activitat administrativa i control de les administracions publiques - apunts

7/22/2019 Activitat Administrativa i Control de Les Administracions Publiques - Apunts

1/76

ACTIVITAT ADMINISTRATIVA I CONTROL DE LES ADMINISTRACIONSPBLIQUES

En gris no entra examen tipu test dia 24/03/2010

Continguts

Tema Subtema

I. EL CONTROL DELACTIVITATADMINISTRATIVATema 1. El control de l'activitatadministrativa (I)Tema 2. El control de l'activitatadministrativa (II)

I. EL CONTROL DE LACTIVITATADMINISTRATIVATema 1. El control de l'activitat administrativa (I).Les classes de control: de legalitat i d'oportunitat.La revocaci dels actes. La revisi d'ofici delsactes.Tema 2. El control de l'activitat administrativa (II)Els recursos administratius. El recurs de reposici.El recurs d'alada. El recurs extraordinari derevisi.

II. EL CONTROLJURISDICCIONAL DEL'ACTIVITATJURIDICOADMINISTRATIVA

Tema 3. La jurisdicci contenciosaadministrativaTema 4. El procs contencisadministratiu

II. EL CONTROL JURISDICCIONAL DE

L'ACTIVITAT JURIDICOADMINISTRATIVA

Tema 3. La jurisdicci contenciosa administrativaL'evoluci histrica i el plantejamentconstitucional. Els rgans jurisdiccionals i llurscompetncies. La naturalesa, l'extensi i els lmitsde la jurisdicci.Tema 4. El procs contencis administratiuLes parts. L'objecte. Les pretensions del procs.EL procediment en primera i nica instncia.L'abast i l'execuci de la sentncia. El sistema derecursos. Els procediments especials. La protecci

jurisdiccional dels drets fonamentals. La viad'emparament ordinria.

III. LES FORMES DELACTIVITATADMINISTRATIVATema 5. Lactivitat de limitaciTema 6. Lactivitat sancionadoraTema 7. Lactivitat de prestaciTema 8. Lactivitat de foment

Tema 9. Lactivitat de planificaciTema 10. Lactivitat arbitral

III. LES FORMES DE LACTIVITATADMINISTRATIVATema 5. Lactivitat de limitaciEl concepte de policia i dintervenciadministrativa. El rgim jurdic de lesautoritzacions administratives i llur tipologia. Ladelimitaci de drets. Les limitacions a la propietat

i a la iniciativa econmica. Els deures i lesprestacions foroses. El neointervencionismeadministratiu i lactivitat policial.Tema 6. Lactivitat sancionadoraEl concepte i les caracterstiques. Les classes desancions. Lautotutela i les sancionsadministratives. Els principis del Dretadministratiu sancionador. El procedimentadministratiu sancionador. Lexecuci de lessancions.Tema 7. Lactivitat de prestaci

El concepte de servei pblic i la doctrina del Dret

1


2/76


comunitari. La crisi del concepte: del servei pblica la iniciativa econmica pblica. Les formes degesti de serveis pblic. El rgim jurdic de laconcessi. Les relacions entre concessionari i elsusuaris. Lanomenat sector pblic i lactivitatindustrial de lAdministraci.Tema 8. Lactivitat de fomentEl concepte i la tipologia. La subvenci: concepte iclasses. El control de les subvencions i laincidncia del Dret comunitari.Tema 9. Lactivitat de planificaciEl concepte i les classes de plans. LEstat i lesComunitats Autnomes en els procediments de

planificaci. La planificaci pblica i laparticipaci ciutadana. Lexecuci dels plans i el

seu control. El planejament urbanstic a Catalunya.Tema 10. Lactivitat arbitralEl concepte dintervenci arbitral delAdministraci. Les classes: arbitratge voluntari iarbitratge obligatori. El rgim jurdic de lesdecisions arbitrals administratives.

IV. EL PERSONAL AL SERVEIDE L'ADMINISTRACITema 11. El personal al servei de lesAdministracions PbliquesTema 12. La funci pblicaTema 13. La relaci funcionarial

IV. EL PERSONAL AL SERVEI DEL'ADMINISTRACITema 11. El personal al servei de lesAdministracions Pbliques.El rgim jurdic i els diferents models

organitzatius. La distribuci competencial en lamatria. La tipologia del personal al servei del'Administraci Pblica.Tema 12. La funci pblica.El concepte i les classes de funcionaris. Les

plantilles orgniques i els llocs de treball. Lafunci pblica a les Comunitats Autnomes i al'Administraci local.Tema 13. La relaci funcionarial.La selecci i l'ingrs. Les situacionsadministratives. La provisi dels llocs de treball.

El rgim estatutari dels funcionaris: drets i deures.El rgim retributiu. Les incompatibilitats. Laresponsabilitat del funcionari. Funci pblica idrets sindicals.

2


3/76


TEMA 1. EL CONTROL DE LACTIVITAT ADMINISTRATIVA (I)

1. LES CLASSES DE CONTROL: de legalitat i doportunitat:La finalitat dels actes dimpuganci s la de paralitzar, substituir,

expulsar o esborrar un acte administratiu. Dacord amb els motius que

motiven els actes administratitius ens trobem davant de dos tipus decontrol:

1. D OPORTUNITAT: quan canvia el criteri poltic. Es revisien osimpugnen a travs de la revocaci: no sempre es pot fer. Art.105.1, actes desfavorables o de gravmen (NO! amb els favorables)EX// aquells que no sn beneficiosos. [lmits: igualtat, dispensasingular (no cobrar taxes dedificaci a det. Subjectes per motiusvaris) ] art. 105.2 es poden rectificar els errors materials o numrics.Qui pot revocar? Lajuntament, noms aquest, que s unaadministraci local.

2. DE LEGALITAT : quan sinfringeix la llei.

- LAdministraci : quan lAdministraci vol modificar un acteadministratiu per raons jurdiques. Ladministraci pot fer:segons els vicis dillegalitat de lart. 62 i 63 de la mateixa lleique correspon a la nullitat i anullabilitat dels actes. (art. 62:REVISI DOFICI de motius greus art. 102 de la llei actes nulsde ple dret decideix revisar-los lAdministraci ja sigui pq senha adonat ella o pq li ha dit un particular. Si es declara larevisi dofici lacte sexpulsar de lordenament i caldr mirarquins efectes a produt; per declarar la revisi dofici cal un

dictamen dun rgan en concret, de la Comissi jurdica, que sde carcter vinculant.) (art. 63 art. 103 declaraci delesivitat (lesi) pels supsits ms lleus el que fa lAdministracis un acte de contracci, fa un informe dient que s un acteanullable i el que fa s anar al jutge i sautoimpugna lacte).

- El particular: recursos administratius de carcter ordinari(sinterposa per qualsevol motiu ) ( RECURS DALADA I DEREPOSICI)de carcter extraodinari (sinterposa per motiustaxats) (EXTRAODINARI DE REVISI NO S EL MATEIX QUE LAREVISI DOFICI- )

RECURS ORDINARIS: el seu objecte sn els actes resolutris i de trmit.

Resolutris: axtes administratius que acaben un procediment i quedecideixen sobre el fons (la causa) daquell procediment. Sn actesdefinitius i sanomen de resoluci pq donen una soluci a lacte, encara quequan sn dictats per rgans collegiats sobre tot, sadopten i publiquen ambel nom dacords.

De trmit: sn actuacions prvies que la fAdministraci i queserveixen per poder arribar a adoptar lacte resolutri. Actuacions prviesque precedeixen lacte resolutri; sn actes de trmit. Sn tot aquells actesque es dicten en lmbit dle procediment des de la seva iniciaci i queencadenen com eslabons del mateix fins a la seva ressoluci.

3


4/76


Nota: aquesta distinci s molt important a efectes prctics perqu elsactes de trmit, per regal general, no poden ser impugnat de maneraautnoma i directa menys que decideixin directa o indirectament el fons delassumpte, i que determinen la impossibilitat de contiuar el procediment, ja

que podrien produir indefensi o perjudici irreparable a drets o interessoslegtims.Excepte en aquests casos, la illegalitat dels actes de trmit pot fer-se valercom a vivi del procediment, a limpugnar lacte definitiu.

2. LA REVOCACI DELS ACTES:Parlem de revocaci quan lAdministraci revisa, extingueix o substitueix unacte administratiu en supsits diferents dels que ja estan contemplats, i permotius que puguin ser de legalitat o opotunitat.

REVOCACI DACTES DE GRAVMEN O DESFAVORABLES: art. 105 L 30/1992 les Administracions pbliques podran revocar en qualsevol moment els

seus actes de gravment o desfavorables, sempre que tal revocaci noconstitueixi una dispensa o exempci no permesa per les lleis o siguicontrria al principi digualtat a linters pblic o a lordenament jurdic.

En els actes favorables es dedueix daquest precepte un principi derevocabilitat dels actes de gravmen. Ladministraci en aquests casos nopot dictar una resoluci illegal, per ms que beneficii al interessat, i menysencara per dispensar un tracte de favor o adoptar decisions contra el interspblic.Conseqncia: la revocaci pot acordar-se per motius de legalitat, ja siguilactre desfaboralbe nul de ple dret o anullable, o pot sorgir de motius

doportunitat sempre que no sigui una decisi illegal.La revocaci tamb pot ser parcial i pot afectar, incls a elements

desfaborables dun acte que sigui favorable o simplement tenir com afinalitat reduir el gravmen dun acte. revocaci en benefici delsinteressats.

La revocaci pot exerciir-se en qualsevol moment sense lmittemporal. En el procediment sha de donar audincia als interessats en elscasos i terminis de lart. 84 de la L 30/1192.Efectes de la revocaci: podran ser totals o parcials, i ex tunc (des quelacte es va iniciar) o ex nunc (des dara, s a dir, que no t efectesretroactius), sempre dins dels lmits de lordenament jurdic i de les

exigncies de linters pblic.

REVOCACI DELS ACTES FAVORABLES: per regla general de irrevocabilitathi ha motius diferents i sn:

A petici del interessat: ja sigui que obeeixi a raons de fora major oper inters de millor les condicions de lacte favorable. Ex// en el supsit deles concessions daigua o autoritzacions de vertits.

Aparaici de circumstncies sobrevingudes: que faran inefica lacteo en presncia de les quals no shagus dictat o la desaparici daquellesque van motivar la seva adopci. Ex// les llicncies otorgades per lesAdministracions locals.

