a íveus - fcec · pl. víctor balaguer, 5, 3r 08003 barcelona tel. i fax (93) 310 47 21 corals...

a íveus D C W I C T A n c i A • • m m

Octubre 1997 Any 34 - Época IV Número 10

REVISTA DE LA I I 11 FEDERACIO f= -= CATALANA C E D/ENTITATS I I „

CORALS

P.V.P. quiosc: 300 ptes.

Setmana Cantant de Tarragona

u

htpp

Federació Catalana

d'Entitats Corals Via Laietana, 54, 2.

Despatx 213

08003 Barcelona

Tel./Fax (93) 268 06 68

E-mail: fcec@ tinet.fut.es

//www.fut.es/~fcec/

PRESIDENT

Josep M. Mas

Sant Francesc Xavier, 8 / 08540 Centelles

Tel. i fax (93) 881 27 46

SECRETARI GENERAL

Joan Vila-Masana

Miquel Ángel, 14, 2n / 08014 Barcelona

Tel. (93)491 10 41

DELEGACIÓ

"TERRES DE LLEIDA"

Castell de Verdú / 25340 Verdú

Tel. i fax (973) 34 72 87

CAP DE L'EQUIP TÈCNIC

Enríe Navas

Pallars, 38 / 25004 Lleida

Tel. (973)23 61 01

CAP DE L'EQUIP

TERRITORIAL

Joan-Enríe Urpinas

La Plana, 39

08830-Sant Boi de Llobregat

Tel. (93) 654 55 20

Delegats Comarcáis

BAGES-BERGUEDÀ

Enríe Genesch

Bisbe Cornelias, 12 / 08693 Casserres

Tel. (93) 823 40 14 / Fax (93) 823 42 47

BAIX LLOBREGAT

Domènec Tugas

Maimó, 8

08849-St. Climent de Llobregat

Tel. (93)637 21 58

BARCELONÉS

Jordi Subirá

Baixada de la Llibreteria, 7

08002 Barcelona

Tel. (93) 315 26 06 / Fax (93) 310 37 33

COMARQUES DE GIRONA

Lluís Mandado

Major, 69 / 17700 la Jonquera

Tel. (972) 55 50 09 / Fax (972) 55 47 94

COMARQUES MERIDIONALS

Josep M. Gomis

Pl. Verdaguer, 8, 3r 3a / 43003 Tarragona

Tel. (977)23 41 91

http://milu.fut.es/~fcec/

MARESME

Joan Botey

Jacint Verdaguer, 124

08330 Premia de Mar

Tel. (93)751 44 60

OSONA-RIPOLLÈS

Mercè Salvador

Ges, 12 / 08572 Sant Pere de Torello

Tel. (93) 858 46 91

PENEDÈS-ANOIA-GARRAF

Francesc Aloy

Cali, 17/08786 Capellades

Tel. (93) 801 11 93

TERRES DE LLEIDA

Josep Sansegundo

Vilansats, 5 / 25794 Organyà

Tel. (973) 38 31 82

VALLÈS

Carles LIongueras

Apartat de Correus 838 / 08220-Terrassa

Tel. 93-7314019/7882441

E-mail: cllongue@pie. xtec. es

Europa Cantat Secretaria General:

Gustav Adolf Rabus

Kurfürstenstr. 19

D-87616 Marktoberdorf

Tel. (07-49) 8342-961826

Fax (07-49) 8342-40370

E-mail: [email protected]

Europa Cantat Magazine

E-mail: 100263.1245 @compuserve.com

Moviment Coral Cátala SECRETARIAT DE CORALS

INFANTILS DE CATALUNYA

(SCIC)

Montserrat Guai

Pl. Víctor Balaguer, 5, 3r

08003 Barcelona

Tel. i fax (93) 310 47 21

CORALS JUVENILS DE

CATALUNYA (CJC)

Conxita García

Arnau d'Oms, 47-53, esc. 3, 4t-3a

08016 Barcelona

Tel. (93) 352 31 52

FEDERACIÓ DE CORS DE CLAVÉ

Ramón Escola

Pl. Víctor Balaguer, 5

08003 Barcelona

Tel. (93) 319 97 77

Altres entitats

AMICS DE LA MÚSICA

DE BARCELONA

Ortigosa, 14-16, 2n 1 i 2

08003 Barcelona

Tel. (93)268 01 22

Fax (93) 310 11 47

CONSELL CÁTALA

DE LA MÚSICA

Diputació, 239, 4t - 2a A

08007 Barcelona

Tel. (93)487 54 17

Fax (93) 487 54 16

FEDERACIÓ CATALANA

DE PUERI CANTORES

Josep M. Torrents

Manuel Raspall, 3

08530 la Garriga

Tel. i fax (93) 871 49 64

FEDERACIÓ INTERNACIONAL

PER LA MÚSICA CORAL (IFCM)

President:

Claude Tagger

Fichthang, 22

D-52074 Aachen Germany

Tel. (07) 49.241.74670

Fax (07) 49.241.706629

E-mail: [email protected]

Secretan General:

Christian Ljunggreen

Klockargardsvej, 18

S-13568 Tiresó

Schweden

Vicepresident de la IFCM

per Europa:

Thomas Rabbow

Konstantinstr, 81

D-53179 Bonn

Responsable de la IFCM:

(Per la Coral Mundial i peí Centre

Internacional de Cant Coral a Namur)

Joan-Claude Wilkens

Rué des Brasseurs, 175

B-5000 Namur

Tel. (07-32) 81 23 13 01

Fax (07-32)81 21 11 64

2 aquatreveus Octubre 1997

http://tinet.fut.es

http://milu.fut.es/~fcec/

mailto:[email protected]


Comença un nou curs coral amb la ¡Musió

i l'empenta de les activitats estivals Tot j u s t e n c o m e n ç a r el n o u c u r s , t e n i m p e r

c o n s i d e r a r u n m u n ì d ' a c t i v i t a t s c o l - l e c t i v e s q u e s ' han fet d u r a n t e l s m e s o s d e v a c a n c e s . E n s r e -f e r i m p r i n c i p a l m e n t a l ' E u r o p a C a n t a i d e L i n z , a la S e t m a n a C a n t a n t d e T a r r a g o n a , a l e s J o r n a -d e s I n t e r n a c i o n a l s d e B a r c e l o n a i d e P u i g - R e i g -C a s t e l l b e l l , al F e s t i v a l d e C a n t o n i g r ò s i a i s i n n o m b r a b l e s i n t e r c a n v i s i s o r t i d e s d e i s n o s t r e s c o r s a l ' e s t r a n g e r . R e a i m e n t d o n a g o i g c o n s t a t a r q u e e n t o t e s a q ü e s t e s a c t i v i t a t s h i h a u n a c o n s t an t : l ' i n t e rè s p e r la q u a l i t a t .

D e t o t e s l e s a c t i v i t a t s q u e h e m e s m e n t a t e n s a r r i b e n , i h e m c o m p r o v a t , l a s a t i s f a c c i o d e i s q u i hi h a n p a r t i c i p â t , l e s f e l i c i t a c i o n s p e r la t a s c a d e i s n o s t r e s t è c n i c s q u e h i h a n t r e b a l l a t i p e r

l'exit d e l s c o r s . T o t h o m e s t à d ' a c o r d a d e s t a c a r l 'alt n ive l l q u e s 'hi h a a c o n s e -g u i t .

A q ü e s t e s a c t i v i t a t s e s t i u e n q u e s s ó n c o n t i n u a -c i ò i c o n s e q u è n c i a d e l a f e i n a f e t a d u r a n t e l c u r s i p e r a i x ò , e n f e l i c i t a r t o t s e l s q u e hi h a n p a r t i c i p â t , h o f e m p o s a n t e s p e c i a l è m f a s i e n î ' e s f o r ç d e p r e p a r a c i ó i f o r m a c i ó q u e h a n f e t p o s s i b l e u n a i l - l u s i o n a d a i m o l t d i g n a a c t u a c i ó d e l s n o s t r e s t è c n i c s i c a n t a i r e s .

É s m o l t b o q u e c o m e n c e m u n n o u c u r s a m b l ' e m p e n t a i l ' e x e m p l e d ' a q u e s t e s a c t i v i t a t s e s t i u e n q u e s .

A4V.

XXXIII Jornades Internacionals de Cant

L e s X X X I I I J o r n a d e s I n t e r n a c i o n a l s d e C a n t C o r a l s e c e l e b r a r a n a B a r c e l o n a del 6 al 12 d e j u l i o l d e 1 9 9 8 .

C o n d i c i o n s d e p a r t i c i p a c i ó :

* C a d a c o r p a r t i c i p a n t h a u r à d e p a g a r 10.000 p t e s . / c a n t a i r e , d i r e c t o r i c o n d u c t o r s , e n c o n -c e p t e d ' i n s c r i p c i ó . E l p r i m e r p a g a m e n t e s farà a b a n s de l 30 d ' a b r i l d e 1998: el c i n q u a n t a p e r c e n t d e l to ta l . (S i u s p l a u , e s p e r e u a se r s e l e c c i o n á i s p r è v i a m e n t ! ) .

* C a d a c o r h a u r à d e pa r t i c ipa r , j u n t a m b d 'a l -t res c o r s ( c a t a l a n s i e s t r a n g e r s ) en un t a l l e r p e r p r e p a r a r u n a o b r a e s c o l l i d a p e r al C o n c e r t d e C l o e n d a . E l Sr. E r w i n L i s t d i r i g i r á e l t a l l e r i el C o n c e r t d e C l o e n d a .

* C a d a c o r farà c o n c e r t s a la c iu ta t d e B a r c e l o n a i /o r o d a l i e s .

* L ' a r r i b a d a d e i s p a r t i c i p a n t s a B a r c e l o n a e s farà el d i a 6 d e j u l i o l d e 1 9 9 8 a pa r t i r d e l es d e u de l m a t í , i m a r x a r a n e l 12 d e j u l i o l , d u r a n t el m a t í . L ' o r g a n i t z a c i ó a s s u m e i x les d e s p e s e s d 'a-l l o t j a me n t i e i s à p a t s , d e s de l m i g d i a de l 6 d e j u l i o l f ins a l ' e s m o r z a r de l d i a 12 d e j u l i o l , p e r a u n m à x i m d e t r e n t a - c i n e c a n t a i r e s d e c a d a c o r e s t r ange r . E l c o r p a g a r á l es d e s p e s e s d e i s p a r t i -

Coral de Barcelona 1998 c i p a n t s q u e s o b r e p a s s i n a q u e s t a x i f ra (30.000 p t e s . c a d a s c u n ) . P e r a i s d e s p l a c a m e n t s a i s c o n c e r t s el c o r h a u r á d 'u t i l i t za r el s eu p r o p i a u tocar .

* E l s c o r s q u e d e s i t g i n p a r t i c i p a r e n a q u e s t F e s t i v a l I n t e r n a c i o n a l h a u r a n d ' env ia r , r á p i d a -m e n t , la d o c u m e n t a c i ó s e g ü e n t a:

F e d e r a c i ó C a t a l a n a d ' E n t i t a t s C o r a l s V i a L a i e t a n a , 54, 2. D213

08003 B a r c e l o n a Tel . / F a x 34-3-2680668

- U n c u r r i c u l u m de l c o r i la fo togra f í a . - U n a c a s s e t o v í d e o a m b r e p e r t o r i a c t u a l i t -

zat . - A l g u n s p r o g r a m e s d e c o n c e r t s r e c e n t s . - N o m b r e a p r o x i m a t d e c a n t a i r e s q u e v i n -

d r i e n a les J o r n a d e s I n t e r n a c i o n a l s . - N o m , t e l è fon , fax i a d r e ç a d e c o n t a c t e . - Si d e s i t g e n m e s i n f o r m a d o n o d u b t i n a t ru -

c a r - n o s .

U n c o p h a g i n r e b u t a q u e s t a i n f o r m a d o e l s c o m u n i c a r e m si e l s eu c o r h a e s t â t a c c e p t â t p e r p a r t i c i p a r a les J o r n a d e s I n t e r n a c i o n a l s d e C a n t C o r a l .

Octubre 1997 aquatreveus 3

la laixa CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS

DE BARCELONA

2 Agende/

3 Editoria/

XXXIII Jornades Internacional^

de Can/ Cora/ de Barcelona

5 Sumar/

6 Digueu-h/ la vostra

7-9 Tema Vi//:

Assemblea de/ Movimene

Cora/ Cátala

XIII Europa Canta/

Jord/ Casas va dirigir e/ Yout/z

Europea/i Choir

10-13 Aula Cora/:

En el centenar/ de/ naixemen/ de

Manue/ Blancafor/

La tècnica voca/ a la Cora/

Histories de la Musica: BBB

14 Ir Certame/? Bienna/ de Coráis

"La Canea de/ Cola Caa"

15-16 Activitats Diverses 17-20 ComunicàHia 21 Borsa de Trebal/

22 Equi/7 territoria/

23-25 Delegacions

26-27 Equi/? tècnic

28 Man Cora/ Cátala

29-31 Vida Cora/

32 Noticiar/ del mó/2 i Europa

33 Entretenicors

34-35 Calendar/ de concerts

aquatreveus

O E D

c o Mitjà d'intereomunicació de la Federado Catalana d'Entitats Corals. Lliurat gratuïtament a totes les entiláis corals federades. Taula de redacció: Joan Botey, Caries Grèbol, Josep M. Mas. Elisabeth Planesas, Joan Soler, Jordi Subirà, Joan-Enric Urpinas, Joan Vila-Masana. Coordinació: Elisabeth Planesas i Jaume Parés. Compaginado: Iolanda Martin, Josep Paré i Lluís Sarda (Edicions El Portal, S.L.) Secretaries de redacció: Barbara Angli, Isabel Argiles. Internet: Jaume Parés. Dibuix: Pilarín Bayés. Fotos: Arxius de la FCEC i Corals. Entretenicors: Víctor Lluc. CoMaboradors en aquest número: Jaume Aguadé i Sorde, Francese Aloy i Carné, Xo-sé Aviñoa, Francese Bofarull, Dra. Montserrat Bonet, Joan Botey, Nuria Francino, Enric Genescà, Rosa Guerola i Fernández, Caries Llongueras, Lluís Mandado, Josep M. Mas, Xavier Pons, Xavier Puig i Ortiz, Montserrat Rof, Mercè Salvador i Tuset, Josep Sanse-gundo, Jordi Subirà, Domènec Tugas, Joan-Enric Urpinas, Joan Vila-Masana. Portada: Setmana Cantant de Tarragona, XIII Europa Cantat (Linz) i Cloenda, a Puig-Reig, del XVIII Festival Internacional Catalunya Centre. La FCEC i la revista aquatreveus no com-parteix necessàriament els criteri dels articles que vagin signais.

Dipòsit legal: B-27093/93 Edició i impressici: Edicions El Portal S.L./Impremta Moderna SCCL, Ronda Tàpies, 26. 08540 - Centelles.

F E D E R A C I Ö C A T A L A N A E e D / E N T I T A T S

C O R A L S I U I

Via Laietana 54, 2, despatx 213. 08003 Barcelona

Tel. i fax: (93) 268 06 68

Amb el suport de

General i tät d e Cata lunya

Departament de Cultura

BARCELONA 2001 CIUTAT EUROPEA

de la cultura

Membre de

A.P.P.I.C A S S O C I A C I Ö KPUBUCAQONS PERIODIQUES EN CATAlA


o >

Les coráis de pobles rurals i la Les formacions coráis ceptor i emissor, alhora, de cultura.

Es important subratllar-ho. En aquells temps passais, foscos

per a la nostra cultura, moites persones no van poder tenir-hi accès, per motius ben coneguts. Poca cosa o res no en sabien. Pero el fet de ser can-taire de la coral de la població, d'una petita i àdhuc una de gran, fou un motiu gairebé providencial per tenir-hi un primer lligam... Quants cantai-res, llavors, no van tenir una primera relació amb els nostres grans trets culturáis, com per exemple, en conèi-xer, gracies al cant coral, l'Orfeó Cátala i tot el que ha représentât? I a partir d'aquest coneixement s'anava engrandint el seu, el nostre bagatge cultural, amb una esperançadora inquietud.

Recordem, si mes no, que mes d'un cantaire, i molts ho han manifestât, va començar a conèixer amb pro-pietat Verdaguer en saber que era fautor de la lletra del Virolai, cosa que el va induir també a tenir una idea del seu compositor, el mestre Jo-sep Rodoreda. I així mateix, gracies al cant coral, va descubrir que la ma-joria deis cants populars religiosos que es cantaven a les nostres esglé-sies fins fa poc, i que algunes coráis o cors parroquials encara canten, els havia compost mossèn Cinto, seleccionáis deis seus Idil-lis i cants mís-tics o altres obres, les quals musica-ren a principis de segle, entre altres, els mestres Lluís Romeu o Antoni Nicolau. I en cantar El cant de la senyera, i en constatar que la lletra l 'havia compost Joan Maragal l , es van aproximar a la seva obra, i a la del seu compositor, el mestre Lluís Millet, fundador de l'Orfeó Cátala conjuntament amb Enric Granados. Aques t recul l de fets cu l tu rá i s o anecdôtics podría ser molt extens.

D'altra banda, les coráis no sola-ment han estât subjectes receptors de la nostra cul tura , sino que t ambé l'han expandida. Els concer ts d'a-questes agrupacions han fet emergir i vibrar mes d'una vegada el sentiment nacional que portem dins. En cantar cançons populars o nádales, la major part musicades per reconeguts com-positors catalans, com Muntanyes del Canigó, La pastora Caterina, El

a pobles rurals, que avui existeixen arreu de Cata-l u n y a son n o m b r o s e s . Moites tenen el seu ori-gen als cors parroquials. Son formades per perso-nes de bona es t ima , de caràcter ferm i sincer, algunes de ben grans, que han albirat que pertànyer a una coral és la mil lor manera de fer un servei i de gaudir de la compa-

t J nyia dels altres. Una bona part d'aquests cantaires no saben llegir notes, en te

nen un desconeixement gairebé total. Han après, aixô si, a mirar el penta-grama, i a pujar i baixar el to de veu, segons pugin i baixin les notes. És per aixô que els directors i directores han de suar la camisa quan assagen una cançô. Perô aconsegueixen miracles.

Crée que s'hauria de fer un home-natge o un monument a aquests directors, capdavanters i conduïdors del cant coral. Sensé ells o elles, les corals no existirien. En son els artf-fexs màxims. Es nécessita molta pe-dagogia, barrejada amb pacièneia i bon humor, per fer aprendre cançons a veus, sensé mes coneixements sol-fistics que la bona voluntat, una gran afecciô, molt de sacrifici i una mica de bona veu. I sobretot pacièneia, que no ha de tenir lfmits. I tots, directors i cantaires, ho saben molt bé. Per aixô hi ha una compenetraciô mûtua, una identificaciô clarivident, que ha forjat una amistat oberta i lleial. I fruit d'aquesta amistat i avinença entre uns i altres, que no és una altra cosa que l'harmonia musical, son les corals de pobles rurals. Unes corals que, comparades amb altres, segura-ment son humils i modestes, perô va-lentes i emprenedores, que han acon-seguit un nivell musical acceptabilis-sim. En son una prova les sèves moites petites localitats, que han proliférât i proliferen per tot arreu i son una fefaent demostraciô de la vitalitat cultural de casa nostra. I aqui rau precisament una de les caractéristiques mes importants d'aquests tipus de corals: que han estât un centre re-

nostra cultura Rossinyol, El Noi de la Mare o Les dotze van tocant, les corals dels pobles rurals, o les que siguin, no fan res mes que donar a conèixer la ri-quesa de les nostres cançons tradicio-nals. Per tant, no se les pot desacreditar, com es fa algunes vegades, tit-llant-les de folkloristes o de xaronis-tes. I no oblidem que a mes d'aques-tes cançons també n'interpreten altres de diferent polifonía, com podrien ser Bella de vos sou amorós, del cançoner d'Upsala, del s. XVI, o algún cant del Llibre Vermeil de Montserrat, com Emperadriu de la ciutat joiosa. I àdhuc sardanes, com L'Em-pordà, d'Enric Morera, o El cavalier enamorat del violinista i compositor Joan Manen, o cançons patriotiques com L'emigrant, amb lletra de Verdag u e r i m ú s i c a d ' A m a d e u Vives . Quant a aqüestes, hem vist mes d'una vegada posar-se dempeus el distingit publ ic , entre forts a p l a u d i m e n t s , quan la coral que actuava va entonar la Canco de la barca, amb lletra de Ventura Gasol, harmonitzada per Jo-sep Fontbernat, sobretot en recitar-se el "... i ens vol lliures com ens féu" del final de l'última estrofa.

