l Natura

31 de rnare de 1994 33

Els serveis d'aquest patrimoni natural són nombrosos, Les platges,els ports esportius, les exposicions permanents, etc. Són molles lesactivitats que es poden ter en aquest paratge mític, que es trobasituat al sector sud-oesl de I'anomenada Serralada Litoral Catalana,

"Fa més de 200 milions d'anys les terres es trobaven submergides al mar

El Parc Natural del Garrat és un medi lisic totalmenl original,diterent i únic a tot el Principal. Els relleus baixos i de cims suaus(els més alts no arriben als 600 metres) contrasten amb les vallsprofundes i de vsssants ascarpades.

\

))

El are latur I del Garraf: el mite d'un paisalgetípica e med· er ani

El Pare Natural del Garraf estroba situat al sector sud-oestde i'anomenada Serralada Li-toral Catalana, limitat per la vallinferior del Llobregat, ladepressió del Penedés i el marMediterrani.

El Parc té gairebé 10 ha desol i des del punt de vistageogrilfic presenta diferénéiésentre la lIenca marina, de pedracatcaria blanca, i la zona inte-rior, de grosos vermetlosos. Laconjunciód'ambdues fadel PareNatural del Garraf un medi físictotalmenl original, diferenciat iúnic a tot el Principal. "

FORMACIÓ

Fa més de 200 milions d'anysles terres que en ocupen estrobaven submergides al mar.Moltes algues i animals marinsdeis que allí vivien produiencarbonat calci per protegir-se.En aquella época, els seuscadávsrs i restes orqániquess'anaven dipositant al fons so-bre un substrat pissarrós. Elsprocessos químics i lacompactació deis materials vanproduirunes capes de centenarsde metres d'espessor de roquescalcárles, dolomies i margues.Posteriorment, els movimentsinterns de la terra van aixecar elconjunt i el van fer emergir deles aigues.

O'altra banda, en els nostresdies milers de ciutadans

1T. coneixen les costes del Garraf.La sinuosa carrtera que separael peu de les costes de la vila deSitges, traca espectacularsvoltes i revolts durant 15cuuometres. A una banda el mar,a i'altra un immensblocde pedragrisa. Oué s'amaga darrera deispendens vessants? Es diria queentre la Mediterrania i la carre-

,tera de i'Ordal hi ha ungran buit,un forat negre en les rutestradicionals.

El cert és que un insolit isorprenent paisatge cárstic,desconegut per la majoria decatalans, s'aixeca fins als 592rnetres d'altitud de la Morella.Aquest dur i feréstec paísesdevé atractiu i suggerent quanse'l coneix. Res millar queesbrinarels seus secrets i gaudirdel seu encisador ¡'iaisalge itransistarpels ilineraris interiorsque el recorren.

CUMA ISERVEIS

Ouan el clima i el paisatge,s6n típicament mediterranis.Hiverns suaus i estius caluro-sos s'alternen amb les pluges,escasses pero torrencials, deprimavera i tardor. La majorpartdel paisatge és el predominantal Mediterrani meridional.

El Pare Natural del Garrafcompta amb un conjunt d'e-quipaments i instal.lacions queserveixen per a i'educació arn-biental,la investigació, i'esport iel Ileure. Aixl, doncs, les

El Pare Natural del Garra! es troba situat al sector sud-oest de la Serralada LitoralCatalana DIARI

excursions i la practica dei'espeleologia poden combinar-se perfectament amb la visita auna série d'exposicions per-manents, com ara el Centred'lnterpretació de Vallgrassa,siluat al mateix massís, oi'Escola de Natura de Can Grau,a OIivella.

Hi ha deu quilómetres deplatges (repartides en elsmunicipis de Cubelles, Sitges,Sant Pere de Ribes i Vitanova i

aigües poc tondes i de tempe-ratura suau. L'accés a la majoriad'elles és óptirn, ja que elspasseigs marítims faciliten laconcurrencia i la distribuci6. Encontrast amb atxó, a la part baixade la Serralada Utoral s'arre-ceren un conjunt de caletes,aillades unes de les altres pelssortints del massrs i que el difícilaccés converteix en petites iIIestranquil.les i .al marge de laconcentració humana.

la Geltrú). Es tracta potser delpaisatge que més s'ha conegutde la franja costanera del Garrafdurant molts anys, ja que són elprincipal atractiu de lestemporades estiuenques.

SORRA DAURADA IFINA

La característica principald'aquestes platges és la sevasorra daurada i molt fina i les

El Garraf está considerado porlos botánicos como un paraje

:0 en Cataluña, con especiesiS"="'piascomo la coscoja, elpalmito, el lentisco o el carrizo.Las imágenes de estas páginas,captadas esta misma semana,muestran un paisaje denat uraleza m uerta, pero tambiénla riqueza de una vegetaciónexclusiva. El palrn itoes una de lasplantas más representativas delmacizo. Algunos (foto de laderecha) han sobrevivido alfuego, pero muchos han quedadocalcinados, como se observa en lafoto inferior. La mayoría deespecies autóctonas seregenerará en el plazo de un año,pero no ocurrirá lo m ismo con lospinos: pasarán ai menos veinteaños hasta que se recupere elpaisaje

El incendio fue singular: fuera detemporada y fuera de .previsiones. El parque no teníamontado su sistema de vigilancia(queactúadel15dejunioal15de<"tiembre) y los bomberos no

ian organizado su sistema derefuerzo contra incendiosforestales. A causa del viento, endoce horas el fuego recorrió ochokilómetros seiscientos cincuentametros, lo que significa quearrasaba vegetación a unpromedio de doce metros por /1minuto, un dato consjdcradot7fh~'

Iaxemana 8LA VANGUARDIA. DOMINGO, 17 ABRIL 1994

~-y----~-------MANUICL OíAZ PlIllCTO

Zona d'all risc d'incendi. Esprohibir d'cncendre foco

Decret 7211987." En mediodel paisaje lunar, el cartel cal-

.'" jcinadohaccunguiñoirónicoa~ quien se adentra en el escena-

R,rernal en el que se ha convertido el par-que natural cid Garrar. El aviso ha sido a to-das luces insuficiente. La Administraciónbusca ahora al "ciudadano" que encendió laprimera brizna como responsable de la trage-dia ecológica y habla de "responsabilidad so-cial" ante el fuego, M icntras, vecinos, alcaldesy amantes de la naturaleza se preguntan porqué si la zona estaba considerada de "alt risc"las medidas preventivas eran tan precarias yla extinción de los incendios que durante es-tos días castigaron Cataluña se ha visto jalo-nada de tantos desaciertos.

Los griegos creían que el universo estabacompuesto por cuat ro elementos. Fuego, ai re,agua y tierra. El fuego y. el aire -persisiente du-ranre diez días con rachas de hasta 100 kiló-metros por hora- se al iaron para carbonizar latierra. El agua se negó a hacer su apariciónhasta que la última ascua estuvo apagada.Una conjura cósmica, pensaría Empédocles.Pero las 7.500 hectáreas de bosques perdidas-u1l25 por ciento más que durante todo el añoanterior- y los peligros y el miedo padecidospor miles de ciudadanos obligan a buscarunresponsable más tangible.

"Penalmente sancionable"

T a Conselleria d'Agricultura de la'. Generalitat asegura poseer eviden-

cias de que los incendios del Garraf~-que tuvo dos focos iniciales en eltérmino de Olivella y cala Morisca- y el deSant Martí Sarroca en el Alt Pcnedcs fueronprovocados. En el caso del que afectó a la sie-rra de Llaveria el dedo acusador señala a unapicultor que quemaba estiercol para "ernbo-rrachar" a las abejas. Francesc Xavier Mari- El incendio ha arrasado 4.900 hectáreas y ha dejado un paisaje desolado

fuego estuvo mas cerca de las casas- t,IJllbi~nquedó sorprendido. "Se hahla mucho y mal delos jóvenes, pero nunca PCIlS¿ que acudierantantos y de toda la coma re•.i.' Dct ras de sucasa, el denso pinarque componía la línea delhorizonte ha desaparecido. "Volved a crecerel verde. Sí. Pero yo ya nunca lo volveré 11 vertan 'gros y tan maco'". /1. Joscp Soler se le esca-pan las lágrimas. Tiene 71.) años y su lamilialleva seis generaciones en aquella masía del si-glo XIII queél se negó a abundonarcuundo clfuego y el humo rodearon la finca. l Iubo quesacarlo. "Los fuegos nunca son inocentes", rc-calca. "Ahora les echan la culpa a los agricul-tores que queman rastrojos, pero llevamostoda la vida aquí 'l. nunca huhia sido comoahora, en que el fuego parece que elige los díasde viento .. demasiada casualidad", rematasuspicaz.

Aguayvino

Soler recuerda otros incendios, con el"amo" trajinando agua para las lla-

mas y vino para los trabajadores. Ju-scp Maria Martí, nieto de aquel

"amo", luchó a brazo partido para salvar lacasa pairal construida en 1690 en la que vive."Hubo un momento en que lo di todo por pcr-dido. Los bomberos estaban COIKcn! rudos enun sitio y cuando llegaron aquí ya habíamoslogradocontrolarcl fuego que rodeaba la casa.Porque nuestro mayor temor era que estalla-ran los cohetes con! ra el granizo que tenemosalmacenados. Hubiese sido una tragedia."

Maria Eugcnia Cuenca, conscllcra de Go-bernació, descarta la posibilidad de poner unbombero detrás de cada úrbol. "Es imposibleel cien por cien de seguridad, pero contamoscon la mejor coordinación y más medios quenunca", aseguraba durante SlI visita a las loca-lidades afectadas por el incendio en la Senade Llavcria (Ribera d'Ebrc).

El martes, Francisco Parrcl y su hijo, veci-nos de Masuip y armados con una pequeñahacha, intentaban controlar las llamas en losalrededores de la ermita de Santa Marina.

"H~mos tenido muy poca ayuda, ygracias a que hay tantos parados enel pueblo pudo evitarse lo peor.Porque antes se quemaban tres ocuatro hectáreas. pero ahora los in-cendios afectan f1 cuatro términosmunicipales." Los vecinos asegu-ran que la ermita se salvó porquedecidieron desobedecer a los bom-beros y defender 'a su pat rona conun contra ruego. Algo totalmenteprohibido. La indignación es ma-yor en la cercana urbanización,donde algunos propietarios de lasvi viendas rodeadas de pinos vieronpeligrar sus bienes y sus vidas. "Por

el amor de Dios, ni un helicóptero, todo ar-diendo y ni un miserable avión que nos vinie-sea echar una mano", protesta Paulina Rodrí-guez antes de aportar su pan iculur visión delcentralismo que habían sufrido. "Parecíacomo si Cataluña se acabase en Sirgcs. Nosdejaron abandonados." El alcalde Joscp For-tuny, de CiU, echaba pestes. "Se priorizó nar-celona. se pecó dc dcscoordinación y nadiehizo caso a los campesinos que conocen el te-rreno." Tras ver cómo el humo se cernía du-rante horas sobre la localidad y los vecinos de-bíun sellar sus casas para combar ido, el plenomunicipal pidió la dimisión dcl jclc de la bri-gada de bomberos de Tarragona.

