e) Participar a les comissions municipals relatives a l’àmbit que els afecten. f) Les altres de naturalesa anàloga que determini l’acord de creació. La composició d’un consell assessor d’àrea serà, com a mínim, la següent: a. Serà presidida per l’alcalde o regidor a qui delegui. b. Persones o entitats de solvència contrastada en l’àmbit del consell. c. Un secretari. “ L’existència del Consell respon a la voluntat ciutadana de participar en tots aquells aspectes que afecten el model de poble que ha de regir les actuacions de l’Ajuntament pel que fa al patrimoni natural, cultural i històric del municipi, moble o immoble, material o immaterial: el seu manteniment, la seva recuperació i la seva posada en valor com a element definitori de la identitat local i de la seva projecció cultural i econòmica. TÍTOL I – DISPOSICIONS GENERALS Article primer. Funcions:

a) Informar, en el marc de les seves funcions i prèviament a l’adopció del corresponent acord municipal, els temes d’especial transcendència que se sotmetin a consideració del president en l’àmbit del patrimoni cultural, natural, històric, arquitectònic,


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


arqueològic, paisatgístic o ambiental, a iniciativa pròpia o a petició d’una quarta part dels membres del consell.

b) Elaborar propostes per inventariar, catalogar i fer el seguiment de béns culturals material i immaterials, mobles i immobles, d’interès local de caràcter arquitectònic, arqueològic, paisatgístic, ambiental, natural, històric i cultural, en el cas que l’Ajuntament no tingui la previsió real de dur a terme aquestes actuacions.

c) Demanar informes als tècnics municipals sobre l’estat dels Béns Culturals d’Interès

Local (BCIL) i dels Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) del municipi, i dels altres béns patrimonials protegits.

d) Informar les sol·licituds de llicències d’obres majors de caràcter privat o projectes

d’obres públiques referits a elements patrimonials protegits individualment o com a parts d’un conjunt protegit, sempre que les obres afectin elements protegits, de manera complementària als informes preceptius dels serveis tècnics d’Urbanisme i del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en el cas d’elements que formen part del patrimoni català.

e) Informar en tots aquells temes de la seva competència sotmesos a la seva

consideració per acord del Ple de l’Ajuntament, la Junta de Govern Local o qualsevol Consell Municipal com a òrgan de participació ciutadana.

f) Informar per iniciativa pròpia, a petició del president del Consell o d’una quarta part dels

membres del Consell, de qualsevol assumpte patrimonial relacionat amb la seva competència.

g) Formular anualment, abans del 30 de setembre de cada any, una proposta sobre les

previsions econòmiques per desenvolupar els programes d’inversions i foment amb l’objectiu de mantenir i millorar el patrimoni arquitectònic, històric, cultural i ambiental del municipi, per tal de proposar-ne la inclusió dins els programes d’inversió municipal i els pressupostos de l’Ajuntament per a l’any següent.

Com a organisme assessor, els informes del Consell de Patrimoni no tenen caràcter vinculant per als acords municipals corresponents. Tot i això, la intervenció del Consell de Patrimoni és preceptiva en qualsevol proposta d’acord de l’Ajuntament que afecti un bé patrimonial protegit com a BCIL o BCIN o be inclòs dins el Catàleg Municipal de Patrimoni o el Pla Especial de Patrimoni local, i els seus informes s’hauran d’incloure dins els expedients administratius corresponents. D’altra banda, en el cas que l’òrgan municipal corresponent decideixi no atendre alguna de les recomanacions del Consell del Patrimoni, haurà de justificar tècnicament la seva decisió, justificació que s’haurà d’adjuntar al dictamen del Consell que s’inclourà a l’expedient administratiu corresponent. Igualment, dins el quart trimestre de cada any el Consell farà arribar al govern municipal, mitjançant el president del Consell, les previsions de necessitats pressupostàries per a les seves activitats ordinàries i actuacions, programades anualment, del següent exercici pressupostari municipal. Els ciutadans de Collbató i les entitats locals es podran adreçar al Consell en temes de la seva competència sempre a través de l’alcaldia, de les regidories de Cultura, Medi Ambient, Urbanisme o Patrimoni o bé per manifestació de la quarta part dels membres del Consell. El Consell Municipal del Patrimoni no mantindrà en cap cas relacions directes amb persones, entitats o empreses. TÍTOL II – COMPOSICIÓ, ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT Article segon. Composició:


