Adrià Besó RosUniversitat de València

Els horts de tarongersde Picanya

Arquitectura i paisatge

I Premi d'Investigació d'Estudis LocalsPicanya 1997

J::::::"::::::::::111111111 111111 1111llll11111111111IllIIl---------------PONT VELLESTUDIS LOCALS

Col·lecció dirigida per Alfred Ramos

Col-lecci ó: Pont VellDirecció: Alfred Ramos

1 ~ edició: maig 1999

© textos i fotograf iesAdrià Besó

© fotograf ies aèriesAjuntament de Picanya

© d'aquesta edicióAjuntament de Picanya

Edita:

Disseny i maquetació:Departament de Comun icació de

l'Ajuntament de Picanya

Imprimeix: Gràfiques Vimar, S.L.

Dipòsit legal: V-2Ü46-1999

Publicat amb el suport de:

DIPI I ve I() DI.:.

VALÈ CIAAjunt."'.nt d'Ajuntaments

Hort cie Montesinos,port a d'acc és

Índex

INTRODUCCIÓ 12

1. LES TRANSFORMACIONS EN EL PAISATGE AGRARI 161.1. L'horta i el secà: un equilibri plurisec ular 181.2. L'empenta transformadora i l'ampliació

del regadiu (1880 -1920) 20

2 . EL PAISATGE DELS HORTS 222.1. El parccl -lari 242.2. Les infrastru ctures hidràuli qu es 28

3. L'ARQUITECTURA DELS HORTS 323.1. Hort de les Palm es 363.2. Hort d 'Almenar 403.3. Hort de Pla 423.4. Hort de Villahermosa 483.5. Hort de Montes inos 523.6. Hort de Coll 543.7. Hort d 'Albin yana 623.8. Hort de Veyrat 683.9. Hort de Gamón 723.10. Hort de Lis 78

APÈNDIX: Inventari de les es pècies orna mentals dels horts 84

GLOSSARI 86

BIBLIOGRAFIA I FONTS 88

Els borts de ta rongers de Picanya _ 5

6

Més p ur que tot) el buit que vas deixari la teva presència en les coses

M. MARTÍ I POL

A mon pare, qui em va ensenyar, amb el se u amoral camp, a es timar i a comprendre aquestes coses

N b aquest títo l "Els hortsde tarongers de Pican ya.

rquitectu ra i paisatge"s'enceta una nova co l·lecc ió:Pont Vell, Estudis Locals. El tre­ball que en aquest primer núme­ro es publica va se r el gua nya dordel I Premi d 'Estudis Locals(1997), convocat anua lme nt perdiferents institucions del nostrepoble , amb l'objectiu de pro­moure la rea lització de treballsd 'investigació so bre la rea litatlocal en diferents àmbitsmoments històrics.El treball qu e ací es presenta ensacosta a un a realitat del nostrepaisatge ag ra ri: els horts detarongers . En un municipi i enuna co marca on s'aprec ia certaman cança d 'edifi cis monumen­tals, el llibre ens ap roxima a unconcepte actu al de patrim oni cul­tural que co mprén les manifesta­cio ns més qu otidian es de la vidade les persones, i qu e integra, noúnicam ent aq ue lls edificis més omenys significatius, sinó tambél'entorn que els envolta: l'horta;qu e en les darreres dècad es haestat despreciad a i cons ide rada

so ls com a zona d 'expansió urba­nística i que ara és moment dedefendre com a garanti a de qua­litat ambiental, de qu alitat devida.D'aquesta man era, amb la pu bli­cac ió del present estudi volemdonar a co nè ixer un a faceta mésdel nostre pa trimo ni cultural, dela nostra forma de vida, producted 'unes coorde nades espacials itemporals concretes. A més, laimp ortàn cia històr ica del fenò­men dels hort s de tarongers veresaltad a pe r se r les terres delterme de Picanya el primer llocon es va introduir el cu ltiu deltaronger a l'Horta Sud, el qua l haconstituït un a imp ortant font deriqu esa per a les famí lies del nos­tre poble .Única men t, des del coneixe­ment del nostre passat , i delsseus testimonis materi als , es potes timar la nostra cultura , signeque ens id entifica a tot s i tot escom a comunitat local, i defen­dre de forma decidida el nostreento rn com a garantia de futursoste n ible per a les ge neracionsve nideres .

Josep Almenar i NavarroAlcalde-President de l'Ajuntament de Picanya

Els borts de tarongers de Picanya 7

Hortd 'Almenar

PròlegL'HORTA I ELS HORTS, U PAISATGE I

U A ARQUITECTURA

8 Proleg

Evocant el pan orama quehavia co ntemplat des delstossals de Torrent, el botà­

nic Antoni Josep Cavanilles vaescriure en 1795: "La mu1tidud delugares desde Pu zol a Catarro jaforman con ella [Valenci à] unavistosa co nfus ión, creyendo elobservado r qu e mira un a ciudadde cuatro legu as de di àmetre ,toma ndo por jardines los inte rva­los que se pa ran los pu ebl os".L'agu t punt de mira de l'obser­vador del paisatge i de la naturaque va ser Cava nilles , es revelaca pa ç d 'a braça r el co njunt de lacomarca de l'Horta i el Cap icasa l, pe rò no ha sigut e lco munment adopta t pels viat­gers , d iletta n ti i historiad ors del'art que van seguir a l'il·lustre

botànic. Així , po cs anys abans , .e l no menys egregi Anton ioPonz anotava en e l seu Viajede Espa iia (1774): "También hesa lido a d ar una vista fuera d elas puertas d e la ciudad, ydesd e un lugar em inente de lamisma he dèscubierto la dilata­d a y frondosa huerta , que p ortodos lados la cerca , y que conla inmediat a costa d el marforma un espect àculo ve rdade­ramente del eitable , cuanto sepuede pensar". Però , to t apartd 'aquesta impressió ta n difosaen tre e ls observadors d 'aquelltemps , Ponz no dóna un altrecom p te dels seus itinerari s p erla comarca immediata aValè ncia que les di stàncies quesepare n als pobles e n e l seus

itineraris cap a Port aceli , Sogorb ,Xàtiva o Sagunt , se nse entretin­dre 's en e ls nuclis d e l'H ortaSud .De la mat eixa manera que lesid ees de Ponz va n impregnardurant anys l'aproximació del shi storiadors d e l'art a les ob resi monuments d e la geogra fiaespanyola , la seua atenció con­centrada a la ciu ta t d e Valènciava ser imitada p er m olts altresviatgers i aficio nats a q üestio nsartís tiq ues. Per als via tgers , lamateixa p roximitat no propi­ciava , p ar adoxalment, que esdetingueren e n aq uests pobl es ,llevat que visitare n algun per­sonatge o monument moltnotable , i tard o prompte , p ros­segu ie n e l seu itinerari ca p aun punt d e d estinació di stant.Els qui sen tie n interé s pelp atrimoni artístic i vivie n aco­modats a la c iuta t sup osave nque la pl ana fèrtil sols podiaofe rir amens passejos i la sin­gular puixança d els cu ltius d eregadiu. Si d e cas les e ixidess'orientaven ca p als pols d 'a­tracció q ue va n ser, en direcciónord , e l Puig , San t Miquel d el sReis i Sagu nt; i ca p al sud ,Alzira i el ca mí de Xàtiva, am bexcu rs ió a l'Albufera inclosa.En altres paraules , un p anora­m a en el que sols sobree ixiengrans conju nts monumentals icertes vistes , so lcat per rutesca p a altres cen tres urbans.Aquests camins va n començar

a creuar-se e n la segona m eitatd el segle XIX am b les vies delfe rroca rril , q ue acu rta ria e lsviatges d 'anada i tornada desd e la ciu ta t ca p e ls nuclis ur­bans d e l'Horta. Aleshores l'ex­pansió del cultiu del tar ongeres va sobre posar a la tradicio­nal vocació comercial de l'agri­cu ltu ra de la comarca , conver­tint les seues te rres e n objectepreferent d 'inversió . La Revo­lu ció Indust rial , que havia dutamb si e l ferrocarril , va posartambé a di sposició dels p ro p ie­tari s mitj ans tècn ics per a l'a­profitament de l'aigua que con­sen tir ien l'ampliació dels rega­dius . Co m e n aquest llibre e nsexp lica Ad rià Besó es va n cre­ar així les cond icio ns per a q uèapareguere n e ls horts d e ta ro n­gers .No per atza r, ca p al da rrer terçd el segle XIX, e s d espe rtaparallelament un interés re no­va t per aquest paisatge i lesse ues gents entre els habitantsde la ciuta t: tipus humans, hor­tes i séqu ies , són cons idera tsara com a se nyes d 'una identitatencara imprecisa , d 'una tradicióa penes reconeguda , d 'un esce­nari en transformació , i sob re to td 'una font de riquesa i p rospe­ritat . Els pintors va lenc ians depaisatge va n convertir l'Hortaen tema dels se us llenços e n lasegona meitat del segle XIX; ae lls els 'la'n seguir escrip to rscom ara Vicent Blasco Ib àñe z i

Els horts de tarongers de Picanya 9

10 Proleg

pintors d 'una generació po ste ­rior, com Josep Benlliure , l'obrad el q ual va més e n llà del fol ­klo risme, tot i que aquest s' ha­ja apropiat d esprés d 'ell a. Desde les primeries del segle queara acaba, hi st oriadors va le n­cians de l'art es va n ap roximaral p atrimoni i al p aisat ge d el'H o rta com al d 'altre s comar­ques amb una mirada ate m p ta ianalítica. En les p àgines d 'o­bre s com la cèle b re guiaLeuarue (1923) d 'Elias Tormo ola Geografia del Reino deVa lenci à d e J o sé Ma rtí nezAloy, J o sé Sa nch is Sivera iCa rlos Sarthou Ca rre res publi­ca da p er aquests m at ei xos anyspoden llegi r-se descripcions ,de vegades su màries , dadeshist ò riques in èdites o p o c d i­vu lgades , sob re e ls nuclisurbans , les seues esglésies, laseua a rq u itectu ra c ivil i e ls seusca m ps, tot això acompanyatd 'algunes im at ges d 'ind isc u tib leinterés do cumental. En e ls textsd el s hi storiadors , e n les p àgi­nes dels n ovel·list e s i e n e lsllenços del s pinto rs e l p aisat gede l'horta va d efinint e ls seuscontorns i p erfilant una id enti­tat hi st òrica que curiosamen thavia començat ja la seua mu­dança .En efecte , art istes i hi storiadorstractaven d 'at rapar e n una im at­ge una realitat físi ca i humanae n mo viment . L'autor d 'aquestllibre e ns recorda que el canvi

va produir, a m és d e riquesa ,una seqüela d e desequilibrisque no sem b le n sinó accen­tu ar-se e n e ls da rre rs anys , alcom pàs accele rat de les tra ns­fo rmacions socia ls i econòm i­ques d e l'entorn. La unitat d elp a isatge d e l'horta al volta n t dela ciu ta t d e Valè ncia apareixara d escomp ost a e n retall s i e ne l te rritori, densament p o bl at iurbanitzat , h an sorg it vies decom u nicació m odernes i p olí­gons i in st al ·lacions industrial sque d esplacen cap al fo ns d el'e scena la tradició agrícola d ela comarca .En p assar a segon pl a aquestare alitat econòm ica i hu mana ,que té a veure amb les vivèn­cies de generacio ns dels nos­tr es avantpassats , pot q uedaro b lidad a o, e n tot cas, rel egadaa l'interés particular d el s histo ­riadors. La intenció no bl ementdivulgativa d 'aquest llibre p otcon trib u ir a evita r-ho, d onant aconèixer una arquite ctura i unp aisatge d e gra n interés , queconvé conservar i q ue p otre sul tar p o c familia r p er am ol ts , a rribats a Picanya d esd 'altre s llocs o adaptats al mediurbà que predomina cadavegada a m b m és força e n totala comarca . Per tot això, i p er­què la propietat privada d el shorts no afavoreix que siguenvisita b les, la descripció ocu paun llo c m olt important e naquest tre ball.

La geogra fia , la història i lahistòria de l'art són també cièn­cies de l'observació. I aquestaafirmació no té un se ntit mera­ment retòric; tot al contra ri,l'observació es troba am b fre­qüència en e l punt de partidad 'una investigació i serve ix e nel seu curs per a verifica r leshipòtesis i mati sar les informa­cio ns que s'obte ne n d e fontsescrites. En aq uest vessant e lllibre d 'Adrià Besó assole ix unama gnitud molt not able , perquèes fonamenta en el treball deca m p i en l'anàli si del p aisatge.La seua mirada , detinguda iprecisa , conte m pla e l panora­ma sencer de la comarca perap ro ximar-se després al termede Picanya i descriure l'entornconcre t de ca da hort, de lesseues cons truccio ns i jard ins .Però en observa r i descriure e lshorts de tarongers , l'autor elsexplica històricament en aquestllibre co m e l re vers de lamedalla de l'arquitectura de laciu ta t i dels nuclis urbans de lacomarca; de la mat eixa mane­ra , e l paisatge e n e l qual s 'a l­cen les construccio ns cobrasen tit com l'altra ca ra del scarre rs i pl aces e n les qualstranscorre hui la vida quotidia­na de la majoria de nosaltres.La seua formació àm p lia i basa­da e n el coneixement de lageografia , la hi stòria i la histò­ria de l'art ha permés a Ad riàBesó cre uar les barreres que ,

sovint a rtificiosament, separe naq uestes di sciplines , e n larecerca del seu o bjec te d 'estu­di: l'arquitectura i el p aisatge ,com s'anuncia des del subtíto ld 'aquest llibre. Amb aquestaac titud l'autor se situa en líni aam b les aportacions més pro­metedores d e la modernahistòria de l'art , q ue fa tempsva deixar d 'ocupar- se de lesob res mestres i des les que l'a­ca dèmia va reconèixer com a"Be lles Arts". Hui l'estudi de lesint ervencions humanes en laconfigu ració del paisatge , l'ar­quitectura , i fins i tot l'arqueo­logia industri al , s 'e ntre lliguene n treball s com el que el lectorté e n les seues mans, de lamateixa manera que el concep­te de p atrimoni abasta tant e lsbéns cultura ls com e ls amb ien­tals. Hem tornat a ixí a un puntde vista no molt di stint del d 'a­quells primers via tge rs mo­d erns que , com Cava nilles ,veien en el paisatge un con juntben tra vat d 'elements naturals ia rtificia ls dignes de ser conte m­pl ats amb una ac titud semblanta la que s 'a dop tava davanta ltres creacio ns humanes : ciu­tat s , p obles i jardins .

Amadeo Serra DesfilisUniversitat de València

Els bons de tarongers de Picanya 11

Introducció

Hort de Coll

12

En cadasc una de les èpoquesl'home ha sentit la necessitatd 'actuar sobre l'espai físic en

el qual s'assenta amb la finalitatd 'obtenir una sèrie de recursosque li asseguren la seua subsistèn­cia. Per això, aquesta acció huma­na sobre el territori configura unde terminat paisatge agrari, el qu alha anat expe rime ntant transforma­cions més o menys significativesamb el transcurs dels segles com aconseqüè ncia de les intervencionsrealitzad es per les successivesgene racions .Històricament el paisatge de lacomarca de l'Horta Sud s'ha carac­teritzat per un equilibri plurisecu­lar entre les terres de marjal , situa­des al voltant de l'Albufera i dedi­cades al cultiu de l'arròs, les terresd'horta regades per l'aigua delTúria i destinades a cultius hortí­coles, i les terres més altes i inte-

Introducció

riors oc upades per cultius de secà .A cadascuna d 'aquestes àrees s'as­socien unes det erminades tipolo­gies arquitectòniques: a l'hortapredomina l'alqueria, a la marjal labarraca, i a les terres marginals,qu an ens endinsem més cap a l'in­terior podem trob ar casetes desecà , masos, corrals de ramat, etc.Tot i qu e la tendència ha estatguanya r terres al secà en les zoneslimítrofs per a destinar-les als cul­tius d 'horta, aquestes transforma­cions han estat lentes, cos toses, i apenes perceptibles a curt termini.Però aques t equilibri plurisecularva come nçar a trencar-se cap a lesdarreres dècades del seg le XIX percausa de la generalització d'undels invents de la RevolucióIndustrial - la màquina de vapo raplicada per a la captació d 'aiguasubterrània-, tot associat amb l'ex­pansió del cultiu del taronger.

