ACOMPANYAMENT EN ELSEXERCICIS EN LA VIDA QUOTIDIANA (EVQ)

Francesc Riera i Figueras

ACOMPANYAMENT EN ELS EXERCICIS EN LA VIDA QUOTIDIANA (EVQ)1. Notes històriques i actualitat ....................................................................2. Algunes “anotacions” per als EVQ .........................................................3. Primera època: preparació ........................................................................4. Primera setmana: baixada als inferns - etapa de trencament .................5. Misteris de la vida de Crist: «Estar-se amb Jesús, el Senyor» ...........6. El «quart dia» de la segona setmana [136] ............................................7. Concretant .................................................................................................. 8. Tercera i quarta setmanes .........................................................................

APÈNDIX 1. SUGGERIMENTS PER L’ORACIÓ ....................................................

APÈNDIX 2. EXAMEN ......................................................................................

APÈNDIX 3. ENTREVISTA ................................................................................ 37

35

33

28262319

12953

Edita CRISTIANISME I JUSTÍCIA • R. de Llúria, 13 - 08010 Barcelona • tel: 93317 23 38 • fax: 93 317 10 94 • info@fespinal.com • Imprimeix: Edicions Rondas,S.L. • ISBN: 84-9730-214-1 • Dipòsit Legal: B-16.337-09 • ISSN: en tràmit • Maig2009La Fundació Lluís Espinal li comunica que les seves dades procedeixen del nostre arxiu històric pertan-yent al nostre fitxer de nom BDGACIJ inscrit amb el codi 2061280639. Per exercitar els drets d'accés,rectificació, cancel·lació i oposició poden dirigir-se al carrer Roger de Llúria, 13 de Barcelona

Aquest Quadern recull l’aportació que féu l’autor a lesPrimeres Jornades d’EVQ celebrades a Salamanca l’any2005 i al Curs sobre acompanyament que va tenir lloc aRoma el 2006, organitzat pel Secretariat d’EspiritualitatIgnasiana.

1.1. Ignasi, mestre de l’adaptacióIgnasi va descobrir aviat persones demolta capacitat, de les quals es podia es-perar molt, però que no podien perme-tre’s retirar-se durant trenta dies. Parla depersones molt ocupades «en coses pú-bliques o en negocis convenients», per-sones d’estudis, de bona intel·ligència...

Li sap greu no poder proposar-los elmes d’Exercicis Espirituals (EE) en si-lenci, però amb la seva capacitat d’a-daptació i de creativitat els ofereixExercicis en la Vida Quotidiana (EVQ),tal com explica l’anotació 19, de mane-ra que puguin viure una part o bé la to-talitat d’allò que s’ofereix en els trentadies de silenci i recés. En la seva pro-posta entén que l’exercitant es trobaràcada dia amb l’acompanyant en el llocconvingut, i aquest l’anirà introduint enels primers temes dels Exercicis, fins acompletar, si resulta oportú, tot l’itine-

rari del mes, això sí, durant un períodede temps molt més llarg.

Ignasi és mestre de l’adaptació, del’aculturació, amb l’interès prioritari d’a-judar el major nombre possible de per-sones. La seva pedagogia el situa al ni-vell de les capacitats i oportunitats decada subjecte, de manera que aquest pu-gui suportar de manera descansada l’ex-periència [18,2]. Actua des de la filoso-fia de la contemplació de l’Encarnació,on la Trinitat, mira el món, tan divers, tandesballestat i amb una set tan gran de re-dempció [101-109]. En aquesta mirada laTrinitat, i amb ella Ignasi, adquireix «l’o-bediència a la realitat», adaptant-se demaneres revolucionàries, fins a «fer-seun de nosaltres, prenent la condició d’es-clau» (Fl 2,7). També Ignasi és revolu-cionari a l’hora d’adaptar la profunda ex-periència eremítica de la seva propostaoriginària, a una realitat d’EE enmig del

3

ACOMPANYAMENTEN ELS EXERCICIS EN LA VIDA QUOTIDIANA (EVQ)

1. NOTES HISTÒRIQUES I ACTUALITAT

bullici de la vida diària. Una de les ca-racterístiques de la mística ignasiana ésl’adaptació que busca i troba Déu en to-tes les oportunitats, coses i persones.

1.2. … però, un «mal menor»Els Directoris donen fe repetidamentd’aquesta manera de donar els Exercicisen la primera Companyia.

Els anomenen «Exercicis oberts»(Directoris 5 i 6). Nou d’ells els considerenespecialment aptes per a persones ocupa-des en moltes activitats (D. 17, 18, 20, 28,33, 34, 43, 46, 47), encara que siguin acti-vitats espirituals (D. 46, 47); o per a perso-nes a les quals la manca de salut no permetun major esforç (D. 32, 46, 47).

Consideren que aquesta fórmula serveixtant per a proposar la matèria de tot el llibredels Exercicis (D. 18, 20, 32, 33, 34, 43),com la que correspon a les altres formes dedonar exercicis: de vuit dies, d’iniciació se-gons l’anotació 18, etc. (D. 5, 6, 20).

També es preocupen pel moment del diamés propici per a dedicar-se a l’exercici (D.12, 17, 18) o pel temps a dedicar-hi (D. 20,32, 33, 34, 43, 46).

D’altra banda, Cámara, en el seuMemorial, recull que Ignasi els va donar aParís amb aquest format a SimónRodríguez, perquè no podia retirar-se en so-litud a causa dels estudis i de la seva salut.

Probablement la frase de l’Autobiografía(98,13) «recorria la ciutat per visitar els seusexercitants anant en un mateix dia des deSanta Maria la Major al Pont Sixt», es refe-reix també a exercitants segons l’anotació19.

Però, tant per Ignasi com per l’ex-periència que recullen els Directoris, elsEVQ són sempre un «mal menor», ja

que se suposa que l’exercitant «més sen’aprofitarà, com més s’apartarà de totsels amics i coneguts i de tota sol·licitudterrenal»; així com «mudant-se de la ca-sa on estava, i prenent una altra casa ocambra per hostatjar-s’hi tan secreta-ment com li serà possible» [20,2-3].

1.3. En el segle XX, la dificultat estransforma en oportunitatAl darrer terç del segle XX, gràcies almestratge, entre altres, de G. Cusson alCanadà i de M. Giuliani a França, s’a-profundeix en l’anotació 19. La difi-cultat es transforma en oportunitat.Molt més que en el segle XVI abundenavui les persones a qui és impossibledisposar de trenta dies (motius fami-liars, professionals, etc.). L’originalitatd’aquests mestres espirituals del segleXX resideix en la seva capacitat d’unirl’adaptació que va fer Ignasi el segleXVI, a causa del factor temps, amb eldescobriment que l’humus adient per auns exercicis no és només «l’apartar-sed’amics i coneguts», sinó també delbrogit de «cada dia», amb els proble-mes, dificultats i contradiccions que ge-nera la vida diària.

La nova oportunitat integra el banyde realisme que facilita un discernimenti una elecció realistes, gestats en la pro-sa de cada dia; i resulta una excel·lent pe-dagogia per a exercitar-se en la místicadel «trobar Déu en totes les coses».

Els EE en silenci i solitud aporten“intensitat”. Els EVQ aporten “extensi-tat”: són com una pluja fina contínua. Estracta de dues metodologies diferents;per tant, acompanyant i exercitant hande discernir a la bestreta quina és la més

4

adequada en cada cas concret. No siguique el candidat esculli EVQ per pord’un recés, o esculli un recés buscantpotser una experiència idealista. Unametodologia crida l’altra: a qui ha fet EEen recés li aprofitarà molt repetir-los enla vida ordinària passats ja uns anys, i ala inversa. Un mètode aporta més inten-sitat; l’altre més realisme.

Són diverses les modalitats d’EE enrecés; d’una manera semblant, tambéseran diverses les modalitats en la vidadiària. En recés, els EE: a) poden serplenament eremítics i durar un mesllarg (anotació 20); b) poden adaptar-se

a la modalitat en grup, com oferim so-vint en les nostres Cases d’Exercicis(en aquests casos serà bo d’aprofitar al-guns elements comunitaris); c) uns i al-tres es poden adaptar a les propostes dequinze dies o d’una setmana; d) o con-vertir-los en exercicis d’iniciació [18].A tot aquest ampli ventall d’exercicisen recés, li correspon un altre ventalld’EVQ.

En aquest escrit ens situem en laperspectiva dels exercicis complets,que, en la vida quotidiana poden os-cil·lar entre nou mesos i una mica mésd’un any.

5

2. ALGUNES “ANOTACIONS” PER ALS EVQ

2.1. El triple diàleg del’acompanyant

En els EE es dóna un triple diàleg:a) Primer de tot, un diàleg amb Déu,

perquè és l’Esperit, el “director” delsEE. L’acompanyant és només un vicaride l’Esperit, un coadjutor, que ha de se-guir la pista que l’Esperit marca. Had’estar obert a copsar les insinuacionsd’un Esperit sempre lliure, mai quadri-culat, que desborda els nostres esque-mes prefabricats, no sempre de maneratan clara i nítida com desitjaríem: «elvent bufa allà on vol, notes la seva re-mor, però no saps d’on ve ni a on va.Així mateix passa amb l’Esperit» (Jn3,8). L’Esperit és Creador i Inesperat.De la mateixa manera que l’exercitant

contempla els «misteris de la vida delSenyor», l’acompanyant ha de contem-plar els «misteris de la vida del’Esperit», escrits cada dia en el cor del’exercitant.

b) Un diàleg amb el llibre dels EE,que és el “llibre del mestre”, no “el lli-bre de text del deixeble” (en principi,l’exercitant no l’ha de tenir). A l’acom-panyant li tocarà reescriure’l per al seuexercitant (que és “únic”); això impli-carà que tingui del llibre un coneixe-ment “intern” profund, que permeti, pera ser-hi plenament fidel, adaptar-lo, re-crear-lo o superar-lo. Res més llunyd’Ignasi que el fonamentalisme ignasià.El llibre dels Exercicis tan carregat deconsells, normes, indicacions… estàdient a cada pas que no conté lleis, que

el seu mètode ha de ser aplicat amb cre-ativitat per a cada cas concret i irrepeti-ble. Pot valer el símil de la compra d’unvestit; no es tracta d’anar a una botigade vestits prefabricats i triar una tallamés o menys idònia; es tracta d’un sas-tre que pren amb precisió les mides dela persona i confecciona un vestit a mi-da que se li adapta perfectament.

c) Un diàleg amb l’exercitant. D’a-quest punt en parlarem amb més detallen aquest treball. En començar és im-portant deixar clar que sense els dos“diàlegs” anteriors, aquest tercer diàlegqueda falsejat.

2.2. El primer “exercici” és unexercici d’agendaÉs un exercici prosaic, com seran sovintels mateixos EVQ, però a la vegada ésindispensable: un primer exercici d’as-cesi i de renúncia, que obliga a replan-tejar horaris. L’exercitant, en el momentzero, ha de veure com assegura uns mí-nims de silenci i pregària, de relecturadel dia, potser un temps per a dedicar-lo a llegir…; ha de programar l’entre-vista setmanal amb l’acompanyant; i hade reservar, també, alguns momentsllargs, més intensos de silenci (ja que calque l’extensitat sigui enriquida per la in-tensitat), per exemple, algun cap de set-mana.

Llavors l’acompanyant haurà de te-nir molta agilitat per a encaixar les difi-cultats horàries del seu acompanyat (lamalaltia imprevista d’un fill, un proble-ma laboral…); haurà de ser comprensiuamb la duresa de la vida i intentar no serrígid; haurà, en definitiva, de transfor-mar les dificultats reals i insistir en la

idea que, durant els EVQ, tot es pot con-vertir en “exercici”. Per això l’examenserà un exercici fonamental.

L’acompanyant, bon mestre, had’estar alerta davant el perill real queuns EVQ, començats amb «gran corat-ge i liberalitat» [5,1], per falta de dedi-cació horària, es vagin convertint en unsexercicis lleus o menors. A l’hora de co-mençar convé un toc realista d’atencióa la possible ingenuïtat d’alguns candi-dats (o del mateix acompanyant). Unaqüestió a esclarir i programar des de l’i-nici, i a examinar i valorar al llarg delprocés.

