Gintònic:tornen els clàssics

alacartaRevista dels professionals d’hostaleria de les comarques de Tarragona Número 37

Octubre de 2011

Ramon BagóPresident del Grup SEHRS

“El sector turístic ha d’apostar per les noves tecnologies

per tirar endavant”

Revisar les assegurances per reduir-ne el cost.L’AEHT informa

2alacarta

OFERIM LA MILLOR ESPECIALITZACIÓ I ELS CONEIXEMENTS ESPECÍFICS

QUE INTERESSEN A L’ EMPRESARI HOSTALER

POSEM AL TEU SERVEI· Assessorament i Gestió Laboral. Negociem el conveni

· Assessorament i Gestió Fiscal· Assessoria Sanitària· Autors i Propietat intel·lectual. Convenis preferents

· Assessoria energètica. Servei gratuït

· Assessoria jurídica especialitzada

· Subvencions

ELS BENEFICIS QUE ES PODEN OBTENIR EN LES GESTIONS SÓN PER

REVERTIR-LOS EN EL PROPI SECTOR

· FORMACIÓ: Més de 500 alumnes a l’any

· Formem tot el col·lectiu, mitjançant accions, programes i plans de formació, tant de

caràcter ocupacional com de reciclatge i formació contínua.

· Els treballadors autònoms poden gaudir d’aquests programes, gràcies a les noves

directrius del Forcem (Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo) i dels

cursos de reciclatge subvencionats pel departament de Treball de la Generalitat de

Catalunya i el Fons Social Europeu

· L’AEHT té a disposició dels participants en els seus Plans de formació les eines

adients creades expressament per tal de desenvolupar la formació professional

que requereixen i necessiten els treballadors del sector d’hostaleria de les nostres

comarques

Podem rebaixar els teus costos, mira!

Pots treballar amb altres, però compara’ns

3alacarta

Maquetació i continguts: TSH Comunicació 2008 S.L.Publicitat i distribució: TSH Comunicació 2008 S.L.Sant Agustí 21, 3er pis · 43003 TARRAGONATelèfon: 977 21 11 54 · comercial@tshcomunicacio.com

President: Marc ArmengolDirector: Francesc Vives

Amb tot el context econòmic que ens envolta, podem afirmar que el sector turístic i hostaler presenta unes xifres que, en termes macroeconòmics, estan servint per apaivagar els resultats d’una economia que s’ha quedat malmesa després de la caiguda de sectors com la construcció o com el financer, amb tot el que aquests arrosseguen.

Però algú pot imaginar què seria de l’economia i del mercat del treball sense el nostre sector?I, en canvi, seguim sense trobar una correspondència amb l’atenció que el sector mereix.Que aquestes macro-xifres siguin, encara, alentidores, no vol dir ni de lluny que el sector “vagi bé”.

Al contrari, ni tots van bé, ni ens hem de deixar de preocupar perquè es continuïn defensant els que encara ho fan. I això requereix d’una urgent atenció i el desplegament d’unes mesures que descarreguin a les empreses del batibull de normatives innecessàries en les quals avui ens trobem immersos, i que provoquen una falta de competitivitat front a altres destinacions. Estem demanant quelcom que no necessàriament ha de significar un cost a l’erari públic i que, en canvi, hauria de significar un nou revulsiu a l’operativa i a la renovació de les empreses.

No deixarem de reclamar la reducció de normatives absurdes, una legislació laboral “pensant“ en el sector, un major esforç en formació, una política de promoció turística, entre d’altres.

Mentrestant, creiem que l’associacionisme és un camí més per la defensa del nostre col·lectiu i ho fem reclamant, però a la vegada intentant reduir els costos empresarials dels nostres associats mitjançant convenis que puguin beneficiar a tot el col·lectiu.

El recent conveni d’assegurances que us presentem en aquesta edició n’és un exemple, que es suma als ja existents.

EDITORIAL

Marc Armengol President de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona

ÍNDEX

04REPORTATGEGintònic: l’històric és renova

18FOTOGRAFIAFoodPhoto festival

08TURISMETarragona: platges amb encant

20TERRITORIEs presenta “El paisatge dels genis”

12ENTREVISTARamon Bagó, president Grup Serhs

22ACTUALITATLes intoleràncies alimentàries a les cartes

4alacarta

Gintònic: el clàssic que sempre torna

El gintònic és un dels còctels més cone-guts a nivell mundial segurament per la seva simplicitat i pels seus ingredients, la ginebra i la tònica; malgrat que ha viscut les seves hores més baixes a causa prin-cipalment de la consolidació del mojito, la beguda de moda d’aquests últims temps, ara ha tornat i amb molta força. Tot i això, sempre ha estat present als bars de copes, i actualment ha tornat com la beguda es-trella de la nit de tal manera que qualsevol lloc com cal té un gran assortit de ginebres i en més petita mesura de tòniques.

La seva història és curiosa. Aquest com-binat deu el seu naixement a l’alemany Jacob Schweppes, que va tenir la brillant idea un dia d’afegir quinina a la soda amb bombolles, i va crear, així, la tònica. El cop de sort per dir-ho d’alguna manera fou que la quinina evitava la malària dels soldats anglesos destinats a l’Índia, i aquests, per evitar el mal gust que tenia, la van barrejar amb un aiguardent molt famós als carrers de Londres, la ginebra. Des de llavors tant la ginebra com la tònica han millorat molt i ara hi ha diferents tipus de ginebra i de tònica, amb sabors, colors i disseny. I diem això, perquè en un bon gintònic té tanta importància la ginebra que s’utilitza com la tònica. I és que fer-lo bé té la seva gràcia i no és tan fàcil com sembla; hi ha fins i tot fòrums on el debat sobre com s’ha de pre-parar un bon gintònic és el tema del dia i sembla que ningú no es posi d’acord.

Augusto Romero Haupold és president de Rives, l’única destil·leria espanyola que fa ginebra des de 1912 i que té el segell de qualitat London Dry Gin. Ara, Rives té al mercat la Gin Premium Tridestil·lada Spe-cial, amb el segell que garanteix la seva qualitat i que està considerada una de les millors del món per la Wine International Spirit Competition (IWSC) i la San Francis-co World Spirits Competition. Per Romero, un amant d’aquesta beguda, “el gintònic perfecte és una part de ginebra i dues i mit-ja de tònica, un twist de pell de llima i gel. Ha de ser suau d’alcohol i sempre acom-panyat d’una bona tònica”. La nova popu-laritat del còctel ha anat més enllà del GT clàssic i sense perdre l’essència s’han tret nous tipus de combinacions com afegir-hi herbes aromàtiques o begudes dolces. “Des de Rives hi hem afegit beguda dolça Rives, com la maduixa, la llima o la síndria,

aquest últim està tenint molt d’èxit, però hem de tenir clar que el gintònic de tota la vida no desapareixerà mai, és una begu-da amb massa trajectòria i història i a més és una beguda molt suau i digestiva”, ens comenta Romero. Però a Rives, el depar-tament de màrqueting no deixa de treba-llar per renovar-la, i volen que el gintònic també sigui una beguda de vermut i de dia: “Vam estar a Màlaga en una fira i vam veu-re que servien els gintònics amb el got de

El gintònic és un còctel amb molta

història i que mai no passarà de moda

FOTOS: CRISTINA AGUILAR

5alacarta

cervesa petit i xato, el que hem anomenat “mig gintònic”, que, com el mateix nom in-dica, és la meitat. A vegades costa de de-manar-ne un de sencer a l’aperitiu, perquè potser és massa i també s’associa massa a la nit, i així es pot prendre amb tapes a qualsevol hora i moment. Estem tenint una gran acceptació, i hem fet un got especial amb l’anagrama de Rives per poder servir-lo”, ens explica Romero.