Així mateix cal fer esment del que ha représentât el moviment coral en l 'aprenentatge de la nostra llengua per part dels cantaires. Molts i moites mai no l'havien estudiat durant la seva etapa escolar. Desconeixien com-ple tament les normes gramat ica ls mes elementáis. Perô el fet de llegir una canco i copiar-la els va fer sentir la nécessitât d'aprendre-la. I amb es-forç, i exce l l en t disposició, molts cantaires han aconseguit un nivell francament acceptable. Fins i tot algunes corals van organitzar cursets de cátala per als seus membres.

Hem gosat fer aqüestes reflexions perqué hem comprovat un desconeixement força generalitzat de l'important paper que han tingut a casa nostra les entitats corals en pro de la cultura catalana i de la normali tzaciô lingüística i, entre aqüestes, sobretot les corals existents en pobles rurals o en petites poblacions. Aquesta afala-gadora circumstància honora directors i cantaires.

Jaunie Aguadé i Sordé Coral de Vilabella (l'Ait Camp)


1a. Assemblea del Moviment Coral Cátala > o E o

Catalunya Canta. Palau Sant Jordi (19-1-1992)

El p a s s â t 18 d ' o c t u b r e e s va c e l e b r a r la p r i m e r a A s s e m b l e a de l M o v i m e n t C o r a l Cátala ( M C C ) , e n q u è e s va esco l l i r la s e va p r i m e r a j u n t a d i r e c t i v a . L ' a c t e es va fer a la s e u d e la F e d e rado d e C o r s d e C l a v é d e B a r c e l o n a .

LA JUNTA

• President: Lluís Gómez (FCEC).

• Vicepresidenta: María Martorell (SCIC).

• Secre tan general: Tomás Rosado (SCIC).

• Tresorer: Ramón Figüeras (FCC).

• Vocals: Josep M. Mas (FCEC). Conxita García (CJC). Cristina Viñas (CJC). Jordi Gargallo (FCC).

Els presents a l ' assemblea van ser 5 representants per cada una de les 4 f e d e r a c i o n s i n t eg ran t s del M C C : Federació Catalana d'Enti-tats Coráis (FCEC) , Federació de Cors de Clavé (FCC) , Secretariat de Corá i s Infanti ls de Ca ta lunya (SCIC) i Federació de Cors Juve-nils de Catalunya (FCJC).

A les eleccions convocades per escollir aquesta junta es presentava únicament una candidatura, integrada per represen tan ts de tots els membres del M C C . La candidatura havia estat consensuada en an te r io r s r e u n i o n s p r e p a r a t ó r i e s d'aquesta assemblea, amb l'objec-tiu de reforcar el carácter unitari i integrador de la proposta, i on els diferents sectors tinguessin cabuda i representació.

La c a n d i d a t u r a (veure q u a d r e adjunt) va ser aprovada a m b els vo t s f avo rab l e s de to t s e l s p r e sents.

Una petita aproximació histórica al Moviment Coral Cátala

L'objectiu prioritari del M C C és el de coordinar i impulsar les acti-

vi tats del món coral que t inguin lloc al nostre país. Aquesta tasca es pretén que sigui complementaria, i per tan t , i n t eg rado ra d 'es -forcos, amb les activitats que les qua t re federac ions m e m b r e s de-senvolupen des deis seus inicis.

La historia del M C C s'originá fa poc menys de 150 anys, gairebé a l 'ensems que la Federació de Cors de Clavé, i al llarg de la historia ha sofert una serie de vicissituds pro-pies de l'evolució social i política del nostre país. És ais anys 60, i de la m á d 'Or io l M a r t o r e l l , q u e la i d e a t o r n a a r e s s o r g i r a m b m e s forca, i es pot considerar, dones, el mestre com al precursor modern del M C C . Malgrat tot, no és fins al 1991 que es comenca a posar fi] a l 'agulla d 'una manera mes man i -festa, en un procés que culmina a Manresa el 1995 amb l 'aprovació deis Estatuís del Moviment Coral Cátala , que des d 'aquell m o m e n t son registráis com a tais i donen ca r t a de l ega l i t a t a a q u e s t l larg procés de gestació. Els presents a l 'Assemblea de M a n r e s a son els quatre membres actuáis del Movi

ment i la Federació de Puer ican-tors de Catalunya.

Des d 'a leshores ençà, el M C C ha estat regit per una junta gestora ( i n t e g r a d a p e l s p r é s i d e n t s d e i s membres integrants) que ha vetllat per al seu desenvolupament, el seu recone ixement i la seva evolució cap a una s i tuació normal i t zada , que culmina el dia 18 amb l'elec-ció de la primera junta directiva.

Els o b j e c t i u s de l M o v i m e n t Coral Cátala

Compartint les iniciatives de les qua t re federac ions in tegran ts , el M C C p r e t é n p o s a r en c o n t a c t e aqüestes quatre realitats coráis vi-gents avui al nostre país, que si bé están unides per la música coral i el seu interés per potenciar-la i donar-la a conéixer, les realitats so-cials en qué es mouen i que les en-volten fan que cada una d'elles tin-gui unes especificitats prôpies. Bà-sicament, el tret característic mes diferenciador és l'edat dels cantai-res integrants de les coráis repre-s e n t a d e s a les d i f e ren t s f ede ra c ions , i pe r a ixô , des del M C C ,


> o E

es p r e t é n d o n a r u n a c o n t i n u í ' t a t i u n a c o herencia perqué el canvi d'edat no suposi un can-vi de plantejaments coráis desor ien tador , que pugui fer que peí camí es vag in p e r d e n t veus que d 'al t ra mane ra po -dr ien d o n a r gaud i a la nostra cultura. Per aixô,

es busca prioritzar el trasvassament d ' i n fo rmac ió en t re el M C C i els seus membres , de tal manera que les inquietuds d'uns i altres tinguin cabuda dins el món coral.

Per altra banda, un segon objec-tiu és c o m p l e m e n t a r la tasca que

actualment des de les federacions s'esta fent de potenciar i donar a conèixer arreu la musica del nostre país, la interpretada aquí i també la que aqu í es c o m p o n , c o m e n ç a n t pels páísos mes propers de la resta d'Europa i estenent-nos alla on si-gui possible, superant barreres físi-ques i socials, i présentant el cant coral d'aquí com una realitat vigent i actual, representativa de la nostra cultura.

A c t i v i t a t s a curt t ermin i del Moviment Coral Cátala

Per al proper dia 13 de desembre el M C C , juntament amb deixebles del mestre Enric Ribo, està prépa

rant un homenatge a la figura d'a-quest insigne compositor, que per-metra fer un repas extens a l'obra d'aquest músic del nostre país que fa ara j a dos anys que ens va dei-xar.

Per altra banda, des del M C C es desitja potenciar una secció catalana del Parlament Europeu de Joves Músics (integrat per membres del món coral i instrumentistes menors de 25 anys d'arreu deis pa'ísos i na-cions europees), per tal de recollir les inquietuds propies de Catalunya i poder - Íes e x p r e s s a r en les ses-sions que aquest Parlament celebri a Estrasburg.

Joan Vila-Masana

IReôtaumnt Ibotel

Direcció: J. Saumell

A. Guimerà, 11 Tel. 801 01 30 08786 CAPELLADES (Barcelona)

¿QBupacio

polifònica òe viL\fR.\ncA

S» *****

Butlleta de subscrípció a la pàgina 34

Si us subscriviu a la revista aquatreveus podreu gaudir d'un seguit d'avantatges:

- Sorteigs d'entrades a concerts i espectacles musicals d'arreu de Catalunya.

- Descomptes en la compra d'articles musicals en establiments adherifs al Club.

- Podreu gaudir del distintiu aquatreveus en el vostre carnet de cantaire.

- Rebreu el pin aquatreveus a casa vostra. - Podreu rebre gratuitement la revista

Els llibres de /Enciclopédia Catalana.


E l p r i m e r E u r o p a C a n t a t v a t e n i r Hoc l 'any 1 9 6 1 a P a s s a u . 3 6 a n y s d e s p r é s e s va c e l e b r a r a L i n z la X I I I e d i c i ó , de l 18 al 2 7 d e j u l i o l d e 1 9 9 7 . Tot i e l s a n y s q u e h a n

XIII Europa Cantat . 2

p a s s â t i l ' evo luc io l o g i c a d e la m a j o r i a d e c o r s p a r t i c i p a n t s , pe l q u e fa al n ivel l m u s i c a l , l ' e s p e r i t d ' i n t e r c a n v i , d e c o n e i x e -m e n t s i d e fer a m i s t a t s e r a el m a t e i x .

La XIII ediciô d'aquest Festival Coral que es fa trianualment va reunir par t ic ipants de 40 països . Mil set-centes persones représentant 77 cors de 25 països mes 700 participants individuals de 30 països. Tam-bé hi havia a p r o x i m a d a m e n t 200 musics orquestrals d'Àustria i Ale-manya i. aproximadament, 150 can-tants als cors de convidats -Europe-an Youth Choir- , Arnold Shoenberg Chort de Viena i la coral de la ciutat Inchon (Corea). Entre convidats i els représentants de les dotze compa-nyies d 'exhib ic iô , un ides als 105 membres de la direcciô provinents d ' À u s t r i a , B è l g i c a , D i n a m a r c a , França, Alemanya, Gran Bretanya, Hongria, Letônia, Espanya, Suècia i Suïssa, sumaven en total très mil participants.

El taller mes petit, amb 63 membres , va interpretar madrigals ka lians. 68 cantaires es va apuntar al J o h a n n e s P r inz per can ta r Johan Hermann Schein i, sota la direcciô de Josep Prats, 79 cantants van voler familiaritzar-se amb la mùsica coral ibèrica. El taller amb mes part icipants va ser el que formaven els 236 cantaires que es van inscriure al taller de mûsica afroamericana, dirigit

F

EUROPA CANTAT XIII

per Robert Ray. El taller d'Arvo Part tenia un limit d ' inscripciô de 240 cantaires, tot i que hi havia predicament el doble de candidats per cantar amb Tônu Kaljuste. Andras Far-kas va treballar amb un cor de 265 membres la Missa en mi bemoll de Schubert i 280 participants van for-mar un cor impressionant per cantar la Simfonia de primavera de Britten, amb Malcom Goldring.

Dels 12 grans concerts que es van fer, 8 van tenir Hoc al Desing Center, amb una capacitat per a 2.900 pla

ce s , i e ls a l t res q u a t r e , al N e u e r Dom. Els 17 petits concerts es van fer a diversos escenar is de Linz i servien per donar oportuni ta ts als cors per presentar els seus programes individuáis.

S'esta éditant un doble CD i cas-sets amb extractes de tots els concerts especiáis, tots els de taller i al-guns dels petits concerts. Els CD estarán acabats a finals d'aquest any, i costaran 50 D M , i els cassets , 15 DM. Es poden demanar a la Secretaria General d'Europa Cantat.

Jordi Casas va dirigir el Youth European Choir El m e s t r e J o r d i C a s a s B a y e r

- d i r e c t o r de l 'Orfeo C a t a l à i de l Cor de Cambra del Palau de la Musica Ca ta lana - va dirirgir un stage al capdavant del Youth European Choir, organitzat per Europa Cantat (Federació Europea de Joves Cors) de l 5 al 19 de j u l i o l d ' e n g u a n y . Aquesta és la pr imera vegada que un director de l 'area medi ter rània a s s u m e i x la r e s p o n s a b i l i t a t d 'aquest cor, format, en aquesta oca-sió, per 42 cantaires procedents de 14 països europeus.

Les sessions de treball van teñir Hoc a Vészprem (Hongria); després es va fer una petita gira de concerts per la mateixa Hongria, Eslovènia i Aust r ia , en qué van par t i c ipa r el pianista Josep Surinyach i la mezzosoprano Magda Pujol. El repertori incloi'a obres dels dos composi-tors catalans: Xavier Montsalvatge (Piano de la Madona i Cuatro canciones negras) i Salvador Brotons (Aigües de la primavera, sobre text de Josep Carner). A mes de Schu-bert, Brahms, Rossini i Copland.

Octubre 1997, aquatreveus 9

"o En el Centenari del Naixement de Manuel Blancafort

Som en temps de cen-t e n a r i s ( S c h u b e r t , B r a h m s , M e n d e l s s h o n ,

Conxi ta Badia, Blancafort , etc.) i a ixò ens pot fer imag ina r que la musica funciona a ' c o p d'efemèri-des . Res més lluny de la realitat; quan els grans mus ics es t rangers celebren anys, ens n 'alegrem, però quan és un dels de casa, no n'hi ha prou, perquè la je rarquia de valors es tab le r t s en els da r re r s anys no ens p lau g e n s : s i tua e ls de fora sempre per sobre dels d'aquf i ens c o n v e n e q u e n o hi h a c a p a l t r a m a n e r a de v e u r e les c o s e s . Pe r a i x ò , l ' o c a s i ó de l c e n t e n a r i del na ixement de M a n u e l Blancafor t ens serveix per retrobar la mùsica d'un dels au tors del nos t re segle que més ha sofert la t endència a l'oblit dels nostres musics un cop han desaparegut .

Manue l Blancafort (1897-1987) fou un m u s i c a t i p i e p e r d u e s o très raons: no es tudià mai en cap centre d 'ensenyament musical regular, és a dir, fou un autodidacte q u e s 'a judà del supor t del p a r e , molt inclinât a les quest ions musicals , del contacte a m b alguns dels m u s i c s m e s r e l l e v a n t s de l m o ment, que venien a hostatjar-se al b a l n e a r i d e la G a r r i g a , c o m L a M o t e , Pedre l l o R i c a r d Vines , i s o b r e t o t , de M o m p o u , a m b qui travà una amistat molt durable .

F o u t a m b é u n h o m e d e f o r a ciutat, sobretot en la pr imera part de la seva v ida , i un h o m e d 'es-casses relacions socials quan, des-prés de la guerra, hagué de situar-se a Barcelona; la seva musica , el seu exit com a destinatari de me-dal les , p remis i es t renes , fou de-gut a l ' interès dels sons que trovava, no de les pressions que podia haver exercit en els cercles musica l s del m o m e n t . Fou t a m b é un h o m e de fermes conviccions estè-t iques , p r imer corn a por taes ten-

Manuel Blancafort

dard del moviment ant iwagneriá a Barce lona , després c o m a defensor del c lass is isme i l 'academicis-me .

F o u , f i n a l m e n t , un d e i s p o c s músics cata lans del present segle atrevit a escr iure obres per a orquestra de la talla de la Simfonia en mi (1950), els dos concerts per a piano (1944-46), la Rapscydia catalana (1953) per a violoncel i orquestra, o la cantanta Verse Maña (1965) , per a cor i orquestra, que el sitúen entre els grans simfonis-tes del nostre país, amb una certa tendencia al tractament sonor pro-pi de l'estética rachmanofiana.

Aquest home, discret pare d'on-ze filis, entre els qua ls , l 'Albert ,

director del Cor de R T V E durant 25 a n y s , i G a b r i e l , o r g u e n e r de p r imera fila, i ncansab le t rebal la-dor, que hagué de comple ta r una jo rnada laboral durant tota la seva vida, per tal de mantenir la famf-lia, que en la seva joventu t havia e sc r i t u n a de les p a r t i t u r e s m é s fresques i populars del nostre segle, El parc d'atraccions (1920) , que conté la ce lebèrr ima Polka de l'equilibrista, bal lada per Magr inà al c i n e m a U r q u i n a o n a el 1932 , corre el rise de passar desaperce-but si no hi posem remei . El centenari ens pot servir d 'excusa.

Xosé Aviñoa


La tècnica vocal a la coral

L a d o c t o r a M o n t s e r r a t B o n e t é s m e t g e e s p e c ia l i s ta e n o t o r i n o l a r i n g o l o g i a i f on ia tr ia i p r o -f e s s o r a d e la U n i v e r s i t ä t d e B a r c e l o n a . B o n e t és t a m b é d i r e c t o r a de l C o r S i g n u m d e l ' A g r u -p a c i ó C o r s M a d r i g a l . L ' a r t i c l e e x p l i c a la i m

p o r t a n c i a d e la u t i l i t z a c i ó c o r r e c t a d e la v e u a les a g r u p a c i o n s c o r á i s , j a q u e e l s c a n t a i r e s h a n d e c a n t a r a l lá o n e ls va b é p e r a la s e v a v e u , i n o a l lá o n f a n fa l ta .

L'home, des del començamen t , ha tingut nécessitât de comunicarse amb els seus congéneres. La veu és el vehicle natural del llenguatge oral. Quan l'ésser huma vol expres-sar sen t iments , reci ta , dec l ama o canta. Aleshores la veu pot ser bonica, agradable, i esdevenir, fins i tot, una obra d'art. Aquesta manera de t ransformar la veu és possible gracies a un aprenentatge o técnica voca l , pe rô t a m b é a unes cond i -cions innates físiques o artistiques. Si emmalalteix, es parla que l'individu presenta disfonia o patología vocal.

N o naixem sabent parlar o cantar: s'ha d 'aprendre. Es pot considerar la veu com un instrument de la familia del vent, j a que c o n s t a d ' una m a n x a pu l monar, un osciMador larin-gi i una caixa de ressonàn-c i a f a c i a l . Q u a n v o l e m aprendre a tocar un instrument, el professor ens en-senya com usar-lo, cuidar-lo i man-tenir-lo per desenvolupar-ne la seva musicali tat . En un cor, el director és el professor mes prôxim al can-ta i re , t a m bé el seu conse l l e r i el que es p reocupa per tenir a punt , tant el seu estât anímic com el fisic de cara al cant. Ensenya tant el ritme, la melodía o l 'harmonia d'una canço com el timbre, l 'articulació i en definitiva la técnica de la veu. Si es vol aconseguir un bon nivell del cor, cal que aconsegueixi una ade-quada impos tado , a fi d'obtenir un augment d'energia vocal. Es important i necessari q u e e l director de cor conegui en profunditat la técnica de la veu, j a que aquesta és l'instrument per excel-lència de la form a d o musical oral.

Degut al tipus d'obra que es can-ti en una coral, és possible que, a vega de s , el d i r ec to r ex ige ix i del

cantaire un determinat nivell vocal: dimàmic (sons fortisimo o pianisi-mo), me lod ie (sons mol t aguts o molt greus) o timbric (veus velades o rudes) que provoqui tens ió ex-cessiva a cordes vocals. Sovint els d i rec tors de cor p regun ten : "Puc fer cantar qualsevol obra? Et sem-bla adequada? No els fare malbé la veu? Com puc evitar que forcin el coli i cu idar - les?" . La respos ta a aques tes p regun tes és dob le . Per manten i r la salut vocal cai d 'una banda evitar les conductes perjudi-c ia l s de la veu (fumar, cr idar . . . ) però també encoratjar les conductes benefic ioses (bafs, repòs. . . ) , i d'altra banda cai aprendre una bona tècnica vocal.

l / L'objectiu de la tècnica vocal és la

utilització correcta de l'aparell fonador

L'objectiu de la técnica vocal és la ut i l i tzació correcta de l 'aparell fonador. Pretén regular el flux d 'a i re e m m a g a t z e m a t a i s p u l m o n s . Procura que les cordes vocals vi-brin de forma regular, con t inua i mant inguda durant una frase. Per estalviar energía, intenta relaxar les estructures ve'ínes que no interve-nen en l 'articulació i producció del so. Exercita la mobilitat i flexibili-tat deis órgans articulatoris i busca la millor qualitat de so. Compara la bona emissió de la veu amb l'ajut auditiu, a través de la coordinació fonoaudit iva. I en definitiva posa l'aparell fonador al servei de la com u n i c a d o oral, del l lenguatge, de la parla o del cant.

