1

ACTA DE REUNIÓ DEL PLENARI DEL VI CONSELL DE CIUTAT

Identificació de la sessió Data: 20 de maig de 2010 Horari: de 19.30h a 21.30h Lloc: Conservatori Municipal de Música (carrer Ignasi Balcells, 12-14) Assistents: Alcalde: Josep Camprubí Duocastella Regidors: Aida Guillaumet Cornet Alain Jordà Pempelonne Alba Alsina Serra José Luis Buenache Catalán Ignasi Perramon Carrió José Luis Irujo Fatuarte Josep M. Subirana Casas

Mª Rosa Riera Monserrat Joan Vinyes Sabata Alexis Serra Rovira Xavier Rubio Cano Àngels Mas Pintó Sònia Diaz Casado

Secretari del Consell José Luis González Leal Districte Centre: Agustí Perramon Anna Torra Antoni Fernandez Ayuso Joan Cals Torres Joan Cornejo

Josep Griera Josep Trench Santi Vidal Xus Perez

Districte Llevant: Antonio Sánchez Vilar Aurora Paz Jonatan Triviño José F.Gallardo Josep Duocastella Junyent Juan Antonio Pérez Lluís Jubany

Manel Molera (en subs. de Mercè Rosich) Marina Hosta Ma. Pilar Sucarrats Pere Coll Puig Rosa Roura Soledad González

Districte Nord: Josep Maria Renalies Francolí Mª Pilar LLadó

Olga Ferrer Noguero Rosa García

Districte Ponent: Anna Saez Rubio Jordi Albiol

Maria Alba Borrós Vila Salvador Soler Casacuberta

Comissió Permanent Consell de Ciutat: Juliana Casero Garcia Lluís Piqué Sancho Lluís Vidal Sixto Orozco

Sebastià Catllà Calvet Valentí Martínez Espinosa Xavier Lanza Prieto

2

Personal municipal: Alfonso Sanchez Sanchez David Closas Nuñez Josep Torras Torra Montserrat Mestres Angla Rosa de Paz Sanjuan Anna Torres Josep Tomàs

Laura Castany Montserrat Gibert Antich Mercè Auguets Fina Llopart Pere Fons Vilardell Francesc Mestres Angla Àngels Fusté Gamisans

Ciutadans/Oients: Antonio Tobías Herrero Baltasar Corrons Carme Clusellas

Jaume Freixa Jordi Dodero Lluïsa Canal

ABSENTS

S’excusen: Jaume Puig Bou Joan Solanellas Josep Mª Sala

Manel Rosell Martí Xavier Cano Caballero

Absents: Àuria Caus Abdullah Hammouch Abigail Herrera Lopez Adam Majó Garriga Agrupació de Pescadors de Manresa Agrupació de veterans de la UE Sant Pau Agrupament Escolta Antoni Gaudí Agrupament Escolta i Guies La Salut Agrupament Escolta Lacetània Aida Purtí Tapia Albert Ferrer Noguero Albert Pericas Riu Albert Serra Serena Amics Cicloturistes del cor de Catalunya Amics col·leccionistes del Bages Amics de la Música i les Arts Escèniques de la Catalunya Central AMPA CEIP Serra i Hunter AMPA Col·legi Oms i de Prat AMPA IES Guillem Catà AMPANS Angel Gianfrancesco Àngel Vicente Anjo Valentí Anna Camprubí Anna Capsada Juanola Anna Serrano Antoni Ruiz Antoni Selvas Club petanca Font dels Capellans Club petanca l'Escorpí

Associació Cultural Horizontes mediterráneos Associació de caçadors de Manresa "La Unió" Associació de familiars de malalts mentals del Bages Associació de gent gran Jacint Carrió Associació Esportiva Escolar IES Guillem Catà Associació Juvenil Gu-Gu esplai Associació Llum del Bages Associacions de Amigos por Colombia "ASAMICOL" Assumpta Pla Aurora Jimenez Avel·lí Clarena AVV Comtals Bàrbara Calmet Graell Biela Club Manresa Bonsai Natura, Associació Bonsai Bages Caminant Plegats en el dol Carles Badia Bosch Carles Boix Carme Alarcon Casal de Viladordis Catalunya Missió per Ajudes al tercer Món Centre de Cultura Popular l'Amistat Centre d'esplai La Font Claudi Codina Club de futbol Font dels Capellans Club Esportiu policies Catalunya central Leandre Fusté Leandre Lladó

3

Club petanca parc Sant Ignasi Club petanca Tossal del Coro Club tir de precisió Manresa Col·lectiu ecologista l'Alzina Collins Nnamidi Concepció Garcia David Sisó Creus Dentistas Mundi Domènec Cucurella Domingo Beltran Enric Martí Saumell Esclat Gospel Singers. Associació Musical Estrella Pérez Heras FAVM Ferran Seco Olivella Gabriel Bastardes Sardans Gapi Anillo Gestora Esportiva Sòcio-temàtica Grup Pessebrístic de Manresa Hospitalitat de la mare de Déu de Lourdes Ignacio Cornejo Estaran Imma Torra Bitlloch Immaculada Cervilla Galera Isaac Lwaku Baffore Isaac Sabata Isidre Sala Pascual Ismael L'Aziri Jaume Torras Oliveras Jaume Torreguitart Joan Bayer Crispi Joan Clemente Joan Comas Blanch Joan Esteve Guillaumet Joan Reixach Joan Tuneu Joan Vilà Jordi Masdeu Martínez Jordi Sala Jordi Serracanta Espinalt Josefina Huguet Josefina Oromí Baraldés Josep Alabern i Valentí Josep Balet Josep Baradagí Josep Call Dafis Josep Drets Josep Guitart Pujol Josep Mª Bosch Josep Maria Colomer Gabaldà Josep Martínez Bonillo Josep Rueda Josep Vilaseca Juan Sáez Júlia Castro Júlia Flores Juliana Casero, sr. Conde

Lluís Armengol Lluís Coll Puig Lluís Cornet Vendrell Lluís Guerrero Sala Lluïsa Sucarrats Mª Angels Vilalta Morral Mª Rosa Gual Mateu Manel Arrugat Manel Lopez Gimenez Manresa amb el Sàhara Mar Canet Torra Marc Aloy i Guàrdia Margarita Llort Maria Cunill Mary Ramos Mercè Rosich Vilaró MIJAC Sagrada Família Miquel Davins Pey Miquel Espejo Rodríguez Moisès Fargas Santaularia Montse Saló Sorribes Montserrat Cañellas Llavina Montserrat Rosell Martí Nacer en Casa Nereida García Núria Cugueró (AMPA Sant Ignasi) Núria Sensat Borràs Oriol Puig Mora Oriol Torras Oliveras Paco Álvarez Pau Anguera Pau Pintado Paulí Gros Peña Madridista de Manresa Penya Ciclista Bonavista Pere Fontanals Bosch Pere García Pere Grasset Simon Pilar Julià Ramon Vancells Casacoberta Raül Alabern Rosa M. Sanmartí Carrés Rosa Vila Rosalia Muñoz Rosana Sánchez UE Balconada Unió Esportiva Sant Pau Valentí Serra Valentí Torra Víctor Feliu Victòria Garriga Alastruey Voluntariat Sant Joan de Déu Xavier Javaloyes Vilalta Xavier Miquel López Xavier Porcel

4

Ordre del dia:

1. Aprovació de l’acta de la sessió anterior del Consell de Ciutat. 2. Balanç de l’activitat dels Consells dels Districtes. 3. Balanç de l’activitat de la Comissió Permanent del Consell de Ciutat. 4. Balanç del PEM: situació dels projectes estratègics. 5. Balanç de l’execució del Pla d'Actuació Municipal 2008-2011. 6. Torn obert de paraules. Desenvolupament de la reunió L’alcalde obre la sessió del sisè plenari del Consell de Ciutat donant la benvinguda als assistents. Manifesta que la reunió d’avui servirà per donar a conèixer el balanç de l’activitat dels Consells de Districte i de la Comissió Permanent del Consell de Ciutat, així com del balanç i valoració del Pla Estratègic Manresa i del Pla d’Actuació Municipal 2008-2011, per acabar amb el torn de paraules i la cloenda amb l’actuació del Quartet de música del Conservatori. Recorda que en aquest plenari hi ha convocats els 25 regidors de l’Ajuntament de Manresa, els representants dels Consells de Districte, i els diferents responsables tècnics, caps d’àrea, de secció i de servei de l’Ajuntament, com a convidats. 1. Aprovació de l’acta de la sessió anterior del Consell de Ciutat. Se sotmet a la consideració dels membres del Consell l’aprovació de l’acta de la sessió anterior del dia 8 de juliol de 2009, que s’ha entregat juntament amb la convocatòria, i l’alcalde pregunta si hi ha alguna observació a formular respecte al seu contingut. En no formular-se’n cap, el plenari del Consell de Ciutat aprova aquesta acta, per unanimitat dels membres presents. 2. Balanç de l’activitat dels Consells dels Distri ctes. L’alcalde dóna la paraula al Sr. Joan Cals , membre del Consell del Districte Centre el qual presenta la feina feta per aquest òrgan. El senyor Joan Cals, manifesta que el Districte Centre, que comprèn el Barri Antic, Crta. de Vic-Remei, Escodines, Passeig i Rodalies, és un districte que ha estat bastant participatiu, amb unes 58 persones aproximadament que han pogut debatre sobre diversos aspectes i que han disposat d’un pressupost d’uns 25.000€, amb els quals s’han fet petites coses. Explica que s’han fet sis plenaris, cinc comissions de seguiment, dues visites ciutadanes i set monogràfics. Entre les actuacions dutes a terme, manifesta la seva satisfacció pel trasllat de l’estàtua del rei Pere III a un lloc més emblemàtic de la ciutat com és el Passeig. Diu també que s’ha pintat amb unes franges blanques la baixada dels Drets per facilitar el pas de les persones amb visibilitat reduïda. S’ha posat una barana al carrer de la Sèquia, a tocar de l’escola Bages per poder-se agafar. També s’han senyalitzat els lavabos públics de Manresa.

5

Un projecte que no es va poder realitzar era el de traslladar la figura de la Salut, que està al vestíbul del Casino, a Sant Domènec. Amb els diners sobrants es va arranjar el pati del Casino, amb una font i uns bancs. Diu que es van fer unes enquestes i que la satisfacció era bastant general. A la gent li va semblar bé l’horari, el calendari i el tipus de grup de treball, que eren reduïts i les qüestions que van sorgir, es van valorar i es van votar. La seva valoració personal ha estat positiva, moltes vegades es voldrien fer més coses però el pressupost és el que és. Valora les trobades que ha tingut amb la regidora i demana que es tingui present que la participació per part de la gent del Districte Centre es pugui ampliar. Si actualment hi ha 57 persones, demana que es faci una promoció perquè seria bo que la gent hi participés més i que sàpiga el que costen les coses. L’alcalde dóna la paraula al Sr. Jonatan Triviño , membre del Consell del Districte Llevant el qual presenta la feina feta per aquest òrgan. El senyor Jonatan Triviño, manifesta que el Consell del Districte Llevant engloba vuit barris: Balconada, Cots, Guix, Pujada Roja, els Comtals, Font dels Capellans, Sagrada Família, Sant Pau i Viladordis, on hi resideixen aproximadament unes 17.500 persones. El Consell del Districte Llevant ha portat a terme sis plenaris on s’ha informat, s’ha debatut i s’ha proposat els diferents projectes que tots el membres del plenari han considerat d’interès per al districte, s’han portat a terme sis comissions de seguiment, amb un seguiment exhaustiu de totes les propostes que s’han dut a terme al plenari, i on s’han preparat i s’han proposat nous temes per debatre posteriorment al plenari. Informa que el Consell del Districte Llevant el mes de juny va fer una visita ciutadana a les obres de l’Hospital de Sant Joan de Déu. També s’han desenvolupat vuit sessions monogràfiques sobre els temes que des del Consell del Districte s’han considerat més importants, com el pressupost participatiu del Districte, s’ha parlat de l’àrea residencial estratègica, que comportarà l’expansió dins del Districte Llevant. S’ha fet un seguiment de les mesures socioeconòmiques que porta a terme l’Ajuntament per fer front a la crisi. S’ha parlat amb el regidor Buenache sobre la implantació del policia de districte, amb la regidora Sònia Díaz del Pla d’equipament municipals i de l’estat dels equipaments educatius amb seu al districte. També s’ha parlat de l’ampliació de l’Hospital Sant Joan de Déu i dels diferents equipaments sociosanitaris del districte. Sobretot s’ha parlat d’un tema del qual tots els membres del plenari del Consell del Districte Llevant n’estan orgullosos, que és la definició d’un projecte educatiu d’activitats extraescolars. Aquest ha estat l’element diferenciador del Districte. Aquest projecte ha sorgit de les necessitats detectades als barris, en un col·lectiu molt concret de la ciutat, com són els infants i joves d’entre sis i setze anys. S’ha creat un comissió específica dins del districte, per detectar quines són les necessitats dels infants i dels joves als barris, que s’ha fet a través de les associacions de veïns, les AMPAS i l’ajuntament, i s’han posat damunt la taula quins són els recursos i les eines de què es disposa per evitar duplicitats. L’objectiu final és que actualment diferents AMPAS del districte i diferents associacions de veïns ofereixen serveis de reforç escolar o bé d’aules d’estudi als diferents barris, o als diferents escoles del districte.

6

Els membres del plenari consideren que caldria donar un suport molt més específic i més intens a aquestes associacions de veïns o AMPAS, per mantenir aquests espais o per tal de reforçar-los. Aquesta és la línia que es vol seguir i volen implementar per al curs 2010-2011. Consideren que el districte és un espai de participació on es promou la reflexió i el treball en xarxa de diferents entitats i diferents persones, pel bé de les persones. Els consells de districte han de servir per millorar les condicions de l’entorn i per millorar les condicions de les persones que més ho necessiten. Les actuacions que han portat a terme amb els 25.000 € de pressupost, han estat al parc infantil del carrer Sant Llàtzer, on s’han canviat els arbres que estaven en mal estat o estaven morts, s’ha col·locat un cartell perquè encara hi ha gent que entra amb el gos als parcs on juguen els nens, i s’han posat elements perquè els nens puguin jugar al parc. Una altra actuació important s’ha fet a la cruïlla del carrer Sant Cristòfol i l’església de la Sagrada Família, on s’han adequat les voreres del costat de l’església per evitar accidents i alhora es farà una illeta, que encara no s’ha pogut posar en marxa, però es posarà una pilona perquè els cotxes no aparquin al costat del col·legi de la Font. Un altre aspecte en què s’ha incidit és en el tema de la seguretat viària. S’han col.locat bandes sonores a diferents carrers, al carrer Sant Blai davant del Centre Cívic Joan Amades, al carrer Sant Joan, entre l’escola l’Espill i l’escola El Pilar, s’ha adequat l’entrada al Casal de Viladordis, i al barri dels Comtals els hauria agradat haver fet una actuació una mica més important, però els diners només han donat per pintar els bancs del barri i s’ha posat la barana nova de la Balconada. Per acabar agraeix la tasca dels regidors senyora Angels Mas i senyor Xavier Rubio dins el Consell de Districte, la bona predisposició i interès mostrat. L’alcalde dóna la paraula a la Sra. Rosa García , membre del Consell del Districte Nord la qual presenta la feina feta per aquest òrgan. La senyora Rosa García, manifesta que el Consell de Districte de la zona Nord engloba el barri del Poble Nou i el barri de la carretera de Santpedor. Explica que durant l’any 2009 s’han celebrat set reunions del plenari, tres reunions de la comissió del seguiment i dues visites per diferents indrets dels dos barris. Dels temes que s’han desenvolupat destaca dos processos participatius. Per una banda, el que s’ha destinat al pressupost que es tenia a nivell de districte i, l’altre, sobre la policia de districte. Les visites que es van fer al parc de Can Font, a l’Avinguda Universitària i al barri del Poble Nou, els ha permès conèixer més a fons quina és la realitat del territori i les darreres urbanitzacions que s’han fet, algunes d’elles no exemptes de polèmica entre el veïnat, com el mur de Can Font i els passatges pendents d’urbanitzar del barri del Poble Nou. Les reunions dedicades a l’equipament de la zona nord, l’Ateneu de les Bases, han estat el plat fort del treball al Consell de Districte. La valoració de la Comissió de seguiment és molt positiva, sobretot el treball en equip que s’ha fet i la voluntat de tots els seus membres per arribar a acords i de treballar de forma dinàmica i participativa, assolint un bon ambient de treball. Un altre aspecte a valorar és l’assistència a les reunions i revisar aquells membres que no havien assistit mai al consell, perquè s’havien celebrat amb un nombre escàs de participants. També calia tenir en compte, que la representació d’un barri vers l’altre

