ACTIVITATS DE CATALÀ (3r ESO D i E)

Hola noies i nois! Esperem que esteu tots bé!

Aquí teniu les activitats que heu d’anar realitzant durant aquests dies. Ho podeu fer a la llibreta o en uns

fulls.

ACTIVITAT 1

Us proposem que descriviu com és un dia de confinament a casa vostra (quan us lleveu, amb qui esteu, si

feu exercici físic, si ajudeu a netejar o cuinar, si sortiu a aplaudir tots els vespres...).

ACTIVITAT 2

A continuació, contesteu aquestes preguntes:

Què és el que més trobeu a faltar?

Què és el no trobeu a faltar gens?

Què és el que més us agrada d’aquesta situació?

I què és el que menys us agrada?

ACTIVITAT 3

I com és casa vostra? Aquest espai que s’ha convertit en tot el vostre món aquests dies... Feu una

descripció detallada d’on viviu. Us recomanem que seguiu un ordre, començant per l’entrada, per exemple,

i anant explicant què hi ha a cada habitació (recordeu aquestes expressions: “a la dreta”, “a l’esquerra”, “al

costat”, “al fons”, “al davant”, “al darrere”...).

ACTIVIDADES DE CASTELLANO. 3º ESO D y E

TEXTO EXPOSITIVO

PRÁCTICA VISUAL

Lectura

Lee con atención el texto expositivo sobre la villa de Sitges y su calendario de fiestas, fíjate en las

palabras en negrita de los párrafos y realiza las actividades posteriores.

SITGES, ALFOMBRAS DE FLORES

Tras un agradable recorrido en el que se alternan túneles y abrigadas calas, se llega

a Sitges, una población situada en el extremo meridional del macizo del Garraf. Se

trata de una pequeña y antigua villa de pescadores de gran encanto natural que la

convierte en uno de los pueblos costeros más atractivos de la provincia de

Barcelona. Un paisaje singular, con cuatro kilómetros de playas, un rico legado

artístico y monumental modernista y un microclima propio, hacen de esta población

una parada obligada de visita. Sitges mezcla la típica tranquilidad de un pueblo

marinero con un ambiente cosmopolita y festivo.

Ubicada sobre un peñasco, por encima de las rocas y entre dos playas, fue un lugar

bien protegido y testigo del paso de las tropas de Aníbal en su recorrido hacia Roma.

El enclave ya fue campamento romano y, posteriormente, fortaleza medieval. Sitges

ataques por tierra, la ciudad se amuralló y fortificó con diversas torres. Alrededor de

la muralla creció una población de pescadores que ocupó las playas y, poco a poco,

se fue extendiendo hasta constituir la actual población de Sitges.

Punto de referencia de la cultura del modernismo catalán, fue la meca de alguno de

los artistas más importantes de la época, como es el caso del pintor y escritor

Santiago Rusiñol. Este aire cosmopolita y artístico ha perdurado hasta nuestros

días y ha propiciado la creación de algunos certámenes internacionales

importantes.

De los tres museos que encontramos en Sitges, el del Cau Ferrat, situado en la calle

Fonollar, fue la casa y el estudio de Santiago Rusiñol, además del punto de reunión

de otros artistas del Modernismo catalán. En el museo podemos encontrar obras de

Rusiñol, Ramon Casas, El Greco, Zuloaga y Picasso, entre otros. Además, posee

diversas colecciones de hierro forjado, vidrio, cerámica y dibujo.

En la misma calle se halla otro museo interesante, el Museu Maricel, que acoge

colecciones del romántico y del gótico, etc. Ambos museos están situados junto a

una bonita plaza llamada El racó de la Calma, donde se ubica el Palau Maricel, un

palacio de estilo modernista construido en 1910 por el millonario norteamericano

Charles Deering utilizaba

su desnivel natural para defenderse de los ataques marítimos y, para evitar los para

alojar sus colecciones de arte. El tercer museo se encuentra en la calle Sant Gaudenci,

y se trata del Museo Romántico Can Llopis, una casa neoclásica del siglo xvii que

contiene un conjunto decorativo basado en la vida social y popular del siglo xix,

además de una colección de muñecas antiguas de la artista Lola Anglada

FIESTAS

Febrero Carnaval.

Marzo Rally de Coches de Época Barcelona-Sitges.

Mayo-junio

Sitges Teatro Internacional.

13 de junio: Festival del Corpus. Concurso de Alfombras de

Flores

Del 11 al 20 de junio: Exposición Nacional de Claveles.

Julio-agosto

Sitges Jazz Internacional.5 de agosto: Festividad de la Mare

de Déu del Vinyet.

Del 22 al 27 de agosto:Sant Bartomeu, Fiesta Mayor de

Sitges.

Septiembre Festividad de Santa Tecla. Fiesta de la Vendimia.

Octubre Octubre 22 y 23: Rally de Motos Antiguas Barcelona-Sitges.

Octubre-noviembre Festival Internacional de Cine Fantástico de Cataluña

José Alarcón, Diego Fuentes (2000), Barcelona en Cercanías (texto adaptado)

Actividades

⮚ Comprensión lectora

Contesta las preguntas siguientes con una X. Algunas se deben contestar por escrito.

1. Sitges había sido un pueblo que vivía de:

a. La guerra.

b. La pesca.

c. La cultura.

d. La pintura.

2. ¿Quién fue Aníbal?

a. Un soldado romano.

b. Un soldado cartaginés.

c. Un general romano.

d. Un general cartaginés.

3. Los artistas modernistas se reunían en:

a. El Museu Maricel.

b. El Cau Ferrat.

c. El Museu Romàntic Can Llopis.

d. El Racó de la Calma.

4. ¿Qué significa la palabra cosmopolita?

……………………………………………………………………………………………………………………

……………………………………………………………………………………………………………………

5. En Sitges se celebran cada año acontecimientos de tipo:

a. Local.

b. Nacional.

c. Internacional.

d. Local e internacional

6. ¿Qué artista fue escritor y pintor?

a. Picasso.

b. Rusiñol.

c. El Greco.

d. Ramon Casas.

7. ¿Quién construyó el Palau Maricel?

a. Un artista extranjero.

b. Un artista catalán.

c. Un ciudadano norteamericano.

d. Un ciudadano de Sitges.

8. Escribe una palabra sinónima de certámenes:

……………………………………………………………………………………………………………………

9. Explica el título del texto, Sitges, alfombras de flores, con la información obtenida de la lectura.

……………………………………………………………………………………………………………………

……………………………………………………………………………………………………………………

10. ¿Qué otro título pondrías al texto expositivo leído?

………………………………………………………………………………………………………………….

ORTOGRAFÍA

El texto expositivo que has leído se organiza en cinco párrafos. En cada uno, has encontrado dos

palabras en negrita. Vamos a trabajarlas.

Primer párrafo:

1. paisaje: se escriben con j las palabras terminadas en –aje. Escribe tres palabras que terminen

con –aje: …………………………………………………………………………….....................................

2. hacen: todas las formas del verbo hacer se escriben con h.

Escribe en pretérito imperfecto de indicativo la frase siguiente: En Sitges hace calor:

……………........……………………………………………………………………………………………………………………

Segundo párrafo:

3. utilizaba: fíjate en la terminación de este verbo en pretérito imperfecto de indicativo y escribe dos

verbos sinónimos con esa misma terminación: .........................................

……………………………………………….……………………………………...................................................

4. hasta: no se debe confundir la preposición hasta, que se utiliza en el texto, con el sustantivo asta

(cuerno, palo). Inventa una frase con la preposición hasta:

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

Tercer párrafo:

5. ha perdurado, ha propiciado:

El pretérito perfecto compuesto de indicativo es un tiempo verbal compuesto por el verbo auxiliar

haver más otro verbo. La forma ha del verbo haber no debe confundirse con la preposición a o la

interjección ah. Escribe una frase con cada una de estas palabras:

ha (verbo haber): ………………………………………………………………………………......................

a (preposición): ………………………………………………………………………………….....................

ah (interjección): ……………………………………………………………………………….......................

Cuarto párrafo:

6. reunión, catalán: ¿Qué regla ortográfica se deduce de las tildes de estas dos palabras agudas?

…………………………………………………………………………………………………….....................

¿En qué otros casos llevan tilde las palabras agudas? Escribe también ejemplos:

…………………………………………………………………………………………………….......................

…………………………………………………………………………………………………….......................

Quinto párrafo:

7. halla: ¿Qué significado tiene esta palabra en el texto?

……………………………………………………………………………………………………........................

Escribe una frase con cada una de estas palabras:

halla:...........................................……………………………………………………………......

haya: ……………………………………………………………………………………………......................

8. romántico: ¿Qué regla ortográfica podemos deducir de la tilde de esa palabra?

…………………………………………………………………………………………………….....................

Busca en el texto cinco palabras con el mismo tipo de acento:

…………………………………………………………………………………………………….....................

Calendario de fiestas:

9. Completa el cuadro siguiente con las palabras indicadas del calendario de fiestas:

Palabras con B Palabras con V

10. ¿Qué regla ortográfica podemos deducir de las palabras que has escrito con b en el cuadro

anterior?

…………………………………………………………………………………………………….....................

11. Las palabras fiesta, festival, festividad son sustantivos. Escribe el adjetivo: en masculino:

………………………….. Y en femenino: ……………………………

12. ¿Qué regla ortográfica podemos deducir de esos dos adjetivos que has escrito?

……………………………………………………………………………

13. Escribe la palabra que aparece en el calendario que se considera un anglicismo:

………………………......

PRÁCTICA DE ESCRITURA

El texto expositivo INFORMA, explica un hecho o situación y presenta alguna conclusión.

La exposición se debe presentar de una manera clara y ordenada, siguiendo un orden lógico. El texto

expositivo que has leído proporciona al lector/a una información de la manera más clara posible, sin

prejuicios valorativos.

En general, la estructura de los textos expositivos se compone de:

– Introducción: es el inicio o planteamiento del tema.

– Desarrollo: es el núcleo del texto y contiene las ideas principales.

– Conclusión: es el final y sirve para especificar las conclusiones. Ocupa los últimos párrafos, aunque

podemos leer textos expositivos sin conclusión.

1. Escribe un texto expositivo de unas quince líneas aproximadamente sobre tu afición o un tema de

interés personal que te guste: sus características más importantes, los detalles…

Para escribir el texto expositivo, sigue este proceso:

– Planificación, esquema de las ideas que desarrollarás.

– Primera versión del texto expositivo.

– Revisión, corrección y versión definitiva.

PRÁCTICA DE TRADUCCIÓN

1. Lee ahora este texto para saber más cosas de Sitges y TRADÚCELO al castellano.

SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya és el

primer festival de cinema fantàstic del món i la manifestació cultural amb més ressò

mediàtic de Catalunya. Amb una sòlida trajectòria, el Festival de Sitges ofereix al

cinema fantàstic d’arreu del món un marc estimulant de trobada, exhibició,

presentació i projecció. Nascut el 1968 com a 1a Setmana Internacional de Cinema

Fantàstic i de Terror, el Festival s’ha convertit en una cita ineludible per als cinèfils i

per a tots els espectadors que volen veure les últimes tendències i les noves

tecnologies aplicades al cinema i a la producció audiovisual.

Com a primer festival de cinema fantàstic del món que és, Sitges pot presumir

d’haver rebut la visita d’intèrprets, directors i productors del nivell de Quentin

Tarantino, Sir Anthony Hopkins, Jodie Foster, Cameron Diaz, Santiago Segura,

Narciso Ibáñez Serrador, Guillermo del Toro, Álex de la Iglesia, etcètera; una llarga

llista que, any rere any, constitueix un veritable reclam per als mitjans de

comunicació.

L’organització del Festival correspon a una fundació integrada per representants de

l’Ajuntament de Sitges, de la Generalitat de Catalunya i d’altres institucions, com

també de diverses associacions i empreses públiques i privades. El Festival es

finança, en bona part, amb les aportacions dels patrocinadors i de les companyies i

empreses col·laboradores, que veuen en la seva aliança amb el Festival una

plataforma excel·lent de projecció.

http://sitgesfilmfestival.com/cat/festival/editorial (text adaptat)

Mensaje para mis alumnos del Tapiró a raíz del coronavirus

Cuando un alumno te envía varios correos y te dice: -“profe, ¿por qué no respondes a los mensajes que te

envío?, he sido de los primeros en enviarte la redacción y, en cambio, a los demás les respondes en media hora.