Aquest procés va començar deforma primerenca per aq ue llesàrees limítro fs amb les terresd 'hort a, co m ocorre amb el cas dePicanya. Així, entre 1880-1900,veïns de la ciutat de València vaninvertir grans capitals en l'ad quisi­ció de terres de secà que moltprompte van ser tran sformad es encamps de tarongers, tot perllon­gant-se aquesta situació fins elsanys trenta del nostre segle. I pergarantir la suficiència de recursoshídrics es va fer necessària la per­foració de pous.Per tant, dins d 'aquest co ntex t detransfo rm ació sòcio-eco nòmicaapareix una nova manera d 'articu­lar el paisatge agrari: l'hort detarongers, caracteritzat per tractar­se d 'una ex plotació ag ràr ia co n­ce ntrada , ge neralme nt rodejadaper una tanca, i presidida per unaedificació qu e se rvia tant com alloc d 'estiueig i esba rgiment perals propietaris, co m per a residèn­cia de la família qu e teni a cura delseu cultiu. Dins del terme dePicanya els primers horts es loca­litzen en les partides de LesPalmes i el Colocó, situades mésal nord junt a l'antiga hort a, men­tre qu e poc després es va n trans­formar les terres situades en lespartides de la Pedrera i e lRegatxó , situades al sud del termei en les qu als es localitza la majorco ncentració d 'horts.Però el paisatge dels horts detarongers no és exclus iu de lacomarca de l'Horta, ja qu e aques-

ta tipologia arquitectònica i pa isat­gística tam bé eme rge ix en aq ue ­lles altres hortes situades junt a laxarxa de séquies ex istent en lesdesembocadures d 'altres riusvalencians , qu e en aque ll momen tvan començar a ampliar-se amb laposad a en funcioname nt de nousmotors per a traure aigua i ambl'expan sió del cultiu del taronger.Per tant, aquest paisatge dels hortsde tarongers el podem trobar a laRibera Baixa, la Plana de Castelló ila Safor.Per tot això, l'hort de tarongersco nstitueix dins l'actual paisatgeag rari un símbol característic pro­ducte d 'unes coorde nades s òcio­econòmiques qu e es donaren enun espa i de temps concret, com­prés aprox imadame nt entre 1880­1930. Consc ient d 'aquesta realitat ,la Corporació Municipa l que en else u dia va aprovar el vige ntPGOU va demostrar una gran se n­sibilitat en co ntemplar la propostatècnica de protecció de tots elshorts existents al terme . D'altrabanda les encertades i acuradesrestau racions realitzades pels pro­pietaris d 'alguns hOl1S, suposen elco mpleme nt necessari per assegu­rar la preservació d 'aquest patri­moni per al fruim ent del pobl e ,co m un símbol de la seua capací­tat creativa, i per tant de la seuaidentitat.Tot i qu e els horts de tarongersapareixen també a altres comar­qu es valencia nes, aquest tema noha estat objecte d 'atenció d 'una

Els horts de tarongers de Picanya 13

14

manera globa l per les investiga­cions realitzad es des de les dife­rents disciplin es, i en la majoriadels casos ha sigut tractat deforma secundà ria, tal vegada pertrob ar-se situa ts crono lògicame ntdins un període de transició entrela soc ietat rural i la soc ietat indus­trial. Els estudis d 'arquitecturapopular de caràcter rural de vega ­des en citen algun exemple com atipologia de transició, però totcentrant-se exclu sivament en elsse us trets arquitectònics. Altrestreballs relacionats amb l'arquitec­tura dels magatzems de taronja,aborde n el tema a man era d 'ap èn­dix, tot dedican t-li unes poquesplanes.Nosaltres hem ana litzat el temadels horts de tarongers anant mésenllà dels aspectes arquitec tònicsdels edificis, emmarcant el feno­men en un co ntex t de transfor­macion s sòc io-econò miques qu eduu apa rellat un nou model depaisatge. Per això, per a la realit­zació d 'aquest estudi hem reco­rregut a mètodes plantejats des dediverses disciplines, com ara lageografia human a pel qu e fa a

-l'estudi del paisatge agrari , l'arqui­tect ura per a aborda r els aspectesestructurals dels edificis, la histò­ria de l'art per a ana litzar la se uaevolució estilística i l'arqueologiaindustri al per a compre nd reaquest fenomen en un co ntex t detran sformacions s òcio-econ òmi­ques que suposen els inicis de laindus trialització dels paisatges

Introducció

rurals com a conse qüènc ia de l'a­dopció d 'un dels enginys emble­màtics de la Revolu ció Industrial ,com va se r la màquina de vapor.Com a font s per a l'estudi enshem recolzat so bretot en el tre­ball de camp i en les fitxes delcatàleg municipal d 'edi ficis prote­gits, qu e ens han se rvit com apunt de partid a. També la carto­grafia històrica ens ha aportatdades interessants per al cone ixe­ment de determinats eleme nts delpaisatge i la se ua transformació . Ia l'hora d 'an alitzar l'evolu ció delsestils arquitectònics, les obres deBenit o Goerlich i Serra Desfilisso bre l'arquitectura de la ciutat deValènc ia entre 1875-1925 i 1926­1936 respectivam ent han resultatper a nosaltres obres de referèn­cia fonamentals i d 'obligad a con­sulta.El contingut de l'estudi s'estructu­ra en tres capítols. Al capítol pri­mer ens aproximarem al procés detransformació del paisatge agrari,trencant-se d 'aquesta manera unequilibri piu risecular entre l'horta iel secà. El segon capítol el dedi­qu em a ana litzar el paisatge delshorts com a resultat d 'un procésde transformacions, i al tercercapí to l ens centrarem en elsaspectes arquitectònics dels edifi­cis, com un element integrant d 'a­quest nou paisatge . Considerantl'interés dels jardins d 'alguns delshorts, s'ha introduït un apè ndixamb l'inventari de les espèciesvegetals de caràcter orname ntal.

Hort cie Pla. porta d 'accés

I per últim , tot abans de co me nça rel desenvolupament de l'estudi,vull agrair els membres del Juratdel I Premi d'Investigació d'Estu­dis Locals de Picanya la confiançadipositada en el projecte que en elseu dia va ser presentat a co ncurs,cosa que , sense cap dubte , hapossibilitat qu e a hores d 'ara hajaesde vingut una realitat. De lamateixa manera vull fer ex tensivala meu a gratitud cap els propieta­ris i estatgers de ls horts visitats,per totes les facilitats atorgades,sense les qu als haguera estat moltdifícil la realització d'aquest estu­di. També agrair l'Ajuntam ent dePicanya la seua publicació , gràcies

a la qu al s'aconsegueix un altredels objectius relacionats amb elpatrimoni cultural, com és la seuadifusió , cosa qu e possibilita el seuconeixement per part del poble , iper tant qu e aq ues t el revaloritzecom a tal. A j orge Cerveró la rea­lització de l'inventari d 'espèciesorna me ntals dels h 01tS. I finalmentagraïsc el Dr. Amadeo Serra Des­filis, professor, amic i compa ny, lapacient lectura del treball prèvia ala seua publicació , els seus savisconse lls, i les magnífiques parau­les qu e serveixen de pròleg a lapresent edició.

Desembre de 1998

Els horts de tarongers de Picanya 15

Hort de lesPalmes

Capítol J

LES TRANSFORMACIONS EN ELPAISATGE AGRARI

16

El terme de Picanya s'assentasobre la plana al·luvial d 'ori­gen qu aternari qu e es loca­

litza al voltant de la desemboca­dura del riu Túria. El relleu d 'a­questa unitat presenta uns tretsgeomorfològics molt senzills. Estracta d 'un territori que s'elevalleugerament des de la mar cap al'interior, amb corbes de nivellparal·leles a la cos ta, la distànciaentre les quals va disminuint con­forme ens ane m endinsa nt cap al'oest fins trobar els primers peu sde mont. Pel que fa al cas concretque ens ocupa , les terres delterme de Picanya se situe n entre

Les transformacions del pais/age agari

les isohipses dels 20 i 30 metres.Però el principal accide nt geogrà­fic qu e trobem és el barran c deTorrent, qu e travessa el termed'est a oest, molt encaixat, i sepa ­ra els nuclis de Picanya i Vista­bella . Per tant, e l ca ixe r delba rranc marca la divisòria entrel'horta pròpiament dita, situada alnord del terme, i les terres situa­des al sud, on predominaven elscultius de secà i on es produïrende forma primerenca cap a lesdarreres dècad es del segle XIX lesprimeres transformacions a rega­diu associades a la introducció delcultiu del taron ger.

Localització dels horts amb la seua superfície original

1. Hort de les Palm es2. Hort d 'Almenar3. Hort de Pla4. Hort de Villahermosa5. Ho rt de Montes inos

6. Hort de Coll7. Hort d 'Albinyana8. Hort de Veyrat9. Hort de Gamón10. Hort de Lis

Els horts de tarongers de Picanya 17

L'horta i el secà: un equilibri plurisecular·1

( 1) Aqu estes xifres esco rresponen amb

la local itzaciócartog ràfica mi t­

jançant el siste made coo rdenades

l 'T~ I

Cap a mitjan s del segle XIX elpaisatge ag rari de Picanya estrobava dividit en dos zo nes

ben diferenciad es, clarament defini­des pel ca ixe r del barranc deTorrent. Aquesta divisòria va actua rtambé com a límit administratiudels municipis de Picanya i Vista­bella , fins que l'any 1851 el segons'a nnexionarà a Picanya.Les terres situa des al nord del muni­cip i, lligad es al nucli de Vistabella,han rebut cana litzada l'aigu a delTú ria provinent de la sèquia deQua rt , que té la presa al nord deManises. Després de passar junt alsnuclis de Qua n i Alda ia entra aAlaq uàs, on es divideix en dosbraços: la sèquia del Dijous ques'end insa a Pican ya per l'Alqu eriaAlta o d 'Escrivà , discorre delimitantels termes de Picanya i Xirivella finsdesaigu ar a la s èquia de Faitanar,que marca la divisòria ambValència . D 'altra banda , l'altre delsbraços, anomenat sèquia del Terç,s 'end insa a Picanya per la paitidade l'Alte r, di scorre parallel a lbarran c de Torre nt, i passant junt albarri de Vistabella va a desaigu artambé a la sèquia de Faitana r alsafores de Paiporta.La presència d 'aigu a és , sense ca pdubte , e l principal factor que hafac ilitat la presencia de cultiusd 'h o rta . Segons Madoz (1849) ca pa mitjans del segle XIX Vistabella

p ro duïa forment i fesols com acultius de regadiu .Les co ns truccions disperses relacio­nad es amb el paisatge de l'hortasó n les alqueries . Per tant en aquestterrit ori en trobem algunes co m arala Foia (720.850-4.369.650)' /1, l'Al­qu eria Alta (719.700-4.370.200), lade Mangarrota (721.450-4.369 .150) ila de Garcés (719 .900-4.369.650),aquestes du es últimes en un es tatruïnós.D 'a ltra banda , a l sud de la pobla­ció trobem un altre es pai regatq ue, segons Madoz, ca p a mitjansdel segle XIX tenia una exte ns ióde du es-cente s vint fane cadessitua des als vo ltants del nucli dePicanya. Aquest cabal pro cedia deles fo n ts que brolle n al secà deTo rren t, l'aigu a de les qua ls s'a rre­plega va a un em basament cons ­truït al barranc de l'Hortera , desd 'on partia una s èquia que , alsafores d e Torre nt es dividia e n dosramals , la s èquia del Ràfo l, i la dePicanya , on regava la seua reduï­da horta , i d 'allí continuava finsPaiporta , on anaven a parar elsseus sobrants . El darrer tram desde Picanya fins Paiporta rebia e lnom de s èquia dels Horts . Peròaquest es pai regat es trobava not a­blemen t limit at per la escassa dis­ponibilitat d 'aigu a , ja q ue única­ment tenien dret a vint-i-qua trehores setmanals comp reses "desde

18 L'horta i el secà: un equilibri piurisecular

la puesta del sol en los domingos ,hasta e l lunes a la misma hora"(1\tlADOZ, 1849) . Ací es cultiva­ve n, sob re to t, ve rdu res, forment,dacsa i algunes moreres.La resta del terme estava destinadaa cultius de secà, destacant elsga rro fers, o liveres, vinya i algunscerea ls, com ara la civada . Segonsindi ca Burriel 0971 : 400), dinsd 'aquesta superfície de secà hiha vien algunes parcel ·les de reduï­da extens ió que es regaven gràciesa la presencia de pous d 'escassaprofunditat , l'aigu a dels quals eraeleva da per mig de sé nies mogu ­des per un anima l; el caba l de lesqu als no solia ultrapassar e ls 200litres per minut. Encara al par­cel·la ri de l'any 1929 p odemobservar la presencia d 'algunesd 'aquestes sénies .Dins d 'aquesta franja de terreny hihavia un reduït poblament dispersformat per cases de secà, a lgunesde les quals s'han conservat fins al'actualitat , mentre que d 'altres ,com veurem en parlar de l'arqui­tectura dels h01tS, van ser transfor-

mad es per ada ptar-les a les novesnecessitats residencials dels se usp ropietaris. Al o menclà to r del'any 1860 trobem una relació delsedificis dispersos, on destaquensobretot les co nstruccions relacio­nad es amb l'horta , co m ara alque­ries , i en menor nombre ba rraq ue s,la majoria d 'elles situades a pocadistàn cia al vo ltant del nucli dèPican ya. Per tant, hem de pensar enuna franja de secà escassame ntco nstruïda, on moltes de les edifi­cac ions disperses que ap areixeranal ome nclàto r de 1888, tot i queno es pecifica el se u nom ni la se uadistan cia respecte la població , escons truirien durant les dècad esposteriors al 1860 sobre les franjesde secà limítrofs a les terres d 'hor­ta. Segons podem co nèixe r gràciesals edificis qu e s'han co nservat, lase ua planta es basa en els esque ­mes de casa de l'Horta, formadaper un cos principal de du es plan ­tes i du es crugies paralIeles a lafaçana , i un o dos cossos d 'unacrugia adossats a la part posteri orformant un pati interior.

Alqueria de Moret (abans de la seua restauració)

Els borts de tarongers de Picanya 19

L'empenta transformadora i l'ampliació del regadiu (1880-7 920)

1·2

(.!) A b ita d'estudis sobrel'evolució de l'estruc­tura de la propietat a

Picanya. plantegem lahipòtesi que aquestespar ccl -lcs. la superfí­

cie inicial de lesquals escil-la entre les

54.J 1 fan eca des(5.5095 Ha) i les182,80 fanecades

O5.2336 Ha) serienadqu irides per partde ciutadans de la

cap ital, d'acord am bel que plantegen

Pons i Sema0 992:335), part int deles condicions favora­bles que es van anarestablint a partir del

sego n ten; del s. XIX.on es produ ireu les

principals desamort it­zacions i el conse­

güent procés de Iihe­rulitzacíó del mercat

de la terra. tot coinci­dint am b un notable

creixement agrari.Amb el pas del temps

segons podem com­provar per les fontscadas trals. aques tes

parccl-les inicials d'al­guns horts s'han anatengrand int mitjançant

la co mpra d'altresparcel -les co l-lindunrs

que pertanyien axicotets propietaris

20

L~ empenta t r ansfo

regadi

Cap al darrer terç del seg leXIX aquest equ ilibri pluri­secu la r descrit anterior­

ment entre terres de regadiu i desecà començà a trencar-se gràciesa l'aplicació d 'un dels invents dela Revolució Industrial - la màqui­na de vapor- per poder elevarl'aigua del subsòl, asso ciat a laintroducció del cultiu del taron­ger, que vindria a subs titu ir e lstradicionals cultius de secà(ABAD, 1984: 27).Aquestes transformacions prime­renques, segons indica Burriel(197 1: 398), es realitzaren per ini­ciativa de la burgesia i de profes­sio na ls liberal s de classe mitjana­alta residents a València, queadquiriren importants superfíciesde terra per a plantar tarongers'>,tot atene nt la gran rendibilitat queaquest cultiu havia assolit en altreszo nes o n s' havia introduït demanera més primerenca, com ara~l Carcaixent (la Ribera Baixa ) . Pera introduir aquest canv i de cultiules transformacions necessàries enel terreny eren mínimes, tot co ns i­derant l'escàs desnivell que pre­se nten les terres. Per això , a mésd 'ani vellar la terra, les inversionsmés imp ortants cons istiren en laco nstrucció del pou i de les xa rxesde séquies per tal de canalitza rl'aigua cap als diferents bancals.

a i I ~ ampliació del-1920)

Aquestes inversions es concen­traren so bre to t dins la superfíciecom p resa pel triangle formatentre e ls camins de la Pedrera, deSanta Anna -actu al autovia CV33- i e l dels Hort s , o n es localit­ze n e ls horts de Lis , deMontesinos, d 'Albinyana , de Pla ,de Gamón, de Veyrat , de Coll,mentre que un poc més allunyatses troben els horts de les Palmesi d 'Almenar. Per tant és dinsaquesta àrea dedicada a cultiusde secà, que comp rén les parti­des d e la Pedrera , Ba ixa daBlanca i Canyare t de Picanya i lesterres limítrofs a aquestes dins elterme de Paiport a , on es va intro­duir d 'una manera primerenca elcultiu del taronger a la co ma rcade l'Horta Sud a partir dels anysvuitanta del segle XIX, i des d 'a­llí, amb el pa s del temps, va anargu anyant terreny dins l'h orta tra­di cional regada pel Túria(BURRIEL, 1971: 394).Aqu estes transformacions supo­sa re n l'aparició d 'un nou tipus depaisatge: el paisatge dels hortsque , a més de la novetat quesuposava ales hores el cultiu delta ronger, es ca rac te ritza per lapresencia de resid ències cons­truïdes en el ce nt re de l'explota­ció a les quals s 'associen jardinsamb pins, palmeres, i d 'altr es

es pecies exòtiques, la silueta deles quals continua ressalt antso bre el mantell ve rcl format pelstarongers. Segons Doménech(199 1: 137), "aunque el pobla­miento clisp erso es un a co nstan­te en nu estro campo, hasta ahorase había tratado cie alquerias ycasas cie campo poco abi ertas ainovaciones de ningún tipo .Cua ndo comenzaron a aflorar losbeneficios clel cultivo , los terrate­nientes incorporaron ràpidamen­te la moda clel chalé y e l hu ertoadquirió un car àcte r ern b lern àti­co , lleganclo a formar un verda ­dero conjunto de habitaciónco mpuesto por un a se rie de ele ­mentos como el cha lé propia­mente dicho para la residenciade los du e ños, la casa de losgua rcleses -popularmente co no ­cidos co mo caseros- , qu e so líanreaprovechar algunas co nstruc­cio nes, una capilla, motor para laex trac ión del ag ua , y la co rres­poncliente balsa de riego paraalmacena r1a".Però durant aquests primers anysles tran sformacions a regadiu iplantacions cie tarongers quecla­ran exclus ivament reduïdes aaq uests horts, ja qu e la co nstruc­ció d 'un pou no era un a inversióde cap manera ass umible per a laxico teta propietat , i els motorsdels horts es dedicaven exclus i­vament per al se rve i particul ar dela finca. Per això va ser a partircie la segona dècacla clel segle XXqua n el taronger s'es tén d 'una

manera ge neralitzada per tot elterme en crea r-se algunes socie­tats civils de regants on la inver­sió es diviclia en participacionsque eren adquirides per part clelsxico te ts i mitjans propiet ari s.L'an y 1916 va entrar en fun ciona­ment el motor cie Sant Agus tí,permetent el reg cI 'unes cinc-centesfanecacles. Posteriorment es cons':trueixen el cie Sant Jordi , i el cieSant Miquel en 1928. D'aquestamanera ja en 1933 hi havien fun­cionant a Picanya vin t-i-tresmotors, tot incloent els dels horts(BURRIEL, 1971: 401) . Per això , ales primeries de la clècada clelsanys trenta del segle XX les terresde secà havien desaparegut pràc­ticam ent clel terme de Picanya.

