2

agendaActivitats del mes d’ABRIL

CASAL DE JUBILATS

• Dia 16 d’ABRIL. Excursió: MONTSERRAT. Sortida a les 7:30 hores del matí. Preu: 43 €. Esmorzar inclòs. El dia de cobrament dels tiquets serà el 9 d’abril, de 4 a 6 de la tarda. Per informació i assessorament diri-giu-vos al Sr. Josep Llovet. Telèfon 607 876 946.

• Dia 21 de MAIG. Excursió: a MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA i FÀ-BRICA DANONE. Sortida a les 8:00 hores del matí. Preu: 43 €. Esmor-zar inclòs. El dia de cobrament dels tiquets serà el 14 de maig, de 4 a 6 de la tarda. Per informació i assessorament dirigiu-vos al Sr. Josep Llovet. Telèfon 607 876 946..

BIBLIOTECA IU BOHIGAS

• Dia 11 d’abril- 11:00h.- “Sons de l’Univers per a nadons”. Taller sen-sorials de massatge sonor.- Alquímia Musical presenta una activitat en format de taller vivencial dedicada als nadons. Amb instruments com els bols tibetans, els diapasons, el monocordi o la veu, els menuts, acom-panyats dels pares podran gaudir d’un massatge sonor: una experiència sensorial extraordinàriament relaxant i innovadora. Es recomana portar roba còmoda.

• Dia 14 d’abril, 17:30h.- Grup de lectura infantil- Trobada del grup de lec-tura infantil per comentar el llibre “Bona nit, Júlia”, de Carles Sala i Vila.

• Dia 16 d’abril- 20:00h.- Llegir el teatre. Trobada del grup de lectura de teatre. Comentarem l’obra “L’art de la comèdia” d’Eduardo de Filippo.

• Dia 17 d’abril- 18:00h.- Grup de lectura juvenil- Trobada del grup de lec-tura juvenil per comentar el llibre “Quin dia tan bèstia!”, de Mary Rodgers.

• Dia 30 d’abril- 20:00h.- Club de lectura d’obres de fi cció- Trobada del grup de lectura. Comentarem: “Orgull i prejudici” de Jane Austen.

• Dia 12 de maig- 17:30h.- Grup de lectura infantil- Trobada del grup de lectura infantil per comentar el llibre “El Blog de la Malika”, de Gemma Lienas.

• Dia 15 de maig- 18:00h.- Grup de lectura juvenil- Trobada del grup de lectura juvenil per comentar el llibre “Quina passada!”, de Marie-Aude Murail.

• Dia 21 de maig- 20:00h.- Llegir el teatre. Trobada del grup de lectura de teatre. Comentarem l’obra “Mots de ritual per a Electra” de Josep Palau i Fabre.

• Dia 28 de maig- 20:00h.- Club de lectura d’obres de fi cció- Trobada del grup de lectura. Comentarem: “Mondo y otras historias” de Jean-Marie G. LeClézio.

• Dia 29 de maig- 19:00h.- Festa de fi nal de curs dels clubs de lectura. Petit comiat dels clubs de lectura de Salt. Hora pendent de confi rmar.

CENTRE RECURSOS GENT GRAN: ACTIVITATS ABRIL

• SETMANA DE L’ACTIVITAT FÍSICA I LA SALUT: • CAMINADA SALUDABLE I DINAMITZACIÓ AL PAVELLÓ el dilluns 13

d’abril de 09.00 a 11.00 h a càrrec de Montse Casademont i Marissa Bach.

• GIMCANA SALUDABLE el dimecres 15 d’abril a les 16.30 h a càrrec de Júlia Vilà.

• XERRADA-TALLER: LA IMPORTÀNCIA DE L’EXERCICI FÍSIC el di-jous 16 d’abril a les 16.30 h a càrrec de dos alumnes de quart d’inferme-ria, sota la supervisió del CAP de Salt.

• TALLER DE SANT JORDI els dilluns 13 i 20 d’abril a les 16.30 h.f

• TALLER: JUGUEM A CONÈIXER-NOS (TASTET DE COACHING) el di-marts 21 d’abril a les 16.30 h a càrrec de Montse Pérez, Coactive Coach.

• TALLER D’INFORMÀTICA els dimarts 14, 21 i 28 d’abril de 11.30 a 13.00 h a càrrec dels alumnes del IES Salvador Espriu. Cal inscripció prèvia.

• TALLER DE QI GONG, GIMNÀSTICA XINESA els dilluns i divendres de 10.00 a 11.15 h a càrrec d’Albert Benítez. Cal inscripció prèvia.

• TALLER DE MEMÒRIA els dimecres o dijous de 11.00 a 12.00 h a càr-rec d’Anna Bonmatí. Cal inscripció prèvia.

• TALLER DE DANSA els dijous de 10.00 a 11.00 h a càrrec de MIRA capacitats per la dansa. Cal inscripció prèvia.

• SORTIDA A PALAMÓS I LA BISBAL D’EMPORDÀ el dimarts 28 d’abril. Cal inscripció prèvia.

• SORTIDA AL TEATRE: MAR I CEL el dimecres 20 de maig. Cal inscrip-ció prèvia..

ACTIVITATS FIXES• Caminades saludables: dilluns de 09.00 a 10.30 h.• Alfabetització: dimarts de 10.30 a 11.30 h. Cal inscripció prèvia.• Manualitats: dilluns i dijous de 17.00 a 19.00 h.• Entreteniments de memòria: dimarts de 17.00 a 19.00 h. • Taller de fi sioteràpia els dimecres a càrrec de Julia Vilà. 1r grup de 16.30

a 17.15h i 2n grup de 17.15 a 18.00h..

LA MIRONA-CONCERTS

• Dia 3 d’abril- SALEM + DINERO NEGRO - Hora: 22:00- Sala 2- Preu: 4,95 €.

• Dia 10 d’abril- TERÀPIA DE SHOCK – Hora:23:00- Sala 2- Preu: 10/14€.• Dia 12 d’abril- SANTOS AMAYA – Hora:21:00- Sala 1- Preu: 12/15 €.• Dia 17 d’abril- EBRI KNIGHT – Hora:23:00- Sala 2- Preu: 5/8 €.• Dia 18 d’abril- THE BON SCOTT BAND + GIR – Hora:22:00- Sala 2-

Preu: 12/15 €.• Dia 24 d’abril- TONI BEIRO & INDOMABLES – Hora:23:00- Sala 2-

Preu: 8/10 €.• Dia 25 d’abril- LOS TOREROS MUERTOS – Hora:23:00- Sala 2- Preu:

12/15 €.• Dia 9 de maig- GREEN VALLEY- Hora:23:00- Sala 2- Preu: 10/13 €.• Dia 15 de maig- DECIBELIOS + DESKARATS- Hora:22:00- Sala 1-

Preu: 15/18 €..

TEATRE DE SALT

• Dia 11 d’abril - 21:00h.- La Carta, de Paolo Nani- Lloc: Teatre de Salt - Preu: 28/18 €.

• Dia 19 d’abril - 12:00h.- La Bella i la Bèstia, de Veus Veus, (El Planter)- Lloc: Teatre de Salt - Preu: 8/7 €.

• Dia 25 d’abril - 21:00h.- El Bon Lladre, de Conor Mcpherson, amb Josep julien- Lloc: Teatre de Salt - Preu: 15/12 €.

• Dia 26 d’abril - 17:00h.- Orelles de Xocolate. Avui fem rock!, (El Planter)- Lloc: Teatre de Salt - Preu: 10 €.

• Dia 8 de maig- 21:00h.- Una Jornada Particular, amb Clara Segura i Pablo Derqui- Direcció Oriol Broggi- Lloc: Teatre de Salt - Preu: 28/18 €.

• Dia 17 de maig- A les 18:00h.- Dansalt 2015- Lloc: Teatre de Salt - Preu: 5 €.

A partir del mes de MAIG es portarà a terme un curset de “PUNT DE COIXÍ”, “PUNT DE CREU” i “MITJA”.

Horari: tots els DIMARTS de 3 a 6 de la tardaLloc: CASAL DE JUBILATS I SIMPATITZANTSEls interessats es poden apuntar al cartell d’anuncis

del Casal. Per a més informació dirigiu-vos al Sr. An-toni Moiset. Telèfon 636357217.

3

Índex

Agenda2

Editorial3

Entrevista4

Apunt històric6

Col·laboració7

Cuidem les mascotes11

El racó de pensar 12

Ensenyament13

Parròquies16

Informació Municipal19

Pessics d’art 20

Teatre22

Notícies23

El camí ral26

Cultura31

Recomanació llibres31

Demografi a32

Gastronomia33

Cuina internacional33

El temps34

Poti-poti35

La Farga no se solidaritza necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats i no es fa responsable del seu contingut. La Farga autoritza la

reproducció dels articles sempre que se n’indiqui la procedència.

amb la col·laboració de:

ww

w.re

vist

alaf

arga

.cat

editorial Editorialla

farg

a@re

vist

alaf

arga

.cat

Temps d’eleccions, temps de resultats Aquest any sí que no acabarà pas com ha començat, almenys a nivell instituci-onal. Una altra cosa és com ens afectarà a la gent corrent, però la perspectiva immediata i successiva d’eleccions municipals, autonòmiques i generals, en uns pocs mesos, pot signifi car un tomb en la nostra curta història democràti-ca. Si bé el sistema i les seves lleis estan estructurats per a la defensa d’uns determinats interessos, i això uns resultats electorals no ho canviaran, potser podrem resoldre algunes incògnites.La societat està cansada, però seran els resultats d’aquest triple cicle electoral el que determinarà en quina mesura i conseqüències. La crisi i els seus efec-tes, les polítiques desnivelladores, la corrupció o el procés català, quedaran en via de resolució per part de l’electorat. Una altra cosa és el que després facin els nous representants amb els vots sorgits d’una justa, i potser ingènua, indignitat. I és què la política i els polítics tenen uns límits sistèmics clars. Però si aquesta vegada alguns canvis no es produeixen de veritat, al fi nal el sistema sí que trontollarà. De fet, ja ha passat abans.A Catalunya el descontentament s’expressa d’una forma distinta. A banda de la reivindicació social, n’existeix una de nacional paral·lela i indestriable. La societat civil ha fet un pas. Alguns partits no ho han entès i alguns altres, una vegada més, no mostren estar a l’alçada de les expectatives. Això pot estron-car un procés històric que ha costat moltes generacions d’endegar i tots els partits n’haurien de ser molt conscients. D’això en podria dependre el seu grau de representació.Les eleccions catalanes seran plebiscitàries en el grau que els ciutadans ho vulguin i segons el que determinin els resultats. Però això també dependrà del programa i del comportament de les forces que hi concorrin. És per això que tothom ha de ser molt conscient del que pot signifi car votar i ser votat aquesta vegada. Catalunya ha de ser el que política i socialment els seus ciutadans vulguin, i ho ha de poder decidir. No hi ha un altre camí, independentment del nivell i la voluntat dels polítics d’aquí i d’allà. I tard o d’hora, una societat civil organitza-da, mobilitzada i clarament determinada ho pot aconseguir. No ho menystin-guéssim pas.

ANY XXXVI NÚM 305 ABRIL DE 2015EDITA: Casal de Jubilats de SaltPasseig Verdaguer, 1 Tel 972 23 85 78COORDINADOR: Manel OliverasCONSELL DE REDACCIÓ: Manel Oliveras, Carme Torrent, Joan Coromi-nas, Agnès Cabezas, Anna Clarà, Josep M. Pla, Roger Torramadé, Júlia Pujolràs, Carme Garriga i Pilar Velázquez, Rafel Sala.MAQUETACIÓ: 7dedissenyIMPRESSIÓ: Impremta Pagès

COL·LABORACIONS: Josep Clarà, Lluis Mateu, Joan Serrat, Fermí Sidera, Ricard Teixidor i Palau, IES Vallvera, Escola Les Deveses, Escola Les Arrels, Fèlix Mussoll, Teresa Palomeras Bosch (Cuineres de Salt), Gerard Taulé (Salt-XOM), Sergi Villena(Vetxarxa). PORTADA : Aquarel·la. Títol: En harmonia. Autora: Isabel Moreno LuqueCORRECCIÓ: CPNLPDISTRIBUCIÓ: Roger TorramadéADMINISTRACIÓ: Manel OliverasDIPÒSIT LEGAL: GI-356-1979

4

Molts saltencs recordem encara l’Escola d’Adults en aquell local de la Cooperativa on va néixer. Tot i que el nom ofi cial és Centre de Formació d’Adults Les Bernardes de Salt, permeteu-me utilitzar la forma popular Escola d’Adults. I és que, d’alguna manera, es tracta d’un centre que forma part de l’imaginari de la nostra vila. No és d’estranyar que sigui així, ja que la tasca engegada per una associació de veïns i pel primer equip directiu amb l’incansable Sebas Parra al davant, va signifi car una iniciativa pionera a les nostres comarques. Durant molt de temps, i encara ara, l’Escola d’Adults ha exercit l’encomiable tasca de donar coneixements i cultura a molts ciutadans. Avui dia, les demandes i el perfi l d’alumnes han canviat. Ara són molt més joves els que necessiten aquest centre i es demanden altres tipus de formació -que de no tenir-les també ens fan semblar analfabets-, com poden ser les llengües estrangeres o la informàtica. En defi nitiva, un canvi de perfi ls i de formes, però mantenint la mateixa voluntat d’aportar coneixement, eines i oportunitats per viure en un món complex.

