a l b e l d a - carcaixent.es€¦ · escut amb les armes dels talens, albelda i lloret prueva de...

1

Dels llinatges carcaixentins

A L B E L D A

Bernat DARÀS i MAHIQUES Cronista oficial de Carcaixent

Escut amb les armes dels Talens, Albelda i Lloret

Prueva de Testigos hecha por Bartolomé, Juan é Hilarión Taléns (1691) Col. Alicia Pérez i Pérez

2

Com a estudiós de la història del nostre poble, sempre he intentat arreplegar la genealogia dels

nostres avantpassats, tasca important duta a terme a l’Arxiu Històric de la nostra Parròquia. Amb

este article, iniciem una sèrie que volem dedicar a tots els llinatges més importants, molts d’ells

d’una gran antiguitat, que, encara que no es remunten a la Reconquesta, sí que ho fan fins al

segle XVI, segle en el qual comencen els llibres sacramentals conservats. Farem al·lusió també a

tot el que envolta este tipus de treballs: els seus orígens, casa pairal, escut d’armes i històries

familiars. Treball amb què intentarem recuperar la història de la gent del nostre benvolgut po-

ble; gent que, com diu Salvador Albert, “...no han eixit ni eixiran mai als llibres d’història [...]. En

definitiva, gent de poble i treballadora, que, tot i no ser famosa, no mereix ser oblidada [...].

Perquè tot aquell que oblida els seus, corre el perill de ser oblidat pel seus”1.

Comencem amb el llinatge dels Albelda, cognom d’origen toponímic que segons uns autors pro-

cedix del terme àrab Baydã junt amb l’article Al, que significa “La Blanca”, mentre que uns altres

apunten al topònim Albalda / Albeilda “L’Aldea”. Correspon, en general, al topònim Albelda,

nom de les poblacions: Albelda2, en la província d’Osca, i Albelda d’Iregua3, a la Rioja, de les

quals van eixir moltes famílies, sobretot, a Carcaixent, Alzira i Algemesí.

Del seu origen, Joan Francesc Hita, rei d’Ar-

mes de Felip IV, diu que:

“[...] se ha escrito el que en los antiguos

tiempos se daban los apellidos de las provin-

cias, reynos, lugares y castillos que se ganaban

ó poblaban, ó, que los señores reyes daban en

feudo de honor a sus Ricoshombres, Deudos,

Caballeros, y allegados por grandes y certifica-

dos servicios, i animarlos a que los hiciessen

mayores; i a otros se les dio el apellido de las

partes de donde salieron a poblar ó vivir a

otras: y assi por algunas de estas causas toma-

rían , ú, les darían el apellido de ALBELDA al li-

nage que goça del, y le conserba en el Reyno

de Valencia, al que pasaron con el Rey Don

Iayme primero de este nombre en Aragón, de

la provincia de la Rioja de está la villa que

1 ALBERT COGOLLOS, S., Els Cogollos de Carcaixent, 2009.

2 En l’actualitat la seua població no supera els 900 habitants. En l’antiguitat la seua terra va ser disputada per nobles i

eclesiàstics (Diòcesi de Lleida i Barbastre). En el seu nucli antic destaquen els porxos que tancaven el poble i “portalets”

que donen a la Plaça Major, on s’alça la col·legiata (s. XVI), i a la rambla, on afluïxen les aigües d’un torrent que

arreplega les d’un brollador de la serra de “les Gesses” en el pou àrab. Va ser lloc de senyoriu dels comtes d’Urgell (s.

XIII-XIV) i després dels Peraltes. Per privilegi del rei Felip IV va ser elevada a la categoria de vila reial en 1629.

Albelda és rica en cereals, olivera, fruiters i farratges. Les aigües del Canal d’Aragó i Catalunya, construït a principis

del segle XX, van modificar-ne el paisatge del terme municipal. Entre les seues festes típiques es troben “la sega i la

batuda” (juny) i la “Festa del Tocino” (gener).

3 Es troba ubicada al sud de Logronyo, en la vall baixa de l’Iregua. El terme municipal limita amb Lardero i Alberite

(N), Clavijo (E), Nalda (S) i amb Sorzano i Entrena (O). Té una extensió de 23,03 km2 i una població de 3.291 habitants

(2010). En el seu terme existien els despoblats de Longares, despoblat en el segle XII, Morcuera, despoblat en el segle

XVI, i Mucrones. Entre els edificis i monuments més importants destaquen l’església de Sant Martí i les ermites de

Santa Isabel, de la Mare de Déu de Bueyo, romànica, i la de Santa Fe de Palazuelos.

llaman Albelda de la que juzgo tomarían y da-

rían el apellido de ALBELDA por causa de usar

los de este apellido las mismas Armas que goça

el linage de los Gonçález que es natural de la

dicha villa de Albelda, donde oy se conserba

con notoria y conocida nobleça de Hijosdalgo,

y con la mesma opinión y fama pública están

otros del mesmo apellido de ALBELDA que re-

siden en la Rioja y otras partes de España que

salieron de la dicha Villa, y proceden de los di-

chos Gonçález y como apellido patronímico

han quedado con el de ALBELDA como los del

dicho Reyno de Valencia del que fueron con-

quistadores, i como tales, y por la mucha cali-

dad y servicios los heredó el dicho Rey en la

villa de Carcagent (que es en el dicho Reyno) y

su distrito, de donde se han repartido por di-

ferentes partes y lugares, i en todas han dado

3

muestras de su mucho y gran valor, i noble

sangre heredada de sus ilustres y antiguos pro-

genitores, los quales fueron honrrados (y sus

descendientes) con las insignias y Armas de

que goçan: Que son un escudo de campo azul,

y en el una banda de oro, y dos castillos de

plata, puestos el uno en lo alto, y el otro en lo

bajo de la dicha banda, orpasados de goles,

que es las puertas y ventanas coloradas; todo

en la forma que se veé en el segundo quartel

de el escudo, que esta por cabeza de esta cer-

tificación, y escritas en el libro de Armería y li-

nages nobles de los Reynos de Aragón de mi

officio a fojas diez y siete” 4.

De l’origen històric del llinatge dels Albelda,

els germans Garcia Carraffa5 ens diuen també

que:

“Este linaje, que es muy antiguo y noble, tiene su casa solar en la Rioja, en la villa de Al-belda, cerca de Logroño, de donde tomó el nombre. Caballeros salidos de esa casa solar acom-pañaron al rey don Jaime «el Conquistador» en la conquista de Valencia, y fueron de los cien pobladores de esta ciudad, donde queda-ron heredados.


Convent de Sant Francesc d’Assís. Làpida sepulcral (Segle XVII)

4 Certificació lliurada al llicenciat Josep Talens, el 20 de

novembre de 1649. Col·lecció particular de N’Alicia Pé-

rez.

También establecieron solar y fueron here-dados en la villa de Carcagente, una vez to-mada a los moros”.

J. Climent Mollá

Escut amb les armes dels Talens, Albelda,

Lloret i Cebrián

Hort del Marqués de la Calçada (Alzira)

Segons es fa constar a la Prueva de Testigos

hecha por Bartolomé, Juan é Hilarión Taléns,

presentada en la Cort i Justícia de Carcaixent,

l’any 1691, els membres del llinatge dels Al-

belda:

“[...] han sido y son christianos viejos sin

rara mácula, ni descendencia alguna de moros,

judíos, ni otra qualquier secta, ni penitencia-

dos por el Santo Oficio, ni por otro tribunal al-

guno assí ecleciástico como secular; y que las

dichas familias de Taléns, Albelda, y Dalmau de

que descienden dichos Bartholomé Taléns,

5 El Solar Catalán, Valenciano y Balear, 1968, tom IV,

pàg. 4.

4

Pedro Juan, y Ylarión Taléns, son familias, y li-

nages antiquísimos y de los cien cavalleros hi-

jos Dalgo que el serenísimo rey Jayme dexó en

la Huerta del Sent que es hoy término de dicha

villa de Carcaxente, después de haver conquis-

tado, y ganado el Reyno de Valencia de poder

de moros, por haverle servido en la conquista

de dicho Reyno...” 6.

J. Climent Mollá


Heretat del Marqués de la Calçada (Cogullada)

Les relacions entre els llinatges dels Albelda i els Garrigues al nostre poble no van ser gens cordials, segons es desprén d’una orde perquè es pagara a l’algutzir Gaspar Portalés 37 lliures

6 Important document que perteneix a la col·lecció de

N’Alicia Pérez.

7 ARXIU DEL REGNE DE VALÈNCIA, a partir d’ara

ARV, Reg. 1377, f. 61. MIRALLES VIVES, F., “Algu-

nas noticias en torno a los problemas de orden público en

la Ribera: 1628-1634”, en Al-gezira, vol. 4-5, 1988, p.

178.

pels vint dies que havia emprat en la vila de Carcaixent per a

“[...] asistir com ha asistit en aquella per a ronda de nit y dia la dita vila y fer altres dili-gencies para quietut y pacificació dels particu-lars de aquella, per raho dels encontres que ha hagut en dita vila entre los linages dels Albel-des de una part y los Nogueres y Garrigues del altra...”7.

La Confraria del Sant Sepulcre i la Resurrecció

del Senyor està lligada històricament al lli-

natge dels Albelda. El testimoni documental

de la seua participació a la Setmana Santa més

antic data de l’any 1634, segons consta al Lli-

bre Racional8. Per este temps costejaven, junt

amb la Confraria de la Mare de Déu de la Sole-

dat, una dobla i la processó general que tenia

lloc el matí del Diumenge de Pasqua.