Es entonces cuando sientes la llamada ancestral de escuchar entre líneas… Tu cuerpo se pone en alerta y un

sentimiento que sale del corazón te invade, porque ves que, ese vailet, a pesar de su valentía necesita ser tenido en

cuenta, que lo acompañen.

Los profesores a menudo relatamos e invitamos a contar historias, anécdotas y relatos a los estudiantes.

No solo para mejorar sus competencias lingüísticas sino también para acompañarlos en sus exploraciones.

Los seres humanos no solo somos competitivos como solemos pensar a veces, también somos SOLIDARIOS y

COOPERATIVOS y, en los momentos como los que estamos viviendo, de pandemia viral y emocional es cuando nos

damos cuenta que la especie solo puede vencer si trabajamos juntos, si cuidamos de nuestros semejantes y

reconfortamos a nuestros amigos, abuelos… pues ese es el “aquí y ahora” que nos toca vivir.

Los docentes tenemos una profesión y una misión de ayuda. Una de nuestras mejores herramientas es el

relato. Tal vez os suene muy espiritual, pero os aseguro que es uno de los mejores vehículos comunicativos. Es por

eso, que os invito a participar conjuntamente de lo que será nuestro relato de confinamiento del que estoy segura

saldrán maravillas.

ACTIVIDAD/PROPUESTA

Estimados alumnos, el objetivo de esta propuesta tiene dos partes. La primera consistirá en realizar un VIDEO de

tres minutos en el que expliquéis vuestra vivencia sobre el CONFINIMIENTO del COVID19 de la manera más sencilla

y clara; por ejemplo os podéis preguntar cómo estáis gestionando vuestras emociones, es decir, estáis aburridos, de

buen humor, de mal humar, no tenéis miedo, sí tenéis miedo, cuándo se terminará el confinamiento etc. Es decir,

todo aquello que os provoque una curiosidad o una inquietud. Pensad que no todo es negativo y, que es MUY

IMPORTANTE para vosotros mantener una ACTITUD POSITIVA. El video lo podéis colgar en el classroom, no

obstante, si alguien solo dispone del soporte del móvil que me envíe un correo (silvia.jimenez@tapiro.cat) y se

ponga en contacto conmigo, encontraremos otra vía, desde el móvil se pueden hacer muchas cosas. Cuando haya

recibido los vídeos os diré en que consiste la segunda parte. Ánimo y cuidaros mucho.

MATEMÀTIQUES 3r. d’ ESO. D

Jo estudie en casa. Jo aprenc en casa.

CURS: _________

COGNOMS, NOM: _______________________________

Hola a tots i a totes, us passo un dossier amb activitats per a que aneu fent activitats, en aquests dies de confinament. El més important és què us cuideu vosaltres i les vostres famílies, són activitats d ’repàs i de reforç. Ja sabeu que cal fer-ho des de vostra casa. Ho podeu resoldre en la vostra llibreta. Si us plau copieu també els enunciats. Molts ànims i moltes gràcies pel vostre treball.

PROBLEMES

1. Un joier compra 54 anells d’euros cada un. Quans euros ha guanyat?

2. Una família guanya al mes 1.200 euros i en gasta 850. Quant estalvia en un trimestre?

3. La meva professora ha repartit 36 cartolines entre les dos classes de reforç que estan a la

planta 3a de la meva classe. Quants toquen a cada classe?

4. He anat a la botiga i m’he comprat un televisor i una nevera que

costa 750 euros. Si tot m’ha costat 1.500 euros. Quant val el

televisor?

5. Avui he convidat els meus amics a sopar a casa. He comprat dos

pollastres que m’han costat sis euros cada un , ½ quilo de patates

que costen 3 euros la bossa i una ampolla de llimonada que m’ha

costat 2 euros.

Quants diners m’he gastat en el sopar?

6. La Karla i la Nuria van al cine. Si cada entrada costa 7 euros i

compren una bossa de crispetes gran per a les dues que costa 5

euros. Quant els hi ha costat tot?

7. En un bar gasten 24 barres de pa al dia. Quantes barres en gastaran en una setmana?

8. Per al seu aniversari, l’Eric ha comprat un gelat per a cada company de classe que costa 2

euros la unitat. Si hi ha 21 noies i 19 nois. Quant ha gastat?

9. L’Anna va néixer a l’any 1965 .Quants anys té ara?

10. L’Arnau fa una festa d’aniversari amb els seus amics i els convida a la discoteca a les 6 de la

tarda. Si cada entrada costa 9 euros. Quant li costaran totes les entrades?

11. A la biblioteca hi ha 450 llibres d’aventures, 243 llibres d’història i 98 llibres de ciències i 56

revistes. Quants llibres hi ha a la biblioteca

12. Un comerciant ha de cobrar dues factures: una de 1.758 euros i

l’altra la meitat de la primera. Quants euros ha de cobrar entre

totes dues?

Busca de quina quantitat és la segona factura.

Quants euros ha de cobrar entre totes dues?

13. En una piscina hi havia 142 banyistes. N’han marxat vint i n’han

arribat 39. Quants banyistes hi ha ara?

14. En una empresa que està situada al carrer Lepant 39, hi treballen 598 treballadors, dels quals

308 son homes. Quantes dones treballen a l’empresa?

15. En David, que té 14 anys ,camina set kilòmetres en una hora.

Quants quilòmetres deu caminar en 4 hores?

16. Una fàbrica ha venut 654 cotxes, 100 motos i 296 camions menys que cotxes. Quants

camions ha venut?

17. En Javier treballa en una botiga a les Glories i cobra 1.200 euros al mes. Quant guanya en

Javier en un any?

18 .El Titànic va xocar amb un iceberg i es va enfonsar l’any 1912.

Quants anys fa d’això?

MATEMÀTIQUES 3 ESO E

Realitza les següents activitats de refoç a la teva llibreta de matemàtiques

Copia sempre els enunciats fent bona lletra i seguint l’ordre del dossier.

Esforçat en fer una bona presentació.

Abans de fer les activitats consulta el dossier de clase i/o les activitats del classroom.

NOMBRES DECIMALS

1- Un dia a les 8 del matí la temperatura era de 10,5º i a les 12 del migdia era de 17,3º. Quants

graus ha pujat la temperatura?

2- Jaume va a comprar i porta una cistella que pesa 1,5 kg. Compra dues bosses de taronges que

pesen 3,4 kg cadascuna. Quants quilos pesa en total la compra?

3- Andreu talla un llistó de fusta de 3,22 metres en trossos de 0,23 metres. Quants trossos li

surten?

5-Escriu amb lletres els següents nombres decimals:

a) 2, 345

b) 10, 003

6- Escriu al costat el tipus de nombre decimal que és (decimal exacte, decimal periòdic pur,

decimal periòdic mixt o decimal ni exacte ni periòdic).

a) 0,25 = b) 2,5909=

c) 1,72 = d) 1,075 =

__ ___

e) 25,438 = f) 0,467 =

REPRESENTACIÓ DE DADES

1- Digues quin parell ordenat representa cada punt.

A=

B=

C=

D=

E=

F=

G=

H=

INTERPRETACIÓ DE FUNCIONS

1-L’Anna fa un recorregut en bicicleta:

Distància(metres)

Temps (minuts)

Contesta interpretant el gràfic:

Al cap de deu minuts on es trobarà l’Anna?

Quants metres haurà recorregut?

Quants minuts hauran passat quan arribi a la riera de Malgrat des de l’inici?

Quants metres hi ha de Santa Rita a la riera de Malgrat?

Seran de pujada o de baixada?

Quants minuts estarà berenant al Parc Francesc Macià?

NOTACIÓ CIENTÍFICA

1-Completa la taula segons correspongui.

EXPRESSIÓ CIENTÍFICA EXPRESSIÓ DECIMAL

2,367 x 103

237000000

3,25 x 10-3

0,0000295

PROPORCIONALITAT

1.- Un ciclista va a 40km/h i triga 2 hores en fer un circuit. Quan trigarà si va 20km/h ?

2.- Una població ha consumit 30 litres d’aigua en 5 mesos. Quants litres consumirà en un any?

3.- Sis obrers descarreguen un camió en dues hores. Què tardarien en fer el mateix treball vuit obrers?.

PERCENTATGES

1. Observeu l’anunci següent i expliqueu el què us sembla que vol dir.

2. Observeu aquests altres anuncis i contesteu les següents qüestions:

b) Quin serà el preu d’una jaqueta que, abans de les rebaixes, costava 100 €? Quants euros ens haurem estalviat en cada botiga? Quin és el percentatge d’estalvi i quin el percentatge que paguem, en cada botiga?. Poseu les respostes en la taula següent:

Percentatge

rebaixat

Preu rebaixat

de la jaqueta

Estalvi en € Estalvi en % % que pagues

10 %

Fins al 60 %

70 %

c) Si rebaixen una samarreta un 25 %, quin percentatge estalvies?. Quin percentatge pagues?

3. a) Mireu, en la etiqueta, quin és el percentatge de cotó que porta la vostre camisa o camiseta i interpreteu el que vol dir el percentatge que hi figura. Si no hi és, comenteu l’etiqueta que s’adjunta.

Comenteu altres situacions on us hàgiu trobat amb

percentatges

Tant per cent : part de cent. D’aquí que el símbol associat %, significa per cent , així 1 %

significa 1 de 100, 35% significa 35 de 100.

ELS INTERESSOS

1. Llegiu l’anunci següent i contesteu les preguntes:

El Banc Blau ofereix pels seus estalvis:

Dipòsit a 1 any amb un tipus d’interès del 2 % anual

Els interessos es pagaran en acabar el període d’un any

a) Què són estalvis? Per què creus que la gent decideix estalviar diners?

b) Quines avantatges pot suposar tenir els diners en un banc que no pas tenir-los a casa?

c) Què creus que fa el banc amb els diners que hi dipositem?

d) Què pot voler dir dipòsit a un any?

e) I els interessos que es pagaran?

f) I el tipus d’interès

2. Si fem un dipòsit (també el podem anomenar el capital inicial) de 325 €, en un banc, durant un any, quins interessos obtindreu en cadascun dels supòsits següents? Quina és la quantitat total, de diners (capital final), que tindré en el banc al cap d’un any?

Tipus d’interès 1 % 2 % 3 % 4% 5%

Interessos

Capital final

Interessos obtinguts al final d’un any = Tipus d’interès (expressió decimal) X Capital dipositat

Capital al final de l’any = Capital dipositat + Interessos

TASQUES ANGLÈS 3ESO D:

- Del dossier de gramàtica que us vaig donar a principis del 2n trimestre,

podeu fer les activitats del tema 1 a 6.

- D’aquest dossier, del tema 6, teniu el resum gramatical explicat a classe

durant la última semana. Feu-ne un resum a la llibreta.

- Us adjunto dues fitxes de repàs dels dos últims temes. Son les que teniu

al Classroom. Si no podeu enviar-ho pel classroom, ho podeu fer a la

llibreta i completar les activitats. Recordeu, com sempre, copiar els

enunciats.

- Tenieu pendent d’entregar la redacción MY DAILY ROUTINE. Recordeu que

heu d’explicar què feu en un día normal entre setmana desde que us

lleveu fins l’hora d’anar a dormir. Les oracions havien d’incloure les hores,

els adverbis de freqüència i les expressions temporals.

Per exemple:

On Mondays, I get up at 7.30 a.m and I have breakfast.

Teniu un quadre resum a la llibreta de tots els adverbis i expressions

temporals. També coneixeu les accions diàries.

Seguidament, trobareu les activitats:

Collocations – basic 1. Write the words from the box in empty spaces to complete the phrases. Use each word only as many times

as it is in the box, make sure that all words are used:

a. ______________ the laundry

b. _______________ up

c. _______________ dinner

d. _______________ to bed

e. _______________ TV

f. _______________ home

g. _______________ breakfast

h. _______________ to work

i. _______________ a book

j. _______________ to music

k. _______________ a shower

l. _______________ shopping

m. _______________ a newspaper

n. _______________ the clothes

o. _______________ dressed

p. _______________ lunc

get get go go go have have have have come iron watch

buy do listen read

2. Now match the complete phrases with the pictures below, write the correct letter next to each picture.

1. 2. 3. 4.

5. 6. 7. 8.

9. 10. 11. 12.

13. 14. 15. 16.

Now look at the example sentences:

A. I get up at seven o’clock.

B. I iron the clothes on Tuesday.

Now complete the remaining examples yourself. Use ‘I’ to start a sentence.