4


5/76


Revocaci per sanci jurdica: que s dna per incompliment de lesobligacions del interessat. Tamb sanomena revocaci-sanci. Sol anaracompanyada duna sanci pecuniria.

Per canvi de criteri de lAdministraci: o de laprovaci de normes oplans amb els que siguin incompatibles els drets otorgats per actesfavorables prvis. La revocai de lacte supsa una expropiaci materialdels drets conferits per ella mateixa.

Revocacions tcites o implcites: actes que impliquin directament unprocediment de revisi o de revocaci dun acte anterior per que el privindels seus efectes prpis com si aix fos. Ex// actes de reintegrament desubvencions.

Reserves de revocaci: clusles accessries introduides en un acteadministratiu que permeten a lAdministraci extinguir discrecionalment els

drets i facultats otorgades per lesmentat acte, el que significa que elmateix cra una situaci jurdica en precari. Llavors es discuteix si en tal casla revocaci de lacte favorable ha de donar lloc o no a una indemnitzaci.

5


6/76


TEMA 2. EL CONTROL DE LACTIVITAT ADMINISTRATIVA (II)

ELS RECURSOS ADMINISTRATIUS:

El recurs administratiu es pot definir com lacte a travs del qual elsubjecte legitimat demana a la mateixa Administraci autora de l'acte querevisi una resoluci administrativa, o, excepcionalment, un acte de trmit sis qualificat, dins del termini establert i respectant les formalitats quesestableixin. s una via de revisi a sollicitud sempre d'una personainteressada i subjecta a termini.

Contra les disposicions administratives de carcter general no es potinterposar recurs en la via administrativa.

Els recursos tenen carcter impugnatori i es basen en el fet que lacte quees recorre s contrari a lordenament jurdic per motius de nullitat de pledret o d'anullabilitat. Es configuren com una veritable garantia per alsciutadans.

Amb carcter general, en l'escrit d'interposici del recurs s'ha de fer constarel nom i cognoms del recurrent, la seva identificaci personal, l'acte que esrecorre i la ra de la seva impugnaci, el lloc, la data i la signatura, laidentificaci del mitj i, si s'escau del lloc que s'assenyali a lefecte denotificaci i l'rgan a qu es dirigeix. La jurisprudncia, aplicant els principis

antiformalista i de tutela judicial efectiva, ha interpretat els requisits formalsen el sentit ms favorable a l'admissibilitat del recurs. L'error en laqualificaci del recurs, per part del recurrent, no s obstacle per a latramitaci, sempre que se'n dedueixi el carcter veritable.

L'rgan que resolgui el recurs ha de decidir totes les qestions, tant deforma com de fons, que plantegi el procediment, hagin estat allegades ono per les persones interessades. En aquest sentit, si hi ha altres personesinteressades diferents del recurrent, se'ls ha de donar, en tot cas, trasllatdel recurs perqu, en un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze,alleguin el que estimin procedent. La resoluci del recurs ha d'estimar odesestimar en tot o en part les pretensions que s'hi formulen, o n'ha dedeclarar la inadmissi.

A lhora de fer una classificaci bsica dels recursos administratius podemdistingir entre els ordinaris, que sn el dalada i el potestatiu de reposici; il'extraordinari de revisi. A banda d'aquests, en matria fiscal, cal destacarla reclamaci economicoadministrativa.

El recurs d'alada: (art.114-115 L 30/1192) Poden ser recorreguts enalada les resolucions i els actes de trmit qualificats que no posin fi a la viaadministrativa. El recurs es pot interposar davant de l'rgan que hagi dictatl'acte que s'impugna o davant del seu superior jerrquic, que s el

competent per resoldre el recurs.

6


7/76


El termini per interposar el recurs s dun mes, si lacte impugnat sexprs. Si lacte s presumpte, el termini ser de tres mesos comptats apartir del dia segent a aquell en qu, dacord amb la seva normativaespecfica, es produeixin els efectes del silenci administratiu. Un coptranscorregut aquest termini sense que s'hagi interposat recurs, la resoluci

ser ferma a tots els efectes, sense perjudici dels procediments de revisid'ofici o el recurs extraordinari de revisi.

El termini mxim per dictar i notificar la resoluci del recurs s de tresmesos. Un cop transcorregut aquest termini sense que es dicti resoluci espot entendre que el recurs est desestimat (silenci negatiu), i queda obertala via jurisdiccional. No obstant aix, s'entendr estimat (silenci positiu)quan el recurs d'alada s'hagi interposat contra la desestimaci presumptad'una sollicitud pel transcurs del termini.

Contra la resoluci d'un recurs d'alada no es pot interposar cap altrerecurs administratiu, llevat del recurs extraordinari de revisi.

El recurs potestatiu de reposici: (art. 116-117 L 30/1992) Els actesadministratius que posin fi a la via administrativa poden ser recorregutspotestativament (de forma opcional) en reposici davant del mateix rganque els hagi dictat, o poden ser impugnats directament davant l'ordre

jurisdiccional contencis administratiu.

El seu carcter potestatiu permet a la persona interessada escollirentre interposar aquest recurs administratiu o b dur a terme directamentla impugnaci jurisdiccional. En qualsevol cas, si s'interposa el recurs dereposici, no es podr interposar el recurs contencis administratiu fins que

aquell sigui resolt expressament o s'hagi produt la desestimaci presumpta.

El termini per interposar el recurs s dun mes, si lacte impugnat sexprs. Si lacte s presumpte, el termini ser de tres mesos comptats apartir del dia segent a aquell en qu, dacord amb la seva normativaespecfica, es produeixin els efectes del silenci administratiu. Passatsaquests terminis, nicament podr interposar-se recurs contencisadministratiu, sens perjudici de la possibilitat dinterposar recursextraordinari de revisi o d'iniciar els procediments de revisi d'ofici.

El termini mxim per dictar i notificar la resoluci del recurs s d'unmes. Transcorregut aquest termini sense que es dicti resoluci, es potentendre desestimat el recurs (silenci negatiu), i queda oberta la via

jurisdiccional. Contra la resoluci daquest recurs no s possible interposarun nou recurs de reposici.

El recurs extraordinari de revisi: A diferncia del recurs dalada i del recurspotestatiu de revisi, el recurs de revisi (recurs previst amb carcterextraordinari) sinterposa contra els actes ferms en via administrativa.

El recurs de revisi es podr interposar quan concorri alguna de lescircumstncies segents:

7


8/76


Actes que shan dictat incorrent en error de fet, que resulti delsmateixos documents incorporats a lexpedient.

Quan apareguin documents de valor essencial per a la resoluci delafer que, encara que siguin posteriors, evidencin l'error de laresoluci recorreguda.

Que en la resoluci hagin influt essencialment documents otestimonis declarats falsos per sentncia judicial ferma, anterior oposterior a la resoluci.

Que la resoluci shagi dictat com a conseqncia de prevaricaci,suborn, violncia, maquinaci fraudulenta o d'una altra conductapunible i shagi declarat aix en virtut de sentncia judicial ferma.

El recurs de revisi sinterposa davant lrgan que va dictar lacte quesimpugna.

Quan el recurs de revisi sinterposa pel primer motiu, el termini perpresentar-lo s de quatre anys, a comptar des de la notificaci de laresoluci impugnada. En la resta de casos, el termini s de tres mesos desque es descobreixen els documents o des que la sentncia judicial s ferma.

El termini mxim per dictar i notificar la resoluci del recurs s de tresmesos. Un cop transcorregut aquest termini sense que es dicti resoluci, espot entendre que el recurs est desestimat (silenci negatiu), i queda obertala via jurisdiccional.

4. LA REVISI DOFICI DELS ACTES:

La revisi dels actes en via administrativa: La LRJPAC regula, al ttol

VII, la revisi dels actes en via administrativa i, al ttol VIII, les reclamacionsprvies a l'exercici de les accions civils i laborals. El contingut d'ambdsttols s una mostra ms del privilegi d'autotutela de l'Administraci,concretada en la capacitat de revisar els seus actes amb carcter previ a lavia jurisdiccional.

Quant a la revisi dels actes en via administrativa, inclou els procedimentsde revisi d'ofici i el sistema de recursos administratius. Cal recordar que elrgim previst a la Llei 30/1992 s aplicable tant a lAdministraci de lEstatcom a lAdministraci de les comunitats autnomes i a les entitats queintegren lAdministraci local, aix com a les entitats de dret pblic amb

personalitat jurdica prpia, que n'estan vinculades o en depenen.La revisi dofici: La revisi dels actes planteja el problema derivat delfet que aquesta afecta situacions jurdiques establertes. Es produeix unenfrontament entre la legalitat i la seguretat jurdica. En aquest sentit, laLlei 30/1992 estableix que les facultats de revisi no poden ser exercidesquan, per prescripci daccions, pel temps transcorregut o per altrescircumstncies, lexercici de la revisi sigui contrari a lequitat, a la bona fe,al dret dels particulars o a les lleis. En definitiva, es tracta de fixar uns lmitsa ls de la revisi.

La revisi de disposicions i actes nuls de ple dret: Quan el

procediment de revisi sinicia a sollicitud duna persona interessada

8


9/76


(aquesta sollicitud tamb s'anomena acci de nullitat), lrgan competentper fer la revisi podr acordar-ne motivadament la inadmissi, sensenecessitat de demanar el dictamen de l'rgan consultiu, si no es basa encap de les causes de nullitat de larticle 62 de la Llei 30/1992, no tfonament o shaguessin desestimat quant al fons altres sollicituds

substancialment iguals..

LAdministraci, en la mateixa resoluci en la qual es declara lanullitat, pot establir les indemnitzacions que correspongui reconixer a lespersones interessades, la qual cosa no vol dir que aquest article estiguireconeixent en tot cas el dret de la persona interessada a ser indemnitzat.Aquesta possibilitat s'entn sense perjudici que, com que es tracta d'unadisposici administrativa, subsisteixin els actes ferms dictats en aplicaciseva.

Finalment, cal assenyalar que quan el procediment de revisi s'hainiciat a sollicitud d'una persona interessada, amb el transcurs del terminide tres mesos des de l'inici sense que s'hagi dictat resoluci es pot entendredesestimada per silenci administratiu. Si, en canvi, el procediment s'hainiciat d'ofici, el transcurs d'aquest termini en produeix la caducitat.

