Accents

COL.LECTIVA¯ Diversos espais. Torroellade Montgri, I’Estartit, UII&, laBisbal, Pals i Girona (~ Del30de mar~; a128 d’abril.http://www.fototorroella.cat

¯ L’Associaci6 d’Amics de la Foto-grafia de Torroella de Montgri vaniixer en un moment (1999) mar-cat per la confusi6 terminol6gica({(Ou~ is una fotografia i quin el seu valor de veritat?>>) i peltonsure i producci6 massius d’i-matges (arab la progressiva disso-luci6 del seu sentit). No obstantaix6, i una mica contra pron6stic,va aconseguir consolidar-se gr&-cies, sobretot, a dos elements fo-namentals: el primer i mis impor-tant, el dinamisme i la diversitatdel grup de persones que inte-gren l’Associacii (presidida, arabrigor i tenacitat, per Vicen~ Rovi-ra); el segon, la definici6 d’unmarc geogr&fic clar i la disponibi-litat d’espais (encap(alats pel

Claustre de l’Hospital) on fer visi-ble la seva tasca. I is que la prin-cipal caracteristica dels Amics dela Fotografia is la seva capacitatper materialitzar (mitjan~ant ex-positions i activitats paral.leles)l’ideari descrit als seus estatuts(la ra~ de la seva existincia, expli-quen, is <<promocionar i poten-ciar la fotografia>>). En aquestsentit, el pal de paller ~s el Festi-val Miracles, un certamen biennalque enguany arriba a la seva sise-na edici6 fent gala de salut i, enespecial, de maduresa: l’extraor-din~ria diversitat de les propostesseleccionades (per un jurat inde-pendent) i la vintena llarga demostres (repartides entre Torroe-lla, l’Estartit, UII~, la Bisbal, Pals iGirona), ofereixen l’excusa perfec-ta per repensar una disciplinaque, en determinats aspectes, jano pot ser qualificada de postmo-derna. Per entendre’ns: la foto-grafia, el rues d’abril, es diu Festi-val Mirades. e.c~ups

COL.LECTIVA¯ Can Mario, Palafrugell. Pla~ade Can Mario, 7 (1) Fins a119 malg. De dimart$ a divendres, d’11a 13.30 h i de 17.30 a 20 h. Diu-menges i festius, d’11 a 14 h.

¯ El rostre, coleccidn olorVISUALis una proposta expositiva queparteix del fons d’art de la col.lec-ci5 olorVISUAL confi~urat pel per-fumista, coHeccionista i artista Er-nesto Vent6s (Barcelona, 1945). travis de la mirada de les dues co-missb, ries. Natb, lia Chocarro, adjun-ta de direcci{~ d’art de la FundaciOVila Casas, i Cristina A~pito, direc-tora d’olorVISUAL, la mostra retie-xiona entorn del rostre i reuneixuna cinquantena d’obres d’artistesde gran rellev~ncia dins del pan-orama contemporani actual. Arti-culada al voltant dels conceptes demem6ria, ocultaci6 i dissoluci6,cada un d’aquests ~mbits s’acom-panya d’un flasc6 que cont~ unafrag~ncia.

ELISABET ORTEGA¯ Biblioteca Lambert Mata,Ril~ll. Pla~;a de I’1 d’Octubre, 1.~) Fins a130 d’abrll. De dillunsa divendres, de 15.30 a 20 h.Dimecres i divendres, de 9 a13.30 h i de 15.30 a 20 h.Dissabtes, de 10 a 14 h.

¯ A ningO se li escapa que qualse-vol proc~s de formaci6 ar tlstica cul-mina, tot i que de manera provisio-nal, en el fet expositiu. En aquestsentit, i a manca d’espais intermedis(entre la galeria i la instituciO mu-seol6gica), les biblioteques podenjugar un paper significatiu: artistesno professionals corn Elisabet Orte-ga (formada a l’Escola d’Art de Ri-poll) troben un espai, a recer delbrogit del m6n i arab la sempre con-fortable proximitat dels llibres, onmostrar les seves experiincies pic-t6riques, aproximacions titubejantsa la figuraci6 amarades d’un certregust surrealitzant. Una exposiciOfeta d’entusiasme. ~.cAMps

ISAKI LACUESTA¯ B61it, Centre d’Artcontemporani de Girona.Rambla, Pou Rod6 i Capella StNicolau ~) Fins al ~8 d’abril.Horaris: www.bolit.cat

MELA MUTER¯ Museu d’Art de 6irona.Pujada de la Catedral, 12 ~) Del24 de novembre al 1~ dejuny.Diari, de 10 a 19 h. Diurnenges ifestius, de 10 a 14 h.

