actiu no1 2semestre2013
DESCRIPTION
ÂTRANSCRIPT
Setembre 2013
Resum d’un any 2012 ple de
novetats legislatives d’alt impacte
Canvi de model del treball:
d’assalariat a autònom Pla PIVE 3 per vehicles
CRESO 3.0. Plans de foment i
ajuda a l’emprenedor
Opinió: 2013, el final del túnel?
A la recerca del client
Novetats normatives 2013
edició digital
Nº 1
Consells jurídics i fiscals
C/ Ultònia, 3, 1r. 17002 GIRONA 972 21 41 08 972 22 06 21 e-mail:[email protected] – http://www.creso.cat
ÍNDEX
Repàs de les normes legislatives de l’any 2012...……….... 2
Àrea Fiscal…..…….........………………………………… 4
Àrea Laboral………........……....………………………… 10
Àrea Jurídica………........……....………………………… 12
L’apunt: Consells jurídics i fiscals…………………………… 17
Tendències: Canvi de model del treball…………...……..… 19
Les novetats legislatives de l’any 2013…………………….. 21
Previsió: el Pla de pensions…………………………………. 31
Nou servei CRESO 3.0. per als empresaris……………….. 33
Plans de foment i ajuda a l’emprenedor......................... 34
Transports: el Pla PIVE, tercera part……………………….. 36
Opinió: 2013, el final del túnel?.......................................... 37
Networking: a la recerca del client………………………….. 38
Setembre 2013
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES
Repàs de les normes legislatives
de l’any 2012
Setembre 2013 CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES
L’any 2012 va tancar amb un gran número de
reformes i lleis de gran transcendència fiscal-
tributari, laboral i jurídic.
Possiblement va ser al segon semestre de
l’any a on s’han aprovat les normatives més
importants, entre les quals destaquen la
Reforma Laboral.
El dia 8 de juliol de 2012 va entrar en vigor la
Llei 3/2012 amb la reforma laboral aprovada
pel Govern, que convalida i introdueix alguns
canvis respecte al Reial decret Llei 3/2012.
Alguns dels aspectes que recull la llei són els
canvis en la contractació i les seves
bonificacions, suport als emprenedors,
contractes temporals i a temps parcial; el
paper de les Empreses de Treball Temporal
(ETT); modificacions en la classificació
professional; condicions de treball,
modificacions de les condicions de treball,
suspensió del contracte, extinció de la relació,
aspectes de la negociació col·lectiva, entre
d’altres.
També per Reial Decret 1483/2012 de 30
d’octubre de 2012, es va publicar el
Reglament Procediments Acomiadaments
Col·lectius i de Suspensió de Contractes i
Reducció de Jornada.
El dia 10 de març de 2012 es va publicar el
Reial Decret-Llei 7/2012 per el que es crea el
Fons pel finançament dels pagaments a
proveïdors.
Una altra mesura aprovada, d’acord amb la
Llei 5/2012, del 20 de març, es va crear
l’impost sobre les estades en establiments
turístics, grava l’estada en els establiments i
equipaments turístics a tot el territori de
Catalunya, i es troba en vigor des de l’1 de
novembre de 2012.
El Reial Decret-Llei 20/2012, de 13 de juliol,
de mesures per garantir l’estabilitat
pressupostària i de foment de la competitivitat,
va introduir nombroses novetats, en matèria
laboral com la modificació de recàrrecs per
impagament de quotes a la Seguretat
Social, modificacions de la quantitat de la
prestació per atur i modificació del subsidi,
i en matèria fiscal amb una modificació
sobre l’IVA, sobre les retencions de l' IRPF,
i sobre l’Impost de Societats.
La Llei 7/2012, de 29 d’octubre, publicada al
BOE núm. 261 del dia 30 d’octubre de 2012,
introdueix un seguit de mesures dirigides a
intensificar les actuacions de l’Administració
en la prevenció i lluita contra el frau fiscal,
entre les que destaquen la limitació de
pagaments en efectiu, importants
modificacions en la tributació per IVA, la
declaració informativa de béns i drets situats a
l’estranger, la tributació de la transmissió de
societats immobiliàries, i Altres mesures
dirigides a reforçar les potestats de
l’Administració en la lluita contra el frau fiscal i,
sobretot, en la tributació dels guanys
injustificats.
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES Setembre 2013
Repàs de les normes legislatives
de l’any 2012
Reial decret-llei 4/2012, de 24 de febrer, pel
qual es determinen obligacions d'informació i
procediments necessaris per establir un
mecanisme de finançament per al pagament
als proveïdors de les entitats locals.
La greu situació de crisi econòmica ha generat
una forta caiguda de l'activitat econòmica i
correlativament una forta baixada en la
recaptació de recursos per part de les entitats
locals. Això ha estat ocasionant retards
acumulats en el pagament de les obligacions
que han contret amb els seus proveïdors, amb la
consegüent incidència negativa en la liquiditat
de les empreses.
Para això, s‘ha establert la necessària
engegada, per Acord de la Comissió Delegada
del Govern per a Assumptes Econòmics, d'un
mecanisme de pagament i cancel·lació de
deutes amb proveïdors d'entitats locals i del seu
finançament. Això intentarà permetre:
subministrar liquiditat a les empreses, recolzar
financerament a les entitats locals afrontant el
pagament a llarg termini dels seus deutes,
complementat amb la deguda condicionalitat
fiscal i financera.
Així, podran acollir-se a l'esmentat mecanisme
els proveïdors que tinguin obligacions pendents
de pagament amb entitats locals o qualsevol
dels seus organismes i entitats dependents.
A més aquestes obligacions pendents de
pagament han de reunir diversos requisits
concurrents: ser vençudes, líquides i exigibles;
anteriors a 1 de gener de 2012 i que es tracti de
contractes inclosos en l'àmbit d'aplicació del
Reial decret Legislatiu 3/2011, de 14 de
novembre, pel qual s'aprova el text refós de la
Llei de Contractes del Sector Públic.
Llei 5/2012, del 20 de març, creació de
l’impost sobre les estades en establiments
turístics
L’impost sobre les estades en establiments
turístics grava l’estada en els establiments i
equipaments turístics a tot el territori de
Catalunya, i es troba en vigor des de l’1 de
novembre de 2012.
Fet imposable (Què grava?): l'estada en un
establiment o equipament turístic a Catalunya.
Concepte estada: qualsevol ús del servei
d'allotjament, per dia o fracció, amb pernoctació
o sense.
Concepte establiment turístic: la normativa
turística, i en tot cas:
- Establiment hoteler
- Apartaments turístics
- Càmpings
- Albergs de joventut
- Habitatges d'ús turístic
-Àrees de pernoctació destinades a albergs
mòbils
- Embarcacions de creuer turístic
- Qualsevol altre que s’estableixi per llei
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES Setembre 2013
Contribuent (qui ha de pagar l'impost): la
persona física que realitza l’estada o la persona
jurídica a nom de la qual s’emet la factura.
Substitut del contribuent (ha de pagar quan no
ho fa el contribuent): el titular de l'establiment.
Responsable solidari (l'Agència Tributària de
Catalunya pot anar contra ell quan no es paga
l'impost): persones que contracten l’estada
directament en nom del contribuent i que actuen
d’intermediaris. Si el substitut paga l'impost, pot
reclamar-lo a l'intermediari.
Quota Tributària (impost a pagar): es determina
multiplicant el nombre d’estades pel tipus de
gravamen segons la tipologia d’establiment,
amb un màxim de 7 unitats d’estada per
persona:
*La tarifa ha estat modificada pel Decret Llei 3/2012, de 16
d’octubre, publicat al DOGC el 23/10/2012, per evitar que la
recent pujada de l’IVA incrementi la quota respecte com estava
projectada.
Exempcions (no s’ha de pagar l’impost):
-Les persones d’edat igual o inferior a 16 anys
(s’haurà d’acreditar amb el DNI, passaport, el
llibre de família, etc, i pels menors de 14 anys,
s’admetrà la declaració responsable del
progenitor/tutor/acompanyant major d’edat).
-Les estades subvencionades per programes
socials d’una Administració Pública de qualsevol
estat membre de la Unió Europea.
El Reial decret-llei 20/2012, de 13 de juliol, de
mesures per garantir l’estabilitat
pressupostària i de foment de la
competitivitat
La normativa introdueix un gran nombre
d'iniciatives, moltes d'elles "recomanacions" del
Fons Monetari Internacional i dels òrgans de la
Unió Europea, que responen a la necessitat
d'equilibrar en el més breu termini possible els
comptes públics i evitar els problemes que per a
Espanya suposa finançar en l'exterior el seu
dèficit públic. Sense entrar en una discussió
sobre la necessitat de les mesures adoptades,
anem a tractar de resumir aquelles mesures
amb incidència en l'àmbit tributari i social.
Impost sobre el Valor Afegit
Amb efectes des de l'1 de setembre de 2012
s'introdueixen les següents modificacions en la
Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l'Impost
sobre el Valor Afegit:
a) Es modifica el concepte de lliurament de béns
en les execucions d'obra, s'entendrà com a
lliurament de béns quan l'empresari que executi
l'obra aporti una part dels materials utilitzats,
sempre que el cost dels mateixos excedeixi del
40 per 100 de la base imposable (abans era del
33%).
b) El tipus general de l'impost queda establert en
el 21% (abans 18%) i el reduït en el 10% (abans
8%).
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES Setembre 2013
c) Determinats productes i serveis passen a
tributar a un tipus impositiu diferent: productes i
serveis que tributaven al tipus reduït del 8% com
és el cas de les flors i plantes ornamentals, els
serveis mixts d'hostaleria, l'entrada a teatres,
circs i altres espectacles i els serveis prestats
per artistes persones físiques, els serveis
funeraris, els serveis de perruqueria, els serveis
de televisió digital i l'adquisició d'obres d'art
passen a fer-ho al tipus general del 21 %.
d) Tributaran al 10% Les execucions d'obra de
renovació i reparació realitzades en edificis o
parts dels mateixos destinats a habitatges, quan
es compleixin els següents requisits:
a) Que el destinatari sigui persona física, no
actuï com a empresari o professional i utilitzi
l'habitatge al fet que es refereixen les obres per
al seu ús particular.
No obstant el disposat en el paràgraf anterior,
també es comprendran en aquest nombre les
citades execucions d'obra quan el seu
destinatari sigui una comunitat de propietaris.
b) Que la construcció o rehabilitació de
l'habitatge al fet que es refereixen les obres hagi
conclòs almenys dos anys abans de l'inici
d'aquestes últimes.
c) Que la persona que realitzi les obres no
aportació materials per a la seva execució o, en
el cas que els aportació, el seu cost no
excedeixi del 40% de la base imposable de
l'operació (abans era el 33%).
e) La compensació en el règim especial de
l'agricultura, ramaderia i pesca queda fixada de
la següent forma:
1r. El 12%, en els lliuraments de productes
naturals obtinguts en explotacions agrícoles o
forestals i en els serveis de caràcter accessori
d'aquestes explotacions.
