Saps que burxar significa ‘punxar amb un instrument o arma acabat en punxa’? En sentit figurat, també vol dir ‘incitar a algú a revelar un secret’.

Saps que el terme mascota, que ara se sol usar com a sinònim de animal de companyia, significa en origen ‘persona, animal o cosa que es creu que porta sort’?

• En la situació comunicativa, no pretengues exposar de colp tots els arguments en una única intervenció. Seran més efectius si els expliques calmadament en diversos torns.

• No deixes cap ítem de l’exposició individual sense desenvolupar i aprofundeix en els que consideres més importants per al teu propòsit.

4. Els pronoms relatius

Els pronoms relatius estableixen un vincle entre l’antecedent (que pot ser un substantiu o una oració) i l’oració subordinada relativa que introdueixen (que fa una funció similar a la d’un adjectiu). Els pronoms relatius són que, qui, què, el qual (i flexió) i on.

4.1 Substantivació de l’oració relativa

Igual que passa amb els adjectius, les oracions relatives poden substantivar-se, encara que aquest fenomen només pot ocórrer quan són introduïdes pel pronom que:

• Substantivació de l’adjectiu: –Per quin camí va? –Pel camí vell. = Pel vell.

• Substantivació de l’oració relativa: –Per quin camí va? –Pel camí que li vas indicar tu. = Pel que li vas indicar tu.

Com veem, quan se substantiven aquestes oracions relatives podem trobar l’estructura [preposició + article + que]:

• –Vols algun llibre més? –Amb els que m’ha deixat l’oncle en tinc prou.

• –En quina reunió ho vau decidir? –En la que vam fer la setmana passada.

4.2 L’antecedent és una oració

De vegades, l’antecedent de l’oració relativa no el representa un substantiu, sinó tota una oració prèvia. En eixos casos, per a reprendre l’antecedent, els pronoms relatius es recolzen en mots semànticament buits i formen estructures com la qual cosa, cosa que o fet que:

• L’entrenador va rebre una gran ovació, la qual cosa el va emocionar.

Aquestes estructures també poden anar precedides de preposició, d’acord amb la funció sintàctica que ocupen en l’oració relativa:

• L’entrenador va rebre una gran ovació, de la qual cosa m’alegre moltíssim.

Per contra, l’estructura formada per l’article neutre el i la conjunció que (el que) ens permet introduir oracions abstractives, però no reprendre un antecedent oracional:

• T’he dit mil voltes que el que vull és que sigues bon xic.

• Però tu no em fas cas, *el que em fa estar trist. = la qual cosa em fa estar trist.

Curs de valencià C2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 10. Animalets

A Comprensió escrita i expressió oral

Exercici 1. Llig el text següent i anota totes les idees que et podrien servir per a resumir-lo, comentar-lo o desenvolupar-lo:

Exercici 2. Situació comunicativa per parelles. Participes en un debat públic de caràcter formal. Adopta un dels rols que proposem més avall i intenta convéncer la persona amb qui interactues que el teu punt de vista és el correcte:

a) Defenses que els animals mereixen un respecte absolut envers la seua integritat i, per això, argumentes que no se n’han d’usar ni en espectacles de circ, ni en cap festivitat, ni en qualsevol altre acte en què puguen resultar ferits.

b) Defenses que els animals mereixen que es respecte el seu dret a la vida, però que poden ser usats en alguns actes lúdics i festius tradicionals, en els quals la seua supervivència està garantida.

Exercici 3. Exposició individual. Fes una intervenció oral de més de 4 minuts d’acord amb les instruccions següents:

Els pronoms (II)

B Gramàtica

Cita cultural

24 de novembre, 18.00 h

Cinema en valencià

Mascotes

Seu Universitària d'Alacant

https://bit.ly/2AqMS0f

Consells:

Assisteixes a una reunió de l’AMPA de l’escola dels teus fills. El motiu de la reunió és decidir quines excursions plantejarà enguany el centre a partir de les propostes que els hi exposeu. Tu voldries que una de les excursions consistira a visitar una granja escola. Per a exposar la teua proposta, pots seguir el guió següent:

• Salutació i presentació personal

• Proposta d’excursió: lloc, data, horari, mitjà de transport

• Animals que podran veure en la granja escola

• Activitats complementàries que hi podrien fer

• Benefici educatiu que en poden extraure

• Agraïment

4.3 El pronom relatiu ocupa la funció de complement del nom

En ocasions, el pronom relatiu ocupa la funció de complement del nom en l’oració relativa. Fixa’t en aquestes dos oracions simples: M’agrada el cotxe. El color del cotxe és blanc. Si les unim en una única oració composta, el resultat és el següent:

• M’agrada el cotxe el color del qual és blanc.

Com veus, evitem la repetició de l’antecedent (el cotxe) gràcies al pronom el qual (i flexió), que concorda en gènere i nombre amb el nom substituït. Ací en tens més exemples:

• He vist la pel·lícula. El protagonista de la pel·lícula és Tom Hanks. = He vist la pel·lícula el protagonista de la qual és Tom Hanks.

