actesdeles ! iiijornad esd’estudis! localsde!felanitx!de’ les’ pedres dels voltants de’...
TRANSCRIPT
Actes de les
III Jornades d’Estudis Locals de Felanitx
13 i 14 de desembre de 2013
Saló d’Actes de la Casa de Cultura de Felanitx
1
Coordinació i edició Miquel Àngel Vicens i Siquier
Consulta on line
www.amicsclosos.cat/3jornades
EDICIONS AMICS DELS CLOSOS
Dipòsit Legal PM–588–2015 Impremta Institut, juny 2015
2
In memoriam Miquel Barceló i Perelló
Pere Xamena i Fiol
3
PRESENTACIÓ
La celebració i publicació de les III Jornades d’Estudis Locals de Felanitx han estat marcades per la
desaparició de dos Homenots, verdaders prohoms del coneixement i de la Cultura de Felanitx. El
novembre de 2013 ens deixà Miquel Barceló Pereió, mestre de mestres, figura principal en
l’estudi de les societats andalusines. El maig de 2015 ho féu Mn. Pere Xamena, coneixedor com
pocs de la Història de Felanitx i de Mallorca. Valgui aquest llibre com el nostre primer homenatge
a aquestes dues figures. Seguirem el camí que ens deixaren, cuidarem el seu llegat!
Les Jornades d’Estudis Locals promouen el coneixement i difusió del nostre àmbit més proper de
qualsevol disciplina científica o humanística, representen una oportunitat per aprofundir en
aquest coneixement de determinades temàtiques d’àmbit local, per donar sortida a estudis i
treballs de joves investigadors o de persones que, sense més pretensions, gaudeixen d’un temps
per a la recerca. Sense aquest espai, tot això quedaria arraconat dins l’àmbit privat dels autors,
sense possibilitat de que fossin consultats, utilitzats, ampliats, millorats o, per què no, criticats. La
ciència avança gràcies a una lectura crítica i constructiva de les aportacions que s’han realitzat
amb anterioritat.
El desembre del 2013 es complien els 5 anys de la presentació en societat de l’Associació d’Amics
dels Closos de Can Gaià, de la nostra primera assemblea general. Allà dibuixàrem un full de ruta,
una declaració d’intencions respecte a la protecció, difusió i posada en valor del Patrimoni de
Felanitx. Els Amics dels Closos no aspiren més allà d'esdevenir una eina per ajudar a assolir
aquests objectius fundacionals. Un complement, una mà per cobrir més terreny, per arribar més
enfora, més aviat. Una veu crítica o de suport. Un company de viatge per a les institucions
públiques o privades.
Com a celebració d’aquests 5 anys impulsarem, amb la col·∙laboració de l’Ajuntament de Felanitx i
l’ajut de BTP-‐Vacances i Grup 3000, la reedició d’unes Jornades d’Estudis Locals, ja que aquestes
s’integren a la perfecció en la raó de ser de l’associació. Recordem que l’any 2000, dins dels actes
commemoratius dels 700 anys de la fundació de la Vila de Felanitx es varen realitzar les primeres
Jornades d’Estudis Locals de Felanitx, dos anys més tard es realitzarien les segones.
5
Ara apareixen publicades les terceres. Som conscients de la tardança en la seva publicació i en
volem demanar disculpes, els desitjos de què les actes es publicassin en paper, i no tant sols en
digital, ens va fer esperar a què les disponibilitats pressupostàries fossin favorables. Aquest mes
de febrer els Amics dels Closos prenguérem la decisió de no esperar més i fer una publicació on
line. Quan ho teníem pràcticament tot apunt, sorgí l’oportunitat de publicar-‐les en paper a la
qual ens hi aferràrem. La feina la teníem feta tant sols s’havia d’ajustar a les noves necessitats .
De tot el que ha passat se n’aprèn i l’experiència ha estat enriquidora.
Des del principi, la intenció dels Amics dels Closos va ser que les Jornades d’Estudis Locals
presentassin una certa regularitat. L’organització de les terceres, portava implícit el compromís
d’organitzar unes noves edicions. Per tot això, anunciam la celebració de les quartes Jornades
l’any 2016, amb el compromís ferm de què ens esforçarem pel que el temps entre la celebració i
publicació de les actes sigui l’adient. Des d’aquestes línies volem convidar a participar-‐hi!
