advertiment. lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi queda ... · el lobo estepario. hermann...

ADVERTIMENT. Laccs als continguts daquesta tesi queda condicionat a lacceptaci de les condicions dsestablertes per la segent llicncia Creative Commons: http://cat.creativecommons.org/?page_id=184

ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis queda condicionado a la aceptacin de las condiciones de usoestablecidas por la siguiente licencia Creative Commons: http://es.creativecommons.org/blog/licencias/

WARNING. The access to the contents of this doctoral thesis it is limited to the acceptance of the use conditions setby the following Creative Commons license: https://creativecommons.org/licenses/?lang=en

ESPAI DOMSTIC I CULTURA MATERIAL. UNA APROXIMACI HISTRICA A LES

CASES RURALS DEL BERGUED.

Mara del Agua Corts Ela

TESI DOCTORAL

Directora: Paloma Gonzlez Marcn

PROGRAMA DE DOCTORAT EN ARQUEOLOGIA PREHISTRICA

Departament de Prehistria. Facultat de Filosofia i Lletres.

UNIVERSITAT AUTNOMA DE BARCELONA

Gener de 2016

Volum 1

.

ESPAI DOMSTIC I CULTURA MATERIAL. UNA APROXIMACI HISTRICA A LES CASES RURALS DEL BERGUED 2

Amb un especial record per a

les generacions de dones de la meva famlia,

pasades i futures.

Dedicado a mi abuela, a mi madre

y a mis hijas.

.


Nosaltres som una part de la terra i ella s una part de nosaltres.

Missatge del Gran Cabdill Seattle, de la tribu Suwamish, 1855.

Barraca de Vilamar (1994-2007)

.


Cada poca, cada cultura, cada costumbre y tradicin tienen su estilo, tienen sus ternuras y

durezas peculiares, sus crueldades y bellezas; consideran ciertos sufrimientos como naturales;

aceptan ciertos males con paciencia. La vida humana se convierte en verdadero dolor, en

verdadero infierno slo all donde dos pocas, dos culturas o religiones se entrecruzan.

El lobo estepario. Hermann Hesse.

.


VOLUM 1.

ESPAI DOMSTIC I CULTURA MATERIAL.

UNA APROXIMACI HISTRICA A LES CASES RURALS DEL

BERGUED.

Mara del Agua Corts Ela

.


PRESENTACI

Home. Is where your mum is. Andrea, la meva filla.

Molt sha escrit sobre la masia o casa rural, sobre els elements que la conformen i els

seus usos, fet que ens posa en una situaci de partida avantatjada, ja que no ens

caldria tornar a explicar com s el conjunt del mas ni les seves caracterstiques com a

eix central duna economia de subsistncia present a tot Catalunya des de lEdat

Mitjana, si no s com a introducci per entendre la finalitat daquest estudi. s per aix

que en aquest treball no ens centrarem en les generalitats del mas com a centre de

lactivitat agrcola ni com a centre de relacions familiars qu, amb poques diferncies,

es repeteixen en tot el territori catal, sin que ens limitarem a tractar un aspecte molt

especfic i a la vegada poc treballat de forma sistemtica en els estudis sobre el mas.

Es tracta de ls de lespai on es viu als masos, de lestructura interna de lespai on es

shan desenvolupat la vida i les relacions familiars, dels elements mobles que han

conformat aquests espais i que trobem relacionats amb els usos que dells feien els

seus habitants.

.


Dentrada podria semblar que fer un estudi sobre aquest aspecte tan concret de la vida

als masos pot ser innecessari, ja que els elements ms evidents (la sala, el foc,

lestructura arquitectnica general,...) ja es tracten de forma complementria en estudis

genrics del mas, per, quan vas veient que poc a poc els espais interns es

transformen per donar nova vida i nous usos a les habitacions i espais de relacions

socials dins les masies, i que les innovacions incorporades a les formes de vida

actuals fan desaparixer elements que fins fa uns anys eren necessaris i bsics per

viure alhora que molt caracterstics, te nadones que acabaran desapareixent i amb

ells tamb desapareixeran els usos humans que li donaven sentit i que encara ara

podem mantenir a la memria o, com a mnim, recordar la seva funcionalitat. Per aix

aquest estudi sha centrat en lespai intern del mas, en els espais on es desenvolupava

i encara es desenvolupa la vida de la famlia, acompanyats del mobiliari que shavia

utilitzat en cada un dells i que els identifica.

Podem dir que hem tingut la gran sort de poder veure encara espais que no han estat

modificats, que encara conserven aquests elements, en molts casos prcticament

sense variacions des de fa alguns segles, per en la majoria com un recordatori de

temps passats que conviuen amb les innovacions. La consulta de documentaci

histrica ens ha perms establir aquest parallelisme entre el que havia hagut a les

cases i el que hem vist ara, permetent en molts casos certificar que levoluci dels

elements utilitaris bsics en la vida domstica no han variat prcticament en les

diferents etapes histriques i que les innovacions o variacions han estat fruit duna

clara evoluci condicionada per la necessitat de millora.

La iniciativa de la recerca va venir provocada per dos estudis previs molt concrets en

aquest camp que havien de servir per analitzar si hi havia realment camp destudi per

tal de portar a terme una recerca que abasts un nombre dexemples suficients per al

nostre estudi dins el marc comarcal del Bergued. En el primer treball la meva intenci

era fer un estudi del mobiliari de les cases de pags i el segon va servir per ampliar

lestudi a la zona de muntanya. Tots dos es van poder portar a terme grcies a dues

beques de lInventari de Patrimoni Etnolgic concedides pel Centre de Cultura Popular

i Tradicional de la Generalitat de Catalunya1 durant els anys 2005 i 2006. Aquestes

recerques anteriors, que es van fer a zones geogrfiques del Bergued molt

especfiques i amb una limitaci molt concreta de cases estudiades, ens va confirmar

1 Corts Ela, Mara del Agua (2005). Lespai domstic rural al pre-pirineu Bergued. Estudi del mobiliari i de la seva relaci amb lentorn. Beca per la realitzaci de treball sobre el patrimoni etnolgic de Catalunya, any 2005, en el marc de lIPEC. Corts Ela, Mara del Agua (2006). Lespai domstic i el mobiliari rural al territori de muntanya del Bergued. Dades per fer un estudi comparatiu entre dues zones de la comarca: la muntanya i la plana. Beca 2006 IPEC.

.


que realment hi havia material suficient com per a desenvolupar un treball ms ampli

sobre lespai domstic dmbit rural en aquest territori, treball que ens havia de

permetre obtenir dades de la relaci dels elements mobles amb els espais i amb

l'habitatge, aix com aprofundir en les possibles diferncies donades pel sistema

econmic tradicional agrcola i ramader. La percepci d'un camp de treball indit que

ens va proporcionar els dos primers treballs, ens va portar duna banda, a linici del

treball de recerca per a desenvolupar aquesta tesi de doctorat, i daltra, a la realitzaci

dun tercer treball dins els marc de l Inventari del Patrimoni Etnolgic de Catalunya

desprs d'haver optat a un Programa de Recerca Anlisi durant el perode 2007-20092.

En iniciar aquestes recerques sabem que existien elements per documentar, que hi

havia diferents cases al territori que ens podien oferir una bona base per lestudi, per

desconeixem si encara podrem veure espais quasi intactes amb el mobiliari que al

llarg del temps shavia anat ubicant segons les necessitats i les modes. Per tant, amb

aquells estudis previs havem de constatar lexistncia delements com per ampliar la

recerca o b, reduir-la a una simple visi general a partir duna primera observaci.