• Han trasplantat els arbres. Les arrels dels arbres alçaven el terra. = Han trasplantant els arbres les arrels dels quals alçaven el terra.

Aquestes construccions també poden anar precedides de preposició, d’acord amb la funció sintàctica que ocupe el nom complementat pel relatiu:

• Viu en un lloc llunyà. No vull oblidar-me del nom d’eixe lloc. = Viu en un lloc llunyà del nom del qual no vull oblidar-me.

4.4 Les oracions explicatives

Les oracions subordinades relatives explicatives són les que afigen una segona informació relacionada amb l’antecedent, però, a diferència de les especificatives, no en restringeixen l’abast. Nota la diferència entre aquests dos exemples. El primer correspon a una oració especificativa i el segon a una d’explicativa:

• Els periòdics que ja no informen amb rigor estan perdent molts lectors.

• Els periòdics, que ja no informen amb rigor, estan perdent molts lectors.

Com pots comprovar, les oracions explicatives presenten una lleugera pausa en la dicció, que reflectim en l’escriptura amb comes. També les podem construir amb el pronom el qual (i flexió), que aporta un matís més formal:

• Els periòdics, els quals ja no informen amb rigor, estan perdent molts lectors.

També utilitzem els pronoms que i el qual (i flexió) quan l’antecedent de l’oració subordinada relativa és una persona:

• El treball l’ha conclòs el company nou, que ha fet un gran esforç.

• El treball l’ha conclòs el company nou, el qual ha fet un gran esforç.

Tot i això, potser has llegit o sentit en alguna ocasió el pronom qui per a aquesta funció:

• El treball l’ha conclòs el company nou, qui ha fet un gran esforç.

Aquesta última opció, replegada en el DIEC, però no en el DNV, és menys recomanable que les que hem vist més amunt.

5. Els pronoms interrogatius

Les partícules interrogatives són els pronoms què, qui, on, quan i com, i els adjectius quin i quant, que flexionen en gènere i nombre. En ocasions poden anar precedits de preposicions: per què, des de quan, contra qui, etc.

5.1 El pronom qui en funció de complement directe

El pronom interrogatiu qui en funció de complement directe pot anar precedit o no de la preposició a:

• Qui has vist en la festa? = A qui has vist en la festa?

Tot i això, algunes oracions sonen molt més naturals amb la preposició a:

• A qui preocupa la guerra del Iemen?

5.2 Interrogatives directes i indirectes

Els pronoms interrogatius presenten la mateixa forma en les oracions interrogatives directes i en les indirectes:

• Per què m’has molestat? = Explica’m per què m’has molestat.

• Cap a quina direcció hem d’anar ara? = Indica’m cap a quina direcció hem d’anar ara.

5.3 L’adjectiu quin habilitat com a pronom

L’adjectiu interrogatiu quin es pot habilitar com a pronom quan el nom que modifica és conegut i l’elidim:

• –Saps ja quina novel·la triaràs? –No, encara no sé quina triaré.

• Encara estic pensant quin plat demanaré. Quan em decidisca, et diré quin.

5.4 Quin i quant amb valor exclamatiu

Els adjectius quin i quant també poden assolir valor exclamatiu i intensificar el substantiu que acompanyen:

• Quina vergonya! Quant de rebombori!

Per a ponderar un adjectiu, un adverbi o una locució adverbial, usem l’adverbi que:

• Que interessant! Que lluny que viu! Que de pressa que escrius!

Els animals que ens acompanyen

Estimar els animals o no fer-ho, heus ací la qüestió. Els animals ens acompanyen al llarg de les nostres vides. Són, tantes vegades, una presència que recorre la casa i, de tant en tant, ve a dir-nos l’amor que ens professa mentre es frega contra nosaltres. Ens corprenen, sempre, amb eixa cara de tristor sincera i insondable que posen cada volta que ens n’anem a treballar, només comparable a la joia que manifesten quan per fi tornem a casa.

Els animals que ens acompanyen ens amaren els records de tota la vida. Els gats que habitaven la casa de la iaia i que es menjaven les sobres de l’arròs. Les gallines que cloquejaven al corral, amb els ous calents encara al joquer, acabats de pondre. La constant xiuladissa de teuladins i caderneres als arbres, quina manera més dolça de despertar-se. La gosseta asseguda al rebedor, estàtica, contemplant la porta de casa, anhelant veure entrar el pare o la mare.

En la infantesa, els animals són, a més a més, la substància de la fantasia. Xiquets i xiquetes creixen amb contes tradicionals protagonitzats per raboses, conills o gats; amb llibres plens de lleons, girafes o elefants; amb dibuixos animats que representen porquets, ossos o ovelles; o amb pel·lícules infantils que recreen des de cervos, panteres o llops, fins a peresosos, mamuts o tigres dents de sabre.

No obstant tanta tendresa, eixa arcàdia feliç s’esvaeix en alguns casos a partir d’una certa edat. És aleshores quan, mentre alguns cometen la crueltat més espantosa, molts altres la banalitzen i la normalitzen. Com es pot deixar d’estimar els animals que ens acompanyen? Què provoca que, de colp i volta, algú trobe un goig insà per burxar-los, maltractar-los o, fins i tot, ferir-los fins a la mort? No se sap o no s’ha buscat prou, però potser caldria començar a preocupar-se’n. Perquè, certament, en les lleis de la natura –que tan cruels ens semblen a voltes– no hi ha cap altre comportament equiparable.