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


El plenari del Consell Municipal del Patrimoni de Collbató està integrat per persones i entitats collbatonines o vinculades a Collbató, i la seva composició és la següent: President: -L’alcalde, que podrà delegar la presidència en el regidor de Patrimoni. Secretari: -Un tècnic municipal, amb veu i sense vot, que aixecarà acta de cada sessió. Vocals: -El regidor de Patrimoni, que podrà delegar la seva funció en el regidor de

Cultura, d’Urbanisme o de Medi Ambient. -Un representant de cada grup polític amb representació al consistori de Collbató o persona amb qui delegui. -Fins a cinc representants d’entitats locals o comarcals vinculades al patrimoni natural, cultural o històric del municipi. -Fins a cinc veïns o veïnes de Collbató a títol personal, vinculats al patrimoni local pels seus coneixements, estudis, treballs, etc.

A més, el president del Consell o una quarta part dels membres del Consell poden proposar la participació puntual en sessions del Consell de persones o entitats expertes en algun dels temes que s’hi hagin de tractar, amb veu però sense vot. En el cas dels representants de les entitats i dels ciutadans, la proposta de membres del Consell serà feta per l’alcalde, president del Consell (o el regidor de Patrimoni si l’alcalde hi delega la presidència) amb informe previ dels serveis tècnics municipals, tenint en compte la vinculació formativa o professional, degudament acreditada, amb el patrimoni local de Collbató de les entitats i persones candidates, així com l’experiència de participació en projectes d’estudi, conservació o dinamització del patrimoni local. Aquesta proposta, que ha de tenir la conformitat de les persones i entitats proposades, haurà de ser aprovada per la majoria dels grups polítics municipals que formen part del Consell; en cas d’empat, prevaldrà el vot de qualitat del president del Consell. Si hi ha més candidats que llocs al Consell, el president del Consell proposarà als grups polítics els candidats que n’han de formar part seguint el criteri de garantir la màxima pluralitat de punts de vista. Els grups hauran de ratificar la proposta per majoria; si no s’arribés a un acord, es procedirà a la selecció aleatòria de membres per insaculació, que s’haurà de repetir cada dos anys naturals per assegurar tant la participació de totes aquelles persones i entitats interessades a formar-ne part com la necessària estabilitat i congruència del Consell. El nomenament dels vocals serà fet per l’alcalde, president del Consell. Article tercer. Comissió Permanent: A més del plenari, el Consell es dota d’una Comissió Permanent formada pel regidor de Patrimoni, un tècnic municipal de l’àrea de Patrimoni, Cultura, Urbanisme o Medi Ambient (en funció de l’objecte de la consulta), amb veu i sense vot, que aixecarà acta de les sessions; dos representants de les entitats presents al Consell i dos representants dels ciutadans presents al Consell, tots quatre elegits pel plenari del Consell a proposta del president seguint criteris de pluralitat i qualificació. El mateix plenari renovarà la composició de la Comissió Permanent en cas de renúncia personal d’algun dels seus membres. La Comissió Permanent, convocada puntualment pel president del Consell amb un mínim de 24 hores d’antelació, té com a única finalitat emetre dictàmens provisionals en casos d’urgència sobre actuacions imminents o acabades de produir-se en béns patrimonials del municipi. Aquests dictàmens hauran de ser ratificats, modificats o anul·lats en la sessió plenària següent. En cada sessió, la comissió permanent ha d’emetre un escrit conforme ha estat assabentada de les consultes fetes per al seu pronunciament. A partir d’aquell moment, la comissió