-Explica’ns com va començar tot plegat. Tinc entès que l’escola de Salt va ser pionera!-L’Escola d’Adults de Salt va néixer el 1976 a partir d’una associació de veïns, però després el professorat va ser reconegut per Ensenyament i així neix la primera Escola d’Adults ofi cialment. I sí, efectivament, va ser la primera escola a les comarques gironines. Per tant, el curs vinent 2015-2016, serà un moment important perquè celebra-rem el nostre 40è aniversari. -Molts canvis, en aquests 40 anys?-Sí, al llarg d’aquests anys ha anat canviant molt l’oferta de l’escola perquè sempre ens hem anat adaptant a les necessitats del moment. Per part del Departament d’En-senyament també s’ha marcat un canvi en les escoles d’adults, arran de les necessitats que la població actual té. En un primer moment hi havia més necessitat d’alfa-betització, graduats escolars antics, etc. però ara les ne-cessitats són altres.-Quina és l’oferta de cursos actualment a l’Escola d’Adults?-Hem agrupat els ensenyaments en tres grans blocs. En un primer apartat inclouríem tot el que seria educació pel retorn al sistema educatiu. Per una banda, el que seria l’ESO, on hi ha dos nivells. El primer, GES1, per aquells joves que no tenen el tercer d’ESO aprovat. El segon, el GES2, és per aquells que sí que han arribat a quart d’ESO però que el tenen suspès, parcial o totalment. No obstant això, ens trobem des de fa un parell d’anys que

molts joves arriben amb un nivell inferior al que serien els requisits d’aquest GES1, per això hem creat un curs de pregraduat, un grup de formació bàsica on els donem les matèries instrumentals. Aquest funciona com a curs pont perquè després puguin accedir a treure’s l’ESO. -I a banda de l’ESO, també feu preparació per a cicles formatius?-Sí, també fem el curs de formació específi c per accés als cicles de grau mitjà, Normalment són persones adultes que ja estan treballant del que sigui, però que no tenen la titulació i necessiten fer aquest accés al cicles formatius de grau mitjà. I a més, amb aquest curs, no cal que es vagin a examinar a una prova lliure, sinó que amb l’ava-luació contínua i el certifi cat del centre ja poden accedir al cicle. Després sí que hi ha un altre curs de preparació per a les proves de grau superior, i aquí sí que els alumnes han d’anar a fer una prova per lliure, perquè aquest no-més el poden fer els instituts. En aquest grup tenim molta

“Les escoles d’adults s’han rejovenit moltíssim”

Nom: Lourdes Triadó Edat: 56 anys Nascuda a: Amer Resideix a: Santa Eugènia Professió: directora del Centre de Formació d’Adults (CFA) Les Bernardes de Salt. L’Escola d’Adults compta, pel curs 2014-2015, amb 1.015 persones matriculades. Amb 7 aules i 17 professors, es fan cursos de matí, tarda i vespre. Tant pel que fa a ESO, preparació per cicles formatius, llengua anglesa, informà-tica, català i alfabetització. El pròxim curs 2015-2016, l’es-cola celebrarà el seu 40è aniversari. Podeu informar-vos de l’escola al web www.cfasalt.com

entrevista

5

Entrevista a Lourdes Triadó

demanda.-És a dir, que abasteu gairebé tots els nivells d’ensenyament, perquè també feu cursos d’accés a la uni-versitat? -Sí, tot i que anteriorment havíem tin-gut molts grups d’accés a la univer-sitat, actualment la demanda és in-ferior. La gent tendeix més als cicles formatius, grau mitjà o grau superior, tot i que tenim un grup format tant per gent d’accés a majors de 25 anys, com per gent de majors de 45 anys. Tots aquests que hem comentat fi ns

ara, ESO, formació per proves de cicles formatius i accés a la universitat, seria el primer gran bloc que et comenta-va de retorn al sistema educatiu.-Però no només feu això...-El segon bloc d’estudis que oferim a l’Escola d’Adults se-ria per adquirir competències transprofessionals. Això se-ria nou, dels últims anys, es tracta d’una línia que ha po-tenciat molt el Departament d’Ensenyament i en els que s’hi aplica una avaluació externa perquè els currículums s’adeqüin al que es demana des de la Generalitat. Aquí inclouríem la llengua estrangera, que en el cas del nostre centre és l’anglesa. L’objectiu és que aquells que surtin de l’escola amb nivell de llengua III, puguin accedir al tercer nivell de les Escoles Ofi cials d’Idiomes. -I en aquest bloc també hi trobem informàtica?-Sí, en aquest cas parlaríem de competències digitals: sistema operatiu, tractament de la informació escrita, In-ternet, tractament de la informació numèrica, tractament d’imatge i so, tractament de dades i presentació de con-tinguts, distribuït en tres nivells. Es tracta de les mateixes competències Actic de la Generalitat, bàsic, mitjà i avan-çat, però que nosaltres les fem en el nostre currículum i en diem Competic. Fent Competic inicial i Competic I, qui els superi obtindrà l’acreditació Competic bàsic, que és equivalent a l’Actic bàsic de la Generalitat, fent el curs Competic II, l’acreditació equivalent a l’Actic Mitjà, i amb el curs de Competic III l’acreditació equivalent a l’Actic avançat. En el nostre centre també es poden realitzar les proves lliures per obtenir les acreditacions Actic, l’últim dijous de cada mes, per les persones que ja tenen conei-xements en competència digital i volen treure´s aquesta acreditació sense que hagin de passar per la formació.

-Tota aquesta adaptació de l’Escola als nous temps, és una cosa general a tot Catalunya o més específi ca-ment del cas de Salt?-Llengua estrangera i informàtica s’està fent a tot arreu. En canvi, aquests cursos ponts per a jovent que no ar-ribava al nivell de l’ESO, això és específi c de la nostra escola. Ens trobem cada vegada gent amb més difi cul-tats, per absentisme, mobilitat migratòria, pel que sigui. Per això, hem fet aquest curs amb les instrumentals de llengua, matemàtiques, comprensió lectora, etc. Es tracta de grups reduïts, amb atenció personalitzada. Aquest any tenim dos grups d’uns 12 joves cadascun que esperem que, la gran majoria, promocionin l’any que ve a GES1. Això tampoc vol dir que aquests casos siguin la majoria, però n’hi ha. És un grup reduït però sí que és un fet re-cent. -Entenc que fi ns aquí tindríem els dos primers blocs d’estudis. Quin seria el tercer? -Com a tercer apartat hi hauria l’àrea d’Educació per la Participació i la Cohesió Social, que aquí hi hauria el ca-talà, castellà i l’alfabetització. Aquest bloc representa el 50% de l’escola, tot i que potser és pel que la gent ens coneix més. En aquest grup hi trobem normalment perso-nes nouvingudes, ja que l’oferta per a gent del país que, pel que sigui, necessita aprendre a escriure el català o millorar-lo, se solen derivar al Consorci per la Normalitza-ció Lingüística. Tot i que la nostra escola també participa en el programa de parelles lingüístiques. En el cas dels cursos de català i castellà, ha de ser gent alfabetitzada. Pel que fa a l’alfabetització, aquí hem optat per alfabetit-zar en català.-Amb la quantitat de cursos que es fan i un volum de més de 1.000 alumnes, l’espai se us fa petit...-Sí, la nostra problemàtica principal és l’espai. Aquí tenim set aules i disset professors a jornada completa, alguns de primària i altres de secundària. Al centre on estem, tots junts no podrien treballar, per tant, l’ajuntament ens ce-deix espais a l’escola de la Farga, algunes classes dels vespres es fan a l’institut Vallvera, i als matins, que tenim molta demanda, ens deixen una aula a les Bernardes i l’aula gran de l’Hotel d’Entitats. La demanda ha crescut els últims anys i amb les set aules que tenim aquí no en fem prou. El 1996 vam fer el canvi de la Cooperativa cap aquí i, en aquell moment, aquí s’hi cabia de sobres, al contrari, deixàvem nosaltres una aula al Consorci, però ara ja ens ha quedat petit. N’hem parlat amb consistori i polítics i la resposta sempre és la mateixa, que no hi ha diners i la prioritat és primària i secundària. Però bé, de moment, ens n’anem sortint i no hem pas deixat d’adme-tre alumnes, tot i que, ara mateix, no podem ampliar l’ofer-ta perquè això signifi caria contractar un professor més i aquest no tindria espai on treballar. -Quants anys fa en el teu cas que treballes a l’escola? Des de la Cooperativa, escola, perfi l d’alumnes i Salt en general han canviat molt -Doncs fa uns 29 anys que hi treballo! Vaig entrar a l’equip docent en el desè aniversari, és a dir, el 1986, perquè recordo que celebraven el desè aniversari quan hi vaig

6

Entrevista a Lourdes Triadó

Les taifes de Lleida i Tortosa

entrar. En aquella època la major demanda era alfabe-tització i graduat escolar. El perfi l d’alumne corresponia sobretot a les persones nouvingudes del Sud o centre d’Espanya. Actualment, el volum més important és el de persones d’origen africà i el segon és el de gent autòcto-na. Després, d’Amèrica llatina, i en últim terme del conti-nent asiàtic. Abans, era un perfi l de gent més gran també. Ara podem dir que les escoles d’adults s’han rejovenit moltíssim. Les franges d’edat amb més gent són de 16 a 20 i de 30 a 40. Això també ha fet que ens hàgim hagut d’adaptar a un alumne més d’institut i crear també una normativa semblant a la de la secundària. Si passes per aquí al matí hi ha molt jovent a la porta, ja gairebé sembla un institut més de Salt. -M’ha cridat l’atenció la tasca que feu amb la revista La Cooperativa. Explica’ns aquesta iniciativa-Cada curs fem un número de la revista la Cooperativa amb articles que fan els alumnes. Busquem un tema -l’any passat la vam dedicar a l’any Sunyer-, però després hi ha altres articles de tema lliure: una anècdota que els ha passat, com s’han sentit després de tornar als estudis, etc. Els motiva molt i per això cada any intentem que surti,

tot i que suposa una feinada extra, però és molt interes-sant per als alumnes, se senten molt implicats i això és molt important per a ells. Aquest any esperem que surti pel maig i així se la poden endur a fi nal de curs. Portem catorze números, va començar amb el 25è aniversari de l’Escola. Anteriorment hi havia alguns articles de gent ex-terna a l’escola, però els últims anys ens hem limitat a alumnes i professors del centre. Hi ha una comissió que coordina la feina però s’hi implica tota l’escola.-Cap on tendiran les coses, hi haurà canvis curricu-lars o de perfi l d’alumnes?-Crec que se seguirà en la línia del que està funcionant ara. Majoritàriament hi haurà un alumnat jove, almenys aquí a Salt, perquè ara hi ha un boom de la secundària que està pujant de primària, necessiten més aules de se-cundària ja el curs vinent, per tant, dins aquest volum de secundària, no tothom es graduarà i la demanda a la nos-tra escola pujarà seguríssim. En els pròxims anys la ten-dència serà majoritàriament jove. També seguirà present la llengua estrangera i les competències digitals, tot i que en aquest últim cas sí que el perfi l és de gent més adulta perquè els joves tot l’entorn digital ja el dominen força.

Agnès Cabezas Horno

Els regnes de taifes foren petits estats independents musulmans, governats per reietons d’origen àrab,

que sorgiren a la península a resultes de la desintegra-ció del califat de Còrdova, (1009-1031). Foren entitats dèbils i inestables, sovint enfrontades entre elles, que hagueren d’aconseguir la protecció dels regnes cristi-ans per mitjà de pagaments de tributs.Més tard hi hauria un segon període de regnes de tai-fes entre els dominis dels almoràvits i els almohades, invasors islàmics d’origen berber que intentaren la re-unifi cació de l’Al-Àndalus. I encara n’existí un tercer entre la fi del domini almohade i la defi nitiva conquesta cristiana. En el que esdevindria el principat de Catalu-nya, es formaren les taifes de Lleida i Tortosa.La de Lleida quedà formada sota el govern de Su-layman ibn Muhammad, de la dinastia Banu Hud, que conquerí la taifa veïna de Saragossa el 1039. El seu govern durà fi ns al 1046 i el seu reialme s’estenia des de la vall de l’Ebre fi ns a València, tot i que després dividí el regne entre els seus fi lls. El reialme lleidatà fou heretat pel seu fi ll Yusuf al-Muzaffar, que des de 1058 fou tributari del comte de Barcelona Berenguer I. El 1079 s’enfrontà amb el seu germà, Abu Ga’far Ahmad al-Muqtadir, que li prengué la taifa. El seu successor, al-Mundir al-Habig Imad al-Dawla, s’alià amb el comte de Barcelona Ramon Be-renguer II contra el seu germà, sobirà de Saragossa, que era ajudat pel Cid. El seu successor, Sulayman Sayyid al-Dawla (1090-1110), no pogué aturar la con-questa dels almoràvits.

La de Torto-sa es formà el 1105 per Labib al-Amiri al-Fatà, un lli-bert del clam amirita des-cendent d’al-Mansur. De 1018 a 1021 també s’an-nexà la taifa de València i estigué en bones relacions amb el comtat de Barce-lona. Perdé el poder a mans de Muqatil Sayd al-Mil·la (1038-1058), que estengué els límits meridionals fi ns a Vinaròs i Alcanyís en detriment del nord, fi ns al coll de Balaguer. El 1059 fou annexada per Abu Ga’far Ahmad al-Muqtadir a la taifa de Saragossa. I mort aquest, l’he-retà el seu fi ll al-Mundir Imad al-Dawla de la taifa de Dènia (1081-1090). Fins a la conquesta almoràvit de 1099, Tortosa oscil·là entre dos centres més potents, Saragossa i València.Finalment, el 1140 el comte de Barcelona Ramon Be-renguer IV incorporà la taifa de Lleida als seus dominis i la de Tortosa el 1148. La rendició, per capitulació, va permetre als musulmans conservar les seves propie-tats.

JCL

apunt històric

7

L’estudi del nostre tempscol.laboracióNo és estrany avui sentir expressions relatives al

fet de ‘fer història’ o de ‘tocar la història’. Però què signifi ca la nostra existència en el llarg recorre-gut de l’ésser humà? Un exemple és la Història del segle XX d’Eric Hobs-bawm, historiador i economista britànic. Confessa que és la seva pròpia història. La comença amb la I Guerra Mundial i la tanca el 1989, amb la caiguda del mur. El llibre és una narració de la seva genera-ció. Hobsbawm anomena l’era de les revolucions el període que va de 1789 a 1848, l’era del capital la de 1848 a 1875 i l’era dels imperis la de 1875 a 1914. I després, un segle XX curt. El que prossegueix des-prés, una altra cosa.S’entén i s’estudia com a ‘història contemporània’ la que sorgeix amb la Revolució Francesa de 1789 i que continua fi ns avui. Però ara la vida és molt diferent. El problema és si l’historiador té instruments per ana-litzar el present amb els mateixos mecanismes que utilitza pel passat. Cal diferenciar els conceptes de contemporani i coetani. En el món acadèmic existeix la pràctica d’estudiar la història contemporània per un costat i la història del món actual per l’altre. I és que nosaltres mateixos ens adonem que després de la II Guerra Mundial el nostre món no és el sorgit de la Revolució Francesa.En base a tot això, a França va néixer fa uns anys la ‘història del temps present’. L’invent fou precisament francès. El tema va néixer relacionat amb el trauma

que suposà la derrota enfront a Alemanya durant la II Guerra Mundial, trauma similar al nostre de la Guer-ra Civil. La nostra història d’avui, consegüentment, arrencaria tant del fi nal de la guerra com de la trans-ició democràtica.La història del temps present és la que cada un de nosaltres pot recordar i interpretar des de la seva ex-periència i coneixements. És aquella que afecta tota la gent viva, de les generacions més velles a les més joves. Les coses que la gent ha viscut i recorda. La història del temps present no és un període, és un concepte del qual després se n’haurà de fer his-tòria. Tenim molt material: ràdio, televisió, premsa, enquestes, informació oral i escrita de tota mena, in-ternet, xarxes socials. Mai cap historiador ha tingut tantes i valuoses fonts. La història del temps present, tanmateix, la fan sobretot els periodistes, els sociò-legs i els analistes.Podem fer història del temps present? Tenim les eines i la documentació, però tenim la perspectiva i l’objectivitat sufi cients? Cal que la nostra història l’escriguin els nostres successors, perquè depèn de com acabi? O és només història el que les persones experimenten i interpreten en el mateix moment de viure-la? Cal saber el futur per entendre el passat? En aquest cas, la idea del passat pertanyerà a una altra època i a uns historiadors que hi estaran vinculats pel seu sentit de l’existència i les seves pròpies condicions. Què se’n dirà dels nostres actes? Seran justos amb el que fem i sentim? Ens jutjaran o no com ens pen-sem que ens mereixem? En tot cas, és o no interes-sant això per a nosaltres o ho serà pels que vindran després?March Bloch, a l’Apologia de la Història, afusellat pels nazis poc després d’escriure aquest text, desen-volupa un concepte integral de la història com a es-tudi dels homes en la seva societat i en el seu propi temps. El que fa l’historiador, que pertany al present, és generar un diàleg actual, un procés recíproc d’in-teracció entre ell i uns fets anteriors. Llavors la his-tòria és allò que una època troba digne d’una altra.