Tindre cura dels animals de companyia

Els teus animals saben fer bé moltes coses, però una de les que no fan gens bé és evitar els paràsits. Necessiten que els ajudes. Els mesos d’estiu poden esdevindre per a ells un autèntic camp de batalla (a)____________ la proliferació de paràsits, com ara mosquits, puces o (b)____________, i per les malalties que provoquen.Amb una picada, alguns mosquits poden transmetre la (c)____________, malaltia que (d)____________ òrgans i pot causar lesions epidèrmiques, oculars o renals, entre altres. El moment del dia (e)____________ hi ha més mosquits és a poqueta nit, per (f)____________ convé evitar llargs passejos a eixes hores. Per a diagnosticar aquesta malaltia, cal un examen clínic. Si bé no es pot (g)____________ completament, amb un control regular i el tractament adequat, l’animal pot mantindre una bona qualitat de vida. Les puces transmeten paràsits intestinals i poden causar al·lèrgies i anèmies. Com que l’animal es (h)____________ instintivament on l’han picat, pot provocar-se una dermatitis o, fins i tot, (i)____________ i ennegriment de la pell. Els àcars són transmissors de malalties greus, com la babesiosi, que alteren la sang i provoquen als animals un (j)____________ general, febra i un menor flux de la sang.Per a evitar tots aquests problemes, la clau és acudir al veterinari amb el primer símptoma i protegir els animals de companyia amb tots els recursos (k)____________ disposes, com ara collars o pipetes que (l)____________ tots aquests paràsits.

4. Els pronoms relatius

Els pronoms relatius estableixen un vincle entre l’antecedent (que pot ser un substantiu o una oració) i l’oració subordinada relativa que introdueixen (que fa una funció similar a la d’un adjectiu). Els pronoms relatius són que, qui, què, el qual (i flexió) i on.

4.1 Substantivació de l’oració relativa

Igual que passa amb els adjectius, les oracions relatives poden substantivar-se, encara que aquest fenomen només pot ocórrer quan són introduïdes pel pronom que:

• Substantivació de l’adjectiu: –Per quin camí va? –Pel camí vell. = Pel vell.

• Substantivació de l’oració relativa: –Per quin camí va? –Pel camí que li vas indicar tu. = Pel que li vas indicar tu.

Com veem, quan se substantiven aquestes oracions relatives podem trobar l’estructura [preposició + article + que]:

• –Vols algun llibre més? –Amb els que m’ha deixat l’oncle en tinc prou.

• –En quina reunió ho vau decidir? –En la que vam fer la setmana passada.

4.2 L’antecedent és una oració

De vegades, l’antecedent de l’oració relativa no el representa un substantiu, sinó tota una oració prèvia. En eixos casos, per a reprendre l’antecedent, els pronoms relatius es recolzen en mots semànticament buits i formen estructures com la qual cosa, cosa que o fet que:

• L’entrenador va rebre una gran ovació, la qual cosa el va emocionar.

Aquestes estructures també poden anar precedides de preposició, d’acord amb la funció sintàctica que ocupen en l’oració relativa:

• L’entrenador va rebre una gran ovació, de la qual cosa m’alegre moltíssim.

Per contra, l’estructura formada per l’article neutre el i la conjunció que (el que) ens permet introduir oracions abstractives, però no reprendre un antecedent oracional:

• T’he dit mil voltes que el que vull és que sigues bon xic.

• Però tu no em fas cas, *el que em fa estar trist. = la qual cosa em fa estar trist.

a) No he vingut pel camí que em vas indicar, sinó pel camí que jo recordava.No he vingut pel camí que em vas indicar, sinó ____________ jo recordava.b) Les atletes, que van rebre una subvenció, han arribat a la final.Les atletes, ____________ van rebre una subvenció, han arribat a la final.c) Anirem a les botigues que tenen els millors productes.Anirem a les botigues els productes ____________ són els millors.d) El company amb el qual comparteixes taula abans estudiava amb mi.El company ____________ comparteixes taula abans estudiava amb mi.e) Em sent orgullosa d’haver fet una donació a la protectora d’animals.He fet una donació a la protectora d’animals, ____________ em sent orgullosa.f) Increïblement ningú va veure cap cosa aquella nit.És increïble que ningú ____________ aquella nit.

