acta de la sessiÓ ordinÀria celebrada pel ple de l ... _7-03-14.pdf · 1. aprovaciÓ de les actes...

Plaça Nova, 3 · Tel. 977. 76.04.41· Fax. 977.76.05.41· 43460 ALCOVER (Alt Camp) [email protected]

AJUNTAMENT D’ALCOVER

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA PEL PLE DE

L’AJUNTAMENT EL DIA 7 DE MARÇ DE 2014

A la Sala de sessions de la Casa Consistorial, essent un quart de vuit de la tarda del 7 de

març de 2014, es reuneixen els senyors regidors que s’esmenten a continuació, amb la

finalitat de celebrar sessió pública sota la presidència del Senyor Anton Ferré Fons,

Alcalde-President d’aquest Ajuntament, i assistits per la secretària M. Rosa Pérez López

Regidors:

Bonaventura Figueras i Busquets

M. Antònia Girona Puig

Jesús Gutiérrez Ramírez

Martí Yebras Cañellas

Maria Granja Bonache

Julián Sánchez Araque

Francesc Xavier Torrell Camps

Joaquim Jiménez Roales

Francisca Rodríguez Báñez

Magdalena Ballesté Esquerda

Lluís Català Roca

Secretària:

M. Rosa Pérez López

1. APROVACIÓ DE LES ACTES DE LES SESSIONS ANTERIORS.

Un cop donada lectura pel senyor Alcalde a aquest punt de l’ordre del dia, sotmet a votació

l’esborrany de les actes pendents d’aprovació, l’ordinària del dia 10 de gener de 2014 i

l’extraordinària de 23 de gener de 2014 en què es van resoldre les al·legacions presentades

pels grups municipals.

L’alcaldia qüestiona si hi ha cap comentari a fer i pren la paraula la regidora de CiU, la

senyora Francisca Rodríguez qui agraeix que s’hi hagin incorporat les petites

modificacions que van demanar.

No havent-hi cap intervenció per part dels grups polítics municipals s’aproven les dues

actes per unanimitat.

Tot seguit l’alcaldia passa a referir els punts inclosos a l’ordre del dia.

mailto:[email protected]



II. ASSUMPTES ADMINISTRATIUS

2.1. Proposta d’acord d’aprovació inicial de l’ordenança municipal reguladora de

l’estacionament d’autocaravanes i de l’ús de l’àrea habilitada.

L’alcaldia dóna lectura a aquest punt contingut a l’ordre del dia i exposa que han finalitzat

les obres d’habilitació d’una zona d’estacionament per autocaravanes i, tot i que era posar

el carro davant els bous, s’hi havia de col·locar un cartell que informés de les normes a

seguir, i ara el que cal és aprovar una ordenança que ho reguli. És una ordenança tipus,

d’altres llocs que també utilitzen aquestes àrees d’estacionament. Expressa que d’aquesta

manera acaba una de les col·laboracions entre el grup de SI i el d’ApC-PM del pressupost

de l’any passat, malgrat que les coses van corrent una mica més enllà de l’exercici

pressupostari. S’ha de celebrar que és una inversió significativa que dóna mostra del

compromís que aquest Ajuntament té cap al turisme i posicionar-se de la millor manera

possible perquè Alcover pugui ser una plaça cada vegada més visitada i el turisme la tingui

cada vegada més en compte.

Tot seguit cedeix la paraula als grups municipals.

Pren la paraula la senyora Rodríguez, regidora de CiU, que puntualitza que el cartell fa tres

setmanes que està penjat i que consideren que hagués estat més correcte primer aprovar les

ordenances i després penjar el cartell.

Pren la paraula el senyor Català, portaveu de SI que manifesta, tal com ha dit l’alcalde, que

aquest és un dels apunts i propostes que ells van fer i que el grup de govern va assumir.

Que les seves aportacions modestes sumen a un global del poble que s’intenta vestir i tirar

endavant i creuen que el turisme ha de ser una aposta més a part de la industrial i

econòmica del nostre municipi. Expressa que el grup de SI té una especial alegria de veure

com es van materialitzant les seves propostes.

Concloses les intervencions, l’alcaldia sotmet a votació la següent PROPOSTA

D’ACORD:

L’autocaravanisme o turisme itinerant ha experimentat un creixement important, amb la

qual cosa ha portat a les administracions a la necessitat de reglar la conciliació de l’ús

turístic amb l’ús veïnal dels recursos naturals i culturals. En aquest marc, els Ajuntaments

juguen un paper important donat que fixen l’ordre i l’ús del sòl amb els instruments que els

reconeixen les legislacions d’ordenacions del sòl.

Les àrees especials de descans d’autocaravanes en trànsit, estaran constituïts per espais de

terreny degudament delimitats, dotats i condicionats per la seva ocupació transitòria amb la

finalitat de descansar en el seu itinerari.

En aquest context, l’Ajuntament d’Alcover com a responsable del serveis municipals ha de

regularitzar aquesta situació, tenint en compte que aquesta normativa no afecta de cap altra

manera a les regulacions que des d’altres Administracions, jeràrquicament superiors,

efectuen sobre l’activitat de turisme.

Aquesta normativa municipal regula les condicions necessàries per realitzar un aparcament

amb autocaravana, establint una àrea delimitada i senyalitzada en la que únicament les

autocaravanes poden aparcar per un temps determinat.




Aquest document que se sotmet a aprovació del Ple de la Corporació, regula les normes

d’ús de l’àrea de servei que es delimita, per la qual cosa les autocaravanes podran

romandre un temps màxim d’estacionament de 72 hores, llevat de casos de força major i

prèvia autorització de l’Ajuntament.

Aquesta iniciativa és fruit d’un acord entre SI i ApC-PM perquè consideren, tal com s’ha

indicat al principi de l’exposició, que és important incidir en aquest tipus de turisme

itinerant que està vivint un important auge. En aquest sentit és necessari reglar-lo per

ordenar la parada d’autocaravanes en el municipi i al mateix temps poder oferir a qui escull

aquesta forma de viatjar, els espais adequats a les seves necessitats.

Per tot l’exposat, seguidament s’ha elaborat l’ordenança municipal reguladora dels

estacionaments d’autocaravanes i de l’ús de l’àrea habilitada, conformada per 8 articles i

una disposició final, i que disposa del següent contingut:

Ordenança Municipal reguladora de l’estacionament d’autocaravanes i de l’ús de

l’àrea habilitada.

Exposició de motius:

L’autocaravanisme és una modalitat de desplaçament i de turisme que s’està estenent i

cada vegada hi ha més vehicles adaptats per utilitzar-los com habitatge temporal en

circulació.

Tot i així, no existeix una normativa específica que reguli l’ús de les autocaravanes.

L’Ajuntament d’Alcover ha habilitat una àrea especial per l’aparcament i pernocta

d’aquesta classe de vehicles i per això es fa necessari la regulació de l’activitat.

Article 1 Objecte

La present ordenança té per objecte regular la circulació d’autocaravanes pel municipi, el

seu aparcament, l’acampada lliure i l’ús de l’àrea creada especialment pel servei de les

autocaravanes.

Article 2. Circulació d’Autocaravanes pel Municipi.

Queda prohibida la circulació d’autocaravanes per l’interior de tot el centre històric,

entenent com a tal el recinte urbà delimitat per les muralles. En la resta de Municipi les

autocaravanes hi podran circular amb l’única finalitat de trànsit o per accedir a l’àrea

delimitada.

Queda també prohibit el trànsit d’autocaravanes pels camins municipals excepte pels veïns

i el camí asfaltat que condueix a l’Ermita del Remei i Mas Forés.

Article 3 Acampada lliure

En tot el Terme Municipal queda prohibida l’acampada lliure, inclús a l’àrea

d’autocaravanes.

S’entén per acampada lliure:

a.- L’establiment de qualsevol tipus d’estri, taules, tendals i demés utensilis fora de l’espai

propi de l’autocaravana.

b.- La permanència a l’aparcament per un període superior a 2 dies.

c.- Qualsevol tipus d’activitat que segons parer dels Vigilants Municipals entri en conflicte

amb l’Ordenança de convivència Ciutadana o qualsevol altra de les ordenances

Municipals.




Article 4. Aparcament

Es permet la parada i estacionament d’autocaravanes en les vies urbanes sempre que

aquesta parada o estacionament no sigui perillós, no constitueixi obstacle ni perill per la

circulació i no ocupi més espai que el marcat com a plaça d’aparcament.

Tot i així, es recomanarà als usuaris de les autocaravanes la utilització de l’àrea especifica

o de l’aparcament de la fira com a aparcament pels seus vehicles.

A efectes indicatius s’entendrà que una autocaravana està aparcada i no acampada quan:

a. Només està en contacte amb el terra a través de les rodes.

b. No ocupa més espai que el de l’autocaravana tancada, és a dir, no hi ha finestres obertes,

cadires, taules, tendals i demés utensilis fora de l’espai propi de l’autocaravana.

En l’àrea delimitada es permetrà que les finestres de l’autocaravana estiguin obertes

sempre que no ocupin més espai que el delimitat per cada plaça.

c.- No es produeixi cap emissió de fluid ni gas contaminant o no, ni s’emetin sorolls

molestos com ara la posada en marxa d’un generador.

En l’àrea delimitada es permetrà el funcionament de la calefacció i la posada en marxa

d’un generador en horari de 10 a 2 i de 4 a 7, sempre que el soroll produït per ambdós

sistemes no emeti sorolls excessius que molestin al veïnat, ni s’emetin per períodes llargs

de temps.

Article 5. Normes per a l’ús de l’àrea d’autocaravanes. a.- El temps màxim d’estacionament es limita a 72 hores. Només en casos de força major i

prèvia autorització dels Serveis de Vigilància Municipal es podrà superar aquest període.

b.- En l’àrea destinada a autocaravanes no hi podrà estacionar cap altre tipus de vehicle que

no sigui adaptat com a habitatge temporal, tals com turismes, camions, autobusos, etc...

c.- Els vehicles estacionats respectaran en tot moment les delimitacions de l’espai de cada

plaça, abstenint-se en tot moment de treure a l’exterior cadires, taules, tendals, para-sols i

demés estris.

d.- Els usuaris disposen de dos espais diferenciats per l’evacuació d’aigües grises i aigües

negres i dos punts d’aigua, un per a la neteja del tanc del wc i un per l’omplerta del tanc

d’aigua potable del vehicle.

Cadascun dels serveis esmentats s’utilitzarà exclusivament per la finalitat expressada i els

usuaris han de mantenir l’higiene de l’espai.

e.- No es permet el rentat de cap vehicle.

f.- L’espai quedarà tancat pel seu ús durant els períodes que l’aparcament de la fira

s’utilitzi per a finalitat de la fira o quan l’Ajuntament ho cregui oportú.

g.- Els usuaris acataran qualsevol tipus d’indicació que es faci des de l’Ajuntament i dels

Serveis de Vigilància, per la preservació de l’àrea, el respecte als demès usuaris i al bon

veïnatge.

h.- El preu per la utilització dels serveis de l’àrea serà de 5 €/dia, incloent el servei de

pernocta i tots els de buidatge i proveïment d’aigua.

Article 6. Inspecció

El Servei de Vigilància Municipal serà l’encarregat de vigilar pel compliment de la present

ordenança.

Article 7.- Competència i procediment sancionador.

L’òrgan competent per iniciar i resoldre el procediment sancionador serà l’Alcalde-

President del Ajuntament d’Alcover o la persona que ell designi.

El procediment sancionador s’ha de substanciar en el que preveu el Reial Decret

1398/1993 de 4 d’agost pel que s’aprova el Reglament per l’exercici de la potestat

sancionadora.




La resolució de l’expedient s’haurà de notificar en un termini màxim d’un any comptat des

que es va iniciar i decidirà sobre totes les qüestions plantejades pels interessats i les que es

derivin del propi procediment.

Si en un termini d’un any no s’hagués notificat la resolució es produirà la caducitat del

procediment i es procedirà a l’arxiu de les actuacions.

Article 8. Infraccions

Es considerarà infracció lleu amb multes de fins a 100 €:

a.-L’estacionament i circulació d’autocaravanes contravenint el que indica la present

ordenança sempre que la infracció no suposi l’obstaculització de la via pública.

b.- L’ acampada lliure en l’àrea d’autocaravanes.

c.- La neteja de vehicles en l’àrea d’autocaravanes.

d- L’aparcament de qualsevol tipus de vehicle diferent a l’autocaravana dins de l’àrea.

e.- El no pagament de la taxa establerta.

Es considerarà infracció greu amb multes de fins a 300 €:

a.- L’estacionament i circulació d’autocaravanes contravenint el que indica la present

ordenança sempre que la infracció suposi l’obstaculització de la via pública.

b.- L’ acampada lliure fora de l’àrea d’autocaravanes.

c.- L’emissió de sorolls fora dels horaris establerts, que contravinguin el que s’estableix en

aquesta ordenança o que provinguin d’aparells de so.

d.- L’emissió de fluids o gasos a excepció del que determina l’apartat c de l’article 4.

d.- L’abocament de líquids fora de residus sòlids fora de les zones assenyalades.

e.- El mal ús de l’àrea contravenint la present ordenança, la manca d’higiene, les molèsties

al veïnat o als demés usuaris.

Es considerarà infracció molt greu amb multes de fins a 600 €:

a.- El deteriorament dels equipaments de l’àrea, el mobiliari urbà, la jardineria i la

senyalització.

b.- El mal ús de l’àrea que provoqui danys irreversibles al servei.

c.- La total obstaculització del trànsit amb el vehicle sempre que no hi concorrin causes de

força major.

Vist l’informe favorable de la Secretària-Interventora.

Vist l’informe favorable dels tècnics municipals.

S’ACORDA:

PRIMER.- APROVAR INICIALMENT l’ordenança municipal reguladora de

l’estacionament d’autocaravanes i de l’ús de l’àrea habilitada.

SEGON.- PUBLICAR l’esmentat acord mitjançant la inserció de l’anunci en el BOPT

durant el termini de 30 dies, a l’objecte que es formulin les al·legacions o suggeriments que es

considerin oportuns. En el cas de no presentar-se al·legacions o reclamacions, esdevindrà

definitivament aprovat l’acord adoptat, procedint-se a la publicació del text íntegre de la

modificació en el BOPT.

Votació

Queda aprovada per unanimitat




2.2. Proposta d’acord d’aprovació inicial de la modificació parcial de l’ordenança

fiscal núm. 14, ordenança municipal de circulació.

El senyor Alcalde dóna lectura a aquesta proposta d’acord i tot seguit manifesta que el

motiu de la mateixa és la rectificació de la contradicció existent entre el contingut de dos

articles de dues ordenances municipals diferents, que són l’ordenança de circulació i la de

convivència ciutadana en referència a un mateix tema com és el dels vehicles abandonats.

L’alcaldia també informa que amb aquesta rectificació i per motius de seguretat jurídica

quedaria clar la derogació de l’art. 40 de l’ordenança de circulació, mantenint-se en vigor

l’art. 61 de l’ordenança municipal de convivència ciutadana,

Seguidament el senyor Alcalde demana als assistents si hi ha cap comentari a fer i no

produint-se’n, sotmet a votació la següent PROPOSTA D’ACORD:

L’ordenança municipal número 14, ordenança de circulació, en relació als vehicles

abandonats disposa en el seu article 40 el següent:

Es podrà considerar que un vehicle està abandonat si existeix alguna de les

circumstàncies següents:

1. Que estigui estacionat per un període superior a 16 dies en el mateix lloc de la via.

2. Que presenti desperfectes que permetin pensar, racionalment, en una situació

d'abandonament o d'impossibilitat de moviment pels seus propis mitjans.

Vist que l’esmentat article entra en contradicció amb el que disposa l’article 61. de la

vigent Ordenança Municipal de Convivència Ciutadana número 7, en el que el seu tenor

literal estableix que:

Article 61

(Prohibició general relativa a l'abandonament de vehicles en espais públics)

1. Resta prohibit abandonar vehicles en un espai públic. Es considerarà que un vehicle es

troba abandonat quan estigui estacionat en un mateix lloc en algun espai públic per un

temps superior a un mes, sempre que presenti desperfectes externs que permetin presumir

racionalment que la seva utilització és impossible o no disposi de les plaques de

matriculació.

Donat que és convenient que els diferents cossos normatius municipals guardin la màxima

coherència entre ells i per tal de millorar la seguretat jurídica cap als administrats.

Vist l’informe favorable de Secretaria

S’ ACORDA

PRIMER.- APROVAR INICIALMENT la modificació de l’ordenança municipal de

circulació núm. 14 derogant l’article 40 referit a vehicles abandonats.




SEGON: PROCEDIR A L’EXPOSICIÓ al públic de l’esmentat acord mitjançant la

inserció de l’anunci en el BOPT durant el termini de 30 dies, a l’objecte que es formulin les

al·legacions o suggeriments que es considerin oportuns. En el cas de no presentar-se

al·legacions o reclamacions, esdevindrà definitivament aprovat l’acord adoptat, procedint-se a

la publicació del text íntegre de la modificació en el BOPT.

Votació


2.3. Proposta d’acord d’aprovació inicial del projecte modificat de “Rehabilitació per

equipament cultural de l’antic Convent de Santa Ana, 2a etapa del Pla Director”.

L’alcadia dóna lectura a aquest punt contingut a l’ordre del dia i exposa que el que

s’aprovarà són les modificacions executades al llarg de l’execució de tota l’obra i tots els

modificats que han sorgit durant la trajectòria de la mateixa. Una obra singular que per la

seva naturalesa és molt més susceptible d’aquestes modificacions, sobretot pel que respecta

a temes relacionats amb l’arqueologia i altres qüestions sobrevingudes.

El resultat final és que el projecte inicial que va sortir a licitació amb un pressupostat de

2.185.043,29 euros, afegint aquest modificat que, podem dir que ja funciona com a

liquidació, comportarà que es tancaran les obres de la restauració del convent de Santa

Anna per un import definitiu de 2.007.220,60 euros.

Tot seguit el senyor Alcalde cedeix la paraula als grups municipals.

Pren la paraula la senyora Rodríguez, regidora de CiU, que recorda que en el seu dia el seu

grup va manifestar que no els semblava correcte el canvi de destinació de la subvenció

concedida pel Molí de Dalt, però ara el que es tracta es d’aprovar aquestes modificacions

que han originat noves partides per causes imprevistes que han incrementat el cost dels

treballs previstos. Comenta que era evident que amb la rehabilitació d’un convent hi

apareguessin restes arqueològiques i altres elements arquitectònics que obliguen a fer una

sèrie d’actuacions i que són conscients que amb un projecte d’aquesta magnitud resulta

difícil preveure amb exactitud el cost d’aquests imprevistos. Conclou la seva intervenció

exposant que van trobar molt coherents les explicacions que el tècnic els va donar.

Pren la paraula el senyor Català, portaveu de SI, i manifesta que no discutiran l’apartat

tècnic perquè tenen plena confiança amb els tècnics que han redactat el projecte, però si

que discutiran la part política. El senyor Català exposa que han fet un capmas i ho han

posat tot junt, però creu que s’han de diferenciar dos coses importants. La primera són els

imprevistos que poden sorgir quan es fan obres d’aquesta naturalesa. Comenta que d’altres

són més discutibles. Que d’un punt que s’enumeri a la memòria que sigui motiu d’un

increment de l’obra és que es determini que el cor de l’Església serà de pública

concurrència, obert al públic, i per tant s’han de fer els accessos que marca la normativa;

això es devia saber des del primer dia. Hi ha errors que poden existir i que es corregiran,

però que ens haurien de fer reflexionar que hi ha coses que són acceptable però que n’hi ha

d’altres que no, que es podien haver fet millor des del primer dia. Manifesta que per

descomptat que votaran a favor, però que demanen que si un altre dia es fa una altra obra




d’aquesta envergadura, que tots hi posin una mica més d’atenció amb coses bàsiques i

flagrants. Hi ha imprevistos que seran justificables però imprevistos que no ho seran encara

que els vesteixin com a tals.

Seguidament, el senyor Alcalde celebra el suport avançat dels grups perquè realment és

una obra complicada. Conviure amb l’obra cada dia veient com es va desenvolupant i tots

els problemes i imprevistos que sorgeixen. Que una cosa fa canvia l’altre Al projecte

inicial hi havia una partida d’arqueologia molt generosa pel que fa i hi havia també marges

de maniobra, però la realitat sempre supera aquesta ficció apriorística que es té quan es

dissenya una obra de rehabilitació d’aquest tipus. L’alcalde repeteix que celebra aquestes

intervencions i el suport dels grups municipals al projecte modificat. Tal com es tancarà

l’obra, la prioritat de l’equip de govern era no perdre ni un euro de les subvencions

adjudicades.

A continuació pren la paraula el senyor Català per manifestar que el seu grup no

comparteix el comportament del plantejament que dóna per fet que fa tothom de fer

trampes al solitari. Exposa que s’entraria en una discussió filosòfica de l’ètica i l’estètica, i

que com sap l’alcalde no comparteixen aquest punt. El senyor Català explica que l’havia

obviat a la seva primera intervenció perquè creu que queda lleig explicar a la gent que es

fan trampes al solitari, tot i que perquè al final sigui perquè a l’alcoverenc no li costi ni un

euro més.

Tot seguit l’alcalde expressa que respecta el posicionament del portaveu de SI, però la

responsabilitat i el deure del grup de govern és d’aprofitar tots els recursos que tenen.

Manifesta que en aquest sentit no es poden fer trampes al solitari ni en jocs compartits

amb altres, però que la mateixa normativa dóna marge per moure’s. A la Comissió

Informativa es va anunciar que s’està negociant amb determinades institucions, per a què

aquell complementari hi entri, i que de trampes no se’n poden fer perquè ja se sap en

política com s’acaben, però si que es pot jugar una mica amb les possibilitats que es tenen

a fi i efecte d’optimitzar al màxim aquests recursos.

Pren la paraula el portaveu de SI per aclarir que quan diu de parlar de fer trampes al

solitari, ho fa com una expressió, que en cap moment posa en dubte la legalitat de tot el

procediment.

Pren la paraula la senyora Rodríguez per puntualitzar que el 75 % dels diners venen de l’1

% cultural, i que una vegada que arriben diners de Madrid s’ha d’aprofitar.

El senyor alcalde puntualitza que n’han arribat altres vegades, i que si no recorda

malament, tant les obres del museu com les de l’Església Vella s’han realitzat amb diners

procedents de Madrid.


D’ACORD:

En data 15 d’abril de 2011 el Ple de la Corporació va procedir a l’aprovació inicial del

Projecte de Rehabilitació per equipament cultural de l’antic Convent de Santa Anna, 2a

etapa del Pla Director.




El projecte va ser adjudicat mitjançant concurs públic obert a l’empresa UTE AZUCHE

88, SL I CONSTRUCCIONS JOSEP ARENAS SL, amb un pressupost de licitació sense

IVA de 1.851.731,60 euros.

Actualment s’estan portant a terme les obres contingudes en el projecte. Els treballs són de

rehabilitació d’un edifici catalogat com a BCIN, amb les conseqüents obligacions de

preservació dels elements arquitectònics i l’exigència de realitzar d’una manera continuada

excavacions i prospeccions arqueològiques.

La naturalesa pròpia de l’obra comporta la desestimació per part del projectista de

l’existència d’elements arqueològics amagats, que no es feien evidents fins que es produeix

la projecció arqueològica o que es van descobrint en el propi desenvolupament de les

obres.

Al llarg de l’execució material han intervingut diverses Administracions que a la vista dels

descobriments plantegen canvis en la configuració final del projecte.

En aquest sentit el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través dels

Serveis Territorials de Tarragona han exercit funcions de control arqueològics, i per la seva

part, els Serveis d’Extincions d’Incendis han marcat les pautes a seguir per l’habilitació

d’un espai singular.

Per tots aquests motius i pels que s’expressaran seguidament, és necessaria la redacció

d’un projecte modificat, que tal com preveu l’article 107.1 del RD. 3/2011 de la Llei de

Contractes del Sector Públic, no altera les condicions essencials del contracte i que

simplement pretén adequar el projecte a les especificacions de la finalitat del projecte, dins

de les circumstàncies previstes en l’esmentat article.

El projecte modificat conté dos grups de modificacions:

A) Les noves partides d’obra que han sorgit per causes imprevistes, majoritàriament

relacionades amb temes arqueològics i de l’adequació al seu ús com a edifici de

pública concurrència.

En l’estat d’amidaments i pressupost del projecte modificat s’identifiquen aquestes

partides amb la clau “MD”.

El muntant global representa un 9,96% respecte del preu de contracte originari.

B) L’increment d’amidaments que conformen la liquidació final en algunes de les

partides, de manera especial les que fa referència a renovació de revestiments,

moviment de terres i paviments.

En l’estat d’amidaments i pressupost del projecte modificat s’identifiquen les línies de

medició d’aquests increments amb la clau ”LQ”

El muntant global representa un 15,23% respecte del preu de contracte originari.

Al llarg de l’obra s’han fet els següents estudis i seguiments relacionats amb l’obra

arqueològica i la preservació dels elements arquitectònics.:

- L’empresa AREA, ha fet una intervenció a tot el llarg de l’obra, dirigida per

l’arqueòloga Sra. Gema Ortega González. Fruit d’aquesta intervenció s’ha redactat

un informe final, en el que es detallen les troballes de paviments antics, criptes




d’enterraments, restes de fonamentació de construccions anteriors i demes elements

significatius que ajuden a la interpretació de l’edifici i de la seva història.

- En les criptes s’han trobat restes humanes que han requerit un informe antropològic

redactat pels Srs. Arnau Barquer Cerdà i Eulalia Subirà de Galdacano de l’empresa

MINOA, Arqueològica i Serveis S.L.

- En els paraments han aparegut diversos emmurallats i pintures, de manera especial

en les parets del claustre i en algunes parts de les parets de l’església, que han

requerit d’un estudi dels morters utilitzats en origen. Aquest estudi l’ha realitzat el

Departament de Cristal·lografia i Mineralogia de la Universitat de Barcelona.

Aquests estudis han comportat:

1. L’increment en el cost dels treballs arqueològics previstos.

2. La modificació dels retorns de l’aire condicionat que circulaven pel subsòl de

l’església i que entraven en conflicte amb les criptes trobades. Aquestes

modificacions han suposat el recalçament d’alguns elements estructurals, al circular

les canonades molt properes i l’excavació en roca d’una part del conductes.