Dispersión y pasividad

~

odos los vol~llltarios que acudie-ron al Garrathablan de dispersión,

pasividad y descouoci m icnio del le-rrcno de las dotaciones que acudic-

ron a sofocar las llamas. Y las personas quevieron cómo el fuego lamía las paredes de sucasa relatan los "veinte minutos de infartoque estuvimos encerrados micm ras el fuegoarrasaba el jardín". Eduard Just , propietariodel restaurante hostal que lleva su nombre.expl ica que "cuando llegaron los bomberos elfuego ya había pasado", Por esta vez lodoquedó en un susto, algunas sillas quemadas yla ventana del lavabo fundida por el calor.

La Diputación ha llegado ahora al acuerdocon los municipios para des! inar cerca de 200millones durante los próximos meses en unplan de choque que permita regenerar la zonae introducir las medidas necesarias para queno vuelva a ocurrir. l lublan ahora de corta-ruegos de seis metros de ¡1I1dw, nuevas mcdi-das (k vigilancia, la ampliación de l:amp:loade prevención que debía empezar en junio ..

En 1981 el fuego ya hallia dcv.ixt.ulo losgrandes pinos que poblaban el parque. Rcsul-ta l~lCil y barato aprender de b CXpCI icuciu.pero hoy xc es: ilun lIl;is los actos de couuiciony la búsqueda de n.,:spolls;lhk's sociales .•

mon señala "al ciudadano" como máximoresponsable de los siniestros, y en el calor deldebate Ramon Folch -consultor de temasambientales de la Unesco- habla de "impru-dencia temeraria culpable que debe ser penal-

sancionable", y asegura que si ningúnnicia la persecución legal de los culpa-está dispuesto a personarse él mismo

como acusación particular. "Tiene que aca-barse aquello de que 'el Quimet es amic del'alcalde, es bon noi', pero el Quirnet siguequemando rastrojos y tiene que dejar de ha-cerla. Las consecuencias están a la vista." I

Sobre los rescoldos apagados ha comenza-do a avivarse una batalla política en la que to-dos los partidos de la oposición achacan alGobierno catalán un exceso de campañasíriunfalistas, falta de previsión y la insuficien-cia de los sistemas de extinción. Pujol, a pesarde defender la actuación dc los servicios deextinción, reconoce la posibilidad de que"haya habido errores".

Bosques sitiados

N: O es suficiente. La gente que du-rante tres días luchó COIl riesgo de

su vida para salvarsus propiedadesy sus bosques sit iados por las llamas

está que arde y se pregunta por qué la Genera-lita: no tenía contratados voluntarios foresta-les ni funcionaban las torres de vigifancia, nicut raron en acción los grupos de act uación in-mediata, ni se habían reforzado las dotacio-nes de guardas forestales, ni los hidroavionesde leona en Reus estaban a punto, ni la Dipu-:ración de Barcelona había desplegado su planc(":~ ra incendios... "

l31.) logro comprender cómo todo un par-q'l ~ natural situado a tan sólo 20 kilómetrosdel centro de Barcelona, uno de los pulmonesverdes de la ciudad, se ha destruido completa-mente", Ojerosos, tiznados y extenuados des-pués de tres noches sin dorm ir defendiendo su

.'casu, sus conejos y su yegua "Jarca". David deSllusa y Pilar miran indigll<ldlls el paisaje

Una vegetación única• Todavía era un gran desconocidocuando llegó el fuego yacabó con lospinos blancos. El macizo del Garrafnunca fue famoso por su paisaje, másbien inhóspito y árido, sino porel ex 0- ..

tismo de sus rocas, ese Garraf blancode piedra calcárea y de rojo heredadode la era secundaria. Había sido defi-nido por botánicos e historiadorescorno un paraje totalmente original yúnico en Cataluña. Coincidían los es-pecialistas en destacar esa vegetaciónautóctoua, que enumeraban, con or-gullo y de corrido, los más allegados:"garric-rnarga lló-llen tiscle-cárr it x".Coscoja, palmito.. lentisco, carrizo yotras especies de procedencia africanaconfiguraban la especial imagen de unmacizo calcáreo de clima típicamentemediterráneo. De esa original vegeta-ción, el Garraf era el área represeutati-va más al norte que existe en Europa.

Ahora harán falta, según el jefe deservicios de ParquesNaturales de laDiputación de Barcelona, unos veinteaños para volver a ver pinarescornolos que existían antes de la catástrofe."Las zonas puramente arbustivas -ex-

plica Joan Ignasi Castclló- Sí; restaura-rán rápidamente, casi por evoluciónautomática. La próxima primavera elparque del Garraf volverá a tener unaspecto muy similar al que tenía aho-ra. Pero la zona que presenta mayoresproblemas es la de los pinos blancosque ya en el incendio del 82 se planta-ron para regenerar la tierra. Posible-mente, si queremos que vuelvan a cre-cer habrá que tornar una resolución: osembrar o crear plantaciones. Aún loestamos estudiando.".;¡ Las duras condiciones ambientalesd~ Garrar, la falta de agua y su abrup-to'retieve, impedían que vivieran IllU-

chos animales. Tan sólo sobrevivíanespecies adaptadas a esas peculiarescondiciones: serpientes, culebras, per-dices y algún cuervo marino. Por faltade humedad se habían detenido pro-cesos que llevaban en marcha miles deaños, fenómenos de disolución quefueron joyas para espeleólogos: cue-vas, c\olinas y grutas que habían favo-recido la presencia de animales caver-nícolas, algunos de ellos especies úni-cas cnel mundo. - NÚRIA ESCUR

achicharrado que convierte La Fassina. lamasía en la que 'viven desde hace 15 años, enun minúsculo oasis verde en medio de la deso-lación. "Un solo hidroavión que hubiese ac-tuaJo el mismo sábado habría sido suficicu-te." Pero allí, en el corazón del parque nat ural,Porto y su mujer hubieron de librar la batallacon sus propios medios.

"Sólo haYJI-ml cosa positiva en todo este de-sastre: la solidaridad de la gcnk, de los cerca

de cincuenta amigos y voluntarios que acu-dieron a echar una mano cuando luchábamossolos contra el fuego y las llamas que rodeabanla 'masía." Y David recuerda las multitudina-rias fiestas que se celebraron en la casa. "Peronunca se había reunido tanta gente. Resultareconfortante ver que la solidaridad funcionaen}ías desgracias."

Joscp Olivu. agricultor y vecino de les Coni-ltcrcs -la :lon¡1 de Sant M;¡rtí Sarroca d.indc el

3G~' 16'deS:t:~)~;~id:'i"~994"~ Garraf ~~~,,,_._".,,~...,"~.,..,~~"I 11' I I !W~~~·;;:~F ~i,*~~M.1FW!?4'$,W@11Wlft!ffi' __ ~P_~,.,~~~}l.~,""'i: ..

'.l-e'Comarca

F;'4!} 'v, f'y' -j-¡ ~·,f'lÓ"f.:-i.;:a '\ '·~fi.h· .¡ I¡ ... ,-qli 'plr":,, '~~S:· l/V' 't'~At1:b I,r.a~~¡¡r~~l~,)"rt' " ~. 1\ .;: ·ti:;'", 1:;' 1

El pr6xim mes d'octubre s'iniciará una experiencia pilot consistent llavorsdepi bíanc"descj'unaaviórú3ta.Clncmesosdespiés d'aquesten r,eforestar\1,3o.o.A~Jel?~':~11~'r~ectareesdel Pare Natural del devastador incen'di'conieny¿a:'¡e~:~~;tísi'ble'la reéupergdóvegetalGarrafquevan cremar aprincipisdel mesd'abril.Aquesta experiencia del Parc·.N'~'t~n]I,so6r~!ot d~ís;na(ÓJl's~'me'ri!re'enéara'es;~rétir~'lapilot, qCue es rea"'II'tza'r')..'e·n·d'u'eJs"otres fases, consistirá en llencar f t .• ,: "d'''¡' "'.1:."~: ·I,¡,,,.j.'j,:h~'.(~¡'~¡•.•,' ,',:?,i!I,f;'J:i¿'t"··'·

" y us a crema a,,, ....., ".,.,,,~: ,', '·';l. ~

, .i:;&dr;¡d~~' ni.. j"'! >;!(";',' ·~'~lüvinú';:fl.::';1t/;AÜ;1:i'rÚ_~,mÚn¿¡,.lX'fd,j3ht;La r:etrada de la fusta cremada va cornencar fa un mes I mlg,~" '. "

, ,J (:)l;ií :~~~; Itl:l'!:;¡t~!'l," ..' i'~: ,'f:';'. ' , ,,~~'j)M~~,~ ~.". -, •

1.J)Pl,~t~f.'S~eJ'~arc,~al~~~I~"I:§arr'i'1~f~¡¡¡t)1~ñ~a¡,a~íilH'uriaósemt"ªi

..~(.. , .'.....".. ·"t'· ,~

REDACClÓ del mes de desembre i gener els1,300 de les4.511 heclarees treballs de reforestaci6 del Pare

del Pare Natural del Garraf que Natural del Garraf continuaran,van resultar cremades secan amb plantacíons de cirerers ireforestades a partir del próxim arneíllers en zones d'antics

'mes c'cctubre: gracies;a,i:una conreus.Arnb aquestamesura,experiencia pilot qué consistirá s'intenten crear franges de dis-.en, llencar IIavors des d'una contímntat- amb paisatges di-avioneta: A mitjans del mes . versos; Aquesta acci6 afectaria

-d'octubré -comencara aquesta jmes 11Ojiectárees, segons ha .sembraaéria al)1b }1~a prirl)sra,,!, •..afit,11!81.,etdir,ec~qr"del.,Pa$¡N:¡-·'i Jfase que'afeclara"\Ji);áexte1Si?;l,t,~t4~á!,ae.l G¡¡¡rraf, Xavi~rR.ogétl .' "'1d'uries 500 nectareessttuabes r N'fl'.í i'l. ' ", ~ith,¡4!l Ientre Olivella i la.Plana Novella. ')f,:.FUSTA CREMADA

.~ -. '~l r ' ..:.'. .I LLAVORS DE PI BLAN5=¡ ~.¡"O'altra banda, la retirada de.; ,".»: :'¡ "a./us~a cremada del Parc Na~ ,

¡ Aquesta sernbra, 'que anrra twal,va,comen9ar fa un .rnes r,a cárrec dél Serveide Pares mig •• ~ctu¡¡lment la Diputació'Naturals':de' la 'Diputació' de; encara está firmant convenísBarcelóna i que es realítzerá en arnb.elsjprincioals- priopietarisdues o tres fases, consistirá en de les terres, com es el cas deel llencarnentde llavors depí I:empre~a,cin,:entera Uniland,blanc que préviarnent hau,ah per tal que quedin ,éstipulades