Exercici 5. Transforma les oracions següents de manera que es mantinga el sentit de la primera. En alguns casos, simplement has de substituir els complements elidits pels pronoms febles corresponents:

a)

b)

c)

d)

e)

f)

g)

h)

i)

j)

k)

l)

a causa de

garrepes

leixmaniosis

afecta a diversos

en el que

cosa que

guarir

grata i es llampa

pèrdua de pel

abastament

dels que

repel·lisquen

a base de

caparres

leishmaniosis

afecta diversos

en el què

el que

guarnir

rasca i es llega

pèrdua de pèl

abatiment

de què

repelen

gràcies a

tàperes

leishmaniosi

afecta a alguns

en què

la qual cosa

guaitar

grata i es llepa

perduda de pel

abastiment

dels què

repel·len

Fascicle 10. Animalets

Exercici 4. Ompli els buits del text següent amb l’opció adequada de les tres que t’oferim en la graella:

Si vols repassar aquesta lliçó, pots consultar Punt per punt C1, unitat 8, secció B2: «Els pronoms relatius» i secció D: «L’oració composta. Subordinades adjectives», i unitat 7, secció B2: «Els interrogatius i els exclamatius».

Exercici 6. Llig atentament el text següent. Com pots comprovar, el text presenta una bona ortografia i utilitza un vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté quinze errades gramaticals. Detecta-les i indica com les resoldries:

L’apicultura

L’apicultura és una tradició mil·lenària que consisteix en cuidar un eixam d’abelles dintre de ruscos, obtenint-ne la mel i uns altres productes, com la gelea reial. L’apicultura és una professió molt lligada a la sostenibilitat, asseguda al llarg de la història i pròpia del món rural. Es tracta d’una labor manual i metòdica, que, com altres tasques agrícoles, se’n preocupa constantment de l’oratge, perquè d’ell depén la salut de les abelles i la producció de mel.

Saps que una pipeta és una dosi de medicament antiparasitari que s’aplica als animals domèstics? I que el terme menescal (en femení, menescala) és sinònim de veterinari?

4.3 El pronom relatiu ocupa la funció de complement del nom

En ocasions, el pronom relatiu ocupa la funció de complement del nom en l’oració relativa. Fixa’t en aquestes dos oracions simples: M’agrada el cotxe. El color del cotxe és blanc. Si les unim en una única oració composta, el resultat és el següent:

• M’agrada el cotxe el color del qual és blanc.

Com veus, evitem la repetició de l’antecedent (el cotxe) gràcies al pronom el qual (i flexió), que concorda en gènere i nombre amb el nom substituït. Ací en tens més exemples:

• He vist la pel·lícula. El protagonista de la pel·lícula és Tom Hanks. = He vist la pel·lícula el protagonista de la qual és Tom Hanks.

• Han trasplantat els arbres. Les arrels dels arbres alçaven el terra. = Han trasplantant els arbres les arrels dels quals alçaven el terra.

Aquestes construccions també poden anar precedides de preposició, d’acord amb la funció sintàctica que ocupe el nom complementat pel relatiu:

• Viu en un lloc llunyà. No vull oblidar-me del nom d’eixe lloc. = Viu en un lloc llunyà del nom del qual no vull oblidar-me.

4.4 Les oracions explicatives

Les oracions subordinades relatives explicatives són les que afigen una segona informació relacionada amb l’antecedent, però, a diferència de les especificatives, no en restringeixen l’abast. Nota la diferència entre aquests dos exemples. El primer correspon a una oració especificativa i el segon a una d’explicativa:

• Els periòdics que ja no informen amb rigor estan perdent molts lectors.

• Els periòdics, que ja no informen amb rigor, estan perdent molts lectors.

Com pots comprovar, les oracions explicatives presenten una lleugera pausa en la dicció, que reflectim en l’escriptura amb comes. També les podem construir amb el pronom el qual (i flexió), que aporta un matís més formal:

• Els periòdics, els quals ja no informen amb rigor, estan perdent molts lectors.

També utilitzem els pronoms que i el qual (i flexió) quan l’antecedent de l’oració subordinada relativa és una persona:

• El treball l’ha conclòs el company nou, que ha fet un gran esforç.

• El treball l’ha conclòs el company nou, el qual ha fet un gran esforç.

Tot i això, potser has llegit o sentit en alguna ocasió el pronom qui per a aquesta funció:

• El treball l’ha conclòs el company nou, qui ha fet un gran esforç.

Aquesta última opció, replegada en el DIEC, però no en el DNV, és menys recomanable que les que hem vist més amunt.

5. Els pronoms interrogatius

Les partícules interrogatives són els pronoms què, qui, on, quan i com, i els adjectius quin i quant, que flexionen en gènere i nombre. En ocasions poden anar precedits de preposicions: per què, des de quan, contra qui, etc.

5.1 El pronom qui en funció de complement directe

El pronom interrogatiu qui en funció de complement directe pot anar precedit o no de la preposició a:

• Qui has vist en la festa? = A qui has vist en la festa?

Tot i això, algunes oracions sonen molt més naturals amb la preposició a:

• A qui preocupa la guerra del Iemen?

5.2 Interrogatives directes i indirectes

Els pronoms interrogatius presenten la mateixa forma en les oracions interrogatives directes i en les indirectes:

• Per què m’has molestat? = Explica’m per què m’has molestat.

• Cap a quina direcció hem d’anar ara? = Indica’m cap a quina direcció hem d’anar ara.

5.3 L’adjectiu quin habilitat com a pronom

L’adjectiu interrogatiu quin es pot habilitar com a pronom quan el nom que modifica és conegut i l’elidim:

• –Saps ja quina novel·la triaràs? –No, encara no sé quina triaré.