¯ La trilogia de videoinstal’la- ¯ Mela Muter (1876-1967). polone-cions de gran format i el video- sa d’origen i establerta a Paris despoema que Isaki Lacuesta presen- de11901, va esdevenir una de lesta al B61it Centre d’Art Contempo-rani de Girona (previ pas pel Cen-tre Pompidou de Paris) posen enrelleu la capacitat creativa i pluri-disciplinar d’aquest cineasta corna artista visual, una faceta que hadesenvolupat des dels inicis de laseva carrera artlstica. Isaki Lacu-esta parteix del cinema i les artsvisuals per investigar nous for-mats de presentaci6 de les obres,buscant la col’laboraciO arab crea-dors d’altres disciplines, corn aral’escultor Pep Admetlla, per gene-rar obres sorprenents per la ri-quesa de mirades, veus i combi-

pintores mis reconegudes durantla primera meitat del segle XX. Lamostra, la m~s complerta d’aques-ta artista polonesa presentada aCatalunya fins ara, explora la rela-ci6 de I’artista i d’alguns dels pin-tors polonesos establerts a Parisdurant la primera meitat del segleXX amb Catalunya i en subratlla larelaci6 arab I’art catal& del mo-ment. L’exposici6, impulsada pelMuseu d’Art de Girona, ha comptatarab un comissariat compartit deles historiadores de I’art GI6riaBosch i Susanna Portell i el doctoren HistOria de I’art polon~s ArturTanikowski.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

30000

4854

Semanal

1366 CM² - 122%

2876 €

8-9

España

18 Abril, 2019

ALEX NOGUI~¯ Palau de I’Abadia de SantJoan de les Abadesses. ~)De123 de febrer al 5 de malg.Diari, de 10 a 14 h i de 16 a 19h. Festius, de 10 a 14 h.

¯ Fidel al seu particular gui6pendular, Alex Nogu@ (Hostaletsd’en Bas, 1953) recuperava elseu registre m~s podtic, ~s a dir,aquell que amarava les p~ginesde Dibuixar un arbre (2013), llibre, en paraules seves, quetractava <<de les similituds entrel’emoci6 que produeix un plan~6al mig d’un bosc i l’emoci6 detraslladar-lo fins a l’interior d’unapresd~). I ~s que, en darrera ins-t~ncia, Nogu~ no deixa de refle-xionar sobre els limits d’una dis-ciplina, el dibuix, essencialmentimmediata i que, d’alguna mane-ra, ~t’obliga -subratlla l’ar tista-a situar-te en la vida, ja sigui corna artista o corn a espectador~;.E. CAMPS

COL.LECTIVA¯ Galeria Richard Vanderea,Girona. Carrer Auriga, 3 bxs~ Fins a120 d’abril. De dimartsa dissabte, d’11 a 13.30 h i de 17a 20.30 h. Festius, tancat.

¯ L’exposici6 Des del subs61 presen-ta obres i documents de tres autorsemblem&tics de la contraculturanord-americana, wallace Berman,William S. Burroughs i Brion Gysin,treballs que es van poder veure aBarcelona en la mostra La Ilum he-Era. Tradicions secretes en /’art desdels anys cinquanta. AI seu costat,s’hi apleguen contributions d’artis-tes vinculats a la regi6 de 6irona(anys seixanta i setanta) que, des perspectives diverses, van donarforma a noves sensibilitats, corn fouel cas de Josep Bosch Piculives, Jor-di Bronsoms, Dami& Escuder, PepEstivill, Ouico Estivill, Llu(sAntoni Huertas Cos Zappa, EliseuHuertas £os, Joan Antoni PalacioPalau i Conxita Pladevalh

GUILLEM TERRIBA$¯ ViteHa Llibreria d’Art,L’Escala. Enric Serra, 13. ~ Finsa110 de maig. Diari, de 9.30 a13.30 h i de 16.30 a 20.30 h.