.. estsl tractades ambnutrlents] les c'o'rÍdiclons en qué ,es realit-amb repeUents per evitar l'accló: zara -la .retirada de la' IIenyadeis depredadors. Inicialment, cremada. La direcci6 del Parcels técnics de la Díputactóde Natural esta treballant també enBarcelona havien previst pie- eís criteris que han de guiar lapararuna barreja de uavors de creaci6 dé linies d'atac de caraditerénts especíe s per-ser a, futurs incendis. Actualment,llencades des d'una avioneta, segonsXavier Roget, s'estudienFinalment,', pero, problemas dues possibilitats: crear Iran-técnics ho han impedi!. ,.... ges:vora els actuals camins

O'altra banda, entre final!; que reduelxln la vegetaci6 o

,"'1

34 27 de gener de 1995 Garraf

Comarca

La Diputaeió crea el Cercle d'Amies deis Pares per promoure aquests espais

El Pare Natural del Garraf tindra una nova sembra aeriael juny després de I'exit de la primera

JOSEP AIMIIALlEls responsables del Parc

Natural del Garraf, que gestio-na la Diputació de Barcelona,faran aquesta primavera unasegona experiencia de sembraaéria de lIavors de pi blanc.Segons ha declarat el directordel parc, Xavier Roget, aquestasegona sembra amb helicópteres fará recollint l'experiéncia dela que es va fer I'octubre i queva repercutir sobte 100 hec-tárees del terreny del pare. Abanda d'aixó, aquest mes degener també es plantaran unes50 hectárees d'antics conreus,en I'actualitat abandonats, ambametllers, ullastres, alzines icirerers de pastor. Un altre ob-jectiu deis res-ponsables delpare és intensifi-car la prevenciódel foc, amb di-verses actua-cions que evitinque, en un futur,es puguin repetirincendis de lamagnitud del queI'any passat vaarrasar el mas-sls.

Pel que fa als resultats de lasembra aéria de la tardor pas-sada, Xavier Roget ha declaratque, en general, són satisfac-toris i que els nivells de germi-nació varien segons que siguien una carena, un fondo o unafeixa, peró que a les zones mésterroses han nascut fins a20.000 pins per hectárea. Tot iaixó, caldrá esperar les con-seqüéncies del fred de I'hivern,la pluviositat de la primavera, lasequera de I'estiu i I'efecte deisdepredadors de lIavors, per fer-

ne el balanc final. Pel que hanvist fins ara, els responsablesdel pare també creuen que leslIavors que van ser tractadesamb micorrizes abans de sem-brar-les han tingut més éxit queno pas les sembrades senseI'aplicació previa del tractamen!.

PROMOURE ELSPAReS NATURALS

La Diputació de Barcelonaha promogut el Cercle d'Amicsdeis Parcs Naturals. Es tractade crear un coLlectiu d'usuaris ipersones que desitgenGoLlaborar amb aquests parat-ges protegits. A canvi, els as so-ciats tindran diversos avantat-

ges a I'hora devisitar els pares odisposar d'infor-mació sobre te-mes relacionatsamb el medi am-bient.

En aquestseniit, els asso-ciats rebran, se-mestralment, unarevista que infor-ma sobre I'actua-litat deis pares

naturals i una circular trimestral.També podran tenir descomptesen els serveis i equipamentsdeis pares naturals. També po-dran tenir descomptes en elsserveis i equipaments deis paresnaturals, participar en excur-sions guiades per naturalistes,assistir gratuHament a con-ferencies, muntatges áudio-vi-suals i taules rodones sobre elsparcs naturals i la biosfera. Amés, els membres del cercletindran la possibilitat de viatjarals pares d'arreu del món a tra-

En alguneszones d'Olivella

reforestadesamb sembra

aériahan nascut finsa 20.000 pinsper hectárea

la reforestaeió aéria del Pare Naiural del Garraf va cornencar la passada tardor

Lluita contra la processionariaria de les quals van aconse-guir sobreviure a I'incendi per-que eren soterrades a uns 20centímetres, i I'escalfor no elsva arribar.

Segons Xavier Roget, elstractaments es faran per mit-jans terrestres, amb vehicles ipersonal especialitzat, ja quela fragmentació de les zonesafectades per bosses d'eru-gues no permet fer-ho ambmitjans aeris. Segons el di-rector, I'actuació contra la pro-cessionária no s'havia fet du-rant la tardor perqué no sabienon s'estendria més la plaga.

Els responsables del ParcNatural del Garraf comenca-ran aquest mes un tractamentcontra I'eruga de la processio-nária que, cíclicament, defoliaextenses zones arbrades delmassís. Aquesta plaga afecta,en I'actualitat, les pinedes mésassolellades del parc, general-ment les que estan situadesprop de la costa, i també lesque són a les zones periferi-ques del gran incendi de I'anypassat. Els pins que van so-breviure al foc han de suportarara la pressió de les eruguesde la processionária, la majo-

DIARI

vés de programes especialit-zats.

Per disposar d'aquests ser-veis es pot pagar una quotainidividual de 2.000 pessetesI'any, de 1.000 si es tenen entreels 14 i els 18 anys, o una quotafamiliar de 3.000 pessetes. Lesempreses, i també els particu-lars, poden optar per ser socisprotectors i pagar una quota de50.000 pessetes anuals, Es pottenir els mateixos avantatgesgraturtament si, a canvi, es de-diquen 25 hores anuals acoLlaborar en feines de gestiódeis pares. L'associació es potformalitzar directament a la Di-putació de Barcelona o a lesoficines de qualsevol Parc.

36 1 de desembre de 1995

OLIVELLA

E arraf 'vio' el Pare Naturaltan rau acull la primera jornada del programa de promoeió del Pare

REDACCIÓ

Can Grau va ser el passatcap de setrnana I'escenari dela primera jornada del progra-ma Vi!Uel Parc del Parc Natu-ral del! Garraf, que la Diputacióde Barcelona ha organitzatconjuníament amb els vuitajuntaments que tenen termemunicipal dins el Parc, ambl'objects de coneixer i valorarmés a(JIest territori, a travésc'activiats culturals i festives.

U a plantada d'arbres,dissabte, a diferents punts delparc, i una xerrada sobre el

mps de Tomás Molina vanirvir per inaugurar el progra-

ma. Diumenge, Can Grau vaacollír amb exit una trobada degegan1s, castellers, bestiari ...a més d'una enlairada d'estelsi una.actuació deis Grallers del'Acord, Els actes continuarancíssatse. 9 de desembre, ambun Feslval de valsos i dansesque oferirá l'Orquestra Simto-nica dei Valles, al teatre del'Esoola ant Lluís de Pla iAmeHl,a Segues, a les deu dela nit. L'entrada será de 500pessees i la recaptació aniradestmadaa Europa per Bosnia.Els actas acabaran el 16 der

1 .~

Gegants i balls populars a Can Grau. La matinal al Parc va aplegar molta gent MACS

desembre amb una nova xe-rrada de Tomás Molina aAvinyonet del Penedes i ambla representació de I'obra Quano vadis a carrec de la PeraLlimonera al Centre Cultural

tografies del programa Viu elParc. La data límit de presen-tació és el 12 de desembre alCasal de Cultura de Castetlde-fels. Es podran presentar finsa cinc fotografies en un sobre.

d'Olesa de Sonesvalls.D'altra banda, s'ha organi-

tzat el primer eoneurs de foto-grafia del Pare Natural delGarraf en dues modalitats: to-tografies del Pare Natural i to-

90 8 de novembre de 1996 DIARI DE VILANOVA

COMARCA

Tercera sembra aeria al Parc Naturaldel Garraf des de I'incendi de 1994Amb aquest sistema es recuperaran dos milions de pins

GUILLEM MERCADER

Un helicopter de la Diputa-ció de Barcelona va llancardijous de la setmana passada18,5 milions de lIavors de piblanc en poc mes de dues ho-res al pare natural del Garraf.en indrets deis termes munici-pals d'Olivella i Begues.Aquesta es la tercera sembraaena que es porta a terme alpare des de I'incendi de 1994,que va cremar mes de 4.000hectarees. Les dues anteriorses van realitzar als mesosd'octubre de 1994 i 1995.

Amb aquesta técnica ex-tensiva de sembra s'arribarana regenerar, amb bons resul- _tats, unes 585 hectárees depinedes joves que van serdestrurces per les llames. Lareforestació espontánia c'a-questes zones hauria estatimpossible de manera espon-tania.

El director del pare, XavierRoget, ha dit que aproximada-ment un 2,8% de les lIavorsque es van llencar en les duessembres anteriors s'han con-vertit en petits pins. Aixo signi-fica que, cesprés de les tressembres, s'haurá aconseguitla implantació d'uns dos mi-lions d'arbres. Roget destacaque el cost total de I'operacióés de 17,5 milions de pesse-teso Per tant, cada arbre hacostat només8,75 pessetes.

A mes del seu baix preu ide la seva rapidesa, aquestsistema de sembra permetobtenir una vegetació ambestructura de mosaic, la qualcosa ajuda a prevenir ·els in-cendis forestals i manté la di-versitat de paisatge. Rogetassegura que la natura éstossuda. Els pins s'estanimplantant als mateixos lIocsque abans de I'incendi. Ambl'operació de sembra del pas-sat dijous 31 la Diputació dónaper acabats els treballs de re-cobriment vegetal del pare.

'~%_:h-

""~;~~

L'helicopter, en plena feina. Es van sembrar 18 milions de lIavors en unes dues hores

Els nous pins no formaran unaestructura visible fins diaquí 15 anys

G.M.Les plantes sorgides de les

tres sembres aeries efectua-des al pare natural no formaranuna estructura arbória visiblefins d'aquí a 10 o 15 anys,segons Roget. La julplantacióha estat tan positiiíaque caldráactarir algunes zones, on elsbióleqs 'del pare han detectatmés de 7.000 petits pins perhectárea, una quantitat ex-cesslva que posaria en perill elseu desenvolupament.

La resta de zones afecta-des per I'incendi de 1994 s'hanrecuperat favorablement, se-gons Roget. Tant les 470hectárees de pinedes adultescom les 2.750 poblades perarbustos, sobretot garriga i

margalló, han aconseguit re-generar-se per si mateixes. LaDiputació ha completat la re-forestació plantant alzines, fi-gueres, ametllers i cirerers enunes altres 58 hectáreesd'antics camps de conreu avuiabandonats.

L'actuació de la Diputació. al pare natural del Garraf se

L' any que ve escompletara

l'entrarnat viaridel pare natural

centrará ara en millorar les in-fraestructures que permetin lautilització pública del pare, aixícom en reintroduir la faunaautoctorna i prevenir els in-cendis.

Entre novembre i gener esmilloraran els camins entreMas Maiol i Jafre, entre el nuclid'Olivella i Can Grau i entre laurbanització Rat Penat i PlanaNovella. Per a I'any que veestá previst completar el camíentre Can Grau i Plana Nove-lIa i acabar tot I'entramat queconnecta el pare amb les po-blacions de Sitges, Olivella,Begues i Castelldefels. El fe-brer és previst d'inaugurar elnou centre d'informació delpare, a La Pleta.