• Encara estic pensant quin plat demanaré. Quan em decidisca, et diré quin.

5.4 Quin i quant amb valor exclamatiu

Els adjectius quin i quant també poden assolir valor exclamatiu i intensificar el substantiu que acompanyen:

• Quina vergonya! Quant de rebombori!

Per a ponderar un adjectiu, un adverbi o una locució adverbial, usem l’adverbi que:

• Que interessant! Que lluny que viu! Que de pressa que escrius!

L’abella de l’espècie Apis mellifica és la més estenguda per tot el món. En un rusc, l’individu sempre se supedita al conjunt de la colònia a la que pertany. Les abelles desenvolupen una activitat fonamental per a l’alimentació de l’ésser humà: la pol·linització. Sinó la dugueren a terme, es reduiria en un 75% el rendiment de les collites. A més dels cultius, vora un 90% de les flors silvestres poden floréixer gràcies a les abelles i altres insectes.Els patrons de convivència de les abelles són tant complexes que constitueixen el major grau d’organització social del món animal, amb tres castes ben diferenciades: l’abella reina, que és la única que es reprodueix; les obreres, sense capacitat reproductora, que es dediquen a recol·lectar el pol·len i cuidar de les cries, i els abellots, l’única funció vital de les quals és fertilitzar a l’abella reina.

Exercici 6. Llig atentament el text següent. Com pots comprovar, el text presenta una bona ortografia i utilitza un vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté quinze errades gramaticals. Detecta-les i indica com les resoldries:

L’apicultura

L’apicultura és una tradició mil·lenària que consisteix en cuidar un eixam d’abelles dintre de ruscos, obtenint-ne la mel i uns altres productes, com la gelea reial. L’apicultura és una professió molt lligada a la sostenibilitat, asseguda al llarg de la història i pròpia del món rural. Es tracta d’una labor manual i metòdica, que, com altres tasques agrícoles, se’n preocupa constantment de l’oratge, perquè d’ell depén la salut de les abelles i la producció de mel.

Saps que els noms de les races que no han experimentat una adaptació gràfica al valencià s’escriuen en cursiva? I que, en canvi, escrivim amb redona els noms que sí que s’hi han adaptat?

Saps que la desclosa, en l’àmbit de la zoologia, fa referència al moment en què les cries d’un animal ovípar trenquen la closca i ixen de l’ou o del capoll? I que el terme enze (o enza) genera la locució fer l’enze, que significa ‘provocar, molestar’?

Saps que el rusc fa referència a l’habitacle, natural o artificial, on viuen les abelles i altres himenòpters? Són termes sinònims el buc, l’arna o l’arnera. D’altra banda, una bresca és cada una de les estructures de cera, compostes de cel·les hexagonals, on depositen el pol·len i crien les larves.

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/c2-u10-a01.mp3

Exercici 10. Escolta atentament les nou definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs tres segons més per a respondre.

a) C__________

b) E__________

c) T__________

d) C__________

e) L__________

f) E___________

g) C__________

h) V__________

i) X__________

ORAL

C Vocabulari

Exercici 9. Relaciona els termes del requadre de l'esquerra amb els sinònims corresponents del requadre de la dreta:

El grup mn apareix amb bastant freqüència en valencià: alumne, calúmnia, columna, damnificar, somni... La pronúncia dels dos sons sol ser clara i diferenciada, ja que cada un se situa en una síl·laba diferent: a-lum-ne, co-lum-na. Tot i això, cal fer un parell de remarques:• En les paraules d’origen grec que comencen amb el prefix mnemo- (‘record’), com ara mnemotècnia o mnemotècnic, el grup mn sona simplement com a [n]. • Les paraules formades a partir del prefix somni- (‘son’) mantenen majoritàriament el grup mn: somnàmbul, somnambulisme, somnífer, somnolència, insomne... En canvi,

D Ortogra�a i fonètica

Consonantisme: els grups mn i nn

Exercici 7. Ompli els buits del text següent amb la paraula adequada, d’acord amb la definició que apareix entre parèntesis:

belar, bramar, bramular, clacar, esbramegar, escatainar, esgaripar, esgüellar, grallar, grunyir, lladrar, maular, parrupar, piular,

raucar, renillar, rugir, trompetejar, udolar, xericar

arpa, banya, bordar, fibló, gropa, morrió, musell, peüngla, ullal, ventrada

anca, boç, cadellada, clau, corn, fiçó, lladrar, morro, peülla, urpa

Exercici 8. En el requadre següent apareixen diversos verbs que al·ludeixen al crit propi que emeten alguns animals. Relaciona’ls amb la imatge corresponent:

a) b) c) d) e)

f) g) h) i) j)

k) l) m) n) o)

p) q) r) s) t)

en alguns mots, el grup es redueix només a una m. Així, al costat de somni, somniar i ensomniar, també són possibles somi, somiar i ensomiar. Mentre que, en altres casos, la forma normativa consolidada és amb m: somiador, somiatruites. En la taula següent t’oferim unes altres paraules que també contenen el grup mn:

L’abella de l’espècie Apis mellifica és la més estenguda per tot el món. En un rusc, l’individu sempre se supedita al conjunt de la colònia a la que pertany. Les abelles desenvolupen una activitat fonamental per a l’alimentació de l’ésser humà: la pol·linització. Sinó la dugueren a terme, es reduiria en un 75% el rendiment de les collites. A més dels cultius, vora un 90% de les flors silvestres poden floréixer gràcies a les abelles i altres insectes.Els patrons de convivència de les abelles són tant complexes que constitueixen el major grau d’organització social del món animal, amb tres castes ben diferenciades: l’abella reina, que és la única que es reprodueix; les obreres, sense capacitat reproductora, que es dediquen a recol·lectar el pol·len i cuidar de les cries, i els abellots, l’única funció vital de les quals és fertilitzar a l’abella reina.

Les races de gossos

Cada raça canina engloba un grup de gossos que comparteixen unes característiques similars, tant d’aparença, com de comportament, perquè provenen d’uns avantpassats comuns que van ser criats selectivament durant milers d’anys per a aconseguir unes qualitats específiques. L’objectiu d’aquest procés era domesticar els gossos i traure’n rendiment en diverses tasques, com ara la caça, la protecció de la llar, la cura del ____________ (‘CONJUNT D’ANIMALS DE LA MATEIXA ESPÈCIE, COM ARA OVELLES O CABRES, QUE ES CRIEN I PASTUREN JUNTS’) o la companyia.El resultat ha sigut la constitució d’una gran diversitat de races, les quals, d’acord amb els estudis genètics, s’han classificat en quatre grups. El primer correspon als ____________ (‘ESTIRP, GRUP D’INDIVIDUS EMPARENTATS, CLASSE O CONDICIÓ’) més antics, entre els quals es compten races com el husky siberià, el ____________ (‘RAÇA DE GOS DE CAÇA DE COS LLARG I ESVELT, DE VENTRE RETRET, CRANI MENUT I POTES LLARGUES I PRIMES’), el pequinés o el shihtzu, d’origen ____________ (‘NATURAL DEL NEPAL’), entre altres. El segon són els tipus mastí, que reuneix races com el ____________ (‘RAÇA DE GOS QUE ES CARACTERITZA PER SER PASTOR DE BOUS’), el bòxer, el ____________ (‘RAÇA DE GOS CORPULENT I BRAU, DE MORRO MOLT APLANAT, I DE CUA I PÈL CURTS’, ADAPTACIÓ DEL TERME ANGLÉS BULLDOG,), el pastor alemany o el gos ____________ (‘RAÇA DE GOS ENSINISTRAT PER A LOCALITZAR LA PEÇA ABATUDA I PORTAR-LA AL CAÇADOR’, CORRESPONENT A LA VEU FRANCESA RETRIEVER) del Labrador. El tercer inclou els gossos ____________ (‘GOS QUE ÉS USAT PER A GUIAR I TANCAR ELS ANIMALS DE PASTURA’), amb races com el pastor belga, el pastor ____________ (‘NATURAL DE CROÀCIA) o el carlí. Mentre que el quart grup és el més nombrós i està format pels gossos més moderns, com el caniche, el cocker, el gran danés, el setter o el terrier, entre altres. Aquesta proposta de ____________ (‘PART DE LA BIOLOGIA QUE CLASSIFICA ELS ÉSSERS VIUS EN GRUPS DE DIFERENT CATEGORIA’), però, deixa encara fora moltes races, algunes de ben conegudes, com el gos ____________ (‘RAÇA DE GOS AUTÒCTON, DE TALLA MENUDA, CARA ESTRETA I ORELLES ALÇADES, USAT PER A CAÇAR CONILLS, TALPS I RATES D’AIGUA’) valencià o el ____________ (‘RAÇA DE GOS DE TALLA MITJANA, DE PELATGE CURT I BLANC AMB TAQUES CIRCULARS NEGRES’). Es considera que un gos pertany a una raça pura quan els seus dos progenitors també hi pertanyen. Quan els progenitors són de races distintes, els descendents són de raça ____________ (‘QUE PROVÉ DE L’ENCREUAMENT DE DOS RACES O VARIETATS DISTINTES’). Alguns cans, finalment, no corresponen a cap raça definida i reben el nom genèric de ____________ (‘GOS DE CASTA MENUDA’).

a) Mon pare pateix ____________: algunes nits, s’alça del llit i es posa a caminar adormit per la casa.b) El ____________ és un mamífer carnívor, semblant a la rabosa, que viu al desert.c) He aplicat diversos recursos ________________per a aprendre millor els temes de l’examen.d) El líquid ____________ és fonamental per al desenvolupament de l’embrió i, després, del fetus.e) Al voltant de l’oceà Àrtic, les ____________ de gel anaven a la deriva.f) Diversos col·lectius socials demanen la legalització del ____________ amb finalitats terapèutiques. g) Alguns fets que estem vivint hui dia passaran a formar part, sens dubte, dels ____________ de la història.h) El teu amic té un ____________ molt agradable i dialogant.i) Segons la Bíblia, el ____________ és l’aliment que envià Déu al poble hebreu durant la travessia del desert.j) La ____________ és un trastorn greu de la memòria, que fa que s’obliden els sentits de les paraules.