Felanitx, juny de 2015
Miquel Àngel Vicens i Siquier
President de l’Associació dels Amics dels Closos de Can Gaià
6
SUMARI
Presentació
2
Prehistòria i Patrimoni Històric
El poblat des Rossells i el seu context cultural i territorial
Javier Rivas i Bartomeu Salvà
9
Les intervencions arqueològiques d’equips estrangers a Mallorca durant el franquisme: Els cas de l’equip alemany amb Otto Herman Frey
Alejandra Galmés i David Javaloyas
19
Com s’elabora un projecte arqueològic? El cas dels Rossells
Paloma Salvador
31
Planificació i gestió de recursos per a la campanya arqueològica Es Rossells
Dario Weiss
37
El treball de camp a Es Rossells
Marion Deprez i Celia González
43
El patrimoni perdut: el cas del Castell de Santueri
Xisco Bergas i Rafel Font
47
Turisme i Patrimoni. Reflexions a l’entorn d’una experiència als Closos de Can Gaià
Raquel Barceló, Almudena Briones, Llorenç Oliver i Miquel Àngel Vicens
57
Turisme i Patrimoni. Aspectes teòrics per a la planificació de projectes de turisme
arqueològic
Almudena Briones, Raquel Barceló, Llorenç Oliver i Miquel Àngel Vicens
65
Patrimoni industrial, geològic i hidrològic
El patrimoni geoindustrial de Felanitx
Guillem Mas, Lluís Moragues, Joan Mestre i Manuel Espinosa
77
Les fonts de Felanitx en el marc del Catàleg Il·∙lustrat de les fonts de Mallorca
Pedro Fidel Castro
89
La mineria del carbó a Felanitx: Geologia, història i activitat extractiva
Lluís Moragues, Guillem Mas i Manuel Espinosa
99
La terra de gerrer de Felanitx: Una aproximació geològica i industrial
Lluís Moragues, Joan Mestre, Guillem Mas i Manuel Espinosa
111
191
La pedra de marès de Felanitx: Patrimoni cultural i natural
Guillem Mas
123
Miscel·∙lània
Felanitxers fora de Mallorca, 1599-‐1650
Onofre Vaquer
137
El retaule de Sant Isidre del Convent de Felanitx
Amàlia Salas
145
Felanitx 1968: acte homenatge a l’artista Joan Miró
Xisca Veny
155
200 anys de rellotges de sol a Felanitx
Sebastià Roig
159
Es Lledoner, una cooperativa d'ensenyament
Antoni Vicens i Jerònima Múñoz
171
Tipologies de sòls i la seva influència sobre la producció i qualitat del raïm de vinificació
a Felanitx
Joan Rosselló i Jaume Vadell
183
192
EL PATRIMONI GEOINDUSTRIAL DE FELANITX
GUILLEM MAS GORNALS, LLUÍS MORAGUES ZAFORTEZA, JOAN MESTRE RAMIS i MANUEL ESPINOSA GALAN Mas, G.; Moragues, Ll.; Mestre, J. i Espinosa, M. 2015. El patrimoni geoindustrial
de Felanitx. III Jornades d’Estudis Locals de Felanitx: 77-‐88
INTRODUCCIÓ El patrimoni geològic està compost exclusivament per elements abiòtics d’origen natural, però existeixen nexes i camps comuns d’unió amb altres tipus de patrimoni com el cultural, que poden proporcionar un valor afegit que inclòs pot superar el propi interès geològic intrínsec (Carcavilla et al., 2007). Relacionat amb el patrimoni geològic natural es defineix el patrimoni geoindustrial o mineroindustrial de caire més sociocultural que, juntament amb el seu valor natural (geològic, mineralògic, estratigràfic, ...), inclou també molts de components de caire cultural, arqueoindustrial, històric, artístic o socioeconòmic.
La mineria del carbó, el marès i la provisió de margues per fer ciment, pedra viva per obrar o fer calç, la grava o la terra de gerrer, són alguns exemples d’aquest tipus de patrimoni
geoindustrial, amb una forta component etnològica i cultural.
En aquesta comunicació es presenta un avançament dels resultats obtinguts en un estudi pioner sobre patrimoni geoindustrial a les Illes Balears, referit a l’àmbit territorial del municipi de Felanitx (Mallorca).
S’han consultat les fonts documentals disponibles (Estadística Minera, Anales de Minas, Revista Minera de España, Registre del Distrito de Minas de Baleares, Pla director sectorial de pedreres, Habsburg-‐Lothringen, 1871, Xamena, 1976, Pons, 1982, i altres publicacions i arxius locals, ...), completades amb els testimonis de nombroses fonts orals (antics propietaris, empresaris, treballadors i familiars) i sortides de camp (Figura 1).
Les diferents localitats i instal·∙lacions han estat georeferenciades en forma de
77
III Jornades d’Estudis Locals de Felanitx
coordenades UTM (Datum WGS84) i cota d’altura (z), sobre cartografia topogràfica digital BCN 1:25.000 i Model Digital d’Elevacions MDT25.
En aquest estudi s’ha obviat el patrimoni geohidrològic ja que no suposa cap transformació de la matèria prima inicial
Figura 1: Metodologia de treball aplicada
Per a l’estructuració del projecte s’ha distingit entre:
Materials: Matèries primeres que juntament amb el lloc d’extracció constitueixen el component de caire geològic natural. S’ha determinat l’origen geològic i localitzat els principals llocs de procedència.
Processos: D’extracció i/o transformació, així com les construccions i restes de les industries extractives.
Productes: Materials o objectes resultants de l’extracció i/o transformació industrial de la matèria prima.
RESULTATS 1
Finalment la relació de materials i industries localitzades i estudiades han estat els que s’expressen continuació (vegeu Taula 1).