Per altra banda, des de diferents establi-ments de la plaça de la Font a Tarragona, “el GT perfecte, és aquell que tu et fas, perquè tothom té el seu GT, però el que en diríem estàndard és el clàssic, amb 3 gels durs, copa baló, 4 cl de ginebra i la tòni-ca tirada tenint cura de no perdre la seva carbonització”, ens comenten. En aquests locals es pot disfrutar del gintònic tant del que creguis que és el millor com el que els professionals que hi ha darrera la barra et preparen segons els gustos o pels més atrevits deixar-se guiar per ells. En alguns locals es poden trobar fins a 7 tòniques diferents i un ampli ventall de ginebres, “ara s’ha posat molt de moda al nostre país aquest combinat, i la gent cada vega-da més vol tastar i conèixer més sobre ell, així que has d’estar preparat per al que et

demanin”, ens expliquen. Pel que fa a les noves tendències, ens informen que “ara és molt habitual aromatitzar el GT, totes les ginebres que no són dry tenen una es-sència o un botànic que predomina per da-munt dels altres, com el raïm, el cogombre o gerd, llavors agafem aquest botànic i el passem per la vora del got per potenciar el sabor de la ginebra i donar un toc especial al GT de sempre”. En el món de le ginebres n’hi ha de dues classes, les London Dry Gin i les destil·lades amb botànics, que són les més demanades, “la que més ens dema-nen és la G-Vine, però la Hendrick’s Gin i la Gin Mare també tenen molta sortida, però sempre depèn del client i dels seus gustos”, continuen. Pel que fa a les tòniques, són clars, “en funció de la ginebra que hi posis, has de buscar la tònica que li escaigui mi-llor, però la que més sortida té és la Fever Tree, després hi ha els clàssics que dema-nen la Schweppes de tota la vida, que tam-bé n’ha tret de noves com la Heritage molt semblant a la Fever, després tenim la 1724 de G-Vine o la Fentimans”. En definitiva, el millor de servir un GT és quan es troba una persona que no en pren i el demana per tastar-lo i s’obre a ell, “és el més bonic d’aquesta feina”, conclouen.

El bàsic per fer un bon gintònic és una bona ginebra, una bona

tònica, pell de llima i gel dur

Aromatitzar el gintònic amb l’essència

predominant de la ginebra potencia

el seu sabor

6alacarta

A més de tenir els ingredients adequats pel GT, com són la ginebra i la tònica tal com ens han explicat, el got i el gel tam-bé són protagonistes i que també fan un gintònic millor que un altre. Pel que fa al got, també hi ha diferents opinions, però els que tenen més unanimitat a l’hora de servir-los són la copa rodona o baló, tipus la de vi negre, i el got ample i llarg, per als experts el got de tub de tota la vida no és un bon amic per beure GT. Per acabar amb els ingredients, hem de dir que el gel, segons els savis del GT, han de ser tres gla-çons i s’ha de servir ben dur, i el punt final l’ha de donar la raspadura de pell de llima o llimona mai amb suc, perquè mata les bombolles de la tònica i el GT perd bona part de la seva gràcia.

Així, ara amb la moda gintonesca pels núvols, molts han cregut en aquest combinat, com és el cas del Restau-rant Coctelería Sentits, i estan ampliant la seva carta de ginebres i tòniques per oferir el gintònic que necessita qual-sevol client. Així, els Sentits i Rives ens han donat receptes per als més atre-vits i que volen apropar-se al món del que és un bon gintònic diferent.

Mig gintònic amb Gin Rives Premium Tridestil·lada SpecialEl coriandre de Bulgària, la canyella de Ceilan,

la regalèssia de la Xina o els grans del paradís portats de Sumatra, donen a la Gin Rives Premium

Tridestil·lada Special les qualitats que l’han con-vertit en una de les millors ginebres del món.

Els ingredients:Got curt

Gel dur petit3 parts de tònica Swcheppes

1 p. de Gin Rives Premium Tridestil·lada SpecialTwist de pell de llima

Servir en un got curt glaçons de la menor gran-dària possible. Combinar la Gin Rives Premium

Tridestil·lada Special ben freda amb tònica suau. Servir la ginebra poc a poc, a poca alçada del got, perquè no s’expandeixin els sabors. Lliscar escor-ça de llimona verda per la vora del got i a continu-

ació, doblegar-la sobre el gel.

G-Vine amb Fever Tree aromatitzat de raïm

És una ginebra d’alta gamma, i es distingeix per la seva base de raïm ugni blanc i la seva flor que

ens transporta amb les seves aromes a l’època de floració de juny.

Els ingredients:Copa de baló3 gels durs

1 tònica Fever Tree4cl de G-Vine

Raïm per aromatitzar

Primer de tot es posen els glaçons per refredar el got, després amb el raïm s’ha d’aromatitzar la vora del got, s’hi posa la ginebra G-Vine i amb la cullereta “mescladora” es serveix la Fever Tree lliscant al llarg del seu mànec. I ja es pot beure.

LES RECEPTES

7alacarta

Internet al vostre serveiQ

uan necessitem informació és habitual recórrer a les biblioteques i llibreries, si bé avui tenim al nostre abast una

quantitat d’informació quasi infinita gràcies a la xarxa informàtica.Milions de pàgines amb dades, la majoria

ofertes de forma gratuïta, al servei de projectes, iniciatives, innovacions o, senzillament, curiositat per conèixer nous conceptes, idees, solucions, productes, etc. Hem fet una selecció de llocs a Internet que creiem que poden ser del vostre interès i ajuda.

El portal de referència del sector: serveis especialitzats i en exclusiva, assessorament on-line, informació, notícies, aula de formació, normatives, utilitats, eines, promocions, etc.

www.aeht.esWeb del professional de l’hostaleria

www.comparador.cne.es Comparador d’ofertes d’energia

El comparador permet consultar ofertes d’electricitat i gas natu-ral entre les principals comercialitzadores del mercat.

L’Antoni Salas, que durant molts anys va ser assessor de l’AEH, és el prescriptor d’aquest blog que pretén fer arribar als seus visitants tot el que fa referència al món del vi i l’oli i el seu entorn (Tàrraco, Vitivinicultura, Olivicultura, Enoturisme, Oleoturisme, Notícies, Turisme, Tast Virtual, Serveis i Contactes).

www.tarracovinoleum.catWeblog del món del vi i l’oli de les comarques de Tarragona

8alacarta

Entre els grans recursos paisatgístics i tu-rístics de la demarcació de Tarragona, hi trobem les platges que reben el mar Medi-terrani a tota la nostra costa. Dividida entre dues marques turístiques de nivell mundi-al, trobem tant potencial a la Costa Daura-da com a les Terres de l’Ebre. El conjunt de platges tarragonines té un gran prestigi, és internacionalment conegut i es caracterit-zen per una sorra molt fina i color daurat que dóna nom a la Costa Daurada, i aigües clares que són la viva imatge de la bellesa que intentarem descobrir-los a grans pin-zellades.

La CaLa Fonda (TaRRaGona)

Entre les platges que hi ha a la ciutat de Tarragona podem trobar la Cala Fon-da, coneguda popu-larment per la “Wai-kiki”, és, juntament amb la platja de Roca Plana, una de les platges més verges i més ben conservades del litoral tarrago-ní. Al bell mig del Bosc de la Marquesa i de

vocació nudista. Per accedir a aquesta plat-ja, és necessari fer una caminada des de la platja Llarga, en direcció est. És una de

Tarragona, un mar de platges per descobrir

La costa tarragonina amaga entre les seves platges indrets poc explotats i que són plens de natura, dunes, miratges, aigues cristali-nes i sorra daurada que no tenen pèrdua per a qui els vulgui conèixer

FOTO: © PATRONAT DE TURISME DIP. DE TARRAGONA

FOTO: PATRONAT MUNIC. DE TURISME DE TARRAGONA

9alacarta

les plat-ges més tranquil·les de la ciutat; quant a

ocupació, és de les més baixes per ser un indret una mica aïllat. La seva llargada és d’uns 200m i 25 m d’amplada. La seva sor-ra fina i daurada i les seves aigües tranquil-les la fan d’una bellesa meravellosa. A més, està considerada espai natural inclòs dins del PEIN Tamarit Punta de la Mora i cogestionat per l’entitat Depana. En rela-ció als equipaments, quasi no n’existeixen per conservar el seu ecosistema; per això, sempre es recomana que els visitants hi tinguin una cura especial. Un racó secret per a qui vulgui disfrutar de grans vistes i tranquil·litat.

La PLaTja LLaRGa a TRaVéS dEL CaMí dE Ronda (SaLou)

El litoral salouenc el formen nou platges i cales de diverses característiques, des de les més extenses i àmplies de sorra fina i suau fins a cales envoltades de pins i vege-tació on gaudir d’un espai natural d’aigües cristal·lines. Dins d’aquestes poden gaudir de la bellesa de la Platja Llarga a través del camí de Ronda, des de Pilons obrint-se pas

per Platja Capellans, Platja Llenguadets. El nou camí de Ronda de Salou va des de

la zona de Replanells fins a Cala Llengua-dets, un passeig que et dóna la possibilitat de conèixer de ben a prop un indret fins ara inaccessible, entre els Pilons i els Repla-nells. Així, des la Cala de Llenguadets, peti-ta cala d’arena fina i aigües transparents i poc profundes, envoltada de natura, per la qual s’accedeix a través del camí de Ronda i que ens porta fins a la platja Llarga per una via plena de vegetació i vistes merave-lloses del Cap de Salou. Aquesta platja és la més extensa del municipi a la zona del Cap de Salou, està envoltada de boscos de pins i la seva situació allunyada de les zo-nes més turístiques, fan que sigui un racó amb poca ocupació i de gran tranquil·litat i que permeti descobrir un racó fins ara des-conegut per la majoria de visitants.