El treball de la técnica vocal cal q u e s i g u i i n d i v i d u a l i a l h o r a co l l ec t iu . Per a un cor aquest se-gon aspecte és essencial. Practicar

la t écn ica vocal en g rup és imprescindible per tal d'igualar l'afinació i ajustar el ritme a l'articu lac ió de c a d a c o r d a o del cor. S o b r e t o t és i m p r e s c i n d i b l e p e r e q u i l i b r a r el t i m b r e , fet q u e influenciará a no abaixar-se o a evitar estridéncies o del t imbre velat.

Abans de comencar l 'aprenentat-ge de la técnica vocal és bo conéi-xer l'extensió de la veu del cantaire i el seu ámbit vocal. Per tal de poder ajustar la veu de cada cantaire a una corda concre ta cal classifi-car-los les veus préviament. Es im-portant que cada cantaire canti allá on es troba cómode , i no pas allá on fa falta. Si s'usa bé l ' instrument millora l'afinació, el ritme i sobre

tot el t imbre, que será di-ferent pe r a c a d a co rda . En les sopranos predomina el color brillant i l'agi-l i t a t d ' e x e c u c i ó ; en l e s contralts, el t imbre avellu-tat; els tenors es caracte-

ritzen per una major nasalització, i els b a i x o s , per major amp l i t ud i arrodoniment vocal.

La millor escola de técnica vocal que poden teñi r uns can ta i r e s és l 'exemple vocal director o directora. Per imitació, entrenament auditiu i copia fiable, els cantaires j a teñen un primer peu al coll de la técnica vocal, sempre que el director s i g u i u n b o n c a n t a n t . L ' e s f o r c co l l e c t i u que mol tes coráis s ' imp o s e n en l ' ámbi t voca l dona e l s seus fruits després d'un treball con-tinuat.

Dra. Montserrat Bonet

^ ( B i b l i o g r a f i a : B O N E T , M.: La Veu. Nova Enciclopédia Temàtica Pianeta . Mùs ica i c inema. Ed. Pianeta. Barcelona, 1995)

Octubre 1997, aquatreveus 11

"S Histories de la música: BBB

Si mai heu jugat al I n viai Pursui t , és possible que hagueu topat amb la pregunta: "Quines són les tres bes de la mùsica clàssica alemanya?". Un cop

Bach, retrat de 1746

superada la temptació de contestar bo, bonic i barat, la resposta correcta és: Bach, Beethoven i Brahms. Malgrat tot, no seria tan errada la primera intenció, si tenim en comp-te com es va forjar la l legenda de cada un i la frase en qüestió.

Johann Sebastian Bach era músic d'església, un ofici artesa sense gai-re reconeixement. El fet que Bach fou bon músic, ens el recolza l'esti-ma que peí seu llegat sentiren mú-sics posteriors. Del fet que en el seu temps fou un personatge reconegut solament "en cercles reduíts", ens en parlen dues anécdotes:

Johann Gottlieb Goldberg era un bon clavecinista, al servei de Key-se r l ingk , a m b a i x a d o r de Rúss ia . Diu la llegenda que Keyserlingk pa-tia insomni, i algú li va recomanar que "per distreure's en les llargues nit sense repós, escoltes alguna música jo iosa i t r a n q u i l l a al mateix temps". El noble senyor, fervent admirador de Bach, li hauria encoma-nat aquesta tasca. Segons la mateixa llegenda, Bach li va lliurar una obra per a clavecí consistent en una aria i 30 variacions. Goldberg fou el so-fert músic que cada nit havia d'in-

terpretar incansablement les variacions per adormir l 'ambaixador. I així fou com preneren nom les Variacions Goldberg.

Christian Ludwig, Margrave de B r a n d e n b u r g , e r a un m e l ó m a n , amic de músics i col-leccionista de par t i tures . Un dia va sentir tocar Bach, i va comentar que estava intér e s sâ t en una sé r ie de c o n c e r t s . Bach, que es considerava un humil servidor, al cap de dos anys li va enviar una bonica partitura, junta-ment amb una dedicatoria: "Fa dos

Beethoven, retrat de 1819

anys vaig tenir la bona fortuna de tocar davant de Vostra Reial Altesa per la Vostra Ordre, i vaig percebre que Vostra Altesa demos t rava un cert plaer davant el petit talent musical que el cel m'ha concedit. (...) D'acord amb la graciosa comanda de Vostra Altesa, m'he pres la lli-bertat de dur a terme el meu deure molt humi l davant Vostra Al tesa Reial amb aquests concerts, que he o rques t ra t per a d ive r sos ins t rum e n t s . P r e g o mol t h u m i l m e n t a vostra altesa que no jutgi sa imper-feccló amb el rigor del fi i delicat gust per les peces musicals amb què es coneix universalment Vostra Altesa, ans trobi en ells, en benigna consideració, el respecte pregon i la més humil obediència que amb ells vull demostrar a Vostra Altesa. No-gensmenys, Senyor, prego amb tota humili tat que Vostra Altesa Reial

Brahms, retrat de 1862

segueixi tenint la bondat de teñirme en el vostre beneplàcit , i sapi-gueu que no hi ha res més estimât a mon cor que poder servir-lo en oca-sions més dignes de Vostra Altesa i vos t re servei . A m b tot el fervor, Senyor, quedo ais peus de Vostra Al tesa Reial c o m el seu servidor més humil i obedient , Johann Sebastian Bach".

Fos perqué faltava algun Altesa Reial al manuscri t , o fos per l'es-pan t del n o b l e s e n y o r davan t la perspectiva d'haver de llegir sovint car tes com aquel la , el fet és que aquests concerts no van ésser mai interpretats a la Cort de Brandenburg, ni foren inclosos al catàleg de partitures de Sa Altesa Reial.

Ludwig van Bee thoven fou un deis primers músics que reeixi en Tintent d'establir-se com a artista in-dependent , i aconseguí fama i di-ners com a a c r ó b a t a del p i a n o a Viena. Eren famosos els seus duels amb altres pianistes, on solia vencer gracies a les sèves bril lants inter-pretacions. Els diners, els va acon-seguir en forma d'una paga de diversos nobles de la ciutat, amb la sola condició que no anés a servir a la C o r t de l g e r m a de N a p o l e ó , eventual invasor en aquelles contra-des. Beethoven fou famós per l'am-bivalència dels seus sentiments envers el general cors, i també pel seu patriotisme. En el g remi d ' intèr-prets , perô, no fou un personatge


d'aliò més popular. Vegem-ne tam-bé dues mostres:

En ocasió de l'estrena del seu ter-cer concert per a piano i orquestra, no va enllestir la partitura fins la nit abans, de manera que es va fer un sol assaig, de les 8 del mati fins a 1'-hora del concert (les 6 de la tarda). El composi tor es va lliurar de les ires del mùsics, cansats, frustrats i malhumorats, gràcies a la interven-ció d'un rie amie, que va procurar menjar per a tothom.

En l'estrena de la Cinquena Sim-fon ia , e l s p r o b l e m e s fo ren més greus. Els mùsics no volien que el composi tor assistfs als assaigs , j a que en la preparació d'un concert havia llencat a terra un nen del cor. Beethoven va haver d 'escoltar els assaigs des d 'una cambra ve'ina, i passa les indicacions al primer violi. Per afegir-hi salsa, algunes parts de la simfonia es van acabar a dar-rera hora, i no va quedar gaire clara la qùestió de si s'havien de fer o no algunes repeticions. El dia de l'estrena, alguns intèrprets van repetir i d'altres no, de manera que Beethoven va fer a turar l 'orquestra amb

cr i t s , ob l igan t - l o s a to rna r a co -mencar. Sembla que els mùsics no van quedar gaire agrai'ts.

No pretenem considerar Johannes Brahms com un music barat, però si que és cert que el seu accés a la frase "Les tres bes" no fou tan meritori.

En el darrer terc del segle XIX, el món musical europeu estava marcat per la disputa entre els revoluciona-ris, encapcalats per Franz Listz, amb Richard Wagner com a màxim ex-p o n e n t , i e ls c o n s e r v a d o r s , q u e veien en Brahms el representant dels autèntics valors musicals. Des que Schumann el va lloar pùblicament al principi de la seva carrera, Brahms es ve i a c o m un c o n t i n u a d o r de l 'obra dels seus antecessors , molt especialment de Beethoven.

D'altra banda, hi havia el grup de Listz. Un dels seus defensors era el director d 'orquestra Hans von Bu-low, casat amb Cosima, la filla del compositor hongarès. Bulow tenia a la seva disposició una de les millors orquestres del seu temps, amb gran capacitat tècnica i econòmica per re-colzar qualsevol compositor que fos

del seu g r a t . Tôt es va torçar, perô, quan Cosima el va abandonar per anar a viure amb Wagner. Quan van començar a néixer els fruits de l ' amor entre Richard i Cosima, que poste-riorment es van casar, Bulow va proclamar que "havia récupérât el seny", que el seu exsogre i tota la seva troupe eren una colla d 'estafadors de la música, i que dedicaría les sèves énergies a la defensa dels Sants de la M ú s i c a , e n t r e e l s q u a i s Brahms era el més destacat . Aix i dones , va proclamar la frase "Les tres bes de la música alemanya son Bach , B e e t h o v e n i B r a h m s " , pe r e q u i p a r a r el seu n o u a m i e a l es grans figures admirades per tots, i va posar a la seva disposició la gran orquestra, amb la possibilitat fins i tôt de fer-la servir per provar noves orquestracions, oportunitat, encara ara, difícil d'aconseguir.

I a ix i fou com tres genis de la música van anar a parar a la matei-xa frase gràcies a un affaire de fal-dilles.

BIBLIOGRAFIA

LA C A R T E L L I N A MUSICA CURAU- F. DIDATTICA

Ä> Manuel Biancafort. Xosé Aviñoa. Col-leccio C o m p o s i t o r s C a t a l a n s . N ú m . 7. P rò leg de X a v i e r Montsalvatge. Barcelona, 1997. Edita: Edicions Proa i Departement de Cultura de la Generalität de Catalunya. 220 pagines. Primera edició: febrer de 1997. Lli-bre publicat amb motiu del centenari del naixement de Manuel Biancafort (La Garriga, 1897 - 1997).

L'autor, Xosé Aviñoa, fa un recorregut ampli per la vida i obra de l'insigne compositor. Entre d'altres facetes de la vida del compositor, tracta de l'origen familiar. La formació musical i humana. La relació Blanca-

fort-Mompou. La maduresa: creació i activitat professional. Els escrits i l 'orientació estètica de Blancafort.

Pel que fa a l'obra, explica les caracteristiques, les èpoques i el catàleg. A més aporta un apèndix documentai amb: cronologia, bibliografia, discografia i un catàleg d'obres. També hi ha un index complet.

La Cartellina. Musica corale e didattica. Anno X X I nùm. 107, genn io- febbra io 1997, 125 pàg . L. 12 .000 . Edi ta : E d i z i o n e Suv in i Z e r b o n i , v ia M . F . Quintiliano 40, 20138 - Milano. Tel. 508 43 65 - Fax 508 42 6 1 . Entre d'altres articles destaquen:

- Musica nella scuola elementare. - Le Variazioni K. 265 per pianoforte di Wolfgang

Amadeus Mozart: spunti per un'unità didattica basata su invenzione e ascolto.

- Voce e corpo: un binomi inscindibile. - Musica corale nel XX secolo: per una prassi com

positiva adeguata allo strumento "coro". - Il canto gregoriano: primato della Parola. - La "Teoria degli affetti" nell'estetica musicale cin

quecentesca. - La Cappella Musicale nell'Italia della Controri

forma.


Ir Certamen biennal de Coráis "La Canco dei Cota Cao

1. T E M A O B L I G A T La Canco del Cola Cao en qual-

sevol versió vocal o vocal- instrumental si bé cal respectar la melodia original.

2. PARTICIPANTS Totes les agrupacions coráis amb

seu a Espanya.

3 . C A R A C T E R I S T I Q U E S D E L'OBRA

A partir de la melodia i l letres origináis que s'han d'interpretar en la seva totalitat, cada coral podra realitzar la versió que s'adapti mi-llor a les seves possibili tats sense l imitació d'estils ni d ' ins t ruments musica ls que es vulguin incorporar. També és lliure la duració de l'obra objecte del concurs.

4. F O R M A D E PARTICIPAR Cada coral participant haurà de

gravar una casset amb la seva versió del Cola-Cao a la cara A i amb 15 o 20 minuts amb peces del seu repertori a la cara B , adjuntant el butl let í d ' inscripció amb totes les da tes que hi f iguren repe t ides al butlletí de par t ic ipado, que será re-tornat segellat com a resguard de recepció de l'obra. El butlletí d'inscripció està préparât perqué servei-xi de carátula de la casset, per evitar problèmes d'identificació.

5. A D M I S S I Ó D ' O B R E S La gravació de l'obra haurà d'en-

tregar-se convenientment protegida i en perfectes condicions a l 'adreça següent: NUPA, S.A. Lepanto 410-414 (08025) Barcelona, de dilluns a divendres de 8 del mat í a 8 del vespre. Si la gravació de l'obra no es pot reproduir es comunicará per telèfon a la Coral afectada perqué en el t e rmin i de 8 d ies es pugu i presentar una còpia correcta.

6. P E R Í O D E D ' A D M I S S I Ó Les cassets s'han de portar o en

viar a N U P A S.A. del 24 de no -

p p y vembre fins al 5 de desembre de 1997, ambdós inclosos.

7. JURAT El jurat estará intégrât per perso-

nal i ta ts re l levants del m ó n de la música i les arts, la identitat de les q u a i s e s c o n e i x e r à u n a v e g a d a emés el veredicte. A partir del dia 9 de desembre el jurat procedirà a l 'audició de totes i cadascuna de les obres rebudes i acceptades per seleccionar-Íes i qualificar-les.

coord inar i consensua r a m b elles els detalls de la realització del con-cert, la seva programació i actua-cions, i tot el que fa referencia ais v ia tges i e s t ades que facin falta. Els costos de trasllat i estada ani-ran a carree de l 'organització.

11. CESIÓ D E D R E T S

Duran t 1; 8 . P R E M I S

)urant la p r imera qu inzena de g e n e r d e 1998 el j u r a t d o n a r á a conéixer les tres coráis guanyado-res del Premi de Par t ic ipado, dotat a m b 5 0 0 . 0 0 0 pesse te s cadascun . Els premis no podran ser declarats déserts i estaran subjectes a la leg i s l ado actual vigent.

9. CONCERT. G R A N P R E M I C O L A - C A O

Les tres coráis finalistes o gua-nyadores del Premi de Participació es c o m p r o m e t e n a p a r t i c i p a r al concert que se celebrará a Barcelona el 4 de marc de 1998. El fet de no part icipar al concer t suposa la renuncia del premi aconseguit , el quai passarà a la coral classificada immediatament després de les tres pr imeres . El concert consistirá en la in terpre tado del repertori propi de cada coral i la seva versió específica de La Canco del Cola Cao. Un jurat, assistent a l'acte, decidirá la versió guanyadora de La Canco del Cola Cao i la coral que l'hagi interprétât rebrà un premi addicio-nal de 500.000 pessetes.

Les coráis guanyadores hauran de lliurar la parti tura de les seves versions com el seu dret d'explota-c i ó a N u t r e x p a S . A . L a C o r a l guanyadora del Gran P remi Cola Cao cedirà , a m e s , els seus drets d'imatge a Nutrexpa S.A., els quais podran utilitzar la gravació audiovisual que es rea l i tzarà duran t el concert per a a lguna de les seves émissions publicitàries.

12. D E V O L U C I Ó D E LES O B R E S

A partir del 16 de marc es retornaran les cassets a totes les coráis p a r t i c i p a n t s a c o m p a n y a d e s d 'un certificat de participació.

13. ACCEPTACIÓ D E L E S B A S E S

La participació en aquest certamen suposa acceptar tots els punts d 'aquestes bases , les décis ions de l 'organització i el veredicte del jurat sense dret a r e c l amado .

10.1 O R G A N I T Z A C I O D E L C O N C E R T Y Vf

El concer t de les tres coráis se celebrará la nit del 4 de marc, di-m e c r e s , de 1998 , al Pa lau de la M ú s i c a C a t a l a n a d e B a r c e l o n a . L'organització es posará en contacte amb les coráis guanyadores per

14. M I L L O R A D E L E S B A S E S

L'organització es reserva el dret de fer modificacions o prendre ini-c ia t ives no r egu lades en les p ré s en t s b a s e s , s e m p r e q u e p u g u i n contribuir al bon èxit del certamen.

15. I N F O R M A C I Ó S U P L E M E N T A R I A

Q u a l s e v o l i n f o r m a c i ó s u p l e -_ men ta r í a a aqües tes bases es pot demanar a:

NUPA, S.A. Lepante 410-414 08025 - Barcelona il Tel. (93) 290 02 90 Fax (93) 290 03 33


Festivals, cursos, concursos

FESTIVALS

- RIVA DEL GARDA (Italia). In. Canto Sul Garda. Del 22 al 26 d'octubre de 1997. - APELDOORN (Holanda). I Festival Europeu de Cors d'Homes. Del 20 al 23 de novembre de 1997. - PRAGA (República Txeca) . 7th International Festival of Advent and Christmas Music.

Del 28 de novembre a VI de desem-bre de 1997. - SANTIAGO D E CUBA (Cuba). IVth International Choir Festival. De VI al 8 de desembre de 1997.

- T E S S A L Ô N I C A ( G r e c i a ) . 1st European Youth Choral Festival. Del 18 al 22 de desembre de 1997.

- S O R R E N T O (Italia). International Days for Young Choirs and Musicians.

Del 20 al 24 defebrer de 1998. - V A L L A D O L I D ( E s p a n y a ) . 3a Trabada de Cors Universitaris. Del 21 al 22 de marc de 1998. - M O N T R E U X (Suïssa) . 34èmes Rencontres Chorales Internat. Del 14 al 18 d'abril de 1998. - LORETO (Italia). 38th International Choral Festival. Del 15 al 19 d'abril de 1998. - COLERAINE (Irlanda). 1st International Choral Festival. Del 24 al 25 d'abril de 1998. - CORK (Irlanda). Cork International Choral Festival. Del 30 d'abril al 3 de maig de 1998. - NEERPELT (Bélgica). 46è Festival Europeu de Música per a la Jo-ventut. De VI al 3 de maig de 1998. - TOURS (Franca). 27th Florilège Vocal de Tours. Del 29 de maig a VI de juny de 1998. - M A R K T O B E R D O R F (Alema-nya). Música Sacra International. Del 29 de maig al 3 de juny de 1998. - TORONTO (Canada). International Choral Conductors' Symposium Del 2 al 7 de juny de 1998. - P O H L H E I M (Alemanya). International Choir Festival.

Del 4 al 7 de juny de 1998. - POWELL RIVER (Canadá). Kat-haumixw International Conductors Symposium. Del 23 al 27 de juny de 1998. - PARDUBICE (República Txeca). 15th International Festival of Academic Choirs. Del 24 al 28 de juny de 1998. - MINNESOTA (USA). America-Fest International Singing Festival. Del 27 de juny al 3 de juliol de 1998.

