Accents#648Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 19 DE FEBRER DE 2010

ESTRENADesprés de la nissaga de«Harry Potter» arriba a la gran pantalla una nova sèried’aventures juvenils, les de«Percy Jackson» >PÀG 3

MÚSICACompte enrere cap al Black MusicL’edició 2010 del festival comença amb unasèrie de concerts de presentació a diferentsespais de l'àrea metropolitana de Girona irodalies >PÀG 9

CONCERT

Per amor a SidonieLa banda de Marc Ros, Jesús Senra i Axel Pi arriba a La Mirona perpresentar el seu darrer disc, «El incendio», el seu particular homenatge a l’amor, amb dosis d’alegria, ritme i cent per cent ballable >PÀG 8

Les males llengües apunten que el ci-nema de Martin Scorsese s’ha domes-ticat coincidint amb la seva lucrativacol·laboració amb l’actor Leonardo Di-Caprio, però els seus treballs conjunts,si bé és veritat que no tenen la força d’al-gunes de les seves obres dels anys i ,continuen essent sòlids i gens conven-cionals.

PEP PRIETODe fet, Scorsese no ha parat de demostraral llarg de la seva trajectòria que la co-mercialitat no està renyida amb la sol-vència, i el cert és que en aquest sentitGangs of New York, El aviador i, sobretot,Infiltrados, eren productes modèlics. Laseva quarta col·laboració, Shutter Island,

és realment prometedora: a banda d’a-daptar una magnífica novel·la de DennisLehane, autor de Mystic River i Adiós, pe-queña, adiós, aquesta barreja de thriller idrama psicològic fa pinta de recuperarl’Scorsese més inquietant, el que va saberconvertir els plantejaments més aviatconvencionals d’El cabo del miedoen unaexperiència irrespirable.

La cinta està ambientada el . El pro-tagonista és l’agent de policia Teddy Da-niels, que és enviat juntament amb el seucompany Chuck Aule a l’hospital psi-quiàtric de Shutter Island, prop de Boston,per investigar la misteriosa desaparició d’u-na pacient. El cas no cau a les seves mansper casualitat, ja que Daniels volia tornara l’illa per motius personals des de fa molt

temps. Aparentment es tracta d’un cas defuga, però l’hermetisme del personal sa-nitari i l’aparició d’unes enigmàtiquescintes de vídeo el porten a pensar que lapraxis de l’hospital no és precisament ex-emplar. La vida de la pacient desaparegudai la seva pròpia s’acaben confonent, fins alpunt que Daniels haurà d’afrontar un ve-ritable descens als inferns. Com és habi-tual en Scorsese, al film destacaun brillant planter de secunda-ris encapçalat per Mark Ruffa-lo, Emily Mortimer, MichelleWilliams, Ben Kingsley, Maxvon Sydow, Patricia Clark-son, Elias Koteas, John Car-roll Lynch, Ted Levine i Jac-kie Earle Haley.

«SHUTTER ISLAND» � MARTIN SCORSESE ADAPTA UNA SÒRDIDA NOVEL·LA DE DENNIS LEHANE EN UN «THRILLER» QUE SUPOSA LA SEVA QUARTA COL·LABORACIÓ AMB LEONARDO DICAPRIO

MMENÚ DE GRUP

Pica-pica de:Amanida de l’hort

Embotits amb pa de coca amb tomàquetCroquetes

Calamars andalusaXipirons saltejats

Segon a escollit:Entrecot a la brasa o amb salsa roquefort

Orada a la brasa o al forn

Postres, beguda i cafèsPreu menú: 20€ (IVA 7% inclòs)

Si celebres el teu aniversari, nosaltres posem el pastís de franc!!!

DE DIMARTS A DIVENDRES

menú diari al migdia a

9,50 € (IVA i beguda inclosa)

amb 4 primers i 4 segons plats i postres

Cada dia en el menú, un plat especial

Per a més informació, telèfon

872 08 07 00o consulteu web: www.duplexrestaurant.esRda. Ferran Puig, 39 baixos · Girona

Per a les seves celebracions: sopars de colla, aniversaris, batejos, petits casaments… Vine a:

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

Al llindar de la bogeria

LA FITXAPaís: Estats Units. Any: 2010. Durada: 138 min.

Gènere: Drama, Terror, Thriller. Direcció: Martin Scorsese..Intèrprets: Leonardo DiCaprio, Mark Ruffalo, Emily Mortimer, Michelle Williams, Ben Kingsley, Max von Sydow.

� Albèniz Centre (Girona), Ocine (Girona), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes), CatCines (Figueres), CinesOlot, Kyton (Palamós), Ocine (Platja d’Aro), Cines Roses

�

02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 19 DE FEBRER DE 2010 | Diari de Girona

Sembla ser que una de les majorsdesgràcies que s’han produït darre-rament a Hollywood ha estat el fetque la nissaga de Harry Potterha ar-ribat al seu final. Desesperats, elsgrans estudis han intentat en les dar-reres temporades oferir al públic in-

fantil i adolescent quelcom semblanta l’univers que proposava J.K. Row-ling tot adaptant franquícies com araCrónicas de Narnia, Eragon o Labrújula dorada amb resultats mésaviat pobres. Ara sembla que és eltorn d’en Percy Jackson.

En aquest cas, ens trobem davant unasèrie de novel·les perpetrades perRick Riordan en què un adolescentaparentment normal descobreix que,en el fons, és un semidéu fill de Posi-dó que rep l’encàrrec d’evitar una llui-ta entre els déus de l’Olimp que po-

dria degenerar en una destrucció to-tal de la raça humana. Partint doncsd’una premissa que ha d’esdevenirnissaga, Percy Jackson y el ladrón delrayo se centra en explicar-nos el comi el perquè de l’adveniment d’aquestnou heroi i de l’inici d’aquestes bara-lles esdevingudes al barri de l’Olimp,una mena de pròleg en què se’ns ex-plica que el noi descobreix la seva ve-ritable identitat amb l’aparició deZeus en el nostre món tot acusant-lod’haver-li robat allò que més preua ique, de fet, li atorga tot el seu poder:els rajos daurats.

Partint d’aquest demencial argu-ment, les regnes del joc s’adjudiquentotalment al director Chris Colum-bus, potser amb la idea de repetir l’è-xit de les abans citades adaptacionsde Harry Potter –que, com s’ha pogutveure posteriorment, les primereshan estat qualitativament les últi-mes– o d’aquell remot i inexplicablehit anomenat Solo en casa. Per real-çar una mica el producte no s’han es-tat de contractar tota una sèrie d’ac-tors de renom que podem veure in-terpretant personatges mitològics.D’aquesta manera, trobem a UmaThurman exercint de Medusa, a Pier-ce Brosnan fent de centaure Quiró oa Sean Bean interpretant el totpode-rós Zeus, tots ells secundant a LooganLerman, el protagonista i un dels queha d’esdevenir un dels nous valors delcinema americà.

Així, Percy Jackson y el rayo doradoesdevé un tret de sortida d’una novanissaga que, això si, mesurarà la sevacontinuïtat en funció de la resposta iel judici que li atorgui el públic en ge-neral, adolescent en particular.

CARLES RIBAS

La idea d’El solista parteix del mo-ment en què l’escriptor Steve Lópeztot passejant pels carrers de Los An-geles, coneix un rodamón que tocael violí divinament a canvi d’unesmonedes. López, encuriosit pel ta-lent que destil·la aquest home, de-cideix aprofundir més en el passatdel violinista. Aquest li explica quehavia estat un nen prodigi queapuntava a covertir-se en un delsmillors solistes del món, però unagreu esquizofrènia va tallar en sec elseu ascens. López, incrèdul, deci-deix investigar pel seu compte perdescobrir que tot el que havia expli-cat l’home era real.

A partir d’aquestes trobades i conver-ses, Steve López va inspirar-se per es-criure la seva novel·la El solista, en laqual també ens explica tots els esfor-ços que va dedicar a fer que NathanielAnthny Ayers deixes d’esdevenir unrodamón i pogués complir el seusomni de tota la vida: poder tocar al’auditori Disney Hall de la ciutat. Perrecrear aquesta singular amistat ques’esdevé entre escriptor i rodamón, Elsolista compta amb un parell d’actorsen plena forma: per una banda, Ro-

bert Downey Jr., que sembla viure unasegona joventut arrel de les nombro-ses interpretacions que realitza (Sher-lock Holmes n’és el darrer exemple),interpreta a Steve López i, per altra

banda, Jaime Foxx, que encara recor-dem en les seves notables interpreta-cions en pel·lícules com Ray (que li vasuposar un Oscar) o Collateral, que esposa en la difícil pell del rodamón es-

quizofrènic. Dirigeix el britànic Joe Wright, que

si bé no ha deixat altra volta d’adaptaruna novel·la, si que deixa de bandal’univers classicista de Jane Austen deOrgullo y prejuicio o el de mitjan delsegle XX creat per Ian McEwan a Ex-piación per situar-se en una històriaque es desenvolupa en el nostre pre-sent actual.

CARLES RIBAS

CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 19 DE FEBRER DE 2010

LA FITXAEstats Units.

2009.Durada: 119 min.

