africa
TRANSCRIPT
Geografia
Concepte d’història a l’Àfrica
Història oral – Els griots
Historiadors d’Àfrica
L’Època moderna a l’Àfrica – del segle XV al XVIII
Caiguda dels imperis
El primers contactes amb el europeus
Comerç negrer
El Poble Dogón al segle XV
Animisme i fugida de l’Islam
Mite dogón – la seva cosmogonia
3r continent més gran (desprès d’Àsia i Amèrica)
30.221.532 km² de superfície
Orografia regular
Climatologia mediterrània, desèrtica i subtropical
1.000 milions d’habitants (Est. 2009)
53 països
Més de 600 llengües
GEOGRAFIA D’ÀFRICA
ÀFRICA
SEGLES XV I XVII
Altitud mitja: 600 m
Illes i arxipèlags:
•Madeira
•Les Canaries
•Cap Verd
•Madagascar
•Zanzíbar
•Les Seychelles
Principals rius:
Senegal
Volta
Níger
Congo (2n mes caudalòs)
Nil (2n més llarg)
Principals massissos:
L’Atles al nord
Volcans a la Vall del Rift
Tòpic: lloc de la no història: fonts escrites des del IV mil·lenni aC.
Des d’escrits grecs i hebreus
Fins a escrits xovinistes de l’època expansionista
Defensors historicitat total: totes les empremtes humanes dels avant
passats concreten una “història sense textos”
Griots
Periodització història africana:
Paral·lelament a l’època moderna europea: Crisi General, del
segle XV fins el XIX , des de l’expansió europea fins a la fi de
tracta negrera.
CONCEPTE D’HISTÒRIA A
L’ÀFRICA
Història i tradició oral
La tradició oral
Fonts no escrites
Cronologia no important
Datació no exacte: atemporalitat
Contrastació de dates amb fonts escrites exteriors
Funció social exemplificadora
Els griots
Historiadors orals africans
Guardians de la història
Memorització esdeveniments importants
societat tradicional africana
Històries transmeses de griot a griot amb tot
detall
Cranis de griots dins un baobab sagrat a Senegal
Joseph Ki-Zerbo (1922-2006)
Historiador i polític de Burkina Faso
Primer africà que va ser agregat d’Història a la
Universitat de la Sorbona
Promotor i director de dos volums de la Historia
General d’Àfrica de la UNESCO
Amadou Hampaté Bâ (1900-
1991)
Escriptor, historiador i filòsof
Escriptor de l’oralitat
Membre del Consell Executiu de la UNESCO
Participa en l’elaboració d’un sistema unificat
per a les llengües africanes
Del segle XV al XVIII – Crisi general
La caiguda dels imperis
Els primers contactes amb els europeus
Navegants portuguesos
Exploradors de l’interior del continent
Evolució de la cartografia
El comerç negrer
L’EPOCA MODERNA A L’ÀFRICA
NEGRA
La caiguda dels imperis
Imperi de Mali (1235-1645)
Imperi de Songhay (1340-1591)
Influència cultural
Costums
Lleis
Llengua
Causes de la caiguda
Expansionisme europeu
Comerç negrer
Islam
Disputes entre ells
Els primers contactes amb els
europeus
Europa buscava enriquir-se mitjançant
el comerç: or, espècies, marfil i
esclaus negres.
Els primers van ser navegants
portuguesos per la costa:
Nuno Tristao
Diego Cao
Bartolomeu Dias
Seguits per expedicionaris que volien
conèixer l’interior del continent:
Mungo Park
René Caillié
Europa sostinguda per Àfrica i Amèrica de
William Blake, 1792
Els navegants portuguesos
1482-1486 – Diego Cao
Navegant escollit pel Rei Juan II
per arribar al sud d’Àfrica,
va fer tres viatjes sense
aconseguir-ho
Va arribar a la desembocadura
del río Congo i va establir
els primers contactes amb
el Regne del Congo.
1487-1488 – Bartolomeu Dias
El primer explorador europeu en
doblar el cap de Bona
Esperança, l’extrem sud d’Àfrica,
va arribar a l’Índic a partir de
l’Atlàntic.
1441 – Nuno Tristao
Va començar el comerç
d’esclaus entre la
costa africana i
Portugal.
Els expedicionaris per l’interior del
continent
Mungo Park (1771-1806)
Escocès.
1795 – Fa una primera exploració patrocinats
per l’Associació Africana de Londres per
estudiar l'enigma de l’època: el curs del riu
Níger.
1799 – Publica el relat del seu viatge: Travels in
the Interior Districts of Africa.
1805 – Fa una segona exploració al riu Níger de
la que no va tornar a causa d’un atac
indígena.
René Caillié (1799-1838)
Francès.
Fascinat per la lectura de Robinson Crusoe,
marxa als 16 anys a explorar pels seus
propis medis.