- F L O R E N C I A (Italia). 3rd Tuscany International Children's Chorus Festival. Del 29 de juny al 5 de juliol de 1998. - POWELL RIVER (Canadá). 8th International Choral Kathaumixw. Del 30 de juny al 4 de juliol de 1998.

- PREVEZÁ (Grecia). 16th International Choir Festival of Preveza. Del 2 al 5 de juliol de 1998.

- BARCELONA (Catalunya). XXXIII Jornades Intern, de Cant Coral. Del 6 al 12 de juliol de 1998. - E G E R - B U D A P E S T (Hongr ia ) . Internat. Summer Music Festival. Del 9 al 14 de juliol de 1998.

- BUDAPEST (Hongria) . International Choir Festival. Del 12 al 15 de juliol de 1998. - V E S Z P R É M ( H o n g r i a ) . Vesz-prém Vox Juventae. Del 12 al 19 de juliol de 1998. - P A R M A ( I t a l i a ) . In t e rna t iona l Choir Festival "Giuseppe Verdi Sal-somaggiore Terme". Del 15 al 19 de juliol de 1998. - ROTTENBURG A M N E C E A R (Alemanya). 2n Festival Internacional de Música Sacra. Del 23 al 26 de juliol de 1998. - M E L B O U R N E (Australia). Melbourne Internat. Choral Festival. Del 25 de juliol al 2 d'agost.

- SALZBURG (Austria). 7th Multinational Chamber Choir. Del 3 al 17 d'agost de 1998. - JERUSALEM (Israel). 18th Zim-riya. Del 10 al 20 d'agost de 1998. - B A R C E L O N A (Ca ta lunya ) . Ir Festival Internacional de Cant Coral. Del 14 al 18 de setembre de 1998. - PECS (Hongr ia) . European and

Wor ld C o n v i v i a l W i n e Songs Festival. Del 25 al 28 de setembre de 1998. - VELDHOVEN (Holanda). 5è Festival Internacional de Cant Coral per a Joves. Del 16 al 18 d'octubre de 1998. - R H E I N - R U H R (Ale manya). 2nd International Choir Festival. Del 25 al 31 d'octubre de 1998. - ATENES (Grècia). 7th International Choir Festival. Del 4 al 8 de novembre de 1998. - S Y D N E Y (Aus t ra l i a ) . "Sydney Sings" Children's Chorus Festival. Del 12 al 18 de juliol de 1999.

SETMANES CANTANTS

- SANT CUGAT (Catalunya). Per a corals infantils i juvenils. Del 4 al 13 de juliol de J 998. - ST. A N D R E W S (Escocia). Del 5 al 12 de juliol de 1998. - SKARABORG (Suècia). Del 9 al 15 d'agost de 1998. - G A R D O N E Lago di Garda (Italia). Del 7 al 14 de setembre de 1998. - VAISON LA ROMAINE (Franca) Del 4 al 12 d'agost de 1999.

JCURSOS

- CURS DE DIRECCIÓ C O R A L DE LA FCEC 1997-98. 8 i 9 de novembre de 1997. 17 i 18 de gener, 28 de febrer i 1 de marc i 21 i 22 de marc de 1998. - XVII J O R N A D A S C O R A L I S -TAS A R A G O N E S A S (Ciudad de Borja). Taller de Dirección de Coros. Interpretación de la Música Coral Cubana. Del 2 al 9 de novembre de 1997. - C U R S O S I N T E N S I U S D E MÈTODE COS-ART (Barcelona). 27 i 28 de setembre, 22 i 23 de novembre, 24 i 25 de gener, 14 i 15 de mars i 16 i 17 de maig.


Festivals, cursos, concursos

CONCURSOS

- COCENTAÜMA XVIII. Cer tamen Coral Fira de Tots Sants. 25 d•octubre de 1997. - T O L O S A . C e r t a m e n

^ Coral. 1 24 d'octubre al 2 de no-

vembre de 1997. - ROMA (Ciutat del Vaticá). V International Música Sacra Competition. Del 12 al 16 de novembre de 1997.

- VIENA (Austria). 15th International Schubert Choral Competition. Del 13 al 16 de novembre de 1997.

- JIJONA (Espanya). Primer Concurso Turrón de Jijona. Desembre de 1997. - RIVA D E L G A R D A (Italia). International Choir Competition. Del 5 al 8 d'abril de 1998.

- M A R I B O R (Eslovénia). 4th International Choir Competition. Del 17 al 19 d'abril de 1998.

- R H O D E S (Grecia) . 1st International Choral Competition. Del 23 al 26 d'abril de 1998. - RIGA (Letónia). 6th International F e s t i v a l - C o m p e t i t i o n of Youth Choirs. Del 30 d'abril al 3 de maig de 1998. - S A L Z K A M M E R G U T (Austria). 3rd International Choral Compet i tion Bad Ischl.

Del 30 d'abril al 4 de maig de 1998. - R E G E N S B U R G (Alemanya). 5th G e r m a n Chora l Compe t i t i on and European Competi t ion for Mixed Youth Choirs. Del 20 al 24 de maig de 1998. - Z W I C K A U (Alemanya). Internat i o n a l R o b e r t S c h u m a n n C h o i r Competition. 28 de maig a I'l de juny de 1998. - P O L H E I M (Alemanya). Concurs Coral Internacional. Del 4al7 de juny de 1998. - DEBRECEM (Hongria). International "Bartók Béla" Choir Competition. Del 28 de juny al 4 de juliol de 1998. - P R E T O R I A (Sud-áfr ica) . First Internat ional Chi ldren and Youth Choir Competition.

Del SallOde juliol de 1998. - LA PLATA (Argentina). 1st Choral Competition "Argentine Folklo-ric and Popular Songs". Del 9 al 12 de juliol de 1998. - A R E Z Z O (Italia). XLVI Concorso Polifonico Internazionale Guido dArezzo .

Del 27 al 30 d'agost de 1998. - NETANYA (Israel). International Choir Competition "Shirat Hayamim". Del 19 al 22 d'octubre de 1998.

- ATENES (Grècia). 5th International Choir Competition. Del 4 al 8 de novembre de 1998. - B U D A P E S T (Hongria) International Choir Competition. Del 28 al 31 de marc de 1999. - M A R K T O B E R D O R F (Alemanya). International Chamber Choir Competition. Del 20 al 26 de maig de 1999. - L I T O M Y S L (República Txeca). 4rd In te rna t iona l S m e t a n a Cho i r Competition. Juny del 1999. - P Ò H L H E I M (Alemanya). Internat ional M e n d e l s s o h n - B a r t h o l d y Choir Competition. Del 3 al 6 de juny de 1999. - W E R N I G E R O D E (Alemanya) . I n t e r n a t i o n a l J o h a n n e s B r a h m s Choral Competition.

Del 21 al 25 de juliol de 1999. - R Ü G E N ( A l e m a n y a ) . In terna t . Choir Competition "Insula rugia". Setembre de 1999.

- C A R A C A S (Venezuela). América Cantat. Del 14 al 23 d'abril del 2000.

ACTIVITATS DIVERSES

- El Primer Palau. Cicle de Joves Interprets II Temp. 1997/1998. De l'I al 22 d'octubre de 1997. - 18è Fest ival In ternac iona l de Mùsica de Granol lers . De Schubert a Brahms. Del 19 d'octubre al 30 de novembre de 1997. Volem remarcar el concert del Cor Vivaldi, el 9 de novembre (7 tarda), al Cercle Cultural de la Fundació "La Caixa". - M A R K T O B E R D O R F (Alema

n y a ) . I n t e r n a t i o n a l S e m i n a r for Children's Choir Conductors. Del 10 all7de juliol de 1998.

- VITORIA (Espanya) . European Academy for Young Choral Conductors.

Del 10 al 21 de juliol de 1998. - V I T O R I A (Espanya) . European Youth Choir.

Del 10 al 25 de juliol de 1998. - E S T O C O L M - U P P S A L A (Sue-cia) . Internat ional Study Tour for Choral Conductors.

Del 13 al 18 d'octubre de 1998. - R O T T E R D A M ( H o l a n d a ) . 5th World Symposium on Choral Music. Juliol 1999.

- W O L F E N B U T T E L (Alemanya). Europa Cantat Junior. Del 23 de juliol a I'l d'agost de 1999. - B R U S S E L L E S (Belgica). Euro-pa Cantat XIV. Del 15 al 25 de juliol del 2000.

- Catalunya Musical Revista Musical Catalana - Europa Cantat Magazine 2/97 - KANTUZ - Butlletins La Industrial - Butlletins de l'Orfeo Gracienc - Butlletins de l'Orfeo Reusenc - Butlletí Informatiu de la SCR Lo Llobregat de les Flors - Des del Nord - Noticias da Acal - Full Informatiu de l'Associació Musical de Mestres Directors - Internacional Choral Bulletin - L'Aurora de Clavé - Circular del Secrétariat de Coráis Infantils - Zeneszó (federació hongaresa) - Rotllana REVISTES I BUTLLETINS DIVERSOS - A Vabäst - Recerca i dìfusió de l'etnologia catalana. Centre de Promoció de la Cul tura Popular i Trad. Catalana. Generalität (Dep. de Cultura). - Fet a Barcelona. Mensual de l'Institut de Cultura. Ajunt. Barcelona.


Comunicai-lia jjü N ú m e r o 5 . B a r c e l o n a , d i j o u s , 16 d ' o c t u b r e d e 1 9 9 7 .

Imatge fugissera i advertencia del meu Heure golut i saborós

ComunicàMia sovint se'm fa désert i terra eixorca: no sempre la mar porta

ones daurades de sol i raigs de l lum. . .

ComunicàMia Tèrbol i las, confús i a les

palpentes, hi pouo la memòria

de tu que m'has llegit altres vegades, de tu que m'has parlât amb confiança, de tu que m'has empès a fer

un pas mes i vencer les angúnies i les temors que em bloquegen l'avenç a certes hores de dies rúfols...

ComunicàMia reivindica poder trobar la pau del cor, la serenor de l'ànim, també en

els moments de defallença i abatiment... No sempre podem fer assajos genials, ni concerts excel-lents, ni trobades magnifiques... En la nostra realitat de cada dia, amb totes les sèves petiteses insignificances, amb totes les sèves virtuts i assoliments, amb tots els nostres dons i mancaments, hem de poder donar repòs a les frisances i acceptar amb plenitud la nostra condicio humana, limitada, però perfectible: aquesta és la prova de la nostra autèntica qualitat com a persones...

ComunicàMia també ens pot ajudar a saber fer fermança

en els moments difícils i així poder degustar nous présents mes reeixits, mes úfanosos, per fer possible la

perfectibilitat, l'afany de superado i la voluntat inqùestionable de ser plenament qui som, perqué estem

convençuts que en nosaltres hi ha mes del que hem donat fins ara... ComunicàMia com veieu, torna a ser al mig com el dijous, en aquest Número 10 de nostra revista Aquatreveus. i us in

forma amb mes detall de l'exit de la Setmana Cantant de Tarragona i de l'avenç creixent del XVIII Festi

val Internacional de Cant Coral Catalunya Centre. Felicitem, des d'aquí, els organitzadors i els oferim la

nostra voluntat de coMaboració mes directa en properes ocasions.

ComunicàMia us fa ressenya de l'actualitat mes fresca de cursos, festivals i con

cursos, en alguns dels quais estem segurs que hauran estât guardonades entitats de la nostra federado

que hi participen, amb les quais ens permetem de compartir la joia del triomf i a les quais de tot cor fe

licitem i animem a assolir les millors fites. I en el terreny de les nostres comunicacions institucionals i

interfederacions, ComunicàMia us fa saber la nostra coHaboració amb el programa

"ARRELS" del Departament de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional, el Congrès de Cul

tura Catalana, la Diputació de Barcelona, el nostre compromis pioner en la const i tució oficial de la I

A s s e m b l e a del Mov iment Coral Cátala i la v ivencia tan all içonadora del XIII E U R O P A C A N T A T a

Linz, que fou un exit d'organització i participació. ComunicàMia us convida a

llegir la revista amb voluntat informativa, ludica, creativa, i esperit crític a enviar les vostres aportacions

personáis i els vostres suggeriments per millorar cada dia la nostra oferta i els nostres servéis. Anuncieu-

vos-hi, digueu-hi la vostra, prepareu reportatges, articles, entrevistes, jocs , fotos, dibuixos, efemérides,

aniversaris, i feu-vos del Cub Subscriptor Aquatreveus. Au, vinga, va! I estigueu al cas de l'Home-

natge a Enríe Ribo, el canvi d'enfocament en la gravació del CD dels premis d'Interpretació Coral. I envieu-nos noticia dels vostres concerts amb anticipació.

Asserenai pel do de la paraula, roman per a tu incondicionalment amatent, Josep M. Mas. Président.


Setimana Cantant de Tarragona'97

Fa un pa re l i d ' a n y s , l 'Assoc iae ió Cor Ciu ta t

E de Tarragona va p lante-ja r - se el fet d 'organitzar un festival internacional de cors i/o cantaires individuáis que poguessin teñir l'oportunitat de traba

llar obres de diversos estils musicate i c o n è i x e r d i rec to r s de gran prestigi dins del món coral. Havia nascut la Setmana Cantant Tarragona 97.

Per fer realitat una trobada internacional de coráis com la que pro-posàvem era imprescindible comp-tar amb un seguit de condicions tant humanes com materials que ens per-metessin dur a te rme aquest gran projecte. Ens calia:

* El Hoc on d e s e n v o l u p a r aquesta activitat. La nostra ciutat, Tarragona, era el mare idoni per a aques t t ipus de fes t ival . Per una banda és una ciutat petita on un es-deveniment com aquest no passa de-sapercebut. I consta també deis ele-ments necessaris d'infraestructura: allotjament, transpon... per l'altra, té un incomparable patrimoni histori-cocultural i és un centre d'atracció turístic (conjunt monumentai, tradi-cions, entorn naturai, platges...).

* Una estructura musical . Els objectius que ens proposàvem eren, primerament muntar obres de caràc-

Pep Prats, director tècnic de la Setmana Cantant

ter musical ben diferents sota la di-recció de grans mest res i després donar a conèixer la música feta a Tarragona.

La Se tmana Cantan t estava estructurada en quatre tallers de lliure elecció:

* L I E B E S - L I E D E R W A L Z E R OP.52 de Johannes Brahms, dirigit per Jordi Casas.

* COMPOSITORS FLAMENCS, dirigit per Johan Duijck.

* MESTRES DE CAPELLA DE LA SEU DE TARRAGONA, dirigit per Josep Prats.

* FOLKLORE ARGENTÍ, dirigit per Néstor Andrenacci.

Johan Duijck dirigint el taller de Compositors Flámenes

I un taller comú a tots els participants:

* CARMINA BURANA de Cari Orff, dirigit per Laszlo Heltay.

* U n a o r g a n i t z a c i ó . Es van constituir nou grups de treball, tots ells intégrais per membres de l'Associaeió: promoció, secretaria, tre-sorer ia , con t ro l t ècn ic , logís t ica , concerts i relacions publiques. Un d e l s a s p e c t e s q u e v a m t e n i r en compte dins de l 'organi tzació era que tots els part icipants gaudissin d'una setmana molt agradable, plena de música.

* Un suport institucional. L'A-juntament de la nostra ciutat, i espe-cialment el Departament de Cultura, es van mostrar molt intéressais en el projecte i ens van donar l'ajut necessari per dur-lo a terme.

La Se tmana Cantan t Tarragona 97 es va celebrar del 28 de juliol al 3 d 'agost , a m b la p a r t i c i p a d o de 449 cantaires d 'Europa i America, distribuïts de la següent manera:

* Catalunya (Tarragona, Barcelona, Girona), 231 inscrits.

* E s p a n y a (As tú r i e s , Cas t e l lò , Galicia, Granada, País Base, Toledo), 62 inscrits.

* Estranger (Alemanya, Anglate-r ra , A r g e n t i n a , B è l g i c a , F r a n c a , Polonia, Portugal, Su'íssa), 156 inscrits.


E D I C I O N S D E LA

NOCTURN Melodia: Evert Taube

Harm.: Anders Ohrwall Adap. catalana: Josep-Anton Huguet(n.1927)

s

A

T

B

Vi-neJ rc - po - sa als meus bra-cos, el sol da - va- Ha cap a po

F T

Vi-neJ re - p o - s a als met is , bra-90s, el sol da - va - l l a cap a po-

r r ir c_rir r Dorm. Dorm, als metis bra-cos, cl sol da - va- lla cap a po-

M \>l It I j j , | J J IJ J I ,| IJ If 7 r T

nent. A...

nent. Dorm i s o m - n i - a con- tes de ( a -des . el teu son sc - r a lieu i p la -en t .

m I i j j L L J J i j i J i ^ ^ nent. A... r r f

fa ^ ^ j l ' l r ' j f j l j ^ i ^ ; V R R

1 f R 1 R r 1 R^r 1 f f f 1 11 f=? r 1 r r 1 r CJ 7 » 1 / ' W Uf ' g r

Que les o - n e s de la m a r — s'a - lu-rin man-ses i llis-quin su - au - ment.

m m Que les o - n e s de la mar s'a - tu-rin man-ses i llis-quin su - au - ment.-

Que les o - n e s de la mar s'a - tu-rin man-ses i llis-quin su - au - ment.

£j j n 1 j j 1 j j 11 j 1 j . n 1 j j 1 j n 1 m v r c j r r r r r 1 r tft-J* T Qr T

I el vent que bu-fa_a les mun - t a - n y e s es t o r - n i _ p - r a t - g e q u a - s i si - lent

3 C J t r

J l l r J l r n i J j - J | r PI J II I e l vent que b u - a j i les mun - t a - n y e s es to r -n i j ) - rat - ge q u a - s i si - lent.

J J~31 J || r C—r 1 r r Bu

T) *—

fa! les mun V w ta - nyes es t o r - n y > - rat - ge qua - si si - lent.

FCEC-148

l l l l FEDERACIO FiE CATALANA C><C D/ENTITATS l l l l CORALS Setembre 1997 • NUM. 148

E D I C I O N S DE LA

LES ROSES FRANQUES TRADICIONAL ALEMANYA

Adaptació polifònica i del text: Josep-Anton Huguet (n 1927)

Text: Joan Maragall (1860-1911)

te

te

He vist Son les No com

ti - nes ro - ses les flors

ro - ses lliu - res al - tres

d'un de son

ver- me la de

pu ser- vi

qu les

jal. tud. vol.

he son son

pu vi les

He vist Son les No com

ti - nes ro - ses les flors

ro lliu al -

ses res tres

d'un ver- me de la ser son de qu

jal. tud. vol.

he son son

Les ro - ses d'un ver-me Són lliu - res de la ser Les al - tres són de qu

pu vi les

jat, tud. vol.

1

he ro -ro -

B p p

He vist u - nes ro - ses Son les ro - ses lliu - res No com les flors al - tres

d'un ver-meli pu - jat, he de la ser - vi - tud, són

són de qui les vol. son

vist les lliu

P

u -ro -res

nes ses son

ro - ses fran - ques pu - res

d'un no son

ver - meli pa - guen del vent

mo - rat. tri - but. i el sol.

Pen -Ni de Pas - sa

vist u les ro

iu - res

nes ro - ses d'un ses fran - ques no son pu - res són

ver - mei mo pa - guen tri del vent i el

rat. but. sol.

m les son son

ro fran pu

ses ver - meli mo - rat. ques no pa - guen tri - but. res son del vent i_el sol.

-m

/ 9

vist u - nes les ro - ses lliu - res son

ro - ses d'un fran - ques no pu - res són

ver - mei mo pa - guen tri del vent i el

rat. but. sol.