La revisi dactes anullables declaratius de drets. La declaracide lesivitat: L'Administraci pot declarar lesius per a l'inters pblic elsactes favorables per a les persones interessades que siguin anullables, perprocedir a la impugnaci posterior davant l'ordre jurisdiccional contencisadministratiu.

Aquesta declaraci de lesivitat no es pot adoptar una vegada

transcorreguts quatre anys des que s'hagi dictat l'acte administratiu i, enqualsevol cas, exigeix l'audincia prvia de tots els que hi constin com apersones interessades.

Amb el transcurs del termini de sis mesos des de l'inici delprocediment sense que s'hagi declarat la lesivitat, sen produeix lacaducitat.

La revocaci d'actes: Les administracions pbliques poden revocar enqualsevol moment els seus actes de gravamen o desfavorables, sempre queaquesta revocaci no constitueixi dispensa o exempci no permesa per leslleis, o sigui contrria al principi digualtat, a linters pblic o alordenament jurdic.

Rectificaci d'error: Les administracions pbliques poden rectificar enqualsevol moment, d'ofici o a sollicitud d'una persona interessada, elserrors materials, de fet o aritmtics existents en els seus actes

9


10/76


II. ELS RECURSOS ADMINISTRATIUS (RESUM DE MOODLE)

Els recursos administratius sn linstrument que tenen els particularsafectats en els seus drets o interessos per un acte administratiu per instaruna revisi davant la mateixa Administraci que lha dictat.

No hem doblidar, per, que la revisi dels actes administratius tamb potportar-se a terme per lAdministraci, sense necessitat que ho sollicitin elsparticulars (revisi dofici).

No s possible interposar recurs en via administrativa contra lesdisposicions administratives de carcter general.

1. TIPUS DE RECURSOS

La modificaci de la Llei 30/1992, de rgim jurdic de les AdministracionsPubliques i del procediment administratiu com, mitjanant la Llei 4/1999,de 13 de gener, ha comportat una reestructuraci del sistema de recursosexistent. Els recursos previstos en la Llei 30/1992 en endavant, LRJAP-,

desprs daquestes modificacions, sn els segents:-Recurs dalada

-Recurs de reposici

-Recurs extraordinari de revisi

Cal tenir en compte tamb les reclamacions economico-administratives (art.107.4), les reclamacions prvies a lexercici de les accions civils i laborals(arts. 120-126) I els procediments dimpugnaci substitutius del recursdalada i del recurs de reposici (lart. 107.2 preveu que les lleis podransubstituir aquests recursos en supsits o mbits sectorials determinats iquan la peculiaritat de la matria aix ho justifiqui, per altres procediments

dimpugnaci, reclamaci, conciliaci, mediaci i arbitratge, davant rgans

10


11/76


collegiats o comissions especfiques no sotmeses a instruccionsjerrquiques, respectant els principis, garanties i terminis que la Llei30/1992 reconeix als ciutadans i als interessats en el procedimentadministratiu).

2. QESTIONS GENERALS SOBRE ELS RECURSOS ADMINISTRATIUS

2.1. Actes que posen fi a la via administrativa

Posen fi a la via administrativa (art. 109 LRJAP)

-Les resolucions dels recursos dalada.

-Les resolucions dels procediments dimpugnaci a qu es refereix lart.107.2 LRJAP.

-Les resolucions dels rgans administratius sense superior jerrquic, llevatque una llei estableixi el contrari.

-Les altres resolucions drgans administratius, quan una disposici legal oreglamentria aix ho estableixi.

-Els acords, pactes, convenis o contractes que tinguin la consideraci definalitzadors del procediment.

A lAdministraci de lEstat posen fi a la via administrativa:

-Els actes administratius dels membres i rgans del Govern.

-Els actes emanats dels Ministres i els Secretaris dEstat en lexercici de lescompetncies que tenen atribudes els rgans dels quals sn titulars.

-Els actes emanats dels rgans directius amb nivell de Director General osuperior, en relaci amb les competncies que tinguin atribudes en matriade personal.

A lAdministraci de la Generalitat posen fi a la via administrativa lesresolucions dels rgans segents:

-Les del Govern i les del President de la Generalitat.

-Les dels Consellers.

-Les dels Secretaris Generals i Directors Generals en material de personal.

-Les de qualsevol altre rgan quan aix ho estableix una disposici legal oquan lrgan de qu es tracti resol recursos dalada.

A lAdministraci local posen fi a la via administrativa:

-Les resolucions del Ple, els alcaldes o presidents i les Juntes de GovernLocal, salvo en los caos excepcionales en que una Ley sectorial requiera laaprobacin ulterior de la Administracin del Estado o de la ComunidadAutnoma, o cuando proceda recurso ante stas en los supuestos delartculo 27.2 (art. 52.2 LBRL).

-Les dautoritats i rgans inferiors quan resolguin per delegaci de lAlcalde,del President o daltre rgan, les resolucions del qual posin fi a la viaadministrativa.

-Les de qualsevol altra autoritat o rgan, quan aix ho estableixi unadisposici legal.

11


12/76


2.2. Interposici del recurs administratiu

La interposici del recurs administratiu haur dexpressar (art. 110 LRJAP):

-El nom i els cognoms de la persona que el presenta, aix com la seva

identificaci personal.-Lacte que es recorre i la ra de la seva impugnaci.

-El lloc, la data, la signatura, la identificaci del mitj i, si escau, del lloc quesassenyali a efectes de notificacions.

-Lrgan, el centre o la unitat administrativa a qu es dirigeix.

-La resta de particularitats exigides per les disposicions especifiques.

2.3. Suspensi de lexecuci

La interposici dun recurs administratiu no suspn lexecuci de lacteimpugnat, excepte en els casos en qu una disposici estableixi el contrari.Tanmateix, lrgan que ha de resoldre el recurs, prvia ponderaci entre elperjudici que causaria a linters pblic o a tercers la suspensi i el perjudicique es causa al recurrent com a conseqncia de leficcia immediata delacte recorregut, podr suspendre, dofici o a sollicitud del recurrent,lexecuci de lacte impugnat en els segents casos:

-Que lexecuci pugui causar perjudicis dimpossible o difcil reparaci.

-Que la impugnaci es fonamenti en alguna de les causes de nullitat de pledret de lacte, previstes a lart. 62.1 de la LRJAP.

La ejecucin del acto impugnado se entender suspendida si transcurridostreinta das desde que la solicitud de suspensin haya tenido entrada en elregistro del rgano competente para decidir sobre la misma, ste no hadictado resolucin expresa al respecto. En estos casos no ser de aplicacinlo establecido en el artculo 42.4, segundo prrafo, de esta Ley (art. 111.3LRJAP).

2.4. Audincia als interessats

Dacord amb el que disposa larticle 112 LRJAP, abans de la resoluci delrecurs sha de complir el trmit daudincia a favor dels interessats quanhagin de ser tinguts en compte fets o documents nous no recollits alexpedient originari, per tal que formulin les allegacions i presentin elsdocuments i justificants que considerin procedents.

2.5. Resoluci del recurs

La resoluci del recurs estimar (totalment o en part) o desestimar lespretensions formulades o declarar la seva inadmissi.

Lrgan que ha de resoldre el recurs decidir totes les qestions, tant deforma com de fons, que plantegi el procediment, hagin estat allegades o nopels interessats. Tanmateix, la resoluci haur de ser congruent amb lespeticions formulades pel recurrent, sense que en cap cas es pugui agreujarla seva situaci inicial (prohibici de la reformatio in peius).

12


13/76


3. RECURS DALADA (arts. 114 i 115 LRJAP)

rgan que resol: lrgan superior jerrquic del que ha dictat lacte que esrecorre.

Interposici: es pot interposar davant lrgan que va dictar lacte impugnato davant lrgan competent per resoldre el recurs.

Objecte del recurs: es poden impugnar mitjanant aquest recurs:

-Les resolucions que no posin fi a la via administrativa.

-Els actes de trmit qualificats, s a dir, els actes que decideixen directa oindirectament el fons de lassumpte, determinen la impossibilitat decontinuar el procediment o produeixen indefensi o un perjudici irreparablea drets o interessos legtims (art. 107.1 LRJAP).

Causes al.legables: les enumerades en els articles 62 i 63 LRJAP (causesde nullitat de ple dret i anullabilitat).

Termini per interposar-lo:

-1 mes, si lacte s exprs. El termini es comptar a partir del dia segent aaquell en qu tingui lloc la notificaci o publicaci de lacte de qu es tracti.

-3 mesos, si lacte no s exprs. En aquest cas, es comptar el termini, apartir del dia segent a aquell en qu es produeixen els efectes del silenci

administratiu (dacord amb lart. 43.5 LRJAP, els actes administratiusproduts per silenci administratiu produeixen efectes des dels venciment deltermini mxim en el qual ha de dictar-se i notificar-se la resoluci expressasense que aquesta shagi produt).

Transcorreguts aquests terminis sense que shagi interposat el recurs, laresoluci s ferma.

Termini per dictar i notificar la resoluci: 3 mesos.

Transcorregut aquest termini, si no hi ha resoluci, es podr entendredesestimat el recurs. Tanmateix, si el recurs dalada sha interposat contra

la desestimaci per silenci administratiu duna sollicitud, sentendr estimatsi, transcorregut el termini de resoluci, lrgan administratiu competent nodicts resoluci expressa.

Contra la resoluci dun recurs dalada no s possible interposar un altrerecurs administratiu, excepte el recurs extraordinari de revisi en els casosprevistos a lart. 118.1 LRJAP.

4. RECURS DE REPOSICI (arts. 116 i 117 LRJAP)

El recurs de reposici es un recurs potestatiu. Aix significa quelinteressat pot optar entre recrrer lacte administratiu davant el mateix

rgan que lha dictat o impugnar-lo directament davant la Jurisdicci

13


14/76


Contenciosa-Administrativa, mitjanant un recurs contencis-administratiu.Si opta per presentar el recurs de reposici, no podr presentar el recurscontencis-administratiu fins que es resolgui expressament el de reposici oes produeixi la seva desestimaci per silenci administratiu.

rgan que resol: el mateix rgan administratiu que ha dictat lacte que es

recorre.

Interposici: sinterposa davant lrgan administratiu que va dictar lacteimpugnat.

Objecte del recurs: es poden impugnar mitjanant aquest recurs:

-Els actes administratius resolutoris que posin fi a la via administrativa.