3. La recuperació de l’emmurallat i els colors originals de les parets del claustre.

4. Modificació de canonades de sanejament.

5. Buidatge de les criptes trobades i la seva adequació perquè algunes puguin ser

vistes des del terra de l’església.

6. La modificació del recolzament de les passarel·les de serveis i de la pinta.

7. La recuperació volumètrica d’alguns perfils arquitectònics.

8. La reintegració cromàtica d’elements arquitectònics.

9. També s’ha produït una imposició per part dels Serveis d’Extinció d’Incendis de la

Generalitat de Catalunya, a l’interpretar que l’escenari havia de ser un sector

d’incendis diferenciat, de tal manera que al no poder col·locar un teló d’acer, s’ha

hagut de suplir per la instal·lació de ruixadors automàtics a l’àrea de l’escenari.

10. També s’ha considerat que el cor era una zona d’ocupació de públic i que per tant

se l’havia de dotar d’un accés segur.

11. Per últim han sorgit modificacions de menor importància com el picat en roca

d’una part de les excavacions previstes en terra.

En el projecte es fa una descripció detallada de cadascun del treballs, que queden reflectits

en les diverses partides que porten davant la identificació “MB”.

El total d’aquestes partides ascendeix a la quantitat de 131.952,00 €, el que representa un

increment del 9,96%. En aquest import està inclòs el 19 % de despeses generals i benefici

industrial i restada la baixa ofertada per l’empresa adjudicatària del 28,4453%.

Les modificacions produïdes per excés de medició que conformen la liquidació final, són

degudes a què les medicions fetes a l’obra per la redacció de les certificacions mensuals, en

algunes partides, han sofert increments respecte al projecte inicial.

Aquests increments estan distribuïts per tot el projecte però tenen una especial incidència

en les següents partides:

1. Increments en els moviments de terres deguts en part, a les rases que es varen

realitzar per motius de recerca arqueològica del subsòl i en part al major increment

en la profunditat d’algunes rases del drenatge.




2. Increments en els paviments i revestiments deguts al condicionament dels espais

d’accés al cor i a l’haver-se de condicionar l’interior del claustre per la mort de la

palmera que el presidia.

3. A causa del seu mal estat ha estat necessari un increment en els diferents tipus de

revestiment i repicat de parets, un major nombre de falsos sostres i revestiments de

guix i m´rs reintegracions de paraments i de murs que les previstes.

Les línies de medició que incrementen la medició original estan situades en el principi de

l’amidament i porten la identificació de “LQ”.

El total d’aquestes partides ascendeix a la quantitat de 201.908,00 €, el que representa un

increment del 15,23%. En aquest import està inclòs el 19 % de despeses generals i

benefici industrial i restada la baixa ofertada per l’empresa adjudicatària del 28,4453%.

A més dels increments exposats en els dos apartats anteriors, existeix un increment que

també ha quedat recollit en el projecte modificat i que fa referència a l’increment de l’IVA

que ha passat del 18 % al 21 % en el període de temps comprès entre la licitació i la

contractació de l’obra.

I per concloure, exposem un quadre resum del cost modificat, tenint en compte com a base

el projecte inicial.

Aquest quadre resum justifica que la liquidació final amb IVA inclòs quedarà 177.822,69 €

per sota del pressupost inicial de projecte i referit al conveni signat de l’1% cultural

quedarà 137.472,67 € per sota del màxim subvencionable que es fixa en aquest conveni.

Projecte inicial Liquidació final i

modificat

Pressupost execució material 1.556.076,97 € (1) 1.394.000,00 €

13% Despeses Generals 202.290,01 € 181.220,00 €

6% Benefici Industrial 93.364,62 € 83.640,00 €

TOTAL PEM de Contracte 1.851.731,60 € (2) 1.658.860,00 €

IVA 18% ó 21 % (18%) 333.311,69 € (21%) 348.360,60 €

TOTAL 2.185.043,29 € 2.007.220,60 €

Vista la necessitat de la redacció de la confecció del projecte modificat es presenta el

mateix en aquest Ple municipal, el qual recull tots els comentaris dictaminats per la

Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis i del Departament d’Interior de la

Generalitat de Catalunya, així com partides d’obres necessàries de restauració de

revestiments històrics que en el procés d’intervenció han anat sorgint.

Vist el quadre resum del cost modificat, aplicant la baixa del contracte del 28,4453 %

quedaria desglossat de la següent manera:




Import de contracte 1.325.000,00 €

Modificat per nous preus 131.952,00 €

Modificat per increment de medicions 201.908,00 €

TOTAL PEM de contracte 1.658.860,00 €

Vist l’informe favorable de la Secretària-Interventora i el dels tècnics municipals, pels

quals s’informa favorablement al compliment de la modificació amb el que preveuen els

articles 107.1, 219 i 243 del Text Refós de la Llei de Contractes de l’Administració

Pública.

S’ACORDA:

PRIMER.- APROVAR INICIALMENT el projecte modificat de “Rehabilitació per

equipament cultural de l’antic Convent de Santa Ana, 2a etapa del Pla Director”.



considerin oportuns. En el cas de no presentar-se al·legacions o reclamacions, esdevindrà

definitivament aprovat l’acord adoptat.

TERCER.- TRASLLADAR el present acord al contractista de l’obra i atorgar-li audiència

en un termini màxim de 3 dies perquè al·legui el que cregui convenient.

QUART.- MODIFICAR el contracte inicial firmat amb el contractista de l’obra, l’UTE

AZUCHE 88, SL Y CONSTRUCCIONES JOSEP ARENAS SL, signat amb data 23 de

maig de 2012, amb els extrems que s’indica en l’informe tècnic tenint el seu reflex

proporcional en la garantia aportada per l’adjudicatari.

Votació


2.4. Proposta d’acord d’aprovació inicial dels expedients 1, 2 i 3 / 2014 de modificació

puntual del POUM.

El senyor Alcalde dóna lectura a aquest punt de l’ordre del dia i fa un resum de les

modificacions puntuals que es realitzaran:

MODIFICACIÓ PUNTUAL NÚMERO 1 DEL POUM (EXP. 1/2014)

A) Ajustament dels paràmetres gràfics i escrits de la clau 7c2 (article 125).

B) Modificació de l’àmbit del PAU4 Mas Gassol.

C) Modificació de l’article 46.




Referent a aquesta modificació, el senyor Alcalde explica que hi ha l’oportunitat que

l’empresa INSAVI ampliï la seva parcel·la comprant més terreny que és propietat de

l’Ajuntament d’Alcover, i com que no es preveia que aquelles parcel·les fossin per un únic

propietari, s’ha de fer l’ajust urbanístic que aquesta empresa necessita, és a dir,

l’ajustament dels paràmetres gràfics i escrits de la clau 7c2 (article 125).

Pel que fa a la modificació de l’àmbit del PAU4 Mas Gassol, l’alcalde manifesta que es va

posar l’accés dins la limitació de la zona urbanitzable. Que en el seu moment els redactors

dels projectes i els tècnics municipals van pensar que era una manera de comprometre a la

urbanització al finançament d’aquest camí, ja que suposava que no es pogués desenvolupar

la urbanització i que no es poguessin donar llicències d’obres perquè amb la limitació

entraria a fer abans aquest camí, el qual es farà conjuntament amb l’ajuntament quan es

pugui i quan els veïns de Mas Gassol estiguin disposats a fer-lo. Per tant, el que es farà és

treure el camí de l’àmbit i que quan es realitzi serà mitjançant contribucions especials,

assumint l’ajuntament el 10 % del cost.

En relació amb la modificació de l’article 46 comenta que fa esment a un tema de

barbacoes i piscines i distàncies.

L’alcaldia manifesta que evidentment aquestes qüestions són rèmores, disfuncions i

contradiccions que entren en el planejament. Quan aquest deixa de ser una peça teòrica i

genera repercussions i conseqüències és quan es veu que hi ha certs punts que són

millorables. Aquesta modificació va en aquest sentit, de corregir allò que és millorable i

que no s’havia previst abans.

MODIFICACIÓ PUNTUAL NÚMERO 2 DEL POUM. (EXP. 2/2014)

Modificació parcial del Sòl urbà del nucli de la Plana (Clau 1c), amb qualificació parcial

del sòl per a equipament i espais lliures privats i ampliació per a espais lliures privats i

vialitat.

El senyor alcalde, pel que fa a aquesta modificació, informa que quedarà en suspens perquè

l’aprovació de la mateixa resta condicionada a un informe previ ambiental favorable de

l’Administració Ambiental, i que per qualsevol aclariment es poden adreçar als tècnics

municipals, tal com se’ls va informar a la Comissió Informativa.


Modificació del PAU 2 Mas Llorenç (article 129).

L’alcaldia informa que ara es procedeix a l’aprovació inicial i, com a qualsevol

modificació de planejament, s’obre un període d’informació pública, i les Institucions han

de realitzar els seus corresponents informes. Si aquests recomanen o ordenen algun tipus

de canvi s’hauran de fer les modificacions que calguin i en uns mesos es durà a terme

l’aprovació provisional. Una vegada feta, tota la documentació es tramet als Serveis

Territorials d’Urbanisme perquè sigui revisada i es pugui aprovar definitivament per la

Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme a través d’aquests Serveis

Territorials.




També informa que s’ha procedit a realitzat tres expedients diferents perquè és d’interès

que la primera modificació es pugui aprovar al més aviat possible ja que INSAVI necessita

les parcel·les, i les altres modificacions són més farragoses i poden alentir el procediment.

Conclosa la seva intervenció, el senyor alcalde demana als regidors si hi ha cap comentari

a fer i no produint-se’n, sotmet a votació la següent PROPOSTA D’ACORD:

ANTECEDENTS

Atès la proposta que formula la Regidoria d’Urbanisme en referència a la necessitat de

procedir a la modificació puntual dels expedients. 1, 2 i 3 /2014, del POUM, consistents

en:


A) Ajustament dels paràmetres gràfics i escrits de la clau 7c2 (article 125).

B) Modificació de l’àmbit del PAU4 Mas Gassol.


CONTINGUT

Els documents que integren la primera modificació puntual del Pla d’Ordenació

Urbanística Municipal, són els següents:

1. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ

1.1. Antecedents

1.2. Situació i àmbit

1.3. Identificació dels elements a modificar

1.4. Identificació cadastral de les finques a modificar

1.5. Determinacions del planejament vigent

2. MEMÒRIA DE L’ACTUACIÓ

2.1. Justificació de la conveniència i oportunitat de la Modificació puntual del

POUM. Descripció de l’ordenació.

2.2. Requeriments establerts pel DL 1/2010 modificat segons Llei 3/2012

2.3. Normativa aplicable

2.4. Quadre de dades

3. NORMES URBANISTIQUES

4. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

I.1. Situació

I.2. Planejament vigent amb indicació de la intervenció. Zona A

I.3. Planejament vigent amb indicació de la intervenció. Zona B

I.4. Ortofoto i cadastral. Estructura de la propietat

O.1. Planejament proposat. Zona A

O.2. Planejament proposat. Zona B





1.1. Antecedents

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) va ser aprovat definitivament per la

Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona en sessió de data 29.11.2012, i donada la

conformitat al Text Refós per part del Director General d’Ordenació del Territori i

Urbanisme en data 14.1.2013, essent publicat al DOGC número 6305 de data 31.1.2013,

als efectes de la seva executivitat.

1.2 . Situació i àmbit

En el plànol I.1, podem observar la situació dels llocs d’actuació . En els plànols I.2 i I.3

observem el planejament vigent amb indicació de les zones d’actuació A i B

respectivament. En el plànol I.4 tenim els plànols cadastrals i les ortofotos dels dos

àmbits.

1.3 . Identificació dels elements a modificar

Les modificacions proposades són les següents:

A) Ajustament dels paràmetres gràfics i escrits de la clau 7c2, amb modificació de

l’article 125.

B) Modificació de l’àmbit del PAU4. Mas Gassol, amb modificació de l’article 131.


1.4 Identificació cadastral de les finques a modificar

A) Una part és propietat privada (comprada a l’Ajuntament) i actualment edificada i

les altres segueixen sent de propietat municipal. Aquesta illa és l’única amb la clau

7c2.

ZONA A. CLAU 7c2

PROPIETARI REF. CADASTRAL

01. PROPIETAT PRIVADA 7618529CF4771H0001QI

02. PROPIETAT

MUNICIPAL

7618528CF4771H0001GI

7618527CF4771H0001YI

7618526CF4771H0001BI

7618525CF4771H0001AI

7618524CF4771H0001WI

7618523CF4771H0001HI

7618522CF4771H0001UI

B) La modificació proposa solament la reducció de l’àmbit del PAU 4 excloent la

totalitat del sòl corresponent al Pla Parcial inicial de Mas Gassol, i per tant la

totalitat de les parcel·les cadastrals que en formen part, ja siguin privades o

públiques.

Les parcel·les cadastrals que queden afectades per la modificació són les mateixes

que ja hi havia inicialment en el POUM, i s’identifiquen a continuació.




ZONA A. CLAU 7c2


01. PROPIETAT PRIVADA 43005A003000320000LX (POL.3 PL·LA 32)

02. PROPIETAT PRIVADA 43005A003000330000LI (POL.3 PL·LA 33)

03. PROPIETAT PRIVADA 43005A003000490000LP (POL.3 PL·LA 49)

04. PROPIETAT PRIVADA 43005A003000480000LQ (POL.3 PL·LA 48)

05. PROPIETAT PRIVADA 43005A003000500000LG (POL.3 PL·LA 50)

06. PROPIETAT PRIVADA 43005A003000520000LP (POL.3 PL·LA 52)

1.5 Determinacions del planejament vigent

A) Tal i com ja s’ha indicat anteriorment la clau 7c2, regula una illa en la zona

industrial corresponent a l’antic Pla Parcial de Roques Roges III, inicialment tot

de propietat municipal, i està regulada en la documentació gràfica en el plànol

O3.i) i en l’article 125, que passem a reproduir, i en el qual s’indica en color

vermell les modificacions a realitzar:

TÍTOL III. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL

CAPITOL III.

REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL SÒL URBÀ

SECCIÓ 2. ZONES EN SÒL URBÀ (SU)

Art. 125. Zona d’indústria, clau 7

1. Definició

Aquesta zona ordena l’edificació industrial.

2. Subzones

S’estableixen les subzones següents:

- 7a - Gran indústria (7a1 i 7a2)

- 7b - Indústria mitjana (7b1 i 7b2)

- 7c - Petita indústria (7c1, 7c2 i 7c3)

3. Condicions de la parcel·lació

- Façana mínima:

- 7a1 i 7a2 50 m

- 7b1 30 m

- 7b2 16 m

- 7c1 i 7c3 14 m

- 7c2 12 m

- Superfície mínima:

- 7a1 35.000 m2

- 7a2 8.000 m2

- 7b1 1.500 m2

- 7b2 1.000 m2

- 7c1 600 m2

- 7c2 400 m2




- 7c3 300 m2

- Fondària mínima:

- 7a1 i 7a2 60 m

- 7b1 40 m

- 7b2 16 m

- 7c1, 7c2 i 7c3 28 m

4. Condicions de l’edificació

- Tipus d’ordenació:

Serà el d’edificació aïllada rodejada d’espais lliures.

- Edificabilitat màxima:

- 7a 0,9 m2st/m

2s

- 7b1 1,6 m2st/m

2s

- 7b2 1,0 m2st/m

2s

- 7c1 1,8 m2st/m

2s

- 7c3 1,63 m2st/m

2s

A la clau 7c2 serà el resultat de l’aplicació dels paràmetres d’edificació.

- Ocupació màxima:

- 7a1 70 %

- 7a2 60 %

- 7b1 i 7b2 60 %

- 7c1 i 7c3 70 %

A la clau 7c2 serà el resultat de l’aplicació dels paràmetres d’edificació.

- Alçada reguladora:

- 7a1 14 m

- 7a2 12 m

- 7b1 12 m

- 7b2 10 m

- 7c1 i 7c3 12 m

- 7c2 10 m

Per damunt de l’alçada reguladora es permetran que sobresurtin les xemeneies,

antenes, aparells i instal·lacions especials connexes amb la funció de la indústria que

no suposin increment de l’edificabilitat.

A la clau 7a2 es pot arribar a permetre una alçada màxima de fins a 35 m en un 20%,

com a màxim, de la superfície edificable per a necessitats específiques degudament

justificades.

Atenent a les característiques d’aquesta subzona, els elements tècnics de les

instal·lacions industrials que justificadament requereixin sobrepassar aquesta

limitació d’alçada quedaran sotmesos a autorització especial en el marc d‘un PMU o

un PEU que hauran d’incloure un estudi paisatgístic i d’impacte que tindrà en compte

materials, volums, unitats agrupades,...

- Nombre màxim de plantes: PB+2

- Separacions mínimes (en m):

carrer lateral fons

- 7a1 i 7a2 10 6 6

- 7b1 10 5 5

- 7b2 5 4 4

- 7c1 6 5 5

- 7c2 6

- 7c3 6 3 3




- Construccions auxiliars:

A les zones 7a (1 i 2) i 7b (1 i 2) s’admeten construccions auxiliars de superfície

màxima 150 m2 en planta baixa i una altura màxima de 3,30 m, mesurada damunt de

sostre, sense que ultrapassin el percentatge màxim d’ocupació i l’índex

d’edificabilitat establert.

- Agrupament de parcel·les:

Es permet l’agrupament de parcel·les.

- Alçades lliures:

Les alçades lliures mínimes seran:

- PB: 3,50

- PP: 2,50

- PS: 2,20, no és permès habitatges ni en locals d’ús permanent de personal.

- Reculades:

Es permeten per motius compositius però s’ha de mantenir la línia d’edificació en els

90 cm adjacents a la mitgera.

- Espais no edificables:

Els espais no edificables de cada parcel·la només es podran dedicar a estacionament,

vials interiors, emmagatzematge a l’aire lliure, amb pont grua si és el cas, o espais

enjardinats, verds o d’arbreda. L’espai destinat a estacionament podrà cobrir-se amb

elements de protecció oberts i lleugers que no impliquin una obra permanent

d’edificació en aquest cas l’aparcament no representarà més d’un 10% de la

superfície de la parcel·la

La superfície dels talussos i desmunts estarà cobert completament amb plantes vivaces

herbàcies.

Les parcel·les que limiten amb sòl d’equipaments o zones verdes hauran d’enjardinar

i arbrar una franja de 3 m confrontant amb els sòls amb aquest ús.

- Conjunts d’edificació:

Cada edificació constituirà sempre un conjunt arquitectònic únic,amb independència

de la seva possible construcció per fases. El projecte de l’edificació serà unitari i

definirà les dimensions, formes, elements estructurals, tancaments i acabats del

conjunt edificador, així com el destí i la urbanització dels espais lliures.

- Tanques:

L’alçada màxima de les tanques opaques serà d’1,5 m. i de les diàfanes o transparents

de 3,20 m. En el cas que el carrer tingui pendent es dividirà aquesta perquè no superi

mai l’alçada màxima.

La construcció del tancament comú a dues parcel·les anirà a càrrec de la indústria

que primer s’estableixi, la segona li abonarà les despeses proporcionals abans de

construir-hi qualsevol edificació.

A la clau 7a1 les tanques que limiten a zones verdes i/o equipaments tindran solament

una part massissa de 0,40 m essent la resta fins a 2,00 m amb vegetació d’arbusts.

Es respectaran els marges de pedra existents com a límit en el camí de Mas Garriga.

- Entitat de conservació:

El conjunt de les diferents fases del polígon industrial Roques Roges es constituirà en

una Entitat de conservació que acompleixi les finalitats pròpies d’aquest tipus

d’entitats, d’acord amb allò disposat a la normativa urbanística vigent.

5. Condicions d’ús

- Ús principal:

Magatzems, garatges, tallers, estacions de servei i indústries.

- Usos compatibles:




Comercial i oficines i serveis associats a la indústria ubicada a la parcel·la, així com

l’ús recreatiu.

A les subzones 7a i 7b s’admet l’ús d’habitatge, amb el nombre màxim d’un per

indústria, que s’integrarà a les construccions auxiliars permeses.

A la clau 7a1 també s’admet el sanitari-assistencial (sense internament), el cultural

(formació) i l’esportiu, justificant la compatibilitat.

L’ús comercial admès s’adequarà al que determina la normativa sectorial vigent

sobre equipaments comercials.

A la clau 7b i 7c s’admet la restauració, excepte a la zona de la paperera.

Els establiments industrials han de complir els requeriments de seguretat que fixen els

reglaments sectorials o específics (per exemple emmagatzematge de productes

químics, emmagatzematge de gasos liquats del petroli en dipòsits fixos, instal·lacions

petrolíferes, instal·lacions frigorífiques... entre d’altres) i complementàriament, el

Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials (Reial decret

2267/2004, de 3 de desembre).

B) El PAU4 Mas Gassol està regulat en la documentació gràfica en el plànol O3.g) i

en l’article 131 que passem a reproduir, identificant els elements a modificar en

color vermell.


CAPITOL III.


SECCIÓ 3. ÀMBITS DE DESENVOLUPAMENT EN SÒL URBÀ CONSOLIDAT

Art. 125. PAU 4 - Mas Gassol

1. Objectius:

El sector Mas Gassol està urbanitzat i té les cessions fetes. Per tal de millorar la mobilitat

i comunicació amb el nucli d’Alcover es proposa construir un vial que els uneixi, de

manera alternativa a la C-14. El nou vial no té cap mena d’incidència sobre l’ordenació,

però millora la comunicació amb el municipi.

2. Àmbit:

Situat al nord del nucli urbà, al costat de la C-14.

3. Règim de sòl:

Sòl urbà consolidat.

4. Superfícies:

Vialitat 57.715,12 m2 22,42 %

Existent 51.641,22 m2

Nou vial 6.073,90 m2

Verd públic 48.818,20 m2 18,97 %

Existent 45.464,40 m2

Nou vial 3.353,80 m2




Equipament 9.497,10 m2 3,69 %

Equipament privat 11.015,03 m2 4,28 %

Residencial 130.361,50 m2 50,64 %

Total àmbit 257.406,95 m2

5. Condicions d’ordenació, edificació i ús:

L’ús no varia: residencial unifamiliar, d’acord amb els paràmetres de la zones clau 5d i

4b2.

6. Condicions d’urbanització:

El nou vial se situarà fora del domini públic de la C-14, a la que anirà paral·lela, i estarà

format per dos carrils per a vehicles i un carril per a bicicletes, a més de la zona per a

vianants. Tanmateix la zona que quedi entre la C-14 i el nou vial s’enjardinarà.

El projecte d’urbanització que el desenvolupi es tramitarà de la forma legalment

establerta i complirà tant en posició com en definició geomètrica amb la legislació

sectorial, tant pel que fa al traçat com a la seva connexió amb la C-14.

7. Cessions:

- Cessió del nou vial, per millorar la connexió amb el municipi, i de la zona verda que

queda entre aquest i la C-14 d’acord amb els percentatges del quadre de superfícies i del

dibuixat en els plànols d’ordenació.

8. Condicions de gestió:

El sistema d’actuació urbanística serà el de reparcel·lació en la modalitat de cooperació.

A) L’article 46 regula les piscines i les construccions auxiliar dins del paràmetre

generals d’ordenació i ús. Identifiquem els elements a modificar en color vermell.

TÍTOL II. PARÀMETRES D’ORDENACIÓ I ÚS

CAPITOL I.

PARÀMETRES GENERALS QUE REGULEN L’EDIFICACIÓ I LA URBANITZACIÓ

SECCIÓ 1. EDIFICACIÓ

Art. 46. Piscines i construccions auxiliars

1. Les piscines i les seves instal·lacions auxiliars hauran de separar-se de la façana de la

via pública una distància mínima de 3.5 metres, del fons de parcel·la, i de les seves

partions laterals una distància mínima d’1 metre. En el cas de proximitat a línies de

conducció d’energia elèctrica s’hauran de respectar les distàncies de 3.5 metres

establertes al Reglament electrotècnic de baixa tensió, Instrucció BT-31, corresponents als

espais de protecció volum 1 i volum 2.




2. Les barbacoes, d’obra o fixes, no hauran de respectar les determinacions sobre

separacions mínimes a les partions amb d’altres parcel·les quan es justifiqui l’acord amb

el veí afectat.

3. En habitatges unifamiliars les tanques que separin espais lliures privats del sòl no

urbanitzable podran ser opaques i d’una alçada màxima de 2,50 m. Sobre aquestes

tanques s’hi podran recolzar cobertes que no sobrepassin l’alçada de la tanca i que

sobresurtin cap a l’interior un màxim d’1,50 m, amb la finalitat de disposar d’un espai

cobert i obert que pugui allotjar petits elements auxiliars com ara barbacoes, piques,

llenyers, armaris d’eines,... en cap cas es podrà tancar. Aquest cobert computarà com a

ocupació i com a sostre.


2.1. Justificació de la conveniència i oportunitat de la modificació puntual de les NSP.

Descripció de l’ordenació

En els apartats següents passem a justificar la conveniència i oportunitat d’aquest

document de planejament de forma preferent per les següents raons, d’utilitat pública i

d’interès social

A) ZONA A

La zona industrial delimitada dins de la clau 7c2, es regula tal i com ja s’ha indicat

pels paràmetres gràfics del plànol O3.i) i per l’article 125 de les normes urbanístiques.

En el planejament vigent es proposen dues pastilles de naus en parcel·les petites de

manera que la longitud de les mateixes no superin els 100 metres, tot d’acord amb les

condicions que fa fixar el Pla Parcial Roques Roges III, amb una separació entre elles

de 6,00 metres. La normativa del POUM no fixa l’edificabilitat, fent referència

solament al compliment dels paràmetres urbanístics gràfics (separacions, ocupació

resultant i nombre de plantes) el que dóna lloc a un sostre molt superior al que es

preveia en la normativa del Pla Parcial aprovat que era de 1,20 m2st/m2s, i que va

servir de base per a la concessió de la llicència de la nau existent.

Per altra part la zona construïda pertany tota ella a una sola empresa, que ara amb

necessitats d’ampliació, està interessada en la compra davant de l’Ajuntament de la

resta de les parcel·les dins de la clau 7c2.

Per necessitats del procés industrial la viabilitat de l’ampliació de la mateixa passa

necessariament per la continuïtat dels edificis, sense deixar aquest espai intermedi.