2n. El 10,5%, en els lliuraments de productes
naturals obtinguts en explotacions ramaderes o
pesqueres i en els serveis de caràcter accessori
d'aquestes explotacions.
f) Els tipus del recàrrec d'equivalència queden
fixats de la següent manera:
1r. Amb caràcter general, el 5,2% .
2n. Per als lliuraments de béns a les quals
resulti aplicable el tipus impositiu del 10% l'1,4%
3r. Per als lliuraments de béns a les quals
sigui aplicable el tipus impositiu del 4% previst
en el 0,50%.
4t. Per als lliuraments de béns objecto de
l'Impost Especial sobre les Labors del Tabac,
l'1,75%
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES Setembre 2013
Impost sobre la Renda de les Persones Físiques
a) Amb efectes des de l'entrada en vigor
d'aquest Reial decret-llei se suprimeix la
compensació fiscal per adquisició d'habitatge
habitual
b) A partir de l'1 de setembre de 2012: El
percentatge de retenció i ingrés a compte sobre
els rendiments del treball derivats d'impartir
cursos, conferències, col•loquis, seminaris i
similars, o derivats de l'elaboració d'obres
literàries, artístiques o científiques, sempre que
se cedeixi el dret a la seva explotació, serà del
19 %.
L'article 101.5 a) estableix un percentatge del
19% en el cas de rendiments d'activitats
professionals establerts en via reglamentària,
però la disposició transitòria vintè tercera eleva
per als exercicis 2012 i 2013 el percentatge de
retenció al 21%, per la qual cosa concloem que
des de l'1 de setembre de 2012 i fins al 31 de
desembre de 2013, el percentatge a aplicar als
rendiments d'activitats professionals serà del
21%
Impostos sobre l'Impost de Societats
a) Es limita per als exercicis 2012 i 2013 la
compensació de bases imposables negatives
per als subjectes passius el volum dels quals
d'operacions hagi superat la quantitat de
6.010.121,04 euros durant els dotze mesos
anteriors a la data en què s'iniciïn els períodes
impositius dins de l'any 2012 o 2013.
b) Es limita la deducció dels actius intangibles
de vida útil indefinida per als exercicis 2012i
2013, si be amb excepció d'aquesta restricció
als contribuents de l'Impost sobre la Renda de
les Persones Físiques, excepció que es fa
extensible a la limitació en la deducció del fons
de comerç que es va introduir en el citat Reial
decret-llei.
c) En relació amb les grans empreses,
s'introdueixen diverses modificacions respecte a
la modalitat del pagament fraccionat per als
exercicis 2012 i 2013 la determinació dels quals
es realitza sobre la base imposable del període
impositiu transcorregut. En aquest sentit,
s'inclou a la seva base un 25 per cent dels
dividends i rendes que procedeixen de la
transmissió de participacions que tenen dret al
règim d'exempció i s'eleven els percentatges
d'aplicació sobre la base imposable. Finalment,
respecte de l'import mínim d'aquest pagament
fraccionat amb base en el resultat de l'exercici
establert en el Reial decret-llei 12/2012,
s'incrementa el seu percentatge i aquest
pagament mínim no es veurà minorat per les
bonificacions i retencions del període
d) Com a mesura de caràcter indefinit, es
modifica la limitació a la deducció de despeses
financeres, fent-la extensiva a totes les
empreses en general, sense circumscriure's a la
seva pertinença a un grup mercantil. Així mateix,
s'exceptua l'aplicació de la limitació
assenyalada, per a aquells supòsits en què es
produeix l'extinció d'una entitat, sense
possibilitat de subrogació en una altra entitat a
l'efecte de l'aplicació futura de les despeses
financeres no deduïts.
e) Amb caràcter exclusiu fins al 30 de novembre
de 2012, s'estableix un gravamen especial sobre
rendes de font estrangera de manera similar al
previst en el reiterat Reial decret-llei 12/2012, si
ben aquest nou gravamen afecta a un major
volum de dividends o a la transmissió d'un major
volum de participacions del regulat, amb menors
requisits, exigint-se, d'acord, un tipus de
gravamen superior.
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES Setembre 2013
La Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de mesures
dirigides a intensificar les actuacions de
l’Administració en la prevenció i lluita contra el
frau fiscal
Des del Govern es posen marxa noves mesures
que pretenen posar control al frau fiscal sobre
les operacions en efectiu, la tributació dels
mòduls i els béns situats fora d'Espanya.
Limitacions als pagaments en efectiu
No podran pagar-se en efectiu les operacions,
en les quals alguna de les parteixes intervinents
actuï en qualitat d'empresari o professional, amb
un import superior a 2.500 € (aquesta limitació
no resultarà aplicable als pagaments o
ingressos realitzats en entitats de crèdit).
Aquesta mesura va entrar en vigor el dia 19 de
novembre. Per tant, molt ull a com realitzem els
pagaments o cobraments, ja que el règim
sancionador per tots aquells que no compleixin
la norma és realment dur: multa del 25% del
valor del pagament fet en efectiu.
I molt important, tant el pagador com el receptor
del pagament respondran de forma solidària de
la infracció que es cometi i de la sanció que
s'imposi. L'Agència Tributària podrà dirigir-se
indistintament contra qualsevol d'ells o contra
tots dos.
No obstant això, si una de les parteixes
intervinents en l'operació denuncia davant
l'Agència Tributària l'incompliment de la limitació
(3 mesos de termini), no donarà lloc a
responsabilitat per infracció.
Exclusions del Règim d'Estimació Objectiva
o Mòduls (IRPF)
Una altra de les novetats importants que inclou
aquesta Llei va a afectar a un gran nombre de
contribuents que tributin pel Règim d'Estimació
Objectiva o Mòduls.
A qui li pot afectar aquesta exclusió?
contribuents d'alta en algun dels següents
epígrafs:
Quins són els límits per a l'exclusió?
quan el volum dels rendiments íntegres de l'any
immediat anterior superi qualsevol de les
següents quantitats:
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES Setembre 2013
a) 50.000 € anuals, sempre que a més es
facturi més del 50% de les seves operacions a
empreses.
b) 225.000 € anuals (és a dir, si per exemple
facturem 75.000€ però es treballa només amb
particulars, no estaríem exclosos ja que no
superem cap dels dos límits).
IMPORTANT: per als epígrafs 722 " Transport
de mercaderies per carretera" i el 757 "Serveis
de mudances" el límit d'exclusió queda fixat en
300.000 € anuals de rendiments íntegres, sense
tenir en compte els dos límits anteriorment
descrits.
Lògicament, l'exclusió de mòduls implicarà que
passem a tributar en el Règim d'Estimació
Directa.
Mesures per evitar fraus en l'IVA
Amb l'afany de reduir al màxim el frau fiscal, la
norma també tanca el cèrcol sobre el possible
frau en operacions subjectes a l'IVA.
En primer lloc, si ens afecta l'exclusió de mòduls
que hem comentat abans, també estarem
exclosos del règim especial simplificat d'IVA.
En segon lloc, s'estableix la inversió del subjecte
passiu en aquells supòsits en els quals es
renunciï a l'exempció d'IVA vinculada a certes
operacions immobiliàries. D'aquesta manera el
adquirent només podrà deduir-se l'IVA suportat
si acredita que ha ingressat l'IVA repercutit. Amb
això s'evita el doble perjudici per a l'Agència
Tributària en aquelles operacions en les quals el
transmitent no ingressava l'IVA repercutit i el
adquirent es deduïa l'IVA suportat.
En tercer lloc, s'introdueix la inversió del
subjecte passiu per a les execucions d'obra.
Aquesta novetat l'analitzem amb detall en el
següent *post: Inversions del subjecte passiu en
les execucions d'obra
La Llei inclou altres normes de menor calat,
com:
• enduriment de sancions per oferir
resistència , obstrucció o negativa a les
actuacions inspectores (sancions que van des
dels 1.000 € als 600.000 €)
• obligatorietat per a tots els contribuents de
subministrar informació sobre comptes i valors
situats a l'estranger dels quals siguin titulars,
beneficiaris o figurin com autoritzats.
• s'elimina la possibilitat d'ajornament o
fraccionament de crèdits en situacions de
concurs.
• s'introdueix un una responsabilitat
subsidiària per a aquells administradors de
societats freturoses de patrimoni, però amb
activitat econòmica regular, que realitzen
autoliquidacions sense ingressos amb un ànim
defraudatori.
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES Setembre 2013
El Reial decret-llei 20/2012, de 13 de juliol, de
mesures per garantir l’estabilitat
pressupostària i de foment de la
competitivitat
La normativa introdueix també mesures amb
incidència en l'àmbit social.
Seguretat Social i Feina
a) Recàrrecs quotes seguretat social -
Transcorregut el termini reglamentari establert
per al pagament de les quotes a la Seguretat
Social sense ingrés de les mateixes i sense
perjudici de les especialitats previstes per als
ajornaments, es reportaran els següents
recàrrecs:
Quan els subjectes responsables del pagament
haguessin presentat els documents de cotització
dins del termini reglamentari, un recàrrec del 20
per 100 del deute, si s'abonessin les quotes
degudes després del venciment d'aquest
termini. Amb el que se suprimeixen els recàrrecs
anteriors del 3, 5 i 10%.
b) Supressió del dret a l'aplicació de
bonificacions - Queda suprimit el dret de les
empreses a l'aplicació de bonificacions per
contractació, manteniment de l'ocupació o
foment de l'autoocupació, en les quotes a la
Seguretat Social i, si escau, quotes de
recaptació conjunta, que s'estiguin aplicant a
l'entrada en vigor d'aquest Reial decret-llei, en
virtut de qualsevol norma, en vigor o derogada,
en què haguessin estat establertes. El que es
disposa en el paràgraf anterior serà aplicable a
les bonificacions en les quotes reportades a
partir del mes següent al de l'entrada en vigor
d'aquest Reial decret-llei.
No serà aplicable a les bonificacions recollides
en les disposicions següents ( vegeu detall en
RD LLEI 20/2012 pàgina 50500 del BOE)
c) Prestació per desocupació - La quantia de la
prestació per desocupació es determinarà
aplicant a la base reguladora els següents
percentatges: El 70 per 100 durant els cent
vuitanta primers dies i el 50 per 100 a partir del
dia cent vuitanta-u. La quantia màxima de la
prestació per desocupació serà del 175 per 100
de l'indicador públic de rendes d'efectes
múltiples, excepte quan el treballador tingui un o
més fills al seu càrrec, en tal cas, la quantia
serà, respectivament, del 200 per 100 o del 225
per 100 de dita indicadora. La quantia mínima
de la prestació per desocupació serà del 107 per
100 o del 80 per 100 de l'indicador públic en
rendes d'efectes múltiples, segons que el
treballador tingui o no, respectivament, fills al
seu càrrec. En cas de desocupació per pèrdua
d'ocupació a temps parcial o a temps complet,
les quanties màximes i mínimes de la prestació,
contemplades en els paràgrafs anteriors, es
determinessin tenint en compte l'indicador públic
de rendes d'efectes múltiples calculat en funció
de la mitjana de les hores treballades durant el
període dels últims 180 dies, al fet que es
refereix l'apartat 1 d'aquest article, ponderant-ne
tal mitjana en relació amb els dies en cada
ocupació a temps parcial o complet durant
aquest període. A l'efecte del previst en aquest
apartat, es tindrà en compte l'indicador públic de
rendes d'efectes múltiples mensual vigent en el
moment del naixement del dret, incrementat en
una sisena part.