Taula 1: Taula resum de resultats, amb expressió dels diferents material, processos i productes
– 1: Els apartats sobre la mineria de carbó, la terra de gerrer i la pedra de marès es desenvolupen d’una forma més completa en altres comunicacions específiques sobre cada un d’aquests recursos presentades en dites Jornades (vegeu en aquest mateix volum: Moragues, Ll., Mas, G., Espinosa, M.: La mineria del carbó a Felanitx. Geologia, història i activitat extractiva; Moragues, Ll., Mestre, J, Mas, G., Espinosa, M.: La terra de gerrer de Felanitx; i Mas, G.: Mas, G.: La pedra de marès de Felanitx: patrimoni natural i cultural, respectivament).
78
El patrimoni geoindustrial de Felanitx
Mineria del carbó
La mineria del carbó a Felanitx es centrà fonamentalment en tres zones: La zona situada al nord del llogaret d’es Carritxó; la zona als voltants de la possessió de Firella (Mina San José) i finalment la situada al nord-‐est de la possessió de Sa Coma (Mina Coloma). Es cert que hi ha molts d’altres indrets del municipi a on s’han trobat alguns indicis de la presencia de carbó en superfície, però sembla que cap d’ells ha tengut l’entitat suficient com per enllestir la seva posterior explotació. Els carbons felanitxers poden ser tant eocens (es Carritxó) com oligocens (Firella i sa Coma). Es coneixen un gran nombre d’usos d’aquest recurs energètic, però el destí principal del carbó felanitxer va ésser com a combustible emprat a les cimenteres, al tren i com a font d’energia industrial.
La producció de calç
La calç obtinguda a partir de roques carbonatades (calcàries i dolomies) ha estat utilitzada com a material de construcció des de temps ancestrals. Malgrat la disminució del seu us degut a la introducció del ciment hidràulic a mitjans segle XIX, i el Portland a mitjans del XX la calç continua essent uns dels principals materials de construcció a tenir en compte en obres de restauració i construcció tradicional (Maravelaki-‐Kalaitzaki et al., 2005). A més, la calç també té moltíssimes utilitats en diferents àmbits i
aplicacions: higièniques, profilàctiques, en agricultura, industria i d’altres mes peculiars com adobar pells o utilitats alimentàries (carabassat, conservar ous, etc.)
La calç (òxid de calç, CaO, calç viva) s’obté pel procés de calcinació (> 900 ºC) en forns de calç, del carbonat càlcic (CO3Ca) que es troba de forma natural en les pedres calcàries més o manco pures. Aquesta oxidació, també anomenada descarbonatació o calcinació, per treure un CO2 del carbonat, dona una molècula inestable (l’òxid de calç, CaO) àvida d’aigua, que es converteix en calç morta o hidròxid de calç, solament pel contacte amb la humitat atmosfèrica. Per tenir un producte estable, la calç viva s’ha d‘hidratar amb més o manco aigua, per aconseguir dos possibles productes diferents: un hidròxid en pols o un hidròxid en pasta (calç fosa, bullida o amarada). A partir d’aquí és quan la calç té la majoria de les aplicacions, encara que també té utilitats com a calç viva.
De les pedres dels voltants de la Vila de Felanitx, analitzades amb la tècnica de difracciometria per Raigs X per determinar la composició química dels elements calci, magnèsia, silici i alumini, donant els resultats de la Taula 2. Una lectura ràpida d’aquesta Taula ens mostra el ranking en riquesa de calci que encapçala la de Son Teuler. Els altres continguts requeririen comentaris més específics, que sobrepassen a aquesta comunicació.
Taula 2: Anàlisis per difracciometria per raigs X de diferents tipus de roques del terme de Felanitx (Departament de Química i Serveiis cientificotècnics UIB).
79
III Jornades d’Estudis Locals de Felanitx
Afegir que la visió química, necessària en primera instància, és limitada i requereix complementar-‐la amb l’anàlisi cristal·∙logràfica de cada mineral. Molt més important si es tracta de produir finalment calç en pasta, ja que determinarà la plasticitat i la superfície específica, o sigui, el rendiment del producte obtingut amb la calç. Però a demés de les característiques de la pedra, també influeixen en la qualitat final de la calç, la cocció (ni crua, ni sobrecuita), el tipus de calcinació (ràpida o lenta) i també l’apagat, extinció o hidratació de la calç viva.
La producció de calç al llarg de la història de Felanitx és evident a partir de l’existència de múltiples olles de forns distribuïdes per diversos indrets del municipi. Els forns tradicionals es situaven, per regla general, prop dels recursos: llenya i pedra. A Felanitx han estat operatius els darrers forns tradicionals de Mallorca. La producció de calç en forn tradicional a Felanitx ha durat fins l’any 1989 en un cas i en un altre fins l’any 2000.
El fet singular, però, és la implantació, l’any 1960, a les afores del nucli urbà, d’un forn industrial rotatiu, que ha mantingut la producció de calç mentre s’extingia la de forn tradicional, elaborant en la mateixa fàbrica, morters i estucs a partir de la històricament genuïna calç en pasta envellida, que ha permès una exportació a altres municipis i fora de Mallorca de productes de calç adaptats a la utilització actual.