Efectivament, de seguida ens vrem adonar que hi havia molt ms material del que en

un principi havem pensat, i l inters que podia despertar un treball daquesta tipologia,

en suposar una incursi en un tema poc estudiat anteriorment, ens va portar a

endinsar-nos en un estudi ms ampli que havia de permetre obtenir el mxim de

documentaci dobjectes a partir del treball de camp, que ens ajuds a establir

tipologies de mobles i delements immobles en els espais domstics de les masies del

Bergued i alhora ens permets realitzar un estudi de la organitzaci daquests espais

en relaci amb les condicions econmiques de la zona.

Per tant, la motivaci en el desenvolupament dels treballs citats i lampliaci que sha

fet en aquesta tesi, va sorgir de lestudi del mobiliari. La dedicaci duna part de la

meva vida professional a la restauraci de mobiliari va venir de la inquietud de

completar la meva formaci, un cop finalitzats els estudis universitaris, envers la

restauraci de patrimoni moble, iniciant estudis de Restauraci de material arqueolgic

a la desapareguda Escola dArts i Oficis de la Diputaci de Barcelona, i de restauraci

de mobiliari al taller de la famlia dun company de la Universitat. La especialitzaci en

la restauraci de mobiliari em va portar a obrir un taller i a impartir classes a la zona

del Bergued, en les que la major part dalumnes eren dones de les cases de pags

de lentorn que portaven a arreglar el seu patrimoni. Va ser grcies a aix que em 2Corts Ela, Mara del Agua (2009) Espai domstic i mobiliari rural al Bergued, projecte realitzat dins el programa de Recerca Anlisi del Centre de Cultura Popular i Tradicional de Catalunya. (perode 2007-2009).

.


vaig adonar que el mobiliari rural tradicional no shavia estudiat mai duna forma

cientfica i que aquest mobiliari estava ubicat en un entorn que era molt frgil. Daix ja

fa ms de 10 anys, i la inquietud de conservaci a travs de la restauraci em va

portar a la de la conservaci a travs de la documentaci abans que sigui massa

tard. Aquesta s una motivaci que podrem dir d arqueleg, ja que lestudi de la

cultura material forma part del treball de larqueleg; la recerca duna explicaci del

passat a traves dels objectes ha estat un dels objectius que determinen aplicar

aquesta tcnica destudi; i la recerca, documentaci i interpretaci dels objectes mha

portat a trobar aquest inters especfic pel mobiliari i pels espais dins els habitatges

construts i utilitzats per lhome.

Per tamb hi ha una motivaci darquitecte, motivaci que ve de la meva iniciaci

dels estudis darquitectura superior, carrera de la que vaig fer tres cursos i que no vaig

acabar perqu els estudis darqueologia eren el meu objectiu principal. Per

larquitectura sempre ha estat en parallel amb larqueologia i, amb el pas del temps he

pogut constatar qu, malgrat la metodologia i la forma dassolir els treballs de les dues

professions siguin diferents, estan ms properes del que pot semblar.

AGRAMENTS

El meu agrament principal i ms sentit s per a les meves filles, Claudia i Andrea,

perqu han patit les meves dries, tot i esser partcips, i perqu puc dir all tan tpic

per cert, que sempre han estat al meu costat i que hem fet un bon equip. Abel, tamb

a tu, per cuidar de la meva filla i perqu thas convertit en un fill ms.

Tamb agraeixo la dedicaci de la meva mare Lourdes, i de la meva via Maria. Sense

el recolzament duna i la creena a cegues en mi de laltre, segurament jo no hauria

arribat a ser qui sc. Per tamb a daltres membres de la meva famlia, el meu avi, els

meus germans (Rodrigo, Jorge, lvaro, Santi, Roco, Anbal i Octavio) i el meu tiet

Fernando qu, des de petita em va inculcar el ver de larqueologia. Tamb a Jos

Lus, malgrat algunes diferncies dopini, siempre has confiado en nuestro camino y

sigues ah.

He obtingut ajuda o collaboraci puntual dalgunes persones que no puc deixar

desmentar. En primer lloc el meu germ Santi, que mha ajudat amb lelaboraci de

.


les planimetries de les cases, jo sola no mhauria ensortit i el seu ajut ha estat molt

important per a mi (grcies germanet !!!). Tamb a Marta Lloret Blackburn, amiga i

companya, amb la que comparteixo aficions, sobre tot en la recerca sobre les masies i

cases rurals, els seus comentaris sempre son ben rebuts i constructius. Igualment a

altres persones que desinteressadament em van ajudar en la visita a algunes masies,

facilitant-me laccs a elles o b per que es tracta dels mateixos propietaris. Recordo

especialment el dia que em va dedicar Toni Fustagueres per fer diferents visites a

Gsol, entre elles cal Tampanada, la casa on es va hostatjar Pablo Picasso el 1909 i

de la que vaig poder documentar un nombre interessant de mobles i estructures. Tot i

que ara no t'ho puc transmetre, vull agrair-te la passi amb la que escoltaves les

intencions del meu treball. Tamb vull recordar especialment a Maria Tort Guitart, de

ca l'Andreuet de Sorribes, per les estones i les explicacions d'un llarg cmul

d'experincies; al fuster Miquel Coma Peypoch per la transmissi de tanta informaci

sobre el seu ofici; a Josep Canal i Roca, fuster i barraler de Sant Lloren de Morunys;

tamb a diferents propietaris d'algunes de les cases visitades, ja que m'han facilitat la

feina obrint les portes de casa seva, i que no enumerar aqu ja que sn molts i no

voldria oblidar a cap. Grcies a tots ells.

Tamb a Sara Simon Vilardaga, per la collaboraci en el buidatge de cases dels

termes municipals de Capolat i La Pobla de Lillet. Igualment a Ramon Vilads i

LLorens, que va fer buidatge dalguns inventaris documentals que es troben a lArxiu

Parroquial de Berga i que han estat de gran ajuda; i a lequip de la Societat

dArqueologia del Bergued per diferent informaci que em van facilitar dels seus

treballs a la comarca.

Finalment, un agrament especial a la meva directora, la Dra. Paloma Gonzlez

Marcn, companya de carrera. Testic especialment agrada pel teu recolzament i totes

les aportacions que has fet per tal que el meu treball millori dia a dia. Moltes grcies !!!.

.


NDEXS

.


ESQUEMA DE LNDEX GENERAL

VOLUM 1

PRESENTACI ................................................................................................................................ 6

AGRAMENTS ................................................................................................................................. 9

ESQUEMA DE LNDEX GENERAL ................................................................................................. 12

NDEX EXTENS DEL VOLUM 1 ..................................................................................................... 16

NDEX DE TAULES I GRFICS ........................................................................................................ 29

1. INTRODUCCI GENERAL ......................................................................................................... 32

1.1. OBJECTIUS DE LA RECERCA .............................................................................................. 33

1.2. ANTECEDENTS I ESTAT DE LA QESTI ............................................................................ 47

1.3. METODOLOGIA DE TREBALL DE LA RECERCA ................................................................... 56

1.3.1. FONTS UTILITZADES................................................................................................... 56

1.3.2. METODOLOGIA DE TREBALL, FASES DELABORACI i INSTRUMENTS DE TREBALL .. 75

1.4. DIFERENTS ENFOCS DESTUDI DE LESPAI DOMSTIC ...................................................... 88

1.4.1. ARQUEOLOGIA I ETNOARQUEOLOGIA: LA CONTEMPLACI DE LESPAI DES DE LES

TEORIES ARQUEOLGIQUES. .............................................................................................. 90

1.4.2. ARQUEOLOGIA DE LA ARQUITECTURA ................................................................... 109

1.4.3. CONCLUSI .............................................................................................................. 116

2. INTRODUCCI AL TERRITORI ................................................................................................ 119

2.1. LENTORN FSIC............................................................................................................... 122

2.2. EVOLUCI HISTRICA DEL BERGUED ........................................................................... 127

3. INTRODUCCI A CONCEPTES DE BASE .................................................................................. 132

3.1. ALGUNES APRECIACIONS A PROPSIT DEL VOCABULARI I DENOMINACIONS DE CASA

RURAL I MASIA ................................................................................................................. 134

3.2. ANTECEDENTS: LES CLASSIFICACIONS TIPOLGIQUES DE LA MASIA. ........................... 143

3.3. EVOLUCI HISTRICA DE LHBITAT RURAL A LA CATALUNYA VELLA .......................... 159

.


