ahir, 1. av ui, demÀ · molts anys, amb josep i maria. les úniques referències que tenim sobre...
TRANSCRIPT
AHIR,AVUI,DEMÀ
29gener2017
738Núm.
Inici de la vida pública de Jesús
Gaietà de Casacuberta, rector
Introducció
En assabentar-se que Joan Baptista havia estat detingut, Jesús es retirà a la Galilea dels gentils. Deixa Natzareti s�estableix a Cafarnaüm vora el llac de Tiberíades, unlloc important de pas de molta gent i centre de negocis.(Mt 4, 12-13)
1. Jesús inicia la vida pública després d�un silenci demolts anys, amb Josep i Maria. Les úniques referènciesque tenim sobre aquesta etapa de la vida de Jesús lestrobem a l�Evangeli de Lluc. La primera vegada, quanvan haver complert el que prescrivia la llei (per lacircumcisió i la presentació), van tornar a Natzaret il�infant anava creixent enfortint-se i avançava en saviesai el favor de Déu que l�acompanyava. (Lluc 2, 39-40)
En la segona (Lluc 2, 41-52), en una altra anada aJerusalem, Jesús ja tenia uns dotze anys i els seus paresel perden durant tres dies fins que el van trobar de nou.Escriu Lluc: �Jesús baixà amb els seus pares a Natzaret,continuant sota la seva autoritat�. Ens hem anat imaginant que el fill del fuster devia ajudar al seu pare, quedevia tenir amics, veïns del poble, etc. Durant aquestsanys de silenci (de la vida de Jesús) el Pare del Cel
La infància de Jesús, Gerard van Honthorst, ca. 1620
l�acompanyava. D�aquest temps de silenci poden haver sortit les paràbolesd�uns pobles de pagesos i d�aquest temps vénen les seves conviccions,l�amor als germans, la vida de família i possiblement molt de temps depregària.
2. A l�Evangeli de Lluc (4, 18-19) hi ha una primera anada a la sinagogade Natzaret on explica el seu pla amb paraules d�Isaïes (61, 1-2). Al sortirels del seu poble el volen estimbar i a l�Evangeli de Mateu es preguntend�on li ve aquesta saviesa i els miracles. No és aquest el fill del fuster? Noés Maria la seva mare?... L�escandalitzen i ja al començament de la sevavida pública Jesús va ser incomprès i perseguit. (Mt. 13, 54-55)
3. Les primeres paraules de Jesús a l�Evangeli de Mateu, després deser empresonat Joan Baptista, comencen dient �Des de llavors començàa proclamar: Esmerceu-vos que arriba el regnat de Déu o el Regne delCel. (Mt. 4,17). Nosaltres, els cristians del segle XXI ens podem preguntar:A qui seguim en la nostra vida? A qui obeïm? De qui fem cas? Malgratl�edat, creiem que l�Evangeli ens pot encara canviar coses de la nostravida? Alleugem el patiment de germans nostres per Europa i per lesaigües del Mediterrani? (El pecat col·lectiu)
4. Si preguntem a molts cristians què és per a ells tenir fe, sovintresponen: crec en el que diu el Credo, visc els sagraments, faig algunaalmoina, sóc bona gent... I això està bé, però si preguntéssim als primerscristians dels dos primers seglesquè és ser cristià, respondrienque ser cristià és seguir Jesús,creure en el que Ell creia, mirara les persones com Ell les mirava.
Conclusió final
El Cristianisme és seguir Jesucrist. Seguir Jesús ho és tot.Jesús era feliç quan podia fer feliçals altres. Ell no sabia ser feliçsense incloure als altres méspobres. Seguir Jesucrist és fer laseva voluntat, la voluntat que Ellva incloure en el Parenostre.
Jesucrist ho és TOT!!! Amén.
2
Jesús trobat pels seus pares,Simone Martini, 1342
Retaule de la Mare de Déu de Montserrat (1986)
La capella estava dedicada originalment al Corpus Christi. Més endavant se la va conèixer com a capelladel Portacreu pel nou retaule, construïten època moderna, en que la pinturacentral representava a Crist seguint laVia Dolorosa amb la creu a coll.
L�any 1807 es dedicà al Dr. JosepOriol, que havia estat beatificat l�anyanterior amb grans festivitats per totala ciutat i, un segle més tard, es feu unnou retaule en motiu de la sevacanonització l�any 1909. Aquest retauleconstava d�una fornícula central on hihavia la imatge del sant, obra delsgermans Vallmitjana, i a banda i bandales virtuts cardinals, cobertes ambdossers, alternades amb pintures deJoan Llimona sobre la vida del sant.Sota la imatge de Sant Josep Oriol hihavia un tabernacle on es guardaval�arqueta de plata amb les seves relíquies que va ser portat en processódurant les festes de beatificació. Elretaule cremà durant l�incendi de 1936i el cofre amb les relíquies va desa-parèixer. A posterioritat s�hi col·locàla imatge de beatificació de JosepOriol, obra de Ramon Amadeu.