L’aRdiaCa (CaMbRiLS)

Aquesta platja és a continuació de la Platja de la Llosa, on es pot arribar a través del Passeig Marítim de Ponent, anar-hi en bi-cicleta seria una bona opció. La seva sor-ra és fina i daurada i les seves aigües són

tranquil·les amb pedra en el seu interior. No té un grau d’ocupació elevat i per tant és d’una gran tranquil·litat, així que s’hi pot estar envoltada de pau i relax. Està molt bé per poder practicar-hi esports nàutics com l’esnorkel ja que està rodejada d’espigons i roques; a més, poden trobar diferents es-pècies de peixos. Al ser una platja semiur-bana consta de tots els serveis necessaris per poder gaudir de l’aire marítim de la Costa Daurada.

MunTanyanS (ToRREdEMbaRRa)

Un altre dels racons més verges de la de-marcació i de gran importància ambiental, ja que conserva en els seus 2 km d’exten-sió les darreres dunes i maresmes, des-prés del Delta de l’Ebre; per això, és digne de visitar-la tot l’any. Allí es poden fer di-verses activitats, a banda de prendre el sol i banyar-se a les seves aigües, es pot fer senderisme i observar totes les espècies animals i plantes que hi trobem. Pel que fa al seu nivell d’ocupació, és mitjà i, igual que a la platja Waikiki, s’hi pot fer nudisme. També està inclosa dins dels Espais d’Inte-rès Natural de la Generalitat (PEIN).

FOTOS: PATRONAT DE TURISME DE SALOU/JOAN CAPDEVILA

FOTO: TURISME DE TORREDEMBARRA

10alacarta

dELTa dE L’EbRE

El Delta de l’Ebre es singularit-za per la seva diversitat i calma, amb platges espaioses, de sorra fina i aigües clares i poc profundes. Però un dels trets més característics és la solitud que emanen, i que al mateix temps les fan tan meravello-ses. Les seves platges estan plenes de miratges desèrtics i dunes baixes, però tampoc s’entendria sense els camps d’arròs que les rodegen. Els indrets marí-tims de sorra d’Amposta o Sant Jaume con-viuen amb els de gran bellesa que amaga el Parc Natural. Així, platges com la de la Punta del Fangar, de l’Eucaliptus o la Mar-quesa són llocs que s’haurien de visitar ni que sigui una vegada a la vida. La platja de la Marquesa es troba situada entre peti-tes dunes de sorra fina, caracteritzada per l’amplitud d’espais i la tranquil·litat absolu-ta. La Punta del Fangar, amb el seu aspec-te semidesèrtic, és de les més insòlites; hi ha grans sorrals amb dunes i des d’on es

poden observar els miratges que amaga el Delta. L’Eu-caliptus és una de les més verges que trobem, amb una extensió de més de sis quilòmetres, i flora autòctona que es deixa veure entre les dunes.

En definitiva, la costa tarragonina amaga indrets que per la seva bellesa no hauríem de deixar de visitar-se i mostra el potencial

turístic que existeix i el perquè de l’atractiu per als visitants que la poden posicionar al capdavant com a pol d’atracció turística.

FOTOS: © PATRONAT DE TURISME DIP. DE TARRAGONA/TURISME DE TORREDEMBARRA

11alacarta

Per més informació i inscripcions: auLa dE FoRMaCiÓ aEH

Aula A E H GEXTION AULA APLITECJudit Mateu Quim Oliu Emma Espejo977 239 600 93 476 67 48 977 665 152formacio@aeht.es oliu@gextion.com emma@aplitecformacion.com

auLa dE FoRMaCiÓCalendari de formació tardor 2011

Entitats col·laboradores a l’Aula de Formació:

Formació subvencionada per:

!!! INSCRIU-TE... PLACES LIMITADES !!!

CuRS HoRES iniCi FinaL HoRaRi diES

PREPaRaR aMb ÈXiT una CaRTa dE bEGudES i VinS

20 10/10 20/10 16:30-19:50 Dilluns 10, dimarts 11, dilluns 17, dimarts 18,

dimecres 19, dijous 20

PONENTS: ERIC OLIU (1r Maître i sumiller Celler Can Roca), MÀRIUS FUERTES (consultor, enòleg, expert en begudes, ventes i costos)

ConTRoL dE CoSToS En RESTauRaCiÓ

20 24/10 8/11 17:00-19:30Dilluns 24, dimarts 25, dimecres 26, dijous 27,

dimecres 2, dijous 3, dilluns 7, dimarts 8

PONENTS: JOAN R. MESTRES (especialista econòmic sector hostaleria), QUIM OLIU (consultor hostaleria)

inToLERÀnCiES aLiMEnTÀRiES

8 14/11 16/11 16:30-19:50 Dilluns, dimarts i dimecres

PONENTS: DANIEL ABARCA (veterinari consultor), JULI PILA (assessor gastronòmic)

* Aula de formació: - a Tarragona, Aula Miquel Viñes (Pol. Riu-Clar, c/del Ferro)

ALTRES CURSOS• CUINA MEDITERRÀNIA/ ARROSSOS DEL MÓN / COCTELERIA / REBOSTERIA / TAPES I ENTREMESOS

Aula Aplitec, el Vendrell (c/Albinyana, 33 passatge)

• ATENCIÓ AL CLIENT: QUALITAT DE SERVEI/ DIETÈTICA I NUTRICIÓ / HIGIENE ALIMENTÀRIA I MANIPULACIÓ D’ALI-MENTS / SISTEMES DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA / PRL I PLANS D’EMERGÈNCIA / SISTEMA APPCC

Aula a distància Gextion

12alacarta

–El sector turístic de la Costa Daurada està preparat per absorbir els nous fluxos d’estrangers provinents dels països de l’Est? Jo diria que sí, perquè per nosaltres no és la primera vegada que canvien les tendències quant a nacionalitats. Al principi, aquí teníem turisme de l’interior, amb turistes provinents de l’Aragó, Navarra, i de Madrid. Llavors en un moment determinat va entrar el turisme alemany, després l’anglès, que va arribar amb molta força, amb operadors turístics molt potents, acompanyats dels holandesos i també ens vam saber adaptar. És veritat que ara hi ha un canvi amb el turisme de l’Europa de l’est, perquè la manera de comportar-se del turisme tradicional del centre d’Europa no és la mateixa que el de l’est. En aquest sentit, la diferència és que els primers venien aquí amb una moneda forta al seu país i actuaven d’una manera més generosa, i per altra part era un turisme que estava habituat a viatjar per Europa, ja havien visitat altres països europeus; en canvi, ara,

estem en una etapa diferent i no hi ha l’alegria econòmica d’altres temps, aquests nous visitants no han viatjat tant per Europa com els altres, un dels productes que surt més són les excursions a París des de Barcelona, i això fa que vulguin visitar llocs turístics i diferents, i a més a més tenen un poder adquisitiu que els permet fer més despesa en els comerços. Crec que ens hem sabut adaptar molt bé, hem introduït intèrprets als llocs turístics, els restaurants han afegit els menús en la seva llengua, etc., ho estem fent molt bé.

–Creu que la desestacionalització del sector turístic a la nostra demarcació és una assignatura pendent?

Aquest és un tema molt complicat, pensa que estic al món del turisme des de l’any 1959 i vaig ser director general de Turisme i des de llavors que se’n parla. Sí, hem de desestacionalitzar però és molt complicat saber com fer-ho, per trencar amb l’estació hem de buscar elements que siguin portadors d’iniciatives concretes, com concerts,

festivals, actes esportius, que vagin a més a més del que podem oferir com a producte. Tot i així, és complicat per que això ho fa tothom.

–El Grup Serhs ha fet una aposta clara pel turisme rural, pot ser una opció en aquest sentit?

Sí, hem de dir que a nosaltres ens va molt bé, tot i que el turisme rural és una inversió que té un retorn molt lent. Però ho vam fer perquè penso que s’havia de fer, perquè quan van néixer les cases de pagès malgrat que no era cap solució vam apostar pels Vila Rurals, a Sant Hilari Sacalm, Cardona i Arnes, perquè ens sentim molt obligats amb el país, i per un reequilibri turístic del país. Però pel que fa a viabilitat, ho vam començar el 2003 i ningú ens ho ha copiat, per alguna cosa serà, segurament és que sóc un romàntic del meu país. Però estem molt contents d’haver-ho fet, i en aquest temps de crisi econòmica els Vila Rural són els que està aguantant millor. En els meus hotels rurals el

“El sector turístic ha d’apostar per les noves tecnologies per tirar endavant”

Ramon Bagó President del Grup SehrsENTREVISTA

FOTOS: OLÍVIA MOLET

13alacarta

que hem notat és una baixada de les empreses, perquè han anat reduint despeses, però a nivell general estem anant molt bé perquè tenim una clientela molt gran fidelitzada.