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES Setembre 2013
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES
El Reial decret 1369/2006, de 24 de novembre,
pel qual es regula el programa de renda activa
d'inserció per a aturats amb especials
necessitats econòmiques i dificultat per trobar
ocupació, es modifica en els termes següents:
Un. S'afegeixen dos paràgrafs a la lletra b) de
l'apartat 1 de l'article 2 que queden redactats en
els termes següents: «Durant la inscripció com a
demandant d'ocupació al fet que es refereix el
paràgraf anterior haurà de buscar-se activament
ocupació, sense haver rebutjat oferta d'ocupació
adequada ni haver-se negat a participar,
excepte causa justificada, en accions de
promoció, formació o reconversió professionals
o unes altres per incrementar la ocupació. La
sortida a l'estranger, per qualsevol motiu o
durada, interromp la inscripció com a
demandant d'ocupació a aquests efectes.
a) Es modifiquen els salaris de tramitació vegeu
RD LLEI 20/2012 pàgina 50501 del BOE
Setembre 2013
TAXES JUDICIALS
La Llei 10/2012, de 20 de novembre, va crear
l’exigibilitat a nivell estatal d’unes taxes judicials
per a l’exercici de la potestat jurisdiccional en els
ordres civil, contenciós - administratiu i social,
les quals poden coexistir amb altres taxes i
tributs creats per les Comunitats Autònomes
sobre els mateixos fets impositius.
OBLIGATORIETAT DE LES TAXES: Segons la
normativa vigent, és obligatori efectuar el
pagament de la taxa en algun dels següents
supòsits:
•La interposició de la demanda en tota classe de
processos declaratius i d’execució de títols
executius extrajudicials en l’ordre jurisdiccional
civil, la formulació de reconvenció i la petició
inicial del procés monitori i del procés monitori
europeu.
•La sol•licitud de concurs necessari i la demanda
incidental en processos concursals.
•La interposició de la demanda en l’ordre
jurisdiccional contenciós –administratiu.
•La interposició del recurs extraordinari per
infracció processal en l’àmbit civil.
•La interposició de recursos d'apel·lació contra
sentències i de cassació en l’ordre civil i
contenciós – administratiu.
•La interposició de recursos de suplicació i de
cassació en l’ordre social.
•L’oposició a l’execució de títols judicials.
SUBJECTES PASSIUS OBLIGATS A LA
LIQUIDACIÓ DE LES TAXES: La persona que
promogui l’exercici de la potestat jurisdiccional i
realitzi alguns dels fets imposables descrits amb
anterioritat.
EXEMPCIONS OBJECTIVES: Estan exemptes
de liquidació de taxes els següents actes
jurisdiccionals:
a) La interposició de demanda i la presentació
d’ulteriors recursos en relació amb els
processos de capacitat, filiació i menors, així
com els processos matrimonials que versin
exclusivament sobre guarda i custòdia de fills
menors o sobre aliments reclamats per un
progenitor contra l’altre en nom dels fills menors.
b) La interposició de demanda i la presentació
d’ulteriors recursos quan es tracti dels
procediments especialment establerts per a la
protecció dels drets fonamentals i llibertats
públiques, així com contra l’actuació de
l’Administració electoral.
c) La sol•licitud de concurso voluntari pel deutor.
d) La interposició de recurs contenciós -
administratiu per funcionaris públics en defensa
dels seus drets estatutaris.
e) La presentació de petició inicial del
procediment monitori i la demanda de judici
verbal en reclamació de quantitat quan la
quantia de les mateixes no superi dos mil euros.
No s’aplicarà aquesta exempció quan en
aquests procediments la pretensió exercitada es
fonamenti en un document que tingui el caràcter
de títol executiu extrajudicial de conformitat amb
el què disposa l’article 517 de la Llei 1/2000, de
7 de gener, d’Enjudiciament Civil.
f) La interposició de recursos contenciosos -
administratius quan es recorri en casos de
silenci administratiu negatiu o inactivitat de
l’Administració.
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES Setembre 2013
EXEMPCIONS SUBJECTIVES:
Estan exemptes de liquidar taxes les següents
persones i organismes:
a) Les persones a qui s’hagi reconegut el dret a
l’assistència jurídica gratuïta, acreditant que
compleixen els requisits a tal fi d’acord amb la
normativa reguladora.
b) El Ministeri Fiscal.
c) L’Administració General de l’Estat, les de les
Comunitats Autònomes, les entitats locals i els
organismes públics dependents de totes elles.
d) Les Corts Generals i les Assemblees
Legislatives de les Comunitats Autònomes.
e) En l’ordre social, els treballadors, siguin per
compte aliena o autònoms, tindran una
exempció del 60% en la quantia de la taxa que
els correspongui per la interposició dels
recursos de suplicació i cassació.
QUANTIA:
a) La BASE IMPOSABLE que serveix de
fonament al càlcul de la taxa judicial és la
quantia del procediment judicial, o del recurs en
el seu cas, determinada conforme regulen les
lleis processals. En els procediments de quantia
indeterminada es valoraran en 18.000 euros als
efectes d’establir la base imposable.
b) La QUOTA TRIBUTÀRIA està composada
d’una quantitat fixa i una quantitat variable,
segons el que es detalla a continuació.
QUOTA FIXA en l’ordre jurisdiccional CIVIL:
Verbal i canviari 150 €
Ordinari 300 €
Monitori i monitori europeu 100 €
Demanda incidental en procediment
concursal 100 €
Execució extrajudicial i oposició
a l’execució de títols judicials 200 €
Concurs necessari 200 €
Recurs d'apel·lació 800 €
Recurs de cassació i extraordinari
per infracció processal 1200€
QUOTA FIXA en l’ordre jurisdiccional
CONTENCIÓS - ADMINISTRATIU:
Demanda de procediment Abreujat 200 €
Demanda de procediment Ordinari 350 €
Recurs d'apel·lació 800 €
Recurs de cassació 1200€
QUOTA FIXA en l’ordre jurisdiccional SOCIAL:
Recurs de suplicació 500 €
Recurs de cassació 750 €
QUOTA VARIABLE: consistirà en un 0’5% de la
base imposable fins a 1.000.000 euros, i un
0’25% en allò que excedeixi, sense que en cap
cas la quantia de la quota variable pugui superar
els 10.000 euros. En els casos de presentació
telemàtica s’estableix un bonificació general del
10% de la quota tributària.
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES Setembre 2013
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES
TERMINI, AUTOLIQUIDACIÓ I PAGAMENT:
els subjectes obligats han de presentar el model
696, aprovat per l’Ordre HAP/2662/2012, de 13
de març, i en tot cas s’ha d'auto liquidar el deute
tributari de forma prèvia a la presentació de
qualsevol dels actes processals mencionats
amb anterioritat els quals generen la meritació
de la taxa, havent d’acreditar aquest pagament
en el moment de la presentació dels escrits
judicials corresponents.
DEVOLUCIONS:
es tindrà dret a les següents devolucions, sense
donar lloc en cap cas a interessos de demora:
a) 60% de l’import abonat si s’arriba a una
solució extrajudicial del litigi.
b) 20% de l’import abonat si s’acorda una
acumulació de processos.
Aquestes taxes judicials estatals coexistien a
Catalunya des de l’1 de maig de 2012 amb les
taxes judicials aprovades pel Parlament de
Catalunya dins la Llei de mesures fiscals i
financeres de 20 de març de 2012, normativa
que va ser suspesa cautelarment d’aplicació pel
Tribunal Constitucional el passat 15 de gener de
2013 en considerar que les taxes aprovades per
la Generalitat envaeixen les competències
estatals procedint a gravar doblement uns
mateixos fets impositius que només es poden
regular des del Govern de l’Estat amb la finalitat
de garantir la unitat de mercat i la igualtat en la
prestació dels serveis públics, entre els que es
troba el servei de l’Administració de Justícia.
Setembre 2013
IMPORTANTS MODIFICACIONS DE LA LLEI
D’ARRENDAMENTS URBANS
El passat 5 de juny es va publicar al BOE la Llei
4/2013 que modifica la vigent Llei
d’Arrendaments Urbans 29/1994, de 24 de
novembre. Algunes de les novetats més
importants que introdueix aquesta Llei són les
següents:
Es dóna més importància a la llibertat de pactes
entre les parts, respectant sempre el contingut
del títol II de la vigent Llei 29/94.
Es redueix el temps de vigència dels contractes
d’arrendament: es passa de cinc a tres anys,
amb l'objecte de donar més flexibilitat i
permetent una millor adaptació a eventuals
canvis en els circumstàncies personals de les
parts.
Es permet que l'arrendador pugui recuperar l’ús
de l'immoble si el necessita per destinar-lo a
habitatge permanent per a sí mateix, per a
familiars de primer grau de consanguinitat, o en
casos de divorci o nul·litat del matrimoni,
sempre i quan hagi transcorregut com a mínim
el primer any de durada del contracte.
Es preveu que l'arrendatari pugui desistir del
contracte en qualsevol moment, un cop
transcorreguts sis mesos de l'arrendament,
sempre que ho comuniqui amb una antelació
mínima de 30 dies. En aquests casos, les parts
podran pactar una indemnització pel cas de
desistiment.
El que entenem que suposa un inconvenient per
l’arrendatari és la necessitat que gairebé se li
imposa de tenir anotat l’arrendament en el
Registre de la Propietat, ja que en cas contrari
qualsevol dret que estigui inscrit s’imposa a
l’arrendament i resoldrà aquest dret (respectant,
en tot cas, els arrendaments anteriors al 6 de
juny de 2013).
En aquest cas, si no s’inscriu un contracte
d’arrendament en una finca sobre la que
posteriorment s’hi anota una hipoteca, la
preferència la tindrà sempre aquesta hipoteca
en cas d’execució hipotecària. Igualment, si es
procedeix a la venta d’una finca sobre la que hi
ha constituït un arrendament que no està inscrit
al Registre de la Propietat, l’adquirent no estarà
obligat a subrogar-se en els drets i obligacions
del propietari anterior.
La informa de la intencionalitat de crear un
registre de sentències fermes d’impagament de
rendes de lloguer per tal de poder informar als
propietaris sobre persones que tinguin
antecedents d’incompliment de contractes de
lloguer anteriors.
Aquesta nova normativa entra en vigor a partir
del dia 6/06/2012, no afectant als contractes
celebrats amb anterioritat. En tot cas, es permet
que per acord de les parts els pactes d’aquests
contractes anteriors es puguin adaptar al nou
règim jurídic regulat a la Llei 4/2013, de 4 de
juny.
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES Setembre 2013
L’IMPOST A LA COMPRA D’HABITATGES
USATS S’HA INCREMENTAT AL 10% A
L’AGOST
El passat 18 de juny el Govern de Catalunya va
decidit augmentar al 10% el tipus de l'impost de
transmissions patrimonials, que grava la
compravenda d'habitatge de segona mà.