2.3. Anar descobrint les“addicions” dels EVQ [19,7]Les addicions són les estructures de su-port que possibiliten l’experiència.Lògicament seran diferents si es tractad’uns EE en recés o bé d’uns EE en lavida quotidiana. Exercitant i acompa-nyant hauran d’anar descobrint les con-dicions que en cada subjecte concretpossibiliten els EE o hi ajuden.

Addicions tant per a les estones reti-rades de pregària, com per al llarg deldia o per a l’examen, que intenta que nos’escapin les mocions i vivències de lajornada. Les addicions ajudaran a crear,al llarg del dia, un aire, una música, unaqualitat evangèlica, on es podrà sembrarla llavor dels Exercicis.

Cal que l’exercitant vagi descobrintquin és el silenci propi dels seus EVQ,diferent del que fa possible uns dies enrecés, que li possibilita escoltar a fons laseva vida i Déu. El silenci interior alqual s’arriba amb una manera de fun-cionar que valora la gratuïtat i tot allò

6

no necessàriament productiu; que esmou per uns paràmetres diferents delsde l’agressivitat de qui va de “conque-ridor” per la vida; que es mou des de va-lors alternatius, com, per exemple, lamisericòrdia i la justícia, l’ecologia, l’a-fabilitat, la lentitud, la sobrietat… Estracta sobretot de respirar “qualitatevangèlica” en la vida personal, fami-liar, social i professional1.

Aquestes estructures de suport aju-daran perquè se li vagi obrint a l’exer-citant el Misteri insondable del Déu gra-tuït.

a) “Addicions” per a les estones de pre-gària que asseguren qualitat, enmig de l’a-trafegament de cada jornada. Atenció espe-cial a la seva preparació, tant remota compròxima. Descobriment d’allò que ajudamés l’exercitant concret (temps, lloc, postu-ra, relaxació prèvia…). Atenció a la sevaavaluació, ja que serà l’exercitant qui hauràd’anar aprenent el seu propi estil des de lapràctica. L’acompanyant, amb el seu exerci-tant anirà descobrint com traduir les addi-cions 1 a 5 [73-77].

b) “Addicions” perquè la jornada, habi-tualment tan prosaica, no sigui opaca, sinóque es converteixi en exercici. Ignasi, en elsEE en recés cuida molt el clima del dia ambles addicions de la 6 a la 10 [78-85]; caldràanar trobant en els EVQ la “música” de lajornada que hom escolta moltes vegades demanera atemàtica.

Segurament que l’exercitant aniràdescobrint que té la seva importàncial’addició núm. 10 [82-85] quan convidaa l’austeritat enmig d’una cultura on im-peren els valors del consumisme i de

l’hedonisme. Caldrà que l’acompanyantl’ajudi a vincular-la a la realitat dels nos-tres “tercers i quarts mons”, una realitatper altra part majoritària al nostre pla-neta. I finalment caldrà que les relacio-ni també: 1) amb les «regles per a dis-tribuir almoina» [337-344]: diners,temps i qualsevol de les riqueses quehom posseeix i que no ha d’acumularper a un mateix; 2) amb les «regles pera ordenar-se en el menjar» [210-217]:entenent aquest menjar d’una maneramés àmplia, com és tota la nostra sen-sualitat i hedonisme (menjar, TV, oci,vacances…). Aquestes dues sèries deregles prenen una rellevància especialen els EVQ.

2.4. Un aclariment indispensableEl candidat a uns EE, tant en recés comen la vida quotidiana, pot demanar prac-ticar-los partint d’un equívoc, esperantque EE signifiqui només temps dedicata la pregària en el silenci. Ignasi des-menteix l’error en la primera línia delllibre dels Exercicis: «amb aquest nomd’exercicis espirituals, s’entén qualse-vol manera d’examinar la consciència,de meditar, de contemplar, d’orar vo-calment i mental, i d’altres operacionsespirituals». El lector pot quedar sorprèsque el primer que esmenti Ignasi sigui«qualsevol manera d’examinar la cons-ciència», i que després enumeri concep-tes com «meditació, contemplació, ora-ció vocal i mental» i encara hi afegeixial final «altres operacions espiri-tuals»[2].

7

1. Pot ajudar algún contacte amb la Creu de Crist, potser, a través del món de la marginació, la immigracioel dolor o la vellesa.

Si aquest advertiment és indispensa-ble en uns exercicis en recés, en unsEVQ és revelador. Indica que tota la vi-da, mitjançant el que ell anomena «exa-men» té regust espiritual i ens pot aju-dar a trobar aquest gust de Déu.

És a dir, en qualsevol tipusd’Exercicis Espirituals, tota la jornadas’ha de convertir en exercici. En elsExercicis Espirituals en recés, hi pot ha-ver el perill de descuidar aquesta veri-tat. En canvi, en els EVQ, aquesta rea-litat és la base central de l’experiència.

Per tant, és indispensable quel’acompanyant, des dels primers dies,l’ajudi a “exercitar-se” des d’aquest ta-rannà de l’examen.

Pot resultar útil proposar les duesprimeres regles de discerniment [329-330], perquè aprengui a constatar laquantitat de vivències i sentiments quees poden encreuar al llarg d’un dia, en-mig del fer, del pensar i del viure. Elnostre cor és com un aeroport on cadadia aterra i s’enlaira una gran quantitatde mocions.

L’atenció a la vida, pròpia delsExercicis Espirituals, i encara més enels EVQ, demana que aquestes mocionsno siguin llençades a l’oblit del sub-conscient sense primer haver-les dige-rit, i sense descobrir que unes són cons-tructives (les del «bon esperit») i altres,destructives (les del «mal esperit»).

Les primeres entrevistes caldrà queajudin l’exercitant a estar atent aaquests moviments interns a través dela complexitat del dia, i que comencil’aprenentatge de discernir-les fent-nematèria tant de l’examen com de la pre-gària. En definitiva, a estar atent a lavida.

2.5. Apèndix sobre candidats iselecció

Finalment, crec important fer una crida al re-alisme per a l’acompanyant de qualsevol me-na d’EE i, per tant, també dels EVQ. Ens vé-nen diversos tipus de candidats i cal tenir claren quina situació es troben per a poder donara cadascun d’ells allò que descansadamentpot suportar. Diu Ignasi: «s’han d’aplicaraquests exercicis; perquè no es donin a quiés inculte o de poca capacitat coses que nopugui suportar descansadament i aprofitar-se’n» [18,2].

Els candidats es poden agrupar en tres ti-pologies:

a) Persones que han de prendre deci-sions. Que es troben davant la necessitatd’una elecció important, d’un salt qualitatiuo del desig de reformar en profunditat unavida que, amb el pas del temps, es pot haverrovellat. Entre aquestes “eleccions” no s’hade descartar, per exemple, la importànciad’encaixar la tercera edat amb els canvis quecomporta.

b) Persones que desitgen pregar a fonsi romandre llargament amb el Senyor.Enfortir un amor que amb el pas dels dies nos’ha adormit. A vegades poden expressar-hocom el desig d’unes “vacances amb elSenyor”, manifestant així el gust i també lanecessitat de passar amb ell llargues estones.Aquests candidats potser no compleixen ladefinició típica de l’exercitant; probable-ment donaran poca feina a l’acompanyant,que l’únic que ha de fer és acollir-los i anarseguint l’itinerari que l’Esperit escriu enells. L’entrevista, moltes vegades, resultaràper a l’acompanyant un moment agradableon poder descobrir les delicadeses de la grà-cia. Aquest tipus de persones viuen sovintels EVQ amb gran pau i consol.

c) Persones amb “poca capacitat” que,tot i les informacions prèvies, la selecció no

8

ha detectat. A vegades el mateix exercitantdescobreix que s’ha equivocat i proposaabandonar el procés; altres vegades l’acom-panyant, amb molt de tacte i delicadesa, po-drà indicar-li que és millor que de momentdeixi els Exercicis. Però en bona part dels ca-sos no és adequat interrompre el procés i l’a-companyant continua rebent setmanalment(o potser amb una periodicitat menor) la per-sona que acompanya.

És important que l’acompanyant sigui unbon mestre i pedagog, que sàpiga acceptar larealitat, que no forci processos impossibles,que no es culpabilitzi creient que li falta tra-

ça. Simplement haurà de canviar de registrei passar d’Exercicis a «exercicis lleus» [18].Tot i que materialment li pugui oferir totesles matèries de les quatre setmanes, l’acom-panyant ha de ser conscient que es tractad’uns exercicis d’iniciació. Potser l’expe-riència actual prepararà l’exercitant perquèmés endavant pugui ser introduït en els ob-jectius (i no tan sols en les matèries) de cadauna de les setmanes.

L’acompanyant sap molt bé que les set-manes d’Exercicis no es defineixen des del’objecte material (els continguts) sinó des del’objecte formal.

9

3.1. Una primera època és per a“començar”

Això permet que si exercitant i acom-panyant no es coneixien suficientment,ara entrin en relació i es pugui realitzarel “pressupòsit” indispensable de conèi-xer-se, d’acceptar-se i d’assegurar la ca-pacitat de diàleg [22]. Potser en aquestinici s’han de fixar un període de mutuconeixement, tant d’ells dos, com delmètode dels EVQ i de les possibilitatsreals de l’exercitant. Després d’aquestperíode de preparació decidiran comen-çar o no els Exercicis.

Per aquest període inicial l’acom-panyant li pot oferir algunes de les pro-postes ignasianes senzilles de les «tresmaneres d’orar» [238-260] i el pot in-troduir en l’examen general del dia [43]o en el particular [24-31]. De tot això,

però, en parlarem més endavant, ara ésel moment apropiat per a dialogar sobreel que hem exposat a 2.2 i 2.3.

La matèria que ofereixi l’acompa-nyant per a les estones llargues de pre-gària pot ser molt diversa. Seguramentserà adequat prendre el pols de la vidade l’exercitant, es a dir, on es troba ac-tualment (potser rellegir apunts perso-nals…).

És un període per a que l’exercitantes disposi per a realitzar els Exercicis.

Per part meva, acostumo a oferir unitinerari en quatre moments que ajudina donar-li la pau indispensable per a en-dinsar-se en el camí dels EE.Suggereixo que, tant en les estones depregària reposada, com al llarg del dia,entri en comunió amb les “fonts de lapròpia vida”.

3. PRIMERA ÈPOCA: PREPARACIÓ

– Primer, la natura (trobada amb el Déude la naturalesa): que vagi guanyant en ca-pacitat de silenci i gratuïtat contemplant lanatura, buscant la pau i sintonia amb ella. Sien té ocasió, que passegi contemplant i tro-bant-se en pau amb la mare natura, que desd’allà llegeixi, assaborint-los: els salms, elstextos del Gènesi, el pròleg de Joan etc. Tantles propostes de De Mello, com molts exer-cicis de silenci, relaxació, contemplació…rebuts de la saviesa oriental, són fonts ex-cel·lents que potser podran acompanyar, des-prés, tot el procés dels EE.

– Segon moment, la pròpia història (tro-bada amb el Déu de la meva història): querepassi lentament l’àlbum de fotos de la se-va vida per arribar a descobrir, com els is-raelites en el desert, que la seva història pro-fana per fugir d’Egipte era història sagrada,història de Déu amb ell, per tant, història desalvació. Ha de descobrir que la seva histò-ria, com la dels hebreus, és “Bíblia”. Ha dereconèixer i gaudir profundament del’Esperit alliberador enmig del clarobscur dela seva vida. Es pot ajudar amb la calidesade salms com el 139.

– Tercer moment, la realitat del món ac-tual (trobada amb l’Esperit creador): que essituï en pau amb l’avui del món real, tancomplex. Que el miri amb atenció. Que co-menci els Exercicis “situat” en el món, queno pretengui uns EVQ reclòs en l’aïllament.Què descobreixi, en les llums i ombres delnostre món, a l’Esperit creador que lluita pelRegne. Que aprengui a creure que “una al-tra globalització és possible”, i des de l’ho-ritzó cristià, que el Regne de Déu es tan aprop que ja s’ha fet present.

– Quart moment per a relaxar-se: troba-da amb la utopia de Déu. Entusiasmar-seamb el projecte del Regne de Jesús (Mc 1,14-15), que Ignasi sistematitza en el Principii Fonament (PF) [23]. Així el PF ignasià ésuna magnífica fotografia de Jesús, davant la

qual l’exercitant no es culpabilitza, sinó queli brolla del cor la humil i amable petició delcec, del leprós, del paralític… «Senyor, quehi vegi, que quedi net, que pugui cami-nar…». Així el PF es converteix en desigprofund, l’exercitant descobreix en ell la se-va veritat més original, gaudeix de la belle-sa de la Utopia de Jesús. I en pau, rep un textque en la seva fórmula abreujada (“oraciópreparatòria”) l’acompanyarà en cada pre-gària [46] i al principi de les seves jornades.Un text que li serà el marc des d’on mirar-ho tot.