La terra de gerrer
És com s’ha denominat popularment als materials explotats a pedreres excavades en el subsòl del Pla i Llevant de Mallorca, per a l’extracció d’argiles destinades a l’elaboració de teules i altres peces ceràmiques de gerreria als obradors i forns de les teuleres de l’illa. A Felanitx es dona l’únic cas a Mallorca de l’existència d’una important acumulació d’argila en forma de relleu, el
Puig de Sant Nicolau, avui en dia pràcticament arrasat.
Aquests materials argilosos, tot i la importància econòmica que han tengut, han estat poc estudiats (Moragues i Mas, 2011). Es discuteixen la seva relació amb altres unitats adjacents, la edat geològica (geocronologia), la posició estratigràfica i l’ambient sedimentari en el que es van dipositar aquests materials utilitzats per a l’elaboració de ceràmiques al municipi de Felanitx.
Els recursos disponibles a Felanitx han generat una indústria històricament continuada amb una concentració d’artesans–industrials coetanis, elevada i econòmicament significativa, sense oblidar les gerretes felanitxeres tant distintives.
La pedra de marès
El marès de Felanitx, juntament amb les pedreres on s’ha extret, a més de constituir un valuós patrimoni de caire històric, etnològic i cultural, constitueixen també un important patrimoni geològic i natural que registra i ens permet seguir part de l’evolució i la història geològica de l’illa ocorreguda en els darrers 15 milions d’anys.
El marès ha estat tradicionalment la pedra més representativa i característica de les edificacions de l’illa de Mallorca, utilitzada com a material de construcció pràcticament exclusiu, fins arribar al seu progressiu desús amb l’aparició dels materials derivats del ciment Portland i del formigó armat.
Felanitx ha estat productor de marès que ha abastit tant les necessitats del propi municipi com d’altres parts de l’illa. D’entre els 8 tipus de marès identificats a l’illa de Mallorca (Mas, 2011), al municipi Felanitx n’han estat explotats 3.
La pedra viva d’obrar i ornamental
Entre la pedra viva emprada per a la confecció d’elements arquitectònics-‐
80
El patrimoni geoindustrial de Felanitx
ornamentals (columnes, brancals i llindes, repeus de façana, forros, encadenats, elements decoratius, etc.) i carretons de batre, destaca per la seva duresa la del Puig
des Call o del Calvari, però també la de Son Bernadí, aquesta darrera molt similar a la de Binissalem.
Figura 2: Calcària nummulítica de Felanitx. A.-‐ Nummulites striatus (Brugière, 1792) segons Escandell i Colom; B.-‐ N. striatus del Puig des Call (el Calvari); C.-‐ Forro empedrat de l’edifici del Mercat de Felanitx fet de pedra del Calvari; D.-‐ Detall de la pedra del forro anterior amb petits N. sriatus; E, F.-‐ Pilars del claustre de Sant Francesc (Palma) de calcària nummulítica de Felanitx, amb grans nummulits; G.-‐ Grans nummulits de la Formació Calcàries de s’Envestida.
81
III Jornades d’Estudis Locals de Felanitx
La pedra del Calvari (Puig des Call) es una calcària bioclàstica amb nummulits (calcària nummulítica) de color rosa-‐vermellós corresponent a la denominada Formació de Calcàries de Galdent (Ramos-‐Guerrero, 1988), d’edat geològica Eocè mitjà-‐superior (Bartonià-‐Priabonià = 35-‐40 milions d’anys) atesa l’alta acumulació de nummulits de l’espècie Nummulites striatus (Brugière, 1792) pràcticament monoespecífic i sense evidències de haver sofert resedimentació (Escandell i Colom, 1962; Colom, 1975). Els nummulits que conté la calcària del Calvari (Puig del Call) fan generalment uns 0,5 cm de diàmetre (Figura 2,B).
Aquestes roques es van formar en un ambient litoral de platges fa uns 30-‐40 milions d'anys i contenen infinitat de fòssils de petits nummulits (Figura 2,D) i altres organismes marins que pràcticament formen la totalitat de la roca (per això denominada bioclàstica, es a dir formada per restes d'organismes biològics).
Els nummulits eren organismes marins molt simples formats per una única cèl·∙lula (protozous unicel·∙lulars) del grup dels foraminífers que han deixat importants jaciments fòssils durant el Paleogen. Vivien en fons calcaris o arenosos, d'escassa profunditat. Les restes d'aquests organismes s'han conservat gràcies a la seva closca calcària en forma d'espiral plana desenvolupada en el seu interior. Deuen el seu nom a la seva forma de disc lenticular, semblant a una petita moneda (en llatí nummulus).
Gabriel Huguet Oliver (1902-‐1994) alies Biel Canoves, propietari de dues tanques al Puig des Call on treien la pedra, era picador de pedra i va fer feina en alguns elements arquitectònics urbans de Felanitx i Sant Salvador (monument Crist Rei), així com altre mobiliari, objectes decoratius, morters, plaques retolades, peces de foganya i carretons de batre.