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


permanent té un termini de 15 dies hàbils per emetre el dictamen provisional corresponent, que tindrà ple valor com a dictamen del Consell de Patrimoni fins que sigui ratificat, modificat o anul·lat pel plenari en la primera sessió que tingui lloc després de l’emissió del dictamen. Si la comissió permanent no emet dictamen en el termini establert, cal considerar que s’inhibeix i que, consegüentment, no té res per objectar al projecte o la proposta objecte de la consulta. Article quart. Vigència del mandat: El president del Consell i la resta de membres que tinguin la condició de regidors municipals cessaran en les seves funcions quan cessi el consistori per final de legislatura. No obstant això, es mantindran en el seu càrrec al Consell fins que no prengui possessió el nou Consell constituït després de les eleccions i per un termini màxim de quatre mesos. També cessaran en cas de dimissió del càrrec o renúncia personal. La resta de membres del Consell es renovaran cada quatre anys, sense perjudici que puguin ser substituïts durant el seu mandat per renúncia personal, i tenint en compte allò que s’exposa a l’article segon en el cas que hi hagi més sol·licituds que places en algun sector. Per a la seva renovació, com per a la seva inclusió inicial al plenari, el president del Consell formularà una proposta amb informe previ dels serveis tècnics municipals de Patrimoni, tenint en compte la vinculació formativa o professional, degudament acreditada, amb el patrimoni local de Collbató de les entitats i persones candidates, així com l’experiència de participació en projectes de conservació o dinamització del patrimoni local. Aquesta proposta, que ha de tenir la conformitat de les persones i entitats proposades, haurà de ser aprovada per la majoria dels grups polítics municipals que formen part del Consell; en cas d’empat, prevaldrà el vot de qualitat del president del Consell. Article cinquè. Convocatòries: El plenari del Consell es reunirà, com a mínim, una vegada cada quatre mesos en sessió ordinària. En sessió extraordinària, es reunirà quan sigui convocat prèviament pel president del Consell, a instància pròpia o per sol·licitud d’un terç dels seus membres, amb indicació dels temes concrets per tractar i la justificació de la necessitat de la reunió i la seva urgència. La convocatòria de les sessions, tant ordinàries com extraordinàries, la farà per escrit el president, incloent-hi l’ordre del dia amb les propostes fetes pels membres del Consell. La convocatòria s’haurà de comunicar amb una antelació mínima d’una setmana natural i s’adreçarà a tots els membres del Consell. Article sisè. Sessions: Per a la vàlida constitució del Consell serà necessària, en primera convocatòria, la presència de la meitat més un dels membres. En segona convocatòria, que s’entendrà realitzada al cap de 15 minuts de l’hora prevista per a l’inici de la sessió en primera convocatòria, la sessió es considerarà vàlidament constituïda amb l’assistència d’un terç dels membres del Consell. Aquest quòrum s’haurà de mantenir en tot cas durant tota la sessió. Els acords es prendran per consens i, si aquest no és possible, pel vot favorable de la meitat més un dels membres assistents. En cas d’empat, decidirà el vot de qualitat del president. En el cas de propostes que comportin un canvi de catalogació patrimonial o de grau o nivell de protecció, caldrà el vot de dos terços dels assistents, amb un mínim de 7 vots favorables. Podran assistir a les reunions del Consell, amb veu però sense vot, els tècnics municipals i aquelles persones que siguin convocades pel president a instància pròpia o d’una cinquena