Quan l’exercitant s’ha disposat, s’hasituat davant el Misteri inefable de Déuamb calidesa, serenament, en pau. Quanha assaborit en el PF la utopia del Regnede Déu, pot entrar en primera setmana.L’acompanyant no ha de tenir presa du-rant aquest període previ en el qual l’e-xercitant ha d’anar aprenent la metodo-logia i s’ha d’anar situant amablementdavant de si mateix i davant Déu. Ha deser un bon pedagog que trobi per a elltextos bíblics que l’acompanyin.

3.2. Lent aprenentatge de lametodologia dels EVQL’acompanyant l’anirà familiaritzantamb les eines centrals de l’experiència,de manera lenta i pausada. És importantque en els primers temps, sobretot, novulgui cremar etapes o carregar excessi-vament d’elements diversos el seu exer-citant. Ignasi com a bon pedagog, en elseu llibre (en tant que llibre del mestre)dóna a l’acompanyant propostes varia-des, que ha de saber escollir i adaptar.Aquests són els quatre elements indis-pensables, que es van entrellaçant, i quel’exercitant anirà aprenent i avaluant.

10

1. La pregària en silenci. Primer que tothaurà de saber trobar el seu kairos (tempsadequat, que li resulti ric, inspirat, íntim…en el qual li sigui fàcil crear el silenci inte-rior) i el seu kronos (el que ha pactat amb elrealisme dels seus horaris i agenda). És eltemps per a meditar i contemplar el temaproposat per a la setmana. Ignasi anirà ofe-rint diverses metodologies de pregària.Exercitant i acompanyant hauran d’anardescobrint quantes i quines son idònies pera cada subjecte, moment i època d’EE.

Ja en la primera setmana, l’autor dels EEproposa diversos formats: meditació [45-54], repetició [62-63], amb una especial in-sistència en el col·loqui (del qual ja haviadonat algunes pistes a 53 i 61), resum [64] iun avançament de l’aplicació de sentits [64-71] que exposarà a la segona setmana. Sensdubte que també s’introdueixen ja elementscontemplatius [p. e.: 53; 60]. Potser l’acom-panyant es podrà servir també d’algun delsformats que dóna Ignasi en les tres maneresd’orar [238-260]. Tanmateix, cal evitar cau-re en el perill de saturar el seu acompanyat.

2. La pregària enmig de la vida de cadadia. Hi ha persones a les quals és fàcil (ad’altres, en canvi, els resulta molt difícil)que al llarg de la jornada s’encengui repeti-dament una mena de flaix (el flaix il·luminal’escena a fotografiar una centèsima de se-gon, però n’hi ha prou perquè la imatge re-bi tots els colors, relleu i vida, encara que si-gui en l’obscuritat). Es tractaria què al’exercitant se li encenguessin al llarg del diauns quants flaixos que re-il·luminessin lajornada des del sentiment o tema central queha ocupat la pregària en el silenci. D’aquestamanera, va sembrant l’opacitat del dia ambla llum del tema que es contempla.

És un tipus de pregària que no prentemps: uns breus segons en què hom respi-ra l’Esperit. Per a facilitar-lo l’acompanyantveurà si es convenient explicar-li alguns ele-ments de la pedagogia «Examen particular»[24-31].

3. L’examen del dia. Que el dia reposien pau davant de Déu. En els EVQ l’acom-panyant haurà de ser flexible, perquè la vi-da ordinària està plagada de dificultats i so-vint de manca de temps. Però haurà deprocurar que l’examen, d’una manera o al-tra, amb major o menor temps dedicat, nofalli a l’acompanyat. És important que l’e-xercitant rebi agraït el dia, que el torni a mi-rar i el descobreixi transfigurat quan el veuamb els ulls de Déu. És important que recu-lli les “mocions” que ha viscut al llarg deldia. Que torni a veure les persones, els pro-blemes amb els quals s’ha topat. Que donigràcies, que presenti al Pare les seves debi-litats. L’examen és la pregària sobre la vida.

4. L’entrevista on contrastar ambl’acompanyant els tres punts anteriors i ondescobrir amb ell que tot en la jornada es potconvertir en “exercici espiritual”. Seriadesitjable que fos setmanal i breu.

Acompanyant i exercitant haurand’anar aprenent com portar l’entrevista.El primer ha de tenir assumit que l’en-trevista la condueix ell. El segon hauràd’aprendre que l’entrevista no és mo-ment d’expansió o de llargues explica-cions en forma de desfogament. Tot ique l’entrevista estigui carregada de ca-lidesa i cordialitat, cal evitar, en la me-sura que sigui possible, caure en depen-dències emocionals2.

11

2. En l’edició digital d’aquest quadern –www.fespinal.com– proposem a l’apèndix un esquema senzill pera introduir en la pregària, una proposta detallada d’examen i algunes pistes per a la preparació de l’en-trevista.

12

4. PRIMERA SETMANA: BAIXADA ALS INFERNS - ETAPA TRENCAMENT

4.1. Primer exercici Ignasi és vigorós i coratjós, suposa quees troba davant un exercitant molt fet iamb gran capacitat. Tracta aquesta per-sona d’una manera madura, confron-tant-la amb la dura realitat de la històriai l’existència, amb el misterium iniqui-tatis.

En el primer exercici dels EE [45-54]no ens proposa escenaris amables, pací-fics, harmoniosos; no proposa gaudir demúsiques celestials que omplen d’har-monia, de bellesa i de pau; no convida adelectar-se amb els violins o els clavi-cèmbals ben temperats de Bach, ni a de-ambular per parcs d’una exquisida be-llesa; no se sent obligat, com Pau alsCorintis, a donar menges suaus: «no usvaig poder parlar com a homes que esdeixen guiar per l’Esperit, sinó com ahomes que es guien per ells mateixos,encara infants en Crist. Us vaig donarllet, i no menjar sòlid, perquè no l’hau-ríeu pogut assimilar.» (1 Cor 3,1-2).

Ignasi confronta, d’una manera unamica brusca, la disharmonia del misteridel mal3 inserida en el cor de la històriaexterior i de la pròpia història. Ens fa da-vallar als inferns de la història i del nos-tre món. Aquells que hem creat en obli-dar que «som lloança, reverència iservei» [23,2], per a tot seguit, en un se-

gon exercici confrontar-nos amb els nos-tres propis inferns interiors.

L’acompanyant haurà de ser peda-gog i valorar el nivell de rotunditat ambel qual ha d’apropar el seu exercitant alsinferns. De fet, el primer exercici ve pre-cedit de molt treball.

Algunes ocasions s’esdevindrà quel’exercitant, ferit internament per malso agressions diverses que ha patit o havist patir, no pugui suportar la duresaque se li presenta. L’acompanyant ha deser molt lúcid i discret. Personalment,en aquests casos, he ofert a l’exercitantfer una lectura meditada i reposada delllibre de Nouwen sobre el fill pròdig,amb un quadre de Rembrandt4. Per totaixò és important haver entrat en els EEamb algunes propostes amables de pre-paració, com ara les que indiquem a 3.1.En tot cas se li pot insinuar que en apro-par-se al mysterium iniquitatis es faciacompanyar de Maria, la Pietà, la maredel Primogènit, de tants condemnats dela història i de tants morts abans d’ho-ra; que ella sigui la mistagoga d’aques-ta incursió en les profunditats de la rea-litat condemnada.

La bufetada de la realitat que acostu-mem a defugir, si és encaixada serena-ment, el farà renéixer. L’exercitant que-darà, per un costat, perplex i desbordat;

3. La Bíblia ho exposa d'una manera magistral en els mites de la caiguda d'Adam (Gn 3) i els àngels (cf. 2Pe42,4), i la teologia dels dies d'Ignasi l'amplia amb un home que dóna un mal pas que el destrueix i con-demna la seva vida.

4. H. NOUWEN. El retorn del Fill Pròdig. Una història de tornada a casa, Barcelona, Claret, 1999.

potser descobrirà que ha estat també a lavora del precipici i que n’ha estat resca-tat. Potser es descobrirà amb les mans noprou netes davant les grans i petites creusde la història i de cada dia.

D’altra banda, s’experimentaràbanyat d’una infinita misericòrdia encontemplar-se en els ulls del Senyorcrucificat, del Primogènit dels condem-nats. L’experiència de la misericòrdia ligenerarà un dinamisme que el portarà apreguntar-se: «què he fet, que faig, quèhe de fer per Crist» [53], primogènit en-tre els morts per culpa de la injustícia idel pecat dels humans.

La intensitat dels sentiments segura-ment serà menor en uns EVQ que en elsEE en recés. Però el contacte amb el re-alisme de la vida, amb el misteri del malextern i intern farà que aquests senti-ments resultin més profunds i perdura-bles, permetrà un coneixement més re-alista del pecat, del «desordre de lesoperacions i del món» [63].

4.2. Una primera forma de pregàriaPer a realitzar aquest primer exerciciproposa pedagògicament una formasenzilla de meditació, a l’abast de prin-cipiants. Una metodologia que semblaavançar-se quatre segles al nostre «veu-re, jutjar, actuar». Se li proposa, amb lamemòria, veure, recordar, contemplar,tres escenaris:

– La humanitat trencada. Per això es valde la mirada al mite del pecat d’Adam i a lesseves conseqüències (Gn 3). Nosaltres po-dem oferir a l’exercitant que contempli lesrealitats crucificades dels nostres tercers iquarts móns, que comenci els EE des d’una“mística d’ulls oberts”, que l’afectin els ros-

tres de tants que sofreixen condemnació alsinferns del nostre món.

– Els rerefons del nostre món, els podersque dominen aquest món (Ga 4,3) quemouen els fils de la història, les estructuresque regeixen el nostre món injust, i amb lesquals, sovint, ens sentim còmodes. Ignasiproposa la mirada al pecat dels àngels (cf.2Pe 2,4) i a les seves conseqüències, quanrebutgen ser «lloança, reverència i servei»,com indicava el Principi i Fonament.

– La situació fracassada i condemnada ala qual ha arribat un individu concret per unmal pas (un pecat mortal en la teologiad’Ignasi) que fa malbé i perd d’una manerairremissible la seva vida, aparcant-lo a lescunetes de la història, en la marginació sen-se retorn, en els inferns.

Amb l’enteniment, jutjar, meditar,avaluar aquestes realitats, entendre(=intus-legere, llegir per dins). La so-cietat no funciona segons l’esquema“lloança, reverència i servei”, sinó se-gons l’esquema “explotació”: buidarl’altre perquè jo pugui restar ple, escla-vitzar l’altre perquè em constitueixi se-nyor. I crea una espiral de violència, queva creant continus inferns: Auschwitz,Vietnam, el Salvador, Ruanda, Bòsnia,Iraq… La nostra societat mata, margi-na, llença moltes persones als aboca-dors. Cal ser lúcids, perquè se’ns impo-sa una repressió col·lectiva que preténamagar-ho.

Amb la voluntat (=el cor) deixar-seafectar, única possibilitat per un actuarautèntic, eficaç i perdurable. Sentir pe-na i dolor amb els condemnats… i ambDéu Pare! Veure aquesta realitat amb elsulls del Pare, que pateix per uns fills queno viuen com a germans; que pateix pelCrucificat i pels crucificats dels qualsCrist és Primogènit. I quedar perplex: i

13

per què jo no? Són, potser, ells pitjorsque jo?

Sense l’experiència de baixar aaquest món de pecat continuem en unamena de “minoria d’edat cristiana”.Fins que un no es descobreix a si mateixamb les mans brutes, no ha baixat a lesprofunditats del món i del seu jo. Finsque un no ha plorat davant el Primogènitdels crucificats, manté un cor dur.

Aquesta proposta de pregària té unsprevis que la preparen i una conclusióque ho sintetitza tot en forma de diàlegafectuós amb el Senyor Jesús.