Joan CorominasEl blog de Joan Corominas.blog

8

El color en el procès tèxtil

Us imagineu que tots els teixits no tinguessin color? Tots vestits de color cru, el mateix color de la fi bra

en què hem fet el fi lat. Seria tot molt avorrit, ens faltaria alguna cosa. Segurament no tindríem la mateixa ale-gria, optimisme, que ens dóna la varietat de colors en les coses en general. Per mi el color en el procés tèxtil és com la cirereta al pastís. En el llarg procés tèxtil que va de les fi bres al vestit, el color es dóna mitjançant una operació que és la tintoreria. Com es fa per tintar les fi bres? Per donar color a les fi bres fan falta 3 coses: les fi bres, els colorants i el medi tintori. Les fi bres: poden ser en fl oca, les fi bres individuals. En fi lats, en suport de bobina, de madeixa, i altres. En teixits, en corda o a la plana. En peça confeccionada, mitjons, etc. Cada una d’aquestes variants comportarà una maqui-naria apropiada i adequada a cada cas. Com son: les barques, els autoclaus, els fulards, els jets, etc. Aquestes fi bres es poden dividir en famílies segons el seu origen, com són: les naturals, que existeixen així a les plantes (cotó), les animals (llana), les minerals (amiant). Les artifi cials, que existeixen però s’han d’ex-treure amb un procés químic, (la viscosa, que ve de la cel·lulosa dels arbres). Les sintètiques que no existei-xen i les obtenim amb processos químics (polièsters, poliamides, que vénen fonamentalment del petroli). Els colorants: són els responsables de donar el co-lor a la fi bra. Els colorants en la seva fórmula quími-ca tenen dues parts, una que li dóna color i l’altra que

serveix per unir-la a la fi bra. Existeixen moltes famílies de colorants, adequa-des a cada tipus de fi bra, ja que la seva constitució química és diferent. Com són: els directes, els àcids i bàsics,

els dispersos, etc.Abans els colorants que es feien servir eren d’origen natural, fonamentalment de les plantes, però també de crustacis i animals. Com a exemple, el color vermell intens, el carmí, que provenia d’un insecte, la cotxinilla. Actualment els colorants són d’origen sintètic. El primer colorant sintètic es va obtenir de la síntesi de la quini-na, pel químic W.H. Perkings, l’any 1865, i es va dir la malvaïna, pel seu color malva. Ara les grans empreses químiques alemanyes i americanes dominen el mercat dels colorants i molts altres productes. El color és difícil aconseguir-lo amb un sol colorant, normalment se n’han de barrejar uns quants. La bar-reja dels tres colors fonamentals, com són el blau, el groc i el vermell permet aconseguir tots els colors. Val la pena dir que algunes gammes de grisos, negres i blancs són realment difícils d’aconseguir.El medi tintori: normalment és l’aigua. També s’usen alguns productes auxiliars que modifi quen el PH per afa-vorir la reacció del colorant i la fi bra. Entre aquests pro-ductes podem anomenar les sals de crom, els carriers, etc. També és molt important la temperatura, normal-ment a l’ebullició. Algunes fi bres requereixen tempera-tures més altes, fi ns a 120 graus, aquí entra en joc l’alta pressió que s’aconsegueix mitjançant els autoclaus. Avui dia la maquinària ajuda molt a la tintura. Existeixen programes que controlen els gràfi cs temps - temperatura i l’entrada pesada dels colorants en tot el procés tintori. Finalment ve el secat, que segons si s’ha tintat en bobina o teixit, es fa en centrífugues o en calandres. Finalment a base de calor o microones s’acabaria aquest procés.La tintura és una reacció química entre la fi bra i el colo-rant per aconseguir color. Però la gran diferència entre abans i ara és la solidesa del color. Tintar les fi bres es coneix des de l’antiguitat, però abans, de la mateixa ma-nera que tenyien un fi lat, també perdien el color. El con-tacte amb el sol, la pluja, l’ús i els rentats desmuntaven els colors. Avui dia la solidesa als mitjans és altíssima. Per acabar aquesta petita pinzellada sobre la tintura, us diré que si hem entès sempre el procés tèxtil com una barreja de ciència – tecnologia – art, és en la tintu-ra on es fa més patent.

Rafel Sala

9

La mare em va ensenyar a llegir

Sentint les converses i preocupacions dels pares pel tipus d’escola on apuntar els fi lls, per l’edat

millor per fer-ho, per si cal o no l’escola bressol, pel projecte educatiu del centre, per les activitats educati-ves més adequades per desenvolupar la intel·ligència emocional i la sociabilitat dels infants, etc, m’ha vingut a la memòria que jo no vaig anar a l’escola fi ns a prop de 7 anys.Sí, va ser per culpa de la Guerra Civil. Els pares, per allunyar-me de les bombes i la fam de Barcelona, m’havien enviat a un poblet amb l’àvia i no vaig tornar a Barcelona fi ns al febrer de l’any 40.Aleshores tenia 6 anys i mig i no havia anat mai a escola. El pare va intentar apuntar-me a un col·legi nacional del barri del Raval, on vivíem. Però era a mig curs, estava ple i no em van voler. Després ho va in-tentar al col·legi d’Escolapis de la ronda de Sant Pau. Allà li van dir que no hi havia lloc i, per treure-se’l de sobre, que hi tornés passat Pasqua i ja en parlarien (potser pensant en el curs següent). Però mentrestant, en aquells dos o tres mesos d’es-pera, la mare em va ensenyar a llegir. Em va comprar una “cartilla” –en castellà, no n’hi havia d’altres- i cada matí després de llevar-me en fèiem una mica. Es va sorprendre perquè en vaig aprendre de seguida, però fent servir solament les lletres de pal, les primeres que hi havia a la “cartilla”. Recordo que ben aviat en una carta a l’àvia em vaig atrevir a afegir-li un missatge amb lletres de pal i que, quan ella va contestar, hi ha-via també un missatge per a mi escrit amb aquestes lletres.Passat Pasqua, el pare va tornar als Escolapis, però aquesta vegada portant-me agafat de la maneta i amb una cartereta a l’altra. Quan em van veure amb el meu posat trist i amb la cartereta no li van saber dir que no. Com que el pare havia dit que ja sabia llegir, no em van portar a pàrvuls sinó a primer grau de primària. Recordo que em van entrar en una classe plena de nens i el mestre, que era castellà i jo gairebé no l’en-tenia, em va dir que escrivís el meu nom a la pissarra. Com que jo solament sabia escriure amb lletres de pal vaig pensar que tots els nens se’n riurien. Em vaig quedar blocat. El mestre va sospirar com dient “quina

toia que m’han por-tat”. Però era bon mestre, tenia paci-ència i em posava cada dia mostres de cal·ligrafi a per a mi sol. Evidentment vaig repetir, però al curs següent aju-dava el mestre a fer llegir els altres nens.Però ara penso que la mare no sola-ment em va ense-

nyar a llegir i escriure. Em va comunicar també una cosa molt més important que he conservat tota la vida: l’afi ció a la lectura. Ella no era mestra ni tenia cap títol acadèmic. Era una noia senzilla de poble, fi lla de pagesos, però que li agradava molt llegir. M’havia explicat que, de nena, l’alegria més gran de la setma-na era quan passava el carter per casa seva i cridava: nena, el Patufet !. I com a través d’aquella revista ha-via descobert en Folch i Torres i s’havia llegit totes les seves novel·les, que, de gran i ja casada, guardava a casa com un tresor. I això la va obrir a llegir també molts altres autors. Quan la recordo la veig feinejant o llegint.I en aquells temps del franquisme més dur en què el català, totalment proscrit, no era present enlloc, en què la majoria de nens de l’escola no havien vist mai res escrit en aquesta llengua, jo a casa llegia en ca-talà.Recordo amb nostàlgia les emocionants aventures imaginàries que de nen i adolescent vaig viure de la mà de Folch i Torres, Jules Verne, Carles Solde-vila, Mark Twain, Rudyard Kiplig, Zane Grey, Oliver Curwood, Robert Stevenson, Herman Melville i tants d’altres.I de més gran les “converses imaginàries” que, llegint, he tingut amb intel·lectuals i pensadors de tota mena. I recordo com a través de la lectura he descobert la història amagada del meu país, la divulgació dels co-neixements científi cs i la màgia de la poesia. I penso que, com diu Espriu, quan la nostra llengua era més perseguida la lectura ens va permetre “salvar-nos els mots i retornar-nos el nom de cada cosa”. En la meva vida he rebut moltes classes i conferències, però és la lectura el que més m’ha impactat, perquè llegir un llibre és com tenir una conversa amb l’autor, una con-ferència per a tu sol, amb el ritme que tu vols. Tornant a les escoles actuals, penso que en el seu projecte -moltes ja ho fan- hi hauria de fi gurar com a objectiu prioritari encomanar l’afi ció a llegir. Si ho aconsegueixen fan als alumnes un regal que diverteix i enriqueix culturalment i fa créixer molt la imagina-ció, perquè mirar una pantalla és un acte passiu, les imatges ens arriben fetes, en canvi llegir un llibre és actiu i creatiu, és convertir els signes en paraules i les paraules en imatges que anem construint en la nostra ment. Per això més d’una vegada ens defrauda veure en cine una novel·la que ja havíem llegit. Eren millors els ambients i personatges que havíem imaginat nos-altres.Actualment tenim la sort que de literatura infantil i ju-venil n’hi ha moltíssima, adequada a totes les edats, d’autors del país i estrangers. I cal agrair la facilitat que donen les biblioteques per llegir o emportar-se els llibres a casa. I a Salt les biblioteques són molt bones. En aquest mes d’abril, el mes de Sant Jordi i els lli-bres, m’ha semblat oportú recordar el valor de la lec-tura i la importància que pot tenir en les nostres vides.

Joan Serrat

10

Com són (els castellans)

En una visita al MNAC, aquest Nadal passat, vaig adqui-rir dos dels volums amb els quals en Josep Maria Ca-

dena repassa i dóna a conèixer la feina dels més notables dels notables dibuixants de la revista ¡Cu-Cut! Els llibres recopilen l’obra en el setmanari de dos artistes del llapis que em tenen fascinat: Ricard Opisso, que hi va col·laborar entre 1903 i 1912, i Joan G Junceda, que va participar-hi del 1902 al1909 i va provocar amb un acudit seu les ires de les autoritats i l’assalt, el 25 de novembre de 1905, d’un grup de militars a la redacció de la revista, a la impremta i al diari La Veu de Catalunya, un atac que ha estat rememorat recentment arran de l’atac gihadista a la seu del també set-manari satíric Charlie Hebdo, a París: la intolerància contra la llibertat d’expressió en ambdós casos.Justament d’intolerància, de la inveterada intolerància centrípeta espanyola-madrilenya, va aquest article, il·lustrat pel dibuix d’Opisso reproduït al costat d’aquestes ratlles. El text que l’acompanya és molt breu: “Ah!… Era Catalana”, i en el comentari explicatiu que hi dedica, com a cada una de les 456 il·lustracions del llibre, el veterà periodista barceloní escriu això que segueix:«El setmanari catalanista La Tralla acabava de publicar un article que aixecà moltes protestes. Aquest mateix número de ¡Cu-cut! [261, del 16 de maig de 1907] deia, a la secció ‘Mossegades’: “La publicació a La Tralla de l’article ‘¡Era castellana!’ va aixecar la protesta unànime de tot Catalunya. En canvi, l’article ‘¡Era catalana!’ –publicat per Ejército y Armada sembla haver passat inadvertit per la majoria dels castellans, perquè són comptadíssims els que n’han protestat.“El Progreso i El Liberal s’han excedit fi ns a qualifi car-lo de ‘inoportuno’ i de ‘ligereza’, respectivament.“I consti que ho diem en to de lamentació, perquè l’article de Ejército y Armada no ens ha ofès, ja que hi manca la primera raó de la injúria, que és la intenció d’injuriar.“El que Ejército y Armada es proposa només, com s’ha proposat en els seus anteriors atacs a Catalunya, és negoci, negoci i negoci”.(…) “El que aquesta gent digui o deixi de dir de nosaltres ens té molt sense compte, com a les persones honrades els hi té el que puguin pensar d’elles els presos del pati de la Gardunya. ‘Con que’, per nosaltres, ‘no molestarse’.(…) “Pel que sembla, a Ejército y Armada la puntada de peu que en nom de la guarnició de Catalunya li ha donat el capità general de la regió no l’ha escarmentat del tot. Almenys ho fa suposar la forma en què segueix parlant de les coses de Catalunya, com ho prova el següent solt que publica en la seva edició de dissabte: “Nuestra Marina y nuestro Ejército, la representación genuïna de la Patria, han sido escarnecidos por un montón de bestias separatistas, allí en ese pueblo que llaman culto de Barcelona, y nuestras autoridades se han contentado con una simple ley de jurisdicciones’”.En el número següent del setmanari català, explica Cadena, la mateixa secció explica que un tal Juan Manuel Palacios, redactor d’El Liberal a Barcelona, emprenyat per l’esmentat article, va escriure una carta “al director del ferotge diari madrileny consignant la seva protesta”, i

Clodoaldo Piñal, que és com es deia el personatge, li va contestar amb un telegrama: “Esos bríos que manifi esta su grosera carta pudo haberlos d e m o s t r a d o c o m b a t i e n d o a la canalla separatista. Estoy a su disposición y a la de todos esos enemigos de la Patria”. La irònica rèplica dels redactors de ¡Cu-cut! era sagnant: “I aquí comencen els nostres dubtes de com s’ho arreglaran aquests dos subjectes per a que la seva qüestió sigui realment personal. Perquè la primera condició que es requereix a l’efecte és que aquesta es produeixi entre persones”.«Com es veu», conclou Josep M Cadena, «aquells dos articles, volguessin o no les persones implicades d’una manera o altra en la qüestió, van portar cua. Opisso, amb el seu acudit, contribuïa a escalfar l’ambient, i per això procurà dissimular la seva signatura. El dibuix de l’autobús és magnífi c, fet amb tot detall».Certament, el dibuix és magnífi c, magistral, com tots els d’aquest excel·lent ninotaire. Però, anant al fons de la historieta, i posats a dia d’avui, algú n’hauria de treure conclusions, majorment els polítics de Catalunya, i altres ciutadans que no ho són, que s’entesten a tenir posada una cama en aquest país i l’altra en el país veí, i de transitar entre l’un i l’altre constantment a través de ponts imaginaris i de ponts aeris, buscant enteses impossibles, perquè, com ens demostra invariablement l’actualitat de cada dia (cfr. l’última estrafolària sentència ‘retroactiva’ del Tribunal Constinquisitorial contra el procés participatiu del 9N), a l’altre costat no entenen res de res, res que no sigui allò que els militars i polítics castellans de fa cent anys en deien “la Patria” i que els militars i polítics castellans d’ara em diuen “la Nación”, en nom de la qual es veuen legitimats per atropellar tothom que no hi combregui, com fan tots els integristes.Cent vuit anys més tard dels fets que hem relatat, estem davant de polítics, militars i periodistes tallats amb el mateix patró, i afectats de la mateixa miopia –per no dir ceguesa–, de la mateixa intransigència i de la mateixa mala llet.Disculpeu: em deixava els juristes. Oi, benvolgut Santiago Vidal?

