africa
TRANSCRIPT
À FRICA
IndexIndex: 1)Origen del nom d'Àfrica.2)Aspectes generals d'Àfrica.3)El relleu d'Africa.4)La flora i fauna d'Àfrica.5)Rius i llacs d'Àfrica.6)El clima d'Àfrica.7)Els minerals d'Àfrica.8)Étnies.9)Etmogrefía10)Damogrefia.11)Cultura.12)desenvolupament economic.
Origen del nom d'Àfrica
Àfrica és un nom propi femení d'origen grec en la seva variant en espanyol. El seu significat és "càlid, exposat al sol".
Aspectes generals d' Àfrica
Àfrica, tercer continent més gran de la Terra, amb illes adjacents, que ocupa una superfície d'uns 30.330.000 km2, el 22% del total de la massa terrestre. A mitjans de la dècada de 1980 prop del 11% de la població mundial, al voltant de 550 milions de persones, vivien a l'Àfrica.A banda i banda de l'equador, Àfrica s'estén uns 8050 km des del seu punt més septentrional, cap Blanc a Tunis, al seu extrem més meridional, terme Agulles a Sud-àfrica. L'amplada màxima del continent, mesura des de la punta de cap Verd a Senegal, a l'oest, fins Ras Hafun a Somàlia, a l'est, és de 7.560 km. El pic més elevat del continent és el mont Kilimanjaro (5.895 m), amb neus perpètues, a Tanzània, i el punt més baix és el llac Assal (153 m per sota del nivell del mar) a Djibouti (o Djibouti). Àfrica presenta una línia costanera regular, amb pocs entrants. La longitud total del seu litoral (30.490 km), en proporció amb la seva àrea, és menor que en qualsevol altre continent.
Les principals illes d'Àfrica, amb una superfície conjunta de 621.600 km2, són Madagascar, Zanzíbar, Pemba, les illes Maurici, Reunió (departament a ultramar de França), Seychelles i Comores a l'oceà Índic; Sant Tomé i Príncep i Bioko al golf de Guinea; Santa Elena (dependència britànica), Ascensió (dependència britànica), i les illes Bijagós a l'Atlàntic sud, i les illes de Cap Verd, Canàries (Espanya) i Madeira (Portugal) a l'Atlàntic nord.
Aspectes generals d' Àfrica
El relleu d'africa
Relleu d'Àfrica
El relleu del continent africa te molts pocs accidents muntanyosos, predominen les llanures i mesetes.Podem distinguir els seguents elements:Dos uniques cordilleres:El Atlas, al Nord i el monts Drakensberg, al sud.
- Amples altiplans s'estenen per tot el continent. Per això, el paisatge de la major part d'Àfrica té un aspecte horitzontal i uniforme i l'altitud mitjana és elevada (750 m).Hi ha alguns deserts i zones àrides, com el Sàhara i el Kalahari. - Diversos sistemes muntanyosos creuen els altiplans. Als extrems del continent es localitzen l'Atles, al nord, i la serralada del Drakensberg, al sud. Pel centre, s'alcen uns quants massissos aïllats d'origen volcànic, com els massissos d'Ahaggar i el de Tibesti. A la part oriental, que és la més elevada del continent, es troba el Rift Valley, una gran fossa tectònica, i es localitzen nombrosos volcans, com el Kilimanjaro, que és el cim més elevat d'Àfrica, amb quasi 6.000 m d'altitud. - Algunes depressions trenquen també la uniformitat dels altiplans centrals. És el cas de les conques solcades pels rius Congo i Níger.La costa té pocs entrants i ixents, i escasses illes. Els accidents costaners més visibles són el capde Bona Esperaça, el golf de Guinea i la península de Somàlia. Madagascar és l'illa més gran d'Àfrica.
El Relleu
Flora y Fauna d'Àfrica
L'Àfrica presenta diferenciades de les quotes de zones de vida silvestre: zona nord i nord-oest a inclou Sàhara, i etíop aquella àrea subsahariana de lÀfrica de incloutota. La zona nord i nord-
oest escaracteritza per una fauna semblant a la dEuràsia, abundenovelles, cabres, cavalls i camells. El Barbary, cérvol
africà, jo vermell dos tipus de Ibex són originaris de la Costa de septentrionalafricana. Les guineus del desert habitat el Sàhara
a la dellebres de costat, gaseles i els jerbus, jersei petit rosegador de Nacions Unides. El és famós per la seva gran
zonaetíop varietat danimals i austípiques. Boscos I praderies estan poblades per nombrosesespècies dantílops i cérvols,
zebres, girafes, búfals, elefantsafricans, rinoceronts, a més de babuí i altres micos. Elsanimals carnívors és situats el lleó, el guepard, la Hiena, el lleopard, i xacal el Mangosta. Goril · Simi
més gran delmón, es troba en els boscos equatorial, així lÀfrica humits commicos, voladors esquirols, ratpenats i els lèmurs.