– Previs. L’exercitant demana la grà-cia de rebre la bufetada de la realitat, jaque és un do, no una conquesta dels nos-tres esforços. Ignasi proposa en el seullenguatge aspre: «veure’s desterrat en-tre animals salvatges» [47,6]. Qui hagibaixat als abismes dels nostres mons fe-rits, sabrà que, sota aquest llenguatge ig-nasià eixut, s’amaga molta veritat. Peraixò l’exercitant comença demanant alPare que li concedeixi el do de la veri-tat, que li produirà «vergonya i confu-sió» [48,4], que el deixarà perplex i des-col·locat, i el mourà a preguntar-seconfós: perquè precisament se m’haalliberat dels inferns, quan potser hecol·laborat d’alguna manera a produir-los? Per què, d’una manera o altra, sem’ha tractat amb tanta misericòrdia?

– Conclusió. L’aspror dels tres esce-naris de la meditació conclou en una mi-rada càlida al rostre del SenyorCrucificat, descobrint en aquest rostre elPrimogènit de tants crucificats. Mirantel dolor de Déu Pare davant la creu delseu Fill, i el dolor de tants crucificatsque en ell queden recapitulats, desco-brirà que, en el seu cas, la misericòrdia

ha banyat la seva vida. I sorgirà la pre-gunta sobre «el que he fet per Crist (pot-ser s’ha descobert col·laborant en la cru-cifixió), el que faig per Crist, el que hede fer per Crist», preguntes que prepa-ren ja la segona setmana. «I així, veient-lo d’aquesta manera penjat en la creu,discórrer pel que se m’oferirà» [53].

En uns EVQ, la bufetada de la reali-tat que proposa el primer exercici es reptant en les estones de pregària com du-rant tota una jornada en què hom estàatent a la veritat de la vida (mitjançantla pedagogia del flaix que exposàvem a3.2.2) i arrenca la màscara fictícia queencobreix la realitat.

Pot ser aconsellable que l’acompa-nyant el convidi a donar una volta perzones degradades del seu propi entorn(persones sense sostre, menjadors debeneficència, presons, emigrants sensepapers, vellesa abandonada…) qualse-vol dels infinits «intocables», «impurs»dels quals la nostra societat fuig, davantels quals ocultem el rostre, com davantel Servent de Jahvè (Is 53,3).

4.3. Segon exercici: «aquesthome ets tu» (2Sam 12,1-12)És el pas d’allò objectiu al subjectiu. Elsegon exercici es segueix del primer.L’exercitant ja ho havia endevinat en lesreflexions del primer. No es descobriràliderant el mysterium iniquitatis, entreels que creen els inferns de la història,però es descobrirà col·laborant d’algunamanera en la contaminació que enrareixel nostre món. Es descobrirà emetent al’atmosfera dosis gens menyspreablesde supèrbia, avarícia, luxúria, ira i de laresta dels set pecats capitals. Descobrirà

14

que les seves mans no són del tot inno-cents, segurament no col·labora des dela punta de llança que fereix, però pot-ser des del mànec que sosté aquestapunta. Anirà passant de fariseu a publi-cà (Lc 18,9-14). Li sortirà de dins im-plorar coneixement del desordre de lesseves operacions (allò malmès del sis-tema operatiu amb el qual funciona);descobrirà que ha estat alliberat dels in-ferns, que potser ell mateix ha col·labo-rat a crear, per una misericòrdia infinitaque es fa manifesta en la creu delCrucificat.

En algun moment comptabilitzaràels seus principals pecats, però li seràdonat mirar-se al mirall d’una manerano agressiva, sinó amb els ulls amb elsquals el mira el Pare, tal com fa amb elfill pròdig. Quedarà desbordat de mise-ricòrdia, i potser atònit. Com els sants,descobrirà (se li “revelarà”) que elSenyor mor per mi, mor per culpa queels humans matem el Just.

En els EVQ aquesta meditació tin-guda en les estones de silenci s’allargadurant tot el dia, quan un es descobreixcom a fariseu que va pel món segur iprepotent (fins i tot revestit de formespietoses) deixant ferits sense potser niadonar-se’n. Lentament, al llarg deltemps que dura aquest segon exercici,anirà passant de la supèrbia del fariseua la humilitat del publicà. Enmig delbrogit de la jornada, es trobarà a gust sa-bent-se als peus de Jesús (i de tantes per-sones en les quals el Senyor s’actualit-za), com la pecadora de Lc 7,37 plorantla seva repetida frustració, egoisme, pe-cat… la seva experiència de no saber-seconvertir. Les llàgrimes que banyen elspeus de Jesús estovaran el seu propi cor,

i, sense adonar-se’n, canviarà la sevamanera de situar-se davant els altres, da-vant de si mateix i davant Déu vers unamanera humil, amable, no abassegado-ra que viu des de la misericòrdia.

I enmig de les seves ocupacions or-dinàries, en les quals potser li toca or-ganitzar, dirigir, ser executiu…, se lianirà fent més comprensiu allò d’«as-tuts com les serps i innocents com elscoloms» (Mt 10,16).

4.4. Experimentar els inferns delnostre mónRealitzats els dos primers exercicis,Ignasi proposa que els anem maduranta poc a poc al llarg d’un temps. Proposarepetir els punts del primer i segonexercici que més ens hagin impactat (odesagradat o restat indiferents) [62-63]; resumir -bon exercici pedagògic-[64] i finalment sentir amb els cinc sen-tits el missatge rebut (un tipus de pre-gària que explanarà més en la segonasetmana) [65-71]. Pot ser el moment deconvidar l’exercitant a veure, escoltar,olorar i tocar els inferns del nostremón; per això cal que passegi o visitiaquells llocs que ja comentàvem mésamunt: tots els inferns que es creenquan es prescindeix del Principi iFonament.

En els EVQ, aquesta meditació, queen els EE en recés hi ha el perill quequedi massa teòrica, ara resulta moltrealista. És moment de gran atenció almón, a les realitats del nostre entorn,als informatius de la premsa i de la te-levisió. L’exercitant comentarà amb elseu acompanyant com es va deixantimpactar pel món, com va descobrint

15

que el famolenc, el pres, l’assedegat ésprecisament Crist, que encarna tantscrucificats amb els quals es topa cadadia (Mt 25,31 ss).

És important que en el «tercer exer-cici», el de repetició, vagi madurant, alllarg del dia, allò que se li proposa de-manar en el col·loqui [63]:

a) Que durant la jornada se li encenguiel flaix perquè enmig del treball quotidiàsupliqui anar amb lucidesa per a copsar el“desordre de les seves operacions”, del“sistema operatiu” amb el qual opera. Ésimportant que vagi fent llista i prenentconsciència, no tan sols dels pecats (objec-te del segon exercici) sinó dels rerefons, deles actituds amb les quals funciona i que, alllarg del temps, se li han anat fent molt prò-pies.

b) Que demani lucidesa per a descobrirque, sovint, s’ha fet a l’estil d’aquest món,entenent món en la terminologia del’Evangeli de Joan i que funciona amb elsprincipis que dicta la cultura imperant, nosempre coherents amb el Regne de Déu.

Al llarg d’aquest període anirà des-cobrint els aspectes desordenats delseu propi ésser. En la pregària els ma-durarà davant el Senyor i aprofitaràl’entrevista amb l’acompanyant per avalorar-los i cercar teràpies senzillesper a superar-los; sense excloure queen algunes ocasions més severes l’a-companyant li pugui suggerir la possi-bilitat d’acudir a especialistes per a untractament més en profunditat.

És indispensable afegir que Ignasientén aquest període no com una èpo-ca d’examen moralista o de voluntaris-me en què l’exercitant es proposa can-viar. Es tracta d’una època càlida desúplica amable i afectuosa a Maria, al

Fill i al Pare perquè ens sigui regaladaper gràcia (gratuïtament) la superaciódel nostre desordre intern i de les nos-tres connivències amb el desordre de lacultura mundana imperant.

4.5. «…mossegar, entristir i posarimpediments» [315,2]La vida quotidiana és molt complexa,plena d’ensopecs provocats des de fo-ra i des de dins; per tots costats l’exer-citant és reptat. Aquesta dificultat esconverteix en un dels grans aliats delsEVQ, ja que els proveeix de credibili-tat i realisme. Quan les dificultats (con-flictes personals, familiars, laborals,etc.), l’aridesa, la tristesa, la desolació,el pessimisme, fins i tot el pecat… hoposen tot difícil, és el moment perquèl’acompanyant aprofiti la saviesa de les«regles per a sentir i conèixer, en algu-na manera, les diverses mocions que enl’ànima es causen; les bones per a re-bre-les i les dolentes per a llençar-les»[313-327].

L’acompanyant haurà de decidirentre donar a l’exercitant tots els avi-sos per a situar-se davant la desolacióo donar-li només aquells que calguin,per a ensinistrar-lo i enfortir-lo en elcombat. Es tracta d’un nou exercici, elde treure profit dels moments baixos.Un capità de vaixell o un pilot d’avia-ció ha de formar-se tant en situacionsrutinàries i avorrides com en situacionsexcepcionals de tempesta. Tant lesunes com les altres resulten unexcel·lent control de qualitat.

L’acompanyant veurà en cada cas siés millor esperar el moment de la difi-cultat per a exposar-li les regles de dis-

16

cerniment o si les hi ha d’explicar a l’a-vançada, perquè quan li arribi la difi-cultat les pugui recordar.

4.6. Es pot passar a segona setmana quan…

Quan ha experimentat d’una manera do-lorosa l’atzucac de la seva situació depecat, que amb el seu voluntarisme noté prou eines per a vèncer, i amb tot sesap estranyament acollit per la miseri-còrdia de Déu. Quan ha estat hores mi-rant la creu de Crist (i rere d’ella la detants crucificats, creus davant les qualspotser no té les mans tan netes comcreia) i ha experimentat no la condem-nació sinó l’abraçada del Pare (i potsertambé la dels crucificats). És a dir:

– Quan ha arribat a sentir, amb elfill petit de la paràbola del pròdig (Lc15,11-32) l’abraçada incondicional delPare que proclama: «tu ets el meu fillestimat, en tu m’he complagut».

– I des d’aquesta pau i acceptacióincondicional s’ha descobert amb elcor ple «d’afeccions desordenades»,com el fariseu o el fill gran de la parà-bola. I ha plorat la situació de duresa,d’atzucac en què es troba. En aquestasituació un ja no és pretensiós (com hoera el fill gran), es situa al darrer lloc,en l’humus, en la humilitat.

– Des d’aquí s’ha sentit cridat a sercanal de misericòrdia, com el Pare,sense condicions. Per això li sorgeix dedins la pregunta: «què he de fer pelCrist?».

Aquests cinc exercicis li han donat“autoestima” (com al fill petit), perquèara és subjecte (fill), ja no ha de rei-

vindicar el dret a existir (somiant ab-surdes “garrofes”). Pot passar a segonasetmana quan ha arribat a uns certs ni-vells de coneixement del món i de lespròpies afeccions desordenades; i tan-mateix, és capaç de mirar la seva prò-pia debilitat i pecat en pau sense agres-sivitats (no amb els seus propis ulls,sinó amb els del Pare); quan és capaçd’experimentar que la misericòrdiaamara la seva vida i desitja vivamentser, com el Pare, canal de misericòrdia.

En conclusió, quan ha deixat de serel fariseu de la Paràbola i s’ha situat enel lloc del publicà (Lc 18,9-14).

4.7. Formes de pregària que haaprès Al llarg de les setmanes que hagi durataquesta primera setmana, l’exercitanthaurà après diverses formes de pregària:

– La manera elemental de les tres po-tències que hem comentat a 4.2 [45-54].

– El col·loqui senzill «com un amic par-la al seu amic», diàleg íntim amb el qual seli proposa que acabi totes les estones depregària en silenci [54,1].

– La repetició que l’ajudarà a aprofun-dir en els punts que li han produït un ma-jor impacte, com quan abans de sortir d’unmuseu tornem a veure els quatre o cincquadres que més ens han impactat [62-63].

– El resum per a sintetitzar i prendreconsciència global de la matèria que l’hatingut ocupat en cada període [64].

– L’aplicació de sentits [65-71].Pregària més passiva que en els EE en re-cés Ignasi proposa que es tingui en el mo-ment tranquil del final del dia. Ajuda a ferque les meditacions no restin en nivellsabstractes. En els EVQ caldrà buscar mo-

17

ments anàlegs. Potser algunes estones mésrelaxades de pregària? Potser mitja jorna-da o un final de setmana de recés? Però se-gurament haurà experimentat l’aplicacióde sentits al llarg de les seves jornades, oquan ha baixat a les zones deprimides delseu món.