1. ________________________________________________

2. ___________________________________________________

3. _________________________________________________

4. _________________________________________________

5. _________________________________________________

6. _________________________________________________

7. ___________________________________________

8. ______________________________________________

9. _________________________________________________

10. _____________________________________________________________

11. _____________________________________________________________

12. ______________________________________________________________

13. ______________________________________________________________

14. ______________________________________________________________

REVIEW UNIT 5

1. Complete the chart with the words below.

bedroom • cupboard • poster • bathroom • bookshelves • kitchen • oven • fridge

living room • dining room • rug • garage • table • sofa • toilet • bed • garden • lamp

PLACES AROUND

THE HOUSE FURNITURE

1. bedroom 1.

2. 2.

3. 3.

4. 4.

5. 5.

6. 6.

7. 7.

8. 8.

9.

10.

2 Complete the sentences with like, likes or work, works.

1. We ……………… in London. 4. Maria ……………… this rug.

2. Carol ……………… at a school. 5. I ……………… in a Chinese restaurant.

3. I ……………… your garden. 6. Gary ……………… French food.

3 Write the numbers in words.

1. 1st ……………… 3. 4th ……………… 5. 11th ………………

2. 2nd ……………… 4. 10th ……………… 6. 12th ………………

4 Complete the chart.

I / you / we / they he / she / it

1. read reads

2. go

3. dance

4. finish

5. study

6. love

7. teach

first

5 Complete the sentences with the verbs in brackets. Use the Present Simple.

1. I ……………… (do) my homework in the afternoons.

2. Robert ……………… (live) in a big flat.

3. Deshi ……………… (study) English every day.

4. You ……………… (like) animals.

5. My friends and I sometimes ……………… (go) to Kim’s Restaurant.

6. Andy ……………… (teach) French.

7. My cat ……………… (eat) fish.

8. My parents ……………… (read) many books.

6 Complete the sentences with the words below.

going • likes • watching • Chinese food

1. Deshi ……………… his job.

2. We like ……………… .

3. Emily likes ……………… TV.

4. Do you like ……………… to restaurants?

7 Translate the sentences.

1. Where is the toilet?

........................................................................................................

2. This poster is ugly.

........................................................................................................

3. Let’s go to the seventh floor.

........................................................................................................

4. I like listening to music.

........................................................................................................

5. I live in a big house.

........................................................................................................

6. Do you like this sofa?

........................................................................................................

do

likes

UNIT 6

1. Complete the chart. (1 point each)

WHAT’S THE TIME?

1. 10.15

2. 15.10

3. It’s half past seven.

4. It’s ten to eleven.

5. 8.00

6. It’s midnight.

2 Complete the sentences with the negative form of the verbs in brackets.

Use the Present Simple. (2 points each)

1. They ………………… (read) many books.

2. Emily ………………… (live) in Turkey.

3. Henry ………………… (get) home early.

4. I ………………… (like) my job.

5. You ………………… (work) very hard.

6. We ………………… (go) to the city every day.

3 Write the sentences as Yes / No questions. (2 points each)

1. Danielle and Toni work every day.

........................................................................................................

2. You have lunch at midday.

........................................................................................................

3. We like classical music.

........................................................................................................

4. Andrew lives in London.

........................................................................................................

5. Lisa gets home in the evening.

........................................................................................................

4 Translate the sentences. (2 points each)

1. I sometimes go to bed early.

........................................................................................................

2. Henry often finishes work late.

........................................................................................................

3. Danielle never gets up early.

........................................................................................................

4. You don’t get home at midnight.

........................................................................................................

5. Do you have tea in the afternoon?

........................................................................................................

6. We always have dinner at home.

........................................................................................................

7. When do you usually have breakfast?

........................................................................................................

8. Kate has lunch at half past one.

........................................................................................................

5 Read the paragraph. Then tick ( ) the sentences below true (T) or false (F). (1 point each)

Laura gets up early every morning at half

past six. She doesn’t have breakfast. She

starts work at half past eight. She’s a

receptionist at a school. Laura always has

tea at eleven o’clock. At half past one,

she has lunch. She sometimes has pizza.

T F

1. Laura usually gets up late. …… ……

2. Laura has a big breakfast. …… ……

3. Laura starts work at half past eight. …… ……

4. Laura works at a school. …… ……

5. Laura has tea at half past one. …… ……

6. Laura never has pizza for lunch. …… ……

TASQUES ANGLÈS 3ESO E:

Food chains and webs Reading

Read the text about food chains and food webs. All the words in bold are in the glossary at the end of

the text.

In nature there is a fundamental rule that may appear very cruel to us: if you are a predator you eat

other animals; if you are prey you get eaten by predators! Predation means feeding on animals or

plants. Between predators and their prey there exists a relationship called the food chain.

plants

are eaten

by…

carnivores

e.g. bird of prey

herbivores

e.g. grasshopper

The food chain

are eaten by…

carnivores

e.g. snake

carnivores or

omnivores

e.g. mouse

Figure 1. The food chain.

The diagram above shows that animals eat other animals. They use the other animals or plants as

food. Food is a source of energy necessary for survival. The path of this energy is called the food

chain. The arrow of the food chain shows the direction of energy flow.

In each ecosystem the components of a food chain are divided into three categories:

1 Plants are called producers because they are the first organisms in the food chain. This means that they make their own food using light energy from the sun.

2 Animals, on the other hand, get their energy from other organisms. They are called consumers. Animals that eat producers are called primary consumers. For example, sheep feed on grass. Primary

consumers are usually herbivores. Animals that eat primary consumers are called secondary consumers. For example, birds of prey eat mice. Secondary consumers are usually carnivores. Humans are secondary consumers as well as omnivores.

3 The third category consists of decomposers. These are fungi, bacteria, insects, etc. Decomposers use dead

material as food. They break down organisms into simpler substances. They also put important substances into the soil and water. The term ‘decay’ is used to describe this process.

1 of 6

This page has been downloaded from www.onestopclil.com

© Copyright Macmillan Publishers Ltd 2008.

SCIEN

CE

Food Webs and Ecological Pyramids

Some food chains contain the same animals or plants. In this example the chicken is eaten by two

predators: foxes and humans.

seeds chicken fox

berries mouse owl

seeds chicken human

Figure 2. Food chains containing the same animals or plants.

If we link the food chains together we obtain a food web. Here it takes the form of a pyramid:

pelican

1 gram

fish

10 grams

nymphs and larvae

100 grams

nymphs and larvae

100 grams

Figure 3. A food pyramid.

Think about this food chain:

water plants nymphs and larvae fish pelican

In this pyramid it will take more than one grass plant to feed the nymphs and larvae and more than

one nymph to feed a fish. The number of individuals in each feeding level goes down as you go higher

in the food chain. This is called the ecological pyramid. It has a large base containing the producers.

Going further up there is a lower number of consumers. On top of the pyramid there are a very low

number of superpredators. These are tertiary consumers; they are at the top of the food chain and can

eat all levels of consumer below them.

X of 6

This page has been downloaded from www.onestopclil.com

SCIEN

CE

©

C

o

p

y

r

i

g

h

t

M

a

c

m

i

l

l

a

n

P

u

b

l

i

s

h

e

r

s

L

t

d

2

0

0

8

.

Glossary

= an animal that eats other animals

= an animal that eats another organism

= fungi and bacteria which break down dead material

present in a food chain

food chain = a diagram showing what eats what

food web = a number of interconnected food chains

= an animal that eats plants

= an animal that eats everything

= animals that eat producers

= a plant which gets its energy from sunlight

= a consumer which eats other consumers in a food chain

3 of 6 This page has been downloaded from www.onestopclil.com

© Copyright Macmillan Publishers Ltd 2008.

further you go up each level. There are fewer primary consumers than plants, for example.

All the animals and plants in a food web depend upon each other. If one of them is lost, it will affect all the others.

SCIEN

CE

1 Now look at these pictures. Can you write the names of these animals and plants in English? Check your answers with a partner.

a b

c d

2 Complete the sentences using your answers from exercise 1. Check your answers with a partner.

a …is…A…………………………………………………………………………………………………………

It is a primary consumer. Primary consumers are animals that ………………………………………….

…………………………………………………………………………………………..............………………

b …is…A…………………………………………………………………………………………………………

It is a secondary consumer. Secondary consumers are animals that ……………………………………

…………………………………………………………………………………………..............………………

c …is…A…………………………………………………………………………………………………………

It is a producer. Producers are living beings that …………………………………………………………..

…………………………………………………………………………………………..............………………

d …is…A…………………………………………………………………………………………………………

It is a tertiary consumer. Tertiary consumers are animals that ……………………………………………

…………………………………………………………………………………………..............………………

4 of 6 This page has been downloaded from www.onestopclil.com

© Copyright Macmillan Publishers Ltd 2008.

Reading, Writing SCIEN

CE

bacteria tertiary consumers birds of prey plants insects primary consumers sheep secondary consumers humans decomposers producers fungi

,

, ,

Example:

, ,

3 Complete the sentences.

a If you are a ........................ you eat other animals.

b Plants are always the ......................................................... in the food chain.

c Arrows represent the ......................... passing along the food chain.

d Primary consumers are usually ……………… .

e Secondary consumers are usually ……………… .

f Humans are ……………… and ……………… .

g Decomposers ......................... organisms into simpler substances.

h At each level of the food chain, energy is ……………… .

4 Put these words/phrases into the correct level of the food chain. The first one is done for you.

5 of 6 This page has been downloaded from www.onestopclil.com

© Copyright Macmillan Publishers Ltd 2008.

tertiary consumers

Example:

SCIEN

CE

40

5 Some of these sentences are wrong. Correct the wrong sentences. a

Food is a source of light necessary for survival.

…………………………………………………………………………………………..............…..……… b

Animals use other animals or plants as food.

…………………………………………………………………………………………................………… c

The path of this energy is called the food pyramid.

…………………………………………………………………………………………................………… d

Plants are called consumers.

…………………………………………………………………………………………................………… e

Consumers are always carnivores.

…………………………………………………………………………………………................………… f

Humans are not herbivores.

…………………………………………………………………………………………..............…..………

41

SOCIALS I CiV

1. Definir. Feu definicions clares i entenedores i procureu fer-les, almenys, de 4 línies.

Sistema Centre - Perifèria:

Índex de Desenvolupament Humà:

Globalització:

Recursos renovables:

Recursos no-renovables:

Intercanvi desigual:

Desenvolupament sostenible:

42

En aquesta investigació haurem de seguir una sèrie de passos, encara que, abans de començar,

hauríem de recordar que a classe estem parlant sobre el tema de la globalització i les desigualtats al

món. El primer pas era esbrinar que signifiquen alguns conceptes per poder començar a posar-nos

en situació. Suposo que tothom haurà fet la tasca dels conceptes abans de venir a fer aquesta!

En aquest sentit, ja sabeu que és la globalització, però estaria bé fer memòria. Recordeu que es

caracteritza per la interdependència econòmica, política, social i cultural de tots els països del món.

Es defineix pels trets següents:

Té una cobertura mundial.

És immediata.

Té una base econòmica i comercial.

Ha transformat les bases de la societat (les formes de produir, de governar i de viure).

Ha creat una consciència mediambiental i social mundial.

PAS 1: Elaborar un mapa digital

El primer que heu de fer és remenar la roba de tota la família: calçat, jaquetes, pantalons,

bosses, motxilles, dessuadores… També, podeu mirar els aparells electrònics que tingueu

per casa com, per exemple, mòbils, tabletes, televisions, consoles, ordinadors, aparells

reproductors de música, etc. En total n’hi ha d’haver 20. Heu de mirar el país de fabricació,

apuntar-lo a la taula de la pàgina següent i esbrinar si és un país desenvolupat, emergent o

subdesenvolupat (pàgina 26 del llibre o a la xarxa).

En segon lloc, quan haureu acabat d’omplir la taula haureu de fer un mapa digital. Per a

poder fer-lo al classroom teniu una Presentació de Google en la que s’explica com funciona el

programa (gratuït) de gestió de mapes mapchart. Si no teniu ordinador ho podeu fer a mà

amb un mapa dibuixat o calcat de qualsevol atles. El que haureu de fer en aquesta

segona part de la tasca és pintar al mapa digital tots els països que us hagin aparegut quan

heu fet la recerca a les etiquetes de la roba i aparells electrònics.

o Blau: desenvolupats Vermell: Emergents Lila: Subdesenvolupats

Article

País on s’ha fabricat País desenvolupat, emergent o

subdesenvolupat?