4. LA CASA I LESPAI DOMSTIC AL BERGUED ......................................................................... 181

4.1. LA CASA: ESTRUCTURA GENERAL EXTERIOR .................................................................. 182

4.1.1. CARACTERSTIQUES ARQUITECTNIQUES ............................................................. 183

4.1.2. ELEMENTS COMPLEMENTARIS DE LA CASA ............................................................ 199

4.1.3. MATERIALS CONSTRUCTIUS I TCNIQUES ............................................................... 208

4.1.4. ELEMENTS ESTRUCTURALS I ARQUITECTNICS ...................................................... 220

4.1.5. CONCLUSI GENERAL.............................................................................................. 263

4.2. LESPAI DOMSTIC .......................................................................................................... 265

4.2.1. LA ORGANITZACI DE LESPAI INTERIOR ................................................................ 267

4.2.2. LES ZONES DE TREBALL O DELABORACI ............................................................... 280

4.2.3. LES ZONES D EMMAGATZEMATGE DALIMENTS ................................................... 321

4.2.4. LES ZONES COMUNES DE LA CASA .......................................................................... 344

4.2.5. LES ZONES PRIVADES DE LA CASA .......................................................................... 522

4.3. EL MOBILIARI DE LESPAI DOMSTIC RURAL .................................................................. 545

4.3.1. INTRODUCCI.......................................................................................................... 545

4.3.2. MOBLES CONTENIDORS O D'ENCABIMENT ............................................................ 548

4.3.3. MOBLE DE SUPORT ................................................................................................. 606

4.3.4. MOBLE AUXILIAR ..................................................................................................... 651

4.3.5. MOBLES DESGLSIA ................................................................................................ 657

4.3.6. CARACTERSTIQUES GENERALS DELS MOBLES. ....................................................... 668

5. LA CASA DEL BERGUED. CAP A LA RECERCA DELS TIPUS. ................................................... 674

5.1. LESPAI DOMSTIC DES DE LARQUEOLOGIA ................................................................. 676

5.1.1. JACIMENTS ANALITZATS .......................................................................................... 678

5.1.2. RESUM DE LES CARACTERSTIQUES GENERALS DELS HABITATGES A PARTIR DE

L'ARQUEOLOGIA ................................................................................................................ 705

5.2. CAP A UNA CLASSIFICACI TIPOLGICA DE LA CASA RURAL DEL BERGUED ............... 716

5.2.1. ELS TIPUS ................................................................................................................. 716

5.2.2. QUADRE DE CLASSIFICACI DE LES 76 CASES ESTUDIADES EN DETALL. ................. 735

.


5.2.3. CONCLUSI: ENTORN A LA CLASSIFICACI TIPOLGICA. ....................................... 736

5.3. EXEMPLES TIPUS DE CASES RURALS DEL BERGUED ..................................................... 739

5.3.2. FITXES DE LES CASES TIPUS ..................................................................................... 742

5.3.3. CONCLUSI: LORGANITZACI DELS ESPAIS A LA CASA. ......................................... 786

6. REFLEXIONS A MODUS DE CONCLUSIONS ............................................................................ 794

6.1. ENTORN A LES LECTURES QUE ENS PROPORCIONA LA CASA ........................................ 796

6.2. ALGUNES LECTURES DE LA CASA RURAL DEL BERGUED .............................................. 800

6.3. EVOLUCI HISTRICA DE LA CASA RURAL DEL BERGUED ........................................... 821

6.4. REFLEXI METODOLGICA ........................................................................................... 832

7. BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................................ 836

VOLUM 2. ANNEXES

8. ANNEXES..................................................................................... Error! Marcador no definido.

8.1. ELEMENTS DOCUMENTATS (Les fonts principals) ............... Error! Marcador no definido.

8.1.1. LLISTAT DE CASES PER MUNICIPIS ................................ Error! Marcador no definido.

8.1.2. LLISTAT DE LES CASES SELECCIONADES AMB FOTOGRAFIA. ........ Error! Marcador no

definido.

8.1.3. MAPA DUBICACI GENERAL DE LES CASES SELECCIONADES. .... Error! Marcador no

definido.

8.2. IMATGES .............................................................................. Error! Marcador no definido.

8.2.1. IMATGES COMPLEMENTRIES ALS TEXTS .................... Error! Marcador no definido.

8.2.1.1. NDEX DIMATGES ................................................. Error! Marcador no definido.

8.2.1.2. IMATGES ................................................................ Error! Marcador no definido.

8.2.2. RECULL DIMATGES ANTIGUES. .................................... Error! Marcador no definido.

.


8.2.2.1. FOTOGRAFIES DE LARXIU DE LA MASIA CATALANA. ............ Error! Marcador no

definido.

8.2.2.2. PINTURES DEXVOTS. ........................................... Error! Marcador no definido.

8.2.3. DIBUIXOS ...................................................................... Error! Marcador no definido.

8.2.3.1. NDEX DELS DIBUIXOS ........................................... Error! Marcador no definido.

8.2.3.2. DIBUIXOS ............................................................... Error! Marcador no definido.

8.3. DOCUMENTACI DARXIU ................................................... Error! Marcador no definido.

8.3.1. NDEX DELS DOCUMENTS CONSULTATS ...................... Error! Marcador no definido.

8.3.2. RESUMS DE LA SELECCI DE DOCUMENTS .................. Error! Marcador no definido.

8.4. ESTADSTIQUES ................................................................... Error! Marcador no definido.

8.4.1. BAIX BERGUED, CASES DE TRES COSSOS ................... Error! Marcador no definido.

8.4.2. BAIX BERGUED, CASES DE DOS COSSOS .................... Error! Marcador no definido.

8.4.3. ALT BERGUED, CASES DE TRES COSSOS ..................... Error! Marcador no definido.

8.4.4. ALT BERGUED, CASES DE DOS COSSOS ...................... Error! Marcador no definido.

8.5. PLANIMETRIES ..................................................................... Error! Marcador no definido.

8.5.1. ESQUEMES BSICS ....................................................... Error! Marcador no definido.

8.5.2. PLANTES COMPLERTES AMB ESPAIS INTERIORS .......... Error! Marcador no definido.

.