L�any 2012 s�hi traslladà el retaulede la Mare de Déu de Montserrat quehavia regalat el senyor Lluís FerrerEguizábal l�any 1968. Al centre hi hala Verge de Montserrat i a banda ibanda Sant Josep i Sant Lluís, rei deFrança. A més, als costats s�hi veneren les imatges de Sant Pere Regalati Sant Roc, i una representació de laBeata Maria Àngela Astorch (1592-1665), que fou feligresa de SantaMaria del Pi.
Ret
au
le d
e S
an
t J
ose
p O
rol
ab
an
s d
e 19
36
Albert Cortés
3
Capella de la Mare de Déu de Montserrat
La comunitat del Pi vol fer palès el seu agraïment a en Josep TorrenteBrunet per tots els anys de dedicació i pels fruits que aquesta ha donat en lapròpia comunitat i també en els seus fills. Des del seu pas pel Consell Pastoral,els Grups de Matrimonis, l�Esplai i el Retaule de Sant Josep Oriol i pel treballfet amb tant d�amor per la cura i el manteniment de l�edifici.
Transcrivim a continuació la sentida homilia que el seu fill, Mn. JosepTorrente va fer el passat dijous 26 de gener en el funeral de cos present. Nonomés es un bon lligam entre l�Evangeli i la vida del seu pare, sinó que ens faveure que molt sovint, quan acompanyem un difunt, ens trobem unes videsfilles del cristianisme del nostre país de les tenim molt per aprendre. Aquestslaics ens fan un gran bé a tothom i també als que hem sigut cridats a ser bonspastors.
Gaietà
Sempre és difícil dir una paraula encertada i justa en la mort d�una personaque estimem, però encara ho és més quan aquesta persona és el teu espòs, el teupare, el teu avi, el teu germà, algú amb qui has teixit durant molts anys els llaçosque t�hi han unit com a família.
A més, l�homilia no és el lloc on ressaltar les virtuts i qualitats d�una persona,sinó allà on els creients intentem deixar que la Paraula de Déu que hem escoltatressoni en les nostres vides i les il·lumini.
Per això el que ara diré no és altra cosa que intentar veure com l�Evangeliha ressonat en la vida del nostre pare i com el seu testimoni és també una
invitació a deixar-lo ressonar en la vida detots i cada un dels que som aquí. Aquest
és el servei que voldria fer. I quan n�hem parlat amb lamare i els germans, ens apareixiaclara aquesta actitud fonda del paredavant la vida que ha expressat demanera poètica l�Evangeli queacabem de proclamar (Mt 6, 25-33): la confiança en Déu que comun pare i una mare ens acompanyaagafant-nos de la mà, i que es miracada un dels seus fills amb bondat
i sap veure una bellesa en cada und�ells molt superior a la dels ocells del
cel o els lliris del camp, i per això envol tenir cura.Saber-ho de cor i viure aquesta veritat,
ha fet del pare una persona senzilla, generosa i humil en tots els àmbits on haviscut i actuat: a casa, a l�empresa familiar,en les col·laboracions al gremi de ma-nyans, a l�escola dels seus fills, i en tants
En les exèquies de Josep Torrente Brunet
4
altres llocs. També en la vida de la nostra comunitat parroquial de Santa Mariadel Pi. A tot arreu, hi ha esmerçat innombrables hores amb una actitud que fahonor a aquella màxima de sant Ignasi de Loiola de "fer-ho tot com si totdepengués de nosaltres, però sabent que tot depèn de Deu".
Així ha estat a casa, amb la mare, amb nosaltres els fills, amb els set néts,amb els tiets i tietes, amb tots els qui hem compartit amb ell la vida de família,les celebracions amb una taula sempre nombrosa, de la família ampla, a "casaels avis" on ens trobàvem a dinar tots els diumenges de la nostra infància ijoventut, fins i tot després que morís l�àvia Teresa, la seva mare, també un 23de gener com ell, però de fa 39 anys.
Aquesta confiança en Déu, però, no ha privat el pare d�un tarannà treballadorque ha estat un testimoni molt valuós per a nosaltres. Ha estat un home entregata les responsabilitats que li havien donat, meticulós en totes les coses, molt polit,fins i tot en la cal·ligrafia que trobem en molts papers de la família o del negocifamiliar. Amb aquell sentit de la responsabilitat que procura sempre ser unservei a les altres persones, a casa i fora de casa, i que va més enllà de lesobligacions. Només qui se sap estimat i acompanyat profundament no té por dedonar-se generosament als altres.