Els Albelda destaquen entre les famílies de l’estament nobiliari carcaixentí com una pode-rosa nissaga de terratinents. Així, els Albelda mantenen en la història del nostre poble una poderosíssima influència, i els vorem ocupant càrrecs al Govern Municipal i, com no, també a la Parròquia. Membres d’esta nissaga foren:

Segle XVI

Mossén Pere Joan Albelda i Albelda. Prevere. Nasqué a Carcaixent el 9 d’abril de 1575, fill d’Andreu Albelda, dit el fill del de la Capella, i Margarida Albelda. Beneficiat del Benefici de Santa Bàrbara de la Seu de València, fundat per mossén Josep Oriol. Morí el 20 de febrer de 1629. Mossén Vicent Albelda i Torres. Prevere. Nas-

qué a Carcaixent el 8 de novembre de 1585, fill

de Bartomeu Albelda i Esperança Torres. Morí

a Carcaixent el 25 de març de 1627.

8 “Ytem, a 16 de abril día de Pascua de Resurrecció, pro-

cessó general per tot lo poble, fanla celebrar los Talensos

y Albeldes”. ARXIU HISTÒRIC DE LA PARRÒQUIA

DE L’ASSUMPCIÓ DE CARCAIXENT, a partir d’ara

AHPAC, sig. 23.30.0.

5

Macià Albelda i Gisbert. Justícia (...1603...).

Nasqué a Carcaixent, fill de Bartomeu Albelda

i Joana Gisbert. Es casà amb Esperança Garri-

gues i Guerau. Foren pares de fra Esteve Al-

belda, montesí. Morí el 23 de març de 1619.

Macià Albelda i Garrigues. Familiar del Sant

Ofici de la Inquisició (1620). Nasqué a Carcai-

xent el 5 de desembre de 1588, fill de Macià

Albelda i Gisbert i Esperança Garrigues i Gue-

rau. Es casà en primeres núpcies amb Espe-

rança Robió i Gisbert l’any 1616 i en segones,

amb Onofra Ferrero i Múñoz, d’Ontinyent,

l’any 1629. Es desconeix la data i el lloc del seu

traspàs.

Fra Esteve Albelda i Garrigues. Montesí. Pre-

vere. Nasqué a Carcaixent el 3 de gener de

1594, fill de Macià Albelda i Gisbert i Espe-

rança Garrigues i Guerau. Ingressà a l’Orde de

Montesa el 8 de desembre de 1616. Estudià al

Col·legi de Sant Jordi a València per l’any 1624.

Fou rector de les parròquies de la Salzedella,

municipi del Baix Maestrat (Castelló), i Car-

pesa (València), pertanyents a l’Orde de Mon-

tesa i Sant Jordi d’Alfama. Morí el 3 d’octubre

de 16639.

Fra Miquel Albelda. Cistercenc de Vall-

digna. Prevere. Natural de Carcaixent. Fou

germà de mossén Joan i Jaume Albelda. Doc-

tor en Sagrada Teologia. Apareix documentat

a la partida del soterrar del seu germà mossén

Joan Albelda, l’any 160510. Fou nomenat rec-

tor de Tavernes de la Valldigna el 24 de

desembre de 161111, càrrec que encara exer-

cia el 162812.

9 BORJA ARÁNDIGA, J, Breve resolución de todas las

cosas generales y particulares de la Orden y Cavallería

de Montesa, ed. a cura d’ANDRÉS ROBRES, F. i

CERDÀ BALLESTER, J., Institució Alfons el Magnà-

nim, 2004, pàg. 187.

10 AHPAC, Llibre de Clàusules 1600-1636, sig. 16.1.0,

f. 29 v.

11 GIL, E., Historia Chronológica de los Abades de el

Real Monasterio de N. Señora de Valldigna, Ed. La Xara,

2004, pàg. 97.

J. Climent Mollá


Hort de Sant Antoni o del Marqués de Montortal

(Les Barraques)

Segle XVII Fra Vicent Albelda i Albelda. Cartoixà. Pre-

vere. Nasqué a Carcaixent el 22 de gener de

1607, fill de Bartomeu Albelda i Elisabet Al-

belda. L’any 1644 apareix documentat com a

novici de la Cartoixa de Vall de Crist d’Altura

(Castelló), a on va morir l’any 1679.

12 “Fa fe yo Fr. Miquel Albelda, Rector de la parrochial

de Taverna haver celebrat en dita parrochial cinquanta

misses, les quals me acomana Pere Robio per la anima

de son fill Miquel Robio diffunt per la caritat de les quals

he rebut set lliures y deu sous dich 7 £. 10 s. y per aixi

veritat he fet lo pnt. a 18 de juliol 1628.- Fr. Miquel Al-

belda, Rector de Taverna”. AHPAC, Sig. 25.10.35.

6

Nicolau Albelda i Armengol, fill de Nicolau, dit

lo Polit, i Elisabet Armengol. Jurat (...164813...)

i Justícia (...167014...1678... i ...1684...). Nasqué

a Carcaixent el 13 de març de 161315. Es casà

en primeres núpcies amb Elisabet Joan Garri-

gues i Albelda, l’11 de gener de 1638; en sego-

nes, amb Elisabet Joan Pablo i Sanchis el 23 de

juliol de 1640; i en terceres, amb Agustina Gar-

rigues i Guerau, el 19 de juliol de 1646. Morí el

18 de desembre de 1691.

Mossén Aureli Albelda i Giner. Prevere. Nas-

qué a Carcaixent el 21 d’octubre de 1618, fill

de Bartomeu Albelda i Joana Anna Giner. Ca-

nonge de la Seu valentina i visitador de l’Ar-

quebisbat. Morí a València l’any 167616.

Alfons Albelda i Armengol. Notari. Assessor

del Justícia (...1674...). Nasqué a Carcaixent el

24 de gener de 1622, fill de Miquel Albelda i

Esperança Armengol17. Es casà amb Laura Ar-

mengol i Noguera el 18 d’agost de 1646. Foren

pares del notari Crisant Albelda i Armengol.

Redactà son darrer testament davant del no-

tari Pere López, el 22 de maig de 1698, en el

qual manifestà la seua voluntat de ser soterrat

“... en la Parroquial Yglesia de dita Vila en la

sepultura de nostra Señora del Roser vestint

dit meu cos ab habit del pare Sent Frances ...”.

Fou soterrat el 23 de maig de 1698.

Mossén Joan Albelda i Torremocha. Prevere.

Nasqué a Carcaixent el 27 de desembre de

1625, fill de Nicolau Albelda dit de la Placeta18

i Beatriu Torremocha. Prengué possessió del

13 “Itm. a 1 de juny dobla V.ª de N.ª S.ª del Roser fala

celebrar Nicolau Albelda de Nicolau, menor, y Jurat”.

AHPAC, Llibre Racional 1648, sig. 23.44.0, f. 112.

14 AHPAC, Proces de Pere Penadés, llaurador, ab lo ca-

nonge Francisco Boscá y altres, sig. 33.1.2.

15 AHPAC, Llibre de Bateigs 1581-1616, sig. 1.2.1, f.

291, p. 20.

16 CHABÁS LLORÉNS, R., Índice del Archivo de la Ca-

tedral de Valencia. Arxius valencians, 16, 1997, núm. 98,

sig. Ph. XIII, 151-154.

17 AHPAC, Llibre de Bateigs 1616-1633, sig. 1.3. 1, f. 39

v., pàg. 5.

18 AHPAC, Llibre Clàusules testamentàries 1637-1690,

sig. 16.2.0, f. 68 v.

Benefici de la Mare de Déu de l’Esperança el

23 d’octubre de 1648. Fou soterrat el 28 de

juny de 1658.

Vicent Albelda i Gomis, fill de Nicolau. Ca-

pità19. Justícia (...1663...). Nasqué a Carcaixent

l’1 d’agost de 1630, fill de Nicolau Albelda i Be-

atriu Gomis20. Es casà amb Joana Anna Albelda

i Torremocha, vídua de Bernat Garrigues i

Grau, el 9 de febrer de 1653. El 6 d’octubre de

1675 redactà son darrer testament davant del

notari Alfons Albelda, manifestant que:

“[...] vull ser soterrat en lo vas de Nicolau

Albelda mon pare construhit en mig lo cru-

zero de la parroquial Esglesia de dita vila [de

Carcaixent] ab lo habit del pare Seraphich

Sent Frances del Convent de descalços de dita

Vila ...”21.

Morí el 30 de setembre de 1683.

Basili Albelda i Osset. Llaurador. Jurat

(...1668...). Nasqué a Carcaixent l’11 de maig

de 1637, fill de Jaume Albelda i Elisabet Osset

i Esteve22. Es casà amb Anna Maria Diego i Ta-

lens el 3 de març de 1661. Morí el 14 de

desembre de 1694.

Mossén Pere Albelda i Garrigues. Prevere. Nasqué a Carcaixent el 3 de novembre de 1640, fill de Macià Albelda i Agnés Garrigues. El 8 d’agost de 1662 “...prengué poseció de la conjuncció del canonicato de Aurèlio Albelda, cononche de València, Pere Albelda, son nebot23. Fou nomenat canonge de la Seu valentina l’any 167624 i va morir el 1700.