L'increment de dos punts pel que fa al 8% actual
situa el gravamen en el mateix nivell que l'IVA
dels immobles nous (10%).
Amb aquesta modificació legal, que el govern
català preveu tenir llesta al juliol perquè es
comenci a aplicar a partir de l'1 d'agost, s'iguala
la fiscalitat de la compra nova i de la segona mà
a Catalunya
La llei del govern català manté en el cas de
famílies nombroses, joves de fins a 32 anys i
persones amb discapacitat, i també en el
d'habitatges de protecció oficial, els actuals tipus
reduïts del 5% i 7%, respectivament.
Aquest increment de l’impost podria suposar en
termes anuals uns 150 milions d'euros, per la
qual cosa s'espera recaptar 50 milions
addicionals en els cinc mesos d'aquest exercici
en els quals regirà l'augment, segons el
conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell.
A l'espera d'aprovar els pressupostos del 2013,
l'Executiu català ha volgut assegurar-se més
ingressos, segons Mas-Colell. També va
precisar que la modificació legal es justifica per
"normalitzar" la càrrega fiscal que comporta la
compra d'un habitatge i igualar així els impostos
dels habitatges nous als dels habitatges de
segona mà.
Aquesta pujada forma part de l'acord que
després de les últimes eleccions.
El Conseller ha assegurat que el que es fa amb
l'augment del tribut de transmissions
patrimonials és "posar-ho en línia amb l'IVA"
para "no distorsionar el mercat de primera i
segona mà".
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES Setembre 2013
Consells jurídics i fiscals
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES Setembre 2013
PROCEDIMENT PER DEDUCCIÓ DE L’IVA DE
LES FACTURES IMPAGADES
Des de la publicació del RD 6/2010 de 9 d’abril,
de mesures d’impuls de la recuperació
econòmica i l’ocupació, es van simplificar els
tràmits i reduir els terminis per a possibilitar que
les empreses que tinguessin factures
impagades poguessin sol·licitar a l' AEAT la
deducció de l’IVA corresponent a aquestes
factures incobrades.
Efectivament, si les factures es consideren total
o parcialment incobrables, l’empresa podrà
procedir a la recuperació de l’IVA satisfet a la
Hisenda Tributària, complint els següents
requisits:
a) Que el destinatari de l’operació actuï en la
condició d’empresari o professional, o, en cas
contrari, que la base imposable de la factura,
exclòs IVA, sigui superior a 300 euros.
b) Hagi transcorregut un any des de la meritació
de l’impost repercutit sense que s’hagi obtingut
el cobrament de tot o part del crèdit derivat del
mateix. No obstant això, en operacions a
terminis o amb un preu aplaçat, es computarà
des del venciment del termini o terminis
impagats. Si el titular del crèdit ha tingut durant
l’any anterior un volum d’operacions no superior
a 6.010.121,04 euros, el termini es redueix a sis
mesos.
c) Haver instat el cobrament mitjançant
reclamació judicial o per mitjà de requeriment
notarial.
d) Modificar la base imposable de l’IVA
mitjançant l’emissió de la corresponent factura
rectificativa en els tres mesos següents a la
finalització del termini d’un any o, en el seu cas,
del termini de sis mesos per a empreses amb
facturació inferior a 6.010.121,04 euros
comptats des del moment de la meritació de
l’operació.
e) Comunicar a l’Administració Tributària la
modificació de la base imposable en el termini
d’un mes des de l’expedició de la factura
rectificativa.
f) Anotar aquesta circumstància en els llibres de
registre de factures de l’empresa.
No procedeix en cap cas la modificació de la
base imposable quan el crèdit tingui garantia
real, o fiança (per entitat de crèdit, societat de
garantia recíproca o per Entitat pública, o bé
estigui coberta per un contracte d’assegurança
de crèdit o caució), quan existeixi vinculació
amb el destinatari de l’operació o aquest no
estigui establert en el territori d’aplicació de
l’impost, ni a Canàries, Ceuta o Melilla.
Quan es desisteixi de la reclamació judicial
interposada, o s’arribi a un acord de cobrament
amb posterioritat al requeriment notarial, s’haurà
de modificar novament a l’alça la base
imposable mitjançant l’expedició, en el termini
d’un mes, de nova factura en la que es
repercuteixi la quota procedent.
ÉS OBLIGATORI COBRAR INTERESSOS EN
ELS PRÉSTECS A SOCIS
Quan hi ha préstecs de diners entre la societat i
els socis, és obligatori fixar els interessos del
cas.
La raó és que la llei tributària estableix uns
interessos presumptius, de manera que si no es
pacten interessos pels préstecs en diners, de
totes maneres caldrà calcular i declarar un
interès mínim presumpte, i per descomptat
caldrà tributar sobre ell.
L'avantatge que comporta el cobrament
d'interessos per préstecs en diners entre
societat i socis, és que el pagat per concepte
d'interessos serà deduïble atenent els límits
legals existents per a la deducció d'aquests
interessos, límits continguts en l'article 117 de
l'estatut tributari.
Suposem que un soci li presta diners a la
societat i no li cobra interessos. En aquest cas,
el soci haurà de declarar uns ingressos
financers per concepte interessis presumptes i
tributar sobre ells, però la societat no podrà
deduir gens. En canvi, si el soci li cobra
interessos a la societat pel préstec, el soci
declararà l'interès real i la societat podrà deduir
l'interès pagat, evitant que l'estat es beneficiï
més del compte.
Els interessos que es cobrin per aquests
préstecs en diners, han de ser iguals o superiors
a l'interès mínim presumpte per a cada any
(tipus d'interès legal), doncs si són inferiors,
caldrà calcular l'interès presumpte diferencial
entre l'interès real i el presumpte, ja que caldrà
declarar un valor mínim per aquest concepte.
Recordem que l'interès presumpte es causa ja
sigui que la societat li presti diners al soci o que
el soci li presti diners a la societat.
Els Pressupostos Generals de l'Estat, publicats
en el BOE el passat 28 de desembre, han fixat
per 2013 l'interès legal dels diners en el 4%.
Aquest serà el tipus de referència en totes les
operacions de préstec quan no hi ha cap acord
previ sobre aquest tema entre deutor i creditor.
És el tipus mínim a aplicar en determinades
operacions vinculades, en els préstecs entre
una empresa i els seus socis. En pressuposar-
se onerositat en aquest tipus d'operacions, es
determina que el prestador rebrà un interès pels
seus diners i aquest interès no podrà ser menor
que aquest 4%.
Consells jurídics i fiscals
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES Setembre 2013
Canvi de model del treball: d’assalariat a
autònom
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES
La crisi canvia mentalitats. Aconseguir
treball assalariat s'ha convertit per a molta
gent en poc menys que un miracle i l'oferta
pública ha minvat. I és cert que emprendre
no és fàcil: en els últims anys han tirat el
tancament milers d'empreses asfixiades per
la falta de crèdit i el descens dels ingressos.
Però el canvi en els hàbits de consum i l'auge
d'alguns sectors que comencen a prendre
l'espai que deixa l'activitat immobiliària obre
una finestra d'oportunitats. Crear una
empresa, fer-se autònom, és una opció
d'ocupació viable, i només cal caràcter
d’emprenedor i tenir ajuda en el procés.
Per on començo?
El primer és tenir una idea clara de què es vol
fer. Presentar-se en qualsevol organisme i dir
"pretenc muntar alguna cosa però no sé el què"
no és un bon començament, ja que es transmet
la idea que s'emprèn per necessitat. I per iniciar
qualsevol projecte és fonamental que el seu
contingut apassioni a l'interessat. Que hi hagi
motivació. Aquesta, al costat de la constància,
és la major garantia d'èxit. L'equip d'assessors
de CRESO ASSESSORIA t'ajuden a concretar
la idea. Si, per exemple, es tracta d'obrir un bar,
es defineix el model de local, la ubicació -
després d'un petit estudi de mercat- i
l'especialització, si escau. L'habitual és que el
negoci estigui vinculat a la formació o al lloc
anterior de l'emprenedor. En molts casos, el
treball no varia: es tracta de fer pràcticament el
mateix que abans, només que en comptes de
per compte aliè, per compte propi.
Creo una societat o em faig autònom?
Tot té els seus avantatges i inconvenients. Si
s'opta per ser autònom, l'emprenedor deu saber
que respon amb el seu patrimoni de les
pèrdues, mentre que si formalitza una societat
només ho fa pel capital que s'aporta. Aquest ha
de ser d'un mínim de 3.000 euros en el cas
d'una societat limitada. Un autònom no
necessita cap aportació inicial i a més es pot
donar d'alta en Hisenda i en la Seguretat Social
en un sol dia. El procés per formar una societat
és més llarg i complex i implica, entre altres
coses, inscriure's davant fedatari públic i
demanar un nom en el registre mercantil. Per la
seva senzillesa i menor cost inicial, l'ideal és
començar com a autònom i després, si
fiscalment interessa, constituir-se en societat. Si
el negoci s'inicia entre varis, és millor una
societat limitada laboral o una cooperativa, ja
que ambdues compten amb incentius públics.
En el cas de les cooperatives, a més, la fiscalitat
és menor i tots els participants tenen drets
similars independentment del capital inicial que
s'hagi aportat.
Bé. Ja sé el que vull muntar i la figura
jurídica, ara què?
És imprescindible dissenyar un pla de viabilitat o
pla d'empresa. Ja no es tracta de què fer, sinó
de com fer-ho. Aquí està tot: des de quins clients
ens dirigim o en què volem diferenciar-nos de la
competència fins a si volem contractar personal,
passant pel pla de màrqueting. I el més enutjós:
una previsió d'inversions, despeses corrents,
ingressos i, si escau, finançament necessari.
Setembre 2013
Canvi de model del treball: d’assalariat a
autònom
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES
CRESO ASSESSORIA ofereix assessorament
per ajudar en l'estudi en profunditat de la
viabilitat de la idea en l'apartat econòmic i per
elaborar un pla d'empresa telemàtic sense
necessitat de tenir coneixements jurídics,
comptables o fiscals. En definitiva, on
s'acompanya a l'empresari en tot el seu camí
per crear una empresa. El pla d'empresa és
fonamental si volem demanar un préstec al
banc. En un moment de restricció de crèdit, és la
clau per aconseguir un. És millor, a més,
dissenyar diversos escenaris: molt optimista,
optimista, realista i pessimista, i guiar-se pel
pitjor d'ells, com a matalàs per al futur.
No tinc suficients diners, com em finanço?
Si acaba de quedar-se parat, té la possibilitat de
capitalitzar la prestació: el 60% amb caràcter
general i el 100% per als menors de 30 anys i
majors de 45. Això sí, l'interessat està obligat a
muntar la seva empresa per rebre aquests
diners, i també pot destinar el 40% restant a
pagar mensualment les quotes de la Seguretat
Social.
