acta de la sessiÓ ordinÀria del ple celebrada el dia...

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE CELEBRADA EL DIA TRENTA DE NOVEMBRE DEDOS MIL QUINZE

Quan són les 20:00 hores es reuneix a la sala d'actes de la Casa Mallol, sota la presidència dela senyora Montse Mindan i Cortada, alcaldessa presidenta de la corporació, el ple del’Ajuntament a l’objecte de celebrar sessió ordinària d’acord amb la convocatòria que s’harepartit.

Són presents en el moment de començar la sessió:,Sr. Carles Pàramo i Ponsetí Primer tinent d'alcaldeSr. Francesc Giner i Ballesta Segon tinent d'alcalde Sr. Juan Manuel Fernández i Martínez Tercer tinent d’alcaldeSr. Marc Danés i Zurdo Regidor Sra. Anna Jorquera i Navarro RegidoraSr. Fèlix Llorens Palou RegidorSr. Joan Plana i Sagué RegidorSr. Èric Ibáñez i Martín RegidorSra. Verònica Medina i Flores RegidoraSr. Gerard Teixidó i Rivera RegidorSra. Olga Simarro Rojas RegidoraSr Antonio Rodríguez López Regidor Sr. Manel Escobar Yegua Regidor Sr. Àngel Tarrero González RegidorSr. José Manuel Àlvarez Cuñat RegidorSr. José Antonio Valdera Martín Regidor

També hi assisteixen:Senyor Ernest Ruiz Garcia Interventor municipal de la corporacióSenyora Ma. Teresa Sánchez Luna Tècnica en Administració General

Actua de secretari Fco. Luis MUÑOZ CAMEO, secretari general de la corporació.

Un cop l'alcaldessa ha obert l'acte, s'entra a l'ordre del dia, es tracten els afers indicats i esprenen els acords que es detallen.

01.- APROVACIÓ D'ACTES DE SESSIONS PLENÀRIES ANTERIORS:

- Sessió ordinària del dia 28 de setembre de 2015

INTERVENCIÓ DE L'ALCALDIA

Alcaldessa.- S'han inclòs un parell d'esmenes a petició d'algun regidor i en manifestar la sevaconformitat.

Sense necessitat de votació i per unanimitat dels membres presents, s'acorda aprovar l'actatal com ha estat redactada.

02.- INFORMACIÓ DE L'ALCALDIA

Dades estadístiques de la població

Població total: 19.573 habitants

Homes: 9.818 que representen el 50.16% de la població

Dones: 9.755 que representen el 49.84% de la població

3.754 < 16 anys, que representen el 19.12% de la població

Atur

A octubre de 2015: 1.481 persones

A octubre de 2014: 1.558 persones

Decrets dictats des de l'Alcaldia des del ple anterior

Total decrets: 488

Contingut econòmic. 79

Contingut urbanístic: 313

Contingut general : 96

REUNIONS DE TREBALLS A ROSES

1) 29 Reunions de treball

2) 1 Consell Executiu PRODER

3) 2 Consells Executius PORT

4) 5 Meses de Contractació

5) 2 Meses de Contractació extraordinàries

6) 5 Juntes de Govern Local

7) 1 Consell Administració ROSESNET

8) 1 Consell Administració PORT DE ROSES

9) 1 Consell Administració ROSERSA

10) 1 Consell Administració PRODER

11) 1 Junta de Portaveus

12) 2 Comissions Informatives

13) 1 Ple Ordinari

14) 1 Ple Extraordinari d'Ordenances

15) 1 Ple Extraordinari membres meses electorals 20-D

16) 1 Reunió Projecte cooperació transfronterera – INTERREG

17) 1 Casament civil

REUNIONS DE TREBALLS FORA DE ROSES

- Girona, consell assessor del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona

- Llança, Reunió Projecte cooperació transfronterera – INTERREG

VISITES REBUDES A ROSES

- 19 visites

VISITES FORA DE ROSES

- Madrid, Sra. Raquel Orts – directora general de Sostenibilitat de la Costa i del Mar -Ministerio de Medio Ambiente (MIMAM)

ACTES A ROSES

1. Centenari Pau Casanovas Casellas

2. Missa de difunts

3. Presentació Projecte Biomassa – Residència Geriàtrica Pi i Sunyer

4. Visita escola Montserrat Vayreda “Conèixer l’Ajuntament”.

5. Recepció institucional alumnat 6è de CEE del programa "Roses Ets tu"

6. Aniversari 30 anys empresa PUBLIMAS

7. Teatre, Histèria Sagrada. «Antepenúltim capítol: El Messies»

8. Signatura donació banyoneta i moneda per part d'en Jordi Marès

9. Presentació llibre «La Ausència» de Maite Clavaria.

10. Festival Guinea-Conakry

11. Presentació jornada "Certificat d'acolllida" organitzat pel Consell Comarcal

12. Inauguració botiga «VERI»

13. Converses amb artistes Al voltant de l'art

14. Acte benèfic a benefici de l'Associació MOEBIUS

15. Jornada «Intercanvi de llibres x menjar» organitzat per la Xarxa de Convivència

16. Presentació del programa Voluntariat per la llengua i del llibre «Verba non facta»

17. Conferencia "Conviure amb els terratrèmols" a càrrec de Xavier Goula, sismòleg i cap del'Àrea de l'Institut de Cartografia i Geofísica de Catalunya i Albert Macau, sismòleg.

18. Jornada de portes obertes de les noves dependències de la Policia Local

19. Presentació equips de Raids Gorditos Team Tramuntana Design

20. Participació en el «Gran recapte d'aliments»

21. Sopar benèfic de Nadal FADIR 2015

22. Teatre, l'obra «Temps»

ACTES FORA DE ROSES

- BCN, taula rodona "El paper de la dona en la política"- Universitat Pompeu Fabrà.

- Vic, Associació d'avis Casal del Pescador

- Peralada, Nit del Turisme Empordanès

ASSISTÈNCIA MITJANS DE COMUNICACIÓ

- Empordà TV – noticies i entrevistes diverses

- Roda premsa "Presentació Ordenances Municipals"

- L'Hora de l'alcaldessa

- Xat Empordà

FELICITACIONS A EXPRESSAR

- A en Nacho Armillas per la seva proclamació com a campió d'Europa d'Aquabike en GP2.

- Al GEN pels cinc podis aconseguits en el Trofeu de Sant Narcís concretament als nedadors:

- Jaume Cusí i Aleix Soler – 1r i 3r, respectivament en categoria infantil

- Àlex Tena, Joel Gálvez i Marc Sayol – 2n i 3rs, respectivament en papallona, en les sevescategories.

- A la productora «Almanegra» per guanyar el primer concurs de Joves Talents del FestivalInternacional Choreoscope de Barcelona.

- Al restaurant «Els Brancs» de l’Hotel Vistabella, per mantenir l’estrella Michelin durant aquestany 2016.

- A en Mateu Casañas Puignau, per aconseguir una estrella Michelin, per al seu restaurant«Disfrutar» de Barcelona.

- Felicitar a Mohamed El Amrani per haver estat escollit per la companyia aèria «Vueling» perbatejar un A320 de la seva nova flota amb el nom del rosinc.

AGRAÏMENTS

- De la FRCC per la col·laboració en la jornada benèfica de pàdel contra el càncer de mama“Guanyem la Partida” i en la conferència “Importància del Cribatge en la detecció precoç delcàncer de mama”

- De l'Institut Illa de Rodes per la instal·lació d'un contenidor de reciclatge per a les accions decura ambiental que realitza el centre.

Tot seguit, l'alcaldessa informa que aquest matí hi ha hagut un ensurt que sort que ha quedaten un ensurt. Ha estat a l'escola “Els Grecs” que s'ha incendiat una fregidora d'oli a la cuina i

vol agrair la ràpida intervenció dels bombers, l'ajuda de la policia local i també dels mestres,del director del centre, del conserge i de les cuineres.

Ara ja pot dir que tothom està bé, perquè la regidora d'Ensenyament i ella mateixa s'hanpersonat a l'escola. Han trucat al conserge, al senyor Juan i l'han informada que ja es trobavabé. Per tant, pot expressar un sentiment de tranquil·litat, perquè ningú ha pres mal i que tot haquedat en un ensurt.

El Ple en queda assabentat.

03.- DONAR COMPTES DE L’INFORME EMÈS PER L’INTERVENTOR MUNICIPAL ENRELACIÓ A L’EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST I A L’ACTUALITZACIÓ DELS OBJECTIUSD’ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA I ENDEUTAMENT CORRESPONENT AL TERCERTRIMESTRE DE 2015

El senyor Marc Danés, com a responsable de l'àrea de Serveis Econòmics, presenta laproposta d'acord del tenor literal següent:

Identificació de l’expedient

Proposta relativa a donar comptes de l’informe emès per l’interventor municipal en relació al’execució del pressupost i a l’actualització dels objectius d’estabilitat pressupostària iendeutament corresponent al TERCER trimestre de 2015.

Antecedents

1. L’interventor municipal en data 30 d’octubre de 2015 ha emès el següent informe:


Execució del pressupost i actualització dels objectius d’estabilitat pressupostària iendeutament corresponent al TERCER trimestre de 2015.

Fonaments de dret

1) Llei 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (LEPSF).

2) Reglament de desenvolupament de la Llei 18/2001, de 12 de desembre, generald’estabilitat pressupostària (RLGEP), en la seva aplicació a les entitats locals.

3) Orden HAP/2105/2012, de 1 de octubre, por la que se desarrollan las obligaciones desuministro de información previstas en la Ley Orgánica 2/2012, de 27 de abril, deEstabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera.

4) Manual del cálculo del déficit en contabilidad nacional adaptado a las corporacioneslocales (IGAE).

5) Article 207 del RDL 2/2004 de 5 de març, pel qual s’aprova el text Refós de la LRHL.

6) Article 8 de les Bases d’execució del Pressupost per a l’exercici 2015 (BEX).

Consideracions

D’acord amb l’Ordre HAP/2105/2012LEPSF, aquesta intervenció ha elaborat i enviat alMinisteri d’Hisenda i administracions públiques la informació continguda en l’article 16d’aquesta ordre i estructurada mitjançant qüestionaris electrònics a l’oficina virtual del Ministerid’Hisenda i administracions públiques. Dins de l’expedient s’inclou còpia dels formularisnormalitzats enviats, així com el corresponent justificant de remissió.

Igualment, d’acord amb l’article 8 de les Bases d’execució del Pressupost per a l’exercici 2015amb aquesta informació es dona per complimentada l’obligació establerta en l’article 207 de laLRHL.

Àmbit subjectiu

D'acord amb l'article 2 de la LEPSF, el perímetre de consolidació dels pressupostos als efectesde la normativa d’estabilitat està constituït pel sector administració pública, d’acord amb elscriteris del SEC-95, és a dir, per l’Ajuntament, els organismes autònoms locals i les entitatsdependents (entitats públiques empresarials, societats mercantils amb participació majoritària iconsorcis) que presten serveis públics i produeixen béns que no es financen majoritàriamentamb ingressos comercials.

Les entitats que no s’integrin en el sector d’administració pública, se sotmetran al principid’estabilitat pressupostària de forma individualitzada (art. 11.1 LEPSF).

En tant que l’exercici 2014 el Ministeri d’Hisenda ha resolt la classificació de les societatsmunicipals dependents d’aquest Ajuntament, determinant la sectorització de Serveismunicipals de Roses, SA dins del sector d’administracions públiques i Port de Roses, SA iPromoció i desenvolupament de Roses, SA en el sector d’entitats no financeres, el perímetrede consolidació de la informació pressupostària està constituït a partir d’aquesta data perl’Ajuntament de Roses i la societat Serveis municipals de Roses, SA.

Verificació dels objectius del sector d’administració pública

a) Estabilitat pressupostària

D’acord amb els criteris de la LEPSF, les corporacions locals han de mantenir una posiciód'equilibri o superàvit pressupostari. Pel seu càlcul, es parteix de la diferència entre els importsdels capítols 1 a 7 d’ingressos i els de despeses, ajustades segons criteri SEC95. Així, sil’import és positiu assoliríem capacitat de finançament i en cas contrari estaríem en situació denecessitat de finançament.

D’acord amb les xifres estimades del pressupost a liquidar l’Ajuntament de Roses presentauna capacitat de finançament calculada amb els criteris del SEC95 de 271.287,39 €.

b) Endeutament

El nivell d’endeutament previst a final de trimestre se situaria en 15.470.106,30 € que suposa el45,96% sobre els ingressos corrents i per tant per sota del límit establert a la Llei d’hisendeslocals.

c) Període mig de pagament a proveïdors

D’acord amb la informació elaborada per la Tresorera Municipal, el període mig de pagament aproveïdors del 3r trimestre de 2015 ha sigut el següent:

Ajuntament de Roses -0,55 dies

Serveis Municipals de Roses, SA 7,37 dies

Període mig global 0,04 dies

Conclusions

De les dades detallades en aquest informe que, com s’ha dit abans, són provisionals idependran en bona mesura de l’execució dels ingressos i despeses previstes, se’n desprènque la previsió de liquidació del pressupost de l’exercici 2015, actualitzada amb les dades del3r trimestre:

a) Assoleix l’objectiu d’estabilitat pressupostària.

b) Assoleix l’objectiu d’endeutament

c) Compleix el termini mig de pagament a proveïdors”

2. Dictamen favorable de la Comissió Informativa de data 16 de novembre de 2015.

A proposta del Sr. Marc Danés Zurdo, regidor responsable de l’Àrea d’Economia i Hisenda, elPle de la Corporació adopta el següent

ACORD:

1. Donar compte al Ple de la Corporació de l’informe emès per l’Interventor municipal enrelació a l’execució del pressupost i a l’actualització dels objectius d’estabilitatpressupostària i endeutament corresponent al TERCER trimestre de 2015.”*


04.- DONAR COMPTE AL PLE DE L’AJUNTAMENT DE L’ACORD ADOPTAT PER LA JUNTA DEGOVERN LOCAL DEL 2 DE NOVEMBRE DE 2015 RELATIU A L’APROVACIÓ DEFINITIVA DELDOCUMENT ANOMENAT “PROJECTE DE RESTAURACIÓ D’UNA TORRE DE LA MURALLAMEDIEVAL DE ROSES”, D’INICIATIVA MUNICIPAL

El senyor Carles Pàramo, responsable de l'àrea d'Urbanisme, presenta la proposta d'acord deltenor literal següent:

Antecedents

1. La Junta de Govern Local del 2 de novembre de 2015 acorda:

“6.2.- APROVAR DEFINITIVAMENT EL DOCUMENT ANOMENAT “PROJECTERESTAURACIÓ D’UNA TORRE DE LA MURALLA MEDIEVAL DE ROSES”, D’INICIATIVAMUNICIPAL

Antecedents

1. El Ple de l’Ajuntament del 31 d’agost de 2015 acorda:

1) Aprovar inicialment el document anomenat “Projecte de restauració d’una torre dela muralla medieval de Roses”, redactat el juny de 2015 pel Servei de Monumentsde la Diputació de Girona, que compta amb un pressupost d’execució percontracte de 128.569,60 € (21% d’IVA inclòs), autenticat pels serveis tècnicsmunicipals amb la referència 2DUN, de data 06.08.2015, desglossat en dues fasesd’execució; concretament:

- La primera fase, anomenada en el projecte “Separata-Fase 2015”, comprènbàsicament els treballs d’intervenció arqueològica, el muntatge de les bastidesi la consolidació estructural, i compta amb un pressupost d’execució percontracte de 48.000 € (21% d’IVA inclòs).

- La segona fase, amb un pressupost d’execució per contracte de 80.569,60 €(21% d’IVA inclòs), comprèn l’execució material dels accessos de la torre.

2) Sotmetre-ho a informació pública, pel termini de 30 dies.

3) Supeditar l’aprovació definitiva i posterior execució de les obres incloses en elprojecte, a disposar de l’informe favorable de la Comissió Territorial del PatrimoniCultural de Girona.

2. L’aprovació inicial del projecte se sotmet a informació pública pel termini de 30 dies,mitjançant edicte publicat en el Butlletí Oficial de la Província de Girona, núm. 179 del

dia 16 de setembre de 2015, en el diari de difusió comarcal El Punt del dia 10 desetembre de 2015, i en el tauler d’anuncis electrònic (e-tauler) de la web municipal(www.roses.cat).

Durant l’esmentat període d’informació pública no es presenta cap reclamació nial·legació al respecte.

3. En data 17 de setembre de 2015, RE 13741/15, els Serveis Territorials delDepartament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en el seu escrit del 10 desetembre de 2015, comuniquen que:

a) La Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona del dia 17 de juliol de 2015ja va acordar, per unanimitat, aprovar l’actuació de restauració de la torre de lamuralla medieval de la Ciutadella de Roses, condicionat al control arqueològic deles obres i a l’excavació de les restes que puguin aparèixer.

b) La documentació aportada posteriorment no difereix tècnicament de lacontinguda en el projecte aprovat i l’execució per fases de les obres no comportacap canvi tècnic que justifiqui un nou informe i un altre acord de la Comissió.

4. El Ple de l’Ajuntament del 26 d’octubre de 2015 acorda aprovar inicialment lamodificació de crèdit núm. 6 del pressupost per a l’exercici 2015, en el qual estàinclosa la despesa de restauració d’una torre de la muralla medieval, amb unpressupost de 128.569,60 €.

5. Amb data 27 d’octubre de 2015 el regidor responsable de l’Àrea d’Urbanisme i MediAmbient, Carles Pàramo i Ponsetí, dicta una proposta al respecte.

Fonaments de dret

Primer. Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) de Roses (DOGC núm. 5682 de30.07.2010)

Segon. Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Lleid’urbanisme (DOGC núm. 5686, de 05.08.2010); modificat per la Llei 3/2012, de 22 defebrer (DOGC núm. 6077, de 29.02.2012).

Tercer. Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Lleid’urbanisme (DOGC núm. 4682, de 27.07.2006).

Quart. Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local (BOE núm. 80,de 3.04.1985).

Cinquè. Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text refósde la Llei de contractes del sector públic (BOE núm. 276, de 16.11.2011).

Resolució

La Junta de Govern Local acorda:

http://www.roses.cat/

1. Aprovar definitivament el document “Projecte de restauració d’una torre de la murallamedieval de Roses”, redactat el juny de 2015 pel Servei de Monuments de laDiputació de Girona, que compta amb un pressupost d’execució per contracte de128.569,60 € (21% d’IVA inclòs), autenticat pels serveis tècnics municipals amb lareferència 2DUN, de data 06.08.2015, desglossat en dues fases d’execució,concretament:

- La primera fase, anomenada en el projecte “Separata-Fase 2015”, comprènbàsicament els treballs d’intervenció arqueològica, el muntatge de les bastidesi la consolidació estructural, i compta amb un pressupost d’execució percontracte de 48.000 € (21% d’IVA inclòs).

- La segona fase, amb un pressupost d’execució per contracte de 80.569,60 €(21% d’IVA inclòs), comprèn l’execució material dels accessos de la torre.

2. Publicar-ho al Butlletí Oficial de la Província de Girona i en el tauler d’anunciselectrònic (e-tauler) de la web de l’Ajuntament www.roses.cat.

3. Donar compte al Ple de l’Ajuntament de l’acord adoptat.

4. Comunicar-ho al Departament d’Intervenció, a l’Àrea de Cultura i a la Unitat deContractació de l’Ajuntament, per al seu coneixement i als efectes que convinguin.=Exp.: 564/15.”

2. La Comissió Informativa del Ple de l’Ajuntament del 16 de novembre de 2015 ha emès undictamen al respecte.

3. Amb data 18 de novembre de 2015, el regidor responsable de l’Àrea d’Urbanisme i MediAmbient, Carles Pàramo i Ponsetí, dicta una proposta al respecte

Resolució

El Ple de l’Ajuntament adopta el següent

ACORD:

1. Donar compte de l’acord adoptat per la Junta de Govern Local del 2 de novembre de 2015relatiu a l’aprovació definitiva del document anomenat “Projecte de restauració d’una torrede la muralla medieval de Roses”, redactat el juny de 2015 pel Servei de Monuments de laDiputació de Girona, que compta amb un pressupost d’execució per contracte de128.569,60 € (21% d’IVA inclòs), autenticat pels serveis tècnics municipals amb lareferència 2DUN, de data 06.08.2015, desglossat en dues fases d’execució.= Exp. 564/15– ref.:PU15001EN.


INTERVENCIÓ DEL REGIDOR PONENT

Sr. Carles Pàramo.- Informa que es tracta de donar comptes de l'aprovació que es va fer el dia2 de novembre a la Junta de Govern Local del projecte que s'anomena “Projecte deRestauració d'una torre medieval de Roses, que com tothom recordarà, ha estat redactat pelServei de Monuments de la Diputació de Girona que compta amb una subvenció de la pròpiaDiputació de Girona. El seu pressupost total és de 128.569,60 €. Diu que aquest projecte queja està aprovat definitivament, ha sortit a licitació i avui a la mesa de contractació han vist lesofertes que hi ha. Se n'han presentat catorze o quinze, no sap exactament el nombre, però hanestat força empreses i ara els tècnics estudiaran la millor oferta i les obres començaran abansde final d'any, que és una bona notícia.


05.- APROVAR DEFINITIVAMENT EL CONVENI DE PERMUTA FORMALITZAT ENTREL’AJUNTAMENT DE ROSES I DANIEL JEAN JOSEP I ALEXANDRE CHARLES JAMES AIMEBAÏSSE I PASCALE FRANÇOISE MARIE JOSEPH RUTAULT , PROMOTORS DE LAMODIFICACIÓ PUNTUAL 5 DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM) DEROSES

El senyor Carles Pàramo, responsable de l'àrea d'Urbanisme, presenta la proposta d'acordque és del tenor literal següent:

Antecedents

1. En data 17 d'abril de 2014, RE 6172/14, Daniel Jean Josep i Alexandre Charles JamesAime Baïsse i Pascale Françoise Marie Joseph Rutault representats per Joaquim FigaMataró, sol·liciten el desplaçament del passatge situat entre els carrers d’Antoni Canals iJoan Margarit de Roses, a l’efecte d’edificar en una sola parcel·la i tramitar una modificaciópuntual del vigent planejament urbanístic, d’acord amb el document redactat el mes d’abrilde 2014 per l’arquitecte Joaquim Figa Mataró de l’empresa FGA Arquitectes 1974, SLP.

2. El Ple de l’Ajuntament del 27 d’abril de 2015 acorda:

1) Aprovar inicialment el Conveni de permuta formalitzat entre l’Ajuntament de Roses iDaniel Jean Josep i Alexandre Charles James Aime Baïsse i Pascale Françoise MarieJoseph Rutault, promotors de la modificació puntual, que té com a finalitat facilitarl’execució del planejament i sotmetre-ho a informació pública pel termini d’un mes,mitjançant la publicació del Conveni en el Butlletí Oficial de la Província de Girona i enel tauler d’edictes electrònic (e-tauler) de la web municipal www.roses.cat.

2) Aprovar provisionalment el document anomenat “Modificació puntual núm. 5 del Plad’ordenació urbanística municipal (POUM) de Roses, pel que afecta el tram de vialitatsecundària, entre els carrers de Joan Margarit i Jeroni Pau” de Roses, promogut pelsinteressats a dalt esmentats, redactat el mes de juny de 2014 per l’arquitecte Joaquim


Figa Mataró de l’empresa FGA Arquitectes 1974, SLP i autenticada pels serveis tècnicsmunicipals amb la referència 1DUN, de data 09.07.2014.

3. A l’estipulació quarta de l’esmentat Conveni s’estableix que: “... L’eficàcia de totes icadascuna de les operacions previstes en aquest document queden condicionadessuspensivament a les següents condicions:

1) A l’aprovació definitiva de la modificació puntual número 5 de Pla d'ordenacióurbanística municipal (POUM) de Roses, que té per objecte la integració paisatgísticade l'edificació resultant.

2) A l’obtenció, expressa o per silenci, de l’autorització de la present permuta per part delDepartament de Governació de la Generalitat de Catalunya, en els termes fixats al'article 47.1 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre.”

4. L’anunci de l’aprovació inicial i el text íntegre del Conveni de permuta, es sotmet ainformació pública pel termini d’1 mes, mitjançant edicte publicat en el Butlletí Oficial de laProvíncia de Girona (BOP) núm. 100 del dia 26 de maig de 2015 i al tauler d’anunciselectrònic (e-tauler) de la web municipal (www.roses.cat).

Durant l’esmentat període d’informació pública no s’ha presentat cap al·legació.

5. La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona en sessió del 30 de setembre de 2015 (n/RE14821/9.10.2015) acorda aprovar definitivament el document anomenat “Modificaciópuntual núm. 5 del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Roses, pel que afectael tram de vialitat secundària, entre els carrers de Joan Margarit i Jeroni Pau” de Roses,d’iniciativa privada.

La vigència d’aquest acord s’ha publicat en DOGC núm.6984, del 27 d’octubre de 2015.