19 AHPAC, Llibre Racional 1683, sig. 23.78.0, f. 172.

20 AHPAC, Llibre de Bateigs 1616-1633, sig. 1.3. 1, f.

148 v., pàg. 46.

21 AHPAC, Clàusula testamentària, sig. 16.78.8.

22 AHPAC, Llibre de Bateigs 1634-1653, sig. 1.4.1, f. 32

v., pàg. 25.

23 AIERDI, J., Dietari. A cura de Vicent Josep Escartí, Ed.

Barcino, 1999, pàg. 264.

24 CHABÁS LLORÉNS, R., Índice del Archivo de la Ca-

tedral de Valencia. Arxius valencians, 16, 1997, núm.

1887, sig. Ph. XIII, 151-283.

7

J. Climent Mollá

Escut amb les armes dels Talens, Albelda

i Lloret

Parròquia de Sant Antoni. Retaule oratori del Marqués de la Calçada (Segle XVIII)

Pasqual Albelda i Garrigues. Jurat en cap (...1704...). Nasqué a Carcaixent el 28 de maig de 1649, fill de Jacint Albelda i Talens i Beatriu Garrigues i Timor25. Es casà amb Gertrudis Gisbert i Garrigues el 21 de desembre de 1671. El seu traspàs tingué lloc abans de l’any 1710. Doctor Esteve Albelda i Guerau. Prevere. Va nàixer a Carcaixent el 25 de desembre de 1654, fill de Llorenç Albelda i Gomis i Magdalena Guerau i Albelda. Beneficiat del Benefici de Sant Pere Apòstol, des de 1679,


115, part. 40.

26 DE RIVERA I DE PALMA, E., Sermón, que el día

24 de noviembre del presente año, predicó el Dr. D.

Enrique de Rivera y de Palma..., València, 1878, pàg.

32.

i degà del Clergat. Fou soterrat el 4 de juny de 1731. Mossén Miquel Albelda i Gisbert. Clergue. Nasqué a Carcaixent el 8 d’agost de 1655, fill de Miquel Albelda i Gibertó i Brianda Gisbert i Talens. Prengué possessió del Benefici de l’Anunciació de la Mare de Déu l’any 1699. Fou soterrat el 14 de març de 1718. Doctor Joaquim Albelda i Armengol. De la Congregació de l’Oratori. Prevere. Nasqué a Carcaixent el 9 de gener de 1655, fill d’Alfons Albelda i Armengol i Laura Armengol i Noguera. Col·legial del Major de la Presentació i Sant Tomàs de Vilanova. En l’Oratori de València, el 168626. Va disposar ser soterrat amb la beca, en memòria del temps que la va vestir. Morí a València el 16 de març de 1697, amb fama de santedat. El clergat carcaixentí celebrà una missa per la seua ànima, el 17 de març del mateix any. Mossén Nicolau Albelda i Garrigues. Prevere. Nasqué a Carcaixent l’1 de desembre de 1656, fill de Nicolau Albelda i Armengol i Agustina Garrigues i Grau. Beneficiat del Benefici de Santa Margarida al voltant de l’any 1679. Fou soterrat el 5 de gener de 1692. Doctor Josep Albelda i Casanoves. Prevere. Va nàixer a Carcaixent l’1 de gener de 1657, fill de Nicolau Albelda i Gomis i Laura Casanoves i Guerau. Fou confirmat el 16 de desembre de 1663 per l’arquebisbe Martín López de Hontiveros27. Fou col·legial del Major de la Presentació i Sant Tomàs de Vilanova el 1678. Doctor en Sacra Teologia28. Prengué possessió del rectorat de Carcaixent el 25 d’abril de 1687, davant del notari Francesc Gisbert. Va passar a millor

27 AHPAC, Llibre de Confirmacions 1654-1663, sig.

1.5.0, f. 139 v.

28 DE RIVERA I DE PALMA, E., Sermón que el día

24 de noviembre del presente año .., 1878, pàg. 44 i 10.

8

vida a Benifairó de la Valldigna i fou soterrat a Carcaixent, el 9 de juliol de 171829. Pasqual Albelda i Garrigues, àlies del Polit. Jurat (...1690...). Nasqué a Carcaixent el 26 de juliol de 1661, fill de Nicolau Albelda i Armengol, fill de Nicolau, dit lo Polit, vidu d’Elisabet Joan Garrigues i Albelda, i Agustina Garrigues i Guerau30. Es casà amb Raimunda Ludeña, oriünda d’Almussafes, al voltant de l’any 1686 i amb Jacinta Garrigues i Carrascosa el 2 de maig de 1696. Familiar del Sant Ofici de la Inquisició. Morí el 23 de gener de 1712. Alexandre Albelda i Torremocha. Llaurador. Jurat (...1697...). Nasqué a Carcaixent el 17 de juny de 1662, fill de Jaume Joan Albelda i Miralles i Margarida Torremocha31. Es casà amb Florenciana Bella i Goda el 18 d’octubre de 1689. Morí el 22 de desembre de 1721. Josep Albelda i Guerau. Metge. Jurat en cap (...1700...), síndic general (...1704...) i alcalde (...1711...). Nasqué a Carcaixent el 17 de juny de 1665, fill de Llorenç Albelda i Gomis i Magdalena Guerau i Albelda32. Es casà amb Josepa Arazil i Serveró, d’Algemesí, el 5 d’octubre de 1695. El 17 de febrer de l’any 1705, en representació del Justícia i Jurats de la vila de Carcaixent, va rebre de mans del prior del Monestir de Corpus Christi de Llutxent (València) les relíquies del nostre patró Sant Bonifaci Màrtir. Morí el 6 de març de 1736, i fou soterrat a la capella de Sant Pasqual Bailón del Convent de Sant Francesc d’Assís. Fra Andreu Albelda i Alventosa. Prevere. Nasqué a Carcaixent el 30 de novembre de

29 AHPAC, Llibre de Comptes del Síndic, 1710-1737,

sig. 26.11.0, f. 266: “Ittem donà 2 £. 1 s. so es 2 £. als

fadrins de la Galera del Convent de Vall Digna quan

portaren al Dr. Juseph Albelda diffunt en 9 de juliol de

dit añy [1718] y 1 s. del port de la carta de Germandat

al Clero de Alzira”.


82 v., part. 41.


93 r., part. 44.

1688, fill de Pere Albelda i Tudó i Bernarda Alventosa i Torremocha. Jaume Albelda i Dies. Ciutadà i familiar del Sant Ofici de la Inquisició. Nasqué a Carcaixent el 8 de maig de 1690, fill de Joan Josep Albelda i Carrascosa i Vicenta Dies i Monroig33. Va contraure matrimoni amb Maria Talens i Armengol, l’any 1714, i amb Maria Ignàsia Albelda i Bella, l’any 1722. Morí el 20 d’octubre de 1768. Bartomeu Albelda i Marco. Ermità de Sant Roc. Nasqué a Carcaixent el 24 de novembre de 1691, fill de Miquel Albelda de Bartomeu i Francesca Marco. Va contraure matrimoni amb Maria Poveda i Cuenca, el 13 de maig de 1714. Fou soterrat el 21 de febrer de 1752. Salvador Albelda i Casanoves, àlies el Toll, fill de Bartomeu Albelda i Marco i Maria Casanoves i Ibáñez. Ciutadà i familiar del Sant Ofici de la Inquisició. Es casà amb Margarida Balaguer i Cifre (1696-1736), filla de Vicent Balaguer i Vicenta Cifre34, l’any 1715; amb Joana Baptista Talens i Pons (1696-1737), filla d’Evarist Talens i Lluïsa Pons, l’any 1737; i amb Vicenta Maria Casanoves i Noguera (1704-1764), filla de Llorenç Casanoves i Paula Noguera, l’any 1738. Propietari de la sepultura dels Albelda a l’interior del temple parroquial “...que está inmediata al Coro...”. Segons Elisabet Balancy (El Proceso de Carcaixent 1727-28)35, fou l’instigador de la mort de la seua amant, la gitana Àgata Vicente, muller de Ginés Crespo, la nit del 19 al 20 d’agost de


125 v., part. 41.


117 r., part. 50.

34 Vicenta Cifre va contraure matrimoni en segones

núpcies amb Gaietà Bonastre i Guerau, l’any 1718.

35 Editat per l’Ajuntament de Carcaixent (Sèrie Estudis

I), amb la col·laboració de la Diputació de València,

l’any 1982.

9

1727 al camí de l’Ènova36. Fou soterrat el 20 de maig de 1751. Fra Leandre (=Alexandre) Albelda i Bella. Cistercenc de la Valldigna. Prevere. Nasqué a Carcaixent el 15 de maig de 1694, fill de Leandre Albelda i Torremocha, ciutadà, i Maria Florenciana Bella i Goda. Vestí el sant hàbit de mans de l’abat Agustí Casanoves (1708-1713)37. Fra Josep Vicent Albelda i Dies. Trinitari. Prevere. Nasqué a Carcaixent el 14 de novembre de 1696, fill de Joan Josep Albelda i Carrascosa i Vicenta Dies i Monroig38. Habitador al convent de la Mare de Déu del Remei a València. Mossén Joaquim Albelda i Avargues. Prevere. Nasqué a Carcaixent el 3 de juliol de 1699, fill de Joaquim Albelda i Josepa Avargues. Prengué possessió del Benefici de Santa Úrsula el 6 de desembre de 1721. Fou soterrat el 7 de febrer de 1762. Fra Joaquim Albelda i Ribelles. Agustí d’Aigües Vives. Prevere. Nasqué a Carcaixent el 6 de novembre de 1699, fill de Crisant Albelda i Armengol i Josepa Maria Ribelles i Lleonard. Fou mestre de Gramàtica d’esta Vila (ca. 1745). Passà al convent dels agustins de Xàtiva. Es desconeix la data i el lloc del seu traspàs. Doctor Josep Albelda. Prevere. Natural de Carcaixent. Beneficiat en la Parròquia de Sant Jaume d’Algemesí. Fou soterrat el 14 de setembre de 1725.