GRANELL

RedaccióL'Associació per a la

Protecció del Medi Ambient(Apma) oavuanova i laGeltrú ha organitzat peraquest diumenge, 10 denovembre, una excursió-pro-testa que té per objectiumostrar a les personesinteressades els dr a-mátics efectes de laconstrucció de la segonafase de I'autopista A-16.

L'Apma ha convocat elsinteressats a participar en laprotesta, amb bicicletes demuntanya o motocicletes tot-terreny, a les onze del mati.Ellloc de convocatoria és laplaca de les Casernes deVilanova i la Geltrú.

En un comunicat l'Apmaafirma que al Garraf i al SaixPenedes s'está construintuna autopista que en laseva tase d'aprovació vaaixecar grans protestes.Aleshores els ajuntamentsde la comarca i, especial-ment, el de Vilanova i laGeltrú (máxim defensorde la seva construcció, ipel tracat més agressiu)van assegurar que es fariaun acurat seguiment de lesobres i que es rnlnimit-zarien els impactes. Resmés lIuny de la realitat, elsajuntaments no tan 5015han obviat qualsevol tipusde seguiment seriós de laconstrucció, sinó que hanprocurat parlar-neel mínimpossible, de tal maneraque, a hores d'ara, l'auto-pista ja ha pr o duit lamajoria d'impactes arn-bientals, tots ells irrever-sibles,

D'altra banda, des de lasetmana passada l'Apma,grácies a I'empresa VilanovaVirtual, és a Internet. El seuweb és http://www.vvirtual.es/apma i la seva adrecaelectrónica és fximpuig@omega-int.es.

Protesta del'Apma pels"dramatics"efectes de lesobres de l'A-16

1 - Plánol de situa-cióde la48aexcur-sió a peu pel Pe-nedes

2_pi ide Gar-raf,~

també per les seves costes acinglerades i de difícil tran-sitar. Més enea dona, així mateix, denominació a unadivisió administrativa (1936) que, finalment, ha esdevin-gut comarca de la part marítima delPenedes (1987), jaque la comarca del Garraf és un tros del que havia estatsempre el Penedes,

L'indret de Garraf té els seus orígens en una vella qua-dra que va néixer al segle XII, en assignar el rei una partde I'antiga quadra de Campdasens a I'enigmáticmonestir de Sant Vicenc de Garraf o de Pedrabona, delqual parlarem més endavant.

El nom de Garraf -s-sequrament de provinenca arabi-ga- té més d'una interpretació. Per a uns vol dir«sfnia» o «abundant en aiqües», pero per a altrespodria ésser d'origen prehistoric, procedent de I'arrel«carra», i celta «garra» ('terrenys roquers'), que en el nos-tre cas equivaldria a dir «amuntegament pedreqós».Coromines creu que hi ha una etimologia arábiqa satis-factoria (Onomasticon, IV, 321), ja que 'garraf' és unnom de persona tant entre els beduins del Nedjd comentre els algerians, que també es troba entre els morosd'Espanya al segle XIV, amb el significat d'«agafarIort», «poar», «treure aiqua», que en castellá ha donat«garra» i en catala «grapa». Coromines descarta quevingui de I'aigua deis torrents del massís garrafenc. Talvegada desconeix l'existencla del cabalós riuet subterranide la Falconera (86.000 m" diaris), aigua permanentque podria concedirveracitat als raonaments hidronímics.Una tercera versió menys erudita és del parer queGarraf vede l'arab «al-han» amb el significat d'«altura,coster».

4 8-excursió a peupelpenedes

De Garraf a Sitges per Carnpdasens............................................... : ~...................................................................................................•........................................................................

1Per cornencar, recordem als socis de l'lnstitut que, perorganitzar una excursió pel seu municipi corresponent,cal posar-se en contacte amb el vocal de la secció i pro-posar-li un itinerari a gust de I'interessat. Ésnorma dela coordinadora que persones del IIoc ens facin de guiaper escollir el millor camí i per descobrir els indrets mésatractius del terme.

Feta la petició, passem a la presentació de I'excursió deprimavera. En aquesta ocasió, el ferrocarril ens permetdeixar de fer un circuit, cornencant en un IIoc que no ésel de I'arribada. El recorregut de Garraf a Sitges perI'interior és ben diferent del conegut pel litoral, aquestdarrer curull de penyasegats damunt del mar, cales minús-cules i amb boniques perspectives de I'horitzó mediter-rani. La ruta de muntanya perd la visió marina i puja pertortuosos camins de ferradura que passen petbells raconsfins a portar-nos a planes de conreu ignorades pelsviatgers del tren i deis autornobils que circulen per la costa.El mitisme de can Lluca, la planella de Carnpdasens, lavella masia de ea l'Amell de la Muntanya, la fabrica deciment de Vallcarca, la concorreguda ermita de laTrinitat i la boscosa carena de tornada a Sitges són ele-ments prou alliconadors per obten ir una nova percepciódel massís del Garraf, d'aquest esquerp i eixut Pe-nedes garrafenc. El trajecte és de múntanya mitjana, is'inicia amb una IIarga pujada fins a can Lluca, a 300 m-per agafar gana-, després es baixa al planell deCarnpdásens (240 m) i es torna vora el nivell del mar aVallcarca. Després es fa una curta pujada de vintminuts a la Trinitat (200 m) i, finalment, es planeja unabona estona per baixar a Sitges. En línia recta, deGarraf a Sitges hi ha uns 7,5 km. Nosaltres en farem eldoble, pero, com sempre, les estades ens portaran tempsi no volem tornar a casa gaire tardo Per' aixó ens IIevemuna hora més aviat. Tot xino-xano i sense cansar-nos,a les dues serem a l'estació de Sitges.

, L'itinerari ha estat preparat pel col-lectiu format per JosepTorras, Josep Carbonell, Miquel Angel Alvarez i JosepElias, amb la coordinació del vocal de la secció i enaquest cas gmb I'estimable col·laboració deis masoversde can Lluca, de Campdasens, i de I'administradora dela Trinitat, als quals regraciem les atencions rebudes aI'esmorzar i per obrir I'església i I'ermita, respectivament.-Garraf

Aquest poble del municipi sitqeta ha donat nom al mas-sís calcari conegut arreu pels seus avencs i coves, com

2

Elucubracions a part, el cert és que apareix relativa-ment aviat, I'any 1011, en una confirmació comtald'unes possessions de Sant Cugat del Valles al termed'Erarnprunya. Les terres afrontaven per la part de ponentamb «ipso Garrafovel in ipsa edera» (I'heura). A les darre-ries del segle XII el domini senyorial de Castelldefelsarribava «ad Garratí», mentre que el novell monestir deSant Vicenc de Carnpdasens o de Pedrabona -així deno-minat entre 1163 i 1184- I'any 1195 ja era conegut per

\ «de Garrapho», nom que conserva fins a la seva extin-ció, amb algun aclariment: «rnonestir de Garraf alias dePerabona» (1390).

La torre de Garraf

Era una de les defenses costaneres de la quadra delmateix nom. De planta rodona i parament gótic, es trobadocumentada l'any 1550 com «una casa en mig .de las

costas ab torraíort», lIoc que ser-via per menjar i alli-tar-se els viatgers(<<Joan Guirnerá ..abitant en lo Os-tal de Garraff»(1553)); de refugide malfactors(<<Bartomeu Gui-mera, hostaler dela Torre de Garraf,deqollat» (1560»,i d'objectiu deispirates algerians(<<Isabal Carbódonzella raptadaamb els seus paresen la torre deGarraf i captiva aAlger» (1586)).

Després de ladesamortitzaciódel segle passat, la casa fortificada de Garraf fou sub-hastada i restaurada per orde del vescomte de Güell(1888), treball encarregat a I'arquitecte Berenguer, dei-xeble de Gaudí, i s'hi afegiren altres cossos d'edifici-el celler modernista-. A la «Colonia Güell» queden 'restes de I'antiga casa de la Pia Almoina de quan corn-praren la jurisdicció de la quadra de Garraf I'any 1394.

Església i poble de Garraf

La sutraqanla de Garraf, sota I'advocació de la Mare deDéu del Mar, fou construida I'any 1854. Antic poble depescadors, el nucli actual de Garraf es forma, principal-ment, en iniciar-se I'explotació de la pedrera (1902),que subrninistra els blocs de pedra de I'escullera delport de Barcelona. Per embarcar els rocs es construí elportde Garraf (1901-1902) acala Bou, i quan deixad'usar-se s'ana omplint de sorra, fins que fou rehabilitat com aport esportiu (1970). Pel que fa a I'estació, es va cons-truir en fer la doble via del ferrocarril (1912-1913) iactualment hi paren els trens cada hora en una direcciói I'altra.

Castell de Garraf

Més conegut per «Castellet», és una fortificació situadaal cim d'un turó damunt del torrent de Garraf, 1I0c d'onalbira el paisatge des de I'interior del fondal fins a la mar.Sembla més aviat una casa forta que no pas un castell,pero no es pot confondre amb el misteriós monestir queestudiarem després. Aquest castell eren dos elements:una torre a I'extrem de ponent i una sala trapezo'idaladaptada al perfil del rocam, de dues plantes, a la partde lIevant. Els gruixos de la torre fan su posar que podiatenir una alcada considerable i la datació podria ésserdel segle XII o del XIII.. No hi ha cap indici d'haver allot-jat cap temple religiós, i les úniques troballes són decerámica i fragments de molins manuals.

Com a castell, la seva datació és relativament tardana,concretament de I'any 1354 -podria ser anterior-, i jaera propietat del prior de Sant Vicenc, monestir queexistia des del 11Q3. Després, el castell és citat en elsfogatjaments del ~egle XIV. A partir de I'any 1382 esdocumenta la quadra, mentre I'hostatge del prior i partde I'església de Sant Vicenc eren ja destru'its. El 1385 el'domini reial va passar a Fortla, castla de Sitges.L'exístencia del castell es troba fins a I'any 1413. Així, el1390 foren signats uns pactes entre el prior i el senyord'Erarnprunyá per delimitar Ie's pastures i la collita de

3

palmes i bargallons, citant el terme del castell de Garraf.L'any següent, el prior establí terres i corrals situats alcastell de Garraf, a les Comes «avall de la casa d'ells».El 1394 el rei venia a l'Almoina la jurisdicció del castell iterme de Garraf (no es fa cap referencia del monestir) iel 1413 el prior cedí la quadra a l'Almoina en una per-muta de béns, en la qual el prior dona el castell il'Almoina li assíqna una pensió. Veritable castell terme-nat,era prop del mar, en Iloc solitari, erm i infructuós,exposat a les incursions deis sarrains, totalment arru'inati destru'it. De tota manera, els compradors entraren pelportal de la fortalesa del castell iposaren penons de l'Almoinaal cimal del castell amb la intenció d'invertir.en I'obra delmur del castell, sense esmentar el monestir, el patronatdel qual fou cedit I'any 1413 pels comtes a Santa Anna.

Des d'aleshores només es menciona la casa de Garraf,la torre, I'hostal, i no es parla'rnés del castell i sí, encanvi, del monestir (1590), situat en un punt que no coín-cideix amb I'actual «Castellet» o castell de Garraf.