Per tant la proposta de modificació passa per definir gràficament les separacions al

vial principal, lateral i posterior, i dibuixar les propostes edificatòries d’acord amb

aquests gàlibs indicats, amb la supressió de la separació intermèdia. Es definirà l’IEN

d’acord amb les previsions inicials del Pla Parcial, fixant-lo com a màxim en 1,20

m2st/m2s. Tanmateix es fixarà l’alçada reguladora en 12,00 metres en lloc dels 10,00

inicialment previstos, per tal de permetre la continuïtat de les edificacions i adaptar-la

a les rasants existents.

B) ZONA B

En el POUM es defineix un Polígon d’Actuació Urbanística denominat PAU4 Mas

Gassol, quin objectiu era delimitar un àmbit de gestió que permetés la construcció

d’un vial que unís la zona residencial amb el nucli urbà d’Alcover, com a mesura




alternativa i més segura al pas per la C-14, sense que tingués cap mena d’incidència

sobre l’ordenació existent. (antic pla parcial totalment urbanitzat i amb les cessions

realitzades).

La proposta del POUM obligava a la suspensió de llicències dins de tot l’àmbit de

Mas Gassol, cosa que sembla contradictòria amb la realitat urbana de la zona, i que

provocava una paralització de l’activitat constructiva, amb la impossibilitat de

concessió de llicències.

Davant la situació creada, l’Ajuntament creu oportú que s’ha de reduir l’àmbit del

PAU4, excloent la totalitat de la zona ja urbana de l’antic pla parcial de Mas Gassol, i

definir la gestió del nou àmbit pel sistema d’expropiació, amb aplicació posterior de

les despeses d’expropiació a les persones propietàries que resultin especialment

beneficiades, d’acord amb el contingut de l’article 109.4 del DL 1/2010 modificat

segons la Llei 3/2012. Igualment les despeses d’urbanització, projectes i altres,

s’aplicaran per contribucions especials als mateixos propietaris indicats anteriorment.

D’aquesta manera es podran seguir concedint llicències a tota la zona de Mas

Gassol, i mantenir la prioritat del nou vial d’accés a la mateixa, a executar d’acord

amb les previsions de la legislació vigent.

Se suprimirà l’article 131 i es crearà un nou article que denominarem 136.bis dins

dels àmbits d’actuació en sòl urbà no consolidat.

C) ARTICLE 46

Es proposa una nova redacció de l’article de referència de manera que s’interpreti

més correctament, sobre tot pel que fa als apartats 2 i 3.

En l’apartat 2, es concretarà que es parla d’edificacions aïllades i/o aparellades.

En l’apartat 3 es concretarà que els habitatges són en filera, i que la separació de

les tanques de fons serà envers qualsevol tipus de sòl, i no solament respecte del sòl no

urbanitzable, ja que sinó no compleix la funció per a la que es va redactar aquest

article.

2.2. Requeriments establerts pel D.L. 1/2010 modificat segons Llei 3/2012.

Les determinacions que resulten de la modificació puntual no suposen cap increment del

sostre edificable ja sigui industrial i/o residencial, ni de la densitat dels habitatges

existents, i per tant no cal aplicar cap de les previsions de cessions que preveu la

legislació vigent en aquestos casos.

Pel que fa a la justificació de la mobilitat, cal dir que aquesta modificació no altera cap

del elements que conformen la xarxa viària i que ja foren analitzats en el document del

POUM aprovat recentment, per tant no es creu necessari realitzar cap estudi de mobilitat,

ni cap altre dels documents previstos en la legislació vigent, com poden ser la memòria

social i els documents ambientals, ja que no s’afecta cap nou sòl que sigui no

urbanitzable.

2.3..Normativa aplicable

Es modifiquen els articles 46, 125 i 131 que es poden observar en el document número 3

del present document.




2. 3.Quadre de Dades

3 ZONA A

En els plànols I.2 i O.1 de la documentació gràfica es detallen les actuacions proposades.

En el quadre següent es justifica que la proposta presentada no suposa cap increment de

l’aprofitament urbanístic.

ILLA SUP.

M2S

M2S

EDIFICABLE

M2S LLIURE

EDIFICACIÓ

IEN *

M2ST/M2SM2ST

CLAU 7c2 6.341,78 3.629,60 2.712,18 1,717 10.888,84

ILLA SUP.

M2S

M2S

EDIFICABLE

M2S LLIURE

EDIFICACIÓ

IEN *

M2ST/M2SM2ST

CLAU 7c2 6.341,78 3.779,60 2.562,18 1,200 7.610,14

POUM VIGENT

POUM MODIFICAT

* És el resultant amb l'aplicació dels paràmetres d'edificació ( separació i nombre de

plantes )

Per tan la proposta de modificació suposa una reducció del sostre indicat en el

planejament vigent, i que es correspon amb el previst al pla parcial inicial.

4 ZONA B

Veure el quadre del nou article 136.bis.

3. NORMES URBANÍSTIQUES

TÍTOL II. PARÀMETRES D’ORDENACIÓ I ÚS

CAPITOL I.

PARÀMETRES GENERALS QUE REGULEN L’EDIFICACIÓ I LA URBANITZACIÓ

SECCIÓ 1. EDIFICACIÓ

Art. 46. Piscines i construccions auxiliars

1. Les piscines i les seves instal·lacions auxiliars hauran de separar-se de la façana de la

via pública una distància mínima de 3.5 metres, del fons de parcel·la, i de les seves

partions laterals una distància mínima d’1 metre. En el cas de proximitat a línies de

conducció d’energia elèctrica s’hauran de respectar les distàncies de 3.5 metres

establertes al Reglament electrotècnic de baixa tensió, Instrucció BT-31, corresponents als

espais de protecció volum 1 i volum 2.

2. Les barbacoes, d’obra o fixes, no hauran de respectar les determinacions sobre

separacions mínimes a les partions amb d’altres parcel·les, en el cas d’habitatges

unifamiliars aïllats o aparellats quan és justifiqui l’acord amb el veí afectat.

3. En habitatges unifamiliars en filera les tanques de fons i laterals fins als 1,50 metres,

que separin espais lliures privats de qualsevol tipus de sòl podran ser opaques i d’una

alçada màxima de 2,50 m. Sobre aquestes tanques s’hi podran recolzar cobertes que no




sobrepassin l’alçada de la tanca i que sobresurtin cap a l’interior un màxim d’1,50 m,

amb finalitat de disposar d’un espai cobert i obert que pugui allotjar petits elements

auxiliars com ara barbacoes, piques, llenyers, armaris d’eines,... en cap cas és podrà

tancar. Aquest cobert computarà com ocupació i com a sostre.


CAPITOL III.


SECCIÓ 2. ZONES EN SÒL URBÀ (SU)

Art. 225. Zona d’indústria, clau 7

1. Definició

Aquesta zona ordena l’edificació industrial.

2. Subzones

S’estableixen les subzones següents:

- 7a - Gran indústria (7a1 i 7a2)

- 7b - Indústria mitjana (7b1 i 7b2)

7c - Petita indústria (7c1, 7c2 i 7c3)

3. Condicions de la parcel·lació

- Façana mínima:

- 7a1 i 7a2 50 m

- 7b1 30 m

- 7b2 16 m

- 7c1 i 7c3 14 m

- 7c2 12 m

- Superfície mínima:

- 7a1 35.000 m2

- 7a2 8.000 m2

- 7b1 1.500 m2

- 7b2 1.000 m2

- 7c1 600 m2

- 7c2 400 m2

- 7c3 300 m2

- Fondària mínima:

- 7a1 i 7a2 60 m

- 7b1 40 m

- 7b2 16 m

- 7c1, 7c2 i 7c3 28 m

4. Condicions de l’edificació

- Tipus d’ordenació:




Serà el d’edificació aïllada rodejada d’espais lliures.

- Edificabilitat màxima:

- 7a 0,9 m2st/m

2s

- 7b1 1,6 m2st/m

2s

- 7b2 1,0 m2st/m

2s

- 7c1 1,8 m2st/m

2s

- 7c2 1,2 m2st/m

2s

- 7c3 1,63 m2st/m

2s

Ocupació màxima:

- 7a1 70 %

- 7a2 60 %

- 7b1 i 7b2 60 %

- 7c1 i 7c3 70 %

- 7c2 70 %

Sempre dins del gàlibs indicats en la documentació gràfica.

- Alçada reguladora:

- 7a1 14 m

- 7a2 12 m

- 7b1 12 m

- 7b2 10 m

- 7c1, 7c2 i 7c3 12 m

Per damunt de l’alçada reguladora es permetran que sobresurtin les xemeneies,

antenes, aparells i instal·lacions especial connexes amb la funció de la indústria que

no suposin increment de l’edificabilitat.

A la clau 7a2 es pot arribar a permetre una alçada màxima de fins a 35 m en un 20%,

com a màxim, de la superfície edificable per a necessitats específiques degudament

justificades.

Atenent a les característiques d’aquesta subzona, els elements tècnics de les

instal·lacions industrials que justificadament requereixin sobrepassar aquesta

limitació d’alçada quedaran sotmesos a autorització especial en el marc d‘un PMU o

un PEU que hauran d’incloure un estudi paisatgístic i d’impacte que tindrà en compte

materials, volums, unitats agrupades,...

- Nombre màxim de plantes: PB+2

- Separacions mínimes (en m):

carrer lateral fons

- 7a1 i 7a2 10 6 6

- 7b1 10 5 5

- 7b2 5 4 4

- 7c1 6 5 5

- 7c2 6 3 3

- 7c3 6 3 3

- Construccions auxiliars:

A les zones 7a (1 i 2) i 7b (1 i 2) s’admeten construccions auxiliars de superfície

màxima 150 m2 en planta baixa i una altura màxima de 3,30 m, mesurada damunt de

sostre, sense que ultrapassin el percentatge màxim d’ocupació i l’índex

d’edificabilitat establert.

- Agrupament de parcel·les:

Es permet l’agrupament de parcel·les.

- Alçades lliures:




Les alçades lliures mínimes seran:

- PB: 3,50

- PP: 2,50

- PS: 2,20, no és permès habitatges ni en locals d’ús permanent de personal.

- Reculades:

Es permeten per motius compositius però s’ha de mantenir la línia d’edificació en els

90 cm adjacents a la mitgera.

- Espais no edificables:

Els espais no edificables de cada parcel·la només es podran dedicar a estacionament,

vials interiors, emmagatzematge a l’aire lliure, amb pont grua si és el cas, o espais

enjardinats, verds o d’arbreda. L’espai destinat a estacionament podrà cobrir-se amb

elements de protecció oberts i lleugers que no impliquin una obra permanent

d’edificació en aquest cas l’aparcament no representarà més d’un 10% de la

superfície de la parcel·la

La superfície dels talussos i desmunts estarà cobert completament amb plantes vivaces

herbàcies.

Les parcel·les que limiten amb sòl d’equipaments o zones verdes hauran d’enjardinar

i arbrar una franja de 3 m confrontant amb els sòls amb aquest ús.

- Conjunts d’edificació:

Cada edificació constituirà sempre un conjunt arquitectònic únic,amb independència

de la seva possible construcció per fases. El projecte de l’edificació serà unitari i

definirà les dimensions, formes, elements estructurals, tancaments i acabats del

conjunt edificador, així com el destí i la urbanització dels espais lliures.

- Tanques:

L’alçada màxima de les tanques opaques serà d’1,5 m. i de les diàfanes o transparents

de 3,20 m, en el cas que el carrer tingui pendent es dividirà questa perquè no superi

mai l’alçada màxima.

La construcció del tancament comú a dues parcel·les anirà a càrrec de la indústria

que primer s’estableixi, la segona li abonarà les despeses proporcionals abans de

construir-hi qualsevol edificació.

A la clau 7a1 les tanques que limiten a zones verdes i/o equipaments tindran solament

una part massissa de 0,40 m essent la resta fins a 2,00 m amb vegetació d’arbusts

Es respectaran els marges de pedra existents com a límit en el camí de Mas Garriga

- Entitat de conservació:

El conjunt de les diferents fases del polígon industrial Roques Roges es constituirà en

una Entitat de conservació que acompleixi les finalitats pròpies d’aquest tipus

d’entitats, d’acord amb allò disposat a la normativa urbanística vigent.

5. Condicions d’ús

- Ús principal:

Magatzems, garatges, tallers, estacions de servei i indústries.

- Usos compatibles:

Comercial i oficines i serveis associats a la indústria ubicada a la parcel·la, així com

l’ús recreatiu.

A les subzones 7a i 7b s’admet l’ús d’habitatge, amb el nombre màxim d’un per

indústria, que s’integrarà a les construccions auxiliars permeses.

A la clau 7a1 també s’admet el sanitari-assistencial (sense internament), el cultural

(formació) i l’esportiu, justificant la compatibilitat.




L’ús comercial admès s’adequarà al que determina la normativa sectorial vigent

sobre equipaments comercials.

A la clau 7b i 7c s’admet la restauració, excepte a la zona de la paperera.

Els establiments industrials han de complir els requeriments de seguretat que fixen els

reglaments sectorials o específics (per exemple emmagatzematge de productes

químics, emmagatzematge de gasos liquats del petroli en dipòsits fixos, instal·lacions

petrolíferes, instal·lacions frigorífiques... entre d’altres) i complementàriament, el

Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials (Reial decret

2267/2004, de 3 de desembre).


Art. 131. PAU 4 – Mas Gassol

Suprimit.

SECCIÓ 4. ÀMBITS DE DESENVOLUPAMENT EN SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT

Art. 136.bis. PAU 4 – Nou accés a Mas Gassol

1. Objectius:

El sector Mas Gassol està urbanitzat i te les cessions fetes. Per tal de millorar la mobilitat

i comunicació amb el nucli d’Alcover es proposa construir un vial que els uneixi, de

manera alternativa a la C-14.

2. Àmbit:

Situat al nord del nucli urbà, al costat de la C-14, des de la cruïlla entre la carretera C-

14z i la C-14, fins al límit de Mas Gassol.

3. Règim de sòl:

Sòl urbà no consolidat.

4. Superfícies:

Vialitat 6.073,90 m2

64,43%

Verd públic 3.353,80 m2 35,57%



L’ús serà del viari i per a espais lliures. No té cap tipus d’aprofitament urbanístic.


El nou vial se situarà fora del domini públic de la C-14, a la que anirà paral·lela, i estarà

format per dos carrils per a vehicles i un carril per a bicicletes, a més de la zona per a

vianants. Tanmateix la zona que quedi entre la C-14 i el nou vial s’enjardinarà.




El projecte d’urbanització que el desenvolupi es tramitarà de la forma legalment

establerta i complirà tant en posició com en definició geomètrica amb la legislació

sectorial, tant pel que fa al traçat com a la seva connexió amb la C-14.

Tanmateix definirà i executarà les xarxes bàsiques de serveis i les instal·lacions i els

elements tècnics necessaris per donar servei al sector. També inclourà la urbanització i

enjardinament de les zones verdes.

La redacció del projecte d’urbanització de l’àmbit resoldrà el subministrament de

l’enllumenat públic i el sanejament corresponent a la recollida de les aigües pluvials, així

com la petició de certificats, tramitació, autoritzacions, dimensionat i descripció detallada

de les instal·lacions tècniques que corresponguin.

Dins les despeses d’urbanització que s’imputaran als propietaris de l’àmbit de l’antic pla

parcial de Mas Gassol, per ser-ne els beneficiaris directes i exclusius de l’actuació, hi

seran a més de les indicades anteriorment, les de connexió a les xarxes de serveis existents

i l’ampliació d’aquestes, en cas que sigui necessari, així com totes les derivades de les

expropiacions.


El sistema d’actuació urbanística serà el d’expropiació.

MODIFICACIÓ PUNTUAL NÚMERO 2 DEL POUM. (EXP. 2/2014)

Modificació parcial del Sòl urbà del nucli de la Plana (Clau 1c), amb qualificació

parcial del sòl per a equipament i espais lliures privats i ampliació per a espais lliures

privats i vialitat.

CONTINGUT

Els documents que integren la segona modificació puntual del Pla d’Ordenació


0. CONSIDERACIONS A L’AVALUACIÓ AMBIENTAL

0.1. Justificació de la no subjecció


1.1. Antecedents





2.1. Justificació de la conveniència i oportunitat de la Modificació puntual del POUM.

Descripció de l’ordenació.







6. DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA


I.1. Situació


I.3. Planejament vigent (POUM) amb indicació de la intervenció

I.4. Planejament vigent (PTPCT)

O.1. Planejament proposat

0. CONSIDERACIONS A L’AVALUACIÓ AMBIENTAL

0.1. Justificació de la no subjecció

La zona objecte de la modificació va ser ja avaluada ambientalment durant la tramitació i

redacció del POUM, (vigent des del 31.01.2013) i encara que es modifiqui la classificació

i qualificació urbanística del sòl, (passant de la clau 25b a verd privat i vialitat

principalment) entenem que la poca superfície afectada, així com els nous usos i

qualificacions determinats no desvirtuen els usos als quals ja es destinaven actualment, ja

que es mantenen com a verd privat i vialitat, tal i com ja estava en aquests moments.

Tanmateix la modificació efectua una reducció del sostre en la part del sòl que ja estava

qualificat d’urbà per tal de mantenir l’homogeneïtat dels jardins existents i també

qualifica d’equipament privat la capella existent.

S’adjunta a continuació la modificació pròpiament dita en la qual es poden acabar

d’observar les propostes de la modificació..


1.1. Antecedents


Comissió Territorial d’urbanisme de Tarragona en sessió de data 29.11.2012, i donada la





En el plànol I.1, podem observar la situació del nucli de La Plana respecte de nucli central

urbà d’Alcover, amb indicació puntual del lloc d’actuació. En el plànol I.2 observem el

plànol cadastral, així com una ortofoto més propera que ens ajuda en la visualització del

contingut de la modificació plantejada. En el plànol I.3 tenim el planejament municipal




vigent, amb indicació de la zona d’actuació i en el plànol I.4 tenim el planejament vigent a

nivell territorial, com és el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona.

1.3 . Identificació cadastral de les finques a modificar

La modificació proposada afecta directament a les següents finques cadastrals i

registrals, totes elles amb el mateix propietari:

NUCLI DE LA PLANA SÒL NO URBANITZABLE Clau 25b

PROPIETARI REF. CADASTRAL FINCA REGISTRAL

01. PROPIETAT PRIVADA 43005A006000510000LM

Polígon 6, parcel·la 51 862N

02. PROPIETAT PRIVADA 43005A006001820000LK

Polígon 6, parcel·la 182 862N

NUCLI DE LA PLANA SÒL URBÀ CLAU 1c

PROPIETARI REF. CADASTRAL FINCA REGISTRAL

01. PROPIETAT PRIVADA 8933804CF4692S0001FZ 862N

1.4 . Determinacions del planejament vigent

Actualment la part de sòl urbà està qualificada dins de la clau 1c, regulada a l’article 115

de les normes urbanístiques del POUM, que no es modifica.

La part de sòl no urbanitzable està qualificada dins de la clau 25b, regulada a l’article

184 de les normes urbanístiques del POUM, que tampoc es modifica.

Pel que fa al planejament territorial, sembla que es troba dins del sòl de protecció

especial, encara que la definició del plànol no és prou clara, entre aquest límit i l’àrea

especialitzada destinada a ús residencial.






d’interès social

La delimitació actual del sòl urbà en la part que s’indica del nucli de La Plana, no

es correspon amb la realitat física dels edificis i altres elements que la conformen,

dividint aleatòriament el sòl urbà del no urbanitzable, sense tenir en compte les

preexistències, ni tant sols les corresponents als elements identificats dins del catàleg

de béns protegits, com el Be18 (Capella de la Mare de Déu dels Dolors i el Bp27 (Cal

Serra).

En una primera part la modificació pretén qualificar com equipament privat la part

del sòl urbà corresponent a la Capella de la Mare de Déu dels Dolors i per altre




regularitzar el límit de l’edifici identificat com a Bp27 als seus límits reals, sobre tot

per la seva part posterior, sense permetre alteracions de la seva configuració actual,

cosa que parcialment ja impedeix la fitxa de la seva catalogació.

Continuant amb aquesta proposta, aquest edifici disposa d’uns jardins posteriors

totalment integrats en les edificacions de les quals formen una part inseparable, tant a

nivell de funcionalitat com d’integració visual, i estan perfectament delimitats per una

tanca i una vialitat exterior al nucli urbà que permet la circumval·lació del mateix.

Aquests jardins estan dins del sòl no urbanitzable (clau 25b) , i la modificació pretén el

seu pas al sòl urbà qualificant-los com a espais lliures privats i parcialment de vialitat,

per tal de que d’aquesta manera es regularitzi tant a nivell urbanístic com de propietat

la situació real existent, sense que això signifiqui en cap moment un increment de

l’edificabilitat, (al contrari, aquesta es redueix) mantenint la integritat de tots els

elements urbanístics que la conformen.



sostre edificable ni de la densitat dels habitatges existents. (veure apartat 2.4)

Pel que fa a la justificació de la mobilitat, cal dir que aquesta modificació no altera

substancialment els elements que conformen la xarxa viària i per tant no es creu necessari

realitzar cap estudi de mobilitat, ni cap altre dels documents previstos en la legislació

vigent, com poden ser la memòria social i els documents ambientals, per el que es demana

la no subjecció a l’avaluació ambiental.

2.3..Normativa aplicable

No es modifica cap article de la normativa vigent.

2.4. Quadre de Dades

En els plànols I.4 i O.1 de la documentació gràfica es detallen les actuacions proposades,

el que comporta uns traspassos de superfícies de sòl entre les diferents zones i sistemes,

per tal d’adequar-les a la proposta de modificació i que de manera resumida per els

diferents àmbits modificats tenim en el següent quadre, així com la justificació dels sostres

edificables:

SNU SNU

CLAU 1cEQUIP.

PRIVAT

VERD

PRIVATVIALS

CLAU

25bCLAU 1c

EQUIP.

PRIVAT

VERD

PRIVATVIALS

CLAU

25b

LA PLANA 1.460,41 0,00 0,00 0,00 674,14 1.266,33 62,68 745,89 59,65 0,00

1.460,41 0,00 0,00 0,00 674,14 1.266,33 62,68 745,89 59,65 0,00

SUPERFÍCIE M2

ZONES

2.134,55 2.134,55TOTAL

POUM VIGENT MODIFICACIÓ PROPOSADA

SUC SUC

Les superfícies inicials i proposades en metres quadrats són les següents:

Sòl no urbanitzable que es passa a sòl urbà ( verd privat i vialitat ) : 637,54 m2.

Sòl no urbanitzable que es passa a sòl urbà ( Clau 1c PB ) : 36,60 m2.

Sòl urbà que es passa de clau 1c a verd privat: 168,00 m2.

Sòl urbà que es passa de clau 1c a equipament privat: 62,68 m2.





Modificació del PAU 2 Mas Llorenç (article 129).

CONTINGUT

Els documents que integren la tercera modificació puntual del Pla d’Ordenació



1.1. Antecedents


1.3. Identificació dels elements a modificar




2.1. Justificació de la conveniència i oportunitat de la Modificació puntual del

POUM. Descripció de l’ordenació.





4. DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA


I.1. Situació

I.2. Planejament vigent amb indicació de la intervenció


O.1. Planejament proposat


1.1. Antecedents


Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona en sessió de data 29.11.2012, i donada la





En el plànol I.1, podem observar la situació del lloc d’actuació. En el plànol I.2 tenim el

planejament vigent amb indicació de la intervenció i en el plànol I.3 observem l’ortofoto i




el plànol cadastral amb indicació de la zona d’actuació i les parcel·les cadastrals

afectades respectivament.

1.3 . Identificació dels elements a modificar

Es pretén l’ajustament del sistema viari indicat en la documentació gràfica del POUM a la

situació real existent, ajustant bàsicament els xamfrans a les tanques existents així com

alguna alineació, el que suposarà un petit increment dels espais lliures. També definir de

nou els vials que seran de prioritat per als vianants dels de la circulació de vehicles, cosa

que ens hauria de permetre la supressió de la rotonda prevista inicialment. La modificació

no suposa cap increment del sòl privat, tal i com es pot observar en els quadres de

l’apartat 2.4.

També es modifica la situació d’un dels serveis tècnics corresponent a una de les dues

depuradores previstes, ja que estava dins d’una parcel·la privada, el que suposarà un petit

increment de la superfície del PAU, sempre dins de terreny propietat de l’Associació de

propietaris.

Tanmateix es vol esmenar l’errada que hi ha en el plànol O3.e) pel que fa referència a

l’alçada reguladora que ha de ser 6,50 metres tal i com s’indica en la documentació

escrita que defineix els paràmetres de la clau 5, en lloc dels 6,00 metres indicats.

1.4 Identificació cadastral de les finques a modificar

La modificació afecta en general a la totalitat de l’àmbit del PAU 2, i particularment a les

següents parcel·les, totes elles de propietaris de dins del PAU o de la pròpia Associació de

propietaris:

PAU 2. MAS LLORENÇ. CLAU 5e.


PROPIETAT PRIVADA 5785401CF4658F0001KR

PROPIETAT PRIVADA 5785410CF4658F0001ER

PROPIETAT PRIVADA 5785417CF4658F0001BR

PROPIETAT PRIVADA 5785420CF4658F0001BR

PROPIETAT PRIVADA 5785421CF4658F0001YR

PROPIETAT PRIVADA 5785206CF4658F0001OR

PROPIETAT PRIVADA 5884301CF4658D0001QO

PROPIETAT PRIVADA 5884304CF4658D0001TO

PROPIETAT PRIVADA 5884307CF4658D0001OO

PROPIETAT PRIVADA 5784701CF4658D0001WO

PROPIETAT PRIVADA 5784706CF4658D0001QO

PROPIETAT PRIVADA 5684504CF4658D0001YO

PROPIETAT PRIVADA 5684505CF4658D0001GO

PROPIETAT PRIVADA 430056A017000970000LS

1.5 Determinacions del planejament vigent





CAPITOL III.



Art. 329. PAU 2 - Mas Llorenç

1. Objectius:

En les Normes subsidiàries es preveia la UA. 12 per tal d’obtenir els terrenys de cessió

obligatòria i la urbanització dels vials.

Atès que no s’han complert les previsions de les normes es preveu aquest polígon

d’actuació urbanística per tal de urbanitzar-ne els vials i obtenir els terrenys de cessió

obligatòria.