D’entre els elements arquitectònics que s’han pogut localitzar, al nucli urbà de Felanitx, estan els dos pilons de l’entrada de l’escala de la Font, el forro de pedra d’una part (franja) de l’edifici del mercat municipal (Figura 2,C), els baixos façana de la casa de Gabriel Huget (Plaça Pax cantonada carrer Zavellà), alguna façanes de la Via República Argentina i el portal del convent del teatins al carrer Sant Alfons.
Per treure la pedra feien forats amb una manuella que omplien amb pólvora pitjada que llavors feien explotar. Amb l’explosió la pedra rompia en blocs que llavors amb la manuella i l’ajuda de tascons de ferro separaven el bloc en brut de la roca mare.
Per fer els carretons las peces eren arreglades a la mateixa pedrera donant-‐les forma de cilindres. Els cilindres eren carregats i transportats en carros als tallers o obradors de la vila.
Una vegada al taller o obrador, primer s’havia de senyar el, marcant les línies que li havien de donar forma. Els carretons tenien forma troncocònica de secció estelada, amb 7 caires, i tenien una llargària entre 90-‐100 cm. Una vegada marcat, un homo normalment solia emprar dos o tres jornals complets per acabar una peça.
Els voltants de 1940 un carretó acabat podia valer entre 17 i 23 pessetes (Mas i Sorell, 2013).
Els carretons de batre tenen 7 caires, ja que si només en tenen 6 no roden bé i si en tenen 8, en vers de batre, acaben esmicolant i fent un efecte de cilindre tant a la palla com al gra.
Cal tenir en compte que l’Arxiduc cita, prop de Santueri, una altra explotació de calcària nummulítica de color diferent a la del Calvari, que no ha pogut ésser localitzada (Habsburg-‐Lothringen, 1871)
“En algunas regiones de la isla, y en concreto, al pie de las ruinas del castillo de
82
El patrimoni geoindustrial de Felanitx
Santueri, en el término de Felanitx, hay una caliza de nummulites muy dura, que en tiempos pasados encontraba aplicación en las esbeltas columnitas de tan sólo 8 centímetros de diámetro y 2 metros de altura de las ventanas con arco (finestres coronelles) de las casas de Palma. Muchos pilares del claustro de San Francisco, así como los recipientes de agua bendita de algunas iglesias, son de este material, que se deja pulir muy bien; su color habitual es gris plomo, y si bien es cierto que es muy bonito, prácticamente apenas se utiliza en la actualidad.”
Al claustre del convent de San Francesc de Palma es poden observar 33 pilars (+ 2 pilars de mitja canya embeguts als extrems) del arcs de la galeria de tramuntana, que són de calcària nummulítica de color gris (Figura 2,E,F). Contenen una mescla de nummulits de talla gran i més petits (Figura 2,F). Tres dels pilars son nous (tallats a màquina), de color gris plom, també contenen nummulits
grossos i petits però en menor quantitat i destaquen per la presència de gran quantitat de fragments de bivalves (ostrèids). Encara que en la restauració s’hagi optat acertadament en substituir els 3 pilars per un mateix tipus de pedra (calcària nummulítica), no queda clar si la pedra d’aquest pilars nous es del mateix lloc que els antics.
Queda clar que la calcària nummulítica utilitzada per a fer les columnetes de San Francesc no és la mateixa que l’explotada al puig de Calvari (Fm. Calcàries de Galdent) i que al manco hi devia haver una altra pedrera (tal com indica l’Arxiduc) propera al Castell de Santueri (Fm. Calcarenites de s’Envestida, Figura 2,G). La major mida dels nummulits observats també es congruent amb aquesta afirmació (Figura 2,F,G).
Per altre part, a les pedreres de Son Bernadí s’explota una altra pedra molt dura de colors grisos utilitzada principalment per fer vorades, forros i paret seca. Aquesta
correspon a calcàries oolítiques del secundari (Juràssic superior, Doger-‐Malm) formada principalment per ooides units per ciment carbonàtic. Els ooides o oòlits, són grànuls carbonàtics esferoïdals de diàmetre < 2 mm amb estructura formada per un nucli detrític (un gra de quars, un peloide, un fragment esquelètic, un tros d’un altre ooide trencat) envoltat d’un embolcall de làmines carbonàtiques concèntriques.
El foguer
El foguer o pedra foguera correspon a pedra de sílex emprada bàsicament per a l’elaboració de moles de molins, principalment per moldre ciment i cereals, i també com a material refractari per a la construcció de soleres de forns i revestiments interns de xemeneies. Es tracta d’una pedra silícia molt dura formada per calcedònia, quars i una mica d'òpal, de gra molt fi (criptocristal·∙lina) i que pot arribar a ratxar l’acer. Algunes varietats localitzades al migjorn de Mallorca poden ésser microcristalines (Forss et al., 2013).