FCEC-149

U H FEDERACIO F Í E CATALANA

c-C D/ENTITATS

l l l l CORALS Setembre 1997 • NÚM. 149

10

f r t r i r ja - ven gron - xant

baix no s'a - bas ran la vi

i

se del ten ni da gron

mur d'un de dalt

xant - se i

jar - di. es - tant, ri - ent.

nin -ni_el gi -i a- bru

A h ! _ .

ï É

Nin -Ni el

I àf-

Ah!. Nin -Ni el

l a -

Ah! Nin -Ni el -

Ia-

14

gu po sa

m les pot

ni_el des

heu ger se

re ro les

n o e s no em

po - den se'n gau por - ta

co di

rà el

llir. ran. vent.

gu g'

bru

les po sa

pot ni_el des

heu ger se

re n o e s ro no les em

po - den co se'n gau - di por - ta - rà_el

" m

ran. vent.

gu

g> ,bru

les pô sa

pot ni_el des

heu ger se

re ro les

nq_es no em

po se'n por

den gau ta

co di

rà el

llir. ran. vent.

gu g'

bru

les po sa

pot ni^el des

heu ger se

re ro les

nq_es no em

po - den se'n gau por - ta

co - di

rà el

llir. ran. vent.

FCEC-149

Durant el matí, en sessions de tres hores, es treballaven eis tallers que prèviament cada cantaire havia escolla i a la tarda es preparava con-juntament el taller Carmina Burana.

Hi havia tres modalitats de partic ipado (individual o col-lectiva):

Modalität A: assistència a tallers i al lot jament en res idencies d 'estu-diants.

Modalitat B: assistència a tallers. Modalitat C: assistència al taller

comú Carmina Burana.

Un deis objectius de la Setmana era inundar de música la nostra ciu-tat; crear un cicle de concerts, obert al public en general. Per aquest mo-tiu les coráis participants van poder oferir petits concerts del seu repertori als l locs més emblemàt ics de T a r r a g o n a : la p l a ç a de l R e i , la Capçalera del Cire, el Serrallo... Ai-xí també es van oferir en concert les obres t rebal lades als diferents tallers:

* Liebes-Lieder Walzer, Compo-sitors Flámenes i Mestres de la Seu de Tarragona. Divendres 1 d'agost. Catedral de Tarragona.

* Folklore Argenti, Carmina Bu-rana. Dissabte 2 d'agost. Camp de Mart.

Les activitats musicals també es c o m p a g i n a v e n a m b d ' a l t r e s de carácter lúdic : visita cul tural a la ciutat, sorrida al Port Aventura, cantada d'havaneres a la platja...

A l'hora de fer una valorado del d e s e n v o l u p a m e n t de la S e t m a n a Cantant cal dir que ha estât una experiencia molt enriquidora tant pel que fa a la música com a l'intercanvi cultural. Eis membres de l'organit-zació hem dedicai moites hores perqué aquest projecte tiri endavant, i realment estem molt satisfets de la gran r e spos t a o b t i n g u d a per part deis cantaires: alta part icipado, bon nivell musical, constancia en eis as-saigs (malgrat eis atractius turístics de la ciutat)...

També cal destacar el treball dut a terme pel s directors deis tallers durant tota la Se tmana . Espe rem de bon grat poder tornar a organitzar la Segona Setmana Cantant.

Cor Ciutat de Tarragona

Festival "Catalunya Centre"

Cloenda, dia 6 de setembre, Castellbell

Els dies del 2 al 7 de setembre es va celebrar el 18é Festival Internac ional de Cant Cora l "Ca ta lunya Centre" a les localitats o rgan izadores Castellbell i el Vilar (Bages) i Puig-Reig (Berguedá). Aquest festival está organitzat per la Polifónica de Puig-Reig i la Capella de Música Burés de Castellbell i el Vilar.

,Enguany van participar en aquest certamen les coráis:

C O R O D E AMICANA de Mendoza (Argentina), directora: Ménica Pacheco. CORO DE C Á M A R A DE LA UNIVERSIDAD PONTIFICIA B O L I V A R I A N A de M e d e l l í n (Colombia), director: Jorge Hernán Arango García . C O R O N O R M A LISTA de Puebla (Méxic), director: Jorge Al t ie r i . C O R A C A D É M I C DE PENZA de Penza (Rússia), director: V lad imi r Kashirsky. C O R DE C A M B R A FEMENÍ "AIJA" de Liepaja (Letónia), directora: Gunta Vite. C O R A L F O N T D E L FIL de Manresa, Bages (Catalunya), directora: M a r i a C o m a s . C O R A L E S -TEL de Gironella, Berguedá (Catalunya ) , d i r e c t o r a : M a r i a C o m a s . P O L I F Ó N I C A D E P U I G - R E I G , Berguedá (Catalunya), director: Ram ó n N o g u e r a . C A P E L L A D E M Ú S I C A B U R É S de Castellbell i el Vilar, Bages (Catalunya), director: Pere Diez.

Els concerts que es van fer du-rant el festival van gaudir d'una as-sisténcia impor tant de públ ic , so-

i el Vilar

bretot en les cloendes, en qué esta-va pie de gom a gom. Les cloendes del Festival es van celebrar els dies 6 a Castellbell i el Vilar i el dia 7 a Puig-Reig; hi van assistir nombrases autoritats de les comarques del Bages i el Berguedá així com el sr. J o s e p M . M a s , p r e s i d e n t d e la FCEC.

Al concert de cloenda de Castellbell es van fer diversos parlaments sobre el que representava organitzar aquest t ipus de festivals, que sort n'hi ha de les institucions culturáis i els establiments col-laboradors, així com de totes les persones que acu-llen duran t aques t s d ies els diferents cantaires.

Cada any participa una coral de les nostres contrades, que ha esde-vingut, per unes qualitats, mereixe-dora de ser convidada a participar en aquest festival. Sabem, pero, de ben segur, que aquest festival no seria possible si no fos grácies a l'es-forg d'algunes persones, de la Capella de Música Burés i de la Polifónica, entre elles, el sr. Ramón Noguera.

Vull encora t jar tots els nos t res cantaires que prenguin part, si més no com a espectadors, ja que és un esdeveniment que no podem deixar perdre i que enriqueix de ben segur el carácter cul tural de les nostres comarques.

Enríe Genescá Bages - Berguedá


# Ö T El premi ^ Mestre Joan Just ' g pel Cor de •gl Cambra Lieder 3 Càmera

jj El D e p a r t a m e n t d e W Cul tura de l 'Ajuntament

d ' I g u a l a d a i la C o r a l M i x t a d ' I g u a l a d a van

convocar el 2n Concurs Nacional de Cant Coral, Premi Mestre Joan Just, que va tenir Hoc al teatre municipal de l'Ateneu, eis dies 25 i 26 d'octu-bre. El premi estava obert a les co-rals no Professionals de Catalunya integrades per un minim de 25 can-taires, encara que el director sigui professional. Eis participants havien d ' in te rp re ta r 4 o b r e s , 3 de l l iure elecció, de les quals 1 havia de ser en l lengua catalana i la quarta era o b l i g a t ò r i a . " P a r a u l e s de L l u i s Companys". Musica de Josep Lluis Guzman Antic. La interpretació de les 4 obres havia de ser a capello., sense c a p t ipus d ' i n s t r u m e n t . El Premi de Cant Coral Mestre Joan Just, dotat amb un primer premi de 250.000 ptes. i el guardo Ciutat d'Igualada, va correspondre al Cor de Cambra Lieder Càmera (Sabadell). El 2n p r e m i , do ta t a m b 150 .000 ptes. va ser per al Cor Albada de l'A. Cor Madrigal (Barcelona), eis quals també van rebre una mencio especial del jurat per l 'acoloriment de les veus, i el tercer premi, dotat amb 100.000 ptes. va ser per a la Coral Sant Ignasi (Barcelona).

T L'Orfeo Manresà, segon al 28è Certamen

d'Ejea de los Caballeros

L'Orfeo M a n r e s à va ob ten i r el segon premi al XXVII I Cer tamen Coral Ejea de los Caballeros (Sarag o s s a ) , en què van pa r t i c ipa r 18 cora ls de tot l 'Estat e spanyo l . El concurs coral d'Ejea és un dels més antics i importants, i es caracteritza pe r la pe r f ec t a o r g a n i t z a c i ó i la m à x i m a ex igènc ia in terpre ta t iva . L 'Or f eo M a n r e s à es va e n d u r la

p l a c a c o m m e m o r a t i v a i 2 5 0 . 0 0 0 pesse te s . El p r imer p remi va ser per a la coral Kodály.

T V Festival de Musica

dels Joves Europeus

La ciutat de Barce lona acollirà, del 25 al 31 de maig, el V Festival de M u s i c a de l s Joves E u r o p e u s . Se ra la p r i m e r a v e g a d a que una c a p i t a l d e l M e d i t e r r a n i a c u i i aquest festival.

El Festival està p romogut per la Unió Europea d 'Escoles de Mus i ca ( E M U ) i organitzat per l 'Asso-ciació Cata lana d 'Escoles de Musica ( A C E M ) amb el suport de la Genera l i t ä t de Ca t a lunya , la D i p u t a d o de B a r c e l o n a i l 'Ajuntament de Barcelona, sota eis auspi-cis del Consei l d 'Europa i la Unió Europea.

L'any 1985 el festival es va celebra r a M u n i e (9 .000 j o v e s ) ; el 1989, a Estrasburg (3 .000 joves) ; e l 1 9 9 2 , a E i n d h o v e n ( 2 . 5 0 0 c e n t s ) , i e l 1 9 9 5 , a B u d a p e s t ( 1 1 .000 j o v e s ) . A B a r c e l o n a (1998) es preveuen uns 5.000 j o ves.

El p rograma d'actes començarà eis dies 25 i 26 de. maig amb acol l ida i concer t s a d i ferents punts de tot Cata lunya. El d imecres 27 de maig es farà l 'obertura del Festival.

El di jous 28 de ma ig hi haurà concer t s als barr is i connurbac ió de Barcelona. El divendres 29 es faran itineraris culturáis i concer ts al centre de la ciutat. Gran desfilada de bandes de vent a l 'avingu-d a P a r a i l e i . E l d i s s a b t e 3 0 d e m a i g e s c l a u s u r a r á el F e s t i v a l ; abans hi haurà concer ts al centre de Barcelona.

En total es podran escol tar més de 1.500 concer t s , 1.000 d'ells a Barce lona ciutat. Hi ha tota m e n a d 'est i ls : c lass ic , j a z z , rock , folk, pop. . .

Per part icipar o rebre informad o del Fes t iva l cal ad reça r - s e a l 'ACEM. Cl Monta legre , 7. 08001 B a r c e l o n a . Tel . (93) 4 0 2 28 2 9 . Fax (93) 4 0 2 25 77 .

Y XVII Certamen

Coral de Cocentaina

La C o r a l R e n a i x e n c a de San t Boi de Llobregat va guanyar el segon premi al XVII Cer tamen Coral Fira de Tots Sants de Cocenta ina celebrai en aquesta població el 25 d'octubre d'enguany. El jurat ho va tenir molt difícil a causa de l'alt ni-vell de l s p a r t i c i p a n t s . El p r i m e r premi va ser per al Cor de Cambra de Valencia adherit també a la nostra federació i el tercer per l'Orfe-ón Universitario de Pamplona.

T Aules de musica tradicional i popular a Barcelona i Tarragona

Curs de Mestratge a Barcelona. S e t e m b r e 1 9 9 7 - f e b r e r 1 9 9 8 . A c o r d i ó d i a t o n i c , g ra l l a , ins t ruments de púa, percuss ió , flabiol i tamborí , sac de gemecs i violi en la música tradicional.

Curs de Mestratge a Tarragona. Octubre 97 - febrer 98 . Gralla, flabiol i t ambor í , percuss ió i sac de gemecs.

Organització i i n fo rmado : Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Josep Alba, t e l . 93 -488 10 38.

T XVI Festival de Música Vila de Llívia 97

Durant el mes d'agost es van celebrar diversos concerts emmarcats d ins del XVI Fest ival de M ú s i c a Vila de Llívia 1997. La segona part del cicle arribará el proper mes de d e s e m b r e a m b q u a t r e c o n c e r t s d'entrada gratuita que se celebraran a l 'Església Parroquial de Llívia a partir de les 8 del vespre.

Hi actuaran: el Collegium Musicale de Cambrils (6 de desembre) ; l 'Orques t ra de C a m b r a C a m e r a t a M e d i t e r r à n i a de Ba rce lona (7 de desembre) ; el Quartet de Clarinets de Barce lona (14 de desembre) , i la Pol i fònica de Puig-re ig (25 de desembre) .


OFERTES I DEMANDES

ä> Jordi Giró i López . S'ofereix c o m a pianista i ¿& Alberto Vera. S'ofereix c o m a director per a per donar c l a s s e s d e piano. Tel. 9 3 - 4 1 0 3 7 1 6 . corals . Tel. 9 3 - 3 4 7 8 7 6 2 .

.& Dan Anies i G o n z á l e z . S'ofereix c o m a direc- a Montserrat Torra. S'ofereix c o m a directora tor per a corals . Tel. 9 3 - 4 3 5 2 3 9 1 . per a coral adulta, jove ¡ infantil. Tel. 9 3 - 7 9 2 1 8 4 4 .

a R a m o n Elias i Gavernet . S'ofereix c o m a di- £> B u s q u e u un t ea tre? N o s a l t r e s e n tenim un rector per a corals d e Tàrrega o Barce lona. Tel. a m b capacitat per a 5 0 0 p e r s o n e s . Rao: La Sa l l e 9 7 3 - 5 0 0 9 9 1 . G r a c i a . P l a ç a de l N o r d , 1 4 ( B a r c e l o n a ) Tel .

2 1 7 5 7 0 0 .

a i Montserrat Florensa. S'ofereix c o m a directo- <& Jordi G o n z a l e z i Vergés . S'ofereix c o m a dira per a corals . Tel. 9 3 - 6 3 0 8 4 5 6 . rector per a corals . Tel. 9 3 - 2 1 7 6 9 3 3 .

Si u s v o l e u a n u n c i a r e n a q u e s t apartat , p o d e u trucar al t e l è f o n 9 3 - 2 6 8 0 6 6 8

DINSIC DISTRIBUCIONS

PUBLICACIONS MUSICALS 3

2 Infantils

. ' o c e l l d a u r a t

Collecció 'Música Coral'

Amb l'inici d'aquesta col-lee-i ció la nostra editorial es pro

posa la publicado d'obres per a cor mixt, d'autors del nostre país de tots els temps, ipretén

complementar el repertori coral publicat a casa nostra.

Collecció

'Cantates

infantils'

Impulsada per la nostra editorial i el Secretariat de Coráis Infantils de Catalunya, aquesta collecció pretén donar a conèixer les cantates in

fantils escrites per autors catalans -escriptors i músics- amb la intendo que el servei queja han fet i seguirán fent a les coráis infantils del nostre país tingui una difusió més amplia, ftns i tot fora de la nostra terra.

Collecció 'Calaix de mùsica'

Aquesta collecció aspira a complementar la temàtica musical del panorama editorial cátala. A manera de «calaix de sastre», està oberta a pluralitat d'enfocaments i temes musicogràfics.

D I N S I C Publicacions Musicals - Santa Anna 10 - 08002 BCN - Tel.3180605 - Fax 4120501 - e-mail: d ins [email protected]

Octubre1997 aquatreveus 21


Catalunya Coral, un nou certamen

de l'Equip Territorial de la FCEC o O

O

a L'Equip Territorial de la F C E C , hem posât fil a l 'agulla per a la cele-b r a c i ó el p r o p e r a n y 1 9 9 8 d ' u n c e r t a m e n anual de cant coral a tot Cata lunya , CATALUN

YA C O R A L , que subs t i tue ix els antics intercanvis que es realitza-ven entre les coráis de la Federad o .

CATALUNYA C O R A L té corn a principal objectiu el mil lorament de la qualitat dels nostres cors, ai-xi com l 'enriquiment del seu repertori. Es per això que instarem que les coráis s 'inscriguin amb un repertori de qualitat, si pot ser prépa râ t i t r iâ t e x p r e s s a m e n t pe r a aquest cer tamen. Així mateix, CAT A L U N Y A C O R A L vol ser una eina de relació i companyonia entre les coráis de diverses delega-c ions i un r e s u m dels c e r t à m e n s locáis (Musicorals , Rodes Coráis , etc.) que any rere any se celebren a les nostres delegacions.

C A T A L U N Y A C O R A L c o n s ta ra de deu c o n c e r t s e s c a m p a t s per tota la geografia catalana; ca-

18è Festival Internacional de Cant Coral 1997

dascun d 'aques t s conce r t s es ta rà o r g a n i t z a t pe r c a d a s c u n a de les deu de legac ions que formen l 'E-quip Territorial de la F C E C . A ca-da concer t , hi p rendran part très co ra l s de d i fe ren t s d e l e g a c i o n s . Les corals part icipants han d'ésser m o l t c o n s c i e n t s q u e en a q u e s t s

vfl r^ Restaurant

a c o

Carrer Poca Farina, 20 Telèfon 658 16 39 08849 SANT CLIMENT DE LLOBREGAT

concerts representen la seva deleg a d o .

Els c e r t à m e n s v o l e n t en i r un carácter anual , i se celebraran du-rant els mesos d 'octubre i novembre. Les coráis accediran ais llocs dels concerts per sorteig i atenent a les següents normes :

a) Cap coral no podrá actuar a la seva d e l e g a d o .

b) Cap coral no podrá compartir concert a m b una altra de la seva delegació.

c) Les coráis a l 'hora de la ins-cr ipc ió pod ran dir q u i n e s de les deu dates per fer els concer ts no s'adapten al seu calendari .

Totes les corá i s de Ca ta lunya , adscr i t es a la F C E C rebran mes endavant la in formac ió de ta l lada d 'aquests cer tàmens , que tots vol-dríem que any rere any es conver-tissin en referent basic per a totes les entitats coráis del nostre país .

Joan-Enric Urpinas Cap de l'Equip Territorial


Delegacions

XXXII Jornades Internacionals de

Cant Coral La XXXII edició de les Jornades

es va celebrar amb gran èxit a Barcelona del 7 al 12 de juliol.

El canvi de dates, de setembre a juliol, per tal d'integrar-les al festival Grec 97 va permetre una major p a r t i c i p a d o de cantaires ca ta lans que van treballar de valent durant la s e tmana , j u n t a m e n t a m b eis t res c o r s e s t r a n g e r s , pe r a c o n s e g u i r aprendre la Missa de J. Jongen.

Hem de destacar, en aquest punt, el mestratge de Josep Vila i Casa-ñas, director d'aquesta difícil i compromesa obra, que, gracies a ell, va resul tar bri l lant i er i tus iasmadora per al public (no gaire nombres, per cert) del Palau de la Música. Pep Vi-la va demostrar un cop mes perqué és tan ben considérât en el món coral europeu.

Constatem, finalment, la bona act u a d o deis cors catalans en eis concerts diaris a Santa Anna.

Trobada a la Mercè El dia de la Mercè es va fer el tra

dicional concert de Festa Major a la plaça del Rei. Hi van participar sis cors catalans a mes d'un cor fernem' de Buenos Aires i el de la U n i v e r s i

tät polonesa de Wroclaw. La nova modali ta t d 'actuacions individuáis a m b sonor i t zac ió permet que les mes de 2 .000 persones ass is tents puguin seguir amb atenció les actua-cions tot i el brogit que hi ha al barri götic en un dia tan especial. Poste-riorment eis cors segueixen cantant al Museu Mares i al Palau del Lloc-tinent.

Trobada de directors El p r o p e r d ia 24 d ' o c t u b r e hi

haurà la primera trobada de directors per debatre aspectes del cant coral no purament musicals , amb

ponents que portaran els temes a debatre. Esperem que l'interés de les t robades será cor respos t per l 'as-sisténcia dels nostres directors.