6. En data 13 d’octubre de 2015, RE 14893/15, la Direcció General d’Administració Local dela Generalitat de Catalunya, comunica en relació amb el Conveni de permuta directa de92,19 m² i amb la sol·licitud d’emissió de l’informe previ que preveuen els articles 206.3 i209 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, que:

“... en virtut de la recent aprovació de l’entrada en vigor de la Llei 16/2015, de 21 de juliol,de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i delsgoverns locals de Catalunya i impuls d’activitat econòmica que en els articles 19.10 i 19.11modifica els articles 206.3 i 209 del TRLMRLC, únicament és necessari l’informe previd’aquesta Direcció General si el valor dels béns a permutar excedeix dels 100.000 euros.

En aquest sentit, es posa de manifest que per a la tramitació de l’operació pretesa no ésnecessària la intervenció d’aquest Departament, atès que no es troba inclosa en cap delssupòsits previstos al Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya aprovatper Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, ni en la resta de normativa que regula elpatrimoni dels ens locals ...”

Amb data 9 de novembre de 2015 els serveis jurídics de l’Àrea d’Urbanisme informen alrespecte.

7. La Comissió Informativa del Ple de l’Ajuntament del 23 de novembre de 2015 ha emès undictamen al respecte.

8. Amb data 24 de novembre de 2015, el regidor responsable de l’Àrea d’Urbanisme i MediAmbient, Carles Pàramo i Ponsetí, dicta una proposta al respecte

Fonaments de dret

Primer. Modificació puntual núm. 5 del Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) deRoses, aprovada definitivament per acord adoptat per la Comissió Territorial d’Urbanisme del30 de setembre de 2015 (DOGC núm. 6984 de 27.10.2015)

Segon. Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Lleimunicipal i de règim local de Catalunya (DOGC núm. 3887 de 20.05.2003)

Tercer. Llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa del’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i impuls d’activitateconòmica (DOGC núm. 6920, de 27.07.2015)

Quart. Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (BOE núm. 80 de03.04.1985)

Resolució

El Ple de l’Ajuntament adopta el següent

ACORD:

1. Aprovar definitivament el Conveni de permuta formalitzat entre l’Ajuntament de Roses iDaniel Jean Josep i Alexandre Charles James Aime Baïsse i Pascale Françoise MarieJoseph Rutault.

Les estipulacions que s’estableixen en el Conveni, pel que fa a la segregació, permuta iagrupació de les finques, són:

“ ...ESTIPULACIÓ PRIMERA.- SEGREGACIÓ

I. SEGREGACIÓ DE FINCA DE L’AJUNTAMENT

L’Ajuntament segrega en aquest acte de la finca registral 37503, la porció de terreny que acontinuació s’expressa, amb els llindars i superfície que també s’indica, per a la sevaposterior agrupació.

Descripció de la porció segregada:

Una porció de terreny de 92,19 m2, de forma rectangular, de 3 m d'amplada per tota lallargada de contacte amb la parcel·la 320-B (cadastral 5575010EG1757N i registral 29622),que és d'aproximadament 32 m. Finca Aa del present atorgament.

Limita: al nord, amb el carrer de Joan Margarit, al sud, amb finca de la qual se segrega, al'est, amb la parcel·la 320-A (cadastral 5674901EG1757S i registral 29623) i a l'oest, amb laparcel·la 320-B en una llargada d'aproximadament 32 m.

Valoració: 18.438 € (92,19 m2 x 250 €/m2 x 0,80)

Una vegada practicada la present segregació, la descripció de la resta de la finca matriu ésla següent:

Descripció de la resta de la finca matriu:

Una porció de terreny de 20,37 m2 de forma rectangular, d'amplada 3 m i llargada 5,52 m.Limita: al nord, amb part segregada; al sud, amb el carrer de Jeroni Pau; a l'est, amb laparcel·la 320-A, i a l'oest, amb la finca destinada a equipaments, propietat de l'Ajuntamentde Roses. Finca Ab del present atorgament

II. SEGREGACIÓ DE LA FINCA DELS SENYORS BAISSE I RUTAULT

Jean Joseph Baisse, Alexandre Charles James Aime Baisse i Pascale Françoise MarieJosephe Rutault, segreguen en aquest acte de la finca registral 29622 descrita enl’expositiu segon I anterior, la porció de terreny que a continuació s’expressa, amb elsllindars i superfície que també s’indica, per a la seva posterior agrupació.

Descripció de la porció segregada:

Una porció de terreny de 143,11 m2 en forma de «L» d'amplada aproximada de 3,30 m pelbraç llarg de la «L» i una llargada de 32,80 m i d'amplada aproximadament de 2,20 m pelbraç curt de la «L» i una llargada d'aproximadament de 14,70 m. Finca B1b del presentatorgament.

Limita: al nord, amb el carrer de Joan Margarit; a l'est, en part, amb la finca de la qual sesegrega i, en part, amb la finca inicial 2; a l'oest, amb la parcel·la núm. 321 de la mateixaurbanització, i al sud, amb la zona d'equipaments.

Valoració: 28.622 € (143,11 m2 x 250 €/m2 x 0,80)

Una vegada practicada la present segregació, la descripció de la resta de la finca matriu ésla següent:

Descripció de la resta de la finca matriu:

Una porció de terreny de 619,12 m2, limita a nord, amb el carrer de Joan Margarit; a l'est,amb part segregada de la finca; a l'oest i a sud, amb la finca segregada. Finca B1a delpresent atorgament.

ESTIPULACIÓ SEGONA.- PERMUTA

I. L’Ajuntament de Roses cedeix i transmet a Jean Joseph Baisse, Alexandre CharlesJames Aime Baisse i Pascale Françoise Marie Josephe Rutault, representats en aquestacte per Joaquin Figa i Mataró, que accepten i reben en la proporció que a cadascú elspertoca, la porció segregada descrita a l’estipulació Primera I (Finca A del presentatorgament) de 92,19 m2 de superfície, amb tot allò que li sigui accessori i dependent.

Així mateix, Jean Joseph Baisse, Alexandre Charles James Aime Baisse i PascaleFrançoise Marie Josephe Rutault, representats en aquest acte per Joaquin Figa i Mataró,cedeixen i transmeten a l’Ajuntament de Roses, representat per la seva alcaldessa, quiaccepta i rep en representació que ostenta, la porció segregada descrita a l'estipulacióPrimera II (Finca B del present atorgament) de 143,11 m2 de superfície.

La permuta s’efectua lliure de càrregues i gravàmens i Jean Joseph Baisse, AlexandreCharles James Aime Baisse i Pascale Françoise Marie Josephe Rutault, renuncien a lacompensació econòmica que els correspon per la diferència de valor de les finquespermutades.

ESTIPULACIÓ TERCERA.- AGRUPACIÓ

I. L’Ajuntament agrupa la porció de finca cedida per Jean Joseph Baisse, AlexandreCharles James Aime Baisse i Pascale Françoise Marie Josephe Rutault, de 143,11 m2, a laresta de finca matriu de la seva propietat de 20,37 m2, descrita en l’estipulació Primera I,de manera que la finca resultant, passa a tenir la següent descripció:

URBANA, camí públic situat al terme municipal de Roses, a la urbanització de Santa Rosade Puig Rom. Té una superfície total de cent seixanta-tres amb quaranta-vuit metresquadrats (163,48 m2). Té una forma de «4» amb una ampla variable d'aproximadament3,30 m; 2,20 m i 3,00 m. Per cada part del «4». Limita: al nord, amb el carrer de JoanMargarit; al sud, amb el carrer de Jeroni Pau i amb la zona d'equipaments; a l'est, amb laparcel·la 320-B (5575010EG1757N), i a l'oest, amb la parcel·la núm. 321. Finca Ab + B1bdel present atorgament.

Referència cadastral: No en té, ja que es tracta d'una finca de domini públic.

II. Jean Joseph Baisse, Alexandre Charles James Aime Baisse i Pascale Françoise MarieJosephe Rutault agrupen la porció de finca cedida 92,19 m2 (Finca Aa), a la resta de fincamatriu de la seva propietat de 619,12 m2 (Finca B1a), descrita en l’estipulació Primera II, itambé a les finques descrites a l'expositiu segon II i III, de superfícies segons recentmedició de 467,41 m2 (Finca B2 i registral 29623) i 523,61 m2 (finca B3 i registral 17161),respectivament, de manera que la finca de resultat (corresponent a la suma de les finquesB1a + Aa + B2 + B3), de la seva propietat, passa a tenir la següent descripció:

URBANA, parcel·la de terreny situada al terme municipal de Roses, del sector Puig Rom, ala urbanització Santa Rosa del Puig Rom, destinada a l'edificació. Té una superfície de mil

set-cents dos amb trenta-tres metres quadrats de superfície (1.702,33 m2). Limita: al nord,amb el carrer de Joan Margarit; al sud amb pas públic i carrer Jeroni Pau; a l'est, ambparcel·les 501 del mateix sector i oest amb pas públic.

Referència cadastral: Pendent d'assignació (Actualment les 3 finques cadastrals disposende les següents referències: 5575010/EG1757N – Finca 320 B; 5674901EG1757N –Finca 320 A i 5674920/EG1757N – Finca 319 B)”.

2. Publicar l’acord de l’aprovació definitiva del Conveni en el BOP i en el tauler electrònic (e-tauler) de la web municipal.

3. Formalitzar-ho elevant el document en escriptura pública, d’acord amb la clàusula sisenadel Conveni.

4. Facultar a l’alcaldessa per a la signatura d’aquesta i de tots els altres documents quesiguin necessaris.

5. Notificar-ho als interessats, citant-los per formalitzar el document públic.

6. Comunicar-ho a la Unitat de Patrimoni i de Gestió Tributària (GIS) de l’Ajuntament, pel seuconeixement i efectes.= Exp. 2364/14 – ref.: PL14005SE.


Sr. Carles Pàramo.- Explica que com es va informar a la darrera comissió informativa, aquestaés la culminació d'un procés que dura fa gairebé dos anys o més de dos anys, que es tractad'agrupar, a petició d'uns privats, dues parcel·les en el Puig Rom, concretament tres parcel·lespetites de 600, 500 i 700 m2 i fer-ne una sola, però es troben amb la dificultat d'una d'aquellesescales previstes des de temps immemorials a la urbanització del Puig Rom, ho divideix endos.

Aleshores, aquestes persones varen fer la sol·licitud de poder moure aquelles escales queunien un carrer amb l'altre, mantenint les escales, però posant-les a un límit. D'aquesta maneraaconsegueix una finca de 1.700 m2 amb un projecte que ja està tirant endavant per construirun xalet.

Tot el que sigui reduir o disminuir les intensitats de les nostres urbanitzacions és una bonacosa i l'Ajuntament va donar curs a una petició de la que lògicament s'ha fet aprovació inicial is'ha enviat posteriorment a urbanisme perquè informi.

Entremig informa que això s'ha enviat a la Comissió Territorial d'Urbanisme que, lògicament,varen informar dient que en ser una finca amb un valor de menys de cent mil euros no eranecessari, però que en tot cas que s'ho havien mirat i que cap problema. Aquestes sónpropostes de millora d'un POUM que és el que preval, que hem de respectar i qualsevol cosaha de passar per ple, perquè tots n'estiguem assabentats i s'aprovi.

INTERVENCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA-AM

Sr. Joan Plana.- Diu que entenen que la permuta respon a la lògica, perquè la finca no quedaràdividida per la meitat i, per tant, el propietari surt guanyant i al mateix temps no creuen quel'interès general quedi afectat en absolut i, per tant, no s'hi oposaran.

Tot seguit es passa a votació i se n'extreu el següent resultat:

Vots a favor de la proposta: Set (7) Montse Mindan, Carles Pàramo, Juan M. Fernandez, MarcDanés, Anna Jorquera, Francesc Giner i Fèlix Llorens.

Vots en contra de la proposta: Cap (0)

Abstencions: Deu (10) Joan Plana, Èric Ibañez, Verònica Medina, Gerard Teixidó i Olga Simarro,Antonio Rodríguez, Manuel Escobar, Àngel Tarrero, Manuel Alvarez i José Valdera.

En veure el resultat de les votacions, l'Alcaldia-Presidència declara aprovada la proposta talcom ha estat redactada i s'eleva a acord plenari.

06.- DONAR SUPORT PER PART DE L’AJUNTAMENT DE ROSES AL MANIFESTINSTITUCIONAL DEL DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERSLES DONES DEL 25 DE NOVEMBRE DE 2015

El senyor Marc Danés, responsable de l'àrea de Benestar Social, presenta la proposta deltenor literal següent:


Proposta relativa al suport per part de l’Ajuntament de Roses, al manifest institucional del DiaInternacional per a l’eliminació de la violència envers les dones del 25 de novembre de 2015

Antecedents

1. Cada 25 de novembre, i des de l’any 1999, data en què l’Assemblea General de lesNacions Unides ho va designar, es commemora el Dia Internacional per a l’eliminació de laviolència envers les dones

2. Amb motiu d’aquesta celebració, les Diputacions de Barcelona, Girona, Tarragona iLleida, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i laGeneralitat de Catalunya a través de l’Institut Català de les Dones, han impulsat unManifest Institucional per aquest 25 de novembre de 2015

3. Entre d’altres coses, el text recull que Catalunya, per eradicar la violència masclista, s’hadotat d’un marc legal per construir una xarxa de recursos d’atenció i recuperació per a lesdones i per als seus fills i filles i per dissenyar protocols d’actuació amb professionals dediferents àmbits. Que tot i així, la violència contra les dones és una realitat persistent icruenta, i que cal que les institucions i les organitzacions de la societat civil siguin un reflex

fidel de l’alternativa que representen i del compromís en la defensa per l’eradicaciód’aquesta violència masclista.

4. Per altra banda, el text manifesta que és prioritari situar la prevenció d’aquesta violènciacom una política estratègica. I que les institucions públiques, conjuntament amb la societatcivil, han de sumar esforços i crear sinergies de treball cooperatiu que permetin construirdinàmiques innovadores per eradicar definitivament la violència masclista que representauna greu vulneració dels drets humans i atempta contra la igualtat efectiva entre dones ihomes.

5. Informe favorable del tècnic del departament de Benestar Social.

6. La Comissió Informativa Genèrica del Ple, a la sessió que va tenir lloc el dia 23 denovembre de 2015, va dictaminar favorablement l’assumpte més amunt esmentat.

Proposta de resolució

A proposta del Sr. Marc Danés i Zurdo, regidor de l’Àrea de Benestar Social, el Ple adopta elsegüent:

ACORD

1. Donar suport per part de l’Ajuntament de Roses, al manifest institucional del DiaInternacional per a l’eliminació de la violència envers les dones del 25 de novembre de2015.

2. Procedir a la lectura del manifest:

Avui 25 de novembre, les administracions públiques i la societat civil tornem a trobar-nos permanifestar, una vegada més, el rebuig a la violència masclista i denunciar-ne les causes quel’originen amb la ferma voluntat de no detenir-nos fins eradicar-la.

En el compromís d’eradicar la violència masclista totes les institucions públiques, moltespecialment els Ajuntaments Catalans, de la mà de les entitats de dones i del movimentfeminista, ens hem unit per dotar Catalunya d’un marc legal, per construir una xarxa derecursos d’atenció i recuperació per a les dones i per als seus fills i filles i per dissenyarprotocols d’actuació que compten amb la participació de persones professionals d’àmbitsdiversos. Per la seva banda, la societat catalana augmenta dia a dia la seva sensibilitat iimplicació davant les diferents manifestacions de la violència masclista.

Això no obstant, la violència contra les dones és una realitat persistent i cruenta tal comdemostren les xifres de dones assassinades i les denúncies per violència masclista i, enconcret, per agressió sexual. L’amenaça de ser violentades és permanent i s’accentua entreles dones més joves, fet que posa de manifest la necessitat d’abordar àmpliament les causesi les conseqüències, els perquès i les complicitats a nivell individual i social.

En aquest sentit, és del tot imprescindible denunciar la complicitat social i cultural delsmissatges que fomenten el sexisme, de les imatges que tracten el cos de les dones com aobjectes sexuals, de les narratives que emmascaren les agressions sexuals contra les dones iles fan responsables de l’agressió viscuda, de les actituds que promouen estereotips degènere i rols patriarcals i de la banalització del masclisme.

Les institucions i les organitzacions de la societat civil hem de ser un reflex fidel del'alternativa que representem i del compromís que defensem per l’eradicació de la violènciamasclista. La nostra responsabilitat individual i col·lectiva passa per acceptar que no hi hacanvi social que no comenci per nosaltres mateixos i per entendre que la violència contra lesdones és conseqüència d’un sistema social que porta inscrit en el seu ADN el masclismecom a ordre simbòlic per significar i interpretar la realitat.

Tal i com recull la llei catalana, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, elmasclisme és el concepte que defineix les conductes de domini, control i abús de poder delshomes sobre les dones i que ha imposat un model de masculinitat que encara és valorat peruna part de la societat com a superior. La violència masclista és l’expressió més greu idevastadora d’aquesta cultura que destrueix vides i impedeix el desenvolupament dels drets,la igualtat d’oportunitats i les llibertats de les dones.

Conseqüentment, la violència masclista només es pot eradicar si desautoritzem l’estructuraideològica patriarcal que legitima la desigualtat i la subordinació de les dones i organitza lavida a partir d’un principi de jerarquia que situa les dones com a ciutadanes de segonacategoria.

Per tant, és prioritari situar la prevenció d’aquesta violència com una política estratègica, mésencara en aquest context de construcció de noves estructures i d’ideació d’un nou horitzó depossibilitats. Catalunya necessita un Pla de Prevenció a nivell nacional que reconegui laurgència d’establir pràctiques de deconstrucció del paradigma patriarcal i dels discursosmasclistes. És per això que les institucions públiques, conjuntament amb la societat civil,hem de trobar les eines per desplegar la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes, aprovadaal passat mes de juliol, perquè és amb el treball de construir una societat democràticamoderna que eradiqui el sistema patriarcal i androcèntric que aconseguirem fer front a laviolència masclista.

Aquest és el compromís que avui volem manifestar públicament les institucions catalanes,amb la voluntat de sumar esforços i crear sinergies de treball cooperatiu que ens permetinconstruir conjuntament dinàmiques innovadores per eradicar definitivament la violènciamasclista que representa una greu vulneració dels drets humans i atempta contra la igualtatefectiva entre dones i homes.=Exp.: 5417/15*

EXPLICACIÓ DEL REGIDOR PONENT

Sr. Marc Danés.- Explica que cada 25 de novembre, des de l'any 1999, d'acord amb laresolució de l'Assemblea General de les Nacions Unides, es commemora el dia internacionalper a l'eliminació de la violència envers les dones.

Segueix explicant que com saben els presents, des que no existeix l'Associació de DonesRodes no es fa cap acte el dia 25 de novembre i el que fan es incorporar-ho en el ple mésproper que seria el d'avui mateix, per donar-li la rellevància que creuen que ha de tenir. Comsaben els presents, el ple és un lloc on es prenen els acords més importants del poble i, pertant, hi donen suport en aquest ple.

És un manifest que està acordat per la Federació, l'Associació Catalana de Municipis i lesquatre diputacions i també per la Generalitat de Catalunya a través de l'Institut Català de lesDones.


Sr. Gerard Teixidó.- Manifesta:

“Malauradament la violència masclista és encara molt present dintre de la nostra societat.Només fa falta veure les notícies per veure que el nombre de casos que moltes vegades acabaamb una mort tràgica va en augment. S'ha d'anar treballant la sensibilitat envers la temàtica,buscar les millors solucions i sobretot fer incidència en la prevenció. Comptem amb una de leseines més poderoses que tenim: l'educació, conjuntament amb els serveis socials de lesadministracions públiques i totes aquelles entitats que treballen per poder eradicar de formaabsoluta aquesta lacra. De moment, però ens hem de sumar a aquest manifest per poderportar el nostre granet de sorra a aquesta lluita i anar al dia que no haguem de llegir ni aprovarmanifestos amb aquestes temàtiques tan negatives per a tothom.”

INTERVENCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE CIUTADANS

Sr. José Manuel Alvarez.- Manifesta:

“Nosaltres diem: Prou ja. Basta de la violència de gènere. És una lacra que pateix la nostrasocietat i creemos que és imprescindible los recursos destinados a detectar los casos demaltrato y proteger i apoyar a las víctimas”.

Pensem que les víctimes no tan sols són les persones, els homes o les dones que sofereixenaquest maltracte, sinó també els seus fills. Hi ha que apoyar i donar recursos per apoyaraquests nens que també pateixen. A més, a més que no tinguin por a denunciar.

Conseguir la igualdad real i efectiva entre hombres i mujeres en todos los àmbitos y franjas deedad, denunciando con contundencia cualquier distinción por motivos de sexo.

Com molt bé ha dit el company Teixidor, El arma más poderosa ante estas injusticias es unacorrecta educación y sensibilidad social.

Hi ha que treballar des de les primeres etapes de l'educació i, per supost, nosaltres apoyaremaquesta moció.»

Sense necessitat de votació i per unanimitat dels membres presents s'acorda aprovar laproposta tal com ha estat redactada i s'eleva a acord plenari.

07.- RESOLUCIÓ DE LA SOL·LICITUD DE RESTABLIMENT DE L’EQUILIBRI ECONÒMICFORMULADA PEL CONCESSIONARI DEL CONTRACTE DE “GESTIÓ INDIRECTA, EN RÈGIMDE CONCESSIÓ, DELS SERVEIS MUNICIPALS D’ABASTAMENT DOMICILIARI D’AIGUAPOTABLE I DE CLAVEGUERAM”

El senyor Juan Manuel Fernandez, responsable de l'àrea d'Infraestructures I Serveis Públics,presenta la proposta d'acord que és del tenor literal següent:


Proposta de resolució de la petició de restabliment de l’equilibri econòmic del contracteformulat per l’empresa Sorea, Sociedad Regional de Abastecimiento de Aguas, SAUconcessionària del contracte de “Gestió indirecta, en règim de concessió, dels serveismunicipals d’abastament domiciliari d’aigua potable i de clavegueram”.

Antecedents

1. Expedient núm. 2206/2013 de contractació de la “Gestió indirecta, en règim de concessió,dels serveis municipals d’abastament domiciliari d’aigua potable i de clavegueram”.

2. A la licitació es varen presentar les empreses amb les proposicions econòmiques pel serveid’abastament d’aigua potables següents:

Licitadors Preu ofertat

abastament aigua en €/m3 (IVA exclòs)

Sorea, Sociedad Regional deAbastecimiento de Aguas, SAU

0,4408€ (IVA exclòs)

Valoriza Agua, SA 0,4975 € (IVA exclòs)

Aqualia Gestión Integral del0,4947 € (IVA exclòs)

Agua, SA

Acciona Agua, SA 0,4870 € (IVA exclòs)

3. Acord de Ple de data 29 de setembre de 2014, pel qual es resol adjudicar el contracte de“Gestió indirecta, en règim de concessió, dels serveis municipals d’abastament domiciliarid’aigua potable i de clavegueram”, d’acord amb la proposta d’adjudicació formulada per laMesa de Contractació Permanent, a la societat Sorea, Sociedad Regional de Abastecimientode Aguas, SAU, amb CIF A-08146367, pel preu ofertat de 0,4408 €/m3 facturat (IVA exclòs),que més el 10% en concepte d’IVA fan un total de 0,4848 €/m3, corresponent al serveid'abastament d'aigua, i 0,0760 €/m3 facturat (IVA exclòs), que més el 10% en concepte d’IVAfan un total de 0,0836 €/m3 corresponent al servei de clavegueram.

4. En data 23 de desembre de 2014 es va procedir a la formalització del contracte, en el quales fixava l’1 de gener per a l’inici del servei.

5. L’empresa concessionària va presentar amb RE núm. 2220/12.02.15, petició de restablimentde l’equilibri econòmic del contracte, motivat en l’increment del cost de compra d’aigua en altaque representa la nova tarifa aprovada pel Consorci de la Costa Brava.

6. La Comissió Informativa Genèrica del Ple ha dictaminat favorablement la present proposta.

Fonaments de dret

Primer. La normativa d’aplicació al contracte és la següent:

a) Text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat per Reial decret legislatiu3/2011, de 14 de novembre.

b) Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques aprovat pelReial decret 1098/01, de 12 d’octubre, en tot allò que no s’oposi, contradigui o resultiincompatible amb el TRLCSP.

c) Reial decret 817/2009, de 8 de maig, pel qual es desenvolupa parcialment la Llei 30/2007,de 30 d’octubre, de contractes del sector públic.

d) Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya, aprovat per Decret179/1995, de 13 de juny.

e) Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i derègim local de Catalunya.

f) Els plecs de condicions administratives i de prescripcions tècniques particulars aprovats pelsquals es regeix el contracte.

g) Els Reglaments municipals reguladors dels serveis d’abastament d’aigua potable i desanejament vigents.

Segon. L’empresa concessionària basa la seva petició en l’increment del cost de comprad’aigua en alta que representa la nova tarifa aprovada pel Consorci de la Costa Brava, vigent apartir de l’1 de gener de 2015, amb respecte al cost de la compra d’aigua en alta vigent a ladata que va elaborar la seva oferta econòmica i la fonamenta en aplicació dels arts. 249 delROAS i 127 2.2 del Reglament de serveis de les Corporacions Locals.