– La pregària preparatòria [46], quel’impulsa a desitjar al principi del dia, o deles estones de pregària, el contingut essen-cial del Principi i Fonament.

– Probablement, l’acompanyant li ha en-senyat alguna cosa de les tres maneres depregar. La tercera manera [258-260], pre-gària suau i relaxada, que potser l’ajudarà aassaborir els salms de misericòrdia. La se-gona [249-257], que ensenya a destil·lar totel suc de cada paraula, per exemple, del textdel Principi i Fonament. I la primera mane-ra de pregar [238-248], que ensenya a aturar-se lentament en cada un dels manaments,dels pecats capitals o dels sentits corporals, idescobrir les debilitats de la pròpia vida i del«sistema operatiu» amb què actua.

– La litúrgia eucarística, que recull cà-lidament el dia o la setmana i que desprésdel possible esforç (amb més o menys èxit)de les estones de pregària, ens introdueixen una pregària passiva, gratuïta: ja no somnosaltres els que preguem, és el Senyor quiho fa per nosaltres. Aquesta sí que és unapregària perfecta, més enllà de la nostramajor o menor pietat. Aquest és el pas dela pregària activa i treballada a la pregàriapassiva que Crist presenta al Pare.

– Probablement ha eclesialitzat l’aco-llida de la misericòrdia, celebrant el sagra-ment de la reconciliació.

– S’ha exercitat llargament en l’exa-men [43], quan el dia és rellegit per a cop-sar els diferents esperits, descobrir la pre-sència del Senyor i sorprendre’s davant larealitat viscuda que ara contempla transfi-gurada.

– La pregària del flaix que al llarg deldia ha il·luminat el seu caminar des de lallum del tema que està meditant, seguint lametodologia de l’examen particular [24-31].

18

19

5.1. Rei Temporal [91-98]

Ignasi pensa aquest exercici per a un diade descans del mes d’EE en el qual no-més es dedicaran dues hores a la pregà-ria [99]. En els EVQ hi podem dedicaruna o dues setmanes amb la metodolo-gia dels quatre eixos que exposàvem a3.2.

El Rei Temporal és una paràbola queens evoca els escenaris mentals del’Iñigo tot just transformat en cavaller deCrist. Potser ja a la Cova de Manresa, so-ta la mirada de la muntanya deMontserrat (al cap de pocs mesos de laseva transformació, encara imbuït d’i-matges cavalleresques) imagina la mésgran de les propostes que es pot fer a ungentilhome i la posa en boca d’un rei ide-al. Tant l’interès de la proposta, com lapersona de qui ve, i la manera de dur-laa terme, animen qualsevol cavaller bennascut a acceptar-la de seguida, desbor-dat d’alegria i agraïment.

Un dels eixos de la primera setma-na, que trobàvem ja en el primer exer-cici, és la pregunta: «què he de fer perCrist?». Ara, Crist Rei, esdevingut amici company íntim, confessa a un exerci-tant sorprès, que el necessita. Una pro-posta des de l’amistat inaudita que igua-la Senyor i cavaller: «amb mi», repeteixuna i altra vegada. La paràbola preténeixamplar el cor, desbordar-lo. I l’exer-citant desitja configurar-se amb Cristfins al límit, tal com expressarà en elcol·loqui. Davant aquesta crida ja no lipreocupen la seva possible pobresa ni la

pròpia imatge, i fins i tot desitja estaramb el Senyor en els llocs més últims,on com a Jesús l’encalçaran els «opro-bis». És un exercici que té en germen iintrodueix els temes de segona setmana.No es tracta d’assolir-los ja en aquestmoment, sinó només d’introduir-los, decrear entusiasme i vinculació amb elprojecte i l’estil del Senyor, i així obrirel cor al magis.

Ignasi apel·la als grans temes i alsgrans relats: «conquerir tot el món»[95,4], per a eixamplar el cor a les por-tes d’aquest nou període dels EE.L’acompanyant ha de procurar que l’e-xercitant idealista o ingenu no caigui enla trampa d’una fugida endavant queeviti els temes reals (els petits relats) dela seva vida, aquells que es juguen encamps de batalla molt més simples imenys vistosos, però que són les seveslluites autèntiques.

Els temes centrals de la paràbolasón: “no ser sord a la crida”, l’“amb mi”,el magis (que provoca un cor gran), el“voler”, juntament amb Crist, les “con-trarietats de la missió” (ell les anomena«humiliacions»), etc. Tots aquests te-mes s’aniran concretant durant la novasetmana, i en el cas dels EVQ, seran vis-cuts amb un immens realisme. Aquestsacords poden anar ressonant (uns diesuns, altres dies uns altres), mitjançant lapregària del flaix, durant les jornades enquè es va desplegant la paràbola. Enmigde la vulgaritat de la vida diària rebenun cromatisme nou, fins al punt detranscendir aquesta mateixa vulgaritat

5. MISTERIS DE LA VIDA DE CRIST: «ROMANDRE AMB JESÚS, EL SENYOR»

amb un cor gran, desbordat, agraït perla crida inaudita.

5.2. El primer i segon exercicis[101- 109]

En la «contemplació de l’Encarnació»,Ignasi ens convida a observar Déu en elseu Cel i descobrir que no és «sord a lacrida» de la realitat condemnada delnostre món [106-108], «sinó prest i di-ligent», encara que sàpiga que això licomportarà situar-se en el darrer lloc,entre els que sempre perden, buidant-sede la seva divinitat.

Tot seguit ens trasllada a Natzaret[107,3; 108,3], racó mínim de la geo-grafia i de la història. Intuïm que laTrinitat també contempla preocupada laconversa de l’àngel amb Maria. SiMaria fos sorda a la crida, els plans deDéu quedarien frustrats. La Trinitat, pera realitzar aquest tipus de Redempció,necessita ajuda i demana la col·labora-ció indispensable de Maria. La criaturapot dir ‘no’, frustrant així els plans di-vins. La vocació de Maria és prototipusde la de l’exercitant. També ell pot dir«no» als plans de salvació del ReiEternal a què és convocat.

L’Evangeli («bona notícia» per alsllocs darrers) es concreta de seguida aBetlem [110-117] on es recullen encar-nats en el Senyor tota la pobresa i totsels «vituperis» que l’exercitant haviasuplicat en el col·loqui del Rei Temporal[98,3-4] per a poder així estar molt a

prop del Senyor («amb mi»). Ignasi dei-xa clara aquesta teologia: «per tal que elSenyor sigui nat en summa pobresa, i alcap de tants treballs, de fam, de set, decalor i de fred, d’injúries i afronts, permorir en creu» [116].

Encarnació i Naixement són un bonpaquet per a contemplar tranquil·lamenten el silenci i recollir-lo en els flaixos alllarg de la jornada. Durant el EVQ l’e-xercitant va descobrint el Senyor «no-vament encarnat» [109,2] als vorals dela història, en tantes marginacions ambles quals es topa; va reconeixent que elSenyor el necessita per a poder repetiravui el seu «fem redempció del gènerehumà» [107,2]; va descobrint, sorprès,al seu voltant persones que com Mariahan donat el seu ‘sí’ incondicional; i lisurt, finalment, de dins entonar elMagnificat, quan, com Maria, desco-breix amb admiració que per ella passala salvació per a molts, especialment perals darrers. Les contemplacions en elsEE en recés, sovint són de gran intensi-tat, «com si hi fos present» [114,2], encanvi, en els EVQ, el tràfec i els afanysde cada dia faciliten menys la contem-plació amb el vigor i la riquesa del re-cés, on hom està tot el dia enmig de l’es-cena. La contemplació pot perdre encalidesa i devoció, però guanya en con-creció i realisme. Els flaixos del dia sónrecollits en les estones de pregària en si-lenci i la contemplació va passant con-tínuament de l’escena del segle I a la delXXI, i a la inversa, guanyant en profun-ditat mística5.

20

5. Els autors dels Evangelis són els que ens donen exemple del continu "fusionar" l'escena dels anys trenta–els dies del Jesús històric– amb la realitat concreta dels anys en què escriuen el seu Evangeli, per auna comunitat concreta. D'aquesta manera, el Jesús històric és el "Senyor" i és vist amb una profundi-tat mística transfiguradora.

5.3. Una nova forma d’oració

A la segona setmana es va creant un“idil·li” entre l’exercitant i el Senyor. Ésuna època agradable, íntima, de pau,d’un caminar serè descobrint la formacom el Senyor desitja ser acompanyat(«amb mi»). Hores de contemplar en si-lenci i de recollir en els flaixos del diael contingut dels misteris de la vida delSenyor. L’exercitant dels EVQ ha dedescobrir la seva manera de pregar peraquest nou període, que li faciliti el «co-neixement intern del Senyor, perquèmés l’estimi i el segueixi» [104].

En els EE en recés Ignasi proposauna pregària contemplativa relaxada isuau: «veure les persones, escoltar elque diuen, mirar el que fan» [106]; con-viure, estar al costat, percebre el que elSenyor fa, diu, sent; descobrir quins sónels seus amics, quin estil de vida prefe-reix, etc. La llum que desprèn el Misterique contemplem es reflecteix en mi, ésuna pregària més aviat passiva. Comquan en la platja no som nosaltres elsqui «prenem» el sol, és el sol qui enspren a nosaltres. La llum del Misteri esreflecteix en mi i em va transformant enallò contemplat.

Ignasi ofereix només dos Misterisper a cada dia perquè puguin ser assa-borits amb calma. L’exercitant els con-templarà cada un en les dues primereshores de pregària i després els repetiràen dues estones més, per a concloureamb una aplicació de sentits: estar-senomés amb Jesús, que els sentits espiri-tuals es delectin en ell.

En els EVQ l’acompanyant ha de serun bon pedagog, ha d’ajudar l’exerci-tant a trobar la seva forma de pregària

per a les estones de silenci retirat, que lifacilitin la trobada personal i íntima ambel Senyor, enmig d’un ambient molt di-ferent del dels EE en recés.

Per a què lentament vagi entrant enla contemplació, potser serà adequat dei-xar-lo continuar amb el mètode de lestres potències [45] que va aprendre a laprimera setmana, animant-lo, amb tot, aanar introduint estones de silenci on atu-rar-se i contemplar, tal com fa l’excur-sionista enmig d’un ruta fatigosa.

Pot suggerir-li també que llegeixi eltext evangèlic mitjançant la segona otercera manera de pregar [249-260],animant-lo a prendre després una frasei anar-la repetint a l’estil d’un mantradurant tot el dia.

A alguns exercitants els pot ser útilla lectura pausada de capítols escollitsd’algun comentari dels Evangelis. Unalectura subratllant, escrivint reflexions ala llibreta… incorporant-hi cada vegadamés estones de silenci i contemplació.Potser, a partir d’aquí se’l podrà intro-duir en el mètode benedictí de la lectio,meditatio, oratio, contemplatio.

L’aportació als EVQ no és tant el«com si present m’hi trobés» [114,2], si-nó el «com si el Senyor fos present enel meu dia». Portar Jesús al segle XXI, ales escenes de la seva vida habitual, per-què la fe es vagi fent història i vagi evan-gelitzant la vida; que es realitzi la fusióentre l’escena del segle I i l’escena del’exercitant al segle XXI. Si en el ReiTemporal, Ignasi hi veia el Senyor «en-tre sinagogues, viles i castells» [91,3],fusionant el segle I amb el segle XVI, l’e-xercitant és convidat a veure el Senyorentre les barques del llac, en els caminsi cabanes dels dies del Jesús històric i, a

21

la vegada, als carrers, les oficines, elsautobusos, la família, el treball… del se-gle XXI, on el Senyor continua cada diapresent «amb mi» (Mt 28,20).

Si els evangelistes, amb les “tradi-cions” que els arriben dels dies del Jesúshistòric, construeixen una escena vàlidaper al lector de la seva església, encar-nant el text en les necessitats de cada co-munitat, també l’exercitant ha de redac-tar el seu text evangèlic, on hi hagi lespersones i realitats del seu dia a dia.

Per tant, l’exercitant contemplarà fu-sionades la perícopa evangèlica que l’o-cupa i la seva pròpia jornada. Cada ve-gada hi haurà més unitat entre lapregària retirada, la pregària del flaix alllarg del dia i l’examen.