NDEX EXTENS DEL VOLUM 1

PRESENTACI ................................................................................................................................ 6

AGRAMENTS ................................................................................................................................. 9

ESQUEMA DE LNDEX GENERAL ................................................................................................. 12

NDEX EXTENS DEL VOLUM 1 ..................................................................................................... 16

NDEX DE TAULES I GRFICS ........................................................................................................ 29

1. INTRODUCCI GENERAL ......................................................................................................... 32

1.1. OBJECTIUS DE LA RECERCA .............................................................................................. 33

1.2. ANTECEDENTS I ESTAT DE LA QESTI ............................................................................ 47

1.3. METODOLOGIA DE TREBALL DE LA RECERCA ................................................................... 56

1.3.1. FONTS UTILITZADES................................................................................................... 56

1.3.2. METODOLOGIA DE TREBALL, FASES DELABORACI i INSTRUMENTS DE TREBALL .. 75

1.4. DIFERENTS ENFOCS DESTUDI DE LESPAI DOMSTIC ...................................................... 88

1.4.1. ARQUEOLOGIA I ETNOARQUEOLOGIA: LA CONTEMPLACI DE LESPAI DES DE LES

TEORIES ARQUEOLGIQUES. .............................................................................................. 90

1.4.2. ARQUEOLOGIA DE LA ARQUITECTURA ................................................................... 109

1.4.3. CONCLUSI .............................................................................................................. 116

2. INTRODUCCI AL TERRITORI ................................................................................................ 119

2.1. LENTORN FSIC............................................................................................................... 122

2.2. EVOLUCI HISTRICA DEL BERGUED ........................................................................... 127

3. INTRODUCCI A CONCEPTES DE BASE .................................................................................. 132

3.1. ALGUNES APRECIACIONS A PROPSIT DEL VOCABULARI I DENOMINACIONS DE CASA

RURAL I MASIA ................................................................................................................. 134

3.2. ANTECEDENTS: LES CLASSIFICACIONS TIPOLGIQUES DE LA MASIA. ........................... 143

3.3. EVOLUCI HISTRICA DE LHBITAT RURAL A LA CATALUNYA VELLA .......................... 159

.


4. LA CASA I LESPAI DOMSTIC AL BERGUED ......................................................................... 181

4.1. LA CASA: ESTRUCTURA GENERAL EXTERIOR .................................................................. 182

4.1.1. CARACTERSTIQUES ARQUITECTNIQUES ............................................................. 183

4.1.1.1. UBICACI AL TERRITORI (ENTORN MACRO): UBICACI PER ZONES ................ 185

4.1.1.2. UBICACI AL TERRITORI (ENTORN MICRO): UBICACI CONCRETA AL LLOC .. 187

4.1.1.3. UBICACI AL TERRITORI (ENTORN MICRO): CASA AGRUPADA - CASA ALLADA

....................................................................................................................................... 190

4.1.1.4. TIPUS DHABITATGE ......................................................................................... 191

4.1.1.5. ESTRUCTURA DE LA CASA I ORGANITZACI .................................................... 194

4.1.1.5.1. VOLUMETRIA GENERAL ............................................................................ 194

4.1.1.5.2. SUPERFCIE ................................................................................................ 197

4.1.2. ELEMENTS COMPLEMENTARIS DE LA CASA ............................................................ 199

4.1.2.1. LERA ................................................................................................................. 199

4.1.2.2. PATI TANCAT o BARRI ....................................................................................... 200

4.1.2.3. PALLISSA ........................................................................................................... 201

4.1.2.4. ESTABLES, CORTS I ALTRES ESPAIS PER A ANIMALS ......................................... 202

4.1.2.5. EL FEMER .......................................................................................................... 203

4.1.2.6. EL POU, LA CISTERNA, LA BASSA I EL SAFAREIG ............................................... 204

4.1.2.7. TINA DE VI O DIPSIT DE GLANS ...................................................................... 205

4.1.2.8. TRUMFERES ...................................................................................................... 206

4.1.2.9. LHORT .............................................................................................................. 206

4.1.2.10. ESGLSIA o CAPELLA ....................................................................................... 206

4.1.2.11. ALTRES ELEMENTS PROPERS .......................................................................... 206

4.1.3. MATERIALS CONSTRUCTIUS I TCNIQUES ............................................................... 208

4.1.3.1. FUSTA ............................................................................................................... 209

4.1.3.2. PEDRA ............................................................................................................... 210

4.1.3.3. CAL I GUIX ....................................................................................................... 215

4.1.3.4. TERRA I SORRA ................................................................................................. 215

.


4.1.3.5. FANG................................................................................................................. 216

4.1.3.6. TPIA ................................................................................................................ 217

4.1.3.7. FERRO ............................................................................................................... 218

4.1.3.8. CONCLUSIONS .................................................................................................. 218

4.1.4. ELEMENTS ESTRUCTURALS I ARQUITECTNICS ...................................................... 220

4.1.4.1. ELEMENTS ESTRUCTURALS VERTICALS ............................................................ 220

4.1.4.1.1. PARETS ...................................................................................................... 220

4.1.4.2. ALTRES ELEMENTS DE SUSTENTACI ............................................................... 230

4.1.4.3. ELEMENTS ESTRUCTURALS HORITZONTALS ..................................................... 231

4.1.4.3.1. COBRIMENT DEMBIGAT ........................................................................... 232

4.1.4.3.2. LA VOLTA I LARC ....................................................................................... 233

4.1.4.3.3. SOSTRES I PAVIMENTS ............................................................................. 235

4.1.4.4. ELEMENTS ESTRUCTURALS: COBERTES ............................................................ 239

4.1.4.5. ELEMENTS ESTRUCTURALS: FONAMENTS........................................................ 247

4.1.4.6. OBERTURES ...................................................................................................... 248

4.1.4.6.1. LES PORTES ............................................................................................... 250

4.1.4.6.2. LES FINESTRES ........................................................................................... 251

4.1.4.7. ESCALES ............................................................................................................ 256

4.1.4.8. ALTRES ELEMENTS EXTERIORS ......................................................................... 257

4.1.4.9. RESUM ESQUEMA DELEMENTS ESTRUCTURALS ............................................. 259

4.1.4.10. CONCLUSIONS ................................................................................................ 260

4.1.5. CONCLUSI GENERAL.............................................................................................. 263

4.2. LESPAI DOMSTIC .......................................................................................................... 265

4.2.1. LA ORGANITZACI DE LESPAI INTERIOR ................................................................ 267

4.2.1.1. DISTRIBUCI HORITZONTAL I VERTICAL: UN CONDICIONANT CONSTRUCTIU 267

4.2.1.2. ESTRUCTURA D'ORGANITZACI INTERNA: LA DIFERENCIACI D'USOS DINS LA

CASA. ............................................................................................................................. 270

4.2.1.3. ORGANITZACI DE ZONES PER ESPAIS: LA ESPECIALITZACI DELS USOS ....... 273

.


4.2.1.4. ESQUEMA RESUM DE LA ORGANITZACI DE LESPAI INTERIOR ...................... 279

4.2.2. LES ZONES DE TREBALL O DELABORACI ............................................................... 280

4.2.2.1. ESTABLES I CORTS ............................................................................................. 282

4.2.2.1.1. DADES GENERALS ..................................................................................... 282

4.2.2.1.1.1. Definici i s ....................................................................................... 282

4.2.2.1.1.2. Denominaci. Etimologia de la denominaci..................................... 283

4.2.2.1.1.3. Caracterstiques.................................................................................. 283

4.2.2.1.2. ELEMENTS ALS ESPAIS ............................................................................... 285

4.2.2.1.2.1. Elements immobles: ........................................................................... 285

4.2.2.1.2.2. Elements mobles: ............................................................................... 286

4.2.2.1.3. TIPOLOGIES DE L'ESPAI .............................................................................. 286

4.2.2.1.4. EVOLUCI HISTRICA ............................................................................... 287

4.2.2.1.4.1. Presncia a la documentaci.............................................................. 287

4.2.2.1.4.2. Evoluci histrica i cronolgica de lespai i els elements................... 288

4.2.2.1.5. ALGUNES CONCLUSIONS .......................................................................... 289

4.2.2.2. PASTADOR I FORN DE PA ................................................................................. 290

4.2.2.2.1. DADES GENERALS ..................................................................................... 290

4.2.2.2.1.1. Definici i s ...................................................................................... 290

4.2.2.2.1.2. Denominaci. Etimologia de la denominaci. ................................... 290

4.2.2.2.1.3. Caracterstiques ................................................................................. 290

4.2.2.2.2. ELEMENTS ALS ESPAIS .............................................................................. 294

4.2.2.2.2.1. Elements mobles ................................................................................ 294



4.2.2.2.4.1. Presncia a la documentaci ............................................................. 296

4.2.2.2.4.2. Evoluci histrica i cronolgica de lespai i els elements .................. 300

4.2.2.2.5. ALGUNES CONCLUSIONS ........................................................................... 301

.