Gènere: Fantàstic.Direcció: Chris

Columbus. Intèrprets: Logan

Lerman, Uma Thur-man, Pierce Bros-

nan, Sean Bean.� Albèniz Centre,Ocine (Gi), Cinebox(Salt), Lauren (Bla-nes), CatCines (Fi-

gueres), CinesOlot, Arinco (Pala-

mós), Ocine (P.Aro), Cines Roses.

�

LA FITXAEstats Units-

Regne Unit. 2009.Gènere:Drama

biogràfic.Direcció: Joe Wright

Intèrprets: Robert Downey Jr.,

Jaime Foxx, Catheri-ne Keener, Tom

Hollander.� Albèniz Centre

(Girona).

�

«EL SOLISTA» �EL FILM ENS MOSTRA EL CAS REAL DE NATHANIELANTHONY AYERS, UN PRODIGI A L’HORA DE TOCAR EL VIOLÍ QUE VAACABAR DEAMBULANT PELS CARRERS DE LOS ANGELES

LA PROTAGONISTAUma Thurman

Després de les se-ves immenses inter-

pretacions a les or-dres de directors

com Stephen Frears,Quentin Tarantino oGus Van Sant, UmaThurman va iniciar

una premonitòriadavallada de la queel mateix Tarantinova salvar-la gràciesal díptic de Kill Bill.

Ara, vist els caminsen què es veu obli-gada a seguir l’ac-

triu, potser fa faltauna nova salvació.

Un virtuós tocant pels carrers

Els déus han embogit«PERCY JACKSON Y EL LADRÓN DEL RAYO» � EL DIRECTOR DE LES PRIMERES ADAPTACIONS DE«HARRY POTTER» ENCETA UNA NOVA NISSAGA AMB LA IDEA DE PERPETUAR L’ÈXIT DE TAQUILLA

����� OBRA MESTRA

���� MOLT BONA

���BONA

��INTERESSANT

�REGULAR

�DOLENTA C

RÍTIQ

UES

LES E

STR

EN

ES D

E LA

SET

MA

NA

PASSA

DA

DdG

CartelleraLA PROGRAMACIÓDELS CINEMES DE

GIRONA A LAPÀGINA 54

EL HOMBRE LOBO�����

Estats Units, 2009. Color. 104 min. Títol original:«The Wolfman». Direcció: Joe Johnston. Guió: Andrew KevinWalker i David Self. Intèrprets: Benicio del Toro, AnthonyHopkins, Emily Blunt, Hugo Weaving, Geraldine Chaplin, ArtMalik. Albèniz Centre (Gi.), Ocine (Gi.), Cinebox (Salt),CatCines (Figueres), Kyton (Palamós), Ocine (Platja d’A-ro), Cines Roses. Des que John Landis i Michael Wadleighvan reformular el mite amb Un hombre lobo americano enLondres i Lobos humanos, respectivament, la veritat ésque els licantrops no han tingut gaire sort a la pantallagran. Lobo, que es presentava com la versió més contem-porània del personatge, punxava precisament per la bana-lització dels seus il·lustres referents, i cada cop que s’utilit-za per a híbrids amb finalitats comercials (com a les saguesUnderworld o Crepúsculo) sempre surt seriosament malpa-rat. Joe Johnston prova a El hombre lobo una autèntica te-meritat: recuperar la mirada germinal sobre el mite a la ve-gada que s’apunta sense rubor a la seva visualització mésmoderna. És a dir, que la seva pel·lícula sembla voler situar-se en el terme mig d’un artificiós producte per a adoles-cents i el respecte als pilars clàssics del fantàstic. El resul-tat és summament irregular, però molt interessant, i perdescomptat que en el seu afany d’abastar-ho tot acaba re-alitzant tres pel·lícules en una. La primera, la més tradicio-nalista, és la que recull el retorn al protagonista a casa i escaracteritza per un goticisme més que acceptable, amb unscuriosos homenatges a l’expressionisme i un cert alè ro-màntic. La segona, la millor, és la que se centra en la prime-ra transformació i les seves terribles conseqüències; Johns-ton, cineasta poc personal però força efectiu, aconsegueixcrear una inquietud, un desassossec que, a estones, equi-para el film amb el clàssic que l’inspira. La tercera, en canvi,és la pitjor, una autèntica caiguda lliure que només s’expli-ca per l’afany dels productors (cal tenir present que l’estre-na s’ha ajornat un any) per envernissar el producte de caraa grans audiències. Aquest terç final, però, conté una atrac-tiva paradoxa: en el seu intent de convertir-se en un granespectacle, acaba semblant una divertida sèrie B, la matei-xa que Landis homenatjava a la seva impagable –i encarano superada– pel·lícula. PEP PRIETO

�

HISTORIAS DE SAN VALENTÍN�����

Estats Units, 2009. Color. 125 min. Títol original: «Valentine’s Day». Direcció: Garry Marshall.. Guió: Katherine Fuga-te. Intèrprets: Jessica Alba, Julia Roberts, Jessica Biel, Bradley Cooper, Jamie Foxx, Jennifer Garner, Anne Hathaway, As-hton Kutcher, Emma Roberts. Albèniz Centre (Gi.), Ocine (Gi.), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes), CatCines (Figueres),Cines Olot, Arinco (Palamós), Ocine (Platja d’Aro), Cines Roses. Amb aquest director i amb aquest títol, no cal dir que noens trobem precisament davant d’un Bergman. Historias de San Valentín es pot considerar una seqüela no confessa de¿Que les pasa a los hombres? (amb la qual, per cert, comparteix un actor, l’excel·lent Bradley Cooper) però amb una dife-rència fonamental: aquesta pel·lícula, en el fons, no en té res, de coral, sinó que s’aprofita de la popularitat de les estrellesconvidades per vendre la moto d’una certa transversalitat. En definitiva, que l’estructura, preivisible fins a l’exasperació,s’assembla més a la de serials televisius com Hotel o Vacaciones en el mar que, posem per cas, a un títol de l’enyorat Ro-bert Altman. En el que sí connecten Historias de San Valentín i ¿Qué les pasa a los hombres és en la seva pàtina ultracon-servadora que la porta a dibuixar els personatges «pecadors» (el metge adúlter, la nena immadura que no vol casar-se)com a veritables sàtirs sense ànima que són castigats amb la privació de la felicitat. A això s’hi suma que està mal filma-da i pitjor fotografiada. Però, naturalment, dues hores donen per molt i, assumides la seves deficiències cròniques, la cosaacaba resultant moderadament entretinguda per la solvència de la majoria d’intèrprets (menció especial per a Anne Ha-thaway, Jessica Biel, Hector Elizondo i Emma Roberts, que no trigarà a eclipsar la seva tieta Julia) i alguns apunts com laresolució de la història homosexual, la comicitat de la telefonista eròtica o el convincent retrat de la publicista sense vidapersonal. No és gaire, però tampoc se’n podia esperar més. PEP PRIETO

�

NACIDAS PARA SUFRIR�����

Espanya. 2009. 112 min. Comèdia.Direcció i Guió: Miguel Albaladejo. Muntat-ge: Lucio Godoy. Fotografia: Kiko de laRica. Muntatge: Pablo Blanco. Intèrprets:Adriana Ozores, Petra Martínez, Maria Al-fonsa Rosso, Malena Alterio, María ElenaFlores. Veient Nacidas para sufrir es téla sensació que li falta ambició, com si nos'haguessin adonat que podria haver estatuna gran pel·lícula i no només una obraagradable i correcta, com és. Llàstima. Téuna història estupenda, amb moltes voltesi girs que sorprenen i ofereixen aspectesnous dels personatges; té una visió costu-mista precisa, i no casposa; té a dos perso-natges principals complexos i atractius,defensats per excel·lents actrius ajusta-díssimes als seus papers; i té sentit de l'-humor i forçós de la família com un orga-nisme pervers i destructiu. I, no obstantaixò, es queda curta per culpa d'una realit-zació plana, a la qual li falta força i grapa, ia la qual li costa molt expressar visual-ment allò que passa. De totes maneres, tébastants punts d'interès, moments diver-tits i alguns verdaderament emocionants idensos. ÁUREA ORTIZ

�

04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 19 DE FEBRER DE 2010 | Diari de Girona

PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 19 DE FEBRER DE 2010

Girona 4.30 7.30 10.30 0.40*Platja d’Aro 4.15 7.00 10.00 0.30*

Girona 4.00 6.10 8.20Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20

Girona 4.45 7.30 10.15 0.40*Platja d’Aro 4.15 7.15 10.15 0.40*

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*

Girona 4.00 6.10 3DPlatja d’Aro 4.15 6.15

Girona 8.20 10.30Platja d’Aro 8.30 10.40

Girona 6.30 8.30 10.30Platja d’Aro

Girona 4.00Platja d’Aro

Girona 5.00 7.30 10.15Platja d’Aro

Girona 7.30 10.30Platja d’Aro 6.15 10.00

Girona 4.00 6.15 8.30 10.45Platja d’Aro 4.00 6.15 8.30 10.45

Girona 5.40 8.30 11.40*Platja d’Aro 4.00 7.15 10.30

* Sessions golfes els divendres i els dissabtes Només divendres i laborables no fem el primer pase