Tercer. El supòsit de fet que s’al·lega és la pujada de preu de compra en alta d’aigua, aprovadapel Consorci de la Costa Brava.

L’augment de la tarifa de compra en alta de l’aigua el va proposar, després de gairebé dosanys d’estudi, el Consorci per acord de la seva Junta General en sessió celebrada el 22 dejuliol de 2014, i va ser aprovat pel Consell d’Administració de l’ACA en sessió celebrada endata 20.09.2014.

La Comissió de Govern del Consorci de la Costa Brava va aprovar, en data 10 de novembre de2014, el conveni marc per a l’any 2015 entre el consorci i els ajuntaments consorciats per al’aplicació de les tarifes d’abastament en alta, per a l’adhesió i signatura d’aquests.

Els articles 249 del ROAS i 127.2.2 del RSCL, esgrimits pel concessionari en la seva petició derestabliment de l’equilibri econòmic i financer de la concessió, i que tots dos estableixen elmateix, determinen l’obligació de l’ens local titular del servei objecte de la concessió demantenir l’equilibri financer de la concessió. “A aquest efecte, ha de compensareconòmicament el concessionari per raó de les modificacions que li ordeni introduir al serveique incrementin les despeses o disminueixin la retribució, i ha de revisar les tarifes isubvencions quan, encara que no hi hagi modificacions del servei, circumstàncies anormals iimprevisibles sobrevingudes, determinin, en qualsevol sentit, la ruptura de l’equilibrieconòmic”.

Aquests preceptes invocats no són d’aplicació al present supòsit, atès que:

1. No ens trobem davant cap modificació del servei ordenada per l’ajuntament ni per ningú.Allò que ha operat ha sigut l’increment del preu de compra en alta d’aigua.

2. Tampoc ens trobem davant cap circumstància sobrevinguda i imprevisible que se sustentaen la teoria del risc imprevisible que requereix la connotació d'imprevisibilitat, entesa comque no pugui ser prevista raonablement en el moment de celebració del contracte, perquèen la clàusula vuitena del PCAP pel qual es regeix el contracte, està prevista la revisió delpreu del contracte, essent la variació que experimenti el preu de compra d’aigua en alta undels factors de la fórmula polinòmica de revisió del preu del contracte.

Tant la jurisprudència com la doctrina han posat de manifest l'excepcionalitat d'aquesta fórmu-la de restabliment de l'equilibri econòmic i exigeixen perquè operi com a pressupost d'aplica-ció que la ruptura de l'equilibri financer del contracte es degui a circumstàncies i alteracionseconòmiques extraordinàries, anormals, imprevistes i profundes que donin lloc com ha deno-minat la jurisprudència a una veritable "subversió de l'economia de la concessió".

És un fet que el cost de l’alta d’aigua està sotmès a les regles del mercat que fan que el seupreu de compra pugui variar, i amb aquesta qualitat de variació es va contemplar en el con-tracte i en conseqüència es va preveure la revisió de preus.

La clàusula vuitena del PCAP que regeix el contracte regula la revisió de preus i l’estableixamb caràcter anual, un cop transcorregut el primer any des del començament de la concessió,mitjançant l’aplicació de la fórmula polinòmica per a l’abastament d’aigua:

Cr = (0,39 · Vpa) + (0,49 . 0,85. VIPC)

Essent Cr = Coeficient de revisió, Vpa = Variació que experimenti el preu de compra d’aigua enalta en el període de revisió i VIPC = Variació que experimenti l’IPC en el període de revisió.

Així la variació del preu de compra en alta de l’aigua és un supòsit de revisió de preu delcontracte que es verificarà en el moment, forma i amb la fórmula prevista en el plec.

D'altra banda tampoc seria gens menyspreable considerar que els altres licitadors, o algund'ells, realitzés els càlculs econòmics en la preparació de la seva oferta amb la previsió de lavariació anunciada del preu de compra en alta de l'aigua, que per al cas de Rosesrepresentava un augment i així les seves proposicions econòmiques van ser notablement méselevades que la del contractista. En aquest cas a més de no donar-se els requisits per al'aplicació de la teoria del risc imprevisible per al restabliment de l'equilibri econòmic i financerde la concessió, s'infringirien els principis fonamentals de la contractació administrativad'igualtat de tracte i concurrència, en canviar-se la retribució del concessionari, la qual cosaviciaria de nul·litat de ple dret l'hipotètic acord del restabliment sol·licitat.

Quart. L’òrgan competent per resoldre la petició de restabliment de l'equilibri econòmic delcontracte és el Ple de la corporació, d’acord amb la Disposició Addicional Segona delTRLCSP.

A proposta del regidor responsable de l’Àrea d’Infraestructures i Serveis Públics, el senyorJuan Manuel Fernández Martínez, el Ple de la corporació adopta el següent

ACORD:

Primer. Desestimar la petició formulada per l’empresa Sorea, Sociedad Regional deAbastecimiento de Aguas, SAU, concessionària del contracte de “Gestió indirecta, en règim de

concessió, dels serveis municipals d’abastament domiciliari d’aigua potable i de clavegueram”,de restabliment de l’equilibri econòmic del contracte per l’increment del cost de comprad’aigua en alta, per no ser conforme a dret.

Segon. Informar al concessionari que un cop publicat l’Índex de Preus al Consumcorresponent al període 1 de gener 2015 a 31 de desembre 2015, l’Ajuntament procediràd’ofici a la revisió de preus del contracte amb efectes des de l’1 de gener de 2016.

Tercer. Notificar a l’empresa concessionària Sorea, Sociedad Regional de Abastecimiento deAguas, SAU l’adopció del present acord.

Quart. Comunicar l’adopció del present acord al l’Àrea d’Infraestructures i Serveis Públics i aldepartament d’Intervenció d'aquesta corporació.=EXP.2206/2013*


Sr. Juan M. Fernández.- Aquest punt és el contracte que en el seu dia es va fer amb quatreempreses. Es va licitar el dia 29.9.2014. L'empresa que va guanyar la licitació va ser SOREA ia partir d'aquesta data quan va començar a fer el servei a partir del mes de gener va canviar elpreu de l'aigua. Va canviar el preu de l'aigua i la intenció seria que l'Ajuntament suportésaquesta càrrega, cosa que els Serveis Jurídics de l'Ajuntament creuen que haurien d'anar acàrrec de SOREA, perquè sobretot hi ha un punt molt important en el contracte que liagradaria explicar i és que a partir que es va fer el contracte, com a mínim, hi ha un any perpoder fer algun tipus de variació i encara no s'ha fet, fins que no arribi el gener del 2016.

Afegeix que això no té cap cost ni té cap diferència que sigui l'empresa que es faci càrrecd'aquesta apujada de preu. Al ciutadà, al rosinc, no li ha de variar absolutament res.


Sr. Gerard Teixidó.- Manifesta que estan d'acord amb els arguments per desestimar la petició i,per tant, votaran a favor.

INTERVENCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA-CP

Sr. Antonio Rodríguez.- Pregunta si s'apujarà el preu de l'aigua a primers d'any.

INTERVENCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR

Sr. Manel Escobar.- Explica que el seu grup municipal està d'acord amb la desestimaciód'aquesta petició i així mateix demanen si s'apujarà el preu. En principi, considera que nos'hauria d'apujar, perquè hi ha unes ordenances que estan aprovades i que inclouen uns

preus, però això ho haurien de tenir en compte, perquè veuen que no porten un any des del'entrada en vigor d'aquest contracte i ja han començat amb apujada de preus, per la qualcosa s'haurien de començar a posar les piles.

RESPOSTA DE L'ALCALDIA

Alcaldessa.- Explica que les ordenances de l'any que ve estan aprovades, per tant, nos'apujarà l'aigua i, en tot cas, no és l'Ajuntament qui apuja l'aigua de compra, sinó que el preuels ve donat pel Consorci de la Costa Brava i, per tant, el preu en alta no és una cosa quemarqui l'Ajuntament. En tot cas, l'ordenança marca el preu, i com saben els presents, aquí esva aprovar que l'aigua no s'apujaria per al client, per cap, ni per la gent de Roses l'any vinent.

En veure el resultat de les votacions, l'Alcaldia presidència declara aprovada la proposta talcom ha estat redactada i s'eleva a acord plenari.

08.- RATIFICACIÓ DE LA RESOLUCIÓ D'ALCALDIA 3237/16.11.2015 D'APROVACIÓ DE LAPRÒRROGA DE L'ACORD DE COL·LABORACIÓ ENTRE PORTS DE LA GENERALITAT, ELPATRONAT DE TURISME COSTA BRAVA GIRONA, LA CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ,INDÚSTRIA I NAVEGACIÓ DE GIRONA, LA CAMBRA DE COMERÇ DE PALAMÓS,L’AJUNTAMENT DE ROSES I L’AJUNTAMENT DE PALAMÓS PER A LA PROMOCIÓCOMERCIAL CONJUNTA DELS PORTS DE ROSES, PALAMÓS I LA COSTA BRAVA EN LAINDÚSTRIA DE CREUERS

El senyor Fèlix Llorens I Palou, responsable de l'àrea de Turisme I Promoció Econòmica,presenta la proposta d'acord que és del tenor literal següent:


Ratificació de la resolució d'alcaldia 3237/16.11.2015 d'aprovació de la pròrroga de l'acord decol·laboració entre Ports de la Generalitat, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona, laCambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Girona, la Cambra de Comerç dePalamós, l’Ajuntament de Roses i l’Ajuntament de Palamós per a la promoció comercialconjunta dels ports de Roses, Palamós i la Costa Brava en la indústria de creuers.

Antecedents

1. Amb data 16 de novembre de 2015, l'Alcaldia va dictar la resolució número3237/16.11.2015, el tenor literal del qual és el següent:

« Antecedents

1.En data 29 de maig de 2014 es va subscriure un conveni de col·laboració entre Portsde la Generalitat, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona, la Cambra Oficial deComerç, Indústria i Navegació de Girona, la Cambra Oficial de Comerç de Palamós,

l’Ajuntament de Roses i l’Ajuntament de Palamós que té com a objectiu establir i regularformalment les condicions de col·laboració entre les entitats sota signants per a lapromoció dels ports de la Costa Brava i la seva destinació, sota els principis dedesenvolupament econòmic i social, per tal de posicionar internacionalment els ports i laCosta Brava com a destinació de creuers així com el creixement d'aquesta indústria en elterritori.

2.El conveni, vigent fins el 31 de desembre de 2014, estableix en la clàusula desena lapossibilitat de pròrroga tàcita si les actuacions de promoció superen el termini devigència.

3.Totes les parts han manifestat el seu interès en donar continuïtat a les accions iniciadesi encara no finalitzades per a l'any 2015, per tal d'assolir els objectius fixats al conveni.

4. La pròrroga de l'acord comporta el finançament de les actuacions que se'n deriven, laquota fixada per a l'Ajuntament de Roses per l'any 2015 és de 4.500€.

5. Amb data 28 d'octubre de 2015, la tècnica de turisme ha emès un informe favorable alrespecte.

Fonaments de dret

Primer – L’article 6.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de lesadministracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la llei 4/1999,de 13 de gener.

Segon – L’article 191 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refósde la llei municipal i de règim local de Catalunya.

Tercer – Els articles 303, 304 i el 305 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova elreglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals

Proposta de resolució

1. Per tot això, el senyor Fèlix Llorens i Palou, regidor de Turisme i Promoció Econòmica,proposa a l’alcaldessa presidenta:

2. Aprovar la pròrroga tàcita de l'acord de col·laboració entre Ports de la Generalitat, elPatronat de Turisme Costa Brava Girona, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de Girona, la Cambra de Comerç de Palamós, l’Ajuntament de Roses il’Ajuntament de Palamós per a la promoció comercial conjunta dels ports de Roses,Palamós i la Costa Brava en la indústria de creuers pel termini d'un any fins a 31 dedesembre de 2015.

3. Aprovar la despesa d'un import total de QUATRE MIL CINC-CENTS euros (4.500€ ) pera l'any 2015, amb càrrec a la partida 15 70 4323 4660000.

4. Reconèixer l'obligació i ordenar el seu pagament al Patronat de Turisme Costa BravaGirona, amb NIF: A17031246.

5. Sotmetre la present resolució a la ratificació de l'acord pel Ple municipal.

6. Notificar l’adopció de la present resolució als agents implicats en el conveni decol·laboració i a la Direcció General d'Administració Local del Departament deGovernació de la Generalitat de Catalunya.

7. Comunicar l’adopció de la present resolució al departament d’Intervenció d’aquestajuntament per al seu coneixement i efectes.»

2.- La Comissió Informativa Genèrica ha dictaminat favorablement la present proposta.

Fonaments de Dret

Art. 6.1 L/30/1992 de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i delprocediment administratiu comú.

El regidor de Turisme i Promoció Econòmica, Fèlix Llorens i Palou, proposa al Ple l'adopció delsegüent

ACORD:

1. Ratificar les disposicions aprovades a la resolució 3237/16.11.2015

2. Notificar l’adopció del present acord als agents implicats en el conveni de col·laboració i ala Direcció General d'Administració Local del Departament de Governació de la Generalitatde Catalunya.

3. Comunicar l’adopció del present acord al departament d’Intervenció d’aquest ajuntamentper al seu coneixement i efectes=Exp: 4930/15


Sr. Fèlix Llorens.- Fa ús de la paraula per explicar que aquest és el conveni que serveix perpromocionar Roses com a destí turístic en el món dels creuers, un conveni que tenenconjuntament amb el port de Palamós, la Cambra de Comerç de Girona i de Palamós, elPatronat de Turisme i Ports de Catalunya.

El conveni que hi ha en vigor és del 2014 i tot i que va ser el mes de juliol o a principis d'agosten una reunió amb els membres del conveni, van demanar de poder accelerar la firma delconveni del 2015 i fer-lo també vàlid per al 2016. Aquesta reunió no ha estat possible, no per

causa de l'Ajuntament de Roses i es veuen obligats a prorrogar el conveni que hi havia el 2014i per al 2016 ja veuran si en fan un de nou i com serà.

En principi, aquest que prorroguen ara és per poder tancar aquest any 2015 que ja estanesgotant.


Sr. Èric Ibáñez.- Explica el posicionament del seu grup:

“El nostre grup donarà suport a aquesta proposta i votarem a favor, però aprofitaré l'ocasió perpreguntar al regidor pel nombre de creuers que han arribat a Roses aquest 2015, el nombre depassatgers i també quines previsions de creuers hi ha per al 2016. Per acabar si s'haquantificat el nombre de creueristes que es queden a Roses d'aquells que arriben al nostreport i quin és el retorn que té per al nostre municipi.”

RESPOSTES DEL REGIDOR PONENT

Sr. Fèlix Llorens.- Respon que les dades oficials dels creuers que arriben, són unes dades dePorts de Catalunya que es fan públiques i ha vist que avui alguns medis han publicat dades.Com a regidor de Turisme no li ha arribat res per part de Ports. Per tant, oficialment, són lesdades que estan publicant avui. Li ha semblat llegir que prop d'un 80% dels passatgers quearriben a Roses es queden en terra. Potser són un dels ports que menys surt fora a ferexcursions i, si no va errat, havien de venir vuit creuers i al final van ser sis. Un es vasuspendre per no tenir prou passatge, l'altre es va suspendre pel mal temps i aquest any 2016,si tot va bé, suposa que tindran al voltant d'uns vuit creuers.

Sense necessitat de votació i per unanimitat dels membres presents, s'acorda aprovar laproposta tal com ha estat redactada i s'eleva a acord plenari.

09.- PROPOSTA RELATIVA A L’APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇAGENERAL NÚMERO 3, REGULADORA DELS PREUS PÚBLICS PER A L’EXERCICI 2016

El senyor Marc Danés, com a responsable de l'àrea de Serveis Econòmics, proposa al plel'adopció del següent acord:

Antecedents

1. El dia 26 d’octubre de 2015, la Comissió Informativa va emetre un dictamen favorable enrelació amb l’expedient de modificació de l’ordenança general núm. 3, dels preus públics,per a l’exercici 2016.

2. En la sessió extraordinària del Ple que va tenir lloc el dia 2 de novembre de 2015, laproposta no va quedar aprovada.

3. És per aquest motiu que es refà la proposta per introduir les següents modificacions,respecte al text actualment vigent, aplicable per a l’exercici 2015 (BOP de Girona núm. 232de 4 de desembre de 2014).

- Llar d’infants: Les tarifes no es modifiquen. S’ajusta el topall dels ingressos per a laobtenció de la bonificació del 35% per a famílies amb ingressos reduïts.

- Escola d’adults: redefinició del nom del curs inicial i bàsic de català/castellà i se suprimeixel pagament fraccionat a causa del baix import a liquidar.

- Transport Escolar: Les tarifes no es modifiquen. S’ajusta el topall dels ingressos per a laobtenció de la bonificació del 35% per a famílies amb ingressos reduïts.

- Casals i Activitats esportives: es modifiquen les denominacions dels casals d’estiu, esmodifica el disseny del quadre de tarifes, sense variar-ne el seu import i es regula elssupòsits de devolució dels imports corresponents a la matrícula dels casals. S’ajusta eltopall dels ingressos per a la obtenció de la bonificació del 35% per a famílies ambingressos reduïts.

- Activitats de promoció turística: es delega a la Junta de Govern Local la competència per ala fixació de les tarifes corresponents a les activitats i tallers de formació.

- Serveis de la piscina municipal: Es modifiquen els apartats sense que es variïn els preus.

Fonaments de dret

Articles 15 a 19 del real decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refósde la Llei reguladora de les hisendes locals.

A proposta del regidor responsable de l’àrea d’Economia i Hisenda, Sr. Marc Danés i Zurdo,s’adopta el següent

ACORD:

1. Aprovar provisionalment la modificació de l’ordenança fiscal 3, dels preus públics, d’acordamb el text refós de l’ordenança, que és el que s’adjunta a l’expedient.

2. Sotmetre l’expedient a exposició pública durant el termini de trenta dies a partir de lapublicació de l’anunci de l’aprovació provisional al Butlletí Oficial de la Província de Girona.Transcorregut aquest termini sense que s’hagi presentat cap reclamació o suggeriment,l’expedient s’entendrà aprovat definitivament (Exp. 4868/2015).


Sr. Marc Danés.- Explica que com ja saben els presents, aquesta va ser l'única ordenança queva quedar pendent d'aprovació en el darrer ple d'ordenances fiscals i en aquest casprocedeixen novament a portar-la al ple per a la seva aprovació. Com ja saben, després deparlar amb els diferents grups, aquesta és l'ordenança que han arribat a consensuar. L'únicamodificació que hi haurà no és de tipus quantitativa, d'increment de preus, sinó el que fan ésmillorar, a l'hora de donar als beneficiaris del municipi les diferents bonificacions que tenentant a la llar d'infants, a l'escola d'adults, al transport escolar o als casals i activitatsesportives.

Com saben, fins aquest 2015 utilitzaven el salari mínim interprofessional, que era al voltantdels 640 € i això feia que una família on convivien dues persones adultes i dos infants, ambuns ingressos d'aproximadament uns 55.000 €, tenien dret a aquestes bonificacions del 35% iel que proposem en aquest cas és que igual que fa la Generalitat de Catalunya, ConsellComarcal i altres administracions supralocals, ho agafaran com a índex de referència, l'índexde suficiència de Catalunya, que en aquest cas marca uns 430 o 440 € i això farà que es baixiaquesta bonificació a famílies que tinguin ingressos inferiors als 34.000 €. Entenen que ésmolt més just i, per tant, aquesta és la proposta.

PRIMER TORN DE PARAULA DEL GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANA DECATALUNYA-AM

Sr. Joan Plana.- Manifesta que un cop enretirat l'augment de preus de la piscina i de laCiutadella i un cop vist que l'únic canvi que s'introdueix és el de rebaixar el llindar mínimd'ingressos anuals per accedir a bonificacions, a diferència del ple d'ordenances que van votaren contra, en aquest cas accepten d'abstenir-se i facilitar-ne així l'aprovació, però malgrataixò, creuen que cal recordar una vegada més que caldria fer un cert replantejament de lagestió de la piscina, perquè es temen que sinó cada any es trobaran en una situació similar.


Sr. Manel Escobar.- Diu que en el ple de les ordenances varen votar negativament l'apujada depreus de la piscina, però com que s'han vist obligats, perquè va sortir negativament aprovat eldia de ple de les ordenances, el vot del Grup Municipal del Partit Popular serà d'abstenció.


Sr. José M. Álvarez.- Explica que en el ple de les ordenances, el Grup Municipal de C's Rosesva explicar i va dir que el seu vot era tot negatiu i va votar tot negatiu, perquè no confiava enl'Equip de Govern. Veuen que hi ha hagut modificacions, que hi ha hagut solucions, peròsegueixen sense confiar en aquest Equip de Govern. Per tant, el Grup Municipal de Ciutadansanuncia que votarà en contra de la proposta.

PRIMER TORN DE PARAULA DEL GRUP MUNICIPAL D'UNIÓ MUNICIPAL DE CATALUNYA

Sr. José A. Valdera.- Diu que Unió va votar en contra el dia de la votació d'aquesta ordenançafiscal i reconeixen aquest esforç que ha fet el govern de tornar enrere aquest augment depreus tant a la piscina municipal com a la Ciutadella.

Recorda al regidor ponent que, des d'Unió tenien una demanda que era rebaixar 50 cèntims elpreu de cost del menjador per dia. Actualment els usuaris d'aquest servei paguen sis euros peraquells nens que es queden a la llar d'infants a dinar cada dia i 5,50 € quan es tracta d'unatarifa dels nens que es queden tota la setmana.

Van demanar una rebaixa de 6 a 5,50 € i de 5,50€ a 5 €, és a dir de 50 cèntims per dia, teninten compte que hi ha altres poblacions del voltant de Roses que ja donen aquest servei per aaquest preu i creuen que si altres municipis poden donar aquest servei per a aquest preu,Roses també el podria donar.

Per tant, tot i que hi ha hagut aquest esforç quant als preus de la piscina municipal i laCiutadella, no s'ha tingut en compte aquesta petició d'Unió i, per aquest motiu votaran encontra.

RESPOSTA DEL REGIDOR PONENT

Sr. Marc Danés.- Respon que no agraeixin l'esforç que ha fet el govern, perquè l'esforç el fa elpoble de Roses. Aquesta proposta que feia el govern anteriorment era que qui suportaval'increment de preus eren els usuaris de la piscina i la proposta, com molt bé ha dit el regidord'Unió, que es veuen obligats a presentar, fa que aquests diners, com que s'han de pagarigualment, els paguin tots els contribuents de Roses a través dels seus impostos, perquè alfinal, l'equilibri de la piscina ha de sortir i com que no sortirà pels preus que paguen elsusuaris, haurà de sortir per la subvenció que tramet l'Ajuntament de Roses.

Dit això, l'Equip de Govern ha fet uns concursos on unes empreses s'han presentat i aquestera el preu que hi havia. Ara no poden trencar un contracte i modificar els preus. Això potsucceir en el moment que es torni a renovar el contracte del servei de menjador i aleshorespoden proposar una rebaixa d'aquests preus, però actualment això és inviable.

El replantejament de la piscina el tenen fet i com saben els regidors hi ha un acord per part dePRODER i de l'Ajuntament de Roses que s'havia d'assolir fins l'any 2021, en el qual cada anyl'Ajuntament anava reduint aquesta subvenció que feia a la piscina, per tal que arribés al'equilibri financer, cosa que amb aquest acord, teòricament, acabem de trencar, perquèaquest any la subvenció ha de ser alta, degut a que no hem pogut exercir aquesta apujada del3% del preu als usuaris.

SEGON TORN DE PARAULA DEL GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANA-AM

Sr. Joan Plana.- Diu que, per tant, creuen que cal fer un replantejament arran d'aquests temes iho diuen aquí, perquè els agradaria que ho poguessin comunicar als seus representants dinsdels consells d'administració, però no estan renovats i, per tant, ho han de transmetre aquí alple.

SEGON TORN DE PARAULA DEL GRUP MUNICIPAL D'UNIÓ MUNICIPAL DE CATALUNYA

Sr. José A. Valdera.- Per al·lusions i seguint una mica la línia del company d'Esquerra, JoanPlana, demana a l'Equip de Govern que no els culpin a ells del desequilibri pressupostari a lapiscina municipal.

Diu que tant Unió com Esquerra Republicana i Ciutadans, per exemple, no tenen caprepresentant al consell d'administració de la piscina, on l'Equip de Govern acaba d'aprovarrecentment els pressupostos i, per tant, això és un frau democràtic, perquè aquí hi ha gent queestà representada que ha d'aprovar ordenances municipals i, en canvi no tenen representacióa les empreses municipals que aproven els pressupostos i potser si estiguessin allàrepresentats podrien prendre mesures al Consell d'Administració que podrien ajudar aequilibrar aquests pressupostos.