36 ARXIU HISTÒRIC NACIONAL, a partir d’ara

AHN, Inquisició, lligall 520.

37 GIL, E., Historia Chronológica de los Abades de el

Real Monasterio de N. Señora de Valldigna. Estudi in-

troductori de Ferran Andrés i Robres, Ed. la Xara,

2004, pàg. 153.


14 v., part. 116.

39 ÀNGEL ROIG, C., Religiosos Ilustres de las Seráfi-

cas Provincias de Valencia, Petra, 1988, pàg. 148.

Molt reverent pare fra Llorenç Albelda. Franciscà descalç. Prevere. Natural de Carcaixent. Provincial de la Província de Sant Joan Baptista (1723-1725)39. Morí al convent de Torrent el 21 de desembre de 1725.

Segle XVIII Vicent Albelda i Nicolau. Ciutadà. Alcalde (...1759...). Nasqué a Carcaixent el 3 d'agost de 1709, fill de Francesc Albelda i Josepa Nicolau40. Es casà amb Maria Antònia Garrigues i Marco, vídua de Bartomeu Serrano, el 3 de febrer de 1743. Morí el 26 de juliol de 175941. Fra Josep Albelda i Gil. Agustí d’Aigües Vives. Prevere. Nasqué a Carcaixent el 4 de novembre de 1710, fill de Josep Albelda i Diego i Maria Gil i Donet. Sotsprior del convent el 1736. Actuà de comissionat, junt amb el rector Vicent Talens, amb motiu de la construcció de la imatge de la Mare de Déu d’Aigües Vives, transsumpte de l’antiga, que el foc va fer malbé en l’incendi de la Parròquia, encarregada al mestre escultor carcaixentí Andreu Robres i Miralles, ajudat per mossén Andreu Paradís i Soler, de la Companyia de Jesús. Es desconeix la data i el lloc del seu traspàs. Vicent Albelda i Talens. Advocat i doctor en lleis. Nasqué a Carcaixent el 23 d'agost de 1716, fill de Jaume Albelda i Dies i Maria Talens i Armengol42. Va contraure matrimoni amb Rosa Maria Marín i Mendoza i, en segones núpcies, amb Josepa Maria Vallo i Albelda, l’any 1755.


97 v., part. 90.

41 AHPAC, Llibre Racional 1759, sig. 23.152.0, f. 172,

pàg. 51: “Ittm. en 26 de juliol sott.ª el Rt. Clero Gt.,

ab dos misses del dia, lletanies, Port y missa de cos

present a Vicent Albelda, Alcalde ordinari, ab testa-

ment per Geroni Garrigues not., llegà per la seua

ànima 100 £. Albazees Matheu Albelda, gendre, y An-

tonia Garrigues de Lluch sa muller. Rebé els Sans Sa-

craments de la Yglesia”.

42 AHPAC, Llibre de Bateigs 1714-1729, sig. 1.10. 1,

f. 56 v., part. 65.

10

Marià Albelda i Rubió Talens i Fuertes, “...ciudadano de inmemorial del Reino de Valencia, el que por amor a su patria...” va fer donació l’any 1798 d’una custòdia i un copó per al culte litúrgic de la Parròquia, magnífiques peces d’orfebreria realitzades a Sevilla per Juan Ruiz43. Nasqué a Carcaixent el 15 d’agost de 1721, fill de Nicolau Albelda Talens i Vicenta Maria Rubió i Fuertes44. Es desconeix la data i el lloc del seu traspàs.

Custòdia d'estil neoclàssic, de plata

sobredaurada, coneguda com "La Sevillana", realitzada per l'orfebre Juan Ruiz García

en 1798

43 FERRI CHULIO, A., La platería valentina, Sueca,

Imp. Palàcios, 1992, pàg. 49 i 62.

44 AHPAC, Llibre de Bateigs 1714-1729, sig. 1.11.0, p.

93, f. 170: “Divendres a quinze de agost mil setcens y

vint y hu naixqué un fill de Nicolau Albelda y Vicenta

Maria Rubio, coniuges, al que yo el doctor Miguel Ta-

lens, prevere vicari bategi segons ritu de la Santa Ro-

mana Iglesia, hague noms: Mariano Roch Alvaro.

Joan Baptista Albelda i Albelda. Ciutadà. Alcalde (...1767...). Nasqué a Carcaixent, el 21 de maig de 1723, fill de Jaume Albelda i Dies, ciutadà i familiar del Sant Ofici, i Maria Ignàsia Albelda i Bella45. Es casà amb Escolàstica Noguera i Talens el 8 de febrer de 1745, i amb Maria Anna Talens i Julià el 30 de maig de 1756. Morí el 13 de maig de 1796, “...legó por su alma 200 £. y nombró por sus Albaceas al Rvdo. Padre Maestro Fray Alberico Rubio, monje de Valldigna y al Dr. Dn. Jayme Albelda Pbro. Beneficiado de la Parroquial Yglesia de esta Villa...”46. Sor Raimunda Albelda. Dominica de Corpus Christi. Fou soterrada el 12 de gener de 1748.

Custòdia. Juan Ruiz (1798). Detall

Padrins Chochim Albelda y Abargues y Maria Inés Al-

belda de Pascual.- Doctor Miguel Talens, prevere vi-

cari”.


f. 218 v., part. 88.

46 AHPAC, Llibre Racional 1796, sig. 23.183.0, f. 210

v., part. 46.

11

Copó de plata sobredaurada Juan Ruiz García (1798)

Doctor Jaume Albelda i Albelda. Prevere. Va nàixer a Carcaixent el 6 de febrer de 175147, fill de Leandre Albelda i Magdalena Albelda. Fou beneficiat del Benefici de Sant Bartomeu des de 177048; vicari de Cogullada, documentat l’any 178449.

47 “En seis de febrero de mil setecientos cinquenta y

uno, el infraescrito bautisé según ritu de la Santa

Madre Yglesia á un niño legítimo y natural de Leandro

Albelda y Madalena Albelda, conjuges. Abuelos

paternos Jayme Albelda, y María Ygnacia Albelda.

Maternos Mathias Albelda, y Madalena Pons. Huvo

nombre: Jayme Leandro Benito Bernardo. Fueron

padrinos Jayme Albelda y Vicenta María Albelda.

Nació en dichos día, mes, y año. Doctor Antonio

Pelechá, vicario”. AHPAC, Llibre de Bateigs 1751-

1758, sig. 1.13.0, pàg. 24, f. 2 v.

48 “... y al presente es actual beneficiado mosén Jayme

Albelda con los correspondientes títulos de colación y

posesión...”. AHPAC, Llibre Visita Pastoral 1770, sig.

10.18.0, f. 18 v.

49 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada 1775-1792,

sig. 39.9.0.

50 “El infraescrito escribano público del Rey nuestro

Señor del Ayuntamiento de la villa de Carcaxente y de

la misma becino. Certifico: Que el ya difunto doctor

don Jayme Albelda, presbítero beneficiado de la

Copó. Juan Ruiz García

Inscripció en el revers de la base

Tenia seixanta-un anys quan va testar davant del notari Llorenç Carreres el 24 de juny de 181250. Deixava 400 lliures per a bé d’ànima, i nomenà marmessors el doctor Manel Josep Albelda i Serapi Rubió. Darrerament deixava d’existir el 25 de juny

Parroquial Yglesia de la misma otorgó ante mí su

último testamento en el día veinte y quatro de los

corrientes bajo cuya disposición ha fallecido, y entre

otras cosas que el dispuso, legó para bien de su alma

quatrocientas libras para que de ellas se hiciera su

entierro y funeral generalmente que havia de ser en la

Parroquial Yglesia de esta Villa, vestido su cuerpo con

vestiduras sacerdotales y enterrando su cadáver en la

sepultura propia del reverendo Clero; y pagado lo

dicho y demás que deva pagarse lo sobrante se

distribuya en Misas resadas por sufragio de su alma,

y á [...] de sus albaceas, celebradoras en la Yglesia

Parroquial de esta Villa por sus recidentes [...] don

Juan Rubió, presbítero ex religioso mercedario.

Nombró por sus albaceas á don Manuel Albelda,

Serapio Rubió y don Manuel Colomina, de este

vecindario. Según hase constar por dicha escritura

que protocolisada queda en mi poder á la que me

remito. Y en fé de ello doy y firmo la presente á

requerimiento de dichos albaceas en Carcaxente á

veinte y seis de junio de mil ochocientos y doce.

Lorenzo Carreres”. AHPAC, Clàusules

testamentàries 1812, sig. 16.204.2.