Les malalties físiques havien anat afeblint el seu cos des de fa setze anys, iaquests dos últims anys també el seu cap s�havia anat ennuvolant. Les visitesdels seus néts -especialment els més petits- a la residència on ha viscut aquestdarrer any han estat ocasions per a poder-lo veure content i somrient, quan jaamb prou feines ens coneixia a nosaltres. S�havia anat desprenent de moltespreocupacions i responsabilitats per fer aflorar la tendresa d�aquell que ja nomésté atenció pel senzill joc d�un infant petit.
Només podem estar agraïts d�haver estat acompanyats per tan bons professionals -metges, infermeres i cuidadors- que al llarg d�aquests anys peròespecialment en aquesta darrera etapa ens han ajudat a tenir cura d�ell ambmolta tendresa i dedicació.
I si humanament ha estat un testimoni d�honradesa, generositat i dedicació,d�amor a les coses ben fetes... també per a nosaltres, amb la mare, ha estat untestimoni de fe senzilla i arrelada. En ell hem vist un home creient, fidel,compromès amb la comunitat cristiana de Santa Maria del Pi, membre actiu delconsell pastoral i dels grups de matrimonis, preocupat per la formació dels altresi la pròpia participant en innombrables recessos, conferències i xerrades. Hadesitjat viure la seva condició de cristià no com un vernís a la seva vida, sinó queha fet de l�Evangeli de Jesús el criteri fonamental per a construir-la. I n�estemmolt agraïts.
Per això ens acomiadem d�ell celebrant l�Eucaristia: és l�expressió més grand�acció de gracies dels cristians. Donem gracies a Déu perquè la mort i laresurrecció de Jesucrist ens ha obert les portes de la Vida en majúscules. Nosaltresens esforcem en viure-la ara i aquí amb les limitacions que la nostra condicióhumana i pecadora ens imposa; ell, acompanyat de la nostra pregària i de lamisericòrdia del Pare, la viu plenament al costat dels seus germans més grans,els avis i tots els qui ja han mort, a la Jerusalem celestial. Amb ells esperemformar un dia la comunitat dels sants a la casa del Pare.
Que al cel ens puguem veure.
5Mn. Josep Torrente
El proppassat dia 20 de novembre, la nostra comunitat parroquial va fer ladarrera de les excursions de l�any 2016. L�antiga ciutat de Solsona i el santuaridel Miracle de Riner van ser les destinacions escollides i realment van ser benaprofitades. Com sempre la partida des de la plaça Catalunya, aquest cop a les8:30 del matí, ens va fer llevar ben d�hora però al retrobar-nos tots i a punt depujar a l�autocar ja vàrem manifestar l�interès que provocava la visita a Solsona.
Aquesta ciutat de l�interior de Catalunya, potser per la seva llunyania, noha estat gaire destí turístic dels barcelonins a desgrat, però, del seu evidentinterès. L�anada transcorregué sense incidents, potser amb algunes cares adormides i sobretot amb una molt bona i animada conversa de la majoria. Vamaturar un moment per fer l�habitual cafè en un hostal de carretera i al cap de pocestacionàvem a l�entrada de la monumental ciutat on al baixar de l�autocar vampoder veure, a l�altra banda del riu, la capçalera de la catedral.
Un cop passat el riu i abans d�iniciar la visita ens vam trobar amb en MarcSegués, un noi ben jove de l�Associació Ithaca que ens havia de fer de guia.Llavors, de seguida vam iniciar el recorregut monumental de la ciutat començantper la catedral, d�origen romànic i amb interessants elements de totes les èpoquesi estils de l�art: des del romànic fins al neoclàssic. Sempre acompanyats d�enMarc, vam veure la patrona de Solsona, la Mare de Déu del Claustre i lesdependències de la catedral fins que vàrem anar al lloc de la descoberta de laimatge: el pou del claustre onva ser amagada i posteriormenttrobada. En aquest lloc vamtenir el regal d�unes veus infantils que, amagades, anavendesgranant les estrofes delsgoigs mentre el guia ens contava la llegenda. Tot plegat varesultar un moment màgic queva deixar a tothom una micaemocionat.
Desprès de la catedral enMarc va continuar explicant-nos la història de la ciutat enun recorregut molt interessantpel cas antic: la plaça major,on algú del grup es va escaparper deixar sense existències decoca un dels forns tradicionals,el carrer de les cases nobles, elcastell, la font de Sant Joan,per acabar a la casa dels �entremesos� de Solsona queconserva una bona col·leccióde bestiari, Àliga i drac inclososi els gegants de la ciutat.