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


part dels membres del Consell, amb la finalitat d’emetre informes o assessorar sobre temes específics, d’acord amb l’article segon d’aquest reglament. De cada sessió del Consell caldrà aixecar una acta que en reculli les propostes, les deliberacions i els acords adoptats. Actuarà de secretari del Consell, per delegació de la secretaria de la Corporació, un tècnic municipal, amb veu i sense vot, tal com es determina a l’article segon. En cada sessió, el plenari ha d’emetre un escrit conforme ha estat assabentat de les consultes fetes per al seu pronunciament. A partir d’aquell moment, el plenari té un termini màxim de 4 mesos per emetre el dictamen corresponent, fins a la sessió ordinària següent, que l’haurà d’aprovar. Si el plenari no emet dictamen en el termini establert, cal considerar que s’inhibeix i que, consegüentment, no té res per objectar al projecte o la proposta objecte de la consulta. Article setè. Comissions: Dins el Consell es poden constituir comissions o grups de treball per al tractament de temes concrets. Podran formar part d’aquests grups altres persones i entitats que no siguin membres del Consell, amb l’aprovació del plenari o de la Comissió Permanent. Les propostes i els treballs d’aquestes comissions hauran de portar-se a debat i aprovació del plenari del Consell. Article vuitè. Dissolució: El Consell de Patrimoni es considerarà dissolt quan així ho decideixi una majoria de dos terços del plenari i un mínim d’onze vots favorables. En el cas que l’Ajuntament, en acord plenari, decidís integrar el Consell de Patrimoni en un altre òrgan consultiu, aquest nou òrgan el substituirà si així ho decideix una majoria suficient dels membres del nou òrgan. Article novè. Legislació aplicable: En tot allò que no estigui previst en aquest reglament d’ordre intern, serà aplicable la legislació de règim local i la resta de disposicions d’aplicació a les corporacions municipals i, en el seu cas, la normativa sectorial en matèria de patrimoni arquitectònic, arqueològic, paisatgístic, ambiental, natural, històric i cultural. Annex: marc normatiu La protecció, la conservació, la investigació i la difusió del coneixement del patrimoni cultural és una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics. L’Ajuntament de Collbató és el responsable últim de vetllar pel patrimoni de la comunitat, de la seva interpretació per a les generacions actuals i la seva conservació per a les generacions futures. El patrimoni d'un poble constitueix el testimoni de la seva trajectòria històrica i d'identitat. És en aquest marc, i per tal de preservar el patrimoni de la ciutat i els seus valors, que es circumscriu la constitució d'un Consell Municipal de Patrimoni com a l’òrgan consultiu entorn de les actuacions que es duen a terme en béns inclosos en el catàleg de bens protegits o amb d’altres amb un clar interès patrimonial. L’art. 66.3e del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (en endavant TRLMRLC) estableix les competències dels municipis en matèria de patrimoni històric i artístic, i l'article 17 del Reglament del patrimoni dels ens locals, aprovat per Decret 336/1988, de 17 d’octubre, en determina el contingut que concreta la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (en endavant LPCC). El patrimoni cultural català està integrat per tots els béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que pel seu valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic,