Una altra opció és el crèdit. Aconseguir un no és
fàcil, però tampoc és una quimera. Existeixen
bancs que gestionen línies ICO, amb la Línia
Emprenedors per crear noves empreses. Es
poden sol•licitar microcrèdits, si la inversió no és
alta, que, depenent del banc, necessiten aval
extern o l'aval és el propi projecte. Les opcions
són múltiples i de vegades això aclapara al nou
empresari. El millor és explorar totes les
possibilitats fins que es trobi la que millor
s'adapta per fi del negoci. I CRESO
ASSESSORIA li ajudem a estudiar les vies de
finançament existents.
Quina formació fa falta per ser empresari?
Important: no és imprescindible tenir formació
empresarial per iniciar una activitat. Hi ha casos
d'èxit de persones que amb prou feines tenen
base, i en gran mesura això es deu, a més de la
motivació, al fet que han sabut assessorar-se
bé: si la idea és crear una pàgina web i no es
tenen coneixements, és millor recórrer a un
professional; si les qüestions de comptabilitat
són denses i complicades. A CRESO
ASSESSORIA donem solució a la majoria de
problemes, tant en matèria comptable, fiscal,
laboral, etc. Com en qüestions tècniques de
màrqueting (pàgines web, xarxes socials, etc.).
Ja m'he decidit. Què faig ara?
Apropa't a CRESO ASSESSORIA i pregunta pel
pla impulsa. Els nostres tècnics t'acompanyaran
en tot el procés, des de concretar la idea fins a
la posada en funcionament.
Setembre 2013
Seguint al seu predecessor, l’any 2013 porta
acumulats un número important de reformes i
lleis de gran transcendència fiscal-tributari,
laboral i jurídic. Detallem les normatives que
considerem més significatives:
BOE 05/02/13: Resolució de 30 de gener de
2013, del Congres dels Diputats, per la qual
s’ordena la publicació de l’Acord de
convalidació del Reial Decret-llei 29/2012, de
28 de desembre, de millora de gestió i
protecció social al Sistema Especial per als
Empleats de la Llar i altres mesures de
caràcter econòmic i social
BOE 23/02/13: Reial Decret-llei 4/2013, de 22
de febrer, de mesures de recolzament a
l'emprenedor i d’estímul del creixement i
de la creació d’ocupació.
BOE 16/03/13: Reial Decret-llei 5/2013, de 15
de març, de mesures per afavorir la
continuïtat de la vida laboral dels
treballadors de major edat i promoure
l’envelliment actiu.
BOE. 28/03/13: Ordre ESS/486/2013, de 26
de març, per la que es crea i regula el
Registre electrònic d’apoderaments de la
Seguretat Social per la realització de
tràmits i actuacions per mitjans
electrònics, i per la que es regulen les
notificacions i comunicacions per mitjans
electrònics en l’àmbit de la Seguritat Social.
BOE 05/06/13: Llei 4/2013, de 4 de juny, de
mesures de flexibilització i foment del
mercat de l’arrendament d’habitatges.
BOE 03/08/13: Reial Decret-llei 11/2013, de 2
d’agost, per la protecció dels treballadors a
temps parcial i altres mesures urgents en
l’ordre econòmic i social.
Les novetats legislatives de l’any 2013
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES Setembre 2013
Novetats legislatives
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES
L'exercici 2013 s’està prolongant al 2012 amb
importants novetats que pretenen contribuir a la
correcció dels desequilibris existents que
afecten a l'economia espanyola i per a la
recuperació de la mateixa.
En el camp de l'Impost sobre la Renda s'han
introduït importants novetats que poden alterar
de forma significativa la càrrega fiscal en
determinats suposats.
La veritat és que des de fa ja algun temps la
càrrega fiscal a Espanya està veient-se
incrementada d'any en any, afectant tant a
tarifes que s'havien gairebé oblidat com a la
quantificació dels rendiments que hauran
d’incloure’ls a la base imposable de l'IRPF.
Si l'any 2012 va començar amb una pujada de
tipus impositius de caràcter temporal i
extraordinari donada la situació econòmica
negativa a Espanya, en aquest any que acabem
d'estrenar les modificacions fonamentals
semblen tenir un caràcter més permanent ja que
es refereixen fonamentalment als conceptes
sotmesos a tributació i a la seva quantificació.
Sent alguna d'aquestes mesures autènticament
noves que van a tenir un impacte molt important
en alguns contribuents.
Habitatge
Com queda la inversió en habitatge habitual?
La deducció per adquisició d'habitatge habitual
era una de les deduccions clàssiques en l'IRPF.
En aquest sentit, qualsevol forma d'inversió en
habitatge habitual, bé sigui adquisició,
construcció, obres de millora o expliques
habitatge desapareixen.
No obstant això, s'estableix un règim transitori
pel qual es manté la deducció en les mateixes
condicions que en 2012 per al supòsit
d'habitatges adquirits abans del 31 de desembre
passat o abonat quantitats amb anterioritat a
aquesta data per a la construcció de la mateixa,
sempre que el contribuent hagués practicat
deducció per aquest concepte en un exercici
anterior.
Què passa amb les quantitats dipositades en
comptes habitatge?
A partir de 2013, les quantitats que es dipositin
en comptes habitatge no gaudiran de la
deducció que fins ara venien gaudint. No
obstant això, les quantitats dipositades en anys
anteriors i el saldo dels quals no s'hagués
destinat a l'adquisició del primer habitatge
habitual, i sempre que no hagi transcorregut el
termini establert de 4 anys per realitzar la
inversió, podran optar a la declaració de
l'exercici 2012 (a presentar el proper mes de
juny) entri: i) procedir a la inversió en un termini
de 4 anys des de la primera aportació, o *ii)
revertir les deduccions practicades fins a aquest
any, sense interessos de demora.
Setembre 2013
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES
Rehabilitació. Les obres de rehabilitació
seguiran tenint deducció?
També es manté la deducció en els casos
d'obres de rehabilitació i d'adaptació per a
persones amb discapacitat, sempre que
aquestes obres estiguin concloses abans de l'1
de gener de 2017.
2012 ha estat l'últim any per deduir-se per obres
de millora, rehabilitació i/o ampliació de
l'habitatge, de qualsevol habitatge, sigui habitual
o no, fins a un 20% dels imports satisfets amb
una base màxima anual de 6.750 euros.
No obstant això, s'estableix també una
disposició transitòria mitjançant la qual es podrà
mantenir la deducció per a les quantitats
satisfetes en concepte d'obres de rehabilitació o
ampliació de l'habitatge habitual realitzades amb
anterioritat a 1 de gener de 2013 sempre que la
finalització de les mateixes es produeixi abans
de l'1 de gener de 2017.
Plusvàlues: Vaig a vendre unes accions que van
ser adquirides fa menys d'un any. Com tributa el
guany?
Els guanys de capital obtingudes per la
transmissió d'elements patrimonials s'incloïen,
fins a 2012, a la base imposable de l'estalvi el
tipus impositiu del qual oscil•la entre 21% i 27%
depenent del guany obtingut. Com a novetat a
partir de 2013 els guanys o pèrdues obtingudes
per transmissió d'elements patrimonials
adquirides un any d'antelació, o menys,
s'inclouen a la base imposable general que el
seu marginal oscil•la entre el 52% i 56%,
depenent de la comunitat autònoma en la qual el
contribuent sigui resident.
Pèrdues: Si també tinc pèrdues per la
transmissió d'altres elements patrimonials, les
puc compensar amb els guanys obtinguts?
Sí, sempre que les pèrdues hagin tingut lloc per
transmissió d'elements adquirits amb un any
d'antelació o menys. Si per contra es
corresponen amb elements adquirits amb més
d'un any només es podran compensar amb
guanys obtinguts en la transmissió d'elements
adquirits amb més d'un any d'antelació.
No obstant això, les pèrdues obtingudes entre
2009 i 2012 que es trobin pendents de
compensar en 2013 podran seguir compensant-
se conforme a la legislació vigent a 31 de
desembre de 2012, és a dir, amb guanys
inferiors o superiors a un any.
Nova residència: En el cas de trasllat de la
residència fiscal anés d'Espanya, quines
obligacions tinc per una plusvàlua amb
pagament ajornat però generada mentre era
resident fiscal a Espanya?
Els guanys de capital amb pagament ajornat per
transmissió d'elements patrimonials poden
sotmetre's a tributació a mesura que els
diferents pagaments es vagin produint. No
obstant això, en el supòsit de traslladar la
residència fiscal anés d'Espanya, existeix
l'obligació per part del contribuent de declarar
els imports pendents d'imputació a l'última
declaració com a resident fiscal.
Novetats legislatives
Setembre 2013
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES
Com a novetat per 2013, i aplicant el principi de
no discriminació dins de la Unió Europea, si el
canvi de residència fiscal es produeix a un altre
estat membre, el contribuent pot optar entre
declarar-ho en l'últim exercici de residència
fiscal a Espanya o fer una declaració
complementària, sense sanció ni interessos, a
mesura que es vagin obtenint les rendes
pendents d'imputació.
Comptes forans
A partir de 2013, s'ha introduït l'obligació
d'informar a l'administració tributària espanyola
sobre els béns situats a l'estranger. Aquesta
obligació incumbeix, en el cas de persones
físiques, als quals tinguin la consideració de
residents fiscals a Espanya.
L'obligació afecta a comptes en entitats
financeres, béns immobles, valors, drets,
assegurances etc. Sempre que el seu valor
excedeixi de 50.000 euros per cada tipus de bé.
Queden exempts d'aquesta obligació en anys
successius si l'augment de valor no excedeix de
20.000 euros respecte de l'última declaració.
La declaració haurà de fer-se en el model 720 i
haurà de presentar-se entre l'1 de gener i el 31
de març de l'any següent a aquell al que es
refereixi la informació a subministrar.
Excepcionalment per a l'exercici 2012 el model
720 es realitzarà durant els mesos de març i
abril de 2013.
Aquesta nova obligació tributària és merament
informativa, no es tracta pròpiament d'una
càrrega impositiva sinó d'una obligació tributària
del contribuent d'informar a l'Administració
Tributària dels béns situats a l'estranger. Si bé,
l'obligació és informativa, és important destacar
que els rendiments generats per aquests béns,
lògicament, i com en els exercicis anteriors, han
de ser declarats en l'IRPF i que el valor dels
mateixos ha de ser declarat en l'Impost sobre el
Patrimoni.
És important destacar que l'incompliment
d'aquesta obligació té un sever règim
sancionador, a més d'oneroses conseqüències
en l'IRPF pels béns no declarats com a
increment de patrimoni no justificat.
Novetats legislatives
Setembre 2013
Novetats legislatives
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES
Loteria
M'ha tocat la Loteria de Nadal, tinc alguna
obligació tributària si la cobro en 2013?
A partir de 2013 s'ha establert un gravamen per
als premis de loteries i sorteigs, aquest
gravamen serà del 20% per als premis superiors
2.500 € per contribuent; els premis inferiors
continuen, igual que els exercicis anteriors,
gaudint d'una exempció sempre que es
compleixin els requisits establerts en la norma
sobre aquest tema.