Motor cieValero ambel típicfumeral cierajola

Els bor/s de tarongers de Picanya 21

Hort de Veyrat : tancade maçoneria

Capítol 2EL PAISATGE DELS HORTS

El paisatge dels horts

e l! 1"1 parcclla e~ dcfi­neix CUl l1 una uní ­lat tècn ica de cul­riu compresa dins

un únlc límit depro pietat , Per tanten parlar del con­

junt de les terre sd'un hort ens refe­

rim a la parcella.D'altra banda el

concepte de suh ­parcella cadastral

o bancal fareferència a aque­

lles porcion s deter ren y que l'S fandins una parce lla.

les qu als físicamentapareixe n delimita ­

des per marges .s èquies () camins,

lo t i que pertanyena \a mateixa pro­

p ie tat.

22

El paisatge ag rari és el pro­du cte de l'acció human asobre un determinat es pa i.

Per tant aquest no és un e le­ment esta b le, sinó que el seuas pecte varia d 'acord amb laintensitat d 'a qu est es actua­cio ns . Ta l i com acabem dana-

~litza r, cap a finals del segle XIXtro bem un punt d 'inflexió e n lahistò ria de l pa isatge de l'H ortacom a conseqüènc ia d e l'apli­cació del motor .per a l'extrac­ció d e l'aigua subte rrà nia , laqual cosa repercutiria en unad esest ru cturació p ai sat gí sti cad el s trets que tradicionalmenthavia presentat la franj a d e

secà lim ítro f amb les terresd 'horta, sobre la q ua l aniràconfig ura nt-se un nou modelde paisatge , e l pai satge del shorts. L'h ort està format peruna parcella '> d e terra d 'unaexte ns ió important , delimitadaper una tanca i dividida e nd iversos banca ls d estinat s a lcu ltiu del tar onger, dins la quales localitza un conjunt d 'edifi­cis format per la vive nda , lesins ta l· lac io ns ag ríco les i e lmotor, al volta nt del q ua l s 'a rti­culen una sèrie de ca m ina lsinterio rs , que junt a la xa rxa deséq u ies delimiten els dife rentssub parcel·les.

Panoràmica dels horts , D'e squerra a dreta : Motor de1110rt de Lis, hort de Lis i hort cie Coll

Camí de la Pedrera: tanques de bardissa dels horts

Els horts de taronger" de Picanya 23

2-1El

El paisatge agrari de la co­marca, tant de les zonesd 'horta com del secà , s'ha

caracteritzat per la presència decamps obe rts "openfield" . Lesparcel ·les del s primers horts detarongers qu e es transformen aPicanya, com ara el de Les Pal­mes, el d 'Almenar o el de Pla,tots ells situa ts a la part se pten­triona l del terme , continue n latradició d 'aquest esquema decamp obert. Però , els canvis mésimp ortan ts els trobem als hortssituats a les partides de laPedrera , el Canya re t i la Baixad aBlan ca, on els límits de les seuesparcelles es define ixe n mit­jançant una tanca . Per tant, enaquesta zona apareix un tipus depaisatge de camps tan cats "enclo­sure", alesho res novedós a lacomarca . El seu so rgime nt es potexplicar, no per motiu s pràcticscom és el més habitual per ev itarles interferències de l ramat en elscultius , sinó més bé per mo tiussocials i cultura ls com una man e­ra de rem arcar la privacitat i laindividu alitat de la propietat d 'a­co rd amb la mentalitat burgesadels seus propi etaris.En aq uests horts apa reixen dostipus de tanques: bardisses vege­tals "bocage" i closes de fàb rica.Les més ge neralitzades só n les

24 Ef parcellari

primeres, i l'espècie vegetal mésrecorreguda és la tuia . Els arbreses planten un al cos tat de l'altre ient re mig es co l·loquen vàriestires de filfer ro d 'espines perimp edir el pas a l'interior del'hort. Cada ce rt temps so len reta­llar-se , amb la qual cosa s'evitaqu e cresque n en alçada . Aqu esttipus de tan ca s'empra als hortsd 'Albin yan a, de Lis, de Gamó n,de Montes inos , i a d 'alguns tramsdels hort s de Veyrat i de Coll.Qu an s'ap rec ia un cert desnivellentre du es parcelles es recorre atanques de ma çoneria de llençosarrebossats amb morter de calç, iamb cumbrera de teul a àrab, quemai no ultrapassen el metred 'alçad a respecte el nivell supe­rior. Aquest tipus de tan ca elpodem trobar a alguns tram s del'hort de Veyrat i de l'hort de Collals se us límits amb el Camí delsHorts.Únicament els horts que aparei­xe n tan cats,. és a dir , els situa ts ala pa rtida de la Pedrera, presen­ten als accessos portes de ferroforjat amb la part inferior tan cad aper una planxa i la superior pro­tegida per uns barrots, a travésdels qua ls es pot observa r la partinterior. Aquestes se subjecten auns pilars de rajola massissa, nor­ma lme nt vista, amb un collarí de

taul ells ceràmics o de rajoles decantell, rematats amb forma depiràmid e truncada , tal i com és elcas dels hort s de Montes inos, deColl, de Pla, i de Lis. Únicame nta l'hort de Villahennosa aq uestspil ars es rematen amb unsge rrons de formigó decorats ambeleme nts classicistes, co m aracaps de lleó i ga rlandes': '.D'altres vegades aq uests acces­sos , qu an les portes se situe n unamica retirad es del camí de pas,s'acompa nyen d 'uns mu rs de for­mes convexes fins assolir la líniadel camí, tan cad a per una bardis­sa , tal i com es pot veure alshorts d 'Albin yan a, de Lis, i a undels accessos secundaris de l'hortde Coll.Però , a més de l'accés principal,nor malment altres horts disposend 'accessos secundaris que es diri­ge ixen des del camí de pas finsal centre de l'expl otació on sesitua la casa , alguns de ls qua ls estan qu en també amb portes defer ro , co m es el cas dels horts deVeyrat i de Coll.

('1) Com a co nseqüè nc ia <.1e1 desdo bla me nt de lacarrete ra <.1<: Torrent a Albal , aq uesta polla

va se r desmuntada i recentment ha est atreco nstruïda ap rofitant els se us c leme nts en

un ca mí poster ior qu e serve ix actua lmentco m accés a n 10 11.

Hort de Lis, porta d 'accés

Hort de Garn ón, accés principal

Els boris de tarongers de Picanya 25

()) Aquests jardins.segons Pons i Sern a

( 1992 :23'¡) sempre res­pon en a la mateixa

lògica: "son reserva-, deterritorio fij o que. a lavez , se ca lifica n co mo

es pacíos personal es enlos qu e la penetraci óu

de l ex truno de ja de serintru si ón :.;i va precedi­

da de la invita ci óu, Noshall.unos , pu es. ante

una reserva de repre­se ntaci ón",

Segons podem observar mitjan­

çant la ca rtog rafia cadastral, en lamajori a dels horts e ls ca mins decomunicació interiors són elsque divideixe n la parcel -Ia con­fo rma nt les difere nts su bpar­ce l·les . Aques tes presenten formesortogonals, aproximant-se prou alquadrat o al rectangle. Aquestesvies, que parteixen dels cami nspúblics exteriors a la parcellasempre co nflueixen en la casa . Enmolts casos, aq ues ts camins , a mésde facilitar les tasqu es agrícolesd 'extracció i transport de les co lli­tes actuen com a passeigs inte­riors, ja que alguns trams estanplantats amb arbres i durant el seurecorregut apareixen alguns bancsper a pod er asseure's, com vegemals accessos principals dels hortsde Coll o de Gamó n.La construcc ió d 'habitatges perma­nents ha estat un fenome n arrelatdins del paisatge de la comarca,sobretot a les terres d 'horta (alque­ries) , i en menor mesura a les fran­ges de secà (masos) . La prin cipalnovetat qu e trob em ara és la loca­lització d 'aquestes edificacions res­p~cte a la parcel·la. Les alqu eries,com vegem en alguns casos dePicanya, com ara l'alqueria Alta ola de Garcés , sempre es construei­xen en un marge de la parcellaper tal d'ap rofitar de manera direc­ta la comunicació amb les viesrurals. Aques t tret es pot apreciartambé a alguns dels horts mésantics, com ara el de les Palmes iel de Pla, i també en altres qu e es

co nstruïre n ap rofitant antiguescases com ara el de Veyrat. Però lamajoria dels horts, sobretot elsconstruïts dins el segle XX, comara el de Coll, Lis, Montesinos ,Villahermosa Albinya na , lesseues cases ocupe n una posiciómés o menys centrada dins la par­cel- la, amb la qua l cosa es buscauna major sensac ió d 'intimitat id 'aïllament respecte a l'exterior,cosa qu e ve acompa nyada tambépel tancam ent de la parcella ambmurs o ba rdisses vegetals.Al voltant de la casa sempre apa­reix un jardí amb més o menysentitat, on destaquen les espèc iesarbòries de gran P 0 11' " . Són, pertant , la casa i els arbres del jardí, totjunt amb els fumera ls dels motorsque es conserven, els principalselements que defineixen la percep­ció visua l d'aqu est paisatge, lasilueta dels quals trenca la horit­zontalitat formada pel mantell verdde les plantacions de taron gers.Aquesta reorganització del par­ce l·lari es va fer en fun ció de laintroducció d 'un nou cultiu, eltaronger, el qu al encara co ntinuapresent a tots els horts . El marcde plantació e ra alda uat, i elsarbres cap a la dècad a dels vui­tanta del segle XIX es plantavena 30 pam s de distància (7' 5metres) , tot i qu e a les primeriesdel segle XX, amb la ge ne ralitza­ció del peu amarg, es plantaven a24 pams (6 metr es) , tot conside­rant el se u menor desenvolupa­ment (PRIMO, 1991: 263-264) .

26 El parcel-lari

Hort de Coll,accés secundari

Hort d 'Albinyana,porta principal d'accés

Les va rietats més cultivades e ren,so b reto t, la taronj a blanca comu­na, i en menor mesura la taronj asang uina , Ja cap a la dècada delsanys vint del segle XX co mença­ren a introduir-se noves varietatsd 'acord amb les noves necessi­tats dels mercats, Actualment, toti que e l taronger encara co nsti­tueix l'únic cultiu al qual es dedi­quen les terres dels horts , els

se us arbres han es tat renovats,sobretot pe r la introducció denoves va rietats amb millor e ixidacomercial i l'ad opció de moder­nes pràctiques de cultiu, sent lamés significativa la que afecta elsregs, amb la generalització delreg localitzat , quedant d 'aquestamanera fora d 'ús el tradi cionalsistema de sé quies associat al rega manta,

Els bons de tarongers de Picanya 27

Les infiTiSIm elu res hidrúu liqües

2-2

(()) Un del s factors q ue\ " lI1 produ ir la

ràpida ado pc ió demotors pe r al rega­

diu era. segonsBcrroca I ( 1995) la

pro pa gand a fetape r a lgunes ex po­s icio ns rea litzade sen terres valencia­nes, amb J:¡ final i-

tat de don ar aconè ixer les novestècn iqu es q ue , en

e l cam p agrícolaesta ve n se nt utilit­

zades en a ltreszo nes d 'Espn nya i

cic l'es tranger.Entre d'a ltres ca p

ressa ltar l'ex posicióde Motors i

~ I,iquines

Elevadores d 'Aiguace lebra da a

València e l IHRO il'Exposició Mixta

de Ga nd ia cielHR I.

28

Les infrastruct

Tot conside rant l'estructurageològica del terreny, for­mat per una plana al- luvial,

l'aigua es trobava a poca profundi­tat. Açò havia possibilitat qu ealguns llauradors obriren pou s.Tot i que hi havien algunes séniesde sang disperses pel secà dePicanya que servien per a regarreduïdes parcel·les, aques t regadiuocupava una supe rfície marginal,tot considera nt l'escàs cabal quepodia traure un animal. Per tant laveritable transformació paisatgísti­ca d'aqu est sector ve de la mà de lmotor, la potència de l qual va mul­tiplicar la capacitat d 'elevació d 'ai­gua del subsòl, i per tant es vapoder augmenta r conside rable­ment la supe rfície regada.El procés d 'excavació del pou esfeia de manera manual i en unprincip i tenien una profunditatque osc íl lava entre els vint i tren­ta metres i una amplària de metrei mig.Els primers pous a motor funcio­naven amb màquines de vapor'?',motiu pe l qual eren també deno­minats pous de motors tèrmicsamb pistó fix horitzontal i con­densació . Per al seu funcionamentrequerien la instal lació d 'unfume ral construït amb rajoles, id 'una xicoteta casa amb coberta adu es vessants per instal ·lar el

hidràuliques

motor i una roda de paletes, quefuncionava amb transmissió re­du ctora de corretges .Un exemple ben il·lustratiu dinsel paisatge dels horts n'és elmotor de Lis. Seguint el modelhabitual de l'època el fum erals'assenta sobre una base quadra­da, mentre qu e el canó, de formatronco-cò nica per imp edir per lapart supe rior l'entrad a d 'aire fredi facilitar així un corrent d 'aireper inversió tèrmica, presentasecció oc togona l. Per tal de p ro­teg ir la maqu inària presenta unacons trucc ió amb parets de rajolai coberta de du es vessants.Ja ava nça da la dècad a de 1910,es van introduir altres tipus demo tor com ara el de gas pobre ,per asp irac ió de vapor i rescalfat ,el combustible del qu al so lia se rbenzina i els olis pesats, tot i qu etambé van se r empra ts, a partirdels anys vint, d 'altres combusti­bles , com ara l'antracita , el carbóvegetal, llenya, les morqu es d 'oli­va , o co rfa d 'ametla. En aquestse ntit a l'hort de Gamó n es vainsta llar l'an y 1930 un motor degas pobre en substitució de lasénia de sang que hi havia a l'an­tiga casa del Cellut , motiu pelqua l no es va const ruir el fume ralde rajola, co m era precís per alsmo tors de vapor.

Tot i LUxo, el motor qu e mésacceptació va tenir és l'elèctric,qu e començà a introduir-se a par­tir de les dècades de 1920-1930 enels pous construïts de nou , tot ique no va substituir els anticsmotors de vapor o de gas pobredels horts fins ben entrada la dèca­da dels quaranta, segons indicaBurriel (197 1: 409) . Aquestesnoves instal·lacions van requerircertes reformes en els antics pous,sent la principal la construcciód'una torreta de planta quadrangu­lar per a la comesa elèctrica.Sovint és freqüe nt trobar junt al pouuna bassa de maçoneria rectangularque oscil·la entre els 200 i 1.000metres cúbics de cabuda . Tot ate­nent els trets morfològics del relleude la comarca, on els forts desni­vells estan absents, aquestes esconstruïen en alt per a què l'aiguaeixira per la mateixa pressió cap ala séquia. Aquestes presenten pa­rets fetes de maçoneria de pedresunides amb morter de calç, i el seugruix sovint és major en la base.Normalment tenen una escala devolta de rajola per accedir d'un ovaris trams. Ja que s'ubiquen en lapart posterior de la casa, a més ser­vien també per a prendre el banydurant l'estiu. Tenen una vàlvulaque s'obri per a evacuar l'aigua capa les séquies de reg. Aquestes basesencara continuen utilitzant-se actu­alment per al reg per goteig, tot ique en alguns horts, per tal deobtenir més pressió, la instal·laciós'acompanya d'unes bombes.