Sr. Marc Danés.- Diu que si en els consells no han arribat a cap acord per nomenar elsmembres dels consells d'administració és perquè no hi ha cap possibilitat d'acord. No hi hamanera d'arribar a acords substancials per tirar endavant totes aquestes coses que elsregidors de l'oposició els demanen. S'han aprovat els pressupostos i hi ha representats la granmajoria dels partits polítics que estan asseguts en aquesta sala de plens i, evidentment, elsque no tenien representació a la legislatura passada no hi podien ser i, a partir d'ara, quan esfacin els consells d'administració, en proporció al nombre de vots i representació de cadapartit podran participar en aquests consells d'administració, però la voluntat de negociar no venomés d'una part. Per arribar a acords es necessita que un cedeixi una mica, els altres tambécedeixin una mica i, en aquest cas, creu que de l'exemple de voluntat de negociació que estàtenint aquest govern ningú en dubta. Han estat un mes per aprovar les ordenances i una haquedat pendent que és aquesta, l'han debatuda un mes més tard, porten més d'un mesnegociant els pressupostos i des que van iniciar la legislatura estan negociant punt per puntper poder arribar a acords en aquest ple. Per tant, la voluntat de negociació hi és i això que diuel senyor Valdera de frau democràtic, creu que s'ho podria haver estalviat, perquè aquí defraus democràtics no n'hi ha.

Tothom té la representació que té, però s'ha de tenir la voluntat d'intentar arribar a algunacord, perquè el que no pot ser és, tot el dia, anar dient que no, que no, que no, fins que els

que estan governant hagin de cedir-ho tot. Cedim unes coses, les que tenen lògica, però lescoses il·lògiques i que van en contra del bé del municipi no les cediran mai.

Per tant, com diu, tancaran aquest tema i si tot va bé i tothom manté la votació que haexpressat en la seva intervenció, aprovaran aquesta ordenança fiscal i, d'aquí pocs dies estornaran a reunir, democràticament debatran en aquest ple els pressupostos idemocràticament seguiran debatent tots els punts que passin per aquest ple.


Alcaldessa.- Per acabar i per cloure, puntualitza que el senyor Marc Danés ha dit nombre devots i volia dir nombre de regidors, ponderat per nombre de regidors és molt diferent que pernombre de vots.

Vol respondre al senyor Valdera que el consell d'administració ha aprovat el pressupost, peròl'ha aprovat en base als ingressos que hi havia i en base a les ordenances. Per tant, ha estataquest ple el que ha marcat els ingressos del pressupost.

El consell d'administració no se l'ha inventat, sinó que ha hagut de seguir els dictàmensd'aquest plenari. Diu que van aprovar que no es movien els preus de la piscina i el pressupostestava fet amb un increment d'ingressos del 3% i s'ha hagut de modificar. Per tant, qui hadecidit, en el fons, com ha de ser el pressupost de la piscina, ha estat el plenari del'Ajuntament. Quan el senyor Valdera diu que no hi ha representació, puntualitza que no n'hi haara, però abans el seu partit era Convergència i Unió, hi havia membres d'Unió Democràtica iaquests estan representants en el Consell d'Administració. Si ja no ho són ..., ja sap que lescoses canvien, però estan parlant de com s'havia constituït.


Vots a favor: Set (7) Montse Mindan, Carles Pàramo, Juan M. Fernández, Marc Danés, AnnaJorquera, Francesc Giner, Fèlix Llorens i Marc Danés.

Vots en contra: Dos (2) José M. Álvarez i José A. Valdera.

Abstencions: Vuit (8) Joan Plana, Èric Ibáñez, Verònica Medina, Gerard Teixidó, Olga Simarro,Antonio Rodríguez, Manuel Escobar i Ángel Tarrero.

En veure el resultat de les votacions, l'Alcaldia presidència declara aprovada la proposta talcom ha estat redactada i s'eleva a acord plenari.

10.- MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-AM I LA RESTA DE GRUPS QUES’HI VULGUIN AFEGIR PER LA REHABILITACIÓ DEL PATRIMONI GEOLÒGIC DEL ROCAMCOSTANER A LES RODALIES DEL FAR DE ROSES

La senyora Verònica Medina, del Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya-AM, com a ponent de la moció presenta i llegeix el text del tenor literal següent:

-Atès que a la a franja litoral entre el far de Roses i la cala de Canyelles Petites inclou lesmillors estructures menors associades a l'emplaçament sintectònic d'un granitoide que podenobservar-se a Catalunya. Són d’especial rellevància les zones de cisalla que se situen entre elsmillors exemples a nivell mundial

-Atès que l'interès del conjunt d'afloraments és educatiu (a nivell mig i superior) i de recerca, jaque és un recurs didàctic de primer ordre, ja que es situa en una zona de fàcil accés i inclouexemples molt il·lustratius i únics a nivell mundial d’estructures de deformació en granits

-Atès que l’Ajuntament ha de vetllar per protegir i posar en valor tots aquells elements degenuïnitat del nostre municipi, especialment aquells que siguin punts d’atracció de visitants id’especial rellevància científica, ajudant a donat prestigi i valor afegit a la marca Roses.

-Atès que aquesta zona geològica té la protecció pròpia de les zones maritimoterrestes, peròno té cap tipus de protecció especial.

-Atès que, cada any, nombrosos visitants d’arreu del món visiten la nostra ciutat per veureaquesta zona geològica, malgrat el seu estat actual. Un nombre que s’incrementaria si la zonaestigués rehabilitada i adequada.

-Atès que universitats de prestigi d’arreu del món com la Universitat Autònoma de Barcelona,la Harvard University (Estats Units). la Universitat Paul Sabatier (França), la Universitat de Pisa(Itàlia), la Universitat de Neuchâtel (Suïssa), la Universitat de Mainz (Alemanya) o la Universitatd’Utrecht (Holanda), entre altres, visiten regular o esporàdicament la zona del rocam.

-Atès que l’1 de setembre de l’any 2004 el ple de l’Ajuntament de Roses va aprovar perunanimitat un projecte de rehabilitació i senyalització de l’espai que mai es va arribar adesenvolupar.

PER TOT AIXÒ, ES PROPOSA AL PLE DE ROSES EL SEGÜENT ACORD:

PRIMER. Instar al govern de Roses a recuperar els projectes de rehabilitació de la zona del jaciment geològic de la carretera del far ja existents.

SEGON. Instar al govern de Roses a revisar, actualitzar i adaptar els projectes ja existents o,en cas que sigui necessari, encarregar-ne de nous, per tal de prendre les mesures necessàriesper a rehabilitar, dignificar, senyalitzar i posar en valor, tant com sigui possible, la zona decisalla en qüestió. Buscant també la col·laboració i la complicitat de les altres institucions quesiguin pertinents i sempre en funció del marc competencial vigent i d’acord amb la situaciópressupostària de l’Ajuntament.

TERCER. Traslladar el present acord al departament de costes i als Ministeris d’Agricultura,Alimentació i Medi Ambient i Indústria, Energia i Turisme del Govern de l’Estat Espanyol i a laConselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

EXPLICACIÓ DE LA REGIDORA PONENT

Sra. Verònica Medina.- Manifesta que el seu grup municipal vol instar el govern de Roses arecuperar els projectes que es van fer anys enrere, com és aquest de la rehabilitació delpatrimoni geològic del rocam del far de Roses.

Segueix explicant que a partir de l'any 1970, aquest jaciment i el seu entorn va començar a serreconegut i visitat i s'anava deteriorant poc a poc. A causa de les construccions van caure elspedragalls que s'hauran de treure, netejar les deixalles i la vegetació.

Si dividim els afloraments a partir del Camí de Ronda, la part de d'alt pot no ser recuperablepel tema de les edificacions. Per tant, l'única part que es recuperaria seria del Camí de Rondacap a baix. Es tractaria de rehabilitar la zona i senyalitzar-la amb panels informatius. És veritatque aquest projecte es va aprovar l'any 2004 per unanimitat al ple. Es va demanar un projecteque tenen aquí del professor Jordi Carreras i la professora Elena Droguet de la Universitat deBarcelona, però que no va tenir continuïtat.

Per tant, consideren que aquest projecte dóna un gran valor afegit al nostre municipi i s'ha deprendre consciència del valor patrimonial que aflora en aquesta zona. Aquests afloramentstenen un gran valor didàctic, científic, educatiu i de gran rellevància internacional, per la qualcosa és motiu d'una gran afluència d'estudiants i investigadors. És l'únic massís de granit delPirineo que aflora en la seva façana marítima. No està dintre del Parc Natural del Cap deCreus. Són materials de l'edat palezoica i és compatible amb l'ús turístic i de lleure. L'espai ésaccessible i consideren que l'Estat hauria de posar els diners i el Govern de Roses la voluntatpolítica.

INTERVENCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA-CP

Sr. Antonio Rodríguez.- Diu que cal agrair “Al Cèzar el que és del Cèzar” i l'esforç del senyor Joan Esteve Danés en aquesta moció.


Sr. Manel Escobar.- Diu que s'afegeixen i anuncia que donen suport a aquesta moció.


Sr. José M. Álvarez.- Considera que tot el que sigui enfortir la seva vila culturalment iturísticament . S'ha de vetllar per protegir el nostre patrimoni i sens dubte Ciutadans-Rosesapoyarà aquesta moció.

INTERVENCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D'UNIÓ MUNICIPAL DE CATALUNYA

Sr. José A. Valdera.- Recorda als presents que des del primer moment Unió es va afegir i donarsuport a aquesta moció i ho mantenen. Consideren que és una moció molt interessant inecessària, donat que des del 2004 aquesta proposta està sobre la taula aprovada perunanimitat i encara no s'ha pogut desenvolupar. Per tant, donaran el seu vot a favor is'afegeixen a la moció.

INTERVENCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE GENT DEL POBLE

Sr. Francesc Giner.- Fa ús de la paraula per anunciar que s'afegiran a la moció.

INTERVENCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

Sr. Carles Pàramo.- Manifesta que pot ser moció-prec, potser aquest és el nom del què estantractant, però en tot cas, com bé ha dit, efectivament, gairebé a l'any 2000 es va posar envalor això, es va fer un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona i amb els ServeisTècnics Municipals es va redactar aquest projecte. Aleshores, aquest projecte va anar agafantforma. Es veu com hi ha dos expedients i han anat evolucionant fins arribar a qui li correspon,que és el Ministeri, aleshores era el MIMAM -Ministerio de Medio Ambiente- i ara és el Ministerid'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Aleshores, sap que fins i tot es va incloure en unspressupostos, però no sap si era amb el darrer govern Zapatero o en el primer govern delsenyor Rajoy i, aleshores, també a Roses va haver canvi de govern en el 2007 i mai més sen'ha sabut.

Continua explicant que han entrat en una època que ni això ni altra cosa. Hi ha actuacionsimportantíssimes que s'han de fer a la costa, com per exemple en els camins de ronda deRoses i sobretot entre Canyelles i l'Almadrava, cosa que també pot dir de tota la demarcacióde la Costa Brava i de tots els municipis durant aquests quatre anys, la inversió de l'Estat acostes ha estat només de manteniment.

En el cas de Roses, i aquí amb el senyor Escobar, es van fer gestions i varen aconseguir quees canviés el pont que hi ha sota l'hotel Vistabella i res més que no fos absolutamentnecessari. No s'han fet inversions en aquest temps.

El Grup Municipal de Convergència i Unió no només no s'afegeix, sinó que al revés, se sentenreconfortats per tots els grups municipals que s'afegeixen a aquesta moció i amb més forçaque mai aniran a demanar al Ministerio si vol fer aquesta inversió.

Actualitzaran el projecte amb molt de gust i remarca que no és tant senzill com sembla. Unapart del rocallam -tot i que no dirà el noms de tots aquests materials, perquè semblaria queestan fent el gran dictat, que quan els volen tombar els fan dir noms geològics i és quan fallenels concursants- Després d'aquesta broma, diu que el lloc més complicat de fer és on hi haubicat el búnquer, a tocar la depuradora de marisc, que és un lloc no accessible fins arribar alFar. L'actuació que s'haurà de fer en aquell lloc d'allà és important, però els servirà en el seudia, el dia que aconsegueixin fer aquesta actuació.

Explica que amb l'alcaldessa han estat demanant que s'enderroqui la depuradora de marisc iconsideren que això és un valor afegit, perquè quan puguem fer la connexió per baix del mar,entre la plataforma on hi ha la depuradora de marisc i fins arribar a la punta de la Ponsella, a lapunta del Far, dons serà el moment de posar en valor aquest espai. L'altre ja és més fàcil, queés el que hi ha sota de l'edifici El Delfin i aquells edificis d'allà. Aleshores, vol agrair a tothomque els donin aquest suport amb més força que mai i sobretot remarca que hi ha uneseleccions el 20 de desembre. No saben quin govern sortirà, estan cridats a governar el PP,PSOE i Ciutadans o Ciutadans amb PP i no sap com anirà. Aleshores, potser la patata latindran els que tindran quelcom a dir.

S'adreça al senyor Manel Escobar dient-li que durant quatre anys han estat lluitant perquè esfessin inversions i les inversions no han arribat, perquè no hi havia disponibilitat dinerària.Aleshores, aquesta moció no es instar al Govern -que sí- és instar els partits que sortiran deles eleccions del 20 de desembre per formar el govern de l'Estat Espanyol, els hauran d'instara que facin aquesta inversió.

DARRERA INTERVENCIÓ DE LA REGIDORA PONENT

Sra. Verònica Medina.- Per una banda, vol agrair el suport donat per tothom i només liagradaria preguntar, perquè és quelcom que li queda una mica en dubte, que va haver unasubvenció que es va perdre i no saben ben bé perquè. Per una altra banda, considera també eltema del projecte, que tant el senyor Carrera com la senyora Druguet van presentar en el 2005.D'aquest projecte van cobrar una part i la resta encara els falta.


Sr. Carles Pàramo.- Diu que hauran de preguntar a l'anterior de l'anterior govern, què vapassar entre els anys 2007-2011, perquè això ve de lluny. No està a la seva memòria i, pertant, no ho saben. Li agrada que li hagi dit això i esbrinaran de qui és responsabilitat d'haverperdut una subvenció. Puntualitza que no creu que sigui una subvenció, és un anunci que aixòestava en els pressupostos que no es van executar. Pregunta qui subvenciona a qui. Aquestescoses les fa i estava plantejat d'aquesta manera i hi ha tota la documentació. Costes vaacceptar la petició municipal.

Li consta, de memòria, perquè no ha tingut temps de buscar-ho, que va sortir publicat en elspressupostos i li sembla que era per gestions dels diputats de Convergència a Madrid. Ho sapde memòria, però aleshores Convergència i Unió va deixar el govern i veurà què va passardurant aquell període.

DARRERA INTERVENCIÓ DE LA REGIDORA PONENT

Sra. Verònica Medina.- Diu que només això, pregunta si ho poden mirar i confirmar-ho. El temadel pagament del projecte també li agradaria saber-lo.


Sr. Carles Pàramo.- Respon que facin la reclamació pertinent. Li sembla que no és un tema de ple. És una situació una mica absurda que es troben aquí, dient que hi ha uns senyors que no han cobrat des del 2004. Potser el mecanisme és un altre.


Alcaldessa.- En tot cas serà un tema de reclamació i jurídic i no pas del ple.

Sense necessitat de votació i per unanimitat dels membres presents, s'acorda aprovar la proposta tal com ha estat redactada i s'eleva a acord plenari.

11.- MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-AM I LA TOTALITAT DELS GRUPSMUNICIPALS QUE S'HAN AFEGIT A LA MOCIÓ PER INTRODUIR L´ÚS D'UNA APLICACIÓMÒBIL COM A ELEMENT DE COMUNICACIÓ ENTRE L’AJUNTAMENT I ELS CIUTADANS.

El senyor Joan Plana, del Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya-AM, presentala proposta que és del tenor literal següent:

Atès que és una tasca fonamental de qualsevol ajuntament mantenir els ciutadans informatsper tots els canals possibles de tots aquells temes que siguin d’interès públic.

Atès que la forma com els ajuntaments es dirigeixen als seus ciutadans ha d’anar-se adaptanta les realitats socials i tecnològiques que marquen la forma com aquests ciutadans reben lainformació.

Atès que un dels mitjans més usats per a la comunicació avui en dia és la de diversesaplicacions instantànies per a telèfons intel·ligents.

Atès que aquesta aplicació ofereix diferents opcions (algunes totalment gratuïtes, altres querequereixen el pagament d’una petita quota) per a poder enviar missatges de forma instantàniaa nombrosos receptors.

Atès que són diversos els Ajuntaments, com Morella, Vilafranca, Sant Julià de Ramis iRiudellots de la Selva, que han emprat aquest sistema per tal de millorar la transmissiód’informacions als seus ciutadans, un Un sistema que ha estat usat també per institucions ipartits polítics per tal de facilitat la transmissió de dades entre els seus socis, usuaris o afiliats.

Atès que aquest sistema és només complementari (en cap cas substitutori) a tota la resta desistemes ja existents i, per tant, expandeix la base de gent que rep la informació quel’Ajuntament considera oportuna fer pública sense que això suposi cap cost d’oportunitat degent que deixa de rebre aquesta informació quan fins ara la rebia.

PER TOT AIXÒ, ES PROPOSA AL PLE DE ROSES EL SEGÜENT ACORD:

PRIMER. Obrir, d’acord amb la llei de protecció de dades, un fitxer amb dades de ciutadansque tinguin instal·lada una aplicació de missatgeria instantània per a telèfons intel·ligents ivulguin rebre a través del telèfon mòbil, informacions de l'Ajuntament. Aquest fitxer de dadesha d'incloure, de forma indispensable, els números de telèfon dels inscrits.

SEGON. Instar al govern a habilitar una línia per a enviar missatges simultanis a tota la gentinscrita a l'esmentada base de dades, ja sigui a través de mitjans d’enviament simultani demissatges gratuït o de pagament.

TERCER. Redactar un reglament de funcionament d’aquest servei d’enviament de missatgesperquè inclogui: quins tipus d'informacions s’enviaran a través d’aquest sistema, quin horarid’enviaments hi haurà, la bidireccionalitat, o no, del sistema, quins mecanismes d’alta i baixadel servei hi haurà i totes aquelles altres qüestions que es creguin oportunes.

QUART. Realitzar, un cop el servei estigui operatiu, la màxima difusió per tots els canals decomunicació dels que actualment disposa l’Ajuntament, per tal de posar en coneixement delmàxim de ciutadans la possibilitat d’activar aquesta via de comunicació amb l’Ajuntament.

PRIMER TORN DE PARAULA DEL GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANA-AM

Sr. Joan Plana.- Com han dit, inicialment a la proposta, havien introduït l'aplicació de mòbilwatsapp, però en ales d'afavorir un major consens han acceptat de fer-ho de forma mésneutral i han posat: Moció presentada pel Grup Municipal d'Esquerra per introduir el servei demissatgeria instantània com a element de comunicació entre l'Ajuntament i els ciutadans.Aleshores, la moció tal com l'han redactada, després de la junta de portaveus d'aquest matíon han explicat als grups els han explicat una mica el que demanaven que introduïssin,quedaria modificada tal com consta a la lectura de la moció que presenten al ple.

Després de la lectura de la proposta segueix explicant que bàsicament és una moció per instara utilitzar el servei d'enviament de missatges a través de mòbil, que es consideri més oportú.Han tret la paraula “watsapp” per facilitar que tots els grups municipals se sentissin méscòmodes i creuen que és un pas important de les administracions, de cara a facilitar lacomunicació amb els seus ciutadans i anar-se adaptant a les realitats tecnològiques delmoment. Això igual que l'Ajuntament té “facebook”, té “tweeter” que són eines bàsiques en lacomunicació d'avui en dia. Creuen que serveis d'aquest estil també són importants per tald'adaptar-se als ciutadans.

TORN DE PARAULA DEL GRUP MUNICIPAL DE CIUTADANS

Sr. José M. Álvarez.- Diu que tot el que sigui facilitar, millorar, afavorir la relació entrel'Ajuntament i els nostres ciutadans, facilitar aquests petits dubtes que tenen diàriament elsnostres veïns, facilitant-ho des del minut 1, donant una contestació, pensen que és fantàstic i amés a més fer un Ajuntament més obert a tothom, que és el que creuen que els fa falta.Anuncia que apoyaran la moció.

TORN DE PARAULA DEL GRUP MUNICIPAL D'UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA

Sr. José A. Valdera.- Entén que facilitar la transmissió d'informació entre els ciutadans éspositiu i aquest és un canal més, però creu que també s'hauria de crear un reglament, cosaque no sap si s'ha parlat a la Junta de Portaveus, per la qual cosa pregunta si s'hauria decrear. Li responen que ja ho posa la proposta.

TORN DE PARAULA DEL GRUP MUNICIPAL DE GENT DEL POBLE

Sr. Fèlix Llorens.- Fa esment de la modificació de la moció i ja que s'ha tret la paraula“watsapp” de l'acord no perquè no els agradi el watsapp, que tots fan servir, sinó perquècreuen que un acord que s'adopta en un ple ha de ser més neutral, no ha d'afavorir unaempresa concreta i menys en un acord de ple. S'afegeixen a la moció i votaran a favor,bàsicament, perquè creuen que és necessari estar més al dia en les comunicacions. Sabenque cada cop més les comunicacions tradicionals de cartelleria i “flyer” són menys efectives i,aleshores, tot el que sigui modernitzar els mitjans de comunicació amb els ciutadans, creuenque és positiu i per això votaran a favor.

TORN DE PARAULA DEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

Sr. Marc Danés.- Diu que com saben els presents, en els darrers mesos ha millorat molt lacomunicació a través del facebook i el tweeter, però aquesta és una comunicació que va mésa nivell general, per donar informacions molt ràpides i, per tant, buscar, com ja han estat fent,en el darrer tram de la legislatura anterior amb el senyor Edgar Tarrés, que era membre decomunicació i premsa que va estar treballant aquests temes. L'única cosa que vol remarcar ésque en aquells moments l'aplicació era per iphone o per blackberries i no era per a tots elstelèfons mòbils conjuntament.

Buscaran una opció que sigui idònia per a tots els serveis de telefonia mòbil i amb això,evidentment, es dóna un pas més, perquè aquesta informació arribi de manera individualitzadai no tant generalitzada com el facebook o el tweeter i, evidentment, amb la facilitat que arribien un telèfon mòbil pot afavorir les notícies com quan algun cop hi ha hagut un terratrèmol o

quan hi ha hagut algun tema com aquest matí mateix, amb l'incident a l'escola dels Grecs, perpoder arribar a determinats col·lectius quan així ho demanin.

Com s'ha dit a la Junta de Portaveus, Convergència i Unió s'afegeix a la moció i, per tant, elssembla una molt bona idea i si li permeten afegir, agraeix també aquest canvi a la paraulawatsapp, perquè com deia abans, quan hi ha voluntat d'acord, l'acord és pot arribar a assolir.

DARRERA INTERVENCIÓ DEL REGIDOR PONENT

Sr. Joan Plana.- Torna a agrair el suport de tots els grups municipals i esperen que sigui una iniciativa útil i que a la gent li faci servei.

Sense necessitat de votació i per unanimitat dels membres presents, s'acorda aprovar la proposta tal com ha estat redactada i s'eleva a acord plenari.

QÜESTIÓ D'ORDRE PLANTEJADA PEL GRUP MUNICIPAL DE CIUTADANS ABANSD'ENTRAR EN EL PUNT NÚMERO 12 DE L'ORDRE DEL DIA


Sr. José M. Álvarez.- Abans d'entrar en el punt número 12 de l'ordre del dia, el senyor José M. Álvarez Cuñat, del Grup Municipal de Ciutadans, demana intervenir per una qüestió d'ordre.


Alcaldessa.- Respon al regidor Alvarez que li deixi llegir l'enunciat de la moció i després licedirà el torn de paraula.

L'alcaldessa llegeix: Moció presentada pel grup municipal de Convergència i la resta de grupsque s'hi vulguin afegir de suport a la resolució 1/XI del Parlament de Catalunya.


Sr. José M. Álvarez.- Diu que demana aquesta qüestió d'ordre des de Ciutadans percomunicar que el Grup Municipal de Ciutadans no participa en aquest debat i votació del punt12 de l'ordre del dia.

“Entenem que ni tant sols s'hauria de debatre ni utilitzar la institució municipal per temes nocompetencials i menys per donar suport a la decisió, per part del nostre Ajuntament, com diu

el punt primer dels acords, que ja existeix una suspensió cautelar del Tribunal Constitucionalreferent a la resolució que va aprovar el Parlament de Catalunya amb el vot en contra, entreells, el del nostre grup parlamentari.

Des d'aquest grup hem demanat un informe jurídic al secretari i a l'interventor d'aquestAjuntament i demanem que consti en acta el nostre posicionament i de la mateixa manerademanem també que no siguin comptabilitzat com a abstenció, el vot que Ciutadans farà avuiquan s'aixequi d'aquest ple per no votar ni debatre.”


Alcaldessa.- Respon al senyor Álvarez que no li pot dir si no constarà com a abstenció, sinóque això serà el senyor secretari.

Tot seguit el senyor Álvarez s'absenta de la sessió.

