Resum de la primera trobada de la comissi de Democrcia Ambiental:Primer de tot, vrem remarcar la importancia de recordar que la crisis s fonamentalment dorigen ambiental

A continuacin, vrem donar una definici de Democrcia ambiental: el dret a decidir la manera com la societat es relaciona amb la naturalesa.

Aix, vrem definir aquesta relaci en la societat actual: lhome es relaciona amb la naturalesa per tal dextreuren uns RECURSOS. Quina mena de recursos? Recursos energtics, recursos per alimentar-se, recursos per la salut, espirituals o esttics, etc.

Aix, daquesta interacci sen deriven una srie dimpactes.

Per tant, vrem subdividir aquest apartat en diversos subapartats, que corresponen als diferents recursos que extreiem de la naturalesa:Energia

Alimentaci o Sistema Agroalimentari (agricultura, ramaderia i consum)

Salut

Territori

Aigua

Espiritual o Esttic

5.1) Agriculura/Ramaderia i Consum: Som lo que sembrem"- Primer de tot vrem donar una definici de lagricultura actual: una agricultura industrialitzada basada en el monocultiu, la maquinitzaci i fortament dependent de la industria de fertilitzants de sntesi qumica i de les multinacionals de llavors. Donant lloc a una agricultura insostenible a nivel energtic i econmic que se sostenta grcies a les subvencions.- A continuacin, vrem definir una srie de repercussions conseqncia daquest tipo dagricultura:- Estrenyiment i desaparici del pags- Desaparici de les varietats locals- Contaminaci de laigua i esgotament dels fretics- Efectes en la salut- Prdua de biodiversitat, donant lloc a una agricultura ms vulnerable enfront de plagues.- Dependncia cap els combustibles fossils- Forta exportaci i deslocalitzaci- Ramaderia intensivaNOTA: totes aquestes repercussions els hem de validar amb dades Garrotxines.A continuacin vrem treballar a nivell de lalimentaci i del consum. Som lo que mengem

vrem formular una srie de qestions per tal de tractar les diferents repercussions daquesta societat basada en el consum i el creixement:Coneixem lorigen del que mengem?

Com pot ser que els aliments ms barats siguin els ms costosos de produir i de transportar?

Per qu una patata que dna la volta al mn s ms barata que una patata cultivada al costat de casa nostre?

Quina repercussi t el fet que compris una patat procedent de Frana en als teus vens pagesos productors de patates?

Quant costa rezlment menjar un pebrot a lhivern?

On compres el teu menjar? per remarcar que quan compres TRIES

Quan vas al supermercat ests beneficiant als teus vens pagesos?etc.

NOTA: sha dacabar de treballar i hem de buscar tamb dades concretes de la Garrotxa.

DISSENY DEL PLAFVrem decidir fer un plaf subdividit en els diferents apartats corresponents als diferenst recursos que extraiem de la naturalesa.

Cada subapartatestar dividit en dues columnasEn vermell hi haur una pregunta relacionada amb limpacte que volem destacar, una frase que resumeixi la repercussi en qesti i una dada real Garrotxina que validi aquesta repercussi o impacte.

En verd posarem alguna alternativa que sestigui duent a terme a la Garrotxa referent a la qesti treballada.