12

de 181251. Fou soterrat al vas del clergat el 26 de juny52. Fra Vicent Albelda. Agustí d’Aigües Vives. Prevere. Fou soterrat el 27 d’abril de 175653. Doctor Francesc Xavier Albelda. Prevere. Natural de Carcaixent. Prengué possessió del Benefici de Santa Úrsula el 20 de juny de 1762, al qual va renunciar el 6 d’abril de 1782 en favor de mossén Onofre Asensi, natural d’Algemesí, segons escriptura davant del notari Felip Jornet54. Tomàs Vicent Albelda i Vallo. Escrivà Reial. Regidor (...1839...). Nasqué a Carcaixent el 8 de març de 1767, fill de l’advocat doctor Vicent Albelda i Talens i Josepa Maria Vallo i Albelda55. Es casà amb María Francisca Ripoll i Rodrigo, el 17 de novembre de 1806. Morí el 14 d’octubre de 1850. Francesc Josep Albelda i Garcia. Regidor (...1839...). Nasqué a Carcaixent l’1 de febrer de 1778, fill de José Albelda i Balbastre i María Ana Garcia i Chelvi56. Es casà amb Bonaventura Pons i Primo, el 19 d’abril de 1800, i amb Rosa Antonia Talens i Terrades, 51 AHPAC, Llibre de Soterrars 1810-1815, sig. 1.21.0.

ARXIU DIOCESÀ DE L’ARQUEBISBAT DE VA-

LÈNCIA, a partir d’ara ADAV, Expedient d’Ordes, 35

/ 7.

52 “Ytem. En la Yglesia Parroquial de la villa de

Carcaxente a los 26 días del mes de junio de 1812, se

enterró al cadáver del Dr. Dn. Jayme Albelda Pbro.

Beneficiado de la misma que falleció aier hijo de

Alexandro [sic] Albelda y de Magdalena Albelda y

Pons consortes de la misma, al que haviendole hecho

el entierro generalmente con los actos de hermandad

ha saber vellas, holear, vellas de difuntos, 3 misas

cantadas, plasebo, y las vellas por metad, según

costumbre, y a mas se an selebrado las misas resadas

de hermandad, según van notadas al f. 293 de los

gastos del Racional y conclydos todos los referidos

actos sea enterrado en la sepultura propia del revdo.

Clero y para que conste lo firmo.- Albert, Pbro.

racional.

Nota: Ytem en la Yglesia Parroquial de la villa de Car-

caxente a los 26 días del mes de junio de 1812 el Rvdo.

Clero de la misma enterró generalmente en la sepul-

tura propia al cadáver del Dr. Dn. Jayme Albelda,

Pbro. / beneficiado que fue de esta Yglesia y a mas de

los actos de hermandad sea selebrado entierro general

en virtud del testamento que otorgó ante Lorenzo Car-

reres escrivano de la misma en el día 24 del mismo mes

y año en el que legó por su alma la cantidad de qua-

trocientas libras y nombró al Dr. Dn. Manuel Josef

de la Pobla Llarga. Morí el 22 de gener de 1857. Fra Pasqual Albelda. Prevere. Apareix documentat l’any 177957.

Segle XIX

Antoni Albelda i Vert. Llaurador. Nasqué a Carcaixent el 4 d’octubre de 1820, fill de Josep Salvador Albelda i Gregori i Vicenta Vert i Flores. Es casà am Maria Elionor Serra i David, el 12 de juliol de 1840. L’any 1883 fundà a l’església de Sant Francesc d’Assís (Convent) la secció de l’Adoració Nocturna Espanyola58, amb tres torns: Cor Jesu, Amor de Sant Francesc i Puríssima Concepció. Morí el 13 de juny de 1912. Vicent Agustí Albelda i Carbonell. Regidor (...1909/...1911 i 01-04-1920/01-10-1922). Nasqué a Carcaixent el 30 de març de 1855, fill de Bernat Albelda i Talens i Vicenta Maria Carbonell i Cogollos59. Es casà amb Maria Vicenta Picot i Talens, el 5 de maig de 1887. Ocupà el càrrec de síndic de la Reial Séquia (...1916/...1917). Morí el 15 de desembre de 1943.

Albelda y á Serapio Rubió por sus albaceas, todos ve-

cinos de esta Villa; recibió los Santos Sacramentos

modo sacerdotali y se cantaron 6 misas con la de cu-

erpo presente y para que conste lo firmo.- Albert,

Pbro. racional”. AHPAC, Llibre Racional 1812, s. ca-

talogar, f. 234 v, part. 82.




f. 124 v., part. 46.


f. 56 v., part. 26.

57 AHPAC, Sedula de las firmas.., Op. cit., 1779, s. cat.

58 Sorgeix al segle XIX per iniciativa de Herman Co-

hen (Hamburg 1820-Spandau 1871) qui, en la nit del 7

al 8 de desembre de 1848, fundà la vigília d’adoració

al Santíssim Sagrament a la basílica de Notre-Dame de

París. Aquesta pràctica promovia el culte permanent de

l’Eucaristia. CÀRCEL ORTÍ, V., Cien años de adora-

ción nocturna, 1880-1980.


22, part. 127.

13

Mossén Bonifaci Albelda i Moll. Prevere. Nasqué a Carcaixent el 27 d’agost de 1858, fill de Pere Albelda i Daroca i Josepa Teresa Moll i Moscardó. Estudià al Seminari Conciliar Central de València i fou ordenat prevere en 1884. Vicari de Carcaixent en 189260 i, des de 1909, canonge de la Col·legiata de Sant Bartomeu Apòstol a València, a on morí el 1934 als setanta-sis anys61. Salvador Joaquim Albelda i Andrés. Regidor (...22-02-1936...). De Izquierda Republicana (IR). Nasqué a Carcaixent el 19 d’agost de 1866, fill d’Antoni Albelda i Daroca i María Gracia Andrés i Albelda62. Es casà amb María del Consuelo Albentosa i Garcia, oriünda de Llanera, el 18 de febrer de 1901. Es desconeix la data i el lloc del seu traspàs. Josep Raimon Albelda i Tudela. Terratinent. Primer tinent d’alcalde (09-12-1923/09-12-1927). Nasqué a Carcaixent el 10 de juliol de 1874, fill de Josep Brauli Albelda i Talens i Josepa Dolors Tudela i Talens63. Es casà amb Amàlia Valero i Tarragó el 30 de setembre de 1916; amb Carlota Andrés i Valero el 4 de novembre de 1930 i amb Josepa Marco i Sapena, d’Ondara (Alacant), el 2 de març de 1935. President del Sindicat d’Agricultors de Carcaixent i vocal del comité polític de la Derecha Regional Agraria. Morí assassinat a l’Estret, el 16 d’agost de 1936. Eustaqui Evarist Albelda i Tudela. Regidor (09-12-1923/16-04-1931). Nasqué a Carcaixent el 31 d’agost de 1876, fill de Josep Brauli Albelda i Talens i Josepa Dolors Tudela i Talens64. Es casà amb Regina Pellicer i Llombart, el 7 de setembre de 1904. Morí el 10 de desembre de 1955.


1 v., part. 3.

61 La Acción Antoniana, 1 març 1934, pàg. 22. CÁR-

CEL ORTÍ, V., Obispos y Sacerdotes valencianos...,

Edicep, 2010, pàg. 169.


177, part. 204.


581, part. 292.

Josep Albelda i Lara. Tercer tinent d’alcalde (01-01-1918/01-04-1920) i regidor (01-04-1920/22-05-1922). Nasqué a Carcaixent el 2 de desembre de 1878, fill de Josep Albelda i Serra i Vicenta Maria Lara i Galbes, d’Alzira65. Es casà amb Maria de la Concepció Aragonés i Giner, el 25 de maig de 1932. Ocupà el càrrec de síndic de la Reial Séquia (...1927...). Morí el 21 de setembre de 1936. Julià Alexandre Albelda i Tudela. Primer tinent d’alcalde (01-10-1923/05-04-1924) i regidor en dues èpoques (02-12-1927) (07-04-1939/10-10-1939). Alcalde interí del 8 de setembre al 10 d’octubre de 1939. Nasqué a la Pobla Llarga el 26 de febrer de 1887, fill de Joan Baptista Albelda i Garcia i Tomasa Tudela i Talens66. Es casà amb Maria Concepció de la Concepción i Cuquerella, el 15 de febrer de 1906. Ocupà els càrrecs de president de la Reial Séquia de Carcaixent (1939-1950) i síndic (1923-1924). Morí l’1 de juliol de 1957. Josep Maria Albelda i Navarro. Tercer tinent d’alcalde (10-03-1939/07-04-1939). Nasqué a Carcaixent el 27 de febrer de 1892, fill d’Andreu Albelda i Guillem i Francesca Navarro i Martínez67. Es casà amb Adelina David i Olaso, el 22 de gener de 1920. Fou president de la Confraria del Sant Sepulcre i Resurrecció del Senyor (1925...1944). Morí el 28 de febrer de 1961. Fra Àngel de Carcaixent. Caputxí, prevere. Al món va dir-se Jordi Joan Albelda i Hernàndez. Va nàixer a Carcaixent el 23 d’abril de 1895, fill de Joan Baptista Albelda


267 v., part. 339.


136, part. 416.

66 AHPAC, Expedient de Matrimoni, núm. 13, 1906.


26, part. 74.