12.- MOCIÓ DE SUPORT DEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA, D'ESQUERRA REPUBLICANA-AM I DEL GRUP MUNICIPAL DE GENT DEL POBLE A LA RESOLUCIÓ 1/XI DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

El senyor Marc Danés, portaveu del Grup Municipal de Convergència Democràtica deCatalunya presenta la moció del tenor literal següent:

El Ple del Parlament de Catalunya, en la sessió del dia 9 de novembre de 2015, va aprovar lasegüent

RESOLUCIÓ

“Primer. El Parlament de Catalunya constata que el mandat democràtic obtingut a lespassades eleccions del 27 de setembre del 2015 es basa en una majoria en escons de lesforces parlamentàries que tenen l’objectiu que Catalunya esdevingui un estat independent i enuna àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aposta per l’obertura d’un procésconstituent no subordinat.

Segon. El Parlament de Catalunya declara solemnement l’inici del procés de creació d’un estatcatalà independent en forma de república.

Tercer. El Parlament de Catalunya proclama l’obertura d’un procés constituent ciutadà,participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constituciócatalana.

Quart. El Parlament de Catalunya insta el futur govern a adoptar les mesures necessàries perfer efectives aquestes declaracions.

Cinquè. El Parlament de Catalunya considera pertinent iniciar en el termini màxim de trentadies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública.

Sisè. El Parlament de Catalunya, com a dipositari de la sobirania i com a expressió del poderconstituent, reitera que aquesta cambra i el procés de desconnexió democràtica de l’Estatespanyol no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particulardel Tribunal Constitucional, que considera mancat de legitimitat i de competència arran de lasentència de juny del 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya, votat prèviament pelpoble en referèndum, entre altres sentències.

Setè. El Parlament de Catalunya ha d’adoptar les mesures necessàries per a obrir aquestprocés de desconnexió de l’Estat espanyol, d’una manera democràtica, massiva, sostinguda ipacífica que permeti l’apoderament de la ciutadania a tots els nivells i es basi en unaparticipació oberta, activa i integradora.

Vuitè. El Parlament de Catalunya insta el futur govern a complir exclusivament les normes o elsmandats emanats d’aquesta cambra, legítima i democràtica, a fi de blindar els dretsfonamentals que puguin resultar afectats per decisions de les institucions de l’Estat espanyol,com els especificats en l’annex d’aquesta resolució.

Novè. El Parlament de Catalunya declara la voluntat d’iniciar negociacions per tal de fer efectiuel mandat democràtic de creació d’un estat català independent en forma de república i acordaposar-ho en coneixement de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitatinternacional.

Annex. Mesures que haurà d’aplicar el futur govern destinades a blindar drets fonamentalsafectats per decisions de les institucions de l’Estat espanyol.

1. Pobresa energèticaPer tal de garantir que cap persona no es vegi privada de l’accés als subministramentsbàsics, el futur govern ha de desplegar les mesures per a evitar la pobresa energèticaaprovades per la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontarl’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, de manera que esgaranteixi el dret d’accés als subministraments bàsics d’aigua potable, de gas id’electricitat a les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial,mentre duri aquesta situació.

2. HabitatgePer tal de garantir que cap persona no es vegi privada de l’accés a un habitatge digne,el futur govern ha de treballar en l’aplicació del nou marc normatiu que regula la Llei24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit del’habitatge i la pobresa energètica. En aquest marc, el futur govern ha de garantir queen processo de desnonament de l’habitatge habitual que afectin persones i unitatsfamiliars en situació de risc d’exclusió residencial es compleixi, per a poder fer efectiuel desnonament, el principi de reallotjament adequat de les persones i unitats familiarsafectades.Així mateix, de forma urgent, el futur govern ha de dur a terme modificacionsnormatives que permetin fer efectives les disposicions de la dita Llei 24/2015, com ésel cas del reglament de funcionament de les meses de valoració per a l’adjudicació

d’habitatges per a situacions d’emergències econòmiques i socials i per a altres casosde necessitats especials en l’àmbit de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

3. SanitatEn l’àmbit de les polítiques de salut, el futur govern ha de garantir l’accés universal al’atenció sanitària pública i de qualitat, per mitjà del Servei Català de la Salut (CatSalut),a totes les persones que viuen a Catalunya. Cap persona no en pot quedar exclosa perraó d’origen, tingui o no la condició d’assegurada o beneficiària del Sistema Nacionalde Salut, i amb independència de si consta o no en el padró. Així mateix, cap ciutadàno es pot veure privat d’assistència farmacèutica per motius econòmics.D’acord amb diverses resolucions aprovades pel Parlament, no es poden dur a termenous concurso per a la gestió de centres d’atenció primària.

4. EducacióEl Parlament de Catalunya va interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra bonapart de l’articulat de la Llei orgànica 8/2013, del 9 de desembre, de millora de la qualitateducativa, recurs que fou admès a tràmit el 3 d’abril de 2014. En aquesta impugnació,avalada pel dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, s’argumentava que elspreceptes impugnats de la dita llei orgànica són contraris a les competències quecorresponen a la Generalitat en aquesta matèria, contraris al model educatiu catalàdeterminat per la Llei d’educació de Catalunya i contraris als consensos obtinguts pelsconjunt de la comunitat educativa. En coherència amb aquest recurs, el futur govern hade vetllar en la seva actuació en matèria d’educació per la plena vigència i el respectede les competències establertes en favor de les administracions catalanes i permantenir-hi els consensos obtinguts pel conjunt de la comunitat educativa.

5. Garantia de les llibertats públiquesEl Parlament de Catalunya va interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra algunsarticles de la Llei Orgànica 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana, recurs quefou admès a tràmit el 21 de juliol de 2015. En aquesta impugnació, avalada peldictamen del Consell de Garanties Estatutàries, s’argumentava que els preceptesimpugnats de la dita llei orgànica són contraris a drets fonamentals emparats per textosinternacionals com la Declaració universal dels drets humans o el e Conveni europeudels drets humans i per la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans. Encoherència amb aquest recurs, el futur govern ha de vetllar en la seva actuació enmatèria de seguretat ciutadana per la plena vigència i el respecte dels dretsfonamentals esmentats.

6. Administracions localsAmb l’afany de garantir les plenes competències de les administracions localscatalanes en servei de l’interès general, el futur govern ha de proporcionar-los les einesde suport necessàries per a deixar sense efecte els preceptes de la Llei de l’Estat27/2013, del 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local,promulgada de resultes de la Llei orgànica 2/2012, del 27 d’abril, d’estabilitatpressupostària i sostenibilitat financera, dictada en desplegament de l’article 135 de laConstitució espanyola, relatius a la limitació de competències als ens locals, al controldel cost dels serveis i a l’obligació de la priorització de l’activitat econòmica privada.

7. Refugiats

A fi de poder donar resposta a la greu situació humanitària que viuen els refugiats, elfutur govern ha de generar un marc de relacions amb l’Alt Comissionat de les NacionsUnides per als Refugiats (ACNUR) amb l’objectiu de donar acollida i asil al màximnombre de persones refugiades, més enllà de les decisions adoptades en aquest àmbitpel Govern espanyol.

8. Dret a l’avortamentEn matèria de dret a l’avortament, el futur govern s’ha de regir pel que estipula la Llei17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.

9. Finançament d’un pla de xoc social i gestió del deutePer tal d’alliberar recursos per a dotar financerament un pla de xoc social, el futurgovern ha d’establir, entre altres mesures, vies de negociació que permetin reduir lacàrrega del deute en el conjunt de la despesa.Prioritàriament, el futur govern ha d’impulsar la renegociació de tots els finançamentsestructurats, separant els pagaments que compensen un servei (inversió imanteniment) d’aquells que constitueixen un pagament excessiu respecte als tipusd’interès a les taxes d’inflació actuals. Així mateix, el futur govern ha d’instar elsconcessionaris o superficiaris a redefinir els contractes estructurats, transformantl’amortització de les inversions en finançament ordinari mitjançant deute públic ieliminant el cost excessiu del capital.Aquesta transformació, que ha de permetre una rebaixa de costos per a la Generalitatque es pugui aprofitar per a finançar el pla de xoc social, ha d’anar acompanyada d’unarevisió a fons dels programes pressupostaris de despesa que permeti avaluar-ne icontrastar-ne la utilitat en moments en què atendre la urgència social ha esdevingut lamàxima prioritat de la despesa de la Generalitat, expressada en l’esmentat pla de xoc.Els estalvis que s’obtinguin de la revisió de programes han d’anar íntegrament dedicatsal pla de xoc social.Per tal de fer un seguiment de l’efectivitat d’aquest objectiu i compromís, el futurgovern ha de crear un grup de treball obert als grups parlamentaris.Així mateix, el futur govern ha d’establir un calendari de reunions amb els responsablesde la banca resident per a estudiar la possibilitat de renegociació del pagament delsinteressos amb finalitats socials.”

Des del món municipal català volem estar, una vegada més, al costat del Parlament deCatalunya en l’exercici de la voluntat del nostre poble i expressar la nostra total coincidènciade plantejaments amb la cambra catalana.

Per aquest motiu els grups municipals de CiU..., proposen al ple de l’ajuntament de Rosesl’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Manifestar el ple suport i l’adhesió de l’ajuntament de Roses a la resolució 1/XI delParlament de Catalunya.

SEGON.- Trametre aquest acord a la presidenta i als grups del Parlament de Catalunya, alpresident de la Generalitat de Catalunya, a l’Associació de Municipis per la Independència(AMI) i a l’Associació Catalana de Municipis (ACM).

EXPLICACIÓ DEL REGIDOR PONENT

Sr. Marc Danés.- Diu que com ha quedat molt clar i no cal que s'hi extengui més, aquestamoció bàsicament és per reclamar a la Generalitat, indirectament, que els ciutadans del nostremunicipi, rebin unes atencions socials millors de les que tenen ara, una millor sanitat, unamillor educació i que tinguin la normativa i els diners que es mereixen, perquè al final són elscatalans els que paguen tots aquests impostos.

Com que democràticament es vota aquest ple, conviden els grups que s'hi vulguin afegir i queno ho han fet prèviament a què s'afegeixin a aquesta moció.

PRIMER TORN DE PARAULA DEL GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANA DECATALUNYA

Sr. Joan Plana.- Diu que el passat 9 de novembre, 72 diputats del Parlament de Catalunya vanexpressar -la majoria independentista que ara mateix hi ha a la Càmara- i de fet el que van ferva ser posar negre sobre blanc el mandat democràtic sorgit de les urnes el 27 de setembre.Per tant, el Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya donarà suport a quèl'Ajuntament es posicioni a costat de la majoria parlamentària i, en tant que en la condicióindividual de regidors, estan a disposició de l'actual Parlament, per tal de desenvolupar lesaccions que es derivin d'aquesta declaració de sobirania i sobretot que no afluixen.

PRIMER TORN DE PARAULA DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR

Sr. Manel Escobar.- Respecte al ple passat diu: “No hay dos sin tres, no hay tres sin cuatro”.¡Qué cansinos de verdad! Se me hace esto...

El Parlament de Catalunya declara solemnemente el inicio del proceso para crear un EstadoCatalán independiente en forma de república.

El Parlament de Catalunya proclama un proceso constituyente, participativo, abierto,integrador y activo -evidentmente con los suyos, con los independentististas, con los que noquieren a los españoles, con los separatistas y la futura Constitución Catalana.

Evidentemente, los del Partido Popular ya hemos presentado al Ayuntamiento de Roses unainstancia solicitando el informe jurídico al departamento correspondiente y el informe delpleno también para saber cual es la votación y cuales són los partidos que van a dar soporte,porqué esto ya está pasando de madre.

Es decir, que aquí en el Ayuntamiento de Roses, que en la sala de plenos del municipio sepresente una moción de dar soporte a algo anticonstitucional. Esto ya está rozando el límite.Es evidente que esto es un ataque a la democracia y a la convivencia para salvar la

presidencia del señor Artur Mas, que por cierto era que no, pero parece ser que otra vezvuelve a ser que sí.

Estamos ante un ataque grande a la democracia. No tienen un mandato democrático para laruptura ni tienen suficientes votos. Se inventaron un plebiscito y se inventaron que lo ganaron.Junts pel Sí i la CUP les faltaron más de un 5% de los votos para llegar a esta mayoria y notienen suficients diputados ni tan sólo para modificar el Estatut d'Autonomia de Catalunya, queles hacen falta tres cuartas partes. Ni nos sacaran de España ni nos echaran de Catalunya.

Todos ustedes todavía tienen un documento que dice Documento Nacional de Identidad y unescudo democrático que es el de la bandera española. Es un insulto a los catalanes quetambién nos sentimos españoles y al resto de los españoles. Desprecian el sentimiento demillones de catalanes y de muchos más millones de españoles que quieren seguir siendo ungran pueblo.

Pero saben lo más grande de todo? Que mientras haya un pepero como yo o como Ángeldando la cara, esto no va a ser posible para ustedes, eso ya se lo aseguro.

S'adreça al senyor Marc Danés per dir-li : “Y ahora me gustará escucharte Marc cuando te saleeste discurso que lo antiespañol y de esa rabia que te caracteriza, porqué eso es lo bueno y eslo que venimos escuchando y debatiendo en todas estas mociones que hemos estadopresentando, pero ya no sé que decir, esto es de patio de colegio, es de circo y esto da unapoca formalidad.. Bueno ya estamos viendo lo que hay en Barcelona, imaginate lo quetenemos aquí en el Ayuntamiento de Rosas.”

TORN DE PARAULA DEL GRUP MUNICIPAL D'UNIÓ MUNICIPAL DE CATALUNYA

Sr. José A. Valdera.- Fa la següent manifestació:

La resolució 1/11 del Parlament de Catalunya que contempla l'inici del procés de creació d'unestat català independent en forma de república i en aquest sentit entenen que això significaacceptar que s'iniciï la declaració unilateral d'independència de Catalunya.

Unió aposta pel diàleg entre el Govern de Catalunya i el Govern de l'Estat, per tal de dur aterme un referèndum pactat amb l'Estat Espanyol per decidir a ulls de tothom, de formademocràtica i legítima, quin és el futur polític que desitgen tots els ciutadans.

Aquesta resolució afirma en el seu punt primer, que compta amb una majoria de vots id'escons, però és obvi que no compta amb una majoria absoluta dels vots dels electors del 27de setembre. Aquest fet contradiu un dels principis que varen marcar en el nostre full de ruta,votat el passat 14 de juny. La nostra proposta passa perquè les decisions es prenguin deforma netament democràtica, fent que cadascuna d'elles gaudeixi de la majoria de vots de laciutadania.

Unió és un partit inequívocament europeista i sempre ha defensat que no farà res que puguideixar Catalunya al marge de la Unió Europea. Així restava també en el seu compromís de full

de ruta que van aprovar el 14 de juny, pel qual es descartava qualsevol escenari que puguisituar Catalunya fora de la Unió Europea, quelcom que es contrari a aquesta resolució delParlament de Catalunya, per la qual només es contempla posar en coneixement del EstatEspanyol i de la Unió Europea la creació del nou estat.

La resolució del Parlament de Catalunya contradiu l'aposta d'Unió de garantir en tot momentla seguretat jurídica, sense dur a terme una declaració unilateral d'independència i un procésconstituent al marge de la legalitat.

La resolució aboca a tots els ciutadans en el punt sisè a la desobediència de la legalitat vigent,afirmant que el Parlament no es supeditarà a les decisions de les institucions de l'EstatEspanyol i, en particular, del Tribunal Constitucional, atemptant així contra els principis legals idemocràtics que conformen el nostre Estat de dret i l'estat de benestar. Des de Convergència iUnió van ajudar a construir, en definitiva, contra les regles de joc que legítimament idemocràticament ens hem dotat entre tots.

Finalment, la resolució pretén iniciar, en el termini màxim de trenta dies, la tramitació de leslleis de procés constituent, de seguretat social i d'Hisenda pública, quelcom que suposadeixar a tots els ciutadans enmig d'una forta inseguretat jurídica que va en contra del quedefensa Unió Democràtica de Catalunya en el seu full de ruta.

És per totes aquestes raons que considerem que la resolució 1/XI del Parlament de Catalunyacontradiu tots i cadascun dels punts de la pregunta que vam realitzar a la militància d'UnióDemocràtica de Catalunya el passat 14 de juny, per marcar el nostre full de ruta per continuaramb el procés des del catalanisme integrador i d'acord amb els següents criteris: Sobirania,Diàleg entre el Govern de Catalunya i el Govern de l'Estat, seguretat jurídica- garantint en totmoment la seguretat jurídica de tots els ciutadans-. Europa, descartant qualsevol escenari quepugui situar Catalunya fora de la Unió Europea i cohesió, vetllant en tot moment per la cohesiósocial i territorial de Catalunya.

Per totes aquestes raons només puc que votar en contra d'aquesta moció.

TORN DE PARAULA DEL GRUP MUNICIPAL DE GENT DEL POBLE

Sr. Francesc Giner.- Diu que creuen que aquesta mena de mocions són molt importants ientenen que s'han d'exposar aquí. Entenen que estan en uns moments difícils per al Parlamentde Catalunya i creuen que necessiten el recolzament del poble català i amb ell la dels seusrepresentants i dels seus organismes representants, com són els ajuntaments i en aquest casel nostre.

Feliciten a tots plegats per manifestar aquest recolzament al Parlament de Catalunya.

SEGONA INTERVENCIÓ DEL REGIDOR PONENT

Sr. Marc Danés.- Diu que centraran una mica el tema. S'ha dit per part d'alguns ponents ques'han demanat informes jurídics i hi ha un informe jurídic que es va fer arribar a tots els partitsque diu que hi ha un tipus de mocions que són mocions institucionals, que seria el cas d'unad'aquestes, que diu que les mocions institucionals són declaracions d'opinió, merament

subjectives, sense més transcendència que la seva plasmació documental i al marge del'activitat municipal, que són merament expressives d'una aspiració de la comunitat inclososels acords quan fem les felicitacions, les condemnes, les protestes, els sentiments, lasolidaritat, les mostres de condol .Són tants de temes i tantes matèries que contínuamentestan fent en aquest ple que, per tant, no té cap més finalitat o pretensió que fer constardocumentalment que hi ha una sèrie de regidors que estan a favor del procés d'independènciade creació d'un estat nou i que donen el seu suport a un govern que és legítim, que és nostre ique és el Govern de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, considera que el seu Grup Municipal no va en contra de cap legalitat. Això també ésun concepte mental, que uns estan en un nivell i uns altres en un altre. Per al seu grupmunicipal la legalitat que els val i la vigent és la legalitat del Parlament del nostre país i, pertant, del Parlament de Catalunya.

Per a unes altres persones és més important la legalitat del Parlament del seu Estat que ésl'Estat Espanyol. Dons aquí no hi ha cap problema i cadascú que accepti o acati les normesque vulgui. El seu Grup Municipal en cap moment va en contra de cap ... Això deu ser Endesaque es queixa ... perquè...

Manifesta la seva sorpresa, perquè el caràcter democràtic del Parlament de Catalunya ésimmens. Afirma que ve del món dels números. Diu que 72, es miri com es miri és més que lameitat de 135 i, per tant, vol dir que això és majoria i si és majoria democràticament es podenprendre uns acords, encara que hi hagi gent que no els accepti.

En aquest ple constantment acabem de prendre onze acords en una majoria relativa, més alta,més baixa, però els acords s'han pres per majoria absoluta.

Com deien abans amb l'ordenança, va haver una majoria que va enretirar l'ordenança i s'hahagut de passar un mes més tard. Per tant, això es diu democràcia. El regidor ponent diu queés ciutadà de l'Estat Espanyol i assegura que és un dels ciutadans que el dia que li facin elegirmantindrà la nacionalitat espanyola, però alhora també voldrà tenir la nacionalitat catalana.Assegura que no vol perdre la nacionalitat espanyola, no vol perdre una part de les sevesvivències ni de ningú. Assegura que no faran fora a ningú de Catalunya, al contrari. Aquestamoció defensa els que pensen a favor de l'estat independent, els que pensen en contra d'unaCatalunya independent i els que no ho tenen clar, perquè també hi ha gent que no ho té gaireclar, però amb total responsabilitat, tranquil·litat democràtica, sense amenaces, sensecoaccions, perquè també ha entès que hi havia alguna coacció a l'hora de demanar qui havotat o qui votarà a favor d'aquesta moció i això a casa seva s'entén com a coacció i, per tant,intentar que el dret de la llibertat d'expressió d'unes persones quedi tenallat, cosa que no faranni demanaran mai. El senyor Danés respon que la inseguretat és la que li provoca tenir unsenyor ministre d'Economia que es passa tres pobles, no retornant els impostos que elscatalans paguen cada mes amb la seva feina i que a sobre amenaça que si segueixen tirantendavant el procediment, faran morir de gana les farmàcies, a la gent que ho passa malament,voti o no voti independència, perquè al final, quan no arriben els diners no arriben a cap delsmés de set milions de catalans.

Per tant, la voluntat de diàleg com també s'ha dit aquí, forma part d'un partit que durant mésde trenta anys ha tingut aquesta voluntat de diàleg, de voluntat de fer que l'autonomisme fosrealment interessant per als ciutadans de Catalunya, però que s'ha vist que arriba un momentque l'autonomisme ha passat a la història, ja no existeix, que el federalisme tampoc pot existiri, sinó tota aquella gent que és federalista que doni suport ara, quan el senyor Montoro no volpagar el que ha de pagar Catalunya. Per tant, l'única opció viable, com han dit a la moció,perquè arribin els recursos socials i perquè la Sanitat tingui l'atenció que necessita i tot el quenecessitem com a país i com a societat, l'única sortida que ens ha quedat és la independènciai la creació d'un nou Estat, que és una possibilitat i una il·lusió que ens permetrà construir unEstat a la nostra mesura i que esperen donar millor servei a les persones, perquè al final laindependència per a ells no és un fi, sinó una eina, per tal de millorar la qualitat de vida de totsels catalans implícitament i, evidentment, millorar la qualitat de vida dels rosincs.

Al seu grup polític també els van demanar que enretiressin la moció, la moció segueix enaquest ple, la moció la presenten, la moció la votaran a favor i, evidentment, no tenen por, elsportin on els portin, tenen molt clar que defensen unes idees amb tota la normalitat del Món,sense la violència. Recorda que fa deu o quinze anys l'Estat sempre deia que sense violènciatot es podia parlar -gran mentida que han utilitzat els diferents governs de l'Estat Espanyol alllarg de la història- i que s'ha vist que amb el diàleg i la voluntat d'una gran majoria del poblede Catalunya tampoc es vol donar aquesta oportunitat.

Mantenen aquesta moció i com diu sempre, els regidors de Convergència del municipi deRoses seguiran defensant la independència i seguiran treballant des del municipi, perquè algundia això ho puguin aconseguir.

SEGON TORN DE PARAULA DEL GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANA DECATALUNYA

Sr. Joan Plana.- Diu que primer de tot li han agradat molt les intervencions dels portaveus quel'han precedit sobre l'objectiu d'aquesta moció i com d'important és que l'Ajuntament emetideterminats posicionaments en certs temes.

També li ha agradat molt la definició que ha fet del què són ben bé les mocions institucionals i,per tant, no entén perquè s'entenen tots tan bé i què representa presentar aquest tipus democions i, en canvi amb la moció del tractat de lliure comerç hi havia una certa sensació delper què s'ha de presentar una cosa així.

Creu que ara l'Equip de Govern ho ha explicat molt bé, per tant, espera que quan en parlins'entenguin tots tan fàcilment

A banda d'això, simplement, per certes al·lusions, han dit, primer de tot, que tenen un DNIespanyol, efectivament el tenen i per això fan tot això i si no el tinguessin no faria falta fer totaixò.

També els han demanat d'identificar-se. Aquí tenen tots aquests D.N.I. espanyols peridentificar clarament qui són i qualsevol dada que vulguin prendre aquí la tenen. Diu que

votaran a favor de la moció, estaran al servei del Parlament i faran tot el que sigui menester iho faran, sobretot, perquè com ha apuntat el senyor Marc Danés, el discurs de la legitimitat, del'estat de dret i de la necessitat d'acatar les lleis de l'Estat Espanyol perd credibilitat i és moltimportant tenir credibilitat, perquè si no tens credibilitat, és molt difícil convèncer la gent.

Perd credibilitat, perquè efectivament durant molts anys els han dit :quan tingueu majoriapodrem parlar de tot. En democràcia es pot parlar de tot, simplement necessitem majoria. Defet, és curiós perquè l'independentisme només es tolerava essent minoritari, ara que ésmajoritari ja no s'acaba de tolerar. Per tant, a banda de l'absoluta manca de credibilitat delmarc legal espanyol, l'única solució es crear-ne un altre i si li ho permet, no pot estar-se de dir,-no sap si és perquè no sap estar callat- que cert excés de gesticulació per part del GrupPopular tampoc és massa creïble. És a dir, dir que el suport de Convergència té un fortsentiment antiespanyol després d'estar quatre anys governant junts, compartint junta degovern i no només això, sinó que en aquesta mateixa legislatura, certa emprenyada que vanagafar, perquè Convergència no va acceptar tornar a governar amb el Partit Popular. No sap sien aquest partit no tenen escrúpols de governar en un país antiespanyol. El senyor Joan Planadiu que no governaria mai amb un partit anticatalà. Diu que potser el regidor del Partit Populari ell tenen una moral diferent. No ho sap, suposa que sí, en qualsevol cas, sincerament, aquestexcés de gesticulació i aquest canvi, fins i tot forçadíssim, de llengua perquè la televisió puguicaptar els trossos adequats de la llengua oportuna, creu que tampoc tenen massa credibilitat,sincerament.