Pàrquing gratuït • Telèfon 24 hores: GIRONA 972.207.152 - PLATJA D’ARO 972.826.697 • Venda d’entrades per Internet: www.cinesocar.com

www.ocine.es

GIRONA • PLATJA D’ARO

06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 19 DE FEBRER DE 2010 | Diari de Girona

El partit interminableEn els últims anys, dos governs d’un

mateix estat han protagonitzat un en -frontament sense precedents per un aferque ha esdevingut transcendent en ma -tèria política, el de les seleccions na cionals.Des de Madrid hi ha ordres estrictesperquè Catalunya no pugui tenir represen -tació internacional en l’àmbit esportiu id’això se n’ha fet raó d’estat. | DdG

�

LLUÍS SIMON RABASSEDA

Catalunya contra EspanyaCOSSETÀNIA, 118PÀGINES

Divertida, amable i intel·ligentKatie vol ser psicopedagoga. La

setmana passada, professora, i l’anterior,directora de cine. No li falten aspiracions,però cap d’elles consisteix a ser cambrera.Per desgràcia, Katie és cambrera i la sevavida no és com l’havia planejat. Però, quancreu que res pot anar a pitjor, el cafè passaa mans de l’últim home del món amb quivoldria trobar-se. | DdG

�

MELISSA NATHANLa CamareraLA FACTORÍA DE IDEAS, 480 PÀGINES

Rocambolesca i divertida primera novel·laLa història de dos germans molt dife -

rents, que es prenen la llei a la seva ma ne -ra, i un fill que no sap ben bé què pensarde tot plegat. Aquesta és la novel·la de totauna vida, amb un reguitzell de perso natgesextravagants, però que se centra en unpare i un fill que tenen unes pers pectivestan singulars del món que els con verteixentant en enemics com en aliats. | DdG

�

STEVE TOLTZUna part del totLA CAMPANA, 768 PÀGINES

Una obra mestra de l’autor britànicJulian Barnes va créixer en una família

les experiències religioses de la qual eren,com a mínim, tènues. El seu germà filòsof,Jonathan Barnes, personatge rellevant enel llibre, després d’anar a un servei religiós,explica com va perdre la fe. I afirma que nola va perdre; mai en va tenir. Julian Barnestampoc creu en Déu, però en canvi diu queel troba a faltar. | DdG

�

JULIAN BARNESNada que temerANAGRAMA, 300 PÀGINES

Què passa quan es canvia pana per gomina?En un món on els límits entre esquerra i

dreta es desdibuixen i els ideals d’ahir janomés són l’acudit d’avui, el progre des -concertat busca el seu lloc entre el des patxfengshui i la filosofia okupa. Amb la sevaploma incisiva i humor corrosiu, Forn enssubmergeix en el marasme ideològic d’unsprogres del pensament establert. | DdG

�

IU FORNDiari d’un progre desconcertatARA LLIBRES, 192 PÀGINESA la València dels anys seixanta

En plena dictadura, tres jovescomunistes manifesten el seu desacordrespecte de la línia oficial del Partit ambconseqüències imprevisibles. Alhora, lainvestigació de la mort d’una rica herevaprovoca un xoc frontal entre SebastiánPiñol, un honest comissari de policia, iVicente Rodrigo, l’expeditiu cap de laBrigada Politicosocial. | DdG

�

FERRAN TORRENTBulevard dels FrancesosCOLUMNA, 404 PÀGINES

FICC

IÓ E

N C

ATA

LÀ 1�Perdona peròvull casar-meamb tuFEDERICO MOCCIACOLUMNA

2�Sang VessadaASA LARSSONCOLUMNA

3�El símbolperdutDAN BROWNEMPÚRIES

4�L’elegància delnúmero zeroLLUÍS MUNTADAPROA

5�Aurora BorealASA LARSSONCOLUMNA

NO

-FIC

CIÓ

CAT

ALÀ

1�El factor humàJOHN CARLINLA CAMPANA

2�Els platstrencatsFRANCESC SANUYLA MAGRANA

3�Paraula de PepPEP GUARDIOLAARA LLIBRES

4 �El secretRHONDA BYRNEURANO

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA

Els més venuts

UN VIATGE FASCINANT PER 101 LOCALS I ESTABLIMENTS DE LES ESPANYES, CERCANT ELGRAN PRODUCTE I PLAT DE TOTA LA CUINA PENINSULAR

J.C. CAPEL, J. PÉREZ I

F. OLDENBURG

101experiencias

gastronómicasque disfrutar

antes de morir

PLANETA, 235 PÀGINES

Un llibre de la mà de José CarlosCapel, un dels grans gastrònoms decasa nostra, que recomana elmillor producte, i no sempre ésqüestió de preu. A les comarquesgironines, recomana la becada deCa l’Enric a la Vall de Bianya;l’orquestra gustativa del gironíCeller de Can Roca; els eriçons demar d’El Didal de Calella,l’espectacle únic d’El Bulli rossinc,o el suquet d’Els Pescadors deLlançà.

José Carlos Capel és un dels grans crí-tics gastronòmics de les Espanyes,president i creador de Madrid Fusióni guardonat, entre d’altres, amb el Pre-mi Nacional de Gastronomia a la sevatasca periodística. Forma part d’aquestreduït grup de crítics, com Caius Api-cius a les pàgines del Dominical deDiari de Girona, sense oblidar el gironíJaume Fàbrega, que fan de la seva fir-ma una garantia creativa i didàctica. Ca-pel és conegut per explicar-nos, desd’un llenguatge assequible pel gran pú-blic, els orígens dels aliments, d’una for-ma amena i engrescadora. La idea ésfer-nos viatjar a on productes, desdel bacallà, a les garotes, els pèsols o lesanxoves, esdevenen autèntics poemesdegustats pel gran públic creient de lareligió gastronòmica. Per aconseguir-ho embarca en un llibre a sis mans a Ju-lia Pérez i Federico Oldenburg, cone-guts crítics.

Vegin com ens presenta la becada:«habita en bosques húmedos y profun-

dos, entre torrenteras próximas a pra-dos y zonas de musgo, a los que se diri-ge al amanecer o en horas de anoche-zida», a la pàgina . La narració no potser més favorable: «para disfrutar deeste manjar ningún lugar como Cal’Enric» (pàg. ). Per què? Doncs per-què el cuiner Jordi Juncà la presentad’una forma única: la sopa, feta amb elsossos; l’arròs de pagès amb les ales i elcap i les cuixes i els pits «saignant conun canapé de sus menudos. Algo in-enarrable».

Sobre El Celler de Can Roca, quedenpoques coses a dir: «magnífico ejemplode armonía culinaria», a la pàgina .Entre els plats triats, continuen: «higoscon queso; melón con jamón; ostras alchablis; mejillones de roca con té blan-co y destilado de azafrán; souflé deboletus edulis; gamba roja al amonti-llado» i un llarga rècula que evidencial’ofici i perfecció aconseguida pels ger-mans Joan, Josep i Jordi Roca. Que haninvertit els seus estalvis en una refor-ma que, diuen Capel i els seus, con-verteix El Celler en l’indret no nomésdels somnis dels Roca, sinó dels feli-gresos que el disfruten.

Se’ns diu que l’eriçó de mar, garotao garoina encara és un plaer assequi-ble, un animal abundós i que es trobafins a . metres de fondària enmars i oceans. A Can Didal, un antigacantina de pescadors en el port deCalella de Palafrugell és el lloc ideal perdegustar-lo. Com ho és la Costa Bravacom a indret ideal del producte. El Bu-lli, que ha sobtat a tothom amb l’anuncid’Adrià dels anys d’inactivitat per re-

novar-se, ell, que tantes vegades s’ha re-inventat, donant la volta a coccions i es-tats de productes, és pels autors una«representación teatral». Atenció: «enlos comedores de Cala Montjoi el placergastronómico ha alcanzado unas di-mensiones nunca imaginadas», a lapàgina .

Si tenim un plat que és una melodiadesencadenada de mar, és el suquet depeix. Un plat excels, pels autors, sorgitcom una «humilde receta de recursos,inventada por los pescadores a pie debarca al concluir las fanesa cotidianas,con objeto de aprovechar las piezas

adheridas a sus redes» (pàg. ). La triaens remet al restaurant Els Pescadors,a on, ens diu que la família FernándezPunset ha atret amb el seu savoir faireescriptors/gastrònoms com Montalbáno Eduardo Mendoza. I és que en el lli-bre hi ha història de productes, reco-manacions, i sobretot, la consciènciaque la gastronomia unifica plaer i co-neixement. Història i realitat. Dominide l’entorn per triar el producte i con-fiança en emprar quelcom poc gla-mourós per confegir plats irrepetibles(unes patates). La prova que podem in-novar en les guies culinàries.

MOISÈS DE PABLO

A «101 experiencias gastronómicas» els autors recomanen el Celler de Can Roca.