7

sovint quedava descompensada i és un aspecte a millorar, per cercar una participació una mica més homogènia dins el territori de la zona nord. També s’ha trobat a faltar la representació d’altres partits polítics. Els 25.000€ de pressupost s’han destinat a dues accions principals, la urbanització del passatge Jover i la urbanització del passatge Migdia, situats al barri del Poble Nou, tot i que abans de finalitzar l’any les obres encara estaven pendents d’iniciar-se. A nivell de valoració, creu que els consells territorials són una bona eina que ofereix un potencial molt gran a nivell de participació, però també creuen que cal més voluntat política a l’hora de fomentar-los, ja que no només han de servir per tractar temes que es plantegin des de l’administració, sinó que han de servir per canalitzar altres problemes que la ciutadania o les entitats puguin detectar i adreçar-los a les diferents àrees de l’ajuntament que en puguin tenir competències i mitjançant la regidoria del districte i el mateix consell, fer-ne un seguiment fins al seu assoliment. Diu que l’informe l’han fet Carles Boix i Josep Martinez, que són els representants de les AV del barri del Poble Nou i de la carretera Santpedor, i que són els qui més han assistit a les diferents comissions de seguiment que s’han fet des del Consell. L’alcalde dóna la paraula al Sr. Jordi Albiol , membre del Consell del Districte Ponent el qual presenta la feina feta per aquest òrgan. El senyor Jordi Albiol , manifesta que el districte de Ponent està format per molta gent i molt dispersa, que comprèn els barris del Xup, Farreres, Suanya, Pirelli, Pont Nou, la Mión-Puigberenguer, Miralpeix, plaça Catalunya, Saldes, Salelles, Santa Caterina i Valldaura. Fa un incís per posar de manifest la satisfacció per la policia de districte, tot i que és una cosa de l’any passat, i per deixar constància que n’estan molt contens. Pel que fa a les actuacions dutes a terme, diu que es volia arranjar el parc infantil del davant del Centre cívic Selves i Carner, però per un problema amb l’aigua, no s’ha pogut fer, Al carrer d’Aneto es va arranjar un parc infantil, es va equipar de bancs totes les parades de bus urbà que no en tenien, els quals s’han obtingut a través de la Diputació. Diu que hi ha hagut sis plenaris i s’han fet diverses visites. Pel que fa a les reunions dels plenaris s’han fet de forma itinerant, cada vegada amb una associació o local diferent, en un col·legi, per fomentar la participació, la qual ha anat disminuint amb les reunions. Pel que fa a les propostes que tenen per a aquest any, s’han proposat que no sigui ben bé d’obres, perquè tothom necessita papereres, semàfors, asfaltat de carrers i necessitats molt més peremptòries. Hi ha estudiades coses relacionades amb l’educació, la possibilitat de poder fer unes ajudes a infants combinades amb la regidoria d’Educació, i fer coses més col·lectives que arribin a més gent, menys obra de totxo i més obra social. La valoració personal dels Consells de Districte és que han de persistir i que hi hauria d’haver molta més participació, perquè el que es vol és fer coses i disposar de més pressupost. L’experiència ha estat bona i, tot i les discrepàncies que hi puguin haver, n’estan relativament contents com ho demostren les enquestes.

8

3. Balanç de l’activitat de la Comissió Permanent del Consell de Ciutat. L’alcalde dóna la paraula a la Sra. Juliana Casero, membre de la Comissió Permanent del Consell de Ciutat , la qual presenta la feina feta per aquesta comissió. La senyora Juliana Casero , explica que la Comissió Permanent va ser creada per acord del Ple de l’Ajuntament de Manresa, i està integrada per: Josep Alabern, Josep Mª Badia, Sebastià Catllà, Miguel Espejo, Lluís Guerrero, Xavier Lanza, Valentí Martínez, Lluís Piqué, Manel Rossell, Lluís Sixto, i ella mateixa. És un òrgan consultiu, integrat per persones a títol individual, amb independència política i bagatges personals i professionals diferents. Aquesta Comissió permanent també participa amb el Consell General del Pla Estratègic de Manresa 2015, i compta amb el suport tècnic d’Àngels Fusté i de Montserrat Rubia. La dinàmica de treball consisteix en fer reunions ordinàries mensuals i també reunions extraordinàries. Un dels seus membres assumeix la coordinació, que en aquest cas és Valentí Martínez, que és qui defineix l’ordre del dia, modera els debats, i supervisa la redacció dels documents i de les actes. Les reunions són itinerants, es fan a les diferents seus dels membres de la comissió, cada mes a un lloc diferent, i el treball s’orienta a l’elaboració de documents, de reflexió i sobre temes d’interès general de ciutat. Durant aquests dos anys s’han fet vint-i-una trobades, l’any 2008 es van fer onze reunions de treball, més una trobada amb agents econòmics, socials i culturals. Aquest any s’han fet vuit reunions i una visita a projectes de la façana sud de la ciutat. Pel que fa a treballs realitzats, des del juliol del 2008 al maig del 2010, es va treballar la capitalitat de Manresa a la Catalunya central, el model de participació ciutadana i el Pla d’equipaments de Manresa. Aquest any s’han fet dos treballs, el de comerç de Manresa i el seu atractiu i el de projectes urbans a Manresa. En el de comerç de Manresa i el seu atractiu, es treballen punts positius i punts negatius i es fan propostes de millora. Com a aspectes positius Manresa té una oferta comercial abundant i diversa, la programació del teatre Kursaal és un bon reclam perquè vingui gent de fora, l’oferta sanitària i universitària de Manresa és un factor atractiu per als ciutadans de la Catalunya central, i que el nou eix comercial a la zona de les Bases de Manresa-Abat Oliva també és un punt molt positiu i fort. Com a aspectes negatius del comerç s’ha detectat la fragilitat de la trama comercial entre el nucli antic, la zona del Passeig-Guimerà, el mercat del Puigmercadal, l’oferta de lleure no està vinculada a l’atractivitat comercial, potser per la poca col·laboració entre comerç i teixit cultural de Manresa, la manca de places d’aparcament, i un baix nivell associatiu entre tots el comerciants. Les propostes que es fan són recuperar el mercat setmanal de la plaça, millorar la gestió comercial i l’estat de conservació del mercat del Puigmercadal, millorar i ampliar la dotació de zones d’aparcament de la ciutat i millorar la connexió entre el centre comercial de Born, carrer Nou, Plana de l’Om i Guimerà-Passeig, i aprofundir en la relació potencialment beneficiosa que és el comerç, el turisme i l’activitat cultural.