De I'estació de Garraf es camina vers la carretera, quees travessa per continuar en I'avinguda del Castell, finssota mateix de I'autopista. En aquest 1I0cs'agafa el camíascendent que ens porta davant del citat castell. D'aquíarrenca el camí de can uuca, antigament ample i ara estreti desfigurat, a estones costerut, amb bones vistes de lapedrera de la fabrica de ciment de Montcada. Hi hatrams del vell itinerari que resolen amb marges verticalsels difícils passos de les raconades. Actualment, algunspins i grans quantitats de carceres envaeixen el camísembrat de pinyes pelades pels esquirols. Seguim les mar-ques d'un sender de petit recorregut. Tot pujant ja pel solei,a I'esquerra queda una fondalada que podia haver alber-gat el monestir, ja que fins aquest fondal el camí origina-ri era ample i a partir d'ell és un corriol enfiladís. A més,la vall és plena de feixes emmargetades, en altre tempsconreades. Més amunt, la font de la Mata subministra aiguaa can tluca i els seus horts. Des de la font fins davant lacasa són conreus d'aquesta masoveria. De Garraf a canLluca, tot xino-xano, es fa amb una hora i deu minuts.Mentre s'esmorza es pot demanar un vaset de vi o uncafetó.

4

Per tradició -i com afirma algú-, Can t.luca és un deispossibles ernplacarnents del monestir de Sant Vicenc.Aquesta masia, situada dalt d'un turonet que hi ha a tra-muntana de l'Era del Prior, camí de pas entre Garraf iVallgrassa, és una casa encarada a migdia i amb teula-da de dues vessants. Vella possessió ramadera -existen-cia de quadres i corrals-, disposava d'aigua en unaantiga font i en un vell pou, bé escas en el massís garra-fenc.

l'any 1641 era habitat per Bernat Llusía (?) i el 1684 «lomas l.losa» fou venut -juntament amb campoásens->per Jacint Castells a la família Robert, la qual des d'ales-

(J).Q)'CQ)eQ)a.eCú1-O)

3 - Font de canLlucá o de la Mata,1997

4·CanLluya, 1966

5 " Can uuca, 1997

~nadeCamp"dasens, 1997

5hores és propietaria de I'indret. Antigament, els Llucadevien viure a la Casa Vella i a can Lluca, dita CasaNova d'en l.lucá, pero el1611 sois tenien terra a la fontde Saladern -documentada I'any 1390-, segura-ment I'actual font de la Mata. Els erudits manifestenque el cognom «Llussa» és d'immigrant trances, deissegles XVI-XVII. El cas és que es desconeix el nomd'aquestes masies durant els anys que foren jurisdic-ció del monestir, pero prou significatiu és I'establimentque féu el prior de I'hort d'Arnau Roig I'any 1296 -evidem-cia d'aigua per regar-, quan se sap que I'actual serrade Coma Roja -que va des del coster de la Fita,davant de can Llucá, fins a les penyes de Boc, sobreGarraf-, I'any 1611 es denominava «sarrali Cumbaed'en Hoiq».

Val a dir que can Lluca és a la ratlla de partió de I'anti-ga quadra de Carnpdásens amb la segregada quadrade Garraf. No cal aclarir que és absoluta la mancad'indicis arqueolóqics del monestir.

El monestir de Garra'

Primitivament denominat Sant Vicenc de Carnpdasenso de Pedrabona (1163-1184), de la mateixa maneraque afirmem que no era al castell de Garraf, no podemassegurar que fos a can tluca. El dibuix de Credenca(1586) i les distancies que es donen al segle XIV el fansituar dalt la carena de la Coma Roja, davant de canLluca. La toponímia que ha quedat és: I'era del Prior,una mica al SE'de la masia, i la penya del Frare, pro-

" pera a la casa, vers la riera, sota el camí de Garraf.Lluny existia el Priorat, serra a ponent de cala Forn (1611),actual carena del Picorb, delimitada pel centenariMarge Llarg, segurament partió deis antics termes deSitges i Carnpdasens. La primera notícia de SantVlcenc és anterior a la donació reial de I'any 1163, ésa dir, anterior al monestir. EI1159 el senyord'Eramprunyádona a I'església de Sant Vicenc de Carnpdásens i alshabitants del lIoc, la «coma on era edificada la ditaesglésia». Els seus límits territorials eren els mateixosque es donen en la cessió reial a I'orde rnonastic deSant Agustí. Tot i l'existencia de I'església, el rei exigíals canonges agustinians la construcció d'una basílicao monestir. El canvi d'usufructuari de les terres esdevia fer amb I'acceptació del senyor d'Erarnprunya, per-que el1172 Guillem de Sant Martí continuava afavorintSant Vicen9 amb la donació de Campqras. EI1167 tambéhavia fet cessió de terres de Vallbona el que era.sots-castla, Pere de Santa Oliva.

L'any 1298 el monestir va passar a dependre del bis-bat de Barcelona i vers la meitat del seqte XIV caiguéen decadencia a causa de I'aridesa i I'a"lllament dellIoc. El 1413 el rnonesñr fou suprimit i les seves pos-sessions passaren a la Pia Almoina de la catedral,senyora de Sitges. Deu anys més tard, el patronat reialsobre el monestir fou cedit als canonges de la

col-leqiata de Santa Anna. Abandonat, es va perdre elrecord de la situació de I'edifici, pero documents de laPia Almoina del segle XVI, complementaris al mapa deCredenca, han estat analitzats ara pel seu editor (J.Baucells). En un deis esmentats papers es donen unesdistancies, entre les quals n'hi ha fins i des del mones-tiro Heus-Ies ací:

«La Falconera té d'alcada:C canes, que són 200 passos» (155 m).«De la Falconera a Garraf:CCXXXX canes, que són 480 passos» (373 m).«De Garraf al monestir:CCCX canes, que són 620 passos» (482 m).«Del monestir.als Coverrons:CCXX canes, que són 440 passos» (342 m).«De Garraf a la Cova Fumada:MDC canes, que són 3200 pass.» (2.488 m).«De Garraf a Sant Salvador:MVIIIIC canes, que SÓl13800 pass.» (2.955 m).

Interposades aquestes medicions sobre un mapaactual, Baucells opina «que sembla prendre cos lasituació del monestir en un serrat allunyat del mar cosad'un quilórnetre i quart a vol d'ocell, a la ribera sud del"torrent que desguassa al de Garraf per la banda de ponentabans que aquest rebi les aigües deis Coverrons». . .«Per consegüent, ellloc del monestir no coincidiria ambel denominat Castellet, que es considera propi del cas-tell», Segons aquesta estudiada apreciació, el monestirno era llunyá de I'Era del Prior, a la serra de ComaRoja, sens dubte lIoc árid i añlat tota la vida, al contraride can tíucá, que sempre ha disposat de conreus.

A can Llucá, a més de la font de la Mata, tenen el poude la Cervera i el pou del Xup. En sortir de can uuca espassa per entremig de grossos bargallons. De la colla-da que aconseguim s'albira tota la plana deCarnpdasens i I'horitzó marítimo El descens fins alpoblat és rápid per pista ben arranjada. El caseriu és a242 m sobre el nivell del mar. Per desplacer-nos deCarnpdásens fins a ea l'Amell cal deixar a la dreta la masiade can Fontanilles i després a I'esquerra la de can Robert,avui propietat de la fabrica de Vallcarca.

6

En sortir de ea l'Amell el camí fa un giravolt a la dretaenfront d'una cadena que tanca el pas als camps i alcamí que va al Castellot.

Finalitzada una bona lIargada de pista, s'inicia la dava-liada amb sol encimentat. Diverses ziga-zagues de tra-jecte centenari fitat ens adrecen a un túnel sota I'auto-pista. Després es bordeja el talús d'aquesta nova via ies passa per sota la cinta transportadora de pedra mat-xucada. Després de la carbonera s'arriba a una playaque fa la riera de Vallcarca. Deixem el fondal que va a

. la platja, ens dirigim vers el que resta de la colonia, icerquem el carní marcat que puja a la Trinitat.

csmpaesene

Situada en una enlairada dolina, fou el centre d'una anti-ga quadra, poblada ja en época iberoromana. S'haescrit molt de Campdasens i la tradicional celebració dela Festa Major -s'havia festejat fins abans de la guerra-per part deis Amics del Garraf és un intent de rehabilitarel passat i el futur del lIoc. En tenir una historia ben defini-da, sois en farem un breu resumo Una altra qüestió és lasituació del seu documentat castell, encara per esbrinar.

7A Carnpdasens existeix una torre de defensa de plantaquadrada -similar a la que hi ha al proper mas de canPlanes-, i a ea I'Amell en tenen una de planta rodona.També damunt la costa hi ha les restes del «Castellot»,Deis darrers dos Ilocs, ja en parlarem. La torre deCarnpdasens té més de 10m i un lIeuger talús d'unaalcada d'uns 2 m. La porta principal és situada al primerpis i diverses finestres i espitlleres donaven a I'exterior.Tot i que sigui de tradició rornánica, no la daten mésque a partir del segle XIII. L'agrupament inclou cases,capella (de I'any 1853), rectoria, quadres, cups, cister-na i terres a la plana «que no ha deixat mai de conrear-se en un Iloc. . . que és com un miracle enmig del pai-satge muntanyós i abrupte del massís del Garraí».

La primera notícia de Carnpdasens és de I'any 1068 enconcédir Gombau Mir la custodia d'Erarnprunyá al seucunyat Ramon Isimbert-ja n'era sotscastla de MirGeribertel 1059-, on es feia menció del «castrurn que dicuntCampo de Asinosv.Ramon, fill d'lsimbert de SantaOliva, nissaga que ocupa la sotscastlania d'aquell cas-tell roquerdurant décades, ja estava vinculat a ErarnprunyaI'any 1034. Després, el 1097, el seu fill Gombau Ramonde Santa Oliva testa el castell d'Erarnprunya i el «kas-trum Campo de Asinos al seu germa Guillem Ramon.D'aquest darrer es va publicar el seu testament el 1143,en el qual dona al seu fill Pere Guillem el «castrurn deCampis de Asinis» i ellloc de Jafra. Mentrestant, la cast-lania o castellania d' Eramprunya passava a la fam ília deisSantmartí, descendents de Mir Geribert d'Olérdola. El1154 era encomanat el castell de Campcasens a Perede Sitges, fet que representa la unió perpetua de cas-tlanies en un sol personatge. Dies després, al castelltermenat de Campdasens el rei li va segregar part delseu territori en dotar el monestir de Sant Vicenc amb les«comes de Carnpdasens», i origina el futur terme delcastell i la quadra de Garraf. Finalment, Carnpdasensesdevingué al segle XIV una quadra del terme del cas-tell de Sitges, jurisdicció encara reconeguda al segle XVIII,que comprenia els masos de mas Quadrell, les Sasses,Vallcarca, can Planes i les .A.ligues.