Motor de reg , Hort de Lis

Hort d 'Albinyana, motor i bassa de reg

Hort d 'Albin yan a, detall de la bassa

Els boris de tarongers de Picanya 29

L'aigu a emmagatzema da en labassa es destinava al reg delstaro ngers. Des de la bassa escanalitzava als diferents ban calsper unes séq uies. Aques tes dis­corren en la majoria dels casosaprofitant els marges exis tentsentre dos ban cals, amb la qu alcosa un mateix tram de s èq uiase rvia per a regar dos ban cals al'hora. Actua lme nt aquestes xar­xes de reg han qu edat sense úsals hort s de Pican ya co m a co n­seqüè nc ia de la instal ·lació delssistemes de reg per degoteig, i esmant enen co m un testimoni de lahistòria , en molts casos aba ndo­nad es.Tot i q ue moltes d 'aquestesséquies han estat millorad es ireconstruïdes amb el pas delsanys , les més antigues , i possible­ment origina ries de les primerestran sformacions a regadiu , lestrobem a l'hort de Pla. Les cana­litzacions estan fetes per du esparets de maçoneria formad a perpedres unides amb morter decalç i el terra és de formigó . Hi haaltres trams on el material empraté_s la rajola de rebuig unidatambé amb morter cie ca lç. Enamb dós casos les parets, qu etene n forma atalusa da per la partexterior, s'arrebosse n amb morterde cime nt per les cares exteriors,i al cim es revesteixen amb un afilad a de rajoles vistes apa rellade scie per llarg. En alguns trams, enla cara exterior s'empren frag­ments cie rajola plana per a l'ar-

30 Les infrastructures hidràuliques

rebossat. L'amplària clel caixer deles séquies està al voltant delsquaranta centímetres i la se uaa lçada és var iab le , ja que si sesitua entre e l desni vell ex istententre dos ban cals, la base de las èquia està sobre el nivell delsupe rior, qu ed ant les co mportesso breelevades respecte el nivelldel ban cal inferior .Si el tram de s èquia és molt llarg,cada cinquanta metres aproxima­clament (lO taules cie tarongers) escolloca un partidor per tal de con­tenir millor el cabal cie la s èquia.Aquestes compo rtes , tant les clelspartidors com les de les boqueres ,són cie formigó armat , amb unagafall en la part superior perpocler-Ies pujar i baixa r per obrir­Ies i tanca r-les respectivament.Tant per a travessar els caminsint eri ors cl els horts , com alsentradors clels diferents bancals,les séquies es cobreixen amb llo­ses de gres.A partir de la d ècada dels anystrenta ja es ge ne ralitze n lesséquies cie formigó encofrat, deparets rectes d 'uns trenta centí­metres cie gruix , també cobe rtesper dalt amb un a filera cie rajolavista apa rellacia per l'ample , ambel terra de formigó , parets lluïclesamb morter cie cime nt, i compor­tes cie formigó armat.Serà a la d ècada dels anys cin­qua nta qu an les parets de lesséquies minvaran el seu gruixcom a conse qüè ncia cie l'ús de larajola i el morter cie cime nt, apa -

Hort de Pla: s èquia , entrador Hort de Pla: s èquia. partidor

rellant-se en aquests casos lesrajoles de per curt. En un primermoment es tractava de rajola mas­sissa, mentre qu e posteriorments'empraria la rajola forad ada i elbloc de formigó. Aques tes formes

de construir han estat vigents finsla dècada dels vuitanta, quan lesséquies s'han fet innecessàriescom a conseqüència de la substi­tució del reg a boquera pel reglocalitzat.

Els bons de tarongers de Picanya 31

Columna i capitellcie la pèrgola del'hort de Garn ón

Capítol 3L~ARQUITECTURA DELS HORTS

32

EI període comprés entre1880-1930, a més de supo­sa r una tran sformació pai­

sa tgíst ica de les franges limítrofsde l'horta , amb tots els paràme­tres analitzats, resulta també inte ­ressant des del punt de vista de lahistòria de la construcc ió, ja quealeshores es van introduir deman er a ge ne ralitza da algunesnovetats pel qu e fa a tipologies,tècniqu es construc tives i mate­rials. I enca ra qu e les traces d 'a­quests edificis no són obra d 'ar­quitec tes de ce rt prestigi , totexceptua nt l'hort de Lis, la sèried 'edificis ana litzats a Picanya enspermeten aprec iar aquesta evolu­ció estilística produïda durant

L'arquitectura dels Horts

aquest període pel qu e fa alsrepertoris decoratius.L'aparició de les edificacions delshorts suposa la introducció en elpaisatge agrari de la co ma rca deles noves tipologies de l'arquitec­tura residencial , lligad es a un aclasse social eme rge nt: la burge­sia. Però , tot atene nt la seua loca­lització , ja qu e es co nstrue ix din suna explotació agr ícola , presentaa més una sè rie d 'instal·lacionsqu e s' hi relacionen, com ara elmotor , la bassa , l'establ e , lesancianes, i la vivenda de l'estat­ge r, normalment situades a lapart posteri or de la residènciaprincipal. Habitualment aquestesparts sempre presenten un lligam

més clar amb l'arquitectura tradi ­cional, pel que fa a les tèc niquescons truc tives , morfol ogia del ses pais, ús de materials, etc. Pertant ens trobem davant unaarquitec tu ra qu e acompleix unadoble funcionalitat : l'agríco la i laresid encial , pròpia dels masos ide les alqueries se nyorials.També en aquest conjunt d 'h ortspodem trobar, amb el pas deltemps, noves aportacions pelqu e fa a tip ologies de plantes .Tant els edificis provinents d 'an ­tigu es cases de secà , co m és elcas dels horts de Ga món i deVeyrat, i e ls més primerencs cro­no lògicament, com ara el de LesPalm es i Almena r, es tructuren else u cos princ ipa l en du es crugiesparalIe les a la façana amb cober­ta de dos faldons que vessen lesaigües ca p a les façanes ante riori posterior respectivament. Capales darreres d ècad es del segleXIX o les primeres del XX s'in­trodueix a Pican ya una novatip o logia de planta, pròpia del'alqueria burgesa del segle XIX ique assoliran per aquestes datesles vil·les burgeses destinad es al'esb argim ent: la casa de tres cru­gies amb torre ce ntrada en plan­ta , la qual actua com a elementsus tentant de la coberta a qua trevessants, on tot es les façan esassole ixe n la mateixa importàn ­cia en ba sar-se en un mateix pro­grama decorat iu. A aquest tipusresponen els horts de Villaher­mosa i el de Montes inos. També

la planta del cos principal del'hort de Pla respon a aq uestatipologia de tres crug ies , encaraque ens trobem davant un tipusmenys evoluc iona t per diversesraons, co m ara el poc desenvolu­pament qu e adquireix la torre , amés de la pervivència de laco berta de dues vessants, cosaque ato rga un majo r protagonís­me a les façanes ante rior i poste­rior , qu ed ant en un segon lloc lesparets mitgeres.Un nou pas en l'evoluci ó tipolò­gica de la casa de tres crugiesparalleles a façana el trobemamb el despl açament de la torremirador des del ce ntre de laplanta cap a un cos tat, assolintara un ca ràcter autònom i inde­pendent respecte l'estructura delcos principal de l'edifici . Aaquesta tip ologia responen elshorts edifica ts durant la dècadadels anys vint, co m ara el d 'Al­binya na i el de Lis, amb cobertaa qu atre vessants, de planta per­fectament simètrica , on totes lesfaçanes assoleixen la mateixaimportància en base a un progra­ma decoratiu unificat.Un element molt comú, que tro­bem sobretot als hort s edificats oreformats a partir de les primeresdècades del segle XX és el pòrticd 'accés, que remarca l'e ix ce ntra lde simetria on se situa la port aprincipal. També és ací onpodem observa r unes majorsco ncessions als elements decora­tius, co m a signe d 'ostentació

Els borts de tarongers de Picanya 33

34

burgesa, ja qu e es tracta del llocde pas obligat per al visitant pera pod er accedir a l'interior de lavivenda .També l'estudi d 'aquesta sè ried 'horts construïts a Picanya ensserveix per a comprendre comhan anat a poc a poc introduint­se nou s mater ials i noves tècn i­ques, l'ús dels qua ls estava gene ­ralitzant-se en la construcció peraq uells moments.Pel que fa a la construcc ió de for­jats, les primer es estructures- horts de Les Palmes, d 'Almenar,de Pla, de Veyrat, de Gamón, deVillahe rmosa , de Montes inos­recorren a la fusta co m a eleme ntestructural. Els forjats es co nce­ben a base de biguetes disp osa­des de forma para l·le la , q uesuporten uns revoltons de rajola.Però els horts co nstruïts a partirde la dècad a dels anys vint- Albinyana, Lis, Coll- substituei ­xe n les bigu etes de fusta peraltres de ferro de perfil laminaten forma de I, la qu al cosa per­met don ar major llum a les cru­gies i als revoltons. Tot i això , alsforjats de les cobe rtes e ls cons­tructors co ntinue n recorrent altradicional sistema de bigu etes defusta i cabirons, damu nt els qualses disp osa un entabaca t de rajolaper a se rvir de suport a la teulaàrab. Únicame nt els horts de Lis ide Coll es cobreixen amb teulaalacantina, qu e co me nça a fabri­car-se a València l'any 1867, l'úsde les quals es va generalitzar a

L'arquitectura dels Horts

partir del segle XX, so breto t per ala cubrició de nau s industr ials. Elseu ús, a més de ser un signe demodernitat, representa una majoreconomia en la co nstrucció , jaqu e aquestes es recolzen directa­ment so bre el cabiró , estalviantaixí l'entab acat de rajola necessa­ri per disposar la teul a àrab.Altra de les aportacions de laRevolu ció Industrial pe l que fa alcamp de la co nstruc ció va ser e lferro co lat. En l'arqui tectura delshorts la se ua presència és moltesc assa , i úni cam ent apa reix co ma motiu decoratiu i no com a ele­ment estructura l en forma deco lumnes, etc. En la majoria d 'e­dificis està present en baran es debalcons i d 'escales, tapapersia­nes, els repertoris de coratius del squa ls varien amb el pas deltemps, tot d 'acord amb l'ad opciódels diferents est ils.El formigó va començar a intro­dui r-se en la construcc ió a les pri­meries del seg le XX a l'àrea valen­ciana de la mà de l'arquitecteDemetr i . Ribes. L'únic hort querecorre al formigó armat en lesseues estructures és el de Gamó nen el cos lateral reformat l'any1931, amb la qua l cosa s'aconse ­gue ix la diafanitat de l'espai situatdavall de la terrassa on es trobavauna antiga bassa de reg. Però,aquest material ja venia emprant­se d 'anys enrere en alguns ele­ments prefabricats de caràcte rdecoratiu , com ara columnes-Galeria de l'hort de Coll- , i

balustrades de balcons o jardinscom les qu e trobem als horts deGam ón, de Coll, d 'Albinyana, cIeLis i de Veyrat.Estilísticament, els primers hOl1S,com el de Coll, i sobretot el cIe lesPalmes, són hereus cIe la tradiciópopular que té les seues arrels enl'academicisme divuitesc qu e vagaudir cIe gran acce ptació en l'ar­quitectura popular de la comarca.Per tant, a la sèrie d 'edificis estu­cliats estan absents els estils carac­terístics de les darreres dècadesde l segle XIX i primeres cIel XXcom ara els revivals goticistes,modernisme i eclecticisme. L'em­penta constructora que abasta totala dècada dels vint fa que els estils

més presents sigue n l'eclecticismetardà, amb trets decoratius moltestilitzats, per als edificis cIels pri­mers anys vint -hOl1 d 'Albinyana,de Coll- , i lleugeres referències al'art déco per als construïts a lesdarreries del lustre , sent l'exemplemés il·lustratiu l'hort cIe Lis" .Una vegada ana litzats aq ueststrets ge nerals, tot seguit oferim­una anà lisi de cacIa ecIifici en pa r­ticul ar a man era cIe catàleg .L'ordre de presentació respon,sobretot, a criteris crono lògics iestilístics , amb la qual cosa es potcomp rend re d 'una manera pa rti­cu lar l'evolució de tots els ele­ments que hem plantejat a mane­ra d 'introducció .

( -) Sego ns Serra (I996:25), aques la llargapervivèn cia de l'e­clecticisme, amb labarreja d 'element sprovinents de lsdiversos estils de lahist òria de l'arqu itec­tura. e n èpo qu es 1' 111

ta rda nes s'expl icaperquè "el arquitectevalenria no de es t.rèpoca se e ncue ntram:ís pre ocupado porel buen hacer y laple na sa tisfarción delas necesid ades delcl ie ruc- y las ex ige n­eias del "bue n guslO"que por la reflexiónu- ónca."

Hort de Gamón: baranes de ferro colatamb motius modernistes

Els bons de taro nger: de Picanya 35

3-1Hort almes

Hort de les Palmes

(S} Aque st ed ifici s'a­nalitza dins l'estudi de

13ESÓ ROS , A.:Arquitectu res ru ra ls

disperses l'li el paisat­ge agra ri de Torrent.

Torrent, 1995.

36

Es tracta de l'hort més sep ­tentrional , ja que se situajunt al barranc d e Torrent

en la partida de les Palmes , Elcamí d 'accés s 'e m m arca perdues fileres de palmeres quece n tre n la perspe ctiva ca p a lacasa situada al fons ,Dins e l conjun t d e l'explotació ,l'edifici s 'ubica a un racó de lap arcelIa (7 20 .850-4.368 .300) ,motiu pel qual podem pensarque ens trobem d avant un d elshorts més antics. Cronol ògica­ment podem situar-lo cap a laprimera meitat del segle XIX,tot i que en anys successiusexperimenta ria una sèrie d ereformes.El nucli de l'edifici està formatper dos cossos de dues crugiesparalleles a la façana , un d 'ell sdestinat a la vive nda d els pro­pi etaris , mentre que e l d 'unasola planta és e l destinat a la

.vivend a dels es ta tge rs. En lapar t posterior hi ha un patidelimitat p er una tanca d em açoneria o n s 'adossa un cosd 'una crugia que vessa lesaigües cap a l'interior o n eslocalitzava l'est able . Es tractadel mat eix es quema com positiuque podem o bservar a l'Alque­ria d e Moret, situa da a l'hortade Picanya .

La façana del cos de la vive ndadel s amos es ca racte ritza per lasimetria e n la dispos ició de totse ls e lements. Aquesta s 'e mmar­ca per dues torres , tot segu in te l model com positiu d el Masd el Ràfol , situat al terme deTorrent'>'. Però com ocorre enaquest ed ifici , no es tracta d 'u ­nes torres pròpiament dites ,sinó q ue en e l cas d e l'h ort queens ocu pa , la d e la dreta estàformada p er l'ampit que amagala teulada , mentre que la sego­na abarca en profunditat lesdues crugies i té la cobertaplana , presentant-se com unatipol ogia no consolidada deto rre mirador, tal i com la veu­rem als següen ts horts , ja ques 'a dosa una esca la exterio rque , partint d es d el pati inte­rior, puja amb diversos tramsd e volta de rajol a i passa recol­zada sob re la teulada fin s arr i­bar a la torre . Els ca n to ns d el'ampit d 'aquest e s torres esrematen amb bol es herrerianesi a mb pinacle s d e tradici óbarro ca .La porta d 'a ccés d 'arc d e mi gpunt se situa cen tra da en lafaçana i al vo lta n t d 'aquest e ixes di stribuei xen d e manerasimètrica les di ferents o bertu­res tant a la planta baixa com

Hort cie les Palmes, vista general

Vista cie la façana principal

Els bons de tarongers de Picanya

38

en el primer pis. Da m unt del stres balcons tro bem sengleso bertu res de reduïda grandàriaque se rve ixen per donar ve nti­laci ó a la cambra, es pa i relacio­nat amb la cria del cuc de seda .Les re ixes són de fe rro forj at ,tot i q ue els tornapuntes delsbalcons semble n afeg its poste­riorment e n subst ituc ió d 'altresmés antics .A més d 'aquesta façana princi­pal , situada ca ra sol e ix int,tenim la faça na de mig di a q ues 'o rienta de ca ra al ca mí d 'ac­cés prin cip al , emmarcat perd ues file res de palmeres . Enaquesta faça na , als murs del pisin feri or i del cos reu-anquejatque s 'adossa al costa t, s 'obrinunes arcades, donant lloc a unpòrtic. Pe r ta nt podem pensaren una reestructuració poste­rior per tal d 'ato rgar a aquestafaça na un ca ràc te r representa­tiu , ja que és la q ue e l visita ntes troba en primer lloc, e ncaraque manca de funció com a tal ,ja que la porta principal d 'accéses localitza ca ra sol e ixint. Lalocali tzació d 'un reduït jardídavant d 'aquesta façana contri­bue ix també a reforça r aquestca ràcte r sign ifica tiu que se'l volato rga r.Els forjats dels sostres segue i­xen les solucio ns plantejadesper l'arquitectura popular, arti­cu lant-se en base a bigu et es defus ta que suporte n uns revol­tons de rajol a . D'altra banda ,

Hort de les Palmes

Porta principal d 'acc és

e ls forjats de les cobertes esplantegen seguint el s iste ma debiguet es ci e fusta que sus te nte ne l ca racte rís tic e n tabaca t derajol a , i e ls faldons es cobre i­xen amb teula àra b .Aq uest hort mai no ha disposatde motor propi , ja que antiga ­ment va ser propietat de lafamília Giner, i l'aigua neces sà­ria per al reg del s tarongersprocedia del mot or cie la seuatitularitat situa t als afores cie Pi-ca nya .