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


paleontològic, etnològic, documental, científic o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials. També formen part del patrimoni cultural català els béns immaterials integrants de la cultura popular i tradicional (art. 1 de la LPCC). Tenim, per tant, un conjunt de béns que cal protegir i que es regeixen bàsicament per les següents lleis reguladores: *La Constitució Espanyola. L’art. 46 estableix que “els poders públics garantiran la conservació i promouran l'enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d'Espanya i dels béns que l'integren, sigui quin sigui el règim jurídic i la titularitat. La llei penal sancionarà els atemptats contra aquest patrimoni”. *El Decret de 22 d’abril de 1949, en el qual es protegeixen tots els castells de l’estat espanyol, qualsevol que sigui el seu estat de ruïna, i per extensió, les muralles, les quals es consideren BCIN. *El Decret 571/1963, de 14 de març, en virtut del qual es protegeixen tots els escuts, emblemes, pedres heràldiques, creus de terme i d'altres peces i monuments similars de més de cent anys d'antiguitat. Aquest decret és recollit per la disposició addicional segona de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, que assimila els escuts, emblemes, etc. a Béns d'Interès Cultural, els quals esdevenen Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN), en virtut del punt primer de la disposició addicional primera de la LPCC, quan diu que els béns radicats a Catalunya que hagin estat declarats d'interès cultural o hagin estat inclosos a l'Inventari General dels Béns mobles, d'acord amb la Llei de l'Estat 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, passen a tenir respectivament la consideració de BCIN i de béns catalogats. La disposició addicional primera de la mateixa Llei estableix que “els béns immobles que en el moment d'entrada en vigor d'aquesta llei estiguin inclosos en catàlegs de patrimoni cultural incorporats en plans urbanístics passen a tenir, llevat que siguin BCIN, la consideració de béns culturals d'interès local (BCIL), i queden inclosos en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català”. Els propietaris, titulars o posseïdors dels immobles declarats BCIN o BCIL tenen l’obligació de preservar-los i mantenir-los en bon estat, i vetllar perquè l’ús al qual es destinin en garanteixi sempre la conservació. De cap manera no poden destruir- los, i han de permetre l’entrada a especialistes per poder estudiar-los. Aquesta obligació s’estén als edificis de propietat pública i privada (art. 25 de la LPCC). Els propietaris, titulars o posseïdors d’immobles declarats BCIN han de presentar al Departament de Cultura un programa d’actuació de conservació en el cas que sigui necessari fer-hi obres de manteniment (art. 29 de la LPCC) Les obres o intervencions en un BCIN han de ser autoritzades pel Departament de Cultura abans de procedir-ne a la concessió; han d’incloure un informe sobre els valors diversos de l’immoble i també sobre l’impacte de la intervenció, a l’edifici i a l’entorn art. 34.1, 2 i 3 de la LPCC). S’hi han d’aplicar els criteris bàsics d’intervenció establerts a la LPCC (art. 34.4 i 35). Els ajuntaments han de notificar al Departament de Cultura i als interessats les llicències urbanístiques que afecten elements declarats BCIN (art. 34.5 LPCC). Igualment, han de comunicar al dit Departament les mesures de prevenció a adoptar per evitar danys a tercers quan l’immoble es trobi en mal estat de conservació (art. 34.6 LPCC). Quant als criteris d’intervenció en edificis, conjunts i entorns monumentals declarats BCIN, la LPCC és taxativa respecte a la salvaguarda dels valors històrics, arquitectònics, artístics, urbanístics i ambientals; a canvis d’ús; volum, tipologia, morfologia i cromatisme; eliminacions no justificades; retolacions, instal·lacions afegides en façanes i cobertes; siluetes paisatgístiques, parcel·lacions, alteracions en l’edificabilitat i instal·lacions urbanes; visualització, geomorfologia i topografia (articles 35 i 36 LPCC). L’Administració de la Generalitat o els ajuntaments han d’ordenar als responsables de danys causats il·lícitament a immobles declarats BCIN o BCIL les reparacions necessàries per restituir el bé al seu estat