Dit això, s'adreça al senyor Escobar que aquí tenen els DNI. Ofereix qualsevol dada quevulguin prendre, diu que aquí la tenen i, en representació d'ERC, diu que van a totes.

SEGON TORN DE PARAULA DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR

Sr. Manel Escobar.- S'adreça al senyor Marc Danés que diu que el ple és públic, elsdocuments són públics, aquesta documentació quan surti d'aquí i el secretari la doni per bonaanirà a la Subdelegació de Govern. La documentació té un filtre i arribarà on ha d'arribar, alsestaments públics. Diu que ell mateix no ha de fer res.

Transferències i competències, diu que la Generalitat té les seves transferències encompetències d'Ensenyament, de Salut, etc.

Pregunta de qui és l'obligatorietat i la responsabilitat de pagar les farmàcies, pregunta si és del'Estat. Diu que no, de la Generalitat. La Generalitat, el Parlament de Catalunya, la Generalitatamb el govern que hi ha hagut no ha pagat les farmàcies i algú ho ha de fer. Si En Montoro, noels vol donar els diners, com diu el senyor Marc Danés, és perquè quan arribaven els diners aCatalunya no tenien un destí i el destí que havia de ser per pagar factures de proveïdors, compoden ser les farmàcies, com poden ser els hospitals concertats, etc. etc. es destinaven aaltres vies, com era la publicitat que a Convergència els agrada. La publicitat del'independentisme, la de TV3, que TV3 té més personal assalariat que quatre emisoresprivades. “Estòmagos agradecidos por todos lados. Madre mía.” Això arriba un punt que nopot ser. Referint-se als regidors favorables a la moció que sap que diran: Ja sé que s'estan

rient de mi! Aquest què està dient! Què està dient aquest! Vuelvo a repetir, mientras haya unPepero como yo, como Ángel, como alguno de mis compañeros, lo siento mucho, pero por ahíno vamos a pasar. Y me da igual lo que ustedes digan y lo que dejen de decir y lo digo así,abierto y que la gente me escuche, porqué para mi es muy importante que .... El Ple, la gent deRoses sàpiga el que aquí es parla i el que pensa cadascú de nosaltres. Això és molt important,perquè això és una sala democràtica i, que sàpiguen, estan defensant el que diuen alParlament de Catalunya. Afirma que no és cert el que el senyor Joan Plana ha dit o el senyorMarc Danés deia, que són més de la meitat del Parlament de Catalunya. Afirma que són tresquartes parts que necessiten per poder modificar l'Estatut de Catalunya, no la meitat i això noha estat ... que si això és plebiscit, que si no és plebiscit, que hi ha més vots o .... depén decom els agafi donen una versió o una altra.

Acaba la seva intervenció dient: “He dicho”.

SEGON TORN DE PARAULA DEL GRUP MUNICIPAL D'UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA

Sr. José Antonio Valdera.- S'adreça al senyor Marc Danés recordant que aquest ha repetit endiverses ocasions avui el tema de la voluntat, d'arribar a acords i per arribar a acords caldiàleg, cal una proposta, cal transaccionar i després arribar a l'acord. El que no és possible ino s'ha de fer per arribar a acords és fer la proposta, si l'acceptes bé i sinó també.

Dit això, quan es parla de legalitat i d'obeir la legalitat catalana, demana que no confonguin laciutadania. Afirma que de legalitat només n'hi ha una, no hi ha dues legalitats o tres legalitats,només hi ha una legalitat.

Diu que tenien 72 diputats i ha preguntat si no és suficient majoria, a la qual cosa el regidord'Unió respon que és una majoria suficientment còmoda per governar, per formar govern, peròsi amb aquesta majoria no és suficient ni per reformar l'Estatut d'Autonomia, no és suficient niper nomenar el Síndic de Greuges, pregunta als partidaris de la moció com volen amb aquestamajoria declarar una independència unilateral. És evident que no és possible que una frase perser repetida mil vegades es converteixi en veritat per aquest simple fet.

Demana que deixin d'enganyar, només hi ha una legalitat, no hi ha més legalitats i, per tant, nohi ha majoria per fer una declaració unilateral d'independència. El plebiscit en nombre de votsés evident que el van perdre, perquè el primer en reconèixer-ho va ser la pròpia CUP(Candidatura d'Unitat Popular).


Sr. Marc Danés.- Dóna resposta, per centrar el tema, en relació a reformar l'Estatutd'Autonomia això és quelcom que no plantegen, l'Estatut els sobra, van per la ConstitucióCatalana Per tant, no els cal l'Estatut i les majories que els cal per una Constitució hodecidiran al Parlament de Catalunya, si calen un, dos o tres terços dels diputats.

Per respecte només dirà que, per a ell, totes les idees i tot el que es diu en aquest ple li agradaescoltar-ho, acceptar-ho i intenta debatre-ho, perquè no es pot dir que el que diuen lespersones no favorables a la moció no els importa. Personalment l'importa el que diu des delprimer, fins el darrer regidor. Creu que els seus companys de govern pensen igual que ell, estàsegur que pensen igual que ell i, per tant, l'únic que intenten és rebatre les idees que els partitsen desacord amb la moció aporten.

Explica que el fons de liquiditat autonòmica -cosa que diu perquè la gent que els està seguinta la sala de plens i la que els veurà a través de les cases ho tingui clar- els diners són deCatalunya i els catalans, que paguem a Madrid a través de l'IRPF, a través d'IVAS, a través dediferents impostos. Aquests diners han de retornar mensualment i casualment des de fa unaèpoca triguen més a tornar i, a més a més, com que no tornen els que haurien de tornar, laGeneralitat es veu obligada a anar al fons de liquiditat, que vol dir que els diners que elscatalans han pagat, els torna amb interessos i, per tant, el que està fent Catalunya és pagardoblement per als mateixos diners. La Generalitat amb aquests impostos paga les farmàcies,paga les residències, paga els hospitals, paga els professors de les escoles, paga tots aquellsserveis públics que té un país de primer ordre com és Catalunya, però sí que és evident quequan els recursos es van escanyant, escanyant i escanyant arriba un moment que tenimproblemes, que la Generalitat té problemes de liquiditat i, per tant, triga a pagar i tot això.

Enlloc de trobar diàleg i una porta oberta des del govern de l'Estat que digués anem a complir,perquè no estem demanant cap favor, anem a complir el que tenim acordat a través de la Lleide finançament de les Comunitats Autònomes, al contrari, sembla que s'enfotin i a sobreintenten que la gent de Catalunya encara ho passi més bé.

Per tant, el seu grup municipal es veu obligat a seguir treballant per tenir aquesta creaciód'estat, per millorar la ciutadania i la qualitat de vida dels ciutadans del nostre país, res més.És tan senzill com això.

Per acabar, a títol personal, afirma que mai s'ha sentit antiespanyol ni mai ha anat en contra decap persona per al seu orígen, ja sigui Espanya, l'Àfrica, els Estats Units o la Xina ... És igual,deixem-ho aquí.

Respecte màxim cap a les persones, respecte màxim cap a les idees, és el que demanen,respecte cap a les seves idees i cap a les seves persones. A partir d'aquí tot està obert, però síque és veritat que si la resta de regidors tenen alguna cosa a dir, també tenen diputats alParlament de Catalunya que podran dir la seva. La democràcia és això i esperen que quanarribi el referèndum de veritat que decideixin com crear l'Estat, tampoc no vinguin de fora adir-nos que no ho podem fer.


Vots a favor: Onze (11) Montse Mindan, Carles Pàramo, Juan M. Fernández, Marc Danés, AnnaJorquera, Joan Plana, Èric Ibañez, Verònica Medina, Gerard Teixidó, Francesc Giner i FèlixLlorens.

Vots en contra: Cinc (5) Olga Simarro, Antonio Rodríguez, Manel Escobar, Àngel Tarrero i JoséA. Valdera.

Abstencions: Cap (0)

En Veure el resultat de les votacions, l'Alcaldia presidència declara aprovada la moció tal comha estat redactada i s'eleva a acord plenari.

En arribar al punt número 13 de l'ordre del dia es reincorpora a la sessió el senyor José M.Alvarez Cuñat, quan són les 21:44 hores.

13.- MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL UNIÓ MUNICIPAL DE CATALUNYA, I ELSGRUPS QUE ES VULGUN AFEGIR, PER A LA CREACIÓ D'UNA COMISSIÓ ESPECIAL DESUGGERIMENTS I RECLAMACIONS

El senyor José Antonio Valdera, en representació d'Unió Municipal de Catalunya, presenta illegeix la proposta del tenor literal següent:

El creixement del nivell d’exigència dels ciutadans i ciutadanes, vers un major control de lesactuacions dels poders públics provoca que, el conjunt de les administracions públiques,hagin de buscar solucions per afrontar aquests nivell d’exigència. Per tant, les administracionspúbliques i, en aquest cas, l'Ajuntament de Roses, han d'introduir modificacions d'organitzacióinterna, i de relacions externes, que tinguin per objectiu millorar la interacció amb les personesusuàries dels serveis.

La LLEI 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern estableix, en elseu Preàmbul, que les administracions públiques i les institucions i organismes públics tenenfuncions, activitats i serveis per a complir finalitats d’interès públic en benefici del conjunt delsciutadans i ciutadanes. En un context d’Estat Democràtic i de Dret, tots els poders públicstenen la legitimitat que els dóna la participació ciutadana en llur configuració, la qual cosaobliga a rendir comptes a la ciutadania de la seva activitat i de la gestió dels recursos públicsque s’han posat al seu abast.

Aquesta llei pretén introduir un canvi en la cultura administrativa, per tal que la ciutadaniatingui un coneixement i una informació àmplia de l’organització interna de l’Administració, delselements més determinants d’acord amb els quals pren les decisions, i dels motius quejustifiquen la seva actuació, incloent-hi els compromisos econòmics que això comporta.

La transparència i el dret d’accés a la informació pública es consoliden com a eines del controlsocial de l’Administració, i de la seva activitat, en benefici d’una major qualitat democràtica.Les mesures de bon govern, i de govern obert, han de complir un doble objectiu:

1. Assolir el major grau d’exigència en el compliment de les obligacions de servei públic,per part de les persones que assumeixen aquesta responsabilitat, i afavorir una majorparticipació i compromís de la ciutadania en la definició de les polítiques públiques.

El DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Lleimunicipal i de règim local de Catalunya, en el seu article número 154.1, estableix que lescorporacions locals han de facilitar la més àmplia informació sobre llur activitat i la participacióde tots els ciutadans.

Per tot l’exposat, i per assolir aquest major grau d’exigència i afavorir una major participació icompromís de la ciutadania, el grup municipal d’Unió proposa la creació d’un òrgan de controlde l’activitat de l’administració, per a la defensa dels drets dels ciutadans i ciutadanes deRoses. Aquest Òrgan de control estaria constituït per la Comissió Especial de Suggeriments iReclamacions.

La Comissió Especial de Suggeriments i Reclamacions supervisaria l’activitat del’administració municipal i hauria de rendir comptes al ple, mitjançant un informe anual, de lesqueixes presentades i les deficiències observades en el funcionament dels serveis municipals.Per al desenvolupament de les seves funcions, tots els òrgans de Govern i de l’administraciómunicipal estarien obligats a col·laborar amb la Comissió. Es tracta, en definitiva, de garantirque les relacions entre l’administració i els administrats siguin de bona qualitat.

Les funcions de la Comissió Especial de Suggeriments i Reclamacions serien:

1. Rebre les reclamacions o queixes i suggeriments per retards, desatencions odeficiències en el funcionament dels serveis municipals.

2. Demanar informació sobre reclamacions o queixes per a verificar la sevatranscendència i formular recomanacions, advertències, recordatoris i suggeriments.

3. Rebre suggeriments per a millorar la qualitat de serveis, incrementar estalvis irendiment de la despesa pública i simplificar tràmits innecessaris.

4. Analitzar les causes que van motivar l'acumulació de reclamacions o queixes isuggeriments en un mateix àmbit de l'actuació municipal.

5. Supervisar l'activitat de l'administració municipal.

6. Donar compte al Ple de les seves actuacions per mitjà d'un informe anual, de lesqueixes presentades i de les deficiències observades en el funcionament dels serveismunicipals, amb especificació dels suggeriments o recomanacions no admeses perl'administració municipal. Quan la gravetat o urgència dels fets ho aconsellin, es podràrealitzar informes extraordinaris.

Aquesta comissió hauria d’estar formada per representants de tots els grups polítics queintegren el ple municipal, en proporció al nombre de membres d’aquests, i el seu mandat seriael mateix que el de la corporació municipal. Pel que fa al reglament que regularia aquestaComissió, caldria sotmetre’l a aprovació del ple municipal de Roses.

En relació als antecedents exposats, instem a l’equip de govern de l’ajuntament de Roses queprepari l’expedient necessari per a:

1. La Creació de la Comissió Especial de Suggeriments i Reclamacions.

2. El desenvolupament del Reglament de funcionament de la Comissió Especial deSuggeriments i Reclamacions.

INTERVENCIONS DEL GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

Sr. Joan Plana.- Manifesta:

Atès que votarem una moció i el que votem al cap i a la fi és un posicionament polític vers untema, una proposta i atès que en línies generals la proposta que planteja Unió em sembla bé,en tant que crea nous mecanismes de control i seguiment de l'activitat de l'administració i dela relació que aquesta té amb els ciutadans, nosaltres votarem a favor d'aquesta moció, peròtot i això volem dir també i que quedi constància que tenim certes aportacions a fer sobre comhauria de funcionar i quines característiques hauria de tenir i quines finalitats hauria deperseguir aquesta comissió.

Entenem que en tot cas hauria de funcionar com una institucionalització de la tasca deseguiment de l'activitat de l'Ajuntament i de debat i de proposició de suggeriments per tal demillorar-ne certs aspectes. Això faria que la seva periodicitat no fos necessàriament mensual,però tampoc hauria d'abastar períodes de temps massa grans, com perquè la tasca deseguiment i control fos impossible.

Així mateix entenem que també hauria de ser concebuda com reunions de treball pròpies de lafeina del regidor institucionalitzada i, per tant, no hauria de suposar un augment de lesretribucions anuals aprovades en el cartipàs d'aquest mandat, unes retribucions que nosaltresentenem, retribueixen de forma molt més que justa els regidors, també els que estem al'oposició i que bé justifiquen assumir la feina que sigui necessària per tal de fer bé la nostratasca.

Així doncs entenem que aquesta comissió hauria de funcionar com un espai més de treball ide debat per tal d'anar seguint i millorant el dia a dia de la feina que fa aquest Ajuntament,com una tasca pròpia inherent a la feina del regidor.

Entenem per tant que no hauria de suposar un sobrecost per als ciutadans, sinó quesimplement hauria de ser un aspecte d'organització interna de la feina que fem els regidorsque segons com s'organitzi, ja dic, que a nosaltres ens semblaria bé.

En tot cas, entenem que tot això, al moment de debatre les propostes concretes i la forma quehauria de prendre, el moment de fer-ho serà quan, no només es doni un posicionament políticcom el que votarem avui, sinó que quan s'iniciïn els tràmits per crear aquesta comissió, escomenci a redactar el reglament de funcionament, etc. Aleshores serà en aquell moment, quannosaltres exposarem totes aquestes propostes que creiem que són necessàries per tal que lacomissió funcioni correctament i pugui ser útil.

Ara, però, com que el que fem és expressar una voluntat política del ple d'iniciar això, per partnostra hi votarem a favor i si s'aprova i si el govern després pren les mesures necessàries pertal de desenvolupar-la, serà aleshores quan anirem desgranant i fent totes les aportacions quecreiem oportunes en aquest aspecte.


Sr. José M. Alvarez .- Intervé per aclarir, com ja ha dit abans, que tot el que sigui transparènciai treballar per als nostres veïns i un Ajuntament obert per a tothom, ells sempre estaran a favor.

INTERVENCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE GENT DEL POBLE

Sr. Francesc Giner.- Diu que el que veuen és que els ciutadans ja tenen la seva oportunitatd'expressar les seves queixes quan ens visita el Síndic de Greuges i a més a més el Síndic deGreuges també ens passa un resum de totes les queixes que han presentat els ciutadans deRoses.

Fins i tot demanarien que aquesta moció s'enretirés. Consideren que el que s'ha de fer ésbuscar una solució intermèdia, com podia ser per exemple crear la figura del defensor delpoble de Roses si fes falta, però no estan per crear comissions i menys si han d'anar amb unsobrecost.

Anuncia que votaran en contra de la moció.


Sr. Marc Danés.- Explica que, en aquest cas, primer de tot, en el redactat de la moció hi ha unpunt que és el quatre que diu: - Analitzar les causes que han motivat l'acumulació dereclamacions o queixes i, per tant, ja pressuposa que la feina no es fa ben feta i entenen queno seria la qüestió, més que res perquè estan pressuposant que els tècnics de l'Ajuntament noactuen adequadament o no fan bé la seva feina.

En aquest cas, òrgans de seguiment, de vigilància, d'intentar mirar que en aquest cas els queens toca governar, fent bé la feina en tenim uns quants: el Tribunal de Comptes, el Síndic deGreuges i també hi ha l'opció d'anar al Defensor del Pueblo.

Tothom sap que quan hi ha una resolució, tothom pot fer un contenciós administratiu. Tambées pot anar a través de la via civil o penal en casos extrems a qualsevol jutjat a la justíciaordinària i també sabem que per primer cop en molts anys aquest govern ha obert molt laparticipació amb dues comissions informatives cada mes, perquè tots els regidors hi puguinser presents i ens demanin tot allò que fa falta i tota la informació que creguin oportuna. Hi hael ple, tenen la Junta de Portaveus i també se'ls fa arribar tots els acords de la Junta deGovern.

En el Ple, més a més, quan Unió parla o presenta que volen tenir una mesa per saber totsaquells problemes, la mesa ja la tenen, que és aquest propi ple, cosa que ja ha dit moltesvegades el regidor d'urbanisme del nostre Ajuntament. Tots els problemes urbanístics acabenpassant pel ple i, per tant, en el Grup Municipal d'Unió és coneixedor de totes lesproblemàtiques urbanístiques que segurament acabaran en un jutjat.

D'aquí uns mesos com cada any, el Síndic de Greuges informa o demana als treballadors del'Ajuntament, informació d'aquelles queixes que li han arribat dels ciutadans de Roses, per talde veure si l'Ajuntament ha actuat o no ha actuat d'acord amb la legislació vigent. Informa icom molt bé ha dit el regidor Francesc Giner, després es dóna comptes al ple i, per tant, tenentota la informació dels petits problemes que hi ha hagut al llarg de l'any i que la gent ha anat ademanar al Síndic de Greuges.

Des de l'Equip de Govern, com també ha dit el senyor Francesc Giner, creuen que crear unaaltra comissió política per vigilar els polítics, no té cap mena de lògica i aposten per una figura,per un referent, que ja portaven en el programa electoral i que creuen que és molt més neutra ique, per tant, pot fer una millor feina que és la del síndic o síndica municipal de greuges, elque tots entenem com a defensor o defensora del ciutadà, que com Unió sap, en algunsajuntaments de fa molts anys que està instituïda. Fins i tot a Girona, van tenir la sort que unapersona molt vinculada a Roses va ser la primera defensora del ciutadà i el que sí que s'ha defer és reglamentar aquesta figura a través del Reglament Orgànic Municipal, que aprofitatambé per dir que com ells saben, estan tots els grups llegint i tornant a refer i, per tant, elsemplaça a què acceptin aquesta figura i que per definir-ho i que la gent ho sàpiga que, el quefa el defensor del ciutadà és bàsicament el que Unió ens vol demanar en aquesta moció quediu que sobre la Llei Municipal de Catalunya, el nomenament del Síndic o de la Síndica ha deser per cinc anys i això li permet un caràcter neutre, per anar molt més enllà dels quatre anysd'un equip de govern polític i, per tant, va molt més enllà de les eleccions i és una persona quesegueix mani qui mani, hi hagi l'alcalde que hi hagi, o hi hagi els regidors que hi hagi. Tambéha de ser escollit per al ple, per tant, tothom té l'oportunitat de votar-hi a favor, de votar-hi encontra o presentar les seves opinions i les funcions mínimes d'aquest defensor del ciutadàcom molt bé ens demanava aquí que és de defensar els drets fonamentals, les llibertatspúbliques de veïnatge i defensar tota mena de drets i interessos que el ciutadà en algunmoment pugui haver vist vulnerats o perjudicats en relació a qualsevol afer del nostreAjuntament i de l'activitat del municipi. Aquest mateix defensor del ciutadà té la capacitat, perpròpia voluntat -i no només quan un ciutadà li demana- de supervisar tots aquells actes iaquelles maneres de funcionar i activitats que faci l'Ajuntament, el govern municipal o la feinadels diferents treballadors de la nostra casa.

Per tant, el Grup Municipal de Convergència no pot donar suport a aquesta proposta, perquè amés a més, aquí si que s'afegirien a la proposta que ha fet el portaveu d'Esquerra Republicanaque la creació d'aquest organisme no comporti una despesa més per l'Ajuntament, que nopressuposi que en crear aquesta comissió els regidors que en formen part hagin de cobrarmés, perquè com molt bé diu, creuen que tant els del Govern com els de l'oposició cobren elque és just i, per tant, demanen de votar-hi en contra i com ha fet el portaveu de Gent delPoble que ha demanat que el ponent l'enretirés, perquè entenen que la figura del defensor del

Ciutadà és molt més neutre, més polida i que pot arribar a tenir un consens molt més amplique no pas el que el Grup Municipal d'Unió està presentant en aquest ple.

INTERVENCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D'UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA

Sr. José A. Valdera.- En primer lloc vol agrair la intervenció del portaveu d'EsquerraRepublicana. És evident que l'organització i funcionament d'aquesta comissió s'hauria dedebatre després en el seu reglament i, per tant, hi hauria aquí el posicionament de cada grup iles propostes i està segur que arribarien a un acord.

També vol agrair a la resta de forces polítiques: PSC, PP i C's el seu suport. Li ha estranyat laproposta de GdP que ha demanat d'enretirar la proposta, perquè aquest grup municipal, en elseu programa polític portaven la participació ciutadana. Per tant, aquesta és una proposta departicipació ciutadana i de control de l'activitat. Els ciutadans tenen l'opció de participar fentqueixes, suggeriments i, quan en aquesta comissió s'aprovés el reglament, veurien queparticiparien els ciutadans, perquè els ciutadans també tindrien dret a participar. Si el regidorde Gent de Poble s'hagués documentat hauria pogut veure que en altres municipis onfuncionen comissions similars, els ciutadans també tenen dret a accedir, anar a aquestescomissions i a exposar els seus fets.

Dit això, l'Equip de Govern proposa la figura del Síndic de Greuges, que existeix, però això nove a substituir el Síndic de Greuges , és una figura complementària, i a més a més, la comissióespecial de suggeriments i reclamacions que també es regula a la pròpia llei de Bases deRègim Local i, si bé, ho regula per aquells municipis de gran població, hi ha municipis ambpoblació inferior, per exemple l'Ajuntament de Calafell governat pel PSC que amb poc més de20.000 habitants, el 29 de setembre d'aquest any va aprovar aquesta comissió especial desuggeriments i reclamacions al seu municipi i a la seva web es pot llegir que ja tenen aprovat elseu reglament. En aquest cas, aquesta comissió es reuneix cada quinze dies i aquí s'hauriad'aprovar, evidentment, la periodicitat de les reunions i també en aquest cas estanrepresentants tots els grups municipals.

Hi ha gent que proposa la figura del defensor del ciutadà. S'adreça a l'Equip de Govern perdir-los que han governat quatre anys i ja han tingut temps de fer aquesta figura,d'implementar-la i no ho han fet.

Per tant, si Unió fa aquesta proposta, perquè no hi ha hagut cap altre grup que l'hagi fetabans, de moment és la primera que s'ha fet . Si potser s'hagués aprovat aquesta figura delDefensor del Poble o del Ciutadà, potser no calia, però la proposta que fa Unió no és aquesta,és la de la Comissió.

En aquesta comissió, per exemple, a l'Ajuntament de Calafell, també hi poden ser cridats aparticipar ciutadans que hagin estat expressant demandes o queixes al Consistori i en aquestsentit ells han aprovat un procediment per fer-ho.