Fermí Sidera Riera

11

Cataractescuidem les mascotesLes cataractes són una opacitat (ennuvolament)

anormal de la lent interior de l’ull, del cristal·lí.Sobre el diagnòstic.El cristal·lí treballa com una lent; és una estructura cla-ra localitzada darrere l’iris (part de color de l’ull), i la seva funció és la d’enfocar la llum que entra a través de la pupil·la i convertir-la en una imatge percebuda per la retina en la part posterior de l’ull.Segons el grau d’evolució de la cataracta veurem dife-rents nivells d’opacitat del cristal·lí, des d’observar no-més una porció opaca, a la total opacitat de la lent. Si més del 30% de la lent és opaca, la visió es veu gene-ralment compromesa en l’ull afectat. Això no amenaça la visió general quan solament un ull és afectat, però, sovint, les cataractes es desenvolupen en ambdós ulls simultàniament. Aleshores es pot arribar a comprome-tre la visió i fi ns i tot pot portar a la ceguera.Les cataractes són més freqüents en gossos que en gats. Fins i tot hi ha races de gossos que són propen-ses a les cataractes hereditàries, entre elles trobem: el canitx, el cocker spaniel americà, i l’schnauzer minia-tura. Els golden retrevier, terriers de Boston i husky si-berians també són propensos a heretar les cataractes.La causa més comuna és hereditària; la probabilitat de desenvolupar cataractes en algun moment de les seves vides és transmesa genèticament. Altres causes inclouen certes malalties com els alts nivells de sucre a la sang a causa de la diabetis, o baixos nivells de calci a la sang.Les cataractes poden aparèixer espontàniament (sen-se cap causa coneguda) en animals més vells, o poden ser producte d’una infl amació de la part interior de l’ull denominada uveïtis. Diverses malalties infeccioses po-den causar uveïtis. Altres causes inclouen certes subs-tàncies tòxiques, radiació i defi ciències de nutrició.Les cataractes hereditàries poden presentar-se en el naixement, aparèixer en una mascota jove, o no pre-sentar-se fi ns que la mascota sigui gran.Quan un animal té cataractes, enlloc de veure una pupil·la negra, la veiem ennuvolada o blanca sota una llum brillant. Una condició semblant, però menys seri-osa, que s’assembla a les cataractes és l’esclerosi nu-clear. Consisteix en un enfosquiment normal, relacionat amb l’edat de l’animal i comunament se l’anomena er-ròniament “cataractes”.L’esclerosi nuclear rarament compromet la vista, és molt comuna a mesura que els gossos envelleixen, i empitjora molt més a poc a poc que les verdaderes ca-taractes.

És important diferen-ciar entre l’esclerosi nuclear i les verda-deres cataractes, ja que gairebé mai és necessari tractar l’esclerosi nuclear, mentre que les cata-ractes requereixen la

recerca d’una causa (les cataractes poden ser el primer símptoma d’una malaltia generalitzada que requereix tractament) i poden causar ceguera. La diferència en-tre l’esclerosi nuclear i les cataractes genuïnes és de-terminada per un veterinari durant un examen rutinari de la vista.Les cataractes poden ser diagnosticades durant un examen físic, on el veterinari caldrà utilitzar instruments especialitzats per determinar la localització exacta de les cataractes dins del cristal·lí.Es poden suggerir anàlisis rutinàries d’orina i de sang addicionals per avaluar la possible presència de ma-lalties que poden causar alts nivells de sucre o baixos nivells de calci a la sang.El tractament sol ser la cirurgia, però cal realitzar unes proves prèvies per establir que el pacient és un òptim candidat a ella.Una avaluació prèvia de l’ull per ultrasons (un proce-diment sense dolor realitzat en un pacient conscient) podria suggerir-se per buscar retines despreses o al-tres defectes dels ulls que poguessin estar relacionats amb les cataractes o dissimulats a causa de la seva presència.I sobretot es realitzarà una prova anomenada: elec-trorretinografi a per avaluar l’estat de la retina i asse-gurar-se que aquesta funciona correctament; si no fos així, la correcció de la cataracta no tindria cap sentit si alguna altra part de l’ull no funcionés. La cirurgia de cataractes només pot recuperar la visió si els altres òr-gans i estructures de l’ull funcionen adequadament.Com conviure amb el diagnòsticSi la cirurgia és una opció per a la seva mascota, és recomanable un tractament oportú. La cirurgia és més fàcil i té majors probabilitats d’èxit si es porta a terme en les fases inicials.Les cataractes que no són extretes a la llarga poden ar-ribar a causar altres lesions importants a l’ull, com són: la uveïtis, el glaucoma, o el despreniment de retina.Com que el dany causat per aquests problemes és usualment irreversible, la cirurgia de les cataractes ha de ser considerada al més aviat possible.Les cataractes tendeixen a tornar-se més grans amb el temps, i més ràpidament en gossos més joves que en vells.TractamentEl procés que condueix a la formació de les cataractes és irreversible. Per tant, no existeix cap medicament que pugui netejar les cataractes.El tractament més utilitzat consisteix en l’extracció de les cataractes de la part interior de l’ull mitjançant la cirurgia. La possibilitat de tenir una bona visió després de l’extracció de cataractes de tipus hereditari o cau-sades per la diabetis és excel·lent. El tractament i les perspectives futures per a altres tipus de cataractes de-penen de la causa.La cirurgia pot consistir en l’extracció de la cataracta en la seva integritat o l’ús de la facoemulsifi cació, un procés mitjançant ones ultrasòniques que es dirigeixen

12

Pa amb vi i sucre

Cataractes

Caram, com li agradava aquell berenar! En aquell temps no hi havia massa coses per escollir, però

d’entre el que hi havia, ella preferia el pa amb vi i sucre. De vegades, la mare li deia: Per què no menges pa amb tomata o pa amb oli i sal? Ella, tossuda, responia: Avui vull pa amb vi i sucre. Aquell berenar la feia estar bé i... malament. Per una banda, se sentia més forta, menys cohibida, i per l’altra havia de vèncer pors. La Neus aga-fava la pesseta de paper que li donava la mare per anar a comprar el vi a granel. La duia a la mà, ben arronsada, tan fort com podia...i és que tenia tanta por de perdre els diners...! Així, amb la mà ben tancada, no els perdria, les ungles mal tallades es clavaven tan fort al palmell, que fi ns i tot hi deixaven marques. El vi havia de ser negre. Així, li quedava el pa tenyit de color magrana fosc. Tot seguit, posava sucre al damunt de la llesca. Ella notava que això la reeixia i és que era una nena tan poca cosa!Cada vegada que anava a cal botiguer a comprar el vi, li feia un no sé què, una angoixa que no sabria explicar. I és que quan a la botiga no hi havia ningú , el senyor Paco, el botiguer, li feia una mica de por; li deia coses que ella no comprenia, paraules estranyes... se li acostava molt a la cara i la tocava amb aquelles mans fastigoses. Ella no ho volia, però ell, mentre li feia manyacs, li deia: Si no crides et regalaré una nina; com la vols, rossa o bruna? L’alè pudent de l´home se li fi ltrava per tot el cos menut i indefens. La història de la nina era un conte de mai acabar, mai li re-galarà, ella ja ho sabia, Això pensava, mentre aconseguia fugir d’algun petó fastigós. A l´home, mig invàlid, li costava anar-li al darrera, i ella s’esmunyia de les carícies bavoses d’aquell vell. – Mira, si em deixes que et faci petons et rega-laré el vi, va, només un i prou. Amb molta por se li acostava un moment i, amb la rapidesa d’una fura , s’escapava amb

el vi i la pesseta tota sencera, que no va deixar d’apretar-la ni un sol moment. Fugia tan de pressa que alguna vegada fi ns i tot perdia una de les sandàlies que duia posades. El maleït botó s ‘es-colava per aquell trau que ja era mas-sa gran.- Tornaràs demà?- sentia que li deia aquella veu espan-tosa de l´home. No, no tornarà més, mai més. Ella pas-sa massa por, ja no tornarà a anar a comprar vi. Arribava a casa tremolant, la mare no se n’ adonava, sort, perquè ella mai li explicarà, no la vol fer patir. Bé prou que la veu trista, tan trista que ha estat capaç de fer aquest sacrifi ci durant molts dies, sí, molts, i és que tenia un gran motiu. La nena havia estat capaç de menjar-se les pors anant a la botiga, però així , mica en mica, acon-seguí recollir unes pessetes per fer un regal a la mare, i és que la mare tenia un rostre molt trist, que intentava dissimular-lo sota un mig somriure dolç...però a ella no l’enganyava, ella sabia el motiu, però era massa petita per poder-ho expressar.Ja havia estalviat la quantitat exacte per comprar-li aquelles mitges de seda que va veure un dia a l’aparador de la mer-ceria de ca la Quimeta. Sabia sobradament que la mare no se les podia comprar, per això sempre anava sense mitges; en canvi, la Mercedes, l’amiga del pare, sí que en duia.

Júlia Pujolràs Casadevall

a l’interior de l’ull per dissoldre la lent que conté la cata-racta, i s’extreuen els fragments restants.També es poden implantar lents intraoculars, que són lents sintètiques que reemplacen la lent destruïda amb la cataracta, per millorar la visió de prop.Coses a fer- Utilitzeu tots els medicaments exactament com se us indica.- Tingueu en compte que les cataractes poden aparèi-xer per raons genètiques o poden ser els primers símp-tomes d’una malaltia generalitzada (el fenomen de la “punta de l’iceberg”). Si observeu un ennuvolament de l’ull que sospiteu que poden ser cataractes, llavors es recomana una visita rutinària al veterinari a fi de con-fi rmar si és que realment es tracta de cataractes o no.- Fixeu-vos en l’habilitat de la mascota per veure; la ceguesa en gossos i gats pot ser difícil de detectar però usualment implica relliscades o xocs contra objectes quan estan en un terreny no familiar.Coses a evitar

- No subestimeu la possibilitat de cataractes quan us fi xeu que una pupilla normalment negra s’ha tacat de blanc cremós o gris. Ja que existeixen diferents causes per a l’ennuvolament de l’ull, una avaluació veterinària és necessària a fi de determinar amb precisió si és que es tracta o no d’una cataracta.- Si la vostra mascota té cataractes no li permeteu es-tar prop de llocs alts tals com el cim de les graderies, les vores de les parets o penya-segats, etc. Una petita disminució de la vista pot ser causa d’una lesió seriosa a causa d’una caiguda que no hauria passat abans de l’aparició de les cataractes.Quan cal trucar al veterinari - Si us sembla que la visió de la mascota s’està deteri-orant, per evidents entrebancs amb objectes o parets o relliscades i topades en un territori no familiar.- Estigueu atents als següents indicis:Taques o àrees blanques visibles en la pupilla de l’ull; pèrdua de visió.

Informació proporcionada per Vetxarxa

el racó de pensar

13

ensenyament Formigues cooperatives escola el Gegant del Rec

Nova escola del Gegant del Rec

Aquest any, l’escola El Gegant del Rec, s’ha adherit al projecte d’Educació Física “Formigues coope-

ratives”. Fins el curs passat aquest projecte es duia a terme només en castellà, enguany és la primera vegada que es fa en català i s’hi han adherit moltes escoles d’ar-reu de Catalunya.Formigues cooperatives és un projecte telemàtic coo-peratiu d’àmbit educatiu on alumnes de diferents es-coles de Catalunya, després de dur a terme una Unitat de Programació de reptes cooperatius (activitat de cai-re cooperatiu on entre tots els membres de l’equip han d’aconseguir un objectiu), han d’inventar-ne de nous per tal que altres escoles els duguin a terme, els millorin i en facin una valoració. El projecte es duu a terme des de l’àrea d’Educació Física, però requereix d’altres moments com pot ser l’ús de les noves tecnologies. A l’escola hem comptat amb la col·laboració de l’àrea d’Informàtica.Els alumnes de Cicle Superior de la nostra escola, han participat en el projecte i en fem una valoració molt positi-va, ja que aquest tipus de treball fa cohesió de grup, que tots participin en l’activitat que duen a terme (siguin qui-nes siguin les seves capacitats o difi cultats), ja que entre tots els membres de l’equip han d’aconseguir un objectiu. Us convidem a pensar i a intentar resoldre un dels reptes que han inventat els alumnes de la nostra escola i a visitar la web de formigues cooperatives (www.formiguescoope-ratives.cat) on podreu trobar tots els reptes que els nos-tres alumnes han inventat i tota la informació del Projecte Formigues cooperatives.REPTE:“Imagineu-vos que esteu davant d’un riu i l’heu de traves-sar sense tocar l’aigua tots junts formant un tren. Dispo-seu de 12 piques i 12 maons. Com ho fareu?”Fet per: EL TREN COOPERATIU.

Sònia Colls, coordinadora d’Educació Físic

LA GENERALITAT ES COMPROMET A CONS-TRUIR LA NOVA ESCOLA DEL GEGANT DEL

REC DE SALT EL 2016L’Ampa celebra la decisió, després de 8 anys d’espera, però lamenta que no es continuï amb els projecte que s’ha estat treballant en els darrers dos anys.Enguany, els problemes d’espai (sobretot en el menja-dor), la degradació del pati (que s’ha hagut de millorar) i els trasllats de material entre barracons han estat més evidents que mai.El cap dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona, Albert Bayot, s’ha compromès, davant l’Ampa de l’es-cola El Gegant del Rec de Salt a construir el nou centre educatiu a principis de 2016. Aquesta ha estat una gran notícia per als pares, alumnes i mestres del centre, que fa més de cinc anys que són en barracons, amb una manca evident d’espai i amb els inconvenients que com-porta. Tot i això, l’Ampa lamenta que no s’hagi tingut en compte les seves propostes: fer una escola ecològica i amb materials sostenibles (bioconstrucció), i que la seva

construcció es dugués a terme a través d’un projecte so-cial que donés feina a persones aturades de Salt. Aques-tes propostes s’han estat treballant durant dos anys per part dels pares i mares, arquitectes i tècnics de la UdG. En una reunió que va tenir lloc el 12 de febrer passat, i en la qual hi va assistir membres de l’Ampa, de l’equip directiu, representants de l’Ajuntament i el cap de ser-veis territorials d’Ensenyament, Albert Bayot, aquest darrer es va comprometre als punts següents:1.- Abans de l’estiu del 2015 es farà acord de govern de la Generalitat per treure el concurs públic i adjudicar el projecte arquitectònic. Quan se sàpiga el projecte gua-nyador, es presentarà a la comunitat educativa per tal que s’hi puguin fer algunes modifi cacions, ajustaments, etc.2.- Durant el 2016 es farà un altre acord de govern per adjudicar l’obra. Termini d’execució de l’obra: un any.Aquesta anunci ha estat molt ben acollit per l’Ampa, tot i que implica també una mala notícia: els projecte elaborat per la Universitat de Girona amb el suport dels pares i mares pot quedar en no res.