ANIOL, RESCLOSA

101 productes, 101 temples

LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 19 DE FEBRER DE 2010

Premi Nacional de NarrativaAquest és un vol que fa el mateix autor

entre l’aeroport de Loiuen, de Bilbao, i elJFK, de Nova York. El transcurs del vol ésl’ocasió per explicar la història de tresgeneracions d’una família basca: la delsavis que van viure la preguerra, la delspares que van conèixer el franquisme o ladels joves com l’autor que han crescut enplena democràcia. | DdG

�

KIRMEN URIBEBilbao-New York-BilbaoEDICIONS 62, 189 PÀGINES

El millor assagista britànic des d’OrwellUn antic proverbi diu que la vida d’un

home no és completa si no ha conegutl’amor, la pobresa i la guerra. Hitchens, undels intel·lectuals més polèmics de l’ac -tualitat, organitza aquesta antologia alvoltant d’aquests tres eixos. Hitchens ésautor d’una obra tan variada i estimulantscom els seus interessps, on estaquenJuicio a Kissinger o Dios no existe. | DdG

�

CHRISTOPHER HITCHENSAmor, pobreza y guerraDEBATE, 537 PÀGINES

Després d’«El aliento de las tinieblas»...Un llegat recent va convertir Cassie en

hereva del títol de la vident més poderosadel món. Normalment, el lloc s’a conse gueix després d’anys d’entrenament, però les cir -cumstàncies que l’envolten són un xic anor -mals. Ara, es veu atrapada en una situacióen la qual disposa d’una quantitat ingent depoder que vampirs i mags de la ciutat volenmonopolitzar o eradicar... | DdG

�

KAREN CJANCELa llamada de las sombrasLA FACTORÍA DE IDEAS, 416 PÀGINES

Una nova novel·la negra d’origen nòrdicDurant una operació policial contra uns

contrabandistes, el policia Frank Frolichprotegeix contra el seu cos una dona queentra en una botiga desobeint l’ordre demarxar del carrer. Un any després es tro -ben i passen la nit junts. Quan descobreixque és la germana d’un perillós delinqüentés massa tard. S’ha obsessionat amb ella ila policia comença a sospitar d’ell. | DdG

�

KJELL OLA DAHLUn paso en falsoEMECÉ, 359 PÀGINES

Del guionista de «The Wire»Una nit, Eric, encarregat d’un restaurant

del Lower East Side i escriptor en flor, i elseu nou barman, Ike, acompanyen un amica casa seva després d’una nit de copes. Desobte, se sent un tret i Ike cau mort enmigdel carrer. Eric explica a la policia que dosnois els van assaltar i que, quan Ike es varesistir, un d’ells el va disparar. Però lahistòria té llacunes... | DdG

�

RICHARD PRICELa vida fácilMONDADORI, 520 PÀGINES

Un viatge del «crash» a ObamaManhattan líquid és una crònica inti mis -

ta i híbrida, on el paisatge narrat i l’as saigvan entreteixint-se amb el repor tatge i elrelat memorístic. L’escenari urbà és NovaYork i el rerefons històric són les setmanesde la tardor del 2008 que van des del crashde Wall Street, l’es pasme més agut de laGran Recessió, fins a l’elecció d’O bama coma president dels EUA. | DdG

�

LLIBERT FERRIManhattan LíquidEMPÚRIES, 182 PÀGINES

5�Memòries.Temps deconstruirJORDI PUJOLPROA

FICC

IÓ C

AST

ELLÀ

1�Perdona, peroquiero casarmecontigoFEDERICO MOCCIAPLANETA

2�SangrederramadaASSA LARSSONSEIX BARRAL

3�FinDAVID MONTEAGUDOEL ACANTILADO

4�Venganza en SevillaMATILDE ASENSIPLANETA

5�El símboloperdidoDAN BROWNPLANETA

NO

-FIC

CIÓ

CA

STEL

LÀ 1�El secretoRHONDA BYRNEURANO

2�La hora de los sensatosLEOPOLDO ABADÍAESPASA CALPE

3�El factorhumanoJOHN CARLINSEIX BARRAL

4�El poder del ahoraECKHART TOLLEGAIA

5�InocenciaradicalELSA PUNSETAGUILAR

No conec cap ésser humà —i menyssi és escriptor (que també sónhumans i éssers)— que estiguidisposat a considerar com aacceptable el relat que altres facinde la seva vida. I molt menys sidiuen la veritat: la seva veritat.M’imagino que a tots ens espanta iens sorprèn, ens commou i ensirrita, ens repèl i ens fascina, allòque els altres veuen de nosaltres através de la seva mirada pròpia, allòque els altres expliquen denosaltres mitjançant les sevespròpies paraules. El cert és quecosta fer-se a la idea que un nonomés és allò que creu ser, sinótambé, en no menor mesura, allòque els altres creuen que som,pensen que som, diuen que som.Tenir identitat és un rotllo, peròtenir identitats —com tots tenim—representa una llauna.

Posseir vida ja és un tema espinós,però tenir biografia constitueix un em-bolic, una prova —suposo— molt difí-cil de suportar. (D’aquí que molt es-criptors susceptibles de ser sodobio-grafiats prefereixin incórrer ells matei-xos en el gènere autobiogràfic, per aixícurar-se en salut.) És com si diguessin:Perquè sé que parlareu, perquè sé quemurmurareu, vaig a murmurar i a par-lar jo abans. Per contribuir a la confu-sió aliena, no hi ha res a vegades comsembrar la confusió pròpia. Per tal queningú sàpiga en definitiva a què atenir-se, no hi ha res com atenir-se un mateixabans a les seves pròpies considera-cions.

Jaime Gil de Biedma, el gran poeta dela Generació del , va escriure una obrabreu i emocionant: un volum de poe-

CARLOS MARZAL

mes, un diari reflexiu de la seva malal-tia i de les seves escapades eròtiques aFilipines, una recopilació d’assajos. Po-ques pàgines, i alta literatura (sobretoten els seus poemes memorables, aque-lla dotzena que tots els seus lectors ve-nerem).

En vida, Biedma ja va ser un perso-natge mitològic, un escriptor amb aura.Per la seva concisió, pel seu abando-nament abans d’hora de la poesia, pelseu treball excèntric (excèntric per a unescriptor, vull dir: alt executiu de lacompanyia de Tabacs de Filipines),per la seva llegenda de gran fornicadorhomosexual, per la seva intel·ligènciadespietada. De tal manera que no re-sulta estrany que hagi estat objected’una biografia, i que aquesta biografiahagi acabat en una pel·lícula.

Cap dels seus amics, cap dels qui elva conèixer íntimament, està content niamb la pel·lícula ni amb la biografia. Ono veuen el Jaime que van conèixer o elveuen més del compte, veuen allò queni ell ni els seus parents i amics haurienvolgut que es veiés. M’imagino que a mitampoc m’agradaria si hagués estatamic seu. M’imagino que a mi no aca-barien d’agradar-me les biografies ipel·lícules —dos gèneres mistificadors,dos gèneres de ficció— que es fessin so-bre els meus amics i còmplices en eltemps. Ningú pot retratar al nostre gustallò que nosaltres ja hem retratat, imés quan formàvem part del retrat.

No sé: són assumptes de família.Assumptes d’amistat (aquella famíliaque escollim i que ens escull). La bio-grafia de Dalmau (tot i les seves tesis pe-regrines i de les seves ofuscacions psi-coanalitzants) crec que és millor que lapel·lícula; però les dues es deixen veu-re. Jutjant el tema amb una certa pers-pectiva i amb un cert desafecte senti-mental, en els dos casos es tracta d’u-na forma que l’obra, la persona i el per-sonatge de Gil de Biedma tornin a teniruna altra oportunitat. Una forma que lesvides de Biedma tornin a viure en elsseus lectors presents i futurs.

MIGUELDALMAU

Jaime Gil de Biedma

CIRCE, 510 PÀGINES

Vides de Gil de Biedma

La figura de Gil de Biedma va estar envoltada per un toc de llegenda.

DIARI DE GIRONA

08MÚSICA AccentsDIVENDRES, 19 DE FEBRER DE 2010 | Diari de Girona

INDIESidonieLA MIRONA (SALT)

� Divendres 26, 23 h. � 12€ /15€.

«El Incendio és el disc d’amor deSidonie», diuen Axel Pi, Marc Rosi Jesús Senra, i suposa una decla-ració d’intencions clara i directa.Un amor subtil, enèrgic, exquisit,lluminós, alegre, rítmic i més ballable que mai en Sidonie. Can-çons de tres minuts amb moltamúsica dins, originals, amb tensiói aquella lògica que les situa en el terreny dels clàssics, d’allò queno s’ajusta als vaivens, d’allò que vaser bo ahir, ho és avui i ho seràdemà.

Sidonie és un grup català que vanéixer a Barcelona a finals dels no-ranta. Es va donar a conèixer grà-cies a un concurs de joves talentsde l'Hospitalet de Llobregat onvan firmar un contracte amb unapetita discogràfica independentcatalana, Bip Bip Records. Durantl'estada en aquesta companyia

van firmar diversos treballs com lesmaquetes Dragonfly i Roja, però,la que els va portar l'èxit va ser l'ho-mònima Sidonie, d'on van treurediverses cançons com a sintoniapublicitària (Sidonie Goes To Moogper als anuncis de la cadena FNACo Feelin' Down' per a un anun-ci de l'Estat). Aquest últim va serpolèmic ja que el grup va enviar uncomunicat queixant-se que ellsno estaven d'acord amb el que elGovern publicitava en aquellanunci i que ningú els havia in-format que la seva cançó seriapublicada amb aquell objectiu.

