a425 ac425 - andratx.cat sant elm/425... · autoria. desconeguda cronologia. 1960 classificaciÓ...

IDENTIFICACIÓ

Catàleg del P

atrimon

i Històric d'A

ndratx

PÀGINA 1 de 6

1 LOCALITZACIÓ

CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓBé CatalogatBé d'Interès CulturalCatàleg MunicipalIncoat BCIncoat BICPatrimoni de la Humanitat

2

GRAU DE PROTECCIÓ

www.elements-arq.com

REF CADASTRAL. 4316307DD4841N0001IG

CODI. AC425NOM. Es Marges

ADREÇA. C/ Júpiter, 1CODI POSTAL. 07159

S’hauran de conservar les característiques pròpies de l’element en quant a ubicació, forma, mesures de les obertures així com de les pròpies de l’element en general pel que fa a façanes i interiors.

ELEMENTS PROTEGITS

TIPUS D'ACCÉSFàcilDifícilamb vehicle de tracció totalamb vaixell

GRAU D'ACCESSIBILITATAccessibleParcialment accessibleInnaccessible

ZONAAndratxCamp de MarDragoneraPort d'AndratxSa ComaSant ElmS'ArracóRústica

TIPUS DE BÉArquitectura civil privadaArquitectura civil públicaArquitectura industrialArquitectura militarArquitectura religiosaBéns d'interès paisatgístics i ambiental

Béns o llocs etnològicsConjunt històricEscultura monumental religiosa i heràldicaJaciment arqueològicJardí històricZona paleontològica

3

POLÍGON. PARCEL·LA.

COORDENADES UTM.

IntegralParcialAmbiental

AC425Es MargesArquitectura civil privada1960Protecció. Parcial

AUTORIA. DesconegudaCRONOLOGIA. 1960

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL

DESCRIPCIÓ

ESTIL. Arquitectura d'estiueig regionalista

OBSERVACIONS.

DESCRIPCIÓ.

Casa d'estiueig unifamiliar aïllada, de planta poligonal i envoltada de terreny localitzada al nucli urbà de Sant Elm. Correspon a un dels darrers testimonis de la tipologia de primeres cases d'estiueig regionalistes de mitjans segle XX, conegudes com «d'estil mallorquí».

Aquesta edificació presenta un volum de planta poligonal, coberta plana i paraments arrebossat de color blanc amb la fusteria de persianes mallorquines verdes. Destaca la façana dels costat de la mar on trobam una cantonada arrodonida al pis superior, per on es localitza l'accés principal de la casa. Al trobar-se alineat a la parcel·la que fa cantonada entre el carrer Júpiter i el carrer Cala en Basset i tenir un desnivell de cota, aquest edifici es desenvolupa en planta baixa més pis, configurant la planta baixa com un pòdium amb talús, folrat de pedra enqueixelada i on es pot apreciar un accés allindanat per a vehicles. El primer pis destaca per la presència dels elements característics d'aquesta arquitectura com pot ser la porxada amb arcs rodons, les obertures rectangulars allindanades, les persianes mallorquines de color verd, etc... Però destaca per la presència d'aquesta porxada,coberta amb un aiguavés de teula àrab, en forma de semicercle que presideix l'entrada al casal. Aquesta porxada es sustenta per quatre columnes dòriques que suporten un dintell amb la mateixa disposició semicircular i presidida per una escalinata que aprofita aquesta disposició arrodonida per donar-li més importància i rellevància a l'estructura. Imitant la disposició dels temples clàssics. La resta de façanes, llises, gaudeixen d'obertures també allindanades amb persianes en color verd. Part del jardí conserva una petita marjada de pedra en sec.

No s'ha pogut visitar el interior per tal de destriar els elements singulars a protegir.

UrbàUrbanitzable

RÈGIM DE PROPIETATConsell InsularFundacionsGovern BalearGovern CentralInstitucions EclesiàstiquesMunicipalParticularAltres

4


Cat

àleg

del

Pat

rim

oni

His

tòri

c d'

An

drat

x

PÀGINA 2 de 6

Sòl rústic

Rústic protegit

AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció)

ANEI (Àrea natural d'especial interès)

ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic)


BIBLIOGRAFIA.

·A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A.·ALZINA OLIVER, M.(2011). 300 Anys de La Racó. S'Arracó - Andratx. Premi Pere Ferrer d'Investigació 2008. Col. Arbre de Mar, nº 36. Documenta Balear Ed. Palma

HISTÒRIA.

Encara que el nucli de població de Sant Elm el tenim documentat des del segle XIII, i principalment des de l'any 1303 quan en Jaume II manà construir "una població d'unes 30 cases fetes amb gruixades parets", no es pot xerrar d'un poble fins al segle XIX. És en aquesta època quan comença a existir un petit poblet de pescadors envers el Mollet, i ja serà a principis del s. XX quan s'inicien la construcció de les cases d'estiueig que es desenvolupà gràcies a la millora econòmica del municipi motivada per la petita industrialització, l'activitat marina i les divises que arribaven des dels familiars emigrants principalment a França, però també a Cuba i altres indrets del continent americà. Però el gran creixement urbà de Sant Elm es dugué a terme des de la dècada dels anys seixanta del segle XX fins a l'actualitat, gràcies al boom turístic.