Per tant, el procediment és participatiu i és transparent. Hi ha transparència, perquèevidentment es fan públiques totes les queixes i reclamacions i, a més a més, s'aporten

solucions a tots els ens de l'administració local. En aquest cas, estan obligats a col·laborar i,per tant, tots els grups estan representants i creu que és més democràtic que el nomenamentd'un defensor del ciutadà, tot i que no està en contra, però no hi ha aquesta figura i, per tant,la proposta d'Unió és aquesta, la de la comissió.

Agraeix novament a la resta de grups que han donat suport a aquesta moció.

SEGON TORN DE PARAULA DEL GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANA DECATALUNYA

Sr. Joan Plana.- Referent a la proposta de la figura del Defensor del Ciutadà, és una figura qued'entrada no veuen malament. Estan oberts a parlar-ne, a discutir-ho i no veuen pasimpossible arribar a un acord al respecte.

El que passa és que hi ha una certa dinàmica que van percebent en moltes ocasions, que fins itot ja van percebre en certa forma durant la campanya, que quan es proposa alguna cosa, laresposta sempre és : No, no, no ... , però ja s'està fent això o ja hi ha previst fer això altre queho invalidarà i sempre estem així, però al final no s'acaba fent mai res.

Quan es diu s'ha d'arreglar això: No, no, no ... no ho arreglem, perquè això ha d'anar a terra,però al final no s'acaba arreglant ni construint.

Podem aprovar això i es diu: No, no, no ... perquè hem de preveure que farem això altre que hosubstituirà, però tampoc s'acaba fent.

Per tant, per Esquerra, com ha dit el ponent, l'única proposta és aquesta i han dit el que enpensem, que quan es redacti el reglament hi ha certes condicions que volen posar sobre lataula, però de moment, la proposta que s'ha presentat és aquesta, han dit el que pensen iquan es redacti el reglament hi ha certes condicions que volen posar sobre la taula, però demoment la proposta que s'ha presentat és aquesta, Esquerra votarà a favor i si el govern iniciaels tràmits per desenvolupar algun altre projecte com el del Defensor dels Ciutadans també enparlaran i també ho discutiran, però de moment, la proposta és aquesta i per aquest motiumantenen el vot afirmatiu.

SEGON TORN DE PARAULA DEL GRUP MUNICIPAL DE CIUTADANS

Sr. José M. Alvarez.- S'adreça al senyor Marc Danés i li diu que com sempre posant el ditet ala llaga: Que esteu jutjant els treballadors..., als pobres treballadors.... No estem jutjant a ningú,tan sols volem transparència i feina. No estem jutjant als treballadors, els treballadors són moltbon treballadors. Mai jutjarem els treballadors del nostre Ajuntament.

SEGONA INTERVENCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA

Sr. Marc Danés.- Respon que la moció diu precisament això, perquè quan hi ha una lentitud oalguna cosa, no és pas perquè el polític no hagi fet la feina, deu ser perquè algú no ha tramitatl'expedient com calia. Per tant, això vol dir que vostès posen en dubte la feina delstreballadors, perquè els expedients corren per l'auxiliar, l'administratiu, el cap d'àrea, fins quearriben al regidor i, per tant, el Grup Municipal d'Unió està posant en dubte un retard en latramitació dels expedients i això no competeix, per tant, posen en dubte la feina que poden ferels treballadors.

En representació del Grup Municipal de Convergència diu que de transparència tota la quecalgui. L'Equip de Govern presenta en informatives i l'alcaldessa a la Junta de Portaveus totesles problemàtiques que sorgeixen al municipi i fins i tot problemàtiques que sorgeixen elmateix dia i que acaben de tenir, ja es plantegen en junta de portaveus.

Tampoc entén què han d'anar a discutir, perquè per experiència, la gran majoria deproblemàtiques que hi ha no són ni competència de l'Ajuntament. En aquest cas, si li permet,de posar un exemple de Serveis Socials, la gran majoria de queixes que hi ha al Síndic deGreuges per Serveis Socials no competeixen en absolut a aquesta casa, són problemesperquè no s'ha cobrat la renda mínima d'inserció que és de la Generalitat, són problemes de lallei de dependència que és de la Generalitat, perquè l'Estat no paga, són problemes de laprestació no contributiva, perquè també la Generalitat no paga, perquè els d'allà tampocpaguen i, per tant, al final són moltes queixes que no tenen cap mena de relació amb la feinaque està fent l'Ajuntament de Roses i, per tant, no entén perquè han de fer una comissió perdebatre queixes que la gran majoria competeixen altres administracions i que l'Equip deGovern no hi té res a dir que quan hi ha una queixa a més a més, els polítics no diuen res, sóntots informes tècnics, l'informe tècnic d'un altre tècnic del Síndic de Greuges, el Defensor delPueblo, el Tribunal de Comptes, etc. etc. I, per tant, aquí l'Equip de Govern no hi entra.

Torna a repetir que, si volen una forma de participació ja hi és. Hi ha les formes de participacióque tenim a través dels cinc consells de participació que hi ha en aquest Ajuntament i hi hauna forma de participació que és a través del què ens hem compromès amb algun dels partitsque l'any que ve també intentarien parlar de participació en els pressupostos, la forma departicipació de la gent és tenir les portes obertes sempre, perquè qualsevol ciutadà pugui venira veure'ns i venir a fer qualsevol consulta i qualsevol queixa. Assegura que en fan moltes devisites cada dia i la participació és que participin realment els ciutadans envers l'administraciói, per tant, els polítics que no hi participin, sinó que hi participin entitats neutres com és elDefensor del Ciutadà. No està dient als grups municipals que hi estan a favor que no ho tirinendavant, està dient que està a les mans de l'Equip de Govern que mentre fan el ReglamentOrgànic Municipal que estan tornant a redactar, incorpori la figura del Defensor del Ciutadà enel reglament i que incorpori quan arribi a l'apartat 73 o 74, cosa que no recorda bé. I que quanhi hagi la participació ciutadana que també incorporin una altra manera de fer participar mésals ciutadans de Roses.

Anem fent reglaments i lleis i un es trepitja a l'altra. Ja en tenim un que és el ROM i, per tant,amb el ROM, tot això que demanen els regidors ho poden incloure i, per tant, no cal fer unanova comissió per no arribar enlloc quan el ROM ja els permetrà fer-la i el ROM a la part departicipació ciutadana. Tot això permetrà als ciutadans que estan seguint el ple aquí a les

butaques que puguin parlar, després d'haver fet una instància abans. Pregunta per què no. Elregidor diu: fem-ho, però això és una cosa del ROM, no és una cosa d'intentar copiar una cosaque fan els municipis grans com Barcelona, Hospitalet, Terrassa, Sabadell i algun de petit.Diu que nosaltres no som així de grans, nosaltres som més petits, tenim més contacte amb elciutadà. El ciutadà ens ve a reclamar directament els problemes. En aquestes ciutats hi ésprecisament perquè no tenen ni idea de qui és el seu regidor. No tenen ni idea de quin és elseu responsable de districte i per això han de crear aquestes comissions, però un poble comRoses i com Figueres, que els regidors i l'alcaldessa està al costat dels ciutadà i tot el dia alcarrer, no calen aquests organismes, ens tenen a prop, ens poden venir a demanar les causes.

Diu que els regidors mateixos quants de cops han dit que estan d'acord i si el regidor ponentno està d'acord té el permís, que demani la documentació i faci un recurs administratiu que lallei li ho permet. Diu que l'Equip de Govern no es fica mai en aquests temes, intenta sempredonar la millor sortida al ciutadà i si en aquest cas és un contenciós administratiu diu que lidonaran recolzament perquè ho faci, perquè al final, l'Equip de Govern no decideix aquestescoses, ho decideixen les normatives legals que hi ha i el dia a dia.

Per tant, en representació del seu grup municipal segueixen demanant que es voti en contra,que es tregui i que tot això que està molt bé i que els agrada molt i la transparència i lavoluntat de participació, però considera que ja tenim el ROM i, per tant, tenim l'eina i que lafem millor. Convida a tots que mentre fem el ROM que van per l'article 12 i que per cert s'hanquedat penjats a les mocions, quan arribin a la part de participació incloguem tot això queestan demanant i el seu grup municipal, en aquell moment, segurament tindrà el vot de tot elgovern, perquè realment en el ROM és on hem de discutir aquestes coses. Per tant, aquestamoció li sap molt de greu, la votaran en contra, sembla que tindrà un vot a favor i segueix latradició que cada ple hi ha un punt que els tomben.

Vots a favor de la moció: Deu (10) Joan Plana, Èric Ibañez, Verònica Medina, Gerard Teixidó,Olga Simarro, Antonio Rodríguez, Manel Escobar, Àngel Tarrero, José M. Alvarez, JoséAntonio Valdera.

Abstencions: Cap (0)

Vots en contra: Set (7) Montse Mindan, Carles Pàramo, Juan M. Fernandez, Marc Danés, AnnaJorquera, Francesc Giner i Fèlix Llorens.

En veure el resultat de les votacions, l'Alcaldia presidència declara NO APROVADA la moció talcom ha estat presentada i s'eleva a acord plenari.

14.- PRECS I PREGUNTES

TORN DE PARAULA DEL GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

Sr. Èric Ibañez.- Fa les següents intervencions:

01.- Informa que els han arribat queixes que el fossat i el passeig de la muralla exterior de laCiutadella estan molt bruts.

02.- També els agradaria saber com està el tema de la revista periòdica amb articles que entrealtres coses parlen de la història del nostre municipi relacionades amb la Rosespedia.

03.- El mes passat va preguntar - i en aquell moment no hi havia res tancat – si hi havia algunaactivitat pensada per aquestes festes de Nadal.

04.- Per acabar també va comentar el mes passat i li van informar que l'Ajuntament noorganitzava cap activitat per la “Marató” tot i que hi ha ajuntaments que sí que ho fan. Voldriasaber si estan assabentats de quines activitats organitzaran les associacions de nostremunicipi per recaptar fons per aquesta causa.

Sr. Joan Plana.- Fa les següents intervencions:

01.- Diu que a la plaça Catalunya, just aquí davant, abans hi havia un lloc on aparcar lesbicicletes que es va acabar traient i hi ha gent que els ha demanat si es pogués tornar ainstal·lar.

02.- Han rebut alguna queixa perquè a la riera, just darrera de l'edifici de la telefònica a la partde muntanya hi ha una caixa d'empalmaments de les obres que alguns veïns els han dit quetenen por que sigui perillós.

03.- Per últim, també a la riera Ginjolers, alguns comerciants els han explicat que tenen un certtemor respecte al que els ha arribat, que s'està redactant de la futura ordenança d'ocupacióde via pública, ordenança que diu que les terrasses han d'estar a “x” metres de la façana.Aquesta norma els sembla correcta, entenen la utilitat i està bé, però en alguns casosconcrets, la queixa que tenen és que si respecten aquesta ordenança i s'acaba aprovant això,la terrassa es desplaça just al costat del contenidors d'escombraries i el que diuen és que,evidentment, si han de servir menjars o alguna cosa així no és agradable que els clientsmengin al costat de les escombraries, més encara quan hi ha una problemàtica reiterada queno és culpa que ningú faci malament la feina, sinó que és un problema estructural del quehauran de mirar de trobar solució. Realment, als contenidors s'hi apilonen moltesescombraries que queden fora del contenidors i realment l'entorn queda molt brut.

Els comerciants demanen que sisplau es tingui en compte el condicionant de la proximitatamb els contenidors quan es redacti l'ordenança d'ocupació de via pública de la riera.

Sra. Verònica Medina.- Fa les següents intervencions:

01.- Diu que en el diari “El Empordà” del 27 d'octubre surt un article sobre la deficiènciaenergètica en el qual s'explica que el programa “BenerGI” de la Diputació ofereix assistènciatècnica, legal i financera, la promoció de mesures d'estalvi energètic i energies renovables amunicipis com per exemple Agullana, Espolla, Ponts de Molins, Figueres i altres.

Els agradaria saber perquè Roses no forma part d'aquest projecte.

02.- Referent a l'adjudicació de les 368 oliveres per aturats, amb la finalitat de consum propi,iniciativa que consideren molt bona, els agradaria saber si són els mateixos beneficiaris ques'encarreguen de la neteja durant tot l'any de la part proporcional que els toca i sinó qui ho fa.

Continuant amb aquest tema, pregunta si l'Ajuntament ha pensat aprofitar aquestes oliveresper oferir formació o fins i tot cursets als joves dins de l'àmbit forestal, com pot ser perexemple aprendre a podar, per tal de oferir-los una sortida laboral.

03.- Pel que fa a les queixes dels veïns del nostre municipi, pel tema de les escombrariesbrutes, creuen que s'ha de trobar una solució, proposen a l'Equip de Govern tirar endavantmés sovint campanyes de conscienciació per treballar el grau d'incivisme, treballar en conjuntamb les empreses de neteja i mirar els recursos que aquestes tenen per poder tenir una ciutatneta i ben cuidada, és a dir, per exemple quantes màquines d'aigua tenen.

04.- La Diputació destinarà una certa quantitat de diners a quinze municipis de la província deGirona per construir i instal·lar calderes de biomassa i xarxes de calor, afavorint la sostenibilitati autonomia energètica. Per tant, els agradaria saber perquè el nostre municipi no forma partd'aquest programa.

05.- Diu que el 14 de febrer del 2013 l'Ajuntament de Roses va signar la seva adhesió alprojecte denominat “Pacte d'alcaldes i alcaldesses” el “PAES” que és Pla d'Acció d'EnergiaSostenible del nostre municipi que mostra el nostre compromís de reduir en més d'un 20% lesemissions de diòxid de carboni, abans del 2020. Volen saber quines mesures estandesenvolupant per aconseguir aquest objectiu.

06.- Per últim demana si li poden dir on s'han posat els contenidors d'oli domèstic, que jasaben que estan posats.

Sr. Gerard Teixidó.- Fa les següents intervencions:

01.- Primer de tot, els agradaria agrair i felicitar la tasca feta per tots els voluntaris del granrecapte d'aliments que es va fer aquest cap de setmana. Diu que gràcies a tots ells s'hanrecollit 11.700 quilos d'aliments que ajudaran als qui més ho necessiten.

02.- En el passat ple d'agost van aprovar la moció contra l'homofòbia. Un dels acords queincloïa la moció era penjar el llaç vermell el dia de la lluita contra la sida. Aquest dia és demà, 1de desembre. Pregunta si està tot a punt per demà, per poder penjar a les rotondes del'entrada de Roses el llaç vermell tal com van acordar.

03.- Pregunta com es tancarà la campanya de Nadal referent a les activitats educativesprevistes. Pregunta si a part del PIN i del casals, hi ha altres activitats educatives previstes, sihi ha altres activitats de caire educatiu i familiar programades. .

04.- Per últim, en el passat ple també va comentar diverses qüestions i consideracions sobrel'escola Montserrat Vayreda i no totes van ser respostes. Li agradaria recuperar aquellesqüestions referents al malestar del mòdul de quart de primària que és el que va quedar més

afectat per la pluja de principi de curs, però que ja tenia desperfectes que venien des de feiamolt de temps. El terre i la paret del lavabo estan rovellats, per tant, les condicions desalubritat i seguretat per als alumnes no és l'òptim. Aquest mòdul no té cornisa a la façana nifonaments de formigó al terra. Fet que fa pensar que si properament torna a ploure ambcontundència sorgiran de nou problemes similars als viscuts. Pregunta què tenen pensat feramb tot això.

TORN DE PARAULA DEL GRUP MUNICIPAL DE CIUTADANS

Sr, José M. Alvarez.- Anuncia que en primer lloc farà un manifest per després continuar, ambl'exposició de les seves intervencions.

“Per desgràcia, en aquest Món hi ha malalties rares, hi ha malalties que pateixen moltespersones com pot ser la de Moebius i gràcies a aquest Ajuntament que apoya molt bé aaquestes associacions i a aquestes malalties fa una gran feina aportant el seu suport, peròtambé li agradaria dir que hi ha una malaltia molt rara que tan sols pateixen cent nensespanyols que es diu ictiosis i m'agradaria en trenta segons llegir el manifest d'un pare d'unnen que té aquesta malaltia.”

“El meu fill petit té ictiosis lamelar, diagnosticat com a malaltia rara, uns cent casos a Espanya.No hi ha cap ajut, ens costa tres-cents euros en cremes hidratants -perquè la ictiosis el que faés acumular les cèl·lules mortes i tot queda com un camp sec, tot molt dolent- .al mes.Gràcies a Déu al meu fill no li falta ajut, però hi ha nens que no tenen aquesta sort i demanaque investiguin aquesta malaltia per tenir una solució propera.”

“Aquest manifest només era per dir que diga als govern autonòmics i al govern d'Espanya queajudin a aquestes persones, a aquestes famílies que tenen aquesta malaltia.

Per acabar aquesta intervenció dóna les gràcies als regidors per escoltar-lo durant aqueststrenta segons i inicia el seu torn d'intervencions.

01.- Diu que hi ha uns nois de Roses que volen fer un mural a un noi que va morir recentmentque es diu Damià Roses. El lloc és a l'entrada de Roses pel mas Mates on està el mur petitque separa el recinte on fan la fira i la carretera d'entrada. Li han comentat que voldrien fer unmural a aquest noi, a ser possible.

02.- Després hi ha molts veïns que demanen que vigilin una mica perquè a la SARFA, l'estaciód'autobusos, últimament fan més “botellons” del compte. Es veu que estan una mica enèrgics.

03.- A la riera Ginjolers segueixen passant accidents. Diu que estan donant aquest temps demarge per adequar-se, però segueixen. Hi ha unes línies discontinues que fan que a l'horad'aparcar tots es creuen, un aparca cap aquí, l'altre aparca cap allà i segueixen haventaccidents. No sap si s'hauria de fer algun estudi o algun pensament per senyalitzar més lazona. Ho deixa a les nostres mans.

04.- Diu que aquest cap de setmana va gaudir molt el voluntariat d'aliments. Porta diversoscops ajudant-los, són gent que fan tanta feina, treballen tant per al nostre poble i són tantsimpàtics, però veu que els fa falta un toro per arrossegar els dipòsits i les coses, perquè siguimés còmode per a ells organitzar-se.

TORN DE PARAULA DEL GRUP MUNICIPAL D'UNIÓ MUNICIPAL DE CATALUNYA

Sr. José A. Valdera.- Fa les següents intervencions:

01.- En primer lloc es vol afegir a les felicitacions a Càrites i al Banc d'Aliments per la feina quevan fer aquesta setmana passada per la Gran Recapta. S'adreça a l'Equip de Govern persaber quin és el pla de Govern que han consensuat les dues formacions que governenactualment l'Ajuntament de Roses, és a dir Convergència i Gent del Poble. Estan acabant l'anyi encara, almenys aquest grup no coneix quines seran les línies d'actuació d'aquestalegislatura.

Tots ens hem omplert una mica la boca de transparència. Entén que donar a conèixer el pla degovern és una eina de transparència que moltes administracions utilitzen i que aquí no estemacostumats i que serveix també per poder avaluar el grau d'execució d'aquest pla a final delegislatura. Diu que serveixi també com a exemple, l'Ajuntament de Girona on governa elmateix grup que aquí a Roses. Convergència i Unió, que el passat mes d'octubre va presentarel pla de govern municipal que engloba més de tres-centes accions que l'Equip de Govern escompromet a impulsar durant el mandat.

Pregunta quant de temps hauran d'esperar per conèixer el pla de govern de Roses si ésconegut en algun moment. Continuen produint-se ... -demana una mica de respecte en sentiralguna interrupció- ´Simplement és educació, respecte, conèixer el pla de govern és una einade transparència que molts d'ajuntaments utilitzen i l'Equip de Govern actual descarta.Assegura que simplement fa la seva proposta i no cal que riguin ni “fotin conya” perquè aixòés una falta de respecte als 450 votants d'Unió Democràtica, no a ell.

02.- Continuen produint-se accidents a la Rambla Ginjolers a causa de la confusió que generael fet que els vehicles que circulen per la Rambla no tenen prioritat de pas. Pregunta a lasenyora alcaldessa, responsable de l'àrea de Seguretat Ciutadana, el nombre d'accidents ques'han produït des que la Rambla de la riera Ginjolers està oberta al trànsit rodat. Preguntaquines mesures té previstes. l'Equip de Govern per solucionar aquesta problemàtica, perquèes continuen produint accidents, ja ho va reiterar en un passat ple.

03.- Recorda als presents que en el passat ple d'ordenances fiscals que ja van comentar lasentència del Tribunal Suprem del 30 de maig del 2014 en relació a la qualificació dels bénsimmobles i la llei 13/2015 de 24 de juny de modificació de la Llei del Cadastre.

Recorda que a partir d'aquesta modificació legislativa només poden descriure's com a urbansels immobles considerats en el pla general com a urbanitzables quan tinguin una ordenaciódetallada i aprovada. Això significa que automàticament els terrenys inclosos en un sector

urbanitzable, però sense ordenació detallada i aprovada passen a tenir naturalesa de sol rústica efectes cadastrals i a ser valorats com a tals, doncs la resposta és no.

És necessari que els ajuntaments informin del sòl que hi ha en el seu municipi en la descritasituació i que el cadastre impulsi el corresponent procediment de valoració i d'aquí ve la sevapregunta a qui correspongui respondre-la, que potser és l'àrea del regidor d'Economia.

Pregunta si l'Ajuntament de Roses ha facilitat la informació al cadastre, del sòl existent alnostre municipi en aquesta situació. Per tal que aquests terrenys deixin de tenir la naturalesade sòl urbà a efectes cadastrals, és imprescindible que el cadastre iniciï un procedimentsimplificat de valoració amb aquesta finalitat, cosa que no podrà fer si l'Ajuntament no li facilitala informació necessària.

Si no recorda malament, el regidor d'Hisenda ja va valorar la pèrdua d'ingressos municipalsper aquest canvi normatiu en uns 200.000 € en el passat ple d'ordenances fiscals, per la qualcosa entén que l'Ajuntament ja ha iniciat la transmissió al cadastre o potser era una previsió i liagradaria que li aclarís, donat que això podria afectar als pressupostos municipals.

04.- Per últim, explica que el passat 6 de novembre del 2015, en el diari de Girona va sortir unanotícia que deia que Castelló Empúries, Lloret de Mar i Roses són els tres municipis de més de10.000 habitants amb la tassa de pobresa més alta de Catalunya. Roses és un dels tresmunicipis de més 10.000 habitants amb la taxa de pobresa més alta de Catalunya, segons unestudi que la consultoria “AIS Grup” ha elaborat a partir de dades del Institut Nacionald'Estadística i dels indicadors socioeconòmics i sociodemogràfics, hàbits, big data.

Pregunta què pensa fer aquest Equip de Govern, perquè Roses deixi de formar part d'aquestrànquing d'estadístiques tan vergonyós.

RESPOSTES ALS GRUPS MUNICIPALS DE L'OPOSICIÓ

Alcaldessa.- Entén que el tema del fossat i la muralla és un prec per anar-ho a mirar i netejar-ho. L'explicació és la pròpia de la gent país, que quan bufa tramuntana, prop d'on hi ha elmercat els papers volen de la manera que volen i tot s'embrut. La feina és netejar-la i si no estàmés brut és perquè algú ho neteja.

Sr. Carles Pàramo.- Afegeix que aleshores, creu que està molt bé que ho diguin aquí, però hande saber que és una feina constant, constant i que cada diumenge quan hi ha mercat, sobretotsi hi ha tramuntana, però sense tramuntana igual, perquè sempre bufa vent i si no éstramuntana és vent de garbí o qualsevol altre vent, els papers volen.

El senyor Pàramo no diria brut, els bruts són els que llencen els papers i fan que .

Sr. Francesc Giner.- Fa ús de la paraula a proposta de l'Alcaldia per tal que informi dels articlesde Rosespedia i les activitats de Nadal.

- Respon la intervenció en què es demanava una valoració del què es fa a Rosespedia. Explicaque hi ha una persona que porta aquesta qüestió amb el càrrec de confiança de l'Àrea deCultura, Antonio Martínez. Diu que parlarà amb ells i passarà aquesta informació per escrit o siho prefereix el regidor Joan Plana donarà aquesta informació en el proper ple.

- Quant a les activitats que es faran per Nadal, diu que a banda de les clàssiques, de sempre id'haver reforçat el tema de la Cavalcada de Reis, faran més activitats a la casa de l'Anita perals nois i als nens i nenes. Informa que faran dos tallers que duraran quatre o cinc dies entretots. També portaran un tió gegant a la plaça del teatre, que tot i que volia fer-ho com unasorpresa, però n'informa ara i diu que estarà molt bé.

A part d'això també té una altra sorpresa prevista que no gosa dir-la ara, però potser dintred'una setmana aproximadament ja ho explicarà.

- De la Marató el senyor Giner diu que no té constància dels actes que es faran. Són entitatsprivades i els col·legis que ho fan, però fins ara ningú se li ha adreçat.

Alcaldessa.- Afegeix que el GEN (Grup d'Esports Nàutics) ha publicitat que col·labora igualque l'any passat a la Marató. Fa una sessió de rem solidari. L'Equip de natació del GEN tambéfarà una travessia i després convida a tots al bany públic a favor de la marató. Ja es va ferl'any passat que va ser quan va començar i suposa que aquest any tindran molta més gent.