La fauna d'Àfrica
La fauna d'Àfrica
La majoria d'ocells pertany als grups del vell món. Gallina de Guinea és la caça d'aus principal. Les aus aquàtiques, notablement pelicans,
gegants agrons, flamencs, storks i egrets, es reuneixen en grans quantitats. Ibis és comú a la regió del Nil i l'estruç Europa del Nord i sud d'Àfrica. Els rèptils són en la seva majoria d'origen d'Europa i inclouen llangardaixos, cocodrils i tortugues. Varietat de les serps
verinoses, com ara la mamba es pot trobar a la regió d'Etiòpia. Les serps constrictors inclouen les Pitons, principalment a l'Àfrica Occidental; la boa constrictor només es troba a Madagascar.
Abunden els peixos d'aigua dolça, amb més de 2.000 espècies conegudes com destructius d'insectes, especialment els mosquits,
les formigues guerreres, tèrmits, llagostes i tse-tse mosques. L'últim transmetre la malaltia del son els éssers humans i animals (quan
afecta a la malaltia d'aquest últim s'anomena "nagana").
La flora d'africà es poden classificar segons per pluja i zones climàtiques. La zona tropical, on la pluviometria mitjana anual supera el 1270 mm, està cobert per una capa dens d'arbustos, falgueres i molsa, en quina parada molts arbres, Evergreen i caducifolis, destacant les palmes d'oli. L'àrea de bosc de muntanya, amb una mica inferior a la de les pluges de bosc equatorial, s'estén a través de les muntanyes de regions de Camerun, Angola i Àfrica Oriental. Aquí, els arbustos que cobreix la terra donar pas a l'oli de Palma arbres, arbres caducifolis i coníferes. El bosc de Savannah, amb pluviometria anual que s'estén entre el 890 i el 1400 mm, cobreix àmplies zones amb un mantell d'herba i arbusts fireproof, que sorgeixen de fulla caduca i groats, també arbres resistents al foc.
Flora de Àfrica
La superfície ocupa la Prairie de sabana, on es registren les precipitacions anuals entre 500 i 890 mm, és coberta per herba baix i arbustos, així com petits, aïllat d'arbres de fulla caduca. Àrea de la vegetació de l'estepa del espino, amb pluviometria anual de 300 a 510 mm, està dominat per un mantell de encara més herbàcies amb Chance of carnós i arbres de semicarnosos. Formació herbàcies amb petites i disperses arbusts preval en l'àrea dominat per la mala herba de subdesértica, que va gravar pluviometria anual que s'estén de 130 a 300 mm. Àrea de la vegetació del desert en zones amb menys que la pluviometria anual de 130 mm, té una vegetació molt escassa i Chance of o cap en absolut.
La flora de Àfrica
Rius i llacs d' Àfrica
El Nil, al nord-est d'Àfrica, és el riu més llarg del món.
El Riu Congo té 4,670 km de longitud, ocupa gran part de l'Àfrica central.
El tercer riu més llarg, el riu Níger a l'Àfrica occidental, té 4.180 km de longitud; només és navegable en la seva part superior durant les temporades de la pluja.
Rius d' Àfrica
Brycinus (també anomenat Rodolfo), Albert, Tanganyika i Malawi. Lago Victoria,el més gran a l'Àfrica i el tercer en el món, no obstant això, cobreix una depressió superficial a les muntanyes de l'est.
Aconseguir un control efectiu de subministrament d'aigua és un gran problema a l'Àfrica. Les enormes àrees tenen precipitacions irreguars i molt escasses, per la qual l'aigua ha de ser emmagatzemada en el cas que hi hagin precipitacions. Altres àrees tenen massa aigua: hi ha grans pantans, i van patir inundacions periòdiques. Recentment, nombroses preses i embassaments amb regular flux dels rius i canalitzar l'aigua per crear regs i crear centrals hidroelèctriques. Els nombrosos rius i costeruts falls en les vies fluvials suggereixen que l'Àfrica té 40% del nombre total d'energia hidroelèctrica del món.
