ACTIVITATS HISTORIA: LOS

GIRASOLES CIEGOS.

Activitat 1

Fitxa tècnica:

- Any: 2008

- Gènere: drama

- Guionista: José Luis Cuerda, Rafael Azcona

- Director: José Luis Cuerda

- Música: Lucio Godoy

- Muntador: Nacho Ruiz Capillas

- Fotografia: Hans Burmann - Producció: Emiliano Otegui, Fernando Bovaira, José Luis Cuerda.

- Productora: SOGECINE

- Distribuïda per: Alta Films

- Duració: 98 minuts

Sinopsi:

Esta pel·lícula ens pot mostrar l’Espanya del franquisme. La família protagonista es troba en una situació difícil a causa dels seua ideals republicans. De pare liberal i amagat del règim franquista la filla ha de fugir amb

la seua parella, ja que aquest ha escrit versos contra els rics i els franquistes. L’ història s’embolica encara més amb l’aparició de Salvador, un sacerdot desorientat, mestre del fill menut que s’obsessionarà amb Elena, la mare.

Personatges més importants: Ricardo: el pare. Elenita: la filla major. Elena: la mare. Lalo: el novi d’Elenita. Lorenzo: el fill petit. Salvador: el sacerdot.

El llibre: Los girasoles ciegos, de Alberto Méndez.

Activitat 2

- Qui son?

Elena ,la mare; Lorenzo, el fill; Ricardo, el pare; Salvador,el cura.

- Quina relació hi ha entre ells?

La seua relació és que són família, menys el cura que es el professor de Lorenzo.

- On estan?

Estan al seu pis on viuen Elena ,Ricardo i Lorenzo.

- Com van vestits?

Elena va vestida de negre, el seu fill Lorenzo du l’uniforme de classe, Ricardo

va vestit amb el pijama i Salvador porta la túnica de cura.

- Per què?

Elena va vestida així perquè té que aparentar que es viuda,Lorenzo va vestit d’aquesta manera perquè en la pel·lícula va sempre a l’escola,Ricardo vesteix

amb un pijama perquè no pot eixir de sa casa,Salvador porta una túnica perquè es cura.

- Què expressen els seus rostres?

Els seus rostres expressen tristesa, serietat i por.

- Què pensen?

Estan pensant en la manera d’eixir d’ España i en la manera de aconseguir que no els detenga la policia.

- Què hi ha en primer pla?

En primer pla, els protagonistes estan en el passadís de sa casa, Elena (la

mare) esta agafant a Lorenzo (fill) i Ricardo (pare) esta recolzat en els prestatges.

Activitat 4 Autarquia: Autarquia o autosuficiència és un terme comunament usat en

l'economia que indica la condició de les persones, llocs, mecanismes, societats, sistemes industrials o nacions que lluiten pel seu auto abastiment o que rebutgen tota ajuda externa, es pot trobar o proposar en països amb els

suficients recursos naturals com per a no haver de disposar d'importacions de cap tipus.

Autoritarisme: Descriu una forma de govern caracteritzada per la obediència estricta a l'autoritat de l'Estat el qual manté el control social per mitjà de polítiques opressives. El terme també s'utilitza per descriure una personalitat o

un tipus de gestió d'una organització en què un individu vol dominar la resta dels seus companys i que no vol aconseguir cap consens en la presa de decisions.

Comunisme: Existeix el comunisme marxista, que està bast principalment en les idees de Karl Marx i Friedrich Engels, exposades al Manifest Comunista,

però posteriorment ha tingut altres aportacions importants, destacant sobretot l'obra de Lenin. Aquest lligam fa que avui en dia s'identifiqui la paraula comunista amb els marxistes, tot i que existeixen de moviments comunistes

allunyats de les tesis de Marx, com per exemple l'anarquisme comunista.

Democràcia: És una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant de la qual és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres. La dictadura és una forma de govern en la qual el

poder es concentra entorn de la figura d'un sol individu, generalment a través de la consolidació d'un govern de facto, que es caracteritza per una absència de divisió de poders, una propensió a exercitar arbitràriament el comandament

en benefici de la minoria que la recolza, la inexistència de cap consentiment per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment institucionalitzat l'oposició arribe al poder.

Anarquisme: És un conjunt d'idees filosòfiques i polítiques que tenen en comú el rebuig de l'estat i qualsevol forma d'autoritat o jerarquia que coarti la llibertat

total de l'individu. Socialisme: És una ideologia política lligada a la classe social del Proletariat,

oposada al capitalisme i oposada a la classe social de la Burgesia, que té com a objectiu la socialització dels mitjans de producció, canvi i transport, la supressió de les classes socials i el repartiment de la riquesa segons l'aportació

de cadascú en el treball. República: És un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder

polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania.

Nacionalisme: És una corrent de pensament que propugna a la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals. Es plasmà com a ideologia política i moviment social ja durant el

segle XVII, es consolidà amb un corpus teòric durant el segle XVIII i esdevingué la corrent política hegemònica durant el segle XIX.

Monarquia: És la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat. El títol amb què regnen els monarques varia segons les zones i l'estructura jurídica del seu estat.

Feixisme: És una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).

El terme feixisme prové de l'italià fascio ( 'Feix romà'), i aquest alhora del llatí fasc (plural de fascis).

FORMES DE GOVERN

- ALGÈRIA: República presidencial.

- CUBA: Democràcia popular, estat socialista. - EUA: República federal presidencialista. - ESPANYA: Monarquia parlamentària.

- FRANÇA: República semipresidencialista.

- LUXEMBURG: Monarquia constitucional. - NIGÈRIA: República federal presidencial.