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


anterior, independentment de la sanció que correspongui (art. 68 LPCC). Són responsables d’aquestes infraccions: els propietaris, els titulars de dret i els posseïdors, els promotors i els directors de les obres, pel que fa a béns immobles; els autors, còmplices o encobridors, pel que fa a intervencions arqueològiques no autoritzades (art. 72 LPCC). Tanmateix, en qualsevol cas, d'acord amb l'art. 18 de la LPCC, “ultra els béns culturals d'interès nacional i els béns catalogats, fan part també del patrimoni cultural català els béns mobles i immobles que tot i no haver estat objecte de declaració ni de catalogació reuneix els criteris descrits a l'art. 1 de la mateixa Llei”. La declaració d'un immoble com a BCIL comporta l'aplicació immediata del règim jurídic que aquesta Llei estableix per als béns catalogats. Qualsevol norma addicional de protecció d'aquests béns s'ha d'establir mitjançant els instruments determinats per la legislació urbanística (art. 39 LPCC). El Departament de Cultura de la Generalitat pot impedir qualsevol obra o intervenció en béns integrants del patrimoni cultural no declarats d'interès nacional. A aquest efecte, ha de requerir l'ajuntament perquè adopti les mesures necessàries per a l'efectivitat de la suspensió i, si aquest no ho fa, pot adoptar-les subsidiàriament. El Departament de Cultura, amb l'informe previ de l'ajuntament, ha de resoldre en el termini de dos mesos a favor de la continuació de l'obra o la intervenció suspesa o a favor de la incoació d'expedient de declaració de BCIN (art. 23 LPCC). Per tal de preservar els valors culturals d'un bé immoble, els ajuntaments poden suspendre la tramitació de la concessió d'una llicència d'obres i sol·licitar al Departament de Cultura la incoació d'un expedient de declaració de BCIN. * El Decret 78/2002, de 5 de març, Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, que regula les intervencions i tractament de les restes arqueològiques i paleontològiques, així com el control que sobre aquestes ha de fer el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La Sra. Úbeda diu que està d’acord en què hi hagi un Reglament de Patrimoni, però demana un informe sobre aquest procediment per que al ple es va aprovar per unanimitat el Consell de Territori i sostenibilitat que englobava medi ambient i patrimoni, i si no es vol convocar aquell Consell de Territori, cal que passi un altre acord pel ple que deixi sense efectes l’anterior ja que estem tocant uns temes que haurien de passar per aquest Consell i per això demana informe. El Sr. Serra diu que no hi ha inconvenient en fer l’informe. Durant aquest temps s’ha posat ordre i en aquest Ajuntament hi ha el Consell de Medi Ambient que no s’ha dissolt, existeix, altra cosa és que s’hagin negat a convocar-lo. Per altra banda, el Consell de Patrimoni que es va crear a l’any 2003 i que no disposa de cap reglament; amb aquesta aprovació es pretén regular el seu funcionament. També tenim en aquests moments un CAUM amb atribucions sobre territori que funciona. Hi ha un Consell de Territori i Sostenibilitat, és cert i també es cert que no s’ha constituït mai, per tant, no té una existència real per que no s’ha constituït. Afegeix el Sr. Serra que ens cal posar ordre davant aquestes duplicitats i decidir quins organismes hem de mantenir. Si mirem del Consell de Patrimoni o de Medi ambient veurem que tenen naturalesa diferent. Per altra banda –continua el Sr. Serra- cal clarificar si realment ens creiem la participació ciutadana; si no ens la creiem, cap problema, però si ens ho creiem, cal activar els que funcionen.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