B A R C E L O N É S Jordi Subirá

Primera Tardor Coral al Girones

La Polifònica de Girona commemora el seu 40è aniversari i ho ha c é l é b r â t c a n t a n t el 19 d ' o c t u b r e amb les següents activitats:

Concerts de Cant Coral , durant tot el matí, a les esglésies del Pont Major, Mercadal i Sant Daniel ; a Cassa de la Selva, a l 'església de San t Med i r , i a les e s g l é s i e s de Bescanó, Sarria de Ter, Sant Jordi Desvalls, Medinyà i Fornells de la Selva. Al migdia es va fer una cant a d a s i m u l t à n i a a G i r o n a , a la R a m b l a , a la p l a ç a del Vi , a la plaça de la Constitució i a les Vol-tes d'en Rosés.

A la t robada , hi van par t ic ipar les coráis següents: Coral Anselm Viola, Bell Ressó, Gaudeamus, Jos e p R u h í , M e s t r e S i r é s , Ni t d e

Juny, Orfeo Jonquerenc , Coral El Progrés, Saba Nova, Polifònica de Blanes, Coral Cypsella i Polifònica de Girona.

Pel que fa a la vida de la nostra de l egado , després de les vacances d'estiu, hem assolit la renovado que ens vam proposar arrel de l'Assemblea General de la FCEC a Verdú. Es va acordar el nomenament de l'e-quip tècnic i reduir el nombre de reunions ordinàries a tres: setembre, gêner i abril, i una d'extraordinària al juny.

També es va decidir que seguirem el calendari escolar. Per això també vam prorrogar totes les actuacions de la de legado fins al proper mes de juny. Es van presentar les coráis aspirants que presentarem a la propera assemblea.

Per les festes de Sant Narcis, que son les Fires de Girona, la Diputado ha posât a la disposició de les asso-ciacions culturáis, un estand que té a la fira. A la de legado la FCEC ens el cedeix el divendres dia 31 d'octubre.

C O M A R Q U E S D E GIRONA Lluís Mandado


£ Delegacions

Tercer Curs de Direcció

Coral La D e l e g a c i ó P e n e d è s - A n o i a -

Garraf ha encetat un nou curs 1997-98 pie d'activitats i projectes. Per co-mençar informarem que durant els dies del 15 al 20 de se tembre de 1997 es va realitzar el 3r Curs de Direcció Coral a l'Ateneu Municipal de Vilafranca del Penedès.

Aquest curs estava destinât a di-rectors, cantaires i mestres de mùsica per treballar diferents matèries d i n s e l s n i v e l l s I n i c i a l , Mi t j à i Avançât o també com a oients. La participació va ser de 31 persones de diverses poblacions de les comar-ques del Penedès -Ano ia -Gar r a f i Barcelonès. El curs va ser realitzat per: Josep Prats, Xavier Cervera, Ar-gemi Curto, Fina Curto, Anna Ma-llofré, Eva Martfnez i Rosa Rafecas juntament amb el cor pilot de la Polifònica de Vilafranca, la Coral La-roc i el cor infantil LEspinguet de Vilafranca del Penedès.

El 25 d'octubre de 1997 es realit-zarà, a la Sala Paper de Musica de Capel lades , el Seminari de desco-berta de repertori a càrrec de Fernando Marina , actual director del Cor de Cambra del Conservatori del Liceu. L'inici de la descoberta sera a partir de les 5 de la tarda i es treba-llaran obres del Cant Comù, entre d'altres. També durant els dies 14 i 15 de marc de 1998 es realitzarà el Cap de Setmana Cantant a Pareras, a càrrec de Xavier Sans, actual director de la Coral Sant Jordi.

P E N E D È S - A N O I A - G A R R A F Francese Aloy i Carné

Primer Diumenge Cantant

El 27 de juliol , com a delegada, em va convidar la Coral de Campro-don, que celebrava el Vil i Concert d'Estiu i que havia convidat l'Orfeo

MB ^ ^ ^ ^ ^ ^

Xavier Cervera a les Jornades de Cant Coral de Barcelona 1996

Jonquerenc i la Coral de Cerdanyo-la. Van celebrar el concert al Mones-tir de St. Pere de Camprodon. El repertori que van cantar les dues co-rals i l'orfeó em va agradar molt, i van fer-ho molt bé. Cai felicitar els seus directors . El monest i r estava pie, la gent aplaudia molt i els co-mentaris del public demostraven que totes les corals havien agradat. No importen les paraules ni les llen-giies; el que importa és la comunica-ció, la comprensió, l'entesa entre els que canten, escolten o fan mùsica.

Acta de la reunió del 6 de setembre de 1997 a Ripulì.

Se celebra una reunió plenària de totes les corals, el dia 6 de setembre, a les 5 de la tarda, a Ripoll, amb l'as-sistència de les segùents corals:

Santa Maria de Ripoll, Lorelei de l'Esquirol, Acord Santperenc de Sant Pere de Torello, Lloriana de Sant Vi-cenc de Tore l lo , C a m p r o d o n , La Violeta de Centelles, Orfeo Vigatà de Vie i Cerdanya Canta de Puig-cerdà. S'acorden les dates per celebrar el Ir diumenge cantant, el cap de setmana i el dia de l'aplec. Per a l'aplec les corals cantaran en grups de 3 corals i són els segùents:

- Acord Santperenc, La Violeta i Camprodon.

- Lorelei, Castelltercol i Cerdanya Canta.

- Bisaura, Orfeo Vigatà i Santa Maria de Ripoll.

- Lloriana, L'Arpa i Canigó. Cada coral es posarà d'acord per

als assajos, i un d'ells sera el dia que se celebrarà un concert amb les 3 corals al poble escollit, el mar?, que servirà per a les rodes corals anotne-nades M A R C C O R A L . L'altre as-saig es farà el 7 de febrer, en el mare del cap de setmana de treball. Quan cada coral sàpiga el repertori del concert conjunt, ho farà saber a la delegada Mercè Salvador, per poder confeccionar els programes i dema-nar ajuts a la FCEC.

Dates d'interès. 19 d'octubre. Mati cantant a les

10 del mati a Sant Pere de Torello. 7- 8 de febrer de 1998. Cap de

se tmana de treball a Platja d 'Aro. Arribada de 15 a 16.30 h. Assaig per corals i tècnica d'expressió corporal. Diumenge: assaig del cant comù de l'aplec.

26 d'abril de 1998. Aplec organit-zat per la Coral Camprodon amb motiu del lOè Aniversari. Es proposa de fer de cant comù les cancons: America-America de West Side Story. Canea d'anar-se'n al Hit de Lamot t e de Gr ignon (ob l iga tòr ia FCEC). La Missió d'Ennio Morrico-ne. 1942 de la pel l icula del desco-briment d'America. El director del cant comù encara està per concretar.

O S O N A - R I P O L L È S Mercè Salvador


Delegacions

Exit deis Musicorals A m b notable exit de public s'han

r e a l i t z a t e l s M u s i c o r a l s ' 9 7 al Valles. El primer es va fer a Castellar del Valles el 31 de maig a l'Auditori Municipal Miquel Pont i or-gani tza t pe r la Cora l X i r i bec de Castellar. Hi van participar les coráis: Serra d'Or de Sant Cugat, dirigida per Andreu Recasens; La Industrial de Sabadel l , d i r igida per Maria Olivella; Cor de Joves de la Coral Sant Esteve de Castellar, dir ig ida per Gloria C o m a i J a u m e Sa l a , i la p r o p i a o r g a n i t z a d o r a , també dirigida per Jaume Sala.

El segon es va realitzar a Ripo-l le t al T e a t r e - A u d i t o r i e l 14 de juny , i o rgani tza t per la Socie ta t Coral El Valles amb la par t ic ipado de les corá is : Tornaveu de Gavà , dirigida per El isenda Saladrigues; Rossinyol de Terrassa, dirigida per Caries Llongueras; Estrella Daura-da de Sabadell , dirigida per Francese Olivella, i la coral infantil El Valles i l 'organitzadora, di r igides pe r M. José T o l e d a n o . El 28 de juny es va fer la reunió de final de curs per valorar el curs passat i or-ganitzar el següent. S'acordà realitzar un Diumenge Cantant per traballar el repertori comú d'enguany, e l 19 d ' o c t u b r e , a L l i n a r s de l Valles, amb la participació deis di-rectors i directores de la propia del egado . Un altre acord va ser el de realitzar una agenda coral de Nadal, que recull els concerts que les diferents corá is rea l i tzem per les dates nadalenques i que es publicará a la premsa.

VALLES Caries Llongueras

. Taller musical La Delegacio del Baix Llobregat

e s tem t reba l lan t pe rque es pugui portar a terme aquesta activitat, en que ens trobem cantaires i directors de les corals del Baix Llobregat i al-

guna altra delegació propera a la nostra. Entre tots, després del treball que fem; ens ajuntem, dialoguem i part ic ipem plegats per passar una bona estona, entonant els cants que a tots ens agraden.

Dies enrere es va fer una reunió amb els directors que volen tirar el taller endavant i van portar quatre propostes musicals; entre elles, n'hi ha una que recull sardanes del Baix Llobregat. Cantaires! Veniu i parti-cipeu al Taller del Cor del Baix Llobregat, que us ho passareu molt bé.

BAIX L L O B R E G A T Domènec Tugas

IV Trobada de Cant Coral

El p r o p p a s s a t 14 de s e t e m b r e es va c e l e b r a r la IV t r o b a d a de Cant Coral a l 'Església Parroquial de Calella, a benefici de la Fundad o Caritas-Calella. A m b la participació de les coráis:

- Coral Laetare - Calella. - Coral Polifònica de Calella. - Coral l'Aixa - Arenys de Mar. - Cor de cambra femeni Scherzo

de Vila -Seca. D 'a l ta b a n d a l 'Aplec Cora l de

tardor s'ha ajornat perqué s'hi ha-vien apuntat poques coráis. Es pensa poder- lo por tar a te rme per la primavera.

La delegació t ambé par t ic ipará en el programa Arrels Maresme.

M A R E S M E Joan Botey

Presentado de l'Aula Coral

L'Equip de la delegació es va reunir el 4 d'octubre per organitzar la Roda Coral, de la qual sortiran els participants del Catalunya Coral a celebrar a la tardor del 1998.

Pel que fa al programa de forma-ció permanent, el proper diumenge

14 de desembre, al matí, a la seu de la Coral Joia de Maig d 'Anglesola, t indrà Hoc la presentació de Y Aula Coral de la FCEC.

T E R R E S D E LLEIDA Josep Sansegundo

Concert de la 9a de Beethoven

L H de setembre es va celebrar, a Ta r r agona , el conce r t de la 9a Simfonia de Beethoven amb l'Or-questra Simfònica de Barce lona i Nacional de Catalunya. Vam partic ipa r en a q u e s t p r o j e c t e , in ic ia t abans de l'estiu, amb assajos sota la direcció del director de cadascuna de les coráis participants. Quan l'o-bra j a va es tar muntada , ens vam ajuntar tots els cantaires sota la direcció de Josep Prats i, finalment, una s e t m a n a a b a n s de l c o n c e r t , vam conèixer qui seria el director del concert, Janlatham Koenig, que va donar el toe final a l'obra.

La nostra valoració després del c o n c e r t és q u e , m a l g r a t ser u n a obra extraordinàriament dura per al cor, és de total satisfaccio pel treball realitzat i pel resultai sonor en el concert. Hern après deis nostres Companys, deis directors i de l 'obra.

Els intérprets van ser: Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Ca ta lunya , A n n a Cors ( soprano) , Begoña López (mezzosopra no) , Joan C a b e r o ( t eno r ) , Á n g e l Odena (baríton). Selecció de coráis de Tarragona: Cor Ciutat de Tarra-gon, Cor Jove de Tarragona, Coral de Vila-Seca, Cors de la Universität Rovira i Virgili, Cor-Orfeó Parroquial del Vendrell , Cor H a r m o nía, Cor Al-leluia, Cor Mos Can-tars i Coral Augusta.

C O M A R Q U E S M E R I D I O N A L S

Nuria Francino (Cor Ciutat de Tarragona)


V

EDICIONS

C a n ç o n s popuiars de la Segarra C a n ç o n s de festa, c a n ç o n s d ' amors , de

d e s a m o r s , d e t r e b a l l , d e b r e s s o l . . . : Cançons popuiars de la Segarra és el nou dise que recentment ha enregistrât la Coral Gines ta de Cervera , i que ha sortit al mer-cat sota el segell discografie d 'Ars H a r m o nica. Qu inze tonades popuiars recol l ides a la Segarra i que podr iem qualif icar d ' inédites degu t que han es tâ t d e s c o n e g u d e s (si

mes no en el ter reny interpretat iu) i a m a g a d e s als arxius , malgra t ser recol l ides als anys 20.

Harmoni t zades pel compos i to r afincat a Pons , J. Lluís G u z m a n i Ant ich , cal remarcar la c o m b i n a d o , t a m b é n o v a i i n t é re s san t , del cor a m b els ins t ruments t radic ionals , un encontre de dos àmbi ts musi -cals a m b una l larga tradició en la interpretació de la canco popular , i que hi apor ta una sonor i ta t mol t adequada . Men t r e que algunes cançons són presen-tades a m b mol t poca in tervenció , d'altres són més complexes i g lossades . Un treball , per tant, a cavali de la recreació en l 'harmonització de cançons populáis i la d ivulgació e tnomusico lògica .

Les cançons són extretes de l 'Obra del Cançone r Popular de Ca ta lunya (la major part) i de la col-lec-c ió Les nostres cançons del Cen t r e M u n i c i p a l de Cul tura de Cervera . D'entre l 'afortunada empresa de l 'Obra del C a n ç o n e r Popular de Cata lunya , que es d e d i c a a r eco l l i r el pa t r imon i c a n ç o n i s t i c ca ta là , dues de les sèves Missions de recerca passaren per la Sega r ra ( 1 9 2 3 - 2 4 ) . Frui t de l ' incansable treball del mus icò leg Josep Barberà i del lletrat Pere Boñigas , q u e r e c o r r e g u e r e n les nos t r e s t e r res b u s c a n t cançons deis nost res besavis , aportaren un extens i r iqu í ss im mater ia l al fons de l 'Obra del C a n ç o n e r Popular . J a l lavors , el seu d i rec tor F rancese Pujol

Cançons M popuiars

de la Segarra

wÊÊ

M

p;f|; ( ' i f i l i 1 1 1 ¿ G r u p

Coral Ginesta de Cervera

d ' i n s t r u m e n t s t r a d i c i o n a l s

remarcar ía : "El carácter especia l í ss im que , pel que es refereix a c roma t i sme i modal i ta t , ofereixen les c a n c o n s que ens d u g u é la m i s s i ó de l 'Al ta Segarra...".

L'esperit del projecte és , dones , que tots aquests mater ia ls no quedin només per a la invest igació etnomus ico lòg ica s ino que , dota t s de les bones har-moni tzac ions i d 'aquest enregis t rament , esdevinguin un pas endavan t en el nos t re reper tor i canconís t ic popular , a través d 'una de les express ions musica ls més vives i esteses al nostre país , c o m és el cant coral.

Alhora , voi ser una re iv indicació d 'aquesta músi ca, en pr imer Hoc per ser la nostra herencia d ' identi-tat m u s i c a l , la q u e c a n t a v e n e l s n o s t r e s b e s a v i s abans de Tactual invasió a n g l o s a x o n a , i en segon lloc, perqué es tracta d 'una mús ica bel l iss ima, r ica conf luencia cultural que podr íem resumir en medi-terrània, i de la qual des t aquem sobretot els seus aires del sud, als quals sovint hem renunciat en favor de l 'europeisme.

Xavier Puig i Ortiz, director de la Coral Ginesta de Cervera

EDICIONS MUSICA LITURGICA

Ens ha arribat a la nostra secretar ia des de Pamplona informació del 3r vo lum titulat Canciones famosas para coro y órgano de C a r m e l o Erdozáin .

Caractér is t iques i cont ingut : - 19 temes coráis (la majoria a veus mixtes) . - L ' acompanyamen t d 'orgue és mol t senzill i e le

menta l , tenint en c o m p t e l'estil de les cançons . Hi ha un pareil o tres de temes una mica més difícils.

- Cançons espec ia lment compos te s per a funerals , casaments i ce lebrac ions de la Santa Missa . També hi ha temes específics per als diferents t emps liturgies : d 'advent , Nadal , quaresma , pasqua, etc .

- A m b aquest tercer vo lum, es tanca el projecte de la publ icac ió de les 57 cançons més famoses que ha compos t C a r m e l o Erdozáin , i que les ha grava-des en 2 LP.

- També hi ha una canco per a casaments , inédita fins ara.

- L e s s o l - l i c i t u d s e s p o d e n fe r a la s e g ü e n t adreça:

Edic iones E m l o A p d o . 437 3 1 0 8 0 - Pamplona o bé al teléfon: (948) 15 34 5 8 .


a • «— D o-

- Hi ha descomptes especiá is si se sol-liciten els tres vo lums . El preu a les l l ibreries és de 1.500 pes -se tes (IVA inc lós ) , les d e s p e s e s de c o r r e u s van a c o m p t e de l 'Editorial si s ' anomena la revista o but-l let í on ha aparegut la not icia . Si se so ld ic i ten els tres vo lums , el preu és de 3.000 pessetes .

P R O G R A M A C O M Ú

L'equip técnic ha establert c o m a obres de programa comú per al curs 97 /98 , les següents :

C o m de cos tum, les obres t r íades son d'estils i d i -ficultats d iversos . Espe rem que durant el curs aqüestes obres formin part deis repertoris propis de cada coral i que en tota activitat col-lectiva entre cors de la Federac ió , una o mes obres d 'aquest p rog rama comú hi siguin in terpretades .

D e m a n e u d i r ec t amen t a la nos t ra secre tar ia (tel. 93 /268 06 68) els exemplars que necessi teu (si j a no els teniu ais vostres arxius) .

N o en feu fotocópies , si us p lau! A m b una telefonada els rebreu d irec tament a casa!

OBRA Arrok/s PARITITRA

Molta de gent J. K. Bachofen (1697-1755) mf IG. Wolters (s. XX) BC 1430

L'oració Ricard Lamote de d'anar-se'n al Hit Grignon (1899-1962) divisili

La filadora, (*) Harm: Alain tradicional Langrèe (n. 1927) FCEC-146

La font de l'Albera, Enric Morera (1865-1942)/ sardana Manuel Oltra (n. 1922) FCEC-49

(*) Aquesta obra està inclosa, també, al recull Nova harmonía de cançons reconegudes, per Alain Langrée. Podeu adquirir-lo a l'Orfeo Lleidatà, tel. (973) 27 08 35 (de 2/4 de 6 a 2/4 de 9 deis vespres).

F E D ' E R R A T E S

FCEC-147 A D V E N T 1993. Preneu nota d 'esmenar els següents errors: compás 98,

els baixos han de fer re bemoll , en Hoc del mi bemoll

que hi ha escrit. També al compás 6, en les contralts,

cal col-locar bé el text, o sigui: les tres sil-labes a les

tres primeres notes.

A fautor d'aquesta obra, Antoni Fortes García, li agra

daría poder assistir ais assajos que es facin de la seva

peca. Podeu contactar amb eli al teléfon 93-418 73

PRIMERS PREMIS " CATALUNYA"

DINTERPRETACIÓ CORAL

U

,0)

Havent f inal i tzat el te rmini per presentar les sol-licituds de participa-ció ais Primers Premis "Catalunya" d'Interpretació Coral previstos per al primer trimestre de 1998, i atès que fins al moment no s'han rebut prou inscripcions per part d'Entitats de la nostra Federació, des de l 'Equip Tècnic hem decidit donar una altre caire a l'activitat. Ja que l'objectiu final de la convocatoria era l 'edició d'un CD, aquest és dones l'objectiu que ara es persegueix.