4.2.2.3. CUINA DE TREBALL ........................................................................................... 303

4.2.2.3.1. DADES GENERALS ...................................................................................... 303

4.2.2.3.1.1. Definici i s ...................................................................................... 303




4.2.2.3.2.1. Elements mobles ............................................................................... 304



4.2.2.4. ESPAIS PER A LA PRODUCCI DE VI I/O OLI. .................................................... 307

4.2.2.4.1. DADES GENERALS ..................................................................................... 307

4.2.2.4.1.1. Definici i s. Descripci. ................................................................... 307







4.2.2.5. OBRADORS. ESPAIS PER GUARDAR EINES DE TREBALL. .................................. 316

4.2.2.5.1. DADES GENERALS ..................................................................................... 316

4.2.2.5.1.1. Definici i s ...................................................................................... 316

4.2.2.5.1.2. Denominaci. Etimologia de la denominaci .................................... 316





4.2.3. LES ZONES D EMMAGATZEMATGE DALIMENTS ................................................... 321

.


4.2.3.1. EL CELLER .......................................................................................................... 323

4.2.3.1.1. DADES GENERALS ..................................................................................... 323

4.2.3.1.1.1. Definici i s ....................................................................................... 323







4.2.3.2. EL REBOST......................................................................................................... 330

4.2.3.2.1. DADES GENERALS ...................................................................................... 330

4.2.3.2.1.1. Definici i s ....................................................................................... 330






4.2.3.3.GRANERS ........................................................................................................... 336

4.2.3.3.1. DADES GENERALS ...................................................................................... 336

4.2.3.3.1.1. Definici i s ....................................................................................... 336






4.2.3.4. FORAT DELS TRUMFOS / TRUMFERA .............................................................. 341

4.2.3.4.1. DADES GENERALS ..................................................................................... 341

.


4.2.3.4.1.1. Definici i s ...................................................................................... 341




4.2.4. LES ZONES COMUNES DE LA CASA .......................................................................... 344

4.2.4.1. LENTRADA ....................................................................................................... 345

4.2.4.1.1. DADES GENERALS ...................................................................................... 345

4.2.4.1.1.1. Definici i s ....................................................................................... 345




4.2.4.1.2.1. Elements immobles ............................................................................ 351

4.2.4.1.2.2. Elements mobles ............................................................................... 357

4.2.4.1.3. TIPOLOGIES ............................................................................................... 358





4.2.4.2. LA SALA ............................................................................................................. 364

4.2.4.2.1. DADES GENERALS ..................................................................................... 364

4.2.4.2.1.1. Definici i s ...................................................................................... 364




4.2.4.2.2.1. Elements immobles ........................................................................... 382

4.2.4.2.2.2. Elements mobles ................................................................................ 392


.


4.2.4.2.3.1. Per ubicaci ....................................................................................... 394

4.2.4.2.3.2. Per caracterstiques i tipus despai .................................................... 395





4.2.4.3. LA CUINA .......................................................................................................... 411

4.2.4.3.1. DADES GENERALS ..................................................................................... 411

4.2.4.3.1.1. Definici i s ...................................................................................... 411





4.2.4.3.2.2. Elements mobles ............................................................................... 436

4.2.4.3.3. TIPOLOGIES DE LESPAI CUINA .................................................................. 437

4.2.4.3.3.1. Per ubicaci ........................................................................................ 438

4.2.4.3.3.2. Per tipus despai ................................................................................. 439

4.2.4.3.3.3.. Per tipus de casa ............................................................................... 443





4.2.4.4. FOC A TERRA..................................................................................................... 453

4.2.4.4.1. DADES GENERALS ..................................................................................... 453

4.2.4.4.1.1. Definici i s ...................................................................................... 453



.




4.2.4.4.2.2. Elements mobles ............................................................................... 482

4.2.4.4.3. TIPOLOGIES ............................................................................................... 487

4.2.4.4.3.1. Per configuraci general de l'element .............................................. 487

4.2.4.4.3.2. Per ubicaci dins l'espai on es troba el foc ....................................... 488

4.2.4.4.3.3. Per caracterstiques de l'element ...................................................... 489



4.2.4.4.4.2. Evoluci histrica .............................................................................. 498


4.2.4.5. L EIXIDA, GALERIES I ASSECADORS .................................................................. 503

4.2.4.5.1. DADES GENERALS ...................................................................................... 503

4.2.4.5.1.1. Definici i s ....................................................................................... 503





4.2.4.5.2.2. Elements mobles ................................................................................ 512

4.2.4.5.3. TIPOLOGIES ............................................................................................... 513



4.2.4.5.4.2. Evoluci histrica ............................................................................... 519


4.2.5. LES ZONES PRIVADES DE LA CASA .......................................................................... 522

4.2.5.1. CAMBRES .......................................................................................................... 523

4.2.5.1.1. DADES GENERALS ...................................................................................... 523

.


4.2.5.1.1.1. Definici i s ....................................................................................... 523





4.2.5.1.2.2. Elements mobles ................................................................................ 529

4.2.5.1.3. TIPOLOGIES ............................................................................................... 530



4.2.5.1.5. Algunes conclusions .................................................................................. 537

4.2.5.2. LA COMUNA ..................................................................................................... 539

4.2.5.2.1. DADES GENERALS ...................................................................................... 539

4.2.5.2.1.1. Definici i s ....................................................................................... 539







4.3. EL MOBILIARI DE LESPAI DOMSTIC RURAL .................................................................. 545

4.3.1. INTRODUCCI.......................................................................................................... 545

4.3.2. MOBLES CONTENIDORS O D'ENCABIMENT ............................................................ 548

4.3.2.1. CAIXA ............................................................................................................... 548

4.3.2.1.1. CAIXA DE MOSSO ...................................................................................... 553

4.3.2.1.2. CAIXA DE NVIA ........................................................................................ 554

4.3.2.1.3. BAGUL. MUNDO. COFRE. .......................................................................... 556

4.3.2.1.4. JOIER. COFRET. CAIXETA, CAPSA. ESCRINY. MASSAP. ............................. 558

.


4.3.2.1.5. CAIXA-BANC, ARQUIBANC O BANCAL. ...................................................... 558

4.3.2.1.6. PASTERA .................................................................................................... 559

4.3.2.2. ARMARI ............................................................................................................ 561

4.3.2.2.1. ARMARIS ENCASTATS ............................................................................... 566

4.3.2.2.2. ARMARIS ADOSSATS ................................................................................. 570

4.3.2.2.3. ARMARIS EXEMPTS................................................................................... 572

4.3.2.3. CALAIXERA ........................................................................................................ 584

4.3.2.3.1. CALAIXERA PER ROBA................................................................................ 598

4.3.2.3.2. CALAIXERA DESCAMBELL ......................................................................... 598

4.3.2.3.3. CALAIXERA DESCRIPTORI. CANTERANO ................................................... 599

4.3.2.3.4. CALAIXERA DE SAGRISTIA .......................................................................... 600

4.3.2.3.5. XIFONIER ................................................................................................... 600

4.3.2.3.6. CMODA ................................................................................................... 601

4.3.2.3.7. TOCADOR .................................................................................................. 601

4.3.2.4. CAIXES DE RELLOTGE ........................................................................................ 602

4.3.3. MOBLE DE SUPORT ................................................................................................. 606

4.3.3.1. SEIENTS ............................................................................................................. 606

4.3.3.1.1. BANC ......................................................................................................... 611

4.3.3.1.2. ESCAMBELL ................................................................................................ 617

4.3.3.1.3. CADIRA ..................................................................................................... 618

4.3.3.1.4. BUTACA, SOF, DIVAN, CANAP, TRESILLO .............................................. 623

4.3.3.2. TAULES ............................................................................................................. 624

4.3.3.2.1.TAULES RECTANGULARS AMB CAPITELLS, CAVALLETS O PETGES ............. 629

4.3.3.2.2. TAULES PLEGADISSES ................................................................................ 633

4.3.3.2.3. TAULES CIRCULARS ................................................................................... 634

4.3.3.2.4. TAULES AUXILIARS ..................................................................................... 635

4.3.3.3. LLITS .................................................................................................................. 638

.