Vista posterior cie l'hort de les Plames

Vista aèria

Els horts de tarongers de Picanya 39

3-2

40

Es localitza a la partida delColocó, s'accede ix a travésde la carretera de Picanya a

Paip orta per un camí que condueixdirectament davant la façana prin­cipal de la casa i es perllonga finsultrapassar els límits de la parcel·la.D'altra band a es creua junt a lacasa un altre camí, amb la qualcosa l'edifici se situa en la con­fluència de dues vies interiors quesubdivide ixen la parcel-la en qua­tre bancals. Per tant , en aques t cas,la casa es troba perfectament cen­trada dins l'explotació i els camins,alguns d 'ells plantats amb palme­res, fan el paper de passeig inte­rior. A diferència d'altres hortsconstruïts més recentment, l'explo­tació es troba oberta i desp rovistade qualsevol tipus de tanca o portad'accés.Es tracta d'un conjunt format per lacasa, amb planta original en formade L que conforma un pati poste­rior, un jardí poc extens que sesitua davant la façana principalorientada a l'est, i el motor i labassa, localitzats a un costat, peròseparat pel conjunt d'edificis pelcamí que travessa l'hort.L'edifici actual sembla que ha estatprodu cte de diversos afegits cons­truïts en èpoques successives. Elcos original, de dues plan tes, pre­senta la planta en forma de L, con-

Hort d'Almenar

formada per dues crugies para­lel·les a la façana, orientades a l'est,i un altra orientada al nord. En la .intersecció entre la segona crugiadel cos principal i la lateral s'alça latorre mirador, provista amb unampli finestral per cadascun delscostats i cobert a amb una terrassaplana , a la qual es pot accedir desdel seu interior mitjançant unaescala de caragol de fusta. Es rema­ta amb quatre pilars amb floronsde terra cuita que subjecten unasenzilla barana de ferro forjat. Elsextrems dels llenços es trobendecorats amb motius geomètricsmolt estilitzats.En èpoques successives s'afegi­rien un cos de du es crugies dedu es plant es cobe rt per dos fal­dons de teul a àrab , formant unpati interior. D'altra banda al cos ­tat oest s'han afegit al cos ante­riorment descrit una crug ia d 'unaplanta amb coberta plana feta debigue tes de fusta i revolton s derajola i un altra paralella a la faça­na sud, qu e vessa les algues cap aun pati interior tancat per un murde maçoneria.En la façana est els balcons són deformigó, enreixat de ferro colat,ràfec motllurat, porta de fusta degrans dimensions i un plafó cerà­mic ded icat a la Mare de Déu. Enla façana nord els balcons són de

Hort d 'Almenar, vista general

Motor per al reg

tadició barroca, usant-se mallor­quines . En la resta de l'hort hi hareixes de tradició barroca de ferroforjat. Cal destacar la disposiciósimètrica de les obertures en totesles façanes, qu e queden despro­vistes de qu alsevol element orna­mental , trencant amb la seuapresència la mon otonia dels mursllisos de les façanes rematats perun ràfec motllurat.

Coinc idint amb els auto rs delCatà leg Municipa l d 'Edi ficisProtegits, la impressió ge neral ésqu e l'hort ha ana t fent-se a based 'elem ents de distinta proced èn­cia, co nformant un llengu atgeeclèctic de desigu al inter és .També podria se r el producted 'una casa anti ga del secà refor­mad a i ampliada fins assolir lasituació ac tua l.

Els bons de tarongers de Picanya 41

i en Segons Algarra099';) "El mosa ico

Nolla, usado tanto parapavimeruaciones corno

para revestimiento dernuros. gozó de una

huena acogida entre laburguesia va lenciana.

síe ndo un bu en ex po­nent e de dos factores

que domina ro n lasarles dccorativas de l

periodo comprendidoentre fin.i les del sig lo

XIX y las primerusd ècadas del siglo XX.el fu ncionalisme y la

búsque cla de una -clc-gancía - de corre ec lcc tí­

cista burgu és.

Aquesta exp lotació ag ríco­la es localitza a la dret adel camí dels Horts , efec­

tuant e l recorregut de Picanya aPaipo rta e n la partida deCanyare t. Dins la parcel ·la , l'edi­fici es cons true ix en un ex tre m,junt al camí que li dóna accés020.900-4.366.850). Però la casapresenta un altre accés per migd 'un llarg ca mí, el punt de fugadel q ua l va a par ar a la portaprincipal. Davant la façana prin­cipal es troba el jarclí, sense capdu bt e un dels mill ors que tro­bem als horts de Picanya , sob re ­tot per la frondositat i va rietat deles seues es pècies ve geta ls .El cos principal de la cas a es tàformat per tres crug ies pa­ral ·leles a la façana . Aquestapresenta una disposició simètri­ca de les obertu res, trobant-sel'eix mar cat per la porta princi­pal desplaçat ca p a la d ret a. Elmur es compa rtimenta a base desenz illes pil astres q ue marquenles clivisions ve rticals i per cor­nises amb res salt s a l'altura deles pilastres i dels balcons , quemarquen la divisió e ntre lesdiferents plantes . Tota la façanaes remata amb una potent corni­sa contínua que actua com aelement unificador de l'espai ,tot accentuant la se ua horitzon-

talitat. La teulada , a dues ves­sants , queda amagada per unampit ma ssís que pres enta lleu­gers ressalt s a l'altura de lespil astres, mentre que e ls dife­rents llenços es troben deco ratsam b plafons.Les embocadures de les obertu­res es decoren amb una cornisallisa q ue s 'e ixamp la fo rma ntunes orelle res a l'a ltura de lallinda. Les baranes són de fundi­ció . Els replans dels balcons esreforcen am b mènsul es fo liàc iesprou es tilitzades .La vive nda dels propiet ari s , queés la que se situa sobre l'eix dela façana , s'eleva un poc mésd 'un metre sobre e l nivell exte­rior. D'aquesta manera l'entrad ave precedida per una escalaamb graons de pedra artificialque dóna pas a una terrassapavimentada amb mosaic deNo lla", davall la qual trobem unse miso te rra ni dedicat a ce lle r.Està coberta per un pòrtic debiguetes de fusta recolzadessobre bigues de ferro de perfilen I. Per l'exterior, e l bigu eramde fusta del pòrtic queda ama­gat per una corn isa de plaquescie guix que envolta tot el perí­metre. El retranqueig que pre­se nta la terrassa al seu carrercentral contribuieix a afa vorir la

42 Hort de Pla

Hort de Pla, vista ge ne ral

Camí d'accés

Els horts de tarongers de Picanya 43

sensació de ve rticalitat de l'edí­fici. Les baranes que protegei­xen , tant la terrassa inferi orco m la superior só n molt senz i­lles i transparents , per la qualcosa deixen perfectam ent visi­bles e ls e lements posteri ors dela façana , tot facilitant la se ualectura .Al costa t d 'aquest pòrtic s 'o briuna porta de fusta a niv ell delterra qu e dóna accés a la viven­da dels es tatgers . Aquest e ixapare ix també remarcat sobrel'alçat per la presència d 'unbalc ó en ca dascuna de les plan­tes superio rs .A l'esquer ra del co njunt trobemla ca pella , amb la façana derajola vista , material de mésqualitat per tal de ressaltar lase ua presència de la resta delcon ju nt. Segons ens indicaBurriel (197 1: 399) es va edifi­ca r l'an y 1889, se nt la darreracons trucció del con jun t, le sobres del qual van començaruns anys abans. L'estil de lafaçana és neogòti c , molt empra ta l'arquitectura religiosa coetà­nia , dins l'ambient de neocato­lícisme que es vivia aleshores(BE ITO , 1992: 25). Presentauna portad a ogiva l amb embo­cadura de pedra , flanqu ejadaper dues finestres cegues de lamateixa morfologia . Damunt laporta s'o bri un roset ó i e l con­junt es remata amb un frontótrian gular disposat entre dospinacles.

44 Hort de Pla

L'a cc és al jardí es troba davantla cas a i d 'allí per una vo rerad e formigó p odem acced irdirectament a la glo rie ta , situa­da al cen tre de l'eix transver­sa l, e n base al qual s 'a rticu la elrecorregut del jardí. Tot i queac tualmen t es troba molt aban­donat , tant respecte a la curade le s espècies ve getals ques'h i troben com pel que fa a laconservació d 'alguns ele men tsarquitectònics , podem dir queés un dels millors jardins deci­monònics d el terme dePicanya . Segons va ser habi­tu al al segle XIX, d 'acord ambaq uest corre n t eclèctic q ue vaca racte ritza r l'arquitectura , e ljardí presenta una barreja detret s del jardí b arroc del segleXVII i del jardí anglés del segleXVIII , tot con jugan t la rigidesaen e ls recorreguts ca racte rís­tics del s primers , am b ele ­ments que int enten recr ear lesformes de la natura , com ar a e lllac artificial , la gruta, el "b os­quette ", e tc .La glorieta , de planta octogo­nal , es cons trueix en base auna es tructu ra de ferro de gransenzillesa , amb les diferentspeces unides amb rebles . Lageometria en la disposició deles làmines de ferro ca nvia enla ca ra on es troben les duesportes d 'accés a l'interior, onap reciem l'intent de reproduire n el dibuix la di sposició deca rre us . L'estructura del sostre

Hort de Pia , façana principal

Vista lateral

Els bons de tarongers de Picanya 45

6 I/orI de 1)1(/

és de fusta , recolza plaques ce­ràmiques que co nfo rme n lacoberta . El p aviment, d e mo­sa ic de No lla , reprodueix so b reun fo ns b lanc e le ments de lana tura com ara garla n des ,p apall ones , e tc ., di sposat sd 'una manera simèt rica al vol­tant d e l centre, marcat per unaga rla nda cie flors .Els b ancs es di spo sen ciemanera simètrica a l vo ltant cl elso rtidor. To ts esta n cobertsam b tau lells ce rà m ics d eMan ises d e les primeries delsegle XX, d 'estil ne omuclèjar ,quan les seues fàb riques va ninco rpo rar a les produccionse ls di ssenys q ue Owen Joneshavia fet cie la cerà mica exis­tent a l'Alhambra d e Gra na da(PÉ REZ CAMPS, 1987: 25) .Aq uests inclouen tota una sèriede peces especials, com araperfils, motllu res , etc. , amb lafinalitat d 'a dapta r la superfíc iedel xa pat a ls angles, vo res i

Glorieta cu rvita ts còncaves i convexes,pe r ta l d e clonar revestiment atots e ls complements (PÉ REZCAMPS, 1987: 32-33)El motor es troba adossa t a lavive ncla d e ls esta tgers,' tancatdins una caseta independentdel con ju nt. Ac tua lme nt estroba electrif ica t, i les seuesa igües va n a parar a una bassaque es troba d ins e l pati poste­rior d e la casa, cies d 'ori es di s­tr ibuïa a través cie la xarxa d e

Facana LI la cup ,lla séq u ies.

Sortidor

Bancs al jardí

Rotonda a la zona ajardinada

Els boris de tarongers de Picanya 47

3-4Hort d ermosa

ï tu) Aqu est edifici , IOl

i q ue actua lmc ru pe r­la ny al terme mun icip alde Tor re nt a ran d 'u na

pc nnutu realitzada l'an y199 1. ha l'Sial incl òs

d ins e l present es tudi.ja q ue h ist òriramcnt ha

for mal part del tcnnede Pica nya .

Es localitza a la partida delRàfol?" (720 .050-4.366 .600),i s 'accede ix p er l'antic

ca mí d e Santa Anna, co nvertitac tualmen t en l'autovia CV-33,L'edifici es troba ce n trat dins laparcel -Ia i presenta davant lafaçana principal un jardí dereduïdes dimensions.La casa es tà formada per un cosprincipal , dedicat a vive nda , i uncos lat eral adossa t, destinat alsserveis de l'explotació ag rícola .El cos de la vivenda respon a latipolog ia de casa de tres crug iesamb torre ce ntrada en planta sus­tentad a per qua tre pilars. Per tant,l'alçat presenta dues plantes ambcoberta de quatre faldons d 'onso bresurt la torre central, ambcoberta plan a. La façana principal,curiosa me nt o rientada cap a l'o­es t, presenta una disposició simè­trica de les obertu res . Com a ele­ment decoratiu s'empra la rajolavis ta , qu e recorre les cantoneres ,el sòcol, i les embocadures de lesobertures , ressaltant el se u co lorroig intens sobre la tonalitat mésclara emprada en el lluït del llençde la façana . Aquest recurs deco­ratiu únicame nt es tà present en lafaça na principal, amb la qual cosaes vol ressaltar el seu caràcter. Perdamunt del ràfec motllurat es dis­posava una balustrada de peces

de terra cuita, que ha estat subs ti­tuïda per una gelosia de rajola .Els pilars qu e compart imenten elsdiferents trams de la balustrad a esrematen amb ge rro ns de terracuita . La torre mirador es coronaamb una balustrada que segueixel mateix esquema compositiu.Tant pel tipus de planta emprada,com per la se nz illesa del seu pro­grama decoratiu , podem dataraq uest hort en la primera dècadadel segle XX.La façana posteri or respon almateix es q uema pel que fa a ladistri bució de les obertures , sentsubstituïda la porta d 'accés perun gra n fin estral. D 'aquestamanera es co nserva e n la plantabaixa el siste ma d 'eix centra l alvo ltan t del qual es distribueixenles diferents cam bres .Els forjats de la planta su perio rrecorren a la fu st a com a ele­ment estructura l, així com lacoberta , articulada e n base aun forj at d e biguetes de fusta ,ca b irons i en ta baca t d e rajol a ,damunt el qual es di sposa late ula àra b .Al costa t sud s 'adossa un patirectangular rod ejat per cossosd e dues pl antes d 'una crugiae n tres d el s seus costa ts , i perun altre d 'una pl anta de duescrugies , parallel es a la façana

4s Hort de Villabermosa

Hort de Villahermosa, porta d'accés reconstruïda en el nou emplaçament

Vista general

Els borts de tarongers de Picanya 49

principal d e la vivenda. La cru­g ia d 'aquest últim cos recaiental corra l conforma un pò rticd 'a rcs reba ixats. Les cobertesd els cossos d 'una cr ugia vessenles aigües cap a l'exte rio r, men­tre e l cos de d ures cr ugies p re­senta la coberta de d ues ves­sa nts. Co m a e le ment estructu­ral d el s for jats s'em p ra la fusta.Allí trobem la vivenda de l'es-

ta tger, andanes, i estab les p erals an imals d e la llaurança .El jardí, localitzat davant lafaça na p rin cipal , p resenta coma ele ments d 'interés una pèrgo ­la d e ferro. Aq uest és l'únicdels horts estud iats q ue no hamantingut al seu en to rn e l tra­di cional cultiu d e tarongers ,q ue ha esta t su bs tituï t per pl an­te rs d 'espècies o rnamentals.

Façana principal

50 Hort de \'illabermosa

Hort de \ illaherrnosa , vista costat sud

Vista posterior

Els bons de ta ronger" de Picanya ." Sl

3-5es m os

Banc

j"

Hort de Montesinos, camí d'entrada

Es localitza a lé~ partida delCanyaret (720.4) 0-4.366.700).L'edifici, co ns truït l'an y

1904, es troba al fons de la pa r­ce l·la i presenta un accés princi- .pal flanquejat de xip re rs q uepart eix des del ca mí dels Horts iva a parar da vant l'eix de lafaçana principal , mentre q ue clela part posteri o r cle la casa pa r­te ix un altre camí que va a e ixira la ca rretera d 'Alba l. Sobre l'es­planada sit ua da clavant la faça­na principal hi ha algunes espè­cie s arbòries que conformen unxicotet jardí, desprovist de qua l­sevol e lement arquitectò nic.El cos p rincipa l de l'edi fici res­pon a la tipol ogia de casa am bto rre cent rada e n p lanta , sobrela qual descansen els forj at s.L'al çat està format per dospl antes. Els fo rjats de la pl antasuperior e m pren biguet es defu sta , sob re les que descansenrevoltons de rajol a . La coberta ,de q uatre faldons , re corretambé a les bigue tes cle fustacom a e le men t estructura l,dam unt les q ua ls descansa unen tabaca t cle rajol a recol zatsobre cabiro ns . La torre cent ra lpresenta coberta pl ana , a laqual es p ot acced ir per unaescala , fent a ixí e l paper detorre miraclor.

Hort de Montesinos52

Al seu exterior aques t hort ha patitnombroses interve ncions qu e handesfigurat en celt a manera la seuaimatge original, sobretot pel qu erespecta als seus revestiments imorfologia de les obe rt ures. Lafaçana principal presenta una dis­posició simètrica dels vans, ambla port a d 'accés ce ntrada . Esremata amb un potent ràfec, i lacobe rta s'amaga sobre un ampitmassís, la qual cosa contribue ix aatorgar horitzontalitat a la façana.El p òrtic constitueix un afegit pos­terior, així com la decoració detaulells, que és prou recent, tot ique intenta imitar mod els de ladècada de ls trenta.En la part poster ior pod íem tro­bar una sèri e d 'in stal·l acionssituades al voltant d 'un pati , rela­cionades amb l'explotació agrà­ria, com ara es tab les , pallissa,

Hort de Montesinos, faça na

bassa per al reg, a les qua ls fareferència el catà leg municipald 'edifi cis protegits, però que handesaparegut en una reform apracticad a en la dècada de ls vui­tanta, sent reconstruïts aquestsvo lums d'una forma que no té resa veure amb els seus trets estruc ­turals origina ls.