El grup mn apareix amb bastant freqüència en valencià: alumne, calúmnia, columna, damnificar, somni... La pronúncia dels dos sons sol ser clara i diferenciada, ja que cada un se situa en una síl·laba diferent: a-lum-ne, co-lum-na. Tot i això, cal fer un parell de remarques:• En les paraules d’origen grec que comencen amb el prefix mnemo- (‘record’), com ara mnemotècnia o mnemotècnic, el grup mn sona simplement com a [n]. • Les paraules formades a partir del prefix somni- (‘son’) mantenen majoritàriament el grup mn: somnàmbul, somnambulisme, somnífer, somnolència, insomne... En canvi,

amnèsia, amniòtic, amnistia, anamnesi, autumnal, condemna, damnar, domna, gimnàs, gimnosperm, indemne, límnic, òmnibus, omnímode, omniscient, omnívor, paramnèsia

Paraules que contenen el grup mn

annals, annex, biennal, bienni (i tots els compostos de –ennal o –enni), cànnabis, connivència, connubi, estànnic, fennec, hosanna, innervar, innúmer, mannà, panna, penna, perenne, sunna,

sunnisme, tarannà, tennessi, xenna

Paraules que contenen el grup nn

Recorda les similituds entre el francés i el valencià en l’apartat «El valencià com a pont» de les unitats 1, 2, 3 i 4 de Punt per punt C1.

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/c2-u10-a03.mp3

Exercici 13. Escolta atentament l’àudio següent. Com pots comprovar, el text té, amb caràcter general, una bona ortoèpia, demostra un bon domini de la gramàtica i utilitza un vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté cinc errades. Detecta-les i indica com les resoldries:

E Expressió escrita

Exercici 14. Traducció. Tradueix al valencià aquesta sinopsi en francés d’un documental sobre balenes.

Documentaire: Les Îles Féroé et les baleines (2013)Dans cet archipel danois situé entre l’Islande et l’Ecosse a lieu chaque année une tradition culturelle qui consiste à chasser des centaines de cétacés (baleines, orques, dauphins…) pour après les manger. Non seulement les conditions dans lesquelles est effectuée cette chasse causent d’attroces souffrances aux animaux, mais des recherches scientifiques ont prouvé que la consommation de cette viande est responsable de nombreux problèmes de santé. Malgré tout, certains habitants de l’île défendent avec ferveur cette coutume très ancrée dans leur patrimoine historique et n’ont pas l’intention d’arrêter. Ce documentaire réunit le point de vue des Féroïens attachés à leur tradition, celui du médecin décourageant cette pratique pour des raisons de santé et montre le combat de l’ONG Sea Shepherd.

Autoria: Juli Martínez Amorós Revisions: Lídia Garrigós i Toni EstévezÀudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.espuntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información

Exercici 15. Escriu un text de més de 350 paraules a partir de la proposta següent i d’acord amb les dades recollides en la infografia:

Fes un reportatge per a una revista de biologia de caràcter divulgatiu, en què analitzes la distribució de mamífers al món i assages sobre la influència que poden tindre els humans sobre aquestes dades.

Solucions:Exercici 4a) a causa de, b) caparres, c) leishmaniosi, d) afecta diversos, e) en què, f) la qual cosa, g) guarir, h) grata i es llepa, i) pèrdua de pèl, j) abatiment, k) de què, l) repel·lisquen

Exercici 5a) pel que o per aquell que, b) les quals, c) de les quals, d) amb qui, e) de la qual cosa, f) vera res o veiés res

Exercici 6L’apicultura

L’apicultura és una tradició mil·lenària que consisteix en a cuidar un eixam d’abelles dintre de ruscos, obtenint-ne i obtindre’n la mel i uns altres productes, com la gelea reial. L’apicultura és una professió molt lligada a la sostenibilitat, asseguda assentada al llarg de la història i pròpia del món rural. Es tracta d’una labor manual i metòdica, que, com altres tasques agrícoles, se’n es preocupa constantment de l’oratge, perquè d’ell en depén la salut de les abelles i la producció de mel.L’abella de l’espècie Apis mellifica és la més estenguda estesa per tot el món. En un rusc, l’individu sempre se supedita al conjunt de la colònia a la que a què / a la qual pertany. Les abelles desenvolupen una activitat fonamental per a l’alimentació de l’ésser humà: la pol·linització. Sinó Si no la dugueren a terme, es reduiria en un 75% el rendiment de les collites. A més dels cultius, vora un 90% de les flors silvestres poden floréixer florir gràcies a les abelles i altres insectes.Els patrons de convivència de les abelles són tant tan complexes complexos que constitueixen el major grau d’organització social del món animal, amb tres castes ben diferenciades: l’abella reina, que és la única l’única que es reprodueix; les obreres, sense capacitat reproductora, que es dediquen a recol·lectar el pol·len i cuidar de Ø les cries, i els abellots, l’única funció vital de les quals dels quals és fertilitzar a Ø l’abella reina.