Per tant, els premis obtinguts en l'exercici 2013
estaran subjectes a aquest nou gravamen en l’
IRPF del 20%, no obstant això, la nova
normativa és aplicable als sorteigs realitzats en
l'exercici 2013, per això els agraciats en el
sorteig de la Loteria de Nadal no estaran
subjectes a aquest gravamen, no així els futurs
agraciats amb la “Loteria del Nen”, els premis
del qual estaran plenament subjectes al nou
gravamen.
Els premis estaran subjectes a retenció, per tant,
els 2.500 primers euros estaran exempts de
tributació i lògicament de retenció, però l'excés
estarà sotmès a una retenció del 20% que serà
equivalent amb l'impost final.
No obstant això, aquests rendiments hauran de
ser consignats a la declaració de l'exercici 2013
a realitzar al maig –juny de 2014.
Salari en espècie
Com tributa en IRPF l'ús d'un habitatge pels
empleats?
La utilització de béns i serveis per a finalitats
particulars té la consideració de renda del treball
en espècie i per tant sotmesa a ingrés a compte,
amb anterioritat i en 2013. La novetat per aquest
any és la valoració d'aquesta retribució en
espècie. Amb la legislació en vigor fins a 31 de
desembre la quantia sotmesa a tributació (i a
ingrés a compte) era el 10% del valor cadastral,
reduint-se a un 5% si el municipi on estigués
localitzat l'immoble hagués revisat aquests
valors conforme a la normativa cadastral.
Aquesta manera de valoració de la retribució en
espècie es manté en 2013 només en el cas que
l'empresa ocupadora sigui propietària de
l'habitatge.
Si per contra, l'empresa no és propietària de
l'habitatge, sinó que el que fa és satisfer el
lloguer de la mateixa a un tercer propietari, el
rendiment que haurà de sotmetre's a tributació
és l'import del lloguer en la seva integritat.
Excepcionalment, es manté el règim anterior
durant 2013 sempre que l'entitat ocupadora ja
vingués satisfent el lloguer d'aquest mateix
habitatge amb anterioritat a 4 d'octubre de 2012.
D'altra banda, la retribució en espècie
determinada per l'ús d'habitatge, gaudia d'una
limitació del 10% de les restants
contraprestacions del treball. Aquesta limitació,
a partir de 2013, es reserva únicament per al
supòsit en el qual el propietari és l'empresa
ocupadora.
Setembre 2013
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES
Així, la valoració del 10% del valor cadastral (5%
si aquest valor està revisat) queda configurada
com un límit mínim en el cas que el lloguer
satisfet per l'empresa fos inferior a aquesta
valoració.
Conseqüentment per als empleats que
l'empresa comenci a satisfer el lloguer dels seus
habitatges amb posterioritat al 4 d'octubre, la
renda sotmesa a gravamen serà l'import de la
renda pel lloguer satisfet per l'empresa
ocupadora, i subjecte al sistema de retencions i
ingressos a compte sobre la renda del lloguer.
Així a partir de l'1 de gener de 2013, i només
durant aquest exercici 2013, en una mateixa
empresa podran coincidir dos sistemes de
valoració de la retribució en espècie pel lloguer
d'habitatge, sempre que no sigui propietària de
l'habitatge, una valoració en funció del valor
cadastral de l'habitatge (amb una valoració del
5% o 10%) i altres lloguers on el rendiment
imputable a l'empleat com a retribució en
espècie sigui l'import de la renda satisfeta a
l'arrendatari per l'empresa.
Novetats legislatives
Setembre 2013
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES
El passat 24 de Febrer de 2013 va entrar en
vigor la Llei 4/2013 de Mesures de recolzament
al emprenedor i estímul al creixement del treball.
MESURES DE FOMENT AL EMPRENEDOR
1.- Tarifa plana de 50€ per als menors de 30
anys que iniciïn l’activitat. S’estableix un nou
sistema de bonificacions i reduccions que
podran aplicar-se els autònoms menors de 30
anys d’edat que causin alta inicial o que
haguessin estat d’alta els 5 anys immediatament
anteriors. Les reduccions son:
- Reducció del 80% de la quota durant els 6
mesos immediatament següents a la data
d’efectes de l’alta. Tarifa Plana 50 €
- Reducció del 50% de la quota durant els 6
mesos immediatament següents a la data
d’efectes de l’alta. (125 Euros)
- Reducció del 30% de la quota durant els 3
mesos immediatament següents a la data
d’efectes de l’alta. (175 Euros)
-Bonificació del 30% de la quota durant els 15
mesos següents a la finalització del període de
reducció.
Aquestes reduccions no resultaran d’aplicació
als autònoms que contractin treballadors per
compte aliena.
2.- Reduccions i bonificacions per persones
amb discapacitat que s’estableixin com
autònoms. S’estableixen noves reduccions i
bonificacions.
- Es manté la Bonificació del 50% durant els 5
anys següents a la data d’alta aplicable a les
persones amb un grau de discapacitat igual o
superior al 33%.
- Reducció del 80% de la quota durant els 12
mesos immediatament següents a la data
d’efectes de l’alta per treballadors autònoms
amb discapacitat igual o superior al 33% i que
tinguin menys de 35 anys i causin alta inicial
- Bonificació del 50% de la quota durant els 4
anys següents per treballadors autònoms amb
discapacitat igual o superior al 33% i que tinguin
menys de 35 anys i causin alta inicial.
Aquestes reduccions no resultaran d’aplicació
als autònoms que contractin treballadors per
compte aliena.
3.- Comptabilització pels menors de 30 de la
prestació d’atur i inici activitat econòmica.
S’estableix la possibilitat de que els beneficiaris
de la prestació d’atur que es constitueixin com a
treballadors per compte propi puguin
compatibilitzar la percepció de la prestació per
un termini màxim de 270 dies amb els requisits
següents:
- Que el beneficiari de la prestació d’atur de
nivell contributiu sigui menor de 30 anys a la
data d’inici de l’activitat per compte propi i no
tingui treballadors.
-Que es sol—liciti en el termini de 15 dies a
comptar des de la data d’inici d’activitat.
4.- Ampliació de les possibilitats de
capitalització d’atur per a menors de 30 anys.
Es fixen els següents requisits:
- Els beneficiaris de la prestació d’atur de nivell
contributiu sigui menor de 30 anys, per destinar
fins al 100% del seu import a realitzar una
aportació de capital social d’una entitat mercantil
de nova creació o constituïda en un termini
màxim de 12 mesos anteriors a l’aportació.
- Si es tracta de persones que desenvolupen
una activitat per compte aliena de caràcter
indefinit, aquesta haurà de mantenir-se un
mínim de 18 mesos.
- Les persones de menys de 30 anys que
capitalitzin la prestació d’atur també la podran
destinar a les despeses de constitució i posta en
marxa de l’entitat, així com al pagament de
taxes i serveis relacionats amb això.
Novetats legislatives
Setembre 2013
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES
ESTÍMULS A LA CONTRACTACIÓ
Es donen diferents incentius a la
contractació en determinats casos amb els
requisits que reglamentàriament
s’estableixin. Destaquen els següents incentius
lligats a diferents modalitats de contractació:
· Incentius a la contractació a temps parcial amb
vinculació formativa per menors de 30 anys.
Incentiu: Reducció quota empresarial per
contingències comuns que pot oscil—lar entre el
75%-100%.
· Incentius a la contractació indefinida de
persona menor de 30 anys per microempresa o
empresari autònom. Incentiu: Reducció del
100% de la quota empresarial per contingències
comuns.
· Incentius a la contractació en nous projectes
d’emprenedoria de persones menors de 30
anys. Incentiu: Reducció del 100% de la quota
empresarial a la Seguretat Social.
· Incentius a la primera contractació a persona
jove. Incentiu: Transformació dels contractes en
indefinits un cop transcorreguts els 3 mesos de
la seva celebració.
· Incentius a contractes en pràctica per a la
primera feina. Incentiu: Reducció del 50% de la
quota empresarial de la Seguretat Social per
contingències comuns.
INCENTIUS FISCALS AL CREIXEMENT
EMPRESARIAL
1.- Impost sobre Societats. Tributació reduïda
per les entitats de nova creació.
Amb efectes a partir de 1 de gener de 2013, les
entitats constituïdes a partir de 1 de Gener de
2013 que realitzin activitats econòmiques
tributaran en el primer període impositiu en el
que la base imposable sigui positiva i en el
següent:
- Per la part de la base imposable compresa
entre 0 i 300.000 Euros al tipus 15%
- Per la part de la base imposable restant al
tipus 20%
Quan al subjecte passiu li sigui d’aplicació la
modalitat del pagament fraccionat segons
balanç, l’escala anterior no serà d’aplicació.
No tindran la consideració d’entitats de nova
creació aquelles que formin part d’un grup
d’empreses en els termes previstos pel Codi de
Comerç.
2.- IRPF. Rendes exemptes Supressió del límit
aplicable a l’exempció per prestació d’atur en
pagament únic. Amb efectes a partir de 1 de
gener de 2013, es suprimeix el límit vigent
actualment de 15.500 Euros. Aquest límit ja no
s’aplicava a persones amb discapacitat. Es
manté el requisit de manteniment de l’activitat
durant 5 anys.
3.- IRPF. Tributació reduïda del rendiment net
d’activitats econòmiques en estimació
directa per inici d’activitat. Amb efectes a
partir de 1 de gener de 2013, els contribuents
que iniciïn l’exercici d’una activitat econòmica i
determinin el rendiment net de l’activitat
econòmica amb el mètode d’estimació directa
podran reduir en un 20% el rendiment net positiu
declarat. S’entendrà que s’inicia una activitat
econòmica quan no s’hagués exercit cap
activitat econòmica en l’any anterior a la data
d’inici d’aquesta.
La quantia dels rendiments nets sobre la que
s’aplicarà aquesta reducció no podrà superar
l’import de 100.000 Euros anuals.
No resultarà d’aplicació la reducció prevista en
aquest apartat en el període en el que més del
50% dels ingressos del mateix procedeixin d’una
persona o entitat de la que el contribuent
hagués obtingut rendiments del treball l’any
anterior a la data d’activitat.
Novetats legislatives
Setembre 2013
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES
REFORMA LLEI ARRENDAMENTS
El passat 5 de juny es va publicar al BOE la Llei
4/2013 que modifica la vigent Llei
d’Arrendaments Urbans 29/1994, de 24 de
novembre. Algunes de les novetats més
importants que introdueix aquesta Llei són les
següents:
-Es dóna més importància a la llibertat de pactes
entre les parts, respectant sempre el contingut
del títol II de la vigent Llei 29/94.
-Es redueix el temps de vigència dels contractes
d’arrendament de vivenda habitual: es passa de
cinc a tres anys, amb l'objecte de donar més
flexibilitat i permetent una millor adaptació a
eventuals canvis en els circumstàncies
personals de les parts.
-Es permet que l'arrendador pugui recuperar l’ús
de l'immoble si el necessita per destinar-lo a
habitatge permanent per a sí mateix, per a
familiars de primer grau de consanguinitat, o en
casos de divorci o nul·litat del matrimoni,
sempre i quan hagi transcorregut com a mínim
el primer any de durada del contracte.