Excursió de la comunitat del Pi a Solsona ial Santuari del Miracle de Riner
6
Al final, com a comiat del nostreguia vam baixar al pou de glaç, unespai subterrani excepcional on vamconèixer la història del gel i els seususos d�abans de la nevera.
Amb tot aquest recorregut jas�havia fet l�hora de dinar i com quela gana apretava vam tornar a l�autocar i cap al Miracle falta gent. Deseguida vam arribar però a aquelleshores, només teníem ulls per lajamància i ens vam adreçar al restaurant on ens serviren un àpat ben
arreglat, d�aquells que fan debon passar els dies de fred.
Havent dinat ja ens esperava el pare Xavier Poch, el superior de la petita comunitatbenedictina que custodia elsantuari. Ell va ser el guia aquestcop i talment com en el matí,vàrem anar seguint els espaisdel santuari mentre el pareXavier ens desgranava la sevahistòria i la de l�aparició de laMare de Déu -el Miracle-. Alfinal de la visita, amb un efecte molt teatral, entràrem a l�església i ens enlluernàla brillantor fulgurant del magnífic retaule barroc, salvat de les flames de la guerrapels veïns. Vam poder-lo visitar i admirar de ben a prop la gran imaginació del�artista que el va crear i l�amor amb el que l�han conservat els custodis fins al dia
d�avui. Després va arribar el moment de lacelebració i ens dirigirem tots a la capella delSantíssim per fer l�Eucaristia amb mossènGaietà. Abans però i mentre esperàvem quees revestís, jo mateix vaig recordar els llaçosque uneixen el Pi amb el Santuari en la figurad�un rector de la nostra parròquia, companyde sant Josep Oriol i fill de la contrada. Acabada la missa, encara vam poder treureel nas a la sagristia i a algun altre racó delsantuari i ja ben fosc, tornàrem a Barcelona,on arribàrem desprès d�alguna dormideta. En resum: un dia ben aprofitat on vampoder fruir d�algun detall o altre: bons recor-reguts històrics, monuments, paisatge, maresdedéus remeieres, un bon dinar, fresquetai nostre Pare del Cel que ens mira sempre ambuna mirada afectuosa. Fins la propera!
Jordi Sacasas7
Si voleu estar informats de totes les activitats que es fan a Santa Maria del Pi,subscriviu-vos al nostre butlletí electrònic a www.basilicadelpi.com
On som?BASÍLICAPlaça del Pi, 7
SAGRISTIA I DESPATXPlaça del Pi, 7
LOCALS PARROQUIALSCardenal Casañas, 16
08002, BarcelonaTel. 93 318 47 [email protected]
Despatx parroquialEl despatx parroquial ésl�indret d�acollida de laparròquia on us atendrem aqualsevol hora.Per les gestionsadministratives relacionadesamb els sagraments, l�horariestablert és el següent:Dilluns i dimecresde 18:00 a 20:00.
Horaride missesDIES FEINERS19:00 a la Capella de la Sang
DISSABTES18:30 a la Capella de la Sang20:00 a la Capella de la Sang
DIUMENGES12:00 a la Capella de la Sang13:00 (en castellà) a la Capellade la Sang
El proper dissabte 18 de març estem convocats!!
I és que, ja hem començat els assaigs del nostre Retaule, que en la seva XXIedició i consolidat com un dels principals drames sacres que es representen alnostre país, ha esdevingut un nexe d�unió entre els diferents grups que conformenla nostra comunitat.
Aquesta representació amateur és fruitd�un treball voluntari que pretén mostrarla vida i miracles del nostre sant.
Si algú hi vol col·laborar, tenim diversestasques en les que us podeu implicar, desd�actuar fins a donar un cop de mà enl�organització de les més de cent personesque hi treballem.
Concert en commemoració del 450 aniversari del seu naixement.Divendres, 3 de febrer a les 8 del vespre
A càrrec d�alumnes de Maria Nacy, Eduard Martínez i Salvador Parron, delConservatori Municipal de Música de Barcelona.
Laia Armengol, Joan Cabó, Elisabet Erra, Alberto Espinosa, David Farràs, NúriaFerrés, Raquel García, Irene Recolons, Yolanda Sánchez, Núria Santaeulària,Roger Vicens i Xavier Casademont.
María Poyatos (clavicèmbal) i Xavier Cuevas (orgue)
Direcció musical: Jordi Domènech
Entrada liure amb aportació voluntària a benefici de l�Associació Dit i Fet,col·lectiu que lluita contra l�exclusió social.
Retaule de Sant Josep Oriol
Claudio Monteverdi