Aquest sílex s’ha format com a resultat de l’alteració (diagènesis neomòrfica) de materials de la unitat geològica Calcàries de Santanyí (Fornós, 1983, Fornós i Pomar, 1983) corresponent al Complex Terminal messinià (Esteban, 1979, 1996), també denominades Fàcies Pont d’Inca i que, en el cas de Felanitx apareixen associades a espectaculars estromatòlits.
Aquest foguer s’explotava en forma de fragments de llesques tabulars de poc gruix (5-‐25 cm) a clots situats principalment dins sementers que després es tornaven reblir de pedra sobrant i terra per poder tornar conrear la terra, fet que pràcticament impossibilita la localització actual d’aquestes explotacions.
D’entre totes les pedreres de silicats citades al Registre de Mines i al Pla director de pedreres de 1999, a Son Mayol, Son Mesquida, Son Soler, Son Mas, Son Mas Nou,
83
III Jornades d’Estudis Locals de Felanitx
Can Pereta, Ses Puntes, Can Rabassa i Son Barbut, la única explotació localitzada in situ ha estat les de Son Soler, única que ha pogut ésser identificada mitjançant fotografia aèria de l’any 1956.
La zona d’extracció intensiva devia ésser exclusiva de la part de Felanitx-‐Campos, ja que segons les dades del Registre Miner i del Pla Director de Pedreres, totes les concessions d’explotació de sílice de l’illa de Mallorca es localitzaven quasi bé exclusivament en aquesta zona, que presenta una alta concentració d’aquestes fàcies messinianes amb nivells de sílex.
Les moles de molí estaven formades per varies peces de pedra perfectament encaixades i encastat el conjunt amb ciment i cèrcols de ferro o/i giny. Això feia que les moles necessitessin un manteniment periòdic (substitució d’alguna peça degut al desgast, refer les estries, ...) per tal de no empitjorar la qualitat del producte, treball que no solien fer els mateixos picadors que treballaven la pedra per fabricar moles noves.
La pedra no es treballava a la mateixa pedrera, sinó que era carregada en carros i transportada als obradors de la vila. La pedra els arribava amb carro que anava millor que el tren, ja que amb aquest, suposava carregar el carro, carregar el tren, descarregar el tren i descarregar el carro. Massa feina d'homes de força. Així el mul feia la feina fins arribar a la vila.
Al obradors el treballs principals eren fer moles noves i arreglar-‐ne de velles. Picar amb un punxó, denominat agulleta, per fer les estries o tallar amb un disc suposava la producció de molt de polsim silici 2.
Les moles més petites, d'uns 90 cm, eren dels molins fariners que tenien i les grosses,
d’uns 135 cm de diàmetre i 30 cm de gruix, eren les de moldre ciment.
Dels residus resultants de picar el foguer (granets porgats i pols de sílice, denominat comunament granito) eren aprofitats per a altres menesters, com pot ésser fer ciment silici per unir les peces i omplir espais de les pròpies moles o mesclar la grava de sílex amb ciment per fer moles de formigó silici.
Figura 4: Reproducció d’un anunci publicat a un programa de carreres ciclistes organitzat l’any 1954.
Cap a mitjans del segle XX a Felanitx hi havia al manco tres obradors de moles, el d’en Treset, el dels Urrea i el Joan Gomila (Figura 4). Aquesta industria va ésser relativament important ja que també la fabricació i muntatge de moles es va fer a Ciutat, utilitzant matèria primera de la zona de Felanitx-‐Campos.
– 2: S’han pogut constatar la mort de varis treballadors del foguer atribuïdes a silicosi, tal és el cas de Francisco Ortega, alies “Frasquito”.
84
El patrimoni geoindustrial de Felanitx
Aquesta seria la primera cita en tot el territori espanyol de moles de peces de sílex conjuntades (Figura 4) a imitació de les franceses (Xim Sánchez, comunicació personal).
Figura 4: Moles de moli de foguer. Les dues fotografies superiors corresponen a una mola de francesa de la casa La Ferté, mentre que les dues imatges inferiors corresponen a una mola mallorquina de foguer probablement d’origen i producció felanitxera (Fotos: Xim Sánchez).
L’Arxiduc a Die Balearen (Habsburg-‐Lothringen, 1871) també fa referència expressament a que a Mallorca la pedra de sílex s’utilitza per a la construcció de soleres de forns i revestiments interiors de xemeneies.
També seria interessant iniciar una nova línia d’investigació per estudiar l’existència d’una possible indústria lítica de sílex felanitxer durant la prehistòria.
La producció de ciment
La producció de ciment hidràulic o “natural”, producte de la cocció de margues en forns verticals continus, emprant com a combustible els lignits de la zona més els residus del carbó del tren, incorporant la producció de prefabricats i de peces de ciment armat, va tenir en seu moment a Felanitx des dels anys 20 fins a finals dels 60’s en que deixaren l’activitat degut a la generalització del Portland i altres circumstàncies.
Les pedreres de margues i margocalcàries juràssiques i cretàciques de la zona de Son Suau abastien al conjunt de cimenteres locals.