-Es preveu que l'arrendatari pugui desistir del
contracte en qualsevol moment, un cop
transcorreguts sis mesos de l'arrendament,
sempre que ho comuniqui amb una antelació
mínima de 30 dies. En aquests casos, les parts
podran pactar una indemnització pel cas de
desistiment.
-El que entenem que suposa un inconvenient
per l’arrendatari és la necessitat que gairebé se
li imposa de tenir anotat l’arrendament en el
Registre de la Propietat, ja que en cas contrari
qualsevol dret que estigui inscrit s’imposa a
l’arrendament i resoldrà aquest dret (respectant,
en tot cas, els arrendaments anteriors al 6 de
juny de 2013). En aquest cas, si no s’inscriu un
contracte d’arrendament en una finca sobre la
que posteriorment s’hi anota una hipoteca, la
preferència la tindrà sempre aquesta hipoteca
en cas d’execució hipotecària. Igualment, si es
procedeix a la venta d’una finca sobre la que hi
ha constituït un arrendament que no està inscrit
al Registre de la Propietat, l’adquirent no estarà
obligat a subrogar-se en els drets i obligacions
del propietari anterior.
-La Llei informa de la intencionalitat de crear un
registre de sentències fermes d’impagament de
rendes de lloguer per tal de poder informar als
propietaris sobre persones que tinguin
antecedents d’incompliment de contractes de
lloguer anteriors.
-Aquesta nova normativa entra en vigor a partir
del dia 6/06/2012, no afectant als contractes
celebrats amb anterioritat. En tot cas, es permet
que per acord de les parts els pactes d’aquests
contractes anteriors es puguin adaptar al nou
règim jurídic regulat a la Llei 4/2013, de 4 de
juny.
Novetats legislatives
Setembre 2013
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES
TRANSPORTS
Amb l’entrada en vigor de la Llei 9/2013, per la
qual es modifica la Llei 16/1987, d’Ordenació
dels Transports Terrestres. Les més rellevants:
1.- Serveis d’Inspecció: en quan els serveis
d’Inspecció del Transport Terrestre, cal destacar
el fet que posaran especial atenció en la
vigilància d’aquelles empreses que presentin
una major freqüència infractora.
2.- Juntes Arbitrals: es pressuposa que existeix
submissió a l’arbitratge de les Juntes, sempre
que la quantia de la controvèrsia no excedeixi
de 15.000 € i cap de les parts intervinents en el
contracte hagi manifestat expressament a l’altre
la seva voluntat en contra abans del moment en
què s’iniciï o s’hagi d’iniciar la realització del
transport.
3.- Autoritzacions transport públic: quan la
MMA sigui inferior o igual a 3.500 Kg, no serà
necessari el compliment d’establiment,
honorabilitat, capacitat financera i competència
professional (títol).
4.- Capacitat econòmica transport públic:
l’Administració podrà acceptar o exigir que una
empresa demostri la seva capacitat financera a
través de la garantia donada per una entitat
financera (aval) o d’assegurances, per acreditar
dita capacitat econòmica.
5.- Infraccions: tot i que la normativa estableix
que “en les infraccions comeses en la realització
de transports o activitats subjectes a concessió
o autorització administrativa, a la persona física
o jurídica titular de la concessió o de
l’autorització; els serà exigible la responsabilitat
administrativa, independentment de què les
accions u omissions de les que dita
responsabilitat derivi hagin sigut materialment
realitzades por elles o per el personal de la seva
empresa, sens perjudici de què puguin realitzar
les accions que al seu judici resultin procedents
contra les persones a les que siguin
materialment imputables les infraccions”;
aquests titulars de concessions o autoritzacions
administratives, no respondran de les
infraccions comeses en relació als temps de
conducció o descans dels conductors o en la
manipulació, falsejament, o ús indegut del
tacògraf, quan acreditin que els fets que els
varen determinar constituïen una falta greu
d’indisciplina o desobediència comesa per un
dels seus conductors que va donar lloc a què el
titular fos objecte d’una de les sancions, sempre
que dita sanció hagi estat declarada procedent a
través de sentència o no hagi estat objecte de
reclamació judicial per part del treballador.
6.- Operador de Transports: no estaran
obligats a obtenir l’autorització d’operador de transports per a mitjançar en la contractació de
transports de mercaderies, els titulars
d’autoritzacions de transport públic de
mercaderies (MDPN) que hagin acreditat per a
la seva obtenció requisits iguals o superiors als
exigits per a l’obtenció de l’autorització
d’operador de transport.
Novetats legislatives
Setembre 2013
El pla de pensions com a
eina de previsió
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES
Un cop arribat a aquestes alçades, cal tornar
a planificar l’any fiscal. És convenient
repassar les deduccions per aplicar a la
declaració de la renda del proper juny amb la
normativa, però sabent que el termini màxim
per aplicar-les és el proper 31 de desembre.
Una opció vàlida és el pla de pensions.
Hi ha vàries característiques que cal tenir en
compte a l'hora d'oferir un pla de pensions:
beneficis fiscals, expectatives de rendibilitat, etc.
Davant el debilitament del sistema públic de
pensions, la mirada es torna cap a aquests
productes d'estalvi privat. Aquí donem uns
consells pràctics a tenir en compte abans
d'escollir.
Com tributen els plans de pensions?
El reclam més atractiu és sens dubte el seu
tractament fiscal. Són, al costat dels plans de
previsió assegurats (PPA), els únics productes
que redueixen la base imposable de l'IRPF.
Aquest diferiment en la tributació és encara més
beneficiós com més gran sigui la renda del
contribuent. Així sobre una aportació de 2.000
anuals, la deducció passa de gairebé 800 euros
per a una renda de 35.000 euros, a gairebé
1.000 per a una renda de 125.000. El normativa
estableix a més uns límits màxims en les
aportacions: 10.000 euros anuals o el 30% dels
rendiments nets del treball, que per a les
persones majors de 50 anys s'amplia a 12.500
euros amb un límit relatiu del 50%.
I què passa quan es vol recuperar la
inversió?
En primer lloc, excepte en casos d'invalidesa
permanent, atur perllongat, desnonament o
defunció del titular del pla, l'inversor no pot
recuperar els seus diners fins a la jubilació. I la
fiscalitat que s'aplica en recuperar la inversió no
és tan favorable. Les prestacions per jubilació
d'un pla de pensions són considerades com a
rendiment del treball i tributen al marginal. Hi ha
dues opcions: rebre tot alhora en forma de
capital o en forma ajornada, com a renda
vitalícia. Els nostres professionals de CRESO
Assessoria estudiaran l’impacte del seu cas
particular.
Què em convé segons la meva edat i el meu
perfil de risc?
No cal oblidar que amb un pla de pensions, sinó
és garantit, també es pot perdre diners. És
important atendre a la situació personal de cada
inversor i, després d'un assessorament
personalitzat, adaptar el producte al nivell de
risc que cadascú estigui disposat a assumir. Un
inversor jove ben pot preferir un pla de pensions
de renda variable, pel benefici fiscal de
l'aportació i les expectatives de rendibilitat. En el
costat oposat, una persona propera a l'edat de
jubilació podria preferir un pla de renda fixa o un
garantit, que li assegura una quantia i evita així
esglais en la recta final.
Setembre 2013
El pla de pensions com a
eina de previsió
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES
Quins plans tenen més risc i més
rendibilitat?
L'objectiu mínim és batre la inflació. Però el
client ha de valorar especialment la rendibilitat
en els terminis més llargs, on els plans de Borsa
en alguns terminis, per exemple, varien
considerablement. Els plans de renda variable
mixta (que combina inversions en Borsa i actius
de menor risc) resulten més estables en els
horitzons temporals mitjans.
Quin és el millor moment per començar a
invertir en un pla de pensions?
El millor moment és avui. Perquè com més
temps disposes, aconseguiràs un major
rendiment amb un menor esforç. La crisi i els
dubtes amb el sistema públic de pensions fan
encara més necessari començar al més aviat
possible. Per posar un exemple de càlcul, una
dona de 40 anys que comenci a estalviar des
d'ara i que aspiri a rebre quan es jubili una
renda mensual constant de 600 euros, haurà de
començar per una aportació mensual de 163
euros amb una rendibilitat anual d'entorn al 4%
en un pla de renda Fixa Mixta. El patrimoni final
que disposaria aquest perfil de client
aconseguiria els 123.906 euros.
Quan es considera que una comissió és alta?
Existeixen dos tipus de comissions. D'una
banda, la comissió de dipòsit la cobra l'entitat
per manteniment i custòdia dels valors. Per un
altre, la de gestió pel maneig efectiu del
patrimoni que té a la seva disposició. Ambdues
tenen un sostre màxim.
La normativa vigent estableix un topall del 2%
per a la primera i del 0,5% per a la segona.
L'any passat la comissió mitjana per gestió va
aconseguir en l'1,42%, mentre que la de dipòsit
es va situar en un 0,9%, segons l'informe del
sector de la Direcció d’Assegurances i Pensions
de l'Estat.
Setembre 2013
Nou servei CRESO 3.0. per als
empresaris
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES
Un nou concepte d’assessorament, amb un programa d’assessorament innovador, destinat
preferentment a un perfil d’empresa amb un hàbit considerable en l’ús de les noves tecnologies.
Amb una baixa dependència de les reunions personals, i aprofitant al màxim les noves tecnologies
de comunicació, no renunciant a les relacions personals que considerem essencials per mantenir la
confiança. Un sistema MODULAR, a mida de cada necessitat, i mantenint el propi caràcter
professional de CRESO.
Setembre 2013
Som conscients dels temps difícils que pateixen les empreses.
A CRESO ASSESSORIA hem cregut que la nostra experiència i el dia a dia amb la realitat
empresarial, ens serveix per intentar donar solucions especials a cada empresa, sector.
Per això volem oferir-vos un pla de solucions més enllà del nostre servei tradicional: solucions a
mida que intentin estalviar costos, potenciar els ingressos, i incrementar les possibilitats de
subsistència al mercat, o millorar el posicionament competitiu de la seva empresa dins del seu
sector.
Hem dissenyat uns plans d’ajuda als empresaris amb l’objectiu d’oferir solucions molt concretes a
les empreses, ja siguin de nova creació, com en fase de creixement, o amb sensibilitats a les
conjuntures econòmiques.
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES
Plans de foment i ajuda a l’emprenedor
Pla CRESO IMPULS
Pla CRESO CREIX
Pla CRESO CONSOLIDACIÓ
EXPLICA'NS LA TEVA IDEA DE NEGOCI I T‘ AJUDEM A DESENVOLUPAR-LA
SEGUIMENT DELS PRIMERS RESULTATS I ESTUDI DE MILLORES
ESTUDI DE PROCESSOS DE CONSOLIDACIÓ EMPRESARIAL
Pla CRESO RESCAT
ET VOLEM AJUDAR A BUSCAR SOLUCIONS DAVANT LES DIFICULTATS
Setembre 2013
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES
Plans de foment i ajuda a l’emprenedor
Pla CRESO ACOMPANYA
NO ESTÀS SOL PER PORTAR LA TEVA EMPRESA.