Hort de Montesinos,vista aèria

Els /)011.'1 de tarongers de Picanya 53

3-6011

Aquest conjunt d 'edifica­cio ns , constru ·~t ca p a1920, es localitza a la

part ida del Canya re t (720.650­4.366 .800) . Es tro ben més omenys cent rades d ins una pa r­ce l-la p ro u irregular, a la qua les pot accedir pe l camí delsHorts. D ins l'e spai e x iste n tda vant la façana principal de lacasa es cre uen dos ca mins int e­riors , prenent com a p unt defuga una co nífe ra de gran alça ­da .El cos de la casa presenta unaplanta e n fo rma de L de duescrug ies de tre s pl antes pa­rall eles a les façanes , amb unsiste ma de coberte s com plex.En la part posterior hi ha unpati , al vo lta nt del qual es loca­litzen e ls diferents serveis del'explo tació agrícola , com ara labassa , e l mot or i e ls es ta b les .La faça na principal , o rienta da_cap a l'est , presenta una ordena ­ció e n dos cossos, amb una dis­posi ció simè trica de les se uesobertures , quedant ressaltat l'e ixce nt ra l del se u alça t mitjançantla incorporació d 'un altre cosrematat amb una coberta d 'am­pli ràfec, i amb la presència delpòrtic q ue precedeix l'accésprincipal. Els llenços es decorenamb falsa ma çoneri a rejuntada , i

54 Hort de Coll

Camí interior d 'acc és a la casa

Ho rt de Coll, vista genera l

Façana pricipal

Els bons de ta rongers de Pica nya 55

per al sòcol, cantons, emboca­dures de les obertures , i delimi­tació dels cossos i carre rs esrecorre a la rajo la vista . La portad 'accés ve precedida per un pòr­tic sosting ut per quatre pilars ,element habitual a altres hortsconstruïts o reformats durantaquest període , co m ara els deGa món, Lis , Albinyana i Veyrat.Ací observem una major profu­sió d 'elements dec oratius , comara els balustr es de formigó dela terrassa , i altres elements queevoquen l'arquitectura classicis­ta , com ara les mènsules i la cor­nisa amb denticles feta ambrajo la , la qua l s'esten per la restadel mur dividint la faça na en doscossos.A la dr eta trobem la torre mira­dor, que en aquest hort, de lamateixa manera q ue vegem alsde Lis, Alb inyana i Ga món, estroba ad ossada a un cos tat de lacasa. Seguin t els models co mpo­sitius de la faça na , s' articula enquatre pi sos , tot coi ncid intcadascun d 'ells en alçada ambles diferents plantes de la casa .Ú nicament el cos superior, perten ir la funció de mirador, pre­se nta obertu res en e ls se us qua­tre costats. Predominen els p la­fons de rajola com a elementdecoratiu , cosa que , tot junt ambla morfo logia de les finestressuperiors , ens evoquen, encaraque d 'una manera molt es tilitza­da , els repertori s ornamentals del'arquitectu ra mudèjar.

Les co bertes , d e teula alacan ti­na , prese nt en una inclinacióexcessiva p er a les ca rac te rísti­q ues climàt iq ues d e la zona ,amb uns prominents rà fecs d efusta , cosa que les ap roxima ales carac te rís tiq ues d e l'arqui ­tectura nòrdica .La façana del cos lat eral s 'a rti­cula en tres p lantes amb unadi sposi ci ó s imètrica d e le sobertures , tot i que a un costa tes va o b rir posteriorment unmirador. Ací , e l revestimentd els murs és totalment llis is' em p ra una falsa ra jola vistaper a remar car e ls ca nto ns i e lsbrancals d e les o bertu res . Lad ecoració es concentra , p ertant, en les pl aques d e les llin ­des de corades amb ca rte l·les igrutesc s , flanquejades per duesmènsules , d 'un est il p roueclèctic , i a les baranes d e fun­d ició , que re pl eguen m otiusd el s re pe rtoris d e l'Art No u­ve au . La façana es remata ambu n ampit d e corat am b unagelosia cerà m ica, i e ls p ilar s d ereforç s 'adornen amb florons .Pels tret s exposats podem co n­clo ure que l'esti l arquitectò n icde lés façanes d 'aquest hort res­pon a l'eclecticisme tardà, on sesimp lifiquen les formes o rna­mentals procedents de diversoses tils de la història de l'arquitec­tura i de diverses regions.Adossat a la torre a la part p os­te rio r cal destacar un cos alla r­gat d 'una crugia amb coberta

Hort de Coll, vista de la façana sud amb la pèrgola

Pòrti c d 'entrada Mirador

Els horts de tarongers de Picanya 57

Acr òtera de terra cuita

Llauradora de terra cuita

58 Hort de Coll

p lana o n se situa una pèrgolade columnes jòniques i balus­trad a de formigó encofra t, q uepresenta tret s se mb lants a laq ue veurem a l'ho rt de Gamón,tot i q ue ací e l cos inferiore m pra e l ferro e n fo rma decolumnes de ferro co lat i bi ­guetes de perfil laminat e nfo rma de I q ue soste nen e lsrevo ltons de rajol a . Dins aquestcos tro bem int egrad es algunesde pe ndències agríco les , co mara e l mot or amb la torret a dela comesa e lèctrica i la bassa.Altre de ls e lements d 'aquesthort que presenta gra n int erésés e l jardí, q ue es desplegasobre l'esplanad a q ue se s ituadavant la façana principa l. Amés de la qualitat i va rieta td 'espècies vegeta ls, ta nt arbò­ries com arbus tives, destaquenels e lements arq uitectò n ics iescultòrics q ue apare ixen . Elca mí d 'accés, d ins e l recorregutdel q ua l s 'a lte rnen bancs reves­tits am b taule lls cerà mics , dónapas a l'esplanada presidida peruna conífe ra de gran alçada .L'accés a l'esp lanada es tà flan­q ue jat per sengles ac rò te res dete rra cuita , acomplint d 'aquestama nera la fina litat simbòlica quee ls ato rga la mitologia com aanimals gua rd ians . Altres figu ­res de tradició clàssica es distri­buei xen a l volta nt d 'aq uestes pa i ce ntra l. Ací, e l recorregutde les bardisses es delimita ambun sòcol ceràmic de motius

Hort de Coll. façana nord

Detall cie la barana del balcó

Els horts de tarongers de Picanya 59

Figures mitològiques cie terra cuitaa la zona ajard ínada

60 Hort de Coll

geomètrics, mentre que alsbancs , rec oberts amb el mateixmaterial , es recorre a repertorisneobarrocs propis de la dècadadels anys tre nta? " o n destacacom a ele ment d ecoratiu lapunta de diamant, o neorrenai­xentistes o n s'e mp re n e lementspropis d 'aquest es til, com arae ls ca ps alats , predominant enam bdós casos les tona lita tsgroga i blava .

( // 1 :'egons ind ica Serra ( 1996: 77) dinsles ans decoratives associades a la ves­sa nt ncolxrrroca de l'eclecticisme tard à

va lenc ià. "los zóc a los de azule jos. lastejas uzule s en las cuh iertas . y revestí­m ícnt os cer àm icos en general fu eron

muy extimados en es ta època ('01110

toques de gus to regiona lista en rodotipo de cdiflcios p úhlicos y privades".

Hort cie Coll. jard í

Banc clel jardí

/::'1.'1 horts de tarongers de Picanya 61

3-7Hort

62

Es localitza a la particla cie laPedrera. Està format percliversos bancals; la casa

se situa al ce ntre cie la finca(720.450-4.367.200) . Al plàn ol de1929 vegem co m presenta closaccessos: un qu e co ntlue ix ambl'eix de la façan a principal, i l'al­tre que co munica amb el patipost er ior cie la casa.El co njunt d 'ed ificac ions està for­mat per la vivenda clels propieta­ris, clues crug ies disp osades enforma cie L que co nformen unpati en la part poster ior cie la casaon es localitzaven els se rve is del'expl otació ag rària, i per últimtrobem adossa ts el motor i labassa.L'eclifici principal , segons el tes ti­moni o ral clel se us propietaris, vaser construït l'an y 1919. L'any1994 es va fer un a restauracióintegral del cos princip al , tot ator ­ga nt a les faça nes e l se u aspecteoriginal i recu peran t el co lor d 'a­co rd amb la info rmació facilitadaper cares, enca ra qu e la se ua dis­tribuc ió interior es va transformarper complet. Es tracta d 'un edifi­ci cie dues plantes, que s'es truc­tura en base a tres crug iesparalleles a la façan a, on leslínies cie càrrega es tan formadesper pilars i jàsse res , amb la qua lcos a s'aconseg ueix un a major Ili-

Hort d'Albinyana

bertat a l'hora cie plani ficar la dis­tribució dels es pa is int eri ors .Però , tot i això , en la clistribucióclels es pa is enca ra manté e lco rreclor central co m a eix orga­nitzad or de l'esp ai i l'escala situa­da a un cos tat de la segona cru­gia, cosa qu e es pot entendreco m un a reminiscència de latipologia de casa popular esta­blerta per l'Acadèmia al segleXVIII (DEL REY, 1990b : 538) .Adossad a al cos tat dret , i alinea­da amb la façan a principal tro­be m la to rre-mirador, que sobreixen alçada resp ecte a la casa . Lesco be rtes de la casa i de la torresó n de teula àrab es truc turadesen qu atre fald ons.Les façan es es caracteri tze n per lasime tria en la disp osició dels ele­ments. Els pan ys de paret es deli­miten per un sòcol en la partinferior , per un enca rreuat fingiten els cantons i per un a co rn isaen la líni a de la co berta.Presenten tres obertures encadasc una de les plantes. La faça­na princip al presenta co m a ele­ment definidor un a cornisa qu emarca la divisòria de les du esplantes, però alho ra reforça l'ho­ritzontalitat de l'edifici en recór­rer els repeu s dels balcons, elpòrt ic d 'accés i la torre , afavo rintd 'aque sta man era la integració de

Hort d'Albinyana , façana principal

Detall del balcó del mirador

I-.

Pòrtic i torre mirador

Els bons de tarongers de Picanya 63

Hor! d'Albinyana

( 12 I Aq uest element

"a ~c:r emprat en l'ar­quítcctura de la c iutatdc: València durant els

primers any~ dc: la~l'gol1a dècada de l

~egle . l' e rt) e n aq uestca~ s'e mp ra d 'una

ma ne ra tardan a. i fins i101 reco rrent :l una

simplificac i ó en Ic:s fo r­mes. Aqu est fel res ultaha b itual e n l,I data enhi qua l e~ "a co nstruir

aquest ho n. ja q ue~egon~ lsc nito 11992:

2 18,. e ls e lementsmodernistes ..... perdu­

rar ún con muc hamayor iruensidad,

sobr« rodo, en su ver­tierne geolllétrica deorigen vien ès. en las

consrrucciones demuchos maestros de

ohras r allxmiles que alo largo de Icjs ano~

veinte k-van tara nnunu-rosos peque ños

cdificios. cs pccia lmc n­le chalets, co n ab un­

dames rc fcrcnciasmodcrn istas dando

luga r a Iu q ue se hadado e n 1I:1111:lr mod c r­

nismo po p ular."

64

la torre. Totes les obe rtures apa­reixen rem atad es per un a placaamb eleme nts florals qu e co ntéen e l ce ntre un tríglif d 'estil"sezession" que , tot atene nt ladata de co nstrucc ió de l'edifici,s'empra d 'una man era retardatà­ria'!" . Tot açò es co njuga ambaltres e leme nts proced ents del'arquitectura clàssica, co m ara lesmènsules del pòrti c d 'entrad a, iels frontons qu e rem aten els bal­co ns de la torre-mirad or, cosaque ato rga a la façana un es tileclèctic. La co mpa ració entre elselements decoratiu s de la torre ,amb línies molt simplificades enl'en coixinat imitat de ls cantons ,els remats de les obertures, lesmè ns ules ..., ens fa pe nsar en un aes til més coetani a la se ua data deco nstrucció, ja que arreplega elstrets estilístics de l'arquitectura del'eclecticisme tardà de ls anys ce n­trals de la dècada de ls anys vint ,carac te ritzat per un a tendència al'estilització i geome tritzac ió delseleme nts arquitec tònics, trets qu ees tave n absents del pan oram aarquitec tònic d 'uns anys enre re .En aquest hort trobem ce rtes'novetats pel qu e fa als materialsemprats en les estructures , comara el recurs en el forjat de la pri­mera planta a les biguetes de ferrode perfil laminat en I qu e susten­ten els revo ltons de rajola planaen substitució de la fusta, mentrequ e en el forjat de la cobe rta esrecorre enca ra a les bigu etes defusta i entabacat de rajola .

Tot i qu e l'interior de l'edifici estroba totalment transformat, algu­nes fotografies facilitades pels pro­pietaris ens mostren l'aspecte ori­gina l d'alguns àmbits. El halI esdecora a la manera clàss ica presi­dit amb una estructura d 'arc entrellindes, d 'acord amb el mod el se r­lià, sustentada per du es columnesdòriques fetes amb estuc. Hi haviaun sòcol de taulells ceràmics deManises pint ats amb trepa , d'estilrenaixentista inspirat en els alica­tats del Col-leg i de Corpus Christide Valènc ia, edifici paradigmàticdel darrer renaixem ent valencià.Tal i com vegem a la fotog rafia,travessant el vestíbul, les portesencristallades del fons tancavenuna saleta. Els paviments eren derajols hidràulics.Travessant l'arc del vestíbul, a lasegona crugia a mà dreta, ens tro­be m amb l'escala que dóna accésa la planta superior, amb graonsde marbre i balustrada de fundi­ció, qu e comunicava directam entamb el saló de la casa que oc upa­va la part central de la plant a, alvoltant de la qu al es distribuïen lesdiferents cambres . De la decoraciód 'aqu est saló cal ressaltar el sos treneogòtic fet amb biguetes de fustasuportades per uns cans represen­tant animals fantàstics. Una vega damés es torna a obse rvar el recursal sòcol de taulells ceràmics ambdecoració ne ó-renaixentista. Pertant , també en la decoració inte­rior trobem aquesta barreja d'estilsqu e hem vist pel qu e fa a l'exte-

Hort d'Albinyana , vista posterior del conjunt de la vivenda

Façana posterior

Cos destinat a l'explotació agrícola

Els borts de tarongers de Picanya 65

66

Interior, aspecte originalde l'entrada

Interior, escala d 'accés a laplanta superior

Hort d 'Albinyana

l'iol', motiu pel qual podem parlard 'una arquitec tura eclèctica .A la part posterior de la casa apa­reix un pati tan cat amb un murconstruït de maçon eria amb verdu­gades de rajola. A un dels cos tatss'adossava un a crugia destinada aestable, que ha estat recentmentende rrocada, mentre que a l'altres'alça de forma perpendicular uncos de dues plantes format perdu es crugies. Ací trobem estructu­res i so lucions co nstruc tives cara c­terístiques de l'arqu itectura tradicio­nal de la comarca: forjats ambbiguetes de fusta i revoltons derajola i entabacat de rajola a lescobe rtes. El co ntrast i la falta deintegració que trob em en aques thort entre la vivenda i els cossosposterio rs, ens fan pensar qu eaques ta part proced esca d 'un anticedifici ex istent, que apareix citat al'alçament cartogràfic de l 1900 coma Casa de Rosselló .I per últim, adossat a un extrem d'a­qu est cos, ens trobem amb el bino­mi motor-b assa. El motor conse rvala torreta per a rebre la llum, i nohem observat cap vest igi de la pre­sencia d'un antic fumeral. D'altrabanda la bassa està construïda ambun mur de maçons atalusats per lapa rt exterior units amb morter decalç. Per pod er accedir hi ha un aescala de dos trams de volta derajola , el primer dels quals con­dueix a la bassa, mentre que elsegon dóna accés a la cobe rta delmotor, que en se r plana s'aprofitacom a terrassa.

Hort d 'Albinyana. camí d'acc és a la façana lateral (cap a 1950)

Camí d'acc és a la façana prin cipal (cap a 1950)

Els horts de tarongers de Picanya 67

3-8Hor yrat

Es localitza a la partida de LaPedrera (720.700-4.367.050), ila p arcel 'la on s'assenta, de

mor fologia rectan gular, limita perl'est amb les terres de l'hort dePla i pel nord amb les de Gamón.L'edifici actua l s 'alça sobre l'anti ­ga casa del Calvo, que ja apa reixesmentada a l'alçament cartog rà­fic de l'any 1900.S'accedeix pel camí dels Ho rts iactua lme nt l'entrad a a la casa esfa per un camí que discorre perun lateral fins la façana pr incipal.A més , presenta altres dos acces­sos sec undaris que part int tambédel mateix camí dels Horts, van aparar a l'esplanada qu e s'obridavant la porta d 'accés a la casa.Allí trobem un xicotet jardí for­mat per alguns arbres de granalçada de fulla perenne , peròaquest man ca dels e leme ntsarquitec tònics habituals, com araels ba ncs , figures, balustrad es,etc.El cos p rincipa l de la vivendaes tà format per du es crug iesparal·leles a la façan a amb cober­ta de dos faldons que vessen capals laterals. Per aq uest motiu lafaçana princ ipal presenta unremat en forma de frontó triangu ­lar, format per la inclinació de lacoberta . Presenta una disp osiciósimètrica de les obertures , desta-

68 ... Hort de V~vrat

cant la porta d 'accés emfas itzadaper un pòrtic, so lució habitualper aq uest tipus de construccionscom ja hem vist a altres horts . Alscostats se situe n, a nivell de laplanta baixa, uns finestrals arrandel terra , amb la qual cosa s'inte­gra la visió del paisatge exterioren l'interior de la vivenda , totun it a la circumstància que lacasa s'alça a nivell del terra , nosobreeleva da co m hem vist aaltres horts co m ara eld 'Albin yan a, el de Pla i el deMontesinos. Les embocadures deles finestres s'emmarquen ambba ndes totalm ent llises. Però , ésal pòrt ic d 'accés , on es pot apre­ciar un a major co ncent rac ió delseleme nts orname ntals, que evo­quen un llengu atge clàssic.Aquest està format per qua trepilars amb bassa i cap ite ll moltestilitzats, entaulament amb den­ticles i balustrada. En l'intrad ósde les obertures es co l- loque nunes mènsules foliades . És pertant, en aquest pòrtic, lloc de pa sentre l'exterior i l'inter ior de lacasa on es pot trobar aq uestaor namentació més acurada , coma signe de prestigi i per a impres­siona r el visitant que accede ixcap al se u interior. Tot el mur dela façan a i la divisòria entre elsdos pisos els troben remarcats

Hort de Veyrat , façana principal

Vista del costat sud

Els horts de ta rongers de Picanya _ 69

cadures de les finestres, disp osa­. cies cie manera simè trica. Elsespais creats entre les finestresinferiors i superiors es decorenamb plafons ressaltats.