-Els actes administratius de trmit nicament es podran impugnar si snactes de trmit qualificats, s a dir, si decideixen directa o indirectament elfons de lassumpte, determinen la impossibilitat de continuar elprocediment o produeixen indefensi o un perjudici irresparable a drets ointeressos legtims (art. 107.1).

Causes al.legables: les enumerades en els articles 62 i 63 de la LRJAP(causes de nullitat i anullabilitat).

Termini per interposar-lo:

-1 mes, si lacte s exprs. El termini es comptar a partir del dia segent a

aquell en qu tingui lloc la notificaci o publicaci de lacte de qu es tracti.-3 mesos, si lacte no s exprs. En aquest cas, es comptar el termini, apartir del dia segent a aquell en qu es produeixen els efectes del silenciadministratiu (dacord amb lart. 43.5 LRJAP, els actes administratiusproduts per silenci administratiu produeixen efectes des dels venciment deltermini mxim en el qual ha de dictar-se i notificar-se la resoluci expressasense que aquesta shagi produt).

Transcorreguts aquests terminis sense que shagi interposat el recurs,nicament es podr interposar recurs contencis-administratiu (o recursextraordinari de revisi si sescau).

Termini per dictar i notificar la resoluci: 1 mes.

Transcorregut aquest termini, si no hi ha resoluci, es podr entendredesestimat el recurs.

Contra la resoluci dun recurs de reposici no es podr interposar de nouaquest recurs.

5. RECURS EXTRAORDINARI DE REVISI (arts. 108 i 118 i 119 LRJAP)

14


15/76


rgan que resol: el mateix rgan administratiu que ha dictat lacte que esrecorre.

Interposici: davant lrgan administratiu que va dictar lacte impugnat.

Objecte del recurs: aquest recurs es pot presentar contra els actes fermsen via administrativa quan es doni alguna de les circumstncies segents:

1. Error de fet que resulti dels propis documents incorporats alexpedient.

2. Aparici de documents de valor essencial per la resoluci delprocediment (encara que siguin posteriors) que posin de relleu lerrorde la resoluci que es recorre.

3. Que en la resoluci hagin incidit essencialment documents otestimonis declarats falsos per sentencia judicial ferma, anterior oposterior a aquella resoluci.

4. Que la resoluci shagus dictat com a conseqncia de prevaricaci,violncia... i shagi declarat aix en sentencia judicial ferma.

Termini per interposar-lo: sinterposar, quan es tracti de la causa 1,dins del termini de 4 anys segents a la data de la notificaci de la resoluciimpugnada. Quan es tracti de les causes 2, 3 i 4, el termini ser de 3 mesosa comptar des del coneixement dels documents o des del moment que lasentncia judicial va quedar ferma.

Termini per dictar i notificar la resoluci: 3 mesos.

Transcorregut aquest termini, si no hi ha resoluci, sentendr desestimat iqueda oberta la via jurisdiccional contenciosa-administrativa i, per tant, lapossibilitat dinterposar un recurs contencis-administratiu.

TEMA 3. LA JURISDICCI CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA.

1. ELS RGANS JURISDICCIONALS I LLURS COMPETNCIES:

Els organs de la jurisdicci sn els segents:a) Jutjats de lo Contencis-Administratiub) Jutjats Centrals de lo Contencis-Administratiuc) Sales de lo Contencis-Administratiu dels TSJ

d) Sala de lo Contencis-Administratiu de lAudincia Nacional

15


16/76


e) Sala de lo Contencis-Administratiu del Suprem

a) Jutjats de lo Contencis-Administratiu:

Sn rgans unipersonals que van ser creats per la LJCA 1998 (Llei de la

Jurisdicci Contenciosa Administrativa) encara que van ser previstos en laLOPJ de 1985. El seu efecte bsic de la reducci del pla mitj de resolucidels processos que ha tingut.

Se li atribuiexen competncies de manera molt prudent. Les sevescompetncies sextenen a cada provincia, on cada capital te la seva seu. Elnmero de jutjats varia segons segons els habitants.

Competncies:- Tots els recursos que es dirigeixin contra actes de les etntitas locals i

dentitats y copreracions dependents o vinculades en aquestes. (art. 8.1LJCA)

- Recursos que es dirigeixin contra actes administratius, ja siguin

expressos o tcits, de lAdministraci de les Comunitats Autnomes. (art.8.2 LJCA)

- Recursos contra disposicions i actes de lAdministraci perifrica delEstat i de les comunitats autnomes, contra actes dels organismes, ens ientitats on la seva competncia sextengui per tot el territori nacional icontra les resolucions contra rgans superiors, quan confirmen ntegramentels dictats per aquelles en va de recurs, fiscalitzaci i tutela. (art. 8.3 LJCA)

- Resolucions en matria dextranjeria que dicti lAdminstraci perifricade lEstat (art. 8.4 LJCA)

- Recurs contencis-Administratiu electoral contraa actes de les jutenselectorals de Zona en matria de proclamaci de candidatures.

- s rgan competent per resoldres sobre les autoritzacions dentrada adomicilis i altres llocs on el seu accs requereixi el consentiment del titular,en execuci dactes de lAdministraci, axi com sobre les autoritzacions oratificacions de les mesures urgents i restrictives.

b) Jutjats centrals de lo Contencis-Administratiu:

Sn rgans que van ser creats per la LJCA de 1998. Les sevescompetncies han incrementat mitjanant LO 19/2003. Sn rgansunipersonals amb la seva seu a Madrir, on la seva competncia sexten a totel territori nacinal i compren el coneixement dels recursos contra actesadministratius dalgun rgan.

Competncies:- Els dictats per ministres i secretaris de lEstat en matria de persones,

menys quan confirmen en via de recurs, fiscalitzaci o tutela.- Sancions administratives inferiors a 60.000 o sis mesos de cessament

de les activitats o privaci de drets imposats pels rgans centrals delAdministraci General de lEstat.

- Disposicions i actes dels organismes i entitats pbliques que pertanyenal sector pblic estatal amb competncia ent tot el territori nacional.

- Resolucions en matria de responsabilitat patrimonial dictades perministres i secretaris dEstat, quan all reclamat no excedeixi de 30.050

- Resolucions que acordin la inadmissi de les peticions dassil poltic

16


17/76


c) Sales de lo contencis administratiu dels Tribunals Superiorsde Justcia:

rgans collegiats que tenen un origen antic. La seva circumscripci sde les comunitats autnomes. La majoria de les Sales estan dividires en

Seccions que es componen de varis magistrats.Les seves competncies poden classificar-se segons es refereixin a:Competncies dnica instncia (art. 10.1 LJCA):- Les relatives als actes i disposicons de les Comunitats autnomes en

general, menys les atribuides als Jutjats.- Els recursos contra les disposicons generals de les entitats locals.- Sobre els convenis entres Administracions pbliques que exerceixin

la seva competncia en terrotri de la respectiva Comunitat Autnoma.- Sobre actes i resolucions dels Tribunals Econmics-Administratius

Regionals i Loclas que posin fi a la va administrativa i del TribunalEconmic-Administratiu Central en matria de cedits.

- Sobre actes de prohibici o proposta de modificiaci de reunions en

llocs de trnsit pblic.- Sobre actes drgans centrals de lAdministraci de lEstat de nivell

inferior a Ministre o Secretari deEstat en matria de personal...

Competncies per la resoluci de recursos i qestions decompetncies:

- Coneixen a segona instncia dels recursos dapelaci contrasentncies i autos dels Jutjats de l o Contencis-Administratiu.

- Resolen els recursos de Revisi contra sentncies fermes delsmateixos jutjats.

- Coniexen les qestions de competncia entre els Jutjtas de lo

contencis de la respectiva comunuitat Autnoma- Coneixen dels recursos de Cassaci per la unificaci de doctrinaprevista a lart. 99 LJCA.

- Coneixen el Recurs de Cassaci en inters de la llei previst per lart.101 LJCA.

d) Sala de lo Contencis-Administratiu de lAudincia Nacional:

Aquesta sala es va crear fa 30 anys per jutjar certs recursos contra actsde lAdministraci de lEstat. Actua dividida en seccions i les sevescompetncies sn a nica instncia de les altres.

Competncies en nica instncia(art. 11.1 LJCA):- Coneix els actes i disposicions generals de Ministres i Secretaris dEstatGenerals (menys los atribuits als Jutjats Centrals)

- En matria de personal, coneix en nica instncia dels recursos contrales disposicions genreals i els actes de Ministres i Secretaris dEstat noatribuits als Jutjats Centrals.

- Coneixen igualment de recursos sobre convenis entre Administracionspbliques no atribuits als Tribunals Superiors de Justcia.

- Dels recursos contra actes de naturalesa Econmica-Administrativadictats pel ministre dEconomia i Hisenda.

- Dels recursos contra actes de la Comissi de Vigilncia i Activitats deFinanciaci del Terrorisme.

17


18/76


- Dels recursos contra actes i resolucions de certs organismes i entitats,el Banc DEspanya....

Competncies per a la resoluci de recursos i qestions decompetncia:

- Els recursos dapellaci contra sentncies i autos dels Jutjats Centralsde lo Contencis-Administratiu i els corresponents recursos de queixa.- Els recursos de Revisi contra sentncies dels mateixos jutjats centrals.- De les qestions de competncia que es puguin plantejar entre els

mateixos jutjats

e) Sala de lo Contencis Administratiu del Tribunal Suprem:

s lrgan superior de la Jurisdicci, i es composa dun nombre variablede magistrats que actuen en Seccions. Per les vistes o deliberacions esrequereix la presncia de tots els membres de la Secci.

Competncies en nica instncia:-Les relatives a recursos contra actes i disposicions dels rgans

gobernatius ms alts ( Consell de Ministres, Comisions Delegades delGovern... )

- Els recursos contra disposicions i actes de la Junta Electoral Central idels recursos contencios-electoral contra la proclamaci dlelectes previstosa la LOREG

Competncies en va de recurs:- Es refereixen a la resoluci de recursos de casaci i revi contra

Sentncies del Tribunals Superiors de Justcia i de lAudincia Nacional, aixcom tamb del Tribunal de Comptes.

f) LA SALA ESPECIAL DE LRT. 61 LOPJ:

Aquesta Sala est formada perl President del Tribunal Suprem, elsPresidents de les difetnes Sales del mateix i el Magistrat ms modern i msanticde cada una delles que coneix alguns assumptes, entre ells els derecursos de revi contra sentncies dictades en nica instncia per la Salade lo Contencis Administratiu del Tribunal Suprem.