Pel que fa al castell de Campdasens, té tres possibili-tats, ja citades abans, la torre del poblat, la torre de eal'Amell i el Castellot. Tot i que I'any 1891 Llopis va dirque «el més notable que s'hi troba (a Carnpdasens) sónles despulles del castell», no indica quines vol dir. Siconsiderem torres de defensa les dues primeres, la ter-cera possibilitat podria tenir més versernblanca a causa

de la seva immillorable situació, vigilant de qualsevol esco-mesa vinguda del mar, ja que domina una bona part dela costa fins a Castelldefels. Tot i així, mentre no es tin-guin més dad es -siguin historiques o arqueolóqi-ques- no es podrá resoldre el veritable ernplacarnentdel castell, datat des del1 068 al segle XV, amb una referen-cia plurall'any 1412: «Castells de Campdasens» (?).

La nostra particular opinió és que no devia ser lIuny delpoblat i de la seva primitiva església existent al segleXIV, dedicada al Sant Crist.

Ca n'Amell de la Muntanya

Antigament conegut per mas Robert, ja era possessiódeis Amell al segle XVII. L'indicatiu «de la Muntanya» escontra posa a I'existéncia de ea I'Amell del Pla, casa pairalsituada a Sitges i seu de la nissaga. Consta d'un caseriucompost de la vella masia, de portalada d'arc rodó i vestí-bul amb arcada rodona medieval i de la casa senyorial delsegle passat. La torre, escapcada i amb teulat posterior,té I'entrada pel primer pi de la masia. De carreus poc tre-ballats, pero arrenglerats, no es creu que sigui anterior alsegle XIII, pero hi ha qui diu que pot ésser del X. El cas ésque prop de la casa s'han trobat sepultures tardoroma-nes, cerámica i una mola ibérica, i s'ha descobert darre-rament una vil-la romanorepublicana.

El Castellot

Es troba situat a 241 m sobre el mar i consta de restesde parets d'aparell irregular d'uns 80 cm com a rnaxirnd'altura, i forma una planta rectangular dividida en trescambres. De difícil datació, són, sens dubte, anteriors alperíode medieval. Si no era el castell de Carnpdásens,era una guardia o torre de guaita. .

Vallcarca

Nom d'una rierai una fondala-da que donarendenominació auna vella masiasituada al peudel camí quedé Sitges es diri-gia a Camp-d a s e n s perI'interior, pas-sant pel coll quehi ha entre elpuig de SantIsidre i el puigd'en Soronet,camí docurnen-tatcoma-camlvell» I'any 1611i ben diferenciatdel de les Cos-tes per Madoz al

8 segle passat.

El poblat deVallcarca surt datat I'any 1323 en I'assassinat d'unFerrer Vedell, pagés de la masia. En el fogatge de 1365-70 consten «Castell de Campdasens e de vallcarquera,qui és desqleya», amb 15 lIars. Visitada també pels pira-tes moros, la cala de Vallcarca fou, fins al segle passat,una «boruca platja circu'ida d'elevats penyalars» (1893).Pocs anys després s'hi va ínstaí-lar la fabrica de ciment(1903), l'éstació i la colonia -que arriba a tenir 138cases-, I'església (1941) enderrocada el 1982 i la

en,Cl,)-elCl,)eCl,)C.e~O>

7 - Ca l'Amell de laMuntanya, 1966

8 -Torre de Camp-dasens, 1991

9-LaTrinitat, 1966

pedrera. A Vallcarca, hi vivien més de dues mil perso- .nes (1970), ja que fa cimentera ocupava uns 800obrers. El port va desfigurar la cala. El viadacte inaugu- -rat I'any 1992 ha canviat el paisatge de I'indret. De fet,la fabrica, lesgrandioses pedreres i I'actual autopista f

handeixat Vallcarca desconeguda de com era a prime-ries de segle.

La Trinitat

Hi ha qui atribueix la seva fundació entroncant la histo-ria amb la lIegenda, remuntant-Ia al segle XI. «El corat-jós Geribert d'Olerdola volia eximir-se de la dependen-cia bisbal i fou arnenacat d'excomunió. Per no humiliar-se va marxar a servir reis estrangers. Emmalaltí ide mana ajut a la Trinitat. Féu pelegrinatge aTerraSanta i de retorn morí deixant manat que en un turódeis seus dominis s'alcés una ermita, on es poguésveure el castell i les ones del mar». El cert és que soisse sap que existiá I'any 1375, tal vegada per iniciativade l'Almoina, ja que la celebració de la festa fou decre-tada pel papa Joan XXII el 1334. Tradicionalment esfesteja el primer diumenge després de la Pentecosta.

L'ermita, encarada a ponent -orientació rornanica-> iamb grans contraforts a la part de migdia, és modernaen la seva major part. A les darreries del segle XVIIIs'entonsa la teulada, i en reconstruir-la es va aprofitarper engrandir-Ia. La tacana actual és de primeries desegle, i hi ha col-Iaborat la colonia de Vallcarca, queparticipava en tots els aplecs. Dins la porxada hi ha lafont del Remei. La casa de l'ermrta és molt espaiosa,amb planta, pis i soterrani.

A la Trlnitat.hí hem arribat per un sender marcat que hiha entre les cases deis treballadors de Vallcarca iI'enderrocada masia de can Cassanyes, camí que cornencaprop d'uns grans dipósits cilíndrics. Recorregut boscósi ombril, puja a poc a poc per omnipresents carceres, amés de mata i de coscó. En vint minuts s'ascendeix aI'avinguda de la glorieta. Des de la Trinitat es contemplauna impressionant panorámica marítima que, en dies moltclars, permet una t~nue visió de les muntanyes de Mallorca.

MarXem de I'ermita per pista encimentada que bifurca.Escollim la dreta, que del costat d'una creu de ferroarrenca fins a I'antena de I'aviació. Dalt, cornenca elcamí carener i boscós de petit recorregUt, bell senderómarcat que ens porta damunt la cala Forn i passa persobre el Marge Llarg, límit de la quadra de Carnpdásensamb el terme de Sitges. De tant en tant pode m lIambre-gar boniques estampes de la costa que va des deSitges a Vilanova i entrellucar vessants de muntanyespleries de marges d'antigues vinyes.

Feta la part més ombrívola, es surt del bosc per trobardos camins. El de la dreta va a la creu de Sant Isidre. Elnostre davalla en direcció a la costa albirant el port del'Aiquadolc, circulant per pedruscall envers la muntanyade Sant Antoni. Acabat el bosc es baixa a la urbanitza-ció Centro Levantina, sorgida fa anys al voltant del vellcorral d'en Fa19. S'han de seguir les marques existentsals pals de la lIum de la carretera de la Malvasia, pas-seig baixador que gaudeix d'una magnífica panorámicadel port ide la vila sitgetana. Quan I'avinguda gira, hemde continuar recte per la carena que tenim davant,corriol pedregós que fa cap a un carrerinferior.D'aquest lIoc es cerca el recorregut més curt que portaa la població, passant prop del Pou Perdut.

A I'estació esperarem el primer tren que passi.

Desitgem que la cami~ada hagi estat agradosa, i usconvidem a la 49a excursió de la tardor, la 3a ruta delcava, una passejada per les vinyes de la nissaga pene-desenca.

9

Bibliografia

E. BARRACHINA,«Geografia local de Sitges», a La Fita,1927.

Els castells catalans, volurn 111,1971.\

«111Marxa d'Orientació per Descripcíó», Talaia, 14 rnarc1976. '

J. SASTRE,«La formació de I'antic arxiu de Carnpdasens»,Eco, núm. 4.549, 1979.

J. SASTRE,«Presa de possessió del domini jurisdiccio-nal de Carnpdasens perBernat de Fortiá», Eco, núm.4.602, 1980.

MANEL, «La fábrica de ciment de Vallcarca», Eco, núm.4.707,1982.

«13a excursió a peu pel Penedes, L'antiga quadra deCampdasens», IEP 1983.

J. ALTURO,L 'erxiu antic de Santa Anna de Barcelona del942 al 1200, 1985.

«XXX Visita Coneguem el Penedes. El massís de Garrar»,IEP, 20 octubre 1985.

1.M. Muntáner, Els noms de ltoc del terme de Sitges ... ,1986.

X. MIRET, «Un racó de les muntanyes de Garraf: I'anticmonestir de Sant Vicenc», a Festa Major de Sant Joandel Poble-Sec (Sitges), 1986.

1. M. MUNTANER,«Algunes consideracions sobre la for-mació de la quadra de Garrat», a Butlletí del GES, núm.50,1989.

P. CASAS, «Carnpdasens, unallarga historia», Eco,núm. 5.103, 1990.

J. BAUCELLS,El Garraf i la Pia Almoina de la Seu, 1990.

«56 Visita Coneguem el Penedes, La vessant marítimadel Garrat», IEP, GP, núm. 28, febrer 1992.

. Catalunya roménice. volum XIX, 1992.

S. CASANOVA,«El celler Güell i la quadra de Garraf (rutesi visites pel Garraf, núm. 3 - Ary, núm. 4. octubre 1993).

"

Dades d'organització························t····························· .El dia 27 d'abril s'ha d'agafarel tren en destinació a Garraf,per aplegar-nos en aquesta estació a les 8 del matí.

Procedencia de St. Vicenc amb sortida a les 7,29; Calafell7,34; Vilanova 7,49; Sitges 7,56. Arriba a Garraf a les 8,02.

Procedencia de Barcelona amb sortida P. de Gracia 7,31;, Sants 7,36. Arriba aGarraf a les 7,58.

Si noes puja a Sitges, s'ha de comprar bitllet d'anada ,itornada. A Vilanova s'aparca bé a la placa de l'Estació.

S'esrnorzara a can Lluca, on es pot comprarvi i fer el cate.A la Trinitat hi ha aigua. L'excursió és lIargueta, peroval la pena íer-la. •

30 21 de rnarc de 1997

SETMANA SANTA

orARI DE VlLANOVA

f

Garraj,mite d'unacatastrofegeologica .Fa més de' dos-cents milions d'anys les' térré~ estaven submergides en el mar' '

A. MinoFa més de dos-cents milio-

ns d'anys, les terres que araocupem es trobaven submer-gides al mar. Molles algues ianimals marins deis que al/avivien produien carbonat cét-cic per proteqir-se, En aquel/aépoca, e/s seus cedévers i res-tes organiques s'anaven oipo-sitant al fans sobre un substratpissarrós. Els processos qui-mics i la compactació deismateria/s van produir unescapes de centenars de metres

,d'espessor de roques cal-

Els materials vanfer unes capesde centenars

demetres

caries, dolomies i margues.Posteriorment els movimentsinterns de la terra van aixecarel conjunt i el van fer emergirde les aigües.

Déu, que ho va veure, vaesco/lir Garraf i la seva espo-sa, la dona d'aigua, perqué hivisquessin, acompanya/s deLabor, /'angel tutelar que elshavia de guiar en /'empresa.

L 'idil.li de la parel/a era per-fecte i van comencer a trebe-I/ar amb la inspiració de Labor.