14

i Carbonell i Carlota Hernàndez i Galán. Segons el seu biògraf:

“Vistió el hábito capuchino en Masamagrell el día 13 de agosto de 1911, emitiendo los votos simples en el mismo convento el día 15 de agosto del año siguiente y los solemnes en Orihuela el 18 de diciembre de 1917. Ordenóse de sacerdote en Orihuela el día 9 de febrero de 1919. El 11 de abril de 1920 llegó al Vicariato Apostólico de la Guajira, donde ha trabajado como celoso misionero y ha sido designado varias veces discreto de la misión; regresó a la Provincia el 11 de enero de 1941. En ella ha sido dos veces guardián de Orihuela (1942 y 1945) y cuatro veces superior de Alicante (1948, 1951, 1954 y 1957), cinco veces Definidor provincial (1942, 1945, 1951, 1954 y 1957), y una vez custodio general (1948)68.

Fra Àngel de Carcagente, caputxí

És autor de nombrosos escrits, entre els

quals cal fer menció dels següents: “Por la Goajira” (Ecos de la Misión, 1932, pàg. 242-245), “Impresiones de viaje” (Ecos de la Misión, 1932, pàg. 250-254), “Oración fúnebre pronunciada por el P. Ángel de

68SOLLANA [OFM.Cap.], E. DE, “Ángel de Car-

cagente”, dins Escritores... Op. cit., 1963, pàgs. 27-30.

Carcagente en las exequias celebradas en sufragio del Exmo. y Rmo. Fr. Luis Amigó y Ferrer en Riohacha el 6 de octubre de 1934” (Ecos de la Misión, 1934, núm. 271), Catecismo hispano-goagiro de la Doctrina Cristiana (Guajira, 1940), Guia Goajiro (Barranquilla, 1940), “Riohacha” (España Misionera, 1945, pàg. 523-43), Hora Santa Dialogada. Adoración, comunicación de secretos, reparación y acción de gracias (Alacant, 1947), Catecismo de la Primera Comunión (Alacant, 1948), Estatutos de la Hermandad ferroviaria de la Santa Faz y San Pascual Bailón de Alicante (Alacant, 1949), Hora Santa Dialogada (Alacant, 1951), Hora Santa ante Jesús Sacramentado (Alacant, 1951), Amor y Trabajo (Alacant, 1951-52) ...

A Alacant va ser el promotor dels barris de la “Ciutat d’Assís”, “Divina Pastora” i “Reis Catòlics”. També va promoure altres construccions a Oriola, Múrcia, Massama-

15

grell i Carcaixent, on va ser el promotor de la construcció dels pisos dels Ferroviaris. Va morir al convent de la Magdalena de Massa-

magrell (València), el 15 d’abril de 1993, als noranta-huit anys.

Els pisos dels Ferroviaris

Segle XX

Mossén Salvador Albelda i Tormo. Prevere. Nasqué a Carcaixent el 22 d’octubre de 1925, fill de Salvador Albelda i Pérez i Asunción Tormo i Segrelles. Ordenat prevere a València el 29 de juny de 1951, celebrà la primera missa solemne l’1 de juliol, sent apadrinat per Alfred Arbona i Talens i Maria Cinta Cogollos i Ballester, actuant d’orador sagrat mossén Francesc Martínez i Ortiz, rector de la Parròquia. Fou nomenat vicari d’Albaida (València); rector de Canet d’en Berenguer (1963) i de la Vila i Honor de Corbera, des del 15 de febrer de 1965. L’any 1987 fou nomenat capellà de l’Hospital “Lluís Alcanyís” de Xàtiva. Morí a Carcaixent el 24 de setembre de 1996, als setanta anys69.

69 CÁRCEL ORTÍ, V., Obispos y Sacerdotes valencia-

nos..., Edicep, 2010, pàg. 170.

Celebració de la Primera Missa solemne de mossén Salvador Albelda i Tormo

16

Carles Albelda i Climent. Metge oftalmòleg. Primer tinent d’alcalde (05-02-1967/03-02-1974) i alcalde (05-07-1974/19-04-1979). Diputat per València pel Grup Parlamentari d'Alianza Popular. Fou president de la Comissió Provincial de Sanitat d’Alianza Popular i secretari de la Comissió de Política Social i Treball a les Corts Valencianes. Nasqué a Carcaixent el 10 de març de 1935, fill de Climent Albelda i Hernàndez i Concepció Climent i López, propietaris del cinema Moderno. Es casà amb Maria Helena Vallés i Canet, el 14 de març de 196470.

70 Vegeu: “Fills de Carcaixent: Carlos Albelda Cli-

ment”, dins Sénia, núm. 11, abril, 1984, pàg. 18-19.

Así es la Comunidad Valenciana, Guías informativas

EFE, 1988, pàg. 483.

17

Albelda de Iregua (La Rioja)

Segons el Morabatí71 de l’any 1433 la llista completa dels caps de família del llinatge dels Albelda de Carcaixent son els següents:

Albelda, Albellda, Andreu Albelda, Albellda, Berthomeu Albelda, Albellda, Berthomeu d’ Albelda, Albellda, Johan Albelda, Albellda, Pasqual Albelda, Albellda, Pere

Les Corts generals reunides a Montsó (Osca), l’any 1510 van votar oferir al rei Fe-rran el Catòlic un “...donatiu e servey de cent deu milia lliures...” per a això va ser confeccionat un Sumari del manifest de les cases y bestiars dels vehins e habitadors de les ciutats viles e lochs del Regne de Valentia alqueries e lochs de la contribucio de aque-lla72... La font utilitzada registra el nom i cognoms dels caps de la llar o titulars dels

71 ARV, Mestre Racional, sig. 11.788. GUINOT. E.,

Els fundadors del Regne de València, tom II, Valencia,

Ed. Tres i quatre, 1999. En la relació de veíns de Co-

gullada no hi ha ningún d’aquest llinatge.

72 ARV, Real, 514 ter. GARCÍA CÁRCEL, R., “El

censo de 1510 y la población valenciana en la primera

mitad del siglo XVI” dins de Saitabi, XXVI, 1976,

págs. 171-188. EL CRONISTA DE LA CIUTAT [Víc-

torOroval i Tomàs] “Arrels de Carcaixent. El manifest

de 1510”, dins de Carcaixent. Fira i Festes 1978.

73 En la relació de veíns de Cogullada no hi ha ningún

d’aquest llinatge.

“focs” empadronats en Carcaixent, sei-xanta-sis anys abans que li fóra atorgada a Carcaixent el títol d’Universitat73. En la nòmina de caps de família n’hi ha nou del llinatge dels Albelda:

Pere Albelda Joan Albelda Andreu Albelda fill de Jaume Berthomeu Albelda Pere Albelda Berthomeu Albelda Bernat Albelda Berthomeu Albelda Andreu Albelda fill de Basset

Al llibre de matrícula parroquial, o de Statu Animarum de l’any 160174 apareixen els noms dels qui combregaven almenys una volta a l’any (per Pasqua). En este cas es donà la particularitat que apareixen tots els individus que vivien a la mateixa llar amb el nom inclus del carrer. Camí Real75.Juan Albelda a.del Puchol [† 1609] - Catalina [Soriano] muller - Vicent fill - Pere fill // Balthasar Albelda - Barbera [Jofre] muller [†1636] - La viuda de Bertho-meu Albelda - Jeroni criat - Miquel Diego - Margalida muller - Isabet filla - Jeroni fill // Usola Albelda // Jaume Albelda [Alsa-mora]76 menor - Betriu [Roca Canut]77 mu-ller - Jusepa criada // Vicent Armengol - Isa-bet [Albelda]78 muller [† 1609] - Usola filla [1585] - Jusep Albelda.

Carrer dels Foios79. La viuda Na Giberta -

Frances Albelda - Chatalina [Guerau] muller

74 AHPAC, Llibre y Ceda dels Confessats en la Parro-

chial de Carcaxen en lo añy 1601, sig. 14.1.0.

75 L’actual carrer de Santa Bàrbara, Marquesa de Mon-

tortal, Comandant Hernàndez i Santa Anna.

76 Fill de Jaume i Elisabet.

77 Filla de Joan, de la Pobla Llarga, i Elisabet.Va ma-

ridar l’any 1592.

78 Filla de Bartomeu.

79 L’actual carrer de l’ apòstol Sant Jaume.

18

[†1626] // Berthomeu Albelda80 - Jeronima

[Guerau]81 muller - Isabet criada - Nicolau fill

[1589] // Jaume Albelda - Isabet [Garrigues]

muller - Isabet filla [1583] - Jaume fill [1573]

- Juan fill [1570].

Carrer de March Talens82. Juan Albelda -

Catalina muller - Isabet criada.

Plasa de Carbonell83. La viuda Na Albelda

[Jaume Albelda] - Nicolau fill - Catalina filla -

Francisca criada.

Carrer de la Montaña84.Berthomeu Albelda

- Isabet muller - Pere Norques [o Llorques] -

Lleonor muller // Pere Albelda - Vicenta

muller - Juan criat // Alonso Martines - Tho-

mas Alventosa - Sebastia Albelda.

Plasa de la Iglessia85.Berthomeu Albelda -

Jeronima [Albelda] muller - Speransa filla

[1573] - Isabet filla [1567] - Bernat fill

[1570].

Carrer de M.o Vicent86.Andreu Albelda87 -

Margalida [Albelda] muller [†1616] - Jero-

nima filla [1577] - Isabet filla [1582] - Heroni

fill [1579] - Castellana - Arnau criat// La

viuda de Pere Albelda - Speransa neboda -

Agosti Talens [Garrigues]88 - Agostina [Vayà

Llorens]89 muller [†1630] - Agostina filla

[1586] - Nofre Morales - Chatalina [Corts]

muller // Berthomeu Albelda [Garrigues]

[1553]90 - Usola [Albelda Garrigues] muller

80 Fill de Pere. A més va contraure matrimoni amb

Margarida Momboi, vídua de Pere Diego, oriünd de

Cogullada, l’any 1590, i amb Elisabet Anna Lloret,

l’any 1596.