S’ha ampliat l’àmbit només per fer efectives les cessions.

2. Àmbit:

Situat al sud-oest del nucli urbà rodejat de sòl no urbanitzable.

3. Règim de sòl:


4. Superfícies:

Vials 15.531,85 m2

17,17%

Vials rodats 13.277,70 m2

Vials peatonals 2.254,15 m2

Verd públic 14.416,70 m2 15,93%

Serveis tècnics 1.013,35 m2 1,12%

Residencial 59.520,40 m2 65,78%


5. Condicions d’ordenació, edificació i us:

L’ús és el residencial unifamiliar, ordenat d’acord amb els paràmetres de la zona clau 5e.


El Projecte d’urbanització, que el desenvolupi, definirà i executarà les xarxes bàsiques de

serveis i les instal·lacions i els elements tècnics necessaris per donar servei al sector.

També inclourà la urbanització i enjardinament dels espais lliures i zones verdes i la

construcció i posada en servei dels elements destinats a la recollida selectiva, contenidors

soterrats o d’altres d’acord amb els estàndards establerts.

La redacció del projecte d’urbanització de l’àmbit resoldrà el subministrament d’aigua

potable i el sanejament, en xarxa separativa, així com la petició de certificats, tramitació,

autoritzacions, dimensionat i descripció detallada de les instal·lacions tècniques que

corresponguin.




Dins les despeses d’urbanització de l’àmbit s’imputaran la connexió a les xarxes de

serveis existents i l’ampliació d’aquestes, en cas que sigui necessari, degut a l’increment

de cabals i consums que deriven del mateix sector i, si és el cas, participarà en el

finançament de les instal·lacions d’àmbit municipal de regulació i subministrament

d’aigua i, si s’escau, del sistema de tractament d’aigües residuals municipal, sempre de

forma proporcional al cabal subministrat al sector.

El PAU preveurà i executarà el seu propi sistema de tractament específic per a les seves

aigües residuals i les instal·lacions necessàries fins al punt d’abocament autoritzat per

l’organisme competent. Els tractaments de les aigües es disposaran dins el mateix sector

formant part de les obres d’urbanització.

En el cas que per l’increment de potència elèctrica requerida per les noves activitats,

calgui disposar d’una nova estació transformadora per al subministrament elèctric,

s’haurà de concretar una parcel·la en condicions de superfície i ús d’acord amb els

requeriments de la companyia subministradora o, si fos el cas, es repercutiran

proporcionalment en els costos d’implantació de la estació elèctrica si la companyia que

presta el servei la construeix en un altra indret del municipi.

7. Cessions:

- Cessió de vials, espai lliure i equipament: d’acord amb els percentatges del quadre de

superfícies i del dibuixat en els plànols d’ordenació.


El sistema d’actuació urbanística serà el de reparcel·lació en la modalitat de compensació

bàsica.






d’interès social

Es fa necessària aquesta modificació per tal d’ajustar la realitat existent al

planejament, donat el grau de consolidació ( quasi total ) de la urbanització a nivell de

carrers i per tant de definició de les propietats particulars i de la resta de sistemes.

* Tanmateix i pel que fa a la xarxa viària, el fet de considerar tots els carrers excepte

un com a vials aptes per al trànsit rodat fan que es pugui suprimir la rotonda prevista

inicialment, ja que la circulació queda perfectament garantida, i s’evita la construcció

d’un element viari en una topografia difícil. Creiem que la solució proposada millora

els moviments dins de la urbanització, ja sigui pels vehicles particulars com pels dels

serveis d’emergències. Es deixarà únicament com a carrer apte per a vianants

exclusivament ( i per al pas dels vehicles d’emergències) el que uneix el vial d’entrada

al costat de la zona del dipòsit de l’aigua fins al que era la rotonda inicial, tot d’acord

amb la documentació gràfica que s’acompanya.




La modificació suposa una petita reducció de la superfície de la vialitat i un increment

dels espais lliures i una petita reducció del sòl privat, així com un increment mínim de

la superfície total de l’àmbit per la incorporació correcte de la zona de serveis tècnics,

amb una petita reducció de l’àmbit de la mateixa.

Es modificarà l’article 129, pel que fa a les superfícies.

Cal modificar en la documentació gràfica la incongruència respecte de la part

escrita, en que l’alçada reguladora de tota la zona de clau 5 és de 6,50 metres, i en la

part gràfica va quedar per error en 6,00 metres en aquest polígon d’actuació.



sostre edificable residencial, ni de la densitat dels habitatges i per tant no cal aplicar cap

de les previsions de cessions que preveu la legislació vigent en aquests casos.

Pel que fa a la justificació de la mobilitat, cal dir que aquesta modificació no altera

substancialment cap dels elements que conformen la xarxa viària, amb l’excepció de la

supressió de la rotonda interna per una altra solució que entenem més ajustada a les

preexistències, però que no modifica en cap moment el nombre de vehicles que hi

circularan, que seguiran essent els mateixos que els inicials. Per tant entenem que no es

necessari realitzar cap estudi de mobilitat, ni cap altre dels documents previstos en la

legislació vigent, com poden ser la memòria social i els documents ambientals, ja que no

s’afecta cap sòl que sigui no urbanitzable.

2.3. .Normativa aplicable

Es modifica l’article 129 que es pot observar en el document número 3 del present

document.

2.4. Quadre de Dades

En el plànol O.1 de la documentació gràfica es detallen les actuacions proposades.

En el quadre següent es justifica que la proposta presentada no suposa cap increment de

l’aprofitament urbanístic.

TOTAL ÀMBIT

M2S

M2S VIALS

RODATS

M2S VIALS

PEATONALS

M2S VERD

PÚBLIC

M2S SERVEIS

TÈCNICS

M2S

RESIDENCIAL

90.482,30 13.277,70 2.254,15 14.416,70 1.013,35 59.520,40

TOTAL 90.482,30 14.416,70 1.013,35 59.520,40

% 100,00 15,93 1,12 65,78

TOTAL ÀMBIT

M2S

M2S VIALS

RODATS

M2S VIALS

PEATONALS

M2S VERD

PÚBLIC

M2S SERVEIS

TÈCNICS

M2S

RESIDENCIAL

90.528,94 14.035,15 1.425,60 14.696,31 995,84 59.376,04

TOTAL 90.528,94 14.696,31 995,84 59.376,04

% 100,00 16,23 1,10 65,59

PAU 2

15.460,75

17,08

POUM VIGENT

POUM MODIFICAT

PAU 2

15.531,85

17,17






CAPITOL III.



Art. 129. PAU 2 - Mas Llorenç

1. Objectius:

En les Normes subsidiàries es preveia la UA. 12 per tal d’obtenir els terrenys de cessió

obligatòria i la urbanització dels vials.

Atès que no s’han complert les previsions de les normes es preveu aquest polígon

d’actuació urbanística per tal d’Urbanitzar-ne els vials i obtenir els terrenys de cessió

obligatòria.

S’ha ampliat l’àmbit només per fer efectives les cessions.

2. Àmbit:

Situat al sud-oest del nucli urbà rodejat de sòl no urbanitzable.

3. Règim de sòl:


4. Superfícies:

Vials 15.460,75 m2

17,08%

Vials rodats 14.035,15 m2

Vials peatonals 1.425,60 m2

Verd públic 14.696,31 m2 16,23%

Serveis tècnics 995,84 m2 1,10%

Residencial 59.376,04 m2 65,59%

Total àmbit

90.528,94 m2


L’ús és el residencial unifamiliar, ordenat d’acord amb els paràmetres de la zona clau 5e.


El Projecte d’urbanització, que el desenvolupi, definirà i executarà les xarxes bàsiques de

serveis i les instal·lacions i els elements tècnics necessaris per donar servei al sector.




També inclourà la urbanització i enjardinament dels espais lliures i zones verdes i la

construcció i posada en servei dels elements destinats a la recollida selectiva, contenidors

soterrats o d’altres d’acord amb els estàndards establerts.

La redacció del projecte d’urbanització de l’àmbit resoldrà el subministrament d’aigua

potable i el sanejament, en xarxa separativa, així com la petició de certificats, tramitació,

autoritzacions, dimensionat i descripció detallada de les instal·lacions tècniques que

corresponguin.

Dins les despeses d’urbanització de l’àmbit s’imputaran la connexió a les xarxes de

serveis existents i l’ampliació d’aquestes, en cas que sigui necessari, degut a l’increment

de cabals i consums que deriven del mateix sector i, si és el cas, participarà en el

finançament de les instal·lacions d’àmbit municipal de regulació i subministrament

d’aigua i, si s’escau, del sistema de tractament d’aigües residuals municipal, sempre de

forma proporcional al cabal subministrat al sector.

El PAU preveurà i executarà el seu propi sistema de tractament específic per a les seves

aigües residuals i les instal·lacions necessàries fins al punt d’abocament autoritzat per

l’organisme competent. Els tractaments de les aigües es disposaran dins el mateix sector

formant part de les obres d’urbanització.

En el cas que per l’increment de potencia elèctrica requerida per les noves activitats,

calgui disposar d’una nova estació transformadora per al subministrament elèctric,

s’haurà de concretar una parcel·la en condicions de superfície i ús d’acord amb els

requeriments de la companyia subministradora o, si fos el cas, es repercutiran

proporcionalment en els costos d’implantació de la estació elèctrica si la companyia que

presta el servei la construeix en un altre indret del municipi.

7. Cessions:

- Cessió de vials, espai lliure i equipament: d’acord amb els percentatges del quadre de

superfícies i del dibuixat en els plànols d’ordenació.


El sistema d’actuació urbanística serà el de reparcel·lació en la modalitat de compensació

bàsica.

Vist el dictamen favorable del tècnic municipal d’aquesta Corporació, Sr. Antoni

Traguany.

Vist l’informe favorable de la Secretària- Interventora de la corporació, i la seva

conformitat amb l’article 96, 97 i 59 del TRLU 1/2010.

FONAMENTS DE DRET

Atès el previst en les articles 8, 76, 80. 1a)85 i 86 del Decret legislatiu 1/2010 de 3 d’agost

pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (TRLUC) modificat




per la Llei 3/2012 de 22 de febrer, i els articles 22, 105, 107, 117 i 118 del Decret

305/2006 de 18 de juliol pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme de

Catalunya (RLUC) que regla el procediment per tramitar l’aprovació d’aquesta

modificació puntual.

Atès que és competència del Ple aprovar inicialment el Planejament General segons el

previst en l’article 22.2c) de la Llei 7/85 de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim

local.

S’ACORDA:

PRIMER.- APROVAR INICIALMENT la proposta de modificació puntual dels

expedients 1, 2 i 3 /2014, del POUM en les termes previstos en la part expositiva de

l’acord.

Només en el cas de l’expedient 2/2014 de Modificació Parcial del sòl urbà de la Plana

queda condicionada la seva aprovació inicial a la no subjecció d’avaluació ambiental, la

qual ha estat sol·licitada a l’oficina territorial d’Acció i Avaluació Ambiental. Si la

resposta és afirmativa, és a dir, no és necessària la subjecció d’Avaluació Ambiental,

produirà efectes en l’acord d’aprovació inicial amb la seva consegüent informació pública.

SEGON.- SUSPENDRE la tramitació i l’atorgament de llicències de parcel·lació de

terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions,

d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals

connexes establertes per la legislació sectorial en l’àmbit delimitat en la documentació

gràfica del document, pel termini d’un any.

TERCER- SOTMETRE A INFORMACIÓ PÚBLICA el present acord i la proposta de

modificació puntual durant un termini d’un mes en el BOP de la província i en el DOGC

per tal que les persones afectades puguin presentar les al·legacions que estimin

convenients, així com la seva publicació en dos dels diaris de major circulació de la

província, al taulell d’anuncis de l’ajuntament i al web municipal.

La documentació esmentada es podrà consultar en horari d’atenció al públic (de 9.00 a

14.00 h) en les oficines de l’ajuntament situat a la plaça Nova, 3.

QUART.- SOL·LICITAR els informes als Organismes afectats per raons de les seves

competències sectorials, per tal que l’emetin en el termini d’un mes.

CINQUÈ.- ATORGAR audiència simultàniament al tràmit d’informació pública als

Ajuntaments de l’àmbit territorial, els quals limiten amb el terme municipal d’Alcover, de

conformitat amb el previst en l’article 83.7 de LU.

Votació





2.5. Proposta d’acord d’aprovació de l’expedient de venda directa de les parcel·les

de la 18 a la 24 del Polígon Industrial Roques Roges III, d’aquest municipi.

L’alcaldia dóna lectura a aquest punt contingut a l’ordre del dia i expressa que és una bona

notícia, no només pel fet que l’Ajuntament vengui aquestes parcel·les sinó que això

representa la consolidació d’aquesta empresa, i que l’ampliació suposarà generar riquesa i que

pugui repercutir en la creació de llocs de treball. També comenta la disponibilitat de

l’empresa de quedar-se al municipi i la capacitat de negociar, ja que des de la seva primera

operació de compra hi ha hagut molt bona relació amb l’Ajuntament i saluda que puguin

haver arribat a aquest acord.

A continuació, exposa que el que es fa tot seguit és alienar i incoar el procediment per venda

directa de les parcel·les, que ocupen un espai de quasi 3000 m2, aprovar el plec de clàusules

administratives que regulen aquesta venda i sol·licitar el corresponent informe al Departament

de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya.

Conclosa la intervenció del senyor alcalde i no produint-se cap comentari per part dels

assistents, sotmet a votació la següent PROPOSTA D’ACORD:

ANTECEDENTS

Al llarg dels últims anys, l’Ajuntament d’Alcover ha portat a terme una política d’acció

diversificadora de l’economia local a base de la promoció del sòl industrial per a captació

d’emplaçament de noves activitats econòmiques.

En aquest context trobem la decidida política efectuada per aquest Consistori de promoció

pública del sòl per a activitats econòmiques tant industrials com de serveis i per això es

desenvoluparan inicialment els Plans Parcials SAU3 i SAU6 del polígon industrial Roques

Roges.

Amb aquest política del govern municipal que s’ha portat a terme durant anys, s’ha creat un

teixit empresarial d’inversió e innovació crucials pel progrés de la nostra població.

La majoria dels assentaments industrials són el resultat d’un procés de lenta negociació que ha

tingut com a resultat, a la implantació de grans companyies a nivell internacional, i també de

petites empreses locals que avui dia veuen satisfetes les seves necessitats industrials i

comercials, havent-se assegurat la dotació de sòl industrial.

De tot l’exposa , es desprèn que l’ajuntament d’Alcover, ha estat i és el principal promotor i

gestor del sòl per empreses actuant segons criteris que obeeixen a la necessitat d’assegurar la

dotació de sòl requerida en cada moment per recolzar la consolidació i exposició tant de

petites com grans empreses, amb limitades expectatives de guanys i alt risc per part de

l’ajuntament, com és en els actuals moments de crisi.

Actualment i amb la crisis econòmica, la venda de parcel·les en els polígons industrials ha

quedat totalment perjudicada amb un considerable alentiment que malauradament ha tingut

les seves conseqüències, com és l’abandonament i tancament d’empreses, i que per tant pot

dur al supòsit de tenir problemes amb el manteniment dels seus serveis, vials, jardineria, etc.,

ja que aquestes despeses van a càrrec de la Junta de Propietaris.




El perill que les empreses tanquin i se’n vagin suposa que el recinte industrial queda

abandonat, i la falta de manteniment també ofereix poques expectatives de futur. Aquest

Ajuntament és conscient de tots aquests problemes i, per tant, en cap moment ha cessat el seu

afany en la promoció i venda de parcel·les de les quals és propietari, adequant el ritme

d’actuació a la conjuntura econòmica actual.

Fa alguns mesos que l’empresa INSAVI SL, actualment ubicada en el polígon industrial, va

contactar amb l’Ajuntament d’Alcover per participar-nos d’una gran noticia, com era la seva

expansió, proposant al Consistori la compra de les parcel·les 18, 19, 20, 21, 22, 23 i 24 amb

una superfície de compra total de 2.856,64 m2.

Totes les finques esmentades tenen caràcter patrimonial, per tant susceptible d’alienació.

Realitzades totes aquestes consideracions, es creu convenient incoar expedient d’alienació de

les parcel·les 18, 19, 20, 21, 22, 23 i 24 per venda directa a la companyia INSAVI SL.

Vist l’informe de la secretària-interventora sobre el procediment a seguir per l’alienació

directe de bens patrimonials de les finques 18, 19, 20, 21, 22, 23 i 24, de l’antic P.P.U.

Industrial Roques Roges III.

Vist l’informe tècnic justificatiu per l’alienació de les parcel·les indicades per venda directa,

la descripció de les quals és la següent:

FINCA: ADJUDICADA NÚM. 18 DE L’ANTIC P.P.U. INDUSTRIAL ROQUES ROGES

III.

Aquests serveis tècnics i en relació amb l’expedient per a alienació del bé patrimonial

d’aquest Ajuntament, segons referència a dalt indicada, i per a la seva valoració pericial,

passen a emetre el següent informe:

1. Solar classificat com a sòl urbà consolidat de caire industrial dins de l’antic sector

del Pla parcial Roques Roges III, segons el Pla d’Ordenació Urbanística

Municipal, amb façana al carrer Tramuntana 28 i amb referència cadastral

7618522CF4771H0001UI.

2. Està qualificat dins de la clau 7c2, regulada en l’article 125 de les normes

urbanístiques del POUM, essent el seu ús industrial bàsicament.

3. La seva superfície segons projecte de reparcel·lació és de 389,00 m2, segons el

cadastre de 404,00 m2, i segons amidament damunt de plànol topogràfic és de

397,70 m2, que és la que agafarem per a la valoració.

4. La valoració del sòl es farà d’acord amb el que s’indica en l ’article 24.1 del

R.D.L. 2/2008 de 20 de juny, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei del Sòl

estatal (amb les modificacions introduïdes per la Llei (8/2013 de 26 de juny) i en

l’article 22 del R.D. 1492/2011 de 24 d’octubre de 2011, pel qual s’aprova el

reglament de valoracions de la Llei del Sòl, aplicant les següents fórmules:

VS= ∑Ei * VRSi

Essent:

VS = Valor del sòl urbanitzat no edificat ( €/m2s)




Ei = Edificabilitat corresponent a l’ ús ( 1,20 m2st/m2s)

VRSi = Valor de repercussió del sòl per a cada ús ( €/m2st)

El valor de repercussió es determinarà pel mètode residual estàtic, segons la

següent expressió:

VRS= ( Vv / K ) –Vc

Essent:


Vv = Valor en venda per metre quadrat de l’edificació de l’ús considerat, en base a

un estudi de mercat (€/m2st). Es considera 494,16 €/m2st.

K = Coeficient de ponderació de la totalitat de les despeses generals, finançament,

gestió, promoció, etc, i marge empresarial per a la correcta activitat de la

promoció immobiliaria. Aquest coeficient és de 1,20 per a edificacions industrials.

Vc = Valor de la construcció ( €/m2st). ( 268,00 €/m2st + 19% s/268 + 16% s/268

) = 361,80 €/m2st.

Per tant el valor de repercussió del sòl serà:

US Vv K Vc VRS

€/m2st €/m2st €/m2st

industrial 494,16 1,20 361,80 50,00

I el valor unitari del sòl

US E VRS VS

m2st/m2s €/m2st €/m2s

industrial 1,20 50,00 60,00 Per tant el valor de la parcel·la 18 serà:

US VS Sup Vtotalsòl

€/m2s m2s €

industrial 60,00 397,70 23.862,00

Ascendeix la present valoració a la quantitat de: Vint-i-tres mil vuit-cents

seixanta-dos euros.

A aquest valor, s’hi afegirà l’IVA corresponent.

5. L’expressat bé immoble no està comprés en cap pla d’ordenació, reforma o

adaptació que el faci necessari per a l’ens local.

FINCA : ADJUDICADA NÚM. 19 DE L’ANTIC P.P.U. INDUSTRIAL ROQUES ROGES

III.








del Pla Parcial Roques Roges III, segons el Pla d’Ordenació Urbanística


7618523CF4771H0001HI.











VS= ∑Ei * VRSi

Essent:







Essent:






promoció immobiliària. Aquest coeficient és de 1,20 per a edificacions industrials.


) = 361,80 €/m2st.


US Vv K Vc VRS


industrial 494,16 1,20 361,80 50,00





US E VRS VS


industrial 1,20 50,00 60,00 Per tant el valor de la parcel·la 19 serà:


€/m2s m2s €

industrial 60,00 379,24 22.754,40

Ascendeix la present valoració a la quantitat de: Vint-i-dos mil set-cents

cinquanta-quatre euros amb quaranta cèntims.

A aquest valor, s’hi afegirà l’IVA. corresponent.




III.







7618524CF4771H0001WI.











VS= ∑Ei * VRSi

Essent:










Essent:








) = 361,80 €/m2st.


US Vv K Vc VRS


industrial 494,16 1,20 361,80 50,00


US E VRS VS


industrial 1,20 50,00 60,00

Per tant el valor de la parcel·la 20 serà:


€/m2s m2s €

industrial 60,00 388,89 23.333,40

Ascendeix la present valoració a la quantitat de: Vint-i-tres mil tres-cents trenta-

tres euros amb quaranta cèntims.





III.





del Pla parcial Roques Roges III, segons el Pla d’Ordenació Urbanística





7618525CF4771H0001AI.











VS= ∑Ei * VRSi

Essent:







Essent:








) = 361,80 €/m2st.


US Vv K Vc VRS


industrial 494,16 1,20 361,80 50,00


US E VRS VS


industrial 1,20 50,00 60,00






€/m2s m2s €

industrial 60,00 401,23 24.073,80

Ascendeix la present valoració a la quantitat de: Vint-i-quatre mil setanta-tres

euros amb vuitanta cèntims.





III.







7618526CF4771H0001BI.











VS= ∑Ei * VRSi

Essent:










Essent:








) = 361,80 €/m2st.


US Vv K Vc VRS


industrial 494,16 1,20 361,80 50,00


US E VRS VS


industrial 1,20 50,00 60,00



€/m2s m2s €

industrial 60,00 415,47 24.928,20

Ascendeix la present valoració a la quantitat de: Vint-i-quatre mil nou-cents vint-

i-vuit euros amb vint cèntims.





III.







7618527CF4771H0001YI.














VS= ∑Ei * VRSi

Essent:







Essent:








) = 361,80 €/m2st.


US Vv K Vc VRS


industrial 494,16 1,20 361,80 50,00


US E VRS VS


industrial 1,20 50,00 60,00






€/m2s m2s €

industrial 60,00 425,97 25.558,20

Ascendeix la present valoració a la quantitat de: Vint-i-cinc mil cinc-cents

cinquanta-vuit euros amb vint cèntims.

A aquest valor, si afegirà l’IVA. corresponent.




III.







7618528CF4771H0001GI.











VS= ∑Ei * VRSi

Essent:










Essent:








) = 361,80 €/m2st.


US Vv K Vc VRS


industrial 494,16 1,20 361,80 50,00


US E VRS VS


industrial 1,20 50,00 60,00



€/m2s m2s €

industrial 60,00 448,14 26.888,40

Ascendeix la present valoració a la quantitat de: Vint-i-sis mil vuit-cents

vuitanta-vuit euros amb quaranta cèntims.




Atès que en l’expedient ha quedat suficientment justificada la conveniència i oportunitat de

l’esmentada alienació que té com a finalitat l’interès públic que persegueix generar riquesa

i llocs de treball per la població.

S’ACORDA:

PRIMER.- ALIENAR I INCOAR el procediment d’adjudicació per venda directa de les

parcel·les 18, 19, 20, 21, 22, 23 i 24 del polígon industrial Roques Roges III.

SEGON.- APROVAR el plec de clàusules administratives particulars que regulen la venda

directe de les parcel·les 18, 19, 20, 21, 22, 23 i 24 del polígon industrial Roques Roges III.




TERCER.- SOL·LICITAR informe al Departament de Governació i Relacions

Institucionals de la Generalitat de Catalunya.

Votació


2.6. Proposta d’acord d’aprovació del conveni de col·laboració entre el Consell

Comarcal de l’Alt Camp i l’Ajuntament d’Alcover per executar el projecte

d’experiència laboral per a la rehabilitació de voreres del terme municipal d’Alcover en

el marc del programa mixt treball i formació adreçat a persones aturades.

El senyor alcalde dóna lectura a aquest punt contingut a l’ordre del dia i manifesta que és una

proposta que ve donada pel propi Consell Comarcal amb la novetat que aquest passa a

gestionar els plans d’ocupació, cosa que fins ara havien fet els ajuntaments. El que es proposa

és aprovar el conveni d’experiència laboral de rehabilitació de voreres de la qual cosa se’n

donarà trasllat al Consell Comarcal, alhora que es facultarà al senyor alcalde per a la signatura

del mateix.

Seguidament qüestiona als assistents si tenen algun comentari a realitzar.

Pren la paraula la regidora de CiU. senyora Francisca Rodríguez, qui pregunta si aquest

conveni inclourà la rehabilitació de les voreres de l’av. de Mont-ral ja que és una proposta

que el seu grup va fer en el pressupost del 2013 i en els pressupostos d’enguany encara es

manté aquesta proposta, i si és així què passarà amb la partida de 42.000 euros destinada a

l’arranjament d’aquestes voreres.

El senyor alcalde recorda a la regidora de CiU que s’han de discutir els temes que es porten

al Ple, que ara no es pot parlar del pressupost i d’aquesta partida. Que després hi ha un

apartat de precs i preguntes on es pot fer la pregunta.

Tot i així, l’alcaldia manifesta que el projecte per l’arranjament de voreres i supressió de

barreres arquitectòniques va molt més per damunt d’aquest pla d’ocupació, que tan de bo

que amb aquest es pogués acabar tota la feina que està prevista. Per tant, no hi àmbits

específics perquè no els demanaven, i que l’arranjament de les voreres de l’av. de Mont-

ral, es farà d’una manera o altra segons l’acord amb el Servei Territorial de Carreteres. En

aquesta carretera hi ha uns cables que comptabilitzen els vehicles que passen, una mica per

tenir idea del que pot representar fer una actuació contundent, però s’ha de veure que és el

que deixa fer l’administració competent en aquell vial.