1

2

3

43

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

PAS 2: Anàlisi geopolític

En aquesta part haureu de fer una recerca d’informació de tres dels països que us han aparegut a la

taula anterior. Així doncs, heu de fer una fitxa on apareguin els tres països productors que més

s'han repetit a la taula. Tota la informació la podeu trobar a la xarxa o al llibre. Heu d’indicar-ne:

Hemisferi: nord o sud?

Capital: indiqueu quina és la capital del país.

44

Idioma: quin o quins són els idiomes oficials.

Forma de govern: si es tracta d’una dictadura, democràcia o monarquia.

Breu resum històric: unes 10 línies, sense copiar, sobre la història del país. No vull que

copieu, llegiu i feu un resum amb les vostres paraules.

Població total: dir quants habitants hi havia durant l’any 2019. Hi haurà alguns països en què

les dades seran més antigues. En aquest sentit, poseu els habitants de l’últim any que trobeu.

PIB (moneda): moneda/es oficial/s del país.

Escolarització: si és obligatòria o no i l’interval d’edat que comprèn. Per exemple, aquí a

Espanya l'escolarització és obligatòria fins als 16 anys.

Treball infantil: recordeu que hi ha països on els infants han de treballar per suplementar

l’economia familiar (ho hem donat a ètica).

PAS 3: PAS 2: Visualització d’un documental

A Google Classroom, hi ha un documental del 30 minuts de TV3 que es titula La nostra fàbrica low

cost. En aquesta activitat tornarem a utilitzar una eina digital, en aquest una de disseny d’esquemes

que us pot anar bé per a fer-vos esquemes a casa. Teniu una Presentació de Google on s’explica

com utilitzar XMind. https://www.xmind.net/

Heu d’enviar-me un esquema amb les idees principals del documental amb l’eina XMind.

Prendre apunts mentre mireu el documental us pot anar bé.

Si no teniu ordinador poder fer l’esquema a mà.

45

46

Aquí us deixo una proposta d'activitat de cultura i valors ètics. És una activitat voluntària per

a què sigueu curiosos sobre el que ens està passant.

Què heu de fer?

1. Escriure un diari (a mà o amb l'ordinador) sobre com passeu els dies de confinament.

Podeu posar com passeu el temps, si ajudeu a casa, a què jugueu, si llegiu notícies o

les mireu a la TV... El que vulgueu. Podeu fer unes 50 -100 paraules cada. Pels que

ho vulgueu fer a l'ordinador al mateix document que teniu a sota hi ha un exemple

que us pot ajudar.

2. A través de l'enllaç i d'altres notícies que trobeu a la xarxa, a la TV o a la premsa,

cerqueu informació sobre el Covid-19 i com s'està combatent a Catalunya.

3. Per últim, cercar la diferència entre pandèmia i epidèmia. I fer una taula (graella) on

apareguin altres pandèmies. S'ha de seguir l'exemple del document.

Sigueu curiosos, feu l'activitat poc a poc, és a dir una mica cada dia. Aprendreu sobre

el que està passant al món i aprofitareu el temps! Ànims!

Virus Pandèmia /

enfermetat

Països als que va

afectar

Número de

morts

Anys /

segles

Curiositats

SARS-

CoV-2

Covid-19 165 entre els que

destaquen la Xina,

Iràn, Itàlia, Espanya,

Alemanya. França o

els EUA. Cal dir que,

afecta la majoria de

països d’Europa.

7.905 morts

(dades del

17/03/2020)

2020 És un tipus de virus de

la família dels

coronavirus. Es pot

contagiar sense que la

persona malalta

presenti símptomes.

47

Seguir l’exemple:

Si voleu fer el diari a l’ordinador el poder escriure en aquest mateix document, sempre

seguint l’exemple:

Dia de confinament 7 dijous 19 de maç del 2020

Avui m’he aixecat a les 8 del matí. El primer que he fet ha estat esmorzar mentre mirava les

notícies del canal 3/24. EL conceller d’Educació Josep Bargalló ha dit que el el retorn a les

escoles es podria allargar. Quan he acabat d’esmorzar, m’he posat a treballar a l’ordinador,

ja que l’objectiu d’avui és escriure una notícia per la revista del poble sobre les cartes de

poblament durant l’edta mitjana...

48

ACTIVITATS DE REPÀS

TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ COM ORGANISME PLURICEL·LULAR

1. Defineix: cèl·lula, teixit, òrgan, aparell i sistema.

2. Fes una taula on indiques les diferències entre la cèl·lula eucariota

animal i la vegetal.

3er D ESO

49

3. Indica el tipus de cèl·lula i posa noms dels orgànuls següents:

50

Cèl·lula

Cèl·lula

4. Completa la taula on figuren els principals teixits animals:

Tipus de teixit

Cèl·lules presents

Funció biològica

Localització corporal

51

5. Identifica els teixits que et mostren els següents dibuixos:

52

53

6. Indica en quin tipus de teixit es troben les següents cèl·lules:

a) Cèl·lules plenes de greix.

b) Cèl·lules molt diferenciades que originen i transmeten impulsos nerviosos.

c) Cèl·lules situades en llacunes de la substància intercel·lular, que és solida i

elàstica.

d) Cèl·lules que secreten substàncies a l’exterior o a l’interior del cos.

e) Cèl·lules molt diferenciades, especialitzades en la contracció involuntària.

f) Cèl·lules rodejades d’una substància intercel·lular sòlida de fibres de col·lagen

i sals minerals.

g) Cèl·lules immerses en una substància intercel·lular líquida que transporta una

gran varietat de substàncies.

54

7. Dibuixa una neurona indicant les seves parts, i pinta amb fletxes la

direcció en la que es propaga l’impuls nerviós.

55

Glúcids (I) Estructural o plàstica

Proteïnes (II) Energètica

Sals minerals (III) Reguladora

Vitamines

TEMA 2: NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. L’APARELL DIGESTIU

1. Diferències entre:

- Aliments i nutrients:

- Alimentació i nutrició:

2.- Relaciona cada nutrient amb la seua funció en l’organisme:

56

3. Mira les dades de la taula següent i contesta:

Calories consumides en una hora (segons l’activitat)

Dormir 56.000

Estar assegut 84.000

Estar dret 112.000

Faena sedentària 120.000

Caminar 210.000

Correr 850.000

a) En quina activitat es consumeix més energia? i en quina menys?

b) Quantes hores s’ha d’estar assegut per a gastar la mateixa quantitat d’energia

que es gasta en una hora corrent?

57

4. Explica com s’ha de confeccionar una dieta equilibrada.

5. Dibuixa la piràmide dels aliments per a seguir una dieta sana.

58

59

6. Relaciona cada aliment amb el grup al que pertany:

Aliments Grup

• Iogurt 1.- Productes làctics

• Taronja 2.- Carn, peixos i ous

• Avellanes 3.- Llegums, tubercles i fruits secs

• Meló 4.- Verdures i hortalisses

• Salmó 5.- Fruites

• Creïlles 6.- Pa, pasta, cereals i sucre

• Sardines 7.- Greixos

• Anous

• Arrós

• Carn de corder

• Calamars

• Cebes

• Mantega

• Formatge

• Encisam

• Pollastre

• Espinacs

• Tomaques

60

7. Elabora una dieta diària per una persona amb hipercolesterolemia (nivells

elevats de colesterol en sang).

61

8. Defineix: esterilització, refrigeració, congelació, pasteurització i additiu.

9. Explica quines són les principals malalties d’origen alimentari.

10. Què és l’obesitat? Com es pot previndre?

62

11. Escriu els noms dels diferents elements de l’aparell digestiu.

63

12. Indica les glàndules i el producte que segreguen així amb la seua funció en

el procés de digestió.

64

13. Explica quines funcions fa la boca en la digestió, l’estómac i

els intestins.

65

14. Completa el quadre següent sobre la digestió:

TUB DIGESTIU DIGESTIÓ

MECÀNICA

DIGESTIÓ

Parts Estructura

Boca Dents – en mandíbules; esmalt, dentina i polpa dentària (nervi)

Masticació (trituració) i

Per insalivació

Digestió parcial dels

(hidròlisi del midó; amilasa) – potents músculs i abundants receptors del gust

Pas de l’aliment cap a la faringe

Cavitat comuna al sistema digestiu i al respiratori (laringe)

Esòfag Moviments Procés digestiu involuntari

Estòmac Eixamplament del tub digestiu amb músculs potents;

té plecs i vàlvules d’entrada ( ) i d’exida

( )

Moviments de mescla que posen

en contacte els sucs gàstrics

amb les fraccions de l’aliment

Digestió parcial de

les (àcid clorhídric i )

Intestí Tub llarg enrotllat que comunica estómac i intestí

gros; tres parts: , jejú i ili Duodé: continuació digestió de proteïnes (suc

intestinal i ) i hidrats de carboni,

digestió lípids ( ) i àcids nucléics.

Jejú i ili: digestió nul·la (paper en absorció de

nutrients)

Intestí gros Conducte més gros que envolta l’intestí prim; tres

parts: (amb apèndix), còlon i recte (anus). Activitat digestiva escassa

Funció: d’aigua i sals minerals i

formació dels

GLÁNDULES DEL SISTEMA DIGESTIU

Repartides per les parets del tub digestiu Fora del tub digestiu (glàndules )

Glàndules Estructura Glàndules Estructura

En paret de l’estómac; Produeixen suc gàstric

Salivals parells que vessen a l’interior de la boca; produeixen

Intestinals En paret de l’intestí;

Produeixen

Davall de l’estómac, produeix suc pancreàtic i

aboca al duodé; també produeix insulina (regula glucosa en sang)

Al costat de l’estómac, produeix bilis que

aboca al duodé (emulsió de greixos); funció

detoxificadora

66

15. Uneix quina de les descripcions de la part dreta correspon a una de

les parts de l’aparell digestiu que figuren en la part esquerra.

(a) Esòfag 1 Eixida de l’estómac

(b) Estómac 2 Dirigeix el menjar a l’estómac

(c) Pílor 3 Absorbeix aigua i sals minerals

(d) Pàncrees 4 Du la sang rica en nutrients absorbits de l’intestí al

(e) Intestí gros 5 Replegaments de la paret intestinal que incrementen la

superfície d’absorció.

(f) Vesícula biliar 6 Secreció d’enzims hidrolítics i hormones.

(g) Vena porta 7 Lloc per on s’evacuen les restes de la digestió.

(h) Vellositats intestinals 8 Serveix com un dipòsit temporal de l’aliment on es

digereixen parcialment les proteïnes.

(i) Anus 9 Lloc on s’emmagatzema la bilis.

(j) Boca 10 Masticació i insalivació dels aliments per formar el bol

alimentari.

67

TEMA 3: L’APARELL CIRCULATORI

1. Digues les funcions de la sang.

68

2. Explica les funcions que tenen:

- Glòbuls vermells:

- Glòbuls blancs o leucòcits:

- Plaquetes:

3. Identifica les cèl·lules que apareixen en la següent microfotografia

de sang tenyida amb tinció Giemsa al microscopi òptic de camp clar

a 450 augments.

1

4. Diferències entre sang arterial i sang venosa.

5. Diferències entre artèries, capil·lars i venes.

2

6. Posa noms a les parts del cor incloses les vàlvules. Indica, a més amb

fletxes el sentit de la circulació de la sang.

7. Contesta les següents preguntes:

a) Quants ventricles té el cor? __________________________________.

b) Quantes aurícules? ________________________________________.

3

c) Què és el més gran, les aurícules o els ventricles? ________________.

d) Quin ventricle té la paret més gruixuda? ________________________.

8. Diferència entre la circulació pulmonar o menor i circulació sistèmica

o major.

9. Defineix:

- Hipertensió arterial:

- Varices: - Aneurisma:

4

- Infart de miocardi: - Trombosi:

10. Redacta un escrit on li expliques a un amic teu quins hàbits de

salut prevenen les malalties cardiovasculars.

5

ACTIVITATS DE REPÀS DE L’APARELL CIRCULATORI (3r ESO E)

Contesta en la teva llibreta les següents preguntes:

1) Escriu com són i quina funció tenen les següents cèl·lules de la sang

Glòbuls vermells:

Glòbuls blancs:

Plaquetes:

2) Quines diferències hi ha entre els glòbuls blancs del sistema immunitari innat (a la sèrie de dibuixos,

representats com a policies vestits de color blanc amb un ganivet a les mans) i els glòbuls blancs del

sistema immunitari adaptatiu (a la sèrie que veiem, representats com a soldats vestits de color negre)?