¯ Diflcilmeet s’hauria imaginat enMariano Oliver (signava les sevescritiques d’art corn a ~.lex) que, ga-ireb~ cinquanta anys despr~s,(ee aquest cas un remot cronistahomdnim que no podria ser rodsantagdnic) recuperaria les paraulesque va escriure, el 21 de eovembrede 1971, ales p&gines dominicalsde Los Sitios: {~[5ufllem Terribas]Tiene una acusada sensibilidad yda un sello muy personal a los te-masque trata [...] En cualquiercaso, dada su juventud (19 a4os),hay que celebrar este esfuerzo ytambidn el tesdn que demuestra~>.Nora,s aixi s’explica que, tantsanys despr~s, segueixi fidel a laseva seesibilitat pl&stica i que hodemostri arab una exposici6 que

JORDI MITJA¯ Cultural Rizoma, Celr~ Plar, ad~ I’Esgl~sia, 8. ~) De128 demar~ a125 de maig. Dijous i di-vendres, de 17 a 20 h. Dissabtes,d’11a 14 h de 17a 20 h.

¯ El projecte que Jordi Mitj~ (Fi-gueres, 1970) presenta a l’espaide Cultural Rizoma t~ el seu origenen el programa En residdncia, co-ordinat per A Bad A Ou I’anv 2015.Arab un grup d’alumnes de I’aulad’acollida de I’lnstitut Mil& i Fonta-rials, van recuperar una s~rie dediapositives d’Histdria de l’art ob-soletes per desenvolupar el projec-te Paraules clau. Per a I’exposici~Tot el que fern, ho fem per carre-gar-nos-ho tot, I’artista ha trans-format, reconstruit i reorganitzataquestes diapositives conformantI’Anarxiu Diapo. A tray,s d’aquestens planteja una s6rie de q(iestio-naments i reflexions al voltant dela producci6 d’imatges i dels usosque tenen actualment. [. c~u~s

MARTJ BOADA¯ Centre cultural la Merc~,Git~na. Pujada de la Merc~, 12.~) Fins al 31de maig. De dillunsa divendres, de 9 a 14 h i de 16 a21 h. Festius, tancat.

¯ Amb la dist~ncia, el desig aug-menta o, potser millor, transmutaen quelcorn que no sabem anome-nar per6 que, d’alguna manera,osciHaria entre la nost~.Igia abs-tracta i l’anhel persistent corn po-drien fer-ho, donat el cas, les esfe-res oposades d’un p~ndol qualse-vol (dbviament, m~s semblant alde Newton que al de Foucault).a dir: all6 que singularitza la <~na-turalesa humana>> ~s, contra iota16gica, el seu allunyarnent pro-gressiu (i en direccid contr~ria) la Naturalesa (l’home ~s homeperqu6 s’escindeix del mdn). Estractaria d’una <<il.lusid>> originadaen els mateixos albors de la civilit-zacid que nora,s t~ sentit quart,arab indiferdncia del grau de coil-

venciment, acceptem separar eelmdn dels humans~ (ar tificids o in-aut~ntic) d’una natura primig~niai, per a molts, pr~cticament divi-nitzada.El mateix Boada explica, segura-ment de manera molt rods did~,cti-ca que nosaltres, quin 6s el pinyoldels seus plantejaments: <<Cadapesa ~s un objecte pensat, obser-vat al bose, identificat, reinterpre-tat. arab dentellades de cidncia,per6 essencialrnent reconvertit enart, desemboscat, sorgit del boscper mostrar nous matisos des dela creativitab~. ~s a dir: a mig camientre I’ objet trouv# i el ready-made, Boada n’inventa una versi6que enlloc d’arrelar en el nostrepaisatge cultural (corn I’urinari deDuchamp) ho faria en I’entorn na-tural (en el paisatge a seques): resultat t~ sentit gr&cies a unasensibilitat po~tica que t~ el seuorigen, paradoxalment, en l’estudirigords i sistem&tic de l’objectepoetitzat, e. ~ups

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

30000

4854

Semanal

1366 CM² - 122%

2876 €

8-9

España

18 Abril, 2019