Per tant , lareforma pati­da per aq ues thort en datesta r danesada pta l'edifi­ci als progra­mes decora­tius vige ntsalesho res , onels elementso rna me n ta lss'han eliminato sim plifica tal màxim, iaquests esco nce n t re nen la partmés repre­se nta tiva del'edifici, co mara el pòrticqu e pr ece­deix l'accés

Pórti c d 'acc és. mènsula foliad a princip al.A la part pos­

terior cie la vive nda trobem elmotor i la bassa. El pou , queen principi va ser cie ga s pobre ,ara es troba ele ctrifica t, desta­ca nt e n alça cia la torret a ci e lacomesa e lèctrica . La bassa ésmolt semblant a la de l'hortd 'Albinyana formada per paretscie maçoneria i calç atarusadesper la part exte rio r.

per un a banda llisa. Aques t cosprincipal, originari de la casa clelCalvo , presenta els forjats del pisde big ue tes de fusta i revoltonsde rajola, mentre que en la cobe r­ta es recorre ala característi­ca so lució ciebiguetes cie fus­ta i entabacatde rajola .Sobre ' la sego­na crugia s'a­dossen dos es­pais cie plantaquadra da ambcobe rta de teu­la a qu atre ves­sants.Pel costat drets 'ados sa uncos longitudi­nal de du escrug ies de closplantes ambcoberta a du esvessants , i e lsaltres dos cos­tats - el esque ­rra i el poste­rior- es tan-q ue n amb un mur de maçoneria ,donant lloc a un pati interior. Enla façan a exterior d 'aquest coslater al trobem un a articulac iódels mu rs semblant a la qu e hemvist a la façan a princip al, caracte­ritzada per una se nzillesa delínies. Una banda llisa defineixeIs límits del mur, i discorre dedalt a ba ix emmarcant les ernbo-

70 Hort de Veyrat

Hort de Veyrat, façana nord PÓI1ic d 'accés

Vista posterior des de la bassa el motor cie reg

Els horts de tarongers de Picanya 71

Hor "mon

72

Es localitza a la partida delRegatxo (720.800-4.367.300)junt al camí del s Horts.

L'accés principal discorre en líniarecta cap a la vivenda, fent se rvircom a punt de fuga la porta pos­terior. Al llarg clel seu recorregut,situa ts de manera simè trica aambdós costa ts , trobem unsban cs de formigó sense espa tlaque segue ixen el mateix dissenyque els qu e apa reixen al jardí dela casa , motiu pel qual aq uestcamí actua a mane ra de passeig.També la porta d 'accés davanteraserve ix co m a punt de fuga d 'uncamí inter ior que no apa reixassenya lat al plàn ol cadas tral de1929. Per tant, en aquest hort , elconjunt d 'edificis es troba centratdins l'expl otació ag ríco la.Prene nt com a referència la faça­na principal, orientada cap a l'est,al cos tat esque rra trobem unapin ed a, mentre que davant de lacasa vegem el jard í que ocupaun a supe rfície allargassad a ensentit parallel a la façan a.L'or igen de l'edi ficació actua l eltrobe m a la casa del Sellut, un aantiga casa de camp que figura jaen l'alçam ent cartog ràfic de l'an y1900, formad a per un cos princi­pal de du es crugies paralleles ala façana i un pati ado ssat al cos ­tat dret tan cat per un a paret de

Hort de Ga món

maçoneria , din s el qual se situa­va el pou , la bassa, i un es porxa­des ad ossad es a la tan ca enforma de L per ubicar les ins­tal·lacions ag ríco les. L'any 1930 lafamília Gamón va adquirir la pro­pietat d 'aquesta finca i co me nçaun procés de transformació del'edifici qu e va finalitzar l'an y1932, assolint pràcticament l'as­pecte qu e presenta en l'actualitat.La vivenda està formad a per uncos de du es plan tes de du es cru­gies paralleles a la façan a ambcobe rta de teula àrab de dos fal­dons qu e vessen cap a les façan esanterior i posterior resp ectiva­ment. Els forjats de la primeraplanta s'a rticu len en base abigu etes de fusta qu e suportenuns revoltons de rajola , mentreque per a la coberta es recorre ala so luc ió característica de bigu e­tes de fusta i entabacat de rajola.En la planta baixa les du es cru­gies qu eden travessad es per unco rredor central, als ex trems delq ua l se situen els accessosdavanter i posterior respectiva­ment. Per tant , aquest edificiencara conserva la seua estru ctu­ra origina l, carac terística de l'al­qu eria valenciana , qu e s'ha man­tingut tot i les reformes efectua­des a les primeries de la dècadadels anys trenta.

Hort de Gamón, vista general

Façana principal

Els bons de ta rongers de Picanya 73

Les façanes presenten un a disp o­sició simè trica de les obertures enambd ues plantes , amb finestralsen la planta ba ixa i balcons en laplant a alta amb baranes de fundi­ció de disseny modernis ta rea­profitades d 'un edifici an terior.L'accés s'emfas itza amb un pòrt icsubjectat per co lumnes de formi­gó d 'ordre toscà , situades damuntun pòdium per tal d 'assolir l'alça­da necessària tot resp ectant elscànons clàssics. La part supe riorse rve ix de terrassa , i es rode jaamb una bal ustrada de formigóarmat. Els cantons de la façana esrematen amb decoració d 'enca­rre uat simulat de la ma teixamanera que vege m a l'h ortd 'Alb inya na , mentre que lacoberta s'oculta per un ampit defàbrica situat sobre e l ràfec per tald 'amagar la teulada.Al costat esque rra s'adossa latorre mirad or, tal i co m vegem alshorts co nstruïts a parti r de ladècad a dels anys vint. Però enaq uest cas es recolza per un cos­tat so bre la paret mitgera de lacasa , mentre que per l'altr e ho fasobre dos pilar s de fo rmigóarmat, qu edant totalm ent exempte l cos inferior. Els se us pan ys esdecoren amb la mateixa se nzille­sa qu e hem vist per a les façanesde la casa. Les obe rtures s'e m­marquen amb bandes llises, men­tre que les finestres de mig puntde la part supe rior úni camenttenen rem arcad es les pila stres i laclau de l'arc. L'àtic es culmina

74 H url de Ga mo n

amb una balustrada , so bre elscantons de la qu al es disposendos pinacles rem atats per boles ,eleme nt procedent dels p rogra­mes decoratius del barroc qu evegem també a la torre de l'hortde les Palmes .Al costat oposat trobem el patitan cat per un a paret de maçone­ria , l'accés al qua l es localitza enla part posterior. Aquesta va serla zo na qu e més tran sformacionsva patir durant la reforma realit­zada en la dècad a dels anys tre n­ta , ja que aprofitant la tan ca peri­me tral recaient a la façan a princi­pal es van co nstruir du es crug iesamb llosa i pilars de formigóarmat, dins la qual es va integrarpart de la bassa , i el pou. Da muntes va co nstruir una ter rassa , situa­da a nivell de la planta superio rde la vive nda , co be rta per un aes tructura de co lumnes de formi­gó arma t amb capitell )OI1lC i unbigu eram de bigu etes fetes ambe l mateix materi al , · d 'aspectese mblant a la qu e trobem a l'hortde Coll. Entre els intercolumnises disp osa un a ba lustrada de for­migó , tot seguint el mateix dis­se ny qu e la del s balcons de lacasa. A l'extrem d'aquest cos tro­bem la torre co lome r, qu e va se rla última obra realitzad a en elco njunt cap a 1942. Tot i aixòempra un programa decoratiuprou se mblant al de la resta de lacasa , recorrent de nou a l'enca­rreuat per definir els cantons , ales motllures llises per a emma r-

Hort de Gamón, cos lateral

Façana posterior

Els horts de tarongers de Picanya 75

car les obe rt ures , i als pinacle samb boles per al remat de l'àtic.La part inferior d 'aquest espai estàocupada per una gruta art ificialrecaient al jardí qu e contenia un aimatge de la Mare de Déu deLorda, l'accés a la qu al actualmentes troba tapi at. Tot seguit enca raes man tenen els cossos destinats al'explotació agrícola de l'antigacasa de l Sellut, forma ts per unacrug ia d 'una plant a amb cobertaque vessa cap a l'interior delcorral, i en angle amb aq uesta tro­bem altra crugia de dues pla ntesamb la coberta disposada de lamateixa mane ra.Altre dels eleme nts més destaca­bles d 'aquest hort és el jard í.Ocupa una franja de terreny allar­gassada en sentit parallel a lafaçana de la casa. Es troba se pa ­rat clels camps cie tarongers, quese situen al mateix nivell , per un aba lustrada de formigó , din s laqual s'inserten simèt ricame nt res ­pecte la part frontal ba ncs fetsamb el mat eix material , d 'un es tilprou eclèctic, tot ba rrejant ele­ments decoratius d 'es til ba rrocamb altres clàssics com ara el frisde xiq uets da nsa ts. Els princip alselements arquitec tònics s'a rticu­len al vo ltant d 'un eix ce ntral. Enprimer lloc apareix un so rtidoramb una figura de ter ra cuita tau­lellets d 'estil neobarroc, i totseguit es disposa un a pèrgolarodo na feta amb co lumnes cieformigó armat i ca pitells jònicsbasades en el mateix disse ny que

~ Hort de Gatnon

les vistes a la ga leria superior dela cas a , al ce ntre de la qual tro­bem un a figura fem enina cie terracuita so bre un pedestal , mentreque al fina l encontrem un nogu erqu e tan ca el final del recorregut.Tal i co m hem co me ntat, davallel co lome r se situa boca d 'entra­da a la gruta artificial. Es tractad 'un e lement ca racteríst ic cleljardí romàntic, present també aaltres hort s es tudiats, co m ara elcie Pla , on es recrea d 'una man e­ra artificial un eleme nt de la natu ­ra, reproduint al sostre fins i totles estalactites i insertant plantesnaturals entre les juntes cie lespedres.

Gerro de terra cuita

Banc de formigó

Hort de Gamón, llotja

Jardí, vista general

Pèrgola al jardí

Els boris de tarongers de Picanya 77

3-10

H

( 1.1J Per co nè ixe r unahiogra fia i re laci ó d 'u ltre sobre-, d'a q uest a rqu itec te

vege u l'o b ra de SerraU9')6) p . 20--209 ,

( 1 II Aq uesta informa ci ó

co inc ide ix amb les dad esfacil itades pe r l 'alcanu-ruca rtog ràfic dc l'an y 1900,

on a lcmplaca mcnt del'actual casa .a pa re ix un

altra ano me nada casadUlsina. Aqu e-u- s inf o r­macion » t.unb« co rrobo­ren les apreciacions dels

arqu itectes autor» delCal,\leg Municipa]

d'Edificis protegit», ¡'Iq ueen 1:1 fitxa d'a q ues t hort

afirmen que Iu de se rohra d'a rquircctc. el nom

de l qual des con eixen ,

L'hort de Lis es localitza a lapartida de la Pedrera , i s'hipot accedir, tant des del camí

de la Pedrera, des de l camí delsHorts o de s de la carretera d 'Albal.La parcel la es divideix en cincbancals i el conjunt d 'edificis esdisposa centrat dins l'explotació020.400-4,366.850), on conflue i­xe n les qu atre vies d 'accés, Els tresdavanters co munique n amb l'es­planada qu e hi ha davant la faça­na, mentre qu e el posterior, qu e ixdel camí de la Pedrera , un eix elmotor amb la casa.Sego ns informació oral del se upropietari , va se r co nstruït per l'ar­quitecte ]uan Bautista CarlesLlamosi" " l'any 1927, en substitu­ció d 'una ant erior edificació qu eva ser ende rroca da ':". L'obra de] uan Bautista Carles , estudiada perSerra (1996), s'enquadra entre elclassicisme prerracionalista , lainfluència de l'a rt déco, i el neo­barroc, i es caracter itza per un apuresa de línies, i per la simplifi­cació i estilització dels escassoseleme nts decoratius que apa reixenen les composicions de les faça­nes.L'edifici és de plant a quadrang ulari s'est ructura en base a tres crug iesperpendiculars a la façana i cobe r­ta a quatre vess ants, mentre que aun costa t trobem ad ossad a la

capella i la to rre mirador quesobreix en alçada respecte la casa .Per la part posterior i late ral hi haadossada un a crug ia d 'una plant a,amb co berta plana i ba lustrada deformigó armat, qu e s'utilitza co m aterrassa,El cos ce ntral està format pe r tresplantes destinades a vivenda delsp ropietaris. Com a ele me ntses tructurals trobem els murs derajola , els forjats de biguetes deferro de perfil en forma de I irevoltons de rajola , mentre qu e elsforjats de la coberta són les bigue ­tes de fusta . Com a revestiment dela co be rta es recorre a la teula ala­cantina vidrada .La façana principal qu eda remar­cada pel cara cterí stic pòrtic queemfasitza l'accés a la vivenda , tot iqu e en aques t cas, a diferèn ciadel s altres horts estudiats, abastatota l'amplària de la façana . El sos­tre es decora amb un teginat decasetons , basat en formes geomè­triques senzilles . L'organitzaciódels diferents eleme nts es repeteixen cadascuna de les quatre faça­nes. Els cantons qu ed en remarcatsamb un a motllura llisa , mentreun a se nzilla co rn isa qu e se para lasegona i la tercera planta , i elpotent ràfec co ntribueixen a tren­car l'orientació vertical de la deco­ració dels pisos inferiors i atorgar

78 uon de Us

Hort d . Lis. xlif í i motor d - reg amb <:I tipi fumeral

E lif 'i prin ipal

Detall dels elem ents decoratiusde la tor re mirad or

Detall decoratiu del pòrtic d'accés

SO Hort de Lis

al conjunt un a sensació d'unitat ihoritzontalitat, accentuada tambéper recurs al llenç de rajola vista.Les obe rtures de les diferentsplant es s'alineen en sentit vertical,disposant -se de manera simè trica.Les seues embocadures en algunscasos s 'e mmarque n amb un esmotllures totalment llises, mentrequ e en altres casos apa reixensense cap motiu orname ntal. Itotes les embocaclures cie lesfines tres de la tercera planta apa­reixen decorades amb un a bandade rajola vista . Per tant ens trobemdavant un edifici caracteritzat peruna simplificació dels elementsdecoratius, en la seua majoria pro­vine nts de la sintax i clàssica ,empra ts en estils cro no lògicame ntanteriors, que en alguns casosqueden reduïts a la més mínimaexpressió.La torre mirador, adossa da al costatesquerra cie la casa , presenta unaarticulació murària semblant a lesfaçanes analitzades . Amb els can­tons ressaltats per bandes llises, laseua alçada es compartimenta entres cossos : l'inferior i el superioramb revestiment , mentre que alcentral, que coincideix en dimen­sions amb la segona i tercera plan­ta cie la vivenda, l'arquitecte recorrede nou a la rajola vista, emmarcantels contorns amb una senzilla mot­llura' emprada també per a definirles embocadures cie les finestresque s'hi obrin.La cape lla es troba junt a la torre .La seua façana, tot i que respon als

Torre mirador Façana lateral

Façana prinicipal

Els horts de tarongers de Picanya • 81

82

( / ') I En aquest senti t res ulta moltillustr.uiva aquesta cita de

Guli.ma. } , E.: Guia (h.'! turista (' 11

\ 'alcncta. valen c ía, 1929. p, ' Í/i :

"AI igua l q ue To ledo tiene su esri­lo monumental. qu e es el mud é­

iar, C órdoba el Ara be y Salamancae l Pkuc resco . Valenci à tiene el

Barroco como es tilo pro p ío. ( .., )Sin vac ilac iones podemos asegurar

q ue la ar qu itectu ra barro ca es laque mejor re presenta a la cons­

trucci ón \ ' edifiraci ón va lenciana ".

Cila presa de Serra ( 11)96: ï<.J,

Façana neobarroca cie la capella

Hort de Lis

mateixos trets estilístics comentats,com ara la senzillesa en la decora­ció' el repertori orname ntal empratens evoca clarament l'arquitecturaneobarroca , tot just en una èpocaon l'arquitectura pretenia remem­brar èpoques glorioses pa ssadesamb el recurs als estils coetanis?".D'aquesta manera s'abandona ja elneogòtic qu e vegem a la cape llade l'hort de Pla, preferit per a l'ar­quitectura religiosa de les darrerescentúries del segle XIX dins l'am­bient rom àntic. La façana s'emmar­ca amb du es pilastres de rajolavista, amb remat en vessant, deco­rats amb boles. També l'accés estroba emmarcat per un llen ç derajola vista , damunt el qua l co rreuna motllura , formant les caracte­rístiqu es orelleres , sobre el qu al esdisposa un pin acle.Davant la façana principal apareixun jardí, el dissen y original del qualha estat modificat success ivamentamb el pas del temps. Únicamentqueden algunes espècies vegetals,l'estructura de ferro -on les dife­rents peces s'une ixen amb re­blons- del passeig que forma ambla porta d'accés i una balustrada deformigó que tanca el jardí junt a laqual trobem uns bancs de fàbricarevestida amb taulells de ceràmicade Manises decorats amb motiusneobarrocs, semblants als vists aaltres horts.La casa dels estatgers se situa en lapart posterior. Es tracta d 'un edificiindependent i separat pel recorre­gut del camí posterior de la casa.