–Vostè sempre diu que hem d’apostar pel turisme de qualitat, no de quantitat, què hem de fer per poder atreure aquest tipus de turisme?

Per poder-ho fer primer que s’ho ha de creure és el Govern, si no s’ho creu i continua amb la cantarella tan agradable de xifres, no arribarem enlloc. Tenim un país petit que té un potencial enorme, amb història, paisatge, cultura, gastronomia, i amb identitat, pels quals hauríem d’apostar més. El govern hauria de tenir una voluntat clara de apostar-hi, s’hauria d’invertir a millorar les instal·lacions i les estructures turístiques per poder ser més exigents i posar-s’hi en sèrio. Tot això no es pot fer sense la col·laboració del sector privat, no és fàcil però com anem ara anem malament. Això és el cas del low cost, no ho podem obviar, tenen un cost, i els diners que es destinen aquí els hauríem de dedicar a una promoció seriosa i concreta del país, per tal de prioritzar la qualitat a la quantitat.

–Ja que parlem de low cost, i pensant que Ryanair deixa d’operar properament a Reus, quines creu que poden ser les conseqüències per al nostre territori?

Bo no ho serà. El tema del low cost és una bomba de rellotgeria, i s’hauria de vigilar, tant a Reus com a Girona hi han caigut de quatre grapes, s’han fet unes inversions milionàries quan només hi havia un operador turístic, i ara ens té agafats per allà on vol. Tot i això, el low cost ha de d’existir perquè és un fenomen que no pots obviar, però sí que has de mirar de vigilar-lo i de tractar-lo tenint en compte que és un gran perill si caus a les seves mans, que en resum és el que ha passat a Reus.

–Quins són els mercats amb més potencial turístic de cara al futur i de quins hem de tenir més cura?

Sens dubte els russos, però de cara a llarg termini no es pot dir, però crec que el rus és un mercat amb futur al nostre territori. Però els altres mercats els que ja tenim consolidats amb visitants que fa anys que vénen aquí i que s’hi troben a gust, no els hem d’oblidar. Pensa que països com Turquia tenen unes plantes hoteleres molt millor que les nostres, amb això vull dir que els mercats turístics d’Holanda, Anglaterra o Alemanya, aquest últim hi ha fet moltes inversions, ho veuen com una opció atractiva, i se’ns postula com a seriós competidor al Mediterrani, i ja no parlem d’Egipte, o d’altres. Nosaltres ja tenim una consolidació hotelera,

però allò és una altra cosa, tenen hotels amb tots els serveis possibles, sala de congressos, camp de futbol, etc., és un altre món. Aquí tenim altres coses que les hauríem de saber valorar, com és la cobertura sanitària, la tranquil·litat, etc., que són elements que no aprofitem prou per demostrar que són diferenciadors del que poden trobar a altres llocs.

–La innovació i l’aposta per les noves tecnologies és una obligació del sector per tirar endavant?

No és una obligació, és l’única sortida, el que no aposti per les noves tecnologies haurà de plegar, no hi ha cap més solució. El grup Sehrs hi va apostar ja fa 12 anys i cada any seguim fent-ho. Tenim un centre de processament de dades que pot contestar 9 milions de consultes al dia, només aquest any vendrem on line més de 125 milions d’euros. Però, a més a més, si no aprofites el que et donen les noves tecnologies, la gestió del negoci turístic serà insuportable i no es podrà aguantar. Podríem dir que “les noves tecnologies o morir”, és així i s’ha de fer per tenir sector turístic capdavanter.

“El turisme rural és una inversió de difícil retorn però s’hi ha d’apostar per un reequilibri del sector

turístic català”

“El Govern i el sector privat han de tenir una voluntat clara d’apostar

pel turisme de qualitat per damunt del de quantitat”

14alacarta

Reticències en el sector turístic pel projecte d’eòlica marina a la costa

El projecte Zèfir, impulsat per l’IREC, serà el primer parc eòlic marí de l’Estat i s’ubicarà en algun punt entre el Cap de Salou i el Delta de l’Ebre. Dividit en dues fases, la primera serà la instal·lació de quatre aerogeneradors a 3,5 km de la costa

El proper estiu hi ha previst que es co-menci a construir la primera fase del que serà la inversió en investigació tecnològi-ca d’eòlica marina més important del sud d’Europa, el projecte Zèfir, que té previst instal·lar en algun punt entre el Cap de Sa-lou i el Delta de l’Ebre, a 3,5 quilòmetres de distància de la Costa i 35 metres de profun-ditat, els quatre primers aerogeneradors amb una potència instal·lada de 20 MW. Aquesta iniciativa la promou l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) i té el suport d’empreses com Gamesa, Vortex, Siemens o Iberdrola.

Però la situació del parc tecnològic dins de la zona més turística de la demarcació, que, a més és d’un dels motors econòmics més importants que hi ha, ha fet sonar la veu d’alarma en el sector per l’impacte tan visual que pot suposar tenir aerogenera-dors davant mateix de la costa com eco-nòmic amb una previsió del descens dels fluxos turístics que hi ha a la zona. Així, Joan Pedrell, president emèrit de l’AEHT, s’ha posicionat en contra d’aquest pro-jecte perquè creu que pot ser un revulsiu turístic i que pot provocar una pèrdua en visitants i per tant una baixada dels ingres-sos en aquest sector tant a la Costa Daura-da com a les Terres de l’Ebre. La Federació d’Associacions d’Hostaleria de les Terres de l’Ebre encara no s’ha posicionat però veus d’aquesta entitat comenten que en general el sector d’aquesta zona tampoc veu amb bons ulls aquest projecte i creu que serà més negatiu que positiu a la llarga.

Davant d’aquestes postures, Antonio Martínez, director de l’IREC, ens explica que “estem a l’espera de l’informe sobre l’impacte socioeconòmic que presentarem properament i que ens donarà una idea de com pot afectar els sectors turístics i eco-nòmics d’aquesta zona per tal de poder do-nar més informació”. Pel que fa a l’impacte visual del projecte, Martínez ens explica que “hi pot haver un rebuig inicial però que a la llarga les connotacions econòmi-ques i tecnològiques seran enormes, ja que hi haurà una gran activitat industrial, logística i tecnològica amb gran presència

de tècnics i científics que faran incremen-tar l’activitat hotelera i restauradora de la zona diversificant l’activitat turística cap a la desestacionalització. El desplegament del projecte Zèfir pot posicionar Tarrago-na com a líder del sud d’Europa des del punt de vista industrial i tecnològic, i ho ha d’aprofitar”, puntualitza Martínez

De totes maneres, actualment encara que sembli increïble, les associacions i entitats que representen els interessos del sector turístic de totes les zones afectades, no han rebut mai cap trucada de l’IREC per establir un diàleg i analitzar les possibles repercussions d’aquest projecte, malgrat haver-ho fet amb agents econòmics, polí-tics i socials de la demarcació.

L’IREC no s’ha posat en contacte amb les

entitats del sector turístic per establir un diàleg i analitzar les possibles

repercussions del projecte, malgrat haver-ho fet amb altres agents econòmics,

polítics i socials

15alacarta

16alacarta

L’aposta de la ciutat de Montblanc per do-nar continuïtat a l’activitat turística després de la temporada d’estiu continua després de Terrània i Clickània amb la recuperació l’any 2008 de la tradicional fira de Sant Martí, que data del 1218. Aquesta fira de caire tradicional es centra en els produc-tes agroalimentaris, de qualitat, diferents i innovadors i es dirigeix al públic en gene-ral però també als professionals del sector amb l’objectiu de ser un referent a Catalu-nya. A més, aquesta iniciativa té el suport de les diferents associacions de la ciutat com l’Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi o l’Associació de Guies Tu-rístics de Montblanc (PROTUR) i tots els agents sectorials implicats, que després de la bona resposta que han tingut les al-tres edicions aquest any mantenen el seu suport i garanteixen la seva continuïtat i la seva consolidació com una fira de referèn-cia del sector agroalimentari.

Amb aquest objectiu, en les últimes edi-cions trobem col·laboracions com la de l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, que va promocionar la seva diada gastro-nòmica i al mateix temps es va donar a co-nèixer la cuina medieval al seu municipi. A més, es realitzen activitats com demos-tracions de cuina en directe i de tècniques vàries, xerrades, sortejos, actuacions o ta-llers infantils de cuina. I després de l’èxit en les edicions anteriors, tornarem a tro-bar juntament amb maridatge de vins i presentació de productes. Pel que fa a la restauració montblanquina, diversos lo-cals donen a conèixer les seves especiali-tats culinàries que tenen a les seves cartes.

