LES ADAPTACIONS LITERÀRIES

__ Adaptacions i versions com a recurs didàctic __

Què és la literatura?

És el resultat d’una relació entre els sistemes socials, lingüístics, tècnics i educatius

que formen una cultura.

Per tant, existeix la intenció de divulgar la literatura de manera oral o escrita, a més

existeixen autors que la reescriuen per tal de que hi puga estar a l’abast de tothom.

Les formes de la reescriptura:

- Transformació simple o directa: consisteix en dir el mateix d’una altra manera.

- Transformació indirecta: consisteix en dir una cosa semblant de manera

pareguda, com imitació.

Diferència entre adaptació i versió:

- Adaptació: transformació directa, però amb una finalitat en concret, ja que es

transforma per facilitar la lectura a un públic determinat.

Tipus d’adaptació:

o Supressió d’episodis o històries secundàries.

o Eliminació de frases i adequació del llenguatge.

o Substitució de narració per diàleg (o del mode indirecte pel mode

directe).

o Introducció d’elements familiars i propers al lector (personatges,

llocs, situacions) en forma d’afegits o continuacions.

o Resum de la història a partir dels moments principals.

o Transformació de la forma narrativa en dramàtica (amb acció directa

i diàleg) o poètica (amb musicalitat i ritme).

o Reescriptura burlesca o desmitificadora.

- Versió: transformació que afecta al seu codi genèric.

El que fa d’una obra literària una lectura possible a les aules:

Hipotextos productius:

Qualsevol tipus de text pot generar un altre text, els quals es poden diferenciar en

quatre grups, que són:

- Contes populars: afecta al mode de producció, transmissió i recepció.

- Clàssics de la literatura universal: referents que divulguen valors simbòlics,

literaris i culturals. Existeixen reescriptures per a acostar els clàssics a adults i

reescriptures dels clàssics per a xiquets i joves.

Extensió determinada

Il·lustracions

Nombrosos diàlegs

Autor/a prestigiós

Narrada per un dels protagonistes

Relat d'aventures

Proporcionar plaer lector

Personatges d'imaginari col·lectiu

- Clàssics del gènere d’aventures: tracta d’augmentar el plaer i suprimir tot allò

que puga detindre el progrés de l’argument i l’acció.

- Clàssics de la literatura infantil: destinatari específic, ja que es tracta d’ajustar

el text al nivell de competència literària.

Però...

- ... i els clàssics medievals? Aquests no hi tenen tantes adaptacions per la

necessitat d’un lector específic per adaptar el text original. A més, es podrien

agrupar segons la relació que tinguen amb els quatre grups anteriors i formen

part del cànon literari de les cultures nacionals.

Adaptacions i educació. La funció social de les adaptacions.

- Intenció de gaudir, promoure l’hàbit lector i establir bases de l’educació literària.

- Divulgar coneixements i valors, tenint en compte el currículum.

- Donar a conèixer els clàssics.

- Fomentar el patrimoni cultural (lingüístic, literari i artístic).

Opinions sobre la conveniència de les adaptacions:

- 1ª opinió: les obres clàssiques s’han de respectar en tota la seua integritat fins

el moment en què la competència literària del lector/a ho permeta, sense

falsejar-les i tenint en compte la dificultat de la lectura.

- 2ª opinió: coneixement més primerenc del contingut, personatges,i mons creats

en aquestes obres adaptant el text i transmetre allò essencial del seu contingut

i els seus valors.

Deontologia de les adaptacions (condicions per què es complisca la funció

social educativa):

- No alterar el sentit de l’obra original.

- Ha d’assolir una elaboració literària.

- Ha de ser explícita la condició d’adaptacions, és a dir, indicant els criteris i

seguint amb els objectius proposats per l’obra original.

- L’autor de l’adaptació a de conèixer a fons l’obra original per tal de reescriure-la

correctament.

En l’actualitat:

- Es busquen noves formes d’adaptació literària. Per exemple: crear itineraris de

lectura, de manera que es puga optar por llegir els fragments essencials

seleccionats o per llegir, més avant, l’obra completa.