3) Quines diferències hi ha entre venes i artèries pel que fa als següents conceptes?

Artèries Venes

Són més aviat gruixudes o primes?

Surten del cor o entren al cor?

Tenen les parets musculoses? (sí / no)

Tenen vàlvules per evitar retrocés? (sí / no)

4) Com es diuen les quatre cavitats del cor?

6

5) Per què les parets dels ventricles són més musculoses que les de les aurícules? I, per què, en concret, és

més gruixuda la paret del ventricle esquerre que la del ventricle dret?

6) Quina molècula relacionada amb la respiració porta la sang que nosaltres pintem de color vermell?

Quina molècula relacionada amb la respiració porta la sang que nosaltres pintem de color blau?

(Recordem que a la vida real tota la sang és de color vermell; però la que és de color vermell fosc,

nosaltres la pintem de color blau per distingir-la bé)

7

INSTRUCCIONS:

NO ESCRIGUIS RES EN AQUEST LLIBRE.

ESCRIU AL TEU QUADERN TOT EL QUE HI HA EN AQUEST LLIBRE.

CAL COPIAR LA TEORIA, COPIAR ELS ENUNCIATS DELS EXERCICIS I FER-.

ELS DIBUIXOS TAMBÉ CAL FER-.

FÍSICA I QUÍMICA

3D ESO

8

Exercici 1: classifica els següents processos en físics o químics:

La caiguda d'una poma d'un arbre.

El ressò.

Escalfar aigua líquida fins convertir-la en vapor.

L'oxidació d'una punta.

Empènyer un cotxe.

Barrejar lleixiu i amoníac.

Barrejar sal i aigua.

Esquema

1. Definicions del tema

2. Què són la física i la química?

3. El mètode científic

4. Magnituds i unitats

5. Transformació d'unitats

6. Notació científica

1. Definicions del tema

• Ciència: coneixement objectiu de les coses per les seves causes, les seves propietats i les seves

conseqüències o efectes.

• Física: ciència que estudia els processos en els quals no hi ha canvi de composició.

• Química: ciència que estudia els processos en els quals hi ha canvi de composició.

• Mètode científic: conjunt d'etapes que es duen a terme en una investigació científica.

• Hipòtesi: suposició per explicar un fenomen.

• Magnitud: tot allò que es pot mesurar.

• Unitat: allò que es pren com a referència per poder mesurar.

• Mesurar: comparar una magnitud amb una unitat.

2. Què són la física i la química?

• La Física estudia els processos en què les coses NO es transformen en una altra cosa.

• La Química estudia els processos en què les coses SÍ es transformen en una altra cosa.

TEMA 1: INTRODUCCIÓ A L'ASSIGNATURA

9

Exercici 2: completa aquesta taula:

3. El mètode científic

• Els científics estudien la natura, l'univers, tot el que ens envolta.

• Ho fan utilitzant el mètode científic.

• El mètode científic té diverses etapes:

1) Observar el fenomen.

2) Pensar hipòtesis, explicacions.

mètode científic 3) Experimentar al laboratori.

4) Analitzar els resultats.

5) Presentar les conclusions.

• Observar el fenomen significa mirar què està passant.

• Pensar hipòtesi significa pensar en una o diverses explicacions del que està passant.

• Experimentar al laboratori significa anar al laboratori per fer experiments.

• Els experiments serveixen per saber què està passant.

• Al laboratori s'observa què està passant i, a més, es fan moltes mesures.

• Hi ha molts aparells o instruments de mesura.

Aparell de mesura Què és el que mesura?

Distàncies Massa (o

pes) Temps Angle

Temperatura Direcció

del vent

• Els científics utilitzen molt les gràfiques.

• Una gràfica és un dibuix amb una línia horitzontal, una línia vertical i una altra línia que pot estar torta.

• Una gràfica relaciona dues coses que estan relacionades en la vida real.

• Per exemple:

Alçada d'una persona

Edat d'una persona

10

• Es diu que una gràfica és creixent si fa així:

• Es diu que una gràfica és decreixent si fa així:

• Hi ha tres tipus de gràfiques:

recta paràbola hipèrbola

11

Exercici 4: indica les unitats que coneguis per a aquestes magnituds:

a) Distància b) Massa o pes c) Temps d) Velocitat i) Temperatura

4. Magnituds i unitats

• Una magnitud és una cosa que es pot mesurar amb un aparell de mesura.

• Per exemple: la distància és una magnitud perquè es pot mesurar amb el regle.

Exercici 3: indica quines de les coses són magnituds:

a) La distància b) L'amor c) El temps d) Una taula e) L'amistat

f) L'alçada g) La solidaritat h) El color i) El mal de cap

j) La velocitat k) La temperatura i) L'aigua j) L'aire k) Una persona

• Cal no confondre magnitud amb unitat.

• Magnitud és "el que s'està mesurant".

• Unitat és "en què es mesura".

• Exemple de magnitud: el temps. Exemple d'unitats: el segon, al minut, l'hora.

• El sistema internacional (SI) és un conjunt d'unitats que s'utilitzen molt a nivell internacional.

• Algunes unitats del sistema internacional són:

magnitud unitat símbol

longitud Metro m

massa quilogram kg

temps segon s

Àrea o superfície metre quadrat m 2

volum metre cúbic m 3

velocitat Metro per segon m / s

energia juliol J

potència watt w

pressió Pascal Pa

5. Transformació d'unitats

• Les unitats es poden transformar unes en altres.

• Per exemple: els quilòmetres es poden transformar en metres. Les hores sepueden

transformar en minuts.

12

Exercici 5: escriu el que signifiquen aquestes abreviatures:

a) hg b) cg c) ms d) cm i) dam f) hm

• Cal conèixer aquests prefixos:

prefix símbol Què vol dir?

quilo

k 1000

hecto h 100

deia

dóna 10

metre, gram, segon, litre m, g, s, l

deci

d 0'1

centi c 0'01

mili m 0'001

• Els prefixos es col·loquen davant del metre (m), del gram (g), del segon (s) o del litre (l).

• Exemple: km significa quilòmetre i val 1000 metres.

• Exemple: cg significa centigram i val 0'01 grams.

• Per transformar unes unitats en unes altres, el que cal fer és multiplicar o dividir per

10, o per 100, o per 1000, etc segons l'escaleta:

• Exemple: 1 km = 10 hm = 100 dam = 1000 m = 10.000 dm = 100.000 cm = 1.000.000 mm

• Exemple: 1 mm = 0'1 cm = 0'01 dm = 0'001 m = 0'0001 dam = 0'00001 hm = 0'000001 km

• Multiplicar per deu significa afegir zeros a la dreta.

• Dividir per deu significa afegir zeros a l'esquerra.

13

12

anys

30

12

24 Multiplicar per:

dies

30

60

24 hores

60

Dividir per: 60

minuts

60 segons

• Per mesurar el temps, s'usen també els segons, els minuts, les hores, els dies i els anys.

• Per transformar unitats de temps entre si, fem servir aquest esquema:

• Exemple: 1h = 60 min = 60 x 60 = 3600 s

• Exemple: 1800 s = 1800/60 = 30 min

Exercici 7: transforma:

a) 1 any en segons. d) 155.520.000 segons i) 2880 hores en

mesos f) 302.400 minuts en mesos

c) 12 DG en dag d) 50 ml en kl

g) 500 kg en DG h) 1000 cl a hl f) 70 cg a hg e) 200 dag en g

i) 50 s en ms

Exercici 6: transforma aquestes unitats:

a) 80 km en cm b) 4 mg en hg

14

• Les unitats quadrades són les que estan elevades al número dos. Exemple: el m², metre quadrat.

• Per transformar unitats quadrades, fem servir aquest esquema:

100

100

100

100

dam 2

100

100

Multiplicar per:

100

100

Dividir per:

• Exemple: 1 hm 2 = 100 dam² = 100 x 100 = 10.000 m 2

• Exemple: 1 dm² = 0'01 m² = 0'0001 dam 2

100

100

100

100

Exercici 8: transforma: a) 30000 m 2 en hm 2 b) 800 dam 2 en mm 2 c) 5 km 2 en cm²

d) 230 cm 2 en dam² e) 10 cm 2 en mm² f) 40 m 2 en dam² g) 600 cm 2 en hm 2

h) 90 km 2 en hm² i) 4 m 2 en dam² j) 60 km 2 en mm 2

15

• Les unitats cúbiques són aquelles que estan elevades a tres.

• Exemple: el metre cúbic, m³.

• Per transformar unitats cúbiques, fem servir aquest esquema:

1000

1000

1000

1000

dam 3

1000

1000

Multiplicar per:

1000

1000

Dividir per:

1000

1000

1000

1000

• Exemple: 1 hm 3 = 1000 dam 3 = 1000 x 1000 = 1000.000.000 m 3

• Exemple: 1 dm 3 = 0'001 m 3 = 0'000001 dam 3

Exercici 9: transforma: a) 30000 m 3 en hm 3 b) 800 dam 3 en mm 3 c) 5 km 3 en cm 3

d) 230 cm 3 en dam 3 e) 10 cm 3 en mm 3 f) 40 m 3 en dam 3 g) 600 cm 3 en hm 3

h) 90 km 3 en hm 3 i) 4 m 3 en dam 3 j) 60 km 3 en mm 3

16

Exercici 10: escriu aquestes potències: a) 10 9 b) 10 7 c) 10³

Exercici 11: escriu aquestes potències: a) 10 ⁻ 9 b) 10 ⁻ 7 c) 10 ³⁻

Exercici 12: escriu aquestes potències: a) 3 x 10 4 b) 5 x 10 7 c) 6 x 10³

Exercici 13: escriu aquestes potències: a) 3 x 10 ⁻ 4 b) 5 x 10 ⁻ 7 c) 6 x 10 ³⁻

6. Notació científica

• Alguns nombres són molt grans i altres són molt petits. Aquests números tenen molts zeros.

• Exemples 12.000.000.000.000.000 és molt gran.

• Exemple: 0'000000000000045 és molt petit.

• Per no escriure tants zeros, s'utilitza la notació científica.

• La notació científica utilitza potències de deu.

• El significat de les potències és el següent:

• 10 1 = 10 ; 10 2 = 10 x 10 = 100; 10 3 = 10 x 10 x 10 = 1000

• És a dir, és igual a un u seguit del nombre de zeros que indiqui l'exponent.

• Les potències negatives tenen aquest significat:

• 10 ⁻ 1 = 0'1 ; 10 ⁻ 2 = 0'01; 10 ⁻ 3 = 0'001

• És a dir, l'un ocupa la posició darrere de la coma que indica l'exponent.

• També és cert que: 2 x

10 1 = 20; 2 x 10 2 = 200 ; 2 x 10 3 = 2000

• També és cert que: 2 x 10 ⁻ 1 = 0'2 ; 2 x 10 ⁻ 2 = 0'02 ; 2 x 10 ⁻ 3 = 0'002

17

1) Escriu tres fenòmens físics i tres fenòmens químics.

2) Indica les fases del mètode científic.

3) Quins tres tipus de gràfiques hi ha?

4) Escriu tres exemples de magnituds i tres exemples d'unitats.

5) En què es mesuren aquestes magnituds en el sistema internacional: el temps, la

massa i la potència?

6) Transforma:

a) 20 km en cm

b) 4000 m en dam

c) 8000 mm en hm

7) Transforma:

a) 2 h en s

b) 7200 s en h

c) 1 dia en s

8) Transforma:

a) 50 hm² en mm²

b) 60.000 dm² a dam²

c) 400 m² a cm²

9) Transforma:

a) 50 hm 3 en mm 3

b) 60.000 dm 3 en dam 3

c) 400 m 3 en cm³

10) Escriu aquests nombres en notació científica:

a) 10 2

b) 10 5

c) 10 10

d) 10 ⁻ 2

e) 10 ⁻ 5

f) 10 ⁻ 7

11) Escriu aquests nombres en notació científica:

a) 6 x 10 2

b) 6 x 10 5

c) 4 x 10 10

d) 3 x 10 ⁻

EXERCICIS

18

2 e) 7 x 10

⁻ 5

esquema

1. Definicions del tema

2. Introducció 3. Propietats de la matèria

4. Les dissolucions

5. La solubilitat 6. Els mètodes de separació

1. Definicions del tema

1) Substància: producte químic amb una determinada composició.

2) Composició: llista de compostos químics que té una substància.

3) Propietats qualitatives: aquelles que no es poden mesurar.

4) Propietats quantitatives: les que es poden mesurar o calcular.