Les xifres de les edicions anteriors ava-len aquesta nova, amb 6.500 visitants l’any anterior, un total de 4.600 degustacions gastronòmiques i 3.000 de vi i cava. El fet d’ampliar fira a dissabte al matí i afegir la Mostra de Formatges Artesans de Catalu-nya va donar valor afegit a la fira i farà que aquest any millorarien les expectatives.

La recuperació de la Fira de Sant Martí tanca el període turístic de

tardor a MontblancAquest any la fira es durà a terme els dies 28, 29, 30 d’octubre i tindrà com a eix central la mostra gastronòmica de productes agroalimentaris de la comarca. L’escenari on es cele-brarà serà l’església de Sant Francesc de la capital de la Conca de Barberà

FOTOS: PATRONAT DE TURISME DE MONTBLANC

17alacarta

Rica en paisatges, gastronomia i vins, ha apostat per potenciar-los a través de jor-nades gastronòmiques i col·laboracions amb entitats turístiques de renom o també la formació dels seus professionals a tra-ves de cursos especialitzats, tot això des de l’oficina de Derruta, Desenvolupament Rural a la Terra Alta, o el Consell Comarcal.

iii joRnadES dEL CoRdERDes del 21 d’octubre fins al 27 de novem-bre, els restaurants dels 12 municipis de la comarca oferiran al públic en general menús d’entre 25 i 35 euros elaborats amb carn de corder de la comarca. Aquest any, com a novetat, es col·laborarà amb la Festa del Vi a Gandesa amb les puntxades (tapes típiques de la comarca), que s’oferiran en un estand acompanyant el vi que es podrà catar durant la fira. L’acte de presentació va anar a càrrec del president del Grup Sehrs, Ramon Bagó, i tots els invitats van poder tastar les delicatessen que van preparar els restaurants d’aquesta iniciativa, acompa-nyats del vi de la DOTA i regats amb l’oli de la DOP de la Terra Alta. L’èxit de les últimes edicions ha aconseguit que aquesta inicia-tiva gastronòmica es consolidi i es conver-teixi en un referent gastronòmic i turístic de la comarca.

ConVEniEl president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, i el director gene-ral de l’Escola d’Hostaleria Via Magna In-ternational School of Hospitality and Tou-rism, Antoni Polo, van signar un acord de col·laboració per a la realització d’accions conjuntes en matèria de promoció de l’hostaleria a la comarca. L’acord obre una via de col·laboració entre ambdues institu-cions en programes de desenvolupament del sector turístic, de promoció de tots els

actius turístics del territori i de potencia-ció i foment del sector restauració. Una de les accions que s’emmarca dins d’aquest acord és que els estudiants d’aquesta es-

cola serviran les puntxades que s’oferiran durant la Festa del Vi de Gandesa i que uneix la Festa amb les III jornades del cor-der de Tarragona, i participar a la presenta-ció dels treballs fotogràfics.

inTERCanVi d’EXPERiÈnCiESDes de l’oficina Derruta, s’està promovent una acció d’intercanvi de coneixements i experiències per al foment de les activitats turístiques a la Terra Alta, durant el mes de novembre. L’intercanvi es du a terme per aprofundir el coneixement sobre el desen-volupament turístic al voltant de l’enotu-risme i el cicloturisme, a través de la Ruta dels Grans Vins de Borgonya, que passa per les vinyes més prestigioses de la zona.

Terra alta, l’aposta pel sector turísticEn els últims anys aquesta comarca ha fet una aposta clara per promoure i desenvolupar els seus recursos turístics, aconseguint que la restauració, l’hostaleria i l’enologia s’unei-xin per dinamitzar aquesta zona

18alacarta

FOTO: ROLAND PERSSON

El FoodPhoto Festival reuneix els millors fotògrafs gastronòmics del món

Els principals fotògrafs gastronòmics del món van participar a Tarragona, del 29 de setembre al 2 d’octubre, a la segona edició del FoodPhoto Festival, l’únic cer-tamen de fotografia gastronòmica que se celebra al món i que en només dos anys ja s’ha convertit en un autèntic referent per als professionals del sector. Superant les previsions més optimistes, més de 400 fotògrafs arribats de diversos països, com els Estats Units, Brasil, Xile, Repú-blica Dominicana, Índia, Israel, Suècia, Alemanya, Regne Unit, Irlanda, Polònia, Portugal, Holanda, Àustria, Bèlgica, Itàlia i Espanya, entre d’altres, van compartir experiències professionals, tallers, confe-rències, exposicions, i també van comen-tar les darreres tendències, van descobrir nous productes i, fins i tot, van cercar i trobar nous socis per emprendre futurs projectes.

El FoodPhoto Festival 2011, que compta amb el suport del Pla de Competitivitat de la Tàrraco Romana, és un cartell de qua-litat com ho demostra el fet que ha aple-gat els millors fotògrafs gastronòmics de cada país. Entre aquests també s’hi compten en Joan Roig, actual president

de l’Associació de Fotògrafs Professionals (AFP) d’Espanya, i Nando Esteva, una de les joves promeses de la fotografia pu-blicitària, que recentment ha publicat a revistes internacionals com Vogue o Elle. Roig va portar a Tarragona el més recent de la seva obra, que ha compartit amb Neus Portell, i que ha merescut diversos guardons, com el Premio Lux. A més, en-tre els treballs seleccionats es va poder veure l’obra de David Loftus, el fotògraf per excel·lència del cuiner britànic Jamie Oliver i, sens dubte, un dels fotògrafs més publicats del sector, que va exposar a Tar-

Més de 400 professionals del sector arribats de diferents països

participen en el certamen, únic al món

• Guardó FoodPhoto 2011Millor fotografia o sèries de fotografies d’estudi de l’any ROLAND PERSSONPer les fotografies creades per al llibre ‘Food to eat once in your life’• FinalistesHans Handsen (Alemanya)Maite Lacruz (Espanya)Nando Esteva (Espanya)Philippe Vaurès (França)Yuri Afanasiev (Rússia)

• Foodfeatura 2011Millor Reportatge fotogràfic

FRANCESCA MOSCHENIPer la seva sèrie de retrats de cuiners estrella i les seves creacions• FinalistesAraceli Paz (Xile)Caren Alpert (EUA)Jörg Volland (Alemanya)Markus Bassler (Alemanya)Jan Bartelsman (Països Baixos)

Premis FoodPhoto Festival 2011

ragona el seu darrer treball “La famiglia”, un excel·lent reportatge fotogràfic del fa-mós restaurant d’Alvaro Maccioni, de Lon-dres. Pel director del festival, Günter Beer, “l’objectiu del festival és promocionar la diversitat artística i l’energia creativa de la fotografia gastronòmica que és, sens dubte, una de les principals disciplines de la fotografia professional i la que té més publicacions especialitzades, més vendes i un públic més ampli. No hi ha cap altre àmbit de la cultura humana que estigui tan influït per la fotografia como la gas-tronomia”.

Aquest festival és un dels esdeveni-ments més importants que se celebren a Tarragona tant per la quantitat de perso-nes que mou, com pel fet que la gran ma-joria pernocten, dinen i passen uns dies a la ciutat, i que al comptar amb els millors fotògrafs gastronòmics del món, la imatge de la marca Tarragona acaba sent projec-tada internacionalment. Coincidint amb el FoodPhoto Festival, el restaurants agru-pats en el col·lectiu Tarragona en Essència han celebrat el primer concurs de fotogra-fia amb mòbil, amb el suport del Pla de Competitivitat de la Tàrraco Romana.

19alacarta

joRnada d’EFiCiÈnCia EnER-GÈTiCa En EL SECToR HoTELER

Els principals agents implicats en la gestió energètica tindran l’oportunitat de conèi-xer l’activitat de les Empreses de serveis energètics que participen en la gestió d’estalvi en establiments hotelers per as-segurar el màxim estalvi sense que supo-si un cost per a les nostres empreses.

joRnada TÈCniCa SobRE joRnadES GaSTRonÒMiQuES

una reflexió sobre l’eficiència de les Promocions Gastronòmiques

L’organització d’aquesta Jornada respon a una necessitat que afecta tot el territori on s’ha fet evident una proliferació d’or-ganització de Jornades Gastronòmiques sense que es disposi d’una reflexió prè-via, conjunta i acurada que serveixi per facilitar uns criteris bàsics per a la seva organització, selecció de productes, pla de màrquetings i en definitiva un full de ruta que millori el rendiment de l’esforç empresarial i públic que s’hi esmerça.