Hort de Lis, passeig del jardí Balustrada jardí

Banc clel jardí

Els horts de ta rongers de Pica nya 83

Hort de Pla , bosquet, amb la cova i el llac

artificial

Apèndix - per Jorge Cerveró ...INVENTARI D'ESPECIES ORNAMENTALS

DELS HORTS

buganvillamargalló

magranerpebrer bord

tuia

heuraherba Lluïsa

flor de Nadalgalzerantamariu

vinyaglicina

Punica granatumSchinus molleThuja occidenta/is

Arbustos i plantes enfiladissesBouga invillea glabraChamaerops humi/isMonstera deliciosaHedera he/ixLippia triphyllaEuphorbia pu/cherrimaRuscus sp.Tamarix ga/icaVitis viniferaWisteria sinensis

aurócasuarina

cedrecodonyer

caquierfiguera

grevilleajacaranda

nogueralaguerstrèmia

llorerpalmera de Canàries

pi de canàries

Hort de GamónArbres

Acer negundoCasuar ina equisetifo/iaCedrus /ibaniCydonia oblongaDiosp yros kakiFicus caricaGrevillea robustaJacaranda mimosifo/iaJug/ans regiaLagerstroemia indicaLaurus nobi/isPhoenix canariensisPinus canariens is

pebrer bordtu ia

tilleriuca

esparragueraheura

hibisc de la Xinaaltea

Hort de CollArbres

Araucaria exce lsa araucàriaCasuarina equisetifo/ia casuarinaCe/tis austra/is lledonerCeratonia si/iqua garroferaChorisia speciosa xorisiaCupressus arizonica xiprer d'arizonaCupressus sempervirens xiprerEriobotrya ja.ponica nesprer de JapóJacaranda mimosifo /ia jacarandaLagerstroemia indica laguerstrèriaLaurus nobi/is llorerLigustrum japonicum oliveretaO/ea europea oliveraPhoenix canariensis palme ra de CanàriesPhoenix dacty/ifera palmera dat ileraPinus ha/epensis pi blancPrunus domestica cirererPrunus pissard ii pruneraPunica granatum magranerRobinia pseudoacacia robínia

Schinus molleThuja occidenta/isTt/ia sp.Yucca e/ephantipes

Arbustos i plantes enfiladissesPhyllostachys sp.Bougainvillea glabraBudd/e ia davidiiAsparagus p/umosusHedera he/ixHibiscus rosa-sinens isHibiscus syriacusHipomea vio/aceaJasminum officina/eMyrtus communisNerium o/eanderPittosporum tobiraRosa sp.Rosmarinus officina/isSyringa vu/garis

bambúbuganvilla

gessamímur ta

baladrepitòspor

roserrome r

lilà

84 Inteutari d 'espècies ornamentals existens als horts

murtabaladre

vinyaglicina-

acantbamb ú

esparragueraevònim

heura

Punica granatum magranerRobinia pseudoacacia robíniaSchinus malle pebrer bordThuja accidenta/is tuia7ï/ia sp. t illerTrachycarpus fortunei palmera excelsa

Arbustos i plantes enfiladissesAcanthus mallisPhyllostachys sp.Asp érequs p/umosusEuonymus japonicaHede ra he/ix

FalagueresMyrtus comm unisNerium o/eanderVitis viniferaWiste ria sinensis

ailantmorera de paper

casuarinacedre

lledonerxiprer d'arizona

f igueraacàcia de tres punxes

nogueralaguerstr èmia

llore rpalmera de Canàries

palme ra dati leraxop

ametlercirerer

Hort de PlaArbres

Ai /anthus a/tissimaBraussonetia pap yriferaCasuarina equisetifo/iaCedrus /ibaniCeltis austra/isCupressus arizonicaFicus caricaG/editsia triacanthosJug/ans regiaLagerstroemia indicaLaurus nabí/isPhoen ix canariensisPhoenix dacty/iferaPapu/us canadensisPrunus amygda/usPrunús domestica

robíniapeb rer bord

tuiaiuca

buganvillahibisc de la xina

baladre

Robinia pseudoacaciaSchinus malleThuja accidenta/isYucca e/ephantipes

Arbustos i plantes enfiladissesBougainvillea glabraHibiscus rosa-sinens isNer ium o/eander

xiprerfiguera

nogue rallorer

oliveretamagn òlia

pi blanc

Hort de LisArbres

Cupressus sempervirensFicus caricaJug/an s regiaLaurus nob i/isLigustrum japonicumMagno/ia grandifloraPinus ha/epensis

xopxop

pruneradesmai

tuia

buganvillaherba Lluïsa

baladretamariu

Papu/us alba niveaPapu/us nigra it élicePrunus pissardiiSa/ix babi/onicaThuja accidenta/is

Arbustos i plantes enfiladissesBouga invillea glabraLipp ia triphyllaNerium o/eanderTamarix ga/ica

Hort de MontesinosArbres

Cupressus sempervirens xiprerEriobotrya japonica nesprer del JapóFicus carica f igueraJacaranda mimosifo/ia jacarandaJug/ans regia nogue raMagno/ia grandif/ora magnòliaPhoen ix canariensis palmera de CanàriesPhoenix dact y/ife ra palmera dati leraPinus ha/epensis pi blanc

Hort de VeyratArbres

Abies alba avetAraucaria excelsa araucàriaArecastrum rom anzoffianum cocoterCupressus arizonica xiprer d'a rizonaJacaranda mimosifo/ia jacarandaLaurus nabí/is llorerPhoen ix canariensis palm era de CanàriesPapu/us alba bolleana xopRobinia pseudoacacia robínia

Arbustos i plantes enfiladissesBougainvillea glabraHedera he/ixJasm inum officina/eNerium o/eande rPittosporum tobiraRuscus sp.Vitis vini feraWisteria sinensis

buganvi llaheura

gessamíbaladre

pitòsporgalzeran

vinyaglicina

EL- hort.' de tarongers de Picanya 85

Glossari

Hort de ColLrosetó de l'àtic

86

ampit. Perllongació dels mu rs de lafaçana, ult rapassant la línia de late ulada d'un ed if ici. Barana que esco ltoca en un lloc alt , per a aguaitarsense per ill de caure .

àtic. Últim pis d'un edific i que té unaalçada menor que la resta delspisos.

balustrada. Sèrie de balustrescollocats entre el passamà i la solad'una barana.

biqa, Peça generalment pr ismàtica,que serveix per a suportar les càrre­gues que no gravit en directamentsobre una paret o pi lar.

bigueta . És cadascuna de les biguessec undà ries o menors que es reco l­zen sobre jàsseres o murs de càrre­ga.

brancal. Late ral d'una obertura que reples càrregues de la llinda o arc quela tanca.

cabiró. Llistó de fusta que es collocade forma transversal a les biguetesque formen el forjat d'una coberta,damunt el qual es disposen les resi-

~ lles.capitell. Cap o coronament d'una

co lum na.carreu. Bloc de pedra tallat a escaire.collarí. Franja o ane ll que rodeja el fust

d'una co lumn a o pilar.columna . Elem ent vert ical de secció

circular, projectada per a rebre qual ­sevol tipus de càrrega .

cornisa. Remat compost de motl lureso cos volad ís amb motllures, quese rveix de remat a un altre.

Glossa ri

crugia. Espai comprés ent re dos líniesde càrrega .

denticles. Cadascuna de les peces enforma de paral -lep íped rectangleque, f orm ant una filera , esco l-toquen en la part superior delfris de l'ordre jòn ic i també asso­ciats a d' altres elements arquitectò­nics .

embocadura. Boca d'una obertura.encarreuat. Fàbrica de blocs de pedra

acuradament tallats i ccllocats enf ilades hori tzonta ls amb fines jun­tes vert icals per a dife renciar-les dela maçone ria ordinària, les pedresde la qual es disposen tal i com ixende la pedrera .

encoixinat. Pedra tallada en gransblocs separats uns dels altres perjuntes rebuidades, que s'empra perdonar una te xtura rica i agressiva aun mur exterior.

entaulament. Conjunt de motlluresque rematen un cos o un ordrearquitectònic . Gene ralm ent escomposa d'arquitrau, fr is i corn isa.

faldó. Vessant d'una coberta que causobre una paret.

forjat . Est ructura de ferro, fusta o for­migó armat que sustenta el sòld 'una planta o coberta.

frontó. Remat t riangular d 'una façanao d'un pòrtic . Es disposa tambédamunt de portes o f inestr es.

glorieta. Espai que sol have r als jar­dins , normalment de forma rodona,tancat i revestit de plantes enfila­disses, parres o arbres.

intradós. Superfície interior visibled'un arc, volta o obertura.

jàssera. V. biga.llum . Dimens ió horitzontal d'una ober­

tura o espai interior.llinda. Fusta o pedra travessera, gene­

ralment amagada amb un revest i­ment, que clou la part superior d'unportal o d'una finestra .

maçoneria. Obra feta amb pedres detalla irregular i aparellades d'igualmanera.

mènsula. Peça d'arquitectura perf iladaamb diverses motll ures, quesobreïx d'un pla vertica l i que ser­veix per a rebre o sostenir algunacosa.

Detall del sò l de la glorieta (hort de Pla)

mosaic de Nolla. M osaic form at perpeces cuites en gres de dife rentsgrandàries i colors, formant com­posicions geomètriques, i fin s i totfig urat ives. Rep el nom de la fi rmaque va començar a fabricar-lo aMeliana cap a 1860, a im itaciódels anglesos de Maw.

ogiva. Figura formada per dos arcs decercle iguals, que es tallen en undels extrems, característica delsdiferents elements constructiusemprats dins els repertor is de l'ar­quitectura gòtica.

paret mitgera . Mur que tanca unespai, però que no suporta càrre­gues .

pèrgola . Armadura per a sostenir unaplanta.

pilar. Elemen t , sense proporció entreel gru ix i alçada, de secció quadra­da, circular o poligonal, que ser­veix per a rebre les càrregues d'al­t ra fàbrica o estru ctura.

pilastra. Pilar d'escàs gruix quesobreix lleugerament del mur.

pinacle. Remat emprat en l'arquitectu­ra gòtica i barroca, de forma pirami­dal o cònica.

pòrtic. Lloc cobert i amb columnes opilars que es construeix davant elsedificis sumptuosos.

ràfec. Part de la teulada que sobreix delpla d'una façana

revoltó . Petita volta, de poca llum, fetaamb resilles, que va d'una bigueta aun altra d'un sost re.

rosetó. Finestra circular calada, ambornaments.

sòcol. Fris o franja que es pinta ocolloca en la part infer ior d'unaparet.

teg inat . Sostre decorat amb elementspoligonals i còncaus, repetits ensèrie, i fets de fusta, pedra, guix od'altres materials.

teula alacantina . Teula plana d'e ncaix.teula àrab. Peça de fang cuit formada

per una canal cònica que serveixper a impe rmeabilitzar i evacuar l'ai­gua de les cobertes . .

tornapunta. Peça de ferro o de fustaque, unida a una horitzontal, serveixper a transmetre les càrregues auna vertical.

verdugada . Filera horitzontal de rajolesen una construcció .

volta . Estructura arquitectònica corba­da que cobreix un espai, forma unsostre , conformada amb elementsque es recolzen mútuament i exer­ceixen una pressió exterior suporta­da per parets, pilars, contraforts,etc.

Els horts de tarongers de Picanya 87

Bibliografia i fontsBibliografiaABAD GARcíA, V. (1984): Historia de la

Naranja (1781-1 939). Valen cia,Com ité de Gest ión y exportac ión defrutos cítricos .

ALGARRA, V. I CAMPS, C. (199 5):" Baldosa " . a Enciclopedia Valencianade Arqueología Industrial. València,IVE.I.

ARNALTE ALEGRE, E. (1 983) : "Transfor­mac iones agrarias rec ientes enl' Horta de Val ència" en 1er Cottocuid 'Història Agrària, Barcelona, 13-15d'octubre de 1978 Valènc ia, p. 291­306.

BALLESTER-OLMOS Y ANGuís, J.Hed.l (1 996): Diseño de Jardines.Valencia, Escuela Universitaria deIngeni eria Técni ca Ag rícola.

BESÓ ROS, A. (1993) : " Planteam ientosme todológicos para la catalogac ióny estudio de la arqu itectura rural. "en Revista de Folklore, 146 . Va­lladolid, Obra soci al y cultura l deCaja España. p. 49-55.

-- (1994) Arqui tectures rurals disper­ses en el paisatge agrari de Torren t.Torrent , Caja de Ahorros delMediterr éneo-Diputaci ó de València.

-- (1995). Les alqueries en el peiset-- ge agrari de l'Horta Sud. València,

Institució Valen ciana d'Estud is iInvestigació (Inèdit) .

BERROCAL RUIZ; P. (1995): " Pozo amotor" a Enciclop edia Valenciana deArqueología Industrial. València,¡VE.I.

BENITO GOERLlCH, D. (1992) : La ar­qu itectura del ecle cticismo enValencia. Vertientes de la arqu itectu­ra valenciana entre 1875 y 1925.Valenc ia, Ayu ntamiento.

88 Bibliografia ifonts

Hort de Pla ,font-sortidor al jardí

BURRIEL DE ORUETA, E. L. (1 971) : Lahuerta de Valencia: zona sur. Estudiode geografía agraria. Valen cia,Inst it ut a de Geog raf ía-Instit uciónAlfonso el Maqn énirno ,

CASAS TORRES, J. M. (1944): La vi­vienda rural y los núcleos de pobla­ción rurales de la huerta de VaIencia.Madr id, C.S.I.C.

DEL REY AYNAT, M . (1983): " La casa tra­dicional" en Temes d'etnografia valen­ciana. Vol I. Valencia, Institució Alfonsel Magnànim . p. 181-287.

- - (1987): Evolución del término "AI­quería" entre los siglos XVI-XIX en lacomarca de l'Horta de Valencia.Inst itució Valenc iana d' Estudis iInvestigació. (Inèdit).

- (1 990 a): " Fichas de arquitectura tra­dicional valenciana" a GeograticaValenciana. València, I.TVA. p. 120-123.

- - (1990 b): " La casa rural de origenmoderna en el terr itor io valenciano " aActas de las jornadas Arquitecturapopular en España. Madrid, C.S.I.c. p.526-539.

DIRECCIÓN GENERAL DEL INSTITU­TO GEOGRÀFICO Y ESTADíSTICO:Nomencietot del Censo de 1888.

OOMÉNECH ALCOVER, E. (199 1):"Naranja y arqu itectura" a Historiade la Naranja. Valencia, Editori alPrensa Valenciana. p. 101-140 .

- " L'arquitectu ra de ls magatzemsde taronja " , a La fruta dorada . Laindustria españo la del cítric o (178 1­1995). Valencia, Genera litat Valen­ciana. p. 89-120.

GIMÉNEZ BALDRÉS, E. J. (1996):Parcelaciones residencia les subur­banas. La formación de la periferia

metropolitana de Valencia. Valencia,Serv icio de Publicaciones de laUnivers idad Politécnica de Valencia.

JORNADES DEL PATRIMONI ARQUI­TECTÒNICI URBANíSTICDE L'HOR­TA SUD. PONÈNCIES I CONCLU­SIONS. (PICANYA, 18-19 DE JU NY1982) València, 1983).

JUNTA GENERAL DE ESTADíSTICA:Nomencletor del censo de 1860.

MADOZ, P. (1849): Oiccionario geograti­co, estadístico histórico de España ysus posesiones de ultramar. Madrid.

MATEU BELLÉS, J. (1983): "Aprofita­ment del te rrito ri i evo lució de l pobla­me nt" en Temes d'e tnografia valen­ciana, I. Valencia Inst it ució Alfons elMagnànim. p. 17-118 .

PÉREZCAMPS, J. I REQUENA DíEZ, R.(1987): Taulells de Manises (1900­1936). Ma nises , Ajunta me nt deMa nises-M .C.M.

PONS, A. I SERNA, J. (1992): La ciudadextensa. La burgu esía comercial­financiera en la Valencia de mediadosdel XIX. Valènc ia. Diputa ció deValència. Centre d'Est udis d'H istòriaLocal.

PRIMa MILLa, E. (1991) : " Evolución delas técnicas de cultivo " a Historia dela Naranja. Valencia, Editorial PrensaValenciana. p. 261-280.

PULíN MORENO, F. : (1990) "Arquitec­tura popular y revol ución indust rial" aActas de las jornadas ArquitecturaPopular en España. Madrid, C.S.I.c.p.611-619.

SANTAMARíA, M;!. T. (1993): El jardínde Monforte . Valencia, GeneralitatValenc iana-Conseller ia de Cultura ,Educació i Ciència.

(1995): El parque de Ribalta.Estudio historioqr àfic o. anàlisis devegetación y elementos arquitectón i­cos. Valencia, Gene ralitat Valenciana­Conselleria de Cultura .

SERRA DESFILIS, A. (1996) : Ee/ec­ticismo tardío y Art Oéco en la ciudadde Valencia (1926-1936) . Valencia ,Ayuntamiento.

Fonts documentalsAJUNTAMENT DE PICANYA: Catàleg

municipal d'ed if icis proteg its .

Fonts cartogràfiquesINSTITUTa GEOGRÀFICa NACIONAL:

Planimetria de Picanya. Any 1901 .Parce ll aris de l cadastre de

rúst ica. Any 1929.Mapa Topoç rét ico Nacional,

fulla 721. Escala 1:50.000.SERVICIO GEOGRÀFICa DEL EJÉR­

CITO: Mapa TopogrMico Nacional.Escala 1:25.000.

Hort cie Pla

Els horts de ta rongers de Picanya 89

------- --PONT VELLESTUDIS LOCALS