9

S’han afrontat temes complexos, amb rigor i aprofundint en causes i efectes, defugint de l’anècdota i del soroll polític i mediàtic que pot portar les opinions diverses de la gent, de col·lectius o amb declaracions de premsa. Creuen que han fet aportacions útils per a la presa de decisions en el si de l’equip de govern municipal. El ritme de treball de la comissió ha estat molt participatiu, sobre un 70%. S’ha seguit un rigor metodològic, en l’enfocament, el debat i el consens de les conclusions, amb una bona organització i logística per les diferents reunions i visites fetes, i que la Comissió permanent continua treballant. Tot aquest treball que s’està portant a terme s’ha considerat convenient deixar-lo per escrit. La Comissió seguirà treballant en les conclusions del Pla director de participació ciutadana, i un nou repte que vol afrontar és preparar un nou treball com és la promoció econòmica a Manresa. 4. Balanç del PEM: situació dels projectes estratègics. L’alcalde dóna la paraula al Sr. Lluís Vidal Sixto, membre del Consell general d el PEM, el qual presenta la feina feta per aquest consell. El senyor Lluís Vidal Sixto recorda que aquest Consell està format per diferents entitats representatives de la ciutat, com col·legis professionals, patronals, federació d’associacions de veïns, les pròpies organitzacions sindicals i els regidors de l’equip de govern i de l’oposició. El Pla Estratègic Municipal és fruit de tot un treball de participació ciutadana, és dipositari d’un ampli consens polític i social a la ciutat, i un nucli vertebrador del consens de la ciutat sobre el que es vol fer i cap a on es vol anar. Tot seguit informa de la situació en què es troben els diferents projectes, la majoria dels quals estan en marxa, en fases diferents. D’entre les actuacions en curs cita el programa de lleure juvenil de fàcil accés per a tothom, el viver d’empreses d’economia social, la ubicació de noves seus administratives d’àmbits superiors de l’administració, el nou pla estratègic del turisme, o qüestions d’obres, sobre què s’estava fent en cada moment, què faltava fer, on s’estaven posant les energies, tant amb actes a la ciutadania, com comunicar o rebre l’experiència de processos similars, amb una jornada que es va fer el gener d’aquest any sobre processos estratègics locals. Un altre element important és l’elaboració d’un quadre d’indicadors, i un treball de seguiment tant del Pla en general, com de l’anomenat Projectes estratègics motor. Alguns dels projectes, que per les seves característiques necessiten de diverses fases i perquè són més complexos i transversals, hi ha unes qüestions que han estat objecte d’especial suport d’aquest instrument que comentava i de les entitats que han participat i les regidories implicades, tant del clúster sociosanitari, el tema de l’estació central i l’impacte d’aquest equipament per a la ciutat, i el tema de l’anella verda. Pel que fa a l’impuls del clúster sociosanitari, valorat en el Pla Estratègic com a qüestió importantíssima, no solament a la ciutat sinó en tot l’àmbit supramunicipal, recorda que era una de les conclusions a la qual el PEM feia referència i en el cas del clúster sociosanitari aquesta òptica s’ha tingut en compte. Un Pla que vol incidir en aquests cinc àmbits dins el món sociosanitari, tant en l’àmbit d’ocupació, el treball de col.laboració entre els diferents agents del sector, la recerca i

10

la innovació, la visibilitat i prestigi del sector, i la interlocució amb altres nivells territorials. Com a últim element estratègic que ha tingut especial consideració per part del Consell del Pla Estratègic, hi ha tota la qüestió de l’anella verda, la intenció de valoritzar-lo en tots els sentits, i properament les conclusions es faran públiques i es podran debatre. Hi ha un treball fet molt important, sobretot perquè hi ha clars una sèrie d’objectius i perquè es poden tirar endavant actuacions per aconseguir-los, com són la comercialització dels productes d’horta, sense oblidar que hi ha incògnites que també caldrà començar a afrontar com és la continuïtat d’aquestes explotacions per raons d’edat, per raons de fragmentació de les explotacions, etc. Una de les jornades que es va fer per veure com s’està enfocant aquesta qüestió en ciutats que tenen una situació similar, va ser molt útil per aprofitar idees i experiències de gent que ja té un itinerari fet en aquest tema. L’alcalde diu que un cop vist el balanç de l’activitat dels quatre Districtes, de la Comissió Permanent i del Pla estratègic, es podria passar a les diferents Comissions sectorials però totes les actuacions fetes es recullen en un pendrive que se’ls ha lliurat a l’entrada de la sessió. Entre els temes tractats destaca el de l’Anella verda, la implementació del tren a Manresa i el desenvolupament d’un nou camp de treball com el sociosanitari, ja sigui per donar resposta a la gent amb un grau de dependència com per generar llocs de treball. Destaca els temes que ha treballat la Comissió permanent, com són l’urbanisme, el comerç, la participació, la qual es valora molt positivament en general, així com una major implicació per part de la ciutadania, i també els resultats obtinguts amb el pressupost de què s’ha disposat. Tot seguit passa a donar compte del balanç del PAM 2008-2011. 5. Balanç de l’execució del Pla d'Actuació Municipa l 2008-2011. L’alcalde manifesta que fer una valoració del balanç del PAM seria llarga i la intenció no és fer un balanç complet del PAM, ja que compta amb unes cinc-centes i escaig accions, informació que també consta en el pendrive que se’ls ha lliurat, on trobaran la valoració de cadascuna de les actuacions i es podrà veure en quin estat es troben. Fa una breu síntesi de la situació en què es troba el PAM. Recorda que aquest Pla es va fer fa tres anys i suposava el compromís de l’equip de govern amb la ciutadania, el full de ruta de les accions a fer i les seves prioritats, el qual ha de ser l’indicador i un element per fer balanç de les actuacions de l’equip de govern a l’hora de rendir comptes a la ciutat sobre els compromisos adoptats. Recorda que quan es va fer el PAM fa tres anys, la situació social i econòmica era molt diferent de l’actual. S’ha hagut de canviar algunes prioritats i s’ha hagut de renunciar a algunes de les accions previstes. Tot i així un 23% del PAM es troba executat, és a dir, dels cinc-cents quaranta-set projectes, cent vint-i-set s’han executat, el que representa un de cada quatre projectes, i més d’un 60% estan iniciats. N’hi ha 19 de desestimats. Alguns estan encara en fase de projecte i els que es troben en curs espera que a finals de mandat estiguin acabats.

11

També parlarà d’alguns dels projectes executats, els que estan en curs i els desestimats. Dels 547 projectes, alguns eren prioritaris i es troben totalment executats i un 60% es troba en curs o en execució avançada. Entre els projectes acabats destaca: - La Llar d’infants de la Mión, que compta amb 74 places. Aquest era un dels

compromisos de l’equip de govern, poder disposar de tantes places públiques de llar d’infants com de places privades. En aquests moments s’està cobrint el 50% de sol.licituds, és a dir, de cada deu famílies que demanen portar el seu fill a la llar d’infants, a cinc se’ls pot dir que sí i les altres cinc han de buscar altres mitjans.

- El Pla per la cohesió i la inclusió social i l’observatori social. Algunes de les

accions ja han començat a implementar-se, és un observatori per saber per on passa la ciutat, molt dinàmic, que es va alimentant cada dia. Els indicadors van variant, però l’important és que hi hagi aquesta taula d’indicadors. Sabem què en pensa la ciutat dels diferents serveis que pot tenir la ciutat, però sobretot aquell que l’afecta quant a la seva qualitat de vida.

- L’increment de serveis de proximitat i d’atenció a la dependència, que ha passat

de 940 telealarmes a 1200. Encara no s’han cobert totes, però hi ha hagut un esforç considerable perquè tota aquella gent que demana una telealarma, persones grans, que bàsicament viuen soles i que en cas de necessitat saben que prement el botó hi ha algú a l’altre costat del fil que li respondrà i que tindrà una assistència a domicili. També s’han incrementat fins a setanta-cinc els àpats diaris de servei a domicili, cobrint tota la demanda de servei i d’ajuda a domicili de persones dependents, i s’ha reforçat la plantilla amb dos professionals més per a elaborar els plans d’atenció a les persones dependents, sobretot en aquest moment en què hi ha més gent que ho necessita.

- Els programes de la transició entre l’escola i el treball, sobretot pensats per a

aquells joves que no acaben o no saben com acabar els estudis, o que els abandonen. S’han mantingut els diferents programes que hi havia, i en alguns casos s’han reforçat, com els programes de Laboràlia, els programes de transició al treball, en què s’ensenya algun ofici, en temes del comerç o del metall, amb l’Aula jove, amb més mòduls per l’Escola taller, en aquest cas la Flors Sirera, o més cases d’ofici. Aquests programes estan adreçats als joves de setze a vint anys, que fruit del fracàs escolar no saben què fer, i se’ls redreça una altra vegada al sistema educatiu o se’ls porta cap al món laboral, però amb una formació bàsica.