La voluntat és que el consens i les con-clusions assolides per aquesta jornada puguin ser validats per les diferents admi-nistracions i organitzacions empresarials per una aplicació efectiva dels criteris bà-sics que han d’acompanyar l’organització d’unes Jornades Gastronòmiques.

QUÈ PROMOURE? Definició del pro-

ducte. Localitzar clarament els elements i productes diferenciadors a potenciar constitueix una premissa de què depen-drà l’eficàcia d’una campanya de promo-ció gastronòmica.

COM PROMOURE? Anàlisi i determina-ció de les fórmules de promoció. La deter-minació del públic a qui es dirigeix la pro-moció i les fórmules per arribar al “client”.

QUI ÉS EL CLIENT? Nivell econòmic. Mercat objectiu.

COM OBTENIR UNA IMATGE DE PRES-TIGI?

Estratègies d’arrelament de la promoció

L’objectiu d’una promoció és, sens dubte, la implantació de la “marca” gastronòmi-ca dins de la zona d’influència determina-da. Cal preveure i examinar l’abast de la implantació efectiva per decidir la conti-nuïtat.

Amb l’objectiu final de determinar com NO han de ser unes jornades gastronòmi-ques i, per tant, com haurien de ser per millorar l’eficàcia de l’esforç que s’hi es-merça per part dels elements públics i pri-vats implicats, sou convidats a participar en aquesta “JORNADA SOBRE JORNA-DES”.

Jornades Tècniques

JORNADA TÈCNICA SOBRE JORNADES GASTRONÒMIQUES

dia: 21 DE NOVEMBRE DE 2011HoRa: 10 :00hLLoC: ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE TURISME I OCI C/ Joanot Martorell, 15 - Vila-seca

JORNADA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN EL SECTOR

HOTELER

dia: 3 DE NOVEMBRE DE 2011LLoC: HOTEL CIUTAT DE TARRAGONA Plaça Imperial Tarraco, 5 - Tarragona Tel. 977 250 999

20alacarta

Coincidint amb el Dia Mundial del Turisme es va presentar al Palau de la Diputació de Tarragona el producte de turisme cultural El Paisatge dels Genis, així com el material editat per difondre i promocionar aquesta oferta turística impulsada pels municipis de Reus, Mont-roig del Camp, el Vendrell i Horta de Sant Joan, juntament amb el Pa-tronat de Turisme de la Diputació de Tarra-gona i la Universitat Rovira i Virgili.

Aquesta iniciativa es basa en la vincu-lació de quatre artistes universals amb el paisatge de quatre municipis de les comar-ques de Tarragona on van passar llargues temporades; Antoni Gaudí a Reus, Joan Miró a Mont-roig, Pau Casals al Vendrell i Pablo Picasso a Horta de Sant Joan. El Pai-satge dels Genis és un concepte-paraigua que permet integrar altres elements del territori per configurar el contingut de l’ex-periència turística.

A més, aquesta ruta cultural proposa vi-sitar els centres d’interpretació dedicats a cadascun dels genis, conèixer l’essència del territori, les ciutats, la natura, la gas-tronomia, les activitats, etc. També s’ha editat material explicatiu de quins són els elements del territori que van influir aquests genis, amb un fulletó i el seu dis-play, mapes-guia acompanyants, la Targeta Genial, el lloc web www.elpaisatgedelsge-nis.cat i un audiovisual. Aquests elements proposen un joc per tal que els visitants intentin conèixer quins són els elements del territori que han format part de l’ex-periència d’aquests genis. I ha destacat la Targeta Genial, que permet que els es-tabliments adherits al Paisatge dels Genis puguin oferir descomptes o promocions a través d’aquesta targeta, que també dóna accés als centres d’interpretació. Els esta-bliments col·laboradors són restaurants, cellers, empreses d’activitats, museus, serveis de guiatge i activitats d’oci o allot-jaments, entre d’altres.

El projecte del Paisatge dels Genis va ser desenvolupat pel Grup de Recerca d’Anà-lisi Territorial i Estudis Turístics del depar-tament de Geografia de la URV, en col-laboració amb el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona l’any 2009.

El Paisatge dels Genis, punt d’unió cultural de les comarques tarragonines

FOTOS: CRISTINA AGUILAR

21alacarta

Quan parlem de la “lletra petita” com un element del contracte que no hem pogut considerar i que transforma el seu contin-gut, pensem quasi sempre en el món de les assegurances.

Ens és molt difícil fer una anàlisi com-parativa i permanent del que pugui con-venir més als nostres negocis, tant des de la vessant del cost de les primes com de la cobertura real de les pòlisses i, sobre-tot, de la resposta que esperem en el cas d’un sinistre, moment en què es posa en evidència l’abast del que teníem contractat i on, malauradament, es posa de manifest aquella “lletra petita”.

Conscient de tot això, l’AEH ha elaborat, amb la participació de Vallvé-corredors d’assegurances, amb cent anys d’experi-ència en el món de les assegurances, una oferta específica per a l’Hostaleria, que es-timem que ha de representar un estalvi, a igual cobertura, d’un mínim del 15% en les primes que tinguem subscrites.

PRinCiPaLS TRETS dE L’ aCoRd

Marc Legal: tots els empresaris hostalers de la província estan acollits al conveni d’Hostaleria de Catalunya en el qual indica l’obligatorietat del patró de contractar una assegurança per a cadascun dels treballa-dors amb els següents capitals (segons l’última publicació) - veure Art.46.

• Mort Laboral: 16.500,00€

Revisar les assegurances, una nova oportunitat d’estalvi

• Incapacitat permanent total per Accident Laboral: 16.500,00€

• Incapacitat permanent absoluta per Ac-cident Laboral 16.500,00€

aSSEGuRança dELS ESTabLi-MEnTS + RESPonSabiLiTaT CiViL + dEFEnSa dEL LoCaL

Tots els empresaris hostalers en el de-senvolupament de la seva activitat estan assumint riscos en concret en tres direc-cions:

• Responsabilitat Civil: danys que puguin ocasionar a terceres persones per una pos-sible intoxicació, per danys que pugui oca-sionar el local a la clientela... afrontant una possible reclamació que implica costos de defensa i la indemnització en cas de con-demna.

• Patrimonial: danys al seu local (patri-moni) que poden suposar una important despesa o fins i tot la no continuïtat del negoci.

• Subministraments: problemes amb empreses de subministres (aigua, llum, telèfon...) i serveis que generen una inde-fensió dels associats davant de grans pro-veïdors.

Les condicions a efectes d’assegurança pactades per l’AEH amb Vallvé-corredors d’assegurances, després d’una anàlisi acu-rada amb diverses companyies van dirigi-des en els àmbits següents:

• Econòmic: Partint dels capitals i garan-

Hem pactat una prima per tre-ballador de 3,9€ anual a/p de 6

treballadors (veure taula)

Condicions d’assegurança pactades per Vallvé

nuM. dE TREbaLLadoRS PRiMa anuaL

1 12,60 €

2 20,00 €

3 20,00 €

4 20,00 €

5 20,00 €

6 23,40 €

7 27,30 €

8 31,20 €

9 35,10 €

10 39,00 €

ties que tingui assegurats en aquell mo-ment a l’associat se li aplicarà sobre el re-but pagat entre un 10% i un 20% la prima.

L’objectiu d’aquest acord és el de poder ASSESSORAR els associats per tal que tinguin el seu PATRIMONI cobert correc-tament, per tal d’evitar infraassegurances i riscos mal assegurats.

22alacarta

Les intoleràncies alimentàries a les cartes, un valor afegit per als

nostres establimentsCada dia s’és més conscient que hi ha grups de persones amb el que s’anome-nen intoleràncies alimentàries. Aquestes malalties cada dia són més presents a la nostra societat, i ja podem trobar associa-cions que aglutinen els afectats que donen informació, assessorament i suport per tal de poder afrontar-les i passar de ser una molèstia per al qui les pateix a mostrar que es pot portar una vida totalment normal si s’aprèn a conviure-hi. Les principals o més comunes són: la intolerància al gluten (ce-líacs), produïda per diferents tipus de cere-als, i la intolerància a la lactosa (a l’hidrat de carboni) de la llet i dels seus derivats, encara que en podríem anomenar més.

Aquest fet i la presa de consciència de la societat sobre l’existència d’unes malalties que afecten la ingesta de determinats pro-ductes va comportar que s’obrís un nou mercat que no tenia les seves necessitats complertes. Així, les primeres de prendre’n consciència i de veure un possibilitat de negoci van ser les grans superfícies, que van posar corners plens de productes per a persones amb intoleràncies alimentàri-es. Per tant, la compra diària d’una perso-na amb aquesta malaltia la té coberta, però què passa quan decideixen sortir a menjar fora?