Els llacs d' Àfrica
Rius Nil (Àfrica).El riu més llarg d'Africa és el riu Nil, també es el més llarg del món.
El riu Nil, es troba a Egipte, Àfrica, antigament la civilatzació egipcia s'assentava al costat del riu per poder beure i regar els seus cultius, també era una zona molt fertil, així que era perfecte per a viure allí.
El clima d'Àfrica
En general, el clima d'Àfrica es més uniforme que el de qualsevol altre continent. Això és degut a la posició del continent a la zona tropical, l'impacte de les corrents oceàniques fredes i l'absència de cadenes muntanyoses que serveixen de barrera climàtica.
El clima
El centre del continent i la costa oriental de Madagascar presenta un clima caracteritzat per pluges abundants (1.800 mm anuals) i temperatures elevades (26,7 º C) que permeten el desenvolupament d'un bosc tropical. A l'oest, el clima de la costa de Guinea s'assembla al clima equatorial excepte que les precipitacions es concentren en una estació, encara que en cap mes falten pluges.
El clima
Al nord i al sud, el clima propi de bosc tropical és substituït per una zona de clima tropical que permet una vegetació de sabana, que abasta una cinquena part d'Àfrica.Es caracteritza per una estació humida durant els mesos d'estiu i una estació seca en els mesos d'hivern. El total de les precipitacions de pluja anuals varia des dels 500 mm a més de 1.550 mm.
El clima
Recursos minerals d'Àfrica
Àfrica és molt rica en recursos minerals; posseeix la majoria dels minerals coneguts, molts dels quals es troben en quantitats importants, encara que la seva distribució geogràfica és irregular. Hi ha grans jaciments de combustibles fòssils com el carbó, petroli i gas natural. Àfrica té algunes de les més grans reserves mundials d'or, diamants, coure, bauxita, manganès, níquel, platí, cobalt, ràdio, germani, liti, titani i fosfats. Altres importants recursos naturals són el mineral de ferro, el crom, l'estany, el zinc, el plom, el tori, el zirconi, el vanadi, l'antimoni i el beril · li. També hi ha quantitats explotables d'argiles, mica, sofre, sal, natró, grafit, pedra, calcària i guix.
Étnies
El Sàhara forma una gran barrera entre els pobles d'Àfrica del Nord i els de l'Àfrica
subsahariana. Encara que els grups ètnics del continent han estat sotmesos a nombrosos
sistemes de classificació, la divisió geogràfica sembla ser la més apropiada
Etmografia
A la part nord del continent, inclós el Sàhara, predominen els pobles caucasoides,principalment berbers i àrabs.Constitueixen a prop d'una quarta part de la població del continent. Al sud del Sàhara predominen els pobles negroides, aproximadament el 70% de la població d'Àfrica. Hi ha pobles khoisans, sans (boiximans) i khoikhoi (hotentots), a l'Àfrica meridional. Els pigmeus es concentren a la conca del riu Congo i a Tanzània. Dispersos per Àfrica, però agrupats principalment a l'Àfrica meridional, ha uns cinc milions de blancs d'origen europeu.La població índia, que s'acosta al milió d'habitants, es concentra al llarg de la costa est africana ia l'Àfrica del Sud.S'han classificat més de 3.000 grups ètnics diferents a l'Àfrica. La família extensa és la unitat social bàsica per a la majoria d'aquests pobles. En gran part d'Àfrica la família s'uneix a una societat més àmplia mitjançant grups de parentiu com els llinatges i els clans. En general, els grups de parentiu tendeixen a excloure el matrimoni entre els seus membres i es casen fora del grup. El llogaret està constituïda sovint per un únic grup de parents que s'uneixen per descendència masculina o femenina.
Damografía
Encara que Àfrica ocupa una quarta part del total de la superfície terrestre, només té el 11,5% de la població. A mitjans de la dècada de 1980 la població total del continent s'estimava en 550 milions. La densitat mitjana, unes divuit persones per quilòmetre quadrat, és inferior a la meitat de la mitjana mundial. Aquesta xifra inclou grans àrees, com els deserts del Sàhara i Kalahari, que estan pràcticament deshabitats. Quan es calcula la població que viu de la terra de labor o productiva, la densitat mitjana s'incrementa fins a 139 persones per quilòmetre quadrat. Les àrees més densament poblades del continent són les de les costes septentrionals i occidentals, en les conques dels rius Nil, Níger, Congo i Senegal i en l'altiplà oriental africana. Nigèria, amb una població d'al voltant de 89 milions d'habitants, és la nació més poblada d'Àfrica.La taxa de naixements és del 46 ‰, en contrast amb la taxa europea del 14 ‰. La difusió dels serveis mèdics des de la II Guerra Mundial és la causa de la brusca disminució en les taxes de mortalitat, al voltant del 17 ‰. La població africana s'incrementa anualment un 2,9%. No obstant això, aquestes estadístiques varien bastant segons els països i les regions. Els joves són el grup més nombrós pel que fa a la distribució per edat. En la majoria dels països africans la meitat de la població té quinze anys d'edat o menys.