- La pàgina web de Manresa INNOVA que pretén recollir tots aquells projectes

innovadors que hi ha a la ciutat, on hi ha tota aquella gent que té projectes per desenvolupar-los empresarialment o bé que tingui una idea que vulgui compartir amb una altra, la comparteixen a través d’aquesta pàgina web. La darrera incorporació de la web és una presentació que es va fer fa deu dies anomenada “les idees joves”. A Manresa hi ha hagut 48 nous projectes promoguts per joves de 16 a 18 anys, que concursen i que algun ha obtingut algun premi, amb l’objectiu de fomentar la cultura emprenedora o intercanviar projectes innovadors que puguin ser motiu de creació d’empresa o d’un nou producte.

- La millora de la atenció ciutadana amb la posada en marxa de l’OAC (Oficina

d’atenció ciutadana). Els objectius de l’equip de govern eren millorar l’atenció

12

ciutadana, ampliar l’horari des de les 9 del matí fins les 8 del vespre ininterrompudament, i la qualitat en l’atenció, tant telefònicament, com presencialment, com a través d’Internet, posant en marxa la carpeta ciutadana, la qual permet fer el seguiment dels diferents projectes.

- El Pla d’equipaments és un plànol de la ciutat on s’indica i on han d’anar els

equipaments de la ciutat, ja siguin els culturals, les noves escoles, els nous instituts, els parcs a les zones esportives, etc.

- Les noves titulacions de la FUB. A partir d’aquest any hi ha els estudis

d’Educació infantil. - Els nous locals del Servei d’atenció a la dona Montserrat Roig, que es troba

sobre els nous locals del carrer de la Canal, sobre el mercat. - El Consell d’Infants, que a part de crear-lo també ha promogut projectes com per

exemple el parc que es va inaugurar fa una setmana darrere la piscina, o el cacòmetre, que tractava de posar una senyalització a cadascuna de les caques de gos que hi havia pel carrer.

- La Regidoria de districte o els diferents aparcaments dissuassoris que s’han fet a

les diferents entrades de la ciutat, com el del costat del Pont de ferro, el de l’escola Ave Maria al costat de La Salle, i el de l’entrada per l’avinguda Universitària al costat de la FUB. així com la incorporació de la datació de l’horari escolar.

Entre els projectes que estan en curs destaca: - L’Ateneu les Bases, és un nou projecte que es va presentar farà un parell de

mesos al mateix solar on s’ubicarà, on es van mostrar els plànols i imatges de com serà aquest nou equipament esportiu, amb pistes de joc, piscina, biblioteca infantil i juvenil, espai per serveis socials, espai per desenvolupar-hi tallers per a adults i espais administratius per a ubicar-hi la regidoria de districte.

- L’equipament del poliesportiu del Pavelló vell, que es troba en la segona fase de

construcció dels vestidors i s’espera que el mes de setembre estiguin acabats. Abans de l’estiu es procurarà encarregar la tercera fase de les obres, que és reconvertir el vell congost en un espai per a un altre tipus d’esports com la gimnàstica, el judo o la musculació. Manresa disposarà d’un pavelló vell reconvertit en d’altres activitats esportives i un nou pavelló per al bàsquet.

- L’ampliació de l’Hospital de Sant Joan de Déu. La inauguració de la primera fase

no serà fins el mes de setembre o d’octubre i s’està a l’espera que s’acabi de signar formalment el finançament dels 60 milions que falten per acabar la segona fase. En aquest mandat hi haurà acabada la primera fase, ja que per acabar la segona, a part dels 60M, falten encara dos anys per a la seva construcció.

- L’ampliació de la plantilla de la policia local, amb sis agents en formació a

l’Escola de Policia, però encara falten tres places per cobrir. - La millora de la riera de Rajadell, amb la solució d’un problema que feia 20 anys

que existia, com era l’abocament de les aigües residuals del Xup a la riera, i des de fa mig any aquest tema ha quedat resolt. També s’han arranjat camins i

13

parets de pedra seca en l’itinerari que connecta des de la torre de Santa Caterina fins a la riera de Rajadell, i també s’ha senyalitzat l’itinerari des de la riera de Rajadell fins a Manresa.

- La incubadora del Palau Firal. Aquest espai, a part de fer-hi les fires, pretén ser

una incubadora on la gent amb iniciativa empresarial tingui un espai per poder desenvolupar el seu projecte empresarial, amb connexió telefònica i experts que els puguin ajudar a crear empreses. Les obres s’estan desenvolupant a bon ritme i s’espera que a la tardor es pugui inaugurar.

- La residència universitària, la qual es preveu que funcioni a partir del gener de

l’any vinent. A partir del setembre es començarà a muntar aquesta construcció modular prefabricada.

- La policia de districte, com algú ja ha manifestat la seva experiència positiva. - Els nous habitatges de les Escodines-Via Sant Ignasi i Montserrat. - Algunes zones verdes dels barris. - La implementació del Pla de mobilitat urbana. - El nou Centre d’interpretació medieval del carrer del Balç. - L’equipament sociosanitari per a persones dependents a La Parada, que es fa

conjuntament amb la Fundació Sociosanitària del Bages. La primera fase són unes 60 places.

- El nou Parc Tecnològic al costat del parc de l’Agulla, la qual cosa suposarà tot el

trasllat del Centre Tecnològic de l’avinguda de les Bases cap al nou parc. Entre els projectes reformulats destaca: - L’Agència local de les entitats i la participació, que s’ha reconvertit, és a dir, en

lloc de crear un espai i tenir unes persones que facin assessorament permanent per a les entitats, s’ha creat la maleta, els documents que recullen tota la informació o documentació d’assessorament per a les entitats.

- La figura de l’Agent Cívic, aquella persona que anant pel carrer pogués veure

actituds incíviques, per manca de recursos s’ha reconvertit en el Pla de civisme i la Taula del civisme.

Entre els projectes ajornats per manca de finançament cita: - La millora de l’itinerari des del Passeig fins a la plaça Catalunya, convertir-ho en

un passeig des del carrer Casanovas-plaça Independència i carrer Saclosa fins a la plaça Catalunya.

L’alcalde diu que a la finalització del mandat s’haurà donat resposta positiva al compromís adoptat farà tres anys que, tot i la crisi, no ha aturat la transformació de la ciutat de Manresa.

14

6. Torn obert de paraules. L’alcalde proposa fer una primera ronda de preguntes per donar resposta a continuació. El senyor Baltasar Corrons demana la paraula per plantejar un problema relacionat amb les barreres arquitectòniques, concretament a l’edifici Infants, que no disposa d’ascensor per accedir al segon pis on hi ha la regidoria de Gent Gran. Considera que si l’Ajuntament obliga els propietaris a posar ascensors als edificis, abans d’obrir un servei municipal en un edifici el tema de l’accessibilitat hauria d’estar resolt. La segona pregunta és que totes les vegades que ha intentat accedir a la web de l’Ajuntament amb el carnet d’identitat i la clau corresponent, no hi ha hagut manera de fer cap tràmit a través de l’OAC, havent de fer la gestió personalment. La senyora Marina Hosta demana informació sobre l’execució avançada del Pla Parcial de la Sagrada Família, del qual no se n’ha parlat i considera un tema interessant a comentar. Diu que també ha intentat fer gestions amb signatura digital a l’OAC i no se n’ha sortit. El senyor Jordi Dodero pregunta per què l’Ajuntament de tot en fa una gran cosa quan per a molts ciutadans representa una misèria. També demana per què els regidors no s’han abaixat el sou davant d’aquesta crisi que han provocat, com s’ha fet en altres països. La regidora senyora Àngels Mas respon que en els darrers anys s’ha fet un esforç per resoldre l’accessibilitat en dos edificis de l’Ajuntament, un és el de la Plaça Major, 1 i enguany és previst resoldre el d’Infants amb la col.locació d’un ascensor. Comenta que la crisi ha incidit en els desenvolupaments urbanístics, hi ha hagut una aturada en tota la iniciativa privada de cara a fer possibles aquestes urbanitzacions que, d’altra banda, també aporten nous espais públics al barri al qual s’integren. Pel que fa al Pla Parcial de la Sagrada Família es troba bastant avançat, s’han complert tots els tràmits necessaris per tirar-ho endavant, s’ha fet el projecte de Pla Parcial, també el d’urbanització, i el de reparcel·lació està pràcticament enllestit. El regidor senyor Josep Lluís Irujo respon que en relació a les dificultats amb què s’han trobat per fer tràmits per internet, es deu tractar a dificultats de caràcter individual i puntuals, ja que les dades de què disposa és que més de 500 ciutadans, hores d’ara efectuen amb tota normalitat tràmits per internet. Els aconsella que s’adrecin a l’OAC perquè o bé és un problema de la codificació digital de què disposen o bé de l’idCAT que fan servir. L’alcalde proposa esbrinar el que ha passat en aquests dos casos, si es tracta d’un error puntual o col.lectiu, però cal resoldre’ls.