4.3.3.3.1. LLIT PLEGABLE O DE TISORA ...................................................................... 645

4.3.3.3.2. LLIT DE POSTS O DE BANCS ....................................................................... 646

4.3.3.3.3. LLIT DE PILARS ........................................................................................... 646

4.3.3.3.4. LLIT AMB CAPAL MASSS O CATAL ........................................................ 647

4.3.3.3.5. LLIT DE METALL ......................................................................................... 648

4.3.3.3.6. LLIT TORNEJAT ........................................................................................... 649

4.3.3.3.7. BRESSOL .................................................................................................... 649

4.3.4. MOBLE AUXILIAR ..................................................................................................... 651

4.3.4.1. LAVABOS, RENTAMANS, TOCADORS DE SOBRETAULA ................................... 652

4.3.4.2. PENJADOR, PARAIGER I BASTONER ............................................................... 653

4.3.4.3. BRASER. MULASSA. .......................................................................................... 653

4.3.4.4. PLATER, ESCORREPLATS, ESCUDELLER, CULLERER. .......................................... 654

4.3.4.5. VENTALL O VENTADOR ..................................................................................... 655

4.3.4.6. MARCS (MIRALLS, CORNUCPIA) .................................................................... 655

4.3.4.7. CARRUTXES ....................................................................................................... 656

4.3.4.8. ALTRES .............................................................................................................. 656

4.3.5. MOBLES DESGLSIA ................................................................................................ 657

4.3.5.1. MOBILIARI DE SAGRISTIA ................................................................................. 659

4.3.5.2. MOBILIARI A LA NAU ........................................................................................ 663

4.3.6. CARACTERSTIQUES GENERALS DELS MOBLES. ....................................................... 668

5. LA CASA DEL BERGUED. CAP A LA RECERCA DELS TIPUS. ................................................... 674

5.1. LESPAI DOMSTIC DES DE LARQUEOLOGIA ................................................................. 676

5.1.1. JACIMENTS ANALITZATS .......................................................................................... 678

5.1.2. RESUM DE LES CARACTERSTIQUES GENERALS DELS HABITATGES A PARTIR DE

L'ARQUEOLOGIA ................................................................................................................ 705

5.1.2.1. TIPUS DETECTATS PER LARQUEOLOGIA .......................................................... 705

5.1.2.2. CARACTERSTIQUES CONSTRUCTIVES. ............................................................. 712

5.2. CAP A UNA CLASSIFICACI TIPOLGICA DE LA CASA RURAL DEL BERGUED ............... 716

.


5.2.1. ELS TIPUS ................................................................................................................. 716

5.2.1.1. TIPUS EN FUNCI DE LA UBICACI AL TERRITORI (ENTORN MACRO) ............ 717

5.2.1.2. TIPUS EN FUNCI DE LAGRUPAMENT DELS HABITATGES .............................. 718

5.2.1.3. TIPUS EN FUNCI DE LESTRUCTURA GENERAL DEL CONJUNT ...................... 723

5.2.1.4. TIPUS EN FUNCI DE LESTRUCTURA DE LA CASA .......................................... 724

5.2.1.5. TIPUS EN FUNCI DE CONDICIONANTS HISTRICS ........................................ 726

5.2.1.6. TIPUS DHABITATGES ....................................................................................... 730

5.2.1.7. ALTRES POSSIBLES SISTEMES DE CLASSIFICACI TIPOLGICA ........................ 731

5.2.2. QUADRE DE CLASSIFICACI DE LES 76 CASES ESTUDIADES EN DETALL. ................. 735

5.2.3. CONCLUSI: ENTORN A LA CLASSIFICACI TIPOLGICA. ....................................... 736

5.3. EXEMPLES TIPUS DE CASES RURALS DEL BERGUED ..................................................... 739

5.3.2. FITXES DE LES CASES TIPUS ..................................................................................... 742

5.3.2.1. CAL JULIT .......................................................................................................... 743

5.3.2.2. VILAJOANA ....................................................................................................... 747

5.3.2.3. ANDREUET ........................................................................................................ 751

5.3.2.4. LESPELT ............................................................................................................ 756

5.3.2.5. VILAMAR .......................................................................................................... 760

5.3.2.6. LES LLENES ........................................................................................................ 765

5.3.2.7. MATEUS ............................................................................................................ 770

5.3.2.8. TORRABADELLA ................................................................................................ 775

5.3.2.9. BOIXADERA DELS BANCS .................................................................................. 779

5.3.2.10. BALMA DE LES SET PORTES ............................................................................ 783

5.3.3. CONCLUSI: LORGANITZACI DELS ESPAIS A LA CASA. ......................................... 786

6. REFLEXIONS A MODUS DE CONCLUSIONS ............................................................................ 794

6.1. ENTORN A LES LECTURES QUE ENS PROPORCIONA LA CASA ........................................ 796

6.2. ALGUNES LECTURES DE LA CASA RURAL DEL BERGUED .............................................. 800

6.3. EVOLUCI HISTRICA DE LA CASA RURAL DEL BERGUED ........................................... 821

.


6.4. REFLEXI METODOLGICA ........................................................................................... 832

7. BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................................ 836

NDEX DE TAULES I GRFICS

Els grfics i taules es troben intercalats al llarg de tot el text.

Captol 3

Taula 1: Dades del Nomencltor de 1860 per al Bergued.

Captol 4.1

Taula 2: Ubicaci geogrfica de les cases del Bergued. Taula 3: Orientaci de la porta i faana principal. Grfic 4: Orientaci de la faana al Baix i a lAlt Bergued. Taula 5: Tipus de casa per agrupament o allament. Taula 6: Tipus de casa per estructura del conjunt Taula 7: Vessants de la teulada

Taula 8: Carener de la teulada

Taula 9: Dimensions mitjanes

Taula 10: Tipus de planta

Taula 11: Tipus de pedra utilitzada

Captol 4.2 Taula / grfic 12: Divisi vertical

Taula / grfic 13: Divisi horitzontal

Taula / grfic 14: Tipus dhabitatge

Taula 15: Gui de redacci dels espais domstics

.


Taula 16: Ubicaci del forn i pastador

Taula 17: Ubicaci de forns a la cuina.

Taula 18: Cellers, tines i premses.

Taula 19: Activitats compartides amb lespai entrada.

Taula 20: Ubicaci de lespai entrada a les cases de tres i dos cossos.

Taula 21: Superfcies mximes i mnimes de lespai entrada.

Taula 22: Nombre de cases per quantitat de superfcie ocupada per lentrada.

Taula 23: Tipus descales.

Taula 24: Tipus de porta principal.

Taula 25: Ubicaci de la sala a la casa. Espai compartit amb la cuina.