Damografía
La població africana continua sent rural en la seva majoria, només una cinquena part de la població viu en ciutats de més de 20.000 habitants. El nord d'Àfrica és la zona més urbanitzada, però en tot el continent es poden localitzar ciutats importants. Algunes ciutats africanes amb més d'un milió d'habitants són Alexandria, Gizeh i el Caire a Egipte; Alger, a Algèria, Casablanca, al Marroc; Lagos, a Nigèria, Addis Abeba, a Etiòpia, Abidjan, a Costa d'Ivori; Kinshasa, a República Democràtica del Congo, i Johannesburg i Ciutat del Cap, a Sud-àfrica.Els centres urbans actuen com a pols d'atracció de gran quantitat d'immigrants, ja sigui com a habitants permanents o com a treballadors temporals. El creixement urbà ha estat particularment ràpid des de la dècada de 1950. S'ha desenvolupat una considerable corrent migratori de treballadors, sobretot centreafricans, a les mines i factories de Zàmbia, Zimbabue i Sud-àfrica, de nord-africans a França i, més recentment, als països pertanyents a la Unió Europea. Les guerres civils en certs països han provocat migracions massives de refugiats, igual que les sequeres i la fam.
Es parlen més de mil llengües a l'Àfrica. Encara que més de 50 superen els 500.000 parlants cadascuna, relativament poques persones parlen la majoria d'aquestes llengües. A més de l'àrab, les més parlades són el suahili i el haussa.Les principals famílies o grups lingüístics són: el congo-kordofaniano i eups més amplis amb més de 160 milions de parlants cadascun, el camito-semític, o afro-asiàtic, que es concentra al nord i nord-oest d'Àfrica, i el de les llegües khoisan, que parlen els sans i khoikhoi d'Àfrica del Sud. Molts africans, especialment aquells de l'Àfrica subsahariana, són bilingües: parlen el seu idioma natiu igual que el que van portar els primers governs colonials europeus.Vegeu Llengües africanes.
Gran part de l'activitat cultural africana es centra en la família i el grup ètnic. Art, música i literatura oral serveixen per reforçar les estructures religioses i socials existents. La minoria occidentalitzada, sota la influència de la cultura europea i el cristianisme, va rebutjar en principi la cultura tradicional africana, però amb l'auge del nacionalisme africà ha tingut lloc un ressorgiment cultural. Els governs de la majoria de les nacions africanes subvencionen companyies nacionals de dansa i música, museus i, en menor grau, a artistes i escriptors. Vegeu Literatura africana; Música africana i Danses africanes.
Cultura
DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC
La gran majoria dels africans han estat tradicionalment agricultors i pastors, ja que conreaven collites i criaven bestiar per subsistir. Existien pocs mercats, i normalment els intercanvis comercials tenien lloc entre familiars i amics. La manufactura i l'artesania eren considerades activitats secundàries. Alguns estats van crear sistemes de comerç a llarga distància; aquests països van desenvolupar complexos serveis d'intercanvi així com una indústria especialitzada i xarxes de comunicació i elaborar estructures governamentals que mantinguessin el flux comercial.
La colonització europea va augmentar la demanda exterior de certs productes agrícoles i minerals i la migració interior de treballadors, es van construir sistemes de comunicació nous i assegurances, es van introduir cultius i tecnologia europea i es va desenvolupar un modern sistema d'economia d'intercanvi. La indústria i artesania local-teixits i fabricació d'acer, per exemple-era soscavada freqüentment pels productes europeus, millors i més barats. El desenvolupament de les indústries de processat, així com dels ports i centres administratius d'indústries de consum va créixer ràpidament per satisfer les noves necessitats. Una característica de l'economia africana és la coexistència de l'economia de subsistència amb l'economia d'intercanvi moderna. El creixement futur depèn de la disponibilitat de fons d'inversió, la demanda mundial de matèries primeres, la disponibilitat de fonts d'energia i la magnitud del comerç local