MENTOR ADMINISTRATIU (mentoring)
El mentoring és un procés d'aprenentatge
personal pel qual una persona assumeix la
propietat i la responsabilitat del seu propi
desenvolupament personal i professional.
DIRECCIÓ COMERCIAL EXTERNA
Servei externalitzat a temps parcial que va
enfocat a petits empresaris que necessiten de
professionals que entenguin i sentin el seu
negoci, per poder aportar-los solucions en la
venda dels seus productes i serveis.
EL TEU ADVOCAT
Un equip d’advocats preparat per donar-li
recolzament en les diverses àrees empresarials,
professionals i personals.
AUXILIAR ADMINISTRATIU
Servei exclusiu als nostres clients proporcionant
una personal de perfil administratiu que, prèvia
formació per part de l’empresari, dedica a temps
parcial segons l’horari preestablert, a realitzar
les funcions bàsiques d’un auxiliar administratiu,
amb l’objectiu d’ajudar a millorar la productivitat i
a tenir coberta la correcta gestió de l’empresa.
EL COWORKING
Disposar d’un espai de treball amb tots els
serveis necessaris per als professionals: oficina
compartida equipada amb taules de treball,
internet, impressora multi funció i fax, àrea de
descans, etc.
T' AJUDEM A SER MÉS VISIBLE PER ALS
TEUS CLIENTS
Treballem amb grans professionals de la
comunicació i màrqueting per oferir un nou
servei de Consultoria tècnica, que considerem
de caràcter essencial: WEB, imatge corporativa,
xarxes socials, etc.
Suport gerencial
Externalitzacions RRHH
Secretariat multi empresa
Estudis de mercat
Assessorament tècnic
Consultoria en màrqueting i imatge corporativa
Web i xarxes socials
Assegurances professionals
Analitzem les teves necessitats. Personalitzem les teves solucions.
Setembre 2013
El pla PIVE, tercera part
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES
El Pla PIVE 3 d'incentius a la compra
d'automòbils, dotat amb 70 milions d'euros
destinats a ajudes per a l'adquisició de
70.000 vehicles, porta operatiu des del 28 de
juliol amb el seu sistema informàtic i de
reserva de pressupost.
La tercera edició del PIVE, que manté les
condicions del seu antecessor, estarà en vigor
durant un any o fins a l'esgotament dels fons,
que procedeixen d'un crèdit amb càrrec als
Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) a
l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi
d'Energia (IDAE).
Amb l'engegada d'aquesta tercera edició del Pla
PIVE, que permetrà la renovació de 70.000
turismes i vehicles comercials lleugers per uns
altres més eficients, el Govern ha destinat prop
de 300 milions d'euros a incentius a la compra
d'automòbils.
Ajudes de 2.000 euros
Les ajudes del programa segueixen sent de
2.000 euros, mil aportats pel Govern i els altres
mil per les empreses automobilístiques, si bé
s'eleven a 3.000 euros (1.500 per cada part) per
a vehicles de més de cinc places adquirits per
famílies nombroses.
El preu dels automòbils adquirits no ha de
superar els 25.000 euros sense IVA (30.000
euros per més de cinc places i famílies
nombroses). El vehicle lliurat per
desballestament ha de ser un turisme de més de
deu anys o un comercial lleuger de més de set
anys.
El Pla PIVE 2 va generar 157.666 reserves, si
bé després d'unes 6.000 anul•lacions, les
operacions vàlides es van situar en 151.605,
que equivalen a 152,7 milions d'euros, el 99,2%
del pressupost final, que es va ampliar amb
romanents del PIVE inicial.
Setembre 2013
Ja ho va dir Albert Einstein, "En temps de crisi
la imaginació és més efectiva que l’ intel·lecte".
I tenia tota la raó el geni, doncs l’ intel·lecte no fa
res més que emplenar-nos diàriament de dades
fredes, estadístiques inversemblants, gràfics de
tendències monocromàtiques, etc. sense visió
de futur, i massa crítica del passat.
Els governants, la Troika, el FMI, la Unió
Europea, etc. no s’equivoquen mai, no volen
equivocar-se mai, i les notícies s’emplenen
d’opinions (o recomanacions imperatives)
donant-nos únicament la visió d’un passat que ja
coneixem, però sense la imaginació suficient per
intentar millorar-ne el futur.
A dia d’avui sembla que l’any 2012 va ser el
pitjor, però aquest any 2013 està sent un any
molt difícil per la gran majoria de la gent i les
empreses. Des del punt de vista d’una
assessoria com la Creso, podem captar la
tendència empresarial i, malauradament, no és
del tot alentidora, encara que trobem nous
emprenedors amb caràcter suficient per crear
empreses, tant per obligació com oportunitat.
Hem passat de gestionar impostos i consells
fiscals, a ser un intermediari actiu en el rescat
empresarial, estudiar estalvi de costos,
finançaments i ajornaments quasi impossibles i,
sobretot psicologia empresarial; molta psicologia
a l’empresari, per què ser empresari no és fàcil, i
dins del nostre bagatge empresarial no serveix
cap experiència prèvia per afrontar els efectes
destructors de la crisi.
No obstant, detectem un caràcter molt arrelat a
buscar solucions als problemes. Som testimonis
d’una gran imaginació empresarial i d’una
voluntat enorme en sortir d’aquest malson, que
dura des del 2007, però que no vam voler veure
fins que va esclatar al 2010.
Les normatives legislatives, les característiques
financeres de Catalunya i l’aplicació de codi de
bones pràctiques per part dels bancs a l’hora
d’avaluar el crèdit, etc. no ens ho estan posant
fàcil, i no ajuden de cap manera a refer-nos.
Sindicats i Patronal juguen a un tira i arronsa per
justificar la seva utilitat social i no perdre els
escassos diners subvencionats, enlloc d’utilitzar-
los per fomentar l'emprenedoria. Qüestió de
prioritats.
Estem sols amb la nostra imaginació, i és ara o
mai quan hem de reinventar-nos cap al nou
mercat, nous costums, nous consumidors i
noves tendències.
Fem servir doncs, la teoria del geni per
recuperar el concepte “imaginació” per obrir
d’una vegada el final del túnel, com si de la
perforadora de l’AVE “Gerunda” es tractés
(costosa i lenta). Perforem el present i busquem
el futur amb la nostra pròpia llum al final del
túnel, amb la força de la imaginació, per trobar-
nos novament amb un esperit renovat entre
il·lusió i optimisme.
2013, el final del túnel?
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES Setembre 2013
Cada cop més ens inunden nous conceptes
generalment en anglès, i que sembla que no
tenen relació amb la nostra empresa ni activitat,
i per tant, no li donem cap importància. Estem
equivocats.
Un dels objectius bàsics per mantenir l’empresa,
es dediqui al que es dediqui, és potenciar la
recerca de clients. Un mètode tradicional que va
fer furor al anys 80 va ser posat en marxa per
companyies d’assegurances i venedors
d’enciclopèdies: la visita a domicili a porta freda.
30 anys més tard, aquesta tècnica comercial s’ha reinventat gràcies a la incursió massiva de
comercialitzadors d’energia (gas i llum) i
telefonia fixa.
A dia d’avui, amb l’arrelament de les noves
tecnologies, es pot tenir accés a grans volums
de clients, però quasi totes són recerques
“estàtiques”: planes web, xarxes socials online,
etc. que depenen de la nostra capacitat de
reclam i creativitat digital per intentar que el mon
ens escolti i decideixi conèixer-nos.
És una gran forma de captació de clients, però
l’esforç de mantenir-nos present cada dia i
generar l’interès suficient és enorme i sacrificat.
Una variant de les xarxes socials i el contacte
digital, on cada cop s’apunten més empreses és
el networking presencial. Sota aquesta modalitat
es convoquen per sectors d’afinitat empresarial i
es pretén generar negocis B2B (business to
business o relacions empresa - empresa), B2C
(business to consumer o negoci al consumidor),
o aprofitar sinèrgies que resultin positives pels
participants.
En definitiva, un networking presencial és una
reunió per presentar i fer captar l’atenció de tu a
tu amb el teu interlocutor mentre l’altre
interlocutor pretén fer el mateix amb tu. Un
intercanvi de targetes, una conversa de 5 minuts
i una salutació cordial és una possibilitat molt
més que interessant per captar clients.
Però si tenir presència a la xarxa, ja sigui digital
o presencial exigeix un esforç i un temps massa
valuós (sobre tot si som microempreses o
autònoms), descobrir potencial comercial no
sempre va lligat al sobreesforç.
A CRESO Assessoria tenim l’actiu més
important de tots: els clients. I els nostres clients
ens demanen implicació al seu negoci, empatia i
solucions.
Volem donar resposta a aquestes demandes i,
un cop analitzades les situacions conjunturals
de l’actualitat, varem determinar que nosaltres
podem donar un valor afegit als nostres clients i
revertir d’alguna manera productiva els costos
de gestoria: crear una xarxa empresarial B2B
entre els nostres clients.
A la recerca dels clients
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES Setembre 2013
És una nova forma de fer negocis i d'obtenir
beneficis en parlar amb gent que no té per què
estar relacionada amb les teves àrees de
negoci.
De la relació entre dos empresaris poden sorgir
noves oportunitats, possibilitats de col·laboració
o fins i tot l'accés a altres professionals.
En els darrers anys s'han creat nombroses webs
que han servit de punt de trobada per als
professionals -ja siguin generalistes o sectorials-
i la finalitat dels quals és la de connectar a uns
amb uns altres perquè intercanviïn experiències
i també contactes. Si s'inicia una relació amb
una persona i et considera de la seva confiança,
podràs accedir a tots els seus col·legues per
mantenir un altre tipus de relacions comercials.
Podem posar a disposició un portal d’oferta i
demanda intern entre els nostres clients, per
intentar trobar beneficis comercials, fixant uns
preus o condicions especials per operacions
dins de la xarxa, doncs sense la intervenció de
la xarxa el client possiblement no hagués arribat
a operar.
Transportistes, recanvis, taller, mercaderies,
vehicles d’ocasió, restaurants, etc. poden tenir
punts en comú i accedir a preus o condicions
més competitius, alhora que la càrrega de feina
pot millorar per tots.
A la recerca dels clients
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES Setembre 2013
C/ Ultònia, 3, 1r. 17002 GIRONA 972 21 41 08 972 22 06 21 e-mail:[email protected] – http://www.creso.cat
CRESO ASSESSORIA D’EMPRESES
Segueix-nos
VOLS INCLOURE AQUÍ EL TEU ANUNCI ?
Aquesta revista arriba a tots els clients de Creso, al voltant d’uns 1.000
destinataris, amb una freqüència semestral.
La forma d’enviament és electrònica, al ser una edició 100% digital.
Per això, podem enllaçar el teu logotip al teu web o adreça electrònica.
Tens la oportunitat de incloure el teu logotip i, si vols, oferir una promoció
dels teus productes i/o serveis als destinataris d’aquesta.
T’oferim un vehicle publicitari amb un impacte molt important, tant a
empreses com a persones físiques.
Contacta amb nosaltres per demanar més informació.
Secció Patrocinis
Exemple del
mòdul 2x4 cm. Amb link a la web