15

La regidora senyora Núria Sensat respon que en relació als sous dels regidors, el concepte de dietes no existeix ni per als membres de l’equip de govern ni per als regidors de l’oposició. Hi ha un únic sou, que és públic i que qualsevol ciutadà pot consultar. Els dos regidors d’ICV-EUiA i el seu càrrec de confiança fa dos anys que s’han rebaixat el 14% del sou. L’alcalde proposa fer una segona ronda de preguntes. La senyora Anna Saez diu que els Consells de Districte són una bona eina de participació ciutadana i una molt bona manera d’apropar el ciutadà a l’Ajuntament. Diu que el principal problema és a la zona sud de Manresa, que es troba dividida pel riu. Hi ha persones que viuen a l’altre costat del riu i que aquesta zona sud no existeix per a l’Ajuntament des de fa molt temps. Creu que és hora que es comenci a parlar i ara molt més amb les infraestructures que es preveuen i que afectaran directament tota aquesta zona, com l’eix transversal, etc, que és un gran avanç per tot Manresa, però potser per a la gent que hi viu no està ben bé d’acord de com s’ha de plantejar. En segon lloc felicita l’Ajuntament per la implantació del policia del districte, sobretot per als barris rurals, els quals tenen unes necessitats molt diferents de les de la majoria de ciutadans de Manresa. Cal tenir-ho present perquè no és el mateix viure als afores de Manresa amb unes condicions especials que viure al centre de Manresa. Creu que se n’ha de parlar, s’ha d’incentivar i s’ha de millorar tot el que és la zona rural de Manresa, no només l’horta, procurar que es promogui i tenir en compte les necessitats de la gent que hi viu. Als Consells de Ciutat i de Participació pensa que estaria bé que es permetés que qualsevol ciutadà pugui opinar sobre qualsevol tema i que se’n pugui parlar, ja que en els anteriors PAM es va desestimar tot el que van presentar i ja no van tenir opció de parlar-ne en els Consells de Districte. El senyor Jordi Dodero agraeix les explicacions de la senyora Núria Sensat, però les dades dels sous diu que les ha extret de la web i si és cert que s’han abaixat aquest percentatge demana per què no hi consta? Diu que l’Ajuntament té molta imaginació a l’hora de posar noms, com la incubadora, l’Ateneu les Bases, en què el 70% o 80% serà per a activitats esportives, quan la paraula Ateneu no hi té res a veure. Creu que s’omplen la boca de paraules amb moltes activitats i coses que diuen que fan, però que realment no hi són, com per exemple l’enquesta de què s’ha parlat en què tothom està molt content amb l’Ajuntament. Li agradaria saber qui va fer l’enquesta, quines són les preguntes que es van fer i a quantes persones va arribar. El senyor Antoni Fernández diu que el preocupa l’aspecte visual de la ciutat, com la manca de control de les rases als carrers quan es fan obres, que es tornen a cobrir i acaben cedint i quan plou hi queden unes llacunes d’aigua importants.

16

També caldria més control amb les empreses de telefonia i de la llum, perquè a les façanes de les cases hi ha fils per tot arreu. Hi ha cases noves com per exemple al carrer Santa Maria que sembla que estiguin acabades, però que estan abandonades, brutes i deixades, amb fils que baixen per la façana. Si es vol que Manresa sigui una ciutat turística no sap per on s’haurà de portar la gent. Diu que moltes voreres encara no estan adaptades per a la gent gran i invàlids. També hi ha una falta de civisme i un control dels vehicles. Hi ha alguna empresa que aparca el seu vehicle i posa una passera per descarregar el gènere al magatzem. Ho ha denunciat moltes vegades i no li fan cas, es refereix al carrer Pompeu Fabra, l’establiment Caprabo. Pel que fa a la zona del Passeig, on no hi poden aparcar vehicles, davant l’edifici de Telefònica n’ha arribat a comptar fins a 8 de la casa Cobra, que hi aparquen al migdia. També hi ha una casa al Passeig que, per sortir, tan giren per la dreta com per l’esquerra. En relació al tema de la neteja diu que hi ha botigues que no dipositen les deixalles on toca, ni a les hores que pertoca. Creu que si són magatzems grans i importants haurien de ser aquests els encarregats de fer el reciclatge i no la ciutat. Fa referència també a la degradació de l’aspecte d’algunes façanes i recorda que la normativa preveu que no s’hi pot penjar roba i en canvi es fa en alguna casa de Sant Domènec. Considera que tots aquests són aspectes que no ajuden a millorar la imatge de la ciutat. El regidor senyor José Luis Buenache respon a la senyora Anna Saez que ella ha assistit com a representant de l’AV de Torre Santa Caterina des del primer plenari i que sabrà que els temes debatuts són aquells que els assistents als consells han proposat i que també estarà d’acord que va sortir una relació molt llarga de temes i que per qüestions de temps s’han anat tractant de forma progressiva en cada plenari. Diu també que els Consells de Districte no és l’única forma d’adreçar-se a l’Ajuntament sinó un canal més, i no és cert que tampoc els ciutadans puguin assistir als Consells de Districte sinó que es va haver d’acotar i en el cas que s’hagi de votar alguna decisió es va considerar que hi haguessin deu ciutadans a títol individual, però tothom hi pot assistir com a oient. En resposta al senyor Dodero diu que l’enquesta anava sobre els Consells de Districte i que la va respondre la presidenta de l’AV de la Sagrada Família, representada al Consell de Districte de Llevant. L’enquesta respon a una voluntat de valorar el primer any de funcionament dels Consells de Districte i no sobre si la gent està contenta o no amb l’Ajuntament. El regidor senyor Ignasi Perramon respon que el nom d’Ateneu històricament ve de llocs dedicats a la cultura popular, a la cultura de la gent més senzilla, perquè la gent benestant tenia altres llocs per estar i rebre la cultura. L’Ateneu les Bases pretén ser un lloc per a tota la gent d’aquell sector i de tota la ciutat, i perquè hi hagi una diversitat molt gran d’activitats. Una porta bàsica de la cultura són les biblioteques i allà hi haurà una biblioteca important per la ciutat, biblioteca infantil, per a adults, etc.