La Sra. Úbeda respon que si creuen en la participació i la transparència podrien començar per l’oposició. Diu que el Consell de Territori va ser creat per consens i en aquells moments vostè ni era regidor ni venia als plens però el representant del seu partit hi era i hi va treballar de valent. El Sr. Serra diu que l’equip de govern va enviar a l’oposició un esborrany del reglament fa quatre mesos i no hi ha hagut cap resposta, per tant, no li admet que li digui que no s’han tingut en compte. La Sra. Úbeda diu que no poden estar d’acord amb la proposta fins que no s’aclareixi la situació d’aquest Consell de Territori. Intervé el Sr. Estradé dient que sempre van defensar que el Consell de Medi Ambient s’havia de convocar i del 2005 al 2015 no s’ha convocat; bé, s’ha reunit dues vegades, una per les tarifes d’aigua i l’altra es va reunir per que es va autoconvocar. Sotmesa a votació la proposta és aprovada amb 6 vots favorables d’ERC-AM, CiU, i GIC-FEM COLLBATÓ-E i 5 abstencions de SdeC-CP. 9.- Proposta relativa a l’aprovació de l’emblema identificatiu de l’Ajuntament de Collbató. L’Ajuntament de Collbató disposa degudament aprovat en data 15 de juny de 1984, i previs informes de l’ Institut d’Estudis Catalans de data 10 de desembre de 1982, l’escut identificatiu del municipi. Aquest escut identifica l’Ajuntament i és utilitzat en tota documentació oficial i comunicativa de la corporació. És interès de la corporació disposar d’una imatge corporativa que, respectant els símbols identitaris del municipi i que configuren l’actual escut, el simplifiqui i modernitzi. Amb aquesta finalitat es van iniciar a principis d’aquest exercici els treballs d’estudi i anàlisi per configurar el seu emblema amb un disseny en el què conflueixin aquestes criteris d’identitat, simplificació i modernització amb l’objectiu de transformar la imatge actual en tots els elements d’edició en paper, senyalització i comunicació que l’Ajuntament editi. Legislació aplicable: Decret 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació dels símbols i el registre d’ens locals de Catalunya, art. 18, 38, 42 a 44. Llei 7/1895, de 2 d’abril Reguladora de les bases del Règim Local, art. 22 b), 47 e), RDL 2/2003, de 28 d’abril, Text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, arts. 36 i 52 b). L’art. 18 del Decret 139/2007 disposa, en relació als símbols locals que els ens locals territorials i entitats municipals descentralitzades podran adoptar un escut, una bandera i un emblema com a símbols locals. L’emblema comprèn qualsevol símbol gràfic, diferent de l’escut o la bandera, amb independència de la forma i dels elements que el composen. L’art. 36 del RDL 2/2003 disposa que les corporacions locals poden dotar-se d’un escut o d’un emblema com a distintiu. Competència


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


L’art. 22 de la Llei 7/1985, en harmonia amb l’art. 52 del RDL 2/2003 disposa que és competència del Ple municipal l’adopció dels acords relatius a l’adopció o modificació de la seva bandera, emblema o escut; aquesta competència és indelegable conforme estableix l’art. 22 apartat 4 d’aquesta Llei. En relació al quòrum necessari per l’adopció d’aquests acords, l’Art. 47.2 de la Llei 7/1985 estableix que es requereix vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació per l’adopció de la seva bandera, emblema o escut. Vist l’informe emès per secretaria-intervencio de data 9 de novembre de 2015, es proposa als Srs. Regidors l’adopció dels següents acords: Primer.- Iniciar l’’expedient per a l’adopció de l’emblema de Collbató el qual disposa dels següents elements: Composicio dels diferents elements de l’emblema dins d’una forma caironada identificativa dels ens locals. L’element de més pes visual és la muntanya de Montserrat que, alhora, tanca el caironat per la seva meitat superior. La muntanya queda coronada per una serra, pròpia de Montserrat. Al centre de l’emblema figura un cercle obert en forma de “C”, com a símbol d’accés històric a la muntanya i inicial de Collbató.

Així com en l'escut predomina el vermell, propi de l'escut de Montserrat, i el blau, referència d’un fons celeste, per a l’emblema s’ha optat per un color granat. Un granat amb dominant cian com a mixtura dels colors de l’escut i que hem trobat en les tonalitats que agafa la pedra de Montserrat en les hores assolellades. Així arrodonim en l'emblema una reivindicació tel·lúrica per a Collbató i un agraïment vers Montserrat.