D’ACORD:

ANTECEDENTS

La Junta de Govern Local del Consell Comarcal de l’Alt Camp, en sessió ordinària de data

18 de desembre de 2013 va procedir a aprovar el “Dictamen relatiu a la proposta de conveni




de col·laboració amb els ajuntaments de la comarca per executar els projectes d’experiència

laboral en el marc del Programa Mixt Treball i Formació adreçats a persones aturades”.

Així mateix, s’acorda notificar aquest acord als Ajuntaments interessats, el qual disposa del

següent contingut:

Dictamen relatiu a la proposta de conveni de col·laboració amb els ajuntaments de la

comarca per executar els projectes d’experiència laboral en el marc del Programa Mixt

Treball i Formació adreçats a persones aturades

Relació de fets

1. Mitjançant Decret de Presidència núm. 174/2013, de 30 de setembre de 2013, el Consell

Comarcal de l’Alt Camp va acollir-se a l’Ordre EMO/210/2013, de 2 de setembre, del

conseller d’Empresa i Ocupació, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la

concessió de subvencions per a la realització del Programa Mixt Treball i Formació. Així

mateix es va sol·licitar una subvenció per a la realització de nou accions d’experiència

laboral i la seva corresponent formació.

L'objectiu del Programa és afavorir la inserció laboral i millorar l'ocupabilitat de les

persones aturades, prioritàriament de 30 anys o més, que hagin exhaurit la prestació per

desocupació i/o el subsidi, mitjançant la realització d’accions d'experiència laboral i

accions formatives.

2. Mitjançant Resolució del director del Servei d’Ocupació de Catalunya s’ha concedit

una subvenció a aquesta corporació per a la realització de nou projectes d’experiència

laboral que ocupen un total de deu persones i la formació dels participants de l’acció

d’experiència laboral vinculada a un certificat de professionalitat.

El projecte està cofinançat en un 50 per cent pel Fons Social Europeu en el marc

Programa Operatiu Pluriregional d’Adaptabilitat i Ocupació per al període 2007-2013,

número 2007ES05UPO001 d’acord amb els articles 8 i 9 del Reglament (CE) núm.

1828/2006 de la Comissió Europea.

3. D’acord amb la base 13a de l’Ordre EMO/210/2013 i la Resolució de concessió el

pagament de la subvenció és farà d’acord amb el pla de Tresoreria del Servei d’Ocupació

de Catalunya. Així mateix, l’import de la subvenció únicament cobreix les despeses

salarials i de cotització a la Seguretat Social.

4. Atenent a les dificultats de tresoreria del Consell Comarcal de l’Alt Camp per fer front

a les despeses derivades de l’execució del projecte d’experiència laboral esmentat es fa

necessari establir un marc de col·laboració amb els ajuntaments participants en què

s’estableixin les atribucions i responsabilitats de cadascuna de les parts per tal de

garantir l’execució del projecte esmentat.

5. La Comissió informativa de serveis a la ciutadania en la sessió ordinària d’11 de

desembre de 2013 va dictaminar favorablement la proposta esmentada.

Fonaments de dret

El Pla d’Actuació Comarcal de l’Alt Camp 2011-2015 aprovat definitivament en data 28

de novembre de 2012 contempla la realització d’accions relatives a les polítiques actives

d’ocupació.




Articles 150.1 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que aprova el Text refós de la

Llei municipal i de règim local de Catalunya, 5 a 8 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,

del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i

108 a 112 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les

administracions públiques de Catalunya i 303 a 311 següents del Decret 179/1995, de 13

de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, pel que

fa als convenis de cooperació interadministrativa per a la prestació de serveis o per al

desenvolupament de les competències legalment atribuïdes, en la satisfacció de les quals

tinguin un interès comú.

L’adopció d’aquest acord és competència de la Junta Comarcal de Govern, en virtut de les

delegacions acordades per aquest Consell Comarcal en sessió plenària de 20 de juliol de

2011.

Acord

Per tot això, es proposa a la Junta Comarcal de Govern l’adopció dels acords següents:

1. Aprovar el conveni de col·laboració amb els ajuntaments que s’indiquen per executar el

projecte d’experiència laboral relacionat en el marc del programa mixt treball i formació

adreçat a persones aturades, d’acord amb la minuta que es detalla a l’annex.

Ajuntament Projecte Contractes

Despeses

salarials i de

cotització SS

Alcover Rehabilitació de voreres del terme

municipal d’Alcover 2 16.398,24

...

2. Facultar tan àmpliament com en dret sigui necessari a la Presidència del Consell

Comarcal de l’Alt Camp per a la formalització del conveni regulador ó, així com per a

signar en nom i representació de la corporació tots els documents que siguin necessaris

per al desenvolupament del present acord.

3. Notificar aquest acord als ajuntaments interessats.

4. Comunicar aquests acords a Intervenció i Tresoreria del Consell Comarcal de l’Alt

Camp.

ANNEX

CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE EL CONSELL COMARCAL DE L’ALT

CAMP I L’AJUNTAMENT DE ........ PER EXECUTAR EL PROJECTE

D’EXPERIÈNCIA LABORAL .................... EN EL MARC DEL PROGRAMA MIXT

TREBALL I FORMACIÓ ADREÇAT A PERSONES ATURADES

Dades de les parts Joan Josep Raventós Coral, amb NIF núm. 39665099 N, president del Consell Comarcal

de l’Alt Camp, CIF núm. P9300005G i domicili a Valls, 43800, C. Mossèn Martí núm. 3,

actua en nom, representació i interès del Consell Comarcal per acord del Ple de 7 de

juliol de 2011, autoritzat per aquest acte per acord de la junta comarcal de govern del

Consell Comarcal de l’Alt Camp de data ………... D’ara en endavant, el Consell

Comarcal.




........................, amb NIF núm. ..............., alcalde-president de l’Ajuntament de

......................., amb CIF ................. i domicili a .................., actua en nom, representació i

interès de l’Ajuntament per acord del Ple de ................, autoritzat per aquest acte per

acord ................. de data ………... D’ara en endavant, l’Ajuntament.

Jaume Renyer Alimbau, secretari del Consell Comarcal de l’Alt Camp, i ..................,

secretari de l’Ajuntament de ............., donen fe de la signatura del present conveni.

Ambdues parts es reconeixen mútua i recíprocament la capacitat suficient per a

l’atorgament del present document.

Exposen 1. L’Ordre EMO/210/2013, de 2 de setembre, del conseller d’Empresa i Ocupació,

publicada al DOGC núm. 6455, de 6.9.2013, aprova les bases reguladores per a la

concessió de subvencions per a la realització del Programa Mixt Treball i Formació.

L'objectiu del Programa és afavorir la inserció laboral i millorar l'ocupabilitat de les

persones aturades, prioritàriament de 30 anys o més, que hagin exhaurit la prestació per

desocupació i/o el subsidi, mitjançant la realització de tres tipus d'accions:

Accions d'experiència laboral que consisteixen en la contractació laboral dels/de les

participants per part d'entitats locals per a la realització de treballs de caràcter públic

i interès social, durant 6 mesos a jornada completa.

Accions formatives, d'entre 80 i 120 hores de durada, d'assistència obligatòria per part

dels/de les participants durant la jornada laboral.

Accions de coordinació i prospecció d’empreses a realitzar per part de les entitats

beneficiaries mitjançant la contractació de personal tècnic, durant 7 mesos al 70% de

la jornada, per a facilitar a les entitats locals la gestió del programa i donar suport als

processos ocupacionals que realitzen les persones participants al llarg del Programa.

2. Mitjançant Resolució de 28 de novembre de 2013, del director del Servei d’Ocupació de

Catalunya s’ha concedit una subvenció a aquesta corporació per a la realització de nou

projectes d’experiència laboral que ocupen un total de deu persones i la formació dels

participants de l’acció d’experiència laboral vinculada a un certificat de professionalitat.

Entre els projectes subvencionats hi ha el següent:

Expedient:

Nom del projecte:

Nombre de contractes: Municipi:

Grup de cotització: 8 CCAE: d

Durada: 6 mesos Jornada: 100%

Subvenció:

El projecte està cofinançat en un 50 per cent pel Fons Social Europeu en el marc

Programa Operatiu Pluriregional d’Adaptabilitat i Ocupació per al període 2007-2013,

número 2007ES05UPO001 d’acord amb els articles 8 i 9 del Reglament (CE)

núm.1828/2006 de la Comissió Europea.

3. D’acord amb la base 13a de l’Ordre EMO/210/2013 i la Resolució de concessió el

pagament de la subvenció és farà d’acord amb el pla de Tresoreria del Servei d’Ocupació




de Catalunya. Així mateix, l’import de la subvenció únicament cobreix les despeses

salarials i de cotització a la Seguretat Social.

4. Atenent a les dificultats de tresoreria del Consell Comarcal de l’Alt Camp per fer front

a les despeses derivades de l’execució del projecte d’experiència laboral esmentat es fa

necessari establir un marc de col·laboració amb l’Ajuntament per mitjà d’aquest conveni

en què s’estableixin les atribucions i responsabilitats de cadascuna de les parts per tal de

garantir l’execució del projecte esmentat.

5. Els articles 108 a 112 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de

procediment de les administracions públiques de Catalunya, i 303 a 311 del Decret

179/1995, de 13 de juny pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels

ens locals, regulen els convenis de cooperació en assumptes d’interès comú.

Clàusules

Primera. Objecte

1.1 Constitueix l’objecte del present conveni, la col·laboració entre el Consell Comarcal i

l’Ajuntament de ................ per garantir l’execució del projecte d’experiència laboral

.......... inclòs en el Programa Mixt Treball i Formació regulat per l’Ordre EMO/210/2013,

de 2 de setembre, del conseller d’Empresa i Ocupació, que aprova les bases reguladores

per a la concessió de subvencions per a la realització del Programa Mixt Treball i

Formació.

1.2 La finalitat del projecte és facilitar la pràctica laboral dels participants,

prioritàriament menors de 30 anys o més, que hagin exhaurit la prestació per desocupació

i/ el subsidi, mitjançant el desenvolupament de treballs de caràcter públic i interès social, i

alhora formar-los d’acord amb el seu perfil professional vinculant la formació a un

certificat de professionalitat.

1.3 Les accions d’experiència i pràctica laboral es duran a terme en el municipi de ..........,

sota la direcció de l’Ajuntament. La formació del participant es realitzarà en un centre

acreditat i homologat pel Servei d’Ocupació de Catalunya, ubicat a la comarca de l’Alt

Camp.

Segona. Obligacions del Consell Comarcal de l’Alt Camp

El Consell Comarcal de l’Alt Camp, amb la signatura d’aquest document, es compromet al

compliment de les següents obligacions:

a) Seleccionar la persona que participarà en el projecte d’acord amb el perfil especificat

al projecte

b) Cobrir les baixes voluntàries o per rescissió del contracte del treballador/a

c) Formalitzar el contractes de treball d’acord amb la normativa vigent

d) Facilitar els equips de protecció individual i formar al treballador sobre els riscos del

seu lloc de treball i la correcta forma d’afrontar-los.

e) Coordinar les accions formatives vinculades a un certificat de professionalitat d’acord

amb el RD34/2008, de 18 de gener, que regula els certificats de professionalitat.




f) Justificar la realització de les acciones incloses al projecte i la correcta aplicació dels

fons públics rebuts en el termini màxim de dos mesos a partir de la data de la finalització

del termini d’execució de les accions.

g) Transferir a l’Ajuntament la part proporcional de la subvenció rebuda a mesura que es

rebin els pagaments per part del Servei d’Ocupacio de Catalunya

h) Recaptar la informació dels indicadors de realització i de resultats corresponent a la

gestió de la subvenció rebuda i comunicar-la al SOC, amb l’objectiu de complir amb els

requisits de certificació i/o justificació al Fons Social Europeu–Programa Operatiu

Regional de Catalunya núm. CCI2007ES052PO007 període 2007-2013, la Conferència

sectorial d’Ocupació i Afers Laborals – Plan Anual de Políticas de Empleo, PAPE- i al

mateix SOC, PDPA.

i) Les altres que derivin de l’objecte i naturalesa d’aquest conveni.

Tercera. Obligacions de l’Ajuntament

L’Ajuntament, amb la signatura d’aquest document, es compromet al compliment de les

obligacions següents:

a) Informar de les incidències relatives al desenvolupament del projecte

b) Dirigir i supervisar els treballs que realitzi la/les persona/es contractada/es

c) Controlar que els participants utilitzin correctament els Equips de Protecció

individual

d) Comunicar la proposta de canvis que es consideri introduir en la destinació de la

subvenció sense variar-ne la finalitat

e) Permetre les actuacions de comprovació que es puguin realitzar en el municipi, per

part del personal del SOC

f) Assumir íntegrament el cost de les despeses derivades de l’execució del projecte que

no estiguin subvencionades.

g) Transferir al Consell Comarcal de l’Alt Camp, en concepte de bestreta, l’import

corresponent a les despeses salarials i de Seguretat Social del participant en els

terminis previstos a la clàusula següent.

Quarta. Finançament

4.1 Les despeses salarials i de Seguretat Social de la contractació de la persona

participant en el projecte pugen un total de ........ €. L’Ajuntament avançarà aquest import,

en concepte de bestreta reintegrable, en dos terminis:

El primer pagament es farà el 10 de febrer de 2014 per import de

...........6 €

El segon pagament es farà el 10 d’abril de 2014 per import de ...........

€

4.2 L’import corresponent a les despeses no subvencionables, assegurança, gestoria,

formació en prevenció de riscos, vestuari i EPI, així com aquelles altres que puguin

derivar-se de l’execució del projecte, seran liquidades i abonades per l’Ajuntament el 10

de febrer de 2014.




4.3 Les despeses corresponents als desplaçaments que realitzi el participant amb el vehicle

propi –quilometratge- seran liquidades a l’Ajuntament en finalitzar el projecte i, en tot

cas, abans del 10 de juliol de 2014.

Seran a càrrec de l’Ajuntament les despeses ocasionades pels desplaçaments del

participant des del municipi on realitzi el treball fins al centre de formació, si escau.

4.4 El Consell Comarcal podrà fer ús de tots els procediments recaptatoris previstos en la

normativa vigent, tant en la via voluntària com en la via executiva, per garantir el

cobrament dels imports que deguin amb causa en aquest conveni.

4.5 El pagament d’aquets imports es realitzarà mitjançant domiciliació bancària, en el

mateix moment de presentació de la liquidació que trametrà directament el Consell

Comarcal al compte corrent facilitat per l’Ajuntament.

Si els rebuts són retornats per manca de fons o per haver retirat l’ordre de pagament,

l’Ajuntament estarà obligat a satisfer al Consell Comarcal l’interès legal del diner a més

del deute principal, per compensar, en part, la càrrega financera per aquesta demora.

L’interès legal es comptarà des de l'endemà de la data en què el banc hagi retornat el

rebut i fins al dia en què es faci efectiu el pagament. Si l’Ajuntament desatén de forma

reiterada l’abonament dels imports que deu, el Consell Comarcal podrà exigir-los-hi per

la via executiva, motiu pel qual podrà establir convenis amb entitats públiques que tinguin

competència en la matèria.

Cinquena. Vigència

Aquest conveni serà vigent fins el 15 de juliol de 2014.

Sisena. Causes d’extinció

6.1 Aquest conveni s’extingirà amb anterioritat a la finalització de la seva vigència per

alguna de les causes següents:

a) Per mutu acord de les parts manifestat de manera expressa.

b) En el supòsit d’acabament anticipat del projecte.

c) Incompliment de qualsevol dels seus pactes i inobservança de la normativa aplicable.

d) Per qualsevol de les causes previstes a la legislació vigent

6.2 L’Ajuntament assumirà les despeses que es puguin derivar de l’extinció anticipada,

excepte en el cas que no sigui per culpa seva.

Setena. Resolució de conflictes

7.1 Les parts es comprometen a resoldre de manera amistosa qualsevol desacord que

pugui sorgir en el desenvolupament d’aquest conveni.

7.2 En el cas que no s’arribi a cap acord, les qüestions litigioses sorgides de la

interpretació, modificació, resolució i efectes del conveni seran resoltes per l'òrgan

competent del Consell Comarcal de l'Alt Camp. Contra les resolucions d’aquest es podrà

interposar recurs contenciós administratiu davant els jutjats del contenciosos

administratiu de Tarragona.

Sotmès a aprovació, s’aprova per unanimitat.




Atès que l’Ajuntament d’Alcover està interessat en participar i executar el projecte

d’experiència laboral relacionat en el marc del programa mixt de treball i formació adreçat

a persones aturades sota el Projecte titulat “Rehabilitació de voreres del terme municipal”

amb 2 contractes i unes despeses salarials i de cotització a la Seguretat Social de

16.398,24 euros.

Vist l’article 273 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que aprova el Text Refós de

la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, i els articles 5 i 70 de la Llei 8/1985 de 2

d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local sobre la capacitat de les entitats locals per

signar convenis, i l’obligació de tenir-los a disposició del públic un cop siguin vigents.

S’ACORDA:

PRIMER.- APROVAR el conveni de col·laboració amb el Consell Comarcal de l’Alt

Camp per executar el Projecte d’experiència laboral de rehabilitació de voreres del terme

municipal d’Alcover en el marc del programa mixt de treball i formació adreçat a persones

aturades.

SEGON.- DONAR TRASLLAT d’aquest acord al Consell Comarcal de l’Alt Camp.

TERCER.- FACULTAR tan àmpliament con en dret sigui necessari a l’Alcalde de

l’Ajuntament d’Alcover per a la formalització del conveni regulador, així com firmar en

nom i representació de la Corporació´, tots els documents que siguin necessaris pel

desenvolupament d’aquest acord.

Votació


2.7. Proposta d’acord d’aprovació de l’acceptació de la petició de renúncia d’un

membre del Patronat del Museu, i proposta de nova designació.

El senyor alcalde dóna lectura a aquest punt contingut a l’ordre del dia i explica que fa

algun mes que es va rebre la renúncia, per qüestions personals, del senyor Albert

Rodríguez Roig de formar part de la junta del Patronat del Museu, i tal com estableixen els

propis estatuts i després d’una reunió amb les entitats culturals, s’ha de nomenar un

representant en el lloc del senyor Rodríguez, que serà la senyora Manoli Gallego

Domínguez.

L’alcadia agraeix la col·laboració i la implicació del senyor Rodríguez en un àmbit i una

institució que cada vegada té més repercussió i més projecció al poble que és el Patronat

del Museu, no només per la pròpia activitat museística, sinó per tot el que és capaç

d’organitzar-se des del mateix museu.

Així mateix, desitja a la senyora Gallego que s’hi trobi el més a gust possible i que la seva

tasca i aportació sigui molt profitosa.




No haven-t’hi cap intervenció per part dels membres assistents, l’alcaldia sotmet a votació

la següent PROPOSTA D’ACORD:

ANTECEDENTS

EL Ple de l’Ajuntament d’Alcover en el seu dia va aprovar els estatuts del Museu

municipal d’Alcover que en el seu capítol II es regula l’organització del Museu.

En sessió celebrada amb data 7 de desembre de 2011, el Ple de l’Ajuntament d’Alcover va

acordar nomenar al senyor Albert Rodríguez Roig com a representant de les associacions

culturals per formar part de la Junta de Govern del Patronat del Museu Municipal

d’Alcover.

El senyor Albert Rodríguez Roig, en data 19 de desembre de 2013, ha presentat un escrit

en aquest Ajuntament, en el qual manifesta la seva decisió de renunciar al seu càrrec com a

membre del Patronat del Museu Municipal d’Alcover, per la poca dedicació que pot oferir

a la seva activitat.

Atès que el capítol VII dels estatuts del museu, estableix que sigui l’Ajuntament d’Alcover

qui exerceixi la potestat de tuïtiva, d’acord amb allò que disposen les lleis i que es tradueix

amb una sèrie d’atribucions, entre les quals hi consta la de nomenar i revocar als membres

de la Junta de Govern de l’entitat.

Atès que es va celebrar l’oportuna reunió amb les entitats culturals del poble per tal de

proposar un candidat per formar part de la Junta de Govern del Patronat del Museu

Municipal i que en aquesta es va escollir a la senyora Manoli Gallego Domínguez.

Per tot l’exposat,

S’ACORDA:

PRIMER.- ACCEPTAR la renuncia del senyor Albert Rodríguez Roig com a membre del

Patronat del Museu Municipal d’Alcover.

SEGON.- TRASLLADAR aquest acord a l’interessat, felicitant-lo i agraint-li la tasca

realitzada durant tot aquest temps.

TERCER.- DESIGNAR com a membre del Patronat del Museu Municipal d’Alcover a la

senyora Manoli Gallego Domínguez, actual presidenta del Grup de Grallers d’Alcover,

com a representant de les associacions culturals.

QUART.- TRASLLADAR el present acord de nomenament a la interessada, manifestant-

li que si en el termini de tres dies, a comptar des de l’endemà d’haver rebut aquesta

notificació, no al·lega el contrari, s’entendrà per acceptat el càrrec.

Votació





2.8. Proposta d’acord d’aprovació inicial dels Estatuts del Consell Escolar Municipal

d’Alcover.

El senyor Alcalde dóna lectura a aquesta proposta d’acord i manifesta que la regidora

d’Ensenyament, Sra. Antonieta Girona, prèviament, va prendre contacte amb els altres

grups municipals des de la perspectiva de poder aprovar aquests estatuts per unanimitat, i

que tothom se senti a gust amb aquest primer Consell Escolar Municipal, i que per tant

sigui una eina de participació i de compartir. Per tant, s’aprovarien, i es faria la publicació

corresponent i si no hi cap tips d’al·legació quedaria aprovat definitivament.

Seguidament qüestiona als assistents si tenen algun comentari a realitzar.

Pren la paraula la regidora de CiU, senyora Rodríguez, manifestant que tot i que des de

Madrid volen treure les competències a nivell d’Educació, considera que està molt bé

aquesta iniciativa a nivell municipal de continuar participant en el sistema educatiu.


D’ACORD:

ANTECEDENTS

La Llei 25/1985 de Consells Escolars, garanteix el caràcter participatiu i de consulta dels

Consells Escolars Municipals. L’any 2014 el Ple del Consell Escolar Municipal d’Alcover,

aprovarà els seus estatuts que han de regir el seu funcionament.

Respectant el marc normatiu, aquests estatuts volen garantir la màxima representació de la

comunitat educativa del municipi i afavorir la participació de tothom en els temes

educatius. Al llarg d’aquests anys, hi ha hagut molts canvis socials i també s’han produït

molts canvis en el sistema educatiu.

Els canvis socials han posat d’actualitat temes que fa uns anys no es plantejaven: activitats

extraescolars, conciliació horaris familiars-horaris escolars, valors educatius en la pràctica

esportiva, empreses de lleure, coordinació i cooperació entre centres.., temes que és

important que s’abordin des de la globalitat que aporta la visió de tota la comunitat

educativa.

Aquests estatuts recullen l’esperit d’obertura, de representació i participació dels agents

educatius, i volen proporcionar el marc adient per poder parlar, discutir, acordar, proposar,

no només aquells temes que per normativa correspon als consells sinó també aquells que

preocupen a la comunitat educativa i a la societat en general.

Vist el contingut dels Estatuts del Consell Escolar, el qual disposa del següent contingut:

ESTATUTS DEL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL D’ALCOVER

INTRODUCCIÓ:

La Llei 25/1985 de Consells Escolars, garanteix el caràcter participatiu i de consulta dels

Consells Escolars Municipals. L’any 2014 el Ple del Consell Escolar Municipal d’Alcover,

aprovarà els seus estatuts que han de regir el seu funcionament.




Respectant el marc normatiu, aquests estatuts volen garantir la màxima representació de

la comunitat educativa del municipi i afavorir la participació de tothom en els temes

educatius. Al llarg d’aquests anys, hi ha hagut molts canvis socials i també s’han produït

molts canvis en el sistema educatiu.

Els canvis socials han posat d’actualitat temes que fa uns anys no es plantejaven:

activitats extraescolars, conciliació horaris familiars-horaris escolars, valors educatius en

la pràctica esportiva, empreses de lleure, coordinació i cooperació entre centres.., temes

que és important que s’abordin des de la globalitat que aporta la visió de tota la comunitat

educativa.

Aquests estatuts recullen l’esperit d’obertura, de representació i participació dels agents

educatius, i volen proporcionar el marc adient per poder parlar, discutir, acordar,

proposar, no només aquells temes que per normativa correspon als consells sinó també

aquells que preocupen a la comunitat educativa i a la societat en general.

REGLAMENT DEL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL D’ALCOVER

Capítol I

Objecte i àmbit d’aplicació

Article 1. El present Reglament té per objecte l’establiment de l’organització i

funcionament del Consell Escolar Municipal d’Alcover, d’acord amb el que estableix el

Decret 404/1987, de 22 de desembre, de desenvolupament de la Llei 25/85 de 10 de

desembre.

Article 2. L’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament és el terme municipal d’Alcover,

comprenent els centres d’Educació Infantil i Primària, d’Ensenyament Secundari, la Llar

d’Infants, l’Escola de Música, l’Escola d’Adults, , qualsevulla que sigui la seva titularitat

(públics, privats, concertats), radicats en el Terme Municipal.

Article 3. El Consell Escolar Municipal d’Alcover és l’òrgan de consulta i de participació

dels sectors afectats en la programació de l’ensenyament no universitari dins l’àmbit del

municipi.

Capítol II

Competències i composició.

Article 4. El Consell ha d’ésser consultat per l’Administració educativa i també pot ésser

consultat per l’Ajuntament respecte a les següents qüestions:

a) Els convenis i els acords de col·laboració amb el Departament d’Educació, les

institucions i els organismes educatius que afecten l’ensenyament dins l’àmbit

municipal.

b) Les actuacions i les normes municipals que afecten els serveis educatius i

complementaris i extraescolars amb incidència en el funcionament dels centres

docents.

c) Les actuacions que afavoreixin l’ocupació real de les places escolars, a fi de

millorar el rendiment educatiu, i si és el cas, fer factible l’obligatorietat de

l’ensenyament.




d) L’emplaçament de centres docents dins la demarcació municipal.

e) Les prioritats en els programes i les actuacions municipals que afectin la

conservació, vigilància i manteniment adequats dels centres docents.

f) El foment de les activitats que tendeixin a millorar la qualitat educativa,

especialment pel que fa a l’adaptació de la programació del medi.

g) Les competències educatives que afectin l’ensenyament no universitari i que la

legislació atorga als municipis.