Fins al proper 28 de novembre es pot enviar una carta a la seu de la Federació Catalana d'Entitats Corals (FCEC) especificant dues cançons de les que apareixen a les bases dels primers premis Catalunya, que us agradaría d'interpretar i quines altres peces (dues o tres màxim) del repertori de les vostres corals voldríeu interpretar en l'enre-gistrament del CD (envieu-nos-en una gra-vació si la teniu).

L'edició d'aquest CD anirà a carree de la FCEC i, abans que aquest surti al carrer, fa-rem una gran festa de presentació (en un Hoc i data encara per determinar) per a tot el món coral, i en la quai vosaltres sereu els autèntics protagonistes.

Les entitats poden demanar participar en la gravació del CD de la Federació Catalana d'Entitats Corals (FCEC) , triant en preferencia les següents cançons (marcant l'ordre de preferencia de 1* 1 al 8):

- L'infinit, d'Oriol Cruixent (FCEC-110) - Madrigal a Werther, de Miquel Pardo (FCEC-108) - Al murmuri de tes rieres, de Caries Gu-

mi (FCEC-109) - La dama de Mallorca, de Rafael Arago

nés (FCEC-111) - Joan per que no t'alegres?', de Josep

Lluís Guzman (FCEC-113/1) - Casament desfet per una desgracia, de

Josep Lluís Guzman (FCEC-113/2) - L'escriva, de J o s e p L l u í s G u z m á n

(FCEC-113/3) - El testament d'Amelia, de Josep Lluís

Guzmán (FCEC-113/4).


Premi Nacional

de Música a Xavier

Montsalvatge

Xavier Montsa lva tge ha estat guardonat amb el P r e m i N a c i o n a l de M ù s i c a a t o r g a t pe r la General i tä t de Catalunya , el 28 de s e t e m b r e passat, al Teatre Nacional de Catalunya.

"Voldria expressar la nieva alegría, però la emoció encara es més forta. Agraeixo a la Generalität i al Jurat per aquest premi, que em fa pensar que encara puc dir alguna cosa com a music"-manifesta el guardonat.

Des de la revista Aquatreveus el felicitem ben cordialment.

XXV Aniversari de la Coral Nova Unió

E n g u a n y la C o r a l N o v a U n i ó c o m m e m o r a e is seus v in t - i - c inc anys i ho voi celebrar amb eis se-güents actes:

Octubre. Divendres 17: concert de la Co

ral Sant Jordi, dirigida per Xavier Sans, a les 10 del vespre, a l'esglé-sia par roquia l de Sant Esteve de Vila-Seca.

D i u m e n g e 19: p r e s e n t a c i ó de l 'opuscle 25 aniversari escrit per Montserrat Garriga Pujáis, a carree de mossèn Ricard Cabré, a les 7 de la tarda, al Conservatori Professional de Mùsica de Vila-Seca.

Novembre. D i v e n d r e s 14: i n a u g u r a c i ó de

l 'exposició antològica de la Coral Nova Unió, a 2/4 de 9 del vespre, a la Bib l io teca Munic ipa l de Vila-Seca. Taula rodona entorn del cant coral a Catalunya a carree deis di-rectors de coráis: Conxi ta García, Pe re A r t í s , J o s e p P ra t s i J a u m e R i m b a u , m o d e r a d a per J o a q u i m Garrigosa, director del Conservato

ri de Mùsica de Vila-Seca. A les 9 del v e s p r e , a la sa la d ' ac t e s del Conservatori de Vila-Seca.

Dissabte 15 i d iumenge 16: Cap de S e t m a n a Can tan t a carree del director Josep Prats, a l'Hotel Estivai Park de la Pineda.

Desembre. Divendres 26: concert extraordi

nari del X X V Aniversari de la Coral Nova Unió, a les 7 de la tarda, a l'església parroquial de Sant Esteve de Vila-Seca. C o l l a b o r a c i ó d'an-tics cantaires de la Coral.

l a Jornada de Prevenció de

Lésions del Music

El dia 29 de novembre es farà, a Manresa , la l a Jornada de Prev e n c i ó d e L é s i o n s d e l M u s i c . A m b la col-laboració de la Unitat M e d i c o q u i r ù r g i c a d e l ' A r t d e l Servei de Cirurgia Or topèdica de l 'Hosp i t a l G e n e r a l de M a n r e s a , aquesta jo rnada ofereix la possibilità! de conèixer mil lor els problèmes de dolors musculars que pa-teixen els músics i de difondre el cone ixemen t s ac tuáis . S 'anali tza-ran temes com: la b iomecánica de la p o s t u r a h u m a n a , e s t r a t è g i e s p s i co lòg iques , p r epa rac ió fisica, d e r m a t o l o g i a , c o l u m n a - e r g o n o -mia, tècnica cos-ar t , e s t i raments , n e u r o l o g i a ; t an t en l ' apa r t a t de ponènc ies c o m als tallers de t re-ball .

IX Festa de l'Associacionisme

Cultural La jo rnada se celebrará a la sala

d 'actes de l 'auditori de la Funda-ció Caixa Manresa .

A r e n y s de M a r acu i i , els d ies 15 i 16 de novembre , la IX Festa de l 'Associacionisme Cultural , org a n i z a d a pel Centre de P romoc ió de la Cul tura Popular i Tradic ional C a t a l a n a , j u n t a m e n t a m b la Federac ió d 'Ateneus de Ca ta lunya. Durant tot el d iumenge es fa-

ran activitats: fira d'entitats (mostra de les activitats que fan les en-titats associades) , j o c en viu, jornada de portes ober tes de l 'Ateneu A r e n y e n c , aud ic ió de sa rdanes i l l i u r a m e n t d e l s P r e m i s A t e n e u s 96.

La festa es c lourà a m b un concert de can t cora l a cà r rec de la Societat Coral l 'Esperança a l 'Ateneu Arenyenc .

Homenatge al mestre Enric Ribó

El Moviment Coral Cata là forma t pe r les F e d e r a c i o n s : S C I C , C J C , F C C i F C E C j u n t a m e n t a m b d e i x e b l e s del m e s t r e Enr ic Ribó està préparant un homena tge al mest re Enr ic R ibó , per al d issabte 24 de gener de 1998.

Es farà a Barce lona en un Hoc e n c a r a pe r d e t e r m i n a r en funció de la part ic ipació que hi hagi .

S' interpretaran c o m a cant con-j u n t deu peces n a d a l e n q u e s har-moni tzades per Enric Ribó:

- Ave Maria - El cant dels ocells - L'àngel i els pastors - Pobret i alegret - Les dotze van tocant - Ha florit la rosa vera - Dorm bé - Funi, fum, fum - La calma de la mar

A la p r imera part del concer t hi intervindran solistes, grups voc a l s i i n s t r u m e n t a i s r e l a c i o n a t s amb el mestre .

La pa r t i c ipac ió a l 'acte és voluntaria; s'hi pot part icipar cantant c o m a cora l i t a m b é ind iv idua l -ment , afegint-se als altres cantaires.

El pr imer assaig sera el dissabte 15 de n o v e m b r e de 6 a 9 del vespre a l 'Orfeo de San t s , on us dirán els altres dies d 'assaig i altres aspectes relatius a l 'organitza-ció de l 'acte.

Espe rem que hi hagi una bona p a r t i c i p a c i ó d e les n o s t r e s en t i -tats .


Agrupado Polifònica de

Vilafranca: 50 anys Aques ta ent i tat va né ixer l 'any

1947 a Vilafranca del Penedès. S'es-cau, dones, aquest any el seu 50è aniversari . Fou fundada i dir igida per Maria-Rosa Juncosa amb la fi-nalitat inicial de cantar per les festes de Nadal i amb el nom de Cor Na-dalenc. La seva primera ac tuado fou precisament el dia de Nadal de 1947 i consistí en un recorregut pels pes-sebres muntats a diferents punts de la vila fent-hi una cantada a cada un, a m b obres c o m el Santa Nit, de Gruber , la Canço de Bressol, de Brahms, el coral Lloem tots eh Se-nyor, de Bach, o la tradicional catalana El Noi de la Mare. Certament un bon inici en aquells temps.

Progressivament estengué la seva activitat durant tot l'any i contempla tot tipus de repertori, coincidint amb la presa de contacte amb el món coral federatiu català de la mà d'Oriol Mar tore l l , ( I r Aplec Cora l Santa Cec i l i a , M a n r e s a 1964) , i t a m b é amb el món coral europeu (Concurs I n t e r n a c i o n a l G u i d o d ' A r e z z o , 1966). En aquells anys el cor fou di-rigit per Josep-Anton Huguet i també per Manuel Cervera, que en fou président i que, com a directiu del Secrétariat d'Orfeons de Catalunya, impulsa el moviment coral al Penedès i a altres indrets de Catalunya. També l'enyorat Josep-Anton Casas, cantaire durant molts anys, ocasio-nalment dirigí la coral. Des de 1976 Xavier Cervera n'es el director titular.

Al l la rg de to t s a q u e s t s a n y s , aquesta entitat, que ha procurât in-cloure sempre musica catalana en el seu repertori, ha realitzat nombrosos concerts arreu del Principat i a una dotzena de països europeus.

Com a fîtes musicals significatives deis darrers temps podem asse-nyalar algunes grans composicions i n t e r p r e t a d e s r e c e n t m e n t : el Rèquiem i la Gran Missa en do menor, de Mozart, els Valsos amorosos de B r a h m s , La Passio segons Sani Joan, de Bach , l 'opera Alceste de Gluck, El Messies de Hàendel...

Agrupado Polifónica de Vilafranca.

Així mate ix , en aques ts ú l t ims anys s'han enregistrât tres CD i s'han efectuat gravacions a Catalunya Música i Televisió de Catalunya.

L 'Agrupado Polifónica de Vilafranca té com a un honor haver estât una de les ent i ta ts fundadores de Tactual Federació Catalana d'Enti-tats Coráis (Barcelona, 1983).

Actuació a Lourdes El mes de juliol la Coral Espina-

vessa de Vali va actuar a la basìlica de la Mare de Déu de Lourdes. El 5 i 6 de juliol, la Coral Espinavessa es desplaçà a Franca per actuar als diferents actes liturgies que tingueren Hoc al santuari de la Mare de Déu de Lourdes, i aixi van col-laborar al XXV Aniversari de la Fundació de THospitalitat de la Diòcesi de Tarra-gona, que entre altres activitats, cada any organitza un viatge de pele-grinatge de persones malaltes i dis-capacitades al santuari. Els malalts són cuidats per voluntaris que, amb u n a d e d i c a c i ó e n c o m i a b l e , e l s acompanyen en el viatge - u n dia d 'anar i un al tre de t o r n a r - , aixi com en els très d'estada.

La Coral Esp inavessa va voler participar en aquesta commemora-c ió , ac tuant en les di ferents fun-cions liturgiques del dissabte i diu-menge, la majoria d'elles presidides per Tarquebisbe de Tarragona, doc-tor Lluis Martinez Sistach. El dia 5, participa en la celebració de l'eucaristia que es va fer a la Gruta amb la interpretació de diferents cants pro-

pis de l'acte. A les 5 de la tarda celebra un pet i t concer t format per cançons tradicionals catalanes, en la trobada que mantingueren els pele-grins amb Tarquebisbe de Tarragona, a la sala de Nôtre Dame.

A les 8 del vespre , cantà diferents melodies marianes durant la processò de les torxes , mentre un e q u i p de m e g a f o n i a r e p a r t i a e ls seus cants per tot el recorregut processional format per milers de pele-grins de diferents pa ï sos . El moment mes emotiu per a tots els catalans presents a l'acte fou ja quasi al final de la processò, amb la majoria de c o m p o n e n t s al bel l mig de la plaça escoltant fervorosos les diferents pregàries que s'anaven alternant amb els cants , quan la Coral Espinavessa entona el Virolai. Fo-ren uns instants d ' una emoció indescriptible, d'aquells que s'han de viure per poder-ho comprendre.

El diumenge dia 6, participa en la Missa Internacional que se celebra a la sala subterrània, amb una cabu-da per a 25.000 persones que, com c a d a d i u m e n g e , e s t ava p l e n a de gom a gom. A 1/4 de 5 de la tarda, situats davant la porta de la basílica, entona diferents cants liturgies durant la processo del Santíssim i posterior benedicció deis malalts, que fou pres id ida per Tarquebisbe de Tarragona, doctor Martínez Sistach. La tornada a Valls es va fer una vegada acabat aques t acte , a r r ibant passada la mitjanit.

Francese Bofarull (Coral Espinavessa)


El Petits Cantors

d'Andorra a les Nacions Unides

El Petits Cantors d'Andorra van fer, del 15 al 29 de juliol, una gira pels Es-tats Units amb actuacions a Nova York, Washington,

Elisabeth City, Norfolk i Orlando. D'entre tots els concerts destaca el que es va fer a la seu de les Nacions Unides de Nova York. El repertori musica l estava composâ t per vuit peces a la primera part, i nou a la segona: Dixit, Laudate Dominum, Beatus Vir, Partis Angelicus, In Te Domine, La Nuit, Lauda Jérusalem, Alleluia, Jarabe Tapatio, El Cant dels Ocells, Shôn Blùmelein, Lascia Chio Pianga, Rosa de Bardissa, Do Re Mi, No llores por mi Argentina, Andorrana - s a rdana - i America. La llengua utilitzada va ser l'anglès i el cátala.

El cor dels Petits Cantors va néi-xer el 1991 i està format per cinquanta veus d'edats compreses entre els 8 i els 22 anys. Estan dirigits per Catherine Métayer i acompanyats a l'orgue per Ignasi Ribas.

Montserrat Ríos, directora de la Coral

Carmina A la nostra secretaria, ens han co

municai que Montserrat Rios sera la nova directora de la Coral Carmina (cor coHaborador de l'Orquesta Ciu-tat de Barcelona i Nacional de Catalunya) a partir del curs 1997-98.

Montserrat Rios va cursar els seus estudis de guitarra i cant al Conservatori de Tarragona. Posteriorment, va realitzar tres anys de direcció coral al Conservatori de Ginebra amb el mestre Michel Corboz, i paral le-lament, cursos de direcció d'orques-tra amb els mestres J. Bodmer i E. Schei le a Italia i Franca. En la seva experiencia com a directora ha diri-git grups coráis i instrumentais a Tarragona, Barcelona, Igualada i Lió (Franca).

La nova directora ha iniciat la se-

La Coral a Roma

va etapa davant de la Coral Carmina amb la preparació d'un exigent Rèquiem de Mozart interpretat al Palau de la Mùsica Catalana els dies 23 i 24 de s e t e m b r e j u n t a m e n t a m b l'OBC i dirigits pel mestre Christopher Hogwood.

La Coral a Roma Dels dies compresos entre el 14 i

el 20 de mare del present 1997, la Coral vàrem anar a Roma.

Us p r e g u n t a r e u . Q u i n a c o r a l ? Doncs bé, tot i que l'entitat amfitrio-na fórem la coral Verge del Lliri, de Vilanova de Bellpuig (Pia d'Urgell), bo i just sera dir que ens vingueren a ajudar cantaires de la coral Sant Pere Claver, de Verdù (Urgell), i de l'orfeó Renaixenca, de Mollerussa (Pia d'Urgell).

En to ta l , 34 v e u s . D e i x e u - m e puntualitzar: de la primera, 19; de la segona, 12, i 3 de l'orfeó. No tenim constància de cap cor de les nostres contrades que hagi anat a cantar a la capital italiana. I ni molt menys al Vaticà. Us en fare cine cèntims. Ens ho féu av inen t l ' agènc ia r o m a n a Courtial International, mitjancant la seva àrea cultural. Al capdavant, la sra. Bàrbara Toscanella.

L'eix del viatge fou, naturalment, cantar. On? Doncs, a la Missa So-lemne del diumenge dia 16 al mati, abans de l'Angelus del Sant Pare. L'esmentada liturgia va ser a l'aitar major (Càtedra de Sant Pere de la mateixa Basilica de Sant Pere del Vaticà). C o l l o c a t s (un xic estrets) als bancs de dins l'orgue (on té cos-tum de cantar el cor de la Capella

Sixtina). Aquell mateix diumenge a les 9

del vespre vam fer un concer t de Musica Sacra a l'església de Sant Ignasi de Roma. El dimarts 18 cantarelli una Missa a l'església de Santa Maria la Major. Aquesta fou de cai-re particular. Fins i tot el célébrant va ser Mossèn Ramon Roca, que a la vegada és cantaire de la nostra coral i que també va concelebrar el diumenge a la Basilica de Sant Pere. I el dimecres 19 (Sant Josep), una peça com a salutació, a l'Audiència General del Sant Pare Joan Pau II.

Espontàniament, i fora de programa, improvisàrem una dolca partitura Stabat Mater a la tomba de Santa Cecilia, patrona de la mùsica. Apro-fitàrem per fer una visita turistica als llocs més e m b l e m à t i c s de la meravellosa Roma.

Els cantaires compromesos treba-llaren a bastament amb responsabi-litat embolcallant-los una i l lus ió i in te rès d i fe ren t s . C o n s c i e n t s del nostre nivell amateur, però, cuidà-rem força l'afinació, el conjunt, el fraseig, els matisos, la musicalitat, el sentiment interpretatiu, etc. Repe-te ixo. Un nivell (comptant t ambé amb els nervis), molt bo.

Des d'aquesta columna de la nostra revista A QUATRE VEUS felicitem novament tots els cantaires. Deixeu-me destacar, no obstant, les solistes Irene Claramunt i Paquita Llovera i el jove music Marc Torrent (violi, o r g u e i s o t s d i r e c t o r ) . E n t r e to ts aconseguirem ben bé fer realitat un somni de pel-licula.

Xavier Pons - director


Concert de la Coral de la Federació Farmacèutica

L a Cora l de la F e d e r a c i ó Farmacèutica de Barcelona, aprofitant el pont de Sant Joan, va fer un viat-ge artístic a la República Txeca, on va fer dos concerts.

El primer tingué Hoc a la conegu-da i important església del Nen Jesús de Praga; després de cantar-hi la Missa , la cora l va fer un concer t amb obres exclusivament religioses.

El segon conce r t t ingué Hoc a Unhôst, que fou organitzat per l'as-sociació Amies de la Música; la coral va oferir un repertori d'obres religioses, cançons populars i sardanes.

Sens dubte, l'èxit els acompanyà a t o t e s l es a c t u a c i o n s i t o t h o m quedà molt content: el public, i na-turalment, els cantaires. Aquest ha estât el quart viatge que la coral ha fet per Europa al llarg deis darrers sis anys.

Montserrat Rof

"Des de Rùssia amb amor"

A q u e s t a ser ia la conc lus ió del nostre viatge si manllevéssim el ti-tol d'una pe l l i cu la d'aventures ben coneguda.

El d ia v in t d ' a g o s t d ' e n g u a n y l'Orfeo de Sants va volar a Moscou -convidat per l 'Ajuntament d'aque-lla ciutat, amb motiu del 850è a v versari de la seva fundació- amb la ca rpe ta ca r r egada de pa r t i tu res i d'il-lusions, per tal d'oferir tres concerts: un a Moscou, un altre a Za-gorsk (seu de l'Església Ortodoxa) i un tercer a Sant Petersburg.

Els preparat ius i assajos havien estât r ea lment in tensos (amb tres concerts diferents de dues hores ca-dascun d'ells) i el nivell artístic i musical assolit, creiem que molt sa-t isfactori , si va lorem els aplaudi-ments que ens van oferir.

El nostre viatge per aquell extraordinari país enfortí encara més els l l igams del g rup , que en aques ta ocasió va comptar amb la compa-nyia de més de tres-cents amies i fa-

L'Orfeó de Sants va anar a Moscou

miliars. A Sant Pe te rsburg , vam cantar

fora de programa a l'aire l l iure, a l ' interior de la fortalesa de Pere i Pau . En e n t o n a r una s a rdana , la nos t ra d i rec tora Mon t se r r a t Tous quedà encerclada dins d'una de les dues grans rotllanes que formaren els nostres acompanyants, que aprofitant l'ocasió la varen dansar.