17

També hi haurà altres equipaments culturals per fer tallers, equipaments per a gent gran, un espai per a equipaments socials de la ciutat: centre obert, l’àrea bàsica de serveis socials, i serà un equipament per tot tipus de persona que estigui residint en aquell sector. Hi haurà una part esportiva, però també vol recordar que els Ateneus dels centres parroquials van sortir moltes vegades als clubs de bàsquet i moltes entitats esportives, excursionistes, etc. Per tant la vinculació d’esport i cultura es històrica i està molt arrelada al nostre país. Diu que la gestió d’aquest centre la portarà a terme una federació esportiva, la Federació catalana de bàsquet, i una cooperativa que està gestionant diferents equipaments cívics a d’altres llocs de Catalunya i que ho estan fent correctament i a satisfacció dels usuaris. Considera que aquest Ateneu sí que encaixa i que les Bases de Manresa recorda un moment en què van fer eclosió els Ateneus i el moviment cultural del país. El regidor senyor Joan Vinyes respon al senyor Fernández que el tema de les rases és complicat perquè Manresa és bastant dinàmica i que, tot i haver disminuït, hi continua havent demanda de subministraments i de manteniment. S’ha intentat millorar el control que es fa sobre les empreses per tal d’unificar els serveis, ja que cada vegada que s’obre una rasa, si l’obre Gas Natural, s’ha muntat un sistema d’informació perquè Telefònica o Aigües de Manresa sàpiguen que s’està obrint aquella rasa i que no vinguin al cap d’un mes a demanar per tornar-la a obrir. Això s’està fent molt més del que sembla, però de vegades és impossible ja que no es preveia fer-hi res, però com a conseqüència d’alguna fuita o avaria s’ha de tornar a obrir. Creu que s’ha millorat bastant en els últims anys i que cal seguir en la millora del tema del control i dels acabats. Pel que fa a l’accessibilitat de les voreres diu que en aquests últims dos o tres anys és quan s’ha invertit més en accessibilitat, aprofitant diferents partides. L’any passat es van aprofitar diners procedents de l’Estat, es va crear una partida en la qual es va invertir quatre vegades més del que es feia cada any, la qual cosa va permetre fer un avenç molt important. Creu que en el tema de l’accessibilitat Manresa està millorant bastant. La regidora senyora Alba Alsina respon que en relació al tema del reciclatge la Llei de residus preveu que els comerços o bé poden gestionar els seus propis residus o que l’ajuntament faci aquest servei i que ells s’hi adhereixin. Hi ha una part de comerços que gestionen els seus residus, com Mercadona, i els que no la fan l’Ajuntament posa al seu abast la recollida de cartró comercial i la recollida de matèria orgànica comercial, i és cert que no sempre la fan del tot correctament. L’Ajuntament ho intenta millorar amb inspeccions, amb educació ambiental als comerços i quan cal, amb la corresponent sanció. El regidor senyor Alain Jordà respon que el terme “incubadora” és la denominació que s’utilitza en aquest tipus d’equipaments a tot arreu i, per tant, no s’ha fet cap exercici especial d’innovació en aquest àmbit perquè no semblava interessant.

18

La regidora senyora Àngels Mas respon que en aquets moments de crisi econòmica moltes edificacions o promocions s’han deixat inacabades i molts d’aquests cables que pengen per les façanes responen a una manca de pagament per part del promotor. El regidor senyor José Luis Buenache respon al senyor Fernández que al carrer Barceloneta en dos o tres mesos s’han posat més de 450 multes. Aquest matí hi ha passat i s’ha trobat sis cotxes aparcats. Al Passeig s’han fet actuacions puntuals, força contundents, i durant un temps funciona, però malauradament no es pot incidir en el comportament de les persones que, de forma reiterada, segueixen cometent aquestes infraccions. Potser en el cas de les empreses els treballadors no paguen les multes sinó que és l’empresa, perquè s’hi han adreçat en diverses ocasions. Diu que el proper mes de setembre entrarà en funcionament el Policia de Districte a la zona Centre i el fet que els agents passin a peu més sovint per aquesta zona del Passeig millorarà aquesta situació que el senyor Fernández denuncia, amb la qual l’Ajuntament està d’acord que és absolutament inacceptable. L’alcalde dóna la paraula als assistents perquè facin una altra ronda de preguntes. El senyor Lluís Sixto diu que en relació a la incubadora o viver, creu que hi ha una cosa més important que el nom, que és el tema dels continguts i les realitats, ja que l’any 96 o 98 ja es deia que s’havia de fer i on havia d’anar. Pregunta si s’ha detectat quines són les tres o quatre queixes més importants que efectuen els ciutadans, les entitats, perquè creu que pot ser un àmbit de millora. Diu que s’estan fent valoracions de com s’està en temes estratègics, en temes del dia a dia, que preocupen als districtes, i creu que en una propera etapa caldrà fer un esforç especial en tancar coses que estan iniciades, si tenen connexió amb les preocupacions o les queixes o les inquietuds ciutadanes, si s’està donant aquest fet d’acumulació de queixes o preocupacions. Una aportació que anava en aquesta línia i que ha expressat a la permanent del Consell de Ciutat és la web de les obres, que pretén ser una aportació interessant que segurament no pot ser l’única i ha de ser complementada. Creu que aquest govern local i molts governs locals de Catalunya, amb instruments molt petits, des dels serveis d’ocupació, a vegades des de temes d’immigració i d’altres àmbits, es fa el que es pot i amb uns instruments molt limitats. Potser si hi ha alguna crítica a fer en aquests àmbits és que aquesta ciutat i moltes ciutats de Catalunya, es deixen prendre el pèl per instàncies superiors, com per exemple el Departament de Treball, amb aquests canvis constants, hi hagi crisi o no, de línies d’actuació, canvis de programes, sotmetre a les administracions locals a pràcticament un concurs de proveïdors constant per cada cosa que volen fer. El senyor Sebastià Catllà, comenta que en relació al fet que la ciutat no està prou neta ni endreçada i els carrers no gaire ben condicionats, creu que a la ciutadania li manca col.laboració i participació. En temps d’eufòria de treball, hi havia gent del país que no feia segons quines tasques i havia de venir gent de fora per fer-la i bona part d’aquesta gent estava a l’atur.

19

Espanya actualment té una taxa d’atur d’un 18 o 20% i abans de la crisi estava sobre el 6 o 8%. Actualment aquesta gent continua estant a l’atur i a més a més s’hi han afegit tots els immigrants que han vingut a fer la feina de la pala i l’escombra. Creu que seria una bona solució aprofitar tota aquesta gent aturada per tenir la ciutat més ordenada. Recorda que quan va sortir la llei que preveia incorporar persones discapacitades a les empreses, bona part dels empresaris van fer els deures i l’administració pública no els feia gaire. Actualment hi ha la presó a Sant Joan de Vilatorrada, que va tenir molta polèmica, que està fent una campanya de reinserció al món del treball, i que està pressionant les empreses perquè incorporin personal o portar-los feina, cosa que considera justa i correcta, però recorda que cal pensar que no passi el mateix que va passar amb un grup de 26 discapacitats que feien tota la neteja i el servei de planxat en un CAP de Salut de Barcelona, als quals se’ls va treure la feina per donar-la a plans de reinserció de la presó. Com a integrant del patronat d’AMPANS creu que també es corre aquest perill i que hi hauria d’haver un equilibri perquè no passi el mateix, i tota aquesta gent de la presó també podrien fer tasques per arranjar la ciutat, etc. El senyor Joan Cals diu que en cada assemblea reivindica el col·lectiu de la gent gran. Creu que l’Ajuntament de Manresa fa unes polítiques de gent gran antiquades, curtes, fora de lloc, i no es refereix al tema sociosanitari ni de benestar social, que funcionen i bé, sinó que es refereix a aquest col·lectiu que es va rejovenint i que té una oferta cada vegada més minsa. Manresa és de les poques ciutats mitjanes a Catalunya que no té espais propis per a la gent gran, que no té casals. El casal que fa com a tal no és públic, sinó que és privat, i Manresa ja en té d’espais d’aquest tipus. En nom del col.lectiu que representa demana que es modernitzi l’oferta. Diu que fa deu anys que es va jubilar i que l’oferta que hi havia és la mateixa d’ara. En canvi, el col·lectiu no és el mateix i cal tenir-ho present. Demana que l’Ajuntament debati aquest tema, tal com es farà el mes d’octubre en el sisè Congrés de la Gent Gran de Catalunya. El senyor Jordi Albiol diu que el va sobtar molt saber que en algun dels barris que forma el Districte de Ponent encara hi ha carrers sense asfaltar i en algun lloc sense clavegueram. Espera que la Torre Santa Caterina no estigui tant abandonada, però li agradaria que hi reflexionessin i que hi pensessin quan en un Consell de Districte, on es fan anar pocs diners, el que té clavegueram, té el carrer asfaltat i està plenament urbanitzat, té tot el dret a demanar que se li canviï una paperera perquè s’ha fet vella, però potser no sap que canviar-la val uns 3.000 € i en canvi hi ha gent que encara no té clavegueram. La senyora Anna Saez vol matisar que quan parlava de participació no ho feia com una crítica sinó com una aportació. Diu que quan es va començar el Consell de Districte es van passar una sèrie de punts i de temes per parlar, que van sortir del PAM, no de la gent que formava el Consell de Districte, i potser això sí que seria interessant, perquè amb aquests temes quan van venir al PAM van demanar moltes