5.4. Aplicació de sentits [121-126]En els EE en recés és l’aplicació de sen-tits, l’hora gratuïta, de passivitat, quanel Misteri treballat al llarg del dia repo-sa tranquil·lament al nostre interior.

Aquest exercici és una peça impor-tant de la pedagogia dels EE. En elsEVQ l’acompanyant veurà com la potrecollir. Hi haurà exercitants més omenys disposats a això. Es tracta d’ar-ribar, també en els EVQ, a uns nivellsde major passivitat i gratuïtat en la pre-gària.

Potser en un moment tranquil delcap de setmana, assegut a terra, l’exer-citant fa silenci davant una icona, deixaque “la música” de la setmana ressoni.O llegeix el text, per enèsima vegadasense intentar aprendre res de nou, ambel desig d’adoració. No s’ha de conver-tir en un nou exercici actiu d’imagina-ció.

Hem après d’Orient a relaxar-nos re-corrent el nostre cos, o sentint la respi-ració. Això és anàleg al resseguir igna-sià de l’escena amb els cinc sentits, quelentament se li aniran transformant en“sentits espirituals”, gratuïts; hom ja nofa, sinó que només rep.

5.5. Quan l’exercitant es bloquejaEs pot bloquejar tant per excés com perdefecte. L’acompanyant ha de comptar-hi, i fins i tot, dir-li-ho si no se n’ha ado-nat. Les regles de discerniment li resul-taran un instrumental de gran lucidesa.

a) Per defecte. Tot i estar en segonasetmana, probablement encara caldràrecórrer a les primeres regles [313-327]. Encara haurà de desmitificar ladesolació, la sequedat que fàcilmentronda l’exercitant desitjós de carícies ode consolacions sense creus (d’apari-cions pasquals evitant la passió); potserl’exercitant, en alguns aspectes, encaraes mou per la sensibilitat, pel “trobar-sebé”, propis de la primera setmana.

Que no es paralitzi quan arriben elsmoments en què tot es gira contra elsseus “pietosos” exercicis, quan tot, perdins i per fora, li sembla un «mossegar,entristir i posar impediments» [315,2].L’acompanyant li ensenyarà que la de-solació és també un exercici, i de granimportància. Li suggerirà contemplarles contínues situacions que provoquendesolació al Senyor i com el seu camíd’escampar la bona notícia està contí-nuament amenaçat pel «mossegar, en-tristir i posar impediments», fins i tot,per part d’aquells que ostentaven el li-deratge religiós en el seu temps.

22

23

6. EL «QUART DIA» DE LA SEGONA SETMANA [136]

En els EE en recés, Ignasi proposa quea partir d’aquest quart dia de la segonasetmana es donin a l’exercitant els pre-vis perquè comenci a disposar-se per adescobrir o concretar la crida que rep delSenyor, sigui en forma d’alguna eleccióseriosa que tingui pendent i que canvia-rà el curs de la seva història, sigui en for-ma d’una profunda reforma de vida.

Ignasi proposa que l’elecció o refor-ma es resolgui en la resta dels dies de lasegona setmana, que ell suposa que se-rà d’uns vuit dies [158-161], de maneraque la tercera i quarta setmanes siguinconfirmació de les decisions ja preses.

En el nostre segle XXI, l’acompa-nyant d’Exercicis Espirituals en recés,sovint té la impressió que vuit dies és untemps psicològicament insuficient, jaque la psicologia actual no sempre per-

met que l’exercitant estigui disposat tanaviat.

Els EVQ permeten, en canvi, allar-gar el procés perquè la psicologia puguiacollir-lo tranquil·lament; les decisionsa prendre maduren lentament, durant lessetmanes necessàries, tant en els silen-cis de la pregària, com enmig del rea-lisme de la jornada.

6.1. Lucidesa contra l’engany:«Les dues banderes» [136-148]L’exercitant s’ha endinsat ja en el co-neixement intern del Senyor i ha passatdies contemplant els misteris de la vidade Jesús. Dèiem abans que ha començat«un idil·li entre l’exercitant i el Senyor».Ignasi vol recordar-li ara, d’una manerasintètica, el tarannà de Jesús, contrapo-

b) Per excés. També es podria enca-llar per dificultats i autoenganys méssubtils, quan d’aparent consolació atri-bueix al bon esperit mocions, senti-ments, decisions que són causades peresperits ambigus o disfressats d’àngelde llum i que entren amb «enganyosabona intenció» per a «sortir-se amb laseva» [332].

Ignasi recorda en l’Autobiografiaque, quan començava a Barcelona elsestudis, va haver de superar l’enganysibil·lí de les agradables consolacions

que li venien durant el temps dedicat al’estudi i que li impedien avançar, finsal punt que va descobrir que no podienser de Déu, sinó de l’engany revestitd’«àngel de llum» [Autobiografia, 54-55]. Bon mestre de la sospita, ens posaalerta davant les manipulacions i auto-enganys. Per això, l’acompanyant,quan temi que el seu acompanyat puguicaure en aquestes trampes, li ha de co-mentar tots o alguns dels avisos per auna major discreció d’esperits, méspropis de segona setmana [328-336].

sat al tarannà que proposa el «Príncepd’aquest món» (tal com va constatar ala primera setmana). Li exposarà ambtota claredat en què consisteix la veritatde Jesús, «la vida veritable» [139,2].

Ja va optar per ella en el Rei Tempo-ral, noblement, però potser amb un certtarannà de neoconvers. Llavors es vaoferir en clau de “màxims”, però potseramb un regust de voluntarisme, tot i queli suposés «passar injúries, pobresa…»[98,3]. L’exercitant d’EVQ: a) en les se-ves estones de contemplació silenciosaha rebut «coneixement intern» i s’ha en-amorat de l’estil de Jesús, ha comprovatles contradiccions que el Senyor li com-porta (injúries, pobresa…). I b) enmigde la vida diària ha vist actuant elPríncep d’aquest món «no deixant pro-víncies, indrets, estaments ni cap perso-na en particular» [141,2], i per tant, ac-tuant també en ell, en el seu entorn i finsi tot en l’atmosfera que respira, per moltcristiana que sigui. En la quotidianitat haexperimentat el fort contrast entre l’es-perit de les Benaurances (Mt 5,1-12) i elque proposen a Jesús les tres tempta-cions del desert (Mt 4,1-11).

Per això demanarà lucidesa [139] ihumilment suplicarà [147] ser elegit so-ta la bandera de Crist. En els EVQ,aquesta petició no és gens ingènua.L’exercitant sap que el món el va si-tuant, sense que ell se n’adoni, sota elposseir, el prestigi i el poder (les tres ‘p’de les temptacions al desert). Ho fa en-redant primer amb propostes menorsque lentament van encadenant la lliber-tat [142]. Sap que estar amb Jesús(«amb mi» del rei temporal), passa pelsseus contraris: el ser, la senzillesa i elservei (les tres ‘s’), el descentrar-se, l’a-

lliberar-se de les pulsions d’apropia-ció… «sortir del propi amor, voler i in-terès» [189,10].

Ignasi lúcidament indica que l’esca-la del Mal és una progressió que neix enl’afany de riqueses (no solament mone-tàries!), que porta a la vanaglòria i cul-mina en la supèrbia. En canvi, l’escaladel Bé té el seu inici en la pobresa, quepossibilita el buidament de les humilia-cions (injúries i vituperis) i situa en lahumilitat (el nostre autèntic humus, laveritat), aquella terra fèrtil d’on podennéixer totes les virtuts [146,6].

L’acompanyant ajudarà l’exercitanta traduir les dues sèries de tres paraulesperquè no li resultin “llocs comuns”massa abstractes, perquè no se li escapila concreció a la seva realitat personal.Durant els dies i setmanes en què esti-gui treballant això, potser la pobresa, lahumiliació... agafaran nom de fracassos,aïllaments, fatigues... que ha d’anar en-caixant.

La pedagogia d’aquest exercici estàen el fet que l’exercitant no fa propòsitvoluntarista de canviar, sap que tendiràa col·locar-se sota la bandera delPríncep d’aquest món (i amb aquest re-alisme comença a situar-se en humili-tat). Per això demana, amb l’ajut d’in-tercessors, ser rebut sota la bandera deCrist [147]. Som lluny de l’oblació del«vull i desitjo, i és la meva determina-ció deliberada» (ingènua, adolescent,voluntarista?, en tot cas, necessària en lapedagogia de creixement) del col·loquidel Rei Temporal [98,2]. Ara és el ma-dur «demanar gràcia per a ser rebut» so-ta una bandera a la qual no aniré per mimateix, encara que conegui que en ellahi ha la vida veritable.

24

El col·loqui té el sabor del realismerepetit al llarg del dia amb l’ajuda de lapregària del flaix. L’acompanyant, enarribar en aquest moment, sap que l’e-xercitant probablement encara no ha es-tat posat sota la bandera del Senyor. Calque no s’angoixi, ja que no és qüestió devoluntarisme, ni de presses. Cal que si-gui un bon pedagog que no pretenguianar un pas per davant de l’Esperit.

6.2. Binaris [149-157]Un nou exercici de lucidesa perquè des-cobreixi si hi ha “intocables” en el camídel seguiment del Senyor. L’exercitantes descobreix amb el seu capital de du-cados, posseïts lícitament, però no acausa del seu “seguiment”, davant elsquals no té la indiferència de què parla-va el Principi i Fonament. Es descobreixen el “segon binari”, descobreix les se-ves afeccions desordenades, descobreixque respira “món”. Els segons binarissón els que fan mediocres el nostre se-guiment.

A vegades, en aquest moment, enl’exercitant es pot donar una regressió aprimera setmana (sobretot si en el seudia no es va realitzar amb una profun-ditat suficient) i descobrir el propi pe-cat, el desordre de les operacions i que,en el fons, es mou per l’estil d’aquestmón [63]. Ara se li fa transparent el tí-tol que dóna Ignasi als EE: «ExercicisEspirituals per a vèncer-se a si mateix iordenar la pròpia vida, sense determi-nar-se per cap afecció que sigui desor-denada» [21].

Davant les seves «afeccions desor-denades» («afecció als ducados lícits,però no posseïts per pur amor de Déu»)

[150,1], no reacciona (igual que a«Banderes») amb voluntarismes, sinóinsistint en la petició de ser posat sota labandera del Senyor [156], de ser posatamb el Fill.

6.3. Dos elements més Ens trobem en un moment dels EVQ degran realisme i de gran vigor, sacsejat acada moment per les dificultats i les am-bigüitats de cada dia. És important l’en-trevista setmanal on l’exercitant puguirebre contrast.

Per a aquests dies Ignasi proposatambé que se li exposin unes reflexionssobre «tres maneres de seguiment»[165-168]. La tercera manera és la de lafractura de tots els paradigmes racionals,la bogeria de la creu, «escàndol per alsjueus i niciesa per als grecs» (1Co 1,23).

També és aquest el moment ade-quat, si no s’ha fet abans, per a comen-tar-li la segona sèrie de regles de dis-cerniment (v. 5.5) una pedagogia de lasospita sobre pseudomisticismes i so-bre falses consolacions en què pot cau-re amb una infinita candidesa.L’exercitant s’ha d’anar purificant de lasensibilitat i del narcisisme, com a mo-tors del seu seguiment. Pot ser útil ofe-rir-li llegir alguna cosa de sant Joan dela Creu.

6.4. Que l’acompanyant no siguirígid, sinó bon pedagog

Cal anar sempre un pas enrere del’Esperit.

L’exercitant ha de digerir tot el con-tingut del quart dia d’una manera ama-

25

26

7. CONCRETANT

7.1. Senyor, què voleu de mi?El llibre dels Exercicis proposa que des-prés del «quart dia», i amb l’amable re-refons de la contemplació dels misterisde la vida del Senyor, l’exercitant co-menci a preguntar-se «en quina vida oestat es vol servir de nosaltres la seva di-vina majestat» [135,4]. En els EVQ elprocés no està constret pel factor temps.L’acompanyant li suggerirà que entri enles “concrecions” quan es vegi preparat.

Les decisions que prengui haurand’estar amarades pel gust d’hores i ho-res d’estar-se amb el Senyor, mirant-lo,contemplant-lo. La pedagogia que pre-tén Ignasi va quedar ja insinuada al prin-cipi de la segona setmana. No es tractadirectament de “fer propòsits”, sinód’haver estat encalçat pel coneixement

intern, que provoca l’amor. En aquestescircumstàncies a l’exercitant se li haanat “contagiant” l’estil de Jesús, i sen-se gairebé adonar-se’n es descobreix asi mateix seguint-lo [104], descobreixque de fet ja ha concretat, i que té l’e-lecció a les mans. En els EVQ això re-sulta encara més manifest. Un ha anatcanviant sense adonar-se’n.