14

Junts construïm el patide l’escola Les Arrels!

Els nens i nenes de Cicle Inicial de l’escola Les Deveses vam fer de lleons i mosques al Carnestoltes!

Un dels projectes que hem iniciat aquest curs esco-lar és IMAGINEM EL NOSTRE PATI. Aquest estiu,

Les Arrels ens vam traslladar al passeig Maria Rosa Puig Dalmau, un lloc molt espaiós, i al setembre dispo-sàvem d’un ampli pati buit, era un espai ideal per po-der dissenyar i construir la nostra zona d’esbarjo. Vam decidir que volíem dur a terme un projecte de cocreació i, per tant, vam visitar una escola de Sant Julià de Ra-mis que havia fet un projecte similar. Partiríem d’una bona pràctica!Era important tenir en compte el procés de cocreació i, per tant, les seves 4 fases: 1a) fase de coneixement, 2a) fase de cocreació, 3a) fase de construcció i 4a) fase de celebració. En primer lloc, a l’inici de curs, es va constituir una comissió de pati que seria la responsable d’organitzar i dinamitzar el projecte. Paral·lelament des de tutories es va fer el treball sobre com era el pati de les Arrels, quines necessitats tenien els nens i nenes i, sobretot, com s’imaginaven que hauria de ser. Es van recollir fo-tos de diferents patis del món i es van projectar a totes les aules de P5 i de primària. A partir d’aquí es va ini-ciar un treball de com desitjaven que fos el seu pati. Es van realitzar diferents dibuixos i, a nivell de classe, es va debatre quins havien de ser els elements imprescin-dibles en aquest pati desitjat.Es va reunir la comissió, format per pares i mares, mes-tres de l’escola i arquitectes del Moviment Nòmada i es va posar en comú tot el que havia sortir. Era important fer realitat el somni dels infants!Es va considerar oportú organitzar una setmana temà-tica sobre el pati, cada tarda del 23 al 28 de febrer es dedicaria a dur a terme el projecte i es convidaria a famílies, mestres i alumnes a participar-hi. El dissabte 28 seria la jornada de cloenda, dia que s’acabaria tot allò que s’havia anat treballant durant aquella setmana. Aquell dia va ser molt important per les Arrels i va tenir un gran èxit de participació! Tampoc va faltar un dinar…de celebració.

Com a resultat fi nal s’han dissenyat i pintat jocs tradi-cionals en el pati, s’han col·locat pissarres tant en el pati d’infantil com de primària, s’ha elaborat un mural entre tots, s’han construït unes graderies per poder fer classes a fora i una gran escultura amb pneumàtics, un gran drac que presideix el pati de primària.En aquests moments, les Arrels ha anat construint el pati somiat i encara que el projecte no ha fi nalitzat, s’ha decidit que es farà una nova fase per poder-lo aca-bar. El més important del projecte és que s’ha construït entre tots plegats, perquè la fi losofi a de les Arrels és que JUNTS FEM ESCOLA, L’ESCOLA QUE VOLEM! Felicitats a tota la comunitat educativa per la feina ben feta, entre tots ho fem possible!Per més informació, visiteu el blog del centre: http://lesarrels.blogspot.com.es

Escola Les Arrels

El passat dijous dia 12 de febrer, els nens i nenes de l’Escola Les Deveses vam celebrar el Carnestoltes

i el Dijous Llarder. A la festa, hi vam participar nens i nenes, pares i mares, i mestres.Els cursos, des de P-3 fi ns a 6è, vam preparar màsca-res de diferents animals i vam desfi lar pel pati de l’es-cola acompanyats per les músiques que cada curs va escollir. Els alumnes de Primer de Primària vam ser els més ferotges de l’escola, i vam desfi lar amb màscares de lleons acompanyats per la cançó “El Lleó no em fa por”. D’altra banda, els nens i nenes de segon vam fer de mosques, acompanyats d’una versió moderna de la tradicional cançó “Una mosca volava per llum”.Per acabar la gran festa, vam fer un gran berenar tots junts al pati de l’escola per celebrar el Dijous Llarder.

15

L’institut Vallvera a la 3a fi ra Empresa Aula

Mostra de Màscares del Món

L’alumnat de 2n GAD hem participat a la 3a fi ra Empresa Aula [Estudis CFGM Gestió ad-

ministrativa]L’alumnat de 2n curs del cicle formatiu de GM de Gestió Administrativa hem participat a la 3a trobada de la Fira anual Empresa Aula 2015, ce-lebrada el dia 17 de febrer de 2015 a la sala de congressos AXA de Barcelona. Hi participaven 70 empreses simulades, apro-ximadament, de tot Catalunya i amb un total de 600 alumnes de diferents instituts. El nostre Institut va estar representat per dues empreses: MEET & TRAVEL, que ofereix diferents rutes turístiques per Girona, Banyoles i Empúries, i FLYFOOD, que ven màquines expenedores (dues de cafè, una de productes freds i una altra de calents).L’experiència ens ha semblat molt positiva i enri-quidora, i volem agrair la participació de les pro-fessores Isabel Albertí, Clara Català i Maria Pallarés.

És un projecte realitzat per tots els alumnes de 2n d’ESO de l’Institut Vallvera de Salt. Es tracta d’un

treball realitzat en les matèries d’Educació Visual i de Tecnologia, on l’alumne ha aplicat tot el que ha après durant el curs.El projecte consta de 4 parts: recerca d’informació sobre màscares del món, disseny, construcció d’una

màscara i exposició oral. La recerca d’infor-mació i l’exposició oral s’ha fet en grups de tres o quatre persones. En aquesta part s’ha intentat fomentar la re-cerca utilitzant les TIC i el treball en grup. La part de disseny i cons-trucció s’ha fet indivi-dualment. En aquesta

part s’ha intentat que l’alumne pogués desenvolupar la seva pròpia creativitat.També hi han participat els alumnes de 1r i 2n de BAT tecnològic en el disseny i el muntatge de l’exposició. Els alumnes de l’aula oberta de 4rt ESO en les fotogra-fi es i vídeo pel dia de la inauguració. I els alumnes de música de 2n ESO en les danses pel dia de la inaugu-ració.El resultat fi nal ha estat el que es pot veure en la sala d’exposicions de Les Bernardes. Mes de 70 màsca-res del món agrupades en sis blocs (Venècia, Àfrica, Grècia-Roma, Incas-Mayas-Aztecas, Xina i Egipte) se-gons el seu signifi cat, dissenyades i construïdes pels alumnes.

Josep M. Cros (professor d’Educació Visual)Cristina Boada i Cati Gibert (professores de Tecnologia)

16

Les Parròquies no són només els edifi cis, són so-bretot les persones que se les estimen i se les

senten seves. Podem dir amb goig que són moltes les persones que, d’una manera o altra, col·laboren en les accions parroquials de Sant Jaume i Sant Cu-gat fent comunitat i prenent compromisos. L’objectiu és ben senzill: voler ser coherents amb l’Evangeli i de-senvolupar el conegut pensament del Concili Vaticà II expressat en el document “Gaudium et Spes”: “No hi ha res autènticament humà que no trobi lloc i ressò en el cor dels cristians”.La Diada de les Parròquies, que aquest any serà del 17 al 19 d’abril, és la festa en la qual totes les per-sones dels grups i accions, comunitàries i socials, es troben per celebrar-ho conjuntament i fer-ho conèixer. De fet, les dues parròquies de Salt són una sola co-munitat, oberta i al servei del nostre poble.El lema d’enguany és: “Queda’t amb nosaltres”. D’en-trada, vol tenir un sentit d’acolliment, no de captació, sinó de valoració de les persones, d’amistat i de bona relació. Una comunitat de portes obertes, per entrar i sortir lliurement i trobar-hi comprensió, pau i estima-ció. El cartell de la Diada de les Parròquies ho expres-sa gràfi cament: cada nou raspall de dents forma part de la família.És per això que el divendres, dia 17, a 2/4 de 9 del ves-pre, a Les Bernardes, Guillem Terribas orientarà un cinefòrum sobre la pel·lícula francesa “Pelegrins...? A Santiago de la Meca”, una comèdia excel·lent i agra-dable, amb un ric contingut humà d’acolliment, de re-conciliació i de convivència en la diversitat.El dissabte, dia 18, a 2/4 de 6 de la tarda, en els locals de Sant Cugat, Càritas Salt farà la presentació de la Memòria anual, amb la revisió de les nombroses ac-cions i serveis, que sense fer soroll realitzen les més de 140 persones voluntàries, dient amb el seu gest solidari: “Queda’t amb nosaltres”, et valorem i volem per a tu un futur millor.El dia cabdal serà el diumenge, dia 19, a la plaça Diputació, darrera Les Bernardes, començant a les 11 del matí amb la xocolatada per a tothom i les parades de Càritas Salt i Agermanament Perú, continuant a 2/4 d’1 amb l’Eucaristia

festiva, alegre i participada a l’aire lliure, i acabant amb el di-nar de germanor. El lema, doncs, que els deixebles d’Emaús digueren a un desconegut, sense saber que era Jesús, vol ser una realitat, dient amb afecte a cada persona del nostre poble: “Queda’t amb nosaltres”.

Fèlix Mussoll.

“Queda’t amb nosaltres”

En record d’en Ferran Bonet Carbó.

parròquies

Per nom et posaren Ferran. Nom de rei, però més que rei, eres cavaller del teu regne i del teu petit

món, on ara, hi manques tu . En la nostra memòria hi queda el record dels teus gestos de respecte, el som-riure de bona persona, els teus ulls d’infant... La família et trobarà molt a faltar, i fi ns hi tot l’aire que respiren els recordarà a tu, perquè tu seràs per sempre més la llum en la foscor, i el consol en moments de silenci.Has deixat petjades de gegant en els cors de qui et co-neixen i t’estimen, sobretot, en un amor fet persona, el teu fi ll. Volem creure que la teva ànima l’acompanyarà pel bon i llarg camí de la vida, com el que tu seguies, inacabat però intens. Una abraçada per tota la teva estimada família.

Júlia Pujolràs Casadevall.

17

19

Salt és molt més... Temporada de Fires

Des de fa un any, l’Ofi cina de Promoció de l’Ajunta-ment de Salt treballa per consolidar i impulsar els

diferents actius del municipi. Com ja sabeu, d’aquesta feina ha nascut la nova campanya de promoció Salt és molt més... i la pàgina web viusalt.com com a prin-cipal pilar per a donar a conèixer els principals actius del nostre poble a nivell d’atractius turístics, comerços i serveis.En aquest sentit, aquest mes d’abril s’inicia la Tempo-rada de Fires, esdeveniments que són l’aparador de Salt a fora. Així, diumenge 12 d’abril se celebrarà la VII Fira de la Flor i el Planter de Salt, que vol contribuir a dinamitzar i potenciar l’elaboració de planter hortícola i el ram de la fl or al municipi i esdevé un reconeixement als hortalans saltencs, que amb el seu esforç han do-nat caràcter a la nostra vil·la i han portat fi ns els nostres

dies les hortes de la Monar, un patrimoni excepcional actualment integrat al Parc de les Deveses.I els dies 1 i 2 de maig tenim una altra cita amb la III Fira Tèxtil de Salt, que es va iniciar amb l’objectiu de recordar i conservar el patrimoni tèxtil local tant viu a la memòria de tots, així com de crear un element de dina-mització del municipi i molt especialment de la zona del Veïnat de Salt (sector centre) a nivell comercial, de res-tauració i de participació social. Una quarantena d’arte-sans i nombroses activitats, entre elles la desfi lada de moda, ompliran aquells dies el barri del Veïnat, davant l’antiga fàbrica tèxtil Coma Cros. Podeu consultar els programes de les dues fi res aviusalt.com.Us hi esperem!

informació municipal

20

I ara papallones!

Si observeu els dibuixos que fan els infants sobre la primavera descobrireu un munt de fl ors, ocells i papa-llones d’originals formes i colors, com les que decoren les parets exteriors de l’edifi ci d’Educació Infantil de l’escola La Farga, clarament visibles des del carrer Ma-jor. Els infants més petits van representar lliurament tot un seguit d’insectes, fl ors i papallones sobre un suport de paper, les mestres van ampliar els dissenys que es van dibuixar a mà alçada a les parets del pati, on va ser acolorits per nens i nenes de cicles superiors aconse-guint uns resultats ingenus i molt suggestiusI és que les papallones han estat presents en obres d’art de diverses èpoques i se’ls hi atribueix un doble caràcter simbòlic doncs per una part representen la capacitat que tenim les persones de renéixer i trans-formar-nos al llarg de la vida tot superant confl ictes i un munt de situacions adverses (recordem la seva me-tamorfosi d’eruga a vistosa papallona multicolor i com passa d’arrossegar-se per terra a volar amb llibertat pel blau del cel) I per altra banda també ens transmeten una sensació d’alegria, lleugeresa, inconstància i be-llesa efímera.

pessics d’art

Algunes cultures els hi donen un signifi cat més espiritu-al i creuen que representen energies positives d’amor, amistat, eternitat... fi ns i tot alguns pobles primitius creien que encarnaven les ànimes dels difunts i les dibuixaven en sepulcres i espais funeraris. Recordem també com alguns artistes com Salvador Dalí i altres surrealistes representen a les papallones amb conno-tacions esotèriques i de caire eròtic.

21

i ara papallones!

I després d’aquesta breu introducció us proposo l’elaboració de gentils i acolorides papallones de paper plegat que us poden servir per decorar fi nestres, parets i multitud d’ espais, donar un toc elegant als embolcalls dels regals i entretenir de forma creativa als vostres infants.

1. Hem de partir de dos quadrats idèntics, de paper de color o bé acolorit amb alguna tècnica pictòrica inte-ressant.2. Començarem a plegar-los en forma de ventall se-guint la forma habitual del quadrat o bé col·locant el paper com si fos un rombe, així s’aconsegueix crear i combinar un format d’ales ben diferents. És important recalcar que val la pena combinar de forma escaient els colors de les ales i que els plecs han de ser ben petits i de forma regular.3. A continuació ajuntem els dos quadrats plegats pel centre tot donant volum a les ales de la papallona i les fi xen tot cargolant un neteja pipes o un fi lferro fl exible de color que alhora ens servirà per donar forma a les antenes.4. I ja tenim una bonica papallona que combinada amb altres de diferents mesures, colors i textures donaran un atractiu aire de primavera i alegria als espais que han de servir per decorar.I si voleu animar als més petits a fer vistoses papa-llones mentre s’inicien en el món de l’origami, només cal que seguiu els passos del següent esquema per crear un munt de petits insectes ben senzills i originals que un poc acolorits fan un goig que enamoren. BONA PRIMAVERA!