Article 5. En aplicació de la base 2.2 del Capítol 1 de l’annex del Decret 404/1987, que

fixa que els municipis fina a cinc centres educatius, tindran un mínim de 22 membres i un

secretari que podrà ser un funcionari municipal, el qual assistirà a totes les sessions del

plenari del Consell, amb veu i sense vot, i es responsabilitzarà d'estendre i custodiar les

actes i la documentació del Consell. En altre cas, el Secretari serà un membre nomenat pel

Consell, conforme a la Llei de Procediment Administratiu.

Composició:

L’Alcalde de la vila o persona en qui delegui serà el President.

3 membres en representació de l’Ajuntament (un per cada grup polític present al

consistori). Cas que hi hagués més de 4 grups polítics representats, els tres amb

major representació.

5 membres en representació dels directors de cadascun dels centres.

5 professors, 1 de l’Escola Mare de Déu del Remei, 1 de l’Institut Fonts del

Glorieta, 1 de la Lar d’Infants, 1 de l’Escola de Música i 1 de l’Escola d’Adults

1 representant del sector de pares per cadascun dels següents centres: de l’Escola

Mare de Déu del Remei, de l’Institut Fonts del Glorieta, de la Lar d’infants i de

l’Escola de Música

1 alumne de l’Institut

1 alumne de l’Escola d’Adults

1 alumne de l’Escola de Música

1 representant del personal no docent

Cas d’incrementar-se el número de centres educatius, el nombre de vocals s’incrementaria

per sectors de la següent manera:

- 1 membre en representació del director del centre

- 1 membre en representació dels professors

- 1 representant dels pares del centre

- 1 alumne en cas de tractar-se d’un centre per a majors de 12 anys

Segons l’ordre del dia es mantindrà o ampliarà la representació d’invitats del claustre,

dels pares o associacions de pares, dels alumnes o del PAS. Igualment, es podrà ampliar

al doble la representació d’invitats d’un nivell d’ensenyament o d’una escola determinada

quan algun punt de l’ordre del dia els faci referència concreta.

Article 6. Els membres escollits per al Consell Escolar Municipal ho seran per dos cursos

escolars. Es renovaran per meitats dins cada sector al finalitzar cada curs, exceptuant la

representació de l’Ajuntament que romandrà mentre no hi hagi un nou nomenament.

Article 7. Els membres que representin a l’Ajuntament seran nomenats pel Ple de

l’Ajuntament.




Article 8. Els vocals dels sectors: pares d’alumnes, alumnes, professors i mestres, personal

d’administració i serveis seran escollits lliurement entre el seu sector.

Article 9. Si un vocal del Consell Escolar Municipal deixa de pertànyer al sector que

representa, cessarà automàticament en la seva condició de membre d’aquell.

Article 10. La vacant produïda serà coberta d’acord amb el que estableix el Reglament de

Règim intern, llevat dels representants de l’Ajuntament, que seran nomenats pel Ple

Municipal.

Article 11. El Consell Escolar Municipal nomenarà un Secretari que serà el de la

Corporació Municipal o bé un funcionari municipal

Capítol III

Organització i funcionament

Article 12. El Consell Escolar de Alcover queda estructurat pels òrgans de govern

següents: President, Secretari, Plenari del Consell, Comissió Executiva.

LA PRESIDÈNCIA: La Presidència del Consell Escolar d’Alcover recau en l’Alcalde

d’Alcover.

EL PLENARI DEL CONSELL: El Plenari del Consell queda constituït per la totalitat dels

membres a què es fa referència en la Composició del Consell Escolar.

Són funcions del Plenari del Consell les següents:

a) Aprovar el Règim Interior que concreti i ampliï el contingut d’aquest Reglament.

b) Elegir els membres de la Comissió Executiva.

c) Aprovar els programes d’actuació del mateix consell.

d) Aprovar la memòria anual.

e) Demanar informació i documentació sobre qualsevol matèria o actuació que afecti

el camp d’actuació del consell.

f) Elevar informes i propostes a la Generalitat de Catalunya, a l’Ajuntament de

Alcover i a qualsevol altra administració educativa sobre qüestions relacionades

amb les seves competències.

g) Elaborar totes les planificacions, les actuacions i els informes que li siguin

delegats o demanats per l’Ajuntament d’Alcover.

h) I totes les funcions que es detallen en el punt de les funcions que desenvolupen els

objectius del consell.

El Consell Escolar Municipal celebrarà sessions plenàries ordinàries dos vegades a l’any,

al principi i al final del curs escolar.

També es podran celebrar sessions extraordinàries quan ho decideixi el president o a

proposta d’un terç dels membres, per a tractar de qüestions puntuals o urgents.

Article 13. LA COMISSIÓ EXECUTIVA. La Comissió Executiva queda composta pels

membres següents:

President, que serà el mateix del Consell.

Secretari/a, que serà el mateix del Consell.

Un nombre de vocals no inferior a 5 ni superior a 9 escollits pel Plenari entre els

seus membres.




Article 14. La Comissió Executiva queda facultada per exercici de les competències

següents:

a) Planificar el calendari de sessions del plenari del Consell.

b) Aportar propostes de temes d’ordre del dia.

c) Preparar temes, informes, propostes i estudis per ser debatuts en el Plenari.

d) Portar a terme els encàrrecs que li hagin estat encomanats pel Plenari.

e) Elaborar la proposta de règim interior que aprovarà el Plenari.

f) Assessorar el/la Secretari/a en l’elaboració de la memòria anual.

Article 15. La comissió Executiva es sempre que la convoqui el President a iniciativa

pròpia o per sol·licitud d’un terç dels membres del Consell Escolar Municipal.

Article 16. Són sessions ordinàries les que es celebren periòdicament en dates

predeterminades al Reglament de règim intern.

Són sessions extraordinàries totes les demes.

Article 17. El President fixarà l’Ordre del dia de les sessions, tenint en compte, si és el

cas, les peticions dels altres membres formulades amb la suficient antelació.

La convocatòria de les sessions correspon al President i haurà d’ésser notificada als

membres al menys amb l’antelació de quaranta-vuit hores, llevat les urgents. En tot cas,

s’hi acompanyarà l’Ordre del dia.

Són funcions del President/a:

a) Convocar, presidir, suspendre i aixecar les reunions, moderar els debats i dirimir

els empats amb vot de qualitat.

b) Fixar l’ordre del dia.

c) Exercir oficialment la representació del Consell en tots els actes i procediments

que calgui.

d) Vetllar per l’execució dels acords que s’hagin pres.

e) Autoritzar l’assistència al Plenari o Comissió Executiva de persones de

reconeguda vàlua o coneixements específics que el tractament d’un tema ho faci

aconsellable.

Article 18. El quòrum per a poder celebrar sessions Plenàries o Comissions Executives

serà el de majoria absoluta de membres.

En cas de no haver-hi quòrum, les sessions es celebraran passades vint-i-quatre hores,

essent suficient l’assistència de la tercera part de membres.

Article 19. Els acords seran adoptats per majoria absoluta dels membres presents a la

sessió de que es tracti. En cas d’empat, es repetirà la votació i, de continuar empatats, el

President desempatarà amb vot de qualitat.

Article 20. En les sessions convocades amb caràcter d’urgència, caldrà el vot de la

majoria absoluta dels membres presents.

Article 21. S’entén per sessió d’urgència, l’extraordinària convocada amb menys de

quaranta-vuit hores d’antelació i per motius justificats que haurà d’apreciar el propi

Consell o Comissió en el seu cas.




Article 22. La majoria absoluta de membres és la meitat més un, el nombre estricte, és a

dir, sense tenir en compte els decimals.

Article 23. No podrà ésser tractat cap assumpte no inclòs a l’ordre del dia , llevat que es

consideri urgent per la majoria absoluta de membres del Consell.

Article 24. De cada sessió, sigui del plenari o de comissions, ordinària o extraordinària,

s’aixecarà acta pel Secretari.

Les actes contindran:

El nom dels representants

Dia, hora i lloc de la celebració

Punts tractats, opinions succintes dels presents, votacions i resultats de les

mateixes.

Contingut dels acords. Els membres podran demanar que consti en Acta els motius

de la seva votació en contra.

Els vots particulars.

Hora en que el President aixeca la sessió.

Incidents i interrupcions que es produeixin.

Al començar la sessió, s’aprovarà, si és el cas, l’acta de la sessió anterior. Les

modificacions que es puguin introduir a petició de qualsevol membre, hauran d’ésser

aprovades pels presents i en cap cas no poden modificar el fons dels acords adoptats.

Article 25. El Plenari establirà les persones que substituiran al Secretari en cas de

malaltia, absència o cessament.

Article 26. En cas d’absència o malaltia, el President serà substituït pel regidor membre

del Consell que designi per aquest cas, cas de no fer-ho, pel regidor de més edat d’entre

els membres del Consell Escolar Municipal.

Article 27. El Consell Escolar Municipal confeccionarà una memòria anual d’activitats,

que aprovada pel plenari, serà tramesa al Departament d’Educació.

DIFUSIÓ DELS TEMES I DELS ACORDS.

Per tal que la resta de la comunitat educativa conegui els temes i els acords que es prenen

en el si del consell, es farà arribar a tots els centres educatius, i a les associacions

representades en el plenari un full que reculli els temes que es parlen i els acords als que

s’arriben.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera.- Aprovat el present Reglament, l’Alcalde – President de l’Ajuntament o Regidor

en que delegui, promourà la Constitució del Consell, convocant als diferents sectors.




VIGÈNCIA DEL REGLAMENT.

Aquest reglament del Consell Escolar Municipal entrarà en vigor a partir del dia següent

al de la seva publicació íntegra en el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona i hagi

transcorregut el termini previst en l’article 65.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril,

Reguladora de les Bases del Règim Local.

Alcover, ...................

DILIGÈNCIA D’APROVACIÓ.

Per fer constar que el text d’aquest reglament ha estat aprovat inicialment, per unanimitat,

pel Ple de la Corporació, en sessió ordinària .....

S’ACORDA:

PRIMER.- APROVAR INICIALMENT els Estatuts del Consell Escolar d’Alcover.



considerin oportunes. En el cas de no presentar-se al·legacions o reclamacions, esdevindrà

definitivament aprovat l’acord adoptat, procedint-se a la publicació del text íntegre de la

modificació en el BOPT.

TERCER.- TRASLLADAR el present acord al Consell Escolar Municipal.

Votació


2.9. Proposta d’acord d’aprovació de la modificació dels estatuts del Consorci

Localret.

El senyor Alcalde dóna lectura a aquest punt contingut a l’ordre del dia i manifesta que

l’ajuntament d’Alcover pertany fa mols anys al consorci Localret que gestiona tot el

relacionat amb les noves tecnologies. Va fer un canvi dels estatuts que bàsicament el que

proposen és que puguin entrar altres entitats que no siguin únicament locals, com altres

Administracions o Institucions, i enriquir d’alguna manera aquest Consorci.


la següent PROPOSTA D’ACORD:

Vista la proposta de modificació dels estatuts del Consorci Local Localret en el que

l'Ajuntament d’Alcover en forma part com a ens consorciat.




Vist que l'Assemblea general del Consorci LOCALRET, en sessió de 23 de novembre de

2013 va adoptar, entre d'altres, els acords següents:

"Primer.- Aprovar inicialment, i en el cas que no es presentin reclamacions ni

al·legacions, definitivament la modificació dels estatuts del Consorci Localret, d'acord

amb la redacció donada en el text refós que s'adjunta.

Segon.- Notificar a tots els membres associats l’acord inicial de modificació dels estatuts i

donar-los un termini d'un mes comptador des de la recepció de la notificació perquè

presentin, en el seu cas, les esmenes que estimin convenients, amb el benentès que si no

se'n presentessin, es donaria per aprovat definitivament l'acord un cop transcorregut

l’esmentat termini.

Tercer- Disposar el sotmetiment de l’acord esmentat al tràmit d'informació pública,

mitjançant anunci en el Diari Oficial de la Generaliitat de Catalunya, d'acord amb el

termini establert a l’article 160.1, en relació a l’article 313.3 del Decret 179/1995, de 13

de juny, pel qual s'aprova el Reg!ament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, a

efectes d'efectuar, en el seu cas, les al·legacions i les esmenes corresponents.”

Vist que la proposta de modificació dels estatuts es basa en els següents criteris:

1. Possibilitar la integració en el Consorci Localret de les entitats locals catalanes de

caràcter territorial, de manera que el Consorci quedaria integrat per:

• Municipis catalans que han expressat la seva voluntat d’integrar-se en el Consorci.

• Entitats locals catalanes de caràcter territorial que hagin expressat la seva voluntat

d'integrar-se en el Consorci. En aquest sentit podran formar part del Consorci: les

Diputacions Provincials catalanes, els Consell Comarcals i l’Area Metropolitana de

Barcelona.

• L'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, segons

el règim actual.

2. Actualització dels objectius i finalitats de consorci: sense modificar la finalitat i àmbit

material d’actuació de Localret, que continua ubicat en el camp de les comunicacions

electròniques, les noves tecnologies i l’administració electrònica, s'aprofita la modificació

estatutària per actualitzar moltes de les tasques que s'estan desenvolupant.

3. Òrgans de govern: la possible integració de noves entitats locals de caràcter territorial en

els termes que s'ha indicat anteriorment, obliga a modificar la composició dels òrgans de

govern del Consorci, per tal de que totes les entitats que el puguin integrar tinguin

representació en els òrgans de govern.

4. Correccions i adequacions legals: s'aprofita la modificació estatutària per corregir

algunes qüestions d'ordre tècnic i adequar els estatuts a les darreres modificacions

normatives.

Atès que examinades les modificacions dels estatuts proposades, les mateixes s'ajusten al

que disposa el Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres,

activitats i serveis dels ens locals, el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual

s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, la Llei 26/2010,3




d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i

la resta de disposicions legals aplicables als Consorcis.

Atès que l’article 322 del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals preveu que

la modificació dels estatuts del Consorci, amb l’acord previ del seu òrgan de govern, ha de

ser ratificada pels ens consorciats i acordada amb les mateixes formalitats que per a la seva

aprovació.

Atès que l’article 313.2 del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals preveu

que els acords per aprovar i modificar els estatuts del Consorci s'han d'adoptar amb el vot

de la majoria absoluta de membres de la corporació.

Atès que l’acord de ratificació, juntament amb la modificació dels estatuts proposada s'ha

de sotmetre a informació pública pel termini de trenta dies, mitjançant anunci en el Diari

Oficial de la Generalitat de Catalunya.

És per tot això que, en ús de les atribucions que legalment tinc conferides, proposo al Ple

de la Corporació l’adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER.- APROVAR la proposta de modificació dels Estatuts del Consorci Local

Localret, acordada per l’Assemblea General del mateix en sessió plenària de 23 de

novembre de 2013, segons consta a l’expedient administratiu,

SEGON.- DONAR TRASLLAT del precedent acord al Consorci Local Localret per al seu

coneixement i efectes escaients.

Votació


2.10. Ratificació de l’acord adoptat per la Junta de Govern Local en sessió

celebrada en data 16 de gener de 2014, sobre l’aprovació de sol·licitud de subvenció

Leader Eix 4 2007-2013.

El senyor Alcalde dóna lectura a aquest punt contingut a l’ordre del dia i exposa que els

ajuts Leaders encara són els més importants que des de la Unió Europea en poden gaudir

els ajuntaments. Ca Batistó, fa uns quatre anys que es va fer amb una aportació generosa,

d’uns 240.000 euros d’aquest ajut. I com que ja fa uns anys, s’ha tornat a sol·licitar amb la

il·lusió de què el puguin tornar a concedir ja que es presenta un projecte que encaixa

perfectament amb les qüestions que prioritzen aquesta línia de subvenció.

L’aprovació es va fer per Junta de Govern Local ja que així podia ser i, a més, perquè es

pogués presentar en termini. Ara es porta al Ple perquè els va semblar adient ratificar

l’acord.





la RATIFICACIÓ de l’acord adoptat per la Junta de Govern Local:

Amb data 30 de desembre de 2013 va ser publicada l’Ordre AAM/336/2013, de 16 de

desembre, per la qual s'aproven les bases reguladores dels ajuts per a la diversificació

econòmica de les zones rurals del programa en el marc de l'eix 4 Leader del Programa de

desenvolupament rural de Catalunya 2007-2013, i es convoquen els corresponents a l'any

2013,

Atès que el termini de presentació de les sol·licituds per l’execució de les activitats

corresponents a l’Ordre expirava amb data 21 de febrer de 2014, va ser necessari sotmetre

l’esmentat acord a la conformitat de la Junta de Govern Local d’aquest Ajuntament per a la

seva posterior ratificació pel Ple de la Corporació.

Atès que la Junta de Govern Local, en sessió celebrada en data 16 de gener de 2014, va

adoptar el següent acord,

Proposta d’acord sol·licitud subvenció Leader Eix 4 2007-2013

Vista l’Ordre AAM/336/2013, de 16 de desembre, per la qual s'aproven les bases

reguladores dels ajuts per a la diversificació econòmica de les zones rurals del programa

en el marc de l'eix 4 Leader del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2007-

2013, i es convoquen els corresponents a l'any 2013,

Vist que es vol portar a terme una instal·lació d’una xarxa d’energia tèrmica generada

amb biomassa,

S’ACORDA:

Primer.- APROVAR la realització de l’actuació Instal·lació d’una xarxa d’energia

tèrmica distribuïda generada amb biomassa per a abastir diferents equipaments

municipals d'Alcover, per un import de 532.989,88 €

Segon.- ACOLLIR-SE a la convocatòria d’ajuts per a la diversificació econòmica de les

zones rurals del programa del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2007-

2013. Eix 4 Leader, per un import de 250.000 (dos-cents cinquanta mil) euros.

Tercer.- RATIFICAR el present acord en el proper Ple.

S’ACORDA:

PRIMER.- RATIFICAR l’acord adoptat per la Junta de Govern Local en sessió celebrada

en data 16 de gener de 2014, sobre l’aprovació de sol·licitud de subvenció Leader Eix 4

2007-2013.

SEGON.- TRASLLADAR el present acord al Consorci de Desenvolupament de l’Alt

Camp.

Votació





2.11. Ratificació de l’acord adoptat per la Junta de Govern Local en sessió

celebrada en data 20 de febrer de 2014 sobre l’aprovació per realitzar l’actuació de

“Millora de l’oferta turística d’Alcover: nucli antic, senyalització urbana,

accessibilitat als recursos i productes innovadors” per un import de 452.000,00 euros

(IVA inclòs).

El senyor Alcalde manifesta que aquest punt de l’ordre del dia va en la mateixa línia que

l’anterior, en dóna lectura del mateix i exposa que és per optar a la línia d’ajuts bastant

particulars que atorga la Direcció General de Turisme. Pel que fa als imports mínims que

han de tenir aquestes iniciatives que és molt alt. Tal com es va informar en Comissió

Informativa, el que s’ha fet és aprofitar un projecte que s’està executant, i per tant no

compromet a més despesa i introduint elements de promoció turística per a veure si ens

concedeixen l’ajut.

L’alcaldia felicita als redactors de la memòria ja que il·lustra a la perfecció l’aposta

turística d’Alcover i comenta que només pel contingut d’aquest moció ens haurien de

concedir la subvenció.

Seguidament el senyor Alcalde cedeix la paraula als grups municipals.

Pren la paraula la senyora Rodríguez, regidora de CiU, per exposar que al seu grup li

complau molt que Alcover s’aculli a aquesta subvenció de la Generalitat i demana que

l’equip de govern els expliqui en què consistirà el model turístic que s’ha de potenciar.

El senyor alcalde contesta a la Regidora de CiU que la pròpia memòria reflecteix en què

consistirà, en un model de turisme d’interior, d’oferta patrimonial i cultural compatible

amb tota l’oferta mediambiental intentant captar les sinèrgies que provoquen un pol de

turisme com és Costa Daurada i intentar aprofitar la ubicació d’Alcover i la facilitat de

comunicació per poder incentivar que la gent vingui al municipi.

Seguidament, pren la paraula el senyor Xavier Torrell, regidor de Medi Ambient, exposant

que tenim una infraestructura que ja funciona, però el que es vol és que aquesta tingui el

que demana aquesta convocatòria, que és l’accessibilitat per a persones discapacitades,

invidents, supressió de barreres arquitectòniques que pugin mancar al museu, tot allò que

acabi d’arrodonir el producte que ja es té.

Pren la paraula el senyor Lluís Català, portaveu de SI, qui vol puntualitzar la il·lusió del

seu grup en aquest punt, perquè malgrat que el museu és una eina important en aquest

engranatge també s’han de tenir en compte totes les intervencions dels darrers anys

realitzades en el conjunt de la població, dels carreres i dels edificis singulars, junt amb les

coses més petites, que també tenen un toc del grup de SI com poden ser les barreres

arquitectòniques. El senyor Català manifesta que l’equip de govern fa les grans obres,

l’equip de l’oposició fa les petites i el que és important és que el resultat és el que volen

tots que sigui.

El senyor Català acaba la intervenció expressant la il·lusió del grup de SI de poder

demanar tant aquesta com l’anterior línia d’ajut.

Pren la paraula el senyor alcalde per manifestar que l’equip de govern està encantat de

compartir il·lusions.




Concloses les intervencions, l’alcaldia sotmet a votació la RATIFICACIÓ de l’acord

adoptat per la Junta de Govern Local:

Amb data 31 de desembre de 2013 va ser publicada l’Ordre EMO/339/2013, de 23 de

desembre, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions

per a ens locals de Catalunya per al desenvolupament de plans de foment territorial del

turisme, convocatòria 2014.

Atès que l’esmentada ordre preveu que seran subvencionades aquelles actuacions que

tinguin per objecte, entre d’altres:

- La millora de la mobilitat en l’espai turístic.

- La millora de l’accessibilitat als recursos turístics.

- La millora de la senyalització turística urbana.

- La millora del casc urbà de les poblacions, per millorar la qualitat de la destinació.

- La implantació d’un projecte turístic innovador que serveixi de dinamització d’un

territori concret i que diversifiqui i desestacionalitzi l’oferta existent.

Atès que la Junta de Govern Local, en sessió celebrada en data 20 de febrer de 2014, va

adoptar el següent acord,

Proposta d’acord de sol·licitud de subvenció.

Vist l’Ordre EMO/339/2013, de 23 de desembre, per la qual s’aproven les bases

reguladores per a la concessió de subvencions per a ens locals de Catalunya per al

desenvolupament de plans de foment territorial del turisme, convocatòria 2014.

S’ACORDA:

Primer.- Aprovar la realització de l’actuació Millora de l’oferta turística d’Alcover: nucli

antic, senyalització urbana, accessibilitat als recursos i productes innovadors, per un

import de 452.000,00 € (IVA inclòs)

Segon.- Acollir-se a la convocatòria per a la concessió de subvencions per a ens locals de

Catalunya per al desenvolupament de plans de foment territorial del turisme, per a l'any

2014 (ORDRE EMO/339/2013), per un import de 271.200,00 €

Tercer.- Ratificar aquest acord en la propera sessió plenària.

S’ACORDA:

PRIMER.- RATIFICAR l’acord adoptat per la Junta de Govern Local en sessió celebrada

en data 20 de febrer de 2014, sobre l’aprovació per realitzar l’actuació de “Millora de

l’oferta turística d’Alcover: nucli antic, senyalització urbana, accessibilitat als recursos i

productes innovadors” per un import de 452.000,00 euros (IVA inclòs).

SEGON.- TRASLLADAR el present acord a la Direcció General de Turisme.

Votació





2.12. Proposta d’acord d’aprovació de la formalització del conflicte en defensa de

l’autonomia local contra la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de Racionalització i

Sostenibilitat de l’ Administració Local

El senyor Alcalde dóna lectura a l’últim punt dels assumptes administratius contingut en

l’ordre del dia i manifesta que ha estat una proposta que ha vingut redactada pel Consell

de Governs Locals, un Consell que va néixer de l’Estatut de l’Autonomia de Catalunya i a

qui li donen suport totes les entitats municipalistes de Catalunya pel que fa a l’agressió als

Ajuntaments i sobretot a l’Autonomia Local.

L’alcaldia manifesta que la proposta és molt contundent i molt clara, però afegeix que els

màxims culpables de la modernització i del pas endavant del nostre territori són els

Ajuntaments i que gràcies a la implicació i compromís dels alcaldes, regidors i

administracions locals s’ha arribat allà on possiblement no es podia pensar. Posa com

exemple que Alcover no és titular ni competent dels Serveis Socials, però que tenim un

Centre de Dia –qui pot discutir un Centre de Dia a Alcover?, doncs ara ens el podran

discutir-, i que com aquest hi ha molt més exemples, i que tan de bo que es puguin ajuntar

un ampli ventall de forces polítiques i organitzacions socials i es planti cara a una qüestió

tan rellevant com és aquesta.

El senyor alcalde segueix la seva intervenció exposant que fa mesos que el regidor de SI li

preguntava que s’estava disposat a fer des de l’Ajuntament d’Alcover amb la tramitació

d’una llei que ja es veia com aniria, i se li va contestar que des del govern s’estaria atent

perquè qualsevol tipus d’iniciativa ha de ser mancomunada per la gran majoria, i celebren

que hi hagi aquesta reivindicació tan àmplia i que sigui una lluita que ens porti al sentit

comú, primer que el Tribunal Constitucional dicti que això és una aberració i segona que

tot això es pugui redreçar i es tingui suficient autonomia i finançament per exercir les

competències municipals.

Seguidament l’alcaldia cedeix la paraula als grups municipals.

Pren la paraula la regidora de CiU, senyora Rodríguez per manifestar que el seu grup està

totalment d’acord que aquesta Llei que ens volen imposar treu competències a nivell de

Serveis Socials, Educació, Sanitat i a més considerem que és molt injusta, i és injust que

vinguin de Madrid per dir com s’ha de fer sense que els Ajuntaments dels municipi tinguin

ni veu ni vot.

Pren la paraula el senyor Català, portaveu de SI per formular una pregunta que ja va fer a

la Comissió. El document d’aquesta proposta que s’aprova com a recurs contra el Tribunal

Constitucional continua estan redactat en castellà pel Govern de la Generalitat de

Catalunya i les Associacions de municipis de Catalunya.

El senyor Alcalde li respon que sí.

El senyor Català doncs felicita als seus dirigents i als seus membres perquè així es defensa

una llengua i un país.