5) Propietats intensives: aquelles que no depenen de la mida.

6) Propietats extensives: aquelles que depenen de la mida.

7) Propietats generals: aquelles que no depenen de la substància de la qual es tracti.

8) Propietats característiques o específiques: les que depenen de la substància de la qual es tracti.

9) Solubilitat: quantitat de substància que es pot dissoldre en una certa quantitat d'aigua.

10) Densitat: massa que té un cos per unitat de volum.

2. Introducció

• Les substàncies es classifiquen així:

substàncies

pures

mescles

Elements. Exemples: sodi, alumini, ferro

Compostos. Exemples: sal comuna, aigua, bicarbonat de

sodi Homogènies.

Exemples: sal + aigua Heterogènies. Exemples: oli + aigua

• Els elements químics són els que apareixen a la taula periòdica:

TEMA 2: LA MATÈRIA

15

• Quan es barregen dos elements químics, s'obté un compost.

• exemples:

a) Hidrogen + oxigen = aigua

b) Nitrogen + hidrogen = amoníac c) Carboni + oxigen = diòxid de carboni

• Quan es combinen dues substàncies pures, s'obté una mescla.

• Exemples: aigua + sal, aigua + oli, aigua + vinagre, aigua + sucre.

• Si un component està a dalt i l'altre està a baix, es diu que és una barreja heterogènia.

• Exemples: oli + aigua, pedres + aigua.

• Si els dos components estan molt ben barrejats, es diu que és una dissolució.

• Exemples: sal + aigua, sucre + aigua.

3. Propietats de la matèria

• La massa es mesura amb la balança.

• El volum es mesura aplicant la formulita:

Cos dibuix volum

cub

l 3

prisma

a · b · c

cilindre

• • r 2 h

Exercici 1: busca a la taula periòdica els noms dels elements químics que tenen aquests símbols: Fe, Na, N, O, S, P, As, W, Zn, Pb, Sb, Sn, Ra, Li, H, Cu, Sc, Hg.

• Si el cos té una forma irregular, el volum es pot mesurar ficant-lo en una proveta amb aigua i mesurant la pujada de l'aigua.

El volum de el cos és la diferència de volums.

• Les propietats de la matèria es poden classificar de diverses formes:

• a) Depenent de si es poden mesurar o no: Quantitatives: es poden mesurar.

Qualitatives: no es poden mesurar.

• b) Depenent de si depenen de la mida o no: Extensives: depenen de la mida.

Intensives: no depenen de la mida.

• c) Depenent de si són característiques d'aquesta substància o no:

Generals: són aquelles el valor no depèn de la substància. Exemples: massa, volum i temperatura.

Característiques o específiques: són aquelles el valor sí depèn de la substància. Exemples: densitat, temperatura

de fusió, temperatura d'ebullició i solubilitat.

• Una propietat característica molt important és la densitat.

• Indica si un cos és pesat o lleuger.

• Si el cos és pesat, tindrà una alta densitat.

• Si el cos és lleuger, tindrà una baixa densitat.

• La densitat et diu si un cos flota a l'aigua o no.

• Si la densitat de el cos és més gran que un, el cos s'enfonsarà.

• Si la densitat de el cos és menor que un, el cos surarà.

substància densitat

ferro 7'9

gel 0'92

suro 0'25

alumini 2'7

gasolina 0'68

coure 9

oli 0'91

pedra 1'6

fusta 0'6

plom 11'3

• La densitat té una fórmula. Es calcula així:

densitat =

• La massa la posarem sempre en grams i el volum sempre en mil·lilitres (ml) o en centímetres cúbics (cm³).

• Exemple: si un cos de 10 g ocupa un volum de 5 cm³, calcula la seva densitat.

densitat = = = 2

Exercici 7: completa la següent taula:

Massa (g) Volum (cm³) Densitat (g / cm³)

2000 1000

600 500

40 20

300 150

900 30

8000 400

4. Les dissolucions

• Una dissolució és una barreja perfecta de dues substàncies pures.

• Exemples: sal + aigua, sucre + aigua.

• Una dissolució està formada per un solut i per un dissolvent.

• Dissolució = solut + dissolvent

• El solut és la substància de la que menys ha.

• El dissolvent és la substància de la que més hi ha.

• Les dissolucions es classifiquen en tres tipus:

a) Diluïda: aquella que té poc solut. b) Concentrada: la que té molt solut.

c) Saturada: aquella que té solut en el fons després d'agitar una estona.

• Hi ha molts exemples de dissolucions al nostre voltant:

dissolució De què està formada?

aire Oxigen + nitrogen + altres

Aigua de mar Sal + aigua

Núvols Vapor d'aigua + aire

boira Gotetes d'aigua + aire

Refresc amb gas Aigua + diòxid de carboni + altres

acer Ferro + carboni

• La concentració d'una dissolució és un nombre que ens diu si la dissolució té molt o poc solut.

• La concentració més coneguda és el percentatge o tant per cent (%).

• Exemple: si una dissolució és de l'20%, això vol dir que en 100 g de la dissolució hi ha 20 g de solut.

• Per calcular el percentatge d'una dissolució:

Percentatge d'una dissolució = massa de solut x 100

massa total de dissolució (%)

• Exemple: una dissolució de 150 g té 30 g de solut, calcula el percentatge.

Percentatge = 30 x 100

150

= 3000

150 = 20%

Exercici 10: completa la següent taula:

Massa de solut (g) Massa de dissolució (g) percentatge

20 400

500 1500

30 900

70 1400

40 16000

5. Solubilitat

• La solubilitat és la concentració d'una dissolució que té solut en el fons.

• Una dissolució que té solut en el fons es diu que està saturada.

• La solubilitat d'una substància depèn de la temperatura.

• Normalment, a major temperatura, major solubilitat. La gràfica és creixent.

Corba de solubilitat

6. Separació dels components

• La majoria de les substàncies en la naturalesa són mescles.

• Els components d'una mescla es poden separar per un o diversos d'aquests mètodes:

a) Filtració: consisteix a fer passar una barreja per un filtre que reté el sòlid i deixa passar a el líquid. No serveix per separar dissolucions.

Exemple: sal + aigua.

b) Evaporació i / o ebullició: consisteix a escalfar la dissolució per evaporar el dissolvent. El solut no s'evapora, es queda en el recipient.

Exemple: sal + aigua.

c) Decantació: consisteix a separar els components gràcies a la diferència de densitats. Es pot separar el component més pesat per baix o el més lleuger per

dalt.

• Primer tipus:

• •Segon tipus:

Exemple: oli + aigua.

d) Cristal·lització: consisteix en evaporar part de l'dissolvent, deixar refredar i deixar aparèixer cristalls de solut pur en el fons i en les parets de l'recipient.

Exemple: sal + aigua.

i) Destil·lació: consisteix a escalfar la dissolució fins que s'evapori un dels líquids d'una mescla. Després, el vapor es

converteix en líquid a l'refredar.

Exemple: alcohol + aigua.

f) Extracció: consisteix a afegir un dissolvent immiscible amb la dissolució, agitar i deixar que el solut passi a el nou dissolvent.

Exemple: iode + aigua.

g) Cromatografia: les substàncies es separen perquè un dissolvent fa que es moguin per un paper de filtre.

Exemple: els components de la tinta.

h) Centrifugació: la barreja gira a alta velocitat i el component més dens es va ràpidament a el fons de l'recipient.

Exemple: aigua + sorra.

i) Escalfament suau: s'escalfa la dissolució i el gas dissolt s'escapa.

Exemple: refrescs amb gas.

j) Agitació: consisteix a moure amb força la dissolució, de tal manera que s'escapi el gas.

Exemple: refresc amb gas.

k) Separació magnètica: consisteix a passar un imant per una barreja que contingui ferro.

ferro

Ferro i sorra

Arena

Exemple: ferro + sorra.

l) Dissolució: consisteix a afegir la barreja a un dissolvent, de tal manera que un component es dissolgui i l'altre no.

Exemple: sal + pedres

1) Escriu l'esquema amb els tipus de substància.

2) Busca a la taula periòdica els noms d'aquests elements: K, Zr, V, U, Kr, Po, Fm, Rh, Au i Co

3) Classifica en dissolucions o mescles heterogènies:

a) Oli + aigua b) Sal + aigua c) Gasolina + aigua d) Gasolina + oli

e) A l'cohol + aigua

4) Calcula el volum de: a) Un cub de 3 cm de costat.

b) Un cilindre de 8 cm de radi i 10 cm d'alt. c) Un prisma de 40 cm de llarg, 20 cm d'ample i cm d'alt.

5) Calcula la densitat d'un cos que té una massa de 40 gi un volum de 50 cm³.

6) Calcula el percentatge d'una dissolució amb 20 g de solut i 60 g de dissolució.

7) La solubilitat augmenta o disminueix amb la temperatura?

8) ¿Cón quin mètode o mètodes separaries sal + aigua?

EXERCICIS

esquema

1. Definicions del tema

2. Introducció 3. La teoria cinètica

4. Canvis d'estat 5. Temperatura i pressió

6. Processos amb gasos

1. Definicions del tema

• Estats d'agregació: formes de presentar-se la matèria.

• Viscositat: resistència de les molècules a moure.

• Forces intermoleculars: forces atractives que s'uneixen a les molècules.

• Xarxa cristal·lina: estructura ordenada de les molècules dels sòlids.

2. Introducció

• Els estats d'agregació són les formes en què es presenta la matèria.

• Són tres: sòlid, líquid i gas.

• Tota la matèria està formada per molècules.

• Les molècules són com petites boletes amb un pes molt petit.

• Les molècules s'atrauen amb petites forces atractives.

• Les molècules dels sòlids s'atrauen amb grans forces. Per això, les molècules estan molt cerquitas entre si.

• Les molècules dels líquids s'atrauen regular. Per això, les molècules, estan mig juntes, mig separades.

• Les molècules dels gasos s'atrauen molt poc entre si. Per això, les molècules estan molt separades unes de les altres.

sòlid líquid gas

TEMA 3: ELS ESTATS D'AGREGACIÓ

• Les forces que uneixen les molècules entre si s'anomenen forces intermoleculars.

• La viscositat és una propietat molt important de les substàncies.

• Un sinònim de viscós és espès.

• Es diu que una substància és viscosa quan és difícil d'agitar amb una cullereta quan es posa en un bol. Per exemple: la maionesa.

• Les molècules dels líquids i dels gasos es mouen amb llibertat.

• No obstant això, les molècules dels sòlids estan totes ordenades en línia recta, com si fossin un exèrcit. Formen rectes en les tres direccions:

llarg, ample i alt.

• Totes les molècules dels sòlids ordenats formen una estructura anomenada xarxa cristal·lina.

Xarxa cristal·lina de la sal comuna

• Si fiquem un sòlid dins d'una xeringa, comprovem que no es pot comprimir. Els líquids tampoc es poden comprimir.

• Els gasos SÍ es poden comprimir.

Taula de propietats de sòlids, líquids i gasos

propietat sòlids líquids gasos

Forces entre

molècules

altes mitjanes baixes

distàncies entre

molècules

petites mitjanes altes

¿Formen xarxes

cristal·lines?

sí no no

densitat Alta Mitjana baixa

viscositat Alta De mitjana a alta baixa

Es poden

comprimir?

no no sí

forma Fixa Variable Variable

• Els líquids són els únics que tenen superfície.

• Els líquids ocupen el recipient per sota de la superfície i els gasos ocupen tot el recipient.

3. La teoria cinètica

• Aquesta teoria explica el comportament de sòlids, líquids i gasos en funció de el moviment de les molècules.

• Diu el següent:

a) Les molècules de sòlids, líquids i gasos s'estan movent contínuament.

b) Les molècules dels gasos es mouen en línia recta no és perfecte, sense ordre algun. Aquestes molècules xoquen contínuament unes contra altres i

contra les parets de l'recipient.

c) La temperatura d'una substància es deu a el moviment de les seves molècules.

d) Quan a un cos li donem calor, augmenta el moviment de les seves molècules i, quan li traiem calor, disminueix aquest moviment.

4. Canvis d'estat

• Els noms dels canvis d'estat són:

• Quan un sòlid s'escalfa molt, es converteix en líquid.

• Quan un líquid s'escalfa molt, es converteix en gas.

• Alguns sòlids, quan s'escalfen molt, no es converteixen en líquids, sinó en gasos. Per exemple: les boletes de càmfora i el iode.

• Durant els canvis d'estat, la temperatura es manté fixa, constant.