Les margues són roques sedimentàries argiloses que contenen d'un 35 a un 65 % d'argila, i la resta, en pes, és carbonat càlcic; tenen un aspecte terrós, bastant friable i tou a l'erosió, de color variable. Solen anar acompanyada d'una fracció minoritària de llim i/o d’arena fina.
A l’Estadística Minera, a partir de l’any 1922, consta que a la pedrera de margues per fer ciment de Son Suau (Felanitx), propietat dels Srs. Alzamora i Companyia, contava amb 7 operaris i una producció de 1.500 m3.
S’han pogut observar distints clots on s’han explotat les roques margo-‐calcàries (ritmites) pelàgiques del Juràssic superior (Dogger-‐Malm) -‐ Cretaci inferior (Barnolas, 1991; Moragues, 1993), que poden presentar espectaculars plegaments en forma de slump (Figura 5).
Figura 5: Margocalcàries del secundari al tall de pedrera de Son Suau den Polla, excavada per a l’obtenció de material per a fabricar ciment. Un Geosite espectacular adient per il·∙lustrar processos geològics estructurals de plegament.
Els principals clots d’extracció localitzats han estat tots a la zona de Son Suau: Basses de Son Suau (clot d’en Massutí 2n), Jardí de Son Suau d’en Bordoi (clot d’en Massutí 1r) i Son Suau d’en Polla (clot d’en Sansò). Aquest darrer presenta un espectacular tall amb replecs des estrats margocalcaris (slumps) i
85
III Jornades d’Estudis Locals de Felanitx
constitueix un espectacular Lloc d’Interès Geològic (LIG o Geosite) adient per il·∙lustrar processos geològics estructurals de plegament (Figura 5).
També s’han pogut localitzar dues antigues cimenteres ubicades al mateix lloc de l’extracció de margues, com la cimentera abandonada de Son Suau d’en Polla (de Rafel Mestre Gomila) i la cimentera des Jardí de Son Suau d’en Bordoi, de la que només queda una ruïna adossada al camí.
L’extracció de grava
Gran part de l’orografia muntanyosa de Felanitx esta constituïda per dolomies del Retià (límit Triàsic-‐Juràssic) que han estat aprofitades per a la producció d’àrids en forma de grava.
Les dolomies són roques carbonàtiques que, quant al pes, tenen una proporció de més d'un 50 % de dolomita (Mineral format per carbonat de calci i de magnesi, CaMg(CO3)2)
La importància econòmica de l’extracció de grava des de aproximadament l’any 1960 ha estat extraordinària, a costa de la desaparició orogràfica de puigs, relacionada amb la explosió constructiva.
Antigament també es van explotar prop de Cas Concos (Can Pere Gran) acumulacions de microconglomerats neògens ben classificats (Figura 6, superior) que es van utilitzar per produir diversos tipus de morters. Aquests conglomerats presenten còdols perforats per organismes marins litòfags com el dàtils de mar (Gastrochaenolites isp.) i/o esponges perforants (Entobia isp.), la qual cosa ens indica el seu origen marí litoral o de transició continental-‐marí (Figura 6, inferior). Podria tractar-‐se de ventalls aluvials-‐deltaics associats a la gran regressió ocorreguda durant la crisi de salinitat messiniana (Fm. Margues de la Bonanova, Pomar et al., 1983), sense poder descartar que no es tracti de materials resedimentats dins conglomerats torrencials plioquatenaris.
Figura 6: Microconglomerats de Cas Concos en estat natural utilitzats antigament com a grava per fer morters. Detall dels còdols perforats per organismes marins litòfags.
CONCLUSIONS
La diversitat geològica del territori determina la diversitat de materials explotats dins d’aquest territori i la diversitat d’indústries i ocupació laboral de la població de Felanitx.
El patrimoni geoindustrial esta format per elements geològics-‐naturals i elements socioculturals. El component sociocultural inclou tant elements històrics-‐arqueoindustrials com elements etnològics i d’explotació actual.
Antigament el principi de proximitat determinava l’explotació dels principals materials geològics de la zona, ja que el transport d’aquests tipus de materials tan pesants era molt dificultós.
86
El patrimoni geoindustrial de Felanitx
L’activitat geoindustrial al municipi de Felanitx esdevé, a partir del segon decenni del segle passat i finals del setè decenni, una de les activitats econòmiques més significatives.
AGRAÏMENTS
Volem agrair al Departament de Química Analítica i als Serveis Cientificotècnics de la UIB, les facilitats donades per realitzar les analítiques de composició de roques destinades a la fabricació de calç. A Xim Sánchez Navarro, geòleg menorquí expert en moles i moleres, per les fotos cedides i per haver compartit els seus extensos coneixements sobre las moles de moli.
BIBLIOGRAFIA
BARNOLAS, A. (coord.) (1991): Mapa Geológico de España. Escala 1:50:000. Hoja: 725 (40-‐28) Felanitx. Segunda serie -‐ Primera edición. Madrid: Instituto Tecnológico Geominero de España (ITGE). 45 pp + 1 mapa.