Aprèn els costums locals, estudia el Corà i
l’àrab, el 1828, disfressat de musulmà
aconsegueix arribar a Tumbuctú i és el
primer que retorna per explicar com és la
ciutat.
1830 – Publica la narració del viatge i la
1450 - Mapamundi inclós un atles anònim de Florencia. Només l’àrea del Mediterrani s’asembla a la
realitat.
1507 - Ampliació del mapamundi ptolemàic feta per Waldseemuller on s’incorporen els nous
descubriments.
1554 - Münster, Sebastian, 1489-1552.
“Totius Africæ tabula, & descriptio uniuersalis, etiam ultra Ptolemæi limites extensa.” Woodcut map,
with added color, 26 x 35 cm. From Münster’s Cosmographia uniuersalis (Basel, 1554). [Historic
Maps Collection]
1584 - Ortelius, Abraham,1527-1598.
“Africae tabula noua.” Copperplate map, with added color, 37 x 49 cm. From Ortelius’s Theatrum
orbis terrarum (Antwerp, 1584). [Historic Maps Collection]
1644 - Blaeu, Willem Janszoon, 1571-1638.
“Africae nova descriptio.” Copperplate carte à figures map, with added color, 35 x 45 cm. From the
second volume of Blaeu’s Le theatre dv monde; ov Novvel atlas contenant les chartes et descriptions
de tous les païs de la terre (Amsterdam, 1644). Gift of J. Monroe Thorington, Class of 1915. [Rare
Books Division]
1737 - Hase, Johann Matthias, 1684-1742.
“Africa secundum legitimas projectionis stereographicae regulas et juxta recentissimas relationes et
observationes in subsidium vocatis quoque veterum Leonis Africani. . . .” Copperplate map, with
added color, 45 x 57 cm. [Historic Maps Collection]
1787 - Clouet, J. B. L. (Jean-Baptiste Louis), b. 1730.
“Lacs, fleuves, rivières et principales montages. de l’Afrique.” Copperplate map, with added color, 31
x 35 cm., with side panels of text on larger sheet. From Clouet’s Géographie moderne avec une
introduction (Paris, 1787). Gift of John Delaney. [Historic Maps Collection]
1852 - Levasseur, Victor.
“Afrique.” Steel engraved map, with some added color, 21 x 23 cm., set within a larger pictorial
framework. From Levasseur’s Atlas national illustré des 86 départements et des possessions de la
France (Paris, 1852). [Historic Maps Collection]
El comerç negrer
Ja existia l’esclavisme
Citació de Noé:
“Malaït sigui Canaan!
Que sigui per als seus
germans
esclau dels esclaus.” Gn
9,20-27
Imprescindible per a l’explotació
d’Amèrica
Àfrica: font d’esclaus. Entre 10 i
els 28 milions de persones
procedents de l'Àfrica
Principals potencies esclavistes: Amèrica del Nord
Gran Bretanya
Portugal
Espanya
França
Països Baixos
Abolició el 1926 a partir d’idees
de la Il.lustració
Venda d'esclaus durant l'alta edat mitjana a l'Europa de l'est. Pintura de
Sergei Ivanov (1864-1910)
El comerç negrer
Illa de Goreé
•Casa dels esclaus (1776)
•Porta sense retorn
20 milions d’homes, dones i nens
Animisme i fugida de
l’Islam Falla de Bandiagara
Tellem
Animisme/Islam
Mite dogón – la seva
cosmogonia Festa Sigui
Sirius
EL POBLE DOGON AL SEGLE XV
El Tellem – homes ocell
Pigmeus
Caçadors/recolectors
Dogons
Animistes
Agricultors
Cosmogonia
Setmana de 5 dies
Festa Sigui
Coneixements astronomia
Sirius B
1931 - Marcel Griaule va conéixer les
tradicions més sagrades dels dogons, es
parlava d’una estrela que acompanyava a
Sirius
Estrella amb un període orbital de 50 anys
Setmana de 5 dies
Festa Sigui
Coneixements astronomia
Enana blanca observada per primer cop a
Europa el 1862 per Alvan Graham Clark,
constructor d’objectius.
Orbita al voltant de Sirius, estel binari més
brillant del cel nocturn
Po Tolo Sirius B
Ki-Zerbo, Joseph. Historia del África negra. Alianza editorial. 1980.
Iniesta, Ferran. Kuma. Historia del África negra. Edicions Bellaterra. 1998.
Espino, Antonio. Atlas Histórico del colonialismo. Editorial Síntesis. 2010.
Enllaços de referència:
http://www.zonu.com
http://www.casafrica.es
http://www.ikuska.com/Africa/index.htm
http://libweb5.princeton.edu
Fotografies del País Dogon:
http://volarenpaisdogon.blogspot.com
http://www.kingafreespirit.pl/kingaen/
BIBLIOGRAFIA I ENLLAÇOS