Amb tot, sovint, serà oportú que l’a-companyant li proposi que vegi si ja seli va concretant què li demana el Senyorper tal que el segueixi com el Senyordesitja ser seguit. Caldrà que li proposique vagi entrant en l’elecció o reformade vida.

Estem arribant a un moment cabdalde la mística ignasiana. La “unió” ambDéu es troba en la “comunió”, la coinci-

ble, pacífica, relaxada; contemplant elSenyor, acompanyant-lo de ben a prop.Solament d’aquí naixerà el desig de re-petir una i altra vegada els col·loquis deBanderes i Binaris [147].

Que l’acompanyant no pateixi sidescobreix alguns rebuigs. Ha de dosi-ficar la matèria perquè pugui ser assi-milada. Res més llunyà a Ignasi que elsfonamentalismes ignasians. Si l’exerci-tant no acaba d’entrar, que no el forci,ni li manifesti mal humor. Li ha de trans-metre pau i animar-lo a fer els diversosexercicis segons les seves possibilitats.

Potser fins a la tercera setmana no ma-durarà el missatge del “quart dia” queestem comentant.

D’altra banda, arribats en aquest puntdel procés, l’acompanyant ja pot entre-veure si el seu exercitant el durà a termeo si només arribarà als objectius previs-tos per a la primera setmana.

Que no s’inquieti. En la seva pregà-ria ha de reconèixer, una vegada més,que ell només és un vicari de l’Esperit,que l’Esperit té els seus camins i temps,i que aquests són, a vegades, diferentsdels nostres.

dència de voluntats, en l’«amb mi» delRei Temporal. És aquí on el servidor dela missió del Crist, experimentarà la mís-tica de «trobar Déu en totes les coses».L’acompanyant haurà de valorar si l’e-xercitant està disposat. Haurà de valorar,per exemple:

– si es situa en la indiferència delPrincipi i Fonament, recordada ara en elpreàmbul per a l’elecció [169,2-3] i enla paràbola dels binaris;

– si ha arribat a una important «con-naturalitat» i amistat amb el Senyor;

– si ha contemplat prou el camí deJesús i ha brollat en ell el desig de se-guir-lo.

A partir d’aquí podrà suggerir-li quees vagi preguntant: «què vol de mi, elSenyor, ara?». És possible que comen-cés els EVQ amb alguna pregunta im-portant a resoldre. En aquell moment seli va indicar que l’aparqués fins que noarribés el kairós oportú. Pot ser, també,que aquesta pregunta hagi canviat alllarg dels EE o n’hagi sorgit una de no-va. També pot ser que l’acompanyantmateix li suggereixi (amb discreció iamb llibertat) alguns punts que durantles entrevistes ha anat intuint que podenser els temes de la seva reforma de vida.

7.2. Tres situacions d’eleccióIgnasi contempla tres situacions vitals,tres kairos (temps) en les quals pot tro-bar-se l’exercitant a l’hora de concretar.

– El primer no és excepcional, «quanDéu nostre Senyor de tal manera mou iatrau la voluntat que, sense dubtar ni po-der dubtar, la tal ànima fidel segueix elque li és mostrat, així com sant Pau i

sant Mateu ho feren en seguir Crist nos-tre Senyor» [175].

– El segon [176] potser és el més ha-bitual i propi dels EVQ. L’exercitant tében definida i concretada la qüestió adiscernir, però no l’abordarà com a “tre-ball” de reflexions, ja que això generanerviosismes i difumina el clima de“moment crucial”. El tema no són leseleccions, sinó la contemplació delsmisteris de la vida de Crist (enmig delsalts i baixos de la consolació i la deso-lació més evidents en la complexa vidaordinària) i continuar «l’idil·li amb elSenyor» del qual abans parlàvem. Du-rant les estones d’examen de la pregàriai la jornada (i, també, en l’entrevista) vaconstatant, sovint a través de mocionscontradictòries, que la qüestió planteja-da es va resolent. Enmig de dies en quèun es va amarant del Senyor, se li vamostrant per connaturalitat la resposta ales seves preguntes. L’estil de Jesús seli ha anat “enganxant”, ja no elegeix, si-nó que es descobreix “elegit”, es trobaamb l’elecció ja feta. I adora l’EsperitSant que se li ha fet present en el camí.

– El tercer temps [177-187] sí quedemana dedicació explícita i cal recór-rer a ell quan pels dos primers no es tro-ba la voluntat de Déu. Suposa estonesde pregària sobre el tema i estones de re-flexió. Ignasi proposa dues metodolo-gies pedagògiques per a anar treballant:la dels pros i contres [178-183] i la delrealisme de l’opinió vinguda des de fo-ra [185] o la de l’hora de la veritat, la dela mort [186].

A vegades convé que qui s’ha des-cobert elegit pel segon passi la sevaelecció pel tercer, per donar-li solidesa,especialment cara al futur, davant les

27

28

8. TERCERA I QUARTA SETMANES

8.1. Control de qualitat de l’eleccióEl llibre dels Exercicis és concís quanta les instruccions i propostes per a lapregària d’aquestes dues setmanes. Sónsuggeriments mínims que ajudaran, elqui ja fa dies que fa Exercicis, a entrar ientendre el sentit d’aquestes dues novesetapes. Per a la tercera setmana Ignasipreveu uns set dies, per a la quarta noho especifica. El perill, en els Exercicisen recés, és que aquesta etapa s’escurciper falta de temps. No hauria de ser ai-xí en els EVQ, quan es pretén fer el tra-jecte equivalent al mes completd’Exercicis.

L’elecció o reforma de vida, per aser ferma, ha de passar el “control dequalitat” dels Misteris del fracàs i deltriomf del Senyor. Vam dir que en l’e-lecció s’expressava plenament la místi-ca ignasiana de la unió, una mística queno equival tant a la mística esponsalícia

del cara a cara, sinó al càlid braç abraç (amb mi) que presenta el ReiTemporal.

El Directori oficial recull l’expe-riència de mig segle d’EE quan indicaque «en aquesta tercera setmana es con-solida i reafirma l’elecció ja feta» (núm.240). Potser la pedagogia de l’acom-panyant haurà introduït ja l’exercitanten la matèria i en els objectius de terce-ra setmana sense haver tancat el tema deles decisions a prendre perquè el seu se-guiment sigui coherent amb el coneixe-ment intern i l’amor que ha demanat in-sistentment. Hem comentat abans que lapsicologia d’ara és més lenta per a pren-dre decisions que la del temps de santIgnasi i, per tant, no cal estranyar-se sila decisió no es tanca en acabar els EE,sinó en un acompanyament posterior.Els EE hauran servit, però, per a plante-jar en un context d’intimitat l’elecció.

possibles dificultats que el puguin fertrontollar.

Probablement, una bona part delsexercitants no han de prendre opcionssobre la seva vida perquè en canviï elrumb, sinó que l’adequat és una refor-ma de vida [189] que li permeti dur aterme millor el seguiment que neix delconeixement intern i de l’amor.

Els EE, encara que siguin en la vidaordinària, són molt eremítics, la instàn-

cia eclesial té en l’acompanyant un delsseus pilars essencials. Aell li tocarà “be-neir” una elecció de la qual ha estat tes-timoni, però en la qual no ha participatmovent ni un àpex la voluntat d’aquella qui acompanya [15,5-6]. Quan vegique l’exercitant ha arribat a la seva elec-ció o reforma de vida, li proposarà quela “presenti”, solemnement al Senyor ique li demani rebre d’ell confirmació enel procés que li queda d’EE.

8.2. Acompanyar la passivitat i elfracàsL’acompanyant dels EVQ és molt cons-cient de la dificultat per a arribar, enmigdel tràfec de la vida, al «dolor/goig ambCrist» [203 / 221] d’una manera pieto-sa i íntima, com desitja Ignasi, seguintla tradició medieval del Stabat Mater(«fac me tecum pie flere»). En els EVQhom es troba més a prop de la místicadel Cirineu, obligat pels sicaris de l’im-peri a carregar amb la creu d’algú ambqui no té cap relació, i a més quan tor-na fatigat del camp esperant simplementarribar a casa per descansar i estar ambla família. Sovint l’exercitant s’adonaque va pel món portant creus d’altres ipròpies, previstes i no previstes, quetrenquen els seus càlculs, sense sospitar-ho ni buscar-ho. I descobreix que, d’u-na manera o altra, són fruit del segui-ment, del combat pel Regne i la sevajustícia. Acollint, com el Cirineu, el do-lor i l’aclaparament (propi i aliè) desco-breix que és «dolor amb Crist trencat».

En els EVQ, el dolor que demana pera si mateix l’exercitant, se’l troba (se-gurament que ben contrariat!) en moltsracons de la seva pròpia vida i del seuentorn. Guanya en sensibilitat per a cop-sar les creus de la història. Proba-blement arribarà a doldre-li veure el te-lenotícies o llegir el diari. Seguramentse sentirà mogut a peregrinar per besarles ferides del crucificat que té el seu“temple” en tants marges de la geogra-fia. Novament, com ja se li va indicar ala primera setmana, veurà fusionada la«passió de Crist i la passió del món». I

guanyarà sensibilitat davant la frustra-ció, les ferides, els fracassos, les pèr-dues, els dols i els ensorraments [203].

Acompanyat de Crist i acompa-nyant-lo, se li va fent present una novamanera de fer i de situar-se, una nova fi-losofia de la vida, que, lentament, aniràassaborint (tot i l’amargor), en «consi-derar com la divinitat s’amaga, a saber,com podria destruir els seus enemics ino ho fa, i com deixa patir la sacratíssi-ma humanitat tan cruelíssimament»[196]. Interioritza les actituds de Jesúsa la passió, defuig les venjances, aprèna parar l’altra galta (Mt 5,39). Acull lapassivitat, descobreix que no tan sols seserveix al Senyor en l’acció, sinó tam-bé en la passió6. També la pregària es famés passiva, i les passivitats del dia seli fan més clarament pregària.

En contemplar el Senyor espoliat delseu «propi amor, voler i interès»[189,10], com anunciava Pau quan con-templava el «que era de condició divinafet obedient fins a la mort» (Fl 1,6-8),l’exercitant aprèn a descentrar-se.L’interès es troba ja no en ell sinó tansols en la persona del Senyor. Com quiacompanya un malalt, es troba trencat ellmateix perquè ha posat el seu centre enl’altre. Precisament això serà per ell la“consolació”: sentir pena, sentir dolor…amb Crist.

8.3. Acompanyar el goig i laglòria [218-225]Anàleg estil de pregària passiva, com elque acabem d’exposar per a la tercera

29

6. Hi ha una evolució des del "què he de fer per Crist" de la primera setmana [53,2], fins al "què he de feri patir per ell" d'aquesta tercera setmana [197].

setmana, és l’indicat per a acompanyari alegrar-se del goig pasqual del Senyor,tant en les estones de silenci, com en la“música de fons” durant tot el dia. Elcontingut de la setmana és «alegrar-se igaudir intensament de tanta glòria i goigde Crist nostre Senyor» [221], perquè elPare ha validat la vida del Senyor.Continua la dinàmica del «amb mi»; elgoig del Senyor i el de l’exercitant coin-cideixen: «per tal que, seguint-me en lapena, també em segueixi en la glòria»,deia el Rei Eternal [95,5]. En la pregà-ria retirada, es contemplen algunes deles diverses catequesis de les aparicions.Al llarg de la jornada, els ulls purificatspel procés dels Exercicis descobreixenl’aparició pasqual en tants moments i ra-cons del dia: enmig de la dialèctica delja sí / encara no del Regne que amb laResurrecció s’ha fet present.

Ajudat per la pregària del flaix des-cobreix primícies del Regne arreu, tot seli transfigura, tot li és signe i miracle.Seria bo que en el seu temps dedicat al’examen comptabilitzés aquestes pri-mícies, agraït i amb adoració. Tot és«aparició del Ressuscitat».

És un període per a caminar per lacomplexitat de la jornada amb «l’art debeneir»7, quan tan sovint hi caminemcontrariats, molestos, decebuts i ma-leint. Beneir significa “dir bé”; ens re-torna al «lloar, fer reverència i servir»[23,2] amb què iniciàrem els EE.