Exercici 7ramat / llinatges / llebrer / nepalés / bover o bouer /

Exercici 8a) trompetejar, b) bramar, c) bramular, d) renillar, e) grallar, f) escatainar, g) maular, h) raucar, i) rugir, j) clacar, k) esgaripar, l) esbramegar, m) belar, n) xericar, o) grunyir, p) piular, q) lladrar, r) esgüellar, s) udolar, t) parrupar

Exercici 9arpa-urpa, banya-corn, bordar-lladrar, fibló-fiçó, gropa-anca, morrió-boç, musell-morro, peüngla-peülla, ullal-clau, ventrada-cadellada

Exercici 11a) somnambulisme, b) fennec, c) mnemotècnics, d) amniòtic, e) pannes, f) cànnabis, g) annals, h) tarannà, i) mannà, j) paramnèsia

Exercici 14. Solució orientativaDocumental: Les illes Fèroe i les balenes (2013)

En aquest arxipèlag danés situat entre Islàndia i Escòcia té lloc cada any una tradició cultural que consisteix a caçar centenars de cetacis (balenes, orques, dofins...) per a menjar-se’ls després. No solament les condicions en les quals és efectuada aquesta caça causen atroços sofriments als animals, sinó que recerques científiques han provat que el consum d’aquesta carn és responsable de nombrosos problemes de salut. Malgrat tot, certs habitants de l’illa defenen amb fervor aquest costum molt ancorat en el seu patrimoni històric i no tenen pas la intenció d’interrompre’l. Aquest documental reuneix el punt de vista dels feroesos lligats a la seua tradició, el del metge que desaconsella aquesta pràctica per raons de salut i mostra el combat de l’ONG Sea Shepherd.

Exercici 10a) cerra, b) enze o enza, c) tòtil, d) cullerot, cullereta, cabut o capgròs, e) llimac, f) ermità, g) carinar, h) vermívor-vermívora, i) xitxarra

Exercici 131) amb l’objectiu de que – amb l’objectiu que, 2) mitjà – medi, 3) [projeksións] – [pɾoʤeksións], 4) albergue – alberg, 5) del calor – de la calor

Podrieshttps://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/c2-u10-a02.mp3

Saps que un crostó és un tros de pa o de formatge en què abunda la crosta? També pot fer referència als daus de pa fregit que se serveixen amb algunes sopes, ensalades o cremes.

Exercici 12. Llig el poema següent mentalment i, després, declama’l. En acabar, escolta el nostre àudio per a comprovar si l’has pronunciat adequadament:

ORAL

Podries

Si haguessis nascuten una altra terra,podries ser blanc,podries ser negre...

Un altre paísfora casa teva,i diries «sí»en una altra llengua.

T’hauries criatd'una altra maneramés bona, potser;potser, més dolenta.

Tindries més sorto potser més pega...

Tindries amicsi jocs d’una altra mena;

Exercici 11. Ompli els buits de les oracions següents amb la paraula adequada de les que han aparegut en les taules i les explicacions anteriors, o bé amb una de derivada:

en alguns mots, el grup es redueix només a una m. Així, al costat de somni, somniar i ensomniar, també són possibles somi, somiar i ensomiar. Mentre que, en altres casos, la forma normativa consolidada és amb m: somiador, somiatruites. En la taula següent t’oferim unes altres paraules que també contenen el grup mn:

El grup nn és també molt freqüent: bienni, connotar, ennegrir, innat... Per a pronunciar-lo correctament, hem de geminar la n, de manera que cada so se situa en una síl·laba diferent: con-no-tar, in-nat. Tingues en compte, però, les remarques següents:• Les paraules tennis, tennista o frontennis poden mantindre el grup nn del terme anglés de què provenen (tennis), o bé poden reduir-lo a una única n: tenis, tenista, frontenis.• Si bé el castellà ha reduït el grup nn a una sola n en alguns mots, el valencià no ha experimentat aquest fenomen: connectar, connexió, innocent, innocència, innocu, innocuïtat...En la taula següent t’oferim unes altres paraules que també contenen el grup nn:

les mans ben obertesi ajudar qui vefugint de la guerra,fugint del dolori de la pobresa.

Si tu fossis nata la seva terra,la tristesa d’ellpodria ser teva.

Joana Raspall

buldog / cobrador o portador / d’atura / croat / taxonomia / rater / dàlmata / mestissa / petaners

Mamífers de la Terra representats per pes

ramat

TOTAL

porcs

cabres

ovelles

cavalls

humans

humanS 30,4%animals de companyia i ramat 66,7%animals salvatges 2,9%

animals salvatges

elefants

animals de companyia i ramat= un milió de tones

duries vestitsde sac o de seda,sabates de pello tosca espardenya,o aniries nuperdut per la selva.

Podries llegircontes i poemes,o no tenir llibresni saber de lletra.

Podries menjarcoses llaminereso només crostonseixuts de pa negre.

Podries... podries...

Per tot això pensaque importa tenir