Per a les persones afectades per aquest tipus de malaltia, una cosa tan senzi-lla com sortir a sopar o dinar amb amics o família és molt complicat perquè han

de trobar un lloc on puguin menjar plats adequats a les seves característiques. Per aquest fet, des de les diferents associaci-ons s’està treballant per conscienciar el sector dels restaurants i hotels que inclo-

guin a les seves cartes o locals productes o menús per a intolerants a algun aliment i donar un valor afegit al seu establiment. Marta Gómez tecnòloga d’Aliments, de l’Associació de Celíacs de Catalunya, ens

explica que per a conscienciar els restau-rants s’estan fent moltes iniciatives: “Des de l’associació ara hem tret un manual per la restauració, Restauració sense gluten, amb la col·laboració de la Fundació Alicia

Les intoleràncies alimentàries amb més famílies afectades són al gluten i a la lactosa

23alacarta

on s’explica què és la malaltia, les pautes de manipulació dels aliments que s’han de seguir, com es serveixen, receptes, menús, en definitiva, tot el procés. A més, realit-zem formació específica als establiments interessats perquè el seu personal pugui obtenir coneixements bàsics i necessaris perquè apliquin les normes d’higiene i de manipulació que necessiten per poder do-nar un bon servei al celíac. Una vegada im-plantat al restaurant, nosaltres portem un control perquè es compleixin les normes en l’emmagatzematge, l’elaboració, l’em-platat i el servei de l’aliment per a evitar i prevenir l’aparició de possibles contami-nacions creuades”. L’Associació de Celíacs de Catalunya fa més de 30 anys que treba-lla en aquest sentit i actualment aglutina més d’11.000 famílies amb celíacs. “Des de fa cinc anys hem notat un clar augment de la demanda de restauradors, que volen oferir menús per a celíacs, ja que hi ha una demanda clara, aquest col·lectiu arrossega molta gent; tot i això, en aquests moments encara ho tenen una mica difícil, perquè no hi ha tants llocs com nosaltres voldríem, però estem treballant perquè així sigui”, explica Marta Gómez. A la pàgina web de l’associació es pot trobar un llistat d’esta-bliments on els celíacs hi poden anar a fer algun àpat o prendre una copa: “El balanç dels restaurants que ja han entrat a formar part d’aquest llistat és molt bo perquè els celíacs ho agraeixen mol, ja que han estat molt de temps sense poder fer-ho, i a més per als locals on es fa no és molt feixuc, malgrat que els productes són una mica més cars però un restaurant ha d’estar pre-parat perquè cada vegada hi ha més gent que necessita una dieta especial i són cli-ents potencials si es tenen en compte les seves necessitats”, acaba la Marta Gómez.

Les intoleràncies a la lactosa són un al-tre grup amb les mateixes necessitats i la mateixa problemàtica que els celíacs. La seva associació, Associació d’Intolerants a la Lactosa d’Espanya (Adislac), s’encarrega de donar suport a les persones que patei-xen aquesta malaltia. Adislac, a diferència de l’Associació de Celíacs de Catalunya, és de jove creació i està fent les prime-res passes en aquest sentit: “El sector de la restauració i de l’hostaleria és una as-signatura pendent que tenim, però que hi estem treballant, i estem iniciant contactes amb cadenes hoteleres i de restaurants per poder fer-ho”, explica Oriol Sans, president de l’Adilac. Pel que fa a guies o manuals, dins de la seva web podem trobar una pe-tita guia amb establiments del sector que han estat sensibles a aquest tipus de in-tolerància. Tot i això, són encara pocs els qui en formen part, “però van en augment, ens demanen assessorament però sobre-

tot ens comuniquen que són establiments conscienciats i per tant receptius a les necessitats i demandes dels clients amb aquesta intolerància, això ja és important. La forma com es concreta pot anar des de l’especificació en les cartes i menús dels plats aptes fins a disposar de productes al-ternatius (per exemple, begudes vegetals) o senzillament l’actitud d’oferir una atenció especial quan es troben amb una deman-da d’un intolerant”, comenta Sans. Això pot ser un benefici per a tots: “És evident, si ets sensible amb el nostre col·lectiu, aquest es sentirà atret per l’establiment al tenir-lo en compte com a un client i si pot menjar amb tranquil·litat absoluta, hi tornarà. És un ar-gument comercial-social que els beneficia tant en el fet purament comercial, ja que atreu un target de públic creixent, com en el social al mostrar la sensibilitat davant les necessitats d’un grup de consumidors minoritari”, aclareix Sans.

Atendre i conscienciar-se de les intole-ràncies alimentàries per part del sector de la restauració pot ser beneficiós per a tots, a més d’un valor afegit per a l’establiment que ho posi en pràctica, potser hem de co-mençar a pensar-hi.

L’Associació de Celíacs de Catalunya,

juntament amb la Fundació Alicia, ha editat un manual, ‘Restauració amb

gluten’, per conscienciar el sector de la necessitat

de tenir en compte aquest col·lectiu

24alacarta

Tarragona 2017,un gran revulsiu comú

OPINIÓ Francesc Vives Vives, Secretari General AEH

Toca, en primer lloc, donar les gràcies als qui van prendre la iniciativa d’un gran pro-jecte i que l’han perseguit i treballat amb un enorme rigor, superant adversitats, críti-ques i un cert escepticisme, tan nostre.

S’han superat també candidats potents i que havien fet els deures amb la mateixa il·lusió. Per tot, gràcies. I l’anunci de la ce-lebració dels Jocs del Mediterrani 2017 ha vingut a raure dins d’uns moments en els quals no abunden les bones notícies, com un alè d’aire fresc que ha de servir d’estí-mul general, perquè serveixi de revulsiu econòmic i d’una renovada projecció dels recursos de tota mena que tenim el nostre territori.

Aquest anunci ve a coincidir també amb el 25è aniversari de la nominació de Bar-celona com a seu olímpica i tothom te a la memòria quina va ésser la evolució, l’entu-siasme i la transformació que els Jocs van significar per la capital catalana. I salvant totes les diferències, per què no pensar en clau de l’èxit d’aquells jocs?

Valorem també l’amplitud territorial, en tant que aquest projecte contempla diver-ses subseus que fan possible que aquest esdeveniment pugui ésser sentit com propi per tots. L’alcalde de Tarragona, en el seu discurs de presentació va afirmar: “Els te-nim aquí i són de tots. Els tenim aquí i són per a tots”. Amb aquesta frase es resumeix el sentiment aglutinador que tantes vega-des hem trobat a faltar.

Ara cal esperar i demanar amplitud de mires, generositat, i prioritzar aquest pro-jecte per damunt de la micropolítica, també tan nostre. Enhorabona!

“L’anunci de la celebració dels Jocs

del Mediterrani 2017 ha vingut com un alè

d’aire fresc”

25alacarta

Els representants de l’associació de Sa-borea España van presentar els resul-tats de les últimes sessions de treball als membres del Club del Producte a Vallado-lid, concretament les línies estratègiques en què tenen previstes treballar en els propers anys per liderar el desenvolupa-ment del turisme gastronòmic a Espanya. Aquestes es centren en quatre grans ob-jectius, consolidar una estructura per poder aconseguir els objectius fixats,

desenvolupar potents de màrqueting, arribar a ser una plataforma de producte sostenible, que potenciï les experiències gastronòmiques autèntiques i vincula-des al territori, aconseguir que l’associa-ció s’identifiqui dins i fora de les nostres fronteres com a referència de destins tu-rístics gastronòmics.

El Patronat de Turisme de Cambrils és un dels impulsors d’aquesta associació des de l’estiu passat.

El Saga Ruby inaugura l’Àrea de Servei al Passatger del Port

Saborea España presenta les seves línies estratègiques

El creuer ‘Saga Ruby’, procedent de Mar-sella, va fer escala turística el passat 29 de setembre al Port de Tarragona amb 661 passatgers a bord. Els creueristes que van desembarcar van estrenar a primera hora del matí les noves instal·lacions de l’Àrea de Servei al Passatger del Port de Tarragona, ubicades a la prolongació del dic de Llevant, en les quals l’Autoritat Por-tuària ha invertit més de 650.000 euros. Així, s’obre la temporada de creuers a la nostra ciutat. Un total d’onze autobusos van anant facilitant al llarg del dia el tras-llat dels viatgers a la ciutat de Tarragona i a altres punts d’interès turístic del terri-tori. Així, els creueristes del ‘Saga Ruby’ van optar majoritàriament per conèixer la

Tarragona romana i medieval, la gastro-nomia del Serrallo i el monestir de Poblet. Aquesta arribada pot ser la primera de moltes i una oportunitat de la ciutat i la de-marcació en general per donar-se a conèi-xer com a punt d’arribada de més creuers i poder desenvolupar una de les apostes més importants de l’Autoritat Portuària. Tot i això, encara queda molta feina per fer.