Obtenint un gran èxit amb elseu disc de debut, Sidonie, els vacontractar Sony Records, amb laqual han publicat diversos dis-cos: Shell Kids (un disc que segu-ia les passes del seu debut peròque no va tenir tanta acceptació),Fascinado (treball on totes lescançons estan escrites en castellà)i Costa Azul (també en castellà). El d'agost del van llançar elseu últim àlbum, El incendio, que

van presentar a l’Acústica de Fi-gueres aquest estiu i que ofereixenara a La Mirona de Salt.

En tots els seus treballs es nota

una clara influència de GeorgeHarrison, Bowie, Pink Floyd, SydBarrett, Primal Scream, The Beat-les, Beach Boys o Beck.

El foc deSidonieencén La Mirona

HAN PASSAT CINC DISCOS, DUESLLENGÜES I ALGUNS ANYS, PERÒFINALMENT S’HAN ATREVIT: SIDONIEPARLA D’AMOR A «EL INCENDIO»

�

CONSERVATORIGiraconcertDIVERSOS ESPAIS (GIRONA)

� Del divendres 26 de febrer aldiumenge 16 de maig.

El projecte Giraconcert sorgeix percompletar les activitats impulsadesdes del Conservatori Isaac Albéniz deGirona per establir vincles de col·labo-ració amb el territori gironí. Així coml’Orquestrada de les comarques, en-degada el 2009 amb 130 alumnes, iels Premis d’Interpretació musical iComposició han estat impulsats i co-ordinats exclusivament des del Con-servatori, Giraconcert té la particulari-tat que, a més, ha estat organitzatconjuntament amb 4 escoles de mú-sica de les comarques gironines (To-rroella de Montgrí, Olot, Sant Feliu deGuíxols i l’Escola de música del Giro-nès). Aquestes poblacions acolliranels sis concerts que completaran lagira. El I Concert serà el 26 de febrer(20h) a La Sitja (Fornells de la Selva),el 27 de febrer (19h) al Cine Petit (To-rroella), i el 28 de febrer (19h) a l’Au-ditori Viader (Girona). El II Concertserà el 14 de maig (20h) a la Casa Irla(Sant Feliu de Guíxols), el 15 de maig(19h) a l’Auditori de l’Escola Municipalde música d’Olot, i el 16 de maig(19h) a l’Auditori Viader (Girona).

CONFERÈNCIACóctel mate - musical =2/3 de fraccions + 1/3d’harmoniaCASA DE CULTURA (GIRONA)

� Divendres 26, 20 h. � Gratuït.Diuen que Pitàgores va ser el pri-

mer que va intentar establir un vincledirecte entre la música i les matemà-tiques. A la conferència Còctel mate-musical = 2/3 de fraccions + 1/3d’harmonia, a càrrec de Joan Jareño iFrancina Turon, veurem com, a partirdel càlcul amb fraccions i amb unesgotes d’harmonia, podem construirl’escala musical. Tot plegat amb unamica d’acompanyament musical. JoanJareño és professor de matemàtiquesi Francina Turon és doctora en cièn-cies físiques i intèrpret de violoncel iel piano.

Planning

Marc Ros, Jesús Senra i Axel Pi són Sidonie.

DIARI DE GIRONA

En motiu de la campanya de Nadal, enguany tot el comerçassociat a FECOTUR (Associació per al Foment Empresarialdel Comerç i Turisme de Palamós) va repartir entre tots elsseus clients 100.000 butlletes numerades per participar alsorteig d’un cotxe, Renault Twingo Acces 1.2.

Aquestes butlletes les tenien tots els establiments associats aFecotur, i cada comerç les anava regalant als seus clients perles compres realitzades durant la campanya.

El sorteig es va fer amb la butlleta del número que va coinci-dir amb el número guanyador de la Loteria del Niño que es vacelebrar el dia 6 de gener del 2010, i que va ser el 58588.

La guanyadora del sorteig del Renault Twingo, Acces 1.2 – 60eco 2 de 3 portes va ser la Sra. Núria Roig, de Vilablareix, quedes de principis de febrer ja el gaudeix.

L’ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DE PALAMÓSREGALA UN RENAULT TWINGO

C. de l’Arc, 6 - 17230 PALAMÓS - 972 319 533 / 696 423 928

PRESENTACIÓ DEL BLACK MUSIC FESTIVALLA PERLA NEGRA

Ca l’Amadeu (La Cellera de Ter). � Dissabte 20,23h. � Gratuït.

Duet acústic format per Albert Salvatella (veu) i Lluís Fi-gueras (guitarra) que sorgeix casualment la primavera del2006 després d'haver coincidit en diferents grups durantmés de 10 anys. Sense una barrera estilística concreta, laPerla Negra versiona pop, rock, funk... des d'una perspectivapròpia i amb un únic propòsit: tocar allò que els agrada. LaPerla Negra versiona temes de Freak Power, Ben Harper,U2, Led Zeppelin, Pearl Jam, Audioslave, Ray Charles, etc. |DdG

GRATEFUL BLUESAteneu (Banyoles). � Dijous 25, 22 h. � Gratuït.Duet de Blues i Rhythm & Blues acústic, format per Ma-

nel Rost a la veu i harmònica i Lluís Figueras a la guitarra.Amb una dilatada carrera en el món de la música, els dosvan coincidir per primera vegada en el grup Bubbles Blow(Girona 1994/97). Després d'uns anys a l'estranger, EstatsUnits (Texas, Memphis, New Orleans) i Irlanda respectiva-ment, es van tornar a trobar l'any 2007 i va sorgir la idea deGrateful Blues com a centre per començar un grup que espodria anar expandint amb el temps. El seu repertori va des-de peces de country blues (Robert Johnson, Big Bill Broonzy,Jesse Fuller, Sonny Boy williamson I...), fins a temes deRhythm & Blues (The Band, The Rolling Stones, Johnny Win-ter...). | DdG

FESTACARNAVAL DE SALT

La Mirona (Salt). � Dissabte 20, 00h. � Gratuït.A partir de la mitjanit i amb entrada gratuïta, celebra el

Carnaval de Salt amb Spunik DJ’s, els mateixos que et vanfer ballar per l'aniverasari de La Mirona i per Cap d’Any. Amés, hi haurà un concurs popular de disfresses i podràsguanyar entrades per al Black Music Festival. Aquells quevagin a la festa amb taxi gaudiran de descomptes en lesconsumicions. | DdG

�

�

�

Escenaris

Per posar música a la seva traïdoren-ca adaptació cinematogràfica del conteinfantil de Maurice Sendak, el directorSpike Jonze ha fet servir la seva exnò-via Karen O, cantant de Yeah Yeah Ye-ahs (s’havia rumorejat que serien Arca-de Fire), que s’envolta d’un bon grapatde nens i alguns amics (gent de Deer-hunter, Liars o el seu propi grup) perconfeccionar un disc amb autonomia almarge del film, amb certa ingenuïtatantifolk i una refrescant absència depretensions, en el qual destaca la ver-sió de Worried shoes (Daniel Johnston).Millor que la pel·lícula. (BANDA SONO-RA) | E.G.

�

Karen O and the Kids

WHERE THE WILDTHINGS ARE

INTERSCOPE

�����

BloodlightsSIMPLE PLEASURES

LENGUA ARMADA

�����

Segon Lp de Tindersticks desprésde la deserció de la meitat del grup. Sesegueix notant l’absència del violinis-ta Dickon Hinchcliffe, però intentenrefer-se amb la inclusió de David Kitt iTerry Edwards (Gallon Drunk, LydiaLunch, Nick Cave). Més oberts a l’expe-rimentació que en els seus primersdiscos, mantenen l’equilibri entre elpassat (la veu dolençosa de StuartStaples, cert ambient soul) i les nove-tats (segones veus, clucades jazz), a larecerca d’una nova identitat que vanperfilant de mica en mica. Mary Marga-ret O’Hara col·labora a Peanuts.(CHAMBER POP) | E.G.

�

TindersticksFALLING DOWN

A MOUNTAIN4AD

�����

Disfrutin del passeig

Entre el final dels noranta i el començament del nou segle, els mitjans generalistes i els gransmagatzems van proclamar que el rock havia tornat. Com si se n’hagués anat alguna vegada. Elssímptomes, deien, eren l’èxit de bandes com The Strokes o la puixant escena escandinava, queenglobaba grups com The Hellacopters, Backyard Babies o Turbonegro. En el lot també hi havia elsnoruecs Gluecifer, que van llançar la tovallola el 2005. Poc després, el seu guitarrista, CaptainPoon (Arne Skagen), reapareixia al capdavant de Bloodlights, que van debutar amb un Lphomònim amb el qual van girar per tot el planeta (tot i que pocs es van acostar a veure’ls aquí) ique tornen ara amb Simple pleasures, tota una lliçó de rock aguerrit i amb actitud, amb un peu enl’speed metal (els ecos de Motörhead són evidents a Blasted) i un altre en el punk (la meitat detemes no arriba als tres minuts), però sense oblidar en cap cas que l’element més important d’unabona cançó és la melodia. No inventen la roda, però són grans en la seva matèria. Així que, comdiuen a Ultimate high: «Come on, enjoy the ride». (ROCK) | E. G.