81Filla de Bartomeu. Va maridar l’any 1588.

82 L’actual carrer de la Mare de Déu d’Aigües Vives.

83 L’actual plaça de la Constitució.

84 L’actual carrer de Julià Ribera, Sant Francesc d’As-

sís i Sant Antoni.

85 L’actual plaça Major.

86 L’actual carrer del Santíssim.

87Fill delde la Capella. Foren pares de Pere Joan Al-

belda i Albelda. Prevere. Nasqué el 9 d’abril de 1575.

Morí el 20 de febrer de 1629.

[†1613] - Speransa filla - Berthomeu fill - Ju-

sep fill .

Carrer del Espital91.Macià Albelda - Spe-

ransa muller - Berthomeu fill - Speransa filla

- Agostina filla - Isabet criada - Frances criat

- Macià fill - Pere criat - Pere criat.

Carrer de Sent Christofol.Miquel Albelda -

Margalida muller - Miquel fill - Chatarina

muller - Pere fill - Agostina filla - Usola ne-

boda - Thomasa criada - Frances cuñat - An-

dreu germà - Pere criat - Vicent criat - Vicent

Ferrer // Jaume Berthomeu Albelda - Usola

muller - Speransa criada - Andreu criat -

Juan Albelda - [...sia] muller // La viuda de

Joachim Albelda - Berthomeu fill - Isabet

Juan filla - Joachim fill - Macià fill - Vicent fill

- Domingo criat.

Carrer Nou92.Juan Albelda - Catalina muller

- Agosti fill - Thomas fill // Barthomeu Al-

belda - Usola muller - Speransa germana -

Isabet filla - Isabet Juan filla - Isabet criada -

Juan criat // La viuda de Pere Albelda - Spe-

ransa filla - La viuda Na Ricarda - Berthomeu

fill - Francisca filla - Vicenta filla.

Carrer del Forn93. Jusep Albelda - Isabet mu-

ller - Domingo Torres - Rosalea muller - La

viuda de Nicolau Armengol // La viuda de

Berthomeu Albelda - Vicent fill - Juan San-

chis - Quintina [Garcia]94 muller .

88 Fill de Pere i Castellana.

89 Filla de Bartomeu i Beatriu. Va maridar l’any

1585.

90 Fill de Joan i Anna. Va maridar amb Úrsula Albelda

i Garrigues, filla de Joan i Úrsula l’any 1597. Vidu

tornà a casar-se l’any 1598 amb altra Úrsula Albelda i

Garrigues, filla de Joan i Estacia, vídua de Miquel Ta-

lens de la Riba i Timor, fill de Joan i Caterina.

91 L’actual carrer del Rector Monzó.

92 L’actual carrer de la Mare de Déu dels Desemparats.

93 L’actual carrer del Torner.

94Van maridar l’any 1600, f. 95 v., pàg. 17.

19

Carrer de Amador95. Juan Albelda - Ma-

dalena muller - Jeronima criada // Pere Al-

belda - Miquel fill - Pere Perales - Vicenta

muller // Pere Talens - Monserrada muller

- Monserrat Albelda - Margalida muller -

Juan criat.

L’any 1646, a requeriment de la Generalitat

Valenciana, i amb una finalitat de caràcter

tributari quant d’aportació de soldats en

proporció al volum d’habitants, fou confegit

un llistat oficial de veïns conegut per Vecin-

dario del Reyno de Valencia, que és con-

serva als fons del l’Arxiu del Regne de Valèn-

cia96, que ens dóna compte dels veïns de la

llavors vila reial de Carcaixent i el seu annex

de Cogullada. La nòmina del llinatge dels

95 L’actual carrer del general Prim?.

96 ARV, secció Generalitat, lligall 4.828, f. 236-245.

Done les gràcies a Salvador Albert i Cogollos, per la

seua gentilesa en facilitar-me una fotocòpia.

97 Llaurador. Es casà amb Elisabet Canut (†1664),

l’any 1613.

98 Àngela Pasqual i Sala (Oliva-València?-Carcai-

xent,1666), filla de Pasqual i N. Es casà amb el ciutadà

Bartomeu Albelda i Garrigues (1578-1627), fill de

Macià i Esperança, i vidu de Joana Anna Giner i Na-

varro (Xàtiva-València?-Carcaixent,1620), l’any

1622.

99 Nasqué a Carcaixent l’any 1578, fill de Macià Al-

belda i Gisbert (Justícia l’any 1603) i Esperança Garri-

gues i Guerau. Ciutadà. Va morir el 17 d’octubre de

1627 “...de una estocada...”. Es casà amb Joana Anna

Giner i Navarro (Xàtiva-València?-Carcaixent, 1620),

l’any 1617, filla d’Esteve Giner (Xàtiva-València,

ca.1549-Carcaixent, 1629) i Tecla Navarro (†1625), i

germana de mossén Pere Giner i Navarro (Xàtiva-

València?-València, 1652), rector de la Parròquia de

Carcaixent (1615-1635) i canonge de la Seu de Valèn-

cia, i neboda de mossén Bartomeu Giner (Xàtiva-

València?-Carcaixent, 1630), rector de la Parroquia de

Carcaixent (1592-1615). Foren pares de mossén Aureli

Albelda i Giner (Carcaixent, 1618-València, 1676),

canonge de la Seu de València.

100 Nasqué a Carcaixent l’any 1603, fill de Bartomeu

Albelda, dit lo Cacho, i Úrsula Talens. Ciutadà.

101 Francesca Gómez. Es casà tres vegades: amb Fran-

cesc Vila; amb Doménec Benavent (1622). i amb Je-

roni Albelda (ca.1579-1644), vidu d’Esperança

Albelda (1601), l’any 1635.

Albelda ja es més extensa com puguem vo-

rer tot seguit:

CARCAIXENT [53] Nicolau Albelda, menor [63] Joachim Albelda97 [88] V[iud].ª de Agostí Albelda [105] Viuda98 de Berthomeu Albelda [i Garri-gues] de Macià99 [118] Berthomeu Albelda [i Talens], major100 [125] Viuda101 de Geroni Albelda102 [161] Jaume Albelda103[i Miralles] de Jaume, menor [a.del Pou] [219] March Albelda104[i Jordà]y [220] Thomàs Albelda105[i Jordà], germans [229] Vicent Albelda106[i Jordà] de Sebastià [241] Miquel Albelda [i Timor] [244] Viuda107 de Miquel Albelda [àls.del Ra-conet]

102 Nasqué a Carcaixent ca. 1579, fill de Pere i Cate-

rina. Justícia (...1618... i ...1629...). Va morir l’any

1644. Es casà amb Esperança Albelda, l’any 1601, i

amb Francesca Gómez, l’any 1635.

103 Fill de Jaume Albelda (†1646) i Joana Anna Mira-

lles (†1646), germana del doctor Francesc Miralles, vi-

cari de Carcaixent. Llaurador. Es casà amb Josepa

Tudó i Torres (1614-1657), filla de Josep i Bàrbara,

l’any 1633, i amb Margarida Torremocha (†1699),

oriünda d’Alzira, vídua de Francesc Alventosa, l’any

1658. Foren pares de:

Leandre (=Alexandre) Albelda i Torremocha (1662-

1721). Llaurador. Jurat (...1697). Es casà amb Floren-

ciana Bella i Goda, filla de Vicent i Ignàcia, l’any

1689. Foren pares de fra Leandre Albelda i Bella

(1694), cistercenc de la Valldigna.

104 Nasqué a Carcaixent l’any 1619, fill de Sebastià i

Elisabet. Llaurador. Es casà amb Margarida González

i Arándiga (1619-1641), filla de Gabriel i Margarida,

l’any 1638, i amb Elisabet Joan Doménech i Llorens,

oriünda de Riola (València), filla de Jeroni i Bàrbara,

l’any 1646. Va morir l’any 1682.


Elisabet. Es casà amb Jerònima Doménech i Llorens

(†1674), oriünda de Riola (València), filla de Jeroni i

Bàrbara, l’any 1636. Va morir l’any 1674.


Elisabet. Llaurador. Es casà amb Montserrada Font i

Andrés, oriünda d’Alzira, filla de Jaume i Margarida,

l’any 1628. Va morir l’any 1654.

107 Josepa Gibertó, oriünda d’Alzira. Es casà l’any

1619.

20

[251] Macià Albelda108[i Garrigues] [263] Lluch Albelda109[i Estellés] [266] Jaume Albelda lo cavaller110 [276] Joseph Albelda de Berthomeu, me-nor111 [283] Miquel Albelda de Berthomeu112 [311] Nicolau Albelda de Berthomeu113 [314] Joseph Albelda [i Ferrer] de Ber-thomeu, major114

108 Nasqué a Carcaixent l’any 1588, fill de Macià Al-

belda i Gibert (†1665) i Esperança Garrigues i Guerau.