L'associació de pares i suposa que també amb l'escola Narcís Monturiol, han fet recapta per laMarató, els Grecs també fa una activitat per a la Marató i estan pendents de si hi ha algunaaltra associació esportiva que els comuniqui si farà alguna activitat.

En tot cas els ajudaran a publicitar-ho a través de les xarxes socials.

Sr. Carles Pàramo.- A petició de l'alcaldessa explica el problema que hi ha darrere de l'edificide la telefònica.

- Explica que hi ha una caixa d'electricitat, però no hi ha fils ni res. Tothom pot estar bentranquil, que no passa res. L'obra no està entregada i és un dels elements que han d'arreglar.Allà mateix és on aniran un dels tres mòduls dels lavabos públics que van en monedes ques'han instal·lar per allà. Per tant, és una instal·lació pendent, però que no tenen perill, perquèho va anar a veure el divendres, que va fer la visita amb la directora de l'obra i va preguntar peraquesta caixa que li va contestar que no hi havia cap problema. Reitera que tothom pot estarben tranquil.

Alcaldessa.- Informa que pel que fa a l'ordenança de la terrassa, la previsió de l'Equip deGovern és que quan estigui redactada, convocar la gent de la riera Ginjolers i explicar-la abansque passi i parlar amb ells sobre les avantatges i inconvenients de l'ordenança de l'ocupacióde la via pública, de la Riera.

Sr. Carles Pàramo.- Diu que tornaran a dir el que han dit en diverses ocasions. La Ramblaencara no està entregada i aquesta mateixa persona que es queixa, que vol i pateix peraquesta terrassa, cal recordar-li que fa un any no la tenia i ara sembla que el Món depènd'aquella terrassa, el mes passat la regidora Olga Simarro també va preguntar per aquesta

mateixa persona, però es veu que no va quedar conforme amb el què el regidor li havia dit iara ha anat a preguntar-ho a ells. El senyor Pàramo diu que estigui ben tranquil·la que ja hofaran ben fet. Li han dit de mil maneres de quina manera pot quedar aïllat.

Segueix explicant que creu claríssim que quan una persona fa una terrassa enganxada a unbar els comerços que hi ha a dreta i esquerra d'aquell bar perden clientela, perquè la gentpassa per fora de la terrassa. La tendència, cosa que poden veure arreu del Món és posar lesterrasses separades de les façanes i així la gent, que són els compradors, passen entre laterrassa i l'establiment. Això es veu arreu.

El senyor Pàramo informa que aquest missatge ja li ha arribat . Ell hi ha anat personalment, hova dir la senyora Olga Simarro, ara ho diuen els regidors d'Esquerra. Demana que aquestasenyora posi l'ànima en repòs que ja trobaran la solució.

Sra. Monstse Mindan.- Segueix responent les intervencions de l'oposició.

- Informa que el bicicleter es va treure de la plaça Catalunya, de la part esquerra i es va ubicara la part de la dreta, pujant la rampa. Només es va fer un canvi de lloc. El bicicleter que estavaa la part de l'esquerra es va treure de la plaça Catalunya .

- Pel que fa a la Diputació, el problema d'eficiència energètica que ha presentat per a diferentspobles demana al senyor Pàramo que respongui aquesta intervenció.

Sr. Carles Pàramo.- Diu que de convocatòries n'hi ha dues-centes mil, que si de la Generalitat,de la Diputació, del Consell Comarcal, Europa, Feder. Presentar-se a una convocatòria volmolta feina i informa als presents que fa cinc anys que no es pot contractar més gent. Hi hagent que es jubila, hi ha gent que busca altres feines, que es trasllada i aleshores no poden fermés del què fan.

Potser es perden petites coses, però les grosses les vetllen totes. Precisament, ara fa poc handenegat un ajut del pla de foment, esmercen tots els esforços i si hi ha una cosa que hacaracteritzat el Govern de Convergència ha estat la capacitat d'aconseguir fons externs per alfinançament del municipi. Demana als presents que no pateixin, però tot el que surt al diari ésimpossible, perquè a més de nosaltres hi ha altres municipis i quan s'adrecen a les institucionsels responen : aquesta vegada no us toca a vosaltres, perquè ja us va tocar, això, això i aixòaltre. Tenen l'ajud per una torre medieval i han hagut de dir que no a molts municipis per dirque sí a l'Ajuntament de Roses. Hi ha el Pla d'Obres i Serveis i cadascú s'acull al que s'acull,però no poden anar fent un rànquing cada vegada que surt una notícia i anar dient: i Roses nohi és i Roses no hi és.

Demana als presents que ens recordem quan Roses sí que hi és. Donaria aquesta sensacióque no se'n cuiden i fan tot el que poden i com bé deia el senyor Marc Danés en un altre punt,els treballadors fan el que poden i tenen els seus horaris i fan vacances. El procediment és elprocediment i no és pot demanar més del què es fa.

La gent està treballant i això cal dir-ho, en general amb un rendiment excel·lent i no podendemanar més.

Sr. Joan M. Fernández.- Respon la intervenció relacionada amb les oliveres. Explica que,teòricament, la gent que les porta són els que s'encarreguen de netejar-ho tot i de tenir-hoendreçat. Aquí com a tots els oficis, el que passa és que hi ha gent que se'n cuida d'unamanera i hi ha gent que se'n cuida d'una altra. Comenta la possibilitat, de cara als propersanys, d'impartir algun curset perquè les persones encarregades ho puguin millorar. Creu queho poden parlar, ho poden mirar, però repeteix que, en principi, qui se'n cuida ha de netejar elterreny i ho ha de tenir tot endreçat.

Alcaldessa.- Diu que per ampliar informació, els cursos dins de l'àmbit d'agents forestal elsorganitza normalment el Consell Comarcal i els últims anys ha quedat desert o no hi ha hagutprou alumnes per poder-ho tirar endavant, però no creu que es deixi de fer, sinó que s'oferirà anivell de comarca.

Sr. Juan M. Fernández.- Intervé per fer un incís, remarcant que a la gent jove no li agrada gaire.Poden fer un concurs per provar i tant de bo vingués molta gent. Depèn del municipi,segurament sí, al seu poble està ple, però aquí creu que no estem acostumats. En tot cas,hauran de fer la prova.

- Pel que fa a les escombraries, ha vist algun cas que és per tenir-lo en compte. Hi hapersones que ni miren si la bossa d'escombraries hi cap dintre del contenidor i la deixendirectament a terra. Diu que viu en un carrer que no hi ha contenidors i hi ha gent que no va alcontenidor, la deixen a la porta de casa seva o a la cantonada.

Poden donar molts de missatges, però els missatges els complirà el regidor, potser la regidora,o un altre, però els que fan això ho seguiran fent, perquè són així.

El regidor assegura que cada vegada que passa per un lloc o ho fa qualsevol dels seuscompanys i veuen brutícia truquen i que la vinguin a buscar i si s'ha de netejar que es netegi,però el problema més greu el tenen amb l'empresa Rosesnet, que ja el coneixen, miraran desolucionar-ho l'any que ve, que és quan s'acaba el contracte. Faran un contracte més obert,més ampli, amb més horaris, passant per més carrers, dedicant-li més estona. De moment,tenen el contracte que tenen, fan el que poden i tot el que està a les seves mans, però ambl'incivisme no poden fer res. Han estat fent anuncis durant un temps, poden ajuntar-se ambRosesnet i mirar si poden ampliar una mica aquestes campanyes i donar-les una mica més deressò.

Alcaldessa.- Diu que, en tot cas, en el nou plec de condicions com a proposta s'introdueix quees facin campanyes de conscienciació mediambiental pel concurs que sortirà a mitjans del'any que ve. L'empresa que ho agafi ha de portar companyes de sensibilització.

Sr. Joan M. Fernández.- Respon la pregunta dels contenidors i una altra relacionada amb elcol·legi Montserrat Vayreda.

- Dels contenidors d'oli explica que estan fent un contracte amb una empresa que els ha deportar tres o quatre més, però en principi aquest, ja el tenen, l'han posat i espera fins d'aquítres o quatre dies que tinguin els altres.

Com que han preguntat quants se n'han posat, respon que n'hi ha un al mercat cobert isuposa que al llarg d'aquesta setmana tindran dos o tres més.

- Al senyor Gerard Teixidó li demana disculpes si no li va contestar alguna cosa el mes passat,però creu que aquest regidor va fer un monòleg i el Regidor li va respondre que tenia tota laraó, perquè era el que havia passat realment. Va explicar al senyor Teixidor el que creia, i elque era el causant de tot això, però no va discutir res de tot el que el senyor Gerard Teixidó vadir. De fet, les notícies que va donar als mitjans de comunicació són la mateixa informació queva comentar en el ple.

El regidor Fernández explica que avui s'ha reunit perquè té una manera de ser que intenta fer-ho tot sense deixar res per fer. Avui matí ha tingut una conversa per telèfon i a la tarda s'hareunit amb gent del Vayreda, els ha escoltat i la gent del Vayreda també l'han escoltat a ell. Nosap com s'han fet les coses fins ara, suposa que cadascun té la seva història i la seva idea. Elsenyor Fernández diu que també té la seva idea i de les mancances que hi hagi al Vayreda enparlen cada dia. A l'Ajuntament, del col·legi Vayreda com de tots els col·legis en parlen cadadia. No vol que doni la impressió que l'Equip de Govern té mania al Vayreda per alguna cosa.Assegura que al revés, cada dia es parla de l'escola Montserrat Vayreda, perquè no voldrienque estiguessin com estan.

El que ha exposat el regidor avui, demà començaran a mirar-ho. El regidor informa que hi haanat avui i ja ha pres nota, perquè li han dit que igualment, a partir de demà, començaran amirar el que els toca fer a l'Equip de Govern i el que tenen que obligar que faci un altre, perquèno és tot de Festes, també hi ha Ensenyament allà. Creu que s'han d'assabentar de tot i si vahaver un malentès a l'últim ple, demana disculpes, però com que va fer aquell monòleg de deuminuts, quan va arribar el moment ja no es va recordar de res. L'única cosa que podia fer eradonar-li la raó i ja està, perquè la majoria de coses que va dir tenir raó, per desgràcia, però jamiraran que vagin canviant. Assegura que tenen el propòsit que això canviï, tot i les condicionsque estan actualment, que no són les més apropiades perquè hi hagi mainada, cosa que jasaben, però han d'anar torejant tal com van sortint les coses i anar mirant de donar-los solucióràpida que és el que procuren.

- Respecte a la petició de deixar fer un mural en una pared del mas Mates, el regidor responque li sabria molt de greu que fessin un mural allà i que d'aquí quatre dies tiressin la pared,perquè aquella pared ha d'anar a baix.

Hi ha firma d'un altre noi que va morir i cada vegada que passa i pensa que aquella pared had'anar a baix. No serà ell qui la anirà a tirar a terra, que anirà un altre, però li sabria molt degreu deixar fer allà un dibuix que segurament el faran amb el cor i després anar amb unamàquina el dia següent i tirar-la a terra.

Creu que podria ser més viable de buscar un indret per fer-ho i que no vagi a terra al cap dedos dies. Li sabria molt de greu fer-ho, donar-los permís i ells amb tot el carinyo del Món, al

cap de quatre dies, arriben de l'Ajuntament, perquè hi ha projecte . Si els presents s'hi fixen,allà hi ha un moment que no hi ha voral. Quan vas en bicicleta, arribes allà, estàs entre elscotxes . Allà hi ha tot un projecte que el senyor Pàramo segurament ens ho podria explicarmillor per tal que aquell tros tingui la mida que ha de tenir per anar una mica segur. Aquellaparet, segurament, no està segur, però diria que va a baix. Optaria per buscar un altre lloc perfer-ho, que ja en poden parlar. El poble és molt gran i segurament hi haurà algun indret perpoder-ho fer.

Alcaldessa.- Informa sobre el PAES

- L'alcaldessa explica que en aquest cas si que hi era abans, però ho portava un altre regidor.Per tant, li farà arribar per escrit la resposta. L'Ajuntament es compromet, sobretot, al canvid'il·luminació pública, és un dels compromisos que hi ha i, per exemple l'any que ve, dintre delcapítol d'inversions tota la renovació de la il·luminació pública de la urbanització del mas Olivai també inclou la del mas Mates que és amb un plurianual de dos anys. L'alcaldessa reconeixque ara no ho recorda i per això li farà arribar per escrit la resposta, però un dels compromisosmés importants de l'Ajuntament és, des que ha començat la legislatura, el canvid'il·luminació.

- De les calderes de biomassa i la xarxa de calor, explica que la subvenció no es dónadirectament als ajuntaments, sinó que es dóna a les empreses. Són unes subvencions quevenen de Europa i es donen a les empreses instal·ladores de calderes de biomassa. A l'anteriorlegislatura es va treballar la possibilitat de col·locar una caldera de biomassa per calefaccionarel pavelló i l'aigua calenta de la piscina. Això també va en relació a la demanda que ha fet elgrup d'Esquerra d'estudiar reduir costos energètics pel que faria als costos generals de lapiscina per poder anar mantenint o intentant buscar l'equilibri econòmic. Informa que es vadeixar de fer per un problema de contractació i tramitació.

En tot cas com ja els va dir contractació, recuperaven i incorporaven als pressupostos lacaldera de biomassa i miraran com la podran contractar.

- L'alcaldessa repassa les intervencions i comprova que falta respondre el senyor José M.Álvarez la qüestió dels “botellons”. L'alcaldessa informa que avisaran a la Policia, tot i que a lazona de la SARFA la Policia ja hi ha estat treballant, perquè van tenir una reunió a l'Ajuntament,al seu despatx amb els veïns que van comunicar les hores que acostumava a reunir-se lamainada i hi ha un problema que és de més difícil control que és a les hores de l'arribada de laSARFA els caps de setmana, abans de marxar i a l'hora de l'arribada. És ben bé a aquesteshores, en són conscients i la Policia ho té dintre de les seves rutes de vigilància.

- Pel que fa a la riera Ginjolers, l'alcaldessa és conscient que hi ha accidents i n'hi ha cadasetmana com en altres punts de Roses. Aquesta setmana passada van tenir una reunió ambels caporals que acostuma a fer-ne una al mes i els va demanar el seu parer. Aquesta posadaen escena dels cotxes que es van aturant quan circulen per la Rambla Riera Ginjolers, ésprecisament una proposta perquè no s'agafi la riera Ginjolers com una carretera de velocitat itot i així pensen que, tècnicament, aquesta proposta s'hauria de mantenir uns mesos més i sirealment no dóna resultat, canviar el sentit de la circulació, però estan en fase de proves,creuen que la gent no està encara acostumada i potser hi ha alguns pals de senyalització que

entenen que estan mal ubicats i que s'han de canviar, perquè encara no està acabada.Precisament avui, creu que han anat a pintar la nova ubicació i amb aquesta novasenyalització donen un termini més per veure si s'acostumen a transitar poc a poc per la rieraGinjolers.

Sr. Juan M. Fernández.- Intervé per explicar que aquest matí ha estat a la zona de la SARFA,parlant amb els veïns i segurament podran afegir un parell de fanals, perquè aquesta zona estàuna mica fosca i això també ajuda. També hi ha una escaleta que puja en el carrer de d'alt i hade mirar si és municipal, perquè és allà on tenen el problema. Havia pensat fins i tot en posaruna porta, que és quelcom que han de mirar i ho han de parlar. Hi ha lloc per posar un parellde fanals, perquè allà s'hi posen i no els veu ningú. Allà estan a la glòria i, de vegades, ambuna mica de llum, pot fer que ja se'n vagin cap a una altre lloc. Entén que no faran una altracosa que desplaçar-se, però és el que hi ha.

Sr. Marc Danés.- Diu que en aquest cas a la recollida d'aliments, fa quatre o cinc anys, quan vaentrar aquest govern, a part de la gran feina que fan els voluntaris, que al final són onze tonesde recollida d'aliments, quan acabaven tota la gran recapta es tancaven els supermercats iaquests mateixos voluntaris havien d'agafar els seus cotxes, carregar les caixes i portar-les almagatzem que tenia Càrites.

Van decidir, l'any 2011, que a les recaptes una altra ajuda que faria l'Ajuntament encara mésdel que actualment ajuda sempre, és posar a disposició la brigada del nostre municipi, quesón els que realment s'encarreguen d'anar a buscar aquestes caixes i portar-les al centre dedistribució.

Això ha comportat que estalvia feina a la gent, perquè antigament acabaven cap a la una oquarts de dues de la matinada i a les vuit tothom pot marxar cap a casa i ajuda que la feina depes no l'hagin de fer la gent que està col·laborant, ja després d'haver-hi dedicat ja molteshores.

Quant a la petició d'un toro per moure caixes al centre de distribució d'aliments, el senyorMarc Danés diu que allà no hi cap un toro, perquè el toro ha de tenir moviment i allà no hi cap,una altra cosa és que hi hagi un traspalet o un altre enginy d'aquests, però creu que ja entenen, però és impossible poder maniobrar amb un toro, perquè no hi ha prou espai. Eltraspalet sap que hi era i si és que està en males condicions, ja faran que algun supermercatfaci una donació.

- Quant a la intervenció de la ictiosi, la valora positivament i si es tracta d'algú de Roses queestigui en contacte amb Serveis Socials, perquè de vegades no és ajudar amb diners, sinó quepoden fer alguna conferència o alguna cosa, perquè si és greu tenir un fill malalt, tenir-lo ambuna malaltia minoritària que ningú coneix i que a sobre és una família amb poc recursos ésdoblement greu.

Per tant, si aquesta persona de Roses vol aportar informació als Serveis Socials, com semprel'atendran i intentaran en el que sigui possible, en algun moment, fer alguna conferència oalguna activitat de donar conèixer aquesta malaltia.

- També informa quant a la Llei del Cadastre que, des dels Serveis Econòmics es va fer unaestimació del que podia suposar aquesta quantitat de diners, però és evident que quan portenaquests papers al cadastre i a un lloc oficial, han d'afinar molt bé i tenir molt clar que el queporten és realment el que és i que per tant, s'hi està treballant. Fa tres o quatre setmanes vantenir una reunió amb l'interventor i el responsable del Cadastre de les comarques gironines,parlant del tema i segurament, com que hi ha hagut ordenances, pressupostos i molta feina,segurament el mes de gener o a molt tardar el mes de febrer, el cadastre tindrà aquestainformació del nostre Ajuntament.

- Aprofita també per dir que el pla de govern el senyor Valdera el té des de fa quatre setmanessobre la taula. Els programes electorals poden ser un brindis al sol, poden ser promeses,poden ser il·lusions, però el programa de govern, el programa que han signat els dos partitsque estan governant és el pressupost municipal, perquè allà diem realment, amb els dinersque recapta l'Ajuntament, quins són els projectes, què faran per Roses, quines són lesprioritats què tenen per Roses.

- També respon al senyor Valdera que a través dels Serveis Socials i les entitats intenten creareconomia, perquè no hi hagi aquestes taxes i aquestes vergonyes que el senyor Álvarez diu enels diaris i que, per tant, si vol saber el pla de govern de l'Equip de Govern que es llegeixi elpressupost i entendrà quin és el govern dels anys 2016, 2017, 2018 i 2019 dels dos grups queestan al Govern Municipal.

Segueix dient que és així de senzill, no hi ha ni trampa ni cartró i si el senyor Álvarez diu quevol fer el seguiment, pot fer el seguiment del darrer semestre del 2015 i veurà què han fet degovern i cada any, a mesura que vagi veient el pressupost, anirà veient si el que van aprovar,ho realitzen o no ho realitzen. No hi ha cap més secret, això és el pla de govern i aquest pla degovern quan estigui aprovat si aconsegueixen arribar a un acord, es penjarà a la web municipali tot el poble de Roses tindrà accés al pla de govern municipal d'aquest Equip de Govern. Pertant, demana al regidor que no digui que no té el pla de govern, perquè si no el té vol dir queno s'ha llegit el pressupost i la setmana que ve hi ha informativa. Per tant, demana queespabili, perquè d'aquí una setmana tenen informativa.

- Per acabar respon al senyor Álvarez que ha afirmat que la taxa de pobresa li crea vergonya,responent-li que a ell li crea un sentiment d'angoixa i que tota la feina que estan fent no estàresolent els problemes del nostre municipi i que les hores que hi estan dedicant està fent unacosa molt important que és mantenir la cohesió social. Diu que amb aquests índex de pobresano hi ha problemàtica al carrer de Roses. No hi ha ningú pel carrer de Roses que estigui deixatde la mà de Déu i això ho hauria de valorar el regidor com una bona feina d'aquest Ajuntamenti com una bona feina d'aquest municipi, perquè no només és feina del govern que està aquí,és feina de totes les entitats, del Càncer, de Moebius, de Tramuntanets, de Càrites de CreuRoja i de tota la gent que també està fent el seu granet de sorra per donar sortida a aquestagent que ho està passant malament.

Per tant, no li crea vergonya, cap ni una, tot el contrari, quan va veure això li va donar mésforces per venir a treballar aquí a l'Ajuntament, buscar més subvencions, seguir a la Federacióde Municipis, de la que en forma part i intentar buscar els recursos possibles per tal que la

gent del municipi ho passi el millor possible en aquesta crisi i esperen que la resta de regidorsdonin el suport perquè en aquests pressupostos i també amb el propòsit de treballar contraaquesta problemàtica.

No és un problema de govern com ha insinuat el senyor Álvarez, sinó que és un problemasocial que fa molta pena. Demana al regidor que es fixi que els municipis que ha esmentat sónmunicipis de costa que només tenen el turisme com a primera font de riquesa i això és untema a nivell nacional que s'hauria de treballar més bé.

Assegura que no li fa cap vergonya, cap ni una i espera que no transmeti que a la gent li ha defer vergonya venir a demanar ajuda, perquè no li ha de fer cap ni una, la gent ha de venir alsServeis Socials a demanar l'ajuda, perquè l'Ajuntament li pot donar una bona ajuda, perquègràcies a Déu Roses i les finances d'aquest ajuntament són bones, hi ha bona gent treballantals Serveis Socials, hi ha una bona política i estan ajudant a tothom que ho necessita. Per tant,com ha dit abans, vergonya no en té, ganes de treballar, totes i les que més.

Alcaldessa.- Fa ús de la paraula per explicar la qüestió del llaç a les banderes.

- Respon que com que és sincera, si li diu que el llaç està preparat l'enganxarà. Reconeix queno s'ha recordat ni del llaç, ni que demà era el dia i no ha tingut temps. Es compromet a parlaramb el responsable de Rosersa que és aquí a la sala i pren bona nota de buscar demà unparell de llaços per posar a les dues banderes que tenen a l'entrada i sortida de Roses.

En tot cas, agraeix per advertir-li, perquè sincerament reconeix que no se n'hauria recordat.

TORN DE RÈPLICA PER AL REGIDOR DE CIUTADANS

Sr. José M. Alvarez.- Diu que ja que ningú del seu Equip de Govern li diu res, li ho dirà ell. És elsegon cop que a l'anterior ple i en aquest ple, intenta donar lliçons de com han de fer la feina al'oposició.

Considera que l'única cosa que ha de fer el senyor Marc Danés és informar i donar comptesde les coses. L'oposició és qui ha de demanar explicacions a l'Equip de Govern i el senyorMarc Danés segueix immiscir-se en la feina que personalment poden fer els regidors del'oposició Per tant, li demana que treballi per al poble, per a tots els veïns del poble, que doniinformacions, que doni comptes, però que no doni lliçons de la feina que ha de fer i del que nohan de fer, que per això està l'oposició.

Ara bé, que si el senyor Marc Danés vol estar a l'oposició i tornar una mica més a l'esquerrad'on va començar i fer oposició, li sembla correcte, però demana que deixi de donar lliçons,informi i doni comptes.

RESPOSTA DE L'ALCALDIA

Alcaldessa.- Li sembla que tots hauran de llegir el ROM, perquè tots tenen dret a interpel·lar-semutuament, fins i tot l'Equip de Govern a l'oposició.

ACLARIMENT DEL GRUP MUNICIPAL D'UNIÓ MUNICIPAL DE CATALUNYA

Sr. José A. Valdera.- Demana la paraula per aclarir que no diu que sentís vergonya de res, sinóquè preguntava què està fent o què pensa fer l'Equip de Govern perquè Roses deixi de formarpart d'aquest rànquing estadístic tan vergonyós, no pas que el senyor Valdera senti vergonya.

PUNTUALITZACIÓ FINAL DE L'ALCALDIA

Alcaldessa.- Respon que l'Equip de Govern no considera que sigui un rànquing vergonyós, entot cas, per l'Equip de Govern és un rànquing trist. Creu que no és la paraula adequada i així liha manifestat el senyor Marc Danés.

Com que no hi ha cap més assumpte a tractar, l’alcaldessa aixeca la sessió a les 22.57 hores,de la qual cosa en dono fe.

L’alcaldessa presidenta El secretari general

Montse Mindan i Cortada Fco. Luís Muñoz Cameo

acta de la sessiÓ ordinÀria del ple celebrada el dia...

Documents