�

�����INDISPENSABLE

����NOTABLE

���RECOMANABLE

��FLUIX

�PRESCINDIBLE

DISCOS

SEGON ÀLBUM DE L’AGUERRIDA BANDA NORUEGA LIDERADA PEL CANTANT IGUITARRISTA CAPTAIN POON, EXMEMBRE DELS DESAPAREGUTS GLUECIFER

MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 19 DE FEBRER DE 2010

10ART AccentsDIVENDRES, 19 DE FEBRER DE 2010 | Diari de Girona

J. GISPERT I N. COSTAFundació Valvi, Girona. Av.

Jaume I, 42. � Del 21 de ge-ner al 13 de març. De dilluns adivendres de 18 a 20.30 h.

�

Aquesta és la primera ediciód’un nou tipus de format expo-sitiu que els responsables de laFundació Valvi volen organitzara partir de la idea dels duets ar-tístics. En aquest sentit, a partird’ara les mostres sempre con-frontaran la mirada de dos artis-tes que poden tenir filiacionsmés o menys coincidents peròque, en tots els casos, tenen sò-lides tragectòries professionals.Jordi Gispert, des de la pinturamés essencial i Narcís Serra, desde l’escultura entesa com un ex-ercici per domesticar les for-mes... | E. CAMPS

MANOLO VALIENTEMuseu Memorial de l’Exili,

La Jonquera. Carrer Major, 4-47. � Del 30 de gener al 21de març. museuexili.cat

�

Entenent que cal retornar altema de l’internament dels refu-giats republicans, el Museu deL’exili de la Jonquera (MUME)dedica una exposició a ManoloValiente (1908-1991). Aquestartista andalús va haver de ferfront en el decurs dels seus1.200 dies de captivitat al con-junt de les realitats de l’interna-ment dels refugiats espanyolsen sòl francès. Entre el 10 defebrer de 1939 i el 9 de juliol de1942, Valiente va ser internaten tres camps de concentració.L’exposició presenta al públicels manuscrits, boixos gravats iobres originals creades durantel seu llarg internament. | E.

CAMPS

LLUÍS VILÀGaleria Cort, Banyoles. Pla-

ça Major, 33. � Del 23 d’octu-bre al 23 de febrer. De di-marts a dissabte de 2/4 de 5 a2/4 de 9 del vespre.

�

Martí Guixé exposa a l’EspaiZer01 Park Life, un macropro-jecte artístic fruit de diversosanys de gestació. Iniciat el2003, Park Life parteix de re-plantejar la vida quotidiana comun esport de luxe, i proposa di-verses construccions i objectesque permeten dur a terme tas-ques del dia a dia a tall de parcd’atraccions antropològic. MartíGuixé s’ha format a Barcelona ia Milà com a dissenyador indus-trial i d’interiors. El 1994, i coin-cidint amb les seves estadescom a consultor a Seül (Corea),va començar a elaborar a Berlínuna nova manera d’entendre lacultura del producte. | E. CAMPS

Lluís Vilà, fidel al seu deixirònic, utilitza la imatge de Po-llock però invertint-la: «si ellfeia dripping —explica l’artistade Banyoles— jo faig undrip-ping, despinto les meves prò-pies obres amb aire a pressió oamb aigua fins que pràctica-ment han desaparegut. Si nom’aturo, torno al blanc inicial...».Aquesta és la seva síntesi: des-trucció de l’obra com en elsmandales budistes i, al mateixtemps, diàleg actiu amb la nos-tra memòria visual. | E. CAMPS

MARTÍ GUIXÉEspai ZER01, Olot. Carrer

de l’Hospici, 8 � Del 30 de ge-ner al 21 de març. De dimartsa divendres de 10 a 13 h i de 17a 20 h. Caps de setmana i fes-tius d’11 a 14 h i de 17 a 20 h.

�

Donant continuïtat a la ini-ciativa engegada durant la ca-pitalitat de la Cultura Catalanade Figueres l’any 2009, elMuseu de l’Empordà obre lesportes a algunes de les pro-postes de creació artísticaque han rebut una de les Be-ques Agita donades per l’A-juntament de Figueres, pre-sentant de manera conjuntaels darrers treballs dels artis-tes Verònica Aguilera (BecaAgita 2008) i Daniel Jacoby(Beca Agita 2009). Artista multidisciplinar, Veró-nica Aguilera (Barcelona,1976) treballa en projectesrelacionats amb l’art públic

d’intervenció crítica i interac-ció social. Per crear les sevesobres acostuma a apel·lar a lacomunitat perquè intervinguiactivament en els processosde producció i reflexió. Els pe-tits gestos quotidians són elseu punt de partida, i a partird’ells parla de temes univer-sals i existencials com el pasdel temps, l’origen de la vida,la mort o la desaparició; el tre-ball de Daniel Jacoby (Lima,1985) qüestiona amb ironia irigor l’existència de l’objecti-vitat. L’ordenació de dades i larepetició és una constant a laseva obra, i, per arribar a l’ab-surd, busca classificar la reali-tat de maneres diferents. Així,qualsevol aspecte banal oquotidià es torna estranyquan el seu ordre intern ésqüestionat i/o subvertit peraquest singular artista. | E.

CAMPS

DANIEL JACOBY I VERÒNICA AGUILERA

Museu de l’Empordà, Fi-gueres. Rambla, 2. � Fins al28 de febrer. De dimarts adissabte d’11 a 19 h. Festiusd’11 a 14 h.

�

EL CENTRE D’ART CONTEMPORANI DE PERPINYÀ, SITUAT A CENT METRES DE L’ESTACIÓ DE TRENS, PRESENTA UNA NOTABLE EXPOSICIÓ QUECOMPTA AMB TRES VERSIONS DE LA PRÀCTICA ARTÍSTICA HOLANDESA. PINTURA, DIBUIX I FOTOGRAFIA DIALOGUEN A LA CATALUNYA NORD.

LUCEBERT, BRECHT I PIETER BOERSMA

Centre d’Art àcentmetresducentredu-monde, Perpinyà. Av. de Grande Bretagne,3. � Del 15 de gener al 28 de març. Hora-ris: www.acentmetresducentredumonde.com

El Centre està situat a un centenar de me-tres de l'estació de Perpinyà, un indret, se-gons el geni excessiu de Dalí, que es trobaal bell mig del món; es tracta, en realitat,d’un antic magatzem renovat on les biguesde fusta centenària conviuen amb el vidrei el metall contemporanis, tot plegat arti-culat en diferents nivells que sumen mésde . metres quadrats. En tot cas, el mi-llor argument d’aquest espai de la capitalde la Catalunya Nord no és la seva arqui-tectura integradora ni la impressionant at-mosfera que conté: és la qualitat d’una pro-posta artística que, des del juny del ,ha comptat amb noms tan singulars comJoan Barberà, Rafael Armengol, Artur He-ras, Ben Vautier, Claude Viallat, Jean Le Gac,Guinovart o Manuel Boix, entre altres. En aquest sentit, l’exposició que actualmentacull resulta paradigmàtica, com a mínim,en dos sentits: primer, per la solvència ab-solutament demostrada dels artistes es-collits i, segon, per la voluntat de posar decostat mirades que, en principi, sembla queno tinguin res o ben poca cosa a veure en-

tre elles. És a dir: Lucebert (Amsterdam, – Alkmaar, ) va ser un autor ra-dicalment eclèctic que bevia de fonts tandiverses com Klee, Miró, l’art brut o les artspopulars nòrdiques; Brecht (), encanvi, fill de Lucebert, des de sempre hatrobat en el dibuix una forma «natural»d’interpel·lar la realitat amb l’objectiu dar-rer de permetre a aquest mateix dibuix que

existeixi de manera completament autàr-quica; Pieter Boersma (), en darrerainstància, mai ha deixat de banda una pràc-tica fotogràfica que li ha permès explorarallò visible en tots i cada un dels seus ma-tisos, des dels músics de jazz, passantpels artistes o els okupes, fins a les classessocials més desafavorides. El que tenen encomú és la seva capacitat per parlar-nos del

rostre humà des de la complexitat que eldefineix: cap d’ells és esclau d’una pers-pectiva única ni renuncia a registres, perdir-ho d’alguna manera, més o menyssubterranis; són autors complexes queparlen de coses complexes utilitzant les ei-nes que millor coneixen: pintura radical(Lucebert), dibuix essencial (Brecht) i fo-tografia descarnada (Pieter Boersma).

�

EUDALD CAMPS

Tres maneres d’entendre el rostre humàPintura,fotografia idibuix

Cada artis-ta treballaamb el mitjàque li és natu-ral. Aquest ésel principalmèrit de l’ex-posició.

�

ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 19 DE FEBRER DE 2010

DAVID TORRAS LLAURADA ha estat un dels afortunats guanyadors del concurs del mes de gener del VAL BOSCH CAR SERVICE,

de 200 euros, per utilitzar en qualsevol dels 600 tallers de tot Espanya.