Una Secci de la mateixa Sala Especial coneix dels recursos de cassaci

per la unificaci de doctrina quan la contradicci es produeixi entresentncies dictades en ncia instncia per Seccions diferents de la propiaSala Tercera.

TEMA 4. EL PROCS CONTENCIS ADMINISTRATIU

18


19/76


1. LES PARTS:

En ra del mateix esperit de garantia de la tutela judicial efectiva delsciutadans en les seves relacions amb lAdministraci, la LJCA regula la

qualitat de part en el procs i els requisits de capacitat i legitimacinecessaris per ostentar aquesta condici.

El procs contencis-administratiu s un procs entre les parts, queformulen en ell les seves pretensions contradictries, exposen les sevesallegacions i proposen i practiquen les proves en els terminis que la lleiestableix.

Part recurrent o demandant: es la part que combat en judici delactivitat administrativa objecte del recurs, ja sigui una sola persona ovaries a la vegada, totes les quals hagin de recrrer en temps i forma itenen la mateixa posici jurdica en el s del procs. Tamb pot ser

demandada la prpia Administraci autora de lacte. (art. 19.2 LJCA)

Part demandada o recorrida: aquesta part, soposa a lespretensions de la recurrent. Aquesta condici recau, davant de tot, enlAdministraci pblica contra lactivitat per la qual es dirigeix el recurs..

Tamb es part codemandada totes aquelles persones o entitats privadeso pbliques, on els seus drets o interessos legtims pugin quedar afectat perlestimaci de les pretensions del (art 21.1 b) )

Capacitat processal: les parts han de tenir capacitat processal, ques aquella capacitat genrica que els hi reconeix lOJ per comparixer en un

judici i realitzar les actuacions processals.- capacitat per a ser part: ho poden ser tan les persones fsiques comles jurdiques, el nascutures, les masses patrimonials o patrimonis separatsque careixin transitriament de titular o quan aquest es trobi privat de lesseves facultat de disposici i administraci.

- capacitat per comparixer en un judici: est reconeguda nomsen aquells subjectes que estiguin en ple dret de lexercici dels seus dretscivils, on els altres, incloses les persones jurdiques, haurn de serrepresentades o assistides en un judici.

Legitimaci: no nhi ha prou en la capacitat processal genrica perser part, sin que s necessria que qui ho pretengui tingui una relaci amb

lobjecte pretensi del procs. Aquesta relaci especfica amb lobjecte delprocs de denomina LEGITIMACI ( que pot ser activa si afecta aldemandant o passiva)

Prohibicions de recrrer: lart. 20 LJCA prohibeix a certs subjectesinterposar recurs contencis-adm. Contra lactivitat de lAdministraci encerts casos.

No poden recrrer contra lactivitat duna determinada Administraci elsrgans de la mtyeixa i els membres dels seus rgans collegiats, a no serque una llei ho autoritzi expressament.

2. LOBJECTE DEL RECURS:

19


20/76


En aquest cas haurem de diferenciar lobjecte del procs i de recurs oimpugnaci. Lobjecte de recus o impugnaci correspon a lactivitatadministrativa impugnable mentre que lobjecte del procs s all quedelimita el debat processalt i el contingut possible de fallo.

Lactivitat impugnable: perten superar la concepci tradicional delcontencis-administratiu com un procs a lacte i persegueix que el ciutadpugui obtenir en aquesta va la tutela judicial efectiva.

Forma part de lobjecte de recurs:- El recurs contra ctes administratius expressos o pressumptes.- El recurs contra disposicions de carcter general o reglaments

(directe o indirecte)- El recurs contra la inactivitat de lAdministraci- El recurs contra lactuaci material en va de fet.

3. LES PRETENSIONS DE LES PARTS:

En aquest cas, la regulaci de les pretensions de les parts s generosa iprecisa i dna compte dels diversos tipus daccions processals que puguinexercitar-se al interposar el recurs contencis-adminitratiu.

Classes de pretensions:- Els demandants poden pretendre la declaraci de no ser conforme a Dretlactivitat impugnada i, si aquesta s un acte o disposici general, la sevaanullaci.- Pot demanar-se tamb el reconixement duna situaci jurdicaindividualitzada vulnerada, si es que existeix, i tote les mesures adequades

per al restabliment de dita situaci jurdica, inclosa la de indemnitzaci delsdanys i perjudicis causats quan procedeixi.- Quan es tracta duna pretensi de condemna a lAdministraci per quecesi o es modifiqui lactuaci impugnada i adotpi les mersues pretinetns perla satifacci del dret o inters vulnerat.- si el reucs es diregeix conta la inactivitat de lAdministraci, el demandantpodr pretendre que lrgan judicial condemni a lAdminsitraci alcompliment de les seves obligacions en els terminis concrets en questiguin establerts.- Si, finalment, t per objecte un actuaci material constitutiva de va de fet,el demandant podr pretendre que se li declari contrria al Dret, que sordiel cessament de dita situaci i sadoptin les mesures necessries de

restabliment.

Principi de congruncia: s dna quan la pretensi formulada, per lodems, delimta els terminis del debat processal i fixa els lmits del fallocom en qualsevol tipus de procs. El principi de congruncia obliga alsrgans judicals a jutjar dincs daquests lmits. (art 33.1 LJCA)

Acomulaci: en un mateix procs poden deduir-se perl demandantdiferents pretensions en relaci amb unmateix act o amb varis actes,disposicions o actuacions entre els que existeixi conexi directa. Es produeisllavors, en el mateix recurs una acumulaci de pretensions. No obstant, silrgan jurisdiccional no estima pertient lacomulaci, per faltar aquella

20


21/76


conexi direta, ordenar que la part recurrent interposi per separat varisrecursos, otorgant-li a lefecte un pla de trenta dies.Es pot solicitar lampliaci del recurs per abarcar tamb aquesta novaactuaci. (art. 36 LJCA)

4. PROCEDIMENT EN PRIMERA I NICA INSTNCIA:

El procediment ordinari o de primera instncia ha de tramitar-se en totsaquells casos en que per ra de la quantia o de la matria no en procedeixiun altres. s un procediment senzill i essencialment escrit. Si lAdministraciautora dun acte preten impugnar-lo ha de declarar-lo prviament lesiu perlintrs pblic.

Forma: el recurs sinicia normalment, en el procediment ordinare,mitjanant un senzill escrit dinterposici. A aquest escrit, handacompanyar-se una srie de documents, en concret:- El que acrediti la legitimaci de lactor quan se lihagi transms per

herncia u altre ttol.- La cpia o trasllat de la resoluci recurrida o altres dades que permaetinidentificar lactuaci impugnada.- Els documents que acreditin que es compleixen els requisits per entaularaccions per la perwswona jurdica recurrent, en cada cas.La omissi dalgun daquests documents, senyalada per lrgan judicial, ssubsanable en un pla de 10 dies. s possible i habitual que en el mateixescrit dinterposici del recurs es solicitin mesures cautelars.

Pla: el pla per la interposici del recurs, que s un pla de caducitat, onel seu transcurs impedir derinitaivametn la impugnaci s de dos mesos i

es compta des del dia segent a la publicaci de lacte exprs recurrit.Shi sha interposat recurs previ de reposici, el pla de dos mesos

comena a crrer des dels dia segent al de la notificaci de la resoluciexpressa o a la seva desestimaci presumpta.

En el recurs de lesivitat, el pla de dos mesos comena a comptardes del dia segent al e la declaraci de lesivitat.

Per excepci, el pla per a recorrer de 6 mesos es per shi simpugnaun acte presusmpte per silenci administratiu, contat des de que sentenproduit lacte perssumpte segons la legislaci aplicable.

que poden ser:

- Anunci de la interposici: interposat el recurs, lrgan judicial potanunciar la seva interposici dofici a a sollicitud del recurrent en un pla de15 dies perque pugui personar-se en el procs tot aqeull que tingui uninters legtim en la defensa de lactuaci impugnada.

- Reclamaci de lexpedient: si el reucs no sha iniciat mitjanant lademana, lrgan judicial ha de requerir a lAdministraci per a que li remtilexpedient administatiu. Lexpedient ha de ser rems en un pla de 20 dies.La remissi de lexpedient s molt iporant, doncs el demandant t dret aconeixer abans de formular la demanda de manera que pugui fonamentar-laamb el coneixement de causa.En qualsevol cas, transcorregut el pla per la remissi de lexpedient senseque aquest shagus enviat, la parat recurrent pot demanar que se li obri el

21


22/76


pla per formalitzar la demanda a efectes devitar majors dilacions, senseperjudici de que pugui formular allegacions complementaries, un cop esrebi lexpedient.- Inadmissi del recurs: rebut lexpedient, el Jutjat o Sala , si ho consideranecessari, pot declara que no es dna lloc a la inadmissi del recurs quan:

- Falta jurisdicci o competncia del Jutjat o Tribunal- Falta de legitimaci del recurrent- Haver-se interposat el recurs contra activitat no susceptible

dimpugnaci- Shagi caducat el pla dinterposici del recurs.

Abans de resoldre sobre la inadmisi, les parts oden presentar allegacionsen el pla de 10 dies. La resoluci sadopta en forma dauto contra el quepoden interposar-se recursos previstos a la llei.

Instrucci del procs:

- Demanda i contestaci: concloses les mencionades actuacions

preparatories, quan el recurs no sha inicat ja per demanda, lrgan judicialacordar llavors, entregar al recurrent lexpedient adminstratiu per a que esformalitzi la demanda en el pla de 20 dies, si no es presenta escrit dedemanda, el Jutge o Tribunal declarar la caducitat del recurs mitjanantauto, per lescrit sha dadmetre.

Presentada la demanda es dna trasllat de la mateixa i de lexpedient a lesparts demandades per a qu contestin. En els escrits de demanda icontestaci, els motius de revurs i allegacions en qu es fonament no hande senyir-se als ja exposats davant lAdministraci, donsc, com es diu, elrecurs contencis-Administratiu no t avui le lcarcter estrictament reivosr

daltres temps.Mitjanant la formula ritual OTROS en els escrits poden exposar-sepretensions secundaries, com la recepci a prova, la opini de cada partsobre la quantia... Amb la demanda i la contestaci les parts handacompanyar els documents en que es fonamenten el seu dret o desiganrlarxiu, oficina o protocol o persona on el seu poder es trobin.

Les parts demandades, dins els primers cinc dies per contestar la demandapoden allegar la incompetncia de lrgan jurisdiccional o que existeidxenmotius dinadminisibilitat del recurs.