• Per exemple: el gel es converteix en aigua líquida a 0 ºC (zero graus centígrads).

• Per exemple: l'aigua líquida es converteix en vapor d'aigua a 100 ºC.

• No és el mateix evaporar aigua de bullir aigua:

Diferències entre evaporar i bullir

evaporar aigua bullir aigua

Ocorre només en la superfície Ocorre en tot el líquid

Ocorre per sota de 100 ºC Passa a 100 ºC.

No hi ha bombolles hi ha bombolles

evaporació ebullició

a) 40 ºC b) 300 ºC c) - 80 º C d) 0 ºC i) 120 ºC

5. Temperatura i pressió

• La temperatura d'un cos ens indica si les seves molècules s'estan movent molt o poc.

• L'aparell que mesura la temperatura és el termòmetre.

• Per mesurar la temperatura, podem utilitzar dues unitats de temperatura: els graus centígrads (ºC) i els graus

kelvin (K).

• Per passar de graus centígrads a kelvin, cal sumar 273.

• Exemple: 20 ºC = 20 + 273 = 293 K

• Per passar de kelvin a graus centígrads, cal restar 273.

• Exemple: 300 K = 300-273 = 27 ºC

• La pressió d'un gas dins d'una roda de bicicleta depèn de la quantitat de gas que tingui.

• A més gas, més pressió. Això es nota perquè la roda està dura.

• Hi ha dos tipus de pressió: la pressió atmosfèrica i la pressió dins d'un recipient.

• La pressió atmosfèrica es mesura amb el baròmetre.

• La pressió dins d'un recipient es mesura amb el manòmetre.

• El manòmetre és aquest aparell que tenen a les gasolineres per ficar aire a les rodes.

6. Processos amb gasos

• Un procés és un canvi.

• Els gasos es caracteritzen per tenir una pressió, un volum i una temperatura.

• En un procés amb gasos, es canvia la pressió, el volum, la temperatura o diverses d'elles.

• Per exemple: un gas es pot: escalfar, refredar, comprimir i expandir.

• Comprimir significa prémer perquè ocupi menys volum.

• Expandir vol dir fer que ocupi més volum.

• Normalment, quan augmenta la temperatura, també augmenta la pressió.

• Normalment, quan disminueix la temperatura, també disminueix la pressió.

1) Dibuixa molècules de sòlids, de líquids i de gasos.

2) Completa aquesta taula:

propietat sòlids líquids gasos

Distància entre molècules

Forces entre molècules

densitat

Forma

3) Escriu el que diu la teoria cinètica.

4) Esquema amb els noms dels canvis d'estat.

5) Diferències entre evaporació i ebullició.

6) Transforma:

a) 40 ºC a K. b) 60 ºC a K.

c) 30 K en ºC.

d) 90 K en ºC.

EXERCICIS

esquema

1. Definicions del tema

2. Introducció 3. Lleis de les reaccions químiques

4. Reaccions químiques interessants

1. Definicions del tema

• Reacció química: desaparició d'unes substàncies pures i l'aparició d'altres substàncies pures noves.

• Reactiu: substància que reacciona en una reacció química.

• Producte: substància que s'obté en una reacció química.

• Combustió: reacció ràpida d'algunes substàncies amb l'oxigen i que desprèn molta calor.

• Síntesi o formació: obtenció d'un compost a partir dels seus elements.

• Neutralització: reacció d'un àcid i una base.

2. Introducció

• Quan es posen en contacte dos o més substàncies pures, pot ocórrer que:

a) Es dissolguin. Exemple: sal + aigua.

b) No es dissolguin. Exemple: oli + aigua.

c) reaccionin. Exemple: oli + sosa càustica.

• Sabem que ha ocorregut una reacció química perquè passa algun d'aquests fenòmens:

a) La barreja s'escalfa o es refreda: normalment, s'escalfa.

b) Canvi de color. c) Despreniment de gasos.

d) Aparició d'un sòlid en el fons.

e) Inflamació.

f) Explosió.

• Una reacció química pot escriure així: Substància 1 + substància 2 • substància 3 + substància 4

• Les substàncies a l'esquerra de la fletxa es diuen reactius. Les substàncies a la dreta de la fletxa es diuen productes.

• En una reacció química, el que passa és que es barregen unes substàncies i apareixen altres noves.

• Exemple: hidrogen + oxigen •••• aigua

• Exemple: carboni + oxigen •••• diòxid de carboni

• Exemple: bicarbonat + vinagre •• diòxid de carboni + aigua

TEMA 4: REACCIONS QUÍMIQUES

3. Lleis de les reaccions químiques

• Una llei científica és una cosa que es compleix en la pràctica.

• En les reaccions químiques es compleix la llei de conservació de la massa o llei de Lavoisier: la suma de les masses dels reactius és igual a la suma

de les masses dels productes.

• exemple: hidrogen + oxigen • aigua

4 g hidrogen + 32 g oxigen = 36 g aigua

8 g hidrogen + 64 g oxigen = 72 g aigua

• De vegades, en comptes de sumar cal restar. Això passa quan cal calcular la massa d'algun reactiu.

• Exemple: hidrogen + oxigen • aigua

16 g d'hidrogen + x grams d'oxigen • 144 g d'aigua x = 144 - 16 = 128

g d'oxigen

Massa d'hidrogen

Mass

a d'oxigen Massa d'aigua

4 g 32 g 36 g

a 64 g 72 g

20 g 160 g b

12 g c 108 g

40 g d 360 g

4. Reaccions químiques interessants

• Combustió: consisteix en cremes coses. Per cremar coses, calen tres coses:

a) El combustible: és la substància que es crema.

b) L'oxigen.

c) Foc o una espurna: això serveix per iniciar la combustió. Sense foc o sense espurna, no hi ha combustió.

Quan alguna cosa es crema, s'obté diòxid de carboni i vapor d'aigua:

combustible + oxigen •••• diòxid de carboni + aigua Exemple: gasolina +

oxigen • diòxid de carboni + aigua Exemple: fusta + oxigen • diòxid de

carboni + aigua

• Síntesi o formació: és la reacció en la qual s'obté un compost a partir dels elements que té.

Exemple: hidrogen + oxigen • aigua Exemple:

nitrogen + hidrogen • amoníac

• Descomposició: és el contrari a una reacció de síntesi: a partir d'un compost, s'obtenen els seus elements constituents.

• Exemple: aigua • hidrogen + oxigen

1) Què és una reacció química?

2) Com sabem que ha passat una reacció química?

3) Tenim aquesta reacció química: substància A + substància B •••• substància C

Completa la taula:

Massa d'A Massa de B Massa de C

2 g 3 g

6g 10 g

20 g

50 g

16 g 24 g

10 g

25 g

4) Completa aquestes reaccions:

a) De combustió: Alcohol + oxigen •

b) De combustió: Butà + oxigen •

c) De formació: ? +? •••• òxid de coure

d) De formació: ? +? ••••• òxid de sofre

e) De descomposició: òxid de sofre •••••••••

f) De descomposició: òxid de coure •? +?

EXERCICIS

VISUAL I PLÀSTICA 3r D i E

Hola a tots i totes!!

Desitjo que esteu tots sans i estalvis.

Com ja sabeu, us he enviat els deures per correu, però he creat aquest document per enviar-li al

coordinador de 3er per a què pugui centralitzar l’enviament de deures a tots els grups.

Si teniu cap dubte m’envieu un correu, com alguns ja esteu fent.

ASSIGNATURA VISUAL I PLÀSTICA:

ACTIVITAT 1:

Amb aquesta activitat es tracta de que milloreu el vostre traç de dibuix fent textures

gràfiques.

Us adjunto algunes fotos. M'agradaria que intenteu fer aquestes textures en folis DIN A4.

Primer que tot dibuixeu els quadrats tots iguals i després els ompliu com els de la imatge.

(primer a llapis i després amb retolador negre).

Al final si voleu les podeu pintar amb retoladors de colors.

Si us atreviu també les podeu inventar.

Quan tornem a l'institut me les entregareu, però, aquests dies em podeu enviar alguna foto.

Comenceu per la primera i aneu fent... no us agobieu per fer-les totes. Es tracta de que ho

feu bé, no ràpid i malament...

ACTIVITAT 2:

Si disposeu de connexió a internet us recomano que visiteu els següents museus, aprofitem

que aquests dies es pot entrar gratis per la web.

M’agradaria que em comenteu una obra, la que més us cridi l’atenció, de cada museu que

visiteu. Ho podeu fer en aquest document, a sota del link. Copieu la imatge de l’obra i

m’expliqueu el que més us agrada o desagrada i per què.

(Premeu sobre els links)

1. Pinacoteca di Brera - Milán https://pinacotecabrera.org/

2. Galleria degli Uffizi - Florencia https://www.uffizi.it/mostre-virtuali

3. Musei Vaticani -

Roma http://www.museivaticani.va/content/museivaticani/it/collezioni/catalo

go-online.html

4. Museo Archeologico - Atenas https://www.namuseum.gr/en/collections/

5. Prado - Madrid https://www.museodelprado.es/en/the-collection/art-works 6. Louvre - París https://www.louvre.fr/en/visites-en-ligne

7. British Museum - Londres https://www.britishmuseum.org/collection

8. Metropolitan Museum of Art- Nueva

York https://artsandculture.google.com/explore

9. Hermitage - San Petersburgo https://bit.ly/3cJHdnj

10. National Gallery of Art - Washington https://www.nga.gov/index.html

TECNOLOGIA 3r ESO D

Heu de fer els deures del dossier de Tecnologia que vaig dir el dijous, 12 de març, abans

del confinament.

També heu de fer al final del dossier, els següents exercicis:

1) Un sistema de transmissió per corretja té una politja motriu de 9 cm de diàmetre i

gira a una velocitat de 100 rpm. Calcula la relació de transmissió i el diàmetre de la

politja conduïda si gira a una velocitat de 300 rpm.

2) En un sistema de transmissió per engranatges, un engranatge motriu té 200 dents i

gira a una velocitat de 5 rpm. Calcula la relació de transmissió i la velocitat de

l’engranatge conduït que té 100 dents.

3) Explica breument les quatre fases d’un motor de quatre temps.

4) Explica la diferència fonamental entre el motor dièsel i el motor gasolina.

5) Explica breument la funció dels següents components del motor de combustió

interna:

a) El carburador:

b) La bugia:

6) Explica les diferències entre les màquines de combustió externa i les de combustió

interna.

7) Defineix:

a) Màquina tèrmica:

b) Motor tèrmic

c) Telecomunicació:

d) Internet:

e) Navegador informàtic:

f) Telefonia:

8) Indica 4 noms de navegadors informàtics.

9) Indica 4 noms de cercadors informàtic.

10) Indica la funció dels següents elements:

a) Antenes:

b) Satèl·lits de comunicació:

11) Explica breument el funcionament dels següents aparells:

a) El telèfon:

b) La televisió:

TECNOLOGIA 3r ESO E

Hola a tots i totes!!

Desitjo que esteu tots sans i estalvis.

Com ja sabeu, us he enviat els deures per correu, però he creat aquest document per enviar-li al

coordinador de 3er per a què pugui centralitzar l’enviament de deures a tots els grups.

Si teniu cap dubte m’envieu un correu, com alguns ja esteu fent.

ASSIGNATURA TECNOLOGIA:

ACTIVITAT 1:

Pel que fa a Tecnologia, com sempre treballem al taller de forma més pràctica, us proposo fer un vehicle autopropulsat amb una ampolla de plàstic. ( Totes les parts del vehicle es poden trobar en una casa... si no, podeu improvisar i fer una altra cosa.)

Us deixo l'enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=KwjI0iDT4dw De fet, he creat una tasca per fer aquest projecte al classroom: TECNO AO

El codi per entrar és : oh3qjg7 A la tornada porteu el vostre vehicle, però em podeu enviar un vídeo o una foto si voleu...

ACTIVITAT 2: Entreu en aquesta web: https://www.areatecnologia.com/Juegos-Tecnologia.htm i jugueu a les diferents activitats que hi ha. Quan en resolgueu alguna, feu captura de pantalla i la copieu en aquest document, aquí sota.

EDUCACIÓ FÍSICA 3r D i E

Bon dia nois i noies, com us vaig dir per e-mail, espero que us trobeu molt bé i que estigueu a

casa intentant passar l'estona el millor que pugueu.