Segon.- Donar conformitat a la memòria justificativa redactada amb aquesta finalitat per l’Estudi Lluis Torres on consta la descripció detallada de l’emblema i la seva representació gràfica.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Tercer.- Cal sotmetre l’expedient complet a informació pública durant un termini de 30 dies mitjançant la seva exposició al tauler d’anuncis dels ens locals, a la web municipal i la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya als efectes que els interessats puguin revisar l’expedient i formular les al·legacions o reclamacions que estimin pertinents. Transcorregut l’expressat termini el Ple de l’Ajuntament ha d’aprovar de forma expressa l’emblema. Quart.- Durant el període d’informació pública de l’expedient, l’Ajuntament obrirà un procés de participació ciutadana per fer difusió de la ciutadania del nou emblema projectat, instant les aportacions i suggeriments que es considerin adients. Aquest procés de participació ciutadana es materialitzarà mitjançant la difusió de l’emblema conformat per aquest Ple als medis de comunicació locals, xarxes socials i web municipal facilitant el lliurament de les opinions o propostes de la ciutadania i garantint-ne tant la recepció a l’Ajuntament com l’anàlisi tècnic de les propostes rebudes. Cinquè.- L’expedient degudament informat tan del període d’exposició pública com de les aportacions rebudes en el marc del procés de participació ciutadana serà sotmès al Ple de la corporació per al seu estudi i incorporació, si s’escau a la proposta formulada als efectes de la seva aprovació definitiva. Sisè.- Aprovat definitivament pel Ple de la corporació l’emblema del municipi, trametre a la Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació dins del termini de 15 dies des de l’adopció de l’acord d’aprovació l’expedient complet als efectes de la seva oficialització, inscripció en el Registre d’ens locals de Catalunya instant la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La Sra. Úbeda diu que aquest projecte el van començar ells i hi donaran suport. El Sr. Alcalde pregunta si li agrada, al que la Sra. Úbeda respon que bueno... però hi donaran suport. Sotmesa a votació la proposta és aprovada per unanimitat. 10.- Precs i preguntes. Intervé el Sr. Alcalde dient que al darrer ple es va formular una pregunta relativa a les instancies pendents. Informa que ha estat complicat per que no estava vinculada la entrada amb la resposta; ara esta resolt. Diu que des de l’u de setembre s’han resolt instancies de 2015, 2014 i 2013. Estan resoltes en un 65 per cent i l’àrea d’urbanisme i territori es on hi havia més dificultat. La Sra. Úbeda pregunta en quin estat estan les coves, quan es repararan les escales d’accés i si algú ens pagarà els diners que hem deixat d’ingressar. Indica que les obres es podien haver fet amb el superàvit del pressupost de l’any anterior. El Sr. Alcalde respon que la situació no és tan fàcil com sembla. El dia 2 de novembre hi va haver una forta pluja que va malmetre les escales de Coves. Als dos dies teníem la valoració dels danys, i es va informar en una reunió executiva del Patronat. El problema és que el tram afectat és del Departament d’Agricultura. Els hem perseguit perquè ens autoritzin a fer-ho nosaltres però va coincidir primer amb el canvi de Conseller, després amb el final d’any per pressupostos, s’han desplaçat 3 tècnics del Departament sobre el terreny. Finalment la


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


setmana passada, amb el nou govern ens van trucar reconeixent que és d’ells i que ho tramiten per la via d’urgència. La Sra. Úbeda diu que s’ha d’intentar reclamar els danys per pèrdua d’ingressos. El Sr. Alcalde assabenta que el Patronat ha estat tothora al nostre costat i ha fet seguiment del problema. El Sr. Serra afegeix que la previsió és que aquesta setmana s’hi puguin posar i ho reparin i la previsió és que a mitjans de febrer estigui resolt. És molt lent per que el treball de reparació és molt manual. La Sra. Úbeda formula un prec demanant quan es començarà a treballar amb el ROM. El Sr. Alcalde diu que el compromís continua ferm. Ara la tècnica té un parell de temes i quan surtin, farà un informe d’actualització per reprendre el tema. I, sense mes assumptes a tractar, essent les 21:10 hores, el Sr. alcalde aixeca la sessió i en constància del tractat en redacto la present acta que, en senyal de conformitat, signa el Sr. alcalde, amb mi, que com a secretaria, en dono fe.

ajuntament de collbatÓ (baix llobregat) bar celona · secretaria: pilar ferrer garrido, la qual fa...

Documents