No es tracta d’un goig ingenu, ja queara sabem prou bé que el Ressuscitat ésel Crucificat. Un Ressuscitat que conti-

nua amb les llagues dels ferits del nos-tre món. Amb unes mans i peus que,com explicitarà Jn 20,25-27 porten lesmarques dels claus. El Senyor és un «su-pervivent» dels inferns del nostre món,de les frustracions, desenganys, desil·lu-sions… Les seves llagues no desaparei-xeran mai; són les mateixes llagues delsfracassats i dels torturats de tots elstemps. En els EVQ, el goig pasqual potresultar un goig més madur, i per aixòmolt més profund i durador.

El Ressuscitat no es diferencia en resd’aquells que han de carregar passivitatstota la vida, com tantes creus que had’encaixar també l’exercitant. Però arales seves mans i peus ja no li causen do-lor ni torbació, són lluminoses, pot en-senyar-les i parlar tranquil·lament de lesseves ferides, ja que no són font de tren-caments. Tenen poder sanador perquèens revelen el propis “trencaments”. Lespersones ferides i reconciliades, com elSenyor, són reconciliadores8. Entenenles ferides dels altres, no van pel mónd’una manera altiva, com els fariseusque critiquen el Senyor perquè menjaamb els pecadors, els «ferits» (Lc 15,1).La creu serà agent del món nou recon-ciliat, perquè el Senyor pot dir amb cre-dibilitat que la creu no és l’última pa-raula.

Per això l’exercitant descobreix quecada aparició pasqual conté un envia-ment a la missió. Escolta de nou que esenviat a la seva missió, a aquella que seli va anar concretant en l’elecció o la re-forma de vida.

30

7. Títol d'un senzill i provocador llibre: P. PRADERVAND, El arte de bendecir, Santander-Bilbao, Sal Terrae,2000.

8. «Mirar l'ofici de consolar que Crist nostre Senyor porta, i comparant com uns amics en solen consolard'altres» [224].

Les peticions de tercera i quarta set-manes ens situen en la “via unitiva”, sóngràcies místiques que l’exercitant ha dedemanar amb tota humilitat. L’acom-panyant, prudentment, podrà indicar-lique comenci humilment amb la peticióde segona setmana i que sigui l’Esperitqui el situï en la gràcia dels nivells mésgratuïts de tercera i quarta setmana.

8.4. Trobar Déu en totes lescoses [230-237]Les aparicions del Ressuscitat en elsEvangelis remeten l’exercitant a la granaparició suggerida per la Contemplacióper a aconseguir amor: trobar Déu entotes les coses. És l’aparició pasqual entotes les hores i en totes les coses. Peraixò pot ser idoni proposar aquesta con-templació a la meitat de la quarta set-mana perquè il·lumini el camí de la res-ta de dies. Els quatre punts [234-237]que proposa Ignasi ajuden a veure-hotot amb un cor i uns ulls nous.L’exercitant, en contemplar-los, es des-cobreix «en tot estimat i servit» pelSenyor, que fa possible, a la vegada, «entot estimar i servir sa divina majestat»[233]. És una música que l’acompanyatot el dia i que l’envia a la missió de lavida de cada dia. Al llarg del dia, amb lapedagogia de la pregària del flaix, cobrauna especial importància la repetició

d’alguna de les frases del «Preneu,Senyor, i rebeu» [234,4-5].

Hem estat tres setmanes contem-plant els misteris de la vida de Crist, arase’ns proposa contemplar els misterisde la vida que l’Esperit crea arreu. UnEsperit immanipulable (Jn 2,8), que noes deixa domesticar per mediacions,pràctiques, cultes, organitzacions9. Lagran experiència pasqual remet a un to-tal “més enllà” dels nostres estretsmóns, fins i tot religiosos. Ens llença alDeus semper maior. Som conduïts adescobrir Déu present també allà on nol’esperàvem, en ambients seculars, pro-fans, en móns que consideràvem aliensa Déu, agnòstics...10

Les aparicions pasquals que relatenels Evangelis i l’aparició pasqual que re-lata la Contemplació per a aconseguiramor remeten a la vida de cada dia11 a lavegada que adoren Jesús, constituïtSenyor en la “dimensió” escatològica.Gaudeixen amb el Déu “totalmentAltre” i amb el “Déu de les coses peti-tes” de cada dia. Són el trànsit al perío-de posterior als EE.

* * * * * * * * *

El procés dels EVQ s’acaba, però nod’una manera brusca, com passa a ve-gades en els EE en recés. En aquests úl-

31

9. Recordem l’immediate ignasià [15,6].10. En època de globalització podríem afegir-hi, també, el repte de descobrir l'Esperit en altres tradicions

religioses que a l'exercitant li poden semblar llunyanes, però en les quals, quan s'hi apropa, descobreixla llibertat de l'Esperit Creador.

11. Em remeto als meus comentaris als Evangelis de Marc i Lluc, on intento mostrar que el SenyorRessuscitat "es fa visible en el retorn a Galilea" (Mc), i que "en els camins de la vida es fa present elSenyor" (Lc), Jesús, el Galileu i també Els últims i els primers dies de Jesús el Senyor, (tots dos edi-tats per l’editorial Claret).

tims l’exercitant marxa lluny de l’a-companyant i de la casa d’exercicis.Així com és important que els EVQ tin-guin una data límit i no s’allarguin in-definidament (o vagin apagant-se lenta-

ment), també es prudent que exercitanti acompanyat programin un períodepostexercicis, sigui amb l’acompanyantmateix d’EE, o amb una altra persona ocomunitat de referència.

32

33

APÈNDIX 1. SUGGERIMENTS PER A LA PREGÀRIA

PREVIS INDISPENSABLES (breument)

1. Una estona abans, començar a asserenar-se, a relaxar-se, a pensar en la pregà-ria, a desitjar trobar-se amb el Senyor.

2. En començar, prendre consciència que estic davant de Déu, el Pare, o davantde Jesús, l’Amic: saludar-lo cordialment, amb reverència.

3. Demanar a l’Esperit la seva força perquè tregui el fruit concret d’aquesta es-tona de pregària.

PART CENTRAL

1. RECORDAR (millor si és en diàleg amb el Senyor, amb el Pare, l’Esperit) elspunts que més m’han interessat del tema.

REFLEXIONAR-LOS, pensar per què són importants, què passa quan les coses nofuncionen així.

PASSAR DEL SABER AL SENTIR, de l’enteniment al cor (demanar a l’Esperit Santque transformi en carn el nostre cor de pedra).

34

2. Després prendre la fotocòpia resum i llegir-la lentament.– Subratllar el que més m’impressiona.– Escriure les meves notes.– Treure’n reflexions i aplicacions per a la vida.– Desitjar que es compleixi el tema, etcetera.

Tot això en DIÀLEG amb Jesús o el Pare:– Sovint el diàleg es convertirà en PETICIÓ.– Es resarà un SALM que expressi els sentiments del moment.– Potser un deixarà d’expressar paraules per a limitar-se a CONTEMPLAR.

Hi haurà llavors un silenci dens, com la mare que mira el seu fill: les paraulesdeixen pas a l’afecte i a la vivència, com aquell que mira la immensitat del maro la bellesa del foc...

La idea és que el tema fonamental vagi calant ben a fons.

FINAL

1. Fer un llarg col·loqui amb Jesús o el Pare, que resumeixi tot el que s’ha sentiti pensat durant aquesta estona de pregària (pot ajudar escriure’l).

2. Escriure d’una manera resumida les principals idees sentides per dins. Veureper què la pregària m’ha anat bé o malament. Així es va confeccionant el dia-ri de ruta que anirem recorrent.

35

APÈNDIX 2. EXAMEN

1. Rebre el dia. Agraïment

ACOLLIR-LO: que el dia reposi tranquil en el meu cor, davant Déu.

Amb un adverbi: AGRAÏDAMENT. Rebre el dia com a do.– Cal comptabilitzar les gratuïtats de Déu, meves i dels altres (i anar can-

tant després de cada una «perdura eternament el seu amor»).

(Un mètode: els quatre punts de la «Ad amorem»).

2. Demanar gràcia

Perquè no es tracta d’un exercici ètic (de trobar-me davant un codi moral) ni dela culpa psicològica, davant el meu «jo».

Sinó de:– “SORPRENDRE” Déu; obrir-me a la «sospita», desmuntar les meves de-

fenses.– DISCERNIR!: trobar els fils de la meva vida enmig del moviment dels es-

perits.

3. Veure com m’ha anat

a) No deixar escapar les mocions– La nostra jornada és un continu de sentiments, vivències, estats d’ànim,

contradiccions...– Constatar-les/discernir-les. Que no passin simplement al subconscient

sense digerir-les.– Escoltar el que van escrivint els esperits amb les seves mocions.

36

– Potser la dura activitat de la jornada (o la poca sensibilitat, o la tasca quedemana tot l’home…) no m’ho han permès. Ara és el moment de reco-llir-les.

b) No deixar escapar les accions del dia. Passar la pel·lícula del dia, acollir la se-va sacramentalitat. Una manera de fer-ho:

– En la pregària contemplem l’escena evangèlica del segle I com si hi fospresent.

– Ara es tracta de contemplar l’escena del segle XXI, com si fos present enla meva jornada. És l’«amb mi» del Rei Temporal. D’hora en hora… mi-rant el pensament, la paraula, l’obra...

4. Donar gràcies / doldre’m

Acollir el missatge de la jornada que s’ha fet patent en el discerniment.– Demanar perdó/mostrar l’agraïment

Atenció a la culpa psicològica.– No buscar el dolor per haver quedat malament davant la meva imatge.

Ignasi espera: vergonya, confusió, pena i llàgrimes de qui es mira davantel mirall del Crucificat.

Davant tot el que he rebut, davant tant de perdó acollit… sorgeix la reciprocitat:Preneu, Senyor, i rebeu...

5. La mirada a l’endemà

Al llarg de l’examen s’ha manifestat el «desig», el que hom espera de l’endemà.– el propòsit d’esmena no és voluntarista, se situa en clau de petició: de-

manar el que vull.

Dia rere dia es van palesant (= 2n temps d’elecció): – els fils del teixit que l’Esperit Sant escriu en la meva vida;– el que el Senyor vol de mi;– el que em fa coherent amb el més profund del meu ésser;– es va afinant la mirada: fruit dels petits discerniments diaris / del

gran discerniment que hom va fent per trobar els fils de la sevavida.

37

APÈNDIX 3. ENTREVISTA

El canvi d’impressions amb l’acompanyant t’ajudarà a anar concretanti sintetizant. Permetrà que el mètode s’adapti i personalitzi a la tevamanera de ser i a les teves necessitats.

I sobretot és una manera de mostrar que el camí d’accés a Déu no éssimplement individual, cal tenir present la dimensió comunitària, enaquest cas expressada pel diàleg amb l’acompanyant com a mestreespiritual.

Prepara l’entrevista, no la improvisis sobre la marxa. Et serà molt mésprofitosa.

Et proposem algunes pistes.

1. Posa un TÍTOL a la jornada.

Un títol vol dir expressar en tres o quatre paraules tot el contingut d’una pel·lí-cula, novel·la, llibre…

– Quin títol li posaries?

2. La PREGÀRIA (les estones llargues, els flaixos, l’examen).

a) Com t’ha anat, de quina manera l’has fet?

b) Mocions i vivències principals que hi has tingut?

c) Com t’ha anat l’estona de pregària en què a la nit reculls la jornada?

38

d) Si et sembla oportú, llegeix a l’acompanyant alguns fragments del que has es-crit (han de ser textos breus i seleccionats).

Comprova si les diverses vivències i mocions convergeixen, si tenen algun de-nominador comú..., Què ens diu l’Esperit per elles?

3. ALTRES SENTIMENTS, fets o esdeveniments del dia.

a) Com els has acollit, com has reaccionat?

b) Quins han estat els sentiments i les mocions importants dels diversos moments?

c) Et sembla que porten algun missatge, que volen expressar alguna cosa?

4. Les ADDICIONS.

a) Les vaig complint i adaptant a la meva manera de ser?

b) Vaig endinsant-me en el desert, m’hi mantinc?

És bo repassar-les sovint una per una.

5. Et sembla que es van realitzant els objectius que es pretenen en elsexercicis?