Carme Garriga Verdaguer

22

A l’equador de TEMPORADA ALTA arriba TERRA BAIXA & LLUÍS HOMAR. I amb aquest espectacle,

al meu entendre, arriba la “perla” del festival. Sens cap mena de dubte s’ha posat al nivell més alt. Serà molt difícil superar l’impacte que ens ha causat un text de Guimerà vist diverses vegades, però mai amb un efec-te com aquest. El que han fet Pau Miró com a director i adaptador i Lluís Homar adaptador i intèrpret supera totes les expectatives i pors davant un actor i drama-turg que se les han de veure amb un clàssic del teatre català amb un sol personatge a l’escenari. Al llarg de la funció, Miró-Homar ha fet una tria d’esce-nes que amb una facilitat prodigiosa permet a l’actor interpretar els diferents personatges de manera que l’espectador, sobretot aquell que tingui un desconeixe-ment total del text, recreï una història amb un personat-ge, quan Guimerà la va escriure per 10 o 12. El truc de Miró és ben senzill. Amb l’aparició del personatge de Nuri n’hi ha prou perquè l’espectador es faci idea de la situació. Quan això està fet, tot és camí avall ja que el plantejament pel qual calen molts fulls de text es resol amb una senzilla i curta explicació. Bravo! El nus i desenllaç segueixen el seu ritme i l’especta-dor amb una facilitat extraordinària segueix l’argument

gaudint d’un bellíssim llenguatge que mai havíem es-coltat amb tota la seva claredat i bellesa. Molt sàvia-ment, els adaptadors han sabut conservar moments que, d’excloure’ls, els puristes no els ho perdonarien; al fi nal han tret allò de “anem de la terra baixa”, però han mantingut el “Nuuuuri, Nuuuuri”, que per cert és el soroll de l’olla bullint i l’inevitable “He mort el llop, he mort el llop”. Resumint, amb el text seleccionat, a l’espectador no li cal res més per reviure una història apassionant, sense necessitat de més personatges i fullaraca. Lluc Castells ha fet una escenografi a magnifi ca que deixa veure cla-rament el tancat món de la terra baixa i l’ampli i obert de l’alta. Això i una il·luminació molt bona de Xavier Albertí arrodoneixen un bellíssim escenari. I arribem al Manelic, la Marta, la Núria i el Sebastià-Homar. Seguim en Lluís des d’aquell llunyà i inesborrable Titus Andrò-nic d’en Fabià Puigserver i des de llavors hem seguit molt de prop la seva carrera i amb els anys l’hem vist molt millorat. Però avui ens hem rendit com mai haví-em fet davant una interpretació seva. La facilitat amb què es transforma en els diferents personatges és un prodigi. Un to de veu (no canvi de registre), un movi-ment de mans, un gest, una infl exió...són sufi cients per

saber qui és qui en tot moment. Sols es fa una petita concessió en moments puntuals -el vestit de núvia, la manteleta que havia estat mocador de coll o la conversa Marta-Manelic a l’entorn de la taula-, que potser és l’únic que hem trobat in-necessari d’una direcció propera a la perfecció. Per altra part, ens meravella que un text escrit el 1896 es vegi nou i fresc com pocs, i això és mèrit dels adaptadors, director i per ells tot el nos-tre reconeixement. Com he dit al principi, Terra Baixa&Lluís Homar és el que més ens ha agradat fi ns ara de la Temporada Alta-2014.

Josep Pla

Terra Baixa teatre

23

notíciesL’Arxiu Municipal de Salt ha rebut una important

donació de documents de l’empresa Sucesora de J. Coma y Cros per part de la família Coma-Cros Ra-ventós, representada per la senyora Núria Coma-Cros. Són sis caixes plenes de documents que guardava al seu despatx de Barcelona el propietari de l’empresa, i pare dels donants, Juan Coma-Cros Cazes.La donació està formada per un elevat nombre de do-cuments de la fàbrica tèxtil saltenca Coma Cros da-tats entre el 1894, un llibre de registre de personal, i el 1967. Són retalls de premsa, fi txes de maquinària i material, fi txes d’empreses i clients, documentació relativa al personal, al funcionament i consums de la fàbrica, mostraris de roba, fotografi es, documentació relativa a la celebració del centenari, a les activitats so-cials (guarderia, esports), etc.El més destacat, però, són els documents sobre els confl ictes obrers de la dècada dels 30 del segle XX i especialment tots aquells relatius a la col·lectivització de la fàbrica en els primers moments de la Guerra Civil quan va passar a anomenar-se Fàbrica Kropotkin. Col-lectiva Obrera Coma-Cros.Un cop ingressada aquesta donació, els tècnics de l’Ar-xiu Municipal de Salt hauran de fer les tasques arxi-vístiques pròpies per poder-la posar a disposició dels investigadors i del públic en general. Aquestes tasques consisteixen en la neteja, l’ordenació, la classifi cació, la descripció i la digitalització de tots els documents.

Salt ja dispo-sava d’una part molt im-portant del fons d’aques-ta fàbrica que van donar els responsables de l’empresa l’any 1997 i l’any 1999, quan es van

Donació a l’Arxiu Municipal de Salt del fonsde la fàbrica Sucesora de J. Coma i Cros

La gent gran al cinema

tancar les ofi cines de Barcelona. Posteriorment, l’any 2001, amb motiu de les obres de rehabilitació de l’edi-fi ci de la Coma Cros de Salt, es va localitzar un gruix més de documents corresponents a l’administració del personal. En total eren uns 120 metres lineals de cai-xes, llibres i plànols que, per motius d’espai de l’Arxiu de Salt, es varen deixar en dipòsit a l’Arxiu Històric de Girona. Actualment, i després de la construcció de les noves instal·lacions de l’Arxiu Municipal, l’Ajuntament de Salt ha començat a tramitar la recuperació del fons per tenir agrupat en un mateix lloc tota la documenta-ció d’aquesta fàbrica tèxtil del Veïnat que tan important va ser per al desenvolupament del barri i de Salt en general.

L’Ajuntament de Salt i Odeon Multicines han signat una ampliació del conveni pel qual la gent gran de

Salt podrà anar al cinema pagant només tres euros. Ja hi havia un conveni signat el passat setembre, però tenia limitacions en les pel·lícules amb descompte i les sessions a les quals es podia assistir. El nou conveni permet que la gent gran pugui anar el cinema a preu reduït tots els dimecres i a totes les sessions.Per poder-hi accedir per aquest preu, les persones grans interessades han de contactar amb el Centre de Recursos de la Gent Gran, on els faran una tarja que els permetrà entrar a totes les sessions de cinema dels dimecres, excepte a les pel·lícules de la productora Warner i la Sala Atmos i les 3D.Poden accedir a aquests descomptes totes les perso-

nes que siguin empadronades a Salt i tinguin més de 60 anys.

24

Dia Internacional de la Dona a Salt

Prop de 300 persones es van donar cita el dijous, dia 12 de març, a l’Auditori de la Coma Cros de Salt per

celebrar el Dia Internacional de les Dones. Les associ-acions i entitats que formen part de la Taula de Dones de Salt van ser les protagonistes de l’acte a través de les diverses activitats que es van presentar. En aquest sentit, es van recitar poemes i textos d’homenatge a les dones, es van atorgar els premis del II Concurs de foto-grafi a Amateur “La imatge de la igualtat” i es va acabar l’activitat amb un gran ball tradicional gambià.L’Ajuntament de Salt, conjuntament amb el SIAD del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt i la Funda-ción Atenea, va organitzar, amb motiu del Dia Internaci-onal de la Dona, un conjunt d’activitats que tenien com a objectiu reconèixer la important tasca de les dones en la societat, així com celebrar les conquestes asso-lides fi ns ara. En aquest sentit, les associacions i enti-tats que formen part de la Taula de Dones de Salt es van sumar a aquesta celebració i, mitjançant diverses manifestacions artístiques, van voler fer palès el seu homenatge a les dones.La tinent d’alcaldia i responsable de l’Àrea d’atenció a les persones de l’Ajuntament de Salt, va donar comen-çament a l’acte amb la lectura de la Declaració Instituci-onal del 8 de març. Tot seguit es van atorgar els premis del II Concurs de Fotografi a Amateur “La imatge de la igualtat”. Els guanyadors van ser: Alba Riveiro amb el primer premi i l’Associació Bansang Missira, la Xarxa

d’Esplais del projecte Juguem?, i els joves de la fàbrica Jove de Salt amb els premis al 1r, 2n i 3r fi nalista, res-pectivament. A partir d’aquest moment, les associacions i entitats de la Taula de Dones de Salt van ser les protago-nistes de l’acte. L’Associació ACUPEG, la Comissió Femenina de la CASC, les Associacions Bansang Missira i Joves Gambians, l’Associació IDEM, l’As-sociació Wakkilare i l’Associació Dones d’Amal van llegir textos i poemes i van representar balls tradi-cionals dels seus països. També es va presentar un mural sobre la maternitat confeccionat per les dones del Projecte Vincles del Casal dels Infants i es va exposar una gran tela estampada feta pels nenes i nenes del Projecte Juguem?.

Josep Puntí i Fàbregas, fi ll predilecte de Salt

El Ple de Salt va nomenar el 9 de febrer passat Jo-sep Puntí i Fàbregas fi ll predilecte de la vila per

“la seva llarga trajectòria professional en el camp de la interpretació i composició musical i per haver portat el nom de la vila de Salt arreu del país”. La distinció se li va lliurar ahir, dia 19 de febrer, a les set de la tarda, en un acte públic al Canal. La proposta va rebre el suport unànime de tots els partits.En Josep Puntí, conegut artísticament com Adrià Puntí i considerat per gran part de la crítica i del públic com el millor músic de la seva generació, és de Salt, en con-cret del Veïnat, on va néixer el 13 de juny de 1963. Va cursar els estudis d’antropologia i d’història de l’art, però la seva passió era la música i a ella s’hi dedicava sempre que podia. Fins que un dia, quan tot just tenia vint anys, es va presentar a un concurs de cançons a Banyoles i el va guanyar. Aquell premi el va portar a dedicar-se plenament a la música i va formar part de diversos grups, el més conegut dels quals va ser UmPah-Pah.L’any 1997, amb el reconeixement del públic i de la crí-tica, va publicar el seu primer disc en solitari, al qual van seguir dos més. Després vindria una llarga etapa de silenci discogràfi c, que no musical, en el qual va aprofi tar per explorar altres disciplines artístiques com el dibuix, l’escriptura i, fi ns i tot, la interpretació.

Inquiet de mena, el 2013 va tornar a la llum pública per presentar un projecte, Incompletament Puntí, amb no-ves cançons, un DVD i un llibre amb textos inèdits del seu pare, amb qui desenvolupava, a més de la música, altres passions seves: el dibuix i l’escriptura.Sempre ha portat el nom de Salt ben alt arreu del país. Allà on va i el presenten com a «músic gironí», ell sempre ha respost: «sóc de Salt». Salt és el seu poble, sempre hi ha viscut, i està orgullós de dir que ell és saltenc, que els seus pares també ho són i que han treballat sempre per la dignitat del seu poble.

25

Premis Tres de Març 2015

El Cisteller Jaume Puebla i l’Associació Kinbedeball, premis Tres de Març

En el decurs d’un acte al Teatre de Salt es van Lliurar els Premis Tres de Març d’enguany. El jurat del Premi Tres de Març de Salt havia acordat premiar aquest any el Cisteller Jaume Puebla i l’Asso-ciació Kinbedeball. A més dels premis, el jurat va do-nar una menció especial al personal del Centre de Dia de les Bernardes per la seva tasca en la millora de la qualitat de vida de la gent gran del municipi. El jurat ha valorat el treball i la dedicació personal de Jaume Puebla al poble de Salt en el seu vessant de mestre artesà de la cistelleria, la consolidació de la Fira del Cistell de la vila i per la seva tasca de promoció del teixit comercial saltenc.Amb el premi a l’Associació Kinbedeball es busca reco-nèixer els divuit anys de dedicació a la difusió dels balls tradicionals i la seva col·laboració en la majoria de les activitats festives que es fan al municipi.Jaume Puebla, de 92 anys, ha dedicat tota la vida a

l’ofi ci de Cisteller, al qual ja es dedica-ven el seu pare i el seu avi. Actualment, continua en actiu.Kinbedeball va néi-xer el 1997 de la mà de tretze amics sal-tencs amb la fi nali-tat de difondre els balls d’envelat i tra-dicionals i sempre ha estat una entitat col·laboradora en moltes de les activi-tats que es fan a la vila de Salt.

26

el camí ral

4ª etapa De Bescanó a ca l’Amat Gros de Vilanna

Des de l’església en partien dos ramals, el de dalt, que es desviava cap al sud, resseguia el peu de la muntanya i s’enfi lava cap a Vilanna, i el de baix, que travessava el poble, continuava pel pla i després també pujava a Vilanna. Els dos es trobaven a l’altura de ca l’Amat Gros de Vilanna. El ramal de dalt el podem considerar com “l’autèntic” camí ral, donat que s’allunya del pla de Bescanó, una zona fàcilment inundable per les revingudes del Ter. Certament, és més difícil de transitar, especialment el tram que puja cap a Vilanna. Per contra, el ramal de baix és planer en la seva major part i devia ser el que s’utilitzava quan les condicions del terreny ho permetien.

El ramal de dalt

En arribar a la Plaça de l’Església, el camí tomba a l’esquerra i continua per l’actual camí d’Estanyol que, dins el casc urbà, primer és els camí de can Balandram i després el Passeig de Sant Jordi. A l’altura de cal Ferrer Pagès, tombà a la dreta i a uns 50 metres travessa la sèquia de Bescanó(20). Ara només en queda un corriol que segueix tot recte fi ns a l’altura de can Viader. Després de travessar el torrent de Vilaplana i passar pel davant de l’ermita de Santa Margarida, el camí es perd al mig de camps i plantacions d’arbres fruiters(21). En l’amillarament de l’any 1944 de can Ribes i de can Joan Amat fa d’afrontació amb el nom de “carretera antigua de Gerona a Angles”(22). El camí reapareix passat can Ribes, justament abans de travessar el torrent homònim. Antigament ho feia mitjançant un pont fet de pedra que queda a l’esquerra i ara inutilitzat. Això deixa constància que, malgrat l’aparença d’un simple rierol, en època de pluges fortes devia ser de mal passar. Ara continua vorejant els camps

Pont de pedra, ara inutilitzat, que permetia travessar el torrent de can Ribes.

Can Gondahí. Actualment és de segona residència. Se situa al veïnat de can Serinyà, al costat el camí ral.