Aviat el Sol i la terra van donarels seus fruits. Plantes i anima/svan créixer erreu, i/'indret es

. va convertir en un mersvetlosparadís. Fruit del fecund amorescempet arreu hí van néixer

. tres formoses donzel/es: Val/-bona, Ginesta i Falconera.

Val/bona: fons abrupte i to-tuos, obert al mar en una suauplana litoral.

Ginesta: penya vetrada ques'apropa a la platja com en undefuig.

Falconera: ai71ada i aspraroca que desafia les aigüesamb els seus vertica/s penye-segats.

To/ era joia i alegria durantmolt de temps. Un dia, peró, ladona d'aigua, vencude per/'amor, va oblidar per un rno-ment aquel/a ttüssto de vida,manat celestial: el trebal/. Déula va castigar i va castigar elseu espós robent-li tan gratacompanya. Amb el/a van desa-peréixer /'alegria i tesplen-ao-rosa vegetació que els reco-bria. Es van eixugar els to-rrents, va quedar la roca nua,les val/s i fonts van perdre elseu abil/ament, el sol, va cre-mar els vessents i va regnar lamort on abans regnava la vida.

Des d'aleshores, la fada deI'aigua resta captiva a la re-cóndita deu subtetrénie de laFalconera. Presonera al fonsde la terra, plora i gemega laseva desgracia esperant la di-vina redempció. Garraf implo-ra a Déu i Posidó la /libertat de

Panorámica del massís. Vist des de la Morellala dona amada. La sol. licitud el I'aixecament del rnassís"! lacorfereix i I'aliena. Les fil/es sepultura del riu en coves icerquen la mare turmentada avencs es va transformar enper la bogeria. mite poétic, inspirat en lidra-

Mentrestant, I'aigua de plu- dicció bíblica d ela caiguda deja dissol la roca, la perfora i I'home.s'endinsa pel massís cercant L'obra, musicada pel mes-una sortida. te ·Josep García Robles i

En el seu afany forma gru- transcrita per a cant i piano peltes i galeries que I'aboquen mestre Santiago Torres i Du-ineludiblement a la deu per ran, mai no s'ha representatsota del nivel/ del mar. seneera.

La catastofregeolOgicaque El primer. acte es va cantarva produir aquest fenomen una vegada al Pala u deiscárstlc va irispirar el poeta ca- Compes de GOell, el4 d'agosttala Ramon Picó i Campanar del 1892 i el segon dues ve-el drama llric Garraf, on gades:laprimeraenelconcert

I DIARI

que els comtes van ~ferir enhonor de monsenyor 9retoni,nunci del papa Lleó XIII, el 25d'octubre de 1894, i la segona,en un concert en honor de lesinfantes de Baviera, ~I 17 denovembre de 1911. ¡,

La lIegenda il.lustramolt béel procés geológic ge:neradordel relleu. Un relleu singular.com no n'hi ha altre la Cata-lunya. que mostra les particu-lars formacions carftiques:rasclers, dolines, b:. rrancs,caves I avencs. .

Les claus per sbrinarI'origen de la cobertura vegetaltambé .hi. són presenta: eixu-tesa extrema i temPFratureselevades a I'estiu. Maquies,brolles i pinedes, perfectarnentadaptades al clima,' són lesformacions vegetals més ex-tenses. Terra endins, pero. elclima esdevé més fre~ i humiti permet el creixerpent deI'alzinar als vessant~del puigde la Mola i a les oba,ues deisBruguers. !

DIARI DE VlLANOVA 7 de maryde 1997 49

Les penyes de 'l'Escefet, ' ,.' , .'L~rFacu';unaescola d'escalada

r· .' - o"'. .• ~ f',

, JordiCásas' ,comen~atia' ~trac;ar~¡'¡ vi~sFa unsrnesos, en aquestes d'escalada que ja han arribara

págines: vam parlar del Pas de ser una cinquantena; j encarala Mala Dona. En aquell text en són possíbles d'áltrés. Laens refertem ala paret.rocosa mejoriad'aquestes vlés portenque hi ha en aquell indret del noms dé cona, Són noms de 'terme municipal de.Sitges, on lesxicotes, amiguesoconegu-es practica l'escalada. No és des .dels escaladors. Peraquell I'únic IIoc de la comarca exemple, les primeres vies,on es practica aquestesport. obertes el1 Q79,teneil aquestsElsescaládorsde'Gárraf, a més .n'ómk:',Casca, Joána, Blanca,"dé la paret del Pas de 'la Mala Lela, Maite." . "; " '.Dona poden pujar la paretdela: 'o Totes ,aquestes vies se,-muntanya de la Talaia a la car- gueixen, tan com és possible 'tetera de' 'l'Arboc;; -tarnbé les uQ.tra~at vertical. t.a-séva alca- ,,penyes d'e can Marcer, a Ri- da mitjana arriba als trentame- 'bes, junt a la -riera de Jafra. tres, per, sota deis cinquantaAmb rnenys assiduttat, igual- de les parets 'del Pas de la'ment, practiquen a Olérdola.a Mala Dona, t.a.parf central de,I'anomenat Petit Pedraforca de ,les penyes és' la que, té' unla Vall de'Jean',.acan·Montaner, '1;' cOnjun,t·més "jnteress!mtde ','d'Olivella] auna paret darfondo' ,-lies! á¡rÍb,una diñcultatmifjanadel Tro, -a Vallcarca. 'Les pe- tirant a forta En :canvi la partnyes de la fotografía d'avui són esquerra, "la més baixa, es lael darrer indret rocós que ens menys interessantperescalar,queda per rnencionar. Són al Elsquehofan a Les Penyes determe de Canyelles, a l'oest del l'Escofet valoren la bona quali-poblé en unlloc. ben visible de tat dela roca caicáría, la sevaIIliny, En diuen Les Peny_es de verticalitat, la seva orientació, 'l'Escofet. Són conegudes tam- , ' quefa que hi toqui el sol durant

moltes horesal ola a l'estiu Lal'hivern. I~ fíríalment .. la sevaproximitat a Vilanova .

Per arribarehi ha dos ea-, mins princípets: el-que passa

per can CoII,i eíque passa percan VidaL Ambdós conflueixen-a la forit del Bosc. Darrere delbosquetque ~encercla la font(aprofítada, diuen, corn a camp

, base, pels escaladors) co-menea un caminet que arribafíns a unes feixes. Després elcaml puja entre pins i una tarte- :ra, a I'inici de laqual hi ha unag'ran 'roca de rnoltes tones depeso De IIuny, aquestes penyesno-sembten gra~. cosa; no im-pressionen, pero quan hom hies a prop. als seus peus, sí quefan respecte, Un detall a ob-servar.és el diferent color 'queté la roca. Hi ha llocs que té uncolor més ciar que el que té enla seva generalital. És un colorataronjat, Diuen qué és un

.senyaí que -en. aquéll tros deparet hi ha hagut una esllavis-sada, Per la gr,\n quantitat depedres que hiha en les imme-díacíons fa moltíssims anys.queaquella pared .es 'rnou'. El pa-ratge, a rnés.per les dificultatsd'accés que té és abundant en-vegetació garrafenca, per laqual cosa el IIoc també és in-teressant per alsaficionatsa labotánica, En el món de

.Les primeres.vies d escalada

es van.obrlrl'any 1979

bé per dos noms rnés: Paretsdel Pic de l'Aliga i 'La Facu',nom molt conegufentre elses- .caladors.perqué en aquestesroques sortints s'iniclen elsnous escetadors que se-gueixen els cursos que des defa vuit anys imparteixen elsmembresdel Grup d'Escaladai Alta Muntanya (Geam), queformen una secció propia dinsI'entitat vilanovina del'Agrupació Excursionista Ta-laia, 'Aquest sobrenorn de 'La,

-s, Facu' (abreviació de facultat)és deis anys en que el Geamva cornencar a escalar-hi, añnals deis anys setanta, quandescobriran que aquelles pe-nyes oferien més possibilitats

, d'escalar de les que en principisemblava. Óbviarnent és rnoltmés antic el nom de Penyes del'Escofel. Es veu que havienestat propietat de ja famíliaEscofetque tenia casa a Ca-nyelles, conequda conica

.l'Escofet, Els seu s descen-dents.: que arribaran a perdreei nom, ja no habiten la casa,Els primers intents d'escaladad'aquéstes penyes sorqlrend'un grup d'escoltesvilanovins,ja fa bastants anys, Roman-drien després oblidades finsal

, seu descobriment per part delGeam que, a partir d'aleshores

Per arribar a ,lesPenyes de

, l' Escofet hl ha,dos camins

'I'éscalaaa 're~~fta curiós ellIeng'uatge' particular que Jan, 'servir els seus practicants, Hiha .publicats ñnsí tot dicciona-ris 'que recullen, el seu voca-,bularL En unlllbre edita\,p'erlaGeneralitat podem IIegirque hlhaJins a setze fipus -de vies'd'escalada, També s'explicaqué voldir fef'la moto ó pujar .par unaxemeriéla. Toti així .en e

,aquest:diccionarfno ,hi és-tot,no recull expr:ession's comcan-tar les puputs, que es diu qúánl'horari d'unaescalada s'allarqa

.més del ternps.prevíst: -,

.POJAl'IMPOSTDE MATRICULACIÓENELS4x~,COSA QUE.SIGNIFICA QUE

SICONU~RA.UN D~SCOVERV,EN'COMPTESDE'475.000 PTES.*:NO.PAGARl RES.

LAND ROVER REGALA EL ~OO% DE L'IMPOST DE MATRICULACIO EN EL DISCOVERY.

.• DISCOVERY, , Des.de3~493.000, ptes.··

TDI3P,: /362,000 PTES,TDI5P,: 433,000 PrES,TÓILUXE5P,: .457,000 PTES,

3.493,000 ?TES, I'4.188,000 PTES,4.425:000 PTES, .

• Estalvi de nmoost ce Matriculaci6 del Discovery TDHu~e so.•• Preu final recomanat, inclós IVA, transpon i descompte de í'lrnpostde Matriculaci6 per unítats.dlsponibles en

estoca la península i Balears fins a final de mes. No acumulable a altres,ofertes,'

A UTO CAM .VENDES: VENDES I SERVEI TÉCNIC:

.. " ." , , ',',' ,Av, Tarragona, 61'67 CI Germanor, 11'

. Tels: 8,17-20,00-- 8 17 22 33 " Tels, 89009 73 - 890 08 69Fax 817 2125 ., Fax 890 08 69

0872<1Vll..AFRANCA DEL PENEDES

DIARI DE VlLANOVA 27 de mar de 1997 49

VílanovalRibes afegiran unes 2.000hectárees al Pare Natural del GarrafS'aprova sotmetre a informació pública el projecte d'ampliació de I'espai protegit

GUILLEM MERCADER

Vilanova i SantPere de Ribesafegiran entre1.800 i 2.000hectáre e s alPare Natural

del Garraf, després que dillunspassat el Consell Coordinadordel Pare aprovés els estudisprevis per a I'ampliació, queahir van ser ratificats pel pie dela Diputació de Barcelona.nao Aquesta arnonacro supo-sará la creació d'un corredor

. biológic entre I'actual extensiódel Pare Natural del Garraf iels pares d'Olérdola i del Foix.En total, els espais protegitsgestionats per la Diputació iels Ajuntaments sumaran14.000 hectárees deis termesmunicipals de Gavá, Castell-defels, Begues, Olesa de Bo-nesvalls, Sitges, Sant Pere deRibes, Vilanova i la Geltrú, Oli-vella, Olérdola, Canyelles iCastelleti la Gornal.