Després de deu dies de viatge i havent entonat tots plegats L'hora dels adéus davant la p laca Roja , l'Orfeo retorna a casa amb avió.

I ara iniciem un nou curs amb les il-lusions renovades i mol ta tasca per emprendre , j a que l 'any 2000 comencem les celebracions del nostre primer centenari i ja hi comencem a treballar de valent.

Orfeo de Sants

25 anys de la Coral l'Amistat de Premia

Aquest any, la coral l'Amistat celebra el seu 25è Aniversari. Actual-ment, 27 cantaires d'edats diferents d o n e m vida a aques ta ent i ta t . El predomini de gent jove aporta a la coral un esperii obert i renovador que anima a aconseguir una major creativitat i qualitat musical.

El fet de presidir una entitat d'a-quest tipus comporta una gran res-ponsabilitat i molta dedicació. Tan-mateix , quan obtens una resposta positiva de la resta deis membres i s'assoleixen els objectius proposats,

la satisfaccio és immensa. En aquesta coral, com en qualse-

vol entitat que vol tirar endavant , hem hagut de superar algunes difi-cultats. Ara bé , la feina reali tzada pel grup ens ha encoratjat a tots.

Us dono les gràcies per tota la vostra col-laboració.

Rosa Guerola i Fernandez Presidenta

15è aniversari de la Coral Baluern

Enguany la Coral Baluern commemora el seu 15è aniversari, i ho va celebrar oferint un concert al Pa-lau de la Mùsica Catalana el 4 de juliol.

El c o n c e r t es va c o m p o s a r de dues parts: l a part amb cancons de R. Farrant, J. Dowland, F. Mendel-son, M. Torteli / J. M. Thomas, E. M o r e r a , G. B à r d o s , J. T a y l o r (Arranj: X. Garriga), J. LI. Rigol, I. Markovitch, G. Fauré i G. Rossini. Interpretades per la Coral Baluern, a c o m p a n y a d e s al p iano per O lga Claret i dirigides pel director Jordi-Llufs Rigol.

2a part: Gloria, RV 589, en Re Major, A n t o n i o Viva ld i ( 1 6 7 8 -1741). Interpretada per la Coral Baluern, l 'Orques t ra de C a m b r a del Reial Cercle Artistic (Javier Mate.-os, concertino-director), Anna Mo-r e n o - L a s a l l e ( s o p r a n o ) , M a r i s a Martins (mezzosoprano) i dirigida pel director Jordi-Llufs Rigol.


El Cor Vivaldi guanya al Festival

de Cantonigròs

El Cor Vivaldi va ser el guanyador del Festival de Cantonigròs en la ca-tegoria de cors infantils. Es la primera vegada que un c o r c a t a l à a c o n s e -

gueix aquest premi. Aquest cor, di-rigit per Oscar P. Boada, està vin-culat a l 'Escola IPSI de Barcelona.

El fet d'assolir aquest guardò en un certamen en que participen cors p r o c e d e n t s de pa ï sos a m b mol ta tradició musical referma la brillant trajectòria d'aquesta formació. Per darrere del Cor Vivaldi es van classificar cors procedents de Txèquia, U c r a i n a , H o n g r i a , M o l d a v i a i Polonia.

Jornades Europees del Patrimoni 1997

Tal com j a s'ha anat fent aquests darrers anys, es van tornar a celebrar les J O R N A D E S E U R O P E E S D E L PATRIMONI , que organi tza la Direcció Genera l de Patr imoni Cultural del Departament de Cultura de la General i tä t de Cata lunya en c o H a b o r a c i ó a m b la F C E C . Com sabeu, es tracta d'una iniciativa que intenta apropar el public als n o s t r e s m o n u m e n t s m i t j a n ç a n t aquests concerts coráis. A diferents indrets d 'Europa es fan act ivi tats per promocionar durant uns dies el nostre patrimoni cultural. Enguany s'han célébrât concerts a 7 monuments diferents i hi han participât les següents coráis:

Dia 27 de se t embre : Canòn i ca de Santa Maria de Vilabertran. Cor Albada de l 'Agrupació Cor Madri-gai i Coral Infantil l 'Esquel ler inc de l 'Agrupació Cor Madrigal.

Dia 28 de setembre: Monestir de Sant Pere de Rodes. Polifònica de Girona.

Dia 4 d ' o c t u b r e : Seu Velia de Lleida. Coral de l 'Escola Municipal de Musica de Berga. Canònica

[ •Hi S T I V A I - ]ÄTERNALTÜK^L DE MTJSSP

I m i a

1 J

El Cor Vivaldi va ser un dels guanyadors del Festival de Cantonigròs

de Sant Vicenç de Cardona. Coral Infantil de l'Orfeo de Sants i Cor Xàldiga de la Facultat de Geologia de B a r c e l o n a . C o n v e n t de San t Bartomeu de Bellpuig. Orfeo Nova Tàrrega i Coral Infantil l 'Esquitx.

Dia 5 d'octubre: Reial Monestir de Santes Creus. Coral Infantil els P i c a r o l s i C o r l 'A ixa . C a r t o i x a d'Escaladei. Coral Antigona i Coral Infantil Xirois.

El Cor Yoav d'Israel voi un intercanvi

Sóc membre del Cor Yoav d'Israel. Els components del cor vivim a Kibbutzim i Moshavim, que són un t ipus molt especia l d 'assenta-ments no gaire lluny de Tel Aviv, Jérusalem i Beer Sheva. El director és Assa Barak del kibbntz Kafar Menachem.

El repertori del cor inclou una v a r i e t a t de t r e b a l l s a capel-la, cançons folk, peces classiques de la Renaixença, i périodes barroc i romàntic, com també diversos treballs m o d e m s i una important se-lecció de composicions israelites.

E l c o r ha p a r t i c i p â t en d u e s compe t i c ions de cors in te rnac io-nals organi tzades per la fundació Interculture. L'abril de 1996, a Riva (I tal ia) , i l 'octubre del mate ix any, a Natanya (Israel).

Estem planejant visitar i actuar a Europa l'agost o setembre de 1999. B u s q u e m un cor per pode r es tar

amb d i s , fer concerts on intervin-guin els dos cors, i/o un treball curt cornu. Ens agradaría que el cor que ens acollís ens tornes la visita en les mateixes condicions. El proper est iu t indrem a Israel el Fest ival Internacional de Z Y M R I A ; estem molt contents de poder-vos oferir de prendre part al festival, a la vegada que ens agradaría que fóssiu eis nostres hostes.

Si esteu intéressais envieu un e-mai l : t za f i t97@netv i t ion .ne t . i l . o escriviu a Amalia Goldberg, 79875 Kfar Menachem, ISRAEL.

També podeu enviar les respos-tes per fax a la F C E C i les farem arribar per correu electronic als intéressais.

Celebrado de l'any 2000 a Franca

El Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura, depenent de la Generalität, té previst organitzar, sota el nom de La Symphonie des mille, el Fes t iva l P a r i s - Q u a r t i e r d'Été per a la c e l e b r a d o de l'any 2000 a Franca. La iniciativa compta amb la col-laboració del Conseil d'Europa i preveu reunir 2.000 co-ristes i musics de 48 països per interpretar la simfonia de Mahle r a l 'esplanada de la Défense. Les persones interessades us podeu posar en contacte amb la seu de la FCEC (Via Laietana 54, 2.) o bé trucar al telèfon (93) 268 06 68.



Si heu llegit la revista de tots els racons, esteu en condicions de doctorar-vos en "Entretenicors".

1. Qué significa la triple BBB en música?

2. Qui fou el director deis "Carmina Burana" a la Setmana Cantant de Tarragona?

3. En quina coral canta el delegat de la comarca que el jeroglífic et mostra?

4. A quin músic han guardonat amb el premi Nacional de Música de la Generalität de Catalunya d'en-guany?

Respostes

i.

2.

O u c

- 2

NOTA: Envia les respostes a la nostra redacció de la F C E C i sigues dels 9 pr imers encer tants . Rebràs un llibre de les col . leccions de l 'Encic lopédia Catalana i una subscripció per un any a la Revista "Aquatreveus".

Autor dels Entretenicors: Ifigenia Marc

H O R I Z O N T A L S 1. Val un trésor. Per un duro, te'n donaven 20. 2. Infant. De dreta a esquerra, instrument de vent. 3. Tots en portem un a dins. 4. Aquesta paraula, no tinc cor per definir-la. No contesta. 5. Indispensable per començar un bon rotllo. Una pila de grecs dins un cavall de fusta. 6. Unions Generals. De dreta a esquerra, és bonic com la Dama d'A ragó. 7. Policía Secreta de la República Democrática Alemanya. Primera paraula que aprenen els nadons. 8. N'hi ha un que sembla un ou ferrât. Mode musical molt airejat de l'antiga Grecia. VERTICALS 1. Si no mira a banda i banda, l'aixafaran abans d'arribar al segiient compas. 2. Català universal. Per fer-ho bé, necessiten els ets. 3. Conxorxa. 4. És un 4x4 sense rodes. De cap per avail, és un espant. 5. Nom de noia nórdica amb els peus al sostre. Una lluna de Júpiter. 6. Segons a quina riba del mar ho facis, seras un porc o ben educat. Nota musical capgirada. Una lletra llarga i prima, seca com un ba callà. 7. Vagi a comprar tabac i no torni. 8. Forma pronominal. Singular, beuen molt i no coneixes la gran pe na que pateixen.

Tí

fe. o

T i •o

(0

C £ E C Q U E Q O E D A T

j a H ' E S T i c T Í P A

P E L A RAE V A

M A D R A S T R A ,

A R A S E N

T I R À - • •

N O V U L L S E R B L A N C A N E U S , V Ü L L S E R BLANCA

FORT.-AU


O <u O E

Ô = Q. < CD

rr -a LU

< rx

-< O o

< CD co E 'O m O o < '

í i ce

CO O) •CO Q. :

en d -CO O ° —! -O.

E O co Q CD LU =3 Q CT

I - CO CO

- Jû m B -

o >. c CD co

iS CD C Q. CD . £ -i Qu<

«S - CO <ï

= 3 t - ° h-

co S" "cd Q c < 5 Z cr> < C _J CD < « h-

C0 •g o g_ c3 en -O

3 3 c -CD en

< £ •ZI

c LU

E •ZS

U U r0

CO ci

< ©

C

u

< o

z

Q < z <

o <

r<-,

r I

CU c

— ri -r !/") co C co

R «

( 0

3

> CD

os

o o rx rr u co m

co LU Q

< I -LU

m

C0 c

2 1 Q- I—

co E o c Dì O O E o

Q. E o o

co \_ 3 c

00

C3 u L—

« E o o

co ü

"D O < CL

•co o c ra n •o o co

E o Q

c T3 CO

CO o c efl -Q CO

D „ o tr § CD o c> í -i Ir

co 2 CD E -D c CO c CD c o Q-co CD o o

ïs » 03 m

¡ I CD ° = j O TJ CO

o 1— CD E •=S c "ô

CD E -=> c -3-

CO c CD c o Cl en CD 1— 1— o o en CD

CD =s

co c o <° •J CO co o CD 3

o o Q. ô o

Q D" co

CD u c o <D

_ÇD

o u

13

16

17

19

19

19 25

26

27

30 31

Corals de la FCEC

CONCERTS CELEBRATS

6 JULIOL, BARCELONA. Concert de fi de curs. Parroquia de

Sant Miquel deis Sants. Coral Sant Miquel deh Sants. 12 JULIOL, CASTELL DE PERELADA. 4t Gran Concert de Mù

sica Catalana. Castell de Perelada. Cobles: Sant Jordi (Ciutat de Barcelona), La Principal de la Bisbal i Coral Polifònica de Puig-Reig.

6 JULIOL, BARCELONA. Concert de fi de curs. Parroquia de

Sant Miquel dels Sants. Coral Sant Miquel deh Sants. 14 SETEMBRE, CALELLA. Església Parroquial. PV Trobada de

Cant Coral, Coral Laetare, Coral Polifònica de Catella, Cor l'Ai-xa d'Arenya de Mar i Cor de Cambra femeni Scherzo de Vila-Seca.

OCTUBRE

MALLA, Església Parroquial, M'issa i concert a carree de l'Orfeo Vigatà.

11 del mati. BARCELONA, Auditori Cullell i Fabra, Cor Madrigalistes de Catalunya. Direcció: Josep M. Castellò, adjunt a la direcció: Joan Degollada. 9 del

vespre. LLEIDA, Auditori Enric Granados. Capello de Música de Santa Maria del Mar, Manuel Martínez (violoncel), Jordi Reguant (clave), Juan Carlos de Mulder (llaiit) ; direcció: Huís Vilamajó. 9 del vespre. SANT ESTEVE DE VILA-SECA, Església parroquial. X X V Aniversari. de la Coral Nova Unió, concert de la Coral Sant Jordi, direcció: Xavier Sans. 10 de la nit.

LA BISBAL DEL PENEDÈS, església parroquial de Santa Maria. Cor

Vivaldi-Conjunt Instrumental, orgue: Arnau Farré. 2/4 de 7 de la tarda. SANT PERE DE TORELLO, Casal Parroquial. MatiCantant.de la delegado Osona-Ripollès-Cerdanya. Directora: Conxita Garda. LLINARS DEL VALLES, Diumenge Cantant de la Delegada del Vallès. BARCELONA, Oratori de Sant Felip Neri. Capello de Música de Santa Maria del Mar (director: Huís Vilamajó), Manuel Martínez (violoncel), Jordi Reguant (clave), Juan Carlos de Mulder (llaüt); direcció: Pierre Cao. 9 del vespre.

CAPELLADES, Seminari de descoberta de repertori de la Delegado Pe-nedès- Anoia- Garraf. Director Fernando Marina. BARCELONA, Palau de la Musica Catalana. Wiener Kammerphilharmo-nie, Kurt Azesberger, Christian Bauer (tenors), Àngel Odena (baix). Capello de Música de Santa Maria del Mar (dir.: Lluis Vilamajó), Claudius Transfe-fellner, director integral de la música macònica de Mozart. 9 del vespre. TARRAGONA, Catedral. Coral Cantiga de Barcelona. VIC, Teatre Atlàntida. Coral Cantiga de Barcelona.

NOVEMBRE BARCELONA, Palau de la Música Catalana. Coral Cantiga juntament amb el Cor Madrigal de Gant (Flandes), el Collegium Instruméntale Bruguense i diversos solistes vocals, direcció: Laszlo Heltay. 2/4 d' l l de la nit. LA BISBAL DEL PENEDÈS, Església Parroquial de Santa Maria. Cor Vi -

valdi-Conjunt Instrumental.Orgue: Arnau Farré. 2/4 de 7 de la tarda.


http://MatiCantant.de

2 LA GUIXA (VIC), Església Parroquial. Mìssa cantada amb l'Orfeo Vigatà. 2/4 de 5 de la tarda. 2 VIC, Església Parroquial de La Calla. Missa i concert de l'orfeó Vigatà. 2/4 de 9 de la tarda. 9 BARCELONA, Palau de la Musica Catalana. Societat Coral Recreativa Lo Llobregat de les Flors del

Prat de Llobregat conjuntament amb la coral La Lira de Sant Andreu de Barcelona. 6 de la tarda. 13 BARCELONA, Auditori Cullell i Fabra a les 21.00 h, Cor Madrigalistes de Catalunya. Direcció:

Josep M. Castellò, adjunt a la direcció: Joan Degollada. 9 del vespre. 22 VIC, Església de Sant Domènec. Missa de Santa Cecilia cantada per l'Orfeo Vigatà. 8 de la tarda. 23 CARDEDEU, Cinema-Teatre Municipal de Cardedeu. Concert de l'Orfeo Català amb motiu del memo

rial Mestre Antoni Alexandri. 6 de la tarda. 23 LA BISBAL DEL PENEDÈS, Església Parroquial de Santa Maria. Estudi Quatre, "de cine". Maria

Ferré (soprano), Ester Buendia i Jordi Jiménez (violi), Ester Amorós (violoncel) i Arnau Farré. 2/4 de 7 de la tarda.

23 VIC, Recorregut musical per quatre cases senyorials de la ciutat a carree de l'Orfeo Vigatà. 12 del migdia.

23 VIC, Teatre Auditori CI Sant Pere, 9. Concert de Santa Cecilia a carree de l'Orfeo Vigatà i les seves coráis infantils ijuvenils (L'Espunta). 7 de la tarda.

DESEMBRE

6 LLIVIA, Església Parroquial. Collegium Musicale de Cambrils. Director: Ángel Recasens. 8 de la tarda. 7 LLÍVIA, Església Parroquial. Orquestra de Cambra Camerata Mediterránia de Barcelona. Director: Guerassim

Voronkov. 8 de la tarda. 7 LA BISBAL DEL PENEDES, Església Parroquial de Santa Maria. Camerata de Sitges-Cor Juvenil Antistiana.

Orgue: Arnau Farré. 2/4 de 7 de la tarda. 14 LLIVIA, Església Parroquial. Quartet de clarinets de Barcelona: Albert Gumí, Montserrat Margalef, Alfons J. Re

verte i Queralt Roca. 8 de la tarda. 20 BARCELONA, Església deis Frares Caputxins. Concert de Nadal a carree del Cor l'Aixa d'Arenys de Mar.

10 de la nit. 23 LA BISBAL DEL PENEDES, Església Parroquial de Santa Maria. Estudi Quatre, "de cinc". Maria Ferré (sopra

no), Ester Buendia i Jordi Jiménez (violí), Ester Amorós (violoncel) i Arnau Farré. 2/4 de 7 de la tarda. 24 CENTELLES, Església Parroquial. Missa del Gall amb la Coral La Violeta. 12 de la nit. 24 VIDRA, Església Parroquial. Missa del Gall amb l'Orfeó Vigatá. 12 de la nit. 25 LLIVIA, Església Parroquial. Polifónica de Puig-Reig. Director: Ramón Noguera. 2/4 de 9 del vespre. 25 CENTELLES, Casal Francesc Maciá. Concert de Nadal. Petits Cantaires de la Violeta, Coral La Violeta i Orques

tra Juvenil de l'Escola de Música de Centelles. 10 de la nit. 25 VIC, Teatre Auditori C/ Sant Pere, 9. Concert de Nadal amb l'Orfeó Vigatá i les seves seccions infantils. 2/4 de 9

del vespre. 26 VILA-SECA, Església Parroquial de Sant Esteve. Concert Extraordinari del XXV Aniversari amb la col-laboració

d'antics cantaires. 7 de la tarda.

c ATALUNYA

MÚSI C A

Nota: Penseu a enviar programes deis actes el mes aviat possible, com a mínim amb 15 dies d'antelació a la següent revista. Fax: (93) 306 92 01 de Catalunya Música o a la FCEC (93) 268 06 68.


•

V

Segueixi el compàs

de l'alta tecnologia

en ìmatge i so.

Components Alta Fidelitat

Ampliiicadora AA r

Processadors Pro-Logic

Platine? DAT i DAT Portàtili

Sistemes Midi i Mini

CD i CD Gravable

LaserD isc i Sistemes Home Cinema

Discos de LaserDise

Radiocassettes i CD per a automobil

Projectors TV

CD-ROM

Discos Optics

CuLe Systems

So Professional

Sistemes de Karaoke

CD-Julce

Autocanviadors CD-PRO

Telefonia Mòbil...

Nomas amb Pioneer gaudirà

de la més alta tecnologia

en imatge i so.

No perdi el compàs.

CD P I O N E E R The Art of Entertainment

a íveus - fcec · pl. víctor balaguer, 5, 3r 08003 barcelona tel. i fax (93) 310 47 21 corals...

Documents