El camí ral de Girona a Anglès (2a. part)Ricard Teixidor i Palau

27

El camí ral de Girona a Anglès (2a. part)Ricard Teixidor i Palau

i és del tot transitable. Quan arriba a can Met Aliva fa un revolt de noranta graus i s’enfi la muntanya amunt en direcció oest al llarg 1.200 metres. A dalt s’ajunta amb un altre camí que puja d’Estanyol. Ara pren direcció nord i fa baixada al llarg 1.000 metres fi ns a un grup de cases que formen el veïnat de can Serinyà. Aquest tram ha estat asfaltat. A més de la casa que dóna el nom, les cases són can Gondahí, can Soler de Dalt i can Call (en estat ruïnós); també hi ha una casa de colònies de construcció moderna. El pas del camí ral per aquest indret el trobem documentat en una capbrevació de l’any 1618. Fa d’afrontació, a occident, d’un clos de terra amb hort, del mas Colomer, agregat al mas Call(23). Deixat aquest grup de cases, el camí asfaltat fa un gir de noranta graus i baixa cap a l’església parroquial de Vilanna, el camí antic seguia recte en la mateixa direcció fi ns a la riera Gondahí. L’inici encara es veu camí fondo, força tapat per la vegetació(24). Abans d’arribar a la riera ha quedat perdut al mig de camps. Traspassat el curs fl uvial, s’ajunta amb el ramal de baix.

El ramal de baix

Passava pel davant l’església parroquial (on hi havia el cementiri) i seguia pel carrer de Dalt fi ns al carrer Major que el travessava i continuava a l’altre costat en paral·lel. Un tram de 300 metres s’ha perdut al mig de les cases que s’hi han construït. Reapareix al carrer Rosselló, travessa el torrent de la Vilaplana i continua pel carrer del Raval(25). Deixades les últimes cases, segueix entre horts i, just quan s’ajunta amb la via verda del carril-bici, es perd. Per lògica, antigament seguia recte, pla amunt, en la mateixa direcció i paral·lel al Ter, però un braç d’aquest

se l’ha menjat. Traspassat el torrent dels Cavalls, reapareix de nou a poca distància del riu; ara està asfaltat i passa pel costat d’un seguit de cases, can Joga, can Bosch i can Coll i altres més modernes. A nou-cents metres tomba a l’esquerra, travessa la N-141 e, després el canal de Bescanó i s’enfi la, en fort pendent, fi ns a la Creu de Vilanna. Aquest monument de pedra, també anomenat la

Creu del Carlins va ser construït i emplaçat en aquest encreuament l’any 1913 per commemorar un fet luctuós ocorregut l’any 1851, durant la segona guerra carlina. Nou homes partidaris de la causa carlina van ser detinguts al mas Vilallonga per un escamot de mossos d’esquadra i afusellats aquí. El camí ral travessa una carretera i, en la mateixa direcció baixa cap a la riera Gondahí i després de travessar-la s’ajunta amb el ramal de dalt. Ara és camí fondo que s’enfi la fi ns a arribar a un camí asfaltat que puja des de la N-141 e i va a la urbanització del mas Llunès, en un punt proper a la sub-estació de la MAT. S’hi superposa al llarg de 100 metres, fi ns a l’altura de ca l’Amat Gros.

Anotacions d’un militarL’any 1863, el comandant Sandalio de Sancha y Herrera va descriure una via de comunicació que unia Girona amb Vic(26). Remuntava el Ter i passava per Amer. Coincidia amb alguns trams del camí ral que hem descrit. Fins a Salt resseguia la nova carretera que havia d’unir Girona amb Manresa(27). A la sortida d’aquesta vila seguia un tram del camí ral fi ns on ara hi ha el giratori de Montfullà, on el deixava i continuava per un altre paral•lel que seguia el traçat de l’actual N-141 e que es va obrir l’any 1880(28). A Bescanó continuava pel ramal de baix del camí ral fi ns a can Bosch. Aquí es decantava en direcció al Ter que travessava mitjançant un gual i després prosseguia a l’altra banda del riu. En reproduïm un fragment que va des de Santa Eugènia fi ns a creuar el Ter, passat Bescanó.Se sale de Santa Eugenia siguiendo la carretera en construcción por terreno despejado y llano con algunas huertas a la inmediación de aquel pueblo y tierras labradas a los lados del camino en todo el resto, no ofreciendo ninguna particularidad hasta llegar a Salt, lugar de 109 vecinos situado en terreno llano y despejado y distante 8’ de la orilla derecha del río Ter. La acequia Monar pasa al lado mismo de la población en su parte Norte y se utiliza para sus fábricas de tejidos. Las casas del pueblo, agrupadas de una manera irregular a un lado y otro del camino, que constituye su única calle, son en general de un piso y regular construcción, ofreciendo bastante

El ramal de baix al seu pas pel Pla de Vilanna. Al costat, can Bosch.

La Creu de Vilanna

28

comodidad para el alojamiento de la infantería y caballería, pudiendo albergar 150 caballos sin gran molestia para el vecindario, a pesar de no haber ninguna posada. Sus productos agrícolas son abundantes, pero escasea el combustible que es preciso buscar a más de una hora de distancia. Los pueblos inmediatos son:

El camí ral de Girona a Anglès (2a. part)Ricard Teixidor i Palau

El camino, a partir de Salt, es sólo de carros y muy estrecho, bastando apenas, especialmente en algunos trozos, para el paso de un solo carro del país. A poca distancia se encuentra el camino que va a atravesar el río Ter por el vado de las casas nuevas, accesible a carruajes casi todo el año, pero se cierra completamente cuando tienen lugar grandes avenidas(29). El terreno es llano y abierto al principio hasta que a un cuarto de legua precisamente empiezan a pronunciarse alturas en la izquierda cubiertas de árboles y maleza por las

cuales sería preciso verifi car el fl anqueo y en cuya falda se halla situada la iglesia de Montfullá, cuyas casas diseminadas por el bosque se unen con las de Vilablareix y con los caseríos de Bescanó por el lado opuesto. Las alturas se presentan cada vez más elevadas y se acerca notablemente al río al camino por la derecha, levantándose en la izquierda un gran escarpado en cuya cima se halla la casa llamada del Gigante, pasado el cual y alejándose el camino del monte, se despeja el terreno por ambos lados y bajando suavemente a tierras labradas y huertas se llega aBescanó, lugar de 116 vecinos situado en un terreno ligeramente ondulado y despejado hasta el Ter que corre a la parte Norte de la población y próximo a ella y en cuya orilla opuesta se levantan las montañas de San Grau. A cierta distancia, y en su parte Sur, se eleva una cordillera en forma de anfi teatro y en la que se encuentran los altos de Miguel i Llogaya cubiertos como los demás de maleza y arbolado y en los que sería conveniente establecer puestos para la seguridad de las tropas que se alojaran en la población cuyas casas de mala construcción y de un sólo piso ofrecen poca comodidad para el alojamiento de la infantería y ninguna para la caballería de la que no podría albergarse sino un cortísimo número de caballos. Sus recursos en subsistencia son escasos pero abunda la leña que se encuentra a corta distancia. Los pueblos inmediatos son:

A poca distancia de Bescanó se atraviesa el arrabal del mismo nombre a cuya salida se va estrechando el paso entre los montes de la izquierda y el río que llega casi tocar el camino al cruzar este el arroyo Cavalls y después se entra en una llano de poca anchura y regularmente cultivado. A la derecha se halla el vado de Bosch, accesible a carruajes en todo tiempo por el que se pasa el río Ter para comunicarse con los caseríos diseminados que constituyen el pueblo de Constantins.

Cal Gegant. L’edifi ci mostra l’aparença de dues cases, una sobre l’altra.

El carrer del Raval per on passa el ramal de baix.

29

El camí ral de Girona a Anglès (2a. part)Ricard Teixidor i Palau

5ª etapa De ca l’Amat gros de Vilanna al Pla de Trullàs

Aquest tram, de tres quilòmetres i mig, es conserva en la seva totalitat. Passa per un paratge feréstec on només hi ha dues cases i la major part de l’entorn és cobert de bosc. No l’hem trobat citat documentalment, però està ben traçat al Plano de las Guillerías de l’any 1890(30). També hem obtingut informació oral de veïns de Vilanna(31). El camí ral deixa l’asfalt, tomba a mà dreta per dessota d’unes pistes de proves de moto-trial i va en direcció sud-oest tot i baixant suaument fi ns a travessar el torrent d’en Ribera. Ara és camí fondo que puja salvant un fort pendent i passa entre els dos únics camps que trobem. Al capdamunt, passa pel costat de can Barraca, que havia fet d’hostal, i inicia un nova remuntada; és asfaltat. A uns tres-cents metres, deixa l’asfalt i pren direcció sud fi ns a arribar al coll sa Carrera [coll de la Carretera]. És un topònim que fa clara referència al pas d’una via de comunicació prou important. Des d’aquí baixa, en direcció oest, al pla de Trullàs, fi ns a arribar a la GI-540, just al quilòmetre 10.

6ª etapaDel Pla de Trullàs a Anglès

El ramal de daltAquest tram, a diferència de l’anterior, passa entre camps, un indret conegut com el Pla de Trullàs. Després de travessar la carretera, el camí segueix en la mateixa direcció fi ns al Rissec(32) o riera de Sant Pere. Abans de travessar el curs fl uvial, es bifurca. L’inici del camí ral és el branc esquerre que està asfaltat, puja, fa una gran volta i es dirigeix a l’ANTEX. L’antic camí però, es desvia la dreta després de passar pel costat de can Llunès, és de terra, passa al costat d’un marge a certa alçada sobre els camps i es perd al cap de pocs metres, allà on hi ha un pou(33). Al llarg d’uns 50 metres ha estat engolit per les bardisses i reapareix superposat pel camí asfaltat que fa la volta i va a l’ANTEX. Les naus d’aquesta fàbrica tèxtil i els vials han desfi gurat el paratge, però no han esborrat el camí que continua asfaltat i puja, en direcció sud-oest i al llarg d’uns cinquanta metres, fi ns a una

30

esplanada condicionada per a una urbanització. Allà on havia existit can Perolada(34), s’ajunta amb el camí que baixa de Sant Pere Sestronques(35). Un vial asfaltat va en direcció a Anglès i s’acaba just abans d’arribar a can Mas on reapareix el camí vell que, després d’una altra baixada arriba a una nova plana. Ara, passa al mig de camps i, abans d’arribar a la rotonda que hi ha a l’entrada d‘Anglès venint de Girona, és el carrer de Sant Pere Sestronques. El tram que anava des d’aquí fi ns a l’entrada al casc antic de la vila, ha quedat esborrat, però les fonts que hem consultat(36) ens permeten refer-lo. Passat el carrer de la Triassa (abans la N-141 e) seguia recte, després voltava cap a l’esquerra i travessava el Rissec mitjançant un gual; seguia per l’actual Av. d’Antoni Gaudí i entrava a Anglès pel carrer del Molí. A l’època medieval, s’entrava a la vila fortifi cada pel portal de Sant Miquel.El ramal de baixAquest branc és una variant que fa drecera, ja que després de travessar la riera tira tot recte fi ns a l’ANTEX on s’uneix amb el camí principal. També surt traçat en el plànol militar. Atès que discorre per una zona totalment inundable, en temps de pluges era intransitable. Actualment aquest camí ral s’està recuperant, tant el nom com el traçat i se’l fa passar per aquí.

El camí ral de Girona a Anglès (2a. part)Ricard Teixidor i Palau

(20) -També és coneguda com el rec Gran(21) -Josep Viader, hereu i propietari de can Viader ens ha dit que recorda el camí i ens ha mostrat per on passava exactament. (22) -AHG, fons Hisenda, Amillaraments; Bescanó 23(23) -Arxiu Municipal de Girona (AMG). Pergamí, mides: 574 × 310 mm. Registre específi c: 525. (24) -Esteve Minobas de can Serinyà ens ho ha confi rmat. “Per aquí hi passava el camí ral que anava a Anglès”.(25) -Entre les diverses persones de Bescanó que ens han informat sobre el traçat del ramal de baix pel casc urbà fem especial esment Lluís Solé.(26) -Servicio Geográfi co del Ejército, 1863 És gràcies a Xavier Junquera i Segarra que hem pogut consultar i reproduir la descripció d’aquest itinerari. El nostre més sincer agraïment. (27) -De la carretera que havia unir Girona amb Manresa, només es va construir el tram fi ns a Anglès. (28) -Hem d’agrair a un veí de Montfullà i propietari d’un mas en aquest indret que ens ha informat sobre aquest camí. Ens ha pregat que no posem el seu nom. (29) -Sens dubte, es travessava mitjançant el gual anomenant el pas d’en Prat i comunicava amb el camí de Girona a Amer en un punt apoca distància del veïnat de les Cases Noves de Sant Gregori.(30) -ARCHIVO CARTOGRAFICO. CENTRO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO. MINISTERIO DE DEFENSA. Madrid: Hojas n. 11 y 15 del Plano de Las Guillerías (escala 1: 20.000) ejecutado por el Cuerpo del E.M. del Ejército. Año 1890. Nova edició de l’any 2004 per Competium S.L. (Girona). Conegut com el mapa de Juli Serra.(3) -Entre aquests, volem fer palès el nostre agraïment a Jaume Aluart i Pujol, de can Rieradeblanca i a Francesc Guillaumes, de can Tarrradell.(32) -També se l’anomena riera de Sant Pere. No cal confondre’l amb el torrent del mateix nom que baixa de Sant Amanç a Anglès.(33) -Fem palès el nostre agraïment a Oriol Mòlist de can Llunès qui ens ha mostrat aquest tram. Ens ha informat que una de les peces de terra que són de la seva propietat afronta a migdia amb el camí ral. A més, tot aquest tram coincideix amb el traçat sobre el plànol militar de 1890. També ens ha comentat que el pou era comunal i els veïns hi anaven a poar aigua. Els viatgers assedegats s’hi paraven per calmar la set. (34) -Segons ens ha informat Emili Rams, d’Anglès, can Perolada és una deformació de can Perelada, un mas d’origen medieval. (35) -Aquest camí és un tram d’un altre camí de llarg recorregut que ve de Caldes de Malavella. (36) -RAMS, 1998.

El carrer del Molí d’Anglès, per on pujava el camí ral.

31

Sant Jordi

Elisabeth Eidenbenz: més enllà de la Maternitat d’Elna. Autora: Assumpta Montellà

cultura

recomanació llibre

No hi ha res més bonic que un St. Jordi al carrer,

amb la llum de l’abril, mil colors a per toti riuades de gent.

El nen que du cofoiel regal a la mare,la noia lluint orgullosa la fl ori el xicot tot contentamb el llibre triat.

La rosa i el llibrela perfecta unió.Símbols que perduren:natura i cultura,la vida i l’amor.

De ben lluny ens admiren la festaúnica i ben nostra.D’aquesta diadaen som vencedors.

Sant jordis anònimslluiten sense alè,amb aquesta crisi, la casa, la feina,pel país de tots.