La comunitat inconfessableés, més que un mer projecte ex-positiu, un corpus reflexiu en-torn de la idea de comunitat, unexercici rigorós que pren allò«comunitari» com a base peresbrinar algunes claus de l’es-devenir contemporani. Presen-tada al pavelló català durant lapassada Biennal de Venècia, ésuna proposta que vol situar lainvestigació en el nucli de lespràctiques artístiques contem-porànies. Hi ha treballs de Da-niel G. Andújar, Pedro G. Rome-ro, Joan Vila-Puig i Elvira Pujol.És un projecte de ValentínRoma. | E. CAMPS

COL·LECTIVA: LA COMU-NITAT INCONFESSABLE

Bòlit, Centre d’Art Con-temporani de Girona. Capellade Sant Nicolau, Museu d’Histò-ria, Museu dels Jueus i Sala de laRambla � Fins a l’11 d’abril.Horaris: www.bolit.cat

�

Lucebert, (Amsterdam 1924 -Alkmaar 1994), poeta, pintor idibuixant, va ser membre delmovement Cobra; Brecht va néi-xer a Holanda el 1953. Fill del'artista holandès Lucebert, ac-tualment viu i treballa a Espan-ya i afirma ser, per sobre de tot,dibuixant: «El meu primer pen-sament i acte és dibuixar amb latinta i la ploma en la naturalesaverge del paper”»; Pieter Boers-ma és un fotògraf preocupatdes dels seus Inicispel Jazz tot ique, també, s'interessa pels ar-tistes plàstics i pels grups de te-atre alternatiu. Tots tres expo-sen a Perpinyà. | E. CAMPS

LUCEBERT, BRECHT IPIETER BOERSMA

Centre d’Art àcentmetres-ducentredumonde, Perpinyà.Av. de Grande Bretagne, 3. �Del 15 de gener al 28 demarç. Horaris: www.acentme-tresducentredumonde.com

�

La seu del Col·legi de Perio-distes de la demarcació de Giro-na acull, final de febrer, l’exposi-ció René de la Nuez Cuba, Hu-mor i Revolució, que intenta re-sumir de la millor manera possi-ble els 53 anys de professió iels més de 20 llibres publicatsde l’humorista cubà.Considerat el degà de la carica-tura, René de la Nuez (1937,San Antonio de los Baños, Cuba)es reinventa periòdicament: peraixò, els seus dibuixos no es po-den entendre sense la revoluciócubana de 1959, amb la quall’artista creix, evoluciona i pa-teix. | E. CAMPS

RENÉ DE LA NUEZCol·legi de Periodistes de

Girona. Carrer Nou del Teatre,1. � Fins a final de febrer.De dilluns a divendres de 10 a13 h. Dimecres de 16 a 19 h.

�

A Modest Cuixart no li cal capmena de presentació: des de lafundació de Dau al Set, l’any1948, fins a la seva desaparició,l’any 2007, ha estat un dels pin-tors catalans més fidels i cohe-rents amb una visió de l’art in-trospectiva i simbòlica que sem-pre va definir els seus propis ca-mins, malgrat tendències i mo-des. Fins al proper 20 de març,la galeria Pedreguet Art expo-sarà a Amer una selecció delsseus treballs: es tracta de pintu-res i dibuixos de diferents èpo-ques i formats. | E. CAMPS

CUIXARTPedreguet Art, Amer.

Avda. de la Selva, 38 � Del 19de febrer al 20 de març. Dedimarts a divendres de 9 a 13 hi de 16 a 20 h. Dissabtes de 17a 20 h.

�

Els responsables de la mos-tra formada per una part delfons pictòric de Caixa Gironahan esbossat els seus argu-ments: «Exposem més perautors que per obres, aquellsque en certa manera conside-rem referents històrics sensefer altres valoracions i dispo-sant del que tenim. Les obrestenen diferents procedències[…] Amb tot això, configuremaquesta mostra que, tot i noser exhaustiva ni en autors nien obres, sí que ens ensenyaun apartat important de l’artde la segona meitat del segle

XX a Girona». Ni més ni menys: a la Fontana d’Or l’es-pectador trobarà algunsapunts mínims que són clausper entendre les avantguar-des (d’on se suposa que neixtot plegat, tot i que no és tansenzill) com ara Picasso, Miró,Dalí o Massanés; trobarà tre-balls dispersos de la dècadadels setanta, vuitanta i noran-ta d’autors amb qualitats i tra-jectòries desiguals com araNiebla, Guinovart, Fita, JosepPerpinyà, Roca D. Costa o l’in-classificable Lluís Vilà; o, endarrera instància, podrà sub-mergir-se (ja en el segle XXI)en les excel·lents pintures,més o menys abstractes peròsempre garants d’una poèticafeta de gest i color, d’autorscom ara Hernández Pijuan,Assumpció Mateu, Santi Moix,Riera i Aragó, Gerard Sala o elrecentment desaparegut Rà-fols-Casamada. | E. CAMPS

FONS D’ART DE CAIXAGIRONA

Centre Cultural Caixa Gi-rona - Fontana d’Or. CarrerCiutadans, 19. � Del 19 dedesembre al 25 d’abril. Dedilluns a divendres d’11 a 14 hi de 17 a 21 h. Dissabtes d’11a 21 h. Festius d’11 a 14 h.

�

Real com la vida

Martí Guixé iro-nitza sobre pro-cessos que, enprincipi, hauriende ser perfecta-ment normals...

�

MARTÍ GUIXÉEspai ZER01, Olot. Carrer de l’Hospi-

ci, 8 � Del 30 de gener al 21 de març.De dimarts a divendres de 10 a 13 h i de17 a 20 h. Caps de setmana i festius d’11a 14 h i de 17 a 20 h.

Tot i tractar-se d’un plantejament ex-tremadament senzill, el resultat éssorprenent i, per descomptat, inquie-tant. Park Life és exactament el que elseu nom indica: una reflexió sobre comels canvis de la societat postindus-trial han fet que totes aquelles tasquesquotidianes desapareixin del nostre diaa dia, com ara cuinar o netejar, i re-

apareixin en forma d’esport, la qualcosa les pot fer més atractives. Així, elsdiferents elements dissenyats per almuntatge de Park Life estan concebutsper a practicar aquest «fitness», com l’a-nomena l’artista amb una bona dosid’ironia. Ens referim a accions tan bà-siques com aixoplugar-se, escalfar-se,aconseguir aliments o cuinar-los, ele-ments, tots ells, d’una èpica pretèritaque tendim a recuperar a partir d’es-tratègies basades en la simulació i laimportura. Mostrat anteriorment a di-versos països europeus, Park Life s’ex-hibeix ara com a iniciativa conjunta del’Espai Zer d’Olot i el Centre d’Art LaPanera de Lleida.

�

EUDALD CAMPS

La vida quotidiana és un esport de luxe

DdG

GIRONAConcert familiar A les 6 dela tarda, a l’Auditori Narcís deCarreras de la Caixa, «Un te ala menta. Músiques del Ma-grib», a càrrec de l’OrquestraÀrab de Barcelona. Programació estable A les9 del vespre, a l’Auditori, con-cert amb la popular formació«rociera» Ecos del Rocío, quepresentarà a Girona el seu da-rrer treball, «Corazones mensa-jeros». Festa Al Blau Club, Schranz-naval amb diverses propostesmusicals per aquesta nit. El Barrio Al pavelló de Fon-tajau, El Barrio presentar el seunou disc, «Duermevela».

LA CELLERA DE TERFestival A les 11 de la nit, albar Ca l’Amadeu, concert de LaPerla Negra, com a prèvia alBlack Music Festival.

LA BISBAL D’EMPORDÀEscenari Obert A partir deles 11 del matí, a la plaça Major,escenari obert amb actuacions,xerrades, lectures, poemes...

TORROELLA DE MONTGRÍPolítica De 2/4 d’11 del matía les 2 del migdia, al Museu dela Mediterrània, IV Jornada dePolítica Internacional, sota el tí-tol «Les nacions sense estat. Elcas d'Escòcia».

GIRONACafè Context Llibreria A les6 de la tarda, l’escriptor Jordi Pi-gem parlarà del seu darrer lli-bre, «Bona crisi. Cap a una so-cietat postmaterialista».

BANYOLESClub de lectura A les 6 de latarda, al CEIP Pla de l’Ametller,

Tertúlia amb l’escriptor i perio-dista Gaspar Hernández, autorde la novel·la «El silenci» i con-ductor del programa de Cata-lunya Ràdio «L’ofici de viure».

PERALADAHistòria A les 12 del migdia,a la capella del convent del Car-me del castell de Peralada, tin-drà lloc la presentació del llibre«L’epigrafia medieval dels com-tats gironins. El comtat de Pera-lada», d’Antoni Cobos i JoaquimTremoleda.

A la cloenda de l’acte es faràuna visita guiada al claustre delconvent.

PALAFRUGELLPremis A 2/4 d’11 del matí,al Teatre Municipal de Palafru-gell, lliurament de premis delconcurs de dibuix «Palafrugell,els nens, les nenes i la policialocal» i projecció de la pel·lículainfantil «G-force».

BANYOLESMusical A les 10 de la nit, alTeatre Municipal, «PaGAGnini».

RIBES DE FRESERGegants A es 10 de la nit,en el Teatre Municipal, «D’ocaen oca», a càrrec d’Els Gegantsde Ribes.

FIGUERESEva Mas A les 6 de la tarda,en el Teatre El Jardí, «La Gita-na», a càrrec de la Cia. Eva Mas.

SALTMusical A les 12 del migdia ia les 6 de la tarda, al Teatre deSalt, «PaGaGnini», de la com-panyia Yllana i Ara Malikian.