El vaixell ‘Saga Ruby’ va ser constru-ït l’any 1979, i té amb una eslora de 191 metres, una màniga de 25,05 metres, un calat de 8 metres. Navega amb bande-ra del Regne Unit i va prosseguir la seva ruta amb destinació al port de Vigo, capital econòmica de la província de Pontevedra.

BREUS

El CMCTo i Sitem desenvoluparan el

projecte diGiTuR de continguts turístics

digitals DIGITUR és un projecte que consis-teix en la integració de continguts digitals interactius per a l’exploració i el descobriment del territori a tra-vés d’un disposituu mòbil Iphone o Android i que s’impulsa des del con-sistori per la Millora de la Competi-tivitat del Turisme i Oci (CMCTO) i la Consultoria Tècnica de Sistemes d’In-formació Geogràfica i Teledetecció SLU (SITEM). El sistema es basarà en l’aplicació GoolTracking, que actual-ment ja es comercialitza amb èxit des de fa més de dos anys i es desenvo-luparà al PCT de Turisme i OCi durant l’any 2012 per disposar d’un prototip a mitjans de 2013. Aquest projecte ha estat aprovat en la convocatòria 2011 d’ajudes del Pla Avanza2 per a la re-alització de projectes i accions en el marc de l’Acció Estratègica de Teleco-municacions i Societat de la Informa-ció. El sistema constarà d’un mòdul de gestió de continguts perquè els operadors turístics puguin incorporar la seva informació; i d’una aplicació mòbil que permetrà la comunicació bidireccional amb el turista.

26alacarta

La Generalitat de Catalunya ha celebrat l’acte de lliurament dels Guardons del Turisme que s’atorguen a professio-nals, empreses i entitats del sector que han contribuït al desenvolupament turístic de Catalunya. La Medalla de Tu-risme va recaure en la perso-na de Josep Graset, president de la Federació d’Empresaris d’Hosteleria i Turisme de Tar-ragona i president de l’Asso-ciació d’Apartaments Turístics de la Costa Daurada per ha-ver estat una de les persones que més ha contribuït amb la seva exemplaritat professional als interessos turístics a Cata-lunya constituint un referent per a tots els professionals. Un dels diplomes Turístics es va atorgar a la Cambra de Co-merç de Tarragona per la seva iniciativa Tarragona dTapes que ha aconseguit consolidar-se com un referent gastronò-mic al nostre país.

La Costa daurada a la revista ‘Spend

in Viajes’ Un equip de la revista especialitza-da en viatges ‘Spend In Viajes’, de tirada estatal, va visitar la Costa Daurada per elaborar un reportat-ge que es publicarà al número de novembre. El viatge està organitzat des del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, amb la col-laboració dels patronats i oficines de Turisme de Vila-seca/la Pineda Platja, el Vendrell, el Priorat, Reus, Salou i Tarragona. Amb motiu del reportatge, l’equip de la revista va realitzar una sessió fotogràfica a l’hotel Gran Palas, de la Pineda, i a Tarragona, per publicar juntament amb el reportatge. Durant la seva estada han fet un tast de vinagres al Vendrell, han visitat el Gaudí Cen-tre de Reus, dos cellers del Priorat i han realitzat un recorregut guiat per Tarragona. S’han fet entrevis-tes al joier Joan Blázquez i al sastre Francesc Queralt.

LEMan celebra el seu 50è aniversari

El restaurant, cafeteria i pastisseria Leman, situat a la Rambla Nova de la ciutat, va celebrar les seves bodes d’or rodejat d’amics, antics treballadors, clients i autoritats. L’establiment que des de fa 8 anys dirigeixen el Jaume, l’Ángela, el Manel, l’Ernesto i l’Isidre, es tot un referent al món de la restauració a la zona. Segons explica el Jaume, que fa 34 anys que treba-lla al local, l’any 1961 quan es va posar en marxa el negoci, va ser el primer de tenir pastisseria i cafeteria al mateix local. Anys més tard van apostar per posar el servei de restaurant. Els impulsors d’aquest Leman van ser Michel Seró i Josep Martí. Pel que fa a la celebració, els actuals propietaris van estar molt il·lusionats, i comenten que no hauria estat pos-sible sense el suport de tots els clients que cada dia vénen a disfrutar del seu servei i que han estat fidels durant aquest anys. La filosofia del Leman continua sent la dels seus inicis: oferir sempre producte qualitat i, malgrat que la crisi ha afec-tat tothom, ells segueixen servint la cuina de mercat en cada dels seus menús diaris, ‘sandwichs’, plats combinats, junta-ment amb el servei de cafeteria i la pastisseria que encara s’elabora de la manera tradicional.

Josep Graset, Medalla de Turisme

BREUS

27alacarta

Publicity 2011 es celebrarà a Cambrils el proper 24 de novembre

Les III Jornades de publicitat i promoció turística, Publicity 2011 es celebraran a l’Hotel Tryp Port Cambrils el proper 24 de novembre des de les 9 del matí fins a les 14.30. En aquesta nova edició es volen oferir als assistents eines pràctiques i creatives per afrontar la situació econòmica global; així, el lema de la jornada és «Temps difícils, solucions creatives». La iniciativa es dividirà en quatre taules rodones: una, de canals de comunicació; una altra, de publicity; l’altra, de noves accions de promoció i RRPP, i l’última, d’estratègies de comunicació low cost. Al final d’aquest acte es lliuraran els premis Publicity 2011 i la cloenda anirà a càrrec de Carme Cros, subdirectora general de Programació Turística, i Mercè Dalmau, allcadessa de Cambrils. La creixent competència entre les destinacions turístiques i la influència de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació incentiven la realització de tasques de promoció més complexes i originals. D’aquí radica la importància de

la promoció turística d’un municipi quant a inversió pel seu creixement de futur i saber el mètode idoni per desenvolupar qualsevol acció en aquest sentit.

BREUS

Entre els mesos de juny de 2010 i 2011 un total de 71.412 persones han visitat el Gaudí Centre Reus, cosa que representa un increment del 16,96% respecte al balanç interanual de l’any passat, quan es van registrar 61.055 visites. La xifra significa un rècord de visitants des del seu inici, l’any 2007. Segons l’Ajuntament de Reus, el nombre de visites al centre té un creixement sostingut al llarg de l’any. Durant el primer semestre de 2011, l’increment de visitants ha estat del 16,8% respecte al mateix període de 2010, amb còmput total de 37.442 persones. Pel que fa als ingressos per entrades, se situa en 277.000 euros i el semestral en 124.000, cosa que representa un increment de prop del 24% respecte dels períodes anteriors. Aquestes dades podrien significar que el centre s’està consolidant com un referent per al turista internacional de la Costa Daurada. El visitant internacional és el que més ha crescut durant el primer semestre de 2011 (un 32%) i destaca l’augment de públic rus, que ha crescut un 63% respecte al mateix període de 2010, en una tendència a l’alça en els darrers anys. Des de la seva obertura l’han visitat 214.000 persones, consolidant-lo com un gran pol d’atracció turística.

Miguel va començar des de molt jove ajudant els pares al Bar Negresco. Ningú com la gent de l’hostaleria entén tant de sacrifici i de treball. A Miguel mai li va faltar un somriure ni un gest amable per als seus clients i per als qui el vam conèixer i vam compartir treball i inquietuds amb ell. Quan tractàvem d’algun projecte comú les seves opinions eren sempre de sentit comú i de generositat. Una cruel malaltia se l’ha endut, molt jove encara, però sempre romandrà en el nostre record. Des d’aquestes senzilles però sentides línies volem expressar el condol de tots els companys de professió i d’aquesta associació on ha deixat el mes honrós dels records.

El Gaudí Centre Reus tanca l’any amb un increment d’un 17% dels seus visitants

un adéu al nostre company Miguel burillo

Com ja és tradició, novament hem reservat, exclusivament per tots els associats (treballa-dors i clients), totes les sèries del número de la Loteria Nacio-nal corresponent al sorteig ex-traordinari de Nadal del proper dia 22 de desembre, del qual en reproduïm un exemplar. Les adquisicions d’aquesta lo-teria es faran sense cap mena de recàrrec. Les reserves i pos-teriors retirades es podran fer a les oficines de la nostra seu i en diferents establiments

de les nostres comarques, fins al dilluns 19 de desembre. Esperem que tinguem sort!!!

L’AEHT ja té la loteria de Nadal d’aquest any