Aquest edifici correspon a un dels darrers eixempels de chalets de tipologia d'estiueig regionalistes de mitjans segle XX, conegudes com «d'estil mallorquí».

Catàleg del P

atrimon

i Històric d'A

ndratx

DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ6


PÀGINA 3 de 6

5 ESTAT DE CONSERVACIÓ

DEL CONJUNT DE BÉBóDolentMitjàRuïna

DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICABóDolentMitjàRuïna

DE L'ESTRUCTURABóDolentMitjàRuïna

DE LA FAÇANABóDolentMitjàRuïna

DE LES TEULADESBóDolentMitjàRuïna

DELS INTERIORSBóDolentMitjàRuïna

DELS ESPAIS COMUNS

BóDolentMitjàRuïna

DE L'ENTORN

BóDolentMitjàRuïna

INTERVENCIONS ADMISSIBLES.

Només es permeten les obres de manteniment, consolidació, restauració, rehabilitació, reestructuració (en cas de ruïna i d’acord amb la normativa establerta en el catàleg). Puntualment es podran realitzar modificacions d’obertures i d’interiors d’acord amb la normativa del catàleg. Qualsevol tipus d’intervenció estarà subjecte a les directrius establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Es consideren excepcionals les actuacions que impliquin canvis de forma, color o textura que afectin l’exterior dels elements estructurals i que comportin un contrast significatiu en relació al seu entorn. L’autorització d’aquestes intervencions requeriran d’un informe favorable dels tècnics municipals corresponents. Sempre que la intervenció ho requereixi caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d’establir els criteris adients per a cada tipus d’actuació plantejada. No es permet la col·locació de publicitat, cables, antenes, aparells d’alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal·lacions de serveis públics o privats que n’alterin greument la contemplació.


OBRES PERMESESMantenimentConsolidacióRecuperació/RestauracióCondicionamentReestructuracióReconstruccióAmpliacióRehabilitacióEnderroc

INTERVENCIONS PREFERENTS.

Aquelles obres dirigides a no desatendre la unitat del conjunt conformat pel tancament de la parcel·la, els espais enjardinats i l'arbrat, el cos principal d'edificació, porxos, terrasses, desnivells i plataformes. Mantenir la volumetria i la unitat de l'edificació així com de tots aquells elements que confereixen a la construcció el caràcter d'una determinada època històrica i realcen el seu valor estètic (tals com els porxos, terrasses, balustrades, columnes, baranes i ampits, cornises, ràfecs, mènsules, fumerals, elements decoratius, etc). Conservar l'aspecte i composició general de les façanes, principalment pel que fa a la coloració, les ornamentacions i les textures dels seus paraments, les dimensions i proporcions dels buits i dels seus elements originals característics així com dels afegits amb valor històric i/o artístic que en conjunt constitueixen aquest element. No s'ha pogut visitar l'interior d'aquest immoble per la qual cosa es proposa que qualsevol intervenció a realitzar en aquesta construcció quedi supeditada a la visita prèvia i dictamen favorable dels serveis tècnics municipals.

ENTORN DE PROTECCIÓ.

L’entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l’apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d’escombraries, runa o deixalles.

TIPUS

INTERVENCIONS (data)7


ConservacióConsolidacióEsbucamentEstudi documentalIntervenció arqueològicaNova construcció Reforma RehabilitacióRestauracióAltres

PROTECCIÓ9

USOS8

OBSERVACIONS.

CATEGORIADISPOSICIÓDATAREVISIÓ

Parcial

2014

TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic

ANTERIORSAltresAgrícola-ramaderAgroturismeAdministratiuAssociacionsBancComercialCulteDecoratiuDefensiuDesocupatEspai de lleureFornFunerariHabitatgeIndustrialRestaurantObra d'enginyeriaMilitarSanitariServeis-Administració pública

OBSERVACIONS.

OBSERVACIONS.

Cat

àleg

del

Pat

rim

oni

His

tòri

c d'

An

drat

x

PÀGINA 4 de 6

ACTUALEn relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'Andratx per a la zonificació on es trobi el bé.


Catàleg del P

atrimon

i Històric d'A

ndratx

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA10


PÀGINA 5 de 6


DOCUMENTACIÓ GRÀFICA11


Cat

àleg

del

Pat

rim

oni

His

tòri

c d'

An

drat

x

PÀGINA 6 de 6


a425 ac425 - andratx.cat sant elm/425... · autoria. desconeguda cronologia. 1960 classificaciÓ...

Documents