- Prova: les parts poden demanar la recepci del procs a prova en elsescrits de demanda i de contestaci i en els dallegaci complementaris.Lrgan judicial ha de resoldre mitjanant auto sobre la citada sollicitud,rebent el procs a prova quan exiteixi disconformitat en els fets i aquestsfossin de transcendncia de resoluci del pelit

- Vista o conclusions: les parts poden demandar que es celebri una vistaoral, que es presentin conclusions escrites o que no es realitzi cap daqueststrmits, ja sigui en els escrits de demanda, o contestaci, ja sigui en un plade tres dies des de que sels notifiqui la diligncia dordenaci que declariconclusi el perode de prova.

22


23/76


La vista oral, molt infreqentment en la prctica del procediment ordinari,es celebra mitjanant lexposici sucinta de les allegacions pels defensosde les parts que puguin ser invitats desprs pel Jutge o Tribunal apuntualitzar, concretar, aclarar o rectificar all que sigui previst.

- Senyalament: celebrada la vista o exposades les conclusions, si les hahagut, el jutge o tribunal declarar el pleit concls per sentncia, a menysque decideixi acordar noves diligncies per millorar la provisi, en tal cas, latramitaci conlou la seva prctica. Es senyalar, llavors, el dia de la votaci ifallo del recurs. Segons art. 67 LJCA, la sentncia ha de dictar-se en el plade 10 dies des de que el pleit es declarar concls.

Terminaci del procediment:

- La sentncia: la sentncia s la manera normal de terminaci del porcs.Segons lart. 68 LJCA els fallos poden ser dels tipus segents: INADMISSIBILITAT: es dna per:

- Falta de jurisdicci dele Jutjat o Tibunal Contencis-Administratiu- Que shagi interposat el recus per persona incapa- Que hagus tingut per objectes disposicions, acts o actuacions no

susceptibles dimpugnaci.- Que recaigus sobre la cosa jutjada o exists litispendncia- Que shagus presentat lescrit inical del recurs fora de plaLa sentncia ha de limitar a declarar que el recurs es inadmissible, senseentrar a pronunciar-se sobre el fons de lassumpe.

ESTIMACI: la estimaci del recurs procedeix, perl contati, quan ditaacutaci incorreix en qualsevol infracci de lordenament jurdic. En aquestcas, la sentncia declara la no conformitat a Dret i anula total o parcialmentla disposicio, actor o actuaci impugnada i, en el seu cas, reconix i retableila situaci jurdica individualitzada defensada pel recurrent i adopta lesmesures necessaries.Si sestima la pretensi de resarcir danys i perjudicis, la sentncia ha dedeclarar a la reparaci i a lobligat a indemnitzar.

DESESTIMACI: la desestimaci del recurs es produeix, per raons de fones,quan es consider que la disposici, acte o actuaci impugnada sajusten a

dret. En tal cas, la sentncia t un contingut merament declaratiu i noprecisa fer altres pronunciaments, menys al que es refereix a costesprocessals.

- Altres formes de terminaci:

DESISTIMENT: s la manifestaci expresa de la voluntat del recurrent arenunciar la seva pretensi, posant aix fi al procs. ALLANAMIENTO DELS DEMANDATS: s molt poc freqent, i suposalacceptaci expressa per aaquest de les pretensions del demandant. SATISFACCI EXPRAPROCESSAL: es produeix quan, interposat el recurscontencis-administratiu, lAdministraci reconeix totalment en la vaadministrativa les pretensions del recurrent.

23


24/76


POSSIBLE ACORD: es pot donar si posa fi a la controvrsia, quan el judiciversi sobre matries susceptibles de transacci.

5. EL SISTEMA DE RECURSOS:

Tenim un conjunt de recursos per inerposar contra providncies autos isentncies. Aquests recursos sn els segents:

Recursos de splica i apellaci contra providncies i autos:Contra PROVIDNCIES (decisions sobre qestions processals que noprecisen de motivaci en forma dauto), es poden interposar RECURS DESPLICA, menys si hi ha una excepci legal expressa.Aquest recurs sinterposa en el pla de 5 dies mitjanant escrit fundatdanvat el mateix rgan judicial que va dictar la resoluci recorrida, el qual,va dna lloc a una audincia a les altres parts restants per termini de 3 dies,resolen all que procedeixi.Contra ACTES DE 1 INSTNCIA poden ser objectes de RECURS

DAPELLACI en un sol efecte. Sn els que posen fi a la pea separada demesures cautelars.

Recurs ordinari dapellaci: SENTNCIES APELLABLES: aquest recurs, que s del tot, de segonainstncia, pot interposar-se contra les sentncies dels Jutjats i JutjatsCentrals de lo Contencis Administratiu, menys quan els hi recaigui enassumptes de quantia inferior a 3 milions de pessentes, en contenciselectoral o de quantia indeterminada.

TRAMITACI: el recurs dapellaci pot interposar-se per les parts de

demandant o demandat i s admissible en ambds efectes, s a dir, queparalitza lexecuci de la sentncia apellada.

Recurs de Cassaci: NATURALESA I CARCTERS: la cassaci, que fou introduida al contencisordinari, s susceptible de ser interposat per motius taxats, sin que en laprctica judicial adquiereix matissos delevat formalisme. Les sevesexigncies formals, moltes vegades interpretades amb rigor, poden tirarper terra recursos ben fonamentats en quan al fons.La jurisprudncia constitucional reconeix que el dret a la tutela judicialefectiva no t el mateix abast a lhora dinterposar un recurs en primerainstncia que a la dimpugnar una resoluci judicial i mensy encara, quan es

tracta dinterposar un recurs extraordinari com la cassaci.

RESOLUCIONS RECURRIBLES: sn susceptibles daquest recurs, lessentncies dictades en nica instncia amb les segents excepcions:

- La sentncies sobre qestions de perosnal al servei de lesAdministracions pbliques.

- Les recaigudes en assumptes de quanta inferior a 25 milions depessetes

- Les dictades en el procediment especial de protecci del dretfonamental de reuni de lart. 122 LJCA.

- Les dictades en matria electoral

MOTIUS DE RECURS:

24


25/76


- Abs, excs o defecte en lexercici de la jurisdicci.- Incompetncia o inadequaci del procediment.- Quebrantament de les formes essencials del judici, per infracci de

les nomes reguladores de la sentncia.- Intracci de les normes de lordenament jurdic o de la jurisprudncia.

Recurs de revisi: s un recurs, tradicional al nostre Dret, contrasentncies fermes de qualsevol dels rgans de la Jurisdicci que la LJCAperveu pels mateixos supsits enq ue altres ordres jurisdiccional:

- aparici de documents decisious i retinguts per la part afavorida,posteriors a la sentncia.

- reconeixment o declaraci de falsestat de documents en virtud delsquals recau la sentencia.

- condemna per fals testimoni de testimonis per declaracions que vanservir de fonament a la sentencia.

- sentncia dictada en virut del cofet, prevaricaci, violncia o altramaquinaci fraudulenta.

6. EXECUCI DE LES SENTNCIES:

La LJCA recalca la citada obligaci de les parts de complir les sentnciesen la forma i terminis que aquestes consignen; precisi important ja que noha de ser parcial o restringuida, per tampoc pot excedir all declarat enfallo o modificar-lo.Lart. 117.3 de la CE, dicta que la potestat de fer executar les sentncies idems resolucions judicials corresponen exclusivament a Jutges i Tribunals.

Lactivitat dexecutar correspon a la propia Administraci, que no

noms pot, sin que tamb ha de prendre les decisions necessries alrespecte, ja que no es tracta duna potestat o facultat, sin dun DEUREestablert per lordenament.Cal que es compleixi a menys que concorri una causa dimpossiblitatmaterial o legal dexecutar el fallo.

Modalitats dexecuci:- Condemna del pagament duna quantitat lquida.- Sentncies anullatries- Condemna a realitzar una determinada activitat

Lexecuci voluntria: lobligaci dexecutar existeix des de que la

sentncia s comunicada a lrgan que hagus realitzat lactivitat objectedel recurs en pla de 10 dies.

El incident de lexecuci

Lexecuci forosa

LES VIES DEMPARAMENT ORDINRIA I CONSTITUCIONAL:

Quan el procediment seguit davant lordre jurisdiccional contencis-administratiu hagi estat lespecial de protecci dels DFon o quan, tot ihaver- se seguit el procediment ordinari, lrgan/s judicial/s que haginintervingut en ell hagussin causat una lesi dun dels DFon, les sentncies

25


26/76


seran recurribles davant del TC per la via del RA, regulat al ttol III de laLOTC.

El RA procedeix contra:- disposicions de rang inferior a la llei, actes jurdics o simple via de

fet del govern o de les seves autoritats o funcionaris, o dels rgansexecutius collegiats de les CCAA o funcionaris o agents, aix comqualsevol altre ens pblic de carcter territorial, corporatiu oinstitucional que violin els drets i llibertats susceptibles dempara.La viabilitat del recurs depn de lesgotament previ de la via

judicial procedent, termini de 20 dies.- Les violacions dels drets o llibertats susceptibles dempara que

tinguin el seu origen immediat i directe en un acte o omissi dunrgan judicial. La viabilitat del recurs t com a pressupsit elcompliment dels requisits segents (art. 44 LOTC):

esgotament de tots els recursos utilitzables dins de lavia judicial.

Imputaci de la violaci del dret o llibertat, directa oimmediatament, a una acci o omissi de lrgan

judicial, amb independncia dels fets que van donarlloc al procs.

Invocaci formal en el procs judicial del Dconstitucional vulnerat el ms aviat possible, terminide 20 dies des de la notificaci de lltim recurs.

En els dos supsits la legitimaci correspon a:- defensor del poble

- ministeri fiscal- aquells que hagin estat part en el programa judicial corresponent

(art. 46.1LOTC), aquelles persones a les que afavoreixi la decisi oqui tingui un inters legtim (47 LOTC).

Procediment del recurs dempara:

1. Sinicia per demanda, que ha de recollir els requisits de lart. 49LOTC i ladmissi de la qual sha de resoldre primer. La Saladecideix mitjanant providncia, b directament la inadmissi, bla notificaci a les parts de la concurrncia de les causesapreciades per resoldre, la admissi o inadmissi mitjanant

lauto. La inadmissi del recurs dna lloc al requeriment a lrgano autoritat de qui dimani la disposici, lacte o el fet, o al jutge otribunal que va conixer del procediment precedent de la remisside les actuacions o testimoni delles (art. 51 LOTC).