Activitat 5 FITXA ELS REPUBLICANS:

1. Govern provisional: Alcalà Zamora. republicans d’esquerra, i dreta socialistes i nacionalistes.

Política: moltes reformes. Creences: religioses. 2. Tensions socials enfrontament: vagues, guàrdia civil.

3. Alcalà Zamora/ Manuel Azaña, Indarecio Prieto/Largo Caballero. 4. La gent que buscava treball ja que es varen fer reformes per millorar la

situació.

5. Llauradors, ja que la reforma agrària va ser un fracàs. FITXA ELS NACIONALS:

1. Juan de Borbón hagué de fugir. 2. Molt d’acord amb el bàndol nacional. 3. Estricte, fidels a Franco.

4. Gil Robles, Calvo Sotelo, Primo de Rivera. 5. La gent que estava al bàndol nacional.

FITXA L’AJUDA INTERNACIONAL: 1. Unió Soviètica, Itàlia i Alemanya 2. Unió Soviètica: Republicans Itàlia i Alemanya: Nacionals.

3. Avions, cargament. 4. Quan les tropes nacionals varen entrar a Madrid. 5. Perquè era quan va començar la batalla.

FITXA LES CONSEQÜENCIES DE LA GUERRA:

1. Règim franquista, poder polític: Franco, anticomunisme ,prohibició partits polítics

- Relacions internacionals : després de la derrota de la “División Azul” al

front rus, les relacions internacionals, Espanya va ingressar a l’ONU. 2. No hi havia quasi llibertat, tot el que feia la gent estava molt controlar pel

règim franquista.

3. Controlava molt, influència al règim franquista i en la vida quotidiana. 4. Molts intel·lectuals varen tindre que fugir d’Espanya perquè estaven

buscats amb penes de mort al igual que la gent de l’oposició al règim.

Altra gent hagué d’emigrar per la mala situació del país. 5. Primer període assentament del règim i l’autarquia, segon període,

desenvolupament econòmic i el immobilisme, tercer període,

Activitat 6.2

Al nostre grup, pensem que José Luis Cuerda reflecteix molt bé allò que varen viure moltes famílies durant aquella època.

Alguns exemples són, l’exili de Lalo i Elenita o la persecució constant a Ricardo per els seus ideals polítics. Altre exemple viscut al franquisme que es veu a la pel·lícula és fingir la teua

ideologia per protegir la teua vida i la teua família, com és el cas d’Elena i Lorenzo. També ens mostra la repugnància “als rojos” dels addictes al règim, com quan Salvador troba a casa d’Elena a Ricardo i comença a cridar per les

finestres. En quant a l’educació podem veure la manipulació exercida en aquell temps cap als xiquets que no tenen capacitat crítica, i con els inciten a voler ser cures

i defensar la pàtria, l’obligació de cantar el “cara al sol” i l’objectiu de formar-los com a “bons espanyols i bons cristians”.

Activitat 7.2

Aquesta pel·lícula ens vol donar a vore la dificultat de mostrar el que sents a aquella època, que quasi no et permetien ni pensar. Alguns exemples són el cas de Salvador, el qual no pot estar amb Elena, ja que ell forma part de

l’església i no pot estar amb cap dona, encara que o desitge i es castige per aixó. Per altra part, trobem a Ricardo Mazo, aquest no es pot sentir lliure ja que no pot saber ningú que no siga de la família que esta viu i on es troba, te que

fingir la seua pròpia mort. A causa d’això, Elena (la dona) i Lorenzo (el fill) han d’ocultar a tothom que viuen amb ell. Finalment trobem a Lalo, qui, justament per expressar els seus sentiments en contra del règim franquista ha hagut de

marxar, a causa d’aquesta repressió assenyalada a l’enunciat.

Activitat 11

Valors per a que no es repetisca l’horror

HUMILITAT, TOLERÀNCIA RESPECTE I HONESTEDAT. Sabem que tots són importants, però creguem que amb aquestes paraules es reflecteixen a nivell general, els sentiments de les persones a mostrar-se igual

que els altres, cosa que si tots ens posem d’acord per vore por pot previndre els problemes entre uns i altres, les guerres.

Mes importants hui en dia. Ara oblidats RESPONSABILITAT HONESTEDAT, I RESPECTE Creguem que ara no estem en perill de que ocòrrega una guerra, però el

govern actual no està sent ni clar ni honest i no te el mateix respecte per tots, ja que es indirectament, a les persones de classe baixa els està deixant quasi sense drets, o amb pitjors condicions.

Actualment es el govern qui ha de prendre moltes decisions per a la societat, i es carrega moltes responsabilitats a tindre en compte.

Es possible una societat en pau? Com?

En teoria si que hauria de ser possible una societat en pau, perquè si tots posem de la nostra part per cooperar conjuntament amb el respecte no hauria d’haver cap problema. El vertader problema està en que sempre va a haver

persones no disposades a pensar en el bé de tots, en pensar en un “ells” o “nosaltres” abans que en el “jo”. O simplement fins a fer mal.

1. RESPONSABILITAT

2. RESPECTE 3. TOLERÀNCIA 4. HONESTEDAT

5. FELICITAT 6. COOPERACIÓ 7. HUMILITAT

8. LLIBERTAT 9. AMOR 10. PAU

11. SENZILLESA 12. UNITAT

Aquestes serien les ideals per a construir un món millor on tots i totes deuríem de viure i disfrutar per igualtat de condicions donat de que siguem diferents per dins i per fora, conviure en pau i harmonia

seguint aquestes normes de humanitat.

TREBALL REALITZAT PER: Pablo Prieto, Adrià Costa i Francesc Martínez.