SANTA COLOMA DE FARNERSConcurs A 1/4 de 7 de la tar-

da, al Teatre Catalunya, es duràa terme una nova representaciódins del 16è concurs de TeatreAmateur Rafael Anglada. Avuiés el torn del grup Safareig Diti-rambe.

SANT MARTÍ VELLInfantil A les 6 de la tarda, ala sala Til·lers del restaurant LaRiera, «La teorria del riure», dela companyia Claret Clown.

GIRONAConcert familiar A les 6 dela tarda, a l’Auditori Narcís deCarreras de la Caixa, «Un te ala menta. Músiques del Ma-grib», a càrrec de l’OrquestraÀrab de Barcelona. .Meditació A 2/4 de 7 de latarda, a Artemisa (c/ Progrés,5), concert-meditació amb elsbols de quars, a càrrec de RosaDaina Puerto, terapeuta de so.Cal inscripció prèvia.Cicle A 2/4 de 11 de la nit, elCafè Cercle del carrer Ciutadansofereix una actuació musicalemmarcada dins els «ConcertsÍntims». Avui és el torn de Smo-king Bambino. Entrada gratuïta.

BANYOLESBlack Music Festival A les10 de la nit, a l’Ateneu Bar, Gra-teful Blues. Dins dels actes delBlack Music Festival 2010.

BORDILSClàssica A les 6 de la tarda,al casal, concert de Maria Florea(violí) i Maria Canyigueral (pia-no).

FIGUERESEn directe A les 2/4 de 8 delvespre, al Soul Cafè, concert dejazz a càrrec de Raul Marc Por-tell (piano).

LA BISBAL D’EMPORDÀConcert A les 7 de la tarda,en el Mundial, «Jazz on Bach».

ROSESMoments Musicals A les 7de la tarda al Teatre Municipal,concert de Ivo Scarponi (violon-cel) i Moira Michelini (piano): «Elvioloncel romàntic».

BLANESTeatre A 2/4 de 6 de la tar-da, en el Teatre de Blanes, Ria-lles: «El follet valent», a càrrecd’Únics produccions.

PALAFRUGELLTeatre A les 12 del migdia,al Teatre Municipal de Palafru-gell, «Reprís», amb la cia TeatreMòbil. La Xarxa.

PALAMÓSTeatre A les 6 de la tarda, alTeatre La Gorga, «Sasif i la brui-xa Jaravulà», a càrrec de la Cia.Fanàtik Visual.

PALAFRUGELLRecital poètic A les 5 de latarda, al Teatre Municipal, tro-bades poètiques «El Racó Poè-tic de Palafrugell en Viu».

PALAFRUGELLDVD A les 7 de la tarda, aL’Ateneu, projecció en DVD de«Distrito 9».

CALDES DE MALAVELLACicle A les 5 de la tarda, alteatre - cinema municipal, cine-ma infantil i juvenil. Pel·lículaper determinar.

BEGURFunky Durant tot el dia, alPavelló poliesportiu, XIII Cam-pionat de Funky.

GIRONAEscola Oficial d’Idiomes Ales 5 de la tarda i fins les 9 de

la nit, projecció de «La bicyclet-te bleue», de Thierry Binisti.

GIRONACasa de Cultura A les 8 delvespre, presentació d’«ErnestLluch i l’economia de l’Empor-dà», a càrrec de Joan Arman-gué.

TORROELLA DE MONTGRÍClub de lectura De les 8 ales 9 del vespre, a la BibliotecaMunicipal Pere Blasi, Llegim?«Les edats perdudes», de JuditPujadó.

GIRONAMúsica A 2/4 de 6 de la tar-da, a l’Aula Magna de la Casa deCultura, «La música de Schu-mann (1819-1856)», a càrrecde Boris Mir, professor de músi-ca. Empremtes: Traductors A2/4 de 8 del vespre, al CentreCultural La Mercè, «GeorgesHyvernaud», a càrrec de MiquelPairolí. Ciència a l’abast A 2/4 de 8del vespre, a l’Auditori Narcís deCarreras de «la Caixa», «Fona-ments químics de la vida», a cà-rrec de Maria Font.

PALAFRUGELLAutoajuda A les 7 de la tar-da, a la Biblioteca pública, «Lli-bres per viure millor», amb Es-ther Caralps i Xavier Jané, ex-perts en coaching.

GIRONALlibreria 22 A les 8 del ves-pre, presentació del llibre «Doc-tor Ramon Masnou. Miscel·làniade reconeixement».

GIRONALlibreria 22 A les 8 del ves-pre, presentació del llibre «Ca-talunya contra Espanya», deLluís Simon Rabasseda.

FIGUERESEn directe A les 11 de la nit,al Soul Cafè, concert de jazz acàrrec de Soulajazz Duo.

PALSContes A 2/4 de 6 de la tar-da, a la Biblioteca Municipal,«Un univers de contes» amb lacia. Miliunanits.

GIRONACiència A les 8 del vespre, ala Casa de Cultura, «Còctelmate-musical= 2/3 de fraccions+ 1/3 d’harmonia», a càrrec deJuan Jareño i Francina Turon. Paleontologia A les 8 delvespre, a la Casa de Cultura,«Els principals jaciments devertebrats fòssils de Catalunya:la seva significació científica ipatrimonial», a càrrec de JordiGalindo i Torres, de l’Institut Ca-talà de Paleontologia.

BANYOLESFestival A les 10 de la nit, al’Ateneu, concert de GratefulBlues, com a prèvia al Black Mu-sic Festival.

TORROELLA DE MONTGRÍConcert A 2/4 de 8 del ves-pre, al Cine Petit, Concert d’I. Vi-

llanueva / D. Ligorio.

GIRONALlibreria 22 A les 8 del ves-pre, presentació de «Per una li-teratura capitalista», d’AlbertCutillas.

BLANESPresentació A les 7 de latarda, a la Biblioteca, presenta-ció de «Júlia M.», de Sílvia Ro-mero a càrrec de Joan Adell.

PALAFRUGELLCafè-taller A les 4 de la tar-da, a la Biblioteca pública,«Nascuts per Llegir», cafè-ta-ller de comunicació a través delconte, amb la Momo.

GIRONAMúsica A les 6 de la tarda, al’Auditori Narcís de Carreras dela Caixa, «Del naixement delfortepiano a l’impuls d’una novaestètica (de Cristofori a Beetho-ven)», a càrrec de Joan Vives,professor d’història de la músi-ca i divulgador musical.

RIPOLLCinema A les 8 del vespre, ala biblioteca Lambert Mata, Par-lem de cinema: «El tercer hom-bre».

GIRONAPresentació A les 10 de lanit, a La Planeta, Costa 59 pre-senta «Un mar de confetti».

BLANESDivendres jove A les 10 dela nit, en el Centre Catòlic, con-cert de La bici de Juan.

OSORFestival A les Mines d’Osor,concert de La Senyora, com aprèvia al Black Music Festival.

�

�

�

�

�

Música

�

�

Conferències

DIVENDRES 26

�

�

Conferències

�

�

Llibres

�

�

Música

DIJOUS 25

�

Infantils

�

Música

�

�

Llibres

DIMECRES 24

�

Llibres

�

�

�

Conferències

�

Literatura

DIMARTS 23

�

Llibres

�

Cinema

�

Dansa

�

�

Audiovisuals

�

Literatura

�

�

�

Infantils

�

�

�

�

�

�

�

Música

�

�

�

�

Teatre

�

�

Teatre

�

Infantils

�

�

�

�

Llibres

�

�

Jornades

�

�

�

�

�

Música

DILLUNS 22

DIUMENGE 21

DISSABTE 20

Agenda de la setmana

23/02/10 GIRONACurs de Teatre SocialEstació Espai Jove De les 7 de la tarda a les 10 de la nit,a l’Estació Espai Jove, Curs de teatre social per a forma-dors/es. El teatre social és un conjunt d’eines creatives pertreballar temes d’àmbit social i educatiu amb una finalitattransformadora. Aquest curs està organitzat pel Centre deFormació Teatral El Galliner.

�

DIARI DE GIRONA

20/02/10 GIRONAAniversari de la Cobla Ciutat de GironaConcert A les set de la tarda, a la Sala de Cambra del’Auditori de Girona, concert commemoratiu de la cobla Ciu-tat de Girona per repassar la trajectòria s’aquests 35 anys.El concert entra dins els cicle «Música per a cobla». L’en-trada val 10 euros, tot i que hi ha un abonament per alstres dies del cicle.

�

DIARI DE GIRONA

Accents#648COORDINA Ana Rodríguez

A/E tv.diaridegirona@epi.es

12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 19 DE FEBRER DE 2010 | Diari de Girona

20 de febrer............................. SSi Fa Sol

27 de febrer .......................... BBlue Moon

6 de març........................ BBoogie Woogie

BALL TOTS ELS DIUMENGES DE 6 A 9

21 de febrer ............................... RRecords

28 de febrer ...................... XXavi de Roses

7 de març .................................. TTrànsit

BON ESTAR, BON SOPAR I BONA MÚSICA PER BALLARPer a més informació i reserves al tel. 972 57 00 05

www.restaurantlamasia.esMENÚ DEL DIA (de dimarts a divendres): 13’75 €