2. Rebudes les actuacions i transcorregut el temps, procedeix laconcessi a les parts (per pla com no superior a 20 dies) pervista i formulaci dallegacions, podent disposar-se la substitucidaquest trmit pel de vista oral (52 LOTC)

3. Transcorregut el pla de vista i allegacions es dicta la sentncia,que pot ser, b datorgament, b de denegaci de lemparasollicitada. Si el recurs de la tramitaci es refereix a una

disposici, acte o fet de carcter administratiu i la seva tramitacihagus de produir-se precisament perqu la llei formal aplicada

26


27/76


lesiona el D o llibertat invocats, la Sala ha delevar la qesti al Ple(autoqesti) per la declaraci dinconstitucionalitat daquella llei(art. 55.2 LOTC).

El contingut de la sentncia s diferent segons:

- Quan el recurs es refereixi a decisions dels jutges i tribunals, ha deconcretar la violaci del dret o llibertat i preservar o restablir-los,abstenint-se de qualsevol altra consideraci sobre la sevaactuaci.

- Quan el recurs es refereixi a disposicions, actes o fetsadministratius ha de contenir el segent:

Declaraci de nullitat de la decisi, acte o resolucique hagi impedit el ple exercici del dret o llibertat,amb determinaci dels seus efectes.

Reconeixement del dret o llibertat de conformitatamb el seu contingut constitucional.

Restabliment del recurrent en la integritat del seudret o llibertat amb adopci, en el seu cas, de lesmesures adients per a la seva conservaci.

Els efectes del recurs dempara sn interpartes.

COMPLEMENTO MANUALES

PROCEDIMIENTO ABREVIADO.

Para los recursos que se deduzcan en las materias de que conozcan losJuzgados de lo contencioso- administrativo, cuando su cuanta no supere las500.000 ptas. o se trate de cuestiones de personal que no se refieran alnacimiento o extincin de la relacin de servicio de los funcionarios pblicosde carrera, la Ley prev un proceso rpido, articulado en torno a losprincipios de concentracin, oralidad y amplia discrecionalidad judicial.

El procedimiento se iniciar por demanda, prescindiendo del escrito ytrmite de interposicin, a la que se acompaar los documentosestablecidos para acompaar el escrito de interposicin, que el juez, previoexamen de su jurisdiccin y de competencia objetiva, trasladar aldemandado y citar a las partes para la celebracin de la vista, con

indicacin de da y hora, y ordenar a la Administracin demandada queremita el expediente administrativo.

Recibido el expediente administrativo, el juez lo remitir al actor y a losinteresados que se hubieren personado para que puedan hacer alegacionesen el acto de la vista. Si las partes no comparecieren, o lo hiciera slo eldemandado, se tendr al actor por desistido del recurso, y se le condenaren costas; y si compareciese slo el actor, se proseguir la vista enausencia del demandado.

La vista comenzar con exposicin por el demandante de los fundamentos

de lo que pida, o con una ratificacin de los expuestos en la demanda. Actoseguido, el demandado podr formular las alegaciones que a su derecho

27


28/76


convengan. Si no se sustanciasen cuestiones procesales, se dar la palabraa las partes para fijar con claridad los hechos en que su fundamenten suspretensiones. Si no hubiere conformidad sobre los hechos, se propondrnlas pruebas y se practicarn, en cuanto no sean incompatibles con lostrmites del juicio abreviado.

Tras la prctica de la prueba, si la hubiere, y, en su caso, de lasconclusiones, odos los Letrados, las personas que sean parte en los asuntospodrn, con la venia del juez, exponer de palabra lo que crean oportunopara su defensa a la conclusin de la vista, antes de darla por terminada.

El juez dictar sentencia en el plazo de 10 das desde la celebracin de lavista.

PROCESOS ESPECIALES.

La Ley de 1998 ha suprimido el procedimiento especial en materia de

personal, aunque subsisten algunas peculiaridades a lo largo del articulado,incluye la regulacin del proceso especial en materia de derechosfundamentales con importantes novedades, regula ex novo la llamadacuestin de ilegalidad de los reglamentos y el procedimiento en caso desuspensin administrativa previa de acuerdos.

EL PROCESO DE PROTECCIN DE DERECHOS FUNDAMENTALES

Las singularidades de este proceso, que pretendi ser una especie deinterdicto administrativo, es decir, un proceso inspirado en los principios deurgencia y sumariedad, se centraron en la eliminacin de los requisitos de

interposicin, en la intervencin del Ministerio Fiscal, en la facilitacin de lasuspensin del acto impugnado y en la reduccin de plazos respecto alproceso ordinario.

La Ley Jurisdiccional de 1998 mantiene el proceso con el mismo carcterpreferente y urgente que ya tena, pero introduce importantes variaciones.La Ley pretende superar la rgida distincin entre legalidad ordinaria yderechos fundamentales, por entender que la proteccin del derechofundamental o libertad pblica no ser factible, en muchos casos, si no setiene en cuenta el desarrollo legal de los mismos. Segn la nueva versin,este recurso tiene por objeto hacer valer todas las pretensiones del proceso,siempre que tengan como finalidad restablecer o preservar los derechos o

libertades por razn de los cuales el recurso hubiere sido formulado.

El plazo de interposicin es de 10 das, que se computarn, segn los casos,desde el da siguiente al de la notificacin del acto, publicacin de ladisposicin impugnada, requerimiento para el cese de la va de hecho, otranscurso del plazo fijado para la resolucin, sin ms trmites.El escrito de interposicin se concibe como un anticipo de la demandapuesto que expresar con precisin y claridad el derecho/s cuya tutela sepretende y, de manera concisa, los argumentos sustanciales que denfundamento al recurso.

Viene despus el trmite de admisin del procedimiento especial a cuyoefecto el Juez, en el supuesto de estimar posibles motivos de inadmisin o

28


29/76


inadecuacin del procedimiento, los comunicar a las partes y lo resolveren una comparecencia a la que convocar a las partes y al Ministerio Fiscal.

La sentencia, y sta es una novedad destacable de la modificacinintroducida por la Ley de 1998, estimar el recurso cuando la disposicin, la

actuacin o el acto incurran en cualquier infraccin del ordenamientojurdico, incluida la desviacin de poder, y como consecuencia de la mismavulneren un derecho de los susceptibles de amparo (art.121).

Tramitacin especial se da a la prohibicin o propuesta de modificacin dereuniones, previstas en la LO Reguladora del Derecho de Reunin (1983)que no sean aceptadas por los promotores. El recurso se interpondr dentrode las 48 horas siguientes a la notificacin de la prohibicin o modificacin,trasladndose a los promotores copia debidamente registrada del recurso ala autoridad gubernativa, con el objeto de que sta remita inmediatamenteel expediente.El Tribunal, en el plazo improrrogable de cuatro (4) das, y poniendo de

manifiesto el expediente si se hubiera recibido, convocar al representantelegal de la Administracin, al Ministerio Fiscal y a los recurrentes a unaaudiencia, en la que, de manera contradictora, oir a todos los personadosy resolver sin ulterior recurso. La decisin que se adopte nicamente podrmantener o revocar la prohibicin o las modificaciones propuestas.

CUESTIN DE ILEGALIDAD

Cuando un juez o tribunal hubiese dictado sentencia estimatoria porconsiderar ilegal el contenido de la disposicin general aplicada, y no fuerecompetente para anularla en un recurso directo, deber plantear la

cuestin de ilegalidad ante el Tribunal competente.Se trata fundamentalmente de un control, suscitado de oficio, de lalegalidad del reglamento que aprovecha la circunstancia de una sentenciaestimatoria de un recurso indirecto contra un acto de aplicacin y aresolver por el juez competente para el recurso directo.No es, sin embargo, un proceso garantista de los derechos e intereses delas partes intervinientes. Esta novedad, arroja sobre el juez de instancia lacarga de fundamentar ante el superior la invalidez del reglamento yaaplicado, con el riesgo de ser desautorizado por haber estimadoindebidamente un recurso indirecto, lo que lo expone a eventuales accionesde responsabilidad.

El planteamiento de la cuestin de ilegalidad por el juez se har dentro delos cinco (5) das siguientes a aquel en que conste en las actuaciones lafirmeza de la sentencia y habr de ceirse exclusivamente a aquel oaquellos preceptos reglamentarios cuya declaracin de ilegalidad hayaservido de base para la estimacin de la demanda, emplazando a las partespara que en el plazo de 15 das, puedan comparecer y formular alegacionesante el Tribunal competente para fallar la cuestin.La sentencia estimar o desestimar parcial o totalmente la cuestin, salvoque faltare algn requisito procesal insubsanable, caso en que la declarainadmisible. La sentencia que resuelva la cuestin de ilegalidad no afectara la situacin jurdica concreta derivada de la sentencia dictada por el Juez o

Tribunal que plante aqulla.

29


30/76


PROCESO ANTE SUSPENSIN ADMINISTRATIVA PREVIA DEACUERDOS

Suprimidos los controles administrativos directos de las Administracionesterritoriales superiores sobre las inferiores, slo quedan las tcnicas

impugnativas por razones de legalidad ante el sistema judicial. Cuandoestas impugnaciones van precedidas del reconocimiento legal de un efectosuspensivo sobre la actividad cuestionada, dicha suspensin deber irseguida de la impugnacin o traslado de aqullos ante la Jurisdiccincontencioso-administrativa.A ese efecto, en el plazo de diez (10) das siguientes a la fecha en que sehubiera dictado el acto de suspensin o en el que la Ley establezca, deberinterponerse el recurso mediante escrito fundado, o darse traslado directodel acuerdo suspendido al rgano jurisdiccional, segn proceda,acompaado en todo caso copia del citado acto de suspensin.Interpuesto el recurso o trasladado el acuerdo suspendido, el rgano

jurisdiccional requerir a la Corporacin para que en el plazo de diez (10)

das remita el expediente administrativo. Recibido el expedienteadministrativo, el rgano jurisdiccional lo pondr de manifiesto junto con lasactuaciones, convocndolos para la celebracin de la vista, que se darcomo mnimo a los diez (10) das de la puesta de manifiesto delexpediente, vista que podr sustituirse motivadamente por alegacionesescritas.Celebrada la vista o deducidas las alegaciones, se dictar sentencia por laque se anule o confirme el acto o acuerdo objeto del recurso, disponiendolo que proceda en cuanto a la suspensin (art. 127).