El projecte, que va seraprovaUa mesas pels ajunta-rnents de Vilanova i de Ribes,sera sotmés a informació pú-blica i després sera aprovalinicialment i provisionalmentper la Diputació. La Comissiód'Urbanisme de la Generalitathi haurá de donar el vistiplaudefinitiu.

L'espai a protegir a Vilano-va esta situat al nord deI'autopista A-16. A Sant Perede Ribes I'ampliació del parenatural afectara un' 40% dellerme municipal. La majar partdeis terrenys que quedaraninclosos en I'espai protegit sónde propietat privada. El diputarprovincial Francesc Martos,responsable de l'Area d' EspaisNaturals de la Dipuiació, vadestacar que aquestes pro-pietats es podran beneficiarde diferents ajuts de la Dipu-tació per al manteniment de

conreus i la rehabilitació arqui-tectónica de masies. .

Els ajuntaments de Vilano-va i Ribes tindran també lapossibilitat de beneficiar-seenguany de les mesures deprevenció d'incendis forestalsque la Diputació manté al PareNatural del Garraf. Martos vaexplicar que I'ens provincialmodificara el seu pressupostper tal d'incloure Vilanova i Ri-bes en la campanya de pre-venció, que el mateix diputatva vaticinarcom a forl$a dificilsi no canvia la meteorolo-gia, El responsable d'EspaisNaturals de 'la Diputació vaassegurarque contrárlamental que han fetaltres adminis-tracions, la Diputació haaugmentat els esforcosd'anys anteriors pel que fa ala IIuita contra els incendis.

L'ampliació del Pare Natu-ral del Garraf suposará, se-gons el técnic de Medi Am-bient de l'Ajuntament vilanoví,Josep Anton Herrera, un in"crement de la biodiversitat delparc. Així, les zones de Vila-nava i Ribes aportaran novesespecies animals I massesforestals que encara no hanpatit els efectes deis incen-dis, segons Herrera. El nouespai protegit té com a carac-terístiques própies I'existénciad'espécies autóctones d'aus,micromamífers, réptils, amfi-bis i també rats penats. A rnés,I'ampliació inclou algunesárees de nidificació d'aus ra-pinyaires, com I'aliga cuabar-rada.

L'alcalde de la ciutat, Es-teve Orriols, va advertir queencara s'han de delimitar elslímits exactes de la zona aprotegir. Orriols va recordarque I'ampliació del parc coin-cideix amb la revisió del PlaGeneral d'Ordenació Urbanade Vilanova. El de Ribes tam-bé esta en el mateix procés.

La Diputació vol que.Fecsaes faci responsable del'incendi del Montgrós

RedaccióEl diputat provincial Fran-

cesc Martos va' manifestar di-IIuns la voluntat de la Diputacióque la cornpanyia eléctricaFecsa es faci responsable deI'incendi del Montgr6s, regis-trat el maig de I'any passat.L'Ajuntament de Sant Pe.re deRibes, amb I'assessoramentjurídic de la Oiputació, va pre-sentar una denúncia contraI'empresa. Segons Martos,I'objectiu és que I'empresaes facl responsable del queva passar I col.labori en la

restauració, amb acord oamb sentencia judicial. Eldiputat considera que d'a-questa manera es podrámentalitzar les companyiesque no poden tenir lesInstal.laclons electrlquesobaoletea en aqueata eapalaprotegita.

Martos recorda que la jus-ticia ja va condemnar Fecsa

• per I'incendi de Subirats de, I'any 1994 i espera que faci el

mateix amb el del Montqrós.Cree que es podrá aconse-guir, assegura...

•• ••

~•• I

-r ~ t. .,

),( la o I

Pláno! de treball de I'ampliació, Sera sotmés a informació pública DIARI

El projecte es va presentar dilluns. El Consell Coordinador del Parc es va reunir a Vilanova MARV

t{4CONSORCI PER A

LA NORMAlITZACIÓlINGÜISTlCA

CENTRE DE NORMALlTZACIÓ LINGüíSTICA ALT PENEDES-GARRAF

Assessorarnent lingüístic gratuH i rápldpersonalment i per teletonOrganització de cursos de cata la

Programes de normalització lingüística adaptats als vostres interessos

PI. d'Enric CristOfol Ricart, 1408800 Vilanova i la Geltni

Tel. 81180 61Fax 81l 30 79

PI. de Beatriu de Clanmunt, 5·808800 Vilanov.i l. (leltni

Te!. 8117244Fax 815 88 92

PI.de laVil., I ,08810 San! Perode Ribes

Tel. 896 7112Fax 896 7l 01

\. de Joan Mmg.lI, 3608870 Sitges

Tel. 811 0930Fax 8110930

10 d'octubre de 1997 51. DIARI DE VILANOVA

COMARCA

El ParcNatural del Garraf estrenacentre d'mformació a IaPletaLa Diputació ha invertit 103 rnilions en recuperar un edifici abandonat

L Iarquitecturade la Pleta

El topónim pleta -queen altres indrets del paises convertirá en cieda,orri, corral o mallada- fareferéncia a un recinte,cobert o no, on tancar elsramats en els periodesde pastoratge estiuenc.La Pleta de Garraf és.rnajqr at la sevasingularitat arquitec-tónica, una construcciódestinada .a aixoplugartemporalment elsramats, fonamentalmentde cabra, i els seuspastors.

Tres son els elementscaracteristics que inte-gren el conjunt edificatde la Pleta: I'edificacióprincipal, el recinte exte-rior i la cisterna. Laconstrucció principal ésun volum arquitectóniccertament insólit, atesala seva gr<ln longitud defacana i la seva redurdafondária edificada,bastida amb els recur-sos constructius carac-teristics de les arqui-tectures industrials iagráries de I'época:maconeria ordinária depedra del pais i fábricade totxo cerarnic. El barrique s'extén davant de laconstrucció principal,constítutt per dos cobertslaterals i un mur frontal,era destinat als ramatstot reproduint disposi-cions relativamentfreqüents a I'arquitec-tura del Garraf.

La cisterna, situada aI'extrem sud-est delconjunt, és una estructu-ra sobreelevada moltrepresentativa deI'arquitectira modernista,que respon a motiva-cions incertes. És, sensdubte, el component méssingulari identificatiu delconjunt de la Pleta.

Hi ha certa lógica enrelacionar aquest edificiamb el Celler Güell, alnucli de Garraf, obrad'Antoni Gaudi, ates quecomparteix amb elllocalització geografica ipromotor. Amb tot, resul-ta agosarat atribuir laconstrucció de la Pleta aaquell arquitecte .. Talvegada és més raonable,tot seguint l'opinió deJoan Bassegoda, pensaren una obra'" projectadaper Francesc Berenguer,que va col. laborarhabitualrnent amb Gaudiamb moltes obres, entreelles el celler de Garraf.En tot cas, és una obraque cal situar cronoló-gicament als primersanys d'aquest segle.

REDACCIÓ

El Parc -Natural del Garrafté des de dissabte passat unnou centre d'informació, situata la Pleta. El diputat de I'Áread'Espais Naturals de labiputació de Barcelona,Francesc Martos, Va presidirI'acte inaugural. També hi vanassistir I'alcalde d'Olivella,Joaquim Mas; I'exalcalded'Olivella, Josep Almirall i, .en-tre d'altres, el diputat provin-cial pel Garraf, Josep AntoniBlanco. Durant la inauguracióes va projectar I'audiovisualrnunivisió El Garraf. Pare Na-tural, de 20 minuts de durada ique té com a objectiu explicarals visitants lescaracteristiques i la riquesad'aquest espai protegit igestionat per la Diputació deBarcelona.

. Aquest centre, que estavaen estat d'abandó i en moltmales condicions, ha estatobjecte durant els últirns anys

"d'urr projecte de rehabilitacióencarregat pel Servei de ParcsNaturals de la Diputació deBarcelona.

La Pleta es troba al sud-oest del Parc Natural delGarraf, entre Plana Novella iels teixits edificats deCastelldefels i, mésconcretament, damunt de laurbanització sitgetana RatPenal. Segons la Diputació,l'ernplacarnent de la Pleta, enel context general. del ParcNatural del Garraf, s'ha deconsiderar privilegiat, ates que

/

FElIXlnauquració del nou centre d'informació del Parc Natural. Dissabte passat

103 milions de pessetes perpart de la Corporació provin-cial barcelonina.

Segons la Diputació,I'actuació duta a terme a laPleta es resultat de lacoincidencia de dues de leslínies d'actuació caracteris-tiques de la gestió deisespais naturals protegitsduta a terrneper la Diputacióde Barcelona: la reéuperaciói re,valoritzaci6 deis elementsdel patrimoni arquitectónic ila creaci6 d'una xarxad'equipamerits de titularitatpública quefacilitin la gestióde I'espai i I'atenció alsvisitants i usuaris del Parc.

la carretera que discórre perles seves proximitats,recentment asfaltada.haurád'absorvirgran part deis fluxosde visitants de l'área deCastelldefels, Gavá i Barcelo-na, que hi arribaran miíjancantI'autovia de Castelldefels il'autopista A-16.

Les obres han permés ha-bilitar les tres plantes de laPleta. A la planta baixa s'hi pottrobar el punt d'informaci6 alsvisitants del Parc Natural delGarraf, I'audiovisual multivisióEl Garraf. Pare Natural, vendade publicacions, laboratori,serveis, sala de guardes imagatzem. A la segona planta

Rehabilitar laPleta ha suposatuna inversió de

103 milions

s'ha habilitat una salad'exposicions on el próxirn 5de desembre s'inauqurara unamostra d'espeleologia alGarraf. Per últim, a la terceraplanta s'hi troben les oficines i'una sala de reunions.

La rehabiütació de la Pletaha significat una inversi6 de

Es modifiquenels horaris dediverses Iíniesregulars deMon-Bus

/

RedaccióL'empresa de transport de

passatqers per carretera Mon-Bus ha modificat alguns horarisde les diverses linies regularsque afecten la comarca delGarraf.

Pel que fa a la linia entreVilanova i la Geltrú i el Vendrell,les 'sortides des de Cubelles iCunit es fan ara cinc minutsabans. També s'han modificatels horaris de la linia entreVilanova i la Geltrú i Vilafrancadel Penedés i s'ha anul.lat, desde 1'1 d'octubre passat, la

.sortida de Sitges de les-7.30hores'de la IInia Sitges.Barce·lona per I'autopista A-16.També ha experimentatcanvis, desdel22 de setembre,a la linia que uneix Vilanova i laGeltrú amb I'aeroport de- Bar-celona tot enllacant els 'nuciisde les Roquetes, Sitges, Ribesi Bellvitge.