A part dels vídeos que us vaig passant a través de l’e-mail, he pensat que per seguir tenint un

estil de vida saludable tot i no poder sortir de casa, us passo un seguit d’exercicis que podeu

fer vosaltres sols o juntament amb els vostres familiars. D’aquesta manera evitarem caure en

el sedentarisme i ens sentirem molt millor amb nosaltres mateixos. Recordeu que sempre us

podeu posar música de fons per poder fer l’activitat més atractiva i engrescadora!

Us recomano que feu aquests exercicis 2 vegades a la setmana més o menys durant uns 30

segons cadascun i que descanseu

entre ells entre 20-30

segons. Podeu realitzar dues vegades el circuit

següent:

Recordeu que heu de realitzar un petit escalfament abans, sobretot de mobilitat articular

(com hem fet a classe).

Si algun exercici us fa mal NO EL FEU!, passeu al següent.

Realitzeu els exercicis seguint les postures corporals correctes (com a classe).

Acabeu sempre amb exercicis de flexibilitat per acabar la sessió de forma relaxada.

IMPORTANT!!!

Davant de qualsevol dubte, ja sigui perquè no esteu segurs de com fer un exercici o perquè

al fer-lo us fa mal alguna cosa, sabeu que podeu contactar amb mi a través de

arnau.capell@tapiro.cat

Mantenir uns hàbits i un estil de vida saludable, ens ajudarà a tenir bona salut física i mental!

Molts ànims i energia!!

Exercicis de flexibilitat que podeu fer un cop finalitzada l’activitat.

*Si voleu algun exercici més, pregunteu a través de l’e-mail!

AULA D’ACOLLIDA Grup 0A (Regina) Hola a tots i totes!!!! La feina que heu de fer és la següent:

Acabar el dossier 12 del Comencem.

Anar fent totes les pàgines que sapigueu fer del dossier de llengua catalana 1 i 2.

Mirar com a mínim 1 hora al dia el Canal de Televisió: SUPER 3/33

Programes recomanats:

10.55 Veterinaris

13.30 INFO K

13.45 Camins per anar a l’escola

14.15 Les Sisters

15.50 Les tres bessones,

19.30 INFO K

20.45 Dinamiks

Tots els programes d’aquest canal us ajudaran a aprendre el català. Espero que estigueu bé i que ens poguem tornar a veure a l’institut ben aviat!!!!

Grup 0B (Xènia i Isaura) Hola alumnes! Com esteu? Aquí us deixo la feina d’aula d’acollida per al grup 0B. Com veieu, és la continuació del que estàvem fent: els llibres Vincles. Primer us deixo les pàgines que us heu de mirar per dur a terme les activitats del quadern d’activitats (dibuixos en blanc i negre). Això no vol dir que no hagueu de fer, sempre que sigui possible, les activitats proposades al primer llibre, el de teoria (el que té els dibuixos en color). Us proposo que feu la lectura de dos pàgines de teoria i dos pàgines d’activitats cada

cop que us hi poseu (que haurien de ser les mateixes hores que dedicàvem a classe). COM A MÍNIM, DEDIQUEU 3-4 HORES A LA SETMANA. (Us enviem el llibre en un correu separat). GRÀCIES!

A més, podeu mirar com a mínim 1 hora al dia el Canal de Televisió: SUPER

3/33

Programes recomanats:

10.55 Veterinaris

13.30 INFO K

13.45 Camins per anar a l’escola

14.15 Les Sisters

15.50 Les tres bessones,

19.30 INFO K

20.45 Dinamiks

Tots els programes d’aquest canal us ajudaran a aprendre el català.

Grup 0C (David M.) Bones a tots/es, com esteu? Espero que vosaltres i les vostres famílies estigueu bé. Ja que ens havíem quedat a l'apartat de la casa, us he preparat una sèrie d'activitats per acabar de treballar-ho. A més, treballarem què és una recepta i com s'estructura, a part de conèixer els aliments, utensilis de cuina... 1.- Realitza les activitats que rebràs en pdf. 2.- Trobaràs una plantilla buida per fer una recepta de cuina. Pensa en un plat típic del teu país que t'agradi i crea la seva recepta per a que sapiguem quins ingredients porta, quins pasos hem de seguir per preparar-lo...

Mirar com a mínim 1 hora al dia el Canal de Televisió: SUPER 3/33

Programes recomanats:

10.55 Veterinaris

13.30 INFO K

13.45 Camins per anar a l’escola

14.15 Les Sisters

15.50 Les tres bessones,

19.30 INFO K

20.45 Dinamiks

Tots els programes d’aquest canal us ajudaran a aprendre el català.

Grup 1 (Cristina C.) Et demanaré dos projectes:

1. El d’enviar una carta a un dels teus personatges preferits ( pot ser real o fictici) i 2. El projecte del fet memorable

Projecte 1: UNA CARTA AL MEU PERSONATGE PREFERIT

Aquest projecte us permetrà, en primer lloc, fer una cerca d’informació sobre un personatge que admireu pels valors positius que transmet i, en segon lloc, expressar el vostre reconeixe- ment i la vostra admiració envers ell o ella. L’objectiu principal del projecte és elaborar una carta ben estructurada que reveli la vostra capacitat d’expressar sentiments, idees i opinions a una persona que no coneixeu personalment. Treball . Escull un personatge que t’hagi desvetllat l’interès per la seva actitud positiva i la seva deter- minació a l’hora d’aconseguir un objectiu malgrat les dificultats amb què s’hagi trobat.

Cerca informació d’aquest personatge que et sigui útil per conèixer-lo millor. Prepara’t una breu presentació oral per donar-lo a conèixer a la classe, com la de

l’exemple de la pàgina següent. Pensa què li diries en un carta, planifica l’escrit i redacta’l. Un cop revisada i corregida la carta, imprimeix-la i prepara’t la lectura que faràs en veu alta davant la classe. El dia de la teva intervenció projecta una fotografia del teu personatge i presenta’l oralment davant la classe. Tot seguit fes una lectura expressiva de la teva carta. Mira, al full tres hi tens un bon exemple d’una carta a la Malala.

El personatge: Malala Yousafzai

LA MEVA CARTA A MALALA

Arran d’aquest fet tan colpidor, la cadena de televisió de Nova Delhi (NDTV) va demanar als escolars de l’Índia que enviessin al seu web cartes a Malala a través de la secció Yours letters to Malala. Després, totes les cartes van ser lliurades a la seva família a Birmingham (Anglaterra), on ella s’estava recuperant en

un hospital. Aquesta és una de les cartes:

Estimada Malala:

Quan m’assec a escriure aquesta carta, hi ha mil coses que em ballen pel cap. Com puc explicar-te quant m’ha impressionat la teva història! Sóc una noia de 14 anys que viu a Nova Delhi i que estudia 4t de Secundària a l’escola Pratyaksha Jha. I és que fins que no he conegut la teva història, mai no m’havia parat a pensar com és de còmoda i protegida la vida que tinc. Una vida segura en què em trobo molt lluny del malvat món exterior i de tots els seus conflictes.

Tota la vida ens han dit que som nosaltres, els joves, els qui tenim a les nostres mans el futur del món. Ens han ensenyat que algun dia serem els qui l’haurem de canviar per fer-lo millor. Però, quan es tracta de posar en pràctica els plans de millora, tothom defalleix. Ni tan sols sabem per on començar. És per això que tu em deixes tan meravellada. No m’imagino jo mateixa essent capaç d’aconseguir ni de bon tros el que tu has aconseguit. S’ha de tenir tanta determinació i tanta força per defensar el dret a l’educació i els drets de la dona de la manera com tu ho vas fer i a una edat tan jove...! Certament has aconseguit sacsejar el món i canviar-lo, encara que sigui una mica.

Una altra cosa que m’ha deixat trasbalsada és que, per a mi, anar a escola s’ha acabat convertint en una part de la meva rutina diària. Fins ara no m’havia adonat que, per a les noies, l’educació és un dret que no tenim garantit en tots els països del món; mai no m’hauria pogut imaginar que fos una cosa per la qual s’hagués de lluitar tant; mai no havia entès aquest anhel per l’educació, perquè jo mai no he sentit aquest anhel. I, pensant-hi, això m’ha fet molta ràbia. Sí, autèntica ràbia cap a tota aquella gent que pensa que et pot arrabassar la llibertat, que et pot desposseir d’una cosa tan fonamental com el dret a aprendre i que ha fet que ara estiguis estirada en un llit a l’hospital.

Vivim en un món en què les dones han estat explotades i menystingudes per la societat des de fa segles. Ara les coses tot just comencen a anar millor. Tanmateix, per cada persona que és prou valenta per fer un pas endavant com has fet tu, n’hi ha centenars d’altres que, amagades a l’ombra, estan a l’aguait esperant engegar-li un tret per fer-la caure. Per cada argument lògic, racional, a favor de l’educació de les dones que els permeti saber llegir i escriure per tal de millorar la seva situació dins la societat, hi ha centenars de guerrers fanàtics que utilitzen les armes de foc i les bombes per impedir que l’educació tiri endavant.

Al capdavall, són les persones excepcionals com tu les que tenen el poder de canviar les coses i fer un món millor. I mentre et cures de les ferides estirada al llit, un munt de gent d’arreu del món escolta la teva història i sent el teu dolor. Però sàpigues que tu ets capaç d’inspirar i animar gent com jo, Malala. Tu fas que vulguem lluitar amb tu en aquest llarg combat.

Espero que ben aviat et recuperis i trobis el camí de tornada al camp de batalla. No defalleixis i lluita per tot allò en què creus.

Una forta abraçada

Rose Smith

Text traduït de l’anglès i extret de la web

http://www.ndtv.com/world-news/more-letters-to-malala-yousafzai-732219

Projecte 2: FET MEMORABLE

Aquest és un projecte individual a través del qual cada alumne farà memòria d’un fet memorable que se celebri el dia del seu aniversari. Perquè l’exposició oral tingui un resultat òptim és molt important elaborar una història clara i ordenada, que contingui informació d’interès, i explicar-la pausadament amb un llenguatge adequat i una bona pronúnciació. Les tasques a seguir són les següents:

a) Planificar la feina, tant de la presentació com de l’exposició oral.

b) Investigar els fets memorables coincidents amb la data del vostre aniversari.

c) Seleccionar un dels fets i pensar per què l’heu triat.

d) Cercar informació i documentació multimèdia.

e) Utilitzar les eines digitals que us proposem o, bé, fer servir les que coneixeu.

f) Preparar la presentació i l’exposició oral.

Facilitar un URL per compartir la vostra presentació amb el professor o la professora Podeu facilitar la URL o bé enviar la feina feta a la professora: Cristina.cabre@tapiro.cat MINISERIE PER VEURE:

http://4cats.llull.cat/4cats/index.cfm

Te’n recordaràs que vam veure el primer capítol a la clase. Aquí hi tenes els 20 capítols de la serie. Són curts, d'aproximadament 4-5 minuts de durada. Pels qui no se’n recordin, els capítols narren les peripècies de cinc joves que comparteixen pis. Cada personatge parla una varietat dialectal de la llengua (balear, català i valencià). Es pot veure amb subtítols o amb la transcripció completa dels diàlegs i s'hi inclouen notes gramaticals, lèxiques i socioculturals. Estaria molt bé, que després de visualitzar cada capítol en fessis un petit resum de quatre ratlles en Word per enviar-me’l per email o donar-me’l quan ens veiem. DICTATS:

https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/aprendre_catala/recursos-per-al-professorat/dictats-en-linia/b2/tots/ Fes: Retrobament, un canvi, deixar de fumar, xafarderies, el misteri, el cel te txèquia i el Fuster…i tots els que puguis. Veuràs que hi tens un corrector i que pots anar parant l’audio quan vulguis.

Grup 2-3 (Isaura) Hola alumnes! Com esteu? Estic segura que ja heu acabat de mirar tota la sèrie de Polseres Vermelles sols a casa! Què no ho heu fet? A què espereu? No sé si ens quedarà massa temps de curs per a posar-nos al dia amb la sèrie i acabar-la. Així que una molt bona activitat per a fer a casa és que aprofiteu el temps per mirar sèries en català, o pel·lícules! El que vulgueu! I com que estàveu tan enganxats a Polseres Vermelles... doncs, és una bona

opció continuar-la pel vostre compte! Però no cal que sigui tot televisió o mòbil! També us envio unes quantes feines de comprensió lectora perquè feu servir el cervell i escriviu una miqueta a la llibreta! Es tracta de què busqueu totes aquelles paraules que no enteneu al diccionari en línia https://dlc.iec.cat i feu les activitats.

Bona feina!