TEMA 5. LACTIVITAT DE LIMITACI

LAS FORMAS DE LA ACTIVIDAD ADMINISTRATIVA. LA ACTIVIDAD DEPOLICA O LIMITACIN.

1. LAS CLASES DE LA ACTIVIDAD ADMINISTRATIVA.La ordenacin de las normas administrativas y su estudio se ha venidoconfigurando sobre la idea del fin pblico ltimo a que tales normasatendan o sobre la clase de materia que regulaban. De aqu que laclasificacin ms comn de la llamada parte especial atendiera a losdiversos sectores de la actuacin o intervencin administrativa: ordenpblico, asuntos exteriores, comercio, agricultura, industria, sanidad,educacin, etc.

30


31/76


Aparte de esa clasificacin por los fines, sectores o materias sobre los queincide la norma administrativa, es preciso disponer tambin de otroscriterios que permitan sistematizar, dentro de cada sector o materia (ordenpblico, sanidad, etc), las normas que la rigen. Para ello se atiende al efectoque la actividad administrativa causa en la libertad y derechos de los

particulares, distinguindose entre:

1) Actividad de limitacin o de polica: restringe la libertad, losderechos o la actividad de los particulares.

2) Actividad de fomento o incentivadora: Estimula mediante premioso apoyos el ejercicio de la actividad de los particulares para queoriente sta al cumplimiento de fines de inters general.

3) Actividad de prestacin o de servicio pblico: La Administracinsuministra prestaciones a los particulares (sanidad, educacin,transporte etc.).

Pero estas tres formas de la actividad administrativa (actividad de polica,fomento y servicio pblico), no agotan la realidad de la actividad de laAdministracin, puesto que en nuestro Derecho la Administracin ha sidoinvestida de funciones de indudable carcter judicial, de tipo sancionador yarbitral, que no encajan en el concepto de actividad de limitacin o depolica.Parece obligado separar la llamada actividad administrativa de limitacin ode polica de la:

1) Actividad sancionadora: es distinta de la actividad de limitacin o

de polica, puesto que no se limitan derechos de los particulares, pues todaactividad sancionatoria presupone una infraccin o conducta antijurdica deldestinatario de la sancin, lo que impide decir que se est limitando suderecho (no hay limitacin jurdica donde hay conducta contraria aDerecho). La actividad sancionadora tiene naturaleza garantizadora decualquier otro tipo de actividad administrativa y tiene un carcter cuasi-

judicial de la misma naturaleza que la represiva penal, y que slo porrazones histricas y circunstanciales se ha atribuido a la Administracin.

2) Actividad arbitral de la Administracin: con este concepto sepretende acoger la actividad administrativa de mediacin entre losintereses y derechos de los particulares, actividad que ni fomenta, ni da

pretensiones, ni sanciona, ni limita derechos, sino por la que laAdministracin decide o arbitra entre pretensiones contrarias de losparticulares, actuando como verdadero rbitro mediador. Tambin tienenaturaleza cuasi- judicial, porque la Administracin acta en alguna formacomo juez civil y el acto administrativo cumple funciones similares a lasentencia..

Estas formas de actividad administrativa operan en todos los campos deintervencin de la Administracin, aunque pueden estar presentes endistinta medida (as, p.ej., en el orden pblico actan fundamentalmentelas formas de limitacin y de sancin pero no tanto las de fomento).

Tambin es posible alcanzar un mismo fin pblico con diversas formas deintervencin, que se pueden combinar y sustituir unas por otras, en lo que

31


32/76


se ha llamado principio de intercambiabilidad de las tcnicas deintervencin administrativa. La Administracin, por ejemplo, para conseguirun grado digno de asistencia sanitaria puede fomentar con subvenciones loshospitales privados o crear sus propios servicios pblicos hospitalarios.

2. LOS PRINCIPIOS QUE CONDICIONAN LA ACTIVIDADADMINISTRATIVA.

Toda la actividad administrativa, a diferencia de la actividad de losparticulares, est sujeta a determinados principios: legalidad, igualdad,proporcionalidad, buena fe, confianza legtima e inters pblico. Noobstante, algunos de estos principios se presentan como condiciones de laactividad de limitacin o de policia.

EL PRINCIPIO DE LEGALIDAD.

La vinculacin de toda la actividad administrativa a la legalidad se expresa

en el art. 103 CE, conforme al cual la Administracin debe actuar consometimiento pleno a la Ley y al Derecho.

La vinculacin positiva rigurosa, es decir, la regulacin por norma legal esrequisito esencial de toda actividad limitativa o ablatoria que comportelimitacin de las libertades y derechos de los ciudadanos definidos en laC.E. Sin embargo no es razonable exigir que cualquier actividadadministrativa sea objeto de previsin legal, en trminos exhaustivos.

La vinculacin positiva no se impone en cambio con tanto rigor cuando laactividad administrativa va en la lnea de ampliar los derechos y esfera de

actuacin de los particulares.Admitida, la tesis de la vinculacin positiva de forma general no es, sinembargo, razonable exigir de la Ley una regulacin minuciosa de laactividad administrativa, cualquiera que sta sea y cuyo efecto sera laobsolescencia de los reglamentos ejecutivos.

En la actividad de limitacin y sancionadora debe exigirse el mximo deprecisin legal sobre los aspectos fundamentales, sin que basten lospoderes generales de intervencin. Por el contrario, una simple previsin oapoderamiento legal ser suficiente para desarrollar actividades de serviciopblico y de fomento.

EL PRINCIPIO DE IGUALDAD.

Est fundamentado en el art. 14 CE Los espaoles son iguales ante la Ley,sin que pueda prevalecer discriminacin alguna por razn de nacimiento,raza, sexo o religin, opinin o cualquier otra condicin o circunstanciapersonal o social. Y supone que a supuestos de hecho iguales debenaplicrseles consecuencias iguales y que las diferencias de tratos necesitan

justificar adecuadamente la existencia de los motivos de tales diferencias.Encuentra una aplicacin directa en el Reglamento de Servicios de lasCorporaciones Locales (RSCL), que sujeta al principio de igualdad ante laley toda intervencin sobre la libertad y propiedad; principio que tambinse aplica a la actividad de fomento y a la de servicio pblico en que todos

32


33/76


los administrados tienen en igualdad de condiciones derecho a las mismasprestaciones, sin que puedan establecerse discriminaciones injustificadasen las tarifas.

PROPORCIONALIDAD Y FAVOR LIBERTATIS.

La proporcionalidad entre la actividad administrativa y el fin pblico a quedebe responder supone que los medios empleados se correspondan con losresultados, sin que stos sobrepasen las necesidades pblicas. Esteprincipio se invoca de forma especial en el art. 6 del Reglamento deServicios de las Corporaciones Locales: El contenido de los actos deintervencin ser congruente con los motivos y fines que lo justifiquen; sifueren varios los admisibles, se elegir el menos restrictivo de la libertadindividual. Este principio, aplicable con carcter general a toda actividadadministrativa, tiene una mayor aplicacin en la actividad de limitacin yen la sancionatoria.

PRINCIPIO DE LA BUENA FE Y LA CONFIANZA LEGTIMA.

El principio de buena fe rige las relaciones entre la Administracin y losadministrados del mismo modo que rige las relaciones entre losparticulares. Como la buena fe remite a la creencia del sujeto sobre lalicitud jurdica de su propia actuacin, se aminoran las consecuenciasnegativas de los actos contrarios a Derecho, y, por el contrario, se agravanpara el que obra de mala fe.

Principio quebrantado cuando una de las partes acta contra sus propios

actos, abusa de la nulidad por motivos formales, ejercita un derecho conretraso o abusa de sus prerrogativas.La confianza legtima aparece como una manifestacin o especialidad de labuena fe. Ocurre cuando se pone el nfasis en el deber de la Administracinde no variar su conducta si con ella ha generado el administradoexpectativas razonables de continuidad.La jurisprudencia comunitaria exige para su aplicacin determinadascondiciones:

- Una accin de la Administracin que justifique las legtimasexpectativas de los administrados.

- Que las expectativas puedan ser objetivamente reconocidas porun observador neutral.

- Que los intereses de los afectados no sean contrarios a interesespblicos.

EL INTERS PBLICO.

Sirve de justificacin a toda actividad administrativa.

El inters pblico es un inters comn que, aunque no beneficie a latotalidad de la comunidad, si favorece al menos a una parte importante desus miembros.

La invocacin al inters pblico tiene ciertas limitaciones, y as laAdministracin no puede en funcin del inters pblico proceder a

33


34/76


reglamentar la vida privada, ni confundir aqul con el fiscal o recaudatorio,enriquecindose a expensas de algunos administrados, con infraccin delprincipio de igualdad.

3. LA ACTIVIDAD ADMINISTRATIVA DE LIMITACIN.

Por actividad administrativa de limitacin o de polica se entiende aquellaforma de intervencin mediante la cual la Administracin restringe lalibertad o derechos de los particulares, pero sin sustituir con su actuacin laactividad de stos.

La actividad administrativa de limitacin supone en todo caso que laincidencia negativa de sta sobre la libertad y derechos de los particularessea consecuencia del ejercicio de una potestad administrativa con un acto

administrativo de por medio y no efecto directo de una norma.

Cuando la limitacin tiene lugar sin el intermedio de un acto administrativo,estamos en presencia de una limitacin legal (como ocurre en el caso dedeterminadas nacionalizaciones o en algunas imposiciones generalizadas dedeberes, como los deberes fiscales).

4. LOS GRADOS DE LIMITACIN EN LA LIBERTAD Y DERECHOS DELOS PARTICULARES.

La actividad administrativa de limitacin de los derechos y libertades de los

administrados responde a una escala o progresin, segn la intensidad de lamedida interventora:

En el grado menor de la intervencin administrativa: Deberes o cargas quela Administracin puede exigir a los administrados de comunicardeterminados comportamientos o actividades, bien mediante la remisinde la informacin o imponiendo el deber de identificacin o la obligacin dsoportar inspecciones administrativas (inspeccin laboral, sanitaria,tributaria etc.).En un segundo grado: Sometimiento del ejercicio de un derecho a unaautorizacin administrativa; constatacin reglada por la Administracin deque se dan las condiciones requeridas para ello (p.e

activitat administrativa i control de les administracions publiques - apunts

Documents