Taula 26: Nmero de sales al cos lateral i central. Taula 27: Ubicaci de la sala en cos lateral. Taula 28: Orientaci de les sales. Taula 29: Orientaci de les obertures exteriors a la sala. Taula 30: Relaci de leix sala i el carener teulada. Nmero de cases a la zona per tipus.

Taula 31: Ubicaci de lescala principal respecte a la sala.

Taula 32: Exemple de sales amb superfcie mxima i mnima al Bergued. Tamb es recull el % docupaci de lespai respecte al total de la planta.

Taula 33: Percentatge de superfcie ocupada per la sala respecte a la superfcie total de la planta.

Taula 34: Elements que es troben a les sales, a partir del conjunt de 76 cases que han proporcionat dades.

Taula 35: Comparaci de les diferents denominacions per segles que sesmenten a la documentaci histrica en relaci a lespai sala.

Taula 36: Relaci entre la cronologia i el nmero de cossos.

Taula 37: Ubicaci geogrfica de la cuina dins la casa. Taula 38: Relaci de la cuina amb el forn. Taula 39: Ubicaci de la cuina en planta baixa o pis. Espai cuina sol o compartit amb la sala. Taula 40: Tipus daccs a la cuina i al foc des daltres espais.

.


Taula 41: Exemple de cuines amb superfcie mxima i mnima. Tamb es recull el % docupaci de lespai respecte al total de la planta.

Taula 42: Superfcie ocupada per la cuina respecte a la superfcie total de la planta.

Taula 43: Tipus de fogons i ubicaci dins lespai.

Taula 44: Ubicaci de larmari dels fogons dins lespai (de pedra i de ferro).

Taula 45: Ubicaci de les aigeres i piques a lespai corresponent. Taula 46: Ubicaci fsica de les aigeres escudeller dins de la casa. Taula 47: Esquema dels tipus de cuines

Taula i grfic 50: ubicaci del foc a terra dins la casa.

Taula i grfic 51: Situaci del foc a terra en relaci amb les parets de la casa.

Taula 52: Resum dels tipus de campana i nombre dexemplars de cada tipus

Taula 53: Tipus de fogaina

Taula 54: Taula de dimensions del foc dalguns exemples per tipus.

Taula 55: Tipologies de focs a terra segons la configuraci general de lelement.

Taula 56: Tipologies de focs a terra segons la ubicaci a lespai del foc.

Taula 57: Tipologies de focs a terra segons el tipus de campana.

Taula 58: Tipologies de focs a terra segons el tipus de fogaina.

Taula 59: Taula de resum de les tipologies de foc a terra de les cases rurals del Bergued.

Taula 60: Orientaci de lobertura de leixida

Taula 61: Resum dels tipus deixides de les cases rurals del Bergued.

Taula 62: Quantitat de cambres a les cases.

Captol 5 Taula 63: Tipus dhabitatge. Taula 64: Relaci entre la cronologia ms antiga i el nmero de cossos a les cases (a partir de 76 cases).

Taula 65: Selecci dexemples tipus de les cases rurals del Bergued amb els descriptors identificatius.

.


Taula 66: Llegenda didentificaci de la distribuci interna despais.

1. INTRODUCCI GENERAL

.


1. INTRODUCCI GENERAL

1.1. OBJECTIUS DE LA RECERCA

Les cases rurals i les masies estan en constant transformaci. Es tracta dedificis que

shan mantingut en el temps, en molts casos des de ledat mitjana, per que diferents

vicissituds histriques han provocat la seva transformaci i evoluci per adaptar-se a

les necessitats de cada etapa i de cada grup familiar. El Bergued s un territori

divers, de lanomenada Catalunya vella, per a la fi s un territori de masies, de cases

rurals, de petits nuclis que es van organitzar a lentorn de parrquies. s un territori

que ha viscut i crescut del seu medi geogrfic, i que ha mantingut aquest modus de

vida fins quasi lactualitat.

Aquest treball s un treball de recerca, per tamb de reivindicaci, no duna

reivindicaci idealista de recuperaci romntica del passat, sin una reivindicaci per

no oblidar el que vam ser, de com van viure els nostre avis i besavis; una reivindicaci

que vol ampliar la informaci de formes de vida i del registre material de les cases

rurals, perqu el registre material s la base potencial de lestudi duna societat i no

nicament un reflex del comportament hum, sin que s una part del comportament

hum (Schiffer, 1976)3.

La nostra recerca t diferents objectius, que han anat transformant-se a mida que

avanava el tractament de les dades. Lobjectiu primari ha sigut documentar l espai

interior de les cases rurals abans que diferents aspectes externs provoquin que

aquests canvin definitivament, ja que la major part de cases daquest tipus sestan

modificant i estem vivint un procs de transformaci irreversible despais i delements

que suposen un important canvi, sobre tot en els espais ms utilitzats com la cuina.

Documentar linterior dels espais a les cases, abans que aquestes mostres dun passat

no tan lluny sacabin convertint nicament en una fotografia dun llibre. Som

conscients que la transformaci s un procs imparable i que s necessria la

evoluci, per tamb som conscients de la importncia dobtenir el mxim dinformaci

de linterior daquestes cases que permeti poder disposar dun corpus descriptiu

3 Citat per Gonzalez Ruibal, A. (2003b: 17).

.


dobjectes i delements estructurals que ajudi a entendre les modificacions que shan

donat al llarg de la vida de la casa i els motius daquestes.

La documentaci de linterior de les cases ens havia de portar a desenvolupar un

anlisi dels espais dins lhabitatge rural, amb la intenci de fer un estudi que no es

limits nicament als objectes, que havien sigut la excusa inicial de recerques

anteriors, sin que tamb tingus en compte lanlisi dels espais on aquests es troben

a les cases i els usos daquests espais. El moble no noms ens interessa des del seu

vessant artesanal i cultural com a element individual, sin tamb com a objecte ds en

un marc concret que li dona sentit; aix, aquest objectiu inicial es veia ampliat per la

necessitat danalitzar tamb lespai intern de les cases, els llocs on es desenvolupa la

vida domstica a les cases de pags i que acullen els elements immobles i mobles

relacionats amb lactivitat que sha desenvolupat a cada un dells.

Per tant, tot i que en un inici vrem comenar a fer un estudi de la cultura material,

dels mobles, aquests no tindrien sentit si no els complementem amb lentorn que s el

que dna sentit a lobjecte, convertint-se les cases en aquest context histric. L' inters

dels espais que acullen els mobles s'incrementa pel fet de poder establir diferenciaci

de zones dins la casa degudes a l's, aix com per la presncia de diferents elements

estructurals immobles que complementen als mobles.

De la voluntat de conixer la casa, va sorgir la voluntat danalitzar cada un dels espais

que la composen i poder veure si la quantitat despai destinat a una activitat o a altre

en diferents tipus dedificis s proporcional, o si al contrari hi ha tipus dedificis en que

els espais destinats a certes activitats sn ms grans pel fet d estar a una zona

geogrfica concreta, o si no hi ha cap relaci entre la quantitat de superfcie dedicada

a un tipus despai en un tipus de cases respecte a altres.

Actualment, en una poca en que ja fa temps que s'ha despertat la re-utilitzaci i re-

valoraci artstica e histrica dels mobles antics, sembla que afavorir el coneixement

d'aquests mobles, de les necessitats que van provocar la seva construcci, s del tot

obligat per tal que aquest mobiliari utilitzat per diferents generacions, surti de l'oblit i es

valori en la seva justa mesura, provocant aix la seva conservaci i perduraci com a

elements identificadors de la nostra histria. Tamb, la recent moda o necessitat que

es va posar en marxa fa uns vint anys amb ajut de les administracions pbliques, per

donar un nou s a limportant nombre de cases rurals que restaven abandonades,

tancades i en loblit, afavorint la restauraci per destinar a un nou tipus de turisme

rural, ha provocat que moltes cases en aquesta zona hagin patit accions darquitectes

que han realitzat el seu treball sense posar al lloc que correspon aquests importants

.


vestigis del nostre passat. La manca de documentaci, les actuacions extremistes i

dautor, i la manca de sensibilitat de la major part de propietaris que volien canviar

daspecte elements que els recordaven massa al seu passat, ha provocat que poc a

poc ens quedem sense aquest patrimoni que pertany a la histria de tots, que s el

reflex de com sha viscut i com sha organitzat lespai per viure des de ledat mitjana.