El senyor alcalde exposa que de totes maneres, com ja va dir a la Comissió Informativa,

que aquesta documentació es podria, si això no és un parany i creu que no perquè la

llengua catalana és oficial, cooficial aquí, es traduiria al català. Podem prendre el

compromís de presentar el recurs en català sempre que se’ns digui que no pot ser, la qual

cosa no ho entendria.

El senyor Català manifesta que en tot cas el que el grup de SI no entendrà mai és que

nosaltres mateixos –ens tiréssim pedres a la teulada donant per fet que la llengua del




imperio és la nostra llengua i és com ens hem de dirigir als imperialistes que ens volen

endossar tota aquesta història. Continua la seva intervenció dient que per suposat que

donaran suport a l’acord. Que és cert que fa uns mesos quan es va començar a saber

públicament de la Llei que estava plantejant el PP -en la línia habitual del PP de tornar 400

anys enrere-, el grup de SI ho va trobar escandalós perquè entenien que era una cosa que

anava més enllà del poble d’Alcover, van preguntar com es movia i van veure que sí que

s’està movent, tot i que malament amb les formes. -La Llei és la que és i tampoc direm que

ens sorprèn perquè la fa qui la fa i té la mentalitat que té. Per tant esperen, si pot ser amb la

llengua nostra perquè és nostra i del nostre poble votaran que sí, esperant i confiant que

se’ls anirà informant a mesura que avancin els tràmits, que entenen que seran llargs i

farragosos.

El senyor Alcalde fa la petició a la secretària que es tingui en compte aquesta qüestió, per

si es pot presentar el recurs en català i per saber si es pot fer així, que hauria de ser.


D’ACORD:

Al mes de maig d’enguany es compliran trenta cinc anys de la constitució dels ajuntaments

democràtics. Al llarg d’aquests anys s’ha passat d’una situació en la qual van d’haver de

planificar les ciutats per a fer front a un urbanisme desarrolista, especulatiu, afavoridor

d'interessos individuals, i resoldre el dèficit d’infraestructures i d'equipaments bàsics, per

afrontar noves realitats més complexes com el medi ambient, els canvis demogràfics i

socioculturals de la nostra societat, fruits dels fenòmens migratoris, dels nous models

familiars, de la dependència, de l'envelliment de la població, de la mediació social, entre

altres. Tot això ja que els municipis són vius i cal donar resposta a les demandes i

necessitats que plantegen els nostres ciutadans i ciutadanes.

Els ajuntaments han estat capaços d'afrontar els grans reptes i els canvis culturals de finals

del S.XX i en aquesta primera dècada del S.XXI, des de l’autonomia local, són el principal

dic de contenció contra la crisi, i el principal espai de resistència, de dignitat, de defensa

dels drets de la ciutadania i els principals espais per generar alternatives socials i

econòmiques per pal·liar els efectes de la crisi.

Malgrat aquests esforços els ajuntaments mai han tingut un finançament just i adequat.

Durant aquests quasi bé trenta cinc anys les hisendes locals han estat l’assignatura pendent

en la mesura que l’aportació financera de l’Estat a les administracions locals no s’ha

adequat als serveis que presten.

El context actual de crisi econòmica està sent demolidor per als nostres municipis. Davant

d’això els ajuntaments han hagut d’incrementar la despesa per donar resposta a aquesta

emergència social.

Ara, en l’actual context de crisi, quan és més necessari que mai tenir una administració

més propera, i tenir més recursos per fer front a aquesta realitat social, el govern de l’estat

espanyol ha aprovat una “Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local”

(LRSAL) que suposa, de facto, una retallada competencial sense precedents que suposarà

un important retrocés, atès que afectarà de ple als serveis que donen els ajuntaments.

Trenta cinc anys esperant un nou marc competencial i un finançament adequat per garantir

serveis locals bàsics, perquè ara amb aquesta llei el municipalisme torni a un model de fa




quaranta anys enrere amb un marc competencial raquític, i que allunya la capacitat de

decisió sobre les polítiques de proximitat, i també allunya les decisions i el control de la

ciutadania acabant amb el valor de proximitat que permet la prevenció, la detecció i

l’actuació per garantir uns mínims de cohesió i convivència en el conjunt de pobles i

ciutats de Catalunya.

Aquesta Llei aprofita la situació de crisi econòmica per modificar l’estructura de l’estat

espanyol i recentralitzar amb l’excusa de la sostenibilitat econòmico-financera. Una llei

que vol privatitzar els serveis, principalment dels tres grans serveis públics locals que

encara es demostren econòmicament rendibles: l’abastament d’aigües, el tractament de

residus i l’enllumenat públic.

LRSAL vulnera l’Estatut de Catalunya en matèria d’organització territorial i de règim

local, i converteix als ajuntaments en un apèndix de l’estat, i en una instància merament

administrativa i sota control en el seu funcionament, vulnerant així l’actual marc basat en

el principi d’autonomia local i principi de subsidiarietat, reconegut a la Carta Europea

d’Autonomia Local com a criteri de proximitat en l’atribució de competències i d’eficàcia

en la redistribució.

Davant d’aquesta situació les entitats municipalistes i els sindicats han iniciat una

campanya d’informació a la ciutadania dels efectes de l’aplicació de la Llei de

Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, així com la defensa del món local

perquè els ajuntaments som l’administració que estem millor preparats per oferir serveis de

proximitat.

Volem seguir reivindicant el nostre paper per seguir tenint el protagonisme en la defensa,

garantia i l'enfortiment dels drets socials i la millora del benestar de la ciutadania. En canvi

aquesta llei afecta a la quotidianitat i a les necessitats bàsiques de la gent, i redueix la

capacitat de resposta dels governs locals.

Fonaments de dret

La Llei 27/2013, de 27 de desembre de 2013, de Racionalització i Sostenibilitat de

l’Administració Local (LRSAL) va entrar en vigor el 31 de desembre de 2013.

El conflicte en defensa de l’autonomia local, d’acord amb l’art. 75 bis LOTC, es pot

plantejar quan les normes de l’Estat amb rang de llei lesionin l’autonomia local

constitucionalment garantida.

D’acord amb l’art. 75 ter 2 i 3 LOTC, per iniciar la tramitació del conflicte en defensa de

l’autonomia local és necessari l’acord del Ple de les Corporacions locals amb el vot

favorable de la majoria absoluta del número legal de membres d’aquesta. De manera prèvia

a la formalització del conflicte, s’ha de sol·licitar dictamen, amb caràcter preceptiu però no

vinculant, del Consell d’Estat.

En conseqüència, es proposa al Ple de la corporació que adopti els següents ACORDS:

PRIMER.- INICIAR la tramitació per a la formalització del conflicte en defensa de

l’autonomia local contra els articles primer i segon i demès disposicions afectades de la




Llei 27/2013, de 27 de desembre de 2013, de Racionalització i Sostenibilitat de

l’Administració Local (BOE núm. 312 de 30 de desembre de 2013) d’acord amb el text

que s’adjunta, segons el que s’estableix en els arts. 75 bis i següents de la Llei Orgànica

2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.

SEGON.- A tal efecte, SOL·LICITAR Dictamen del Consell d’Estat, conforme a

l’establert en l’art. 75 ter 3 de la Llei Orgànica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal

Constitucional, per conducte del Ministeri d’ Hisenda i Administracions Públiques, a

petició de l’entitat local de major població (art. 48 Llei7/1985, de 2 de abril, reguladora de

las Bases de Règim Local), així com atorgar a aquesta entitat la delegació necessària.

TERCER.- FACULTAR I ENCOMANAR A L’ALCALDE per a la realització de tots

els tràmits necessaris per portar a terme els acords primer i segon i expressament per a

l’atorgament d’escriptura de poder tan ampli i suficient com en dret es requereixi a favor

de la Procuradora Dña. Virginia Aragón Segura, col. Núm. 1040 de l’Il·lustre Col·legi de

Procuradors de Madrid per tal que, en nom i representació de l’Ajuntament d’Alcover de

forma solidària i indistinta interposi conflicte en defensa de l’autonomia local contra la

Llei 27/2013, de 27 de desembre de 2013 (BOE núm. 312 de 30 de desembre de 2013), de

Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, seguint-lo per tots els seus

tràmits i instàncies fins a obtenir sentència ferma i la seva execució.

Votació


III. MOCIONS

Moció que presenta el grup de SI en contra de l’avantprojecte de llei de

l’avortament.

Un cop el senyor alcalde ha presentat aquest punt contingut en l’ordre del dia, cedeix la

paraula al grup municipal de SI.

Pren la paraula la regidora, senyora Laia Fuguet que exposa que presenten aquesta moció

en contra de l’avantprojecte de la llei de l’avortament perquè creuen que va en contra de la

dignitat de les dones a l’hora de no poder decidir en un aspecte tant important com és el fet

de ser o no mare. Manifesta que amb aquesta llei hi ha retrocés i una agressió en vers als

drets de les dones de decidir sobre el seu propi cos per això entén que el dret a la maternitat

pot passar a ser una obligació i assegurar-nos que aquelles que no puguin o vulguin,

tinguin la capacitat de decisió. També creuen que aquesta llei fomentarà la pràctica

d’avortaments clandestins que posaran en risc la salut de les dones i afavorirà la desigualtat

social. Davant d’un embaràs no desitjat, el grup de SI consideren que la política davant

l’avortament ha de basar-se en la prevenció on es prioritzi una educació sexual

reproductiva i efectiva. Exposa que el PP ho aborda com un atac a l’autonomia i la llibertat

de les dones sense precedents. Per tot això el grup de SI demana instar al Ministeri de

Justícia del Govern Espanyol la retirada de l'avantprojecte de la llei d'avortament, demana

la despenalització de l'avortament voluntari que a dia d'avui continua tipificat dins el Codi




Penal i demana instar als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya a iniciar el

procés d’elaboració de la Llei sexual i reproductiva pròpia de Catalunya.

Conclosa la intervenció de la senyora Fuguet, l’alcaldia cedeix la paraula al grup municipal

de CiU.

Pren la paraula la senyora Francisca Rodríguez per manifestar que aquest projecte de Llei

encara no és un fet i realment totes les forces polítiques, és de suposar, que presentaran

esmenes al projecte, però també observen que s’està obrint un debat sobre l’avortament

molt llunyà de l’interès comú, uns per interessos partidistes i altres per intentar agafar uns

quants vots. La senyora Rodríguez creu que defendre el dret de les dones a l’avortament és

un debat molt més complex del que s’està plantejant. Des del grup municipal de CiU

Alcover, consideren que no ens correspon afrontar aquest debat. No tots els avortaments

tenen el mateix significat, és un tema molt delicat i de consciència per això el grup de CiU

s’abstindrà en la votació de la moció. No obstant la regidora convida als presents a realitzar

una sèrie de reflexions. Una d’elles és que excepte en cas d’abusos i violacions, és la dóna

qui decideix mantenir relacions sexuals, per tant cal dedicar tots els nostres esforços a

l’educació sexual, com a valor fonamental. Consideren que amb una bona educació sexual,

no caldrien tantes Lleis, i que el millor anticonceptiu és una bona educació sexual

acompanyada del sentit de la responsabilitat.

La senyora Rodríguez continua la seva exposició manifestant que aquest debat hauria de

situar-se més enllà de la llei, ja que les llibertats i drets d’uns acaben quan comencen les

llibertats i drets altres. S’està agafant aquest debat en la demagògia, ja que avui dia ningú

té la certesa de quan comença la vida, o en quin moment es pot considerar el seu inici, cosa

que fa la complexitat de debatre aquest tema.

Així mateix, exposa que moltes famílies s’han hagut d’afrontar al debat més polèmic de

què s’hauria de fer en situacions extremes, quan et planteges un avortament perquè hi ha

risc per a la mare o per al fill. Aquesta decisió és més difícil, de la qual cosa la regidora

n’és molt conscient ja que ella mateixa ha patit una situació d’aquesta magnitud ja que

personalment ha patit un embaràs d’alt risc, de la qual cosa en dóna una pinzellada.

Seguidament pren la paraula el senyor Alcalde manifestant que el grup de govern està

absolutament d’acord amb aquesta Moció i creuen que és un dels despropòsit del PP que

posarien en primera fila. No entenen que una qüestió que ha costat tan d’arribar a on hi ha

tanta sensibilitat es pugui arribar tan enrere, del que deia la primera Llei d’Avortament.

Inclús el propi PP s’està començant a adonar que així no es pot anar enlloc.

El senyor Alcalde adreçant-se a la senyora Rodríguez li manifesta que ho ha defensat molt

bé i el que necessiten les dones és la llibertat per decidir, i que el que reivindica aquesta llei

és això mateix. Que la regidora va tenir aquesta llibertat i l’ honra el que va decidir, i que

actués com ho va fer en aquells moments extrems.

El que reivindica aquesta moció i molta gent és la llibertat de decidir i plena llibertat de

consciència per saber el que s’ha de fer.

El senyor Alcalde obre un segon torn d’intervencions.

Tot seguit pren la paraula la regidora de SI, senyora Laia Fuguet i adreçant-se a la senyora

Rodríguez, referint-se al que s’ha exposat sobre la consciència o tipus de consciència, el

que demana el grup de SI amb aquesta moció i el que demana la majoria de les dones és

que hi ha d’haver consciència de decidir el que realment elles volen. Que ella va poder

elegir lliurement i que això és el que demanen, que les dones puguin triar si volen o no ser

mares en aquell moment.




Pren la paraula la regidora de CiU, senyora Magdalena Ballesté que puntualitza que el seu

grup i ella creuen que quan la dona té la necessitat d’avortar, s’ha d’informar des d’un punt

vista mèdic, psicològic, jurídic i exhaustivament perquè sigui conscient de tot el que

comporta aquesta situació i pugui decidir.

Concloses les intervencions, l’alcaldia sotmet a votació la següent MOCIÓ

Moció que presenta el Grup de Solidaritat Catalana per la Independència al Ple de

l’Ajuntament d’Alcover per la defensa del dret a les dones a decidir sobre la

interrupció del seu embaràs.

Atès que,

La interrupció Voluntària de l'embaràs ha estat i és un fet controvertit en molts àmbits

socials atès els diferents aspectes ètics, sanitaris i legals que es posen en qüestió amb la

seva pràctica.

La llei Orgànica 2/2010 de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de

l'Embaràs, que entrà en vigor l'1 de juny del 2010 permet la Interrupció Voluntària de

l'Embaràs (IVE) sense causa justificada fins la 14a setmana de gestació.

Això significa un pas endavant en el dret de les dones a decidir sobre el propi cos, dret

reconegut a l'article 41 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Aquesta llei es basa en

terminis i no en supòsits com l'anterior aprovada l'any 1985 (perill per a la vida o la salut

de la dona embarassada, presumpció de defectes del fetus i violació)

El ministre de Justícia del Govern Espanyol, Alberto Ruiz-Gallardón, va presentar el

desembre passat l'esborrany de la nova Llei d'avortament. Aquest document suposa una

retallada i una agressió envers els drets de les dones a decidir sobre el propi cos. El

ministre, juntament amb els sectors més ultraconservadors pretenen banalitzar la decisió

d'una dona que decideix interrompre el seu embaràs. Una decisió difícil i meditada.

Aquests mateixos, pretenen decidir sobre el cos de les dones i coartar la seva llibertat de

decisió.

Entenem que el dret a la maternitat no pot passar a ser una obligació. Hem d'assegurar que

aquelles que no vulguin o puguin, per diversos motius, ser mares en aquell moment de la

seva vida, tinguin la llibertat de decisió, perquè el cos és seu.

La modificació de la llei, en els termes que ha avançat el Ministre de Justícia, per restringir

l'accés de la dona a l'IVE, implica, a la pràctica, fomentar els avortaments clandestins en

condicions precàries que posaran el risc de la salut de les dones i afavorirà les desigualtats

socials ja que els viatges a països on permetin l'IVE a terminis, només s’ho podran

permetre aquelles dones que puguin assumir-ne la despesa econòmica.

El dret al propi cos ha de prevaldre jurídicament envers els dictats morals ideològics

impulsats pels sectors ultraconservadors.

Atès tot l' exposat anteriorment, es proposa al Ple municipal, l’adopció del següents acords:




PRIMER. INSTAR al Ministeri de Justícia del Govern d’Espanya la retirada de

l'avantprojecte de la llei d'avortament ja que suposa una regressió en els drets de les dones.

SEGON. DEMANAR la despenalització de l'avortament voluntari que a dia d'avui

continua tipificat dins el Codi Penal.

TERCER. INSTAR als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya a iniciar el procés,

amb la major celeritat possible, de l'elaboració de la Llei sexual i reproductiva pròpia de

Catalunya.

QUART. FER ARRIBAR aquest acord a la Presidència del Parlament de Catalunya, a la

Presidència del Congrés de Diputats i al ministre de Justícia.

Votació

Queda aprovada per majoria, amb 10 vots a favor (8 d’ApC-PM i 2 de SI) i l’abstenció de

CiU amb 3 vots.

Moció que presenten conjuntament els grups municipals de SI i ApC-PM per la

sanció dels immobles permanentment desocupats propietat d’entitats financeres i

altres grans empreses.

El senyor Alcalde manifesta que seguidament es presenta una moció conjunta dels grups

d’ApC-PM i SI perquè se sancioni la desocupació permanent d’immobles propietat

d’entitats financeres i altres grans empreses.

Seguidament el senyor Alcalde cedeix la paraula al portaveu del grup municipal de SI, qui

exposa i defensa la moció.

El senyor Lluís Català manifesta que bàsicament la moció sorgeix de la plataforma

d’afectats per l’hipoteca i el que proposa aquesta moció i en aquest Ple és que dins de les

competències pròpies del municipi, es prenguin mesures determinades per intentar evitar

l’especulació que s’està fent des de les entitats financeres de les vivendes.

Per tant, amb la moció s’intentarà pressionar a les entitats bancàries perquè no s’especuli

amb els pisos, ja que a raó de la crisi econòmica hi ha un gran parc de pisos i vivendes

buides propietat dels bancs, i el que s’intenta a través d’aquesta moció és trobar solucions a

les situacions tràgiques que estan vivint massa gent.

També a través d’una moció que es va presentar fa un any al Ple Municipal, l’Ajuntament

es va comprometre a no treballar amb entitats bancàries que apliquessin desnonaments i

que tinguessin males pràctiques, és per tant lògic que en aquest tema es segueixi avançant,

sent conscients que Alcover no és una gran ciutat com poden ser ciutats de la perifèria de

Barcelona o de la seva àrea metropolitana, on hi ha zones buides, desallotjades perquè són

propietat d’aquestes entitats financeres. Però si aquesta moció serveix encara que només

sigui perquè una sola família en pugui sortir beneficiada i no l’entitat bancària, aquest és

l’objectiu.

El grup de SI celebra la sintonia amb ApC-PM en aquest tema per tirar endavant aquesta

moció.

Tot seguit, l’alcaldia cedeix la paraula al grup de CiU




Pren la paraula la senyora Magdalena Ballesté, regidora de CIU, la qual manifesta que en

aquest punt desitja expressar que li complau moltíssim aprovar aquesta moció.

Exposa que la Generalitat ja ha pres la iniciativa de prendre tota una sèrie de mesures

contra dels immobles desocupats d’entitats financeres i grans empreses. Recentment s’ha

presentat l’avantprojecte de Llei per incrementar el pagament dels pisos per a lloguer

social. A la mateixa línea recorden que CIU va ser el primer grup parlamentari a debatre la

problemàtica dels desnonaments al Ple del Congrés dels Diputats, cosa que CiU Alcover ja

es va manifestar quan al gener de 2013, arran de la presentació conjunta del grup de SI i

ApC-PM perquè l’Ajuntament d’Alcover deixés d’operar amb aquelles entitats financeres

que executen hipoteques amb resultats de desnonaments. En aquells moments el grup de

CiU va lamentar que no se’ls tingués en compte per presentar la moció de forma conjunta,

i tornen a lamentar que aquesta vegada també hagi estat així. Pensen que perquè es puguin

aportar solucions a aquesta problemàtica cal sumar esforços i deixar de banda les

diferències partidistes. De totes maneres el grup de CiU està d’acord amb el contingut de la

moció.

El senyor Alcalde manifesta que en el tema de presentar mocions conjuntes, tots tenen

llibertat de fer-ho o no, i si algú ha instrumentalitzat partidistament aquesta moció ha estat

precisament la intervenció de la Regidora, parlant i fent un alegato d’un grup polític com

CiU. Però que en definitiva el senyor Alcalde exposa que celebra l’acord de portar

endavant aquesta moció pels grups municipals.

A continuació, l’alcaldia obre un segon torn d’intervencions.

Pren la paraula el senyor Lluís Català per exposar unes puntualitzacions. La primera és que

el grup de SI se n’alegra que CiU voti a favor d’aquesta moció, ara bé, quan el seu grup

tenia representació en el Parlament de Catalunya, es va presentar una Llei contra els

desnonaments on tots els grups polítics van votar en contra, per tant, celebren aquest

conversió de CiU cap als temes socials. Manifesta que en clau local fa aproximadament un

any, quan es va presentar l’anterior moció per no treballar amb entitats financeres que

aplicaven males pràctiques i desnonaments, és cert que CiU va votar, però també va dir : -

bé està molt bé, però no serviria de res-. Per això quan es van tenir contactes entre el grup

de SI i el grup de govern per presentar aquesta moció, no es va dir res al grup de CiU

perquè aquest ja va dir que no serviria per res, però com SI i ApC-PM pensen que sí

servirà per alguna cosa, no es van posar en contacte amb CiU per presentar-la, bàsicament

per ser coherents amb el que es diu.

Concloses totes les intervencions, l’alcaldia sotmet a votació la present MOCIÓ:

Moció que presenten conjuntament els grups municipals de Solidaritat Catalana per

la Independència i Alcoverencs pel Canvi-Progrés Municipal al Ple de l’Ajuntament

d’Alcover perquè es sancioni la desocupació permanent d’immobles propietat

d’entitats financeres i altres grans empreses.

Atès que,

L’actual crisis ha impactat de manera dramàtica en la vida de milers de persones que a

causa de dificultats econòmiques sobrevingudes no poden cobrir les seves necessitats més

bàsiques. Aquesta situació ha portat a milers de famílies a la impossibilitat de fer front a

les quotes hipotecàries o del lloguer de la seva llar.




La seva traducció social ha estat milers de desnonaments a tot l’Estat Espanyol i centenars

de milers de persones que han vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne, enfrontant-se a

situacions de greu vulnerabilitat, precarietat extrema, pobresa i exclusió social, econòmica

i residencial.

Segons dades del Consell General del Poder Judicial des de 2007 i fins setembre del 2013,

a l’Estat Espanyol, ja s’ha arribat a 500.000 execucions hipotecàries, de les quals, 96.297

han estat a Catalunya. Segons l’informe presentat pel Col·legi de Registradors de la

Propietat, només durant l’any 2012, la banca va quedar-se més de 30.034 primers

habitatges per impagament de crèdits hipotecaris. Això suposa una mitjana de 115

desnonament d’habitatge habituals per dia hàbil. Catalunya és la Comunitat Autònoma que

encapçala tots els rànquings, tant d’execucions hipotecàries com de desnonaments. Segons

les dades del Consell General del Poder Judicial de 2013, s’executen 45 llançaments al dia

de mitjana.

Ens trobem, doncs, davant d’una situació d’emergència habitacional que constitueix una

autèntica anomalia en el context europeu. Com denuncia l’informe Emergencia

Habitacional en el Estado Español, elaborat per l’Observatori DESC i la Plataforma

d’Afectats per la Hipoteca, aquesta situació es veu agreujada pel fet que l’Estat Espanyol

és el país d’Europa amb més habitatge buit, 13,7% del parc total – 3 milions i mig de pisos

segons el darrer cens estatal d’habitatge del 2011 – i amb un parc social d’habitatge

clarament insuficient – menys d’un 2% de l’habitatge existent -.

Les administracions locals, infradotades de recursos, són les que reben en primera instància

l’impacte social d’aquesta situació, en tant que són les més properes a la ciutadania.

El context descrit i la situació d’emergència en que es troba part de la població s’està

traduint també en un significatiu augment de les ocupacions d’habitatges dels municipis.

Una forma d’accés a l’habitatge que augmenta el grau de vulnerabilitat social dels qui es

veuen abocats a recorre-hi.

La manca de recursos de les administracions locals per fer front a la problemàtica contrasta

amb els milers de pisos en desús que acumulen les entitats financeres i les seves

immobiliàries, actors principals i part responsable de la bombolla immobiliària. Aquests

immobles, sovint obtinguts com a conseqüència d’execucions hipotecàries, es mantenen

buits ja sigui a l’espera de que el preu de mercat torni a elevar-se, o bé perquè es troben a

la venda o a lloguer a preus inaccessibles per part de la població. El resultat són milers

d’habitatges destinats exclusivament a una funció especulativa, eludint la funció social que

segons l’article 33 de la Constitució Espanyola (CE) ha de complir el dret de la Propietat.

Gran part d’aquestes entitats financeres han estat, d’una manera o altra, rescatades amb

diners públics. Algunes directament gestionades pel govern de l’Estat a través del Fons de

Reestructuració Bancària (FROB), i del traspàs d’actius al anomenat “banc dolent”, la

Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració bancària (SAREB).

Paradoxalment, però, la forta inversió pública no ha anat destinada a cobrir les necessitats

de la ciutadania i els ajuts milionaris a la banca, molts d’ells a fons perdut, no han implicat

cap contrapartida social.

La situació descrita requereix actuacions per part de l’administració que possibilitin l’accés

a l’habitatge de tots aquells ciutadans que se’n veuen exclosos, acomplint el mandat

constitucional de l’article 47 de la CE. Encàrrec als poders públics que reiteren l’article 26




de l’Estat d’Autonomia de Catalunya (EAC) i 11 del Pacte Internacional de Drets

Econòmics Socials i Culturals (PIDESC).

Donada la gran quantitat de població amb necessitats habitacionals i la manca de recursos

públics per fer-hi front, resulta urgent mobilitzar l’habitatge buit en mans de les entitats

financeres, tal i com venen reclamant des de fa temps les Plataformes d’Afectats per la

Hipoteca (PAH). Fomentar i garantir la funció social de l’habitatge, desincentivar-ne la

utilització anòmala i penalitzar-ne, si s’escau, l’ús antisocial es converteix en un dels pocs

mecanismes efectius a l’abast de l’administració per donar resposta a la vulneració del dret.