20

d’aquestes coses, de les quals no se’n va aprovar cap, i aquí és on diu que potser seria útil. Des de Torre Santa Caterina sempre es vol participar, col.laborar, etc, però no es pot participar ni col.laborar, ni fer pluges d’idees, si no poden parlar dels temes que més els pertoquen que, com saben, es troben molt afectats per les infrastructures. Aquest és un tema que ha demanat moltes vegades en Consell de Districte que se n’hauria de parlar, no només a nivell de Consell sinó de tot Manresa. Creu que està molt bé que un grup de persones del Pla Estratègic o de l’Ajuntament parlin d’aquest tema, però són coses que afecten tota la ciutadania de Manresa, i com aquesta d’altres. El senyor Baltasar Corrons diu que la pregunta del senyor Antoni Fernández anava en el sentit que quan s’obren rases i es tornen a tapar, moltes vegades i al cap de poc temps, la rasa s’ha ensorrat i s’hi formen bassals, es circula malament, etc. Creu que no només és un problema de rases sinó que també passa al Passeig davant la farmàcia que hi ha tocant a Sant Domènec, o davant el Kursaal, on les rajoles suposen un perill per als vianants i caldria fer-hi un manteniment. Pel que fa a la inserció laboral a què es referia el senyor Catllà, i com a membre de la consultiva d’AMPANS, comenta el cas d’unes tasques d’encapsar corretges, que era una feina important i se’n feien moltes, que els ho van prendre per passar-ho a la presó. Aquesta feina l’han tornat a recuperar perquè el producte no s’envasava correctament, i només volia deixar constància que els deficients moltes vegades fan la feina més ben feta que no pas en altres sectors. En relació al tema de la gent gran que comentava el senyor Cals, creu que si l’Ateneu les Bases pot disposar d’un espai, encara que sigui d’iniciativa privada o semi pública, li sembla correcte que existeixi. També voldria que hi haguessin prou diners perquè els altres que hi ha previstos es poguessin fer aviat per tal de disposar d’una xarxa potent a favor de la ciutadania. Pensa que està bé que hi hagi iniciativa privada i que no tot ho ha de fer la iniciativa pública i que conjuntament es poden fer grans coses. El regidor senyor Xavier Rubio comenta que ja li agradaria que la causa d’aquesta crisi mundial fos només el sou dels regidors de govern i oposició de l’Ajuntament de Manresa perquè de cada 100 dòlars que produeix el món l’economia real només en crea tres. En relació al que s’ha comentat sobre la presó i AMPANS diu que en els moments en què l’atur de Manresa era del 6%, a Manresa només hi havia 2.000 persones aturades, per tant, fer polítiques per a la gent exclosa, com les persones discapacitades o recluses, l’administració i l’empresa tenien molt marge. També vol deixar constància que li agradaria que bona part de l’empresariat tingués responsabilitat social pel territori, com el senyor Catllà. Tot allò que es podia fer quan Manresa només tenia un 6% d’atur, ara ja no es pot fer perquè ja hi ha més de 6.000 persones a l’atur, en exclusió o risc d’exclusió, i al Bages més de 15.000 persones i els familiars que en depenen. L’any 2009 els Ajuntaments van disposar de pocs recursos, però gràcies a l’esforç de tots i especialment de les persones que dia a dia no només han fet d’insertors sinó que també han estat atenent socialment les persones, es van aconseguir 725 llocs de treball des del Servei d’Ocupació de l’Ajuntament de Manresa.

21

Per cada euro que l’Ajuntament de Manresa posa al Servei Local d’Ocupació, té capacitat de la Diputació, de la Generalitat de Catalunya, de l’Estat i la Unió Europea, que n’entrin quatre per intentar que la gent treballi i es formi. Hi ha molta feina a fer, cal asseure’s amb la presó, amb AMPANS, amb les entitats d’economia social i l’obertura d’aquesta incubadora al Palau Firal és una bona notícia. Des dels àmbits de Serveis Socials i d’Immigració, tant els professionals com els tècnics i els responsables polítics, fan tot el que poden i amb actituds positives com les de les persones avui reunides s’avançarà com es va fer amb el Centre de formació pràctica, com ara s’està intentant fer amb el tema de la construcció i d’altres coses que es fan. Recorda que de cada 100€ o dòlars de la borsa de Nova York només 3 són reals, la resta és especulació i si fa quinze anys la crisi es va solucionar devaluant la pesseta, ara es fa portant la gent a l’atur, perquè hi ha empresaris que ho han fet amb mala fe i d’altres perquè no han tingut més remei que acomiadar perquè, tot i tenir comandes, ni els bancs ni les caixes els han deixat diners. Com deia la senyora Anna Saez cal reflexionar que la ciutat no només és la trama urbana i que Manresa té un patrimoni com l’Anella verda i agrària i l’entorn rural. Diu que en l’últim Consell plenari de Llevant el senyor Josep Duocastella, de Viladordis, va parlar del tema dels camins rurals, i es va decidir que en el proper plenari de setembre se’n faria un monogràfic. Proposa al regidor de Ponent que es faci un debat conjunt amb la resta de districtes. La regidora senyora Àngels Mas informa que el Barri de Sol i Aire es va construir abans de la urbanització, cosa que s’acostumava a fer abans de la Llei del sòl i que s’ha de resoldre perquè els veïns no disposen dels serveis mínims com la pavimentació i serveis. El regidor senyor Ignasi Perramon informa que l’Ateneu les Bases és una instal.lació pública, la gestió de la qual es dóna a una empresa o entitat, i en la programació es procurarà que hi intervinguin les entitats de la gent gran perquè sigui adequada a la gent de la ciutat. Creu que en aquests darrers temps hi ha hagut una millora dels espais per a la gent gran com el de la Caixa de Pensions, Caixa Catalunya, el local de Valldaura, o barris que disposen d’espais més reduïts com el Poble Nou o Cra. de Santpedor i que milloraran, o el de la Balconada que actualment disposa d’un espai millor que el que hi havia fa un temps. En el conjunt de la ciutat hi ha equipaments i en el futur n’hi haurà més i si es fan els nous equipaments de districte caldrà preveure que hi hagi espai per a la participació i l’activitat de la gent gran, perquè també comparteixin els espais d’ús més general. L’alcalde comenta que si hi ha una rasa que s’enfonsa s’ha d’exigir a l’empresa que la torni a fer. Diu que la intenció de l’Ajuntament era que en aquest Consell de Ciutat hi hagués el màxim de participació per part dels representants dels Districtes, no només de l’equip de govern i fer balanç de la feina feta. Per a alguns les valoracions han estat positives, per a d’altres menys, però s’ha creat l’espai perquè tots puguin aportar idees, com aquest equip de treball sobre els camins

22

rurals entre dos districtes, o la creació, a proposta de la Comissió permanent, d’una web sobre les obres de la ciutat, que ja es troba estructurada i a partir d’aquesta setmana es podrà consultar quines obres s’estan fent, quines hi ha previstes i les afectacions del trànsit. Un altre projecte que també s’endegarà, fruit del Projecte Educatiu de Ciutat, és la creació d’un grup permanent perquè un cop l’any faci balanç de les seves activitats. Diu que l’acte d’avui és un acte més de participació, de posar en valor la feina de tots plegats, i els agraeix la feina que tots han efectuat, tant a títol individual com col.lectiu, d’associacions i entitats. Demana més implicació i participació i es mostra satisfet de les valoracions dels representants dels quatre districtes, que també han mostrat la seva satisfacció en el procés de participació del districte. Acaba dient que no sempre les coses surten bé i es fan a gust de tothom, però que es tracta d’explicar-ho i de valorar que entre tots estem ajudant a transformar la ciutat. Tot seguit dóna pas a una actuació del Quartet de música del Conservatori. L’alcalde agraeix a tothom la seva assistència i aixeca la sessió, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta. El secretari Vist i plau L’alcalde