CARCAVILLA, L., LÓPEZ-‐MATÍNEZ, J., DURÁN-‐VALSERO, JJ. (2007): Patrimonio geológico y geodiversidad: investigación, conservación, gestión y relación con los espacios naturales protegidos. Publicaciones del Instituto Geológico y Minero de España. Cuadernos del Museo Geominero, 7, 360 p.
COLOM, G. (1975): Geologia de Mallorca. Diputación Provincial de Baleares. Instituto de Estudios Baleáricos. Patronato “J. Mª Quadrado”. CSIC. 2 vols. 519 pp. Palma de Mallorca.
ESCANDELL, B., COLOM, G. (1962): Una revisión del Numulítico mallorquín. Notas y Comunicaciones del Insituto Geológico y Minero de España, 66: 73-‐142.
ESTEBAN, M. (1979): Significance of the upper Miocene coral reefs of the Western Mediterranean. Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 29: 169-‐188.
ESTEBAN, M. (1996): An overview of Miocene reefs from Mediterranean areas: General trends and facies models. In: Franseen, E.K., Esteban, M., Ward, W.C., Rouchy, J.M. (Eds.). Models for Carbonate Stratigraphy from Miocene Reef Complexes of Mediterranean Regions. Concepts in Sedimentology and Paleontology. SEPM, Tulsa, Oklahoma, USA, 3-‐53.
FORNÓS, J.J. (1983): Estudi sedimentològic del Miocè terminal a l’illa de Mallorca. Tesis llicenciatura. Universitat de Barcelona, 228 pp.
FORNÓS, J.J., POMAR, L. (1983): Mioceno superior de Mallorca: Unidad calizas de Santanyí (“Complejo terminal”). In: Pomar, L., Obrador, J., Fornós, J., Rodríguez-‐Perea, A. (eds.). El Terciario de las Baleares (Mallorca -‐ Menorca). Guía de las excursiones. X Congreso Nacional de Sedimentología, Menorca 1983. Grupo Español de Sedimentología, 177-‐206.
FORSS, A., GELABERT, B., VADELL, J. (2013): Presència de quars microcristal·∙lí a paleosòls sobre calcàries del Miocè Superior. In: Pons, G.X., Ginard, A. i Vicens, D. (eds.) VI Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. Ponències i Resums. Soc. Hist. Nat. Balears. pp 133-‐135.
HABSBURG-‐LOTHRINGEN, L.S. (1871): Die Balearen in Wort und Bild geschildert. Zweiter Band. Die eigentlichen Balearen. Drittes Buch. Mallorca. I. Allgemeiner theil. F.V. Brockhaus. 665 pp. Leipzig. Traducció al castellà: HABSBURG-‐LOTHRINGEN, L.S. (1989): Las Baleares por la palabra y el grabado. Las Baleares propiamente dichas. Mallorca (parte general). Traducción del vol. III de la segunda parte de Die Balearen. Edición Caja de Baleares “Sa Nostra”, vol 6, 931 pp.
MARAVELAKI-‐KALAITZAKI, P., BAKOLAS, A., KARATASIOS, I., KILIKOGLOU, V. (2005) ): Hydraulic lime mortars for the restoration of
87
III Jornades d’Estudis Locals de Felanitx
historic masonry in Crete. Cement and Concrete Research, 35 (8):1577-‐1586.
MAS, G. (2011): El marès de Mallorca: concepte, caracterització i tipologia. Estudis Baleàrics,100-‐101: 179-‐199.
MAS, G., SORELL, J. (2013): La pedra de sa Mola des Monjos: una calcària plioquaternària d’extremada duresa. Actes de les IV Jornades d’Estudis Locals de Porreres, 2012. Porreres, 27-‐28 d’abril de 212. Ajuntament de Porreres. pp 33-‐41.
MORAGUES, L. (1993): Estudi geològic del sector meridional de les Serres de Llevant (Mallorca). Boll. Soc. His. Nat. Balears, 36: 103-‐120.
MORAGUES, L., MAS, G. (2011): La terra de gerrer. Una aproximació geològica. I Jornades d’Estudis Locals de Vilafranca de Bonany, 2011. Vilafranca de Bonany, 22 d’octubre de 2011. Ajuntament de Vilafranca de Bonany.
POMAR, L., MARZO, M., BARÓN, A. (1983): El Terciario de Mallorca. In: Pomar, L., Obrador, J., Fornós, J., Rodríguez-‐Perea, A. (eds.). El Terciario de las Baleares (Mallorca-‐Menorca). Guía de las excursiones. X Congreso Nacional de Sedimentología, Menorca 1983. Grupo Español de Sedimentología, 21-‐44.
PONS, M. (1982): Els oficis. Ed. Ramon Llull. Felanitx.
RAMOS-‐GUERRERO, E. (1988): El Paleógeno de las Baleares. Estratigrafía y Sedimentología. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona, Dept. Geologia Dinámica, Geofísica i Paleontologia. 3 vols. 212 pp. (inèdit).
XAMENA, P. (1976): Historia de Felanitx. Vol. II. Del segle XVII al XX. Gràf. Miramar. 294 p.
88