Davant els intents del govern central de buidar de competències les administracions locals,

cal que els ajuntament defensin l’autonomia municipal satisfent les necessitats

habitacionals de la població. És en aquest context que cada vegada més corporacions locals

han respost a la iniciativa de la PAH, i havent esgotat les mesures de foment per facilitar

l’ocupació dels pisos buits en poder de les entitats financeres, han iniciat programes

sancionadors.

L’article 41 de la Llei 87/2007, del Dret a l’Habitatge de Catalunya (LDCH) estableix com

a utilització anòmala d’un habitatge la seva desocupació permanent i injustificada. Així

mateix, en el seu punt tercer, disposa que en aquests supòsits l’administració competent

haurà d’obrir un expedient administratiu per realitzar els actes d’instrucció necessaris per

determinar, conèixer i comprovar els fets sobre els que haurà de dictar una resolució.

L’article 42 del mateix text legislatiu enumera diverses mesures que les administracions

han d’adoptar per a evitar la desocupació permanent dels immobles. Tals com: l’aprovació

de programes d’inspecció; la facilitació de garanties als propietaris d’immobles buits sobre

el cobrament de les rendes i la reparació de desperfectes; els impuls de polítiques de

foment de la rehabilitació d’habitatges en mal estat; la possibilitat de cedir els immobles a

l’Administració Pública perquè els gestioni en règim de lloguer; i l’adopció de mesures de

caràcter fiscal, tant de foment com de penalització.

Alhora, l’article 123.1.h de la LDCH tipifica com a infracció molt greu en matèria de

qualitat del parc immobiliari mantenir l’habitatge desocupat un cop l’administració hagi

adoptat les mesures e foment contemplades al precepte 42. Segons els articles 118.1 i 131

del mateix text normatiu, aquesta actuació pot ser sancionada amb multes de fins a

900.000€. Cal destacar que d’acord amb el que estableix l’article 119 de LDCH, les

quantitats obtingudes s’hauran de destinar al finançament de polítiques públiques

destinades a garantir el dret de l’habitatge.

Finalment, l’article 3 del Codi Civil, estableix que les normes s’han d’interpretar d’acord al

context i a la realitat social en què s’apliquen. Un context, caracteritzat per una situació

d’emergència habitacional.

Per tots els motius esgrimits anteriorment, els grups municipals de Solidaritat Catalana

d’Alcover i Alcoverencs pel Canvi- Progrés Municipal proposen els següents acords:

PRIMER: MANIFESTAR el compromís d’endegar mesures municipals en base a la

legalitat i competències existents i als efectes que assenyala aquesta moció, amb l’objectiu

de garantir el dret a l’habitatge de la població i fer front a l’emergència habitacional.




SEGON: ELABORAR i APROVAR un Pla Municipal de l’Habitatge, o actualitzar el

planejament existent, que contempli i reguli degudament les mesures de foment per a evitar

la desocupació permanent i injustificada d’habitatges enumerada a l’article 42 de la llei

18/2007.

TERCER: ELABORAR i APROVAR programes d’inspecció a fi de detectar, comprovar

i registrar els immobles que es troben en situació de permanent desocupació, començant

pels que són propietat d’entitats financeres i altres grans empreses. Aquesta tasca es pot fer

a través d’encreuament de dades en disposició de l’administració i l’atorgament

d’audiència a l’interessat, o bé realitzant una inspecció física des de l’administració.

QUART: INSTRUIR procediments administratius contradictoris on es dictaminin,

coneguin i comprovin els fets, un cop detectada la desocupació. Aquests procediments

hauran d’acabar amb una resolució que declari si s’està produint una situació de

desocupació permanent constitutiva d’una utilització anòmala de l’habitatge, d’acord amb

el que estableix l’article 41 de la LDCH. En cas afirmatiu, caldrà requerir al propietari que

cessi en la seva actuació en un termini concret, tot informant-lo de les activitats de foment

que està duent a terme l’administració per facilitar-li la finalització d’aquesta situació.

CINQUÈ: IMPOSAR fins a 3 multes coercitives que poden arribar als 100.000€, tal i com

determina l’article 113.1 de la llei 18/2007, prèvia advertència, si transcorregut el termini

fixat no s’ha produït l’ocupació de l’immoble.

SISÈ: INICIAR un procediment sancionador per infracció molt greu en cas que es

mantingui la desocupació de l’habitatge un cop esgotat el termini atorgat per a corregir la

situació, tal com preveu l’article 123.1.h de la LDCH

SETÈ: INSTAR al Govern de la Generalitat a emprendre accions en aquest àmbit amb la

mateixa finalitat, dins el marc de les seves competències.

VUITÈ: TRANSMETRE aquesta moció pel seu coneixement i adhesió a les Entitats

Municipalistes, al Parlament de Catalunya, als diferents grups parlamentaris, a la

Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i a les associacions de veïns i/o a les Comunitats de

Propietaris del municipi.

Votació


Moció que presenten conjuntament els grups municipals de SI i CiU perquè

l’Ajuntament d’Alcover doni suport a la campanya de recollida de signatures “signa

un vot per la independència” promoguda per l’ANC i l’AMI.

Els senyor alcalde dóna lectura a aquest punt contingut a l’ordre del dia i cedeix la paraula

als grups municipals.

Pren la paraula el senyor Lluís Català manifestant que aquesta moció és una proposta que

va fer arribar l’ Assemblea Nacional Catalana a tots els grups municipals, i finalment han




estat els grups de SI i CiU que la presenten. Aquesta va en el sentit lògicament del moment

i del procés que estem vivint.

El senyor Català exposa que aquesta campanya té una doble finalitat, la qual cosa el grup

de SI celebra. La primera és que el poble de Catalunya té moltes virtuts però també té les

seves febleses polítiques, i per tant, aquesta campanya representa una mesura d’autopressió

de cara sobretot als partits que governen i que lideren el procés a nivell parlamentari i

governamental, i que per tant ja està bé que els polítics, els governants sàpiguen que no és

un procés d’un partit o d’una persona, sinó que és un procés social d’una gran majoria de

ciutadans i ciutadanes de Catalunya que volen arribar a la Independència. També és una

manera de pressionar, i que per molt que diguin, parlin, amenacin o per molt que es

plantegi el no deixar votar a la gent, hi ha altres sistemes i mesures per tirar endavant tot

aquest procés.

El grup de SI pensa que és una campanya encertada i que aquesta moció té una virtut ja

que l’únic que es demana és que l’ajuntament d’Alcover es posicioni, perquè la gent que

vulgui pugui votar. No demanen a l’Ajuntament d’Alcover que es posicioni amb una

postura determinada, aquesta moció planteja que l’Ajuntament d’Alcover doni suport a una

campanya, que després lliurement cada alcoverenc i alcoverenca hi participarà o no. Els

agradaria pensar que el govern de l’Ajuntament s’hi afegirà o li donarà suport.

Pren la paraula la senyora Rodríguez, regidora de CiU que manifesta que no faria falta

defensar aquesta moció si Espanya fos un país democràtic com ho és el Regne Unit,

Escòcia, ja que no s’arribaria a aquests extrems.

Pren la paraula el senyor Martí Yebras, portaveu del grup de govern que manifesta que

ApC-PM congruent amb les seves conviccions democràtiques s’ha posicionat

reiteradament a favor del dret dels ciutadans de Catalunya a ser consultats sobre el seu

futur polític. Reiteradament s’ha posicionat també a favor que l’Ajuntament d’Alcover no

interfereixi la llibertat d’elecció del vot que cadascun dels alcoverens puguin manifestar en

una consulta sobre el futur polític de Catalunya.

ApC-PM es manifesta favorablement en què l’Ajuntament d’Alcover garanteixi que els

Alcoverencs que lliurement vulguin puguin participar en la campanya “signa un vot per la

Independència” que plantegen realitzar l’ ANC i l’AMI els propers 22 i 23 de març, cosa

que inclou la cessió municipal d’espai públic per a realitzar-la, que és el que proposa

l’apartat 1 i 2 de la moció. Però que amb la mateixa vehemència ApC-PM es manifesta

partidari que l’Ajuntament d’Alcover garanteixi el dret d’aquells alcoverencs que

lliurement no decideixin participar en la campanya signa un vot. I és per això que no està

d’acord que l’Ajuntament faci una crida a tots els alcoverencs perquè participin en aquesta

campanya de recollida de signatures com a reclam del punt 3 de la moció.

Per tant el grup d’ApC-PM estaria a favor dels punts 1 i 2 de la moció, però en desacord

amb el punt 3.

Pren la paraula el senyor Català manifestant que la tessitura no és fàcil, però que prèvia

consulta amb l’ANC estarien d’acord en separar els punts i votar-los independentment. Si

és així, el portaveu de SI exposa que benvinguda serà l’aprovació d’aquesta moció, tot i

que lamenten que no sigui una aprovació total, sinó parcial, però que vist on érem i donat

on anem, creu que s’ha fet un pas endavant. També lamenta que tot això es faci a última

hora perquè podia haver estat tot més correcte.

Pren la paraula la senyora Rodríguez per comentar que el país que volem construir és un

país en el que hi té cabuda tot el món i que respectant el que ha dit el senyor Yebras, tenen




l’esperança que amb el temps els membres del grup de govern se sumin a la integritat del

contingut de la moció.

El senyor Alcalde manifesta que l’afalaga la preocupació que té la regidora de CiU cap al

grup d’ApC-PM. Així mateix, desitja aclarir un tema i és que el seu grup està al mateix

punt on eren fa temps, i han manifestat repetidament que més enllà de directrius polítiques

que puguin haver-hi en determinats partits, ApC-PM fa el que creu més correcte, i que per

tant, en aquest sentit enfoquen la seva reivindicació en aquests moments per tal de treballar

pel Dret a decidir, que és un dret que hem de tenir i ens han de reconèixer, a fi i efecte que

aquest país sigui el que vulgui ser. El senyor Alcalde comenta que el primer punt els ha

donat una mica de dubte, però que s’ha de reconèixer que el moviment ciutadà que ha

plantejat l’ANC és un moviment per tenir en compte, un moviment democràtic que deixarà

una petjada més enllà del que puguin aconseguir. Per això donaran suport, perquè entenen

que l’Ajuntament d’Alcover com Ajuntament no es pot posicionar per la Independència o

no Independència, pel Federalisme o perquè es tinguin determinades creences, però sí que

poden donar suport per la pròpia envergadura d’aquesta Organització, com és l’ANC.

Concloses les intervencions, l’alcaldia sotmet a votació la següent MOCIÓ:

Moció que presenten conjuntament els grups municipals de Solidaritat Catalana per

la Independència i Convergència i Unió al Ple de l’Ajuntament d’Alcover perquè el

Consistori doni suport a la campanya de recollida de signatures “Signa un vot per la

independència”, promoguda per l’Assemblea Nacional Catalana i l’Associació de

Municipis per la Independència

Per a la majoria de la població de Catalunya és incontrovertible que el procés sobiranista al

nostre país ha entrat en la seva fase final i decisiva.

Si a l’any 2009 Arenys de Munt i les 544 consultes que se’n derivaren foren el símptoma

més clar del principi de la fi de l’autonomisme i la manifestació del 10-J del 2010 la

darrera expressió de l’estratègia resistencialista, la manifestació de l’11-S del 2012 i la Via

Catalana de l’11-S del 2013, han estat, respectivament, l’eclosió i la culminació de la

voluntat inequívoca de la societat catalana de convertir Catalunya en un nou estat

d’Europa. I de fer-ho democràticament.

En aquest marc de construcció nacional és ben cert que la creació i l’actuació de

l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i de l’Assemblea Nacional Catalana

(ANC) han donat cos institucional i social al procés; i que les eleccions del 2012, amb totes

les seves derivades –Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya,

Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Consell Assessor per a la Transició Nacional– n’han

fixat l’imprescindible full de ruta institucional.

Ara mateix, doncs, som al cap del carrer i amb tots els elements a les nostres mans perquè

el poble català exerceixi el dret inalienable que sempre ha reclamat: el dret a

l’autodeterminació. Reafirmem que el referèndum és l’eina justa i imprescindible per fer-

ho i que aquest 2014 ha de ser l’any de la seva celebració. Inexcusablement. Sense

pròrrogues possibles.




Aquesta etapa final és tan ineluctable com difícil. En conseqüència, és imprescindible la

conjuminació de l’energia popular amb la solidesa institucional. Per això, l’AMI i l’ANC

mantenen des de fa temps relacions estables de coordinació en base a la complementarietat

de llurs objectius fundacionals.

Amb la voluntat d’aprofundir aquesta necessària coordinació, l’AMI i l’ANC han acordat

organitzar conjuntament una gran jornada a tot els municipis de Catalunya els dies 22 i 23

de març de 2014. La jornada té com objectiu aconseguir una recollida massiva de drets de

petició a cada municipi, fer pedagogia de la fonamentació estrictament democràtica i

pacífica del procés, així com fer divulgació mediàtica de la importància estratègica

d’aquesta demanda popular.

A través d’aquesta campanya, la ciutadania dels nostres municipis podrà adreçar-se als

seus representants al Parlament de Catalunya i emplaçar-los democràticament i

reglamentàriament, mitjançant el Dret de Petició, a convocar el referèndum

d’autodeterminació o bé, en el cas que l’estat espanyol ho impedeixi, a proclamar la

Declaració Unilateral d’Independència (DUI) avalats per les seves signatures.

En conseqüència, l’Ajuntament d’Alcover, reunit en sessió plenària, recollint la voluntat

popular, ACORDA:

PRIMER- DONAR SUPORT a la recollida massiva de signatures de la campanya ‘Signa

un vot per la independència’ que se celebrarà a tot Catalunya els dies 22 i 23 de març de

2014.

SEGON.- CEDIR la sala de plens i/o altres espais municipals per facilitar la recollida de

signatures.

TERCER- FER UNA CRIDA a tots els veïns i veïnes de la població a participar

activament en la campanya ‘Signa un vot per la independència’.

QUART- COMUNICAR aquest acord a l’Associació de Municipis per la Independència

(c. Ciutat, 1 - 08500 Vic) [email protected]

Votació punt per punt:

PRIMER.- Queda aprovat per unanimitat.

SEGON.-Queda aprovat per unanimitat

TERCER.- Es rebutja, amb set vots en contra d’ApC-PM, cinc a favor (3 de CiU i 2 de SI)

i una abstenció d’ApC-PM

Moció que presenten conjuntament els grups municipals d’ApC-PM, CiU i SI en

suport als pagesos i propietaris afectats per l’onada de robatoris a les explotacions

agràries i ramaderes i al mon rural.

El senyor alcalde manifesta que aquesta moció ve recomanada i presentada per Unió de

Pagesos i que fa referència a l’onada de robatoris a les explotacions agràries i ramaderes i





al mon rural, la qual ja han aprovat molts ajuntaments. Exposa que els membres de la Unió

li van dir que encara era vigent i que agrairien que es votés i s’aprovés, i que, per tant,

també ho van fer extensiu als grups de CiU i de SI.

Seguidament l’alcaldia dóna lectura als acords de la moció i cedeix la paraula als grups

municipals.

Pren la paraula la senyora Rodríguez, regidora de CiU, per exposar que el seu grup està

molt sensibilitzat amb el tema de la seguretat dels alcoverencs, fet que han demostrat en

aquests tres anys de legislatura, sobretot per evitar l’onada de robatoris al nostre municipi.

Fa esment que al març de 2013 el grup de CiU va presentar una moció i que amb els acords

instaven al govern d’aquest ajuntament perquè adoptés les mesures oportunes, cosa que els

consta que s’està fent i que agraeixen, i que consideren que s’ha de seguir en aquesta línia.

Pren la paraula el senyor Català, regidor de SI, manifestant que se li fa molt difícil com a

ciutadà que el grup de CiU d’Alcover defensi, proposi i posi damunt la taula la seguretat

del veïns, cosa acceptable i lloable i que comparteixen, quan el grup de CiU que governa li

sembla que no està en la mateixa línia, perquè un dels problemes que hi ha, a part de la

crisi econòmica i social, és la manca d’efectius i cobertura legal, la qual cosa no correspon

al Ple d’Alcover.

El senyor Català demana al grup de CiU que transmetin als seu dirigents d’àmbit

comarcal, provincial i nacional que facin alguna cosa més per garantir la seguretat.

Pren la paraula la senyora Rodríguez per exposar que el grup de CiU com alcoverencs, tot i

que representen a un partit del qual se senten molt orgullosos, la seva prioritat és la

seguretat dels alcoverencs.

Concloses les intervencions, L’alcaldia sotmet a votació la següent MOCIÓ:

El Ple de l’Ajuntament d’Alcover, vist que:

Des de fa anys la seguretat a les explotacions agràries i ramaderes, i per extensió a les

zones rurals de Catalunya, resta fortament qüestionada pels constants robatoris i agressions

que pateixen les persones que hi viuen i treballen. Aquest fet ha generat un veritable estat

d’inseguretat entre els seus habitants que pot derivar cap a un problema de caràcter social

arreu del territori.

Per això es fa del tot necessari un projecte de seguretat integral que combini diverses

mesures dissuasòries per posar fre a l’actuació dels delinqüents i poder-ne evitar la seva

reincidència , com ara, la incautació dels vehicles que s’han utilitzat per delinquir.

Cal que tots els grups polítics que formen part de l’arc parlamentari del Congrés de

Diputats de l’Estat facin propostes a la reforma del codi penal, i que recullin l’enduriment

de les penes per robatoris i actes vandàlics a les zones agràries i rurals.

Cal que s’incrementin les dotacions policials de Mossos d’Esquadra a les zones rurals i

agràries.




Cal que es reforcin els controls per part dels Mossos d’Esquadra a les ferrovelleries, als

mercats de segona mà i als mercats ambulants, i s’exigeixi als ferrrovellers i als paradistes

la traçabilitat dels productes o les produccions que posen a la venda, per evitar la compra-

venda del gènere robat.

Cal que el sistema per emetre les denúncies sigui el més àgil possible per evitar més

inseguretat a les persones que han estat víctimes de robatoris o actes vandàlics.

Cal que s’estableixi una coordinació efectiva entre les comissaries entre Mossos

d’Esquadra i les comissaries de la Guàrdia Urbana, on n’hi hagi, que puguin agilitzar els

processos d’identificació dels delinqüents.

Per tot això, el Ple de l’Ajuntament d’Alcover, acorda:

PRIMER.- INSTAR als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats que en la propera

reforma del codi penal s’inclogui l’enduriment de les penes en robatoris de productes

agraris o mitjans de producció, i molt especialment en els casos de delinqüents reincidents.

SEGON.- INSTAR al Govern de l’Estat que estableixi un sistema de traçabilitat de tots els

productes que hi ha als mercats i les ferrovelleries per fer possible la vigilància i dissuasió

en la revenda dels productes agraris o mitjans de producció robats.

TERCER.- INSTAR al Departament d’Interior per a què s’augmenti la vigilància dels

Mossos d’Esquadra arreu de les zones agràries i rurals del Camp de Tarragona i s’agilitzin

els processos en la tramitació de les denúncies. I que es tiri endavant un projecte de

seguretat integral que coordini les forces de seguretat per identificar els delinqüents i

agilitzar la seva detenció quan hagin delinquit.

QUART.- COMUNICAR l’aprovació d’aquests acords a:

Congrés dels Diputats. Excm. Sr. President, Don Jesus Posada. C. Floridablanca,

s/n, 28071 Madrid.

Ministeri de Justícia. Excm. Sr. Ministre, Don Alberto Ruíz- Gallardón Jiménez.

C. San Bernardo, 45, 28071 Madrid.

Departament d’Interior. Hble. Sr. Conseller, Ramon Espalader i Parcerisas. C. de

la Diputació, 355., 08009 Barcelona

Unió de Pagesos de Catalunya. Sr. Joan Caball i Subirana. Casa de l’Agricultura.

C. Ulldecona, 21-31, 08038 Barcelona.

Votació





IV. PRECS I PREGUNTES.

PRECS I PREGUNTES GRUP POLÍTIC MUNICIPAL CiU

PREGUNTES SRA. RODRÍGUEZ

1.

SRA. RODRÍGUEZ.- Voldríem saber si seria possible crear una Comissió de Treball per

facilitar la creació de noves empreses on tots els grups municipals participessin de forma

activa.

SR. ALCALDE.- Si seria possible, sí, altra cosa és que s’acabi fent. S’ha de veure en quin

talant i amb quina predisposició i què hem de fer. En principi, sí

SRA. RODRÍGUEZ.- Li sembla bé si ens posem en contacte i fem alguna cosa al respecte?

SR. ALCALDE.- Sí, em sembla bé.

2.

SRA. RODRÍGUEZ.- No rebem actes de les Juntes de Govern. La darrera va ser la del mes

de març de 2013. Hi ha algun problema?

SR. ALCALDE.- Ho desconec. De totes maneres agafo el suggeriment perquè s’enviïn, tot

i que jo diria que s’envien. En prenc nota.

3.

SRA. RODRÍGUEZ.- Referent al pàrking dels camioners, ens han arribat alguns

comentaris, volíem saber si és cert que ara es farà pagar una quota als camioners.

SR. ALCALDE.- El pàrking de camions volgudament amb l’Agrupació de Conductors la

gestionen ells mateixos. Per tant, aquesta pregunta s’hauria de fer a ells. L’ajuntament no

hi té res a veure perquè sinó hauríem d’haver aprovat una taxa en aquest sentit.

4.

SRA. RODRÍGUEZ.- Referent a les obres que es fan als carrers també ens han fet arribar

que algun a presentat una denúncia, fet que ha provocat que s’hagi produït una inspecció

de les obres. És cert, això? També volem saber, referent a les obres, si segueixen el curs

normal o s’ha produït algun tipus d’accident.

SR. ALCALDE.-La primera, no és cert. La inspecció de treball la vam tenir per les obres

de l’ajuntament, i és cert que després també van anar a comerços i altres llocs.

El que va motivar la inspecció, que li avanço que ha anat tot bé i que es tancarà l’expedient

sense cap tipus de conseqüència, van ser les obres de l’ajuntament, no pas les del nucli

antic, tot i que és normal que la Inspecció de Treball inspeccioni, i està bé que inspeccioni.




Referent a la segona pregunta hi ha els inconvenients normals d’unes obres als carrers i

amb uns carrers difícilment transitables. Jo diria que no més dels que havíem tingut amb

les obres que s’havien fet anteriorment. Intentem tenir cura amb les persones que tenen la

mobilitat reduïda a fi i efecte de facilitar-los itineraris per poder sortir i entrar de les seves

cases. Tots els veïns tenen a disposició un número de telèfon d’una persona de l’obra a la

que poden trucar les 24 hores del dia per donar trasllat d’algun tipus de problema o

circumstància que passi.

Dir que les coses van bé pot ser una mica exagerat, perquè realment són obres que porten

molts inconvenients als veïns, però que intentem fer-ho de la millor manera possible.

Quant als terminis, els tècnics em diuen que anem bé, per tant el propòsit d’acabar el

setembre sembla que s’està complint.

PREGUNTES SRA. BALLESTÉ

1.

SRA. BALLESTÉ.- Referent al projecte de Biomassa, on es té previst instal·lar les

calderes?

El senyor alcalde cedeix la paraula al regidor senyor Xavier Torrell.

SR. TORRELL.-L’avantprojecte preveu posar-la al costat del pavelló de les escoles.

2.

SRA. BALLESTÉ.- Es preveu fer servir algun altre tipus de biomassa a més de la forestal,

com pot ser la d’origen agrícola: branques provinents de la poda d’arbres, o d’algun altre

tipus?

SR. TORRELL.-En principi la biomassa que s’ha d’utilitzar no és procedent de tronc de

poda perquè aleshores baixa la qualitat calorífica i produeix obstruccions dels cremadors i

tot plegat.

3.

SRA. BALLESTÉ.- S’ha fet un estudi de si hi ha prou biomassa obtinguda del bosc

públic? En cas que no fos així, està previst fer algun conveni amb els privats? Ho estendreu

a altres municipis?

SR. TORRELL.-Alcover forma part de l’Associació Forestal de la província de Tarragona,

amb la qual cosa aquí hi ha públics i privats adherits, que és d’on , en principi, hauria de

sortir la biomassa que es pogués cremar a Alcover o a qualsevol altre lloc, si anéssim a

raure en aquesta Associació. Lògicament si Alcover en forma part, hi anirà a raure.

Alcover té 100 hectàrees forestals, que no vol dir que totes siguin explotables perquè quan

hi ha un grau de pendent elevat, la dificultat i el cost s’encareix. Però el problema no és

que no hi hagi biomassa amb excés o amb defecte, sinó que n’hi ha amb excés i el que s’ha

de fer és cremar-la, i estalviar el consum de petroli, carbó i demés elements fòssils que

porten contaminació a l’atmosfera. És a dir, per la quantitat no hi pateixis que no ens




l’acabarem. Els que hi entenen, diuen que cada hectàrea du una tona i mitja de biomassa,

això en règim d’explotació regular. Quan l’explotació porta com ara cinquanta anys sense

fer-se, del bosc se’n pot treure tres o quatre tones per hectàrea.

PRECS I PREGUNTES GRUP POLÍTIC MUNICIPAL SI

PREGUNTES SR. CATALÀ

1.

SR. CATALÀ.- Hem cobrat l’import del Departament de Salut que havia avançat

l’ajuntament per al projecte de les obres d’ampliació del CAP?

SR. ALCALDE.- Sí, l’hem cobrat. Hem cobrat religiosament els 128.000 euros que tan

fermament esperàvem.

2.

SR. CATALÀ.- Referent a la revista municipal, hi ha alguna previsió que en surti alguna?

SR. ALCALDE.- Sí. S’està treballant amb la revista i la voluntat és de fer-la coincidir amb

l’obertura del convent. Amb dos o tres mesos, l’ajuntament hauria d’editar aquesta revista.

Seguidament l’Alcaldia dóna per finalitzada la sessió a tres quarts de nou del vespre,

l’Alcaldia aixeca la sessió, de la que s’estén la present acta que jo com a secretària

certifico, i que signa el senyor alcalde amb mi, la secretària, que de quant s’hi conté, en

dono fe.


acta de la sessiÓ ordinÀria celebrada pel ple de l ... _7-03-14.pdf · 1. aprovaciÓ de les actes...

Documents