El turisme rural, tant de la m de lanomenat agroturisme com de la voluntat de molta

gent de ciutat per obtenir una segona residncia, ha provocat la modificaci

irreversible de moltes cases que estaven sense s, motivant la transformaci i

desaparici de molts elements i espais que ja no podem documentar.

Per aix havem de portar a terme una recerca a masos i cases rurals que poguessin

conservar elements, fent un mostreig per tal didentificar diferents tipus dhabitatges a

un territori del pre Pirineu, amb un sistema econmic basat en laprofitament del medi i

amb una diferenciaci clara per zones: agrcola a la plana, i ramadera a la muntanya,

sistemes que shan mantingut amb ms o menys intensitat fins a lactualitat. Per aix

lestudi es centra en la base de l' estructura econmica que ha caracteritzat el

Bergued: els masos pagesos o la casa rural.

Tot i que aquest estudi no t lobjectiu de portar a terme una anlisi social, s a dir,

documentar les relacions socials que es donen en el mon rural, lgicament lestudi dels

espais si que porta implcit arribar a conclusions envers la relaci entre espais i

usuaris. Les relacions familiars en lentorn de la casa rural o les masies han estat

mpliament estudiades per antroplegs, per aquest motiu majudar dalguns estudis

dantropologia de la masia per complementar la informaci sobre els grups familiars

que les han ocupat i aix donar sentit als espais que he vist, per no mhe plantejat

portar a terme un estudi aprofundit sobre els grups de persones que utilitzaren cada

casa, ni el conjunt de relacions que es mouen al voltant daquesta estructura ja que

seria un altre treball diferent del que sha volgut afrontar. Daltra banda, cal tenir en

compte que els estudis dantropologia fets al mon rural donen poca importncia a la

cultura material, que sempre sinfravalora i s utilitza poc en el discurs. Per a nosaltres,

la cultura material s la que caracteritza cada fase histrica, amb un entorn econmic i

social especfics que han generat els objectes. s en aquest context que cercarem els

continguts antropolgics que ens interessin per al nostre treball.

Una visi que si ens interessa s conixer les intervencions arqueolgiques que shan

portat a terme a la zona en contexts dhabitatges i analitzar com sn els espais que

han deixat al descobert aquests jaciments i les conclusions a les que han arribat els

.


seus estudiosos, per saber si el que sha documentat mitjanant intervenci

arqueolgica t similituds amb els espais que hem documentat a les cases, i com ha

evolucionat la estructura de lhabitatge rural en aquesta zona. Daquesta forma el

treball realitzat podr servir dajuda per a futures intervencions, per a contribuir a

interpretar la distribuci de zones i la organitzaci i finalitat dels espais en cases de

tipus rural.

Aix, lobjectiu principal de la recerca unifica altres objectius:

- Lestudi i anlisi de lestructura interna de lhabitatge, distribuci despais per a

diferents tasques socials o individuals

- Lestudi i anlisi del elements immobles amb relaci amb tasques quotidianes

a les cases

- Lestudi i anlisi dels mobles que es troben als diferents espais domstics

- Lestudi i anlisi de lestructura general de lhabitatge rural com a continent

dels espais

- Detectar diferncies entre les cases de dues entitats geogrfiques i

daprofitament de lentorn diferents

Justificaci de la elecci del territori

El Bergued s un territori que reuneix unes caracterstiques especials que vaig

considerar importants per al meu estudi. Podem diferenciar dues zones amb

caracterstiques especfiques: un territori geogrficament planer i amb camps de

conreu al sud, en un mitj de subsistncia centrat en la casa rural, i un territori de

muntanya al nord, inici dels Pirineus, amb un relleu muntanys que influeix clarament

en ladaptaci de lhome al medi i en les tasques econmiques a les que shan dedicat

i en les que la muntanya ha influt molt, desenvolupant un sistema de vida

fonamentalment al voltant de la ramaderia. Aquesta dualitat em proporciona la

possibilitat d obtenir una visi del que passa a les cases de les zones

predominantment agrcoles i si el interiors daquestes cases s diferent als de les

cases de muntanya.

.


El Bergued est delimitat geogrficament pel nord per la serralada dels Pirineus, pel

sud arriba a la depressi central i es travessat pel riu Llobregat de nord a sud. Volem

esbrinar si aquestes condicions geogrfiques havien implicat diferncies en lhabitatge,

o si, al contrari, han provocat similituds. Amb el territori ve de la Cerdanya, separat per

la frontera natural, els habitatges tenen caracterstiques diferents; per en canvi

trobem similitud amb les cases del Solsons, mentre que amb Osona tamb hi ha

algunes diferncies ja que les cases tenen una fesomia un xic diferent, en ser cases

grans que deixen veure una capacitat econmica important degut a la major extensi

de zones cultivables. Amb la recerca hem comprovat que al Bergued el tipus de les

cases del sud s ms semblant a les del Bages4, per al nord sn cases ms petites i

totalment prctiques, que tenen els espais que necessiten sense cap tipus

dornamentaci o dexcessos.

La condici geogrfica ens dona una altra hiptesis de treball, que ens planteja

comprovar si hi ha diferncies, i quines sn, entre les cases de les dues zones

geogrfiques amb sistemes econmics molt especfics, o b si no podem identificar

diferncies en base a aquesta condici.

Justificaci dels elements destudi

- Lhabitatge i lespai domstic:

El Bergued compta amb un interessant patrimoni arquitectnic que agafa totes les

etapes histriques, essent el ms interessant des de l'edat mitjana fins a lactualitat. La

importncia de la tasca repobladora iniciada amb la reorganitzaci de la Marca

potenciada per lobra de Guifr el Pils a finals del segle IX, va comportar la

construcci de nombroses esglsies i nuclis de poblaci al seu entorn. Destaquen, a

ms daquestes sagreres 5 , lhabitatge disseminat, que va omplir el territori del

Bergued de cases fortes que dominaven les zones agrcoles. Els masos i cases

daquest territori des de ledat mitjana han seguit una evoluci parallela a la de les

4 Com a exemple destudi en un mas daquesta zona tenim el del Mas Sanmart de Sallent que va estudiar

Carme Santmart i Roset (1993, 1994,1995). 5 La sagrera, espai sagrat al voltant de l'esglsia constitut com a zona de protecci, va afavorir el creixement de nuclis urbans a l'entorn de la parrquia, essent el cas de l'origen de molts pobles, tamb al Bergued.

.


comarques venes, sempre molt marcades per un sistema econmic de supervivncia

i, per tant, molt lligades a l'economia agrcola i ramadera, i als mateixos usuaris. En

aquest context, els espais interiors de les cases i la cultura material ds quotidi, sn

un clar exponent dels costums i la cultura de cada poca i de cada territori.

Tot i que la major part de les masies de la zona van ser construdes o refetes al segle

XVII amb ampliacions del XVIII i XIX, un nombre molt important ja existia o es va

configurar a lEdat Mitjana. Aquestes reconstruccions i ampliacions posteriors van

provo

advertiment. lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi queda ... · el lobo estepario. hermann...

Documents