Ciutadà i familiar del Sant Ofici de l’Inquisició. Es

casà amb Esperança Rubió i Gibert (1599-1620), filla

de Bernat i Agustina, l’any 1616; amb Onofra Ferrero

i Muñoz, oriünda d’Ontinyent (València), filla de Je-

roni i Esperança, a la Parròquia de Sant Llorenç Màrtir

d’Alberic, l’any 1629; i amb Agnès Garrigues i Ca-

sanoves (1615). Foren pares de mossén Pere Albelda i

Garrigues, canonge de la Seu Valentina.

109 Nasqué a Carcaixent l’any 1614, fill de Vicent i Eli-

sabet. Espardenyer. Es casà amb Elisabet Joan Riello i

Marco (1610), filla de Bartomeu i Úrsula, l’any 1635. 110 Llaurador. Es casà amb Beatriu Talens (†1630),

l’any 1600; amb Àngela Bellvís (†1644), vídua de

Joan Ferri, l’any 1630, i amb Jeronima Lloret (†1654),

vídua de Francesc Albelda, l’any 1644.

111 Es casà amb Caterina Merí (†1666) l’any 1611. Va

morir l’any 1658.

112 Es casà amb Anna Soriano.

113 Fill de Bartomeu. Llaurador. Es casà amb Beatriu

Gomis (†1673), l’any 1613. Foren pares de fra Bar-

tomeu Albelda i Gomis (1622).

114 Nasqué a Carcaixent l’any 1614, fill de Bartomeu i

Jerònima. Es casà amb Eufràsia Esteve i Casanoves

(1618-1700), filla de Gabriel i Elisabet, l’any 1639. Va

morir l’any 1659.

115 Nasqué a Carcaixent, l’any 1613, fill de Nicolau i

Elisabet. Ciutadà. Jurat (...1648...) i justícia

(...1670...1678... i ...1684...). El 13 de juliol de 1679

amb motiu de l’arribada al nostre terme de l’aigua de

la Reial Séquiaté lloc la celebració d’una “...missa de

Gracies y Te Deum Laudamus per aver aplegat laygua

a rregar lo terme fala celebrar Nicolau Albelda lo Po-

lit”. (Llibre Racional 1679, sig. 23.74.0, f. 118). Va

morir l’any 1691. Es casà amb Elisabet Joan Garrigues

i Albelda (1620-1640), filla de Benet i Elisabet, l’any

1638; Elisabet Joan Pablo i Sanchis (1620-1645), filla

de Francesc i Margarida, l’any 1640; i amb Agustina

Garrigues i Guerau (1620-1689), filla de Bernat i Eme-

renciana, l’any 1646. Foren pares de mossén Nicolau

Albelda i Garrigues (1656-1692), beneficiat del Bene-

fici de Santa Margarida, i de: Pasqual Albelda i Ga-

rrigues (1661-1712), àls.del Polit, fill de Nicolau i

Agustina. Jurat (...1690-1691...). Familiar del Sant

Ofici de l’Inquisició.

[322] Nicolau Albelda [i Armengol] de Nico-lau115[a. lo Polit] [325] Viuda116 de Jaume Albelda [i Gomis, a. del Pou] [337] Nicolau Albelda [i Garrigues] de Jaume117 [356] Vicent Albelda118[i Miralles] de Jaume

116 Beatriu Elisabet Osset i Esteve (Sarrión-Terol?-

Carcaixent,1659), filla de Francesc i Egipciaca. Es

casà amb Jaume Albelda i Gomis (1587-1646), fill de

Jaume i Elisabet, l’any 1627, i vidu de Beatriu Anna

Rubió i Casanoves (†1626), filla de Joan i Úrsula

(1613).

117 Nasqué l’any 1582, fill de Jaume Albelda i Elisabet

Garrigues. Va morir l’any 1653. El que fora fill de

Jaume, hi consta a la clàusula testamentària (sig.

16.56.6) que fou redactada pel notari d’Alzira, Jeroni

Palau. Respecte al malnom, mentre al llibre Racional

apareix del Polit, al llibre de clàusules testamentàries

apareix com de la Placeta. Es casà amb Elisabet Joan

Armengol (†1621) ca. 1608, i amb Beatriu Torremo-

cha (Alzira?-Carcaixent, 1673), vídua d’Agustí Borja,

l’any 1622. Foren pares de mossén Joan Albelda i To-

rremocha (1625-1658), prevere, beneficiat del Bene-

fici de la Mare de Déu de l’Esperança.

118 Nasqué a Carcaixent l’any 1620, fill de Jaume (ca.

1586-1646) i Joana Anna (†1646). Llaurador. Es casà

amb Policarpia Garrigues i Silvestre (1626), filla

d’Andreu i Agustina, l’any 1644. Va morir l’any 1661.

Foren pares de Jaume Albelda i Garrigues (1648). Es

casà amb Maria Carrascosa (†1691), ca. 1664. Foren

pares de:

Joan Josep Albelda i Carrascosa (1666). Es casà

amb Vicenta Dies i Monrroig, oriünda de València, fi-

lla de Joan Baptista i Guiomar, l’any 1689. Foren pares

de fra Josep Albelda i Dies (1696), trinitari, prevere, i

de Jaume Albelda i Dies (1690-1768). Ciutadà i fami-

liar del Sant Ofici. Es casà amb Maria Talens i Armen-

gol (†1716), filla d’Antoni i Clara Maria, l’any 1714, i

amb Maria Ignàsia Albelda i Bella (†1756), filla de

Leandre i Florenciana, l’any 1722. Foren pares de:

Vicent Albelda i Talens (1716-1790). Advocat.

Doctor en lleis. Es casà amb Maria Rosa Marín i Men-

doza (†1757), filla de Josep i Rosa, ca. 1757, i amb

Josepa Maria Vallo i Albelda (1746-1810), filla d’An-

toni i Marianna, l’any 1766. Foren pares de:

Tomàs Vicent Albelda i Vallo (1767-1850). Es-

crivà reial i regidor (...1839...). Es casà amb Maria

Francesca Ripoll i Rodrigo (1772-1854), filla de Fran-

cesc Ripoll i Talens i Manela Rodrigo i Pons, l’any

1806.

Joan Baptista Albelda i Albelda (1723-1796). Ciu-

tadà. Alcalde (1767). Es casà amb Escolàstica Noguera

i Talens (1721-1755), filla de Josep Noguera i Ca-

sanoves i Justa Talens i Vernich, l’any 1745, i amb

Anna Maria Talens de la Riba i Julià (1724-1791), filla

de Jacint Talens de la Riba i Lloret i Maria Julià i Cla-

ramunt, l’any 1756.

21

[366] Pere Albelda [i Garrigues] de Joa-chim119 [380] Ildefonso Albelda120 [i Armengol] [405] Geroni Albelda de Berthomeu121

COGULLADA [11] Berthomeu Albelda122 [15] Vicent Albelda123 [i Armengol] [34] V[iud].ª124 de Berthomeu Albelda de Joachim, a.lo Cacho [43] Pere Albelda [i Santamaria] de Pere125, a. Professo

119 Nasqué a Carcaixent l’any 1595, fill de Joaquim i

Úrsula. Llaurador. Va morir l’any 1671. Es casà amb

Francesca Talens i Rubió (1599-1673), filla de Pere

Talens i Guerau i Jerònima Rubió i Mestre, l’any 1620.

120 Nasqué a Carcaixent l’any 1622, fill de Miquel i

Esperança. Notari. Assessor del Justícia (...1674...). Es

casà amb Laura Armengol i Noguera (1623-1674), fi-

lla de Salvador i Marianna, l’any 1646. Va morir l’any

1698. Foren pares de:

Crisant Albelda i Armengol (1663-1723). Es casà

amb Josepa Maria Ribelles i Leonart (1671-1744), filla

de Miquel i Josepa, l’any 1692. Foren pares de fra Joa-

quim Albelda i Ribelles (1699), prevere, agustí mora-

dor del Convent d’Aigües Vives i Xàtiva.

121 Es casà amb Elisabet Dalmau l’any 1616.

122 Es casà amb Jerònima Ferrer (†1638), l’any 1609.

123 Nasqué a Carcaixent l’any 1604, fill de Bernat i

Elisabet. Llaurador. Es casà amb Elisabet Joan Talens

Albelda (Huesca)

i Casanoves (1609-1675), filla de Miquel Talens

Talens, dit de Jaume (†1618), i Agustina Casanoves i

Albelda (1568-1623), l’any 1625.

124 Úrsula Talens. Es casà amb Bartomeu Albelda, fill

de Joaquim, dit lo Cacho, l’any 1602. Justícia

(...1610...) i subrogat de Justícia (...1617...). Va morir

l’any 1662. Foren iaios de:

Pasqual Albelda i Garrigues (*1649). Jurat en cap

(...1704...). Es casà amb Gertrudis Gibert i Garrigues

(1650-1710), filla de Cristòfol i Francesca, l’any 1671. 125 Nasqué a Carcaixent l’any 1606, fill de Pere i Vi-

centa. Es casà amb Jerònima Caterina Gomis i Nava

(1615-1688), filla de Vicent i Marcel·la, l’any 1634.

Va morir l’any 1677. Foren iaios de:

Josep Albelda i Guerau (1665-1736). Metge. Jurat

en cap (...1700...), síndic general (...1704...) i alcalde

(...1711...). Es casà amb Josepa Arazil i Cerveró (Al-

gemesí?-Carcaixent,1712), filla de Didac i Josepa,

l’any 1695.

a l b e l d a - carcaixent.es€¦ · escut amb les armes dels talens, albelda i lloret prueva de...

Documents