Pels que heu llegit La Maternitat d’Elna us satisfarà fer la lectura de la vida de l’Elisabeth Eidenbenz

explicada per l’Assumpta Montellà. Ens descobreix una gran dona, valenta i amb coratge que va treballar per uns ideals que la varen portar al límit de la resistència humana. Després de molts anys en l’anonimat, quan l’Assumpta va començar a investigar sobre els exiliats, vençuts i perdedors de la guerra civil espanyola, refu-giats al camp d’Argelers, va descobrir l’heroica tasca de l’Elisabeth. Va entrar en contacte amb ella i degut al gran interès que va despertar La Maternitat d’Elna, l’editorial li va encomanar d’escriure la biografi a de l’E. Eidenbenz. Un llibre complementa l’altre, els dos ens deixen testimoni del que va representar la guerra, dels silencis que han guardat durant massa anys mol-tes persones, silencis carregats de dolor, el dolor de la

gent anònima que no cons-ta en els estudis i estadís-tiques de la història ofi cial. La forta personalitat de l’Eli-sabeth queda ben refl ectida en el llibre que acaba amb una mena de testament per als joves que vulguin millo-rar la societat.La historiadora i escriptora A. Montellà ha estat organit-zant visites a Argelers i Elna per tal de conservar viva la memòria històrica del que va succeir per a les genera-cions futures.El bloc de l’A. Montellà i el contacte són:http://sentimentsafl ordepell.

blogspot.com.es/amontella.c@gmail.com

Carme Torrent

Però, ... i el drac?enfeinat a tothora,no ens deixa de petjai treu foc pels queixalsfurgant sense treva.

Abans l’Estatut, ara la Nació i el sobiranisme,l’escola i la llengua:la nostra identitat.

Ai, si ens aturem! Bon St. Jordi!

Pilar Velázquez

32

demografi aNaixements, casaments i defuncions

CasamentsPedro Alexander Matute Guardado 04/10/2014Maria José Guzman QuiñonesOscar Pont Marin 30/12/2014Mónica Paula Borges CarvalhoOmoareologie Theophilus Akhere 16/01/2015Alicia Manzanera ParraCarlos Cesar Elvir Rosales 23/01/2015Narcisa Nathaly Cevallos RivasSamba Sowe 26/01/2015Carmen Ramata Jawo Jawo Jordi Barris Ruset 31/01/2015Inés Morera de la Vall Anton

NaixementsFatima Gisela Mballo 16/12/2014David B. Ramírez Varela 30/12/2014Ousman Jaiteh Jaiteh 31/12/2014Ivan Guo 02/01/2015Unax Navas Lara 03/01/2015Martí Sánchez Chamorro 04/01/2015Juan Curbon Esteve 04/01/2015Martina Bitlloch Aurich 06/01/2015Elliot Godwin 06/01/2015Mohamed Ali Rouzzak 14/01/2015Marina Vila Soles 15/01/2015Firdaous Belhassan 18/01/2015Joan A. Guerra Cordonet 20/01/2015Aliou Jawo 21/01/2015Yasmin Tales 23/01/2015Mohamed El Mir 24/01/2015Markel Steven Gaszynki 24/01/2015Gabriel Garcia Turró 25/01/2015Iker Sevillano Gallardo 25/01/2015Zi Xuan Wang 26/01/2015Biel Alves Morcillo 26/01/2015Youssef Hayous Bouruissa 27/01/2015Kanda Traore 27/01/2015Lucia Torchani Zamora 27/01/2015Samuel M. Ferreira Schez.28/01/2015

DefuncionsAntonia M. Consuegra Caraballo, 55 anys 15/01/2015Juan Costa Reig, 94 anys 16/01/2015Juan Masferrer Suñer, 65 anys 23/01/2015Delfi n Frigola Lladó, 85 anys 26/01/2015Juan Villaseñor Honra, 88 anys 26/01/2015 Francisco Garcia Ayala, 80 anys 26/01/2015Montserrat Baye Camps, 84 anys 31/01/2015Maria Planas Massa, 85 anys 03/02/2015Josep Pujadas Frigolé, 91 anys 04/02/2015Emilia Suñer Puig, 93 anys 07/02/2015Ascención Carnerero Robledo, 87 anys 10/02/2015Jesús De La O Rodríguez, 34 anys 13/02/2015

Abdoulie Camara 20/02/2015Maria Hugas CarrerasDillon Kyle Minshull 20/02/2015Tania Rabaneda ConejoDaniel Pérez Poquet 23/02/2015Alba Torramilans GustaPedro Jesús Sánchez Alarcon 04/03/2015F. Georgina Barahona RamirezCarlos Sarrado Molina 06/03/2015Alba Collell Puig

Josefa Villar Castelo, 92 anys 18/02/2015Pedro Simón Pérez, 78 anys 19/02/2015Miquel Garcia Garcia, 68 anys 22/02/2015Isabel Avendaño Pérez, 81 anys 23/02/2015Damian Portillo Trejo, 92 anys 24/02/2015Jorge Quiñones Quesada, 42 anys 24/02/2015Julia Peral Garcia, 97 anys 26/02/2015Pilar Esteba Mir, 92 anys 27/02/2015Lluis Serrat Anglada, 76 anys 01/03/2015Maria Xifre Puig, 93 anys 01/03/2015Rosario Cubillas Garcia, 88 anys 02/03/2015

Pere Puig Vilar 29/01/2015Benet Puig Vilar 29/01/2015Abdourahamane Diallo 30/01/2015Hugo Campos i Morgado 31/01/2015Safae Sadki 31/01/2015Coumba Y. Diarra Ndiaye 01/02/2015Bruna Salvado Quinta 02/02/2015Alima Hawa Sangare 02/02/2015Rayan Castellano Majdi 03/02/2015Marwa El Abdi 05/02/2015Basma El Adama 06/02/2015Isaac Garrido Macias 06/02/2015Nora Taybi Campasol 07/02/2015Aran Filgaira Freixas 09/02/2015Hiba El Haouzi 09/02/2015Ariadna Arrom Gallardo 11/02/2015Izan Tomás Sánchez 11/02/2015Kevin Tomás Sánchez 11/02/2015Mahamadu Touray 12/02/2015Assia El Hitani 13/02/2015Mussa Samura 13/02/2015Mauricio Rivera Ordoñez 13/02/2015Omar Ceesay 14/02/2015Daniela Montes Rodríguez 15/02/2015Ziad Nafi a 15/02/2015

Noureddine Anbi 15/02/2015Marta Guo 16/02/2015Jainabu Susoho Jabbi 17/02/2015Mateu Alvarez Romero 17/02/2015Marwa Kabbach 17/02/2015Aissa Conteh Conteh 17/02/2015Imane B. Youssef Mouhou 18/02/2015Rocío Sánchez Girona 18/02/2015Mohamed Es Sousy 19/02/2015Setou Diakite 22/02/2015Abril Córdoba Pedregosa 23/02/2015Mohamed Amin Hadia 23/02/2015Mohamed Sillam 24/02/2015Rosa M. Farres Romero 27/02/2015Albert Cortes Labyan 27/02/2015Noa Izquierdo Bustos 27/02/2015Dared M. Diarra Funes 27/02/2015Bernat Vila Camps 28/02/2015Anis Slassi 01/03/2015Maryam El Acrouti L. 01/03/2015Cristian G. Morcillo Camus 02/03/2015Nour Boudjemaa 04/03/2015Noa Delgado Duran 04/03/2015Biel Casabella Fábrega 04/03/2015

33

Elaboració:En una cassola, rostiu la llata de vedella prèviament salpebrada. Quan estigui daurada, afegiu a la cassola totes les verdures tallades a trossos petits i deixeu-ho coure al forn durant uns 15 minuts sense tapar. Passat aquest temps, traieu la cassola del forn i fl amegeu la carn amb el brandi. Doneu la volta a la carn i torneu-la a posar al forn durant una mitja hora. Comproveu de tant en tant que les verdures no quedin seques i si cal, afegiu-hi una mica de brou.Passada la mitja hora, retireu la cassola del forn, retireu la carn, la reser-veu i hi afegiu el brou. Deixeu-ho coure uns minuts. Retireu la cabeça d’alls i després passeu la resta de verdures i el brou per la batedora i a

continuació pel colador xinès perquè ens quedi una salsa fi na.Aboqueu la salsa a la cassola i afegiu-hi la vedella tallada a rodanxes.En un pot poseu una mica de salsa i les nous i passeu-ho per la batedora i aboqueu-ho tot seguit damunt la vedella.Finalment peleu el raïm, traieu-ne les llavors i afegiu-lo a la cassola i deixeu-ho tot junt fent la xup-xup fi ns que la vedella acabi de coure i ja ho podreu servir.

Recepta de la Sra. TERESA PALOMERAS BOSCHdel grup de Les Cuineres de Salt.

Preparació:Posar els trossos de pollastre en una cassola, fregir-los i un cop daurats, treure’ls. En la mateixa cassola, sofregir la ceba, els tomàquets, les patates i el pebrot vermell, sense deixar de remenar-ho.Tornar a posar el pollastre a l’olla i afegir el coriandre, el julivert, la pela de la llimona, el clau d’espècia, el curri i el gingebre.Afegiu-hi una tassa d’aigua i una de llet de coco i continuar la cocció fi ns que el pollastre estigui preparat i la salsa reduïda.

Ingredients: · 1 llata de vedella· 1 ceba· 1 pastanaga gran· 1 cabeça d’alls· 1 porro· 1 ramet de llorer, farigola i julivert· ¾ l de brou

Ingredients: · 3 cullerades d’oli· 1 ceba picada· 1 pebrot vermell picat· 1 gra d’all picat· 12 culleradetes de gingebre· 1 culleradeta de curri· 2 claus d’espècia

Vedella amb raïm

Kuku paka (Cuba)

gastronomia

cuina internacional

· Sal· 1 pollastre tallat en preses petites· 1 tassa d’aigua· 4 patates tallades en quatre trossos· 3 tomàquets tallats en quatre trossos· 1 o 2 tasses de llet de coco· coriandre i julivert· la pela de mitja llimona

· 1 copeta de brandi· ½ kg de raïm· 100 g de nous pelades· pebre· oli· sal

34

Dies 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15Temperatura Mínima -0,9 -1,7 1,2 1 0,1 0,8 0,1 -0,5 0,2 0,9 2,4 0,3 3,2 3,9 7,5Temperatura Màxima 12,2 15,6 19,6 19 17,2 15,2 15,2 16,2 18,4 20,8 19 19,1 17,6 16,6 19,3Mínima Parc Monar -3,4 -3,2 -1 -0,6 -2,2 -0,8 -1,8 -1,8 -1,8 -0,9 0 -1,6 0,8 1,5 4,3Pluja/mm. Dies 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31Temperatura Mínima 5,8 2,2 -0,8 5,8 3,5 1,5 1,3 -1,1 -1,4 5,3 2,8 2,1 0,8 2,9 5,5 2,5Temperatura Màxima 14 13,6 13,3 8,6 11,1 10,4 11,2 16,2 17,2 15,4 9,4 13,1 13,4 14,2 14,4 15,1Mínima Parc Monar 4,2 0 -2 5,6 3,4 0,3 -1,2 -3 -3,3 3,2 -0,2 0 -0,8 1,4 5,6 2,8Pluja/mm. 0,3 3 6,9 0,9

Dies 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15Temperatura Mínima 0 -2,9 1 1,2 0,5 -3,8 -0,7 -1,3 1,2 -1,2 -0,9 1,7 6 2,6 4,2Temperatura Màxima 12,9 12,1 6,4 8,9 12,4 8,9 6,9 14 15,1 15,9 16,3 16,6 17,6 15,7 15,8Mínima Parc Monar -0,7 -4,8 -0,7 0,9 2,2 -5,8 -2,1 -2,2 -1,2 -3,4 -3 -0,5 4,8 0,6 2,5Pluja/mm. 3,4 0,4 Dies 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 Temperatura Mínima 2,3 6,6 4 1,6 -0,2 6,7 3,3 1,5 3,3 0,5 7,4 2,5 -0,6Temperatura Màxima 16,2 14,3 16 16,6 14,6 10,6 15,3 17,4 14,2 16,8 14,6 13,9 14,6Mínima Parc Monar 0 4,8 3,1 -1,6 -1,7 5 -2,3 -0,5 1,9 -1,4 6,5 7,4 -2,4Pluja/mm. 1,8 13,9 5,8

Dies de pluja: 4Màxim en un dia: 6,9 (mm)

Dies de pluja: 5Màxim en un dia: 13,9 (mm)

Fonts: Gerard Taulé (Salt-XOM)

Pluja acumulada: 11,1 (mm) Temperatura màxima:20,8° el dia 10 de gener

Pluja acumulada: 25,3 (mm) Temperatura màxima:17,6° el dia 13 de febrer

el tempsTemperatures i pluviometria

Resum meteorològic gener i febrer 2015

Gener ha estat un mes sec i normal tèrmicament, encara que amb màximes més altes i mínimes

més baixes del normal. Les màximes de la 1ª quinzena van ser rècord a Girona des de 1911 (mitjana de 17º), però a la 2ª a quinzena van baixar, quedant l’anomalia més dèbil, 1º. Pel que fa a la pluja, ha estat un mes sec, 11,1 mm, quan la mitjana és de 47 mm. S’ha de destacar la calamarsada i tempesta de l’últim dia. És destacable la pressió màxima, 1041,3 mb, que és rè-cord des de 2011, i també la velocitat màxima del vent, que va arribar a 74 Km/h el dia.25. Hi ha hagut moltes glaçades al parc Monar, 20 dies, i menys de les nor-mals al centre de Salt (6), quan la mitjana és de 10 dies el període 1999-2014, quedant patent l’illa de calor

urbana que fa que les mínimes siguin més al centre de Salt que als afores.Hem tingut un febrer molt més sec del normal i una mica més fred del normal (1,4º inferior a la mitjana de 2000-2014). La sèrie comença el juliol de 1999. Vam començar amb una pseudoonada de fred i després hem tingut diverses entrades fredes i no hi ha hagut dies molt càlids, aquí no ens ha arribat la mestralada càlida de ponent i del sud del dia 27 i altres dies. Per això ha quedat fred. I sort de l’última dècada, si no, hauria estat un febrer excepcionalment sec. Ha plogut sobretot de nit igualment com el gener. Hem tingut la tramuntanada més forta des de 2011.

Gerard Taulé

Temperatura mínima:-1,7° el dia 2 de gener

Temperatura mínima:-3,8° el dia 6 de febrer

gene

r de

2015

febr

er d

e 20

15

Guió i dibus: Min

35

Encreuats

Escacs

Sopa de lletres

Solució:

L’acudit foll

espatllaesquenaabdomenllengua

poti poti

genollclatellorellaturmell

cabellspulmonsronyonsintestins

bufetapelviscostelles

DAVESA, Major, 20 972230568Dies: 8, 18, 28ESCATLLAR, Guilleries, 60 972230103Dies: 2, 12, 22ANNA JUBERO, Major, 157 972233518 Dies: 9, 19, 29PEYA, Pla de Salt, 15 972441001Dies: 4, 14, 24DOMENECH - Llevadores, 7-9 972439935Dies: 3, 16, 26

NIETO, Àngel Guimerà, 75 972233645Dies: 10, 20, 30ORDIS, Pg. Països Catalans, 71 972237704Dies: 1,11, 21MUÑOZ, Pg. Països Catalans, 145 972243412Dies: 13, 23ROCAS, Major, 269 972231249Dies: 6, 7, 17, 27NOGUERA, Pg. M. de Camps, 20 972232578Dies: 5, 15, 25

FARMÀCIES de guàrdia: mes d’ABRIL

Juguen blanques i fan mate amb tres moviments.

1. Pc5+ Rg6, 2. CF5+ Rxh7,3. Th2++

Fons 401 Com

a-Cros, donació fam

ília Com

a-Cros R

aventós